L'espai turstic com a paisatge alternatiu No obstant aix, aquest tema passa desapercebut per a !'"alta cultura" i amb prou feines s'ha tractat en arquitectura; es considera que manca de prou inters social i que t un baix contingut cultural. la indstria turstica tracta tanmateix les necessitats deis ciutadans amb imaginaci. Si les necessitats del turista que viatja fossin satisfetes a casa seva, tindrem mllors habitatges. A part de beneficiar-nos de l'estimulant espontane'itat que ofereix el lloc de vacances, guanyarem en autoestima en familiaritzar-nos amb l'inesperat. Caldi'a, clones, abordar l'habitatge com un projecte per al luxe; no per a J'ostentaci burgesa, sin per a alguna cosa ms primordial, un territori privat el paisatge sinttic del qual ens proporciona un maxim de llibertat per improvisar i per complaure les nostres fantasies ms intimes, un espai ben equipat socialment com a part del seu servei.

Hem d'aprendre tant lels errors del moviment modern com deis seus millors aspectes, i tractar de regenerar-ne la vitalitat. Hi ha un aspecte de !'arquitectura que la gent sovint oblida, s que !'arquitectura ha de proporcionar plaer, el plaer que dna trobar-se en un lloc meravells, en una habitaci agradable, sense que importin les se.ves dimensions. El veri table luxe no t res a veure amb el preu. la platja de Copacahana s molt luxosa, esta ben pavimentada, t una sorra fantastica, i no costa res! 1 aix s el que !'arquitectura per a un nou habitat hauria de ter: don