fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.546

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

25 de febrer de 2018 Diumenge II de Quaresma

Lectures

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

La classe de Religió a l’escola

Quan Jesús va pujar al cel va dir als seus Apòstols: «Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-

los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món» (Mateu 28, 19-20). Els bisbes som els successors dels Apòstols, i per tant tenim com a primera missió evangelitzar, és a dir, predicar la bona nova de Jesús.

En arribar com a arquebisbe de Tarragona fa ara ja més de tretze anys, em vaig proposar escriure totes les setmanes una glossa, un escrit per difondre l’evangeli, i em sembla que no he fallat cap setmana i amb aquest sumen set-cents escrits. Es publiquen en el Full Dominical, en alguns diaris, s’emeten per ràdios i televisions, es poden trobar al web de l’Arquebisbat… Transmetre els ensenyaments de Jesús no és només missió del bisbe: tots els cristians la tenen, aquesta obligació, i de manera especial els sacerdots i diaques, col·laboradors indispensables dels bisbes. Però l’educació cristiana es realitza en primer lloc en la família i també a la parròquia i a l’escola.

Aquesta setmana vull dedicar aquesta glossa a parlar de la classe de religió a l’escola, ja que pròximament començarà l’època de preinscripció i serà el moment en què els pares —o els alumnes quan són grans— la poden escollir, perquè aquesta assignatura és optativa. Ningú no pot dir que s’imposa als alumnes la classe de religió a l’escola.

L’ensenyament de la religió no és contrària a l’escola ni a les finalitats i objectius que ella persegueix, perquè quan falta aquesta ensenyament la formació dels alumnes queda empobrida i incompleta, i si s’elimina de l’escola, es produeix

un greu dany a aquells alumnes que volen conèixer de manera crítica i sistemàtica la seva religió, un coneixement que només l’ensenyament escolar pot donar.

A més, l’ensenyament de la religió té un gran poder humanitzador, perquè educa els valors profunds i és un factor important d’identitat personal. També dóna respostes a les principals preguntes que es fa l’alumne en les seves diferents edats. No podem oblidar que l’ensenyament religiós escolar es presenta com un saber científic, igual que els altres sabers que s’ensenyen a l’escola; els seus continguts es tradueixen en expressions de valor universal. Finalment, podem dir que aquest ensenyament té una dimensió pedagògica, com les altres assignatures, és a dir, educa les persones.

A més, donada l’escassa cultura religiosa que s’observa en bastants ambients, permet entendre bona part de la cultura, de l’art i de les tradicions en què vivim.

Hi ha moltes raons perquè els pares —o els alumnes si es dóna el cas— s’apuntin a la classe de religió a la seva escola.‘ Permet entendre bona part de la cultura,

de l’art i de les tradicions en què vivim

DESTAQUEM...

Mirada endins per David Melero Domènech, professor de Religió

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

—El missatge del papa Francesc per aquesta Quaresma 2018

Diumenge II de Quaresma

Una fe no exempta de sacrificis

Des d’Abraham fins a Jesús la història de la Salvació ens mostra una munió de persones a qui seguir, que es donaren a Déu i foren reconegudes pels homes, a vegades a posteriori, com a font d’inspiració i camí per conèixer el Creador.

Abraham ho deixa tot, s’encamina fora del seu país i està decidit a sacrificar el seu propi fill. Déu, llavors, com a agraïment li confereix tot un poble de qui tenir cura i que el reconeixerà com a pare en la fe. Déu sacrificarà el seu Fill, en una mostra d’amor tan gran com sols Ell podrà fer, per perdonar els pecats a tota la humanitat. Els apòstols, d’altra banda, també segueixen les instruccions de Crist, creant comunitat i transmetent la fe, i molts, perdent la vida pel Fill de Déu.

Aprofitem aquesta segona setmana de Quaresma per trobar estones i reflexionar sobre els passos d’Abraham i sobre el gran sacrifici que Déu fa per tota la humanitat.

5

(p.3)

—Actes quaresmals (conferències, viacrucis...)A la secció de l’Agenda

l’entrevista

(p.2)

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 22,1-2.9a.10-13.15-18)

En aquells dies, Déu, per posar a prova Abraham, el cridà: «Abraham.» Ell respongué: «Aquí em teniu.» Déu li digué: «Pren, si et plau, Isahac, el teu fill únic, que tant estimes, vés-te’n al país de Morià, i allà, dalt de la muntanya que jo t’indicaré, sacrifica’l en holocaust.» Arribats a l’indret que Déu havia indicat a Abraham, hi aixecà l’altar i apilà la llenya. Llavors agafà el ganivet per degollar el seu fill. Però l’àngel del Senyor el cridà des del cel: «Abraham, Abraham.» Ell li respongué: «Aquí em teniu.» L’àngel li digué: «Deixa estar el noi, no li facis res. Ja veig que reverencies Déu, tu que no m’has refusat el teu fill únic.» Llavors Abraham alçà els ulls i veié un moltó agafat per les banyes en una bardissa. Hi anà, el prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill. L’àngel del Senyor tornà a cridar Abraham des del cel i li digué: «Escolta l’oracle del Senyor: “Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic, juro per mi mateix que t’ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar; els teus descendents heretaran les ciutats dels seus enemics, i tots els nadius del país, per beneir-se, es valdran de la teva descendència, perquè has obeït el que jo t’havia manat”.»

Salm responsorial [115,10.15.16-17.18-19 (R.: 114,9)]

Crec amb tot el cor, tot i que deia:«Que en sóc, de dissortat»,al Senyor li doldriala mort dels qui l’estimen.

R. Continuaré caminant entre els qui viuena la presència del Senyor.

Ah, Senyor, sóc el vostre servent,ho sóc des del dia que vaig néixer.Vós em trencàreu les cadenes.Us oferiré una víctima d’acció de gràcies,invocant el vostre nom. R.

Compliré les meves prometences,ho faré davant del poble,als atris de la casa del Senyor,al teu bell mig, Jerusalem. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 8,31b-34)

Germans, si tenim Déu a favor nostre, qui tindrem en contra? Ell, que va entregar el seu propi Fill per tots nosaltres i no el va plànyer, com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill? Qui es presentarà per acusar els elegits de Déu? És Déu qui els declara innocents. Qui gosarà condemnar-los? Jesucrist, el qui va morir, més encara, el

qui va ressuscitar, és el qui està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 9,2-10)

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Se’ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Llavors Pere diu a Jesús: «Rabí, que n’estem de bé aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.» No sabia pas què dir, d’esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.» Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells. Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no referissin a ningú allò que havien vist, fins després que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules i discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts».

El proper dimecres, dia 28 de febrer, es presentarà a la Biblioteca central Xavier Amorós de Reus, a les 19.30 h, el

llibre que porta per títol «Temps obert. Relat, criteri i proposta» (Cossetània Edicions) dels autors Mn. Josep Bofarull i Núria Ventura. Una publicació que transcriu llargues converses mantingudes entre ambdós autors, des de la franquesa i convicció, sobre qüestions —i preocupacions— cabdals de la nostra vida. La iniciació a la pregària, la formació dels laics, la religiositat popular, el celibat, la felicitat, la soledat, l’envelliment o la mort..., són algunes de les qüestions que s’hi tracten.

—Aquest nou llibre podem dir que és una continuació de Temps après publicat l’any 2015?

Sí i no. Aquest primer llibre era una entrevista, un itinerari personal tant biogràfic com de pensament. Què va passar? Doncs que molts dels temes no van tenir cabuda, aleshores vam fer una llarga llista dels temes i vam pensar que podrien tenir cabuda en un segon llibre que ara hem publicat.

—Quin és l’objectiu que s’han marcat amb aquest llibre?

És el diàleg entre dues persones que vol ajudar el lector a tenir la seva pròpia opinió, de manera que el llibre també compta amb un espai que li permetrà escriure. Aquell que vulgui llegir el llibre per saber la nostra opinió no cal que ho faci perquè és irrellevant, són molt normals, no tenen res d’estrident ni contestatàries. Realment sense opinió personal no es pot tenir pensament i sense pensament no es pot tenir identitat i sense identitat no hi ha llibertat. Penso que en aquest moment no hi ha gaires invitacions a l’opinió i al pensament propi, evidentment en contrast amb els altres.

—El llibre també compta amb opinions externes de laics i preveres. Quina aportació hi fan?

Sí, en alguns temes hem triat algunes persones que escriuen la seva opinió sobre un tema que coneixen bé. Per tant, potser aquestes són les opinions més autoritzades. Són gent

coneguda, de les nostres parròquies, que crec que enriqueixen molt la redacció del text.

—El diàleg també mostra una vivència de la fe molt diferent que influencia en l’enfocament de viure la vida...

Exacte, encara que jo soc mossèn i la Núria Ventura és una persona integrada a la Parròquia de Sant Joan de Valls, les tradicions familiars són diferents i en molts temes hi ha discrepància evidentment civilitzada i constructiva. Però el sol fet que això es dialogui, i d’una manera llarga perquè les respostes no són curtes, suposa una recepció de l’altra opinió i crec que això dona un bon ritme al llibre.

—El darrer bloc del llibre parla de ressituar-se vers el futur. Com l’hem d’afrontar els cristians?

Amb esperança, que és una virtut teologal. Sense esperança falla la nostra vida present. Desconec si serem molts o pocs, això no ho puc saber, però el que sí que puc dir és que una visió esperançadora dona ànims, paciència, coratge, recursos i ajuda a no deixar-se vèncer fàcilment.

—El bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, en el pròleg, escriu que en el llibre s’hi troben moltes preguntes però també moltes respostes plenes de sinceritat i coherència...

Sí, ell i jo som amics des de fa molts anys de la pastoral de Joventut i després de Catequesi. Malgrat això no es tracta d’un pròleg purament laudatori que a vegades s’acostumen a fer així, simplement per amistat i per compliment. Ell es va llegir el llibre de dalt a baix i va fer un pròleg amb contingut. Podem dir que pel que hi diu és gairebé una part més del llibre.

Mn. Josep Bofarull, coautor del nou llibre «Temps obert»:

«Sense opinió personal no es pot tenir pensament»

Bofarull, J. i Ventura, N. Cossetània edicions, 2018. 182 p. PVP: 14,30€.

Mn. Josep Bofarull (La Canonja, 1943) és, des del setembre de 2017, rector de les parròquies de Maspujols, Riudecols, les Irles i les Voltes. Ha estat vicari episcopal durant vuit anys i també arxiprest de Tarragona i de l’Alt Camp.

Núria Ventura (Valls, 1957) ha estat professora de Llengua Catalana i Literatura a l’Institut Jaume Huguet fins el curs 2016-2017. A part de l’activitat docent, el periodisme local ha centrat durant força temps una de les seves ocupacions més entusiastes.

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42

Litúrgiade la setmana

Cicle B / Litúrgia de les Hores: Setmana II

Diumenge, 25: Diumenge II de Quaresma [Gn 22, 1-2.9a.10-13.15-18; Salm 115, 10 i 15. 16-17.18-19; Rm 8, 31b-34; Mc 9, 2-10 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 26: [Dn 9, 4b-10; Salm 78, 8.9.11 i 13; Lc 6, 36-38] Sant Alexandre

Dimarts, 27: [Is 1, 10.16-20; Salm 49, 8-9.16bc-17.21 i 23; Mt 23, 1-12] Sant Baldomer

Dimecres, 28: [Jr 18,18-20; Salm 30, 5-6. 14. 15-16; Mt 20, 17-28] Sant Romà

Dijous, 1 de març: [Jr 17, 5-10; Salm 1, 1-2.3.4 i 6; Lc 16, 19-31] Sant Rossend, bisbe i abat

Divendres, 2: [Gn 37, 3-4.12-13a.17b-28; Salm 104, 16-17.18-19.20-21; Mt 21, 33-43.45-46] Dia d’abstinència

Dissabte, 3: [Mi 7, 14-15.18-20; Salm 102, 1-2.3-4.9-10.11-12; Lc 15, 1-3.11-32]

Diumenge, 4: Diumenge III de Quaresma [Ex 20, 1-17; o bé més breu: Ex 20, 1-3.7-8.12-17); Salm 18, 8.9.10.11; 1Co 1, 22-25; Jn 2, 13-25 (LE/LH pròpies)]

retalls de vida en un minutmissatge agenda

26 de febrer

—Conferència quaresmal a Tarragona sobre el tema «Com l’exercici de la caritat ens converteix», amb testimonis de voluntariat de Cafè i Caliu, Càritas parroquial, de la presó, Llar Natalis i persones que ofereixen menjar als sense sostre. Tindrà lloc a la Parròquia de Sant Francesc d’Assís, a les 20.00 h. Organitza l’arxiprestat de Tarragona.

2 de març—Conferència quaresmal del Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, a l’església parroquial de Santa Tecla de Campclar, a les 19.00 h, sobre el missatge de Quaresma d’aquest any del papa Francesc (en castellà). Organitza l’arxiprestat de Tarragona.

—Viacrucis nocturn des de la parròquia de Crist Rei de Reus, a les 20.30 h, fins a l’Ermita de Santa Anna de Castellvell. Organitza l’arxiprestat de Reus.

3 de març—Trobada d’infants de segon curs de catequesi de Comunió de Tarragona. La trobada començarà a les 09.30 h al Pla de la Seu. Organitza l’arxiprestat de Tarragona i les parròquies de La Secuita, l’Argilaga i Constantí.

9 i 10 de març—Recés de Quaresma per animadors de joves a càrrec de Mn. Joan Soler, capellà del bisbat de Girona i missioner. Tindrà lloc a la Casa d’Espiritualitat Maria Immaculada de Reus (c. Maria Antònia París, 8), des de divendres a les 19.00 h fins dissabte havent dinat. Més informació i inscripcions, fins al dia 6 de març, al web www.delejot.cat.

Cada divendres de mes —24 hores d’adoració eucarística a la Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Tarragona. Des del primer divendres de mes a les 19.30 h, fins al dissabte a les 19.30 h, després de la missa. Per a més informació es pot trucar al tel. 674 742 726.

«El mal s’escamparà tant, que l’amor de molts es refredarà»

(Mt 24,12)

Com tots els anys, amb aquest missatge desitjo ajudar tota l’Església a viure amb

goig i amb veritat aquest temps de gràcia, i ho faig inspirant-me en una expressió de Jesús a l’Evangeli de Mateu: «El mal augmentarà tant, que es refredarà l’amor de la majoria» (24,12).

Aquesta frase es troba en el discurs que parla de la fi dels temps i que està ambientat a Jerusalem, a la muntanya de les Oliveres, precisament allí on començarà la passió del Senyor. Jesús, responent una pregunta dels seus deixebles, anuncia una gran tribulació i descriu la situació en la qual podria trobar-se la comunitat dels fidels: enfront dels esdeveniments dolorosos, alguns falsos profetes enganyaran molta gent fins amenaçar amb apagar la caritat en els cors, que és el centre de tot l’Evangeli.

Els falsos profetes

Escoltem aquest passatge i preguntem-nos: quines formes prenen els falsos profetes?

Són com «encantadors de serps», o sigui, s’aprofiten de les emocions humanes per esclavitzar les persones i dur-les on ells volen. Quants fills de Déu es deixen fascinar per les seduccions d’un plaer momentani que es confon amb la felicitat! Quants homes i dones viuen encantats per la il·lusió dels diners, que els fa en realitat esclaus del lucre o d’interessos mesquins!

[...] Aquests estafadors no sols ofereixen coses sense valor sinó que treuen el que és més valuós, com la dignitat, la llibertat i la capacitat d’estimar. És l’engany de la vanitat, que ens duu a presumir de les nostres qualitats…, fent-nos caure en el ridícul, i el ridícul no té marxa enrere. No és una sorpresa: des de sempre el dimoni, que és «mentider i pare de la mentida» (Jn 8,44), presenta el mal com a bé i el que és fals com a veritable, per confondre el cor de l’home.

Un cor fred

Allò que apaga la caritat abans que res és l’avidesa pels diners, «arrel de tots els mals» (1Tm 6,10), a la qual segueix el rebuig de Déu i, per tant, el fet de no voler buscar consol en ell, preferint quedar-nos amb la nostra desolació abans que sentir-nos confortats per la seva Paraula i els seus sagraments. Tot això es transforma en violència que es dirigeix contra aquells que considerem una amenaça per a les nostres «certeses»: el nen que ha de néixer, l’ancià malalt, l’hoste de pas, l’estranger, així com el proïsme que no correspon a les nostres expectatives.

[...] L’amor es refreda també en les nostres comunitats: en l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium vaig intentar descriure els senyals més evidents d’aquesta falta d’amor. Aquests senyals són: la peresa egoista, el pessimisme estèril, la temptació d’aïllar-se i entaular guerres fratricides continuades, la mentalitat mundana que indueix a ocupar-se només del que és aparent, disminuint d’aquesta manera l’entusiasme missioner.

Què podem fer?

[...] L’Església, la nostra mare i mestra, a més de la medicina a vegades amarga de la veritat, ens ofereix en aquest temps de Quaresma el dolç remei de la pregària, l’almoina i el dejuni.

El fet de dedicar més temps a la pregària fa que el nostre cor descobreixi les mentides secretes amb les quals ens enganyem a nosaltres mateixos, per a cercar finalment el consol en Déu. Ell és el nostre Pare i desitja per a nosaltres la vida.

[...] L’exercici de l’almoina ens allibera de l’avidesa i ens ajuda a descobrir que l’altre és el meu germà: allò que tinc no és mai només meu.

[...] El dejuni, per últim, debilita la nostra violència, ens desarma i constitueix una important ocasió per a créixer. Per una banda, ens permet experimentar el que senten aquells que no tenen el que és indispensable i coneixen el fibló de la fam

[...] Convido especialment els membres de l’Església a emprendre amb zel el camí de la Quaresma, sostinguts per l’almoina, el dejuni i la pregària. Si en molts cors a vegades fa la sensació que la caritat s’ha apagat, en el cor de Déu no s’apaga. Ell sempre ens dona una nova oportunitat perquè puguem començar a estimar de nou.

Una ocasió propícia serà la iniciativa «24 hores per al Senyor», que aquest any ens convida novament a celebrar el sagrament de la reconciliació en un context d’adoració eucarística. Tindrà lloc el divendres 9 i el dissabte 10 de març, inspirant-se en les paraules del Salm 130,4: «És molt vostre perdonar.»

Del missatge de Quaresma 2018 del sant pare Francesc

Un somriure i un plor

Eren prop de les vuit del vespre quan baixava a Sant Antoni per a l'Eucaristia. Al semàfor del carrer Maria Cristina amb

Pau Casals em vaig aturar. Davant meu per a creuar en sentit contrari hi havia un pare donant la mà a la seva filleta -suposo- de quatre o cinc anys. Pare i nena s'havien parat esperant que el color vermell canviés pel verd del semàfor. Quan es va posar verd, la nena va dirigir al pare un somriure tan bonic que el matí es va il·luminar de cop i volta.

Vaig donar gràcies a Déu per aquell somriure i li vaig demanar que jo fos capaç de dirigir-li a Ell, Pare Bo, un somriure com el d'aquella criatura. I que arreu hi hagués somriures com aquell, dedicats a pares i mares... Li vaig donar gràcies, moltes vegades, pel regal d'un somriure, tan bonic, de l'infant.

Al mateix temps també vaig recordar la tristesa que em causà, fa pocs dies, quan, al mig del carrer, una mare molt jove cridava desaforadament, i quins crits!, a un infant que plorava. El meu cor s'entristí, i he pregat molt per aquella mare i el fillet...

M'anava adonant de com el carrer pot esdevenir un punt d'encontre profund amb Déu i apropar-me a Ell tot fent-li present del que vaig descobrint al meu entorn i que com a cristià no pot esdevenir estrany a la meva vida.

Josep Pascual, pvre.

—L’inici de la Quaresma. El dia 14 de febrer amb la celebració del Dimecres de Cendra iniciàvem a totes les parròquies de l’Arquebisbat la Quaresma, un temps per a la conversió personal. A la Catedral, el Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, va presidir la missa d’imposició de la cendra concelebrada per Mons. Ramiro Moliner, qui fou nunci apostòlic a Albània, juntament amb d’altres rectors de les parròquies de Tarragona i preveres de l’arxidiòcesi. El Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral va sostenir els cants de la celebració.

En la seva homilia Mons. Pujol va subratllar alguns aspectes del missatge del sant pare Francesc per aquesta Quaresma 2018 i va demanar «que la nostra fe, viscuda en les pràctiques quaresmals, ens ajudi de veritat a estimar més els germans, que no quedi només en bons propòsits sinó que hi posem metes concretes perquè la nostra Quaresma sigui autèntica i una oportunitat de creixement i conversió».

—Col·leccionable. El Museu Bíblic Tarraconense i el Departament de Mitjans de Comunicació de l’Arquebisbat han presentat l’edició completa del col·leccionable «La història de la Salvació a través dels personatges bíblics». Un material didàctic, rea-litzat per prestigiosos biblistes de l’Associació Bíbli-ca de Catalunya, adreçat a tothom especialment per a catequistes i professors. L’acte de presentació, ce-lebrat el dia 7 de febrer i presidit pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, va anar a càrrec de M. de l’Es-perança Amill, vicepresidenta de l’Associació Bíblica

de Catalunya i membre del Secretariat Diocesà d’Animació Bíblica. «Resseguint les pàgines d’aquesta publicació descobrireu el rol que Déu ha encomanat a cadascun dels actors d’aquesta apassionant obra de la Redempció. Déu estima la humanitat sense límits i el seu pla consisteix a escollir-se un poble que serà testimoni del seu amor envers tota la humanitat», va expressar.

El col·leccionable, publicat entre els números 293 (juliol-agost de 2016) i 301 (novembre-desembre de 2017) de la revista diocesana Església de Tarragona, s’editarà tant en català com en castellà i es podrà adquirir, fins a esgotar existències, al Museu Bíblic Tarraconense. Properament també es podrà trobar a les pàgines web del Museu Bíblic i del Departament de Mitjans (www.esglesiadetarragona.cat).

—Formació de catequistes a Tarragona. Amb el lema «Revifar la flama de l’alegria» l’arxiprestat de Tarragona va celebrar del 6 al 8 de febrer la 28a edició de l’Escola de catequistes a la Parròquia de Sant Pau. Més d’una trentena de catequistes de les parròquies de l’arxiprestat van participar en aquesta formació bíblica impartida, en horari de matí i tarda, per Mn. Joan Àguila, Mn. Antoni Pérez de Mendiguren, Mn. Fernando Yesid Vásquez i M. de l’Esperança Amill. Cada jornada va girar a l’entorn d’un tema bíblic concret com els símbols, els relats o bé animar a llegir la Paraula de Déu tot descobrint-la com aliment espiritual.

—Toc de campanes a Riudoms. La Parròquia de Sant Jaume Apòstol de Riudoms ha recuperat el toc de les seves quatre campanes (Jacoba, Sebastiana, Bonaventura i l’Immaculada) després de més de trenta anys sense funcionar dues d’elles. La celebració, el diumenge dia 11 de febrer, es va iniciar amb una missa d’acció de gràcies al temple parroquial seguida de la benedicció i la inauguració de la recuperació dels tocs que, a partir d’ara, anunciarà moments significatius de la vida de la parròquia i del poble com les hores, les festivitats, la missa diària i dominical o les defuncions. El cost total de la recuperació s’ha finançat a partir de fons de la Parròquia i donacions de particulars. L’any vinent es complirà el 75è aniversari de la col·locació de les quatre campanes.