fît

s*jy /

S'EÎSCCRUIADEIA"

NOVEMBRE 8¿ ns 53

<nfl>-pa

oU)

¡p«

VOHJ-

•

IO-a-ON

0\t^c\HI

>r\

Z(X

-J•

O

s'encruÍQ- :

refranys mallorquins

-Bistia que treuen d'es pas,abans d'hora es fa es jaç.-Bufar i xuclar, no van mai ala par.

-A darrera sa gent, no et moquisamb so dit; que a davant t'himoqueras qualque pic.-Dona finestrera, dona malfenera-En es llevant neixen els dies.-En llàgrimes de dona i en coi-xera de cà, no hi ha qae fiar.-Es com Sant Pere, que te ullsa davant i ulls a darrera.

-No es pot dir blat fins que estàa dins es sac ... i ben fermat!-Hostes vengueren, i de casa mostreguaren.-Guarda-t d'homo mal barbat id'oratge de forat.-Ni dissabte sensa sol, ni fadrina sensa amor, ni casada sensdolor, ni viuda sensa dol.-Per paresa de llescar, es pere-sós no meja pa.

-Qui no adoba una gotera, ha deadobar sa casa entera.-Lluna amb rotlo, senyal d'aigo.-Es llop muda ses dents i no espensaments.-Volen sebre un de que es afectatmiran lo que ha fet i lo que haparlat.-Vols ésser Jove llarg temps?,abans d'hora fet vell.-Sa madona d'aquest lloc sempreva portes obertes, carrega a sagent d'ofertes, promet molt iatany poc.-Deu envia faves a aquell que note barram.-Sa salut es bòna, i millor si hiha doblers.-Qui te sa pella p'es mànec, faanar s'oli allà a on vbl.-Molts de dies bons, componen unany dolent.-Casa amb dos portals, es malade guardar.-Camès-rotges de goret, son bonesper medicina.

-Anyelleta mansa, a totes maresmama, i si es aspra, ni a casaseua ni a cap altra.

-Badall no ment: 6 són, ò talentò enamorament ò fastidi del queestà present.

-W>

Dio

2

3

4

5

6

7

8

9

IO

II

12

13

14

¡i

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

307-

PRECIPI-TACIÓN

mm

-

<T¿—

-A-u!$*»

—ÎP

la'o-.. ._—,^__-—-

———.——.»_

—w—

MÍHOROSOBSERVADOS

n,

•

t

I

«

Pi

! '•

é

MR*

tP«

VlfNIODOMI.NANIi

NO4

MoNo

NN

Precipitación total del mes

Nombre de Ia EstaciónSon Bujosa

Provincia ^ JJúmero

R atto AVOS 1 O - 1Mes Año

Or\>i|Ua ÍM4Observador -~* 1

JîûfcuJ! X^fortwVVuCAirSuma

Wï\

Suma

sua

PRtClPIMAXIMA E

Suma

\ 07 7NUMERO DE DIAS DE:

Lluvia * — â-Nieve ~)fGranizo ATormenta f^ 3Niebla =_Rocío .ci-Esc arch a i i _^Nieve cubrió suelo £Q ,

DÍAS PRECIPITACIÓN

< 0.1 (-P.) i

>0.1 Ji_

> 1,0 !•> 10.0 1/

> 50,0

TACION PJHA • 1/NN UN DIA iiOmm· dia4£

• Viento dominante

/^rjTI El lei ini I« II HI OVJQJ , i, lli. ii n» llum

IfiXmml J&S^ _J*_

LLEGIU S 'tNCRUTA

s'encruia- 3

EsïióÏOC

Jàjer

PALAU REIAL, 1 .-

Aquest es el títol d'una novapublicació editada per el Consell Insular de Mallorca,

tracta d'una revista d'informa-política, econòmica, cultural i

laij el primer número de la quales troba a la venda. (Un pòc caracert, emperò molt ben editada).

CENT ANTS DE PREMSA. A INCA.-

Aquesta ciutat ha celebrat diferentsictes culturals en conmemorado d'aquest»vent.El centenari ha estat possible gràciesils esforços d'un cos titànic, ple de vida,»sforçat i lluitador fins a la morts MIQUEL DURAN I SAURINA.Mestre Miquel fou la persona emprenidora d'aquesta tasca a finals del se-fle passat i començament de l'actual.Avui, Inca ret homenatge no sbls a un home, sinó també a la premsa de la>art forana.

PERE DARDER I RULLAN.-

Pintor afincat a Deià, ha presentat la seva obra a la {¿alería Bearn deiutat.Pensem que en Pere s'estrenà de Deià. El nostre Ajuntament l'hi obrí lestortes, fent una exposició al saló d'actes per les festes de Sant Joan de'any 1982.Ens ha dit: -"He dedicat tres estius a preparar aquesta exposició, he prourat no frissar i penso que ho he aconseguit. Les trenta-cinc obres son'ruit d'un plantetJament molt seriós."-.

HOMENATGE A ROBERT GRAVES,-

Dia 21 de Novembre, a les 20,30 hores i a la Gelaria Byblos de Ciutat,indrà lloc un homenatge a aquest gran home de les lletres universals.Hi haurà parlaments, exposició de pintures i esculptures (a la que hirendran part molt d'artistes del nostre poble), presentació de llibres,ectura de poemes i música (amb la participació activa de dos dels seusills), i s'espera la presència de molta gent.S'ENCRUTA, en mida de lo que pot, es vol sumar tambó a l'homenatge a a-uest home, que realment s'ho mereix.

- Dia 9 de Novembre a la nit, es trobà a baix d'un dels miradors de Sonarroig el cadàver d'un home.Es tractava d'un jove de 2k anys, natural de Marratxí i resident a Ciutat.Segons les primeres apariencias, la mort ew remontava ja a 7 ò 8 dies en-rera. De seguida, s'en feren càrrec els bombers de Ciutat i el Jutge deuàrdia. La labor de rescat fou bastant dura, debut a 1'endret a on es troava i a l'estat de descomposició que ja presentava.Segons familiars seus, no havien denunciat la 'seva desaparició, debut aue a vegades s'en anava vuit ò deu dies a casa d'un» amics per devers elostre poble.

DEFUNCIONS.-r Dia 24 d'octubre, morí al nostre poble en Lluc Morell CardellL amo Lluc de Son Moragues", a l'edat de 81 anys. Al cel oia.Les nostres condolències als seus familiars ± amics.

s'encruiaNORMES SUBSIDIARIES DE PLANETJAMENT URBANÍSTIC DEL MUNICIPI DE DEIA.-

El Conseil de Govern de la Comunitat Autònoma, en sesto celebrada el día10 del passat mes d'Octubre, acordà desestimar el recurs d'alçada presen-tat per 1'Ajuntament de Deià contra la decìsalo de la Comissió Provinciald'Urbanisme, en el- sentit de retornar a l'Ajuntament les Normes Subsidià-ries de PlanetJament Urbanístic, i no aprovar.les fins que no s'haguessinsubsanat una serie de deficiències que s'indicaven.

Passem a fer un pbc d'història de aquesta qüestió:A finals de l'any 1982, el projecte de les normes subsidiàries fou aca-

bat, siguent inicialment aprovat per la Corporació Municipal existent lla-vors, i fou exposat a. informació pública.Durant aquest temps, foren presentades unes quantes esmenes al projecte

per part de veïns que tenien alguna cosa que dir sobre la qüestió.Finalitzat el plac, a un nou ple de la Corporació, s'examinaren les al.

legacions presentades (desestimant.se en gran part), es procedí a l'apro-vació definitiva per part de l'Ajuntament de Deià i es remeté el projectea la C.P.U (comissió Provincial d'urbanisme), per l'aprovació per part d'aquest organisme.

La Ponència Tècnica de la C.P.U., dia 30 de gener d'aquest any, acordàno aprovar.les montres no es fes, per part de l'Ajuntament, la correcciód'una sèrie de defectes que hi trobaren (Per mes informació, veieu el n«^5 de S 'ENCRUIA corresponent a Febrer 198**, al capítol de noves i a unacol·laboració).

Contra aquest acord, calia interposar recurs d'alçada, a davant del Con-sell de Govern de la Comunitat Autònoma; de lo qual en fé us l'Ajuntamentde Deià, segons acord pres en sesió plenària per majoria de vots (Mentrestant hi havia habut les eleccions municipals i ja es tractava de 1'Ajunta-ment actual).

La Comunitat Autònoma donà a conèixer el contengut del recurs a totesaquelles persones que, inicialment, havien presentat al.legacions al pro-jecte. Es presentà llavors una altra al·legació en contra del recurs del'AJuntament de Deià.

Així arribam a aquest acord del Consell de Govern, de desestimar el re-curs i confirmar lo dit per la Comissió Provincial d'Urbanisme el 30 degener.Contra això, existeix la possibilitat de que el Nostre Ajuntament inter-

posi recurs contenciós-administratiu contra la decisió del Consell de Go-vern, emperò al ple Municipal celebrat dia 12 d'aquest mes de Novembre,s'acordà no fer us d'aquesta possibilitat, i deixar les coses com están.Mentres tant, seguim estant sensa Normes Subsidiàries de Planetjament Ur-banístic montres no es faci la correcció dels defectes.

Sobre aquesta qüestió, sembla ésser que a dins l'Ajuntament existeixenpostures contràries, per lo qual haurem d'esperar nous aconteixements.

FUTBOL«-

Torna el futbol al nostre poble.El passat dissabte dia 3, al camp de futbol de Deià, s'enfrontaren un

equip format per al·lots de Deià (això sí..., n'hi havia qualcún que noera tan al.lot. No es vera?), contra un equip format per treballadors delferrocarril de Sóller.A priori sortia com a favorit l'equip de Sóller, emperò el resultat fi-

nal fou de 12 gols a 7* a favor dels Deianencs.Gran primera part del equip de ca nostra, que els hi permeté el trionf,

i a la segona prengueren les coses mes amb tranquilitat,debut a la vantâtge agafada. Tot indica que es repetiran partits d'aquests.

is'e ne r ui ü-5_

fcauJIW«F IFI DICCIONARI

rVFN JOATsT MASN.R.Fa tres mesos que el nen diari "Baleares" va iniciar la publicació del DICCIONARI 'JK 30ANMAS, i ho continua fent, en dues o tres fitxes setmanals, amb una entusiasta acceptaciódels seus lectors. El guardonat autor deianenc ens ha autoritzat per anar publicant unextracte d'aquestes fitxes, que molts de mestres mallorquins recomanen a tothom que s.'in-teressa per la nostra cultura.

ADULTí-;ií\lt)l\ilíMS;Fet, madur, gran, garrut, barbat, crescut,grandolàs, major, espigat.

[ OCUCIuNS:Persona gran. Clajor d'odat. No ésser capcriatura (" Ja no és cap criatura ").Haver madurat. De mitja edat. Lstar curatd'espants. No ésser cap nin, ja. Ja fa es-tona que l'acurçaren. Persona major: lesoersones majors. Esser gran debades. Ésserprou gran. Haver fet el servei ( o "es ser—vici"), Entrat on sa6. Ésser un home o unadona, (" 3a és un homo fet ").

DITES:Com més grans, más ases.Gran esglásia i pocs perdons, (es diu quanuna persona adulta o alta es porta malamento com un nin).Què fan els infants? Allb que veuen fer alsgrans.5i a vint anys no guanyes i a quaranta notens, pren una senalla i c-rca fems,Qui a vint anys no tá seny i a trenta no téroba, tota la vida és pobre.L'enteniment i l'edat, no venen tot d'unplegat.

PENSAMENTS:Els aduls uniformats de joves cauen en elridícul que per forra desemboca en la con-sulta del psiquiatre, (U.PUIu)

— No sé per que, ja no me parles amb fran-quesa.- Potser perquè vaig madurant.- i'iadurant? AllLtnyant.se, potser,- Tot és el mateix, (CIILIAH / PKÜHOLU)

Tothom de més de quaranta anys és un pillas-tre. (SHAW / MA3)

Ln la maduresa, els artistes donen el pinyolprecís i el rendiment màxim: i, si un artis-ta ho és de debò, només en aquest moment perlejat i agre dels desenganys i los esgarra-pades pot caçar àguiles amb pistola.(5AGARRA).

í he cremat tot alio que venerava per vene-rar el que cremava abans. ( TU RG ' ETJEV / PALAU )

Allò que distingeix jn home no madur fs quedesitja morir' noblement per una causa, men-tre que allò que distingeix un home madur23 que desitja viure humilment per servir.la.( ;TE: EL / ¡.TNG'E^EL)

í-íabia, ressentiments, rancors: eie tot aixaes compon la vitalitat rie la gent a d i l t a .(MAS)

n'aquí a vint any estareu c«.', jn, noies: t , •naureu equivocat en tot. ( N .POÍM-E I A )

Cap ad.lt del món no té un passat perfecta-ment honras. (HIG^ITH / FOLG'-1 I C".MHA"A)

L'expressió dels aduls que mai no agrada ale<3 criaturas, una mica tri-ta, o potserirònica. (MAS)

L'ne trobat mes madur, més confiat, m's ço—r rodili... (D AH A H H A)

Té 13 íri·ilicia, l'habilitat, i oi mateix tempsaquella punta rie despreocupació, - aquellamanca c!e por, poríriem dir - de l'home quecanins ;ohre segur, (SAGARRA)

; na dona de més de cinquanta any;, ja toreja-ria, que començava a perrlre, per dir.ho fina-ment, les ganes tie jugar, ( UILLALÜWGA)

s'encruiQ-6

Entrevista amb:

PERE ALZINA SEGUI (**STRE DE DEI4)

A mitjans del mes passat, tengueremuna conversa amb el mestre del nostrepoble, ja que está al inici de la se-va estada amb nosaltres, per tal dedemanar.li sobre tota una sèrie detemes relacionats amb aquest camp tanimportant com es 1 'ensenyança i al mateix temps ajudar a donar.lo a conèi-xer al nostre poble.

S'- Pere, com has trobat s'escola aDeià?

¿b- A nivell pedagògic, l'he trobadamolt, molt bé. Hi ha que reconèixerla labor infinitament bona que hi haTeta el meu predecessor, en Jaume Al-berti. Ha lograt convertir s'escolaen un punt de diversió, de jugar aprènguent, que es lo important.

Es veritablement una gran labord'en Jaume, una labor d'anys.

Quan jb estudiava magisteri, vaigllegir el seu primer llibre, i comtots els companys que també ho feren,vaig quedar sorprès, al·lucinat, i dellavors ençà lo que s'assenyalava alllibre passà a ser la fita de totsnosaltres.

El dia que vaig saber que m'haviatocat ensenyar a Deià, no acabava decreurer.ho. Fins i tot vaig cridardues b tres vegades a la Delegaciódel Ministeri per que ho conf irmassin.

Bé ..., i a nivell material, l'hetrobada fatal. El bany està fet unamisèria i la conservació de l'aula,que sent una aula tota sola a un po-ble, s'hauria d'haver cuidat molt méstenint en compte la labor que s'hipot fer.

S'- Així, creus que hi ha hagut desí-dia a la conservació de l'aula?

¿b- Hi ha coses que s'haurien d'haverarreglat i anat arreglant.

Excepció feta del bany, les demésquestions son secundàries, lo princi-pal es la qüestió pedagògica. De to-tes maneres, s'hauria d'haver cuidatmes: llum, persianes, emblanquinat,etc. i no haver arribat a aquest ex-trem.

S'- Com montarás el pla d'estudi?

4b- Serà, en gran part, un seguimentdel camí que ja havia emprés 1 'esco-la de Deià, tenint com a fonament lapràctica del texte lliure.

Incidirem a damunt pràctiques decàlcul viu (una experiència que in-tentaré dur a terme), desmitificantel fet de fer comptes simplement perfer.los, intentarem que s'at.lot s'integri a dins la matemática i sapiper què.

A nivell d'experiències amb cièn-cies naturals i socials, sempre apertir de l'entorn, començarem a dinspoc temps un treball individualitzatper mitg de fitxes de treball, con-feccionades per els mateixos alumnes,

Els textos lliures que farem, tendrán publicació a una revista que farem noltros mateixos i que ja té tí-tol, sortit dels alumnes i votat de-mocràticament entre ells, es dirà"Sa màquina de fer fotos".

Seguint a dins el tema lliterari,farem una col·lecció de llibrets decontes, escrits per els alumnes. Lacol·lecció es dirà "La Pantera Rosa",títol igualment triat i votat perells.

S '- I, a nivell d'expressió plàstica0

&- Intentarem que aquesta sia unaassignatura forta, com a vehicle perexpressar els sentiments dels alumnes

A dins pbc temps, decoraran l'aula, per reconvertir l'idea clàssicad'aula trista. Així, l'aula es con-vertirà amb un castell, i a una parttendrá una porta que donarà accès auna zona que serà un bbsc típic mediterrani, amb totes les plantes, ar-bres i ocells que es puguin estudiar.

Tots els elements estarán fetsamb paper, penjat de les vigues i ales parets. Es clar que tot estaràideat i confeccionat per els matei-xos al.lots també.

Hem començat també unes classesd'expressió musical a dins l'horariescolar.

S'- En que consisteix?

s'encruig-?&,- En lograr, mitjançant de 1 "ensenyarnent a curta edat, que els alumnescomencin a familiaritzar-se amb elmón, en certa part musical. Que sa-pin tocar alguna cosa amb flauta dojça, i sobretot saber dur els ritmes''i aprendre a escoltar i apreciar lamusica en silenci.

El motiu principal no es que quanvagin a un concert no fassin renou,sinó ajudar.los a relaxar.se per tre-ballar i que això vagi en beneficide la feina.

Es molt important saber dur el ritme mental de la música.

S'- Pere, tu ara vius a Ciutat, creuspossible e indispensable que ho hagisde fer a Deià?

&.- Per anar bé, així ho hauria defer.

S '- Per què no ho fas?

&- De moment no he troba* cap casaque fos assequible per les meves po-ssibilitats econòmiques. A Deià lescases de lloguer son massa cares perel meu sou.

S'- Penses tu que l'Administració s'en hauria de preocupar?

fc- Hi ha a molts de pobles que ho fa.Sxisteix una casa del mestre ò delsnestres, com un altre qualsevol ser-vei públic ò social. Lo que ja no séas si és competència de l'Administra:ió Local, Autonòmica ò Central.

La plaça es un destí donat per 1 'Administració i ella mateixa hauriaJe preveure aquest aspecte, més aLlocs com a Deià, un poble petit a oh»Is lloguers només están a l'abastiels quasi milionaris.

>'- Visquent aquí, penses que t'int^jraríes més en la labor pedagògicaimb els teus alumnes i socialment amb.a gent del poble en general?

- Es bo, per exemple, que quant a'ora d'hora d'escola els al·lots pa-setjen pel carrer, es puguin trobarmb el mestre, fora l'escola, com unmie mes, i crec que redundaría enenefici de la labor pedagògica.Malgrat tot, visquent a Ciutat, inent fer-ho. Quedo a dinar a Deià ioïts d'horabaixes quedo fins tard,oltes vegades son les vuit ò lesuit i mitja quant m'en vaig, aixíaig lo possible per fomentar-ho«

S '- Altres questions que vulguis ex-posar?

£- SÍ, Í'Associació de Pares demanàque es fessin classes d'anglès.Ells aportaran un professor natiu

que a fora d'hores d'escola donaràclasses a nivell bàsic. Per a comencar es donarán dos ò tres dies a lasetmana i mitja hora cada vegada.Aquesta iniciativa es du a terme

per fomentar l'enteniment entre elsal·lots a dins l'escola (cal teniren compte que a la mateixa aula tenealumnes de fins a cinc idiomes dife-rents); i també a fora, debut a lagran quantitat de gent estrangeraque hi ha al poble; evidentment també per les necessitats socials de 1'època actual envers dels idiomes.Vull remarcar que aquesta ha estat

una idea completament de 1 'Associa-ció de Pares i ells la posarán enpràctica.

S'- A l'escola, en quin idioma es fa1 'ensenyament?

&- Indefectiblement, es fa tot en Català; llevat, llógicament, de la elasse de llengua castellana.El material de que disposarci per fer

les assignatures en Català està fetamb aquest idioma; fins i tot ho esel llibre de matemàtiques.

S'- Als alumnes de parla no catalanaò estrangers, com els hi va això de1 'ensenyament en Català?

*t- En general, bé. L'únic petit pro-blema que hi ha es amb dos d'ells,recent arribats i que encara no en^enen ni el castellà; i a nivell d'en-teniment no hi ha problemes de captipu.

Aquest es ve facilitat per la grancapacitat d'aprenentatge dels idio-mes a l'edat d'aquests alumnes, esun factor molt favorable.

Abans d'acabar, vull tornar desta-car sobretot, la gran feina que hafeta en Jaume Alberti. Es una feinaque sempre l'hi haurà d'agrair el PJJble de Deià. Ell ha aconseguit l'i-deal de tots els mestres que intetamuna renovació educativa. L'escola deDeià, entre els mestres, ha quedatcom el símbol d'una experiència novad 'ensenyament.Gràcies Pere, fins aviat.

s'encruia-fe_

TILBERT DIOAC STEGPIANNI

IINKA 5TEINWACHS

B I N I A R A I X SETEflBRE DE' 1.984Cap si mes de Haig del 82, S'Encruia, ofe-rí un reportatge sobre Ginka Steinu/achs, enaquells moments ens era completament desco-neguda. Avui tant élla com el seu espòs enTil ens han tornat a rebre a casa sev/a, aBiniaraix.

El pasat mes d'Octubre, Ginka presentà ala fira del llibre a Frankfurt, la sev/a obra"ERZHERZOG HERZKERZOG" - ARXIDUC BON ARXIDUC... La desgraciada casa d'Àustria casada ambl'Illa del silenci, "Erzherzog Herzherzog"es el refecxe de tots els personatges de laCort Vienesa de l'època fins a la primeraguerra mundial. L'obra de teatre és unafotografia amb superposició de dues imatgeslel passat i el present. Mallorca, Miramar,el Nixe, l'emperador Francesc 3osep, l'Ar-xiduc Lluis Salvador forman 1'entrunyellatde l'obra.

TILae^T ^IOAC 'iTEGIMANN, I vás qui sou?"Si em dernanau per la meva professió us di-ré que soc catedràtic de filologia Romànicaa s'universitat de Frankfurt, m'ocupo detotßs les llengües Romàniques de la Medi-terrània. No soc purament un lingüista,soc més de literatura1.'

- Tenim entès que feren uns 'deu manaments",que sortireu a un programa de la T.\/. Cata-lana i que també us dedicau a organitzarsetmanes culturals de la Nostra Terra a Alèmanyia." El decàleg per si" catalano-parlants, téuna arrel mallorquina. Veureu, un any lameva esposa i jo anàrem a passar el Nadali Cap d'Any al Kronastir de Lluc, i allàvain veure aquestes ensenyesí - Això és ca-sa vostra, manteniu el bon ordre ....De~pres quant davallàvem amb el tren d'Inca3 Ciutat continuava pensant amb les ensenyesi va.i'j decidir,me a realitzar .In."Tn quant a T.V. vaig ésser convidat al pro-grama català -Wosté pregunta- i record qununa dona mallorquina va trucar un tant en-fadada:- Yn tengo un pasaporte que pnnn que soyespañola y por lo tanto hablo el español,"Així senyora é- pur paper, l'hi deia.El que designa la vostra identitat és elvostre cor, el vostre ambient, el vostrebarri, el poble, la familia... tot això*es la vostra Identitat.""El meu interès pnr la un^tra Cultura

em dugué* a organitzar l'any 78 les primeressetmanes de Cultura Catalana a Berlín, an'el 83 en tenguerem unes .altres i aquestessi que foren un vertader èxitï"Actuaren la f'aria del Mar Bonet, en QuicoPi de la Serra, LLuis Llach, l'Escolaniade f'entserrat... ." "Prepararem uns textesper telèfon. Això sols era una cinta coneg-tada al telèfon i quant trucaves a n'aquestni5mero (Telèfon literatura) et contestavauna veu en català i recitava un poema. Iallà senties la veu de Pis. Aurèlia CampmanBrossa, en Pep Llompart parlant en català»

- IV han dit que S'Arxiduc vés du de capoll"Bé, aixa per ventura més a na Ginka que ami. Però parlant de S'Arxiduc vull dir.teque ha estat la persona que seriosament havengut aquí i ha volgut conèixer el Pais.Ell no vingué com tans autors i pintorsd'avui, (ara no diré cap nom) ïrs. Anglesos0 Alemanys, és una vergonya que visqupnt aMallorca des de fa molt de temps ,no tengueucap detall. No han estat caparo:; d'aprendrela llengua de les Illes.Crec que L'Arxiduc, fou tot el contrari, elarribà i obrir el seu cor, dedicà tota laseva força investigadora a n'aquest fais, ala cultura. Ell no vingué a jutjar als ma-llorquins, vingué a aprendre: del paisatge,de la vida i costums. Fou tan gran el seuamor que xerrà mallorquí i escrigué enmallorquí; tal volta un dels textes més bot-nies en la llengua mallorquina es"Somnisd'Estiu Ran de Mar'·de S'Arxiduc. Potser queel secretari Vives fes algunes correccions,pere el texte està escrit en un autèntic imagnifie català de Piallorca.

- Tilfabann d'acabar ens agradaria que concxer el teu nou projecte."Estic preparant una -Guia histórico.artis-tica dels Paisos Catalans- en Alemany.1 serà, la primera guia que no parlarà de:=Toros en Mallorca, olí España, ni de Flamico en Gerona= La guia durà Girona i Es Por'de Seller etc... . ""Desprès també, continuarem fet feina dinsl'Associació Germano-Catalana i a l'univer-sitat de Frankfurt."

En Til i na Ginka ens despedirán molt con-tens, Uní< vegada acabada la conversa pensa-rem que la seva visió personal damunt f'i§_Horca ben bé valia un full de paper.GRÀCIES.

, con ui a- tí

UN PRESENTEl Pöble de Mallorca,perd día a día la seva-identitat, les arrels; en definitiva el sen-tit de Poble. Lo més greu del cas emperò,no és aquesta indiferència o pèrdua, sinóel quedar.se mans aplagades, sense preocu— •par.se per recuperar.ho.

La Terra que els nostres padrins ens deixa-ren com un present, s'ha fet malbé. Des deel cim del Puig más alt al fons de l'avençmés profund s'estén la deixadesa i el rebuixfruit de l'indiferència. A tot això, calafegir.hi les conseqüències ciel vandalismei l'especulació.

L'home,llombrígol de la creació, ha romputtots els llaços. Les muntanyes, les valls,els arbres i animals han deixat d'éssergermans de l'home. La relació HüT'iO-NATURAha arribat al punt que, avui anomenam ar-bres i plantes a qualsevol cosa amb fu-lles. Igualment amb la fauna, tot animalque vola es diu "gorrió" o si voleu aucell.

Estimar la Nostra Terra, suposa estimar§1 Nostre Poble, els carrers, les cases.No ens limitem sols a gaudir de la 'natura,malgastaríem el temps.

Lluitem per recuperar el patrimoni colec-tiu. Si l'home escup a la Terra s'escupa lli mateix. El progrés està en contrade la recuperació. Ningú posa en dupteque les finques i possessions tenen amosi senyors, però la propietat espiritual ésde tot el Poble.

El progrés ens ha fet renunciar a la Terra,Desgraciadament, l'autèntica Mallorca, l'a-magada, la que pocs turistes veuen, mor.

SUMARI

Revista S'ENCRUIA - no 53 - DEIADirecció: Lluc OliverCOL.LABORADORSj

Miquel A. COLLTomàs GRAVESDoan MASAntònia OLIVERGabriel PAYERASGuillemette ROSSELLÓTomeu ROTGERJoan ROTGERDaume SALA'SAntoni UIVES

Portada: Doan Graves.

Imprimeix: Apóstol y CivilizadorPetra.

Un solfi:

Mallorca.

CONSELLINSUIARDE MALLORCA

s'encruÍQ-10

ASSOCIACIÓ DE PREMSA FORANA DE MALLORCA.

L'Associació de Premsa Forana de Mallorca,amb la col.laborada i patrocini de la Cai-xa de Balears SA NOSTRA, conv/oca el SegonConcurs Periodístic "Associació de Premsa 'Forana de Mallorca" amb l'objectiu de pre-miar els millors treballs sobre temes d'ac-tualitat a Mallorca. El concurs es regiràper les següents bases:

18- Els treballs que hi participin estaranescrits en llengua catalana.29- Els treballs s'hauran publicat, dinsels terminis fixats, a qualsevol de lespublicacions associades.3«- Podran participar.hi tots els col·labo-radors habituals de les publicacions.49- Per optar al premi, els treballs s'hau-ran d'haver publicat dins els següents ter-minis» des de dia 1 de Maig de 1.984 finsa dia 30 d'Abril de 1.985.5S- Per optar al premi, l'autor del treballper mitjà de director de la publicació onhagi sortit a llum enviarà el retall delmateix per triplicat a nom de -Associacióde Premsa Forana, Carrer Princesa, 24.Sant 3oan.68- El jurat es donarà a conèixer en •!moment ris la concessió dels premis i elseu veredicte ^erà inapel·lable.79- El veredicte es farà públic dins elmes de Maig de 1.985. El lloc i el diaseran comunicats oportunament.86- L'Associació es compromet a c=ditar elstreballs premiats.98- Els premis que s'atorguen són els se-güents JTres premis de 30.000 pts. cada un.Un d'ells tendra un premi d'honar consistenten una escultura d'en Pere Pujol,103 Els participants es comprometen a accep-tar aquestes Bases. Els menbres del 3uratrpsoldran els casos que no hi estiguin pre-vists.

1// —Amb aquest número,5'Encruia, a la segonaèpoca, fa un any.là tenim sa primeradent. Graciée e tots.

Bufau, bufau ! ! !

els mam/fersde les balears

ORDRE INSECTÍVORA - FAMILIA ERINACiIDAE

L'ERIÇO ERINACEUS

L'eriçó és un dels personatges més conegutsa les nostres Illes. El que no és tan cone-gut és que la casta d'eriçó que viu a lesBalears i Pitiüses no és la qje és trobaper quasi tot Europa, sinó que és una formade l'espècie Africana.La seva introducció a Ca Mostra, es relati-vament recent, ja que no se l'ha trobat alsjaciments Talaiotics.

A les nostres Illes, l'eriçó viu sobretota les garrigues i pinars, i en alguns alzi-nars no massa espessos. Animal d'un.s 20-25cm. de llergaria en estat adult, coa moltpetita, pot arribar a pesar 650 grams.Té el dors, a partir de damunt el cap finsa la coa, cobert d'espines d'uns 2 cm.

El cicle biològic és pràcticament descone-gut, pareix que es reprodueix entre Duliol-Agost i per ventura n'hi ha un altra a latardor. El nombre de cries varia d'una atreso

El pitjor enemie de l'eriçó és l'home.Sobretot abans -ara ja no tant- se'ls caçavaamb l'ajuda de cans per menjar.se'ls.Avui l'eriçó té un enemic encara pitjorsEls Cotxes.

L'alimentació de l'eriçó es basa en algunsinsectes, i en bona part les someretes delBon Jesús, menja també petits vertebrats:cilebres, dragons, granotes... i fems.

L'eriçó es troba a totes les Illes,

s'encruia-11

¿HWtAMKX* ÍV'HXCôCTAMÚCr

-Bon día Nofre.-üep! Julià, te veig com nervios avuiquè passa?-No ho sé, he estat assegut tot lo dematí a darrera se finestra i noméshe vist que passar i trespassar al.Lots. Emperò com que sóc sord, no hepogut saber que passava.- Ah!, això son els al·lots de s'es-cola que van a ca seua a fer sesfeines. Es seu lloc comú fa tantad>olor que no volen anar-hi.-Cony!, i no serà que els preparen japer poder sobreviure amb la contami-nació que hi haurà?-No ho sé, emperò lo que sí sé que hiha es un. bon rebumbori. Imagina-tque fins i tot ha sortit als diarisde Ciutat...- Estira!, ens farem famosos, ja hoveuràs....

- I d'els llums, que m'hen diràs. Jaels han arreglat?-A jo m'ho has de dir!! Menos mal queja n'han posats més!! Mira, vuit anysd'anar a s'escola i aquí em veus,amb un bastó blanc i venent cupons.-Hosti tu ! ! !-No, i no acaba aquí sa cosa.Avui m'han dit que a Ca Ses Monges,els hi ha sortit una font d'aigobruta a dins es pati a on juguen esmenuts.-Vatua el món tu!!, a ase magre mos-ques ! !•SÍ, això s'esbuca tot. Que deu sercosa de sa LODE?•No fotis, no fotis. Que ja basta esshow teatral que montarán día 18 aMadrid. Per cert..., m'estranya quetú no hi vagis, perquè... un pòc"facha" si que ho ets.•Lo que passa es que a n'els pobrescom jó no ens paguen el viatge, no-més volen saber dels rics.

-Que duri, que duri.-Sí-, a aquest pas, d'aquí a quatreanys, a primera divisió i haurem defer un camp com es del Barcelona.

-Una altra m'en han dita. Qüestió d'això de "Flick" d'Alemania.-Ara!, que.s'ha romput?•No, que han d'investigar. Pareix aser que aquests d'es "Flick" hanamollat un roi dé "Marcs" per a de-vers Deià i s'asunto no está moltclar.-I per què els havien d'emplear?-Que no ho veus?? Per a montar res-taurants! !. Volen formar un consor-ci a nivell local per convertir.loen grup de pressió.-Pensat.ho ! !-Ja ho veuràs, ja ....

-Trob que hi ha molta gent avui a sataverna...•I, que vols, ho pots sentir, tothomparla que de tords, no n'hi ha. Es-clatassangs, no es coneix ni queson. T si a tot això hi afegeixesque fa dues setmanes que no fa mesque caure una aigo de bimbolla, jam'ho explicaràs! ... no es extranyque tothom fassi cara de peix.-Però, bon negoci per els cafeters.

•Tu, això d'es futbol, pareix que vaper bé.•Sí, ademes de guanyar, no va haver-hi ni bregues, ni pedrades, ni coçesni cap cama enguixada.

-Parlant de caçar, que m'en dius desa carretera que han fet per a C'anFussimany?•No m'en parlis, que es dia que hihagi quarte tords a matar, haurem defer com feien els sollerics, anar aromandre a sa cacera per què l 'endemá no le mos fotin.-Tdó, pa taleca, flassada a n'es coll"Mobylette", i per amunt!.

¡natges de Deià

MONTANER_ o _MUNTANE

Del sustantivo arcaico Muntaner, (del latín Montanárius - Guardián deMontañas).

Antiguo linaje catalán, cuyo primitivo solar radicó en la ciudad de Cevera (Lleida).

Se extendió por toda Catalunya y posteriormente a las islas de Cerdenyy Mallorca, al Reino de Valencia y a-Chile.

Según algunos autores, tuvo también muy antiguo solar en la villa de Bfecas (Huesca).

En Mallorca, los Montaner se establecieron en Alaró, en un predio denominado "S'Olivaret", y en Bunyola, en un lugar denominado "Els Cocons".Posteriormente apareció una casa de Muntaner en Alcudia j(s. xvi).D. Ramón Montaner vino a la conquista de Mallorca, así

como también su hijo Jaime Montaner, que fue armado cabaHero por el Rey Jaime I en Í2kk y en 1272 recibió dona"ción de la alquería "Honor" en el término de Bunyola.

Martín Muntaner, en 1328, era alcaide del castillo deValldemossa.D. Francisco Montaner y Dame to, teniente coronel y

miembro de la orden de Calatrava, eri 1739 recibió delRey Felipe V el título de Marqués delRaguer.

Otra rama de la familia Montaner de Cervera, se asentó en Palma a mediidos del siglo XVIII.

Armas: Un monte flordelisado azul, en campo de oro.

MORELLS3OS3BS9SS

Del latín Maurellus, diminutivo de Maurus- "Moro".

Es un apellido catalán, provinente de la villa de Morell, del partidojudicial de Tarragona.

Se extendió mas tarde por Catalunya y, en el año 1251ya existía en Mallorca, pues Bernat Morell era en aquelaño alcaide del castillo de Alaró.

Hubo también familias de este nombre en Alcudia, a laque Carlos V (1525) concedió privilegio de exención dederechos municipales por la ayuda recibida de ellos contra los comuneros.

En Palma, denominándose en esta villa Morell de Pasto-ritx, familia que heredó el título de Marqués de Solle-rich.

Con posterioridad, apareció una rama de la familia Morell en la villaSóller.

Armas: Un lienzo de muralla azul« con cinco almenas, en campo d» plata