Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya Tarragona, carrer Major, 14 13 de novembre de 2013 a 14 de març de 2014

COMENTARI

Mans: vitalitat creativa al territori és:

• una exposició col·lectiva perquè acull obra i objectes de diversos artistes • transversal perquè hi ha representades les arts visuals, la música, la literatura i

les arts escèniques. • diversa també en les tècniques utilitzades per mostrar aquesta creació

contemporània • del territori perquè hem volgut que hi siguin presents en la persona de un o

diversos dels artistes participants, cadascuna de les sis comarques del Camp de Tarragona: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès

El títol: “Mans” perquè és el fil conductor que uneix simbòlicament totes les obres: són mans que transformen el que veiem de manera que ens és més fàcil captar sentiments i emocions i colors (arts visuals) i ens apropen a l’intangible... que amb tecnologia fan art (videocreació, multimèdia....) que gesticulen, expressen i s’utilitzen de manera que ens meravellem (arts escèniques), que són eines per reproduir en suports els nostres pensaments (literatura) i per crear i generar sons (música) “Vitalitat creativa al territori”, perquè una de les eines que ens ha permès organitzar aquesta exposició és la base de dades de creadors del territori que conté el web Territoris Creatius amb més de tres cents seixanta creadors dins els àmbits de creació de les arts visuals, arts escèniques, literatura i música. Ens agradaria que aquesta exposició fos una presentació de la riquesa en imaginació, creació, sensibilitat que tenim al Camp de Tarragona Algunes peculiaritats:

• Una exposició col·lectiva de col·lectives. Els artistes que representen al Baix Camp, quatre, exposaran successivament al llarg del període d’exposició. De manera que la nostra visió de l’exposició s’anirà modificant i enriquint amb el temps a mida que ells ens aporten noves propostes. La proposta dels artistes del Tarragonès, dotze, fa un altre plantejament des del punt de vista de la col·laboració: una obra col·lectiva amb moltes lectures des del punt de vista del que hi ha representat, de les tècniques, de les parts i del total...

• Una exposició amb obres de diferents formats i plantejaments, tècnica mixta, “arte

povera” instal·lacions, que s’adapten a un espai arquitectònic amb història.

• http://www.issuu.com/iamcultura

• Artista:

Cristina Ferré Reus,1966 Resideix i té estudi a Reus Té estudis de tècniques escultòriques a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona, Mestra vitrallera per l’escola Mas Carandell de Reus amb cursos d’especialització sobre la tècnica de Fusing al Centre del Vidre de Barcelona. Autodidacta en tècniques pictòriques. Múltiples exposicions individuals i col·lectives en l’àmbit de la pintura. Ha incidit també en la videoacció, en la restauració, en la gestió d’exposicions. Destaca la seva vessant docent en la realització de nombrosos cursos i tallers dins les arts visuals. www.cristinaferre@blogspot.com

• Identificació de l’obra exposada:  Exposició La teva empremta m’importa, formada per les següents tres obres S/T 1, 2014 pintura plàstica i plastilina sobre fusta 170 x 85 cm ST/ 2, 2014 pintura plàstica, paper calc i tinta sobre fusta 170 x 85 cm ST/ 3, 2014 Cinta adhesiva i plastilina, instal·lació directament al terra 400 x 20 cm (aproximadament)

• Comentari: Cerco en el material allò que pugui reflectir el meu concepte de la memòria, com allò que ha quedat imprès al més profund de l’inconscient a través de generacions, del temps, allò que configura el concepte de gènere, allò que configura el nostre caràcter i ens dona unes característiques úniques i alhora comunes per afrontar-nos a la quotidianitat, per comprendre les nostres relacions amb l’entorn i amb els altres. Amb les obres que presento indago en les característiques de la pell com a primer contacte relacional, en la seva ductilitat i capacitat per a recollir impressions que restaran com un canvi profund, malgrat en vinguin d’altres que les modificaran, talment com passa amb el territori on sempre trobarem traces d’allò que s’ha intervingut amb anterioritat. Cristina Ferré Nota: Un art que ens analitza per dins i per fora, ...

EXPOSICIÓ FINALITZADA EL 12 DE FEBRER DE 2014. TERCERA ARTISTA DEL BAIX CAMP

• Artista: Àurea Bellera Andorra,1962 Resideix i té estudi a Reus Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, té el DEA de suficiència investigadora en pintura per la mateixa Facultat. Té també un màster en gestió cultural per la Universitat de Barcelona.

Múltiples exposicions individuals i col·lectives tant en l’àmbit de la pintura com en el de la instal·lació. Ha estat seleccionada per a diversos premis i accèssits. Va obtenir el primer premi Telax de l’any 2011 que atorga la Galeria Antoni Pinyol. www.territoriscreatius.cat http://aureabellera.carbonmade.com/

• Identificació de l’obra exposada:  Exposició Seqüències, formada per les següents dues obres Continuum, 2013 díptic acrílic sobre bastidor 200 x 100 cm Present Imperfecte, 2013 acrílic sobre bastidor 146 x 114 cm

• Comentari: El meu treball pictòric rau en construir espais bidimensionals, autònoms a través d’una pintura entesa com a intent d’aprehensió(*) del món, revelant connexions invisibles, aprofondint en un llenguatge propi que de vegades funciona com a codi. Realitzo un exercici de reflexió/meditació tot treballant en un registreintuïtiu, creant una multiplicitat d’espais sobreposats, intentant anar més enllà del verb i de la seva conceptualització. Les arrels cosmològiques, encara hi són molt presents tant per la presència del substrat orgànic com de l’oníric. Aquestes dues obres formen part d’una mateixa sèrie al voltant de la idea del temps. (*)aprehensió: terme procedent del llatí medieval i que s’aplica tant al procés de captación intel·lectual d’unobjecte, a l’activitat mental de comprendre quelcom , com el resultat d’aquest mateix procés, això és, el concepte. Segons algunes teories per aprehendre un objecte, sigui quin sigui, primer l’hem d’assimilar, reduïnt-lo a la seva essència la qual es capta mitjançant l’abstracció. Àurea Bellera Nota: Un art que vol fer visible, l’invisible: el temps, el nostre món, ...

• Artista: Núria Fernández Estopà Flix,1956 Resideix i té estudi a Reus Graduada en Arts Plàstiques per l’Escola Taller d’Art de Reus, en l’especialitat d’escultura Múltiples exposicions individuals i col·lectives Diverses “performances” Diversos premis dins el camp de l’art i de la poesia visual, la fotografia, les accions, el darrer, el primer premi de la 1a Biennal d’Art Contemporani “ExPortArt-ImPortArt”, convocat pel Port de Tarragona, atorgat aquest mes de novembre de 2013. http://elgranpacte.blogspot.com/ http://www.arxiuartistes.cat/ http://boek861.blog.com.es/2010/05/11/nuria-fernandez-estopa-poeta-visual-8563149/ http://www.antonipinyol.com/2007/07/06/nuria-fernandez-gent-que-deixa-empremta/ http://poooooemas.blogspot.com.es/2013/08/micropoesia-nuria-fernandez-estopa.html http://ffooom.blogspot.com.br/2013/07/nuria-fernandez-estopa.html http://www.merkart.com/catalogsearch/result/?q=Nuria+Fernandez

• Identificació de l’obra exposada: Fotografies

EXPOSICIÓ FINALITZADA EL 13 DE GENER DE 2014. SEGONA ARTISTA DEL BAIX CAMP

 Petites actituds 1, 2011 site- specific work (arbre) - Barri de Chueca. Madrid Fotografia, 60 x 40 cm Petites actituds 2, 2011 site- specific work (claveguera) - Barri de Chueca. Madrid Fotografia, 60 x 40 cm Petites actituds 3, 2011 site- specific work (paperera) - Barri de Chueca. Madrid Fotografia, 60 x 40 cm Petites actituds 4, 2011 site- specific work (adhesius carrer) - Barri de Chueca. Madrid Díptic. Fotografia, 80 x 60 cm Petites actituds 5, 2011 acció duracional (cadira), la “Casa de Cristal”. Madrid Díptic. Fotografia, 80 x 60 cm Escultures El gran pacte, 2010 Representació amb xiclet de 40 cares d’animals Fusta i Xiclet, 166 x 40 x 40 cm Obra seleccionada a la Biennal D’Art 2010 del Museu D’Art Modern de Tarragona Diàlegs de supervivència, 2012 Bronze, 44 x 30 cm

• Comentari: “Els grans canvis comencen canviant les petites actituds” Aquest treball està dedicat a tots aquells que d'alguna manera es preocupen per la convivència, potenciant els bons costums. Un dia anava pel carrer pensant (com sempre) en el pròxim projecte que faria, estava molt sensibilitzada amb el tema de l'extinció dels animals (sóc una assídua dels documentals del National Geogràfic i em preocupa el fet que tan sols quedin 210 exemplars de tigre blanc a tot el món o què passarà amb l'ós polar quan l’Àrtic es descongeli? ) i volia fer alguna cosa relacionada amb el tema. De sobte em va cridar l'atenció un xiclet que hi havia enganxat en una paret del carrer, la forma que prenia aquell grumoll de massa enganxosa de color rosa, em va recordar la cara d'un porc. Va ser divertit i tota una troballa, desgraciadament no portava la càmera de fer fotos (com passa normalment quan es veu alguna cosa interessant) vaig retenir aquella imatge a la memòria, vaig anar a comprar-me un xiclet i vaig anar cap a casa.

En arribar a casa em vaig ficar a l'estudi, li vaig treure l'embolcall a aquell polímer gomós i em vaig posar a mastegar. Feia molt de temps que no en mastegava un, el vaig mastegar molt poc, el necessari fins aconseguir una massa modelable que conservés el color rosa i també l’olor de maduixa. Seguidament vaig agafar un llistó de fusta que tenia a mà, em vaig treure el xiclet de la boca, el vaig enganxar en un extrem del llistó i em vaig posar a modelar aquella cara de porc que m'havia semblat veure en aquella paret del carrer. El resultat era curiós al mateix temps que revelador, veia que podia semblar una broma però també podia convertir-ho en alguna cosa seriosa, m'agradava la idea així que vaig tirar endavant amb el projecte. Amb aquest material i tota la seva càrrega podia explicar coses, podia fer parar l’atenció de l’observador envers un tema, per mi preocupant, com és l’extinció dels animals i a l’hora podia explicar accions quotidianes on l'observador es reconegués o reconegués una actitud i millorar-la, i jo fer alguna cosa creativa. El xiclet, és un element assidu en la nostra vida, el consumim en més o menys quantitat i mastegar-lo ens produeix una sensació agradable. És una icona dels 60 que ha perdurat amb el pas del anys i del que solem fer mal ús. El masteguem compulsivament, un mal ús que solem fer del xiclet és... que quan ens en hem cansat de mastegar-lo, si estem pel carrer el tirem a terra sense contemplacions, la majoria de gent fa el mateix i el resultat final és... tots els carrers de totes les ciutats, plens d'aquests pegots negres que ens resulten tan familiars a tots i que donen imatge de brutícia (aquí faig un joc de paraules amb suciedad-societat). Si estem a casa el tirarem a les escombraries???. Em vaig posar a pensar en la utilitat que li podia donar a aquest polímer enganxós i se me’n van ocórrer unes quantes. Aquestes imatges que presento en són un exemple. Amb aquest treball vaig estar seleccionada, l’any 2010, a la Biennal d’Art Modern de Tarragona. També amb aquest projecte em van concedir una residència de 7 dies a Madrid, concretament al Barri de Chueca, al març de 2011, “ARTóN-Arte en Acción” va ser l’entitat convocant. Les imatges que presento en aquesta mostra es van realitzar allí. El treball va consistir en un site- specific work documentat i una acció duracional. Finalment, per donar-li durabilitat a aquest projecte, he fet alguna peça amb bronze. Núria Fernández Estopà Nota: Un art que reflexiona sobre accions quotidianes per promoure una filosofia de convivència

• Artista: Agustench (Lluís Gómez) Reus,1951 Resideix i té estudi a Reus Estudis de diverses tècniques a l’escola Elisava de Barcelona Estudis de Belles Arts a Barcelona Imparteix cursos de pintura a Reus per la Generalitat de Catalunya Membre del grup Artisteri i del grup d’acció La Falç Més de 150 accions i exposicions entre individuals i col·lectives, moltes de caire internacional http://ocells.es/artistas/AGUSTENCH.php

• Identificació de l’obra exposada: Magnetic Heads, 2013 Tècnica mixta sobre plotter fotogràfic. 4 obres de 120 x 75 cm.

• Comentari: Quatre dels nostres arquitectes del modernisme. D’esquerra a dreta: Jujol, Domènech i Muntaner, Puig i Cadafalch i Sagnier L’obra de creació d’Agustench vol transmetre la personalitat de cadascun dels arquitectes d’una banda i de l’altra reflectir la importància, en el seu treball, visual i imaginatiu, del rerefons tècnic –tan limitat - i de coneixements – tan extensos - que aquests arquitectes posseïen i aplicaven. Segons ens comenta l’artista, sorprèn com aquests “caps pensants” van ser capaços de superar les limitacions tècniques i culturals de la seva època i construir obra que avui amb mitjans molt

EXPOSICIÓ FINALITZADA EL 13 DE DESEMBRE DE 2013 PRIMER ARTISTA DEL BAIX CAMP

més poderosos continua sent capdavantera i objecte d’admiració i atracció, són “Magnètic Heads” Nota: Una proposta visual on l’estètica i el missatge es complementen

• Artista: Montserrat Aixalà Blasco, Torroja del Priorat Resideix i té estudi a Torroja del Priorat Té estudis de dibuix, pintura artística, disseny gràfic, gravat, ceràmica artística i esmalts al foc Té obra editada de disseny i il·lustració i ha participat en múltiples exposicions des del 1979 www.territoriscreatius.cat

• Identificació de l’obra exposada: Instal·lació en dues parts: Camí amb cuc, 2013 Paisatges transparents, 2013 Plàstic, fusta i cartró reciclats, escultures de material ceràmic refractari, filferro, pedres.

• Comentari: Un camí que ens condueix a un paisatge (segona instal·lació) i un cuc, és aquest un element poc visible del paisatge però també protagonista i amb un paper de fertilització important. Als paisatges transparents, distingim: Dues Cares de cartró. Representen l’humanitat en el paisatge. Si ens fixem veurem que es poden descompondre en múltiples figures, altres rostres, postes de sol, escales per on pugen i baixen els nostres sentiments....

Mans enfangades Escultura que reprodueix una mà “enfangada” pel treball de la terra i tots els treballs i esforç que viu la humanitat i el paisatge. A la segona escultura: Els vigilants del bosc descobrim mans i un rostre humans en una estructura que recorda un arbre amb fulles, un dels elements fonamentals del paisatge. Potser ens hem d’integrar perquè hi formem part conjuntament. Una estela funerària medieval recorda la historia també viscuda del paisatge. Tots aquests elements estan units mitjançant camins d’aigua o immaterials que dibuixen dissenys: l’espiral, el semicercle,...fixats per pedres en número de tres, un número bíblic, i el 7, un número màgic. La mateixa artista afegeix: Les obres són presentades en un conjunt per invitar al diàleg. Els diàlegs : visuals, reals i transparents,... La seves interpretacions son realitats per cada espectador. Els pensaments i les realitats son algunes de les moltes qualitats humanes, Viure-les en grup, es converteix en una situació habitual i gratificant dins de les espècies. Nota: material reciclat – “aprofitat” diria l’artista - per interpretar el nostre món

• Artista: Cia Passabarret, Valls, 1995 Companyia circense formada per quatre persones que es dediquen a crear i realitzar espectacles de circ que no són de simple exhibició sinó que tenen un contingut. La companyia és va formar l’any 1995 i des d’aquell any han treballat a diversos llocs de l’Estat i de l’estranger. www.passabarret.com www.territoriscreatius.com

• Identificació de l’obra exposada:

Instal·lació El món del circ de Cia Passabarret Maleta, instruments musicals, objectes de malabarisme, indumentària de pallasso, cartell

• Comentari: Hi formen part objectes que tenen a veure amb la seva activitat professional:

b una orla de bombetes de llum que ens recorda els reclams circenses i la necessitat d’anunciar-se i donar-se a conèixer.

significar el caràcter nòmada de la seva professió. El fet que m que la seva activitat té per objectiu mostrar i presentar al

ents musicals, protagonistes en molts casos dels com alguns objectes per fer malabarisme. Una perruca i un cinturó ens

bé té un paper en la seva feina.

a de començar l’actuació. Està assegut i porta un vestit sastre que sembla – una caricatura - i el nas de pallasso – tan

an el deixen d’utilitzar mentre treballen.

• Artista:

Associació per a la difusió de l’art contemporani GROP. Torredembarra, 1999 El col·lectiu d’artistes plàstics i visuals GROP està format actualment per l’Antonio Boira i la Paquita Esteban, el Pere Bruix, el Mark Bullus, el Fabio Guzmán, el Jordi Morera, la Cristina Riambau i la Sibylle Strodthoff . Tots ells actius actualment i amb estudi a Torredembarra Ens diuen: “Des de la formació de l’Associació el 1999 hem treballat per a la promoció i la difusió de l’art contemporani. Centrem la nostra tasca en projectes expositius que muntem especialment pels diferents espais, amb un treball que va més enllà del treball individual cercant una resposta en l’àmbit social. Experimentem en la creació col·lectiva i particular: Obra gràfica en carpetes temàtiques, llibres d’artista i de fotografia, vídeos, obra múltiple en objectes, escultura,

ceràmica i joia artesana, pintura i instal·lacions.” Facebook: Grop. Artistas plástico-visuales

Placa oval amb el logo de Cia Passabarret am

Maleta a mig omplir i oberta. Vol estigui oberta s’ha d’interpretar copúblic el que fan. El contingut està format per diversos instrumseus espectacles, aixírecorden que la indumentària tam Un pallasso a l’esperfet de paper de diari – tan efímer - amb sabates còmic - al coll com fan els professionals qu Nota: El joc de l’aparença per explicar la realitat

• Identificació de l’obra exposada: Pins dels Muntanyans 12 teles sobre bastidors de 100 x 100 cm

ca mixta

rílica

• Comentari: La imatge dels dos pins de la costa entre Torredembarra i Creixell, és el darrer resquill del bosquet que hi havia entremig dels aiguamolls; el tercer pi el varen serrar a trossos poc abans de fer l'obra. El paisatge és aquest valor inestimable i intangible que es transforma, es pot deteriorar i desaparèixer del nostre litoral. Però també, aquesta obra és un treball col·lectiu on la personalitat de cada artista es manté a la vegada que forma part d’un treball conjunt on l’individu i el grup s’enriqueixen mútuament per donar lloc a una proposta que sorprèn per la seva riquesa de matisos. I una conclusió: com cadascú de nosaltres veiem el paisatge, el vivim i l’interpretem i com cadascú també sabem, mantenint la nostra personalitat, treballar en grup per obtenir resultats que milloren la participació individual. Nota: el treball en grup per a objectius comuns. Un èxit!

Antonio Boira, oli Paquita Esteban, acrílica Mark Bullus, acrílica Pere Bruix, acrílica Sibylle Strodthoff, tècni Jordi Morera, calç i pigments Manel Vilàs, oli Cristina Riambau, ac Marta Ivern, oli Fabio Guzmán, oli i acrílica

• Artista: Eduard Domingo, Santa Coloma de Queralt, 1980 Va néixer i viu a Santa Coloma de Queralt. Les seves aficions són la música i els audiovisuals. La seva activitat professional és la de director de màrqueting i disseny gràfic. Una obsessió: el temps. Eduard Domingo 625 576 507 Facebook: Eduard Domingo

• Identificació de l’obra exposada: Fotografia i comentari sobre la seva obra Fotografia d’una actuació Quatre fotografies fetes per ell amb la temàtica del temps

1 Tinc temps... 2 On Time. 3 Intentant parar el temps 4 Què és el temps?

CD amb la seva música “States of Mind”

• Comentari: Necdospuntzero Sota aquest pseudònim, Eduard Domingo de Santa Coloma de Queralt deixa sortir a la llum els seus sentiments i emocions en música i imatges... Amb una clara tendència a fer servir sempre el mateix concepte, ens presenta el seu disc States Of Mind. Un recull de melodies basades en imatges i aquestes, basades en els diferents estats que pot arribar a passar la nostra ment quan s'obsessiona en aquest concepte: el temps. I és que l'Eduard sempre diu que per composar música, sempre es basa en imatges i per captar aquestes imatges en fa servir la música... Per a ell va tot lligat... I de tot, en prova de fer un "cap i cua". Ho podem comprovar en la durada d'aquest àlbum que és de 41:14 i tot el treball és com un "loop" amb principi i final iguals... Perquè es pugui posar el "play" i no parar mai... Així si que faria goig quedar atrapat en el temps! Nota: tecnologia, versatilitat, el joc amb el temps i amb els ritmes

• Artista: Cristina Mateo, Esplugues del Llobregat, 1977 Resideix actualment al Vendrell. Titulacions en administració, finances, món agrari, educació mediambiental. Especialitzada en producció integrada y agricultura i apicultura i avicultura ecològiques. Escriptora autodidacta, intervé també en el disseny i il·lustració de les seves obres que van des de relats breus, contes, guions cinematogràfics... A partir de l’any 2007 centra el seu interès en la poesia. http://crismateog.blogspot.com www.territoriscreatius.cat

• Identificació de l’obra exposada:

Fotografia de l’autora Publicacions :

Cartas a Yves, Petxines a les butxaques, El espejo Turquesa en somnis (publicació on edita un poema)

Selecció d’alguns dels poemes MACBA – Animales heridos – , La nada es altamente sospechosa, A tu, que com jo, mires amb ulls bruts de cendra perquè tots dos sabem del foc, Surrealisme amb piano i arca, La orilla, Fils, Arpegis aerostàtics, La especie fraudulenta, Fragmento de Las cartas de Ulises nunca escritas a Penélope

• Comentari:

La escriptora ens proposa un seguit de frases representatives a manera de resum de les seves obres més recents:   - EL ESPEJO: " Poder no hacer nada / y sin embargo actuar / dejar a mi hembra / sin mujer " " La tribu / Sus reglas / El bicho humano." " Y pinché mi reflejo en el espejo / y no sangró." - CARTAS A YVES: " No teníamos fe / pero nos dejábamos engañar. " - PETXINES A LES BUTXAQUES: "Espiritualment érem de conte / teníem noms de cristalls de colors" Nota: un disseny cuidat i estètic per a una manifestació dels sentiments ple de sensibilitat.

CRÈDITS

EXPOSICIÓ COL·LECTIVA

MANS: VITALITAT CREATIVA AL TERRITORI

Idea, disseny i organització

Serveis Territorials de Cultura a Tarragona: Secció Museus – Secció Acció Cultural

Comissari per als artistes del Baix Camp Aureli Ruiz

Col·labora Associació GROP d’artistes de Torredembarra

Creadors Arts visuals - Montserrat Aixalà - Priorat Arts Visuals - Aurea Bellera - Baix Camp

Arts Visuals - Antonio Boira (GROP)– Tarragonès Arts visuals - Pere Bruix (GROP) - Tarragonès

Arts visuals - Mark Bullus (GROP) - Tarragonès Música i multimèdia - Eduard Domingo - Conca de Barberà / Segarra

Arts visuals - Paquita Esteban (GROP) - Tarragonès Arts visuals - Núria Fernández - Baix Camp

Arts visuals - Cristina Ferré - Baix Camp Arts visuals - Lluís Gómez (Agustench) - Baix Camp Arts visuals - Fabio Guzmán (GROP) - Tarragonès

Arts visuals - Marta Ivern (GROP)- Tarragonès Literatura - Cristina Mateo - Baix Penedès

Arts visuals - Jordi Morera (GROP) - Tarragonès Arts escèniques - Cia. Passabarret - Alt Camp

Arts visuals - Cristina Riambau (GROP) - Tarragonès Arts visuals - Sibylle Strodthoff (GROP) - Tarragonès

Arts visuals - Manel Vilàs (GROP) - Tarragonès

Agraïments

A Jordi Figueras de la botiga Minimum de Tarragona