MORFOLOGIA DEL SUBSTANTIU: EL GNEREFormaci del femen en els substantius

ReglaExemplesObservacions

Mascul + -ant - nta, forner fornerasenyor-senyoramarqus-marquesallaurador-llauradorafill-fillaburgus-burguesanen-nenanoi-noiaacadmic-acadmicaproms-promesabotiguer-botigueracompany-companyacanvis ortogrfics:P-B llop-llobaT-D nebot-nebodaC-G amic-amigaF-V serf-servaU-V jueu-jueva, nou-novaS-SS gos- gossa, ros-rossaL-LL tranquil-tranquilla,nul-nullaIG-JA/TJA boig-boja, lleig-lletja

Cal tenir present que pot canviar l'accentuaci i en la grafia:

avi-viave-venaduc-duquessa

Mascul + vocal tnicas'afegeix -na.Germ-germanacos-cosinave-venalle-lleonaguardi-guardianaxil-xilena

Cal tenir present que pot canviar l'accentuaci.

EXCEPCIONS: el mot hind, per, s invariable.

REMARCA: Tamb formen el femen amb la terminaci -na, tot i no acabar en vocal tnica, els mots

rei-reinaorfe-rfena.

Mascul acabat en -i / -u tones precidides de consonat s'afegeix -aFuncionari-funcionriapropietari-propietriaindividu-indivduavidu-vduaCal tenir present que pot canviar l'accentuaci.

Mascul acabat en -e / -o / -u tonesCanvien per -a

mestre - mestra, alumne-alumnapsiquiatre, psiquiatrasogre-sogradeixeble-deixeblaministre-ministrapediatre-pediatra

monjo - monja, borratxo-borratxamoro-moracurandero-curanderaviudo-viuda

europeu europeadeu-deareu-rea

Mascul acabat en -i semivoclicas'afegeix una -aMalai-malaianoi-noiaquissoi-quissoiaxai-xaiaEXCEPCIONS:rei-reinaheroi-herona

Mascul acabat en -aucanvien per -avaEscandinau-escandinavaesclau-esclavaeslau-eslavamoldau-moldava

Mascul acabat en -eucanvien per -eaArameu-arameaeuropeu-europeagalileu-galileapigmeu-pigmeaEXCEPCIONS:Hi ha alguns mots que canvien la -u final per -va:hereu-herevajueu-jueva

Mascul acabat en -iucanvien per -ivaAdmistratiu-administrativacaptiu-captivaexecutiu-executivafugitiu-fugitiva

En casos especials, alguns Masculins formen el femini les terminacions-ina /-essaDiaca-diaconessapoeta-poetessaalcalde-alcaldessabatle-batlessadiable-diablessahoste-hostessajutge-jutgessasastre-sastressatigre-tigressabar-baronessavampir-vampiressaabat-abadessasacerdot-sacerdotessadu-deessametge metgessacomte-comtessaabat-abadessaduc-duquessa

Ballar-ballarinangel - Angelina, tsar-tsarinagall-gallina

Altres Masculins que acaben amb -or / -legFemen -riu / -logaactor actriu,emperador-emperatriufilleg fillogapsicleg-psiclogaarquleg-arqueloga

Femen +-ot= masculbruixa bruixotmerla-merlotperdiu-perdigotdda-didot

arrel diferent (paraules diferents)home - dona, cavall eugaoncle-tiabou-vacaporc-trujaamo-mestressamarit-mullerase-someragall dindi-polla dndiamarr-ovellagendre-noramarit-mulleroncle-tiapare-mare

Distinci de gnere afegint mascle o femella al nomrossinyol mascle, rossinyol femellacadernera mascle,cadernera femella

Els mots acabats en -aire/ -ista/ -cida sn invariablesel-/la boletairecaptairecolombaire

accionistabanyistahumanista

fraticidahomicidaparricidasucidaOBSERVACI:Els substantius amb el sufix-ista poden adoptar la variaci -iste/-ista (taxiste-taxista), tot i que en els registres formals se sol mantindre el sufix culte -ista invariable (taxista).

Tamb sn invariables el substantius provinents d'adjectius d'una sola terminaciEl belga/la belgael jove/la joveel noble/la nobleel salvatge/la salvatge

Cal tenir en compte que el gnere d'alguns substantius no coincideix amb el d'altres llenges romniques.Sn masculins:els afores, un escafandre, el marge
un anell, els espinacs, un orde religis
un avantatge, un estratagema, el pebre
el compte, el front, el pendent
el corrent, un full (de paper), el senyal
el costum, un interviu, els trmits
el deute, el llegum, un titella
el dubte, el lleixiu, un bacteriSn femenins:una amargor, una anlisi, la nespra
la claror, una gape, les postres
una esplendor, una ncora, la sncope
una olor, la marat, la sndrome
la remor, una aroma, la sida
la resplendor, la cercavila, la vodka
la suor, la dent, una allau, la calor

Hi ha alguns mots que admeten tant el mascul com el femen, com ara:el/la amor, ardor, agl, aviram, art

el/la boual, boval, bricbarca

el/la crin, candor, clamor, color, contralt

el/la desamor, desfavor, deshonor, dolor

el/la esfinx, error, estridor, estupor

el/la favor, fervor, fragor, fulgor, furor,

el/la idus

el/la honor, horror, humor

el/la llama (mamfer and), loto

el/la mar

el/la panxacontenta, pivot

el/la real, rancor, rigor, rubor, rumor

el/la serpent, sarment, sabor, sopor,

el/la sabor, sopor,

el/la temor, terror

el/la valor, vessant

Hi ha substantius que tenen significats diferents segons el gnere:el canal (via d'aigua) la canal (conducte, canonada)
un editorial (article) una editorial (empresa)
el fi (objectiu, finalitat) la fi (acabament)
el llum (aparell) la llum (claror, corrent elctric)
un ordre (contrari de desordre) una ordre (manament)
el planeta (astre) la planeta (dest)
el son (dormida) la son (ganes de dormir)
el terra (sl, paviment) la Terra
el clau (de clavar) la clau (d'obrir portes)
el clera (epidmia) la clera (rbia)
el pols (batec) la pols (partcules)
el pudor (modstia) la pudor (mala olor)
el vall (excavaci) la vall (entre dues muntanyes)

MORFOLOGIA DEL SUBSTANTIU: EL NOMBRE1.En general, elplurales forma afegint una-sal singular:llibre llibres
actriu actrius2.Si el mot acaba amb-atona, elplurales fa amb la forma-es. Aix fa que hi hagi alguns canvis ortogrfics:crregacarregues
platjaplatges
plaaplaces
aiguaaiges3.La majoria dels noms acabats amb vocal tnica afegeixen-ns:m mans
cami camions
pipins4.Els masculins acabats amb-s,-,-x,-ixi-txfan el plural amb-os:versversos
comercomeros
eixeixos
despatxdespatxos5.Les paraules acabades amb-sc,-st,-xti-igpoden fer el plural amb-so amb-os:discdiscso discos
gustgustso gustos
texttextso textos
desigdesigso desitjos6.Dupliquen la-suna srie de mots acabats amb:-as -es -is -os -uscabassos acessos anissos arrossos arcabussos
capatassos excessos passadissos cossos barnussos
compassos interessos tapissos mossos bussos
domassos progressos vernissos terrossos embussos
embarassos aiguavessos canyissos ssos pallussos
matalassos successos calabossos tramussos
nassos retrocessos esbossos
passos repassos traspassosPer no la dupliquen casos com:asos permisos dosos abusos
gimnasos pagesos pasos nusosMots invariables(amb la mateixa forma per al singular i per al plural): Tots els mots no aguts que acaben amb-s:
llapis, cactus, alferes, bceps Els femenins aguts que acaben amb-s:ics, urbs Els noms dels dies de la setmana:dilluns, dimarts, dimecres Alguns altres:temps, bis, fons, plus, pus Hi ha uns quants mots acabats amb-xo-que noms afegeixen una-sper formar el plural:apndixs hlixs traxs
fals ndexs vrtexs Certs mots no tenen forma per al singular:les acaballes les bermudes les pessigolles
els afores els calotets les postres
les alicates les noces les setrilleres
les beceroles els pantis els sostenidors