GASETA DE LES ARTS15 AGOST 1926 DIRECTOR: JOAQUIM FOLCH I TORRES

Any III.—Núm. 55

Josep 1!t.' Sert, el gran decoradori les pintures ele la Sen de Vich

La premsa de França.ila nostra ha consta-

tat recentment el grantriomf que el nostre ar-tista, en Josep MariaSert, ha assolit darrera-ment amb l'exhibiciódels plafons destinats ala Catedral de Vich, enels pavellons del Jeuxde Paume, anexos alMuseu del Luxembourgde París. El sol fet dequè l'Estat Francèshagi cedit un local delsseus museus d'art mo-dern, per a exhibir l'o

-bra de l'artista, provaclarament el prestigique aquest ha aconse-guit a França, on el seunom ocupa el lloc mésalt entre els grans deco-radors moderns. Aquestprestigi, que ha assolitim home, positivamentretret a la popularitat,i que una íntima com

-plexió aristocràtica;gairebé involuntària

-ment l'allunya de tot elque sien elogis públics;aquest prestigi, quepassant les fronteres hadonat a n'en Sert l'en

-càrreg de vastíssimesdecoracions destinadesa grans palaus d'An-•glaterra i de l'Amèricadel Nord; aquest pres-tigi que s'ha formatlluny dels salons ofi-cials i dels llocs on esdonen les públiques re-compenses, té per basela sola producció delgran pintor; produccióvastíssima i esforçadaen la qual s'han resoltdificultats i problemesde tècnica pictòrica iartística superiors envolada material a totsels que s'hagi proposatmodernament la pin-tura d'arreu del min.

Saludem per tal en.Josep M. Sert, un ar-tista nostre, que ve afer reviure les gestesartístiques dels gransdecoradors del renai-xement, i amb el qualve a desmentir-se ple

-nament la dita de quèel temps modern ha posat en desúsaquelles. Encara els grans palauspúblics i els de les nostres aristocrà-cies del negoci i de la sang, ofereixenvastos murs a la decoració, quanhi ha un decorador qui els sàpigaomplir amb quelcom més que telespintades, i obediental principi fona

-mental del seu art sàpiga crear unambient d'insomni dins de quatremurs d'una estança:.

Prova d'això, és l'abundosa pro-•ducció de l'artista des de l'any 1900en què s'establí a París, fins l'any1925. En 1900 debutà a París ambla decoració del menjador del Pa-velló Bing a l'Exposició Universal,

i del mateix any són els plafons quedecoren l'Hall del Palau de Justíciade Barcelona. Venen després elsprimers plafons destinats a la Cate-tedral de Vich, exposats a can Parés,als quals segueix l'esplèndida deco-ració de la Sala de Festes del Palaudel marquès d'Alella a la nostraciutat. D'aquí comencen les granscomandes fora de Barcelona: A Parísdecora la Sala de Música del Palaude la marquesa de Polignac i el ves-tíbul de la casa de D. Lluís Errazu;segueixen el gran Saló de Música deKen Haus (Anglaterra); el Saló delcastell de Sympne (Anglaterra), pro-pietat de Sir Philip Sassoon; el

den, a Palm Bcach (Es-tats Units); sala de ballde M. Maurici de Ver-del, a París, i ara, elsnous plafons de la Seuvigatana.

Són vint-i-cinc anysde la vida d'en Sert,aprofitats, certament.A vint-i-cinc anys s'ins-talava el nostre granartista a la capital deFrança, i començava elseu treball, que avui ésja superior al que pro-dueixen molts artistesal llarg de tota la sevavida; treball alternatamb viatges a totes lesparts del món que po-den oferir un interèsa l'artista; treballs al-ternats amb la contem-plació i l'estudi delsgrans moments i de lesgrans obres d'art. So-jorns prolongats a Ità-lia, estudiant els gransdecoradors. No menysprolongats a Espanya,davant els escultors iels mestres del barro-

M quisme espanyol del siso del set cents, i encara,treballs i estudis no-drits per una sòlida documentació que li hn for-mada una vasta cultura,de la qual s'en alça se-gura en les seves am-ples volades la fantasiad'aquest gran creador.

No es tracta doncsd'un prestigi sense fo-naments; no és la d'enSent una d'aquelles glò-ries a la moda. Al llarg

• de vint-i-cinc anys, enSert, cada una de lesrares vegades que llaexposat una de les sevesobres, lla obtingut untriomf igual. El seu artple ele modernitat nopassa; els esplendors dela seva decoració fas-tuosa, que no té altres

• precedents que a Ve-nècia, rnu són esplendorsde cavalcada, que esde-venen a la llarga fati-gants. Tenen al fons unaànima que hi palpita,un accent humà pro-nunciadíssim, i Iluny de

gran menjador del castell de Wre-tham (Anglaterra); el Saló de Coom-bre Court (Anglaterra); l'escala d'ho-nor del Palau Elchingen, a París;la decoració per una de les sales deMaricel, a Sitges, traslladada perMr. Deering al seu Palau de Chicago;decoració pel menjador del castellde Laversine, del baró Robert deRothschild; menjador del marquèsde Salamanca a Madrid; saló pelPalau del Sr. Errazuriz, a BuenosAires; gran Sala de Ball del Palau deSir Philip Sassoon, a Londres; men-

les intimitats pròpies a la complexióde l'espiritualitat moderna, tenen elmèrit enorme de donar dins les notesminees i un xic mesquines de la vidad'ara, un sostingut de lo grandiós,que s'ha aguantat inalterable i potental llarg d'aquest quart de segle queés, sens dubte, un dels més mogutsde la història artística moderna.

Aquests són els prestigis de l'obrad'en Sert, que avui és considerat enel món, com un dels més grans de-coradors dels temps moderns; i aixòper glòria nostra.

jador de Mlle. Clianel, a París; deco-ració a Pittsburg pel Palau de M. H. La formació artística d'en JosepPhilips; Sala de Musica de Mrs M. Sert no es deu a cap escola.

a n̂ rip

EI gran pintor Josep M. Sent, que decora la Seu ele Vich. — Retrat per Ramon Cases en 1916, conservatal 1Yluseu de Belles Arts de Barcelona.

Els tres grans plafons del lons de l'absis de la Seu de Vich, representant, el del centre, e]s ApòsLols SauL 1'erei Sant Pau, i els dels costats, dos dels Evangelistes. La disposició dels plafons és tal com eren presentats al'exhibició al Jeux de Paume de París.

2 GASETA DE LES ARTS N,e 5

Apresos els rudimentsdel dibuix amb profes-sors i acadèmies parti-culars, pot dir-se que elseu gran instint i la sevafuriosa vocació de de-corador l'han guiat. EnPascó, que interveniacom artista en la fà-brica de tapiceries delSr. Sert, pare deLnostregran decorador, reco

-llegué ben aviat lesgrans aptituds del queavui és considerat aFrança com el primerdels grans mestres mo-derns de la pintura mu-ral. En Sert, que es-timava en en Pascól'home de grans ins-tints artístics, es sentiaper ell ben comprès ianimat en el camí quesomniava de seguir. En.Josep M.a Sert, en mo-rir el seu pare, deixàles tasques de la fàbricaon curava de la partartística i es traslladàa París, portant unsomni que no ha rea-litzat totalment encara.Aquest somni era la de-coració total de la Ca-tedral neoclàssica deVich; somni que al llargde vint-i-cinc anys demeditacions i d'estu-dis, ara :va prenent cos.Obra de maduresa,. enels plafons suara exhi-bits. a París i que aquíreproduïm, s'hi sent laplenitud a què ha arri-bat l'art d'en Sert i ésbell. de pensar que clfruit madur l'hagi guar-dat l'artista per a ofe-rir-lo a la seva terra na-diva, donant-nos ambaquesta decoració de la.Seu vigatana, un copsia complerta, el mésgran monument de lapintura mural modernaque hi hagi al món.

D'aquesta decoración'hi féu comanda elgran Bisbe Torras iBages. El Prelat filòsof,que es complavia en lacónversa amb els artis-tes, escoltà en Sert quanera tot just un jovin-cell, i comprengué totala grandesa de la concepció pie-tòrica que havia de revestir depompes de color i de'significacionsels murs i les voltes llises de laSeu . que regia. El Bisbe i el Ca-pítol de Vich, fent honor a les tra-dicions glorioses d'aquella Seu, onl'art ha sigut tothora estimat,on s'ha creat un Museu que és unhonor de la Pàtria, feren _ l'any1904, l'encàrreg formal a l'artista,que del primer impuls oferia l'any1908 una sèrie dels 14 primers plafons destinats al monument queexposà al Saló de París, junt amb elpla general de l'obra i després a canParés, a Barcelona. Des d'aleshores,entre l'esforç de les grans obrescreades, el pensament d'en Sert hagravitat vers aquest punt central dela seva vida i de la seva obra: la Seude"Vich. Ara, el seu gran esperit, no-drit per totes les conquestes que haassolit la seva intel • ligència i laseva inspiració, sembla aplomat da-munt la gran decoració vigatana, dela qual ara ha exposat la part desti-nada a l'absis, i que pel que diuenles reproduccions adjuntes, s'ens

ofereix amb un accent de ncyble iinigualada grandiositat.

La concepció pictòrica de la Seude Vich és vastíssima, com vastís-sima és la superfície mural a cobrir.L'obra d'estil neoclàssic que en Sertdecora, fou construïda l'any 1780.Consta de tres naus i la coberta éscomposta de tretze cúpoles sostin-gudes -per pilars quadrats. La llar-gada total de l'edifici és de 10 per25 metres d'ample a una alçàriamitja de 30. La decoració ha de re-vestir totes les superfícies compre-ses entre els motlluratges i faixesdel element arquitectònic, que seranel natural enquadrament d'aquella.Les referides superficies, de baix adalt, es distribueixen en tres zones:1. a Els plafons que van de terra ala cornisa, que fa la volta al temple.2. a Els plafons a mitja alçària entreels altars laterals i la cornisa. 3. a Elstimpans damunt la cornisa i les cú-poles.

En el pla general de l'obra, que elpintor ha mantingut en tot l'essen-cial, l'artista partint del principi dequè el Temple és la Casa de Déu, ha

concebut el conjunt pictòric comuna representació de la Vida segonsel nostre dogma. Així, en la partbaixa, representa en la sèrie de pla-fons sota motllura, la vida terrenal.En les cúpoles i els timpans damuntmotllures, la vida celestial, i en elsplafons de la regió intermitja, la his-tòria Santa per la qual els dos mónses posen en contacte formant la uni-tat universal pel mitjà dels missat-gers de Déu: Els Profetes, els Angels,el Crist. A dreta, tota la sèrie delNou Testament. A esquerra, la del'Antic.

Els temes principals d'aquesta de-coració grandiosa corresponen alstres punts ressortints de l'edifici, quesón: I. L'absis central. II. Els murstesters de les naus en el dors de lafaçana, vis-à-vis de l'altar. III. Lacúpola central.

La decoració de l'absis, presentaen el plafó central, Sant Pere i SantPau, que sostenen amb les seves es-patlles un bloc enorme, esboç del'Esglèsia futura. Damunt d'una so-colada de pedres en ruïnes, comd'un vell edifici pagà, s'alcen les

dues figures dels apòs-tols, grandioses, desta-cant damunt d'un folgatcortinatge on campennúvols i on voleteigenàngels. A dreta i esquer-ra, quatre plafons, ambigual tema de sòcol,representant els quatreEvangelistes portantoberts els quatre llibres.Finalment, els dos gransplafons laterals delPresbiteri, presentendues composicions vas-tíssimes representant aesquerra, 1'I-Iomenatgede l'Orient a l'Altar; aesquerra, l'Homenatgede l'Occident.

En aquestes' duescomposicions magnifi-ques la fantasia prodi-giosa del pintor ha des-plegat els seus gransvols. En el plafó de l'O-rient, els Elefants enor-mes portant al llomels dos Reis i els grupsdels pobles i les races,i les precioses càrre-gues de la sumptuosi-tat oriental, flecten elsgenolls davant l'altar.L'Occident presenta aDéu les proes de lesgrans naus d'on desem

-barca el Rei Blanc ambla corrua simbòlica de lahistòria i l'escultura.

En els plafons del cap-çal de l'església enfrontl'altar, s'hi representaal centre la Crucifixió.Hom imagina l'escenaculminant desenrrot-llacla per aquest grancompositor. A l'esquer

-re, hi haurà l'enterra-ment del Crist i a la

dreta, el Judici Final.Dessota d'aquests tresgrans plafons, a bandai banda de la Portaprincipal, hi haurà elsProfetes, cloent el Lli-bre de l'Antic Testa-ment.

Dalt de les voltes, lacomposició general éspresidida per la Santís-sima Trinitat que ocu-pa la cúpula central.L'esboç d'aquesta obrarevela una concepciómagnífica. En les tres

petites cúpules que van de la portaa la cúpola central, cobrint la naumitgera, s'hi representarà la mul-titud dels Benaventurats entrant alCel, precedits del Crist. En les trescúpoles de la nau esquerre, els àgelsmissatgers de Déu al homes. Enles tres de la dreta, les Oracions,missatgeres dels homes a Déu. Enels timpans de les finestres, s'hi re-presentaran en sengles composicions«El do de la Vida», «La Ingratitud»,«La Justicia Divina», «El Penedi-ment», «El Missatge d'Amor», «ElCant d'Acció de Gràcies ». En elsvint timpans de les cúpules hi seranrepresentades les Beatituds. A lesdues extremitats del creuer dosgrans plafons representant «La VidaActiva» i «La Vida Contemplativa».

«La Vida Activa» mostra l'exis-tència de l'home dins un bell esce-nari de la Plana de Vich. Al centre,en primer terme, «La Casa». A l'uncostat hi ha un interior, amb «ElNaixement de l'Home», i a l'altre,un interior amb «La Mort de l'Ho-me». En el dintell, «L'Home, laDona i els fills ». Al fons es veu «El

«L'Hornenalge de 1'Orient>> a l'altar. Plafó del costat de l'Epístola en elPresbiteri de la Seu de Vich.

uL'IIomenatge de l'Occident* a l'altar. Plafó del costat de l'Evangeli en elPresbiteri de la Seu de Vich.

N.° 55

GASETA DE LES ARTS

3

Poble », amb el carrer que porta al'església, vers on van i d'on surtenles corrues d'»El Bateig», «El Casa-ment» i «L'Enterrament ». El conjuntd'aquesta composició, el conceptede la qual és d'una grandiositatsingular, és arquejada per un granpont, per on passen en processó «Elsjoves que van cap a la sembra» d'uncostat, i de l'altre «Els vells quetornen portant les collites ».

El gran plafó de «La Vida Con-templativa» té per esccnari ((ElMontserrat». En cada una de les:seves ermites es desenrotllen escenes•de la vida mística. Al cim es repre-senta «Sant Francesc rebent elsestigmes ». El conjunt és banyat de11um de lluna i de pampelluguejosde celísties.

Heu's aquí la vasta concepció de la

EI elaustre de l'ahadia de Cuxá alMetro poli tan Museum de 1ovaYork

Ln moderna cultura americana eSproveeix d'eines d'estudi, i no

repara en res per a procurar-se aque-lles coses que li són necessàries.Així, en l'aspecte dels estudis del'arqueologia i de la història de l'art,Veiem com els seus museus, grans

decoració de Vich, de la qual sen'ha realitzat ja una part importanti en la qual l'artista treballa arafebrosament, abocant tota la forçadel seu geni en aquesta obra que serà,sens dubte, la gran obra de la sevavida i que dintre pocs anys veurem,si a Déu plau, acomplerta, comen-çant-se ja ben aviat la coHocacióde les grans teles en els murs.

En acomplir-se un nou pas d'a-questa gran obra, la nostra GASETA

DE LES ARTS ve a retre el seu hu-mil homenatge al gran decorador,sentint-se orgullosa de què sia undels nostres l'acomplidor d'aquestadecoració, que constituirà, com hemdit, un dels més gran esforços del'art modern.

JOAQUIM FOLCH I TORRES

dipòsits de materials procedents deles ruïnes de totes les civilitzacions,es van nodrint dia darrera dia. Lesescoles arqueològiques americanes aItàlia i a Grècia; els seus arqueòlegsagregats a les escoles europees d'E-gipte; les seves missions explorado-res a la vella terra del Nil i a Meso-potàmia no s'han limitat a estudiar,sinó que han portat al seu país elsclements materials d'aquells estudis.

Més recentment l'Amèrica ha com-près l'enorme interès de la civilit-

zació medieval europea, i les seccionsd'art medieval dels seus museuses van nodrint prodigiosament. L'artromànic, sobretot, ha promogut unimportant moviment d'estudis espe-cialitzats. Aquí hom veu els llibresfamosos de Kingsley Porter sobrel'escultura romànica de l'occidentd'Europa. Aquí els de Walter Koochsobre la nostra pintura romànicai els de Pout sobre la pintura gòtica.I amb els estudis fan cap a l'Amèricaels materials que són susceptiblesd'ésser exportats.

Potser els arqueòlegs americans,millor que els d'Europa, han com

-près l'enorme interès d'aquesta pin-tura romànica damunt taula i d'a-questa la nostra escultura en talladels segles xi al xiil. Ells veuen queavui no es pot pas començar elcapítol de la història de la pinturamedieval a l'Occident sense conèixeraquests materials. Ells en comprenentota la valor i s'en emporten elsexemplars que poden al seu país.,

Sortosament Catalunya ha salvatel gros del seu art romànic. Lescolleccions de Barcelona, de Vich,de Lleyda; els nuclis de la Col leccióPlandiura i algun de nou que s'enestà formant, en són testimoni; peròavui és tal la fária dels americans

pel romànic nostre, que els nostrescolleccionistes es veuen obligats apagar preus simplement fantàsticsper un frontal romànic. Així, fauns pocs anys el Sr. Plandiura pa-gava 40,000 pessetes per un exem-plar on hi ha representats els QuatreEvangelistes. Ara mateix el Sr. Boschi Catarineu ha pagat 50,000 pessetesper un altre frontal d'altar romànicd'Escola Aragonesa.

D'aquesta fúria d'arreplega delsamericans, que repercuteix tan sen-siblement en el mercat nostre (i queno hauria de repercutir, perquèl'exportació de peces d'aquestes —que la Junta tècnica de la duana deBarcelona prollibeix — hauria d'és-ser prohibida en totes les duanesd'Es,pinya), en tenim una justifi-cacio en les esplèndides instal lacionsde l'escultura romànica i gòtica ques'han inaugurat fa poc al MuseuMetropolità de Nova York. En llocpreferent d'elles hi figura el vellclaustre romànic de l'abadia rosse-llonesa de Cuxà, lligada per tantssegles a la nostra història. Com elgovern francès haurà deixat emigraraquesta obra? Com el Servei de Con-servació de Monuments de Franças'ha deixat pendre uns restes detant valór històric?... No 110 sabem.El fet és que el claustre de Cuxàha passat la niar, i ara, sota el cel de

Les nostres ruïnes a l'Amèrica del Nord

E1 Claustre de l'abadia rossellonesa de Sant Miquel de Cuxà, en un dels jardinsdel Metropolitan Musewn ele Nova York.

Pica romànica que presideix la reconstrucció del claustre de Cuxà a Nova York.

4 GASETA DE LES _1BTS

N.° 55

Nova York, obra les coroles dels seuscapitells i retalla la silueta delsseus arcs.

Un xic teatral potser, les altresülstaHacions d'escultura medievaleuropea mostren, però, l'amor ambquè són allí rebudes i tractades lesnostres ruïnes, les nostres Vergesi els nostres sants de pedra que laignorància unes vegades i l'afanyde lucre en altres deixa pendre peral patrimoni artístic dels pobleseuropeus, i que els americans, com

-prenent-ne tota la seva valor, ad-quireixen a costa de quantitats quemolts museus d'Espanya voldriencom a únic capital per al seu soste-niment perpetu.

Les reproduccions adjuntes mos-tren les noves installacions del]Museu Metropolità de Nova York,recentment inaugurades, que ense-nyen ço que haurien d'ésser elsnostres Museus en mostrar ço quesón els que es nodreixen solamentdel que aquí deixen fugir.

Dignes de tota lloança i de tot

Peces ceràmiques signades aparei-xen isolades en totes les èpoques

i països de l'Islam. On trobem ambmajor freqüència noms de ceramistesi marques de taller, és a la ceràmicaegípcia dels segles xiii a xrv anome-nada de Fostat, els quals han sigutrecollits i exposats en un importanttreball pel conegut col•lecclonistai investigador d'El Caire, Dr. Fou

-quet (1); avui podem afegir-hi en-

(1) Conlribuliort a l'élude ele la cérami-que orienlale. (Le Caire, 1900).

respecte les finalitats d'aquesta pos-sessió, no són pas ells els qui man-quen en emportar-se'n les ruïnes,sinó els europeus que ens les deixemgendre. Car, com podem veure, noes tracta aquí de taules i cadires ifanalets de llauna i caixes i ferretsper a guarnir interiors estil antic,com tants marxen a l'Amèrica; nies tracta de l'empresari que ha re-corregut fa uns mesos el nostrepaís comprant teules velles ambmolsa de les nostres cases de pagèsper a fer construccions pintoresquesamb aire de cosa vella en la terranova, sinó de peces que són fillesdel nostre esperit, trossets de lanostra ànima que no és honest dei-xar-se'n emportar.

Felicitem els arqueòlegs d'Amè-rica pels seus treballs i pel seu treball

d'arreplega, que fan honor als seusmuseus; 1 en veure reproduït elclaustre de la solellada abadia deCuxà, lamentem que Europa esdeixi perdre les ruïnes.

FLAMA.

data segura, ja que és l'únic que enspermet una agrupació cronològicai l'estudi de l'expansió de les dife-rents tècniques i estils decoratius.La majoria d'innovacions en aquestrespecte sortien, pel que sabem,de Pèrsia, i feliçment, mercès a unnombre respectable de treballs docu-mentats, estem en disposició deseguir amb bastanta precissió l'evo-lució ceràmica, al menys en aquestcapital territori, encar que finsavui per la manca completa dedades de lloc autèntiques tinguemde renunciar sempre a una loca-lització segura.

La ressenya que segueix no potpretendre ésser completa, malgrathaver-se tingut a la vista, en lo pos-sible, la bibliógrafia sobre la matèria,i haver-se utilitzat les notícies par-ticulars de diferents colleccions.Doncs el material publicat és extre-madament reduït, en comparació,especialment, amb el que es trobaen propietat privada i per la majorpart desconegut, o al menys sensellegir, i demés, surten cada any novestroballes en excavacions, augmen-tant considerablement e] nombreexistent. Avui encara devem estardisposats a grans sorpreses en aquestrespecte i no podem estalviar lobastant les conclusions precises. En-cara devem observar que les dadesen xifres, en general a l'època avan-çada, es troben amb major freqüèn-cia que les en paraules, que apareixen,però, junt amb les últimes ja en elsprimers períodes, i demés que, na-luralment, totes les dades d'anysque apareixen, en part amb la in-dicació de mes i dia, estan redac-tades en àrab, malgrat que pel demésl'epigrafia de la comarca sovint siguiexclusivament persa.

x,-k >k

Anant ja a estudiar la niajòlicade reflexos, ciue a causa de la seva

extensió per tot el món musulmàapareix d'especial importància, lestroballes de fragments, fetes a les ex-cavacions de Samarra, han donatcertesa a la hipòtesi, emesa fatemps, de què l'Irak fos conside-rat com la pàtria d'aquesta tècnicacom de tantes altres. En el segle ix,Samarra va existir del 838 al 883;foren decorats allí probablementvasos i rajoles en tons metàl•licsbrillants, i certament la gama era detal varietat que en lloc més s'hatornat mai a assolir. Aquesta cerà-mica de luxe que els Abasides deBagdad feren fer, aviat va éssersol • licitada a totes les terres de l'Is-la m; lla aparegut a les excavacionsde Pèrsia i. Espanya, però sobretoten majór quantitat a les ruïnes delVell Caire, i sens dubte les pecesimportades de la capital de 1'Im-peri donaren el primer impuls pera la fundació de fàbriques de cerà-mica de reflexos a les altres capitals.En relació amb això ens apareixcom a plenament digne de crèditla noticia de què Ibrahim II de ladinastia dels Aglabites va fer venirles famoses rajoles del mihrab de lamesquita de Sidi Olcba a Kairuanl'any 894 a. de J. C., en part, deBagdad i en part els féu fer en ellloc per ceramistes mesopotàmics;sobretot una comparació amb elsexemplars trobats a Samarra mostrauna complerta coincidència en latècnica i en les formes (1). Aixítenim amb aixó una primera dadaimportant per a l'origen de la cerà-mica de reflexos islàmica i devemsuposar que cap el 900 ja era tambéfeta en alguns tallers en territoriirani. Certament que entre aquestmoment i els primers exemplarsindubtablement perses, datats, s'obra

(1)1-1. Saladin, La mosquée de Sidi Okbaa Kairouan. (París, 1899), pgs. 7, 16. —F. Sarre: Die Xleinfunde oon Samarro.(«Der Islam», 1914).

Faianees perses datadescara qualques dades més mercès atroballes ulteriors. També a lessemifaiances perses dels segles xvra xviii, imitant la porcellana blanaxinesa, era usual posar-lii marquesen una forma més o menys asiàtic

-oriental, però la majoria, segonssembla, com a mera imitació delsmodels i rarament amb l'objecte dedonar a la peça una verdadera firmade ceramista.

De molta major importància queles peces assenyalades així són elstreballs que van proveïts amb una

Altre aspecte de la Secció d'escultura medieval al Museu de Nava. York.

N° 55 GASETA DE LES ARTS 5

Un aspecte de la Sala d'escultura medieval europea al Museu Metropolità de Nova York.

tan sensible buit quesols hipotèticament ides de punts de vistatècnics podem ompliramb el material conser-vat. Com a sèrie conti

-nua i tenint en compteles peces datades, qual]lista establerta per pri-mera volta per FredericSarre (1), podem avuiaugmentar molt consi-derablement; la indús-tria de reflexos persaapareix pròpiament tansols en el segle XIIIi xrv. La peça d'aquestaespècie més antiga i es-pecialment caracterís-tica per al floreixementde l'anomenat estil deRaghes a causa de laseva elegant execució,encar que poc conside-rada a les obres quetracten de la matèria,és una copa que en 1913encara es trobava en elcomerç a Londres i queté a la vora una ins-cripció que cita l'any607 (le la IIèg. (1210 deJ. C.) (2), (fig. 1). Elmotiu, ple d'encís, fins

•ara no ha sigut expli-cat, que jo sàpiga: estracta de la representa-ció amb fidel estil, tras-lladada al llenguatgeceràmic, de la troballa de Schirinbanyant-se, feta per el rei Khosran,que més tant ha jugat un papertan important en la pintura de mi-niatures persa. La princesa està enel rin, representat pels peixos quel'envolten; el príncep ajupit a lavora dedicat amb atenció a contem

-plar-la; al seu costat està el cavallamb les brides i la sella, i per darrerasurten els encuriosits caps delsacompanyants. Aquest plat ha sortitevidentment del mateix taller al que.pertanyen tota una sèrie, de pro-cluctes dibuixats amb igual finor itractats amb atapsït detall entre elsquals hi ha l'bermosa plata dels ca-vallers, per desgràcia incompletaa la Secció Islàmica de Berlín (3).Una disposició igualment sentimen-tal, com reprodueix la llegenda deKhosran, es troba expressada en elsversos plens d'enginy que, dispo-sats en petits quadrets, adornen unabella gerra de la col • lecció God-man fabricada dos anys més tart,el 1212 de J. C. (4). Com a tercerexemplar datat d'aquest grup antic,que empra exclusivament el todaurat sobre vidriat blanc, sensecap altre color, citem una gran copade la Col • lecció de Berlín, qual de-coració interior està del tot desco-lorida mentre la paret exterior,deixant blancs i'en ben conservatvernís, mostra lletres kúíiques esti-litzades amb fons de fulles a ma-itera d'arabescos, i permet llegir al'orla la data de 615 de la Hèg. (1218de J. C.) (fig. 2) (5).

(1) P'. Sarre: Deukmaler persisclher Ban-kunsl (Berlín, 1910), p. 64 SS. Die persis-

chen Lüsler fuesen.(2) En colors a I-I. Rivière: La céramique

Bans l'arl rnus'rlman. (Paris, 1913,) ] lm.:35.(3) AniLI.: Berichle ans den Prenk.

Kúnsldamlungen XXX, fil;. 43.(4) Erro pel desert, separat de la

meva estimada i escric aquestes paraulesen el gerro perquè serveixin per recordar-me, l'any 609 ele la I-Iég. Pugui ella, ambla qui sempre sonusio, refrescar-se, si ellaporta aquest vas als seus llavis; pugui reco

-nèixer la meva lletra, pensar en mi i com-pacleiter el meu amor.» V. Burlinglon Fine

Aris Club B.xhibilion of Ihe ¡agence of ¡'ce-sia. (Londres, 1908), làm. 8, i Wallis: TheGodman Colleclion. (Londres, 1894).

(5) L'escriptura és quelcom recurvada

de. Sultanabad decora-des d'aquesta faisó, quefins ara es feien arribarfins el segle xlv, deguéproduir-se a la segonameitat del segle xiii. Ajutjar sols per la figura(1) no m'atreveixo a de-cidir si un gerro de re-llexos de la CoHeccióTaylor pertany a la ma-teixa escola, però decsenyalar la primera(1275 de .1. C.) 'de lesJugues lectures propo-sades, 674 i 774 de la1-Ièg., com evidentmentmés justa. Com a . finald'aquesta sèrie s'ha °decitar encara un plat dedibuix atapaït que estroba • a la CoHeccióPatterson, amb .ocellssobre arabescos ,en élfons i lá data 68-3 de laHèg. (1234 de J. C.) (2).

Molt important és elnombre de les rajolesperses datades amb cer-tesa, amb pintara 'dereflexos, que sens dubtefréqüentment eren fetesen els mateixos llocs itallers que els varsós ique per la unitat de llurforma es tracta sempredels coneguts. tipus .. encréu • i en estrella, rèSu1-ten especialmelit .des-

tinades.'a l'estudi de les , diférénciescronològiques i locals. La data de610 de la I-lèg; (1213 de ' J. C.) espot desxifrar en . el fragment dunarajola en creu' amb textos. de lesSures a la vora; que es troba' alMuseu d'Arts iildustrials de Leipzic,llerò la lectura és discutible, de ma-nera que encara devem considerarles dues estrelles de reflexos de laCol lecció Godman de l'any 614 de.la Hèg. (1217 de J. C.) com l'exemplemés antic d'aquesta espècie (3).Mostren cada una, en dibuix dife-rent, dues llebres al costat d'en

-trellat d'arabesecs, un motiu quealeshores degué apareixer i desprésfou llarg temps estimat (vegis mésavall). Amb la invasió mongola, lafabricació de revestiments de paretsceràmics no va sofrir evidentmentcap llarga parada; doncs el docu-ment més pròxim, cert, amb un ocellentre flors, amb reflexos i blau, delMuseu d'Arts industrials de Breslau,és de l'any 638 de la Hèg. (1240 de.J. C., fig. 3). Una rajola amb figures,malauradament molt fragmentada,amb pintura de reflexos gris, que estroba al Museu Kaiser Friederichde Berlín, és datada l'any 657 dela IIèg. (1259 de J. C.), igualment comuna rajola ben conservada al Museude Boston,, sens dubte procedent delmateix taller amb figures de marcattipus mongòlic (4). Per ambdues calsuposar com a lloc de fabricació,Veramin, a causa del seu parentiuamb la coneguda sèrie de rajolesornamentals, que probablement enaltre temps a la Imamzúdeh Yáhyaen éix lloc servien d'ornament (5)i que es troben dispersats per diver-sos llocs en propietat privada i pú-blica. Entre les rajoles de la col . lec-ció Sarre ni lla ulla en creu que portala data 661 de la Hèg. (1262 de J. C.),

(1) Burl.: Fine Aris Club Exhib. 1907(v. més amunt), p. 16, film. XI.

(2) Kelekian: The polleries ol Persia(Paris, 1909), làm. 20, fig. 13 (amb la lec-tura errònia »673»).

(3) Wallis: The Godman Colleclion. 1(Londres, 1891), làm. 1 • II. 1894, fig. 18.

(4) Dluseum of fine Aris Bullelin. (Bos-ton, Ansg. 1908, i helekian 1, c. fig. 20.

(5) Sarre: 1. e., p. 67.

Raghes, que hem de suposar queés la pàtria de les peces que acabemde descriure i de totes les que ambelles estiguin estretament emparen-tades, va ésser destruïda ja en 1221pels mongols, i resta dubtós si laseva indústria de la faiança fou o noaleshores definitivament destruïda.Es cert que a les excavacions practi-cades allí han aparegut peces deceràmica que pertanyen sens dubtea un període posterior, però és moltprobable que procedeixen d'altrescentres de Pèrsia. En tot cas el pri-mer exemplar datat de vas cinedeuríem citar (seguint abans que totamb la ceràmica de vasos), es detan diferent tècnica i artísticamentdels primers citats, que, sobretotper la petita diferència cronolò-gica, bastaria a què haguéssim de

i podria també induir a llegir 605 o 650;una comprobaciú detinguda dóna, no obs-tant, corn a mica possibilitat «615-.

atribuir-lo sense reserves a un altrelloc de fabricació, si no hagués siguttrobat en un tal altre lloc, Sultana-bad. Es tracta d'una copa amb larepresentació d'un príncep sobre tultron i amb inscripcions a dins i afora, que es troba a la Col•leccióKelekian i és de l'any 624 ele laHègira (1227 de J. C.) (1). El llustreté una coloració grisosa que con-trasta amb el to metàl lic daurat dela ceràmica de Raghes; s'emprentambé el blau-cobalt i el vert-turquesa. _ Quaranta anys més tara lamateixa tècnica amb execució quel-com més feble ens és mostrada peruna peça de la mateixa provinençai col • leccio, amb un ase saltant enel fons i la data 668 de la Hèg. (1270de J. C.) (2). Es natural suposarque la gran majoria de les faiances

(1) The Kelekian Colleclion of Persian'nul analogons Polleries (París, 1910), (Im-pressiú priva(la), làm. 39.,

(2) lbid. l ana. 51.

Fig. 4. - Rajoles de reflexos datades l'any 665 de la Hègira (1267 deJesu-Crist), al Museu del Louvre.

GASETA DE LES ARTS

N.° 55

Fig. 1. - Plat de reflexos datat l'any607 de la Hègira (1210 de Jesu-Crist).

Es troba en el comerç de Londres.

que naturalment pertoça també ales altres; es troba demés, entrealtres, en una estrella del Museude Nova York (1).

Amb un altre mausoleu, el deImamzádeh Djafar, a Damgan, ensposem en relació amb una segonasèrie de rajoles que s'acosta pel dibuixi la tècnica al grup de Veramin,però en la decoració fa un efectemolt més ric per l'ús extraordinà-riament encisador de motius ani-mals, mestrívolament tractats, alcostat dels quals apareixen tambéaltres figures assegudes, lo que ésraó suficient per a negar que pro-cedeixen d'un edifici religiós. Unasèrie d'elles es conserven a la Col-lecció Sarre, una altra amb la re-presentació, entre altres de l'escutpersa, el lleó davant el sol ixent, ala Col • lecció Piet-Latandrie, al Lou-vre (fig. 4); cinc de les estrelles re-unides aquí porten la indicació d'any,665 de la Hèg. (1267 de J. C.), quetambé apareix en certs exemplarsde Mr. Godman i a la Col•lecció141ansi ele París (2).

A curta distància però, ja plena-ment en l'estil anomenat de Sulta-nabad, més ample i (luid en el dibuixi amb ús discret de taques vert-tur-quesa al costat del llustre i del blau,segueixen: 669 de la Hèg. (1271 deJ. C.) una estrella al DepartamentIslàmic de Berlín amb un tema cor

-rent, un príncep assegut amb la copaa la mà i servents drets al costat;678 de la Hèg., altre amb el motiud'un lleó, en possessió del senyorKelekian (3) i 682 de la Hèg. (1238de .1. C.), un tercer amb una repre-sentació desacostumada a la col . lec-ció portada fa poc de Teheran pel

(1) Chatfiekl: Reo. I'ollerz/ of Ihe nearEasl. New York (1909), p. 81.

(2) Sarre: 1. e. - Wallis: 1. e. II 1. 18.Migeon: Ezpos. des Aris musulmans. (París,1903), làm. 35 centre.

(3) Amtl.: Berichle ans den prenk.Kunslsammlungen. XXXIII. Sp. 8. -Eepos. Cassirer, 1911, n.° 177.

Director d'Estudis Dr. Draeger ique pertany ara al Sr. O. Skaller(fig. 5). Es tracta en aquest cas,de la reproducció d'una muralla deciutat o ciutadella feta de rajoles,amb porta i marlets, sobre les queapareix un cap masculí nimbat. Lainscripció de la vora amb la datai la orla quelcom molesta que lasepara del tema interior, es trobenbastant semblants en una peça de laCol • lecció Kelekian del mateix anyi evidentment del mateix taller ambcija citat motiu de les llebres. Aaquesta categoria pertanyen demésuna rajola amb figures, de Boston,

del 686 de la Hèg. i qualques rajolesornamentals de la CoHecció God-man de l'any 688 de la Hèg. (1289de J. C.) (1), amb els seus pendanlsa la Col lecció Sarre, lo mateix queun altre bell exemplar en possessiódel Dr. Draeger amb la data de 697de la Hèg. (1298 de J. C.) amb ricadecoració d'arabescos (2).

En el segle xlv s'empobreix visi-blement la decoració; la finor deldibuix és descuidada i es prefereixel relleu inclús per a les formes dereduïdes dimensions. Clarament es

mostra ja tot aixó en una estrella del707 de la Hèg., de la Col lecció Har-ding Smith, amb un motiu floralconvencional, repetit vuit vegades (1)a la que hom pot adjuntar una pe-tita sèrie de la tomba de Khoda-bende (1304-1306) a Sultanieh (2),i quelcom després el to de reflexosfins aleshores groc-daurat, vermello verdós es veu postergat per unatonalitat gris clar de poc efecte pelbrill. Com a últim exemple d'a-questa sèrie citarem una rajola del738 de la Hèg. (1337 de J. C.), de laCol • lecció de Sir H. B. Bacon, quepròpiament sols mereix atenció per

el lloc de troballa (3) i una altre de740 de la IIèg. (1339 de J. C.), queposseeix Mr. \VVallis, en la que apa

-reix ja ei motiu dels xiprers tanapreciat durant la última època dela ceràmica persa (4).

En ço que acabem d'exposar hemdeixat de costat un grup especial-ment important de productes del'art de les rajoles persa, en els quel'efecte del reflexe si possible ésaugmentat encara, a fi d'estudiar-lo

(1) Wallis: 1. e. II fig. 23.(2) Sarre: 1. e. fig. 82.(3) Burlinglon /irme Aris Club, Persian

ancl Arab Art Exliibition. (1885). n.° 138(sense figura). - Un_ a nota a I'exemplardiu que fou trobat I'any 1294 de la I-Iéa.(1877 de J. C.), a les ruïnes ele Iiirman.

(4) AVallis: 1. e. II, làm. 23.

Fig. 2.-Vas de reflexos clatat l'any 165de la Hègira (1218 de Jesu-Crist), alKaiser Friederich Museum de Berlín.

ara en conjunt: son nínxols figuratsceràmics que s'apliquen a la paretde quilla de mesquites i mausoleusi inclús en ocasions a les cases par-ticulars, i que foren un cert tempsestimats per a indicar als creients ladirecció en què havien de resar,substituint el mihrab verdader. Peraixó servia: bé una única placaamb senzill dibuix, bé es recubríauna major superficie amb un campde rajoles combinades amb unitat.Però sempre es tracta d'un frontóo arc col•locat comunment sobre co-lumnes sortints, rodejat d'inscrip-cions, ornaments i fons senzills ocomplicats. Fàcilment s'havia d'ac-centuar la importància d'un semblantmihrab vist de davant per mitjà del'efecte plàstic, i en realitat posseïmentre els exemplars conservats exem-ples tant antics de decoració dereflexos én relleu, que aquesta tèc-nica degué existir ja quasi un segleabans que fos adoptada en els tipusen creu i estrella de les rajoles deparet usuals. _

El monument més antic i aI ma-teix temps més important d'aquestaespècie és una peça magnífica dela Col lecció Pree.ce, datada en 623de la Hèg. (1226 de J. C.), de dimen-sions del tot considerables (3`6 x 1`8metres). Procedeix de la mesquitade Kaschan i mostra en nombrosesplaquetes, en rica estructura ar-quitectònica, un frontó sobre duescolumnes, molt orlada per inscrip-cions tant en escriptura rectangularkufi com en la arrodonida Naskhi queresalten en relleu vidriat-blau sobreel fons blanc recobert de pinturade reflexos (1). La mateixa data queen les citades rajoles de Veramin (661de la I-Ièg.) es troba en un mihrabprocedent segons sembla del mateixsantuari que aquest (2), i que esmostra com a obra de Ahí Iba Moham-mcd íbn Abi Táhir, un ceramista quetambé ha firma't i data't en 663 de laHèg. (1265 de J. C.) un petit exem-plar de la Col lecció Preece (3). Quel-

(1) Rivière: La eeramique clans I'arlnuusulman. (París, 1913), làm. 77.

(2) Sarre: 1. e. p. 67.(3) Wallis: I. e. II, hg. 2.

Fig. 5. - Rajola de rellexos datadal'any 682 cle la Hègira (1283 de Jesu-Crist), a la Collecció O. Skaller de

Berlín.

(1) iliuseum o/ fine Aris Rullelin. (Bos-ton, febrer, 1912.) - Wallis: 1. c. làm. 18.

Fig. 3. - Rajola de reflexos data 42) Per completar citem encara un

l'any 638 de la Hègira (1240 de Je- {ytient de rajola ele la mateixa tendèn-

Crist), al Museu d'Arts Industriar e la Col lecció I-Iormoz Mirza ele l'anyBreslau. W , é la Héa.

7 b

1, .^^auo•t"

N•° 5̂ GASET. DE LES 'ARTS ï

com més tart. 668 de la Hèg. foufeta una placa més grossa amb unalàmpara en l'arc del nínxol i ampleinscripció de les Sures, que es trobaal Victòria and Albert Museum (1),visiblement executada sense amori amb més lleugeresa que les abanscitades.

Cap al final d'aquest segle es fausual també en aquesta espècie, defaisó semblant que a les rajolesmenors, l'ús del color turquesa alcostat del blau-cobalt, com és indi

-cat entre altres per un mihrab del689 de la Hèg. (1290 de J. C.) (2), ex-posat en 1885. per Mr. Higgins ai Bur-lington Club, al que segueix l'any770 de la Hèg. (1307 de J. C.) unapeça de la Col lecció Salting dibuixaten el típic estil avençat (3). El frisde rajoles d'una obra arquitectònicaque es troba en el British Muscunl,datat 709 de la Hèg., amb grans ins-cripcions en blau sobre un fons blanctacat de vert i de reflexos, deu ésserigualment citat en aquest lloc, mal-grat segons sembla no procedeixiprecisament d'un mur de Quibla (4).

(1) En el catàleg la clata està llegidaerròniament 6i7r. Exemplars sense dataamb representació de làmpares penjantsno són rares, entre altres en el mateixMuseu i a la Col. Mansi. (V. Expos. Artsmusulmans, 1903, làm. 33, 34).

(2) Burlinplon Fine Arts Club Ex/ab.1885, n.° 150.

(3) Sarre: 1. c.(4) Wallis: 1. e. fig. 22 (erròniamcut

llegit «704e).

Els més immediats dins la sèrie sónde nou dos característics nínxols peroracions: un en possessió de Mr. Reasa Londres (1) i l'altre de Mr. Arthura Alger, ambdós de l'any 710 dela Hèg. (1310 de 1. C.) L'últim (figu-ra 6), està format per tres plaques,aproximadament d'igual grandàriai que divideixen horitzontalment eldibuix; l'ornamentació està quasi

(1) Chattfleld Pier, 1. c.. i BurlingtonFine: Arts Club Erhib. (1907).

bé del iot limitada a l'epigraiia,exclusivament en el rodó Duktus;l'arc de fulla trilobada barroc-ara-bese descansa sobre columnes moltesveltes amb capitells estilitzats (1),no precisament amb fantasia.

Remarcable a causa del colormetàllic brillant rosat que mostra

(1) La còpia per al gravat dec agrair -laal prof. Sarre. Les ratlles que es refereixena la construcció al costat mateix de leseolunules anomenen demés (le la cinta, consa autor al Na cijib Sehems ed-din Husein.

al costat del blau corrent, d'unsombrejat desconegut en el reste dePèrsia, °1 , que segurament sols fouintroduït en ml determinat taller,és una rajola de mihrab de la Col lec-ció Sarre, igual text permet con-cloure en una fundació de Abu SaidBehadur . Khan (1316 a 1337) i comúltim document a la nostra enume-ració, un exemplar de grans dimen-sions (1`95x08), que l'antiquariarmeni Kevorkian poc a poc vaajuntar de diversos fragments, eniul dels quals es podia llegir la datade 723 de la Hèg. (1323 de J. C.)

Entre els nínxols de reflexos sensedata, però remarcables artistica-ment i fàcilment incluïbles en l'agru-pament anterior, citem-ne al menysdos: l'un, incomplert, a l'antigaCol lecció Gans (1) (després Mauro-gordato, avui Bachsitz), i ml altreevide.ntnlent no imaginat com amihrab, sinó com epitafi, de la Col-lecció Godman, que es refereix alKádhi Djelál ed-din Abdelmelik, fillde l'Imam Djelál ed-din Ah, perso-natges que tal volta podran lixar-sehistòricament (2).

(1) Meisterwerke Moliammed-Ktnlst.(Exposició 1910). Munich, 1912. làm. 109.

(2) Wallis: 1. e., II 1. 10.

(Seguirá.) ERNEST KUIiNEL

La f p. 6 esntcnlada en el les!, serà pu-blicada en el ji. » pròxim canb la corllirulacióele 1'ar•licle, la traducció del qual lla sigutdeguda i especialmenl autoritzada per L'autoren lavar ele la noslra «Gasela de les Arta'.

QUADERNS DE IIIVULGRGIÓ ARTÍSTICA DE La GASETA IlE LES ARTSDIRECTOR: JOAQUI.Vl FOLCH I TORRES ''

EL TRESOR ARTÍSTIC DE CATALUNYAHa sortit el primer quadern dedicat a

El Retaule dels RevenedorsHa sortit el segon quadern

Els antics Vidres catalans esmaltatsFormaran aquests quaderns, en sèries, un veritable catàleg artislic monumental de Catalunya

Subscripcions a la col lecció "GASET1; DE LES ARTS"EDITORIAL POL IGLOTA.-PETRITxOL,8

GASETA DE LES AIITSPetritxol, S • EDITORIAL POLÍGLOTA • Apareix quinzenalu►ent

t Barcelona............ 2 ptes. al mes Número solt:Subscripció: Península i Amèrica 30 a l'any De l'any corrent Ptes. 1'25

t Altres països........ 36 n ,> n anterior u L

GZTIA DE LES ARTS I DELS AI{TISTESPintors Llibreries (l'art MALMED$, L. ......... P. GnÀcIA, 68.

BAIXERAS, D1oNÍs ..... CASP, 46. EDITORIAL POLÍGLOTA PETRITXOL, 8. PINACOTECA, LA ...... CORTS, 644.SALA PARÉS (MARAGALL) PETRITXOL, 5

BENET, RAFEL .......... MUNTANER, 1, 2.on, 1.aBIOSCA, JOAQUIM .......DIPUTACIÓ, 310. Editors de llibres d'art TOlel9CAPMANY, RA11foN ...... ESCUDELLERS, 8, TALLER. EDITORIAL MUNTAÑO- SUNYER, R. ConTS, 660.CARLES D. CASP, 56.D.. ........... CASP, ' ' ' ' ' ' ' ' ' ' LA, S. A. PL. CATALUNYA, 9.COLOM, JOAN ......... , 99.CLARIS LacadorDURAN CAMPS, R....... DIAGONAL, 335, TALLER.ESPINAL, M. A. ....... PROVENçA, 362.

Reportatges d'art BRACONS, LLUÍS ........ FOLGAROLES, 46 S. G.

JUNYENT, OLAGUER .... Bonavista, 22. SERRA, FRANCESC ...... SALMERON, 156, 2.o n Làuuha,•esMALLOL, IGNASI......... P. CLARÀ. -OLOT.MAS I FONDEVILA, A. .. CLARÍS, 30, 3.e r Efectes de dibuix i Pintura BIOSCA I BOTEY RBLA.CATALUNYA 129.>MASVILA, F ............. PG. S. JOAN, 133. ESTUDIMESTRES, FÈLIX .......DIPUTACIÓ, 289, lee TEXIDOR, MODEST ...RBLA. CATALUNYA, 89. Metalls d'art

RAURICH, NICOLAU BARCELONA, 24 (SARRIÀ) TEXIDOR, VÍDUA E. ... RONDA SANT PERE, 16. BIOSCA I BOTEY ...... RBLA. CATALUNYA, 129.GORBER6, PERE ARIBAU, 103.RINCON, VICENTS ...... PETRITXOL, 14. Antiquaris

.......

Pintors de retaules COSTACARVAJAL ...... CALL, 28, PRAL.ESCLASANS, MARIA ....PIETAT, 10 DAR." CATEO.

il[iral l sCAMALÓ, SUCCESSons DE. LÀURIA, 9.

SABATÉ PASTOR, BON." PLAÇA LETAMENDI, 34. GALERIA MONTLLOR .. FRENERIA, 5. ee u Mobles modernsQUER FARRÉS, FR. O ... PALLA, 27.

Diapositives d'art per a projecció VALENCIANO, J. ...... CORRÍBIA, 2. BADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRÀCIA).

COL LECCIONS AESLA.. ALDANA, 3, ENT. Catifes (Manufactura) Papers pintats

Dibuixant de publicitat AYMAT, TOr,IÀS ......... RIUS I TAULET, 21 (SANTCUGAT DEL VALLÈS).

GUASCH, FILL DE JOSEP. RAURICII, 8.SÁLV IA, FILLS DE SALV... PORTAL DE L'ANGEL, 4

VALENTINES, IsIDRE... R. Castelar, 22 TARRAGONA. GALÍ, F. (Agent de A. Tronc. París) P. DE GRÀCIA, 59, ENT., 2.a Parquets (f1ln'ignes)Dibuixants-pintors Cerinn*ca d'art BASTÚS, QUERALTÓ I C." SANTA ELENA, 4 16

CARDUNETS ,ALEXANDRE DIPUTACIÓ, 235, 2.on, l.a GUARDIOLA, JosEP..... MOZART, 6, l.er, 2.a CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.

Construcció i decoració Pedra artificialEscultors

BASTÚS, QUERALTÓ I C.a . STA. ELENA, 4 16.MINGUELL, JOAN ......PARÍS, 209.

CLARASÓ, ENRIC .......GRANADOS, TORRA SANT pintors decoradorsFRANCESC (SARRIÀ).

LLIMONA, JOSEP ....... DIAGONAL, 410.Constructors Fobres

CASALS PEYPOCH, J.... ROGER DE FLOR, 164.MARTORELL, SALVADOR ENRIC GRANADOS, 120. OLIVA MALLOL ....... RDA. S. PERE, 48,2.00,2.' COROMINAS, MANUEL... ASTÚRIES, 14 (GRACIA).OTERO, JAUME .......... ARAGÓ, 329.VILADOMAT I MASSANES, JOSEP SARDANYOLA. Ebenistes Reproduccions artístiques

BUSQUETS, JOAN ...... P. GRÀCIA, 36. BECHINI, GABRIEL...... ROGER DE FLOR, 162.Decoració ............HOMAR, G, CANUDA, 4. PRIU, TOMÀS ........... CONSELL DE CENT, 368.

LENA, S. A. ...... PL. ANTONI LoPEZ, 15, 3.er, 2.aORRI, FREDERIC ........ ARIBAU, 226.REIG I BERNET, LLUÍS.. ENRIC GRANADOS, 21.

RENART, .l. ........... DIPUTACIÓ, 271.

Decoradors VAYREDA, RAIMOND... BORRELL I DIPUTACIÓ, 111 Tapisseries

BADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRÀCIA). Escultors decoradors BLANCO BAÑERES, H... CALL, 21.GALÍ, F. (Agent de A. Tronc. Paris) P. DE GRACIA, 59, ENT., 2.•

BUSQUETS, JOAN ....... PASSEIG DE GRÀCIA, 3GSOLER, FRANCESC ...... ARIBAU, 224 INTERIOR.

CASA «ARTS» ........... SALMERON, 6 i 8. TapissersLLONGUERAS, JAUME ..RDA. S. PERE, 36, 3.er, l.a Escultura religiosa BUSQUETS, JOAN ... ....PASSEIG DE 36.MARCO, SANTIAGO ...... ARAGÓ, 280.PALAU, JOSEP ..........MALLORCA, 313.> °. .. MONTSENY 77 (GRACIA).CAMPS ARNAU, J. M. ^ ( )

GRÀCIA,GILABERT, JOSEP ...... PASSEIG 12 , TENDA. A, 114

LLOSA, PERFECTE........ BALMES, 128, PARCER ISAS I C.e ...... E. GRANADOS, 90RIGOL, RAMON ......... DIAGONAL, 389. Fusteries artístiques Tapissos (Manufactura)

Projectistes de jardins CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119421.TARRAGÓ, ENRIC....... CONSELL DE CENT, 283.

AYMAT, TOMÀS ......... Rius I TAULET, 21 (SANTCUGAT DEL VALLÈS).

LLIMONA I BENET, RAFEL BALhfES, 19, 2. on, 2.•RIGOL ARTUR ............ PL. TETUÁN, 18, TENDA. Galeries d'exposicions Vidres d'art

AREÑAS .......... .... CORTS, 670. CAMALÓ, SUCCESSORS DE. LÁURIA. 9.Acadèmies de dibuix i pintura GALERIES DALMAU... P. GRÀCIA, 62. GRANELL I C. ......... ENRIC GRANADOS, 46.

BAIYAS ...............P, 1, 1.er GALERIES LAIETANES. CORTS, 613. RIGALT, BULBENA r C. CASANOVA, 32.

OHva ial®llConstructor d'obres

DESPATX:

RONDA SANT PERE, 48, 2.on, 2?

- I ELÈF. 1620 S. P.

MAGATZEM: PORTAL NOU, 52

BARCELONA

ANTIGA CASA A. OLIVA

FUNDADA EN 1885

T. Priu MarínéTaller de daurats • Altars Imatges

Decoració i reproducció en pastad'objectes d'art antic i modernCasa especial per a lo restauració

de retaules antics

Consell de Cent, 368 TELÈF. 2002 s. P.(entre Bruch i Giroua( BARCELONA

FÁBRICA:

Passeig de Gràcia, 115BARCELONA

Vicens IbáñezFerros d'art • Forja Catalana

Construcció de ferroneries per a obresLlànties• Fanals, etc.

Salrnerón, 213 BARCELONA

REIXES DE 1_'EDIFICI DE I.A CAIXAD'ESTALVIS DE BARCELONA, CONS -

TRUIDES PER VICENS IBÁÑEZ

MOBLES ARTÍSTICS

DE R0?'EN (JONC)

L1. BraconsCatador

g GASETA DE LES ARTS N.°55

LA PINACOTECAGASPÀ E5f1ATJE3

s .r MARCS I GRAVATS y s

EXPOSICIONS PERMANENTS

Corcs, 644 I .ou, P N.u. 0,.;,i. T,Ièlnn 5045 A.

BARCELONA

LA BASÍLICACOMPRA I VENDA

DE

Antiguitats .

^* :Exposicions

Basilio Y¢bot

Pietat, 6 BARCELONA

ANTIGUITATS

D'ART

CalI(28 PRAL.111111111111111111111111

CARRER FERNANDO)(CARRER ST. JAUME)

BARCELONA

BRONZES D'ARTFERRETERIA METALLS PER A OBRESLAMPARESINSTAL'LACIONS AIGUA 1 GAS

BIOSCA& BOTEY, S. L.

VENDES: TALLERS:

Rambla Catalunya, IZ9Roger de Flor, 189Telèfon 6228 G.Telèfon 1005 G.

G. H0marMobles

L2n^pares

Decoració

Antiguitats

Canuda, 4 BARCELONA

SILLÓ DE REPÓSPatent n.° 93559

POT GRADUAR-SE •A QUATRE POSICIONSDIFERENTS AVENTATJA EN CONFORTI EN ECONOMIA AL SILLÓ AD USTABLB DE

FABRICACIÓ ANGLESA

Mode( A. Model B.Tapissat amb molles Amb coixins de miraguano

A. BadrinasNeptú, 2 (G.) BARCELONA

Cor)struccior)s Mobiliari

DECORACIÓ

Farcerisas i C.'

— Fusteria mecànica —Fàbrica de narquet^duela

Enric Granados, 90 Telèf. 2570 A.

EXPOSICIÓ I VENDA:

J. Mercadé Sala ParésPasseig de Grátia, 46 Petrihol, 31 5

TALLER:

j Carrer Folgaroles, 46 (S. G.)

1Irt A Mares

Presents9

Sala ParésFetritxol• 5 Telèf, 3523 R.

Casa fundada l'any 1840

MOBLES ARTÍSTICS DECORACIÓ

OBJECTES PER A PRESENT

Exposició, Despatx i Tallers:

Passeig de Gràcia, 36 = Tel. 5314 A. = Barcelona

FILL DE

MIQUEL

MATEU

FERROS, ACERS, MAQUINARIA

BARCELONA, VALENCIA, BILBAO, MADRID,NEW-YORK

h^ QC A oeo1STaA

LONES, LONETES, LLANETES

1 ALTRES TEIXITS

'TOLDOS, VELAM, BANDERES

1 SIMILARS

TENDES DE CAMPANYA

DE DIPERENTS MODELS

CONFECCIÓ DE TOTA CLASSE

DE TREBALLS DEL RAM

r

G. ESTAPE

PASSEIG DE SANT JOAN, NÚM. S

TELÈF. 203- s. P.

BARCELONA

ARTS GR.PIQUES, 5. A„ SUGCESSORS D'RENRICR 1 C!—BARCELONA