1

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

N. 1 - 5 de gener de 2020

Sebastià Taltavull AngladaBisbe de Mallorca

ParaulesDE VIDA

On vol Jesús que se’l trobi?

Tant en l’àmbit personal com en el social, la manifestació de Déu en Jesús, la seva epifania, suscita un moviment imprevisible per a nosaltres perquè és iniciativa seva. La nostra resposta ha de ser transparent i la nostra recerca confi-ada. El poder sempre tem la competència, viu sovint de la sospita i de l’engany, cerca l’exclusió perquè l’altre fa nosa i és una amenaça, fins i tot és capaç de recórrer al xantatge des d’una falsa religiositat. D’altra banda, els qui cerquen Déu sincerament, com els reis d’Orient, intueixen que poden trobar-se amb un joc que no és net, i segueixen la seva recerca confiada; la capacitat d’admiració que tenen els condueix a interpretar els signes dels temps fins a trobar una llum diferent, definitiva, Déu mateix que els espera.

L’estrella, símbol de la lluminositat de la seva fe, pot projectar una nova llum sobre el món de la cultura i de la ciència per a fer-ne ofrena al Senyor, font de saviesa, àmbit de confiança. Amb tot, no n’hi ha prou d’afirmar que la salvació

és per a tots els homes i de tot l’home. S’han de dir més coses. En aquest dia tan assenyalat per a definir l’obertura universal de l’Es-glésia, convé que ens preguntem, a la llum de l’Evangeli, on vol Jesús que se’l trobi. L’opció de Déu és clara perquè torna a entrar en escena el «pessebre». De nou, ens trobam davant d’aquesta icona inconfusible de la presència del Déu que es manifesta no sols a tots, sinó que, sobretot, és epifania entre els pobres i per als pobres, entre els més senzills i necessitats de tots els estrats socials, també entre els qui, essent rics, s’han fet pobres perquè han descobert en Jesús la humil revelació de la veritat.

Hem de tenir present que Déu se serveix de moltes persones, camins i mitjans a través dels quals es fa topadís. Tots ens trobam en aques-ta recerca, sense diferències ni exclusions de raça, ni de sexe, ni d’ideologia, ni de llengua, ni de país o nació, ni de cultura o religió. Jesucrist, llum del món, hi és per il·luminar-nos a tots i convertir-nos, també a nosaltres, en un reflex resplendent de la seva llum. Amb la seva resplendor s’inicia un diàleg que semblava impossible. Podem veure-hi clar, superar obstacles, trencar individualismes, obrir-nos a la universalitat, fer de la globalització un gest universal d’amor, de pau i de solidaritat. Ens ho acaba de dir el papa Francesc en la recent Jornada Mundial de la Pau: «La pau, camí d‘esperança: diàleg, reconciliació i conversió ecològica».

2 3

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

REVISTA

PARAULES DEL BISBE I ÀNGELUSDiumenge a les 11:57 h

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

Dia internacional del voluntariat: a favor de la cura de les persones i el planetaCàritas Mallorca es va sumar a la trobada d’entitats i persones voluntàries per a celebrar el 5 de desembre el Dia Internacional del Voluntariat.

Càritas Mallorca es va sumar a la trobada d’entitats i persones voluntàries per a celebrar el 5 de desembre el Dia Internacio-nal del Voluntariat, una iniciativa impulsada per la Plataforma del Voluntariat de les Illes Balears. La jornada “Enllaça’t al voluntariat” es va celebrar a la plaça del Mercat de Palma durant tot el matí, amb espais d’informació de les diferents organitzacions representades a la Plataforma, l’exposició fo-togràfica del segon concurs “Captura del voluntariat” amb l’entrega de premis dels tres finalistes, i la lectura del mani-fest on es va reivindicar la urgència d’abordar la protecció del medi ambient i de sumar esforços per a impulsar un “veritable canvi de paradigma”. El voluntariat és el motor de Càritas, és el que fa possible la missió de la caritat i d’acompanyament a les persones que s’acosten a la porta de Càritas.

La comunitat paraguaia a Mallorca celebra la Mare de Déu de CaacupéA la basílica de Sant Miquel de Palma.

La comunitat de Paraguai va celebrar el passat 8 de desembre, a la Basilica de Sant Miquel, la seva patrona, la Mare de Déu de Caacupé. Amb les seves cançons, i molts portant els vestits tradicionals, han fet una petita processó amb la imatge de Ca-acupé. Durant l’eucaristia pregaren també pel pare Bartomeu Melià, jesuïta, que durant tants d’anys ha treballat en aquelles terres i que ha passat a la casa del Pare.

Fer famíliaP. Gregori Mateu

Es fa cada dia més necessari revitalitzar l’educació encer-tada en el si de la família. Tot-hom sap que els pares han de ser els primers educadors. Per això, vull proposar uns senzills suggeriments per millorar el comportament educatiu. Es fa necessari que dins ca nostra hi hagi un missatge compren-siu, senzill, assequible que puguin entendre els nostres fills. L’estimació incondicional, les normes clares, les exigències oportunes, l’austeritat volguda, el testimoni fidel dels pares i l’obediència responsable del fills faran de la llar un paradís molt agradable. S’han de prioritzar els valors que donen sentit a la vida: la pau, la germanor, el treball, l’estudi, l’amor, la persona, la fe, l’ordre, la joia, la diversió saludable, el diàleg, la pregària, Déu... Hem de saber on anam, què volem i què desitjam... La vida de família és un do irrenunciable. Cal es-tar junts, menjar junts, resar junts, compartir somriures i llà-grimes, partir i repartir amb germanor, escoltar amb atenció, respectar als majors i refusar tota mena de violència. L’ex-periència de família unida ens acompanyarà tota la vida i ens facilitarà construir una persona saludable i fer un món millor.

Reyes Magos Reseña Bíblica 104Editorial Verbo Divino

El relato de los magos (Mt 2,1-12) es uno de los pasajes más conocidos de la Biblia. Tanto en los congresos científicos como en

los patios de los colegios se libra y se ha librado una disputa sin cuartel sobre la identidad, el número, el significado o la historicidad de estos personajes misteriosos que llegaron de Oriente para adorar al nuevo rey de los judíos. Pocos textos han calado tanto en nuestra cultura hasta el punto de fecundar los sueños de nuestros pequeños cuando llega la Navidad. Este número de Reseña Bíblica, escrito por un buen grupo de especialistas sobre la materia en el panorama científico español, pretende arrojar luz sobre este relato fascinante y esquivo. Ojalá que, después de dos mil años, la lectura de este pasaje también pueda regalar esperanza a una humani-dad en camino que, como los magos, busca a alguien que le ofrezca luz y sentido.

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

Moscari celebra la segona trobada d’amics de les neulesS’han commemorat els 40 anys de la restauració de l’Església Parroquial.

Amb repicada de campanes i sons de l’orgue històric s’ha iniciat la celebració de la segona edició de la trobada anual d’Amics de les Neules amb el lema “El Nadal mallorquí es decora amb neules”. Una trobada on distints mestres neulers tant de la vila de Moscari com visitants han lluït les seves obres úniques. És l’art en paper.La trobada té com a objectius preservar l’art i l’element decoratiu per excel·lència del Nadal a Mallorca com són les neules, així com visita a les exposi-cions de neules que s’han preparat al temple Parroquial, al Centre Social de Can Cullera, al Centre Cultural Can Roig, així com al carrer amb mostres de neules de gran format. Trobada dedicada a Mn. Bernat Morell Bennàssar, rector de la Parròquia, impulsor i conservador de l’Església Parroquial de Santa Anna i a tots els moscariencs que varen participar amb aquesta colossal obra als 40 anys de la restauració de l’Església Parroquial i que avui per avui ens acull joiosa de ser qui és, la joia dins el tresor del poble de Moscari. La res-tauració d’aquesta Església Parroquial, com diu la inscripció sota l’escut del poble ubicat vora el portal d’entrada lateral del temple, per deixar clara constància dels treballs realitzats, resa: “De dissabte en dissabte, el poble de Moscari restaurà comunitàriament aquesta Església de Santa Anna (Juny 1978-Juny 1979)”. Per commemorar aquest moment s’ha fet la pre-sentació del vídeo en commemoració als 40 anys de la restau-ració de l’Església Parroquial al Centre Cultural de Can Roig. El temple s’ha adornat d’una manera especial, amb gairebé 500 neules de paper. L’escut s’ha decorat per recordar a tots els qui varen participar d’aquesta obra i els bancs del temple s’han decorat amb 5 plantes aromàtiques: murta del camí vell d’Inca, lavanda del camí vell de Pollença, mata del camí de Sa Bisbal i romaní i llorer del camí de Selva a Campanet, com els ponts que tenen per accedir a Moscari: Pont den Lleó, Pont den Blai, Pont de Son Morro, Pont de Can Llubina i Pont de Fust, símbol de Moscari, que cerca el perfum de la millor.

LA DONA DEL SEGLE XXINI INDEPENDENT, NI SEGURA, NI AMB VEU.

Col·labora·hi900 811 888mansunides.org

UNA DE CADA TRES DONES D’AVUI NO ÉS COM TE L’IMAGINES.

CREIEM EN LA IGUALTAT I EN LA DIGNITAT DE LES PERSONES

310mm ANCHO x 93mm ALTO_2019_CAT.qxp_Maquetación 1 5/12/18 10:07 Página 1

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

Presència mallorquina a la XXXIV Trobada Nacional del Diaconat Permanent“La vida espiritual del diaca permanent i la seva dona”.

“La vida espiritual del diaca permanent i la seva dona” ha estat el tema que s’abordà enguany a la trobada nacional del diaconat permanent que va tenir lloc a Albacete del 6 al 8 de desembre. De Mallorca s’hi varen fer presents 4 diaques per-manents, les seves esposes i els seus fills.

La trobada va tenir un caire formatiu, de pregària i de con-vivència. Hi va haver ponències de gran qualitat, fetes pel bisbe de Coria-Cáceres i president del Comitè Nacional per al diaconat permanent, Francisco Cerro, i per Mn. Miguel Navarro Sorn, delegat diocesà de València per al diaconat permanent. Mn. Enrique Díez Pérez i María Asunción López Bernal oferiren el seu testimoni com a diaca i esposa. També hi va haver l’exposició d’experiències, on participà un diaca mallorquí. La jornada va tenir un gran esperit de convivència entre els diaques de tot l’Estat i entre els nins que per primera vegada hi podien participar.

4 5

Estimats Reis:

Un any més. Enguany canviam de dècada. Ens haurem d’acostumar a

encapçalar les cartes amb data de 2020. No sé per on començar i no és que no tengui moltes coses per demanar-vos, el que em passa és que són tantes i variades que n’hauré de fer una selecció. La majoria d’elles em vénen al cap a partir de paraules i peticions que he sentit que feia el papa Francesc i que m’han quedat en la memòria i sobretot en el cor. Comencem, idò, si vos sembla, amb les comandes d’enguany.

En primer lloc em podríeu dur un poalet amb el corresponent salpasser. No és que hi hagi molta demanda actualment per beneir cases o locals comercials, però l’empraré per beneir persones tot recordant l’etimologia de la paraula: beneir = dir bé. Parlar bé dels altres; desitjar el bé de les persones que ens anam trobant pel camí. Desgraciadament a vegades feim el contrari: maleïm persones i coses, situacions o actituds. El darrer gest de Jesús quan s’acomiadà dels apòstols fou beneir-los, concedint-los la seva protecció. El vostre regal serà l’ocasió de ser testimonis i portadors de la benedicció de Jesús en el món. Que n’és de bell dir: Déu et beneeixi! Déu et faci bo!

Vos deman també un paquet que contengui tres paraules: Gràcies, perdó, per favor! Les recomanava el papa per ajudar a mantenir una bona relació dins la família. Ja sabem que el tracte entre els membres de la família no sempre és correcte ni exquisit. Si la família ha de ser un «laboratori d’humanització», el lloc on es desenvolupi l’amor i el diàleg, adesiara ens faran falta aquests mots. Evidentment per posar-los en pràctica, no per guardar-los dins l’armari.

Ja fa molts anys, a l’escola quan estudiàvem gramàtica, aprenguérem la diferència entre les paraules substantiu i adjectiu. El primer mot prové de

substància, allò que hi ha de permanent en un ésser, que constitueix la part essencial de la cosa; l’adjectiu, en canvi, es refereix a una qualitat o atribut que li posam al substantiu. Potser vos pregunteu a on vull anar a parar amb tot això. Molt senzill: Massa sovint en la nostra vida en lloc de valorar la persona, el subjecte, l’ésser humà per ser ell qui és, tendim a definir-lo penjant-li qualificatius, no sempre massa bons: “Aquest/a és un inútil, un cregut, un aprofitat, un orgullós...” Està clar que tots tenim qualitats i defectes, però amb freqüència començam la descripció pels adjectius qualificatius negatius. La meva petició és aquesta: portau-nos un sac ben ple d’adjectius que defineixen millor la persona en tots els aspectes positius: bondadosa, feinera, comprensiva, generosa... Comencem per aplicar aquests; estic segur que la nostra relació amb els altres canviarà.

Aquest any passat ha tornat a ser un any cruel per a les persones emigrants i refugiades. La nostra mar Mediterrània s’ha engolit moltes vides de persones que venien cercant estabilitat, menjar, feina, pau... Pels que han arribat a les nostres costes vos preg que ens porteu la força i valentia necessàries per tenir les actituds que el papa ens demana envers aquests germans nostres tan necessitats. Vos ho coman a vosaltres perquè sé que ens podeu portar l’empenta per dur-ho a terme. Són aquestes: Acollir oferint la nostra hospitalitat; protegir defensant els seus drets i dignitat; promoure fomentant el desenvolupament complet del que necessiten; integrar per tal que puguin d’alguna manera enriquir les nostres comunitats locals. Com podeu veure tenim molt a fer.

He observat com a diferents nivells —polític, social, religiós, entre altres—, sovint hi manca d’entesa, hi ha estirades, fins i tot divisions. Davant aquest fet he pensat que ens aniria bé, estimats Reis, que ens obsequiàssiu amb el regal de

l’harmonia. Don per bona la varietat i la diversitat: sant

Pau ja parlava dels diferents carismes, actuacions i ministeris i sens dubte tots ells enriqueixen la comunitat, però a vegades cadascú va pel seu vent i aleshores la varietat de qualitats i dons més que enriquir el grup, s’aprofiten pel lluïment personal, per sobresortir, destacar o distingir-se. L’harmonia, que no vol dir uniformitat, afavoreix la concordança d’opinions, interessos, maneres etc. i facilita la bona correspondència entre els diferents membres del col·lectiu donant unitat a la diversitat. D’aquesta manera no hi haurà dissonàncies ni sortides de to.

Finalment podríeu portar a tots els qui en vulguin un mirall. Aquest, per reflexió dels raigs de llum, dona imatges clares dels objectes o persones. N’hi ha que quan tots sols se situen davant el mirall els costa acceptar la imatge que aquest els ofereix. No els agrada veure’s amb arrugues a la cara o amb els cabells blancs o calbs; però aquest objecte no menteix, ens mostra la realitat tal com és. Juntament amb el

mirall, vos deman, sants Reis, que ens porteu la valentia per mirar-nos a la superfície llisa i reflectora de la nostra consciència a veure quina cara feim: Decebuts, cansats, avergonyits, indecisos, inconseqüents... O més bé satisfets, en pau i serenor, contents, esperançats. Si la imatge que ens dona el nostre mirall interior no ens agrada, la solució no serà trencar-lo en mil bocins, sinó més bé en canviar la cara agra per la d’un somriure, la d’enfadat per tranquil, la de la incongruència per l’honestedat, i així successivament. Tant de bo que en aquest any acabat d’estrenar el mirall ens ofereixi (per molt vells que siguem) el rostre d’un infant sense malícia. Serà el vostre millor regal.

Gràcies! Vos estim!

CARTA ALS REIS 2020Andreu Genovart Orell

6 76 7

SANTORAL de la setmanaII DIUMENGE DESPRÉS DE NADAL COMENTARI a l’EvangeliII DOMINGO DESPUES DE NAVIDAD

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira24, 1-4. 12-16

La saviesa s’elogia ella mateixa, es gloria enmig del seu po-ble, parla en la reunió del poble de l’Altíssim, es gloria davant els seus estols, s’enalteix enmig del poble, s’admira d’ella mateixa en la reunió santa, fa el seu elogi davant la multitud dels elegits i entre els beneïts es proclama beneïda, dient: “El Senyor de l’univers em donà una orde, el qui em va crear i m’assenyala on plantaré la meva tenda em digué: “Acampa entre els fills de Jacob, fé d’Israel la teva heretat, treu nous rebrots entre els meus elegits.” M’ha creat abans del temps, des del principi, i no deixaré d’existir mai més. Li don culte davant ell en el temple sant. Així m’he establert a Sion, m’ha fet trobar repòs a la ciutat que ell i jo estimam, exercesc el meu poder a Jerusalem. He tret brotada a un poble ple de glò-ria, en la possessió del Senyor, en la seva heretat; estaré per sempre en la reunió dels sants.

Salm responsorial (salm 147)El qui és la Paraula es va fer home,

i plantà entre nosaltres el seu tabernacle.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes1, 3-8. 15-18

Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota casta de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna alabança a la grandesa dels seus favors que ens ha concedit en el seu Estimat. Per això, ara que he sentit parlar de la fe que teniu en Jesús el Senyor, i del vostre amor per tots els feels, jo no em cans de donar gràcies per vosaltres, i us record en les meves pregàries, demanant al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedesqui els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell; demanant-li també que il·lumini la mirada interior del vostre cor, perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades, l’heretat que ell vos dóna entre els sants.

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan 1, 1-18

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res de lo que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la fosca, però la fosca no ha pogut ofegar-la. Existia el qui és la Llum ver-tadera, la que en venir al món, il·lumina tots els homes. Era present en el món, en el món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a ca seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni pel voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.

Lectura del libro del Eclesiástico 24, 1-4. 12-16

La sabiduría hace su propio elogio, se gloría en medio de su pueblo. Abre la boca en la asamblea del Altísimo y se gloría delante de sus Potestades. En medio de su pueblo será ensalza-da y admirada en la congregación plena de los santos; recibirá alabanzas de la muchedumbre de los escogidos y será bendita entre los benditos. Entonces el Creador del Universo me or-denó, el Creador estableció mi morada: -Habita en Jacob, sea Israel tu heredad. Desde el principio, antes de los siglos, me creó, y no cesaré jamás. En la santa morada, en su presencia ofrecí culto y en Sión me estableció; en la ciudad escogida me hizo descansar, en Jerusalén reside mi poder. Eché raíces en un pueblo glorioso, en la porción del Señor, en su heredad.

Salmo responsorial (salmo 147)La palabra se hizo carne y acampó entre nosotros.

Lectura de la carta del apóstol san Pablo a los Efesios 1, 3-6. 15-18

Bendito sea el Dios y Padre de nuestro Señor Jesucristo, que nos bendijo en Cristo con toda clase de bendiciones espiri-tuales, en el cielo. Ya que en Él nos eligió, antes de la crea-ción del mundo, para que fuésemos santos e irreprochables en su presencia, por amor. Nos predestinó a ser hijos adoptivos suyos por Jesucristo, conforme a su agrado; para alabanza de la gloria de su gracia, de la que nos colmó en el Amado. Por lo que también yo, que he oído hablar de vuestra fe en Cristo, no ceso de dar gracias por vosotros, recordándoos en mi oración, a fin de que el Dios de nuestro Señor Jesucristo, el Padre de la gloria, os dé espíritu de sabiduría y revelación para conocerlo, e ilumine los ojos de vuestro corazón, para que comprendáis cuál es la esperanza a la que os llama y cuál la riqueza de glo-ria que da en herencia a los santos.

Lectura del santo Evangelio según san Juan 1, 1-18

En el principio ya existía la Palabra, y la Palabra estaba junto a Dios, y la Palabra era Dios. La Palabra en el principio estaba junto a Dios. Por medio de la Palabra se hizo todo, y sin ella no se hizo nada de lo que se ha hecho. En la Palabra había vida, y la vida era la luz de los hombres. La luz brilla en la tiniebla, y la tiniebla no la recibió. La Palabra era la luz verdadera, que alumbra a todo hombre. Al mundo vino y en el mundo estaba; el mundo se hizo por medio de ella, y el mundo no la conoció. Vino a su casa, y los suyos no la recibieron. Pero a cuantos la recibieron, les da poder para ser hijos de Dios, si creen en su nombre. Éstos no han nacido de sangre, ni de amor carnal, ni de amor humano, sino de Dios. Y la Palabra se hizo carne, y acampó entre nosotros, y hemos contemplado su gloria: gloria propia del Hijo único del Padre, lleno de gracia y de verdad.

Avui, l’Evangeli se’ns presenta en una forma poètica i sembla oferir-nos, no solament una introducció, sinó com una síntesi de tots els elements presents en aquest llibre. Té un ritme que el fa solemne, amb paral·lelismes, si-milituds i repeticions cercades, i les grans idees tracen com diversos grans cercles. El punt culminant de l’expo-sició s’hi troba al bell mig, amb una afirmació que escau perfectament en aquest temps de Nadal: «El qui és la Pa-raula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu taber-nacle» (Jn 1,14). Vol dir l’autor que Déu va assumir la condició humana i s’instal·là entre nosaltres. I en aquests dies el trobem en el si d’una família: ara a Betlem, i més endavant amb ells a l’exili d’Egipte, i després a Natzaret. Déu ha volgut que el seu Fill comparteixi la nostra vida, i —per això— passi per totes les etapes de l’existència: en el si de la Mare, en el naixement i en el seu constant creixe-ment (nadó, infant, adolescent, i per sempre més, Jesús, el Salvador). I continua: «Hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat» (ibídem). També en aquests primers moments, ho han cantat els àngels: «Glòria a Déu a dalt del cel», «i a la terra, pau» (cf. Lc 2,14). I, ara, en el fet d’estar agombolat pels seus pares: en els bolquers preparats per la Mare, en l’amorós enginy del seu pare —bo i traçut— que li ha preparat un lloc tan acollidor com ha pogut, i en les manifestacions d’afecte dels pastors que van a adorar-lo, i li fan festes i li porten regals. Vet aquí com aquest fragment de l’Evangeli ens ofe-reix la Paraula de Déu —que és tota la seva Saviesa— de la qual ens fa participar, ens proporciona la Vida en Déu, en un creixement sense límit, i també la Llum que ens fa veure totes les coses del món en el seu vertader valor, des del punt de vista de Déu, amb “visió sobrenatural”, amb afectuosa gratitud a qui s’ha donat enterament als homes i dones del món, d’ençà que aparegué en aquest món, com un Infant.

Dilluns, 6. Epifania del Senyor. Sant Andreu Corsini, sant Joan de Ribera, arquebisbe de Va-lència; santa Maria Rafela del Sagrat Cor. Missa: Is 60, 1-6; Sal 71, 1-2. 7-8. 10-13; Ef 3, 2-3a. 5-6; Mt 2, 1-12.Dimarts, 7. Sant Ramon de Penyafort, sant Llucià, sant Valentinià. Missa: 1Jo 3, 22 – 4, 6; Sal 2, 7-8. 10-11; Mt 4, 12-17. 23-25.Dimecres, 8. Fèria de Nadal. Sant Teòfil, santa Gúdula, sant Llorenç Justinià. Missa: 1Jo 4, 7-10; Sal 71, 1-4. 7-8; Mc 6, 34-44.Dijous, 9. Fèria de Nadal. Sants Julià i Basilissa, sant Eulogi de Còrdova, sant Adrià. Missa: 1Jo 4, 11-18; Sal 71, 1-2. 10. 12-13; Mc 6, 45-52.Divendres, 10. Fèria de Nadal. Sant Milcíades papa, sant Pau de Tebes, sant Pere Urseol. Missa: 1Jo 4, 19 – 5, 4; Sal 71, 1-2. 14-15. 17; Lc 4, 14-22a.Dissabte, 11. Fèria de Nadal. Sant Higini papa, sant Salvi, sant Teodosi. Missa: 1Jo 5, 5-13; Sal 147, 12-15. 19-20; Lc 5, 12-16.Diumenge, 12. El Baptisme del Senyor. Sant Arcadi, santa Margalida Bourgeoys, sant Bernat de Corleone. Missa: Is 42, 1-4. 6-7; Sal 28, 1-3b. 9b-10; Fets 10, 34-38; Mt 3, 13-17.

fulldominicalEDITA

Secretaria de ComunicacióCarrer Seminari, 4 - 3r pis07001 Palma (Illes Balears)

Tel. 971 21 46 01mcs@bisbatdemallorca.com

DIRECCIÓCristina Sànchez Bernardowww.bisbatdemallorca.comDipòsit legal: PM 696/1986

IMPRIMEIXServeis Gràfics Eugeni

Carrer Temple, 1607001 Palma (Illes Balears)

Tel. 971 24 49 79

88

AGENDADel al 5 al 12 de gener 2020

Sebastià Taltavull AngladaBisbe de Mallorca

ParaulesDE VIDA

¿Donde quiere Jesús que lo encontremos?

Tanto en el ámbito personal como en el social, la manifestación de Dios en Jesús, su epifanía, suscita un movimiento imprevisible para nosotros porque es iniciativa

suya. Nuestra respuesta debe ser transparente y nuestra búsqueda confiada. El poder siempre teme la competencia, vive a menudo de la sospecha y del engaño, busca la exclusión porque el otro estorba y es una amenaza, incluso es capaz de recurrir al chantaje desde una falsa religiosidad. Por otra parte, los que buscan a Dios sinceramente, como los magos de Oriente, intuyen que pueden encontrarse con un juego que no es limpio, y siguen su búsqueda confiada; la capacidad de admiración que tienen los conduce a interpretar los signos de los tiempos hasta encontrar una luz diferente, definitiva, Dios mismo que los espera.

La estrella, símbolo de la luminosidad de su fe, puede proyectar una nueva luz sobre el mundo de la cultura y de la ciencia para hacer ofrenda al Señor, fuente de sabiduría, ámbito de confianza. Con todo, no basta con afirmar que la salvación es para todos los hombres y de todo el hombre. Se deben decir más cosas. En este día tan señalado para definir la apertura universal de la Iglesia, conviene que nos preguntemos, a la luz del Evangelio, dónde quiere Jesús que lo encontremos. La opción de Dios es clara porque vuelve a entrar en escena el «pesebre». De nuevo, nos encontramos ante este icono inconfundible de la presencia del Dios que se manifiesta no solo a todos, sino que, sobre todo, es epifanía entre los pobres y para los pobres, entre los más sencillos y necesitados de todos los estratos sociales, también entre quienes, siendo ricos, se han hecho pobres porque han descubierto en Jesús la humilde revelación de la verdad.

Debemos tener presente que Dios se sirve de muchas personas, caminos y medios a través de los cuales se hace el encontradizo. Todos nos encontramos en esta búsqueda, sin diferencias ni exclusiones de raza, ni de sexo, ni de ideo-logía, ni de lengua, ni de país o nación, ni de cultura o religión. Jesucristo, luz del mundo, es para iluminar a todos y convertirnos, también a nosotros, en un reflejo resplandeciente de su luz. Con su resplandor se inicia un diálogo que parecía imposible. Podemos verlo claro, supe-rar obstáculos, romper individualismos, abrir-nos a la universalidad, hacer de la globalización un gesto universal de amor, de paz y de solidari-dad. Nos lo acaba de decir el papa Francisco en la reciente Jornada Mundial de la Paz: «La paz, camino de esperanza: diálogo, reconciliación y conversión ecológica».

6 DILLUNSPARRÒQUIA DE S’ALQUERIA BLANCA“Adoració dels tres reis d’Orient” de Llorenç Moyà, a càrrec de l’Associació Cultural s’Heura. A les 16 h.

8 DIMECRESUNITAT PASTORAL ANDRATXEstudi de l’Evangeli a l’estil pradosià inspirats en la metodologia del beat Pare Antoni Chavrier. A les 21 h a la rectoria d’Andratx.

9 DIJOUSVIDA CREIXENTComissió diocesana. A les 10:30 h a la Casa de l’Església.

ITINERARIS PREMATRIMONIALSA la parròquia de s’Arenal. Més in-formació: www.prematrimoniales.net.

10 DIVENDRESITINERARIS PREMATRIMONIALSA la parròquia de Sant Agustí. Més in-formació: 671792441 – 699685064.

DELEGACIÓ D’ENSENYAMENTCurs: “El record de la mort de Jesús a l’evangeli de Joan: narració i teolo-

gia” a càrrec de la Dra. Estela Aldave Medrano. Seminari Nou. 17 a 20 h.

11 DISSABTEDELEGACIÓ D’ENSENYAMENTCurs: “El record de la mort de Jesús a l’evangeli de Joan: narració i teo-logia” a càrrec de la Dra. Estela Al-dave Medrano. Seminari Nou. 9:30 a 13:30 i 16 a 19 h.

DELEGACIÓ PASTORAL DE LA SALUTFormació per a voluntaris a càrrec de Mn. Joan Bordoy: “Síndrome del nido vacío”. Al Seminari Nou de 10 a 13 h.

CONFER MALLORCAJornada de formació a càrrec de Car-men Torres, agustina. Tema: Inter-congregacionalitat. A Son Roca. De 10 a 13 h.

MONESTIR DE SANTA CLARACicle de litúrgia i cant coral. Celebra-ció de l’Eucaristia a les 18 h amb la participació de la Coral de Porreres. En acabar, breu concert.

12 DIUMENGEPARRÒQUIA DELS HOSTALETSFesta de la Sibil·la a les 12 h.

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

X Trobada de responsables de santuaris a MallorcaAl santuari de Sant Salvador de Felanitx.

El passat dia 28 de novem-bre va tenir lloc al santuari de Sant Salvador de Felanitx la X Trobada de Responsables de Santuaris, Ermites i Oratoris de la Diòcesi de Mallorca. La participació va ser notable.

La ponència va anar a càrrec de Mons. Sebastià Taltavull, en la qual tractà la importància d’aquests llocs de culte com una resposta a la realitat que envolta els afers de les persones que hi acudeixen, ja sigui des d’una perspectiva re-ligiosa, cultural o d’oci. Juan Pedro Serra va ser l’encarregat de fer la segona ponència, que tractà la importància del diumenge com a “Dia del Senyor” i “l’Eucaristia com a nucli de la vida cristiana”. La trobada acabà amb un dinar de germanor al restaurant del santuari.