Garbinada 2012

LA GARBINADA n.61 Juny 2012


EDITORIAL

El curs s’acaba, és hora de fer una petita reflexió de com ha anat i com es

pot millorar allò que no ha sortit bé. Quan arriba el setembre es prenen les

decisions per encetar el nou curs i com aquestes poden arribar a bon fí, ara

després de nou mesos la reflexió arriba.

Vam començar en l’amenaça de la paraula crisi, a la nostra escola ho hem

notat poc, els pocs diners que ens arriben tots els cursos de l’administració

han arribat bé, en lloc d’arribar les quotes cada quadrimestre han arribat

cada mes, però han arribat tots.

Tots els programes que tenim encetats han anat acomplint els objectius que

ens havíem fixat.

El programa Escola Emprenedora, amb la cooperativa fundada pels alumnes

ha aconseguit que tots estiguin molt motivats en totes les activitats que

comporta, no es pot esperar més, la col·laboració dels xiquets i xiquetes, la

seva energia i il·lusió per produir els productes i portar a terme totes les

etapes del programa, l’ajuda per part de l’Ajuntament, el Club i els pares i

mares i, sobretot la participació de la gent del poble, fa que nosaltres ens

encoratgem a seguir endavant, intentant que cada cop els/les nostres

alumnes puguin arribar a ser autònoms.

El projecte d’Escola Verda, ens porta cada cop més a treballar la

sostenibilitat, la novetat d’aquest curs ha estat aconseguir una

compostadora per poder reciclar la matèria orgànica que es genera a l’escola

i utilitzar-la per fer adob.

L’activitat que més agrada als nostres alumnes és l’acampada, unes setmanes

abans ja compten els dies que falten per fer-la, per a ells és una gran

aventura dormir fora de casa i, per a nosaltres és un dia per conviure amb

els nostres menuts. Aquest curs no ha plogut, i vam poder gaudir d’un bon

taller d’ocells fet pels Guies dels Ports.

Aquesta revista va tenir bones notícies al mes de desembre, va quedar

entre les 15 finalistes, de les 850 presentades, en l’edició del XXVè

Congrés de Premsa al qual hi vam poder participar presentant-la.


EL RAL·LI COSTA DAURADA

El Ral·li de Catalunya és un ral·li del Campionat Mundial de Ral·lis de la

Federació Internacional d'automobilisme que es disputa a Catalunya. La seva

base operativa és la ciutat de Salou al Tarragonès i es disputa per les

comarques del Baix Camp, el Baix Penedès, l'Alt Camp, el Priorat i la Terra

alta.

Anteriorment es disputava a la Costa Brava i era conegut com a ral·li

Catalunya – Costa Brava, però en la seva edició del 2005 va canviar de

situació i va passar a disputar-se a la Costa Daurada, canviant el seu nom

per Ral·li Catalunya - Costa Daurada. El Reial Automòbil Club de Catalunya ha

estat el patrocinador principal durant molts anys i així a partir de l'edició

del 2005 es va anomenar oficialment Ral·li RACC Catalunya - Costa Daurada.

Els últims guanyadors han estat:

1991 – Armin Schwaz – Toyota 1992 – Carlos Sainz- Toyota

1993 – François Delecour – Ford 1994 – Enrico Beretone-Toyota

1995 – Carlos Sainz- Subaru 1996 – Colin McRae- Subaru

1997 – Tommi Mäkinen – Mitsubishi 1998 – Didier Auriol - Toyota

1999 – Philippe Bugalski - Citroën 2000 – Colin McRae - Ford

2001 – Didier Auriol – Peugeot 2002 – Gilles Panizzi- Peugeot

2003 – Gilles Panizzi – Peugeot 2004 – Markko Märtin- Ford

2005 – Sébastien Loeb – Citroën 2006 – Sébastien Loeb - Citroën

2007 – Sébastien Loeb - Citroën 2008 – Sébastien Loeb - Citroën

2009 – Sébastien Loeb - Citroën 2010 – Sébastien Loeb - Citroën


CAMINADA A VEURE EL RAL·LI

El dia 21 d’octubre a les 9 hem anat al cole per trobar-nos i anar a veure el

ral·li a la plana de Paladella. Hem caminat un rato per un camí que donava al

ral·li .

Pel camí el mestre ens ha fet aturar per esperar a alguns alumnes que

anaven endarrerits i ens ha explicat què faríem .

Quan hem arribat a la plana de Paladella hem escoltat un treball que han fet

els de 6é sobre el ral·li .

El mestre ens ha explicat perquè portaven el mono , el casc i els ferros del

cotxe. A les 10 hem esmorzat i ens hem quedat un rato més. Desprès hem

tornat al cole .

Ha estat molt divertit.


EXCURSIÓ A REUS El dimarts, 15 de novembre del 2011 els xiquets i les xiquetes de la ZER

vam anar a Reus per veure el museu de Gaudí.

Quan vam arribar vam esmorzar i quan vam acabar vam fer 4 grups: 3r, 4t,

5è i 6è.

Els de 5è i 6è van anar a donar una volta per Reus i els de 3r i 4t van anar a

visitar el museu Gaudí.

La nostra guia ens va fer

deixar les jaquetes i les

motxilles a una caixa.

Més tard vam pujar a una

sala on ens van ensenyar

un documental de la

historia de Gaudí.

Quan es va acabar va

obrir una porta on hi

havien maquetes

d’algunes obres que va

fer Gaudí.

La guia ens va donar unes imatges per ensenyar-les als companys.

Ens va ensenyar una obra de Gaudí feta de pedra, on havies d’endevinar on

estaven les potes de gallina i la pastora.

Vam baixar una altra planta i ens va ensenyar alguns dels exàmens que havia

fet Gaudí.

Ens va ensenyar un mirall on es reflectia la maqueta del parc Güell, que era

transparent.

Quan vam acabar la visita ens vam assentar i xarravem fins que vam anar a

buscar l’autocar per anar a Multiaventura .

El primer que vam fer en arribar va ser treure’ns les sabates.

A les 14:00 o així vam començar a dinar i vam acabar a les 14:30h.

Llavors vam saltar un rato als inflables o pintàvem dibuixos que tenien

preparats per fi vam marxar a l’autobús per tornar a Pinell,Corbera o Bot.

Quan arribàvem als pobles els mestres ens van donar xutxes que ens havien

donat a Multiaventura per a nosaltres.

Neus, Maria i Sónia 4t.


II PUJADA DEL NAIXEMENT A SANT JOSEP

El dia 21 de Desembre a les tres de la tarda vam fer la 2ª pujada

del naixement a l’ermita de Sant Josep.

Al matí vam fer grups de tres persones per portar les torxes i

el naixement.

Puntualment a les tres de

la tarda vam començar a

fer la pujada a l’ermita,

nosaltres ens esperàvem al

magatzem de les olives Blai

per rebre les torxes i el

naixement; vam fer el

segon tram, després li vam

passar la meva torxa a

l’Eric i així vam anar pujant fins arribar a l’ermita.

Quan vam arribar vam veure al pare de Marcel i l’avi de Pep . A

l’ermita vam assajar les cançons de Nadal, després vam anar a

berenar a fora de l’església i vam contar acudits.

Al cap d’una estona vam tornar al poble i vam anar a casa. Vam

anar a jugar tots els amics al camp de futbol.


LA VINGUDA DEL PARE NOEL A BOT

El dia 22 de Desembre el Pare Noel va venir a l'església a veure el festival

de la nostra escola, als nens i

nenes de l'escola els va portar

regals i un somriure a la cara,

veure el Pare Noel és una

alegria per als nens petits de

l'escola.

Primer van cantar els pàrvuls i

els de primer i segon,

seguidament van cantar els de

cicle mitjà. A continuació van

cantar els de cicle superior.

Per acabar les cançons, els nens de l'escola van cantar unes quantes cançons

amb anglès.

Per finalitzar la festa el Pare Noel va repartir

regals a tots els nens de l'escola de Bot.

CARNAVAL A Bot va arribar una Tuna molt juvenil. Van passar per tots els carrers

animant a sortir a la gent. Tots van recordar les cançons i, fins i tot, es

van atrevir a cantar-les. La festa es va acabar amb un berenar per a tots al

pati de l’escola.


30 de març de 2012 Pau Solé Jornet, Sara Todó Castellà Josep Viña Pallarés

ELS ALUMNES DE LES ESCOLES DE CORBERA, PINELL I

BOT ES TROBEN A BOT . El Divendres dia 30 de Març els nens i nenes de la ZER Terra Alta van venir

a Bot a la trobada.

Els mestres van organitza l'excursió.

Quan van arribar els nens i nenes vam fer grups immediatament es van

posar a fer la caminada. Vam observa el relleu i la vegetació.

Quan vam acabar la caminada vam anar a plantar carrasques a la via verda.

L'alcalde de Bot va inaugurar una placa commemorativa.

Al migdia cada nen i nena van escriure un poema sobre el bosc, més tard vam

dinar.

A la tarda van vindre uns músics a tocar i a fer jocs per als nens i nenes.

El joc que ens va agradar més va ser un de ball que els balladors treien a

ballar als companys que eren a una rotllana.


TROBADA DE C. MITJÀ A LA FONTCALDA

El divendres, dia 11 de maig,

vam fer una trobada amb els

xiquets de la comarca.

Sortíem de Bot amb un

autocar a les 9.30 h. Primer

vam passar a recollir els

xiques d’ Horta i desprès els

d’Arnes. En arribar a l’estació

de Prat de Comte, mentre

esperàvem els altres autocars, vam esmorzar, jugar i cap a la

Fontcalda falta gent. Pel túnels cridàvem molt. Allà vam treballar

un quadern sobre fauna, flora i Via Verda. En acabar el quadern

vam passejar i vam ficar els peus als xorros.

Després de dinar la senyoreta ens va comprar un polo.

Al cap d’una estona, van

venir els Agents

Forestals. A la Via

Verda de la Fontcalda

vam soltar un gamarús i

un aguilot. I a l’estació

de Prat de Comte un

altre gamarús i dues

perdius.

En acabar vam fer el

mateix recorregut que a

l’anada.

I cap a Bot falta gent!

C. Mitjà


SELECCIÓ DE CONTES Us imagineu que la Blancaneus, la Bella Dorment, el Patufet, els Barrufets i Astèrix i Obèlix viatgessin fins als nostres dies? Els contes clàssics serien diferents i plens de neologismes. Algunes històries podrien ser com les següents:

Vet Aquí que una vegada en un país molt llunyà hi vivia una princesa que es

deia Blancaneus amb la seva madrastra la reina.

La reina sempre entrava al facebook a una aplicació

que deia qui era la mes bonica de tot el món i

sempre li sortia la Blancaneus i un dia va decidir

matar-la a un polígon industrial però el que tenia de

matar-la Va sentir llàstima i no ho va fer la va

deixar escapar a un bloc de pisos. Quan la

Blancaneus va arribar va descansar però quan els

propietaris que eren 7 nans no els i va fer molta

gràcia i van quedar en un acord ella netejava la casa i els hi feia el menja i

ells la deixaven quedar. Però un dia la reina va descobrir a on estava i es va

fer passar per una que feia propaganda d’un tiramisú boníssim, la Blancaneus

els va provar i es va desmaiar, i es va despertar amb un petó del seu cantant

preferit Mikel Iglesias es van casar i van ser feliços per sempre i conte

contat i la Blancaneus s’ha despertat.

Ariadna

“El Rei i la Reina d’Escòcia van fer públic el naixement de la seua filla, la

princesa Aurora, un esdeveniment molt desitjat. Per celebrar esta gran

efemèride van emetre un comunicat oficial mitjançant les xarxes socials de

facebook i twitter. Els internautes escocessos van

rebre la notícia amb gran alegria. A més, van

adreçar una invitació especial, a través del

Messenger per convidar les cases reials al bateig.

A Escòcia hi havia una bruixa que es va mostrar

indignada per no haver rebut la invitació. Així que

va tirar un malefici a la jove princesa: “Quan tingui 18 anys, es punxarà amb

l’agulló d’un pírcing i morirà”.


Uns científics convidats a la cerimònia van estudiar durant un temps sobre

este mal auguri i van predir que no moriria sinó que viuria en un son profund

durant 100 anys i que un príncep la despertaria.

A través del WhatsApp es va difondre la prohibició que la gent escocessa

es fes pírcings. La princesa va anar creixent en un ambient íntim, dins d’una

nau creada expressament per a ella. El dia del seu divuitè aniversari li van

preparar una festa sorpresa, al palau. Hi va assistir un discjòquei molt

famós vingut d’un altre país. Es tractava d’un noi característic pel seu

aspecte físic amb tot el cabell ple de rastes. A la menja no hi va faltar

baguets, espaguetis, pizzes, brics de begudes, … i de postres, tiramisú i

caputxino. Després van jugar a “fet i amagar”. La princesa era qui parava i,

buscant els seus amics, va veure una torre que mai havia vist. Encuriosida,

s’hi va apropar i hi va entrar. A dalt de tot hi havia la bruixa del malefici,

amb un pírcing a la punta del nas llarg. En veure’l, la princesa es va

enlluernar i no defugí la temptació de tocar-lo. Rebé una gran punxada que

la deixà atònita i morta. S’adormí de cop, i amb ella tota la gent de la festa i

del regne.

Van passar 100 anys i al voltant del castell hi van créixer heures i esbarzers

que el tapaven completament. Un príncep molt valent va decidir anar a

desencantar-la. Amb la seua llarga espasa va trencar les males herbes i va

aconseguir trobar el camí fins a l’habitació de la princesa. Va arribar fins al

llit on dormia, s’hi va acostar i li va donar una besada. De seguida la princesa

Aurora es va despertar i va somriure quan va veure el príncep. Tothom es va

despertar i es van posar a preparar la boda de la princesa Aurora i del

príncep valent. Els habitants van seguir en directe la notícia a través del

mòbil.

Júlia .

Un dia el senyor Nelson que era un científic molt important va agafar a un

nen i li va fer una prova amb els seus aparells i va fer a un nen molt petit i li

van dir:Patufet.

La seva mare el va començar a cridar:

-Patufet on estàs !

I el Patufet va dir :

-Aquí baix.

Després el seu pare s'havia deixat uns plànols a casa i la

seva mare li va dir al Patufet que li portés a la oficina.

El Patufet va començar a caminar i va caure a un clot i

una rabosa se'l va menjar i la seva mare i el seu pare

començaven a cridar:

-Patufet,Patufet!

I contesta:


-Quan la rabosa és tirarà un pet jo sortiré.

La rabosa és va tirar un pet tan fort que a la panxa del pare va arribar.

Van anar al científic Nelson i el va una altra vegada tan alt com era. Joan.

No fa molt, uns tres anys, hi havia dos joves que es deien Alex

i Oriol, però els seus amics els deien Asterix i Obelix per que

s'hi assemblaven molt. L’ Alex potava una tele de pantalla plana a l'esquena i

en Oriol era baix i bigotut. Hi havia un amic que sempre els hi feia la guitza, que es deia Cèsar Agost

però els seus amics li deien Cèsar August, anava sempre en sandàlies i en

roba que li anava gran, com una túnica.

Un dia en Cèsar per molestar a l’Alex i a l’Oriol tallant-los-hi el

subministrament de coca cola de l’Oriol que tenia per a tota la vida, però

l'Alex i l’Oriol van contraatacar deixant la ciutat de Laromantiga sense

ganxets de formatge i llavors en Cèsar es va donar per vençut per que sense

ganxets de formatge no era ningú i per això se'n va anar a viure al costat de

la fàbrica de ganxets on va recuperar energies i va pensar la venjança

contra l'Alex i l’Oriol.

Josep.

Hola nois, ara, us vaig a contar un conte d’uns barrufets molt actuals.

Un dia, estaven la barrufeta, el barrufet rei i el barrufet inventor a casa

seva. Aquella casa era molt gran i estava situada a les afores de la ciutat.

Aquets estaven tots tres jugant a l’ordenador a un joc nou que havien

trobat.

De cop i volta sona el telèfon, era el barrufet músic tot esverat, el barrufet

rei li va dir que es tranquil·litzés i que li contés el que havia passat. El

barrufet músic li va dir:

-Jefe, jefe, el barrufet forçut ha desaparegut! Veniu corrents!

El barrufet rei va penjar, els hi va dir als altres i van marxar corrents, però

això si amb el seu cotxe nou.

Quan van arribar, el barrufet músic va pujar al cotxe. Metres, li explicava el

que havia passat i van començar a buscar i rebuscar.


Al cap de molt buscar , no us imagineu on el van trobar, estava a un concurs

d’aixecar peces.

Els barrufets es van posar molt contents, van tornar cadascú a seva casa a

fer el sopar.

I conte contat, ja s’ha acabat.

Eric

L’AGULLA DE BOT

Conten mites i llegendes que entre

l’algonquí (protozoic), el campric i el

paleològic (antiguitat geològica), quan a

la Terra no eren acabades de perfilar

les muntanyes, els rius fluïen

desorientats sense trobar el seu camí.

No hi havia terra dedicada als seus conreus perquè l’home ressagat, ningú

sap perquè ni per on, encara no s’havia ensenyorit de la Terra. Tampoc hi

havia nacions amb les seues guerres de fronteres. Forces tectòniques o un

déu dels d’aquell amb una clara visió del futur.

On en els temps havien de confluir les tres regions: Aragó, Catalunya i

València. Per evitar guerres entre ells per qüestions de fites i particions i

perquè no confluïssin gaires persones en pocs Km quadrats va fer-hi sortir

un conglomerat de muntanyes que coneixem pels Ports d’Horta, Beseit o

Tortosa.

Als primers temps, les muntanyes dels Ports no estaven prou assentades i

basculaven vers un costat o l’altre. Al riu Canaletes se li tiraven els Ports a

sobre, amenaçant-lo de fer-lo sortir del llit. Per corregir aquesta anomalia,

van posar dos lloses, molt grans, clavades fins al fons dels fonaments dels

ports, de manera que quedaven fixades; i un poc avall, a la vora del riu,

aixecaren l’Agulla de Bot per fita, i que totes les generacions sàpiguen fins

on arriben els Ports.

Júlia Pallarés Bes

EL PLET DE LA PERDIU

Una vegada dos amics anaven junts per un camí i van sentir cantar una

perdiu i un li va dir a l'altre:

-Mira si tinc sort que hasta quan passo canten les

perdius.

I l'altre va dir:


-Vas molt equivocat perquè aquesta perdiu ha cantat per a mi.

I es van posar a discutir, per a qui havia cantat la perdiu.

I com els dos volien tenir la raó, quan van arribar al poble van decidir

embolicar-se en un plet.

Els dos van anar a Tortosa a buscar un advocat cada un pel seu costat, però

van fer cap a casa del mateix, l'advocat els donava la raó als dos.

El plet va durar molt temps, cada vegada que anaven a parlar en l'advocat

els feia pagar uns quants diners a cada un.

Al final, llavors de molt i molt temps arribà el dia del judici, i l'advocat els

digué:

-Cada un de vosaltres està ben cregut que la perdiu canta per ell, i en

veritat canta per mi , i us ha costat molts diners, en canvi jo els he guanyat.

En sentir això els dos amics se'n van anar en la cua entre les cames.

Joan Mañà

PLUVIOMETRIA 2011 (MAS D'ALFREDO)

020406080

100120140160180

Gen

er

Febre

r

Mar

çAbr

il

Mai

g

Juny

Julio

l

Ago

st

Set

embre

Oct

ubre

Nov

embre

Des

embre

MES LITRES

GENER 7 L

FEBRER 6 L

MARÇ 163 L

ABRIL 56 L

MAIG 58 L

JUNY 14 L

JULIOL 26 L

AGOST 7 L

SETEMBRE 0 L

OCTUBRE 25 L

NOVEMBE 117 L

DECEMBRE 2 L

TOTAL 481 L


ANEM AL TEATRE ALUMNES DE CI i EI DE LA ZER


OPINIÓN PERSONAL DEL TALLER DE COCINA Som els alumnes de C. Mitjà. Comencem un nou curs de cuina, aquest curs

treballarem les receptes, poemes, dites... en català i en castellà.

Recordarem com es para la taula i com es menja utilitzant els coberts

adients. També fregarem tot el que embrutem.

La senyoreta Dolors i alguns xiquets tenen gallines i prendran les sobres per

poder reciclar. A canvi ens regalaran ous per fer algun àpat. Que bons!

Tenim una bona notícia: estrenarem un forn! Esperem no cremar res, que

tot quedi molt bo i que proveu les nostres receptes.

BON PROFIT!

ALEX

Opino que el taller de cocina me entretiene y me divierte mucho.

Me gusta que todos colaboremos y me encanta comer lo que hemos

preparado.

POL

Me encanta, pero que mucho el taller de cocina y como soy comedor aún me

gusta más.

A mi me gusta cocinar porque me entretiene mucho. Hay algunos que no

comen lo que tienen que comer, pero con el taller de cocina aprenden a

comer más.

Pere y yo comemos mucho, somos comedores.

Me gusta comer!

El taller de cocina es, es, es fantástico!!!


CRÒNICA DEL XXV CONGRÈS DE PREMSA JUVENIL

Els dies 1,2 i 3 de març la Srta. Dolors, acompanyada pel seu marit, va

assistir al 25è Congrés de Premsa Juvenil al Centre Martí Codolar de

Barcelona. En aquest congrés es van exposar les revistes nominades als

premis Lobo 201.

A principi de curs, l’escola va presentar la nostra revista, “La Garbinada” als

premis. En aquest premi nacional s’hi van prensentar unes 850 revistes

escolars. A finals d’octubre es van pre-seleccionar 75 revistes, entre

altres, la nostra. Un mes després vam rebre la grata notícia de ser una de

les 15 nominades.

A part de la presentació de revistes es van fer diferents activitats de

premis pels carrers de Barcelona.

A la senyoreta Dolors li agradaria tornar ja que va tenir oportunitat de

conèixer noves formes de muntar projectes. A més, la gent va tenir molt de

companyerisme amb ella i eren molts.

PREMIS LOBO 2012 Lobo de Oro 2011 La Puça INS Serralarga. Blanes (Girona)

Lobo de Plata 2011 El Molino Colegio de Educación Especial El Molino (Pamplona)

Lobo de Bronce 2011 El Mirador IES Barañáin (Navarra)

Mención especial público El Murciélago Colegios Ramón y Cajal (Madrid)


PREPAREM EL MERCAT

Preparant les etiquetes. Fent els clauers.

Fent els marcs. Votant els preus.

Els menuts també ajuden. Collint llorer.


Preparant les bossetes aromàtiques. Collint els calçots.

Tots treballant. Ja no hi ha res al hort!!!!!!!

Etiquetant els calçots. Tallant els calçots.

Els calçots

preparats per vendre!


ENTREVISTA

Marc Segura Ferràs treballa de professor a l’Institut-Escola de Batea. Aquest curs ens ha fet d’entrenador de futbol als xiquets de l’escola de Bot. La seva afició és el tir al plat. Hem tingut el plaer de rebre’l una tarda de divendres a l’escola i hem tingut una xerrada molt interessant amb ell.

1. D’on et va venir l’afició del tir? Quan era petit amb una escopeta de balins vaig començar a disparar. Era

una cosa que m’agradava molt. De ben petit vaig començar a les

competicions escolars a Gandesa. Els xiquets ens trobàvem a la plaça

els diumenges al matí, cadascú amb la seva escopeta, per anar a

competir.

2. Els teus pares i familiars van respectar la teva decisió? Sí, es clar, em van recolzar i tot el que fes falta.

3. Quan i per què vas començar i qui et va entrenar?

Vaig començar el 2006

a les competicions

oficials de tir al plat,

però no vaig tenir

entrenador. Ho vaig

aprendre practicant,

escoltant els que en

sabien més.

4. Quan entrenes? Quants dies a la setmana ho fas? Es necessita un camp de tir en condicions i amb la modalitat que

practiques per entrenar. Entreno el cap de setmana. El tir està inclòs en

els esports olímpics, és un dels esports olímpics més antics.

5. Quin vas quedar la primera vegada que vas competir al tir? El 2008 a la categoria 3a. Catalana vaig quedar el tercer. Les

competicions són organitzades per les federacions catalana o espanyola

i, hi ha competicions per Clubs i competicions regionals.


6. On vas a competir? En competicions de la federació Catalana a Mollet del Vallés i a

Tarragona. En competicions de la federació Espanyola a Granada, on vaig

quedar el segon de la meva categoria.

7. Com et sents en ser el 2n classificat d’Espanya? Em sento molt content i orgullós ja que hi ha gent com jo o més bona que

vol fer el millor d’ell mateix.

8. Quines són les pròximes competicions que has d’anar? Les primeres són les des campionat espanyol de tir olímpic per

categories a València, al mes de juny. També puc anar a les de Catalunya

a Mollet. A les competicions mundials només hi poden anar dues persones

de la federació Espanyola.

9. Ets bon amic amb els teus rivals de competició? Si, ens portem molt bé, tots tenim la mateixa afició. Si els altres

trenquen més plats és que són millors que jo, s’ha de ser coherent i

acceptar tant la victòria com la derrota.

10.- Com vas començar a ser tant esportista? Sempre ho he fet. De ben petit m’apuntava a totes les activitats

d’esport escolar que es feien en aquell moment a l’escola.

11.- Per què vas decidir ser entrenador del futbol sala? Perquè aquest any tenia més temps i és un dels meus esports preferits.

12.- Com et vas sentir quan et van preguntar si volies ser entrenador del futbol sala? Molt content i molt agraït per poder fer alguna cosa que t’agrada. I a

més, em van dir que aquí a l’escola havien uns jugadors molt bons.

13.- A quin equip de futbol estàs entrenant actualment? A part del futbol sala, estic d’entrenador físic amb el FC Ascó, de

primera catalana.

14.- T’agrada entrenar-nos? Si, ho tinc fàcil ja que els jugadors venen motivats.

15.- Van ser difícils els estudis de mestre? No, no els vaig trobar difícils. No trobes res difícil si una cosa t’agrada.


16.- A quina escola fas de mestre de E.F? T’agrada? A l’ Institut Escola Mare de Déu del Portal de Batea, és el tercer any

que estic i abans vaig estar 5 cursos a l’IES de Gandesa. M’agrada molt,

hi ha un bon ambient, és agradable.

17.-Com et senties quan anaves a l’escola de Bot? bé i molt a gust. No es feia pesat anar a l’escola. Tinc bons records.

18.-Consideres que vas ser un bon alumne a l’escola de Bot? Vas fer alguna malifeta? Ens la pots contar? Si, era un bon alumne. No vaig fer cap malifeta.

Al viatge de 8è de final de curs vam anar a Galícia, acompanyats amb el

mestre de religió Mossèn Cristòbal amb alumnes de Batea. Curiosament

amb el mestre que acompanyava als de Batea, ara som companys.

A les trobades de la Terra Alta, en tants colors que hi ha a Bot ens va

tocar de color rosa.

19.-Què en penses de que nosaltres et fem aquesta entrevista? Em sembla molt bé i interessant, teniu inquietud i iniciativa, ganes de

saber coses, això és positiu.

Que sigui així, que feu la feina molt bé i que d’aquí uns anys algú de

vosaltres sigui l’entrevistat.

T’ agraïm la teva col·laboració, ha estat una estona molt agradable poder conversar amb tu, ara sabem moltes coses de l’esport que practiques i de la teva experiència a l’escola. Alumnes de CS


III MERCAT DE LA COOPERATIVA PLANTIBOT

El dia 14 de març a les 9:30 els

socis i sòcies de l'empresa

PLANTIBOT vam fer el III

mercat de Plantibot.

Es van dividir en 6 grups de

mitja hora.

Al mercat es venien: calçots,

bossetes aromàtiques amb

distints tipus d’olors, unes amb

llorer i les altres amb espígol.

També és van vendre marcs amb una foto de grup de tota l'escola i uns

marcs sense foto i per acabar uns

manolls de sadorija.

En fi per mi va ser una gran

experiència igual que per a tots

els socis i sòcies de la nostra

empresa, sobretot per als més

petits.

Aquesta activitat es fa a partir

del projecte Emprendre en la

meva Escola.

Eric


MIC 12

El dimarts 3 d'Abril, els xiquets que vam ser convocats per anar a jugar a la

selecció de l' Ebre, vam començar a marxar des de Tortosa fins a l'Estartit,

on teníem que jugar el proper MIC.

El primer dia ens van donar les claus de les nostres habitacions i ens vam

deixar desfer les maletes e instal·lar-nos.

El segon dia vam anar a la presentació de tots els equips participant.

Després vam mirar el partit entre la selecció de Brasil i l' Estartit, va

acabar guanyant el Brasil.

A la tarda vam jugar contra el Barça, on vam perdre 6-0.

Al dia següent vam jugar contra el Longüel de Canada, vam empatar 0-0.

A la tarda vam jugar contra l' Escala, al seu camp. Allí vam guanyar 5-0.

Aquell partit ens va servir per passar com a segons.

El divendres pel matí vam jugar un partit de vuitens de final contra el

Manchester United, vam perdre 2-0.

Els dos últims dies, com que no teníem res a fer vam estar mirant partits i

finals que feien.

El Diumenge pel matí ja vam començar a anar marxant cap a Tortosa.

Èric


VISITA A L’ INSTITUT

El dia 23 de Març de 2012 els alumnes de sisè de Bot, Vilalba dels Arcs,

Corbera d’Ebre i Caseres hem anat a l’institut de Gandesa a visitar-lo.

Després de baixar de l’autocar ens hem reunit tots al pati i seguidament ens

hem dirigit a la biblioteca, on estudien i fan els deures en hores de pati,

agafen llibres per llegir i fan algunes classes de música o religió quan

aquestes estan ocupades. En aquesta sala també fan reunions i

conferències.

Després del pati hem anat al gimnàs on els xiquets de segon ens han explicat

el funcionament i les instal·lacions del gimnàs.

Seguidament hem anat al menjador on ens han explicat el funcionament del

menjador i, més tard, hem anat a l’aula de tecnologia, on ens han ensenyat

els diferents treballs que fa cada curs.

A continuació, unes xiquetes de segon ens han ensenyat les aules i els

diferents departaments de l’institut.

ELS DE 6è JA TENEN UN PEU A L’INSTITUT

Aquest any els xiquets de sisè, com tots els anys, anem a l’institut. Jo

me’n vaig però tinc molts bons records que no s’oblidaran mai. (Eric)

Me’n vaig de l’escola després d’estar anys, ja puc dir que deixo una

part de la meva infantesa. Aquí he aprés a llegir, a escriure, a jugar, a

ser bona persona i, a moltes coses més. També he fet amics,

companys,... tot això ho he fet gràcies als mestre, moltes gràcies.

(Ariadna). Recordo encara el primer dia d’escola. Portava una motxilla verda amb

una nena que es deia Júlia. I ara ens trobem amb els últims dies


d’escola. Pareix que aquell dia que em vaig posar “la motxilla de la

Júlia” per primera vegada fos ahir.

Vull donar les gràcies a tots els mestres i senyoretes que m’han

preparat per a l’institut. Em quedaran molts bons records!!! (Júlia)

Trobaré molt a faltar l’escola i els mestres que m’han ajudat a

aprendre moltes coses. Sobretot trobaré a faltar l’escola els dies

d’acampada, l’excursió a fi de curs i la festa de l’aigua. (Joan)

Estic molt content d’haver estat a aquesta escola perquè els mestres

són molt bona gent.(Josep)

ROBIN HOOD

On Friday 16th March, CM and CS from Bot school went to Gandesa to

watch the English play Robin Hood. There were students from Terra Alta

schools.

The play was in English, but it wasn't difficult. The actors were funny and

clumsy. Some students could play on the scene, for exemple, Sara and Julia

from Bot. Sometimes the decoration fell down on the actors: it was funny.

Students could dance, sing, vote... during the play.

We enjoyed the play a lot !!!


FESTA DE LA COOPERATIVA

Com a acte de cloenda de les activitats de la Cooperativa

Plantibot es va fer el dia 5 de

juny, coincidint amb el dia

mundial de Mediambient, una

gran festa a l’escola. Per la

tarda una gincama, enla qual els

xiquets i xiquetes s’ho van

passar d’allò més bé fent les

proves que havia preparat la

senyoreta Tere. Per la nit un

sopar de gala que van

organitzar i gestionar tots els

socis de la cooperativa.

Marcel de P4 i Pep de P3 van

viure la diada intensament i la

van dibuixar.


Racó literari LA CLAU DE SOL El pentagrama està tot sol,

la clau de sol no té son

han enviat un e-mail

i les notes han vingut corrents

DO SI DO RE

MI FA SOL

MI MI RE DO SI LA

Mare meva la canço que han fet

Totes ballen ,totes canten i s’ho passen molt

bé!!!!

El pentagrama ja no esta sol

I fins i tot ha sortit el sol

Josep Viña

L’OCELL GROC

L’ocell groc

Porta un vestit groc

Per la matinada se’l treu,

I per la nit somia

amb el numero deu.

Neus Barrena

SANT JOSEP

A Sant Josep vam anar

i molt bé ens ho vam passar

Vam fer xocolatada

per tota la setmana.

A jocs tradicionals vam jugar

i massa bé ens ho vam passar.

Per les roques vam escalar

i algun braç ens podíem trencar.

Joan Mañà


EL MEU GATET

El meu gatet es siamés ,

i cada dia l’estimo més.

De petit era molt guapet ,

pero una mica entremeliadet.

Fa la mesdiadeta ,

deprés de menjar sardineta.

Sempre va al seu aire

i que no li manen gaire.

Li agrada caçar moixons

i ratolins pels racons.

Xarli es el seu nom

perquè ho sapiga tothom.

Maria Martí CASTIGAT

Un dia estava castigat,

I em sentia enfadat

Cada cop em sentia més aburrit

però de cop em vaig sentir eixerit

Vaig engegar la televisió,

i vaig veure un programa d'emoció

ve venir el meu pare i em va veure

I vaig estar més temps castigat

a un racó abandonat.

Josep Montoya


L’HIVERN ELS DIES DE LA SETMANA

Bona nit,

El sol ja s’ha escongit

El arbres,

Tanquen els ulls de la foscor.

La gent calenta

Cadascú a casa seva.

La nit,

Llarga, freda i fosca

Com una bruixa

De somnis gelats,

Petrifica,

El verd,

D’una fulla

De l’arbre adormit.

Ariadna


ENTRETENIMENTS Alumnes de 5è

Busca les 7 paraules a la sopa de lletres


ENDEVINALLES

Porto cinc habitacions, per cada una un llogater,i a l'hivern, quan fred sol

fer, tots hi estan ben calentons.

Ben escarxofada al sofà t'acabo de dir el meu nom. Mira si el saps trobar

com fa gairebé tothom.

E O T U N I K M

R C R A P R M O

G A E P S A G K

J L B C E N L G

A C A A X E L D

N U L L T D A N

I L L S I R P C

N S F X F O I M

E M Ú S I C S E


MOSTRA DE TEATRE COMARCAL A la mostra de teatre comarcal celebrada a Bot la setmana del 14 al 18 de

maig vam presentat tres obres.

Pinotxo

El fantàstic món d’Oz La rebel·lió a la cuina


REFLEXIONEM

“Veus coses i dius, per què? Però jo somio coses que mai van ser i dic, per

què no?” (George Bernard Shaw, dramaturg, crític literari i activista polític irlandès. Premi Nobel de Literatura, 1925)

Vos mestre, per què

ensenyeu?

Ensenyo per tal d’aprendre! Pere Quart

"El principal objecte de

l'educació no és el de ensenyar-nos a guanyar el pa, sinó a capacitar-nos per

fer agradable cada mos." Anònim

Abans de casar-me tenia sis teories sobre la manera d'educar els nens. Ara

tinc sis fills i cap teoria. John Wilmot (1647-1680) Segon comte de Rochester. Poeta anglès.

Si planifiques per a un any, sembra blat. Si planifiques per a una dècada,

planta arbres. Però si planifiques per a tota la vida, educa persones”

(KWAN-TZU, filòsof xinès, 300 a.C).


FESTA DE LA COOPERATIVA

Garbinada 2012

Documents

Transcript of Garbinada 2012