FOLI 1 PLE - cime.es¨ncia/Indicador 37-201… · 19.1.2015 8. De les Resolucions de la consellera...

FOLI 1

PLE

Caràcter: ExtraordinariData: 26/01/2015Hora: de 9:00 a 15:00Lloc: Seu del Consell Insular - Sala de Plens

HI ASSISTEIXEN:

Hble. Sr. Santiago Tadeo Florit, president (Grup Popular)Hble. Sra. Pilar Pons Faner, consellera (Grup Popular)Hble. Sr. Luis Alejandre Sintes, conseller (Grup Popular)Hble. Sra. María Salomé Cabrera Roselló, consellera (Grup Popular)Hble. Sr. Joan Josep Pons Anglada, conseller (Grup Popular)Hble. Sra. Aurora Herráiz Águila, consellera (Grup Popular)Hble. Sr. Fernando Villalonga Bordes, (Grup Popular)Hble. Sra. María Nieves Baíllo Vadell, consellera (Grup Popular)Hble. Sr. Joan Marqués Coll, conseller (Grup Socialista)Hble. Sr. Noemí Gomila Carretero, consellera (Grup Socialista)Hble. Sra. Margarita Petrus Melià, consellera (Grup Socialista)Hble. Sra. Àngela Caules Fuentes, conseller (Grup Socialista)Hble. Sra. Maite Salord Ripoll, consellera (Grup PSM Més per Menorca)

CONSELLERA EXECUTIVA NO ELECTA:

Sra. Marta Vidal Crespo, consellera

Sr. Guillem Simó Bordoy, interventorSra. Rosa Salord Olèo, secretària interinaA les 11:20 hores s'incorpora a la reunió elSr. Carlos Cardona Florit, TAE adscrit al Servei d'Intervenció, en substitució del Sr.Guillem Simó Bordoy.

ORDRE DEL DIA:

1. Aprovació de l'acta de les sessions de caràcter extraordinari de dia 5.12.2014 i decaràcter ordinari de dia 15.12.20142. Comunicacions de la presidència3. Ratificació de decretsa) Part resolutiva4. Aprovació definitiva del pressupost general del CIM per a l'exercici 20155. Proposta d'acord del Grup PSM Més per Menorca relativa a mesures per afavorirla transparència en els procediments de declaració d'interès general i aprovació deprojectes d'acord amb la disposició addicional 4a. de la Llei turística 8/2012(desestacionalització i modernització d'establiments turístics)

FOLI 2

6. Proposta d'acord del Grup PSM Més per Menorca relativa a garantir la recepció ales Illes Balears dels canals de televisió afectats per la supressió d'un multiplexautonòmic 7. Proposta d'acord del Grup Socialista relativa a suspensió temporal d'obres dereforma de la carretera general 8. Proposta d'acord del Grup Socialista relativa a recuperar la connectivitat aèria al'hivern 9. Declaració definitiva de la delimitació de l'entorn de protecció de la zonaarqueològica de So na Caçana (Alaior)10. Declaració definitiva de la delimitació de l'entorn de protecció dels monumentsanomenats hipogeus de Biniai Nou (Maó)11. Declaració definitiva de la delimitació de l'entorn de protecció del monumentanomenat naveta occidental de Biniac-l'Argentina (Alaior)12. Declaració definitiva de la delimitació de l'entorn de protecció del monumentanomenat naveta oriental de Biniac-l'Argentina (Alaior)13. Declaració definitiva de la delimitació de l'entorn de protecció de la zonaarqueològica de Sa Torreta de Tramuntana (Maó)14. Declaració definitiva de la delimitació de l'entorn de protecció de la zonaarqueològica del Talaiot de Trebalúger (Es Castell)15. Declaració definitiva de la delimitació de l'entorn de protecció de la zonaarqueològica de Torralba d'en Salort (Alaior)16. Declaració definitiva de la delimitació de l'entorn de protecció de la zonaarqueològica de Torrellisar Vell (Alaior)17. Declaració definitiva de la delimitació de l'entorn de protecció de la zonaarqueològica de Son Mercer de Baix (Ferreries) 18. Declaració definitiva de la delimitació de l'entorn de protecció de la zonaarqueològica des Castellàs de Forma Nou (Maó)19. Tràmit d'audiència de l'avantprojecte de decret pel qual s'estableixen els principisgenerals que regeixen les activitats d'educació en el temps lliure infantil i juvenil quees desenvolupin a l'àmbit territorial de les Illes Balears 20. Tràmit d'audiència i petició d'informe del Ple del Consell Insular de Menorcasobre l'avantprojecte de decret de principis generals per establir els programesformatius dels cursos de monitor/a i de director/a d'educació en el temps lliureinfantil i juvenil en l'àmbit territorial de les Illes Balears 21. Tràmit d'audiència i petició d'informe del Ple del Consell Insular de Menorcasobre l'avantprojecte de decret pel qual s'estableixen els principis generals queregulen el reconeixement de les escoles d'educació en el temps lliure infantil i juvenilde les Illes Balearsb) Part de control22. Moció del Grup PSM Més per Menorca relativa a recuperar el diàleg amb elsector privat turístic (RE núm. 650 de 13.1.2015)23. Interpel·lacions- Interpel·lació del Grup Socialista amb relació a actuacions i responsabilitats persolucionar la problemàtica ambiental provocada per la detecció de les deficiènciesen la impermeabilització de la cel·la III i la bassa de lixiviats de la fase i d'ampliacióde Milà 24. Compareixences:

FOLI 3

- Compareixença del conseller executiu d'economia, medi ambient i caça relativa asituació sobrevinguda a l'abocador de Milà (RE núm. 565 de 13.1.2015)25. Preguntes:a) Pregunta del Grup PSM Més per Menorca (RE núm. 651 de 13.1.2015) relativa aredacció del Pla d'equipaments comercialsb) Pregunta del Grup Socialista (RE núm. 666 de 14.1.2015) relativa a complimentde l'acord del Ple del passat mes d'octubre en relació amb els directors de Maóexpedientats per la conselleria d'educació c) Pregunta del Grup Socialista (RE núm. 667 de 14.1.2015) relativa a recollidaselectiva de residus en 5 fraccions establerta per la NTTd) Pregunta del Grup Socialista (RE núm. 668 de 14.1.2015) relativa a compromísamb els veins de la plaça de la Pau de Ciutadella sobre un estudi d'alternatives a laparada de buse) Pregunta del Grup Socialista (RE núm. 685 de 14.1.2015) relativa a retirada debarques des Murtarf) Pregunta del Grup Socialista (RE núm. 686 de 14.1.2015) relativa a projecte desMurtarg) Pregunta del Grup Socialista (RE núm. 688 de 14.1.2015) relativa al projecte dedessaladorah) Pregunta del Grup Socialista (RE núm. 689 de 14.1.2015) relativa al projecte deformació dual.i) Pregunta del Grup Socialista (RE núm. 690 de 14.1.2015) relativa al programainstitucional del Consell Insular de Menorca amb motiu de la Diada del poble deMenorca

DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ I ACORDS:

Amb caràcter previ el conseller del Grup Socialista, senyor Marquès Coll, explicaque donat que els punts 23 i 24 (Interpel·lació i compareixença respectivament) del'ordre del dia versen en essència sobre el mateix tema, demana que en primer lloces tracti la compareixença del conseller d'Economia, Medi Ambient i Caça i en segonlloc la interpel·lació presentada pel seu grup, que podrà ser retirada en funció delsplantejaments de la compareixença. La resta de consellers hi venen d'acord.

PRIMER. APROVACIÓ DE L'ACTA DE LES SESSIONS DE CARÀCTEREXTRAORDINARI I DE CARÀCTER ORDINARI DE 5 I 15 DE DESEMBRE DE2014, RESPECTIVAMENT

Amb el vot favorable dels dotze membres presents en aquest moment, els vuitconsellers del Gryup Popular, senyor Tadeo Florit, senyora Pons Faner, senyorAlejandre Sintes, senyora Cabrera Roselló, senyor Pons Anglada, senyora HerráizÁguila, senyor Villalonga Bordes i senyora Baíllo Vadell; els tres consellers presentsen aquest moment, senyor Marquès Coll, senyora Petrus Melià i senyora CaulesFuentes i la consellera del Grup PSM Més per Menorca, senyora Salord Ripoll,s'acorda d'aprovar l'acta de les sessions de caràcter extraordinari i de caràcterordinari de 5 i 15 de desembre de 2014, respectivament.

FOLI 4

SEGON. COMUNICACIONS DE LA PRESIDÈNCIA

Es dóna compte del següent:

1. Dels Decrets de Presidència del núm. 203 de 9.12.2014 al núm. 211 de 23.12.2014 i delnúm. 1 de 12.1.2015 al núm. 10 de 19.1.2015

2. De les Resolucions de la consellera executiva del Departament de Serveis Generals,Treball i Innovació del núm. 265 del 12.12.2014 al núm. 298 de 30.12.2014 i del núm. 1 dedia 8.1.2015 al 10 de 15.1.2015.

3. De les Resolucions del conseller executiu del Departament d’Economia, Medi Ambient iCaça del núm. 437 de 9.12.2014 al núm. 468 de 19.12.2014 i del núm. 1 de 9.1.2015 alnúm. 9 de 15.1.2015

4. De les Resolucions de la consellera executiva del Departament de Cultura, Patrimoni iEducació del núm. 117 de 11.12.2014 al núm. 124 de 23.12.2014 i del núm. 1 del 2.1.2015al núm. 8 de 19.1.2015.

5. De les Resolucions del conseller executiu del Departament de Mobilitat i Projectes delnúm. 345 de 29.12.2014 al núm. 346 del 29.12.2014 i del núm. 1 de 7.1.2015 al 35 de19.1.2015

6. De les Resolucions de la consellera executiva del Departament de Turisme del núm. 873de 10.12.2014 al núm. 941 del 30.12.2014 i del núm. 1 del 5.1.2015 al núm. 61 de20.1.2015

7. De les Resolucions del conseller executiu del Departament d’Ordenació del Territori delnúm. 259 de 9.12.2014 al núm. 271 de 22.12.2014. i del núm. 1 de 7.1.2015 al núm.16 de19.1.2015

8. De les Resolucions de la consellera executiva del Departament de Benestar Social iJoventut del núm. 442 de 5.12.2014 al núm. 469 del 19.12.2014 i del núm. 1 del 8.1.2015del núm. 21 de 19.1.2015

9. De les Resolucions del conseller executiu del Departament de Cooperació, Esports iHabitatge el núm. 1 de dia 9.1.2015

Els consellers presents en resten assabentats.

TERCER. RATIFICACIÓ DE DECRETS

- DECRET DE PRESIDÈNCIA NÚM. 8/2015, DE 16 DE GENER, DENOMENAMENT DE REPRESENTANTS DE LA COMISSIÓ DE COORDINACIÓ DELES POLICIES LOCALS DE LES ILLES BALEARS

Es dóna compte del Decret de referència, que diu: Vist l’escrit del director general d’Interior, Emergències i Justícia del Govern de les IllesBalears de data 24 d’octubre de 2014 (RE núm. 24051, de 28 d’octubre), mitjançant el qual

FOLI 5

es demana que es designin a les persones, titular i suplent, que han de representar alConsell Insular de Menorca a la Comissió de Coordinació de les Policies Locals de les IllesBalears;

Atès que l’article 15.1 c) de la Llei 4/2013, de 17 de juliol, de coordinació de les policieslocals de les Illes Balears, preveu que ha de formar part de la comissió abans esmentada unvocal nomenat a proposta de cada consell insular; En exercici de les competències atribuïdes per l’art. 9 de la Llei 8/2000, de 27 d’octubre, deconsells insulars;

RESOLC:

PRIMER. Designar al conseller executiu de Cooperació, Esports i Habitatge, senyor JoanJosep Pons Anglada, per a que representi el Consell Insular de Menorca en la Comissió deCoordinació de les Policies Locals de les Illes Balears, i, com a suplent, a la directora insularde Cooperació, Esports i Habitatge, senyora Assumpta Vinent Barceló.

SEGON. Notificar aquesta resolució a les persones interessades i que se’n doni compta alPle, per a que la ratifiqui, en la primera sessió que tengui.

Sotmès el Decret a votació, a la vista del seu resultat (8 vots a favor corresponentsals consellers del Gryup Popular, senyor Tadeo Florit, senyora Pons Faner, senyorAlejandre Sintes, senyora Cabrera Roselló, senyor Pons Anglada, senyora HerráizÁguila, senyor Villalonga Bordes i senyora Baíllo Vadell; els tres consellers presentsen aquest moment, senyor Marquès Coll, senyora Petrus Melià i senyora CaulesFuentes i la consellera del Grup PSM Més per Menorca, senyora Salord Ripoll), elpresident declara ratificat per majoria el Decret transcrit més amunt.

A) PART RESOLUTIVA

QUART. APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PRESSUPOST GENERAL DEL CIM PERA L'EXERCICI 2015

Atès el dictamen que ha emès la Comissió Informativa d'Economia, Territori iServeis Generals, en sessió de caràcter extraordinari de 19 de gener de 2015, quediu:

Es dóna compte de la proposta de la consellera executiva del Departament deServeis Generals, Treball i Innovació, que diu:

El Ple del Consell Insular de Menorca, en sessió extraordinària de 5 de desembre de 2014,aprovà inicialment el Pressupost general del Consell Insular de Menorca per a l’any 2015,que comprèn el pressupost propi, el dels seus organismes autònoms (Institut Menorquíd’Estudis i Consell Econòmic i Social de Menorca) i la previsió d’ingressos i despeses del’Institut de la Joventut de Menorca (INJOVE).

L’expedient, amb tota la documentació que l’integrava, ha romàs exposat al públic per untermini de quinze dies hàbils comptats des de l’endemà del dia que se'n va publicar l'anunci

FOLI 6

corresponent en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB núm. 168 de 9 de desembre de2014). Així mateix, l’esmentada documentació es podia consultar a la seu del Consell Insularde Menorca (Serveis Econòmics) i a les dependències administratives del CIM a Ciutadella.El Pressupost general també es va publicar a la pàgina web del CIM (www.cime.es).

D’acord amb això, el termini d’exposició al públic finalitzava dia 29 de desembre de 2014.

En temps i forma, dia 29 de desembre de 2014 (registre d’entrada del Ministeri d’Hisenda iAdministracions Públiques núm. 000005108_1402303345 de dia 29 de desembre de 2014),la societat mercantil Princesa de Son Bou, SL, va presentar al·legacions al Pressupostgeneral 2015 del CIM. D’acord amb el que disposen els articles 170.1 b i 170.2 b delTRLHL, l’entitat Princesa de Son Bou, SL, resulta legitimada per poder presentarreclamacions i suggeriments al pressupost 2015 del Consell de Menorca.

L’esmentada entitat al·lega que, vista la Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa delTribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (en endavant STSJIB) núm. 372 de 2 dejuliol de 2008, el projecte de pressupost de 2015 del CIM no inclou cap partidapressupostària per atendre l’import de la indemnització a la qual es fa referència enl’esmentada sentència, ni per atendre l’abonament dels interessos meritats per laindemnització. Per aquest motiu, l’empresa Princesa de Son Bou, SL, sol·licita que esmodifiqui el projecte de pressupost general del CIM per a l’exercici 2015 i que s'hi consigniuna partida pressupostària per un import suficient per pagar la indemnització i elscorresponents interessos.

Atès el punt B) de la part resolutiva de l'STSJIB núm. 372 de 2 de juliol de 2008, en el quals’estableix expressament que “el pagament de la indemnització (…) queda suspès fins el dia31 de desembre de 2009, que es el termini que s’atorga al Consell Insular per a evitar elpagament mitjançant l’aprovació definitiva del PGOU d’Alaior”;

Atès el punt C) de la part resolutiva de l'STSJIB núm. 372 de 2 de juliol de 2008, en el quales disposa que “en el cas que es produeixi l’aprovació definitiva de l’adaptació en el terminiindicat i l’instrument de planejament urbanístic que defineixi l’operació de reordenacióreferida a la zona estableixi la seva ordenació detallada de manera que pugui quantificar-sela reducció de l’aprofitament de la recurrent respecte del que la llicència a la que tenia dret lireconeix en la parcel·la 12, en fase d’execució de sentència la recurrent podrà instardel Jutjat la fixació de la indemnització provisional (…). En el cas d’insuficientdeterminació de les condicions d’ordenació, podrà instar-la una vegada s’aprovil’instrument que defineixi de manera més detallada la reducció d’aprofitament”;

Atès que el Ple del Consell Insular de Menorca, en sessió ordinària de 21 de desembre de2009, aprovà definitivament l’adaptació del PGOU d’Alaior a les modificacions del PTI (BOIBnúm. 1 de 2 de gener de 2010 i BOIB núm. 14 EXT de 28 de gener de 2010), aprovació quees va notificar a l’òrgan judicial competent;

Atès que, d’acord amb el contingut de la part resolutiva de la STSJIB núm. 372, el Consellde Menorca ha complert l’obligació que condicionava la suspensió del pagament de laindemnització reconeguda;

Tenint en compte que, en aquest cas, les determinacions del planejament municipal adaptatno permeten, per raó del seu abast general, determinar amb precisió l’aprofitament que hade correspondre a PRINCESA DE SON BOU, SL, dintre de l’àrea de reordenació a la qual

FOLI 7

es traslladen des de la parcel·la originària, la qual cosa suposa, de conformitat amb el quedisposa l'STSJIB núm. 372, que caldrà esperar a la futura aprovació de l’instrumentd’ordenació (pla parcial) que defineixi de manera més detallada la reducció d’aprofitament,ja que fins llavors no serà possible fixar la indemnització (en fase d’execució de sentència);

Atès que el 3 de maig de 2013 la representació processal de PRINCESA DE SON BOU, SL,ja va presentar davant del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Palma un escrit en quèdemanava que s’executés el que estableix l'STSJIB núm. 372 de 2 de juliol de 2008 per unasuposada manca d’elaboració, imputable a l’Administració, dels instruments de planejamentnecessaris per a la materialització dels aprofitaments transferits (l’esmentat pla parcial);

Atès que l’esmentat escrit presentat per PRINCESA DE SON BOU, SL, el 3 de maig de2013 va donar lloc al Procediment ordinari 14/2013 (peça incidental d’execució), que fouresolt mitjançant la Interlocutòria del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Palma de 30de setembre de 2013 per la qual es disposa que no hi ha lloc a la indemnització interessadapel demandant fins que s'aprovi l'instrument de planejament de desenvolupament del PGOUd'Alaior (pla parcial) que contengui l'ordenació detallada de l'ART-05 i s'executi elplanejament a través del sistema de compensació d'acord amb el que disposa la memóriade gestió del PGOU d'Alaior respecte a l'ART-05;

Atès que l’esmentada interlocutòria de 30 de setembre de 2013 també assenyala, en e seuraonament jurídic tercer, que l’exclusiva competència per promoure l’aprovació del plaparcial correspon als titulars dels terrenys de l'ART-05, sense que es pugui atribuir capmena de deixadesa o passivitat a l’Administració;

Atès que, a dia d’avui, no hi ha constància que s’hagi impulsat el pla parcial dels terrenys del’ART-05;

Vista la complexitat dels procediments administratiu i judicial que aquests tràmits descritsnecessàriament comportaran, circumstància que impedirà l’aprovació de l’esmentat pladurant l’exercici 2015, i, en conseqüència, vista la impossibilitat de realitzar la qualificació dela indemnització;

Atès, així mateix, que s’ha detectat una errada en la plantilla del personal que s’integra en elpressupost per a l’any 2015, que afecta dues places enquadrades en el programa 92500 delDepartament de Serveis Generals, Treball i Innovació;

PROPÒS al Ple que, amb el dictamen previ de la Comissió Informativa d’Economia, Territorii Serveis Generals, adopti els acords següents:

Primer. Desestimar l’al·legació presentada per l’empresa mercantil Princesa de Son Bou,SL, al Pressupost general del Consell Insular de Menorca per a l’exercici 2015.

Segon. Corregir l'errada detectada en la plantilla de personal que s’integra en el Pressupostgeneral del Consell Insular de Menorca per a l’exercici 2015 , segons el detall següent:

- En el programa 92500 del Departament de Serveis General, Treball i Innovació, allà on diu:

Lloc Plaça Situació real T. O.P. S.A. Grup Gra. Total bàsica Total compl. Total

MAJORDOM ORDENANÇA VACANT F V V AP 14 7.678,58 10.375,02 18.053,60

FOLI 8

ORDENANÇA ORDENANÇA PROPIETAT F P P AP 14 8.244,32 10.375,02 18.619,35

Totals per funció: Ciutadania i Qualitat (18 registres) 178.807,06 225.073,02 403.880,08

Totals per servei: Qualitat i Ciutadania (18 registres) 178.807,06 225.073,02 403.880,08

Ha de dir:

Lloc Plaça Situació real T. O.P. S.A. Grup Gra. Total bàsica Total compl. Total MAJORDOM ORDENANÇA PROPIETAT F P P AP 14 8.244,32 10.375,02 18.619,35

ORDENANÇA ORDENANÇA VACANT F V V AP 10 7.678,58 9.297,18 16.975,76

Tercer. Aprovar definitivament el projecte de Pressupost general del Consell Insular deMenorca per a l’any 2015, integrat pel propi, pels des seus organismes autònoms (InstitutMenorquí d’Estudis i Consell Econòmic i Social de Menorca), per la previsió d’ingressos idespeses de l’Institut de la Joventut de Menorca (INJOVE) i per tota la documentació que encompliment de la legislació vigent el complementa; projecte que, resumit per capítols,s’adjunta com a annex a aquesta proposta.

Quart. Disposar la publicació de l'anunci corresponent a l’aprovació definitiva del Pressupostgeneral del Consell Insular de Menorca per a l’exercici 2015 en el Butlletí Oficial de les IllesBalears, en els termes que estableix la legislació vigent.

ANNEX - Pressupost del CIM, els seus organismes autònoms i estat de previsió d'ingressosi despeses de l'INJOVE ( Hi consta transcrit el document de referència.

La Comissió, per majoria (4 vots a favor corresponents als consellers del Grup Popular,senyor Tadeo Florit, senyora Pons Faner, senyor Alejandre Sintes i senyor VillalongaBordes, i 3 abstencions corresponents als dos consellers del Grup Socialista, senyorMarquès Coll i senyora Petrus Melià, i a la consellera del Grup PSM Més per Menorca,senyora Salord Ripoll), dictamina en el sentit de proposar al Ple que aprovi la propostatranscrita més amunt.

En el decurs del debat la senyora Salord Ripoll demana que es dugui a terme lavotació separada dels punts continguts a la part dispositiva de la proposta, mentreque el senyor Marquès Coll explica el posicionament del seu grup.

En conseqüència se sotmet la proposta a votació i s'obté el resultat següent:

- Punt 1: S’aprova per majoria per 12 vots a favor, corresponents als vuit consellersdel Grup Popular, senyor Tadeo Florit, senyora Pons Faner, senyor AlejandreSintes, senyora Cabrera Roselló, senyora Herráiz Águila, senyor Pons Anglada,senyor Villalonga Bordes i senyora Baíllo Vadell i als quatre consellers del GrupSocialista, senyor Marquès Coll, senyora Gomila Carretero, senyora Petrus Melià isenyora Caules Fuentes i l'abstenció de la consellera del Grup PSM Més perMenorca, senyora Salord Ripoll.

- Punt 2: S’aprova per majoria per 8 vots a favor, corresponents als consellers delGrup Popular, senyor Tadeo Florit, senyora Pons Faner, senyor Alejandre Sintes,senyora Cabrera Roselló, senyora Herráiz Águila, senyor Pons Anglada, senyorVillalonga Bordes i senyora Baíllo Vadell i 5 abstencions corresponents als quatre

FOLI 9

consellers del Grup Socialista, senyor Marquès Coll, senyora Gomila Carretero,senyora Petrus Melià i senyora Caules Fuentes i a la consellera del Grup PSM Mésper Menorca, senyora Salord Ripoll.

- Punt 3: S’aprova per majoria per 8 vots a favor, corresponents als consellers delGrup Popular, senyor Tadeo Florit, senyora Pons Faner, senyor Alejandre Sintes,senyora Cabrera Roselló, senyora Herráiz Águila, senyor Pons Anglada, senyorVillalonga Bordes i senyora Baíllo Vadell i 5 vots en contra corresponents als quatreconsellers del Grup Socialista, senyor Marquès Coll, senyora Gomila Carretero,senyora Petrus Melià i senyora Caules Fuentes i a la consellera del Grup PSM Mésper Menorca, senyora Salord Ripoll.

- Punt 4: S'aprova per unanimitat per 13 vots a favor corresponents als vuitconsellers del Grup Popular, senyor Tadeo Florit, senyora Pons Faner, senyorAlejandre Sintes, senyora Cabrera Roselló, senyora Herráiz Águila, senyor PonsAnglada, senyor Villalonga Bordes i senyora Baíllo Vadell; als quatre consellers delGrup Socialista, senyor Marquès Coll, senyora Gomila Carretero, senyora PetrusMelià i senyora Caules Fuentes i a la consellera del Grup PSM Més per Menorca,senyora Salord Ripoll. Consegüentment el president declara aprovat l'acord següent:

Primer. Desestimar l’al·legació presentada per l’empresa mercantil Princesa de SonBou, SL, al Pressupost general del Consell Insular de Menorca per a l’exercici 2015.

Segon. Corregir l'errada detectada en la plantilla de personal que s’integra en elPressupost general del Consell Insular de Menorca per a l’exercici 2015 , segons eldetall següent:

- En el programa 92500 del Departament de Serveis General, Treball i Innovació, allà on diu:

Lloc Plaça Situació real T. O.P. S.A. Grup Gra. Total bàsica Total compl. Total

MAJORDOM ORDENANÇA VACANT F V V AP 14 7.678,58 10.375,02 18.053,60

ORDENANÇA ORDENANÇA PROPIETAT F P P AP 14 8.244,32 10.375,02 18.619,35

Totals per funció: Ciutadania i Qualitat (18 registres) 178.807,06 225.073,02 403.880,08

Totals per servei: Qualitat i Ciutadania (18 registres) 178.807,06 225.073,02 403.880,08

Ha de dir:

Lloc Plaça Situació real T. O.P. S.A. Grup Gra. Total bàsica Total compl. Total MAJORDOM ORDENANÇA PROPIETAT F P P AP 14 8.244,32 10.375,02 18.619,35

ORDENANÇA ORDENANÇA VACANT F V V AP 10 7.678,58 9.297,18 16.975,76

Tercer. Aprovar definitivament el projecte de Pressupost general del Consell Insularde Menorca per a l’any 2015, integrat pel propi, pels des seus organismes autònoms(Institut Menorquí d’Estudis i Consell Econòmic i Social de Menorca), per la previsió

FOLI 10

d’ingressos i despeses de l’Institut de la Joventut de Menorca (INJOVE) i per tota ladocumentació que en compliment de la legislació vigent el complementa; projecteque, resumit per capítols, s’adjunta com a annex a aquesta proposta.

Quart. Disposar la publicació de l'anunci corresponent a l’aprovació definitiva delPressupost general del Consell Insular de Menorca per a l’exercici 2015 en el ButlletíOficial de les Illes Balears, en els termes que estableix la legislació vigent.

ANNEX

Pressupost del CIM, els seus organismes autònoms i estat de previsió d'ingressos idespeses de l'INJOVE

Euros CIM IME CES INJOVE Total

Estat d'Ingressos corrents

Capítols

1. Impostos directes 1.005.904,88 € 1.005.904,88 €

2. Impostos indirectes 1.774.893,47 € 1.774.893,47 €

3. Taxes i altres 1.430.316,00 € 65.000,00 € 275.150,00 € 1.770.466,00 €

4. Transf. corrents 46.582.171,28 € 429.182,90 € 20.450,00 € 310.000,00 € 47.341.804,18 €

5. Ingressos patrimonials 236.580,68 € 236.580,68 €

I. TOTAL: 51.029.866,31 € 494.182,90 € 20.450,00 € 585.150,00 € 52.129.649,21 €

Estat d'Ingressos de capital

Capítols

6. Alienació d'inversions reals - € - €

7. Transf. de capital 30.022.040,31 € 30.022.040,31 €

8. Actius financers 275.000,00 € 275.000,00 €

9. Passius financers - € - €

II. TOTAL: 30.297.040,31 € - € - € - € 30.297.040,31 €

IV. TOTAL INGRESSOS (I+II+III): 81.326.906,62 € 494.182,90 € 20.450,00 € 585.150,00 € 82.426.689,52 €

Euros CIM IME CES INJOVE Total

Estat de Despeses corrents

Capítols

1. Personal 18.589.763,81 € 302.942,15 € 369.000,00 € 19.260.628,12 €

2. Compra B. i S. 9.069.483,01 € 157.936,62 € 15.250,00 € 216.150,00 € 9.458.819,63 €

3. Despeses Financeres 1.435.150,62 € - € 1.435.150,62 €

4. Transf. Corrents 16.038.501,36 € 21.500,00 € 5.200,00 € 16.065.201,36 €

5. Fons de contingència 200.000,00 € 11.304,13 € 211.304,13 €

I. TOTAL: 45.331.820,97 € 493.682,90 € 20.450,00 € 585.150,00 € 46.431.103,87 €

Estat de Despeses de capital

Capítols

6. Inversions reals 24.483.826,65 € 500,00 € 24.484.326,65 €

7. Transf. de capital 5.664.515,54 € - € 5.664.515,54 €

8. Variació d'actius financers 425.000,00 € - € 425.000,00 €

9. Variació de passius financers 5.420.665,63 € - € 5.420.665,63 €

II. TOTAL: 35.994.007,82 € 500,00 € - € - € 35.994.507,82 €

IV. TOTAL DESPESES (I+II+III): 81.326.906,62 € 494.182,90 € 20.450,00 € 585.150,00 € 82.425.611,68 €

FOLI 11

CINQUÈ. DECLARACIÓ DEFINITIVA DE LA DELIMITACIÓ DE L'ENTORN DEPROTECCIÓ DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE SO NA CAÇANA (ALAIOR)

Atès el dictamen que ha emès la Comissió Informativa de Cultura, Benestar Social iEsports, en sessió de caràcter extraordinari de 19 de gener de 2015, que diu:

Es dóna compte de la proposta de la consellera executiva del Departament de Cultura,Patrimoni i Educació, que diu:

Atès que, en data 6 de febrer de 1995, el Consell Insular de Menorca va assumir, en virtutde la Llei 6/1994, de 13 de desembre, les competències autonòmiques determinades en laLlei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol;

Atès que el poblat talaiòtic de So na Caçana es troba dins la Llista indicativa de lacandidatura a patrimoni mundial de la UNESCO i és un dels BIC que, a dia d'avui, no tél'entorn de protecció establert d'acord amb la legislació vigent, condició indispensable ques'ha de formalitzar per tal de tramitar l'expedient davant la UNESCO;

Atès que el poblat talaiòtic de So na Caçana va ser declarat monument historicoartístic pelDecret 2563/1966, de 10 de setembre;

Atesa la disposició addicional primera de la Llei 16/1985, de patrimoni històric espanyol, quediu que els béns que s'hagin declarat historicoartístics anteriorment passen a tenir laconsideració i a denominar-se béns d'interès cultural i queden sotmesos al règim jurídic quela llei estableix;

Atès que l'art. 11.2 de l'esmentada llei i l'art. 7.4 b de la Llei 12/1998, del patrimoni històricde les Illes Balears, preveuen que en el cas de béns immobles s'ha de delimitar l'entornafectat per la declaració;

Atès l'acord del Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, en sessió ordinària de 26de maig de 2014, d’incoació de l’expedient de delimitació de l’entorn de protecció de la zonaarqueològica de So na Caçana (Alaior);

Atès que es van publicar anuncis de la incoació de l'expedient en el BOIB núm. 80 de12-6-2014 i en el BOE núm. 165 de 8-7-2014, i que s’ha notificat a la propietària del béafectat i a l’Ajuntament d'Alaior, sense que s’hagi presentat cap al·legació;

Vist l’informe favorable de l’Institut Menorquí d’Estudis, amb RE del CIM núm. 22307 de dia7-10-2014;

Vist l’escrit de la Secretaria Autonòmica d'Educació, Cultura i Universitats del Govern de lesIlles Balears, amb RE del CIM núm. 18935 de dia 25-8-2014, que comunica l’anotaciópreventiva d’incoació de BIC amb el número 07002–2-55–0–3076;

FOLI 12

Vist l’escrit de la Subdirecció General de Protecció del Patrimoni Històric del Ministerid'Educació, Cultura i Esport, amb RE del CIM núm. 18121 de dia 8-8-2014, que comunicaque s'ha inscrit en el Registre General de BIC amb el codi R-I-51-0003208;

Vist l’informe de l'arqueòleg del Servei de Patrimoni Històric, de dia 30 d'octubre de 2014,que diu que s’ha comprovat que en l’expedient consten tots els documents que sónpreceptius segons l’article 9 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric deles Illes Balears, i recomana la declaració definitiva de la delimitació de l’entorn de protecció;

Vist l’informe favorable de la Comissió Tècnica Assessora de Patrimoni Històric, reunida ensessió extraordinària de dia 10 de desembre de 2014;

Atès el que preveuen els articles 10 i 11 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, delpatrimoni històric dels Illes Balears;

Com a titular del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació i en exercici de lescompetències atribuïdes pel Decret de Presidència núm. 102/2011, de 4 de juliol (BOIBnúm. 105 de 9 de juliol), en relació amb el Decret de Presidència núm. 87/2011, de 27 dejuny (BOIB núm. 99 de 30 de juny);

PROPÒS al Ple del Consell Insular de Menorca que adopti l'ACORD següent:

PRIMER. Declarar definitivament delimitat l’entorn de protecció de la zona arqueològicade So na Caçana (Alaior), segons la planimetria que s'adjunta com a annex i amb ladescripció següent:

Identificació dels béns que són objecte de delimitació

Es proposa la delimitació de l’entorn de protecció del jaciment arqueològic de So na Caçana,que conforma una única zona arqueològica.Els registres que identifiquen aquest bé són: Consell Insular de Menorca: 07002-55-000132-SNC 01Govern de les Illes Balears: 7002-2-2-51-001605-0 (el poblat)Govern de les Illes Balears: 07002-2-55-0-3076 (entorn de protecció)Ministeri de Cultura: R-I-51-0003208-00000

Les coordenades que situen el bé són: UTM: 599238-4415694Les finques afectades, d'acord amb el cadastre, són la núm. 07002A014000460000GA i lanúm. 07002A011000470000GZ (parcel·les 46 i 47 del polígon 14). En el Registre de laPropietat de Maó consten inscrites en el tom 1606, llibre 206, full 112, finca 2817.

Situació del bé que és objecte de delimitació

S'hi accedeix per la carretera d'Alaior a Cala en Porter, en el punt quilomètric 6 de la qual es troba elpoblat, a la dreta de la carretera.

FOLI 13

Descripció de la zona monumental i estat de conservació

La zona monumental està delimitada, parcialment, per una paret de pedra seca amb esquena d'ase,tot i que una part del jaciment arqueològic resta fora d'aquest límit. En el plànol, s'assenyala l'àrea dela zona monumental amb retxat i delimitat per una línia contínua (color lila), que delimita la zona on hiha restes monumentals i el jaciment arqueològic.

És un assentament de 10 edificis talaiòtics. L'excavació arqueològica de tres d'ells ha descobert laseva funció i n'ha identificat la tipologia com a recintes de taula, per la qual cosa s'ha identificataquest assentament com un conjunt de santuaris.- Monument 1: Només conserva les restes d'un mur recte construït amb blocs rectangulars.- Monument 2: Edifici de planta més o menys rectangular amb la façana còncava molt destruïda. Unportal central amb graó dóna accés a l'interior, on, just al costat de la porta, a la banda esquerra, hiha un còdol de la mar encaixat sobre la roca del sòl. A la cambra hi ha dues llars i una columnacentral (la T del recinte de taula) recolzada sobre la roca amb una mena de sòcol de pedres petites.Aquest recinte de culte talaiòtic va ser transformat en època romana en un edifici d'espaisquadrangulars. Presenta un paviment de lloses d'aquella època i una moneda de Constantí el Granpermet precisar el final del seu ús al segle IV dC.- Monument 3: Edifici amb una superposició constructiva i diverses remodelacions. En origen va serde planta absidal, construït amb lloses verticals sobre sòcol. La seva façana, de la qual es conservenles filades inferiors, seria reutilitzada a l'edifici posterior. Sobre aquest edifici se'n va construir unaltre, una casa de planta més o menys circular, amb una llar i pati central amb cisterna de filtre queva ser abandonada a la segona meitat del segle II aC. Poc temps després, va tornar a serreestructurat mitjançant un mur longitudinal i una llar a l'esquerra de l'entrada. Cap al canvi d'era, esconstrueix una nova llar reutilitzant pivots i fragments d'àmfores. L'edifici s'abandona definitivamental segle III dC. - Monument 4: Edifici més monumental del conjunt. Planta rectangular amb façana còncava (20 mllarg, 21 m ample). Té un adossament al sector N. A la façana es distingeixen dos murs superposats:un mur ciclopi de fileres i un mur interior que acabaria amb contraforts com una mena de braços. Elde l'E està destruït i el de l'O és visible sota l'edifici o monument 5. Els paraments lateral i posteriorestan construïts en talús, amb blocs col·locats horitzontalment. El possible portal d'accés a l'interiorva ser clausurat amb la construcció d'un cos rectangular, utilitzat en el s. i aC. Sobre aquest cos, amés, s'adossa un contrafort que va cegar el portal o possible accés a l'interior.- Monument 5: Adossat sobre el parament oest del monument. Presenta una planta semiabsidal ifaçana recta (11,90 m llarg, 14 m ample). Façana construïda amb lloses verticals col·locades sobreun sòcol i per sobre d'elles fileres de pedres més o menys rectangulars. Al centre hi ha el portald'entrada amb un llindar inferior elevat. Just entrant a l'interior, a la dreta, hi ha un còdol de la marencaixat sobre el sòl de roca. L'espai interior està dividit en dues zones diferenciades: l'anterior entrela façana i les columnes centrals i la posterior entre aquestes i l'absis. Els murs longitudinals van serconstruïts cap al segle iv aC. A les parets s'obren 6 nínxols quadrangulars. La columna central (T dela taula) es recolza sobre la roca mare mitjançant falques i es reforça amb una pilastra a la partposterior. Sostenen una pedra capitell desapareguda. A la dreta de l'entrada hi ha un tambor cilíndricque s'ubica a la zona on l'excavació arqueològica va documentar gran quantitat de cendres i carbó.- Monument 6: Adossat als monuments 7 i 8. Construcció formada per lloses encaixades de formairregular sobre un sòcol. L'interior el parament és de fileres de pedres horitzontals i presenta diversescolumnes. La façana, amb una porta al mig, fa 7,80 m de longitud.- Monument 7: Edifici de planta de ferradura, façana còncava (10,26 m longitud) i murs exteriors entalús. Una cala arqueològica va permetre documentar el seu ús en el segle I dC.- Monument 8: Construcció més o menys circular (10,50 m diàmetre) situada al N del monumentjuliol. Presenta un mur corb i pilastres. Podria tractar-se d'un hàbitat circular.- Monument 9: Situat al S del 3. No es pot definir clarament a causa de l'acumulació de pedres.- Monument 10: Situat a l'oest dels monuments 6, 7 i 8. Està molt degradat. Sembla tenir una plantaabsidal, amb pilastres (11,50 m ample).- Necròpolis formada per les unitats següents: Dues coves naturals retocades (6,30 m llarg; 5,50 mample; 2,50 m alt) (4 m llarg; 5,50 m ample; 1,45 m alt) i tres hipogeus, un de pretalaiòtic situat alcostat O del monument 3 que va ser reutilitzat com a cisterna a època talaiòtica; un altre, amb les

FOLI 14

mateixes característiques, situat al mig del conjunt (2,50 m llarg; 9,49 m ample, 1,50 m alt) (4 mllarg; 3 m ample; 1,90 m alt) i l'altre, fora del recinte, té la planta circular.

Dins el perímetre de la zona monumental, devora l'entrada al jaciment, hi ha una zona ons'estacionen els vehicles dels visitants i també hi ha una petita caseta de llenya per atendre elsvisitants.

Descripció de la delimitació de l'entorn

La línia que delimita l’entorn de protecció (en línia discontínua, en color vermell) del poblat s’adaptaals límits físics existents tot considerant les distàncies màximes i mínimes de 12 i 70 m. Només sónabstractes les línies que travessen els camins o tanques. Així, al nord la línia a traçar parteix de lacantonada nord-est del perímetre de delimitació (punt 1, coordenades UTM 599431-4415807) idiscorre per damunt d'una paret seca en direcció oest, fins a la carretera, on puja uns metres cap alnord (punt 2 coordenades UTM 599368-4415814 i punt 3 coordenades UTM 599368-4415819) perenllaçar de nou cap a l'oest, passant per damunt de l'era gran, que al mateix temps funcionava coma recollida d'aigua que es conduïa fins a un safareig proper mitjançant unes canals de pedra, fins alpunt 4 (coordenades UTM 599317-4415828) i dirigir-se cap al punt 5 (coordenades UTM599260-4415853) a sobre d'una paret seca. Des d'aquest, discorre cap al sud-oest per damunt d'unaparet seca (punts 6 coordenades UTM 599238-4415834, 7 coordenades UTM 599232-4415807, 8coordenades UTM 599227-4415796, 9 coordenades UTM 599218-4415785, 10 coordenades UTM599211-4415772 i 11 coordenades UTM 599212-4415756), d'es d'on, en direcció oest, travessa unagran tanca de conreu fins al punt 12 (coordenades UTM 599114-4415721). La línia discorre de nouper damunt d'una paret seca (punts 13 coordenades UTM 599111-4415710 i 14 coordenades UTM599098-4415710), per dirigir-se en direcció sud cap al punt 15 (coordenades UTM 599090-4415637),que fa cantonada amb una altra paret seca orientada oest-est. Des d'aquí segueix en direcció sudfins al punt 16 (coordenades UTM 599102-4415538), on torna a canviar d'orientació cap a l'est, finsal punt 18 (coordenades UTM 599382-4415535), travessant la carretera. Es dirigeix cap al punt 19(coordenades UTM 599367-4415563) en direcció nord, on torna a girar en direcció est fins al punt 20(coordenades UTM 599426-4415582). Des del punt 20, en direcció nord, passa al punt 21(coordenades UTM 599414-4415659) i d'aquí mor la línia en el punt d'origen (1).

Titulars del dret de propietat

El límit del perímetre monumental es troba tot dins la propietat de la senyora Juana SalortPons. Finca cadastral núm. 07002A014000460000GA.

Els límits de l’entorn de protecció afecten també la finca cadastral núm.07002A011000470000GZ, que pertany a la mateixa propietària, i no en resulten afectadesfinques d'altres titulars.

Criteris bàsics que, amb caràcter específic, han de regir les intervencions sobre l'entorn

Les intervencions dins tota la zona delimitada han d'anar encaminades a la protecció, lainvestigació, l'estudi i la valoració del bé.

Totes les intervencions dins la zona delimitada necessiten l’autorització del Consell Insular.

Dins la zona del jaciment arqueològic, assenyalada com a perímetre monumental (delimitadaper línia contínua en color lila i àrea retxada), no es permet llaurar. Només es pot llaurar, ambmotocultor, a les dues tanques situades a la banda sud i sud-est (A i B al plànol).

Dins la zona de delimitació de l'entorn es permet llaurar i dur a terme tasques forestals iagroramaderes, així com totes les que permetin el PGOU d'Alaior i el Pla territorial de Menorca.Es permeten també expressament les tasques de conservació i manteniment de les cases i les

FOLI 15

construccions auxiliars agrícoles del lloc, així com altres activitats i usos que estiguin d'acordamb la normativa urbanística del municipi.

Les obres que puguin afectar la torre de defensa del casat de So na Caçana, declarat BIC perla disposició addicional segona de la Llei 16/1985, del patrimoni històric espanyol, Decret de 22d'abril de 1949, i amb Registre de BIC de la CAIB núm. 7002-2-2-51- 002430-0, del Ministeri deCultura núm. R-I-51-0008536-00000 i del Consell Insular de Menorca 000182-SNC-A01, hande disposar de l'autorització prèvia del Consell Insular de Menorca.

SEGON. Els efectes d’aquesta declaració són els que genèricament estableixen la Llei12/1998, del patrimoni històric de les Illes Balears, i la normativa concordant.

TERCER. Notificar l'acord a l'Ajuntament d'Alaior i a la propietària afectada.

QUART. Notificar l'acord a la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats del Governde les Illes Balears, als efectes de la seva inscripció definitiva en el Registre de Béns,amb especial esment de la informació que s’ha de remetre al Registre del Ministerid’Educació, Cultura i Esport.

CINQUÈ. Fer l'anotació corresponent en el Registre dels BIC del Consell Insular deMenorca.

SISÈ. Publicar l’acord en el BOIB i en el BOE.

SETÈ. Inscriure la delimitació en el Registre de la Propietat.

La Comissió, per majoria (4 vots a favor corresponents als consellers del Grup Popular,senyora Baíllo Vadell, senyora Cabrera Roselló, senyor Alejandre Sintes i senyoraHerráiz Águila, i 3 abstencions corresponents a les dues conselleres del Grup Socialista,senyora Gomila Carretero i senyora Caules Fuentes, i a la consellera del Grup PSM Mésper Menorca, senyora Salord Ripoll), dictamina en el sentit de proposar al Ple que aprovila proposta transcrita més amunt.

Sotmesa la proposta a votació a la vista del seu resultat (8 vots a favorcorresponents als consellers del Grup Popular, senyor Tadeo Florit, senyora PonsFaner, senyor Alejandre Sintes, senyora Cabrera Roselló, senyor Pons Anglada,senyora Herráiz Águila, senyor Villalonga Bordes i senyora Baíllo Vadell i 5abstencions corresponents als quatre consellers del Grup Socialista, senyorMarquès Coll, senyora Gomila Carretero, senyora Petrus Melià i senyora CaulesFuentes, i a la consellera del Grup PSM Més per Menorca, senyora Salord Ripoll), elpresident la declara aprovada per majoria.

FOLI 16

ANNEX. PLÀNOL DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE SO NA CAÇANA (ALAIOR)

FOLI 17

SISÈ. DECLARACIÓ DEFINITIVA DE LA DELIMITACIÓ DE L'ENTORN DEPROTECCIÓ DELS MONUMENTS ANOMENATS HIPOGEUS DE BINIAI NOU(MAÓ)



Atès que, en data 6 de febrer de 1995, el Consell Insular de Menorca va assumir, envirtut de la Llei 6/1994, de 13 de desembre, les competències autonòmiquesdeterminades en la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol;

Atès que els hipogeus de Biniai Nou es troben dins la Llista indicativa de la candidatura apatrimoni mundial de la UNESCO i són un dels BIC que, a dia d'avui, no compten ambl'entorn de protecció establert d'acord amb la legislació vigent, condició indispensableque s'ha de formalitzar per tal de tramitar l'expedient davant la UNESCO;

Atès que els hipogeus de Biniai Nou van ser declarats monuments historicoartístics pelDecret 2563/1966, de 10 de setembre;

Atesa la disposició addicional primera de la Llei 16/1985, de patrimoni històric espanyol,que diu que els béns que s'hagin declarat historicoartístics anteriorment passen a tenir laconsideració i a denominar-se béns d'interès cultural i queden sotmesos al règim jurídicque la llei estableix;

Atès que l'art. 11.2 de l'esmentada llei i l'art. 7.4 b de la Llei 12/1998, del patrimonihistòric de les Illes Balears, preveuen que en el cas de béns mobles s'ha de delimitarl'entorn afectat per la declaració;

Atès l'acord del Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, en sessió ordinària de26 de maig de 2014, d’incoació de l’expedient de delimitació de l’entorn de protecció delsmonuments anomenats hipogeus de Biniai Nou (Maó);

Atès que es van publicar anuncis de la incoació de l'expedient en el BOIB núm. 83 de19-6-2014 i en el BOE núm. 165 de 8-7-2014, i que s’ha notificat a la propietària del béafectat, sense que s’hagi presentat cap al·legació;

Atès que l'Ajuntament de Maó ha presentat un ofici (RE núm. 16259 d'11-7-2014) al qualadjunta un informe de l'arquitecte municipal en què, de forma resumida, s'exposa queels béns objectes de declaració estan inclosos en el Catàleg de patrimoni arqueològicmunicipal i en l'annex III de la revisió del PGOU, amb la signatura BNO-06, i que d'acordamb les determinacions gràfiques de l'aprovació definitiva de la revisió del PGOU elsterrenys afectats per la delimitació de l'entorn proposat estan classificats de sòl rústic;

Atès que es considera pertinent incloure aquestes observacions en l'informe final dedelimitació;

FOLI 18

Vist l’informe favorable de l’Institut Menorquí d’estudis, amb RE del CIM núm. 22314 dedia 7-10-2014;

Vist l’escrit de la Secretaria Autonòmica d'Educació, Cultura i Universitats del Govern deles Illes Balears, amb RE del CIM núm. 18935 de dia 25-8-2014, que comunical’anotació preventiva d’incoació de BIC amb el número 07032–2-51–1–3078;

Vist l’escrit de la Subdirecció General de Protecció del Patrimoni Històric del Ministerid'Educació, Cultura i Esport, amb RE del CIM núm. 18122 de dia 8-8-2014, quecomunica que s'ha inscrit en el Registre General de BIC amb el codi R-I-51-0003515;

Vist l’informe de l'arqueòleg del Servei de Patrimoni Històric, de dia 31 d'octubre de2014, que diu que s’ha comprovat que en l’expedient consten tots els documents quesón preceptius segons l’article 9 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimonihistòric de les Illes Balears, i recomana la declaració definitiva de la delimitació del’entorn de protecció;

Vist l’informe favorable de la Comissió Tècnica Assessora de Patrimoni Històric, reunidaen sessió extraordinària de dia 10 de desembre de 2014;


Com a titular del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació i en exercici de lescompetències atribuïdes pel Decret de Presidència núm. 102/2011, de 4 de juliol (BOIBnúm. 105 de 9 de juliol), en relació amb el Decret de Presidència núm. 87/2011, de 27de juny (BOIB núm. 99 de 30 de juny);


PRIMER. Declarar definitivament delimitat l'entorn de protecció dels monumentsanomenats hipogeus de Biniai Nou (Maó), segons la planimetria que s'adjunta com aannex i amb la descripció següent:


Es proposa la delimitació de l’entorn de protecció dels monuments anomenats hipogeus de BiniaiNou.Els registres que identifiquen aquest bé són: - Consell Insular de Menorca: 07032-51-001298-BNO-06- Govern de les Illes Balears: 7032-2-2-51-001906-0- Ministeri de Cultura: R-I-51-0003515-00000

Les coordenades que situen el bé són: UTM: 603634-4417995Els números de les finques, d'acord amb el cadastre, són el 07032A025001470000UY (parcel·la 147,polígon 25) i el 07032A025001470001IU. En el Registre de la Propietat de Maó consta inscrita en eltom 557, llibre 234, full 103, finca 4349/2. Els terrenys afectats per la delimitació de l'entorn proposatestan classificats de sòl rústic d'acord amb el PGOU de Maó.

FOLI 19


S'hi accedeix des de la carretera general Me-1 de Maó a Ciutadella. En el punt quilomètric 5 hi ha uncamí rural a la dreta que duu fins a la finca de Biniai Nou després de recórrer 800 m. Des d'aquí,s'han de creuar dos camps en direcció NO per arribar fins al jaciment.


S'estableix un perímetre monumental entorn de la projecció en planta dels dos hipogeus i de lesfaçanes construïdes.

La zona arqueològica està formada per dues coves d'enterrament del bronze inicial, d'origencalcolític. Presenten la particularitat de tenir una part excavada a la roca (cambra) i una altra deconstruïda amb lloses verticals (corredor).El monument 1 té la façana lleugerament còncava amb la porta situada al centre. Aquesta portacomunica amb un corredor amb doble llosa superior. La cambra té la planta oval i una espècie debanc en el lateral esquerre (cambra: 4,30 m llarg; 4,25 m ample; corredor: 1,85 m llarg; 0,83 mample). Aporta la datació absoluta més antiga de la prehistòria de Menorca: 2290-2030 aC.A uns 50 m d'aquest monument hi ha una capada de moro.El monument 2 té la façana lleugerament còncava amb porta central que comunica amb un corredormolt baix. La cambra és circular, deteriorada pel despreniment de part del sostre, que s'ha restauratdesprés de l'excavació arqueològica. L'excavació de la cambra ha permès concretar que s'hienterraren 81 individus en enterraments primaris i que quan es va produir l'ensorrament estava enple ús. La seva utilització està definida per les datacions absolutes: 2140-1880 aC, 1690-1450 aC,1530-1400 aC, 1260-1000 aC.


El perímetre de protecció (línia vermella, amb traçat discontinu) es planteja al voltant dels dosperímetres monumentals establerts al voltant de la projecció en planta dels dos hipogeus (àrearetxada del plànol, delimitada per línia contínua). Aquest s'ha establert aprofitant el quadrilàter queformen les parets seques de la tanca on hi ha els dos hipogeus.

Les coordenades UTM que delimiten el polígon de protecció de l'entorn són:

Vèrtex Coord. X Coord. YY1 603621,092 4417981,8072 603633,123 4418026,6913 603659,09 4418011,694 603654,683 4418005,0235 603647,178 4417990,6176 603643,009 4417978,1167 603639,555 4417962,9968 603619,663 4417966,568


El límit del perímetre monumental es troba dins la propietat de la senyora Juana Quintana Seguí(finca amb registre cadastral 07032A025001470000UY). Registre de la Propietat de Maó tom 557,llibre 234, full 103, finca 4349/2 de Maó.

Els límits de l'entorn de protecció es troben dins la mateixa finca de la titular anterior.


Les intervencions dins tota la zona delimitada han d'anar encaminades a la protecció, la investigació,l'estudi i la valoració del bé.

FOLI 20


Dins la zona del jaciment arqueològic, assenyalada com a perímetre monumental (línia contínua encolor lila i retxada), no es permeten altres activitats més que les d'investigació, recerca, restauració iconsolidació dels monuments.

Dins la zona de delimitació de l'entorn es permet llaurar i dur a terme tasques forestals iagroramaderes, així com totes les que permetin el PGOU del municipi de Maó i el Pla territorial deMenorca. Es permeten tasques de conservació, reparació i manteniment de les cases i de lesconstruccions auxiliars agrícoles del lloc i els seus usos, i totes les que estiguin d'acord amb lanormativa urbanística del municipi.


TERCER. Notificar l'acord a l'Ajuntament de Maó i a la propietària afectada.





La Comissió, per majoria (4 vots a favor corresponents als consellers del Grup Popular,senyora Baíllo Vadell, senyora Cabrera Roselló, senyor Alejandre Sintes i senyora HerráizÁguila, i 3 abstencions corresponents a les dues conselleres del Grup Socialista, senyoraGomila Carretero i senyora Caules Fuentes ,i a la consellera del Grup PSM Més perMenorca, senyora Salord Ripoll), dictamina en el sentit de proposar al Ple que aprovi laproposta transcrita més amunt.


FOLI 21

ANNEX - PLÀNOL DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA HIPOGEUS DE BINIAI NOU (MAÓ)

SETÈ. DECLARACIÓ DEFINITIVA DE LA DELIMITACIÓ DE L'ENTORN DEPROTECCIÓ DEL MONUMENT ANOMENAT NAVETA OCCIDENTAL DEBINIAC-L'ARGENTINA (ALAIOR)



FOLI 22

Atès que, en data 6 de febrer de 1995, el Consell Insular de Menorca va assumir, en virtut de laLlei 6/1994, de 13 de desembre, les competències autonòmiques determinades en la Llei16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol;

Atès que el monument anomenat naveta occidental de Biniac-l'Argentina es troba dins la Llistaindicativa de la candidatura a patrimoni mundial de la UNESCO i és un dels BIC que, a diad'avui, no compta amb l'entorn de protecció establert d'acord amb la legislació vigent, condicióindispensable que s'ha de formalitzar per tal de tramitar l'expedient davant la UNESCO;

Atès que la naveta occidental de Biniac-l'Argentina va ser declarada monument historicoartísticpel Decret 2563/1966, de 10 de setembre;

Atesa la disposició addicional primera de la Llei 16/1985, de patrimoni històric espanyol, que diuque els béns que s'hagin declarat historicoartístics anteriorment passen a tenir la consideració ia denominar-se béns d'interès cultural i queden sotmesos al règim jurídic que la llei estableix;

Atès que l'art. 11.2 de l'esmentada llei i l'art. 7.4 b de la Llei 12/1998, del patrimoni històric de lesIlles Balears, preveuen que en el cas de béns immobles s'ha de delimitar l'entorn afectat per ladeclaració;

Atès l'acord del Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, en sessió ordinària de 26 demaig de 2014, d’incoació de l’expedient de delimitació de l’entorn de protecció del monumentanomenat naveta occidental de Biniac-l'Argentina (Alaior);

Atès que es van publicar anuncis de la incoació de l'expedient en el BOIB núm. 83 de 19-6-2014i en el BOE núm. 165 de 8-7-2014, i que s’ha notificat als propietaris del bé afectat i al’Ajuntament d'Alaior, sense que s’hagi presentat cap al·legació;


Vist l’escrit de la Secretaria Autonòmica d'Educació, Cultura i Universitats del Govern de les IllesBalears, amb RE del CIM núm. 18935 de dia 25-8-2014, que comunica l’anotació preventivad’incoació de BIC amb el número 07002–2-51–1–3079;

Vist l’escrit de la Subdirecció General de Protecció del Patrimoni Històric del Ministerid'Educació, Cultura i Esport, amb RE del CIM núm. 18120 de dia 8-8-2014, que comunica ques'ha inscrit en el Registre General de BIC amb el codi R-I-51-0003123;

Vist l’informe de l'arqueòleg del Servei de Patrimoni Històric, de dia 30 d'octubre de 2014, quediu que s’ha comprovat que EN l’expedient consten tots els documents que són preceptiussegons l’article 9 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les IllesBalears, i recomana la declaració definitiva de la delimitació de l’entorn de protecció;


Atès el que preveuen els articles 10 i 11 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimonihistòric dels Illes Balears;

Com a titular del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació i en exercici de les competènciesatribuïdes pel Decret de Presidència núm. 102/2011, de 4 de juliol (BOIB núm. 105 de 9 de

FOLI 23

juliol), en relació amb el Decret de Presidència núm. 87/2011 de 27 de juny (BOIB núm. 99 de30 de juny);


PRIMER. Declarar definitivament delimitat l'entorn de protecció del monument denominat navetaoccidental de Biniac-l'Argentina (Alaior), segons la planimetria adjunta i amb la descripciósegüent:

Identificació dels béns que són objecte de delimitacióEs proposa la delimitació de l’entorn de protecció del monument anomenat naveta occidental deBiniac-l'Argentina, que conforma una única zona arqueològica.

Els registres que identifiquen aquest bé són: Consell Insular de Menorca: 07002-51-000005-BNA 01 Govern de les Illes Balears: 07002-2-51-1-3079 (entorn de protecció)Ministeri de Cultura: R-I-51-0003123-00000 (el monument)

Les coordenades que situen el bé són: UTM: 600208/4419444El número de la finca d'acord amb el cadastre és el núm. 0593043FE0109E0001KS. En el Registrede la Propietat de Maó consta inscrita en el tom 1545, llibre 196, full 139, finca 8493/a d'Alaior.

Situació del bé que és objecte de delimitacióS'hi accedeix des de la carretera general Me-1 de Maó a Ciutadella, en el punt quilomètric 8,2 de laqual hi ha un desviament a l'esquerra, per entrar a una zona coneguda com l'Argentina. Just devoral'entrada, es localitza la naveta occidental del mateix nom.

Descripció de la zona monumental i estat de conservacióLa zona monumental té com a límits el mateix monument de la naveta occidental (delimitat per líniacolor lila i àrea retxada en el plànol). Naveta de planta circular assentada sobre la roca mare ambparaments de blocs irregulars. Portal amb corredor que no conserva la coberta. Cambra ovalada a laqual s'accedeix per una llosa perforada amb un rebaix per encaixar-hi una porta. Lloses caigudes al'interior de la cambra.Dimensions: 8 m diàmetre longitudinal; 8,05 m diàmetre transversal; 4,25 m llargada de la cambra;1,90 m amplada de la cambra.

Descripció de la delimitació de l’entornL'entorn de protecció (delimitat per línia discontínua en color vermell) s'adapta a la paret seca ambesquena d'ase que es va construir els anys vuitanta per protegir el monument, i que l'envolta. Elperímetre de protecció envoltant delimita també el camí d'accés al monument entre dues paretsseques. Les coordenades UTM del perímetre de protecció són les següents:

Vèrtex Coord. X Coord. Y1 600179,943 4419473,1062 600195,03 4419469,053 600200,63 4419465,534 600204,63 4419461,855 600198,07 4419454,176 600197,59 4419443,297 600203,99 4419435,298 600216,79 4419434,019 600227,03 4419445,2110 600225,91 4419448,2511 600227,03 4419455,4512 600214,71 4419459,2913 600210,87 4419463,93

FOLI 24

14 600207,19 4419467,6115 600194,55 4419474,3316 600180,47 4419477,69

Titulars del dret de propietatConsten com a propietaris els senyors Rafael Castellano Carrera, Mauricio José Ramalho Macedo,Marcel Guiseppe Ramalho Montaldo i Annachiara Ramalho Montaldo. Cadastre:0593043FE0109E0001KS

Els límits de l’entorn de protecció afecten tots la mateixa propietat del jaciment arqueològic i no enresulten afectades finques d'altres titulars.

Criteris bàsics que, amb caràcter específic, han de regir les intervencions sobre l’entornLes intervencions dins tota la zona delimitada han d'anar encaminades a la protecció, la investigació,l'estudi i la valoració del bé.


Dins la zona de delimitació de l'entorn es permet dur a terme tasques forestals i agroramaderes, aixícom totes les que permetin el PGOU d'Alaior i el Pla territorial de Menorca.


TERCER. Notificar l'acord a l'Ajuntament d'Alaior i als propietaris afectats.

QUART. Notificar l'acord a la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats del Govern deles Illes Balears, als efectes de la seva inscripció definitiva en el Registre de Béns, ambespecial esment de la informació que s’ha de remetre al Registre del Ministeri d’Educació,Cultura i Esports.




La Comissió, per majoria (4 vots a favor corresponents als consellers del Grup Popular,senyora Baíllo Vadell, senyora Cabrera Roselló, senyor Alejandre Sintes i senyora HerráizÁguila, i 3 abstencions corresponents a les dues conselleres del Grup Socialista, senyoraGomila Carretero i senyora Caules Fuentes, i a la consellera del Grup PSM Més perMenorca, senyora Salord Ripoll), dictamina en el sentit de proposar al Ple que aprovi laproposta transcrita més amunt.

Sotmesa la proposta a votació a la vista del seu resultat (8 vots a favorcorresponents als consellers del Grup Popular, senyor Tadeo Florit, senyora PonsFaner, senyor Alejandre Sintes, senyora Cabrera Roselló, senyor Pons Anglada,senyora Herráiz Águila, senyor Villalonga Bordes i senyora Baíllo Vadell i 5abstencions corresponents als quatre consellers del Grup Socialista, senyorMarquès Coll, senyora Gomila Carretero, senyora Petrus Melià i senyora Caules

FOLI 25

Fuentes, i a la consellera del Grup PSM Més per Menorca, senyora Salord Ripoll), elpresident la declara aprovada per majoria.

ANNEX. PLÀNOL DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA NAVETA OCCIDENTAL DEBINIAC-L'ARGENTINA (ALAIOR)

VUITÈ. DECLARACIÓ DEFINITIVA DE LA DELIMITACIÓ DE L'ENTORN DEPROTECCIÓ DEL MONUMENT ANOMENAT NAVETA ORIENTAL DEBINIAC-L'ARGENTINA (ALAIOR)


FOLI 26



Atès que la naveta oriental de Biniac-l'Argentina es troba dins la Llista indicativa de lacandidatura a patrimoni mundial de la UNESCO i és un dels BIC que, a dia d'avui, nocompta amb l'entorn de protecció establert d'acord amb la legislació vigent, condicióindispensable que s'ha de formalitzar per tal de tramitar l'expedient davant la UNESCO;

Atès que la naveta oriental de Biniac-l'Argentina va ser declarada monument historicoartísticpel Decret 2563/1966, de 10 de setembre;



Atès l'acord del Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, en sessió ordinària de 26de maig de 2014, d’incoació de l’expedient de delimitació de l’entorn de protecció delmonument anomenat naveta oriental de Biniac-l'Argentina (Alaior);

Atès que es van publicar anuncis de la incoació de l'expedient en el BOIB núm. 83 de19-6-2014, i en el BOE núm. 165, de 8-7-2014, i s’ha notificat als propietaris del bé afectat ia l’Ajuntament d'Alaior, sense que s’hagi presentat cap al·legació;




Vist l’informe de l'arqueòleg del Servei de Patrimoni Històric, de dia 30 d'octubre de 2014,que diu que s’ha comprovat que en l’expedient consten tots els documents que sónpreceptius segons l’article 9 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric deles Illes Balears, i recomana la declaració definitiva de la delimitació de l’entorn de protecció;


FOLI 27




PRIMER. Declarar definitivament delimitat l'entorn de protecció del monument anomenatnaveta oriental de Biniac-l'Argentina (Alaior), segons la planimetria adjunta i amb ladescripció següent:


Es proposa la delimitació de l’entorn de protecció de la naveta oriental de Biniac-l'Argentina, queconforma un únic monument arqueològic.

Els registres que identifiquen aquest bé són: Consell Insular de Menorca: 07002-51-000006-BNA 02Govern de les Illes Balears: 7002-2-2-51-001521-0 (monument)Govern de les Illes Balears: 07002-2-51-1-3074 (entorn de protecció)Ministeri de Cultura: R-I-51-0003121-00000

Les coordenades que situen el bé són: UTM: 600728-4418989El número de la finca, d'acord amb el cadastre, és el 07002A012001500000GJ (polígon 12, parcel·la150 d'Alaior).

Situació del bé que és objecte de delimitació S'hi accedeix des de la carretera general Me-1 de Maó a Ciutadella, en el punt quilomètric 8,1 de laqual hi ha un desviament a l'esquerra per entrar a una zona coneguda com l'Argentina. Actualment,s'hi accedeix per l'aparcament del Lloc de Menorca.


La zona monumental té com a límits el mateix monument de la naveta oriental (delimitat per líniacolor lila i àrea retxada en el plànol). És un edifici funerari de planta circular, amb exterior en talús,construït amb blocs desbastats col·locats horitzontalment. La porta s'obre al sud del monument. Enèpoca desconeguda (recentment, segons Hernández Mora, 1924) s'hi va adossar, a la zona sud, unmur de pedra seca que tapa el parament sud. Un llarg corredor dóna accés a la cambra, ovalada,construïda amb un parament irregular amb aproximació de filades i coberta per lloses horitzontals.Dimensions: llarg exterior 11,10 m; ample exterior 10,70 m; llarg interior 3,90 m; ample interior 2,30m.


L'entorn de protecció -delimitat per línia discontínua en color vermell- s'adapta a la paret seca ambesquena d'ase que es va construir els anys vuitanta per protegir el monument i que l'envolta. Elperímetre de protecció envoltant delimita també una part de l'antic accés al monument entre duesparets seques. Les coordenades UTM del perímetre de protecció són les següents:

1. 600718-4419015

FOLI 28

2. 600721-44190053. 600749-44189974. 600745-44189825. 600727-44189756. 600714-44189797. 600721-4419014


El límit del perímetre monumental es troba tot dins la propietat de la societat Lloc de Menorca, SL.Cadastre: 07002A012001500000GJ.En el Registre de la Propietat de Maó consta inscrita en el tom 2472, llibre 347, full 58, finca 9014.

Els límits de l’entorn de protecció afecten tots la mateixa propietat del jaciment arqueològic, sens queen resultin afectades finques d'altres titulars.




Dins la zona de delimitació de l'entorn es permet dur a terme tasques forestals i agroramaderes, aixícom totes les que permetin el PGOU d'Alaior i el Pla territorial de Menorca.


TERCER. Notificar l'acord a l'Ajuntament d'Alaior i als propietaris afectats.

QUART. Notificar l'acord a la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats del Govern deles Illes Balears, als efectes de la seva inscripció definitiva en el Registre de béns, ambespecial esment de la informació que s’ha de remetre al Registre del Ministeri d’Educació,Cultura i Esport.




La Comissió, per majoria (4 vots a favor corresponents als consellers del GrupPopular, senyora Baíllo Vadell, senyora Cabrera Roselló, senyor Alejandre Sintes isenyora Herráiz Águila, i 3 abstencions corresponents a les dues conselleres delGrup Socialista, senyora Gomila Carretero i senyora Caules Fuentes, i a laconsellera del Grup PSM Més per Menorca, senyora Salord Ripoll), dictamina en elsentit de proposar al Ple que aprovi la proposta transcrita més amunt.

Sotmesa la proposta a votació a la vista del seu resultat (8 vots a favorcorresponents als consellers del Grup Popular, senyor Tadeo Florit, senyora PonsFaner, senyor Alejandre Sintes, senyora Cabrera Roselló, senyor Pons Anglada,

FOLI 29

senyora Herráiz Águila, senyor Villalonga Bordes i senyora Baíllo Vadell i 5abstencions corresponents als quatre consellers del Grup Socialista, senyorMarquès Coll, senyora Gomila Carretero, senyora Petrus Melià i senyora CaulesFuentes, i a la consellera del Grup PSM Més per Menorca, senyora Salord Ripoll), elpresident la declara aprovada per majoria.

ANNEX. PLÀNOL DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA NAVETA ORIENTAL DEBINIAC-L'ARGENTINA (ALAIOR)

FOLI 30

NOVÈ. DECLARACIÓ DEFINITIVA DE LA DELIMITACIÓ DE L'ENTORN DEPROTECCIÓ DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE SA TORRETA DETRAMUNTANA (MAÓ)


Es dóna compte de la proposta de la consellera executiva del Departament deCultura, Patrimoni i Educació, que diu:


Atès que el jaciment arqueològic de sa Torreta de Tramuntana es troba dins la llistaindicativa de la candidatura a patrimoni mundial de la UNESCO i és un dels BIC que, adia d'avui, no compta amb l'entorn de protecció establert d'acord amb la legislació vigent,condició indispensable que s'ha de formalitzar per tal de tramitar l'expedient davant laUNESCO;

Atès que el poblat talaiòtic de sa Torreta de Tramuntana va ser declarat monumenthistoricoartístic pel Decret 2563/1966, de 10 de setembre;


Atès que l'art. 11.2 de l'esmentada llei i l'art. 7.4 b de la Llei 12/1998, del patrimonihistòric de les Illes Balears, preveuen que en el cas de béns immobles s'ha de delimitarl'entorn afectat per la declaració;

Atès l'acord del Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, en sessió ordinària de26 de maig de 2014, d’incoació de l’expedient de delimitació de l’entorn de protecció dela zona arqueològica de sa Torreta de Tramuntana (Maó);

Atès que es van publicar anuncis de la incoació de l'expedient en el BOIB núm. 83 de19-6-2014 i en el BOE núm. 164 de 7-7-2014, i s’ha notificat als propietaris del bé afectati a l’Ajuntament de Maó;

Atès que l'Ajuntament de Maó ha presentat un ofici (RE núm. 16261 d'11-7-2014) al qualadjunta un informe de l'arquitecte municipal que, de forma resumida, exposa que elsbéns objecte de declaració estan inclosos en el Catàleg de patrimoni arqueològicmunicipal i en l'annex II de la revisió del PGOU, amb la signatura TTT-01, i que d'acordamb les determinacions gràfiques de l'aprovació definitiva de la revisió del PGOU elsterrenys afectats per la delimitació de l'entorn de protecció proposat estan classificats desòl rústic protegit en la categoria d'àrea d'alt nivell de protecció (AANP), perquè estaninclosos dins l'àmbit del parc natural de s'Albufera des Grau, illa d'en Colom i cap deFavàritx, i de l'àrea natural d'especial interès (ANEI) ME-7 s'Albufera des Grau;

FOLI 31

Atès que es considera pertinent incloure aquestes observacions en l'informe final dedelimitació;

Atès que, en el període d’al·legacions, el senyor Juan Simón Seguí de Vidal hapresentat una al·legació (RGE del CIM núm. 15834 de 4-7-2014) en què exposa que ellmateix i el senyor Gabriel Seguí de Vidal són propietaris de la finca sa Torre Blanca, onhi ha la torre de defensa del mateix nom, i que no són propietaris de sa Torreta deTramuntana;

Atès que en l'informe de l'arqueòleg del Servei de Patrimoni Històric de 31 d'octubre de2014, i pel que fa a les esmentades al·legacions, s'indica que: “Revisada ladocumentació, es comprova que, efectivament, la torre medieval és propietat delssenyors Gabriel Seguí de Vidal i Juan Simón Seguí de Vidal, per la qual cosa escorregeix en la descripció del bé aquest aspecte”;

Vist l’informe favorable de l’Institut Menorquí d’Estudis, amb RE del CIM núm. 22309 dedia 7-10-2014;



Vist l’informe de l'arqueòleg del Servei de Patrimoni Històric, de dia 31 d'octubre de2014, que diu que s’ha comprovat que en l’expedient consten tots els documents quesón preceptius segons l’article 9 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimonihistòric de les Illes Balears, i recomana la declaració definitiva de la delimitació del’entorn de protecció;



Com a titular del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació i en exercici de lescompetències atribuïdes pel Decret de Presidència núm. 102/2011, de 4 de juliol (BOIBnúm. 105 de 9 de juliol), en relació amb el Decret de Presidència núm. 87/2011, de 27de juny (BOIB núm. 99, de 30 de juny);


PRIMER. Estimar l'al·legació presentada pel senyor Juan Simón Seguí de Vidal que diuque la torre medieval és dins la finca de sa Torre Blanca, propietat dels senyors JuanSimón Seguí de Vidal i Gabriel Seguí de Vidal.

FOLI 32

SEGON. Declarar definitivament delimitat l'entorn de protecció de la zona arqueològicade sa Torreta de Tramuntana (Maó), segons la planimetria adjunta i amb la descripciósegüent:

Identificació dels béns que són objecte de delimitació Es proposa la delimitació de l’entorn de protecció del jaciment arqueològic de sa Torreta deTramuntana, que conforma una única zona arqueològica.Els registres que identifiquen aquest bé són:Consell Insular de Menorca: 07032-55-000938-TTT 01Govern de les Illes Balears: 7032-2-2-51-001981-0 (el poblat)Govern de les Illes Balears: 07032-2-55-0-3077 (entorn de protecció de la zona arqueològica)Ministeri de Cultura: R-I-51-0003592-00000

Les coordenades que situen el bé són: UTM: 606095-4424775.Les finques afectades són les següents:- Finca cadastral núm. 07032A019000140000UJ (parcel·la 14, polígon 19). En el Registre de laPropietat de Maó consta inscrita en el tom 2047, llibre 690, full 10, finca 2892/2.- Finques cadastrals núm. 07032A019000120000UX, núm. 07032A019000130000UI, i núm.07032A019000150000UE (parcel·les 12, 13 i 15 del polígon 19 de Maó). En el Registre de laPropietat de Maó consten inscrites en el tom 1805, llibre 596, full 200, finca 4376/2.

Situació del bé objecte de delimitació S'hi accedeix per la carretera Me-7 de Maó a Fornells. Al punt quilomètric 4,5, a la dreta, hi haun camí rural anomenat camí de sa Boval, pel qual s'accedeix als llocs de sa Torre Blanca i saTorreta de Tramuntana. A la banda est de les cases de sa Torreta hi ha el poblat.


El nucli del poblat talaiòtic es troba just devora les cases de sa Torreta, de fet, aquestes es varenconstruir dins el mateix poblat. Aquesta zona figura en el plànol adjunt delimitada per líniacontínua color lila i l'àrea retxada del mateix color.En el poblat talaiòtic es conserven el monument elevat, el recinte de taula i diferents cases.El monument elevat és de planta oval i escalonat perquè se superposen dos cossostroncocònics. Possiblement tenia una cambra superior. Dimensions: diàmetre 20,90 m.El recinte de taula té la façana al sud i la columna i el capitell tenen una motllura a la partposterior que els dóna solidesa. La planta té forma de ferradura i la façana és recta. La part del'absis està derruïda. El portal d'entrada té un llindar alt format amb una llosa vertical i una pedrainferior horitzontal per sobre. Es baixa a l'interior per tres graons.Dimensions: ample 10,80 m; llarg 9,20 m.M. Murray i un equip de la Universitat de Cambridge van excavar aquest recinte l'any 1932 i s'hilocalitzà ceràmica talaiòtica final, ceràmica púnica d'Eivissa, restes d'una terracota d'unapossible divinitat femenina i una acumulació de cendres al costat dret del recinte.M. Murray també va excavar una sèrie d'espais al sud del recinte de taula que va considerargaleries i que L. Plantalamor, en la seva revisió arquitectònica, considera restes de quatre casestalaiòtiques. Cap d'elles està completa, sinó que corresponen a habitacions. Tot i que les restesmonumentals són observables a simple vista, sobretot a l'est i al nord de les cases de saTorreta, a l'oest i al sud-oest també hi ha part del poblat talaiòtic davall del substrat.


FOLI 33

La línia que delimita l’entorn de protecció (en línia discontínua, en color vermell) del poblats’adapta als límits físics existents tot considerant les distàncies màximes i mínimes de 12 i 70 m.Així, el polígon de l'entorn de protecció comença en el punt 1, al nord dels boers de sa Torreta,per baixar en direcció sud per l'exterior dels boers (punts 2, 3 i 4) fins a arribar al vèrtex 5, ongira cap al punt 6 en direcció est. Des d'aquí, la línia torna a pujar en direcció nord cap al punt 7,per girar en direcció est cap als punts 8 i 9, just devora el camí que envolta la tanca de les eres.Des d'aquí ens dirigim cap al punt 10, situat al límit nord del camí de les eres, fins al punt 11, desd'on es dirigeix cap al punt 12, per on passa un camí de tractors, i acaba de nou en el punt 1origen del polígon. Les coordenades UTM que delimiten aquest polígon són les que acontinuació es detallen:

Vèrtex Coord. X Coord. Y1 605956,619-4424780,6772 605975,371-4424721,4243 605983,003-4424721,8394 606001,472-4424669,2595 606007,729-4424594,7226 606220,671-4424589,0527 606195,873-4424654,5698 606212,711-4424659,4169 606239,041-4424668,68810 606276,193-4424717,87411 606254,466-4424850,74612 606080,762-4424883,599


El límit del perímetre monumental es troba dins les propietats del senyor Luis Ignacio VallejoChalbaud (finca registre cadastral 07032A019000140000UJ), i dels senyors Juan Simón Seguíde Vidal (61,11% de la propietat) i Gabriel Seguí de Vidal (38,89% de la propietat) (finquesregistre cadastral núm. 07032A019000120000UX, núm. 07032A019000130000UI, i núm.07032A019000150000UE).

Els límits de l'entorn de protecció es troben dins les mateixes finques dels titulars anteriors.

Els béns objecte de declaració estan inclosos en el Catàleg de patrimoni arqueològic municipal ia l'annex II de la revisió del PGOU, amb la signatura TTT-01. D'acord amb les determinacionsgràfiques de l'aprovació definitiva de la revisió del PGOU els terrenys afectats per la delimitacióde l'entorn de protecció proposat estan classificats de sòl rústic protegit en la categoria d'àread'alt nivell de protecció (AANP), perquè estan inclosos dins l'àmbit del Parc Natural de s'Albuferades Grau, illa d'en Colom i cap de Favàritx, i de l'àrea natural d'especial interès ANEI ME-7s'Albufera des Grau.




Dins la zona del jaciment arqueològic, assenyalada com a perímetre monumental (línia contínuaen color lila i àrea retxada), no es permet llaurar. Es pot llaurar, amb motocultor, a les tanquesassenyalades en el plànol amb trama romboïdal.

FOLI 34

Dins la zona de delimitació de l'entorn es permet llaurar i dur a terme tasques forestals iagroramaderes, així com totes les que permetin el PGOU de Maó, el Pla d'ordenació del parc des'albufera des Grau i el Pla territorial de Menorca. Es permeten també expressament les tasquesde conservació i manteniment de les cases i construccions auxiliars agrícoles del lloc, així comactivitats i usos que estiguin d'acord amb la normativa urbanística del municipi.

Les obres que puguin afectar la torre de defensa del casat de sa Torre Blanca, declarada BICper la disposició addicional segona de la Llei 16/1985, del patrimoni històric espanyol, Decret de22 d'abril de 1949, i amb registre insular de BIC núm. 000980-55-TBL-A01, han de comptar ambl'autorització prèvia del Consell Insular de Menorca.

TERCER. Els efectes d’aquesta declaració són els que genèricament estableixen la Llei12/1998, del patrimoni històric de les Illes Balears, i la normativa concordant.

QUART. Notificar l'acord a l'Ajuntament de Maó i als propietaris afectats.

CINQUÈ. Notificar l'acord a la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats del Governde les Illes Balears, als efectes de la seva inscripció definitiva en el Registre de Béns,amb especial esment de la informació que s’ha de remetre al Registre del Ministerid’Educació, Cultura i Esport.

SISÈ. Fer l'anotació corresponent en el Registre dels BIC del Consell Insular deMenorca.

SETÈ. Publicar l’acord en el BOIB i en el BOE.

VUITÈ. Inscriure la delimitació en el Registre de la Propietat.



FOLI 35

ANNEX. PLÀNOL DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE SA TORRETA DE TRAMUNTANA (MAÓ)

DESÈ. DECLARACIÓ DEFINITIVA DE LA DELIMITACIÓ DE L'ENTORN DEPROTECCIÓ DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DEL TALAIOT DE TREBALÚGER(ES CASTELL)



FOLI 36


Atès que el talaiot de Trebalúger es troba dins la Llista indicativa de la candidatura apatrimoni mundial de la UNESCO, i és un dels BIC que, a dia d'avui, no compta ambl'entorn de protecció establert d'acord amb la legislació vigent, condició indispensableque s'ha de formalitzar per tal de tramitar l'expedient davant la UNESCO;

Atès que el talaiot de Trebalúger (es Castell) va ser declarat monument historicoartísticpel Decret 2563/1966, de 10 de setembre;


Atès que l'art. 11.2 de l'esmentada llei i l'art. 7.4 b de la Llei 12/1998, del patrimonihistòric de les Illes Balears, preveuen que en el cas de béns immobles s'haurà dedelimitar l'entorn afectat per la declaració;

Atès l'acord del Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, en sessió ordinària de26 de maig de 2014, d’incoació de l’expedient de delimitació de l’entorn de protecció delmonument anomenat talaiot de Trebalúger (es Castell);

Atès que es van publicar anuncis de la incoació de l'expedient en el BOIB núm. 83 de19-6-2014 i en el BOE núm. 164 de 7-72014, i que s’ha notificat als propietaris del béafectat i a l’Ajuntament des Castell, sense que s’hagi presentat cap al·legació;




Vist l’informe de l'arqueòleg del Servei de Patrimoni Històric, de dia 3 de novembre de2014, que diu que s’ha comprovat que en l’expedient consten tots els documents quesón preceptius segons l’article 9 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimonihistòric de les Illes Balears, i recomana la declaració definitiva de la delimitació del’entorn de protecció;


FOLI 37

Atès el que preveuen els articles 10 i 11 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, delpatrimoni històric dels Illes Balears.

Com a titular del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació i en exercici de lescompetències atribuïdes pel Decret de Presidència núm. 102/2011, de 4 de juliol (BOIBnúm. 105 de 9 de juliol), en relació amb el Decret de Presidència núm. 87/2011, de 27de juny (BOIB núm. 99, de 30 de juny);


PRIMER. Declarar definitivament delimitat l'entorn de protecció de la zona arqueològicadel talaiot de Trebalúger (es Castell), segons la planimetria adjunta i amb la descripciósegüent:


Es proposa la delimitació de l’entorn de protecció del talaiot de Trebalúger, que conforma unaúnica zona arqueològica.

Els registres que identifiquen aquest bé són: Consell Insular de Menorca: 07064-55-001235-TRE 01Govern de les Illes Balears: 7032-2-2-51-002152-0 (el monument)Govern de les Illes Balears: 07064-2-55-1-3073 (entorn de protecció)Ministeri de Cultura: R-I-51-0003766-00000

Les coordenades que situen el bé són: UTM: 609003/4412509La finca afectada, d'acord amb el cadastre, és la núm. 07064A003000960000UXEl perímetre de protecció afecta únicament la finca de referència.


S'hi accedeix per la carretera Me-6 de Sant Lluís as Castell. Al quilòmetre 1,7, a la dreta, hi ha lazona residencial de Trebalúger. Cal recórrer 300 m dins de la urbanització i deixar el cotxe al'entrada del monument.


En el plànol, s'assenyala l'àrea de la zona monumental amb retxat i delimitat per una líniacontínua (color lila), que delimita la zona on hi ha restes monumentals i jel aciment arqueològic.

L'assentament està format per un talaiot de grans dimensions i de planta el·líptica situat sobreun promontori rocós en el qual existia una anterior edificació, descoberta amb l'excavacióarqueològica. Està envoltat per una estructura poligonal que s'hi adossa, també d'èpocatalaiòtica. El conjunt està afectat per l'acció d'un forn de calç situat damunt de les estructures, enel costat oest.

A l'interior del mur que forma el talaiot, l'excavació va permetre descobrir una casa o edificaciódel naviforme II o pretalaiòtica, és a dir, anterior a la construcció del talaiot. Té planta irregularallargada, amb capçalera absidal, dues garites a la zona de l'entrada i bases de columnes entres fileres longitudinals. Hi ha restes de llars de foc en el seu interior. Els murs estan construïtsamb doble parament de pedres petites, amb una tècnica més feble que la talaiòtica. L'entrada del'edifici estaria a la banda est, emmascarada per la posterior construcció talaiòtica.

FOLI 38

Dimensions: eix EO del talaiot 28,40 m; eix NS del talaiot 22 m; eix EO l'edifici del bronze final c12.70 m; eix NS de l'edifici pretalaiòtic 7,40 m.

Descripció de la delimitació de l’entorn

La zona de protecció del monument està delimitada físicament per una paret de pedra seca ambesquena d'ase. La línia que delimita l’entorn de protecció (en línia discontínua, en color vermellen el plànol) discorre per damunt d'aquesta paret. El polígon que conforma aquest entorn deprotecció ve delimitat per les següents coordenades:

Vèrtex Coord. X Coord. Y

1 609034,92 4412533,12 609028,36 4412541,113 609023,781 4412546,1234 609021,171 4412548,5145 609016,169 4412552,8086 609010,35 4412558,257 609006,816 4412560,0368 609002,629 4412560,6889 608997,98 4412560,3810 608995,9 4412560,0211 608992,845 4412559,13512 608989,87 4412557,8913 608965,25 4412545,2414 608959,19 4412541,1115 608939,77 4412540,4216 608936,16 4412538,3417 608929,184 4412530,67718 608928,01 4412507,819 608964,131 4412497,37320 608983,977 4412479,64121 609020,247 4412486,83822 609048,468 4412516,94723 609040,964 4412534,558

Tots aquests punts delimiten la paret amb esquena d'ase actualment existent i que delimital'entorn del talaiot (vegeu plànol annex).


El límit del perímetre monumental es troba dins la propietat dels senyors Roc Jové Arquer iLucía Hernández (finca registre cadastral 07064A003000960000UX).

Els límits de l'entorn de protecció es troben dins les mateixes finques dels titulars anteriors.

Criteris bàsics que, amb caràcter específic, han de regir les intervencions sobre l’entorn



FOLI 39

Dins la zona del jaciment arqueològic, assenyalada com a perímetre monumental (línia contínuaen color lila i àrea retxada), no es permet llaurar.

Dins la zona de delimitació de l'entorn es permet llaurar i dur a terme tasques forestals iagroramaderes, així com totes les que permetin les normes subsidiàries des Castell i el Platerritorial de Menorca. Es permeten també expressament les tasques de conservació imanteniment del lloc, així com les activitats i els usos que estiguin d'acord amb la normativaurbanística del municipi.


TERCER. Notificar l'acord a l'Ajuntament des Castell i als propietaris afectats.







FOLI 40

ANNEX. PLÀNOL DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DEL TALAIOT DE TREBALÚGER (ESCASTELL)

ONZÈ. DECLARACIÓ DEFINITIVA DE LA DELIMITACIÓ DE L'ENTORN DEPROTECCIÓ DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE TORRALBA D'EN SALORT(ALAIOR)



FOLI 41


Atès que el jaciment arqueològic de Torralba d’en Salort es troba dins la Llista indicativa dela candidatura a patrimoni mundial de la UNESCO i és un dels BIC que, a dia d'avui, nocompta amb l'entorn de protecció establert d'acord amb la legislació vigent, condicióindispensable que s'ha de formalitzar per tal de tramitar l'expedient davant la UNESCO;

Atès que el poblat talaiòtic Torralba d’en Salort va ser declarat monument historicoartísticpel Decret 2563/1966, de 10 de setembre;



Atès l'acord del Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, en sessió ordinària de 26de maig de 2014, d’incoació de l’expedient de delimitació de l’entorn de protecció de la zonaarqueològica de Torralba d’en Salort (Alaior);

Atès que es van publicar anuncis de la incoació de l'expedient en el BOIB núm. 83 de19-6-2014 i en el BOE núm. 164 de 7-7-2014, i que s’ha notificat als propietaris del béafectat i a l’Ajuntament d'Alaior;

Atès que, durant el període d’al·legacions, la senyora Juana Maria Rosselló Martínez vapresentar una al·legació (RGE del CIM núm. 16038 de 9-7-2014) en la qual exposa que noestà d'acord amb la delimitació efectuada, ja que dins el perímetre de protecció hi ha unelement fonamental per a l'explotació de la finca com és el pou, i també que la delimitacióafecta una zona veïna al pati de les cases, i açò deixa "(...) la base jurídica para todas lasfuturas actuaciones (...) expropiación, vallado, realización de itinerarios proximos a lavivienda, etc.", i que també exposa que la finca té activitat agrícola, duita a terme per partd'una SRM, amb certificat de producció agrària ecològica, que les cases tenen tres-centsanys aproximadament i que altres cases de finques veïnes han estat excloses,

Atès que l'informe de l'arqueòleg del Servei de Patrimoni Històric de 5 de novembre de2014, pel que fa a les esmentades al·legacions, indica que: “s'ha de dir que, en data9-10-2014, els dos arqueòlegs del CIM, juntament amb el senyor Rafel Coll, fill de lasenyora Rosselló, varen visitar la finca per tal de comprovar si en les tanques annexes a lescases hi havia potencial arqueològic. Es va comprovar que la densitat de restes ceràmiquesque s'observaven en superfície era molt alta i, a més, hi havia grans pedres dins les paretsseques de les tanques que evidencien l'existència de jaciment arqueològic en el subsòl. Elfet que la finca estigui en explotació agrària no ha de ser un impediment per a la declaració,ja que aquesta permet llaurar amb erx a les tanques afectades, com s'ha fet tradicionalmenta la finca, mentre no afectin les capes profundes del lloc. Respecte de llevar de l'entorn deprotecció les cases, com que estan aferrades a la zona monumental, no és possible tal

FOLI 42

acció, però que estiguin dins l'entorn de protecció no ha de suposar cap impediment per a laconservació, manteniment i altres actuacions que estiguin permeses pel PGOU d'Alaior opel PTI de Menorca. En aquest cas, s'accepta que a la zona delimitada en color blau i ambla lletra A es pugui llaurar amb tractor de rodes de goma i erx petit que no profunditzi mésde 30 cm a la terra, i dur a terme treballs agroramaders, però s'han de rebutjar la restad'al·legacions presentades”,



Vist l’escrit de la Subdirecció General de Protecció del Patrimoni Històric del Ministerid'Educació, Cultura i Esport, amb RE del CIM núm. 18147 de dia 8-8-2014, i que comunicaque s'ha inscrit en el Registre General de BIC amb el codi 28994;

Vist l’informe de l'arqueòleg del Servei de Patrimoni Històric, de dia 5 de novembre de 2014,que diu que s’ha comprovat que en l’expedient consten tots els documents que sónpreceptius segons l’article 9 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric deles Illes Balears, i recomana la declaració definitiva de la delimitació de l’entorn de protecció;



Com a titular del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació i en exercici de lescompetències atribuïdes pel Decret de Presidència núm. 102/2011 de 4 de juliol (BOIB núm.105, de 9 de juliol), en relació amb el Decret de Presidència núm. 87/2011 de 27 de juny(BOIB núm. 99, de 30 de juny);


PRIMER. Estimar parcialment l'al·legació presentada per la senyora Juana Maria RossellóMartínez pel que fa a tenir en compte que la finca està en explotació agroramadera i que espuguin dur a terme, per tant, treballs agrícoles i ramaders a la zona assenyalada en el plànolamb la lletra A i delimitada en color blau, i desestimar la resta d'al·legacions, d'acord ambels arguments abans transcrits, que figuren en l'informe de l'arqueòleg del Servei dePatrimoni Històric de dia 5 de novembre de 2014.

SEGON. Declarar definitivament delimitat l'entorn de protecció de la zona arqueològica deTorralba d'en Salort (Alaior), segons la planimetria adjunta i la descripció següent:

Identificació del bé que és objecte de delimitació

La zona arqueològica del poblat talaiòtic de Torralba d'en Salort consta en la Carta arqueològica delPGOU d'Alaior amb el codi TOR-01 i abraça diferents béns arqueològics inclosos en els registres debéns d'interès cultural amb els codis següents:

FOLI 43

- Talaiot de Torralba GranMinisteri de Cultura: R–I–51–0003227–0000Govern de les Illes Balears: 7002–2–2–51–001624–0Consell Insular de Menorca: 7002–55–00157-TOR-01

- Poblat i necròpolis de Torralba d'en Salort:Ministeri de Cultura: R–I–51–0003228–0000Govern de les Illes Balears: 7002–2–2–51–001625–0Consell Insular de Menorca: 7002–55–00157-TOR-01

- Pou de na PatarràMinisteri de Cultura: R–I–51–0003230–0000Govern de les Illes Balears: 7002–2–2–51–001627–0Consell Insular de Menorca: 7002–55–00157-TOR-01

La zona arqueològica que abraça l'entorn de protecció establert té els codis següents del RegistreGeneral de Néns:- Govern de les Illes Balears: 07002-2-55-0-3071 (entorn de protecció)- Ministeri de Cultura: 28994 (entorn de protecció)- Consell Insular de Menorca: 7002-55-00157-TOR-01


El poblat es localitza a la carretera Alaior-Cala en Porter a les coordenades UTM: 599.480 / 4.418.710

Descripció i estat de conservació

Poblat talaiòtic amb diferents construccions monumentals entre les quals destaquen:

- Dos talaiots de planta circular. Un, situat en el punt més elevat del poblat, dins el lloc de Torralbad'en Salort, és el de majors dimensions i presenta una pedra quasi cilíndrica en el centre de la sevaplataforma superior. Té construccions adossades cobertes pels sediments i els enderrocs. L'altre, enel lloc de Torralba Gran, devora el recinte de taula, està excavat i només se'n conserva una part delmur exterior. Es va construir sobre una estructura anterior d'època naviforme, probablement unhabitatge, de planta circular, que se va datar mitjançant l'anàlisi C-14 d'una mostra de gra, en el segleXIII aC.

- El recinte de taula amida 5 m de llarg i 6,50 m d'ample i té el trespol excavat a la roca mare amb unacota ascendent des del portal cap a l'interior de l'edifici. És de planta de ferradura i a l'interior elsespais estan diferenciats mitjançant pilastres que conformen una mena de capelletes o lòbuls on espoden trobar petits nínxols o altars dins els murs. La façana és còncava amb un portal que presentallinda inferior. La columna central o T fa quasi 4 m i s'asseu sobre la roca dins un solc i es reforça lasustentació amb falques. La cara posterior té un nirvi central vertical. Destaquen les restes de lesfoganyes situades al seu costat est, on es localitzaren, com també en els sectors més tancats delrecinte, abundants quantitats d'ossos de cabrits i anyells, sens dubte part del ritual que s'hi celebrava.Es tracta del recinte més gran de l'illa i un dels més perfectes en la construcció. D'aquest recinteprocedeix una figura de bronze, un petit brauet que s'exposa al Museu de Menorca, localitzat durantl'excavació arqueològica a sota del petit altar que es troba a la part posterior de la taula. També s'hilocalitzaren les potes de bronze pertanyents a la figura d'un cavall, així com un peveter de terracotaque representa la deessa púnica Tanit. S'ha pogut documentar, mitjançant l'excavació arqueològicadel recinte, la continuïtat del seu ús a partir del segle iv-iii aC fins als darrers anys del segle II dC,basant-se en datacions C-14 i en les troballes de ceràmica romana d'aquesta època. Es disposatambé d'una datació C-14, pertanyent a una mostra d'ossos d'animal incrustats en el trespol que esremunta a l'any 1000 aC, sense que s'hagi concretat la relació d'aquesta data amb la construcció de lataula.

FOLI 44

- Pou prehistòric, anomenat na Patarrà, situat a 200 m al sud de la taula, excavat a la roca mare. Té47 m de profunditat i nou trams d'esgraons amb una amplada d'1,20 m. A partir del segon tram té unabarana de 0,50 m d'ample on hi ha alguns cocons que recullen l'aigua de pluja. Es troba tancat ambparet seca moderna.

- Sala hipòstila semisoterrada coberta amb lloses sustentades per columnes i pilastres, i per un túmulde pedra petita i terra. La seva excavació arqueològica va permetre conèixer que s'utilitzà com amagatzem durant el s. I dC i que va deixar d'utilitzar-se en el segle II dC.

- Restes d'una murada ciclòpia que envoltava el poblat construïda amb la tècnica de sòcol, ortòstats ifilades de pedres desbastades, que es conserven en el nord del poblat, vora la carretera.

- Sitjots o dipòsits excavats a la roca mare per emmagatzemar aigua.

- Dins zona arqueològica se situen les coves artificials de la necròpolis del poblat, de la quals'identifiquen 15 unitats, algunes d'elles clausurades. S'estén dins terrenys de Torralba d'en Salort, deTorralba Gran i tan sols un d'ells dins Torralba Vell. Estan transformats pels usos agraris i alguns ambles entrades tancades.

- Restes arquitectòniques que pertanyen a una edificació d'època indeterminada, tal vegada unacapella medieval.

- Restes de les cases talaiòtiques, cobertes per la vegetació, els clapers i els sediments. Entreaquestes es destaca una columna aïllada coneguda amb el nom de Fus de sa Geganta.

La part de la zona arqueològica, propietat de la Fundació Illes Balears, té el seu perímetre tancat ambparet seca i compta amb un sistema organitzat de visites. Però l'àrea que abraça el jaciment operímetre monumental és molt més àmplia i pertany a altres propietats: Torralba Gran, Torralba Vell iTorralba d'en Salort.


La línia que delimita l'entorn de protecció es projecta a 70 m de distància respecte de la zona deljaciment arqueològic (assenyalat amb retxat al plànol annex), adaptant-se als límits físics existents iseguint el traçat següent:

- El punt situat més al nord se situa a les coordenades UTM 599.232 / 4.418.942. (1)- Continua travessant la carretera Alaior-Cala en Porter cap al sud dins terrenys de Torralba Gran finsal punt UTM 599.199 / 4.418.578, vora l'era.(2)- Continua en línia recta cap al sud fins a la paret mitgera de Torralba Vell situada a l'oest de les casesUTM 599.260 / 4.418.558. (3)- Segueix cap al sud dins terrenys de Torralba Vell fins al punt UTM 599.245 /4.418.458. (4)- Continua cap al sud-est adaptant-se a la paret existent fins a la mitgera amb Torralba Nou UTM599.350 / 4.418.350. (5)- Segueix adaptant-se a la mitgera entre el dos llocs (Torralba Vell i Torralba Nou) cap al nord-est finsal punt UTM 599.617 / 4.418.539 (6), on continua per les dues parets que voregen el pou de TorralbaNou fins al punt UTM 599558 / 4.418.532 (7), on es projecte en línia recta cap a l'est fins a la corba dela carretera Alaior-Cala en Porter UTM 599.532 / 4418532 (8).- Des d'aquest punt continua cap al nord-est fins al camí d'Alcaidús UTM 599.494 / 4.418,502,travessant el lloc de Torralbet des Caragol. (9)- Continua cap al nord-oest fins a la paret de les cases de Torralba d'en Salort UTM 599.412 /4.418.461 (10) i continua adaptant-se a les parets existents vorejant les cases i el boer d'aquest llocfins al punt UTM 599.301 / 4.418.395 vora el boer. (11)- Segueix en línia abstracta cap al nord-oest fins a la paret mitgera amb Torralba Petit (o Torralba d'enJoan) UTM 599.556 / 4.417. 799. (12)

FOLI 45

- Continua cap al nord-oest travessant aquest lloc fins al seu camí d'entrada UTM 599.199 / 4.418.841(13) fins a la paret mitgera amb el lloc de Torralba de sa Sorda, vora les cases, UTM 599.485 /4.418.862.(14)- Segueix adaptant-se a les parets que voregen les cases de Torralba de sa Sorda cap al nord-oestfins al punt UTM 599412/4.418.895. (15)- Segueix cap a l'oest fins al camí UTM 599.352 / 4.418.924 (16) on continua en línia recta fins al puntinicial (UTM 599.232/4.418.942).


A/ El límit del perímetre monumental (assenyalat amb retxat en el plànol annex) es localitza dins lespropietats de:

- Fundació Illes Balears:Polígon 14 – Parcel·la 38 Polígon 12 – Parcel·la 151Finca 9312 d'Alaior (tom 1649, llibre 211, full 203). Poblat talaiòtic.

- María Dolores Seguí de Vidal:Polígon 14 – Parcel·la 37Finca 624 d'Alaior (tom 2507, llibre 355, full 125). Torralba Gran.

- Juana María Roselló Martínez:Polígon 14 – Parcel·la 39Finca 3918 d'Alaior (tom 701, llibre 104, full 106). Torralba Vell.

B/ Els límits de l’entorn de protecció (assenyalats en el plànol amb traçat gruixat) afecten les propietatssegüents:

- Bernardo Pons Pons i María Jesús Miquel Roige:Polígon 12 – Parcel·la 117 i Polígon 12 – Parcel·la 157Finca 4017 d'Alaior (tom 2528, llibre 359, full 33). Torralba d'en Salort.

- Margarita Blanco Pons, María Carmen Blanco Pons, Isaac Anglada Blanco:Polígon 12 – Parcel·la 147Finca 4137 d'Alaior (tom 1918, llibre 257, full 121). Torralba Petit o Torralba d'en Joan.

- Richard Henry Burbidge, Joshua Richard Burbidge, Daniel Henry Anderson Burbidge, Sophie AnnPeach i Patricia Anderson Burbidge:Polígon 12 – Parcel·la 160Finca 9851 d'Alaior (tom 2214, llibre 302, full 48). Torralba de sa Sorda.

- Nicolás Gomila Pons, María Pons Ameller, María Magdalena Gomila Pons, Catalina Gomila Pons,María Montserrat Gomila Pons:Polígon 14 – Parcel·la 40Finca 1629 d'Alaior (tom 1964, llibre 262, full 7). Torralba Nou.

- Torralbet SLPolígon 11 – Parcel·la 1Finca 2652 d'Alaior (tom 1584, llibre 201, full 124). Torralbet des Caragol.

Així com les propietats de Torralba Gran i Torralba Vell abans esmentades.


Les intervencions dins la zona delimitada amb retxat al plànol han d'anar encaminades a la protecció,la investigació, l'estudi i la valoració del bé. Dins aquesta zona no es permet llaurar, amb l'excepció de

FOLI 46

la zona marcada amb perímetre de color blau i amb la lletra A. En aquesta zona assenyalada es potllaurar amb tractor de rodes de goma i erx superficial, atès que és una zona on tradicionalment s'hicultiva, tenint especial cura de no moure ni tocar les grans pedres que puguin formar part de clapers nid'estructures arqueològiques.

Dins la zona de delimitació de l'entorn es permet llaurar i dur a terme tasques forestals iagroramaderes, així com totes les que permetin el PGOU d'Alaior i el Pla territorial de Menorca. Espermeten també expressament les tasques de conservació i manteniment de les cases iconstruccions auxiliars agrícoles del lloc, així com les activitats i els usos que estiguin d'acord amb lanormativa urbanística del municipi.

Totes les intervencions dins la zona delimitada necessiten l’autorització prèvia del Consell Insular�

TERCER. Els efectes d’aquesta declaració són els que genèricament estableixen la Llei12/1998, del patrimoni històric de les Illes Balears, i la normativa concordant.

QUART. Notificar l'acord a l'Ajuntament d'Alaior i als propietaris afectats.

CINQUÈ. Notificar l'acord a la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats del Govern deles Illes Balears, als efectes de la seva inscripció definitiva en el Registre de Béns, ambespecial esment de la informació que s’ha de remetre al Registre del Ministeri d’Educació,Cultura i Esport.

SISÈ. Fer l'anotació corresponent en el Registre dels BIC del Consell Insular de Menorca.

SETÈ. Publicar l’acord en el BOIB i en el BOE.

VUITÈ. Inscriure la delimitació en el Registre de la Propietat.



FOLI 47

ANNEX. PLÀNOL ZONA ARQUEOLÒGICA DE TORRALBA D'EN SALORT (ALAIOR)

DOTZÈ. DECLARACIÓ DEFINITIVA DE LA DELIMITACIÓ DE L'ENTORN DEPROTECCIÓ DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE TORRELLISAR VELL (ALAIOR)



FOLI 48


Atès que el poblat talaiòtic anomenat Torrellisar Vell es troba dins la Llista indicativa de lacandidatura a patrimoni mundial de la UNESCO i és un dels BIC que, a dia d'avui, nocompta amb l'entorn de protecció establert d'acord amb la legislació vigent, condicióindispensable que s'ha de formalitzar per tal de tramitar l'expedient davant la UNESCO;

Atès que el poblat talaiòtic de Torrellisar Vell va ser declarat monument historicoartístic pelDecret 2563/1966, de 10 de setembre;

Atesa la disposició addicional primera de la Llei 16/1985, de patrimoni històric espanyol, quediu que els béns que amb anterioritat s'hagin declarat historicoartístics passen a tenir laconsideració i a denominar-se béns d'interès cultural i queden sotmesos al règim jurídic quela llei estableix;


Atès l'acord del Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, en sessió ordinària de 26de maig de 2014, d’incoació de l’expedient de delimitació de l’entorn de protecció de la zonaarqueològica de Torrellisar Vell (Alaior);

Atès que es van publicar anuncis de la incoació de l'expedient en el BOIB núm. 83 de19-6-2014 i en el BOE núm. 164, de 7-7-2014, i que s’ha notificat a la propietària del béafectat i a l’Ajuntament d'Alaior, sense que s’hagi presentat cap al·legació;




Vist l’informe de l'arqueòleg del Servei de Patrimoni Històric, de dia 3 de novembre de 2014,que diu que s’ha comprovat que EN l’expedient consten tots els documents que sónpreceptius segons l’article 9 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric deles Illes Balears, i recomana la declaració definitiva de la delimitació de l’entorn de protecció;



FOLI 49



PRIMER. Declarar definitivament delimitat l'entorn de protecció de la zona arqueològica deTorrellisar Vell (Alaior), segons la planimetria adjunta i la descripció següent:

Identificació dels béns que són objecte de delimitació Es proposa la delimitació de l’entorn de protecció del jaciment arqueològic de Torrellisar Vell, queconforma una única zona arqueològica.

Els registres que identifiquen aquest bé són: Consell Insular de Menorca: 07002-55-000154Govern de les Illes Balears: 7002-2-2-51-001633-0 (el monument)Govern de les Illes Balears: 07002-2-55-0-3072 (l'entorn de protecció)Ministeri de Cultura: R-I-51-0003239-00000

Les coordenades que situen el bé són: UTM: 599089-4416235Les finques afectades, d'acord amb el cadastre, són la núm. 07002A014000450000GW i la núm.07002A014000440000GH.

Situació del bé que és objecte de delimitació S'hi accedeix des de la carretera d'Alaior a Cala en Porter. En el punt quilomètric 5,5, a la dreta,s'agafa el camí rural de Cotaina, i a 400 m a l'esquerra hi ha el jaciment.


Poblat talaiòtic en què s'identifiquen les estructures següents:

- Recinte de taula molt transformat per intervencions modernes: mur interior de pedra seca petita,d'època moderna. Té 6 pilastres encaixades en el mur. S'accedeix a l'interior per un corredor cobertamb lloses (3 m llarg; 1,20 m ample). L'interior del recinte té la planta circular (8,70 maproximadament). La taula es conserva en bon estat. - Dos talaiots molt emmascarats per les construccions modernes. - Restes d'estructures disperses per tota la zona arqueològica. La zona monumental figura sobre el plànol en color lila i trama retxada.


La línia que delimita l’entorn de protecció (en línia discontínua, en color vermell) del poblat s’adaptaals límits físics existents tot considerant les distàncies màximes i mínimes de 12 i 70 m.

El polígon que delimita l'entorn de protecció està delimitat per les coordenades següents: 1(598872-4416153), a la banda sud-oest del poblat, des de la paret seca, es traça una longitudinalpassant pel punt 2 (599020-4416154) i arribant al punt 3 (599180-4416149), també sobre una paretseca. Des d'aquí la línia discorre en direcció nord-est fins al punt 4 (599213-4416200), per dirigir-se endirecció nord fins al punt 5 (599169-4416353) a l'encreuament del camí rural asfaltat de s'Alblagai.Des d'aquí, segueix en direcció nord-oest fins al punt 6 (599121-4416416), damunt una altra paretseca, i des d'aquí fins al punt 7 (599012-4416439) just en el camí que duu al camí de les cases deSon Sanxo. Des d'aquí torna a girar cap al sud-oest, tornant a travessar el camí rural asfaltat fins al

FOLI 50

punt 8 (598955-4416402), des d'on discorre al llarg del camí de carro que duu a Calescoves fins alpunt 9 (598852-4416293), des d'on acaba en el punt 1.


El límit del perímetre monumental es troba tot dins la propietat de la senyora Cristina Pons Landino,amb números de cadastre 07002A014000450000GW i 07002A014000440000GH.En el Registre de la Propietat de Maó consta inscrita en el tom 1732, llibre 225, full 192, finca 575.Els límits de l’entorn de protecció afecten tots la mateixa propietat del jaciment arqueològic, sens queen resultin afectades finques d'altres titulars.




Dins la zona del jaciment arqueològic, assenyalada com a perímetre monumental (delimitada per líniacontínua en color lila i àrea retxada), només es pot llaurar amb tractor de rodes de goma a les tanquesassenyalades amb la lletra A al plànol. Dins la zona del bosc no es permet llaurar, ja que hi haestructures arquitectòniques ocultes per la vegetació i semisoterrades.

Dins la zona de delimitació de l'entorn es permet llaurar i dur a terme tasques forestals iagroramaderes, així com totes les que permetin el PGOU d'Alaior i el Pla territorial de Menorca. Espermeten també expressament les tasques de conservació i manteniment de les cases i de lesconstruccions auxiliars agrícoles del lloc, així com les que estiguin d'acord amb la normativaurbanística del municipi.


TERCER. Notificar l'acord a l'Ajuntament d'Alaior i a la propietària afectada.

QUART. Notificar l'acord a la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats del Govern deles Illes Balears, als efectes de la seva inscripció definitiva en el Registre de Béns, ambespecial esment de la informació que s’ha de remetre al Registre del Ministeri d’Educació,Cultura i Esport.




La Comissió, per majoria (4 vots a favor corresponents als consellers del Grup Popular,senyora Baíllo Vadell, senyora Cabrera Roselló, senyor Alejandre Sintes i senyora HerráizÁguila, i 3 abstencions corresponents a les dues conselleres del Grup Socialista, senyoraGomila Carretero i senyora Caules Fuentes, i a la consellera del Grup PSM Més perMenorca, senyora Salord Ripoll), dictamina en el sentit de proposar al Ple que aprovi laproposta transcrita més amunt.Sotmesa la proposta a votació a la vista del seu resultat (8 vots a favorcorresponents als consellers del Grup Popular, senyor Tadeo Florit, senyora Pons

FOLI 51

Faner, senyor Alejandre Sintes, senyora Cabrera Roselló, senyor Pons Anglada,senyora Herráiz Águila, senyor Villalonga Bordes i senyora Baíllo Vadell i 5abstencions corresponents als quatre consellers del Grup Socialista, senyorMarquès Coll, senyora Gomila Carretero, senyora Petrus Melià i senyora CaulesFuentes, i a la consellera del Grup PSM Més per Menorca, senyora Salord Ripoll), elpresident la declara aprovada per majoria.

ANNEX. PLÀNOL DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE TORRELLISAR VELL (ALAIOR)

FOLI 52

TRETZÈ. DECLARACIÓ DEFINITIVA DE LA DELIMITACIÓ DE L'ENTORN DEPROTECCIÓ DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE SON MERCER DE BAIX(FERRERIES)




Atès que el poblat de Son Mercer de Baix es troba dins la Llista indicativa de lacandidatura a patrimoni mundial de la UNESCO i és un dels BIC que, a dia d'avui, nocompta amb l'entorn de protecció establert d'acord amb la legislació vigent, condicióindispensable que s'ha de formalitzar per tal de tramitar l'expedient davant la UNESCO;

Atès que el poblat de naviformes de Son Mercer de Baix va ser declarat monumenthistoricoartístic pel Decret 2563/1966, de 10 de setembre;

Atès que el poblat de naviformes de Son Mercer va ser declarat monumenthistoricoartístic pel Decret 2563/1966, de 10 de setembre, com a conjunt prehistòric al'interior del qual hi ha el naviforme amb coberta conegut com la cova des Moro, que vaser declarat monument historicoartístic pel Decret de 3 de juny de 1931;


Atès que l'art. 11.2 de l'esmentada llei i l'art. 7.4 b de la Llei 12/1998, del patrimonihistòric de les Illes Balears, preveuen que en el cas de béns immobles s'ha de delimitarl'entorn afectat per la declaració;

Atès l'acord del Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, en sessió ordinària de26 de maig de 2014, d’incoació de l’expedient de delimitació de l’entorn de protecció dela zona arqueològica de Son Mercer de Baix (Ferreries);

Atès que es van publicar anuncis de la incoació de l'expedient en el BOIB núm. 83 de19-6-2014 i en el BOE núm. 164 de 7-7-2014, i que s’ha notificat a la societat propietàriadel bé afectat i a l’Ajuntament de Ferreries, sense que s’hagi presentat cap al·legació;


FOLI 53


Vist l’escrit de la Subdirecció General de Protecció del Patrimoni Històric del Ministerid'Educació, Cultura i Esport, amb RE del CIM núm. 18148 de dia 8-8-2014, quecomunica que s'ha inscrit en el Registre General de BIC amb el codi 28995;

Vist l’informe de l'arqueòleg del Servei de Patrimoni Històric, de dia 4 de novembre de2014, que diu que s’ha comprovat que a l’expedient consten tots els documents que sónpreceptius segons l’article 9 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històricde les Illes Balears, i recomana la declaració definitiva de la delimitació de l’entorn deprotecció;



Com a titular del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació i en exercici de lescompetències atribuïdes pel Decret de Presidència núm. 102/2011, de 4 de juliol (BOIBnúm. 105 de 9 de juliol), en relació amb el Decret de Presidència núm. 87/2011, de 27de juny (BOIB núm. 99 de 30 de juny);

PROPÒS al Ple del Consell Insular de Menorca que adopti l'acord següent:

PRIMER. Declarar definitivament delimitat l'entorn de protecció de la zona arqueològicade Son Mercer de Baix (Ferreries), segons la planimetria adjunta i la descripció següent:

Identificació del bé que és objecte de delimitació

La zona arqueològica del poblat de naviformes de Son Mercer consta en la Carta arqueològicadel PGOU de Ferreries amb el codi SMB-01, en el Catàleg de protecció del patrimoni històric delPla especial de protecció de l'ANEI Me-13 de Binigaus a cala Mitjana amb el codi SMB-01 i enels registres de béns d'interès cultural amb els codis següents: - Ministeri de Cultura: R–I–51–0003487–00000 (cova des Moro)- Ministeri de Cultura: R-I-51-00036486-0000 (poblat de Son Mercer)- Ministeri de Cultura: 28995 (zona arqueològica)- Govern de les Illes Balears: 7023–2–2–51–000027–0 (cova des Moro)- Govern de les Illes Balears: 7023–2–2–51–003486-0 (poblat)- Govern de les Illes Balears: 07023-2-55-0-3080 (zona arqueològica)- Consell Insular de Menorca: 7023–55–000805-SMB-01

Situació del bé que és objecte de delimitacióEl poblat es localitza dins l'àrea natural d'especial interès Me-13 de Binigaus a cala Mitjana, enles coordenades UTM: 585937 / 4423190

Descripció i estat de conservacióPoblat de navetes d'habitació en el qual es poden identificar 5 unitats d'aquests tipus a mésd'altres dues habitacions de planta quadrangular. S'ubica en un lloc altament estratègic sobre el

FOLI 54

barranc d'en Fideu que li serveix de límit, de lloc d'explotació i, a la vegada, de via decomunicació amb la mar.

La naveta núm.1, anomenada cova des Moro, és un edifici de planta de ferradura de paretscorbes que a l'exterior presenten un parament molt regular de pedres molt ben escairades.Conserva part de la coberta amb lloses horitzontals sostingudes per tres columnes polilítiques,amb pedres de base reduïda que s'eixampla en la mesura que s'acosten al sostre, situades enl'eix longitudinal i pels murs interns (7,30 m aprox. llarg; 7,20 m aprox. ample exteriors). L'any2002 se'n va restaurar la coberta i es va realitzar l'excavació arqueològica de l'exterior sota ladirecció de Francisco Navarro.

La naveta núm. 2 presenta l'absis semicircular, els murs rectes i un banc a l'esquerra del'entrada. L'any 1962 M. Lluïsa Serra en va fer l'excavació arqueològica.

La naveta núm. 3, situada devora la 2, amb l'orientació contrària a aquesta, té planta oval (9,80m llarg; 6,30 m ample, exteriors).

La naveta núm. 4 és de planta de ferradura allargada i façana còncava. Presenta un petit murtransversal devora la porta (18 m aprox. llarg; 7,60 m ample, exteriors).

Entre 1977 i 1982 aquestes dues darreres navetes foren objecte d'excavacions arqueològiquessota la direcció de Cristina Rita i Lluís Plantalamor. A les habitacions rectangulars s'hilocalitzaren, durant els treballs, un lingot de bronze, escòries i diversos gresols que ens indiquenque en el poblat s'hi practicava la metal·lúrgia del bronze.

Les restes arqueològiques estan envoltades per una paret seca amb esquena d'ase construïdael 1985 sota la direcció de Ll. Plantalamor. Aquest recinte es conserva visitable mitjançant lacontracta de manteniment que finança el conveni de col·laboració que signen tots elsajuntaments i el CIM.

Descripció de la delimitació de l'entornLa zona arqueològica s'assenyala amb retxat al plànol annex i l'entorn de protecció es projectasobre els límits físics existents aprofitant la línia del penya-segat i la paret que tanca el recintedel poblat amb el següent traçat: la línia del penya-segat s'inicia al nord en les coordenadesUTM 586034,19 /4423255.45 (1) continuant cap al sud-oest fins a la paret seca existent, UTM585914.58 / 4423130.98 (2). Continua per la paret seca cap al nord fins al punt UTM 585880.62 /4423158.73 (3), on la paret gira cap al nord, cap a l'entrada del recinte UTM 585900.22 /4423214.68 (4). Des d'aquesta segueix per la paret amb esquena d'ase fins al punt UTM586024.90 / 4423259.99 (5), on es perllonga cap al punt inicial del penya-segat.

Titulars del dret de propietatGrupo Mascaró, SLReferència cadastral 07023A009000310000YA (polígon 9, parcel·la 31)En el Registre de la Propietat de Ciutadella consta inscrita en el tom 1308, llibre 50, full 164,finca 592.


Les intervencions dins la zona del jaciment arqueològic, delimitada amb retxat al plànol, hand'anar encaminades a la protecció, la investigació, l'estudi i la valoració del bé. Dins aquestazona no es permet llaurar.

FOLI 55

Totes les intervencions dins la zona delimitada necessiten l’autorització prèvia del ConsellInsular.


Dins la zona de delimitació de l'entorn es permet llaurar i dur a terme tasques forestals iagroramaderes, així com totes les que permetin el PGOU de Ferreries i el Pla territorial deMenorca. Es permeten també expressament les tasques de conservació i manteniment de lescases i de les construccions auxiliars agrícoles del lloc, així com les que estiguin d'acord amb lanormativa urbanística del municipi.


TERCER. Notificar l'acord a l'Ajuntament de Ferreries i a la societat propietària afectada.




SETÈ. Inscriure la delimitació en el Registre de la Propietat



FOLI 56

ANNEX. PLÀNOL ZONA ARQUEOLÒGICA DE SON MERCER DE BAIX (FERRERIES)

CATORZÈ. DECLARACIÓ DEFINITIVA DE LA DELIMITACIÓ DE L'ENTORN DEPROTECCIÓ DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DES CASTELLÀS DE FORMA NOU(MAÓ)



FOLI 57


Atès que el jaciment arqueològic anomenat es Castellàs de Forma Nou es troba dins laLlista indicativa de la candidatura a patrimoni mundial de la UNESCO i és un dels BIC que,a dia d'avui, no compta amb l'entorn de protecció establert d'acord amb la legislació vigent,condició indispensable que s'ha de formalitzar per tal de tramitar l'expedient davant laUNESCO;

Atès que el jaciment des Castellàs de Forma Nou va ser declarat monument historicoartísticpel Decret 2563/1966, de 10 de setembre;



Atès l'acord del Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, en sessió ordinària de 26de maig de 2014, d’incoació de l’expedient de delimitació de l’entorn de protecció deljaciment arqueològic anomenat es Castellàs de Forma Nou (Maó);

Atès que es van publicar anuncis de la incoació de l'expedient en el BOIB núm. 83 de19-6-2014 i en el BOE núm. 165 de 8-7-2014, i que s’ha notificat a la societat propietària delbé afectat, sense que s’hagi presentat cap al·legació;

Atès que l'Ajuntament de Maó ha presentat un ofici (RE núm. 16260 d'11-7-2014) pel qualadjunta un informe de l'arquitecte municipal, que, de forma resumida, exposa que els bénsobjecte de declaració estan inclosos en el Catàleg de patrimoni arqueològic municipal i al'annex II de la revisió del PGOU, amb la signatura FON-01, i que d'acord amb lesdeterminacions gràfiques de l'aprovació definitiva de la revisió del PGOU una part delsterrenys afectats per la delimitació de l'entorn de proposat estan classificats com a sòlurbanitzable SUP 7: es Canutells i qualificat com a sistema general d'espais lliures públics;

Atès, així mateix, a l'article 262 de les Normes de l'aprovació definitiva de la revisió delPGOU, que estableix les determinacions per al desenvolupament del sòl urbanitzableanomenat SUP 7: es Canutells, en relació amb la protecció del bé catalogat FON-01determina, entre altres, el següent: "6.4. El sector està integrat per dues necròpolistalaiòtiques, FON-01 i FON-02, així com un jaciment paleontològic. El futur instrument dedesenvolupament haurà de tenir en compte l'afectació sobre aquests béns del patrimoni iles seves mesures correctores";

Atès que, en realitat, FON-01 és el jaciment parcialment afectat per la delimitació, ja queuna part de la necròpolis queda fora de l'àmbit de protecció del cap costaner, que és la partque es protegeix, malgrat açò, es considera pertinent incloure aquestes observacions al'informe final de delimitació;

FOLI 58




Vist l’informe de l'arqueòleg del Servei de Patrimoni Històric, de dia 3 de novembre de 2014,que diu que s’ha comprovat que en l’expedient consten tots els documents que sónpreceptius segons l’article 9 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric deles Illes Balears, i recomana la declaració definitiva de la delimitació de l’entorn de protecció;



Com a titular del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació, i en exercici de lescompetències atribuïdes pel Decret de Presidència núm. 102/2011, de 4 de juliol (BOIBnúm. 105 de 9 de juliol) en relació amb el Decret de Presidència núm. 87/2011, de 27 dejuny (BOIB núm. 99 de 30 de juny);


PRIMER. Declarar definitivament delimitat l'entorn de protecció de la zona arqueològica desCastellàs de Forma Nou (Maó), segons la planimetria adjunta i la descripció següent:


Es proposa la delimitació de l’entorn de protecció del monument anomenat es Castellàs de FormaNou.

Els registres que identifiquen aquest bé són: Núm. BIC del Consell Insular de Menorca: 07032–55-0000890-FON-01Núm. BIC del Govern Balear: 7032-2-2-51-001943-0 (el monument)Núm. BIC del Govern Balear: 07032-2-51-0-3075 (entorn de protecció)Núm. BIC del Ministeri de Cultura: R-I-51-0003552-00000

Les coordenades que situen el bé són: UTM: 600530-4411110La finca afectada, d'acord amb el cadastre, és la núm. 07032A009002340000UM (polígon 9, parcel·la234).

Situació del bé que és objecte de delimitació S'hi accedeix per la carretera de Sant Climent a Binidalí. Als 2,5 km, a l'esquerra, hi ha el desviamenta la urbanització des Canutells. S'han de recórrer 2,2 km i, en arribar a la urbanització, s'ha d'anar capa l' esquerra per trobar el monument.

FOLI 59


S'estableix un perímetre monumental entorn de la superfície del cap costaner, que té com a límits lamuralla que tanca l'istme del cap i el límit del penyal que dóna a la mar en tot el seu perímetre. Es Castellàs de Forma està format per una gran muralla d'aparell ciclopi, amb una certa inclinació capa dins. Forma una mena de fortificació que tanca l'istme conegut com a Caparrot de Forma. A labanda sud s'han localitzat diferents habitatges prehistòrics adossats al parament intern de lafortificació. A l'interior del cap sembla que hi pogués haver dues construccions de planta circular fetesamb pedra petita. També s'hi localitzen les restes d'una talaia del segle xvii que va ser excavada perl'equip d'arqueòlegs de Sardenya i del Museu de Menorca.

Les coordenades UTM que delimiten el perímetre monumental del jaciment arqueològic vénenmarcades per les coordenades següents:

Vèrtex Coord. X Coord. Y3 600551,654 4411095,4254 600549,083 4411086,3925 600560,506 4411073,8546 600542,362 4411042,2367 600532,104 4411027,3618 600522,161 4411021,5479 600500,008 4411042,1410 600473,864 4411051,09111 600469,756 4411065,79212 600490,613 4411075,42113 600511,288 4411094,118


El perímetre de protecció (línia vermella, en traçat discontinu) es planteja al voltant de la muralla endirecció al nord, ja que el cap està protegit per la Llei de costes en els sectors sud, est i oest (àrearetxada del plànol, delimitada per línia contínua). Per tant, el perímetre de protecció es planteja a partirde la projecció de línies des de la muralla cap a terra, entre els punts marcats per les coordenadesUTM núm. 1, 2 i 14 assenyalats al plànol, formant un trapezi irregular.

Vèrtex Coord. X Coord. Y1 600597,585 4411158,8452 600568,979 4411094,95714 600530,391 4411188,931


El límit del perímetre monumental es troba dins la propietat de la societat CAPARROT, SL, amb CIFB08452468 (finca registre cadastral 07032A009002340000UM).

En el Registre de la Propietat de Maó consta inscrita en el tom 1991, llibre 669, full 63, finca 6816/2.

Els límits de l'entorn de protecció es troben dins la mateixa finca del titular anterior.

Cal esmentar que el jaciment està inclòs en el Catàleg de patrimoni arqueològic municipal i a l'annex IIde la revisió del PGOU, amb la signatura FON-01, i que d'acord amb les determinacions gràfiques del'aprovació definitiva de la revisió del PGOU una part dels terrenys afectats per la delimitació del'entorn de protecció proposat estan classificats com a sòl urbanitzable SUP 7: es Canutells, qualificatcom a sistema general d'espais lliures públics.


FOLI 60



Dins la zona del jaciment arqueològic, assenyalada com a perímetre monumental (línia contínua encolor lila i retxada), no es permeten altres activitats que les d'investigació, recerca, restauració iconsolidació dels monuments.

Dins la zona de delimitació de l'entorn es permet llaurar i dur a terme tasques forestals iagroramaderes, així com totes les que permetin el PGOU del municipi de Maó i el Pla territorial deMenorca. Es permeten tasques de conservació, reparació i manteniment de les construccions que hihagi en el lloc i els seus usos, i totes les que estiguin d'acord amb la normativa urbanística delmunicipi.


TERCER. Notificar l'acord a l'Ajuntament de Maó i a la societat propietària afectada.

QUART. Notificar l'acord a la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats del Govern deles Illes Balears, als efectes de la seva inscripció definitiva en el Registre de Béns, ambespecial esment de la informació que s’ha de remetre al Registre del Ministeri d’Educació,Cultura i Esport.






FOLI 61

ANNEX. PLÀNOL DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DES CASTELLÀS DE FORMA NOU (MAÓ)

QUINZÈ. TRÀMIT D'AUDIÈNCIA DE L'AVANTPROJECTE DE DECRET PEL QUALS'ESTABLEIXEN ELS PRINCIPIS GENERALS QUE REGEIXEN LES ACTIVITATSD'EDUCACIÓ EN EL TEMPS LLIURE INFANTIL I JUVENIL QUE ESDESENVOLUPIN EN L'ÀMBIT TERRITORIAL DE LES ILLES BALEARS


FOLI 62

Es dóna compte de la proposta de la consellera executiva del Departament de BenestarSocial i Joventut, que diu:

Vist l’escrit remès per la directora general d’Ordenació, Innovació i FormacióProfessional de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de lesIlles Balears, amb registre d’entrada número 26034 de 26 de novembre de 2014, pelqual es tramet adjunt l’avantprojecte de Decret pel qual s’estableixen els principisgenerals que regeixen les activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil quees desenvolupin a l’àmbit territorial de les Illes Balears, per a que en el termini d’unmes el Ple del Consell Insular de Menorca emeti l’informe en el qual formuli lesobservacions i els suggeriments que consideri adients a la proposta de norma.

Ateses les competències que té atribuïdes el Consell Insular de Menorca en matèriade joventut, en virtut de la Llei 21/2006, de 15 de desembre, d’atribució decompetències als consells insulars de Menorca i d’Eivissa i Formentera en matèriade joventut i oci (BOIB núm. 184 de 23 de desembre de 2006).

Vist l’informe de la tècnica del Departament de Benestar Social i Joventut, de data12 de desembre de 2014, el contingut del qual es transcriu a continuació:

“En resposta a l’escrit remès per la directora general d'Ordenació, Innovació i Formació Professionalamb registre d’entrada número 26.034 de data 26 de novembre de 2014, mitjançant el qual s'insta alConsell Insular de Menorca a emetre un informe en el qual formuli les observacions i els suggerimentsque consideri adients a la proposta de norma, una vegada escoltats: els/les tècnics/ques d'INJOVE,representants de les quatre Escoles d'educació en el temps lliure infantil i juvenil de Menorca i delsPunts d'Informació Juvenil i els Casals entre d'altres, emet aquest informe formulant els següentssuggeriments:

1. Article 2. Àmbit d'aplicació i definicions. Punt 2.

A Menorca és freqüent l'organització d'activitats puntuals d'unes hores de durada, en divendres idissabte, o dissabte i diumenge, obertes a tot el jovent del municipi, organitzades per INJOVE dins elprograma AlternaNits, pels ajuntaments o entitats juvenils (tallers al carrer...).

Aquestes activitats no comporten la inscripció prèvia dels participants, per la qual cosa difícilmentpoden complir la ràtio d'un monitor cada quinze persones prevista en l'article 13. Punt 2. o presentar ladeclaració responsable complerta a priori.

Per aquest motiu es proposa una durada de les activitats d'educació en el temps lliure mínima igual osuperior a tres dies consecutius, en lloc dels dos dies establerts en el decret, encara que no siguinsencers, quan no hi hagi pernoctació, o de dos dies i dues nits consecutives, quan hi hagi pernoctació,independentment de qui l'organitzi o que qui l'ha dugui a terme sigui una persona física o jurídica,pública o privada, amb ànim de lucre o sense.

2. Article 2. Àmbit d'aplicació i definicions. Punt 5 h)

Es proposa que quedin excloses d'aquesta regulació les activitats ordinàries dels Casals de Joves quees duen a terme durant tot l'any.

Es suggereix modificar l'article 2. Punt 5 h) “Activitats en un casal o centre infantil o juvenil de tempslliure: aquelles que es duen a terme en una instal·lació de promoció juvenil destinada preferentment aprestar serveis de formació, informació i activitats infantils i juvenils.” De manera que el decret reguli

FOLI 63

“Les activitats dels Casals que s'organitzin en època de vacances escolars sense continuïtat durantl'any.”

El motiu és que els Casals de Joves i els Punts d'informació Juvenil de Menorca tenen un horarid'obertura al públic jove de diversos dies per setmana durant tot l'any en els que duen a terme lesactivitats de dinamització i les tasques pròpies del Servei d'Informació Juvenil (SIJ).

Les activitats i els serveis que duen a terme de forma regular esta oberts a tots els/les joves delmunicipi i no comporten la inscripció prèvia del jovent participants, que solen tenir entre 14 i 17 anys.Les activitats de dinamització juvenil variades i canviants setmanalment: jocs de taula, zones delectura, espais de reunions, tallers (papiroflèxia, reciclatge...), campionats de ping-pong, futbolí, billar...projecció de pel·lícules, series i documentals, jocs de rol, xerrades. Els Serveis d'Informació Juvenilaporten informació, orientació, assessorament, accés gratuït a la xarxa d’internet, biblioteca, tramitació de carnets... etc.

Per aquestes circumstàncies, és difícilment viable la presentació d'una declaració responsable prèviaanual aportant llistats de participants, autoritzacions de participació..... així com també el complimentde les ràtios establertes de monitoratge.

3. Article 8. Obligacions de l'organitzador. h).

Estableix l'obligatorietat de recaptar dels participants en l'activitat de temps lliure una declaracióresponsable sobre dades de salut, signada pel participant o per qui tingui la pàtria potestat, tutela ocuratela, en la qual consti la inexistència de patir malaltia infecto-contagiosa.

Per evitar que es confongui amb la obligació de declarar infeccions transmissibles no contagioses comtenir anticossos de l'VIH, es proposa en primer lloc evitar utilitzar el terme “malaltia” i en segon llocposar exemples de les infeccions contagioses que interessa que siguin declarades, p.e.: conjuntivitis,fongs...

4. Article 11. Modificació de l'Activitat. Punt 2.

Entre altres, estableix l'obligatorietat de presentar una nova declaració responsable de l'activitat en casde canvi de lloc.

Per raons meteorològiques, o altres imprevistes que afectin als serveis bàsics d'una instal·lació... éspossible un canvi de lloc. De donar-se el cas, es considera que amb la comunicació a l'òrgancompetent de la modificació del lloc previst a la declaració responsable, prèvia a l'inici de l'activitat, éssuficient.

Per això es suggereix eliminar la menció a la identificació del lloc de l'activitat en el punt 2. “Si lesmodificacions són de caràcter essencial, per què afecten a la identificació del llocde l'activitat, lescondicions en que s'ha de dur a terme o els requisits exigits legalment, s'ha de fer una nova declaracióresponsable de l'activitat.”

I afegir al punt 1. “En el cas que la modificació afecti a la identificació del lloc de l'activitat, lacomunicació a l'òrgan competent en matèria de joventut de cada illa s'ha de produir prèviament al'inici de l'activitat.

5. Article 13 Equip dirigent. Punt 2.

L'Avantdecret introdueix un augment de la ràtio de participants per monitor que passa a ser de 12menors per monitor, quan abans era de 10 menors per monitor/a. També estableix que el/la director/ano conta a efectes de ràtio.

Es considera més adequat per la realitat de Menorca, incloure el/la director/a en la ràtio de nombre departicipants/monitor/a i mantenir la ràtio d'un/d'una dirigent per cada deu participants.

FOLI 64

A Menorca gran part de les activitats de temps lliure compten amb un nombre de participants baix,com a exemple les 26 rutes que es van dur a terme el 2013 (quasi sempre pel camí de cavalls) vantenir un promig de 17 joves participants. El mínim de participants va ser 11 i el màxim 25 participants.

6. Article 13 Equip dirigent. Punt 6.

S'estableix que en el cas que una piscina, per les seves característiques, no requereix socorrista,l'entitat es farà responsable que un/a dels monitors/es o el /la director/a tengui aquest carnet i estiguipresent durant tota l'activitat, i si no és possible, es contracti una persona per aquesta finalitat.

Atès que aquest decret és d'aplicació per activitats de temps lliure en les que participin menors depocs anys d'edat, que a l'estiu poden disposar de piscines petites inflables, es fa necessari especificarquè es considera piscina.

7. Articles 16 i 17. Formació exigible als directors i als monitors, respectivament.

Es decret preveu que es pot actuar com a director/a amb les titulacions de tècnic superior en animaciósociocultural i turística, certificat de professionalitat de direcció i coordinació d'activitats de temps lliureeducatiu infantil i juvenil, tècnic superior en educació infantil, la diplomatura universitària en educacióinfantil, tècnic superior en animació d'activitat físiques i esportives o la llicenciatura o grau en ciènciesde l'activitat física i l'esport.

També estableix que es es pot actuar com a monitor amb el certificat de professionalitat dedinamització o altres titulacions de formació professional equivalents.

De la mateixa manera, en el futur poden ser equiparables també altres llicenciatures, diplomatures ograus, per exemple en educació primària, educació social o pedagogia, per mencionar algunes.

Per això, en el cas que aquestes titulacions no quedin incloses de forma explícita en aquest decret,suggerim la introducció d'un punt nou dins el articles 16 i 17, o be, un article nou independentpreveient el fet que l'autoritat competent en matèria de joventut de cada illa podrà posar en marxa elsprocessos necessaris perreconèixer els crèdits cursats per les titulacions de cicle superior dels graus,diplomatures i llicenciatures de caràcter educatiu coincidents amb crèdits propis de la formacióestablerta per als cursos de monitor/a i director/a d'activitats de temps lliure infantil i juvenil, o be,habilitar per a l'exercici de les funcions de monitor i de director de temps lliure aquelles titulacions quedins el seu pla d'estudis incloguin els continguts dels cursos de directors/es i de monitor/es amb unadedicació igual o superior.

8. Article 17. Formació exigible als monitors.

Proposam afegir un apartat nou que digui:

1. d) Totes les titulacions que habilitin per actuar com a director/a d'activitats d'educació en el tempslliure infantil i juvenil també permetran actuar com a monitor/a.

9. Article 17. Formació exigible als monitors.

Distintes entitats esportives de Menorca organitzen activitats de temps lliure durant les vacancesescolars amb l'objectiu de promocionar l'activitat física i esportiva entre els infants i de familiaritzar-losamb la modalitat esportiva corresponent.

Aquesta pràctica es desenvolupa en un marc no federat, sovint com a un un programa complementaricontinuista al programa esportiu de l'entitat.

És per això, que es considera que aquestes activitats han de ser impartides i/o dirigides perprofessionals amb coneixements de la matèria.

FOLI 65

Es proposa que, sempre que quedi demostrat que com a mínim el 80% del programa d'activitats és decaràcter esportiu, puguin actuar com a monitors les persones amb títols de tècnic esportiu en elsdiferents nivells de les diferents modalitats o disciplines esportives.

10. Disposició addicional segona. Referències a l'ús del llenguatge de gènere.

Aquesta disposició addicional preten justificar ús del masculí per a referir-se a masculí i femení, laqual cosa suposa no fer un ús inclusiu del llenguatge, perpetuant així l'androcentrisme i la invisibilitatfemenina a través de l'ús de la llenguatge deixant en un segon terme la igualtat de gènere.

Es proposa eliminar aquesta disposició addicional i fer un ús no sexista del llenguatge en tot el decret.”

Vist també l’informe del cap del Servei de l'Àrea d'Esports del Consell Insular de data 19 de desembrede 2014, on es motiva la proposta d'esmenes que es transcriu a continuació:

“1- Que en l’article 17 en el que es parla de la Formació exigible als monitors d’activitats d’educació enel temps lliure infantil i juvenil, s’accepti que el titulats federatius siguin monitors de les activitats delleure de caràcter esportiu sempre hi quan complementin aquesta formació amb algun mòduld’educació en valors, civisme, etc. que pugui impartir l’administració competent.

2- Que s’inclogui un punt que contempli, tal i com ho fa en l’article 16, les activitats de temps lliure decaràcter esportiu:

“Amb relació als monitors d’activitats de temps lliure infantils i juvenils de caràcter esportiu, previstes ala lletra i) de l’article 2,5, d’aquest Decret, poden actuar com a monitors/es de l’activitat les personesamb titulació següent, expedida d’acord amb la normativa que hi sigui d’aplicació:

a) Llicenciatura o grau en educació física o en ciències de l’activitat física i de l’esport, de conformitatamb la normativa vigent de l’administració educativa que la regula i la normativa vigent sobre elsinstituts nacionals d’educació física.

b) Tècnic superior en animació d’activitats físiques i esportives, o les titulacions equivalents queincloguin el conjunt de competències i continguts del certificat de professionalitat de dinamitzaciód’activitats de temps lliure educatiu infantil i juvenil, d’acord amb la normativa que disposil’administració educativa corresponent

c) Tècnic en conducció d’activitats físiques i esportives en el medi natural, de conformitat amb lanormativa de l’administració educativa vigent que el regula, respecte a les activitats següents:excursionisme, cicloturisme, bicicleta tot terreny, ciclocross, curses d’orientació i marxa a cavall.

d) Títols corresponents de tècnic esportiu en els diferents nivells per a les modalitats o disciplinesesportives, sempre i quan respecti l'exposat en el primer punt.”

Ateses totes aquestes consideracions,

PROPÒSal Ple que adopti els següents acords:

PRIMER.-Assumir les observacions i els suggeriments continguts en els l’informestranscrits més amunt, què suposen una proposta de modificació parcial de l’Avantprojectede Decret pel qual s’estableixen els principis generals que regeixen les activitats d’educacióen el temps lliure infantil i juvenil que es desenvolupin a l’àmbit territorial de les Illes Balears,respecte dels apartats i el sentit recollits en els mateixos informes.

SEGON.- Notificar aquest acord a la Direcció General d’Ordenació, Innovació i FormacióProfessional de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes

FOLI 66

Balears, donant per complert el tràmit d’audiència respecte de l’Avantprojecte de Decret dereferència.


Sotmesa la proposta a votació a la vista del seu resultat (8 vots a favorcorresponents als consellers del Grup Popular, senyor Tadeo Florit, senyora PonsFaner, senyor Alejandre Sintes, senyora Cabrera Roselló, senyor Pons Anglada,senyora Herráiz Águila, senyor Villalonga Bordes i senyora Baíllo Vadell i 5abstencions corresponents als quatre consellers del Grup Socialista, senyorMarquès Coll, senyora Gomila Carretero, senyora Petrus Melià i senyora CaulesFuentes, i a la consellera del Grup PSM Més per Menorca, senyora Salord Ripoll), elpresident declara aprovat per majoria l'acord següent:

PRIMER.-Assumir les observacions i els suggeriments continguts en els l’informestranscrits més amunt, què suposen una proposta de modificació parcial del’Avantprojecte de Decret pel qual s’estableixen els principis generals que regeixenles activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil que es desenvolupin al’àmbit territorial de les Illes Balears, respecte dels apartats i el sentit recollits en elsmateixos informes.

SEGON.- Notificar aquest acord a la Direcció General d’Ordenació, Innovació iFormació Professional de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats delGovern de les Illes Balears, donant per complert el tràmit d’audiència respecte del’Avantprojecte de Decret de referència.

SETZÈ. TRÀMIT D'AUDIÈNCIA I PETICIÓ D'INFORME DEL PLE DEL CONSELLINSULAR DE MENORCA SOBRE L'AVANTPROJECTE DE DECRET DEPRINCIPIS GENERALS PER ESTABLIR ELS PROGRAMES FORMATIUS DELSCURSOS DE MONITOR/A I DE DIRECTOR/A D'EDUCACIÓ EN EL TEMPSLLIURE INFANTIL I JUVENIL EN L'ÀMBIT TERRITORIAL DE LES ILLESBALEARS



Vist l’escrit que ha remès la directora general d’Ordenació, Innovació i FormacióProfessional de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les IllesBalears, amb registre d’entrada número 26035 de 26 de novembre de 2014, pel qual estramet, adjunt, l’Avantprojecte de decret de principis generals per establir els programes

FOLI 67

formatius dels cursos de monitor/a i de director/a d’activitats d’educació en el temps lliureinfantil i juvenil en l’àmbit territorial de les Illes Balears, perquè en el termini d’un mes el Pledel Consell Insular de Menorca emeti l’informe en el qual formuli les observacions i elssuggeriments que consideri adients a la proposta de norma;

Ateses les competències que té atribuïdes el Consell Insular de Menorca en matèria dejoventut, en virtut de la Llei 21/2006, de 15 de desembre, d’atribució de competències alsconsells insulars de Menorca i d’Eivissa i Formentera en matèria de joventut i oci (BOIBnúm. 184 de 23 de desembre de 2006).

Vist l’informe de la tècnica del Departament de Benestar Social i Joventut, de 12 dedesembre de 2014, el contingut del qual es transcriu a continuació:

En resposta a l’escrit remès per la directora general d'Ordenació, Innovació i Formació Professionalamb registre d’entrada número 26.035 de data 26 de novembre de 2014, mitjançant el qual s'insta alConsell Insular de Menorca a emetre un informe en el qual formuli les observacions i els suggerimentsque consideri adients a la proposta de norma, una vegada escoltats: els/les tècnics/ques d'INJOVE,representants de les quatre Escoles d'educació en el temps lliure infantil i juvenil de Menorca i delsPunts d'Informació Juvenil i els Casals entre d'altres, emet aquest informe formulant els següentssuggeriments:

1. Article 5. Criteris d'accés i permanència a la formació. Punt 2 b)

On diu: Estar en possessió d'un certificat de professionalitat de nivell 2 de la mateixa família i àreaprofessional o d'una titulació de formació professional de grau mitjà.”, suggerim que digui: “Estar enpossessió d'un certificat de professionalitat de nivell 2 de la mateixa família i àrea professional o d'unatitulació de formació professional de grau mitjà de la mateixa família i àrea professional.”

2. Proposam que el decret inclogui un article nou o un nou punt dins l'Article 5, Criteris d'accés ipermanència a la formació, amb el següent contingut:

“Aquelles persones que acreditin una titulació de grau, diplomatura o llicenciatura de l'àmbit educatiu ide ciències socials podran sol·licitar a l'escola on segueixin el curs, la convalidació d'una part delsmòduls formatius de monitor/a i director/a d'activitats d'educació en el lleure infantil i juvenil, siacrediten que han cursat assignatures amb continguts i càrrega lectiva equivalents.

L'escola proposarà a l'òrgan competent en matèria de joventut la convalidació de part dels mòduls queescaigui en cada cas, el qual tindrà la potestat de desestimar-la.

3. Article 14. Perfil professional del personal docent. Punt 1.

Vista la dificultat per a trobar professorat qualificat que disposi del títol de director/a, es suggereix quehagin de complir aquest requisit com a mínim el 50% del personal docent.

S'ha de tenir en compte que s'estan exigint els mateixos requisits per a qualsevol docent que per a lespersones que ocupin el càrrec de director/a d'escoles d'educació en el temps lliure, quan el nivell deresponsabilitat no és el mateix.

En el decret s'estan fixant per a ser docent uns requisits més restrictius que les fixant en els mateixoscertificats de professionalitat en els que és suficient tenir una titulació universitària o de tècnic superiorde la família professional serveis socioculturals i a la comunitat (CFGS) o un certificat de nivell 3 del'àrea professional Activitats Culturals i recreatives de la família professional serveis socioculturals i ala comunitat.

4. Article 14. Perfil professional del personal docent. Punt 4.

FOLI 68

L'apartat a) diu que excepcionalment l'òrgan competent en matèria de joventut pot reconèixerl'experiència professional a persones que acreditin una experiència docent contrastada de 600 horescom a mínim en els últims 7 anys en una escola d'educació en el lleure.

Tenint en compte que a Menorca, es fa un promig de dos cursos de monitors/ any i un dedirectors/anys, és difícil acumular aquesta experiència docent.

Aquest apartat, ni cap altre, esmenta a què pot substituir aquest reconeixement d'experiènciaprofessional.

Per altra banda, l'apartat b) fa referència al reconeixement l'experiència en un càrrec deresponsabilitat en una federació o en un moviment d'educació en el temps lliure.

Es tracta de dos aspectes diferents que sembla que es tindrien en compte per a un mateixreconeixement d'experiència professional. Suggerim que es clarifiqui aquest punt.

5. Article 17. Durada de les pràctiques i còmput. Punt 2.

En referència a l'etapa de formació pràctica, on diu “...Si es realitza en una experiència intensiva deltipus de colònies o campaments, es podran computar un total de 10 hores diàries.”

Suggerim que puguin computar com a mínim 15 hores diàries, atès que la dedicació és completadurant les 24 h en aquest tipus d'activitats intensives.

6. Article 19. Requisits de les activitats pràctiques. Punt 1 b)

S'estableix com a titulació requerida a la persona que tutoritza les pràctiques el diploma de director/aexpedit a les Illes Balears o en una altra CCAA o també el “...certificat de professionalitat de direcció icoordinació de direcció d'activitats de lleure infantil o juvenil o equivalent”.

Per a desvelar dubtes sobre aquesta equivalència, i per tal d'incloure les titulacions que habiliten peractuar com a director/a es proposa especificar: “...certificat de professionalitat de direcció i coordinacióde direcció d'activitats de lleure infantil o juvenil o qualsevol altra titulació que habiliti per actuar com adirector/a d'activitats d'educació en el temps lliure infantil i juvenil”.

7. Disposició addicional tercera. Referències a l'ús del llenguatge de gènere.

Aquesta disposició addicional pretén justificar ús del masculí per a referir-se a masculí i femení, laqual cosa suposa no fer un ús inclusiu del llenguatge, perpetuant així l'androcentrisme i la invisibilitatfemenina a través de l'ús de la llenguatge deixant en un segon terme la igualtat de gènere.

Es proposa eliminar aquesta disposició addicional i fer un ús no sexista del llenguatge en tot el decret.

Vist també l’informe del cap del Servei de l'Àrea d'Esports del Consell Insular, de 19 dedesembre de 2014, en què es motiva la proposta d'esmenes i que es transcriu acontinuació:

1- Que en l'article 4, en el que es parla del contingut de la formació per etapes, s'inclogui una àreamés,en concret “àrea d'activitats físico-esportives”

2- La formació amb continguts relacionats amb l'activitat física i esportiva sigui donada pels Llicenciatso graduats en Ciències de l'Activitat Física i Esportiva.

3- Que en l'article 6 es contempli a les entitats esportives com a centre per a dinamitzar activitats detemps lliure infantil i juvenil.

FOLI 69

Ateses totes aquestes consideracions;

PROPÒS al Ple que adopti els acords següents:

PRIMER. Assumir les observacions i els suggeriments continguts en els informes transcritsmés amunt, que suposen una proposta de modificació parcial de l’Avantprojecte de decretde principis generals per establir els programes formatius dels cursos de monitor/a i dedirector/a d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil en l’àmbit territorial de lesIlles Balears, respecte dels apartats i en el sentit que es recullen en els mateixos informes.

SEGON. Notificar aquest acord a la Direcció General d’Ordenació, Innovació i FormacióProfessional de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les IllesBalears, amb la qual cosa es considera acomplert el tràmit d’audiència respecte del’Avantprojecte de decret de referència.


Sotmesa la proposta a votació a la vista del seu resultat (8 vots a favorcorresponents als consellers del Grup Popular, senyor Tadeo Florit, senyora PonsFaner, senyor Alejandre Sintes, senyora Cabrera Roselló, senyor Pons Anglada,senyora Herráiz Águila, senyor Villalonga Bordes i senyora Baíllo Vadell i 5abstencions corresponents als quatre consellers del Grup Socialista, senyorMarquès Coll, senyora Gomila Carretero, senyora Petrus Melià i senyora CaulesFuentes, i a la consellera del Grup PSM Més per Menorca, senyora Salord Ripoll), elpresident declara aprovat per majoria l'acord següent:

PRIMER. Assumir les observacions i els suggeriments continguts en els informestranscrits més amunt, que suposen una proposta de modificació parcial del’Avantprojecte de decret de principis generals per establir els programes formatiusdels cursos de monitor/a i de director/a d’activitats d’educació en el temps lliureinfantil i juvenil en l’àmbit territorial de les Illes Balears, respecte dels apartats i en elsentit que es recullen en els mateixos informes.

SEGON. Notificar aquest acord a la Direcció General d’Ordenació, Innovació iFormació Professional de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats delGovern de les Illes Balears, amb la qual cosa es considera acomplert el tràmitd’audiència respecte de l’Avantprojecte de decret de referència.

DISSETÈ. TRÀMIT D'AUDIÈNCIA I PETICIÓ D'INFORME DEL PLE DELCONSELL INSULAR DE MENORCA SOBRE L'AVANTPROJECTE DE DECRETPEL QUAL S'ESTABLEIXEN ELS PRINCIPIS GENERALS QUE REGULEN EL

FOLI 70

RECONEIXEMENT DE LES ESCOLES D'EDUCACIÓ EN EL TEMPS LLIUREINFANTIL I JUVENIL DE LES ILLES BALEARS



Vist l’escrit que ha remès la directora general d’Ordenació, Innovació i FormacióProfessional de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les IllesBalears, amb registre d’entrada número 26006 de 26 de novembre de 2014, pel qual estramet adjunt l’Avantprojecte de decret pel qual s’estableixen els principis generals queregulen el reconeixement de les escoles d’educació en el temps lliure infantil i juvenil de lesIlles Balears, perquè en el termini d’un mes el Ple del Consell Insular de Menorca emetil’informe en el qual formuli les observacions i els suggeriments que consideri adients a laproposta de norma;

Ateses les competències que té atribuïdes el Consell Insular de Menorca en matèria dejoventut, en virtut de la Llei 21/2006, de 15 de desembre, d’atribució de competències alsconsells insulars de Menorca i d’Eivissa i Formentera en matèria de joventut i oci (BOIBnúm. 184 de 23 de desembre de 2006);

Vist l’informe de la tècnica del Departament de Benestar Social i Joventut, de 12 dedesembre de 2014, el contingut del qual es transcriu a continuació:

En resposta a l’escrit remès per la directora general d'Ordenació, Innovació i Formació Professionalamb registre d’entrada número 26.006 de data 26 de novembre de 2014, mitjançant el qual s'insta alConsell Insular de Menorca a emetre un informe en el qual formuli les observacions i els suggerimentsque consideri adients a la proposta de norma, una vegada escoltats: els/les tècnics/ques d'INJOVE,representants de les quatre Escoles d'educació en el temps lliure infantil i juvenil de Menorca i delsPunts d'Informació Juvenil i els Casals entre d'altres, emet aquest informe formulant els següentssuggeriments:

1. Article 6. Requisits de les escoles. Punt 1. a)

L'article estableix el següent: “La persona que ocupi la direcció ha d'estar possessió d'una titulacióuniversitària en el camp de l'educació o les ciències socials i ha de posseir el títol de director/ad'activitats d'educació en el temps lliure...”

A Menorca les activitats de temps lliure solen estar bastant relacionades amb l'activitat física i l'esport,i es dóna el cas que alguna escoles de formació de Menorca actualment té com a director/a unapersona llicenciada en ciències de l'activitat física i l'esport (CAFE), uns estudis als que s'hi accedeixdes del batxillerat científic.

Per això es valora adequat incloure com a possibles directors/es d'escoles de formació a personesamb formació en ciències de la salut o també en altres disciplines que poden estar preparades perl'organització d'activitats formatives i per la docència mitjançant màsters en organització, en aptitudpedagògica... etc.

Per aquest motius es proposa substituir el paràgraf esmentat pel següent: “La persona que ocupi ladirecció ha d'estar possessió d'una titulació universitària i ha de posseir el títol de director/a d'activitatsd'educació en el temps lliure...”

FOLI 71

2. Article 6. Requisits de les escoles. Punt 1. b)

Quant als requisits de titulació de l'equip docent, es transcriu la al·legació que es fa a l'article 14.1. del'avantprojecte de decret relatiu als cursos de monitor/a i director/a d'activitats d'educació en el tempslliure infantil i juvenil:

Vista la dificultat per a trobar professorat qualificat que disposi del títol de director/a, es suggereix quehagi de complir aquest requisit com a mínim el 50% del personal docent.

S'ha de tenir en compte que s'estan exigint els mateixos requisits per a qualsevol docent que per a lespersones que ocupin el càrrec de director/a d'escoles d'educació en el temps lliure, quan el nivell deresponsabilitat no és el mateix.

En el decret s'estan fixant uns requisits més restrictius per a ser docent que els fixats en els mateixoscertificats de professionalitat en els que és suficient tenir una titulació universitària o de tècnic superiorde la família professional serveis socioculturals i a la comunitat (CFGS) o un certificat de nivell 3 del'àrea professional activitats culturals i recreatives de la família professional serveis socioculturals i a lacomunitat.

3. Article 18. Seguiment

En el Consell Insular de Menorca és possible que el seguiment i la inspecció recaiguin en la mateixapersona, per la qual cosa es proposa:

On diu: “Després de les actuacions de seguiment s'ha d'emetre l'informe corresponent, que s'ha detraslladar a l'òrgan administratiu competent en matèria de joventut de cada illa i que es pot tenir encompte per iniciar una activitat d'inspecció i, si escau, un procediment sancionador.”

Dir: “Després de les actuacions de seguiment, s'ha d'emetre l'informe corresponent, que s'ha detraslladar a l'òrgan administratiu competent en matèria de joventut de cada illa, en el cas que sigui unòrgan diferent al que en fa el seguiment; aquest informe es pot tenir en compte per iniciar una activitatd'inspecció i, si escau, un procediment sancionador.”

4. Disposició addicional tercera. Referències a l'ús del llenguatge de gènere.

Aquesta disposició addicional pretén justificar ús del masculí per a referir-se a masculí i femení, laqual cosa suposa no fer un ús inclusiu del llenguatge, perpetuant així l'androcentrisme i la invisibilitatfemenina a través de l'ús de la llenguatge deixant en un segon terme la igualtat de gènere.

Es proposa eliminar aquesta disposició addicional i fer un ús no sexista del llenguatge en tot el decret.

Ateses totes aquestes consideracions;

PROPÒS al Ple que adopti els acords següents:

PRIMER. Assumir les observacions i els suggeriments continguts en l’informe transcrit mésamunt, què suposen una proposta de modificació parcial de l’Avantprojecte de decret pelqual s’estableixen els principis generals que regulen el reconeixement de les escolesd’educació en el temps lliure infantil i juvenil de les Illes Balears, respecte dels apartats i enel sentit que es recullen en el mateix informe.

SEGON. Notificar aquest acord a la Direcció General d’Ordenació, Innovació i FormacióProfessional de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes

FOLI 72

Balears, amb la qual cosa es considera acomplert el tràmit d’audiència respecte del’Avantprojecte de decret de referència.


Sotmesa la proposta a votació a la vista del seu resultat (8 vots a favorcorresponents als consellers del Grup Popular, senyor Tadeo Florit, senyora PonsFaner, senyor Alejandre Sintes, senyora Cabrera Roselló, senyor Pons Anglada,senyora Herráiz Águila, senyor Villalonga Bordes i senyora Baíllo Vadell i 5abstencions corresponents als quatre consellers del Grup Socialista, senyorMarquès Coll, senyora Gomila Carretero, senyora Petrus Melià i senyora CaulesFuentes, i a la consellera del Grup PSM Més per Menorca, senyora Salord Ripoll), elpresident declara aprovat per majoria l'acord següent: PRIMER. Assumir les observacions i els suggeriments continguts en l’informetranscrit més amunt, què suposen una proposta de modificació parcial del’Avantprojecte de decret pel qual s’estableixen els principis generals que regulen elreconeixement de les escoles d’educació en el temps lliure infantil i juvenil de lesIlles Balears, respecte dels apartats i en el sentit que es recullen en el mateixinforme.

SEGON. Notificar aquest acord a la Direcció General d’Ordenació, Innovació iFormació Professional de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats delGovern de les Illes Balears, amb la qual cosa es considera acomplert el tràmitd’audiència respecte de l’Avantprojecte de decret de referència.

DIVUITÈ. PROPOSTA D'ACORD DEL GRUP PSM MÉS PER MENORCARELATIVA A MESURES PER AFAVORIR LA TRANSPARÈNCIA EN ELSPROCEDIMENTS DE DECLARACIÓ D'INTERÈS GENERAL I APROVACIÓ DEPROJECTES D'ACORD AMB LA DISPOSICIÓ ADDICIONAL 4a. DE LA LLEITURÍSTICA 8/2012 (DESESTACIONALITZACIÓ I MODERNITZACIÓD'ESTABLIMENTS TURÍSTICS)


Es dóna compte de la proposta d'acord del Grup PSM Més per Menorca (RE núm. 652 de13-1-2015), que diu:

Atès que a les Illes Balears s’han produït, en els darrers anys, modificacions de diverseslleis en matèria urbanística (Llei del sòl, Llei de turisme de les Illes Balears...) que afecten,

FOLI 73

entre d’altres, la concessió de declaració d’interès general o l’aprovació de projectes d’acordamb la disposició addicional 4a de la Llei turística 8/2012;

Atès que hem vist que, dins aquest context, els conceptes de desestacionalització imodernització d’establiments turístics s’han emprat de forma prou discutible o per legalitzarconstruccions il·legals o que queden, fins i tot, fora d’ordenació;

Atès que hi ha, actualment, un perill evident que l’Administració, en aquest cas el ConsellInsular de Menorca, acabi salvant la indisciplina urbanística tot fent una interpretació de lalegalitat que distorsiona el que hauria de ser la seva aplicació, arribant al límit, per exemple,de considerar que un parc aquàtic pot afavorir la desestacionalització turística;

Atès que és un deure que les administracions actuïn de forma transparent en tots els seusactes i que, a més, la presa de decisions es faci comptant, en tot moment, amb els òrgansde participació constituïts i que així ho garanteixen;

Atès que el Consell Insular de Menorca compta amb la Comissió Tècnica Assessora enMatèria d’Ordenació del Territori, un òrgan col·legiat, de caràcter deliberant, consultiu i nodecisori, la funció principal del qual es concreta en l’estudi i l’emissió d'informe sobre lespropostes relacionades amb l’urbanisme i l’ordenació del territori;

Atès que, encara que les autoritzacions de la DA 4a no corresponen a la consellerad'Ordenació del Territori sinó a la de Turisme, tant el seu contingut com les sevesconseqüències són clarament urbanístics;

Per tot això, com a portaveu del PSM Més per Menorca propòs:

El Ple del Consell Insular de Menorca insta la consellera d’Ordenació del Territori que, en laresolució dels expedients de declaració d'interès general i d’aprovació de projectes d’acordamb la disposició addicional 4a de la Llei turística 8/2012 (desestacionalització imodernització d’establiments turístics), aquests siguin sotmesos a informe previ de laComissió Tècnica.

La Comissió, per majoria (3 vots a favor corresponents als dos consellers del GrupSocialista, senyor Marquès Coll i senyora Petrus Melià, i a la consellera del Grup PSM Mésper Menorca, senyora Salord Ripoll, i 4 abstencions corresponents als consellers del GrupPopular, senyor Tadeo Florit, senyora Pons Faner, senyor Alejandre Sintes i senyorVillalonga Bordes), dictamina en el sentit de proposar al Ple que aprovi la proposta que estranscriu més amunt.

Sotmesa la proposta a votació a la vista del seu resultat, (5 vots a favorcorresponents als quatre consellers del Grup Socialista, senyor Marquès Coll,senyora Gomila Carretero, senyora Petrus Melià i senyora Caules Fuentes, i a laconsellera del Grup PSM Més per Menorca, senyora Salord Ripoll i 8 vots en contra corresponents als consellers del Grup Popular, senyor Tadeo Florit, senyora PonsFaner, senyor Alejandre Sintes, senyora Cabrera Roselló, senyor Pons Anglada,senyora Herráiz Águila, senyor Villalonga Bordes i senyora Baíllo Vadell), elpresident declara adoptat per majoria l'acord següent:

FOLI 74

Rebutjar la proposta presentada pel Grup PSM Més per Menorca (RE núm. 652 de13-1-2015), relativa a mesures per afavorir la transparència en els procediments dedeclaració d'interès general i aprovació de projectes d'acord amb la Disposicióaddicional 4a. de la Llei turística 8/2012 (desestacionalització i modernitzaciód'establiments turístics)

En el debat previ a la votació es produeixen, en síntesi, les intervencions següents:

La senyora Salord motiva la proposta en termes similars als que consten per escrit.

El senyor Marquès anuncia el vot favorable a la proposta i comenta que aquesta iniciativano és nova, ja que el Partit Popular la va plantejar en el mandat anterior i, per una qüestióde calendari, tot i que es va veure la necessitat de considerar-la, no es va arribar aimplementar. Diu que, pel que fa a les declaracions d’interès general, tot i que estansotmeses a informes previs que sempre estan carregats de coherència i de rigor, la darreravaloració es deixava a la determinació de qui tenia la responsabilitat d’Ordenació delTerritori, tot i que es veia adequat que aquesta pogués ser una decisió col·legiada, presadins l’àmbit de la Comissió Tècnica Assessora. Ara bé, l'abast del canvi normatiu ha estatconsiderable i, lamentablement, la primera ocasió de comprovar-ho i veure-ho concretat enun projecte, que qualifica de desafortunat, ha estat amb la decisió d'atorgar la declaraciód’interès general al parc aquàtic de Biniancolla, que se situa dins les iniciatives quetranscendeixen l’àmbit municipal, ja que configuren territori, configuren model econòmic iconfiguren model turístic; per tant, el component d’ordenació del territori no afectal’autonomia municipal perquè està perfectament regulat que ho fa amb visió de conjunt d’illa.

D’altra banda, diu que la Llei agrària ha reduït molt els projectes respecte als quals s’had’aplicar; però encara en queden, sobretot aquells en els quals s’ha de valorar la necessàriai imprescindible implementació en sòl rústic, que és un concepte indeterminat que es podriareforçar amb un pronunciament de la Comissió Tècnica Assessora, com també lesiniciatives o projectes que es puguin encabir dins la disposició addicional quarta. Asseguraque no es tracta d’impedir la iniciativa privada, però s’ha de fer prevaler el model de caràctergeneral que es vulgui implementar a Menorca i, per reforçar la decisió final de qui té laresponsabilitat del Departament d’Ordenació del Territori, seria bo passar per l’aval deldictamen de la Comissió Tècnica Assessora. Per acabar, reitera el suport a la proposta quepresenta el PSM Més per Menorca.

La senyora Vidal, en primer lloc, fa referència a un comentari del senyor Marquès relatiu a laprotecció dels funcionaris i li recorda que és la Llei de procediment administratiu la queconfigura el dret del ciutadà a identificar les autoritats i el personal sota la responsabilitatdels quals es tramiten els procediments.

Pel que fa a les interpretacions de la legalitat, que la senyora Salord diu que sónqüestionables, recorda que és al jutge a qui correspon determinar si la interpretació de lalegalitat dels òrgans que tenen la competència atribuïda és correcta o no. Afegeix queencara està per veure el que es derivarà de les decisions que pren aquest equip de govern;però el que no està per veure i està constatat és que quan governava el Pacte PSOE-PSMaquestes interpretacions d’interès general no es tramitaven gaire bé, com per exemple en elcas del Pricesa Son Bou o Cesgarden, errors pels quals s’hauran de pagar 35 milionsd’euros.

FOLI 75

D’altra banda, afirma que les competències de cada conseller són per delegació delpresident, i el Departament d’Ordenació del Territori té delegades les d’ordenació del territorii d’urbanisme. Explica que pel que fa a les competències que tenen a veure amb ordenaciódel territori, a què fa esment la disposició addicional quarta, la Comissió Tècnica Assessoraja intervé en l’elaboració dels instruments de planejament, i pel que fa a les competènciesurbanístiques de la disposició el Consell Insular no té cap competència, perquè és unacompetència municipal. Així, recorda que el Consell no pot exercir una tutela sobre lescompetències municipals, perquè és il·legal, i a més la Llei de turisme ja preveu unsmecanismes consultius, de manera que el Reglament de funcionament de la ComissióTècnica Assessora es refereix únicament a competències que afecten l'ordenació delterritori.

Quant a les declaracions d’interès general, creu que no és necessari que passin per laComissió Tècnica Assessora, perquè el que s’ha d’intentar és reduir els tràmits i fer unaadministració més àgil i més eficaç, no posar entrebancs als expedients.

Per acabar, proposa el vot contrari a la proposta.

La senyora Salord, pel que fa als informes de turisme de la disposició addicional quarta, diuque no pretenen envair cap competència municipal, i que és l’informe previ a la llicència elque hauria de passar per la Comissió Tècnica Assessora d’Urbanisme. D’altra banda, ésconscient que estan parlant d’una llei de turisme, però aquesta llei permet fer un parcaquàtic en sòl rústic i, per tant, afecta a les qüestions urbanístiques. Assegura que és unaqüestió de voluntat, però amb l’exposició que ha fet la senyora Vidal s’ha vist que la sevavoluntat de compartir aquests temes, de donar-los transparència i més participació, ésnul·la.

Hauria entès que la senyora Vidal li hagués dit que la Comissió Tècnica no entra en elsinformes de turisme. Ara bé, en el cas de l’interès general, que és una competència directa,pensa que estaria molt bé que es poguessin discutir en el si de la Comissió per tal de poderveure quins interessos generals es donen i d'acord amb quins criteris; però sembla que elque volen és que les coses es duguin com fins ara i que la Comissió Tècnica Assessorad’Urbanisme no tracti aquests temes.

Està convençuda que la proposta que han fet és molt positiva, en el sentit que ajudaria adonar transparència, i creu que, en un moment en què els canvis que totes aquestes lleispoden produir en sòl rústic són molt importants, el fet que aquests temes es tractessin dinsla Comissió seria un gest de l’equip de govern cap als ciutadans. Tanmateix, amb els criterisque segueix l’equip de govern, no és estrany que ho vulguin dur com fins ara, perquè haverd’explicar davant la Comissió Tècnica segons quins d’aquests criteris seria molt complicat.Així, posa l’exemple d’un hotel inaugurat el mes de maig, que el juliol ja demanava demodernitzar-se i té obert un expedient de disciplina urbanística. Explica que ella mateixa vapresentar un recurs, dia 11 de novembre, per demanar al president que s’anul·lés laresolució de Turisme en la qual s’emetia informe favorable sobre la modernització, totargumentant que el Consell d’Eivissa havia demanat als seus serveis jurídics que els edificisfora d’ordenació no es poguessin acollir a la disposició addicional quarta. Però a Menorcaaçò no s’ha fet i recorda que la consellera d’Ordenació del Territori va dir per premsa que aEivissa podien fer el que volguessin, que aquí també farien el que voldrien. I pel que fa alsinteressos generals, parla de l’exemple del parc aquàtic de Biniancolla i critica les paraulesde la consellera de Turisme quan ha dit que estar en contra d'un parc aquàtic és estar encontra del turisme.

FOLI 76

Lamenta que no vulguin acceptar aquesta proposta, ja que considera que seria una bonamanera d’aportar transparència a tots aquests procediments, que són molt foscos i ambunes decisions molt qüestionables i molt difícils d’entendre. Tanmateix, a partir del mes demaig hi ha l'opció de canviar les coses, i assegura que en la propera legislatura tots aqueststemes es duran a la Comissió Tècnica Assessora d’Urbanisme, ja que aquests òrganscol·legiats també serveixen per exposar punts de vista a fi de, posteriorment, poder prendreles decisions de la manera més correcta i adequada. Per acabar, agraeix el vot favorabledel Grup Socialista.

El senyor Marquès diu que mantenen el criteri de votar a favor de la proposta, i sobre lesvaloracions de la senyora Vida considera que són contradictòries, ja que ha retret errors enles decisions de les declaracions d’interès general de fa dos mandats, però aquests errorsvan ser corregits amb recursos posteriors, precisament per evitar el risc que es veiessinapel·lades en els tribunals.

Políticament li reconeix que la proposta que va plantejar el Partit Popular en el mandatanterior tenia raó de ser, i repeteix que no es va poder implementar per raons de calendari.Així mateix, assegura que l’encaix reglamentari de les competències de la Comissió i de lesatribucions de la persona que tengui la delegació d’Ordenació del Territori i d’Urbanisme espot solucionar, ja que és una simple qüestió tècnica en paral·lel, però ha de partir de lavoluntat política de fer-ho.

Quant al risc que es vegi judicialitzada una decisió d’interès general, diu que serà lainiciativa privada la que interposarà recurs contra la del parc aquàtic davant els tribunals. ElPartit Socialista, com a gest polític, va interposar un recurs d’alçada; però no serà aquestgrup qui promogui un contenciós. Reitera la seva discrepància pel que suposa d’afecció almodel de conservació del territori que ells defensen i afirma que tot açò és conseqüència dela política del Partit Popular a les Illes Balears d’implementar un model únic, i lamenta que elgovern de Menorca no s’hi oposi de manera rotunda per tal de defensar els elementsdiferenciadors de l'illa. Assegura que aquest cas n’és un exemple més i reitera que establirque les declaracions d’interès general puguin ser dictaminades per la Comissió pot encaixarperfectament en el funcionament de la institució.

Per acabar, i en relació amb la repercussió en l’autonomia municipal, diu que hi ha projectesque transcendeixen l’àmbit municipal i que, per tant, justifiquen la intervenció d’Ordenaciódel Territori per fer prevaler els criteris de model territorial que tenen en consideració laglobalitat de l’illa.

La senyora Vidal, pel que fa al parc aquàtic, recorda que és una parcel·la que té unaparcament asfaltat envoltat de zona urbana. Insisteix que la llei clarament diu: “…contribuira la desestacionalització…”, i si a canvi de construir el parc es comprometen a mantenirobert deu mesos, açò és positiu, ja que es mantindran dos-cents llocs de feina.

Quant a les declaracions d’interès general, diu que cada dia en signen. Explica que laComissió Tècnica Assessora està formada per quinze o vint persones i no poden endarrerirels procediments ni poden fer perdre el temps a aquestes persones durant dues o treshores cada setmana, i pretendre açò és absurd i demostra un desconeixement moltimportant del funcionament del Departament. Pel que fa a la transparència, afirma que enels índexs europeus de transparència apareixen amb una puntuació gairebé de cent, irecorda que ha estat el Partit Popular qui ha elevat a rang legal l’ètica en la gestió pública

FOLI 77

mitjançant la Llei de transparència. Conclou que, en aquest sentit, no els han de donar caplliçó.

DINOVÈ. PROPOSTA D'ACORD DEL GRUP PSM MÉS PER MENORCARELATIVA A GARANTIR LA RECEPCIÓ A LES ILLES BALEARS DELS CANALSDE TELEVISIÓ AFECTATS PER LA SUPRESSIÓ D'UN MULTIPLEX AUTONÒMIC


Es dóna compte de la proposta d'acord del Grup PSM Més per Menorca (RE núm. 652 de13-1-2015), que diu:

Atès que durant l’any 2014 s’ha posat en marxa l’anomenat dividend digital a través del qualels canals del servei de televisió situats entre el 61 al 69 deixaran d’utilitzar-se per tal queels ocupin els serveis de telefonia mòbil de 4a generació, i que d’aquesta manera es podràintroduir una nova tecnologia (LTE) i assegurar la cobertura de la banda ampla mòbil ultraràpida al 98% de la població, procés que comportarà la reubicació dels canals de televisióque actualment es troben dins aquesta banda;

Atès que a les Illes Balears disposam actualment de dos múltiplex d’àmbit autonòmic através dels quals podem veure:

-Múltiplex 1 (que correspon al canal 26):TV3Cat, 3/24 i C33/Super3;

-Múltiplex 2 (que correspon al canal 65): IB3, IB3 HD i, des de fa pocs dies, Canal 4;

Atès que el Dividend digital significarà la utilització del canal 65 per als serveis de telefoniamòbil de 4a generació i, per decisió del Govern espanyol, l’eliminació d’un dels 2 múltiplexautonòmics; concretament, el múltiplex que desapareixerà serà l’ubicat al canal 65, queactualment ocupen IB3, IB3 HD i Canal 4; Atès que, per aquest motiu, el Govern de les Illes Balears i IB3 ja han començat a ferpasses perquè la televisió autonòmica de les Balears es pugui continuar veient, però alcanal 26 (per on actualment emeten els 3 canals de la CCMA), de manera que han retiratd’aquest múltiplex un dels 3 canals de la CCMA (el 3/24) i l’han passat al múltiplex del canal65, que a final d’any desapareixerà;

Atès que, si el Govern Bauzá no canvia de plans, a partir del mes d’abril del 2015, a les Illes,haurem perdut dos canals en català i només es podrà continuar veient TV3cat, amb moltbaixa qualitat i una recepció molt dèbil;

Atès que, des de diferents entitats culturals i del sector audiovisual ,s’ha proposat ques’utilitzin els múltiplex insulars (ara mateix en tenim 1 per a Mallorca, 1 per a Menorca i 1 pera Eivissa i Formentera) per mantenir, i fins i tot augmentar, l’arribada de canals en llenguacatalana a través de la TDT, i en aquest sentit es proposa usar els canals de què disposenels consells insulars per emetre-hi IB3 i IB3 HD i aprofitar per complir amb el marc legal queindica que la televisió autonòmica ha de fer desconnexions per a cadascuna de les Illes ioferir-hi una intervenció significativa als consells insulars; mentre que, d’altra banda, el

FOLI 78

múltiplex autonòmic podria donar cabuda a TV3Cat, 3/24 i C33/Super3 i fins i tot a Esport 3,amb garanties de qualitat;

Per tot això, com a portaveu del PSM Més per Menorca, propòs:

El Ple del Consell Insular de Menorca insta el Govern de les Illes Balears a posar en marxa,en el termini de dos mesos d'haver-se aprovat el present acord, la millor opció tècnica dereordenació dels canals de televisió afectats per l'eliminació d'un múltiplex autonòmic,utilitzant la resta de múltiplexs autonòmic i insulars, per tal de garantir la recepció de qualitatde, com a mínim, els mateixos canals que es veuen actualment.

A continuació es dóna compte de la proposta d'acord del Grup Socialista (RE núm.680 de 14-1-2015), tambè relativa a la recepció dels canals de televisió terrestre queemeten en llengua catalana a les Illes Balears, atès que ambdues propostes esrefereixen al mateix tema, de conformitat amb l'article 120 lletra d del Reglamentorgànic d'aquesta corporació, la presentada pel Grup Socialista, que es transcriu aconitnuació, es tramita com a esmena a la totalitat de la proposta inclosa en l'ordredel dia:

Atès que amb el desplegament, en el seu moment, de la televisió digital terrestre, l'oferta decanals va augmentar considerablement, com així la qualitat en la seva recepció;

Atès que a les Illes Balears l'apagada analògica va ser efectiva el mes de gener de 2010 ique, prèviament, l'any 2009, atesa la implantació de la nova tecnologia, el Govern de lesIlles Balears signà amb el Govern de la Generalitat de Catalunya un acord de reciprocitatque assegurava la recepció a les Illes Balears dels canals en llengua catalana de la televisiópública catalana que fins llavors es venien rebent a través del senyal analògic.

Atès que l'acord preveia la recepció d'aquests canals a través d'un dels dos múltiplexd'àmbit autonòmic i la resolució definitiva, a mès, al conflicte de drets d'emissió entre canalsde la FORTA quan aquests es rebien en un mateix territori;

Atès que aquest acord ha permès reequilibrar en ventall de canals de televisió entre lesdues llengües oficials, la castellana i la catalana, llengua pròpia de les Illes Balears, que sino s'hagués pres aquest acord hauria quedat relegada a una presència pràcticamenttestimonial a les Illes Balears;

Atès que el Consell de Ministres va aprovar, el mes de setembre de 2014, un Reial decretd'un nou pla de televisió digital terrestre que té per objectiu alliberar una part de l'espairadioelèctric per destinar-lo al desplegament de la xarxa de telefonía mobil de quartageneració coneguda com 4G o LTE;

Atès que, d'acord amb el Reial decret, a partir de l'1 de gener de 2015 s'havia de fer efectiul'anomenat dividend digital, tot i que el Govern de l'Estat ha ampliat el termini fins al 31 demarç de 2015, i que en el cas de les Illes Balears suposa la desaparició d'un dels dosmúltiplex d'àmbit autonòmic;

Atès que mentre el Govern de les Illes Balears, en compliment del Reial decret de nou plade televisió digital terrestre, ha d'alliberar un dels dos múltiplexs d'àmbit autonòmic que teniaassignats, es mantenen apagats els tres múltiplexs d'àmbit insular, corresponents a les illesde Mallorca, Menorca i les Pitiüses;

FOLI 79

Atès que és responsabilitat i atribució del Govern de les Illes Balears prendre les mesuresque siguin necessaries per assegurar la recepció, en el conjunt del territori, dels canals detelevisió terrestre;

Per tot l'exposat, el Grup Socialista del Consell Insular de Menorca proposa al Ple queaprovi la proposta d'acord següent

PRIMER. El Ple del Consell Insular insta el Govern de les Illes Balears a prendre els acords iles mesures que siguin necessaris per evitar la desaparició de cap dels canals queactualment emeten en llengua catalana a la comunitat com a conseqüència del dividenddigital.

SEGON. El Ple del Consell Insular insta el Govern de les Illes Balears a acordar amb elsconsells insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera la utilització dels tres múltiplexsd'àmbit insular per assegurar la recepció dels canals de televisió en llengua catalanaafectats pel dividend digital, i ampliar, si és possible, el nombre actual de canals que esreben.

TERCER. El Ple del Consell Insular insta el Govern de les Illes Balears a assumir la totalitatdels costos econòmics que pot suposar la reordenació dels canals com a consequència deldividend digital, així com els de la posada en marxa dels múltiplexx d'àmbit insular.

En el decurs del debat previ a la votació, i atesa la coincidència d'ambduespropostes presentades, els portaveus dels grups PSM Més per Menorca i Socialistan'acorden una de consensuada que contindria el punt primer de la part dispositivade la proposta presentada pel Grup PSM Més per Menorca i el punt segon i tercerde la proposta presentada pel Grup Socialista, i que resta redactada com es trascriua continuació:

Primer. El Ple del Consell Insular de Menorca insta el Govern de les Illes Balears aposar en marxa, en el termini de dos mesos d'haver-se aprovat el present acord, lamillor opció tècnica de reordenació dels canals de televisió afectats per l'eliminaciód'un múltiplex autonòmic, utilitzant la resta de múltiplexs autonòmic i insulars, per talde garantir la recepció de qualitat de, com a mínim, els mateixos canals que esveuen actualment.

Segon. El Ple del Consell Insular insta el Govern de les Illes Balears a acordar ambels consells insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera la utilització delstres múltiplexs d'àmbit insular per assegurar la recepció dels canals de televisió enllengua catalana afectats pel dividend digital, i ampliar, si és possible, el nombreactual de canals que es reben.

Tercer. El Ple del Consell Insular insta el Govern de les Illes Balears a assumir latotalitat dels costos econòmics que pot suposar la reordenació dels canals com aconsequència del dividend digital. i així com els de la posada en marxa delsmúltiplexs d'àmbit insular.

FOLI 80

La Comissió, per majoria (3 vots a favor corresponents als dos consellers del GrupSocialista, senyor Marquès Coll i senyora Petrus Melià, i a la consellera del Grup PSM Mésper Menorca, senyora Salord Ripoll ,i 4 abstencions corresponents als consellers del GrupPopular, senyor Tadeo Florit, senyora Pons Faner, senyor Alejandre Sintes i senyorVillalonga Bordes), dictamina en el sentit de proposar al Ple que aprovi la proposta refosaque es transcriu més amunt.

Tot seguit es dóna compte de l'esmena presentada per la consellera executiva delDepartament de Serveis Generals, Treball i Innovació (RE núm. 1468, de 22.1.2015)que diu:

Vista la proposta que en data 13 de gener, RE núm. 653, va presentar el GrupPSM-Més per Menorca relativa a garantir la recepció a les Illes Balears dels canalsde televisió afectats per la supressió d’un múltiplex autonòmic;

Vista la proposta que en data 14 de gener, RE núm. 680, va presentar el GrupSocialista relativa a la recepció dels canals de televisió terrestre que emeten enllegua catalana;

Atès que ambdues propostes d’acord coincideixen a tractar la reordenació delsactuals canals de televisió terrestre arran de l'entrada en vigor del dividend digital ique, en el si de la Comissió Informativa d’Economia, Territori i Serveis Generals del19 de gener de 2015, ambdós grups polítics van acordar emetre una única propostaconsensuada;

Atès l'escrit remès pel Govern de les Illes, amb RE núm. 14568, que informa elConsell Insular de Menorca que les llicències de TDT atorgades a les illes deMallorca, Eivissa i Formentera s'han extingit arran de la seva renúncia, per la qualcosa s’entén que els primers dos punts de la proposta d’acord consensuada noserien viables;

Ateses les gestions dutes a terme des de fa unes setmanes pel Departament deServeis Generals, Treball i Innovació, que van quedar finalment plasmades enl'escrit remès el 16 de gener de 2014 a la Direcció General d’Innovació iDesenvolupament Tecnològic del Govern de les Illes Balears, en el qual s’expressala voluntat de col·laboració del Consell Insular de Menorca per cedir el canalmúltiplex adjudicat al CIM a favor del Govern de les Illes Balears;

Atès que estam a l’espera que el Govern balear doni a conèixer les conclusionssobre l’anàlisi dels aspectes jurídics que afecten l’emissió de programacióautonòmica dins dels canals insulars;

Propòs al Ple del CIM les esmenes següents:

Primer. El ple del Consell Insular de Menorca dóna suport a les accions dutes aterme per part de l'equip de govern en el sentit de manifestar la voluntat decol·laborar en el procediment d'adaptació al dividend digital i preveure la possibilitat

FOLI 81

de cedir el canal múltiplex adjudicat al Consell Insular de Menorca a favor delGovern balear.

Segon. El Ple del Consell Insular de Menorca insta el Govern de les Illes a posar enmarxa la millor opció tècnica de reordenació dels canals de televisió afectats perl'eliminació d'un múltiplex autonòmic, per tal d'evitar la pèrdua de recepció de canalsque es veuen actualment.

Tercer. El Ple del Consell Insular de Menorca insta el Govern de les Illes a assumirla totalitat dels costos econòmics que pot suposar la reordenació dels canals com aconseqüència del dividend digital, així com la possible posada en marxa delmúltiplex insular.

En el decurs del debat, la senyora Salord Ripoll accepta l'esmena presentada perl'equip de govern; així mateix el senyor Marquès Coll proposa algunes modificacionsque afectes els punts primer i segon de la part dispositiva de l'esmena presentadaper la senyora Pons Faner.

- Pel que fa al punt primer proposa d'afegir al final de la redacció el text següent, "(..)per tal de garantir la recepció de qualitat, com a mínim, dels mateixos canals que es veuen

actualment.", de manera que resti redactat com es transcriu a continuació:

Primer. El ple del Consell Insular de Menorca dóna suport a les accions dutes a terme perpart de l'equip de govern en el sentit de manifestar la voluntat de col·laborar en elprocediment d'adaptació al dividend digital i preveure la possibilitat de cedir el canalmúltiplex adjudicat al Consell Insular de Menorca a favor del Govern balear, per tal degarantir la recepció de qualitat, com a mínim, dels mateixos canals que es veuenactualment.

- Pel que fa al punt segon proposa modificar el text de manera que allà on diu: "(..)per tal d'evitar la pèrdua de recepció de canals que es veuen actualment.", ha de dir "(..) per tal d'assegurar la recepció dels canals de televisió que es veuen actualment ."

El punt segon restaria amb la redacció següent:

Segon. El Ple del Consell Insular de Menorca insta el Govern de les Illes a posar en marxala millor opció tècnica de reordenació dels canals de televisió afectats per l'eliminació d'unmúltiplex autonòmic, per tal d'assegurar la recepció dels canals de televisió que es veuenactualment .

En conseqüència sotmesa a votació la proposta amb la incorporació de l'esmena iles modificacions posteriors, a la vista del seu resultat (13 vots a favor corresponentsals vuit consellers del Grup Popular, senyor Tadeo Florit, senyora Pons Faner,senyor Alejandre Sintes, senyora Cabrera Roselló, senyor Pons Anglada, senyoraHerráiz Águila, senyor Villalonga Bordes i senyora Baíllo Vadell; als quatre consellers del Grup Socialista, senyor Marquès Coll, senyora Gomila Carretero,senyora Petrus Melià i senyora Caules Fuentes, i a la consellera del Grup PSM Més

FOLI 82

per Menorca, senyora Salord Ripoll), el president declara aprovat per unanimitatl'acord següent:

Primer. El ple del Consell Insular de Menorca dóna suport a les accions dutes aterme per part de l'equip de govern en el sentit de manifestar la voluntat decol·laborar en el procediment d'adaptació al dividend digital i preveure la possibilitatde cedir el canal múltiplex adjudicat al Consell Insular de Menorca a favor delGovern balear, per tal de garantir la recepció de qualitat, com a mínim, delsmateixos canals que es veuen actualment.

Segon. El Ple del Consell Insular de Menorca insta el Govern de les Illes a posar enmarxa la millor opció tècnica de reordenació dels canals de televisió afectats perl'eliminació d'un múltiplex autonòmic, per tal d'assegurar la recepció dels canals detelevisió que es veuen actualment.

Tercer. El Ple del Consell Insular de Menorca insta el Govern de les Illes a assumirla totalitat dels costos econòmics que pot suposar la reordenació dels canals com aconseqüència del dividend digital, així com la possible posada en marxa delmúltiplex insular.


La senyora Salord, en primer lloc, diu que aquesta proposta va coincidir amb una del GrupSocialista i que es va refer en el si de la Comissió Informativa perquè pogués sercompartida. A més, apunta que hi ha una esmena del Grup Popular. A continuació, explicael contingut de la seva part de la proposta i la petició que conté i assenyala que Menorca téun múltiplex insular que es podria cedir als canals de llengua catalana.

El senyor Marquès afirma que en la Comissió Informativa es va mirar d'encaixar les duespropostes, incorporant el primer punt del PSM i els punts segon i tercer del PSOE, il'esmena del PP no varia substancialment, ja que proposa d'incorporar als punts 1 i 2 del'esmena la darrera part d'aquests punts inclosos en el dictamen de la Comissió Informativa.

La senyora Pons Faner també assenyala que les dues propostes són molt similars quant al'objectiu, i a continuació explica la feina que ja s'ha fet sobre el tema.

Diu que a mitjan 2014 el Govern balear, per escrit (RE 14568), es va interessar per lasituació del canal de propietat del CIM i els va comunicar que les llicències de TDTatorgades a les illes de Mallorca, Eivissa i Formentera s'havien extingit arran de la renúnciadels mateixos consells. Per tant, ja van posar de manifest en certa manera que creuen queno seria viable utilitzar aquests canals perquè ja no són propietat dels consells, a diferènciadel Consell de Menorca, que encara manté la propietat del múltiplex. Ara bé, com queaquest múltiplex és d'àmbit insular, hi ha dubtes jurídics que s'hi pugui emetre programacióautonòmica, per la qual cosa el Govern balear ha demanat un informe dels seus serveisjurídics sobre aquesta qüestió. De tota manera, explica que el Consell Insular de Menorca jaha manifestat la seva intenció de cedir el seu múltiplex al Govern balear si això facilital'ordenació dels canals i evita la pèrdua o fa que es pugui garantir la recepció dels canalsque es reben l'actualitat. Arran de tot açò, ja va comunicar en el si de la ComissióInformativa que presentaria una esmena per explicar la feina feta i les diferents propostes

FOLI 83

que consideressin viables de poder aprovar, i a continuació llegeix l'esmena. Finalment,assenyala que no tenen inconvenient a incloure els punts que proposen els grups del'oposició per tal de garantir la recepció de qualitat dels canals actuals.

La senyora Salord agraeix l'esforç que han fet tots per arribar a una proposta que surtiaprovada per unanimitat i conjunta, perquè pensa que els ciutadans ho agrairan. Tambéagraeix les gestions que ja havia fet el CIM i demana de continuar-hi insistint perquèrealment la recepció d'aquests canals quedi assegurada.

El senyor Marquès també celebra la bona disposició a arribar a un consens i diu queaquesta iniciativa anirà al Parlament de les Illes Balears.

La senyora Pons, per acabar, diu que fa ja setmanes que s'hi està fent feina i que tot d'unaque tengui la informació els la farà arribar.

VINTÈ. PROPOSTA D'ACORD DEL GRUP SOCIALISTA RELATIVA ASUSPENSIÓ TEMPORAL D'OBRES DE REFORMA DE LA CARRETERAGENERAL


Es dóna compte de la proposta d'acord del Grup Socialista (RE núm. 664 de 14-1-2015),que diu:

El Consell duu a terme la reforma de la carretera general (ME-1) d'esquena a qualsevolconsens social i polític. Compartim la necessitat de fer tots els esforços possibles pergarantir la seguretat de la carretera Me-1, adequant la seva capacitat a la demanda; però noaixí. La majoria política que fa tres anys les menorquines i els menorquins van atorgar alPartit Popular no pot ser emprada de patent que empara qualsevol decisió presa des del'arbitrarietat. I encara menys si ho és en contra del respecte al medi ambient, el territori i elpaisatge exigible a tot govern d'una illa reserva de biosfera.

La forta contestació social que es va produir amb l'inici de les obres ha esdevingut cadavegada major davant la destrucció irreversible del paistage i del territori que la desmesurainjustificada de les obres està provocant. Així, durant les passades festes de Nadal, tot i eltemps inclement, una important manifestació popular impulsada i liderada per jovesuniversitaris i treballadors menorquins (la generació millor preparada) ha tornat a deixar clarl'important rebuig social que les obres provoquen. Les mostres de desacord se succeeixen i,més enllà d'algunes extemporànies sortides de to molt minoritàries, que condemnam, lesprotestes assoleixen cada vegada més legitimació davant l'obstinació política i la manca derespecte demostrada públicament i de manera reiterada pel govern del Consell cap a qui nopensa com ells (amb l'única excepció del grup MENORQUINS PEL TERRITORI).

Atès que bona part de les obres haurà de dur-les a terme el govern del Consell que surtielegit de les eleccions del proper mes de maig, el PSOE va acordar el passat mes d'octubrereclamar públicament i davant el Ple del Consell la suspensió de l'execució de les obres dela carretera entre Alaior i Maó en tot allò que afecta les rotondes a doble nivell. Demanàvemque es posposessin per a després de les eleccions. Així mateix, solicitàvem que en els

FOLI 84

trams amb les obres encara no adjudicacdes, es preveiés que totes les actuacions queimpliquin rotondes a doble nivell es posposin per a després de les eleccions.

La proposta permetia tirar endavant totes les mesures encaminades a millorar la seguetat ila fluïdesa del trànsit que recollia el plec de condicions tècniques amb què es va licitar elprojecte de reforma del tram entre Maó i Alaior i deixava en mans de les menorquines i elsmenorquins la validació o no de les infraestructures públicament més qüestionades, lesrotondes a doble nivell.

La proposta fou rebutjada amb arguments de caràcter tècnic i ecnonòmic no justificats, jaque el govern del Consell no va exposar ni un sol motiu que demostrés inviable la petició.

Mentrestant, les obres, que van començar sense que hagués estat adjudicada la sevadirecció facultativa i sense un pla de seguretat i salut definitivament aprovat, seguienavançant entre accidents, sortosament sense gravetat, amb una gran ocupació de terrenys iamb moviments de terres d'una gran magnitud, amb el consegüent increment de costeconòmic; uns increments de costos territorials, paisatgístics i econòmics que possiblementeren evitables amb una bona planificacio i direccio tècnica.

Finalment, hem vist com les empreses adjudicatàries de l'obra van registrar en el Consell, el18 de desembre passat, una petició per tal de modificar el projecte iniciat i suspendretemporalment de les obres. De la petició dels adjudicataris de les obres, se n'infereix unescontrovèrsies tècniques significatives entre el projecte definitivament aprovat pel Consell il’obra efectiva sobre el terreny.

Més enllà de la justificació de les peticions, que els professionals del servei de carreteres delConsell hauran de confirmar o desmentir tècnicament, la petició de negociar un projecte modificat als tres mesos de començar les obres agreuja la sensació d’improvisaciósistemàtica causada per tants de canvis tècnics provocats per decisions polítiquesarbitràries i, malauradament, obre dubtes de caràcter tècnic i administratiu sobre el procésseguit fins ara. Per tant, és del tot necessari que en el procés de tramitació de la petició demodificació del projecte, amb independència del seu resultat, el Consell aclareixipúblicament, amb la màxima transparència, totes les incògnites que fins ara han sorgit alvoltant d’aquesta obra.

També hem vist com, en un comunicat oficial, el Consell afirma que “no es contempla, nis'ha adquirit cap compromís amb la UTE, sobre l'increment del cost de les obres” mentreque el mateix comunicat també diu que el Consell defensarà els interessos públics “dins delmés estricte marc legal i amb la flexibilitat que la llei preveu”. El Consell ha d’explicarclarament quina és aquesta flexibilitat legal i com pensa aplicar-la, perquè entenem que delsinformes tècnics i jurídics que necessàriament hauran d’emetre els serveis professionals delConsell no es pot esperar altra cosa que l’aplicació rigorosa i justa de la llei.

Però en el mateix comunicat oficial, el Consell afirma que “si aquesta defensa (delsinteressos públics) comporta la suspensió de la licitació per diferències econòmiquesinsalvables, ho assumirà com una més de les seves responsabilitats”.

Per tant, la petició formal de suspensió temporal parcial de les obres per part de lesempreses adjudicatàries suposa una immillorable oportunitat al Consell per obrir una revisióformal i total de la planificació de les obres contractades, la qual cosa permetria posposar la

FOLI 85

construcció de les rotondes fins després de les eleccions sense costos econòmics afegitssignificatius.

En qualsevol cas, l'obertura de negociacions amb els adjudicataris de les obres, més enllàque açò impliqui, o no, la revisió dels preus de partides d’obra significatives (ques’agreujarien amb la construcció efectiva de les rotondes), sí que obligarà a revisar laprogramació temporal de les actuacions previstes, fet que fa encara més raonable que maiincloure la reprogramació temporal de la construcció de les rotondes de la discòrdia iposposar-les fins passades les eleccions, quan el nou govern sorgit de la voluntatdemocràtica de les menorquines i els menorquins estarà plenament legitimat per decidir.

Per açò, el Grup Socialista del Consell Insular de Menorca presenta la PROPOSTAD'ACORD següent:

PRIMER. Que, atesa la petició de suspensió temporal parcial formulada per la UTEadjudicatària de les obres, el govern del Consell Insular de Menorca acordi aquestasuspensió, que resolgui amb la màxima transparència, legitimitat i defensa de l’interès públicles divergències sorgides amb les empreses adjudicatàries amb la màxima seguretatjurídica, i que incorpori, dins la suspensió temporal i parcial, l’execució de les obres del tramde la carretera Me-1 entre Alaior i Maó en tot allò que afecti les interseccions que en l’actualplanificació es pretenen resoldre amb rotondes a doble nivell (soterrades) i les programi detal manera que les obres es posposin fins després de les properes eleccions de dia 24 demaig.

SEGON. Que, en defensa de l’interès general i davant la proximitat de les eleccions, elGovern del Consell Insular de Menorca suspengui totes les tramitacions administrativessobre possibles actuacions als trams de la carretera Me-1 amb les obres encara noadjudicades, i es limiti a efectuar-hi intervencions de conservació i de manteniment.

TERCER. Que el Consell Insular de Menorca acordi formalment de sol·licitar del Ministeri deFoment la reprogramació de les obres incloses en el Conveni en matèria de carreteressignat entre ambdues administracions, com ja s’ha fet en diverses ocasions.

QUART. Que, per tal d'incrementar la transparència i la seguretat jurídica del procés delicitació, adjudicació i execució de les obres de millora del tram Maó-Alaior de la carreteraMe-1, el govern del Consell complementi els expedients administratius vinculats a l’obra queactualment es poden consultar al web del CIM, amb tots els informes i els assessoramentsexterns que s'han emès en qualsevol fase del procés administratiu, entre ells l'informe devaloració de les ofertes relatives a la contractació de les obres, així com, els informes i lesactes elaborats per la direció d'obres i els informes i les actes de la coordinació en matèriade seguretat i salut.

La Comissió, per majoria (3 vots a favor corresponents als dos consellers del GrupSocialista, senyor Marquès Coll i senyora Petrus Melià, i a la consellera del Grup PSM Mésper Menorca, senyora Salord Ripoll, i 4 abstencions corresponents als consellers del GrupPopular, senyor Tadeo Florit, senyora Pons Faner, senyor Alejandre Sintes i senyorVillalonga Bordes), dictamina en el sentit de proposar al Ple que aprovi la proposta que estranscriu més amunt.

A continuació, tenint el compte les manifestacions dutes a termes pels diferentsgrups polítics durant el debat d’aquest assumpte, el president assenyala que es

FOLI 86

sotmetran a votació per separat el punts continguts a la part dispositiva de laproposta, obtenint-se el següent resultat:

- Punts 1, 2 i 3: Es rebutgen per majoria per 5 vots a favor corresponents als quatreconsellers del Grup Socialista, senyor Marquès Coll, senyora Gomila Carretero,senyora Petrus Melià i senyora Caules Fuentes, i a la consellera del Grup PSM Mésper Menorca, senyora Salord Ripoll i 8 vots en contra corresponents als consellersdel Grup Popular, senyor Tadeo Florit, senyora Pons Faner, senyor AlejandreSintes, senyora Cabrera Roselló, senyor Pons Anglada, senyora Herráiz Águila,senyor Villalonga Bordes i senyora Baíllo Vadell.

- Punt 4: S'aprova per unanimitat per 13 vots a favor corresponents als vuitconsellers del Grup Popular, senyor Tadeo Florit, senyora Pons Faner, senyorAlejandre Sintes, senyora Cabrera Roselló, senyor Pons Anglada, senyora HerráizÁguila, senyor Villalonga Bordes i senyora Baíllo Vadell; els quatre consellers delGrup Socialista, senyor Marquès Coll, senyora Gomila Carretero, senyora PetrusMelià i senyora Caules Fuentes, i a la consellera del Grup PSM Més per Menorca,senyora Salord Ripoll.

Consegüentment, el president declara adoptat per unanimitat, l'acord següent:

PUNT ÚNIC. Que, per tal d'incrementar la transparència i la seguretat jurídica delprocés de licitació, adjudicació i execució de les obres de millora del tram Maó-Alaiorde la carretera Me-1, el govern del Consell complementi els expedientsadministratius vinculats a l’obra que actualment es poden consultar al web del CIM,amb tots els informes i els assessoraments externs que s'han emès en qualsevolfase del procés administratiu, entre ells l'informe de valoració de les ofertes relativesa la contractació de les obres, així com, els informes i les actes elaborats per ladireció d'obres i els informes i les actes de la coordinació en matèria de seguretat isalut. En el debat previ a la votació es produeixen, en síntesi, les intervencions següents:

El senyor Marquès dóna compte de la proposta relativa a la suspensió temporal de les obresde reforma de la carretera genera i la defensa en termes similars als que consten per escrit.Afegeix que també se'ls plantegen dubten entorn de la qualificació que va merèixerl'empresa adjudicatària en el procediment de licitació, per la qual cosa, de manera paral·lela,han demanat tota la informació de què disposa el Departament de Mobilitat i Projectes, jaque aquest departament sempre s'ha caracteritzat per penjar molta informació, peròaquesta concretament no apareix a la pàgina web.

La senyora Salord manifesta que ja han parlat unes quantes vegades d’aquest tema i que laposició del PSM Més per Menorca és molt clara, ja que sempre han dit, i així ho van ferconstar en les al·legacions que van presentar, que es tractava d’un projectesobredimensionat i que ha rebut una forta contestació social, per la qual cosa s’hauriad’intentar reconduir, com a mínim en aquells punts que presenten més discrepàncies.

D’altra banda, diu que entenen que es tracta d’un projecte que s’està executant i que, pertant, no deu ser fàcil reconduir-lo; però si més no els agradaria veure un gest de respecte,

FOLI 87

per part del Consell i del conseller, per tota aquesta contestació social que ha tingut elprojecte, especialment pel que fa a les rotondes.

Per acabar diu que donaran suport a la proposta que presenta el Grup Socialista i entenenque l’equip de Govern hauria de fer el mateix gest per tal d'intentar reconduir el tema, alhoraque també donen suport a tot el que representi més transparència sobre l’adjudicació i lesposteriors demandes de l’empresa, que és el que recull el punt quart de la proposta.

El senyor Alejandre considera, en primer terme, que estan parlant de dos temes diferents:un és el gest cap als ciutadans i l’altre les relacions amb l'UTE adjudicatària.

A continuació, fa un breu repàs dels fets i recorda que el mes de febrer de 2014 una UTE vaguanyar el concurs, i no era la més barata ni la més cara, sinó la que va presentar milloresal projecte en el sentit de reduir l’impacte ambiental. El mes d’abril de 2014 passa per laComissió d’Economia i per la Comissió de Govern, i assegura que tot s’ha fet de maneratransparent. A partir d’aleshores, l’UTE havia de presentar un text refós, text que el ConsellInsular aprovà el mes de setembre de 2014, i a continuació comencen les obres, però amitjan desembre l’UTE ja els planteja problemes. Explica que quan van fer els nombres deles modificacions que demanava l’UTE, superaven tot el que la llei permet, i a més també hiha qüestions tècniques en les quals ell no pot entrar perquè no hi entén, però assegura quela llei és molt clara en aquest sentit i és el director de l’obra qui ha d’admetre lesproposicions que fan les empreses, i els tècnics del Consell Insular han de dir si hi estand’acord o no. Assegura que tot açò entranya una feina tècnica i de confidencialitat, ja que amés de l’empresa guanyadora hi ha vuit empreses més.

Respecte al gest cap a la ciutadania, manifesta que ja el van fer quan van donar prioritat al’empresa que va guanyar el concurs perquè, com ja ha dit, donava solucions per reduirl’impacte ambiental.

D’altra banda, pel que fa a la proposta, diu que han demanat un informe dels serveis jurídicsper tal de saber el que s’ha de fer i quin risc pot contreure el Consell Insular davant aquestaproposta. Així, explica que un informe d’Intervenció, arran d’una demanda semblant desuspensió cautelar del mes de març, xifrava en vuit milions quatre-cents mil euros elperjudici que podia tenir el Consell Insular. Davant açò, creu que han de ser responsables i,en aquests moments, no veuen la necessitat de suspendre les obres. Recorda que quan elPartit Popular va accedir al govern del Consell s’estava executant la variant de Ferreries,mentre que el Partit Popular duia en el seu programa el desdoblament de la carretera, peròen cap moment es van plantejar aturar les obres per ajustar-les al seu programa electoral.

Pel que fa a modificar el conveni amb el Ministeri de Foment, manifesta que la darreramodificació es va aprovar en el darrer Consell de Ministres de l’any 2014, perquè aquestacarretera havia d’estar totalment acabada dia 31 de desembre del 2014, i si el Consell deMinistres no hagués acceptat de prorrogar el conveni, s’haurien perdut els diners; per tant,ara no poden demanar una altra pròrroga pel fet que hi ha eleccions.

Per acabar, assenyala que està d’acord amb el punt quart de la proposta, relatiu a latransparència, i reitera que si en aquest cas no han estat prou transparents, ha estat persalvaguardar el principi de confidencialitat. Per tant, conclou que votaran en contra dels tresprimers punts, però faran un vot a favor del quart, i demana que, en el moment deplantar-se davant una empresa que intenta treure més diners del Consell Insular, es puguimantenir una postura conjunta.

FOLI 88

El senyor Marquès agraeix el vot favorable per al quart punt, ja que pensa que és una partfonamental de la proposta que presenten. D’altra banda, diu que el Grup Socialistacomparteix la nota que ha emès l’equip de govern quant a la perplexitat davant el fet que,just començades les obres, l’empresa plantegi aquesta qüestió de preus. Per tant, diu que lasuspensió temporal està justificada, ja que açò els donaria un marge.

Recorda que dia 16 d’octubre l’empresa ja havia presentat en mà valoracions distintes, pertant no s’han d’estranyar que hi hagi un punt de desconfiança damunt aquesta empresa ique s’obri un procés de valoració del seu expedient, simplement com una qüestió degarantia. Afegeix que el seu grup era presents a la Comissió de Govern quan es va aprovarl'adjudicació de les obres a aquesta empresa, que va obtenir la valoració més ben puntuadaper part dels tècnics del Consell Insular, i per tant en aquell moment, com a portaveu, no vademanar de veure l’expedient perquè hi havia un vot de confiança, i si els tècnics de la casacertifiquen que el procediment ha estat correcte, ho assumeixen. Ara bé, a partir delmoment que comencen a sorgir aquests problemes, han vist la necessitat de confirmar-ho i,per tant, han sol·licitat de poder veure els informes, que no consten al web. A més, observaque les obres van començar amb una direcció d’obra temporal, amb un tècnic de la casaque no té els recursos que té un director d’obra; però, tot i així, si l’empresa fos deconfiança, no hauria passat res. Ara bé, davant una empresa que té acreditada la capacitattècnica i de detall per presentar les propostes que presenta, considera que, el que hapassat, o bé és premeditat o algú ha d’assumir el greu error que es va cometre. Per tant, alGrup Socialista, com a oposició, els pertoca demanar aquesta documentació, i així ho hanfet, com també han demanat poder acreditar la funció del director d’obra, ja que aquest téuna responsabilitat molt important de preservar l’interès general i és el que ha d’assegurarque el contracte es compleixi fil per randa, en defensa de la institució i dels interessos deMenorca.

Per acabar diu que el Grup Socialista han brindat el seu suport a l’equip de govern permantenir la defensa de l’interès general i que l’empresa no s'endugui més del que li pertoca,i per açò considera que s’ha d’intentar una aproximació amb l’empresa.

El senyor Alejandre aclareix que són els tècnics els que han d’avaluar i han de decidir, i queen cap cas és una decisió política. D’altra banda, diu que la suspensió és temporal i parcial,i que afecta només dos enllaços: el de Rafal Rubí i el de l’Argentina, tram en el qual hi hados revolts i dos canvis de rasant que estan afectats per Telefònica. Afirma que, pel que faa aquest tram, l’empresa té raó, però diu que hi ha deu quilòmetres per poder fer altrescoses.

Tècnicament, insisteix que és el director d’obres qui ha de revisar la petició de l’empresa idesprés ho han de supervisar els tècnics del Consell Insular, una feina que consideracomplicada, però assegura que quan tengui aquestes valoracions els passarà tota lainformació.

Conclou que l’empresa té una fiança donada, uns terminis i un contracte signat que ha decomplir; per tant, la responsabilitat és de l’empresa i no del Consell Insular.

VINT-I-UNÈ. PROPOSTA D'ACORD DEL GRUP SOCIALISTA RELATIVA ARECUPERAR LA CONNECTIVITAT AÈRIA A L'HIVERN

FOLI 89


Es dóna compte de la proposta d'acord del Grup Socialista (RE núm. 665 de 14-1-2015),que diu:

Dia 19 de setembre de 2014, els mitjans de comunicació feien públic que la companyia aèriabritànica Monarch deixaria d’operar la seva habitual freqüència setmanal amb Londresdurant gairebé tres mesos: entre el 9 de gener de 2015 i el 27 de març del mateix any.

Pocs dies després, dia 30 d’octubre (arran de la jornada sobre la problemàtica del transportaeri de Menorca), el mateix diari titulava: “Air Nostrum ofrece 2 aviones chárter para abrirrutas con la Isla fuera de temporada” en una oferta clarament vinculada a la retirada deMonarch. I el “Menorca” hi afegia: “Se muestra dispuesta (Air Nostrum) a destinar vuelos‘extra’ para las necesidades de Menorca cuando caiga la oferta.”Semblava que, si més no,s’obria una porta de cara a salvar la tradicional connexió hivernal amb la capital britànica.

La notícia de la retirada de Monarch i l’oferta possibilista d’Air Nostrum es plantejaven en unescenari clarament preocupant per a la connectivitat en temporada baixa de Menorca i lanostra economia. Mentre els aeroports de Palma i d’Eivissa guanyaven vols de cara al’hivern de 2014 - 2015, Menorca perdia 10 freqüències setmanals en relació a les escassesoperacions de l’any 2013 i quedava sense cap connexió internacional directa.

Dia 2 de novembre, el diari Menorca es feia ressò de les intencions de la Consellera deTurisme de mantenir durant la World Trade Market una reunió amb la companyia Monarch,“a la que se intentará convencer para que mantenga «el hilo conductor con la Isla»”, unaexpressió que el diari posava precisament en boca de la Consellera.

Dia 5 de novembre, el mateix periòdic informava de l’èxit de les gestions de laConsellera,que afirmava que havia mantingut l’anunciada reunió amb Monarch i que lacompanyia s’havia replantejat la seva retirada i seguiria volant. La Consellera, eufòrica,afegia que no només s’havia salvat l’hivern 2015 sinó que, segons deia, s’estava“trabajando la posibilidad de recuperar el segundo vuelo" (que ja s’havia perdutanteriorment) “de cara al invierno 2015-2016”.

Dia 14 de desembre coneixíem que Monarch seguia sense vendre bitllets de la rutaMenorca Londres més enllà del 9 de gener de 2015. Finalment, tres mesos després quesonessin les primeres alarmes, dia 19 de desembre els residents britànics a Menorca feiensaber a l’opinió pública menorquina que Monarch no volaria. Es mostraven així, els residentsbritànics a l’illa, no només prou més diligents que els responsables polítics del Consell sinótambé molt més preocupats per la connexió amb Londres. I es mostraven preocupats nonomés pels residents sinó també pels turistes britànics d’hivern a Menorca, ja que entreambdós col·lectius havien sumat devers 4.000 connexions els mesos de gener, febrer imarç de 2014. «Es una pena, la primera vez en 40 años que no hay conexión con el Reino Unido,» resumia la situació amb claredat llampant la vice-consolessa Senyora Hellyer.

“El Consell sondea otras aerolíneas para que cubran el vacío de Monarch,”afirmava laConsellera Cabrera dia 21 de desembre. I llavors maldava dissimular el seu nou fiasco totatacant el PSOE en tost d’assumir la responsabilitat.

FOLI 90

En qualsevol cas, el sondeig iniciat per la Consellera Cabrera sembla que no ha donatresultat, tot i l’oferta d’auxili llançada per la companyia Air Nostrum dia 30 d’octubre i quesemblava un autèntic “pla b” en la recambra política del Consell Insular.

I sembla, també, el fracàs del Consell Insular en salvar la ruta hivernal en Londres, unaconstatació més del fracàs del Pla Biennal del Comitè de Rutes de Menorca, que tenia coma un dels dos únics objectius per a la temporada baixa: “Incrementar las conexiones con elReino Unido” (pàgina 4).

I, així mateix, aquest nou fiasco sembla desmentir els arguments del grup popular en elParlament de les Illes Balears, que va votar en contra d’una esmena socialista per tal que elgovern destinés el 2015 una partida de 600.000 per a millorar la connectivitat en hivern.

Per tot açò, el Grup Socialista del Consell presenta la PROPOSTA D'ACORD següent:

PRIMER. El Consell Insular de Menorca constata la greu pèrdua de connectivitat deMenorca en temporada d'hivern, tant pel que fa a rutes com a freqüències i capacitat, i elsgreus perjudicis que açò comporta per a les ciutadanes i els ciutadans i per a l’activitateconòmica i turística de l’illa.

SEGON. El Consell Insular de Menorca assumeix el compromís que, d’acord amb el Governde les Illes Balears, recuperarà la connectivitat d’hivern necessària i suficient de Menorcaamb Londres de cara a la temporada baixa 2015-2016.

TERCER. El Consell Insular de Menorca impulsarà i acordarà, amb el màxim consens i ambcaràcter urgent, un pla de connectivitat en temporada baixa (que haurà de començar a seroperatiu de cara a l’hivern 2015-2016) amb els grups polítics del Consell i amb les principalsentitats i associacions de caràcter econòmic, social, laboral i empresarial de Menorca.

QUART. El Consell Insular de Menorca exigeix del Govern de les Illes Balears la participacióeconòmica efectiva suficient i tot el suport tècnic i polític que es consideri necessari per talde dur a terme, mitjançant un conveni (amb els resultats i els objectius que hi hagin fixat elsgrups polítics del Consell i les principals entitats i associacions de caràcter econòmic, social,laboral i empresarial de Menorca), el pla de connectivitat en temporada baixa. La Comissió, per majoria (3 vots a favor corresponents als dos consellers del GrupSocialista, senyor Marquès Coll i senyora Petrus Melià, i a la consellera del Grup PSM Mésper Menorca, senyora Salord Ripoll, i 4 abstencions corresponents als consellers del GrupPopular, senyor Tadeo Florit, senyora Pons Faner, senyor Alejandre Sintes i senyorVillalonga Bordes), dictamina en el sentit de proposar al Ple que aprovi la proposta que estranscriu més amunt.

Sotmesa la proposta a votació a la vista del seu resultat, (5 vots a favorcorresponents als quatre consellers del Grup Socialista, senyor Marquès Coll,senyora Gomila Carretero, senyora Petrus Melià i senyora Caules Fuentes, i a laconsellera del Grup PSM Més per Menorca, senyora Salord Ripoll i 8 vots en contra corresponents als consellers del Grup Popular, senyor Tadeo Florit, senyora PonsFaner, senyor Alejandre Sintes, senyora Cabrera Roselló, senyor Pons Anglada,senyora Herráiz Águila, senyor Villalonga Bordes i senyora Baíllo Vadell), elpresident declara adoptat per majoria l'acord següent:

FOLI 91

Rebutjar la proposta presentada pel Grup Socialista (RE núm. 665 de 14-1-2015),relativa a recuperar la connectivitat aèria a l'hivern.


El senyor Marquès dóna compte de la proposta relativa a recuperar la connectivitat aèria al’hivern i la defensa en termes similars als que consten per escrit.

La senyora Salord, en primer lloc, diu que el transport és un tema recurrent que han anattractant durant aquests tres anys i mig de govern del Partit Popular i tothom sap la posturade cadascun sobre aquest tema, que no només no ha fet cap passa endavant sinó que n'hafet alguna enrere, en aquest cas la pèrdua de connectivitat durant l’hivern, fet que la societatmenorquina veu amb preocupació. Considera que l'equip de govern no ha sabut trobar unasolució al tema del transport, i comenta que el Fòrum del Transport Aeri ha transmès unasèrie de crítiques a la manca de propostes del Consell Insular de Menorca. Així mateix, laproposta que avui presenta el Grup Socialista també fa referència a les gestions de laconsellera de Turisme, que tampoc han acabat de donar els fruits que s’esperaven tot ihaver-hi una certa eufòria inicial. Per tant, pensa que s'han mantingut les mateixes dificultatsi incapacitats per fer veure als diferents govern que hi ha hagut a Madrid la importància queté el transport aeri per a Menorca, de manera que no han estat capaços de fer-ho arribarallà on havia d’arribar ni han tingut la capacitat reivindicativa que s’havia de tenir.

Recorda que Menorca és una de les comunitats que més aporta a la caixa estatal i que méspocs recursos rep, fins al punt que amb els impostos dels menorquins s’estan pagant líniesd’AVE deficitàries i aeroports fantasma que no serveixen per res i, en canvi, hi ha unasensibilitat nul·la cap a les necessitats dels menorquins. Per tant, si no troben la manera defer arribar les demandes allà on es decideixen les coses, malament ho tindran, ja que lesdeclaracions de bones intencions no serveixen i per tant s’ha d’anar una mica més enllà iarribar a compromisos molt més ferms i més estrictes de cara als representants polítics.

Per acabar, anuncia que, evidentment, donarà suport a la proposta del Grup Socialista ilamenta que en aquestes alçades del mandat encara hagin de reivindicar aquestes coses.

El president fa un incís per dir que a qualsevol president del Consell Insular el preocupa il’ocupa el transport aeri, ja que és un problema vital i transversal per a l’economia deMenorca. Assenyala que durant el mandat del pacte PSOE-PSM, pel que fa al tema deltransport aeri, consideraven que tot era perfecte, però l'únic que van fer va ser crear unadirecció general del Govern balear, quan ni tan sols tenien competència en el tema, mentreque la proposta que presenten avui preveu quatre punts que no van dirigits a qui en té lacompetència.

D’altra banda, diu que aquest equip de govern i la formació política que representa, fan unaconstant autocrítica, i és veritat que no han aconseguit establir una connectivitat aèria per aMenorca amb totes les facilitats per als menorquins i per als turistes; però sí que pot dir quedurant l’època de màxima dificultat econòmica que probablement s’ha viscut des que es vainstaurar la democràcia i des que existeix aquest consell insular, van aconseguir licitar duesvegades una obligació de servei públic amb Madrid. Afirma, així mateix, que Menorca vaquedar sense connectivitat perquè durant anys hi va estar instaurat el “no a tot”, i si no escrea producte turístic per aconseguir que la gent vulgui visitar Menorca, difícilment lescompanyies aèries hi voldran operar. Assegura que tant aquest equip de govern com el

FOLI 92

Partit Popular en general fan feina en aquest sentit, i si ha sortit a licitació una obligació deservei públic entre Illes, ha estat, en part, gràcies a la tasca del conseller de Mobilitat i elGovern balear. Reconeix que podria ser més barata, però diu que estan creant el climaadequat perquè una altra companyia hi vulgui operar i hi pugui haver competitivitat.

Conclou que, a partir d’aquí, han de fer autocrítica total i absoluta i que hi queda molt per ferquant al tema de la connectivitat aèria.

La senyora Cabrera, després de l’explicació que ha donat el president, manifesta quenomés vol aprofundir en el tema de Monarch. Diu que ja van explicar en les reunions de laComissió que el problema és que Monarch, en primera instància, havia decidit continuaramb l’operativa i setmanes després va canviar aquesta decisió per qüestions puramentempresarials, ja que és una empresa que té, per una banda, l'operador turístic, i per unaaltra la companyia aèria, i en aquests moments estan intentant salvar la companyia aèria, demanera que si en sis mesos no han aconseguit reflotar-la, hauran de tancar. Per tant,repeteix que ha estat una decisió empresarial i un canvi d’opinió molt desafortunats iassegura que en cap moment han estat eufòrics, ja que són molt conscients que el tema dela connectivitat és molt seriós i s’ha d’anar pas a pas. Tanmateix, recorda que l’any 2014 hatingut una arribada de passatgers per avió un 2,4% major que l’any 2013, la millor xifra desde l’any 2008, i aquesta és una dada que han de tenir molt present. Així mateix, pel que faal transport marítim, diu que hi ha hagut un increment de 67.000 usuaris.

D’altra banda, diu que el que passa és que els estan passant factura la desídia i eldesinterès de l’anterior equip de govern en matèria de turisme i transport, i recorda que al'inici de la legislatura actual Air Nostrum ja havia deixat la ruta de Madrid i Monarch tambéhavia eliminat una ruta; a més, l'equip anterior tampoc no va voler apostar per lescompanyies de baix cost, quan Mallorca i Eivissa sí que ho havien fet, i afirma que la políticadel “no a tot” va fer que els empresaris, els emprenedors i els inversors posessin el focdamunt qualsevol altra banda que no fos Menorca.

Entrant en els quatre punts de la proposta d’acord, diu que, pel que fa al primer, sónconscients del problema i, com ha dit el president, fan autocrítica i hi continuen fent feina,per tant no hi poden votar a favor. Quant al segon punt, explica que és una feina que es fade manera transversal per tal de recuperar la connectivitat, però no poden assumir uncompromís ja que no tenen competències; per tant, tècnicament, aquest punt no es potvotar a favor. En relació amb el punt tercer diu que ja s’està fent, i assegura que s’ha fetmés feina en un any d’aquest mandat que en els dotze dels equips de govern anteriors. I pelque fa al quart punt, diu que aquesta demanda la fan dia a dia el president, el conseller deMobilitat i ella mateixa. Conclou, per tant, que hauran de votar en contra de la proposta,independentment que considerin que s’ha de continuar fent feina per la connectivitat.

El senyor Marquès manifesta que està perplex davant la posició de l’equip de govern, ja quela seva proposta no pot ser més asèptica i més fàcil d’encaixar, i diu que ja explicaran alsciutadans de Menorca que, tot i estar d’acord amb els quatre punts, hi votaran en contra perqüestions tècniques. D'altra banda, pel que fa a l’autocrítica, recorda la postura del senyorDomínguez en els debats de Ple del mandat anterior.

Considera que, si hi ha un comitè que prepara un pla anual i un dels punts rellevants ésincrementar les connexions amb el Regne Unit i no s’aconsegueix, és fonamental anar de lamà del Govern balear, i açò és el que proposen en el primer punt, ja que pensen que primerde tot s’ha de certificar i acreditar el compromís del Govern balear, compromís que no van

FOLI 93

demostrar votant en contra d’una esmena socialista per tal que el Govern destinés unapartida de 600.000 euros a millorar la connectivitat durant l’hivern. Afegeix que, amb la sevaproposta, el que pretenen és crear el context polític adequat per tornar a reprendre ladefensa dels interessos de Menorca davant el Govern balear i després, conjuntament ambaquest, davant el Govern de l’Estat, i està convençut que les objeccions plantejades pervotar-hi a favor es podrien solucionar amb una esmena de l’equip de govern.

Afirma que la senyora Cabrera sempre diu que fan feina, però no explica mai detalladament quina és aquesta feina, i la realitat és que el gran objectiu de les connexions amb el RegneUnit no s’ha aconseguit; per tant, creu que s’ha d’analitzar i cercar què és el que s’ha posaten joc per complir aquest objectiu i, a partir d’aquí, amb què s’ha de complementar per aconseguir-ho.

Per acabar, diu que pertoca a l’equip de govern liderar aquestes iniciatives, i ofereixl'acompanyament del seu grup per acompanyar-lo en aquestes iniciatives; però avui veuenque han rebutjat aquest oferiment i hauran de passar comptes de la seva postura amb lasocietat menorquina.

La senyora Salord manifesta que no pot entendre com poden parlar de crítica i autocríticaquan és evident que no serveix per res i és una estafa a la ciutadania. En aquests momentsel govern de Menorca està governat per una majoria important del Partit Popular, el Governbalear també i igualment a Madrid, de manera que ho tenen tot a favor per fer veure laprioritat que representa el transport aeri per a Menorca; però tot i aquesta conjuntura políticaque s’ha donat aquests darrers anys, arribaran el mes de maig de 2015 amb uns resultatsque ella no voldria haver de defensar, ja que són indefensables.

Afegeix que l’equip de govern, quan no saben què dir, recorren al comodí del “no a tot”, i araresulta que les deficiències del transport aeri es deuen al fet que amb el “no a tot” no es vacrear producte turístic; però la situació actual no és millor que la de fa tres anys i mig, pertant, amb aquesta mateixa lògica, l’actual equip de govern, des del punt de vista turístic,tampoc no deu haver fet gaire cosa. D’altra banda, diu que és cert que el seu partit diu queno a la manca de capacitat reivindicativa pel que fa a aquest tema, no a promesesincomplertes i no a recórrer sempre a les acusacions mútues.

Per acabar, reitera que el transport és una prioritat i que amb el Partit Popular governant lestres administracions tenien una oportunitat única. I és cert que el tema econòmic és difícil icomplicat, però no és manco cert que quan hi ha voluntat i interès els diners surten, és unaqüestió de prioritat, i és evident que, per al Partit Popular, el transport de Menorca no és unaprioritat.

La senyora Cabrera respon que li sembla increïble la capacitat que tenen d’extreure el debatde la realitat. Diu que estan d’acord que és un problema i assumeixen que tot es pot fermillor i que han de continuar fent feina tots junts per solucionar aquesta manca deconnectivitat que té Menorca, però també s’ha de tenir clar que no tenen una vareta màgica.

Quant al tema del “no a tot”, considera que convé recordar-ho perquè no s'oblidin que lasituació actual és conseqüència de les males polítiques que s’han dut a terme, i per evitarde tornar a caure en els mateixos errors, és molt important que els ciutadans recordin que sia Menorca s’haguessin dut a terme polítiques per afavorir les inversions, si els empresarishaguessin pogut desenvolupar les seves empreses per tal de ser més competitives i si no hihagués hagut aquesta manca d’interès polític cap al turisme, probablement Menorca ara

FOLI 94

seria una destinació amb un turisme sostenible i amb possibilitats que els menorquins esguanyessin la vida. Repeteix, per tant, que s’ha de recordar perquè la manera d’atreurecompanyies aèries és que Menorca sigui prou interessant perquè la gent vulgui visitar-la i hihagi demanda. Una altra cosa és que l’oposició digui que cal treure tres milions d’euros deno se sap on i donar-los a fons perdut a les companyies aèries perquè operin a Menorca, jaque açò no és pot fer perquè, entre altres coses, és il·legal. Han de ser, per tant, realistes ino entrar en un debat demagògic.

Pel que fa a l’al·lusió al senyor Juan Domínguez, vol recordar que va ser impossibleconvèncer el senyor Borràs perquè anés a Madrid a parlar amb algú, que en el Ministeriningú no el coneixia i que fins i tot el senyor Domínguez es va oferir a acompanyar-lo. Creuque, d’aquesta manera, era impossible solucionar els problemes.

D’altra banda, insisteix que aquest equip de govern ha fet molta feina i ha tingut molt aveure en les licitacions de l’obligació de servei públic quan Menorca es va quedar senseconnectivitat amb Madrid, i també s’ha fet una feina conjunta amb el Govern balear i demanera transversal amb totes les entitats, cosa que no s’havia fet mai. Evidentment queencara no es veuen els resultats que voldrien; però assegura que ells expliquen a laciutadania tot el que fan; tant els encerts com allò en el que hagin fallat.

Per acabar, diu que continuaran fent feina en el tema del transport perquè és una qüestiómolt important i, més enllà del debat que hi pugui haver en aquest ple, per damunt de tot hiha la feina conjunta i la voluntat ferma de solucionar el problema.

El president intervé per dir que, de vegades, costa veure els motius pels quals es vota encontra d’una proposta, i explica que, si avui hi voten en contra, és per la manera com estàredactada. Però açò no vol dir que no facin feina per solucionar el problema del transportaeri, i recorda una vegada més la reacció ràpida que van tenir el 2012 per tal d'aconseguirl'obligació de servei públic dotada amb fons públics del Ministeri, que és l'única que hi ha ales Balears.

Pel que fa a la perplexitat del senyor Marquès, diu que fa dues o tres sessions plenàries javan parlar de la carretera i ara avui torna a dur el tema a Ple. Recorda que en aquellmoment el senyor Marquès va dir que si ell, com a conseller d’Ordenació de Territori,hagués sabut el que es feia amb la variant de Ferreries no l’hauria feta, i açò sí que creaperplexitat. Afegeix que tenen molt clar que el transport aeri és vital per a l’economiamenorquina i assegura que per a ells és una prioritat; però si es limiten a esperar que altresadministracions, que avui estan en una situació econòmica precària, els ajudin sense que aMenorca es creï dinamisme econòmic, ho tindran bastant difícil. Diu que si aquest Consellno tingués un greuge en els seus pressuposts com el que té, es podria fer una promociómillor per poder dur gent, omplir els avions i millorar la connectivitat, ja que la situació demillora de la connectivitat aèria de Menorca no passa únicament per crear dues o tresobligacions de servei públic, sinó que es tracta de crear dinamisme econòmic.

En resum, conclou que hi ha dues maneres de fer les coses: esperar que algú solucioni elsproblemes o que els menorquins, com a societat emprenedora que sempre ha estat, siguincapaços de crear dinamisme.

El senyor Marquès, en relació amb el que ha dit el president sobre la variant de Ferreries,diu que en l’acta del Ple del mes de novembre consta que ell feia referència a les pèrgolesde l’entrada de Ferreries, però que en cap moment va qüestionar la variant. Afegeix que el

FOLI 95

senyor Alejandre sap perfectament que ell sempre ha insistit en l’error de posar pèrgoles ensòl rústic, i assenyala que aquesta precisió no afecta el contingut de la proposta, però havolgut deixar clar que manté la validesa de la variant i discrepa de la solució arquitectònicade les pèrgoles afegides de manera supèrflua.

El president diu que ells també mantenen que la variant de Ferreries està ben feta; però açòno legitima per fer projectes amb el mateix criteri.

A les 10:55 hores es fa una pausa. La sessió es reprén a les 11:20 hores.

VINT-I-DOSÈ. MOCIÓ DEL GRUP PSM MÉS PER MENORCA RELATIVA ARECUPERAR EL DIÀLEG AMB EL SECTOR PRIVAT TURÍSTIC (RE NÚM. 650 DE13.1.2015)

Es dóna compte de la moció presentada pel Grup PSM Més per Menorca (RE núm.650, de 13.1.2015), que diu:

Atès que, en el ple del Consell Insular de Menorca de dia 15 d’octubre de 2012, es vaaprovar “Iniciar els tràmits necessaris per a la fusió de les fundacions Destí Menorca iTurismo Menorca, segons l’acord aprovat pel Patronat de data 1 d’octubre de 2012”;

Atès que el juliol de 2013: el PSM Més per Menorca va presentar una moció instant laConsellera de Turisme, Salomé Cabrera, a tancar, d’una vegada, la fusió de les fundacionsDestí i Turisme Menorca. En aquest sentit, les excuses que la consellera de turisme vadonar, durant la interpel·lació del ple de juny de 2013, en resposta a les preguntes de laportaveu del PSM Més per Menorca, apel·lant a “l’herència rebuda”, eren, al nostre parer,impròpies d’un govern que va afirmar, el setembre del 2011, que aquest tema era una“prioritat”;

Atès que dia 17 de març de 2014, la Consellera de Turisme va dur a Ple la modificacióinicial dels Estatuts de la Fundació Destí, necessària per dur a terme la fusió, sense elconsens necessari amb el sector. I no era un tema menor, ni molt manco “una qüestióinterna de la Fundació Turisme”, com havia afirmat la consellera per premsa;

Atès que dia 17 de novembre de 2014 es va aprovar, definitivament, la modificació delsEstatuts de la Fundació Destí Menorca, que passarà a anomenar-se Fundació Foment delTurisme de Menorca, pas previ, segons s’havia dit sempre, a la fusió d’aquesta fundacióamb la Fundació Turisme Menorca;

Atès que dia 19 de novembre de 2014 ens assabentam per premsa que el Consell Insularde Menorca “renuncia a l’anunciada fusió de les fundacions turístiques” per “problemestècnics i jurídics”, quan, dos dies abans, en el Ple del CIM la consellera no va fer capreferència a aquests “problemes”, tot i que, durant la interpel·lació la consellera va negarque s’hi hagués renunciat;

Atès que, aquests darrers dies, la patronal hotelera ASHOME ha manifestat la voluntatd’assistir a la fira FITUR de Madrid al marge de CIM, evidenciant així el seu descontent percom s’ha gestionat la promoció turística per part de l’equip de govern del PP;

Per tot això, com a portaveu del PSM Més per Menorca propòs:

FOLI 96

El Ple del Consell Insular de Menorca insta la Consellera de Turisme ha recuperar el diàlegnecessari amb els representants del sector privat per tal de dur a terme una correctapromoció turística de Menorca .

Sotmesa la moció a votació a la vista del seu resultat (4 vots a favor corresponentsals tres consellers del Grup Socialista presents en aquest moment, senyor MarquèsColl, senyora Petrus Melià i senyora Caules Fuentes, i a la consellera del Grup PSMMés per Menorca, senyora Salord Ripoll i 8 vots en contra corresponents alsconsellers del Grup Popular, senyor Tadeo Florit, senyora Pons Faner, senyorAlejandre Sintes, senyora Cabrera Roselló, senyor Pons Anglada, senyora HerráizÁguila, senyor Villalonga Bordes i senyora Baíllo Vadell), el president declaraadoptat per majoria l'acord següent: Rebutjar la moció presentada pel Grup PSM Més per Menorca (RE núm. 650, de13.1.2015), relativa a recuperar el diàleg amb el sector privat turístic.


La senyora Salord presenta la proposta relativa a recuperar el diàleg amb el sector privatturístic en els mateixos termes que consten per escrit.

Afegeix que sobta que la consellera de Turisme, segons ella la millor que hi ha hagut enaquest consell, es trobi amb aquesta oposició clara i pública del sector turístic. D’altrabanda, diu que la senyora Cabrera, en la intervenció del punt anterior, ha manifestat que noli agradaven els debats demagògics quan en la seva intervenció ha fet demagògia pura idura, ja que s’ha dedicat a afirmar que en dotze anys l’equip de govern anterior no havia fetres i que el poc que havien fet estava malament. Sorprèn, també, que qui s'hagi trobat ambl’oposició del sector privat hagi estat, justament, la senyora Cabrera, de manera que algunacosa no encaixa.

Considera que, a la vista de les discrepàncies que van sorgir amb el tema de la Fundació ipel fet que ASHOME hagi assistit a FITUR al marge del Consell Insular, és fonamental queel Consell Insular de Menorca recuperi el diàleg necessari amb els representants del sectorprivat per tal de dur a terme una correcta promoció turística de Menorca, un diàleg que enaquests moments no només no existeix, sinó que hi ha discrepàncies importants en lamanera com es fan les coses.

La senyora Cabrera ha presentat una esmena en el sentit de substituir l’expressió“…recuperar el diàleg necessari…” per “…continuar amb la feina que s’està fent…”, i encircumstàncies normals l'hauria acceptada; però aquesta vegada no la pot acceptar, perquèja farà un any que la consellera diu que fa feina amb el Pla de desenvolupament turístic deMenorca sense resultats visibles i, a més, han incomplert un acord de Ple del mes d'octubreen el sentit que en un mes farien públic el Pla, i aquest incompliment tindrà conseqüències.Creu que la senyora Cabrera entén, per fer feina, anar enredant per no arribar enlloc; pertant, mantindrà la proposta tal com l'ha expressada i aprofita per expressar la preocupaciódel PSM Més per Menorca per la situació que s’ha creat, ja que mai no es pot perdre eldiàleg amb el sector i la consellera en aquest moment l’ha perdut, com a mínim amb unabona part d’aquest sector, ja que ha estat incapaç de trobar-hi complicitats. A més, el PSMsempre ha fet una feina constant des de l'oposició, tant de seguiment de la gestió de la

FOLI 97

consellera com presentant propostes relatives al turisme, sempre positives i cercant diàleg iconsens; però, tot i així, la senyora Cabrera ha dit que el PSM Més per Menorca està encontra del turisme, la qual cosa és faltar a la veritat, ja que tots estan d'acord que el turismeés un tema prioritari per a Menorca. Diu que, evidentment, el seu partit defensa unaeconomia diversificada; però dins aquesta economia diversificada tenen molt clar que elturisme és una part fonamental i ho han dit sempre, encara que a la consellera li convenguimés obviar-ho i llançar les consignes falses que li toca repetir.

Insisteix que no accepta l’esmena perquè la consellera té greus problemes de credibilitat, ireitera que és fonamental recuperar el diàleg amb el sector privat; però, per fer-ho, primerhauria d'intentar recuperar el diàleg amb l’oposició, que durant aquests tres anys i mig li hadonat prou mostres de voler fer feina i de fer una oposició constructiva, ja que quan, el mesde febrer de l’any passat, li va demanar sobre el Pla de desenvolupament turístic ho va feramb tota la bona fe i amb tota la bona voluntat del món, i li agrairia que expliqués què hapassat amb aquest pla.

El senyor Marquès, en primer lloc, diu que l’esmena que ha presentat el Partit Popular a laproposta del PSM Més per Menorca és la que ells esperaven per a la proposta anterior, quehaurien acceptat per als quatre punts.

D’altra banda, afirma que la realitat és preocupant, ja que el Consell Insular, en relació ambel turisme, sempre haurà de fer de contrapès entre la diversitat d’iniciatives que hi ha.Afegeix que ASHOME representa el sector hoteler, i és inqüestionable que té un pesimportant en l’activitat econòmica; però també es trobaran amb altres iniciatives orientades aun altre tipus de turisme que cerca un allotjament diferent dels hotels i hi hauran decongeniar. Per tant, creu que la institució s'hi haurà d'implicar en la decisió de si s’ha depromocionar la Menorca dels operadors turístics o cercar aquest altre turisme que eleva lademanda de places dels vols.

Afegeix que és preocupant que el president, davant un problema com el que ha sorgit ambASHOME, no hagi mediat o reconduït la situació, ja que no se sap si és per indefinició delmodel que volen implementar o perquè el model que volen implementar és distint del quevoldrien els hotelers. Assegura que sempre hi haurà discrepàncies, però mai no havien vistun gest com el que ha fet ASHOME de voler anar a la fira de turisme més important que esfa a Espanya pel seu compte i que hi hagi hagut discrepàncies sobre la promoció amb elturisme sènior o amb altres que, clarament, requereixen aquesta unitat d’acció. Davant totsaquests problemes, reitera que convindria conèixer l’opinió del president del Consell Insularde Menorca, i per tot açò diu que la proposta que avui presenta el PSM Més per Menorca ésfonamental, ja que pot passar que a vegades un interlocutor no aconsegueixi aquest diàleg,però aquest govern té recursos per solucionar la situació.

El president diu al senyor Marquès que, si vol conèixer la seva posició en qualsevol tema, téels mecanismes per poder-ho saber, ja que pot fer totes les interpel·lacions que vulgui; peròutilitzar una moció no és la manera. Ara bé, si vol entrar per urgència una interpel·lació,segur que el Ple l'aprovarà per unanimitat.

La senyora Cabrera respon que hi ha un moment en què ja no sap por on començar, ja queha sentit, sobretot per part de la senyora Salord, una gran quantitat d’incoherències i devaloracions que el que fan és desacreditar la política.

FOLI 98

Assegura que el turisme és un sector seriós, i és cert que s’han de fer les coses bé i intentarcada vegada fer-les millor, però no es pot fer un discurs tan incoherent com el que ha fet lasenyora Salord i demanar que es facin coses que el seu partit i els seus socis no van fer enels dotze anys que van governar, ja que fer una cosa quan governen i tot el contrari quansón a l'oposició el que fa és fer perdre credibilitat a tots els polítics. Respecte a la resta, esremet a l’acta de la sessió de Ple en què va contestar a la interpel·lació i que no tornarà arepetir; però sí que vol defensar la perseverança i la feina que ha fet el sector privat,juntament amb el Consell Insular, per aconseguir, en aquests tres anys i mig, estructurar iposar els fonaments del turisme, del producte i de la promoció del turisme a Menorca. Lasenyora Salord té el dret de dir el que vulgui al respecte, però l'equip de govern han d’estarper damunt de tot açò.

A continuació, per reforçar el que li estan demanat, explicar tot el que ha passat d’ençà del’aprovació de la modificació dels Estatuts de la Fundació Destí, el mes de novembre de2014. En resum, diu que dia 12 de desembre de 2014 van convocar, de maneraextraordinària, tots els membres del sector privat de la futura Fundació Foment del Turismede Menorca i els van presentar el Pla promocional del 2015, document que és la propostaque fa Fundació Destí a tots els empresaris i representants de la Fundació de quinapromoció pensen que s’ha de fer, en quins mercats, en quina proporció, en quins suports iper a quina quantitat, tot de manera detallada. Ja el 16 de gener de 2015 van tenir una altrareunió, abans de FITUR, en què es van presentar propostes, entre les quals n’hi havia duesd’ASHOME, i suggeriments de les diferents associacions i patronals, propostes que ells vanrecollir, i a partir d’aquí van continuar fent feina normalment sense cap tipus d’alteració, ambel vistiplau de tot el sector turístic, inclòs ASHOME, en les accions que s’han de dur a termeels tres primers mesos de l’any. Pel que fa a les declaracions del president d’ASHOME, diuque les respecta, però que no té res més a afegir, ja que són temes que s’han debatutinternament, sobre alguns dels quals s'han arribat a un acord i en altres encara s'està fentfeina; però assegura que estan oberts a qualsevol tipus de modificació, a qualsevol tipusd’acció o de diàleg. Constata que, a la reunió, hi van assistir tots els convocats, i açòdemostra que hi ha voluntat, per part de tot el sector turístic, de fer feina conjunta, ja quetothom entén que per damunt de qualsevol cosa hi ha Menorca, els menorquins i el futur deMenorca.

Finalment, mostra exemples gràfics de la col·laboració entre el sector públic i privat, endiferents àmbits, i recorda que de l’any 2000 a l’any 2010 es van perdre 400 mil turistesestrangers. Davant açò, demana per què no van reaccionar i per què no van demanar unpla de connectivitat per recuperar-se d’aquest desastre. A més, a l'inici d'aquest mandat, la Fundació Destí estava endeutada fins a un milió d’euros, perquè l’equip de govern anteriorno va ser capaç de signar els convenis amb el Govern balear per valor de dos milionsdos-cents mil euros, i com a conseqüència d’açò van haver de fer un ERO de quasi un 50%de la plantilla.

Per acabar, afirma que amb el govern actual s’ha reestructurat el producte de Menorca, jaque en el mercat la confiança en Menorca era nul·la i ningú no volia sentir a parlar delGovern de Menorca, perquè tothom sabia que no creien en el turisme; per tant, demana a lasenyora Salord que no parli de diàleg, ni de consens ni de coses que ella no téinterioritzades ni assumides.

La senyora Salord respon que les discrepàncies mai no són el problema. Diu que és evidentque hi ha discrepàncies entre el seu model i el del Partit Popular, i segurament que, de lespropostes que pugui fer el sector privat, en algunes hi estaran més o manco d’acord i en

FOLI 99

altres no; però la discrepància no ha estat mai el problema. Afirma que el problema sorgeixquan es romp el diàleg i no es pot parlar des de punts de vista discrepants. Recorda quealgú del sector li va dir que si fessin una llista de deu propostes, segur que podrien arribar acoincidir en tres, i que firmaria per tal que aquestes tres es duguessin endavantconjuntament. Entén que el diàleg és justament açò.

Afegeix que la senyora Cabrera l'acusa d’incoherent i de fer valoracions que restencredibilitat; però ella no ha parlat mai de coses que no toquin de peus a terra i les propostesque presenta el PSM Més per Menorca són concretes, clares i assumibles. També ha parlat,la consellera, dels dotze anys del govern anterior, però sap perfectament que en aquestsanys sí que es va actuar en benefici del turisme. Ella, en canvi, no gosaria a dir que enaquests tres anys i mig la consellera de Turisme no ha fet res, hi ha coses que ha fet i unesaltres que no; però li assegura que, davant la manca d’actuacions concretes en moltesqüestions, comença a haver-hi gent que enyora aquells dotze anys, gent que havia dipositatmoltes expectatives en el canvi de govern del 2011, però que ha constatat que el resultat noha estat l'adequat.

Quant a la convocatòria de la Fundació Destí per presentar el Pla de promoció, consideraque açò no és res inaudit, ja que fer propostes de promoció és el que li pertoca. I ha dit quehi havia tots els sectors representats, però les crítiques sobre la manca de diàleg i elsdesacords en el tema de promoció sorgeixen, precisament, entre les dues reunions de quèha parlat. Així, afirma que s'ha arribat una situació que no és bona ni és la que esperava elPartit Popular, amb crítiques públiques des de segons quins sectors i queixes de laprepotència de l'equip de govern a l'hora de fer plantejaments. Valora molt la feina que hagipogut fer la consellera, però ha de tenir en compte que és fonamental recuperar el diàleg,encara que sigui des de posicions discrepants, i és en aquest sentit que s’ha de fer feina pelbé dels menorquins.

Finalment, recordar a la consellera que no ha respost a la pregunta sobre el Pla dedinamització.

El senyor Marquès diu que quan van conèixer les discrepàncies d’ASHOME en relació ambla promoció que activava el Consell Insular van demanar poder consultar el Pla depromoció, cosa que encara no han pogut fer; de manera que, en no conèixer la propostaque el Consell va traslladar al sector privat i quines són els suggeriments que aquest ha fet,no poden valorar si hi ha cap possibilitat d’encaix o no. El que sí que tenen, però, és lareferència publicada en paraules del president d’ASHOME, que assegurava que volienparticipar en la programació i el seguiment de les accions promocionals de Menorca, si mésno que volien saber què fa el Consell Insular en matèria de promoció. Fins i tot deia que nohi ha prou comunicació, però que pensava que al final anirien junts, ja que sempre haviadefensat que el lideratge turístic havia de ser polític. Per tant, diu que la patronal vareconèixer que la iniciativa política té raó de ser perquè és la que defineix el model. Afirmaque el model que ha presentat la consellera recull el model turístic i territorial que emana delPla territorial, i afegeix que el fet que un pla territorial incorpori un pla d’ordenació de l’ofertaturística no vol dir que no hi hagi consideració i consciència de la importància del sectorturístic.

Diu que si volen promocionar un turisme diferenciat d’altres indrets, l’oferta no ha de serconseqüència de la Llei de turisme, que els iguala amb l’oferta d'Eivissa o de Mallorca, ni dela Llei agrària, ni la de sòl, i si ells, com a Consell, no introdueixen uns elementscaracterístics de l'illa, la promoció que faran no tindrà credibilitat. Per exemple, no és

FOLI 100

coherent promoure la Menorca talaiòtica com un fet diferencial, únic i exclusiu, i a la vegadaautoritzar una planta de tractament al costat d’un monument talaiòtic, com tampoc no ho éspromocionar que Menorca està gelosa dels seus espais protegits i autoritzar un parc aquàticen una àrea natural d’interès territorial, que és un espai protegit, encara que estigui rodejatde zona urbana. És amb aquests tipus d’iniciatives amb les quals el Partit Socialista estàtotalment en desacord, ja que la promoció turística de Menorca ha d’estar, coherentment,centrada en el model que s’han trobat i que no s’han canviat més enllà del que deixa fer laLlei turística, la Llei agrària o la Llei de sòl, i açò és el que reclama la patronal.

Pel que fa a l’emplaçament del president per tal que presenti una interpel·lació per urgència,diu que, si vol, pot explicar quin ha estat el seu paper en una qüestió tan significativa comaquesta. I a la consellera, li recorda que no han pogut tenir accés a la proposta de promociódel Consell Insular i que, per tant, no poden opinar al respecte.

Per acabar, considera que la proposta que presenta el PSM Més per Menorca és de sentitcomú i és conseqüència d’un escenari que mai no s’havien pensat trobar, ja que el PartitPopular sempre ha apel·lat a la sintonia que té amb el sector privat, i avui aquesta sintoniano existeix.

La senyora Cabrera diu que vol deixar clares dues coses. Per una banda, que el senyorMarquès va demanar revisar el Pla de promoció de 2015 i les aportacions de les diferentsassociacions el 19 de gener de 2015, i encara no ha transcorregut el termini de cinc dies perlliurar la documentació; per tant, en aquest sentit no s'ha incomplert res. D’altra banda,aclareix que ella en cap moment ha dit que la senyora Salord no està capacitada per fer res,simplement ha dit que, segons la seva opinió, no tenen interioritzat el que suposa laindústria turística.

Explica que ells fan una promoció turística molt definida, basada en el producte que tenen,perquè que si el destí no està estructurat en el producte que té i els empresaris no tenen lacapacitat d’evolucionar amb les seves empreses per tal que siguin més competitives i podermodificar els seus establiments, difícilment hi haurà motius perquè la gent visiti Menorca, jaque hi ha moltes destinacions atractives al món que són competència directa. Afirma que eltemps en què els turistes venien sense que ningú hagués de fer res ja ha passat, i quan elspartits de l'oposició ho tenguin clar, llavors estaran preparats per entendre el que estàexplicant.

Insisteix que s’ha fet una feina d’estructuració del producte per donar contingut als clubs deproducte, que són empresaris que formen part d’una mesa de treball on es decideixen i esdebaten les propostes de les polítiques turístiques de cadascun dels sectors, i açò és moltimportant, ja que és el camí per prendre les decisions. Açò no és fàcil i, de fet, l’anteriorequip de govern no va ser capaç de tancar cap proposta ni incloure el sector privat dinsFundació Destí; però aquest equip, tot i que segurament ho podria haver fet millor, almancoho ha aconseguit. D’altra banda, afegeix que hi ha un fòrum en el qual hi ha representat elsector turístic de Menorca, hotelers i no hotelers, per tal de poder abocar-hi totes lespropostes i prendre les millors decisions per Menorca, i açò és un fet. I es demana, si totaçò és tan fàcil i és la feina que li correspon com a consellera de Turisme, com és que quanella va accedir al seu càrrec no va trobar res fet.

Assegura que fan feina per promocionar Menorca com a destí, conjuntament amb elsoperadors turístics, les companyies aèries i els mercats tradicionals, que és precisament elque reclama ASHOME, perquè el volum de creixement està en els mercats britànic,

FOLI 101

alemany i nacional, i si tot va bé també en el francès. Diu que el 65% del pressupost esdedica a les campanyes de promoció dels mercats tradicionals, que és el que demanen elshotelers i també beneficia les segones residències, el turisme residencial i l’ofertacomplementària; mentre que la resta de l’acció promocional anirà dirigida a promoure elproducte de Menorca, a fi que la gent conegui que es pot venir a Menorca per a alguna cosamés que sol i platja, com ara la gastronomia, la naturalesa o la nàutica.

En relació amb Foment de Turisme, explica que han reunit la Fundació Destí amb els futursmembres de la Fundació Foment del Turisme de Menorca perquè en aquests momentstenen els estatuts pendents del vistiplau del Protectorat del Govern balear; després s'hauràde fer la signatura del notari i es convocarà oficialment la constitució del Patronat.

Pel que fa al Pla de desenvolupament turístic diu que s’ha lliurat als membres de la futurafundació, perquè no té sentit fer un pla de desenvolupament turístic i que el sector non'estigui informat; per tant, en el seu moment es va passar a tots els membres i ara estanesperant el retorn d’aquest document. Recorda que l’acord de Ple era presentar el Pla alsector, però, evidentment, també el lliuraran a l’oposició. D’altra banda, manifesta queASHOME té una agenda per anar a FITUR i que el Consell té la seva, la qual han traslladata tots els membres de la Fundació i del sector privat, i els han convidat a acompanyar-los,com han fet sempre durant aquests tres anys i mig en totes les fires que ha anat el ConsellInsular.

Per altra part, sobre l'acusació que els han fet de carregar-se el fet diferencial de Menorca al’hora de promocionar-la com a destí, demana als grups de l'oposició si consideren que unapresó construïda a la carretera que té més afluència de turisme és un fet diferencial queajuda a la promoció turística, i afirma que és increïble que no facin una reflexió i una petitaautocrítica i pensin que tampoc ho van fer tan bé. Per acabar, diu que el fet diferencial demantenir un destí que sigui prioritàriament de naturalesa no significa que sigui un destí queno pugui evolucionar d’una manera sostenible. Tothom té a casa seva llum, aire condicionato aigua corrent; per tant, Menorca, com a destí turístic, ha de tenir també una oferta queresulti atractiva a la gent. Està convençuda que no poden restar ancorats en el passat, i açòno vol dir que hagin de deixar de ser Menorca, ja que el major atractiu turístic que téMenorca és ella mateixa, però no la Menorca de fa setanta anys, sinó la Menorca d’ara, quemanté la naturalesa, el paisatge i la qualitat.

El president, acabat el debat, reitera l'oferiment fet al senyor Marquès per parlar dequalsevol tema. Explica que el que han fet ha estat modificar els estatuts de la FundacióDestí i donar entrada al sector privat, i poden debatre tot el que vulguin, però pensa que lasenyora Cabrera ho ha explicat molt bé i té tot el seu suport. Conclou que fan feina perquèel turisme a Menorca sigui cosa de tots, ja que és el principal motor de l’economia.

Després de la votació, el senyor Marquès diu que el president li ha brindat l’oportunitat depresentar una interpel·lació in voce, per urgència, i no la presentarà en aquests moments;però vol insistir que ha trobat a faltar l’opinió del president sobre el que ha passat ambASHOME.

El president respon que si el senyor Marquès fa una interpel·lació sobre qualsevol tema, ellli contestarà d’on venien, quin recorregut han fet, on estan i cap on volen anar. Afirma que laseva actuació ha consistit a lluitar durant tres anys i mig per tal que dins la Fundació Destí hihagi el sector privat, i tothom sap les discrepàncies que hi havia, i a partir d’aquí la sevaposició ha estat intentar rebaixar al màxim tota la tensió i, a pesar d'haver perdut tots els

FOLI 102

convenis que hi havia amb turisme, han cercat recursos per poder fer promoció i han estèsla mà al sector privat per intentar anar a FITUR junts a fi que pugui sortir un missatgeconjunt que Menorca creu en el turisme. Conclou que està molt clar el que ells han fet, i queno va fer l’equip de govern anterior, que és atracar-se al sector privat de Menorca.

VINT-I-TRESÈ (ABANS VINT-I-QUATRÈ) COMPAREIXENÇA DEL CONSELLEREXECUTIU D'ECONOMIA, MEDI AMBIENT I CAÇA RELATIVA A SITUACIÓSOBREVINGUDA A L'ABOCADOR DE MILÀ (RE NÚM. 565 DE 13.1.2015)

El senyor Villalonga, per començar, diu que agraeix que li hagin donat l'oportunitatde parlar en primer lloc.

Donades les causes sobrevingudes a l'abocador des Milà, diu que han cregutconvenient fer aquesta compareixença al Ple per donar tota la informació possible,encara que tots els membres del CIM han tingut l'ocasió de reunir-se amb ells perpoder-los donar el màxim d'informació. Tanmateix, han considerat que és importantpoder aclarir-ho davant el Ple. Diu que dividirà l'exposició en sis punts:

1. Quant a la detecció de la problemàtica, diu que ja ho ha explicat diversesvegades, però en farà un resum.

Dia 23-10-2013 s'inicia l'explotació de la fase I de l'ampliació de l'abocador deresidus no perillosos de Milà II, fase que es troba constituïda per tres cel·lesd'abocament. Durant el mes de desembre de 2013, mitjançant supervisionsrutinàries, el personal tècnic del Consorci detecta la presència de líquid sobre laimpermeabilització de la cel·la III i la bassa de lixiviats.

A partir d'aquest moment, durant els mesos següents es porta a terme la recopilacióde dades per tal de fer un estudi de l'origen i el comportament d'aquest líquid, iparal·lelament a aquestes accions se sol·liciten informes sobre els fets al redactordel projecte i també a una enginyeria externa; però les conclusions són diferents. Elprimer, vincula en exclusiva la problemàtica detectada a la facció de l'antic abocadordel Milà II; mentre que l'altre informe diu que són conseqüència de no haver avaluatcorrectament les condicions hidrogeològiques en el disseny de l'obra en la fase I,cosa que es pot veure agreujada per la influència de l'antic abocador de Milà II. Així,aquestes condicions hidrogeològiques caracteritzen un escenari de piezometries elevades que genera fenòmens de subpressió que poden arribar a comprometre laimpermeabilització de l'abocador.

2. Sobre com es comunica i quines conseqüències té la problemàtica detectada, diuque, conegut l'origen de les incidències, després d'haver avaluat els informesesmentats abans, el 22-7-2014 es traslladen les conclusions a l'empresaexplotadora de les instal·lacions de l'àrea de gestió de Milà, Juan Mora, SA, per talque pugui comunicar aquesta situació al Govern de les Illes Balears. En resposta ala presentació d'aquesta documentació, el 10-10-2014, tècnics del Govern de lesIlles Balears efectuen una inspecció i n'aixequen l'acta corresponent en quèdemanen a l'empresa que presentin un document de propostes d'actuacions. Tant

FOLI 103

l'explotador com el Consorci remeten al Govern balear la proposta consistent aemprar la cel·la E per dipositar residus no perillosos mentre no es resolgui laproblemàtica a la cel·la III. Per tant, el Govern balear exigeix que se certifiqui lacorrecta utilització i impermeabilització d'aquesta cel·la abans de donarl'autorització. Del 15 al 17 de desembre de 2014 es fan les esmentades proves deverificació d'impermeabilització d'aquesta cel·la i, malauradament, es comprova quetambé està afectada pels fenòmens de subpressió. Consegüentment, el Ple de laComissió de Medi Ambient les Illes Balears, el 22-12-2014, acorda clausurartemporalment la cel·la III i adoptar les mesures necessàries per restablir lescondicions per al correcte funcionament de les cel·les III i E.

3. Pel que fa a les solucions de la problemàtica detectada, diu que deriven de laResolució de dia 23-12-2014 i es refereixen bàsicament a restablir l'abocament iesmenar les deficiències de la cel·la E.

a) Ordenar la clausura temporal de la cel·la III, de manera que els residus, sobretotel rebuig de planta, passen a emmagatzemar-se a la mateixa planta i s'estableixencontactes per tal que, en el cas que no es pogués arribar a emmagatzemar més enplanta, es poguessin traslladar fora de Menorca.

b) Mesures per restablir les condicions per al correcte funcionament de les cel·les IIIi E. Segons la Resolució, serien: buidar els lixiviats de la cel·la III i comprovar laimpermeabilització. Es contracta, per tant, un servei de camions cisterna pertraslladar els lixiviats a la depuradora Maó-es Castell, s'instal·la una bomba a ladepuradora, se substitueixen algunes de les bombes de sortida d'aquesta i també espreveuen una sèrie de proves per comprovar la impermeabilització de la cel·la III,una vegada que es disposi de la cel·la E en actiu.

En relació amb els problemes de la depuradora perquè funcioni a plena capacitat,diu que s'ha encarregat un estudi de valoració de funcionament de la depuradora al'empresa instal·ladora AM, i fins aquell moment no hi havia consciència, per part delConsorci, que hi hagués cap problema amb l'estació depuradora.

Referent a la reparació de la cel·la E, s'ha redactat i s'ha traslladat cap a la Comissióde Medi Ambient de les Illes Balears el projecte d'impermeabilització de l'empresaLURGINTZA per tal de restablir les condicions necessàries per posar-la novamenten funcionament i s'ha fet una consulta jurídica per saber quin és el procedimentadministratiu adient per poder contractar les obres per executar l'esmentat projecte.Afegeix que la consulta jurídica s'ha fet donada la urgència per restablir l'abocamentcom més prest millor.

Respecte a la desviació del torrent de la cel·la III, manifesta que això es va ferdurant les obres d'ampliació de la fase I de l'abocador.

Quant a la captació de lixiviats provinents de Milà II, que s'infiltren sota laimpermeabilització, explica que durant les obres de la fase I d'ampliació de Milà II esva executar una canalització per tal de conduir els lixiviats recollits a un pou al punt

FOLI 104

baix de l'abocador. A més, es va construir una rassa drenant entre Milà II i la fase Iper tal de minimitzar la possible afectació de Milà II sobre la fase I.

Pel que fa a la clausura de Milà II amb caràcter d'urgència, informa que aquestaexecució es troba inclosa en el contracte de gestió de servei públic de tractamentd'eliminació de residus de l'àrea de gestió de residus de Milà, la licitació del qual s'hapublicat en el BOIB núm. 5 de 8-1-2015.

Sobre validar i certificar la correcta impermeabilització de la cel·la III i reparar-la, siescau, de la mateixa manera que el punt anterior del contracte per a la gestió delservei públic per al tractament de residus de Milà, també preveu un projecte demillora de la fase I, d'ampliació de l'abocador de Milà II que inclogui mesuresdirigides a reforçar la impermeabilització a la cel·la III.

4. En relació amb aspectes rellevants de la tramitació i desenvolupament del'ampliació de l'abocador de Milà II, diu que són aspectes dels quals han tingutconeixement en aquests darreres mesos, atesa la problemàtica que ha sorgit.Assegura que aquest és un projecte que comença fa molts anys, en concret dia12-9-2006, que es lliura el primer informe justificatiu de la necessitat d'ampliarl'abocador de Milà. Afegeix que dia 3-5-2007, després d'un concurs, es contracta laUTE Gema Incive per a la redacció del projecte i la direcció de l'obra. El mes d'abrildel 2008 el Govern balear demana que hi hagi un canvi de promotor i que siguil'empresa explotadora en lloc del Consorci i aquest fet justifica que a partir d'aquestmoment qui tracta amb el Govern balear no sigui el Consorci de Residus sinól'empresa; per tant hi ha un canvi de titularitat de l'autorització ambiental integrada afavor de la concessionària Joan Mora SA. Després es tramita el projecte que haviaelaborat Gema Incive. Dia 14.9.2009, Joan Mora SA sol·licita com a explotador deMilà la interrupció de la tramitació a fi d'aportar nova documentació, que és un nouprojecte elaborat per una empresa que es diu Terratest. Diu que ha estat sorprenenttrobar dos projectes en una mateixa obra i que a més són projectes diferents. Dia19.8.2010 es lliura el projecte de la fase I, que és un extracte del projecte completde Terratest i s'ha de tenir en compte que s'ha desenvolupat una part del projecteglobal. Dia 23.11.2010 es publica al BOIB per a informació pública el projecteesmentat. Dia 19.7.2011 la Comissió Balear de Medi Ambient publica el projected'acord amb la Llei de prevenció i control integrades de la contaminació (IPPC). Dia26.7.2011 la Comissió Balear de Medi Ambient publica també el projecte d'acordamb la Llei d'autoritzacions ambientals integrades. En aquell moment és quan esprodueix un canvi en el govern del Consell Insular de Menorca i quan hi arriben se'lsnotifica que és urgent tirar endavant aquesta obra. De fet dia 11.10.2011 ja tél'informe definitiu de supervisió del projecte d'ampliació de l'abocador fet pels tècnicsdel CIM; un mes després, dia 11.11.2011, es produeix l'emissió de l'informe definitiude supervisió de la fase I, que és el que s'ha construït. A partir d'aquí es produeix lalicitació i dia 17.9.2012 s'adjudica el contracte per a l’execució de les obres de lafase I a l'empresa Antonio Gomila SA. Dia 24.10.2012 s'inicien les obres. Dia24.6.2013 Antonio Gomila SA presenta al Consorci amb registre d'entrada núm. 71el document “Ensayos de permeabilidad in situ para el estudio de alternativas de labarrera geológica artificial, para la obra de ampliación del vertedero de Milà II”,

FOLI 105

elaborat per l'empresa Lurgintza. La motivació del contractista per presentar aquestaproposta és doble, d'una banda i en funció de les observacions hidrològiques delcamp obtingudes, proposar de manera justificada la millor alternativa possible,d'altra banda obtenir un equivalent al Trisoplast, que era l'element impermeabilitzantque proposava aquest nou projecte (el primer era argila), amb la finalitat de podernegociar les condicions de subministrament. Aquest document recull lescaracterístiques i comportament hidrològic dels materials de la zona així com uninventari dels punts d'aigua en què es posa de manifest l'observació de lixiviats enpunts pròxims a la superfície del terreny. Per evitar aquesta problemàtica una de lessolucions que es planteja és una doble impermeabilització amb una barrerageològica artificial d'11 centímetres i geocompost de drenatge de seguretat. Atesaaquesta problemàtica dia 11.7.2013 es rep per correu electrònic per part delprojectista de la fase I alternativa al producte Trisoplast, la qual ja estava comentadaamb la Conselleria de Medi Ambient de la CAIB. Dia 27.7.2013, es rep també percorreu electrònic conformitat per part del personal tècnic del servei de residus aaquest nou producte. Dia 2.8.2013 la Comissió Balear de Medi Ambient de les IllesBalears dóna resposta a la comunicació per substituir la barrera mineralimpermeable que s'acompanya d'informe favorable. Dia 29.9.2013 els tècnics delGovern balear realitzen la inspecció de les obres de la fase I i signen acte de final deles obres, en la qual es considera adient i ajustat el projecte tècnic presentat i lesprescripcions establertes i s'insta a la posada en funcionament. El mateix dia eldirector de la fase I signa el certificat de final d'obra i a partir d'aquí és pràcticamentallò exposat en el punt núm. 1.

5. Altres aspectes rellevants que vol destacar són que, quan van arribar al governdel CIM l'any 2011, van trobar a l'àrea de gestió de Milà un abocador reblert, el deMilà II; un contracte amb l'actual explotador que estava vençut; una planta obsoletaque s'havia de renovar, en la qual s'havia de fer una obra d'ampliació urgent; unprojecte per començar, la fase I, dotat amb fons europeus i que estava pendent coma conseqüència de l'abocador reblert de Milà II; la clausura d'aquest abocador ques'havia d'escometre al més aviat possible, i més endavant encara sobrevinguerenproblemes a Milà I, sembla que per culpa d'una clausura deficient, i altres problemesocasionats per les deficiències de les obres per l'ampliació de Milà I.

Assenyala que el Reial decret 1481/2001 d'abocadors, en el seu article 11, és benclar quan diu: “Costes del vertido de residuos. El precio que la entidad explotadoracobre por la eliminación de los residuos en el vertedero cubrirá como mínimo loscostes que ocasionen su establecimiento y explotación, los gastos derivados de lasgarantías a que se refieren los párrafos c) y d) del artículo 9.1, así como los costesestimados de la clausurar y el mantenimiento posterior de la instalación y elemplazamiento durante el plazo que fije la autorización, que en ningún caso seráinferior a treinta años”. De qualque manera, es recull que durant la vida útil d'aquestabocador es vagin pagant com a mínim les despeses de clausura i tot el que puguisobrevenir; per tant, es pot exigir a l'explotador que ho clausuri o que faci les obresnecessàries. Això en principi no s'ha fet, i això s'haurà d'esmenar.

FOLI 106

El que sí s'ha fet durant aquests darrers temps és elaborar el projecte de clausurade Milà II, un estudi de les patologies detectades a la cel·la III i a la bassa delixiviats, el document titulat Investigació i propostes per determinar l'origen delixiviats procedent de MilàI, i un estudi per esmenar les deficiències de la cel·la E.

6. Quan es refereix a les solucions que planteja el Consorci, recorda el deutegeneralitzat que van trobar al CIM, i també al Consorci, quan van accedir al govern.Per tant, afrontar qualsevol d'aquestes obres era del tot inviable, i això és bàsic perplantejar la solució o per arribar a la solució que planteja el Consorci de Residus iEnergia. Explica, doncs, que la solució passa per la licitació del servei, que entrealtres coses és obligada perquè estava sota el contracte amb l'explotador actual desd'abril de 2010, i passa per incorporar a la licitació, a més de la construcció de lanova planta de tractament i abocador de l'àrea de gestió de residus de Milà, totes lesobres que s'hagin de fer, com per exemple la clausura de Milà II, esmenar lesdeficiències i tot el que s'hagi de fer a més a més, i repartir el cost que tenen totesaquestes actuacions en els pròxims vint-i-cinc anys, ja que aquesta és l'únicamanera que el Consorci de Residus ha trobat per tal que els ajuntaments, que sónels que aporten els fons, puguin sufragar totes aquestes despeses. A partir ques'obri el nou període de sol·licitud de fons europeus, es podrien trobar fons peremprendre alguna d'aquestes obres o altres que es poguessin esdevenir, però enaquests moments no és així. També s'ha de tenir en compte que les esmenes dedeficiències de la cel·la E, donada la urgència, i s'ha inclòs dins la licitació de laplanta de tractament i de l'abocador, perquè han d'estar resoltes molt abans que totaixò. I afegeix que, de tota manera, encara que aquestes despeses s'incorporin alpreu que es pagarà per la tona de residus eliminats en planta, sense cap dubte lesdespeses de totes les esmenes de deficiències que hi hagi s'hauran de repercutir aqui se'n consideri responsable; perquè, evidentment, s'haurà de veure qui és elresponsable de totes les incidències que s'han donat en aquesta obra iquantificar-les econòmicament. Per tant, conclou que s'haurà de demanarresponsabilitats a qui hagi provocat aquestes deficiències.

La senyora Salord agraeix l'exposició que ha fet el conseller, molt similar a la que esva fer en la reunió amb les tècniques del Consorci, que també li agraeix perquè hohavien demanat i va ajudar a aclarir bastants dubtes, però diu que els primersproblemes de filtracions de l'abocador es detectaren el desembre del 2013, tresmesos després que s'inauguràs l'ampliació de Milà, i el conseller no va dir res ni alConsorci de Residus ni a l'oposició, de manera que tot aquest tema s'ha donat aconèixer a través de preguntes i interpel·lacions de la consellera del PSOE. Eldesembre de 2014 Medi Ambient clausurà les cel·les de Milà i tampoc es vacomunicar a l'oposició —i aquest era un fet important i greu—ni es va convocar elConsorci per informar dels fets, fins que a principis de gener comença a aparèixeren premsa i llavors comencen a veure una reacció per part del conseller. Afegeixque l'han sorpresa les respostes del conseller, que només van adreçades a cercarels responsables del problema però en cap moment hi inclou l'equip de governactual, i en aquesta conjuntura de mirar a qui li han de carregar la responsabilitat reptothom, i això és el que sap més greu, ja que reben tècnics que el conseller sap queno es poden defensar i també s'ha fet insinuacions sobre alguns polítics, dels quals

FOLI 107

es diuen noms en privat però en públic no s'acaben de dir, i tot això el que fa éscrear confusió. Per tot això, considera que la gestió política del conseller en aquesttema no ha estat la correcta.

Diu que el conseller ha insistit molt en un canvi de projecte i que li resultava un fetsorprenent que hi hagués dos projectes; però la realitat és més simple, ja que quanes va presentar el projecte de la UTE Gema, (que és el que al final es va rebutjar)davant la Direcció General de Residus del Govern balear, hi van trobar moltsproblemes i l'empresa no donava les solucions adequades als problemes que se livan plantejar, per la qual cosa, per qüestions purament tècniques, es va renunciar aaquest projecte i es va optar per un nou projecte que solucionàs el problemad'impermeabilització. I si el conseller considera que hi ha alguna cosa més, lidemana que ho expliciti, perquè en principi aquesta és l'explicació. Aquest nouprojecte és el que va trobar el senyor Villalonga quan entrà a governar, el juny del2011, i és un projecte que es va adjudicar el setembre del 2012; per la qual cosa elsenyor Villalonga va tenir més d'un any per estudiar-lo i conèixer-lo, ja que és elmateix conseller qui el va adjudicar i qui, juntament amb el president, inauguràl'obra, destacant-ne en aquell moment les garanties ambientals i manifestant que lainfraestructura comptava amb sistema d'impermeabilització amb un factor deseguretat 8 vegades superior a l'obligatori. Per tant, després d'haver-lo adjudicat elconseller i haver-ne manifestat públicament les excel·lències, ara, quan veuen queaquest projecte ha presentat deficiències, el que no pot fer el conseller és fer veureque ell no ha tingut res a veure amb el projecte, que és una mica el que han vistaquests dies. Si el problema era el projecte, si quan el va estudiar no ho veia clar,n'hauria pogut desistir, com va fer amb el Pla director sectorial de comerç, però noho va fer i, per tant, el responsable polític és ell, que és qui el va adjudicar. I pel quefa a les deficiències que presenta el projecte, ja siguin de disseny o d'execució,també s'haurà de fer la feina de depurar-ne les responsabilitats i veure què hapassat.

Afegeix que van poder llegir al diari, amb un titular molt espectacular, que es duriaaquest tema a la fiscalia, i reconeix que s'ha tranquil·litzat quan ha vist la propostad'acord en relació amb aquest tema, ja que no es durà res a la fiscalia i es farà elque ella considera que s'havia de fer primer de tot, que és crear una comissió,establir quins problemes hi ha i parlar amb els tècnics, i si després de tota aquestaanàlisi hi ha alguna cosa sospitosa, després es pot dur a la fiscalia sense cap tipusde problema. Però el que no poden fer és posar aquestes ombres sobre polítics itècnics que no es poden defensar i no fer cap referència a la seva gestió.

D'altra banda, diu que hi ha un altre tema que és el retard en el concurs per a lagestió de Milà. És cert que quan el conseller començà el mandat hi havia unapròrroga d'un any; però també ho és que ell ho va prorrogar tres anys i mig mes, perla qual cosa li demana el perquè d'aquesta pròrroga tan llarga quan la documentacióestava preparada i el concurs s'hauria pogut convocar molt abans del 8 de gener,que és quan es va publicar.

FOLI 108

Reitera que en un tema tan greu i important com aquest, el que haurien d'haver fetmalgrat les diferències polítiques era posar-ho en comú amb l'oposició i compartir-hotambé amb la resta de membres del Consorci, perquè l'oposició hauria actuat ambresponsabilitat i hauria col·laborat, ja que tots són conscients que es juguen el futuramb el tema de l'abocador i tothom sap quina és l'alternativa si les coses no van bé.Vol pensar que tots desitgen que la planta de residus de Milà tengui les garantiesque pertoquen, i diu que si s'han de depurar responsabilitats, que es depurin; però elque demana el seu grup és que es defensi per damunt de tot els interessos delsmenorquins.

La senyora Petrus aclareix que ha defensat i demanat una implicació directa i mésclara del conseller des de l'inici del problema sense incidir mai en el que fareferència a les notícies en premsa, ja que personalment només ha llegit el diariMenorcai no s'ha deixat influenciar per cap altre mitjà de comunicació. Tambémanifesta la confiança en els tècnics del Consorci, i diu que el seu grup, a diferènciadel PSM, des del moment que tenen coneixement de l'escrit de l'explotador, sí quehan tingut accés a la informació i la documentació que consta al Departament. Pertant, el seu grup planteja seguir en la mateixa línia que ha seguit des del mesd'octubre de l'any passat, quan van presentar una interpel·lació al senyor Villalonga iuna moció. La primera anava en el sentit de la manca de transparència i informaciódel conseller davant els responsables del Consorci de Residus, que són els vuitajuntaments de l'illa, i en aquell moment van donar-li l'oportunitat de reconduiraquesta falta greu de no donar tota aquesta informació de relat que ha fet avui en elsi del Consorci, i avui, amb aquest relat cronològic del conseller, li torna a donar laraó a ella. Pel que fa a la moció, en el mateix sentit que la interpel·lació i que va serrebutjada per l'equip de govern, diu que demanaven el compromís del Consell aprioritzar les inversions de solució del problema de l'abocador i redactar un projecteamb reserva econòmica. La resposta va ser que rebutjaven la moció perquè tot aixòja estava fet, i així ho recull l'acta corresponent.

Recorda que el setembre del 2013 es donen per acabades les obres i que poquessetmanes després ja hi ha dificultats, tot i les manifestacions de l'equip de governdel CIM que, textualment, afirmava que la nova fase de l'abocador comptava amb unsistema de seguretat vuit vegades més que el que exigeix la llei i que teníemabocador per a vint-i-cinc anys.

Considera que el conseller no va donar la informació en el moment que tocava ni enla forma que li correspondria fer-ho, és a dir davant els membres del Consorci, coma president d'aquesta entitat, ja que quan hi ha una dificultat o una desgràcia s'ha defer feina amb respecte pel càrrec que ocupa i per la resta de components. Per tant,diu que les interpel·lacions no incideixen en el contingut del problema, que ésfonamentalment tècnic, sinó en les formes, ja que el conseller ha activat lesexplicacions, més per premsa que a l'oposició o al Consorci, a partir de la clausurade l'abocador per part del Govern balear i, acabà amb una reunió amb els tècnicsproposada pel conseller. I aquests són els esdeveniments, en què des del principi lihan demanat que faci el favor de transmetre la informació a qui correspon, que facil'exercici de responsabilitat d'implicar-hi els component s del Consorci i que els

FOLI 109

tengui informats de tot, ja que pot comptar amb la col·laboració de l'oposició per talde trobar-hi una solució. A més, des del mes de juliol de 2014 el conseller tél'informe de l'empresa en què ja es fan constar algunes deficiències que s'hauriend'avaluar i solucionar, per la qual cosa, el conseller, el mes de juliol, hauria d'haverconvocat el Consorci i informar de totes aquestes dificultats; però, una vegada més,el conseller no diu res fins al novembre i, per tant, continuen exactament igual. Peraixò avui li demanen quina és la solució.

El conseller ha dit quina era, però ha advertit que tot això s'haurà de pagar i, pel queha entès, hi ha unes feines prèvies per clausurar l'abocador que la gent haurà depagar mitjançant impostos als ajuntaments. Però la voluntat del Grup Socialista éssolucionar els problemes sense incrementar els costos, i si el conseller haguésreaccionat tot d'una quan va tenir els informes, no haurien arribat fins on es trobenara. A més, considera que el conseller, paral·lelament, podria haver fet una gestióamb la CAIB per evitar la clausura de l'abocador.

Afegeix que la resposta del conseller a la moció de novembre de 2014 va serconvocar la Junta del Consorci amb caràcter extraordinari per al 21-11-2014, unareunió que va acabar en 40 minuts, i llegeix els nou punts de la convocatòria. Diuque el conseller presentà el document que tenia com a avantprojecte, que ja havienpublicat en el BOIB, i va explicar la situació de la nova contractació de Milà. Vainformar que, com es recollia en l'ordre del dia, l'avantprojecte i el reglament del nouexpedient de contracció del servei de Milà estava en fase d'exposició pública i queaquell mateix dia acabava el termini per presentar-hi al·legacions i reclamacions;però que, tot i les complexitats de l'expedient, la intenció era aprovar i publicar lalicitació abans que acabés l'any, i així és com ho va explicar al Consorci.

Per acabar, diu que un altre tema que hi ha, i al qual ningú s'ha referit, és el de lacel·la E, que va quedar reblerta amb els fangs del port de Maó, per la qual cosa lidemana quan de diners ha de pagar Autoritat Portuària i on és el convenicorresponent.

El senyor Villalonga diu que del que més s'ha parlat és de la manca d'informació, perla qual cosa recorda a la senyora Salord que el mes d'octubre va llegirdetalladament el que deien els dos informes de l'empresa, i a més consta en acta.Recorda que va llegir el document i que va explicar tot el que deien els dos informes,que el desembre de 2013 es van detectar els problemes a través d'una inspecciórutinària de les tècniques del Consorci i es tracten com el que són, com un problematècnic, i aquest és el tractament que se'ls dóna des del Consorci i, com ha explicat,es fan tota una sèrie d'esmenes tècniques, es demanen informes i s'espera que elstècnics diguin el que s'ha de fer. El conseller, tot i que és tècnic, diu que no ha fetcap valoració tècnica ni cap investigació tècnica ni ho farà, sinó que s'ha limitat aexposar que s'havia trobat amb dos projectes, però no ha dit quin dels dos era el bo,i a més desconeix per què hi havia aquests dos projectes, ja que això és una feinadels tècnics. També assegura que mai no ha eludit la seva responsabilitat com apresident del Consorci i que fa molt de mesos que hi fan feina.

FOLI 110

Així mateix, recorda que a principis d'octubre es va publicar en el BOIBl'avantprojecte, el reglament i l'estudi econòmic de la licitació de la planta. Per tant,el mes de novembre ja feia un mes que estava publicat i ho constata ambdocuments. A més, diu que es va publicar amb l'acord unànime de tots els membresdel Consorci i que dins la licitació hi ha les esmenes de deficiències de la cel·la III,de la bassa de lixiviats i, evidentment, de la cel·la E, que no és el que va provocar laclausura temporal perquè ningú no sabia que estaria afectada. Això es va veureentre dia 15 i dia 17 de desembre, que és quan els tècnics constaten que la cel·la Etambé està afectada, i té tots els documents que ho demostren.

Reitera que el problema s'ha tractat com el que és: un problema tècnic, i una altracosa és que després se'n puguin exigir responsabilitats a qui hagi fallat i els hagiportat a aquesta situació; però no li pertoca a ell dir de qui és la culpa, ja que hi hatota la documentació per tractar d'esbrinar quin abast té aquesta responsabilitat.

Assegura, d'altra banda, que el Consorci de Residus ha estat informat de tot en elseu moment i que sempre s'ha parlat d'exigir responsabilitat a qui pertoqui; demanera que s'han fet estudis i s'han aportat dades que s'han inclòs dins la licitacióper tal de solucionar els problemes.

Respecte a les garanties ambientals que ha comentat la senyora Petrus, diu que elstècnics van firmar que l'obra complia tots els requisits, i que això les deficiències del'obra s'han vist quan ha començat a ploure. De tota manera, manifesta que tothomdisposava d'un estudi geològic i hidrològic per saber què passava amb els terrenysde Milà, tant un projectista com l'altre.

Afirma que, tanmateix, se'n sent responsable i que per això intenta solucionar elproblema, ell i tots els membres del Consorci, perquè aquest és un problema puntualque té Milà, però el problema més gran és l'econòmic. Reitera que és un problematècnic que s'arregla tècnicament, i a partir d'aquí demanaran responsabilitats; però elproblema més important és saber com han de pagar el cost de la clausura.Assegura que ell no ha acusat de res l'oposició en fer referència al Decret 1481,l'únic que ha volgut dir és que no és el mateix repartir el cost en vint-i-cinc anys quefer-ho en quaranta. Ara bé, com que només han passat catorze anys des del 2001,a partir de la licitació es repartirà el cost en vint-i-cinc anys, i els problemes de Milà,a part dels tècnics que puguin sobrevenir, els problemes de gestió, de mantenimentde tractament, d'ampliació i clausura dels pròxims vint-i-cinc anys estaran coberts;però ell no ha retret res a ningú, sinó que ha estat la senyora Salord qui ha justificatla retirada del projecte anterior, ell només ha dit que el decret d'abocadors ho diu, ique a partir que l'abocador es liciti tot això quedarà aclarit.

Sobre el retard en la licitació de la planta de tractament de Milà, recorda que ells vanaccedir al govern del Consell l'any 2011 i que l'autorització ambiental integrada del'ampliació de la fase I de Milà es publicà el 26-7-2011, fruit de la gestió del governanterior. Explica que el mes de setembre, els serveis tècnics de la casa jatreballaven en la revisió, a part que hi havia altres temes oberts com l'adjudicació deles deixalleries. L'any 2012 es fa la licitació i s'adjudica el projecte, ja amb la primera

FOLI 111

amenaça i pressionats que s'estaven quedant sense abocadors, perquè Milà II teniaun expedient sancionador per excés d'abocament per culpa dels vint-i-cinc anys ques'hi havien abocat. Per tant, quan ells van arribar l'abocador ja estava reblert, irecorda que el govern anterior govern va començar l'any 2006 amb aquest projecte, ique li hauria agradat que haguessin deixat tota la feina feta i no haver-la de fer ell.

Pel que fa a la manca d'informació, repeteix que s'ha donat un tractament tècnic alproblema i per això no va anar a caure a dir-ho a l'oposició, de manera que no haestat fins ara, arran de la causa sobrevinguda de la cel·la E, que han sabut que elproblema és moltíssim greu.

Respecte al que ha dit la senyora Petrus, manifesta que ell no té res a dir i queconfia en els tècnics del Consorci, que fan una feina extraordinària. Més enllà d'això,no creu que ningú hagi fet res per fer alguna cosa mal feta.

Sobre la manca de transparència, assenyala que no es pot tenir aquesta manca detransparència quan es contracten tots aquests informes, ja que està tot escrit i adisposició de tothom. També li diu que tot està inclòs en la licitació i, per tant, tot hohavia explicat anteriorment als membres del Consorci, que hi van votar a favor, iafirma que aquesta solució, la de la licitació, és l'única possible i que fa anys que enparlen.

Quant al que ha dit que tot és una desgràcia, li recorda que fa trenta anys que elsabocadors són allà, i si hi ha problemes, s'hauran de resoldre. D'altra banda, diu queell no ha fet cap relat, sinó que el relat sobre la cronologia l'han fet els tècnics.

Respecte al retret que no digués res fins al novembre, els torna a demanar que esmirin més els papers, i sobre que tot això s'haurà de pagar, diu que evidentment quesí, i que la llàstima és que si s'hagués pogut dividir en quaranta anys, hauria estatmillor.

Assenyala que ningú no desitjava la clausura, a part que ningú no s'ho esperava,però en la darrera investigació que es va dur a terme amb un empresa contractada,amb un aparell que és un georadar, i que es va fer davall la cel·la E entre dia 15 i dia17, per desgràcia es va veure que aquesta cel·la també estava afectada, i això vaser el que va provocar la clausura, i sort que ha estat així, perquè si no haurien fetels abocaments allà i per aclarir les deficiències tècniques és molt més fàcil amb lacel·la buida.

Finalment, sobre els fangs del port de Maó, diu que la consellera ha afirmat que lacel·la E està reblerta i no és així, la cel·la està buida. El que està reblert és Milà II,que a més té un expedient sancionador obert per excés d'abocaments, i la cel·la IIItampoc està reblerta, sinó que hi caben moltíssimes tones. Afegeix que sap que lasenyora Petrus estava en contra del dragatge del port de Maó; però li diu que s'hadragat i que s'ha descontaminant el port, i els fangs contaminats, en tost dellençar-se a la mar, s'han llençat a Milà, que és on han de ser, com un altre residumés, ja que per això és un abocador.

FOLI 112

La senyora Salord afirma que la intervenció que ha fet el senyor Villalonga ha estattirar la pedra i amagar la mà, que és el que ha fet el conseller des del més de gener,quan va aparèixer el tema en els mitjans. Diu que s'ha dedicat a fer insinuacions queno ha acabat de concretar, i és evident que hi ha informacions que tots saben d'onsurten, però li hauria agradat una mica més de valentia i que parlàs clar.

La senyora Salord intenta fer un repàs de les coses de què ha parlat el conseller iassegura que el que ha fet ha estat escampar dubtes a tots els nivells i d'unamanera interessada per desviar el tema de l'adjudicació. Considera que aquesta ésuna manera d'actuar molt irresponsable, per la pressió que es posa sobre elstècnics. A més, diu que amb totes les insinuacions del conseller no s'ha arribat aaconseguir el que pretenien, que és solucionar el problema, i assegura que si el seupartit s'hagués trobat aquest problema governant, no haurien actuat d'aquestaforma, ja que és un problema molt greu i que s'ha de compartir tant amb l'oposiciócom amb el Consorci, i això no ha passat. Diu que la gestió política ha estat nefastaquant a la comunicació i quant a la manera d'implicar-hi l'oposició i el Consorci, i queno ha donat la informació quan tocava ni de la manera que tocava, ja que hi haqüestions que no s'han d'insinuar.

Reitera la qüestió dels dos projectes, i manifesta que sobre el projecte que haexecutat el conseller només li ha dit que va ser ell qui el va executar, no li retreu queestigués un any i mig a aprovar-ho, però durant aquest temps va tenir temps demirar-s'ho, igual que va fer amb el Pla sectorial de comerç, que va veure que no liagradava i el va deixar dins un calaix, i tampoc li ha dit que fes de tècnic.

També li observa que no ha contestat per què el concurs per a la gestió de Mila s'hapublicat ara el gener. És veritat quan ells quan van accedir al Consell van trobar unapròrroga, però el que volia que li explicàs és el perquè del retard de tres anys i mig.

Assenyala que hi ha coses que l'oposició no ha de conèixer pel diari, i considera queel tema és prou important per haver-lo duit d'una altra manera i perquè la informaciósortís del CIM i del Consorci, ja que la sensació que té és que han anat a dispararcontra tot i contra tothom en tost d'actuar de manera constructiva, participativa icercant complicitats, fins i tot amb el Govern balear, com ha dit la representant delGrup Socialista. Per tant, reitera la seva voluntat absoluta de saber què ha passat ide trobar solucions a través de l'acord i el diàleg entre tots els implicats, cosa que elconsellar no ha sabut fer.

Per acabar, diu que la responsabilitat serà un altre dels aspectes a valorar dins tot elprocés, i afirma que l'objectiu de tots és mantenir l'abocador i que doni el servei queha donat fins ara.

La senyora Petrus diu el senyor Villalonga, més que respondre, ha obert mésinterrogants, i demana a la secretària que l'acta d'aquest Ple reculli de la maneramés fidedigna possible tot el que s'ha dit, ja que ella mai no s'ha posicionat encontra del dragatge del port, sinó ben al contrari; per tant li demana que li digui d'on

FOLI 113

ha tret aquesta informació que ell ha donat com una afirmació. D'altra banda, no liha contestat algunes preguntes com la del fang que van dipositar a la cel·la III, ni liha dit res sobre el conveni amb l'Autoritat Portuària ni sobre el que ha pagat.

Així mateix, reitera la reflexió que haurien d'haver arribat aquí amb tota la informaciódonada, explicitada, i amb una solució, però el conseller el que ha fet és curar-se ensalut, i per això demana que es reculli bé tot en l'acta, perquè el conseller ho ha dittot menys la qüestió de la cel·la E, ja que aquesta cel·la era la clau, i tant de bohagués estat així, però s'ha vist que aquesta solució es va truncar quan el Governbalear va dir que hi havia un informe segons el qual tant la cel·la III com la cel·la Epodien tenir la mateixa problemàtica.

Manifesta que sap que tenen un problema d'enteniment polític de convicció desempre i de diàleg, perquè el conseller li parla de coses que ella no ha demanat, jaque ella no li ha demanat informació. A més, diu que nota una certa falta d'aliançaamb l'Ajuntament de Maó, ja que ella ha fet tot el que ha pogut amb l'Ajuntament deMaó justament perquè això no fos un tema polític, però tampoc no ha estat possible,i tot aquest cúmul de coses els ha portat a la situació actual.

El senyor Villalonga afirma que segueixen amb la mateixa tònica i que no ha esperatmai que li diguin com ho fa de bé; però cada un té la seva manera de fer les coses iestà convençut que no hi ha hagut manca d'informació.

Respecte al concurs de gestió de la planta, diu a la senyora Salord que el motiu pelqual no s'ha publicat fins al mes d'octubre ha estat la quantitat de pegues que s'hantrobat per incloure-ho tot dins els plecs, com ara el projecte de clausura de Milà II, jaque primer s'ha hagut de fer el projecte, enviar-lo al Govern Balear i posar-lo aexposició pública. A més, durant aquest temps, des del Consorci s'ha fet la licitació,l'obra, l'adjudicació de les deixalleries, la posada en marxa de les deixalleries, etc.Per tant, s'han fet moltes coses, i si finalment el concurs de gestió surt a la llum,considera que serà fantàstic, perquè, segons la feina feta pels tècnics, els pròximsvint-i-cinc anys Milà tindrà tranquil·litat, a excepció del que pugui sobrevenir. A més,diu que tota aquesta feina que han fet els tècnics del CIM durant aquest temps,després s'ha de sotmetre a informe del Govern, i tot segueix un tràmit que no éssenzill, ja que estan parlant de repercussions ambientals. Tanmateix, ara ja estàpublicat el concurs, i recorda que el govern anterior també s'hi hauria pogut posarabans.

Pel que fa a la qualificació de “política nefasta” que ha fet la senyora Salord, diu queno s'esperava més; però si el problema s'aclareix, a pesar d'haver-ho fet tanmalament segons l'oposició, serà estupend, i ell creu que serà així.

Reitera que es tracta d'un problema tècnic i que, per tant, se li ha de donartractament de problema tècnic, i després ja es resoldran les responsabilitats quederivin del problema tècnic.

FOLI 114

Assegura que, en tot això, ell és qui ho ha passat pitjor, però ho assumeix perquèentra dins la seva feina. Tanmateix, insisteix que es va informar tothom que s'haviad'informar i s'ha fet la feina que s'havia de fer, el que passa és que els mitjans decomunicació sempre fan més via, perquè hi ha molta gent que informa, perquèintervenen les dues administracions, etc.

Respecte al dragatge, demana a la senyora Petrus que, si eren tan partidaris deldragatge, com és que no ho van solucionar si era un projecte del 2008 com a mínim,i li recorda que ella hi va posar prou pegues i li va fer prou preguntes iinterpel·lacions respecte als fangs, al dragatge i a les reserves marines.

Quant al conveni amb Autoritat Portuària diu que s'està elaborant i que els serveisjurídics del Consell estan en contacte amb els serveis jurídics d'Autoritat Portuàriaper saber exactament com s'ha de redactar, i no creu que hi hagi problemes perquèes pagui.

Admet que és veritat que no s'hauria d'haver arribat fins aquí, i tant de bo no s'hihagués arribat, perquè ell no en tenia cap desig. Afirma que tota la feina que han fetels tècnics del Consell ha estat encaminada a aconseguir que no s'arribàs fins aquí, inomés uns problemes amb el projecte, unes condicions climàtiques molt adverses,perquè ha plogut molt, i unes deficiències sobrevingudes han ocasionat que estanqui ocasionalment l'abocador de Milà. Diu que, tal vegada, amb aquesttancament pal·liaran una possible situació pitjor posterior; per tant, diu que s'haurande trobar les solucions pertinents, que seran les que diguin els tècnics del Consorci.

Per acabar, assegura que els aniran informant a mesura que es vagin produint nousesdeveniments.

En aquest moment, el president assenyala que s'han presentat dos assumptesperquè siguin tractats pel torn d'urgència. Afegeix que, en tractar-se d'una reunió decaràcter extraordinari, per poder sotmetre a votació la urgència dels assumptes hihan de ser presents tots els membres de la corporació, per la qual cosa, atès que laconsellera Gomila Carretero li ha comunicat que haurà d'absentar-se de la sessió,proposa que en aquest moment se sotmeti a votació la urgència dels dosassumptes, després que els consellers proposants en motivin la presentació, amb laqual cosa tots els consellers es manifesten d'acord.

En primer lloc es motiva la urgència de la proposta del conseller d'Economia, MediAmbient i Caça relativa a la petició del Consorci de Residus Urbans i Energia deMenorca al CIM d'informes sobre la situació de l'abocador de Milà, el qual diu que laurgència de l'assumpte ja ha quedat prou justificada en la seva compareixença.Sotmesa la urgència a votació, s'aprova per unanimitat per 13 vots a favorcorresponents als vuit consellers del Grup Popular, senyor Tadeo Florit, senyoraPons Faner, senyor Alejandre Sintes, senyora Cabrera Roselló, senyor PonsAnglada, senyora Herráiz Águila, senyor Villalonga Bordes i senyora Baíllo Vadell;els quatre consellers del Grup Socialista, senyor Marquès Coll, senyora Gomila

FOLI 115

Carretero, senyora Petrus Melià i senyora Caules Fuentes, i a la consellera del GrupPSM Més per Menorca, senyora Salord Ripoll.

A continuació, la consellera Maite Salord motiva la urgència de la proposta conjuntadels grups Socialista i PSM Més per Menorca de rebuig a la privatització d'AENA,basant-se en els greus perjudicis que aquesta privatització pot comportar per aMenorca i en la necessitat de reaccionar davant aquest fet amb caràcter immediat.Sotmesa la urgència a votació, s'aprova per unanimitat per 13 vots a favorcorresponents als vuit consellers del Grup Popular, senyor Tadeo Florit, senyoraPons Faner, senyor Alejandre Sintes, senyora Cabrera Roselló, senyor PonsAnglada, senyora Herráiz Águila, senyor Villalonga Bordes i senyora Baíllo Vadell;els quatre consellers del Grup Socialista, senyor Marquès Coll, senyora GomilaCarretero, senyora Petrus Melià i senyora Caules Fuentes, i a la consellera del GrupPSM Més per Menorca, senyora Salord Ripoll.

Finalitzada la votació de les urgències, la consellera Gomila Carretero s'absenta dela reunió quan són les 14 hores.

VINT-I-QUATRÈ (URGÈNCIA). PROPOSTA D'ACORD PRESENTADA PELCONSELLER D'ECONOMIA, MEDI AMBIENT I CAÇA

Es fa constar que en votació anterior i per unanimitat, tal i com s'ha transcrit mésamunt, s'ha motivat i ratificat la inclusió de la urgència a l'ordre del día.

Es dóna compte de la proposta del conseller executiu del Departament d'Economia,Medi Ambient i Caça (RE núm. 1650, de 23.1.2015) , que diu:

Atès que la Junta de Govern del Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca s’hareunit en sessió extraordinària dia 23 de gener de 2015.

Vista la petició del Consorci de Residus Urbans i Energia amb núm. de registre d’entrada delCIM 1633 de 23.01.2015, amb la que adjunten certificat amb l’acord de la Junta de Governd’instar al Consell Insular de Menorca a que els seus Serveis Jurídics analitzin les possiblesrepercusions administratives o penals i que en cada cas determinin la tramitació queprocedeixi.

Per tot l’abans exposat, PROPÒS al Ple del Consell Insular de Menorca

Acceptar la petició del Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca i que s’encarreguials Serveis Jurídics del Consell Insular que analitzin les possibles repercusionsadministratives o penals i que en cada cas determinin la tramitació que procedeixi.

Sotmesa la proposta a votació, a la vista del seu resultat, 12 vots a favorcorresponents als vuit consellers del Grup Popular, senyor Tadeo Florit, senyoraPons Faner, senyor Alejandre Sintes, senyora Cabrera Roselló, senyor PonsAnglada, senyora Herráiz Águila, senyor Villalonga Bordes i senyora Baíllo Vadell;als tres consellers presents en aquest moment del Grup Socialista, senyor MarquèsColl, senyora Petrus Melià i senyora Caules Fuentes, i a la consellera del Grup PSM

FOLI 116

Més per Menorca, senyora Salord Ripoll, el president declara aprovat per unanimitatdels membres presents l'acord següent:

PUNT ÚNIC. Acceptar la petició del Consorci de Residus Urbans i Energia deMenorca i que s’encarregui als Serveis Jurídics del Consell Insular que analitzin lespossibles repercusions administratives o penals i que en cada cas determinin latramitació que procedeixi.


El senyor Villalonga dóna compte de la proposta i la defensa en els mateixos termes queconsten per escrit. Afegeix que van requerir la presència de l’oficial major del Consell Insularcom a representant dels Serveis Jurídics i van prendre l’acord de recollir tota la informació ila cronologia dels fets a fi que fossin estudiats pels Serveis Jurídics del Consell, ja que elConsorci de Residus Urbans i Energia no compte amb aquest servei. Diu que també parlade repercussions penals perquè les afeccions mediambientals, normalment, tenen caràcterpenal. Per acabar, informa que, segurament, hi haurà una licitació i sortirà un nouexplotador; per tant, creu que és important tenir la certesa que tot és correcte.

La senyora Salord manifesta que va veure un titular de premsa que deia que el tema de Milàes duria a la Fiscalia i que el conseller d’Economia, Medi Ambient i Caça presentaria unaproposta en aquest sentit, a la qual cosa el PSM Més per Menorca hauria fet una esmenaen el sentit que primer s’hauria d’estudiar i després determinar si es porta o no a Fiscalia.Tot i així, diu que hi hauria votat a favor. Però veu que ha imperat el sentit comú i que eltitular de premsa no reflectia la realitat ja que, efectivament, prèviament s’analitzaran lespossibles repercussions i després es prendran les decisions que calguin.

A continuació, anuncia que votaran a favor de la proposta i explica que el PSM Més perMenorca no forma part del Consorci, per la qual cosa li hauria agradat que els haguessininformat de tot això, ja que en llegir el diari no s’hauria cregut el titular. Així i tot, diu quemantindrà una part de l’esmena i demana que dins l’àmbit d’una reunió de la ComissióInformativa d’Economia s’informi dels tràmits i les passes que es fan, i que quan es faciaquesta anàlisi, el seu grup, com a oposició, també la puguin tenir. Així mateix, consideraque també haurien de tenir informació tècnica. En aquest sentit, diu que van rebre la quecorrespon als tècnics del Consell Insular, però pensa que seria interessant rebreexplicacions dels tècnics del Govern balear, ja que en darrer terme tota aquesta tramitaciós'ha dut, bàsicament, des del Govern balear.

Per acabar, també vol demanar que, dins tot aquest procediment, es respecti la figura delstècnics, ja que creu que en tot aquest temps no ha estat així. Creu que no s’ha de posar endubte el seu rigor i la seva professionalitat i més tenint en compte que no es podendefensar. Conclou reiterant que farà un vot favorable i demanant que valori la possibilitat defer aquestes comissions per anar-los informant.

La senyora Petrus diu que estan d’acord amb la proposta, ja que es va votar en el si de laJunta del Consorci i la redacció es correspon amb el que es va aprovar. També vol donarsuport a la petició del PSM Més per Menorca en el sentit que sigui dins l’àmbit de laComissió Informativa d’Economia on es faci aquest seguiment per anar avaluant els tràmits iels documents, amb l’aportació dels tècnics.

FOLI 117

El senyor Villalonga respon que, per descomptat, les aportacions seran tècniques, en capcas seran polítiques, i que la documentació, com s’ha fet sempre, la prepararà el Consorci.Afegeix que l'oposició té accés tots els documents del Consorci que hi ha a l’abast i, pel quefa a la Comissió Informativa d’Economia, diu que hi està totalment d’acord i que no hi ha capproblema a recollir-ho en l’acord.

El president diu que, en qualsevol moment que hi hagi una informació i que no siguinecessari convocar la Comissió, aquesta informació es podria fer arribar als grupsmitjançant els portaveus i que després es dugui a la Comissió Informativa d’Economia.

VINT-I-CINQUÈ (URGÈNCIA) PROPOSTA CONJUNTA DELS GRUPSSOCIALISTA I PSM MÉS PER MENORCA DE REBUIG A LA PRIVATITZACIÓD'AENA

Es fa constar que en votació anterior i per unanimitat, tal i com s'ha transcrit mésamunt, s'ha motivat i ratificat la inclusió de la urgència a l'ordre del día.

Es dóna compte de la proposta conjunta presentada pels grups Socialista i PSMMés per Menorca (RE núm. 1665, de 26.1.2015), que diu:

El Govern de Rajoy finalment ha decidit dur endavant la privatització d’AENA tot i lesprotestes generalitzades i els avisos dels principals agents econòmics i social sobreles greus conseqüències sobre l’activitat econòmica que aquesta decisió pot tenir i,sobretot, sobre la destrucció de molts de llocs de feina a la mateixa empresa públicaaixí com a les petites i mitjanes empreses que de manera directa o indirectatreballen a l’aeroport.

La decisió de privatitzar AENA és, endemés, clarament contrària a reiterats acordsde les principals institucions de les Illes Balears i fa impossibles les reiteradespeticions de participació de les Illes Balears en la gestió i la presa de decisions delsnostres aeroports així com del manteniment de la gestió i titularitat pública delsmateixos.

Les principals institucions, partits, entitats i associacions de les Illes Balears s’hanmanifestat reiteradament sobre la importància capital dels nostres aeroports en laeconomia de les nostres illes, la mobilitat de les ciutadanes i els ciutadans i per a lanostra indústria turística, atès que més del 90% dels visitants depenen per a arribarprecisament de les comunicacions aèries. En aquest sentit, les institucions públiques i les entitats cíviques i socials hanmanifestat clarament la seva gran preocupació sobre les molt negativesconseqüències que tindria la privatització d’AENA davant la destrucció de llocs defeina, la pèrdua de qualitat i drets laborals i de gestió del servei públic quecomportaria, així com de control del propi model territorial i la política turística perpart de cadascuna de les Illes Balears.

La decisió final de dur endavant la privatització del 49% d’AENA per poc més del10% del seu valor real durà greus conseqüències econòmiques i socials per a

FOLI 118

Menorca ja des del seu procés d’execució davant l’allau de vagues laborals que esproduiran a Menorca i a la resta d’aeroports d’AENA. Les mobilitzacions delstreballadors i treballadores d'AENA en defensa del manteniment del caràcter públicde l'empresa i, per tant, en defensa dels legítims interessos socials i econòmics deMenorca, són responsabilitat exclusiva del Ministeri. Són a temps d'aturar lesmobilitzacions i, sobretot, de mantenir el caràcter públic dels aeroports. Menorca noes pot permetre el transport aeri empitjori encara més, com han advertitque passaràles institucions i les entitats econòmiques i socials de Menorca i de les Illes Balearsmés rellevants.

Per tot això, els Grup Socialista i el Grup PSM Més per Menorca presenten al Ple delConsell Insular de Menorca la següent PROPOSTA D’ACORD:

1. El Ple del Consell Insular de Menorca rebutja la decisió de privatitzar l’aeroportde Menorca així com de la resta dels aeroports d’AENA presa pel Govern del’Estat i l’insta a respectar els acords del les institucions de les Illes Balears sobrela qüestió.

2. El Ple del Consell Insular de Menorca insta el Govern de l’Estat a aturar laprivatització d’AENA de manera immediata i a encetar la negociació amb elGovern de les Illes Balears i els Consells Insularsper tal d’assolir la cogestió delsnostres aeroports a favor de l’interès general i els criteris de servei públic.

3. El Ple del Consell Insular de Menorca insta el Govern de l’Estat a constituir unens públic de gestió dels aeroports de les Illes Balears amb la participació de lesinstitucions de la comunitat autònoma i la societat civil de les Illes Balears,d’acord amb el model de desenvolupament econòmic, turístic i territorial decadascuna de les Illes Balears i ben especialment de Menorca, que pateix greusproblemes de connectivitat aèria.

4. El Ple del Consell Insular de reitera el seu rebuig a les intencions de privatitzaciódel Ministeri de Foment i que facin tots els esforços i gestions necessaris perevitar la privatització. És la seva responsabilitat de govern i exigeix que el Governde les Illes Balears faci el mateix.

5. El Ple del Consell Insular de Menorca denúncia públicament les greusconseqüències que la privatització de l’aeroport de Menorca tindria per a lanecessitat de disposar d’un transport aeri digne així com les greusconseqüències que tindria per a l’activitat econòmica de la nostra illa, amb ladestrucció de nombrosos llocs de feina tant a AENA com a les moltes petites imitjanes empreses que de manera directa o indirecte depenen de l’aeroport.

6. El Ple del Consell Insular de Menorca denúncia la decisió unilateral d’AENA i elGovern de l’Estat de dur endavant la privatització i les greus conseqüències queaquest procés pot tenir per a la connectivitat aèria i l’economia de Menorcadavant les actuacions i mobilitzacions que puguin dur a terme els treballadors iles treballadores d’AENA en defensa del manteniment del caràcter públic de

FOLI 119

l'empresa i, per tant, en defensa dels legítims interessos socials i econòmics deMenorca, i que són responsabilitat exclusiva del Ministeri.

A continuació, tenint el compte les manifestacions dutes a termes pels diferentsgrups polítics durant el debat d’aquest assumpte, el president assenyala que essotmetran a votació per separat el punts continguts a la part dispositiva de laproposta, obtenint-se el següent resultat:

- Punt 1: S’aprova per unanimitat dels 12 membres presents en aquest moment, elsvuit consellers del Grup Popular, senyor Tadeo Florit, senyora Pons Faner, senyorAlejandre Sintes, senyora Cabrera Roselló, senyor Pons Anglada, senyora HerráizÁguila, senyor Villalonga Bordes i senyora Baíllo Vadell; els tres consellers del GrupSocialista, senyor Marquès Coll, senyora Petrus Melià i senyora Caules Fuentes, i laconsellera del Grup PSM Més per Menorca, senyora Salord Ripoll.

- Punts 2, 3, 4, 5 i 6: Es rebutgen per majoria per 4 vots a favor corresponents alstres consellers presents del Grup Socialista, senyor Marquès Coll, senyora PetrusMelià i senyora Caules Fuentes, i a la consellera del Grup PSM Més per Menorca,senyora Salord Ripoll; i 8 vots en contra corresponents als consellers del GrupPopular, senyor Tadeo Florit, senyora Pons Faner, senyor Alejandre Sintes, senyoraCabrera Roselló, senyor Pons Anglada, senyora Herráiz Águila, senyor VillalongaBordes i senyora Baíllo Vadell .

Consegüentment, el president declara adoptat per unanimitat dels dotze membrespresents, l'acord següent:

PUNT ÚNIC. El Ple del Consell Insular de Menorca rebutja la decisió de privatitzarl'aeroport de Menora aixi com la resta dels aeroports d'AENA presa pel Govern del'Estat i l'insta a respectar els acords de les institucions de les Illes Balears sobre laqüestió.


La senyora Salord dóna compte de la proposta en els mateixos termes que consten perescrit i llegeix les sis peticions de la part dispositiva.

El senyor Marquès reitera l’adhesió plena a la proposta i diu que partien d’un acord delConsell Econòmic i Social que anava en aquest sentit, per la qual cosa amb aquestainiciativa pretenen fer-los costat perquè s’hi estan jugant massa.

El senyor Alejandre diu que el Consell Insular és conseqüent amb el que es va acordar en elsi del Consell Econòmic i Social; tanmateix, comprèn la urgència, tot i que vol puntualitzarels seus dubtes. Pel que fa al punt primer, manifesta que hi estan d’acord, ja que ésconseqüència del que han acordat en altres ocasions. Quant al segon punt, no ha llegitl’acord del Consell de Ministres i no en té coneixement, per tant ha de ser prudent fins quesàpiga del cert com s’ha plantejat. Respecte al tercer punt diu que li genera un dubted’eficiència, i és fins a quin punt una companyia cent per cent estatal empra, dins un món delowcost o dins un món de rendiment, paràmetres que siguin competitius amb tot el mónaeronàutic que tenen al costat, ja que tothom exigeix vols a baix preu, però per arribar a açò

FOLI 120

han d’exigir eficiències. Davant aquests dubtes, i amb la promesa d’estudiar l’acord delConsell de Ministres, proposa aprovar el primer punt i lamenta haver de rebutjar la resta.

La senyora Salord lamenta el vot en contra de la resta de punts. Diu que és cert que se'nprivatitza un 49%, però tothom sap quin és el camí d’aquest 49% i com ha acabat en altresprivatitzacions similars. Creu que açò és obrir la porta a la privatització total i, per tant, obrirla porta a una decisió que va en contra dels interessos dels menorquins. Entén que el temaés complicat i que, en dur-lo per urgència, el conseller no l'ha pogut estudiar amb detall;però pensa insistir en aquest tema i tornar-lo dur a Ple a fi d'intentar aconseguir launanimitat per a tots els punts.

El senyor Marquès diu que aquest tema requereix una reacció ràpida i concreta, ja que hi havaloracions que apunten que darrere de tot açò no hi ha altra cosa que l’intent de fer caixaper part del Govern i no perquè hi hagi voluntat que la gestió repercuteixi en benefici delsentorns on l’activitat econòmica depèn tant dels aeroports. Recorda que sempre s’haviacercat una política de taxes amb una participació de cogestió en els aeroports, cosa que nos’ha aconseguit i que, amb aquesta iniciativa, no serà possible. Per tant, consideraimportant aprovar aquestes reivindicacions, que sempre es poden modificar si durant latramitació el Govern balear i el Govern de l’Estat corregeixen alguna cosa; però ara per araels punts d’aquesta proposta estan plenament justificats. i per açò la comparteixen amb elPSM Més per Menorca.

El senyor Alejandre diu que estan d’acord que l’aeroport de Menorca no es pot mirar com unnegoci, ja que és un punt estratègic i fonamental per a la vida a Menorca. També ésfonamental com a empresa perquè dóna feina a petites empreses, i són conscients de lapreocupació dels treballadors, però en aquest moment, sense temps d'estudiar-ho ni tenirmés informació, no s’atreveix a abocar el Ple del Consell Insular a adoptar un acord com elque presenten. Diu que la senyora Salord parla d’una privatització del 49%; però assenyalaque al principi es parlava del 60%, de manera que l’Estat es reserva sempre la possibilitatde fer canvis, i fins i tot creu que ha reduït aquest 49% a un 28%.

VINT-I-SISÈ (ABANS VINT-I-TRESÈ) INTERPEL·LACIONS:

- INTERPEL·LACIÓ DEL GRUP SOCIALISTA AMB RELACIÓ A ACTUACIONS IRESPONSABILITATS PER SOLUCIONAR LA PROBLEMÀTICA AMBIENTALPROVOCADA PER LA DETECCIÓ DE LES DEFICIÈNCIES EN LAIMPERMEABILITZACIÓ DE LA CEL·LA III I LA BASSA DE LIXIVIATS DE LAFASE I D'AMPLIACIÓ DE MILÀ.

El senyor Marquès Coll, desprès del debat dut a terme en la compareixença anterior,demana la retirada d'aquesta interpel·lació.

VINT-I-SETÈ (ABANS VINT-I-CINQUÈ). PREGUNTES:

A) PREGUNTA DEL GRUP PSM MÉS PER MENORCA (RE NÚM. 651 DE13.1.2015) RELATIVA A REDACCIÓ DEL PLA D'EQUIPAMENTS COMERCIALS.El Consell de Govern, a proposta de la Conselleria d’Economia i Competitivitat, va autoritzar,dia 12/12/2014, el conveni que estableix el protocol general entre l’Administració de laComunitat Autònoma de les Illes Balears i el Consell de Mallorca per establir la metodologia

FOLI 121

per a la redacció del Pla d’Equipaments Comercials de l’illa de Mallorca. El suport delGovern per a l’elaboració del pla és un dels compromisos adquirits per a les taules de treballque van consensuar la Llei del comerç.La nostra pregunta és si ha de fer cap gestió, en aquest sentit, el Consell Insular de

Menorca.

La senyora Salord motiva i formula la pregunta.

El senyor Villalonga respon que no s’ha fet cap gestió al respecte i explica que en les mesesde participació ja van manifestar que no tenien cap intenció de fer un pla director sectoriald’equipaments comercials. En tot cas, diu que si hi ha algun aspecte del comerç que s’ha deregular, es pot fer a través del Pla Territorial Insular o de la Norma territorial transitòria.

B) PREGUNTA DEL GRUP SOCIALISTA (RE NÚM. 666 de 14.1.2015) RELATIVAA COMPLIMENT DE L'ACORD DEL PLE DEL PASSAT MES D'OCTUBRE ENRELACIÓ AMB ELS DIRECTORS DE MAÓ EXPEDIENTATS PER LACONSELLERIA D'EDUCACIÓ. Atès l’acord sobre el punt tretzè del Ple del passat 27 d’octubre de 2014, que diu:«Consegüentment, el president declara aprovat per majoria l’acord següent:Primer. El Consell Insular de Menorca insta la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitatsa donar les explicacions oportunes respecte a la resolució final dels expedients delsdirectors i, en el cas que es constati l’existència d’errors o irregularitats, que es depurin lesresponsabilitats pertinents.Segon. El Ple del Consell Insular demana al president Tadeo que remeti per escrit la relacióde gestions que ha fet per reclamar agilitat administrativa en aquest cas, atès que noconsten en l’expedient, i perquè pot ser necessària per defensar els drets dels directors a latramitació dels seus expedients atenent els principis d’eficàcia, celeritat i economiaprocessal amb ple respecte als drets i les garanties dels presumptes responsables.»;Pregunta:En quina situació està el compliment de l’acord del punt tretzè del Ple del Consell Insular de

Menorca de dia 27 d’octubre de 2014?

El senyor Marquès motiva i formula la pregunta. Afegeix que també acompanyava l’acord lapetició que se’ls traslladés la notificació de la tramesa de l’acord al Govern balear, i diu queencara no l'han rebuda. A més, aquests dies també han conegut un informe dels ServeisJurídics de la Conselleria en el qual s’acredita que els directors podien votar en contra delTIL; per tant, tot apunta a una injustícia flagrant.

El president explica que el Consell Insular, dia 31 d’octubre de 2014, va remetre a laConselleria l’acord que s’havia aprovat en el Ple de dia 27 d’octubre de 2014, i queposteriorment va parlar amb la Consellera d’Educació i li va comentar que rebria aquestaproposta. Per part de la Conselleria, van dir que consideraven que s’havien de donar lesexplicacions pertinents. Repeteix que el Consell sí que va remetre l’acord, i donat que en elsegon punt demanaven que fos per escrit, i a la proposta el que hi havia redactat eren lesafirmacions que ell havia fet quant a les gestions, va optar per reiterar el paràgraf del’extracte de l’acta del Ple.

El senyor Marquès diu que, en tot cas, demanarà còpia de la informació remesa.

FOLI 122

C) PREGUNTA DEL GRUP SOCIALISTA (RE NÚM. 667 DE 14.1.2015) RELATIVAA RECOLLIDA SELECTIVA DE RESIDUS EN 5 FRACCIONS ESTABLERTA PERLA NTT.Atesa la publicació, en el BOIB de dia 5 de gener de 2015, de la Norma territorial transitòria(NTT);Atesa la relació de paràmetres ambientals referits a la recollida selectiva de residus en cincfraccions: vidre, paper/cartró, envasos, matèria orgànica i restes, establerts en els articles14 i 16 de l'NTT;Atès que el Consorci de Residus Sòlids Urbans ha suprimit la recollida selectiva de lamatèria orgànica a causa del cost econòmic que suposa;Atès que l'NTT es va aprovar amb un informe que descartava repercussions econòmiquesper a l’aplicació del seu articulat;Atès que la disposició addicional segona, Interpretació, de l'NTT diu: “Es faculta la personatitular de la Conselleria d’Ordenació del Territori perquè interpreti i resolgui totes lesqüestions que sorgeixin en l’aplicació d’aquesta norma territorial transitòria i que resultinnecessàries per al seu desplegament i compliment, per a la qual cosa pot dictar lesinstruccions necessàries, amb l’informe previ de la Comissió Tècnica Assessora en matèriad’Urbanisme i Ordenació del Territori”;Pregunta:Preveu dictar les instruccions necessàries per a l’efectiu compliment dels articles 14 i 16 del'NTT, amb l'informe previ de la Comissió Tècnica Assessora en matèria d’Urbanisme i

Ordenació del Territori?

El senyor Marquès motiva i formula la pregunta.

La senyora Vidal respon que no dictaran instruccions, ja que açò continua vigent, i diu queaquestes prescripcions estaven recollides en el Pla Territorial Insular i que l’únic que han fet,a petició de la Comissió de Medi Ambient, ha estat integrar-ho en l'NTT; per tant, no canviaabsolutament res. D’altra banda, no sap què hi tenen a veure en tot açò les repercussionseconòmiques ni l’entrada en vigor de la Norma. Repeteix que tot continua igual.

El senyor Marquès diu que aquest era un dels aspectes que van demanar de la Norma, sil’articulat tenia repercussions econòmiques. Insisteix que la recollida selectiva de matèriaorgànica s’ha suspès i que, segons el senyor Villalonga, és per culpa del cost tan alt que té.A més, observa que en els plecs de licitació de la nova recollida no consta el requisit que elsvehicles prevegin aquesta recollida, per la qual cosa diu a la consellera que el seu companyd'equip de govern no compleix una prescripció vinculant i, davant açò, la responsable delcompliment dels articles 14 i 16 de la Norma és la consellera d’Ordenació del Territori, i ésen aquest sentit que li formula la pregunta.

La senyora Vidal diu que no entén el que li demana. Repeteix que la regulació ésexactament la mateixa que preveu el Pla Territorial Insular, i el que preveu la NormaTerritorial Transitòria és l’ordenació urbanística de l’oferta d’allotjament, l’oferta hotelera, elsnuclis tradicionals o zones turístiques; per tant considera que no és necessària capinstrucció.

D) PREGUNTA DEL GRUP SOCIALISTA (RE NÚM. 668 DE 14.1.2015) RELATIVAA COMPROMÍS AMB ELS VEINS DE LA PLAÇA DE LA PAU DE CIUTADELLASOBRE UN ESTUDI D'ALTERNATIVES A LA PARADA DE BUS.

FOLI 123

Atès el compromís del Consell Insular de Menorca amb els veïns de la plaça de la Pau deCiutadella de fer un estudi d’alternatives a la ubicació de la parada de bus;Pregunta:En quina situació es troba el compliment del compromís del Consell Insular de Menorca depresentar als veïns de la plaça de la Pau de Ciutadella un estudi d’alternatives a la paradade bus?

El senyor Marquès motiva i formula la pregunta.

El senyor Alejandre diu que són tres les persones que han presentat la demanda davantl’Ajuntament de Ciutadella, de la qual ell té una còpia. Tanmateix, assenyala que el ConsellInsular té competències en transport públic, però no pel que fa al disseny de les paradesurbanes. Considera que és lògic que qui decideixi sigui qui coneix els veïns, qui sap on hi hauna escola o on poden caber tres autobusos, entre altres circumstàncies. Conclou que ell noté la demanda oficial de l’Ajuntament de Ciutadella, però sí que ha tingut contactes sobre siés viable reubicar els autobusos de la plaça de la Pau a la plaça Sevilla.

El senyor Marquès diu que és cert que l’Administració ha de comunicar en paper lesdemandes, però creu que en aquest cas el diàleg amb els veïns genera un vincle tan vàlidcom un acord formal. Afegeix que estan parlant d’uns veïns que, en una reunió, expressenuna preocupació, que posteriorment presenten per escrit, i hi ha un compromís del consellerde presentar una alternativa, i és en aquest sentit que formula la pregunta.

El senyor Alejandre diu que no té cap inconvenient a parlar amb aquestes persones, peròassegura que en cap moment s’han dirigit a ell i que l’únic que té és una còpia de l’escritque van adreçar a l’Ajuntament de Ciutadella. Tot i així, diu que, si fa falta, es reunirà ambaquests veïns.

E) PREGUNTA DEL GRUP SOCIALISTA (RE NÚM. 685 DE 14.1.2015) RELATIVAA RETIRADA DE BARQUES DES MURTAR.Atès que el nostre grup ha tingut coneixement de l’ordre dirigida als veïns de retirar lesbarques del lloc on havien estat des de la constitució de l’emblemàtic nucli d’estiueig:Sap el Consell Insular de Menorca el motiu de l’ordre de retirar les barques als veïns des

Murtar?

La senyora Petrus motiva i formula la pregunta.

El senyor Villalonga respon que no ho saben.

La senyora Petrus diu que estaran a l’aguait, perquè li sembla que el Consell Insular hauriad’estar al corrent d’aquesta situació, nova i dificultosa, a una part de Menorca.

El senyor Villalonga no creu que sigui una situació nova, perquè suposa que en altresindrets de Menorca qualque vegada deu haver passat el mateix. Repeteix que no tenenconeixement d’aquests fets, però en tot cas diu no en tenen la competència. Per acabar, diuque tampoc sap quin és el motiu pel qual s’han fet retirar les barques.

F) PREGUNTA DEL GRUP SOCIALISTA (RE NÚM. 686 DE 14.1.2015) RELATIVAA PROJECTE DES MURTAR.

FOLI 124

Com a conseqüència de l’ordre de retirar les barques als veïns del nucli d’estiueig desMurtar, ordre que han complert;Sap el Consell Insular de Menorca si hi ha cap projecte redactat per les administracions per

tal de regular i ordenar la zona?


El senyor Villalonga diu que, des del seu Departament, no tenen coneixement que s’hagiredactat cap projecte, l’únic que coneix és la notícia que va aparèixer per premsa, en què elpresident de l’Associació de Veïns explicava que Demarcació de Costes ha de fer unesactuacions en aquest indret.

La senyora Petrus recorda com s’havien gestionat altres casos similars en altres indrets deMenorca, on abans d'ordenar la retirada hi havia un projecte, una comunicació amb elsveïns i una coordinació per tal de trobar una alternativa. Considera estrany que no s’hagitrobat una solució, i comenta que a la foto que apareix a la premsa es veuen les barquescol·locades allà on bonament la gent les ha pogut deixar. D’altra banda, diu que el ConsellInsular, com a govern de Menorca, hauria de conèixer i participar en la solució d’aquestproblema, i si l’objectiu és llevar les barques, haurien de saber quina alternativa hi ha.Conclou que estaran a l’aguait del tema, ja que s’hauria de donar una resposta més seriosaa les persones afectades.

El senyor Villalonga assegura que s’interessaran pel problema i que intentaran col·laborar iajudar en el que faci falta per tal de trobar una solució. Insisteix que el problema que aratenen as Murtar ja l’han tingut en altres indrets, com per exemple na Macaret, i allàl’Associació de Veïns ha generat punts d’amarratge d’acord amb la demarcació de Costes;però es Murtar té unes dificultats especials per poder tenir aquests punts d’amarratge i ésper açò, que, tradicionalment, quasi sempre tenien les barques damunt la platja. Per acabar,recorda que és un tema de Demarcació de Costes i del municipi, però afirma que si des delConsell Insular de Menorca poden ajudar, ho faran.

G) PREGUNTA DEL GRUP SOCIALISTA (RE NÚM. 688 DE 14.1.2015) RELATIVAAL PROJECTE DE DESSALADORA.Dins el primer semestre del 2012 el president del Consell Insular de Menorca va donar lanotícia del compromís que havia fet públic el Govern central de cercar fórmules per sufragarel cost de connectar la dessaladora de Ciutadella amb la resta de l’olla. Aquest anunci decompromís amb els menorquins volia constatar el fruit de la col·laboració entre les diferentsadministracions, tant a escala insular, com balear i central.S’ha signat el conveni entre les administracions compromeses, amb assumpció de lesresponsabilitats definides per cadascuna d’elles, a fi de pal·liar el descens de la qualitat del’aigua dels aqüífers de Menorca?


El senyor Villalonga diu que, en principi, no tenen cap coneixement que s’hagi signat capconveni; si més no, assegura que el Consell Insular no n’ha signat cap.

H) PREGUNTA DEL GRUP SOCIALISTA (RE NÚM. 689 DE 14.1.2015) RELATIVAAL PROJECTE DE FORMACIÓ DUAL.

FOLI 125

Atès que la Conselleria d’Economia i Competitivitat ha anunciat que, juntament amb elSOIB, està dissenyant el primer projecte de formació dual perquè sigui una realitat el 2015,com un dels grans eixos del Pla d’Ordenació de les Balears i també del Programa deGarantia Juvenil, que promou l’ocupació i la formació entre els joves;

Ens poden explicar si a Menorca arribarà aquest projecte i com es durà a terme?

La senyora Caules motiva i formula la pregunta. També demana si, dins el Programa deGarantia Juvenil, Menorca ja té cap projecte concret.

La senyora Pons Faner respon que per al 2015, dins el Programa de Garantia Juvenil, undels eixos fonamentals serà el de la formació dual dels joves que es troben en situaciód’atur, a fi que tenguin més oportunitats de trobar una feina estable i de qualitat.

Explica que dins l’eix de la formació dual es desenvoluparan dues mesures diferents. Peruna banda, formació dual en què es combinaran accions formatives per aconseguir elcertificat de professionalitat i ocupació mitjançant la modalitat contractual de contracte deformació i d’aprenentatge amb l’objectiu que els joves obtenguin una formació adequada i,al mateix temps, desenvolupin els coneixements adquirits en un lloc real de feina. Els jovesque desenvolupin aquest programa rebran, en primer lloc, una atenció personalitzada perpart dels serveis d’orientació laboral de la xarxa d’oficines del SOIB, dins el modeld’intervenció individualitzada, i se’ls designarà un tutor per fer el seguiment de tot elprograma a fi d’aconseguir la inserció laboral del beneficiari.

D'altra banda, també es duran a terme programes mixtos de formació i ocupació. Diu queaquesta serà una modalitat de formació dual en la qual el jove es pugui formar i, al mateixtemps, fer feina en un entorn real, amb l’objectiu d’incrementar la seva ocupabilitat iaugmentar les possibilitats d’inserció laboral. Explica que seran programes d’una duradaaproximada de dos anys en què el beneficiari cobrarà el salari mínim interprofessionalmitjançant la figura de contracte de formació i aprenentatge.

Per acabar, informa que totes aquestes actuacions es duran a terme al llarg del 2015, ambprojectes a cada una de les Illes Balears. Conclou que prest tindran la visita del consellerd’Economia i que podran tractar aquests temes i concretar com s’aplicaran a Menorca.

La senyora Caules demana si tenen una data aproximada de quan començaran aquestsprojectes, ja que un any passa molt ràpidament.

La senyora Pons Faner respon que encara no tenen cap data, però que quan rebin la visitadel conseller d’Economia confia que podran concretar alguna de les actuacions previstes.

I) PREGUNTA DEL GRUP SOCIALISTA (RE NÚM. 690 DE 14.1.2015) RELATIVAAL PROGRAMA INSTITUCIONAL DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA AMBMOTIU DE LA DIADA DEL POBLE DE MENORCA. El Consell Insular de Menorca, com a màxima institució de la nostra illa, ha organitzat unany més la celebració de la nostra diada entorn de la festa de Sant Antoni, patró deMenorca, conjuntament amb activitats a tots els municipis de l’Illa. Un dels actes importantsde la institució del CIM és l’acte institucional amb motiu de la Diada.Ens podria explicar el motiu de no figurar destacat en negreta en el programa aquest acte,considerat el més important de la institució, mentre que sí hi figuren altres actesorganitzats?

FOLI 126

La senyora Caules motiva i formula la pregunta.

La senyora Baíllo diu que suposa que es tracta d'una errada tipogràfica.

La senyora Caules diu que, si va ser una errada, no li donaran més importància, però els vacridar l’atenció perquè, entre altres coses, l’acte institucional que sempre s’havia fet a la seudel Consell Insular, ara ja fa dos anys que no s’hi duu a terme.

La senyora Baíllo diu que no es tracta de cap decisió política. Explica que d'acord amb unpressupost, va escollir unes activitats i el Departament va desenvolupar el programa, que vaser revisat pel Servei d'Assessorament Lingüístic. Afegeix que, arran d’aquesta pregunta,van consultar si era correcte o no com figurava en el programa i la resposta fou que tant eracorrecte amb negreta com sense.

El president aixeca la sessió, de la qual, com a secretària interina, estenc aquestaacta.

La secretària interina Vist i plau, El president

FOLI 1 PLE - cime.es¨ncia/Indicador 37-201… · 19.1.2015 8. De les Resolucions de la consellera...

Documents

Transcript of FOLI 1 PLE - cime.es¨ncia/Indicador 37-201… · 19.1.2015 8. De les Resolucions de la consellera...