Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 330, abril del 2015

GENT DEL MASNOU

Recollida a domicili i substitució de cotxe gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. ITV 100%

Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · genis.oliveras@gmail.com

TALLERS MASNOUGenís Ol iveras M U LT I M A R C A

OBRIM MATRÍCULA PER AL CURS

2015-2016A partir de 4 mesos

ENS AGRADARÍA SERL'ESCOLA BRESSOL DELSVOSTRES FILLS!.Ventura i Gassol, 29, el Masnou www.petitvailet.com · 93 555 57 11

Si ho voleu, el vostrefill pot aprendre música

a lano

stra

esco

la

L’aula de música“Clau de sol” és al Masnou.

A l’escola Petit Vailet

Info. 637 73 62 03

JORNADA PORTES OBERTES 22 D’ABRIL A LES 18

ElPetit Vailet

E s c o l a b r e s s o l

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

Compravenda - Admin is t rac ió - ASS. jur íd ica

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90

www.finquespuig.net · info@finquespuig.net

Finques Puig slF P

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray -Esteve Pujol

Portada: Força

Disseny i muntatge: Taller de publicitat.

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf.

Tiratge: 3.500 exemplars.

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El Masnou93 126 82 20

gentdelmasnou@gmail.com

www.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.El repartiment d’aquest butlletí als socis es fa amb elsuport de l’Ajuntament de la Vila.

SumariEDITORIAL.......................................................................................... 3BÚSTIA OBERTA................................................................................ 5EL BUDELLAM MEDIÀTIC Joan Camps ........................................... 6SAO MIGUEL DO GOSTOSO Joan Maresma Duran ............................ 7L’ONCLE SAM A BARCELONA Josep Condeminas ........................... 8A CONTRACOR Ramon Serra ............................................................. 9HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray.....................................................10TEATRE, RAUXA Esteve Pujol ............................................................. 12TEATRE, EL GAT Esteve Pujol .............................................................13VIAJE AL BLANCO Jordi Canal Soler ...................................................14DITES I PERSONATGES POPULARS Albert Vidal ............................. 14COACHING PER A JOVES Oriol Lugo ...................................................15PARLEM DE LLIBRES Pere Martí Bertran............................................ 16TEATRE CAPITAL Rosa M.Isart ............................................................ 16GENT DEL MASNOU INFORMA........................................................ 17LA PUNTA DE LA LLENGUA (64) Esteve Pujol .................................. 17ARRAN DE SÒL Pledebuit ................................................................ 18LA CUINA DE L’ANTÒNIA ................................................................ 18

Editorial VOLS FER-TE SOCI DE GENT DEL MASNOU?

3

--------------------------------------------------CONVOCATÒRIA DE LES

ASSEMBLEES GENERALS

ORDINÀRIA I EXTRAORDINÀRIA

DE L’ANY 2015

diumenge, 19 d’abril de 2015, ales 12 del migdia, al local

social. Més info. pàg 5-------------------------------------------------

ET CONVIDEM A FER-TE SOCI DE GENT DEL MASNOU.

Tu hi sortiràs guanyant i la nostra vila tambéDr. Agell, 9 · 93 126 82 20

gentdelmasnou@gmail.com

www.gentdelmasnou.cat

--------------------------------------------------

Per entrebancs tècnics, aquestbutlletí surt amb endarreriment.

Disculpeu-nos.

Aquest mes ens adrecem molt especialmente a tu, amic lector, que segueixesles passes de l’associació Gent del Masnou des de les pàgines d’aquest Butlletí,que gratuïtament cada mes trobes a les botigues o establiments comercials dela vila. Permet-nos de fer una mica d’història d’aquesta entranyable publicacióque, amb l’exemplar que tens a les teves mans, ha assolit el núm. 330 d’ençàque va iniciar la seva caminada aquell llunyà gener de 1987.Han passat 28 anys (tal vegada algun dels nostres lectors d’avui, aleshoresencara no havia nascut) des que va gosar sortir a la intempèrie el primer exem-plar amb el número zero, destinat inicialment a ser mitjà informatiu per als socisde l’entitat. Ben aviat, però, va adquirir una altra dimensió i obrí les seves pàgi-nes a tots els masnovins perquè vam entendre que bona part dels articles ques’hi publicaven eren d’interès general i, per tant, se’n podia beneficiar tothom,socis i no socis de l’entitat. I així ho hem fet fins avui.Aquest petit miracle ha estat possible mercès a la generosa aportació dels anun-ciants, que, amb el seu incansable suport publicitari, han permès costejar bonapart de les despeses de l’edició i distribució. També, darrerament, una part de lasubvenció que anualment ens atorga l’Ajuntament del Masnou la destinem aeixugar parcialment aquests costos. Moltes gràcies, doncs, anunciants, i moltesgràcies, Ajuntament, pel cop de mà.D’altra banda, l’aparició mensual ha requerit l’esforç i tenacitat dels nombrososcol·laboradors, fixos i ocasionals, que amb els seus articles i opinions han donati continuen donant sentit i contingut a les pàgines del Butlletí. Mai no els podremagrair prou la seva aportació desinteressada, que ens ha permès no faltar pun-tualment a la cita de cada mes. A tots ells, també, moltes gràcies.Fet aquest llarg preàmbul històric, volem deixar-te clar que la pervivència delButlletí va aparellada a la pervivència de la mare de la criatura, l’associació Gentdel Masnou, entitat amb trenta anys de recorregut al servei de la vila i del país,que, com moltes altres entitats sense afany de lucre, ha de fer mans i màniguesper poder mantenir l’activitat cívica, cultural i recreativa sense defallir, amb elsuport inestimable dels socis, que amb la seva generositat són la veritable pinyaque aguanta el castell. Moltes gràcies, socis. Com diria el presentador del pro-grama “El foraster” de TV3, “sou molt bona gent!”.Dit tot això, fem una crida, doncs, a tu i a tots els lectors del Butlletí que mensu-alment el trobeu de franc a botigues i establiments. Doneu suport a Gent delMasnou i, de rebot, l’estareu donant al Butlletí. Veniu-nos a veure al local sociali amb molt de goig us informarem de tot el que fem i de tot el que podríem fer siens ajudeu a ampliar la base de socis disposats a col·laborar.Amic i amics lectors, et convidem i us convidem a fer-vos socis de Gent delMasnou.

El President

GENT DEL MASNOU

St. Jordi

Festa delTreball

FARM

AC

ÈUTI

CS

DEL

MA

SNO

U 24 hores al seu servei

Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14

Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30

FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13

OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30

Riera (Club nàutic)

J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30

Viayna C Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14

Horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte

FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides.

De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.

-- Abril 2015 --

-- Maig 2015 --

2930

123456789

10111213141516171819

dimecresdijous

divendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimarts

OcataAymar

AymarFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregasViaynaViaynaAymarOcataRieraFàbregasViaynaDominguezDominguezOcataRiera

dimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimarts

123456789

10111213141516171819202122232425262728

AymarFàbregasFàbregasFàbregasFàbregasRieraDominguezOcataViaynaRieraAymarAymarFàbregasRieraViaynaDominguezAymarOcataOcataFàbregasViaynaDominguezAymarOcataRieraRieraViaynaDominguez

Set

man

a S

anta

Dimenge i dilluns

de Pàsqua

ELECCIONS A ICVEl passat dia 18 de marçICV va celebrar eleccionsprimàries per decidir el lide-ratge del candidat a les llis-tes del Masnou i qui sota-signa va tenir l’oportunitatde participar-hi votant. Haigde confessar que això a mipersonalment em va emo-cionar prou donat que quiem coneix al poble sapsobradament que jo ambICV hi tinc poca relació, iper noblesa estrictamentvaig ésser convidat a parti-cipar-hi i estic molt satisfetque, gràcies a molts altres i

també al meu vot, el SrMàxim Fàbregas n’ha estatescollit candidat. En elstemps de corrupció queestem patint de gairebé tota la classe política, particular-ment crec que un actenoble com el que he pogutviure s’ha de fer públic persaber que no tot està per-dut.

Joan Casas i Crosas------------------------------------

GRUP D’ESTAFATSDEMANEN AJUT

Som un grup d’estafats delMasnou i Barcelona, que

volem posar a la llum elsfets i demanar ajut. Enaquests moments som sispersones que ens vam tro-bar d’un dia per l’altre ambuna hipoteca d’uns aparta-ments o cases, i amb unspréstecs personals que nohavíem demanat ni signatamb Caixa del Penedès, i elnexe comú de tots nosal-tres és el Sr. Miquel Humeti Llinàs, ”presumptament”cervell de les operacions. Adia d’avui mentre aquestsenyor consta com a admi-nistrador únic de tresempreses diferents vincula-des a compres immobilià-ries, amb unes seussocials ubicades en edificisfantasmes i es passejatranquil·lament fent negocisper Barcelona, nosaltresrebem ordres judicials id’embargament reclamant-nos uns diners que “pre-sumptament” aquest senyori els seus propers tenen a

les seves butxaques. Perpoder fer front als honorarisdels nostres advocats ipoder defensar-nos legal-ment ens veiem en l’obliga-ció de fer una rifa per poderrecaptar diners i evitar con-seqüències legals. La rifaés d’un IPAD i el cost de labutlleta és de tan sols 2€(amb dos números per but-lleta); només que 5000bones persones ens encomprin un número, po-drem aconseguir continuarendavant. Si voleu tenirmés informació, a:http://humetestafa.blogs-pot.com.es/ També volemagrair des d’aquestes líniesl’ajut de PODEMOS BCN,únic grup polític que ensestà ajudant en tot aquestprocés.

Jordi Ballvé Mariñosa(Grup d’Estafats BCN/El Masnou)

-----------------------------------------------

5

Totes les cartes adreçades a la Bústia Oberta encara que es publi-quin amb pseudònim o inicials- cal que portin les dades personalsdels seus autors: nom, cognoms, adreça, núm. del D.N.I. i signatura.L'extensió no excedirà de vint ratlles mecanografiades a doble espai;en cas contrari, la Redacció podrà abreujar-les.Gent del Masnou no es fa responsable del contingut de les cartes;seleccionarà les que siguin d'interès general i no mantindrà corres-pondència amb els seus autors.

CONVOCATÒRIA DE LES ASSEMBLEES GENERALSORDINÀRIA I EXTRAORDINÀRIA DE L’ANY 2015

D’acord amb els estatuts de Gent del Masnou, es convoquen les Assemblees Generals ORDINÀRIAi EXTRAORDINÀRIA per al diumenge, dia 19 d’abril de 2015, a les 12 del migdia, al local social,

ASSEMBLEA ORDINÀRIAORDRE DEL DIA:

1/Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea Ordinària de l’any 20142/Presentació i aprovació, si escau, de l’estat de comptes de l’exercici 2014 (*)

3/Presentació i aprovació, si escau, del pressupost per al 2015 (*)4/Presentació de la memòria de l’any 2014 i projectes per al 2015

5/Proposta de dissolució de la Vocalia Esportiva6/Suggeriments i preguntes

(*) L’estat de comptes del 2014 i el pressupost del 2015 són, des del dia 19 de febrer, a disposició de tots els socis al local social per a la consulta i estudi previs.

ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIAORDRE DEL DIA:

1/Punt únic: Renovació o reelecció dels càrrecs de Vicepresident, Tresorer, Vocal de Cívica i Vocal deRecreativa (*)

(*) D’acord amb els estatuts, per presentar candidatures a qualsevol dels càrrecs de la Junta Directiva caldrà el suport del President, la mateixa Junta Directiva, o bé d’un mínim de 10 socis. A tal efecte, el cens actual de socis restarà a la

Secretaria de l’Associació a disposició de tots els socis interessats a presentar-se com a candidats.

6

El proppassat mes de març ha abocatun munt d’esdeveniments emulant lalluna en el seu antull d’eclipsar el sol ideixar-nos més o menys a les fos-ques. Mentre encara sonaven elsinterrogatoris al Parlament, la con-demna a tres anys d’inhabilitacióimposada per la comissió disciplinàriadel Consell General del Poder Judicialal jutge Vidal i la imputació de quaran-ta membres del Partit Popular en latrama Gürtel no han estat prou perafeblir la flama encesa pel clan Pujol idonar-los el respir de ser notíciasecundària. Tampoc l’atemptat de Malino ha passat de quatre ratlles enpremsa i pocs segons de tele i ràdio. No ens ha d’estranyar, ja que des dela invasió de l’Iraq proposada perBush i secundada pel trio Blair, Aznari Durão Barroso a la Cimera de lasAzores ens hem acostumat a les tra-gèdies. Les morts massives per inte-ressos d’Estat són mera estadísticade menyspreable valor noticiable, elscrims de lesa humanitat ja no justifi-quin un segon Nuremberg. Les guer-res, ja se sap, maten tot el que és grassense mirar prim, les baixes de lasocietat civil, petits i grans innocents,són episodis col·laterals per trobar-seen temps inapropiat en llocs equivo-cats com Síria, Iraq, l’Estat Islàmic,l’Afganistan, Ucraïna, Sudan del Sud,Nigèria, Somàlia, República Democrà-tica del Congo, Afganistan, Iemen oLíbia on la vida la condicionen els an-tulls de les potències que han fet delmón un teatre permanent on manteniren cartellera la tragèdia apocalíptica.Diuen que cada esdeveniment provo-ca el titular i l’espai que mereix l’au-diència, però la lògica de la proporcio-nalitat es fa molt confusa: just hemconegut l’assassinat recent de BorisNemtsov a Moscou i en dos dies s’haeclipsat per l’emissió del vídeo on unadolescent militaritzat per l’EstatIslàmic executava d’un tret a la nucael jove Mohammed Musallam, acusatde ser espia del Mossad. En el guiri-gall judicial, les imputacions s’hanmultiplicat a tort i a dret cosa que ha

provocat interferències del poder políticimplicat i reticent d’assumir responsabili-tats. Per això han proposat l’acuditsemàntic que si prospera, des d’ara sessenyories “imputades” seran ses senyo-ries “investigades” i, mentrestant, elsindicis racionals dels delictes, encaraque afectin el bon desenvolupament dela tasca institucional, creïn alarma socialo siguin escandalosos, no serà prou perprovocar la dimissió voluntària de l’inves-tigat. Seguint la perversió del discurspolític, el Partit Popular ha declarat quebeneficiar-se de la trama Gürtel no l’obli-ga a presentar comptes a la Hisendapública, ja que el PP és assimilable a unaONG igual que ho és Càritas.La caiguda del Banc de Madrid, la sen-tència del TS condemnant severament atres anys de presó els acusats del setgeal Parlament i la Fiscalia Anticorrupcióassenyalant multes milionàries i llarguespenes de presó als acusats per la cor-rupció urbanística del Cas Pretòria, hanocupat pocs espais informatius, donadala notícia del matrimoni barceloní abatutpels trets dels Kalashnikov del terrorismeislàmic a Tunis. Només l’eclipsi solar ha apagat durantvint-i-quatre hores els sorolls medià-tics citats sense deixar-nos literalmenta les fosques. Fins i tot la nuvolada hapermès observar el fenomen solarsense ulleres; i tot seguit ens ha vingutel clàssic Barça contra el Real Madrid,on tothom en ambdós bàndols espe-

culava entre un gran triomf o la fi delmón. Paradoxalment fou el Barça que,fent un mal partit d’equip, guanyéspels pèls. Les individualitats puntuals ila xamba ens han evitat una humilia-ció molt difícil de pair, tenint en comp-te que el jutge Pablo Ruz ja tenia pre-parada l’acusació pel presumpte delic-te de frau fiscal en el fitxatge deNeymar. Una vegada més la maledic-ció gitana “tingues plets i guanya’ls”feia tremolar el futbol més nostrat.Rossell i Bartomeu obcecats perempaperar els seus antecessors hanacabat en el banc dels acusats perignorar el llibre i el seny del bon ges-tor que recomana “Un mal acord sem-pre és molt millor que un bon plet”. Vull excusar-me per haver-me distretde la tragèdia de Germanwings, queha enfonsat en el dolor més profundfamiliars i amics de les víctimes. Men’he abstingut per vergonya aliena iper respecte als directament afectats.Des de les morts de les nenesd’Alcàsser no recordava tanta porque-ria mediàtica. Aquest circ protocol·laride minuts de silenci, de cresponsnegres i declaracions institucionals lla-grimoses duraran quatre dies igualque en l’accident del JK22 de Spanairdel 2008, que el diari “de Balears”resumia: En complir-se dos anys del’accident de Barajas en què mori-ren 154 persones, els afectats asse-guren sentir-se sols.

Joan Camps i OrtizEL BUDELLAM MEDIÀTIC

Joan Maresma Duran

Sant Miquel del Gustós, literalment, ésun poblet situat a l’estat brasiler deRio Grande do Norte. Per arribar-hi,s’ha d’agafar un avió de Rio deJaneiro a Natal, capital d’aquest estat.El vol dura gairebé tres hores. I unavegada arribats a la regió delNordeste brasiler, ens espera untransfer per portar-nos a São Miguel.Una hora i escaig en cotxe...Vam tenir la sort d’estar aquí a final defebrer. Malauradament només hi vamser un cap de setmana en el qual vamaprofitar unes ofertes de vols més omenys barats. Cap de setmana de fermoltes activitats i de dormir ben poc. El Nordeste brasiler és famós per lesseves platges de sorra blanca, per lespalmeres, pel mar blau, per la brisaseguida i refrescant ja que la calor ésintensa, per les dunes, per l’amabilitatde la gent. Amabilitat i educació ques’han perdut a la gran ciutat…El diumenge vam estar tot el dia en unbuggy. Excursió d’uns 160 km entrel’anada i la tornada. Platges de sorradura i clara, llocs on les tortuguesponen els ous senyalitzats de formaben rudimentària, dunes de 200metres d’alçada arran de mar, vegeta-ció feréstega, plantes espinoses,poblets perduts que són runes moder-

nes, peixos exquisits acabats de pes-car.Sempre és bo sortir. I sempre és boveure altres llocs i escoltar altresveus. I jo em considero afortunat,almenys materialment, perquè tinc lasort de poder viatjar una miqueta detant en tant. Els llocs on vam estar han tingut lasort del turisme. O la desgràciad’aquest moviment de gent que mol-tes vegades es comporta de formauna mica grollera. La ciutat de Natalés coneguda pel turisme sexual...Al telenotícies brasiler els presenta-dors són tots blancs, de pell clara, d’o-rigen caucasià, que en dirien elsamericans (no sé qui va pensar aque-

sta paraula)… Però Brasil no és pasblanc. I no és la Zona Sul de Rio deJaneiro (la zona més acabalada de laciutat) ni els barris rics de São Paulo ode Brasília. El Nordeste és un llocmarró tirant a fosc pel color de la pellde les persones. I un lloc on s’ha detreballar molt per guanyar poc. Oaquesta va ser la meva impressió. Elspobles pels quals vam passar són perestar-s’hi –com a molt– dos dies:només hi ha la platja i la gent veu pas-sar el temps asseguda a una cadirade plàstic davant de casa seva oveient les telenovel·les a la televisió.Hi ha escola –en vaig veure alguna–,però en un estat calamitós. També unambulatori a la porta del qual hi haviauma muntanyeta de sorra de la platja.Què deurien fer fa quaranta anys?Quan no hi havia ni cotxes ni carrete-res ni televisió? Escoltar la ràdio?Tenir fills com conills? Emigrar?És molt complex escriure sobre totaixò: com es porta educació, hospi-tals, infraestructura a una regió benpobra? Es necessita un munt de di-ners i que les persones que dirigeixensiguin honestes –hi ha casos decorrupció de batlles; o això ens vancomentar; possiblement és veritat per-què també ho he llegit a la premsa– ifacin bé la feina. També entenc, noobstant, que la temptació ha de serben gran…Sort en tenen, doncs, del turisme, queha començat no fa gaire. I nosaltres,afortunats de poder ser allà.

7

São Miguel do Gostosoan

Qui no recorda els mariners de la VIFlota a Barcelona? Bé, sí almenys elsqui ja tenim certa edat, perquè durantmolts anys, concretament des del 1951fins al 1987, van formar part del paisat-ge quotidià de Barcelona, com recordal’escriptor Xavier Theros en el seu mag-nífic llibre La Sisena Flota a Barcelona,Premi Josep Maria Huertas Claveria,amb una recopilació de seixanta foto-grafies que reflecteixen fidedignamentl’ambient d’aquells anys; fotos tan curio-ses com la d’aquells astorats marinersdavant d’un juràsic taxi amb gasogen, oaquella on confraternitzen amb prostitu-tes del Barri Xino o comprant souvenirsTypical spanish en plena Rambla i, ésclar, gaudint de les tòpiques festes fla-menques made in Barcelona.En el seu pròleg l’autor fa un ràpidrepàs d’aquella Barcelona trista i grisa,encara amb aire de postguerra, recor-dant carrers i establiments com la cafe-teria Cosmos, la discoteca Tabú del car-rer d’Escudellers, o el Kentucky de l’Arcdel Teatre. El cinema Capitol (canPistoles) i molts més que ja formen partdel record col·lectiu de diverses genera-cions. Encara que la crònica oficial de laciutat és molt parca sobre aquest perío-de, s’ha de reconèixer que la invasió demilers de mariners americans va tras-balsar molts dels costums d’aquelltemps i també van propiciar l’oberturade molts negocis. Com diu l’autor, meu-ques, comerciants, hostalers, sastres itaxistes, tots van aprofitar-se d’aquellapluja de dòlars. D’altra banda, ens agra-di o no, la VI Flota va aportar un signede modernitat a aquella encarcarada

Barcelona, un vertader canvi d’hàbits.Al 1951 s’instal·la a Barcelona la prime-ra fábrica de Coca-Cola, apareixen elsprimers xiclets, els populars texans, elscalçotets tipus eslip, els electrodomès-tics, la instal·lació de snack-bars, lamoda dels self-service, el tabac ros... iel naixement d’una incipient indústriaturística. Jo recordo un partit de bàs-quet entre una selecció de marinersamericans i l’equip local al pati delCasino del Masnou i vertaderament erauna imatge curiosa veure aquella munióde mariners amb els seus oficials ves-tint aquell uniforme marró clar tan vist ales pel·lícules americanes. A l’any 1956jo treballava als Laboratorios del Nortede España dels senyors Cusí, avui ano-menats Alcon. En aquells dies el Dr.Sust, director responsable de la produc-ció de medicaments i gran aficionat ales coses de la mar i, de ben segur,amb bons contactes amb l’Ambaixada

americana, va organitzar una expedicióde treballadors dels Laboratoris per visi-tar el portaavions Saratoga. Jo tambévaig formar part d’aquest grup i per a unnoi de quinze anys allò va significar unavertader esdeveniment i l’oportunitat deexercitar el meu precari anglès.Des del punt de vista polític no sé si lainfluència americana ha estat bona ono; però crec que des del punt de vistasociològic ha estat més aviat beneficio-sa. Com diu l’escriptor Xavier Theros, lahistòria de la Sisena Flota a Barcelonaés una història d’amor i d’odi, i que vaacabar tràgicament el dia de SantEsteve del 1987 amb un atemptat con-tra la seu de les forces americanes aBarcelona i que va causar la mort delmariner Ronald Strong i diversos ferits.Des d’aleshores, la flota no ha tornat aancorar mai més al port de Barcelona,encara que sí algunes unitats de mane-ra esporàdica.

8

L’ONCLE SAM A BARCELONAJosep Condeminas

14a VOLADA D’ESTELS A LA PLATJA DEL MASNOUDiumenge 19 d’abril, de 10 a 14 davant del baixador d’Ocata.

Taller d’estels i enlairada general. Els qui ho desitgin podranpersonalitzar el seu estel amb BLANCDEguix.

Xocolatada per a tots els participantsOrganitza: Amics i Antics Escoltes del Masnou

e-mail: akelamasnou@gmail.com / e-mail: akelamasnou@hotmail.com

Hi col·laboren: Ajuntament del Masnou, Protecció Civil, Gràfiques 4 Colors i “la Caixa”

Activitat oberta a tothom. No cal inscripció.

El silenci de la nit va caure sobre el poble. Els carrers buitsdonaven l’aire perfecte per a una trobada amb la solitud.Ell, W.K Skinner, caminava arrambat a les cases, protegint-se d’aquell vent nocturn que baixava de les properes mun-tanyes glaçades. Som a l’hivern –va pensar– i passejar solcada dia em fa més basarda, no saps mai amb qui et potstrobar.De cop fità el cel i n’endevinà entre la catifa d’estels un demolt brillant. Venus –es va dir per ell mateix–, qui poguésviatjar-hi, conèixer altres mons, galàxies llunyanes i fer-hoa bord d’una nau com les de les pel·lícules.Entretingut amb els seus pensaments, no s’adonà que unhome alt, abillat de manera estranya, caminava al seu cos-tat. Skinner accelerà una mica el pas per tal de fugir, ja queuna certa sensació de malfiança s’apoderà d’ell. Féu unallambrega més que ràpida.I aquell home misteriós era just darrere seu. S’aturà i elmirà de fit a fit.– Quê fas?– va preguntar-li.– Res, només passejo.– No m’ho crec; m’estàs seguint.– No exactament; sóc la mort i et vinc a buscar; és la tevahora.– Què vols dir que és la meva hora? És una broma, oi? L’home alt el mirà despreocupadament; però, a l’Skinner,allò no li agradava gens; què volia dir que era la mevahora?, només tinc trenta-dos anys i em trobo pefectament;què s’empatolla aquest tio? Tot seguit la veu greu de l’ho-me li digué:– Skinner, tots tenim un dia i una hora per morir; el teu diaés avui i l’hora les onze i deu.– Però què dius? Només resta una hora; això és impossi-ble.– Tindràs un atac de cor fulminant; jo només et vinc a bus-car.L`home, espantat, pensava que aquell missatger de la mortera un impostor o que algú li prenia el pèl per una jugues-ca o vés ha saber per què. – Demostra’m que tens aquest poder sobre mi, malparit.– Bé, no cal que m’insultis; jo estic treballant; i ara escol-ta’m.L’home alt va dir-li fil per randa detalls de la seva vida queno coneixia ningú més, coses tan íntimes que era impossi-ble que algú conegués. Skinner es posà a plorar desespe-rat. Les seves llàgrimes no van aturar l’home alt, queseguia i seguia parlant de les seves misèries amagades.– Dóna’m una oportunitat per seguir vivint; no vull morir.– Ningú no vol morir, però tothom ho fa.– Faré el que sigui.Semblava que aquesta darrera era la frase que l’home altvolia sentir; els ulls se li van il·luminar i seguidament va pro-posar-li que, si volia viure, havia de matar algú que ocupés

el seu lloc. Skinner el mirà perplex, dubtava, però dins seuno s’hi negava. Era una bestiesa aquesta proposta, peròera l’única. Tot somicant va dir que sí.L’enviat va donar-li un ganivet i assenyalà una casa prope-ra. – Hi ha una dona sola, és gran, no hi tindràs cap proble-ma.Al cap de deu minuts Skinner va tornar amb les mans i elganivet ensangonats, el seu rostre era un poema trist,havia envellit deu anys en un instant.– Bé, ja pots seguir el teu camí fins a casa teva; jo ja tincun ànima per endur-me.– És terrriblement dur això que m’has fet fer.– Però no t’ha costat gaire decidir-te.– No m’has deixat cap més opció.– Sí, en tenies una altra. Morir-te.– Me’n vaig; no et vull veure més.– Això no se sap mai.

Amb les darreres paraules el missatger va sortir volant capa aquests mons que tant li agradaven, a l’Skinner, i ell esdirigí a casa seva. Un cop dins, els remordiments per aquellassassinat el van deprimir de tal manera que per poder dor-mir es va prendre el doble de dosis de pastilles tot barre-jant-les amb ansiolítics. Es ficà al llit i amb cinc minuts elssomnífers van fer el seu efecte. El problema seu va ser quela barreja farmacològica, juntament amb l’ansietat, li vaprovocar una aturada cardíaca fulminant. Eren les onze ideu d’una nit com qualsevol altra.

9

A contracorRamon Serra i Roca

Per a aquesta segona part hem deixatuna poetessa masnovina que fa anysens deixà, dues dones del nostrepoble d’extens i fructífer curriculumque segueixen en actiu, i que sigui permolts anys. Són:

MARIA FERRER i MOSSET – ElMasnou 1912–Banyoles, Pla del’Estany 1985

Joan Muray

Històries de la vila

10

seguiren fluint, tal com a la jovenesa, ien deixà un important llegat; però siuna d’elles cal destacar és la titulada“Himne al Masnou”, dedicada a lloar laseva estimada vila.

SARA MASÓ I MARISTANY –Barcelona

– Els mars del meu avi (2009)Tal com veieu, els dos darrers llibresseus són dins l’àmbit mariner, trets del’arxiu familiar, així com el que actual-ment treballa. Per tant, documents deprimera mà i que és una llàstima queno arribin a altes esferes de l’altre cos-tat de l’Atlàntic nord, ja que potserhauria pogut influir al film. Quant als“mars del seu avi”, els va recórrer totsi en tots deixà la seva petja, comtambé la deixa la néta als seus llibres.

CARME GIRALT I ROSÉS El Masnou 1940

EL MASNOU... en femení –2

Poetessa i mestra. De jove va col·l·la-borar a la revista “La Dona Catalana”,així com en programes de FestaMajor, del 1932 al 1936. Fou també cantaire de l’OrfeóMasnou, creat el 1928, en el qual, dinsels actes de la seva inauguració, ellava recitar la seva primera poesia i enrebé moltes felicitacions i auguris d’unesplèndid futur dins aquest camp. En temps de guerra l’Ajuntament delMasnou l’anomenà Mestra Auxiliar delCentre Escola Nova Unificada(CENU). Anys més tard se n’anà a viure aGirona sense deixar mai els seus vin-cles masnovins. El 1973 va guanyar aOlot el primer premi de poesia JosepMuntris, amb la composició “L’amornostre”.Va morir a Banyoles l’any 1985; des-prés les seves despulles foren traslla-dades al seu Masnou. L’any 1992,l’Ajuntament del Masnou acordà posarel seu nom a un carrer de la vila, el c/Maria Ferrer i Mosset, davant de lesEscoles Municipals. Al llarg de la seva vida, les poesies

Periodista i escriptora. Llicenciada enCiències de la Informació. Descen-dent de capitans masnovins, el seuavi fou el capità Salvador Maristany iSensat (el Masnou 1853-1915), queostentà diversos càrrecs dins la mari-na mercant, i condecoracions.Com a periodista i escriptora va treba-llar a la Factoria Bruguera, el DiarioFemenino. També a Mundo Diario i LaVanguardia.Fou cap de premsa del districte deGràcia, de l’Ajuntament de Barcelona,i en aquest, a l’any olímpic, s’integrà alseu departament de premsa.Col·labora a la revista Capçalera, delCol·legi de Periodistes de Catalunya. Iés membre de l’Associació de DonesPeriodistes de Catalunya. El 2006 varebre el premi Rosa del Desert a latrajectòria personal. Entre les seves obres hi ha:– Un juego cruel.– Diverses històries de dones desta-cades, entre elles:– Gretha Zelle (Mata Hari)– Tres sobre: interiorisme, normessocials i secretariat.– La imprudència del Titànic (1998)

Mestra. Es va casar l’any 1960 i vatenir quatre fills: Núria, Neus, Jordi iElisenda.Tot i que descendent de capitans mas-novins, ella, com altres de les biogra-fiades, ha dedicat la seva vida a l’en-senyança, esmerçant tot el seu esforça l’Escola Bergantí, col·legi del qualfou cofundadora l’any 1968.Quan es jubilà, el 2008, va seguir alpeu del canó, a la mateixa escola, toti que en el vessant de la FundacióPrivada Pedagògica Bergantí, quepresideix.Malgrat aquest vessant pedagògic,abans i després de ella, no ha deixatmai d’esmerçar el seu temps en prodels altres.Primer fou al món de l’escoltisme, ondes del 1956 fins al 2008 ha passatper diferents càrrecs, com: Majorala,Cap d’Agrupament, Membre delComissariat de Germanor, ComissàriaGeneral de Catalunya, Presidentad’Escoltes Catalans, ComissàriaInternacional, Presidenta del GuiatgeCatalà i del C.E.G.E., i actualmentPresidenta d’Amics i Antics Escoltesdel Masnou.

ra. Era al carrer dels Mestres Villà.Entre els seus professors hi va haver:Frederic Bosch, Rogelio López i Fer-nández del Castillo, Josep Torrelles iSabaté, Latorre, etc.- ESCOLA DE NÀUTICA (1a). AlMasnou de l’època gloriosa de lamarina de vela, la primera fou fundadael 1860 pels germans Josep i JaumeVillà, que fou coneguda amb el nompopular d’”Estudi de Vilassar” per laprocedència vilassanenca dels Villà.Aquesta escola tenia, per a aprendreels alumnes, una fragata en miniaturaque es deia “Masnou”. Estava ubicadaal carrer que porta el nom de MestresVillà, després de la plaça d’Ocata.- ESCOLA DE NÀUTICA (2a).Aquesta fou municipal i fou inaugura-da el 9 de febrer del 1875 amb el nomd’Escola Oficial de Nàutica, però vadurar poc a causa de la decadènciade la marina de vela; va tancar el 23de novembre de 1881. Per a les pràc-tiques dels alumnes, aquesta tenia unbergantí-goleta anomenat “Villa deMasnou”.

Ambdós vaixells de pràctiques es tro-ben al Museu Marítim de Barcelona.Al Museu Municipal de Nàutica delMasnou hi ha fotografies d’ambdósvaixells i la reproducció del “Villa deMasnou” construïda als tallers delmuseu barceloní.

FONS CONSULTATS- Gran Enciclopèdia Catalana- Diseños de la villa del Masnou y de sumarina de vela del ochocientos. De Pere J.Bassegoda. El Masnou 1962.- Arxiu V. A. Ballester, El Masnou- Arxiu-Biblioteca Muray, El Masnou- Butlletí de Gent del Masnou- La Nostra Marina, de Palemó Anglès

11

Bergantí Paula

l’entorn d’uns quatre-cents, més d’unatercera part duien nom femení.D’aquests prop de quatre-cents vai-xells, n’hi ha un cinquanta sis per cent(56%) que porten nom femení. I entreels més repetits hi ha: Anna, Àngela,Clara, Francesca, Maria (més unsegon nom), Mercè, Rosa i Teresa.Al nomenclàtor masnoví, també hi tro-bem poques dones a les quals s’hagifet l’honor de ser recordades. Entreelles hi ha:– Germanes Escardó Valls– Maria Aurèlia Capmany– Maria Canaleta– Maria Ferrer i Mosset– Marcel·lina de Monteys– Marta Mata– Mercè Rodoreda– Mestre Dolors Torregrosa– Montserrat Roig– Reina Maria Cristina– Rosa Sensat– i diverses santes i advocacions de laMare de Déu

I ja que no tenim gaire història (escritai documentada) de caire femení, val lapena que incidim en institucions mas-novines, el nom de les quals és feme-ní, com són biblioteques, escoles o laduana.Són aquestes:

-BIBLIOTECA ENCICLOPÈDICA PO-PULAR. Biblioteca inaugurada eldiumenge 17 de maig del 1931 en unacte celebrat al Casino.- DUANA DEL MASNOU- Fou creada l’any 1870 i va durar finsal 1880.- ESCOLA DE TREBALL I ESTUDISSECUNDARIS. Inaugurada l’any1933 pel Conseller de la Generalitatde Catalunya, Ventura Gassol i Rovi-

Al món de l’ensenyança, el 1968 foucofundadora i coordinadora generalfins a la jubilació el 2008 de l’EscolaBergantí. Actualment presideix la Fun-dació Privada Pedagògica Bergantí.Al món de la política municipal, foudes del 1979 al 1983 1r. Tinentd’Alcalde. I dins el món social masno-ví, ha estat del 1992 al 2012 membredel Patronat del Museu. És actual-ment membre del Consell Municipalde Patrimoni Cultural, nomenada el2013, així com presidenta de laComissió d’Honors i Distincions desdel 2009 ençà.Tal com deia al butlletí anterior, la nos-tra vila, tan rica en història, especial-ment en història de la marina de veladel vuit-cents, on, com sabeu, tot erencapitans, no hi havia capitanes comara; potser per això, i perquè en tempspretèrits el paper de les dones erapràcticament obligatori de transcórrera la llar cuidant casa, marits i fills, notenim gaires històries de dones quedeixessin petja.Deia que, malgrat això, n’havia trobatalgunes que valia la pena comentar,com així fou. Ara, en aquest segonrecull, veurem com aquells capitanses recordaven de les mullers i fillesposant els seus noms als vaixells.És impossible de posar-los tots, ja queexcediria l’espai d’aquestes històries.Del conjunt de vaixells de la marinamercant masnovina del vuit-cents, a

LA Coral Xabec DEMANA CANTAIRESEt proposem de venir a cantar a la Coral Xabec; hi seràs ben rebut.

Hi tindràs lloc com a tenor o com a baix o bé com a soprano o com a contralt.Anima-t’hi i vine a provar la veu qualsevol dimarts abans de començar l’assaig, o sigui,

una mica abans de dos quarts de deu del vespre.

Qui canta, els seus mals espanta!

12

Val la pena riure de gust… si es pot iens n’ofereixen l’ocasió! El GrupRAUXA de Gent del Masnou, dirigitper Francesc Fàbregas, continuadonant-nos hores d’alegria. Així ho vafer al vespre del dissabte 28 de febreri a la tarda de l’endemà, diumenge 1de març, a Ca N’Humet.Una adaptació catalana, barcelonina imasnovina de TOC-TOC, de l’autorfrancès Laurent Baffie, estrenada el2005 amb un gran èxit.TOC és l’acrònim de Transtorn Obses-siu Compulsiu, és a dir, una malaltiamental que força la voluntat de la perso-na i li imposa una manera d’actuar demanera irresistible. Respon a allò queanomenem genèricament manies o, sivoleu, neurastènies.Per escrit, en el programa de mà, i deviva veu, a l’inici de l’obra, ja ens vanadvertir que El Grup RAUXA vol mani-festar el seu suport als malalts demalalties mentals i també que en capmoment la representació que veuranpretén ser una burla o una ridiculitza-ció sobre cap malaltia. I també llegíeml’agraïment al Centre de Salut Mentaldel Maresme Sud (el Masnou) pel seuassessorament. Ningú, doncs, no hiva captar cap missatge ofensiu per ales persones afectades d’aquestessíndromes. Més aviat tot al contrari;tal com remarcava un espectador ensortir de la representació: Tots ensveiem retratats, amb major o menorescala, en cada una d’aquestes tipolo-gies malaltisses. És a dir, va ser unacatarsi saludable per als qui vam tenirl’oportunitat de ser a l’Espai Escènic.

veu timbrada i clara; a més a més, ensva facilitar molt les coses… en repetir-nos-les totes; continua trepitjant tau-les, Nonna; t’hi volem tornar a veure.Ramon Raventós, PEP, com sempreen la ratxa de persona seriosa, d’hu-mor contingut, però efectiu del tot;l’obsessió de simetria i ordre li anavacom l’anell al dit. Gemma Mercader,L’AJUDANT, amb la versatilitat a quèens té acostumats des de fa anys i lapicardia que tant li escau (perdona laconfiança, Gemma).Alguna cosa cal assenyalar ambesperit de crítica, oi? Les badades lin-güístiques massa sovintejades no sónjustificables al nostre teatre; des de*les nou i mitja, passant pels *pues o*el síndrome, *cànvia, *intèrval, *polí-glota o per uns reiterats *de que…que feien mal a les orelles. Queda dit. Balanç, doncs, molt positiu al conjunt.Francesc, continua regalant-nos esto-nes divertides.El record fervorós a Rosa Novell,morta el divendres abans, va ser uncolofó digne i sensible en totes duesrepresentacions.

TOC-TOC, PASSI, PASSI, QUE VEURÀ BON TEATRE!Esteve Pujol i Pons

Sempre és bo de conèixer-se millor,encara que sigui mirant caricaturesque ens fan de mirall.Fem un cop d’ull als personatges i alsactors. Josep A. Fernàndez (JAF),FRED, fi I delicat, amb una interpreta-ció suavíssima i molt serena, llevatdels moments en què la Síndrome deTourette l’arrossegava als exabruptesi a les procacitats més sonades. Jo-sep Ducat, CAMILO, que una vegadamés va fer les delícies de tothom ambla seva obsessió pels càlculs aritmè-tics i ensems amb la seva llibertatd’esperit… en tots els camps! Algunaaltra vegada ja he dit que ell tot solomple l’escenari. Cristina Sagré,BLANCA, obsessa per la neteja i pelperill, tan remot com fos, de les infec-cions; l’expressivitat no li falla mai.Carme Duran, MARIA, maniàtica de laverificació constant i amb deliris mís-tics afegits –el moment de la catalèp-sia fulminant va ser de gran artista;bravo, Carme! Nonna Soler, LILÍ; perser la primera vegada que sortia al’escenari, ens va convèncer amb laseva ingenuïtat i seguretat, amb la

13

Esteve Pujol i Pons

Els qui vau assistir a les representa-cions de Les noies de l’any –basadaen l’obra Calendar girls, de Tim Firth–potser penseu que, amb el títol d’a-questa crònica, vull dir que el GAT vacontribuir a la desinhibició del tabú delpudor de la intimitat eròtica, de la inti-mitat corporal; doncs no –sense negaraquest aspecte (que ja n’era hora)–;em refereixo sobretot a una desinhibi-ció molt més important. Parlo del tabúque sobre l’escenari no ens deixa par-lar de la leucèmia, la quimioteràpia, elcàncer i la mort causada per aquestamalaltia; parlo de la defensa de la dig-nitat de la dona, humiliada, enfront delfilibusterisme d’una massatgista mas-sa espavilada; parlo de l’autoestimaexplicitada per una veterana professo-ra, gratuïtament infravalorada; parlode la superació quasi heroica de latimidesa inicial d’una noia per obra igràcia de l’amistat i la solidaritat ambel grup; parlo, doncs, de la desinhibi-ció d’aquests tabús més oblidats i moltmés perjudicials. No es tractava de lanuesa valenta del cos sinó de lanuesa molt més valenta de l’esperitfemení. Ei, i val a dir que, de la delcos, en vam veure molt poca, mentreque de la de l’esperit en vam percebremolta. Gràcies, Montserrat Conde-minas, per aquesta nova producciódel GAT que vas dirigir, com tantesaltres.I deixeu-me dir quelcom de les cincprotagonistes i del que em van sem-blar. Vam veure amb molt bons ulls laNúria Bes (Cora), nova incorporacióprometedora en les empreses teatralsdel GAT; la Marta Lovaina (Celia) ambuna expressió gestual i sobretot faciald’antologia; la Gemma Montoya(Ruth) amb la contenció justa, retreta,només trencada amb el discurs abran-dat de la seva dignitat ferida; laCristina Gomila (Chris) amb les taulesa què ens té tan acostumats des desempre, una líder arravatada, arrau-xada, i reflexiva a la vegada; la TeresaPons (Annie) amb el bon fer senzill,d’esposa tendra i amb l’excel·lent cla-

redat de dicció de sempre; i l’ElviraGordo (Jessie), que mereix comentaria part perquè fins ara l’havíem vistaen papers secundaris molt fins, peròara l’hem descoberta en un rol de pri-mera responsabilitat, d’expressió moltrica, molt convincent, esplèndida; grà-cies per la sorpresa, Elvira.Les dones en papers menys principals,l’enèrgica Pilar Alcoba (Marie), la ceri-moniosa Carme Duran (LadyCravenshire), la pispireta Clara March(Elaine) i la fogosa Cristina Sagré(Brenda Hulse), totes elles omplint unspersonatges ben encaixats a la sevaidiosincràcia personal prou marcada.Pel que fa als homes, vull destacarRamon Marimon (John), debutant alGAT amb una interpretació preciosa,en un paper no pas gaire fàcil; tambéesperem de veure-t’hi altres vegades,Ramon. En comeses més secundà-ries, però prou eficaces amb tarannàsben diferents, tal com són ells, elresignat Jaume Boadella (Rod), elvoluntariós Bernat Pera (Lawrence) iel desorientat Mario Farran (Liam).Summament espectacular l’escenafinal, la dels gira-sols il·luminant totl’escenari i tota l’obra: quin goig, quin

triomf de la vida sobre la mort!La varietat de vestuari va ser moltremarcable. Decorats, llum i so moltben portats, tal i com ja ens hi tenenacostumats.Alguna crítica a fer-hi? Doncs perquèno sembli que vull fer veure que tot vaser perfecte, per què no tenim méscura d’una bona fonètica catalana?,per què se sentia Londres, classe,passe… pronunciades a la castella-na?, per què els *donar-se compte iels *de que, els *tenir que encara sónvigents? Les mans que tocaven elpiano no resultaven pas versem-blants: ei, que als aguts són a la dretai els baixos a l’esquerra!Acabada la funció, sentia comentarisde molta gent gran que expressavenla satisfacció per una obra ben feta,ben treballada i divertida, i –atesa l’e-dat dels qui parlaven– remarcable-ment significatius; oi que m’enteneu?Tot això passava a l’Espai Escènic Can’Humet al cap de setmana del 14 i 15de març.Endavant, GAT, endavant! Ens fareuesperar fins a l’octubre per tornar agaudir de la vostra traça?

EL GAT ENS DESINHIBEIX

La dita fa referència a quan s’estàesperant la resolució d’algun afer ambgran ansietat, amb moltes ganes i graninterès que tiri endavant la cosa de quèes tracta.L’origen se situa en l’antic costum,anterior a la Baixa Edat Mitjana, d’en-cendre una candela, una espelma

prima, per marcar la durada d’unaqüestió determinada. Així, mentre lacandela estigués flamejant l’assumpteno es donava per tancat; però, així ques’apagava, calia prendre una decisiósobre el tema que es tractés. Per exemple, durant un judici l’acusatpodia defensar-se mentre cremés elble de la candela i tan bon punt s’extin-gia la flama el jutge dictava sentència.També en una subhasta, per exemple,es podien fer ofertes tot el temps que la

Dites i personatges populars (20)Albert Vidal

Per què diemESPERAR UNA COSA AMB CANDELETES?

14

Blanc. Fred. Estèril. El paisatge s’es-tén fins a l’horitzó en un mar de glaçsense límit. Aquí al Pol Nord, a l’eix dela Terra, mirem on mirem hi trobem elSud. Hi hem arribat després de recór-rer l’Últim Grau, els darrers 111 quilò-metres fins assolir els 90ºN. Així comença VIAJE AL BLANCO, elllibre d’una aventura al llarg de l’ÚltimGrau fins arribar al Pol Nord Geogràficescrit per Jordi Canal-Soler i publicata l’Editorial UOC. L’autor, un biòlegtransformat en escriptor i fotògrafespecialitzat en viatges, va participaren l’expedició juntament amb trescompanys més durant l’abril de 2009.Escriu en revistes especialitzades a lavegada que divulga els seus viatges através de xerrades i conferències iparticipa activament en programes deràdio i TV sobre viatges.VIAJE AL BLANCO és a la vegada undiari d’expedició, un llibre de supera-ció personal, una història de l’explora-ció polar i una crida a la consciènciamediambiental.El llibre és el diari dels nou dies pas-sats sobre el gel, en una petita expedi-ció de quatre components, en un delsambients més hostils del planeta. Devegades tràgic, sovint amb pinzelladesd’humor, és un viu retrat del dia a diad’una expedició polar a través dels gelsàrtics, amb la minuciositat i els detallsque moltes vegades s’obvien en els

relats dels grans exploradors i que fandel relat un diari detallat que transportael lector fins als gels de l’Àrtic i el con-verteixen en un integrant més de l’ex-pedició. Amb la lectura del llibre apre-nem l’ús del material transportat pelsexpedicionaris, notem les sensacionsque produeixen el fred i la soledat iconeixem com satisfan les necessitatsmés vitals, quin és el millor menjar perobtenir energia o com ens hem de ves-tir per aguantar un fred de fins a qua-ranta graus sota zero.El llibre també té una segona lecturacom a llibre de superació personal,treball en equip i consecució d’unobjectiu. Superant un fred de fins aquaranta graus sota zero, la por decaure en una esquerda o la presència

d’óssos polars, l’autor convida a lareflexió sobre l’aparició de les porsque ens dificulten aconseguir els nos-tres objectius per vèncer-les i acabarassolint totes les nostres fites.I comparant l’expedició actual amb lesprecedents, VIAJE AL BLANCOtambé es converteix en una relacióhistòrica de les diferents expedicionsque van buscar prèviament el PolNord. Des de John Franklin fins aFridtjof Nansen, de Frederick Cook aRobert Peary (de l’arribada del qual secelebrava el centenari durant els diesrelatats al llibre), els expedicionarishistòrics i moderns passen per lespàgines de VIAJE AL BLANCO peril·lustrar com la tecnologia pot havercanviat, però segueix existint en l’ho-me l’ànsia per arribar més enllà delque és conegut.Els científics han posat de manifestque el fràgil ecosistema de l’Àrtic s’es-tà destruint a causa de l’escalfamentglobal, i l’expedició d’Últim Grau talcom es va realitzar serà impossibledins d’uns pocs anys, quan el gel siguimassa fi com per poder-hi caminar.Així, relatant de primera mà els efec-tes del canvi climàtic mundial, VIAJEAL BLANCO també és un al·legat con-tra la contaminació i una crida al res-pecte per una de les zones més ver-ges del nostre planeta.Accedir a aquesta zona del planeta(erma, freda i, sobretot, remota) éscomplicat per a la majoria del públic,però VIAJE AL BLANCO l’apropa allector per conèixer, sobre el terreny, lacruesa, història i bellesa del Pol Nord.

VIAJE AL BLANCO(EXPEDICIÓ AL POL NORD) Jordi Canal-Soler

15

Coaching per a jovesOriol LugoPsicòleg Clínic & Coach Executiu i Personal

Quan un és jove se sent capaç de tot,de superar qualsevol obstacle, demenjar-se el món. Aquesta visió és laque tenim els adults quan rememoremla nostra etapa de pubertat, però, siféssim bona memòria, recordaríemque no tot era bufar i fer ampolles. L’adolescència és un període marcatprincipalment per dos factors notoris:molts canvis i moltes preguntes. Enstopem amb interrogants que ens fansentir insegurs, incompresos i per-duts. Què vull estudiar? A quèm’agradaria dedicar-me? Quins sónels meus amics i amigues de veritat?Qui sóc jo? Preguntes que per alsadults tampoc no són gens fàcils decontestar. Aquestes qüestions dispo-sen de respostes i es troben en l’inte-rior del jove mateix. Un coach pot ser l’acompanyant per-fecte per tal d’ajudar-lo a descobrir totel seu potencial. A través d’un procésde Coaching per a joves s’exploren

candela es mantingués encesa i estancava en apagar-se i se cedia lapeça al millor postor d’aquell precísmoment. Val a dir que aquest sistema de vendahavia estat anomenat en els seus pri-mers temps ‘venda a l’encant’ i consis-tia a cedir la mercaderia al més dient,és a dir, a qui fes l‘oferta més alta,

segons es troba referenciat en algunescròniques de l’època. En aquestestransaccions es venien béns prece-dents de saquejos en les guerres,d’herències indivises, de deutes execu-tats i, és clar, també d’esclaus.Així s’utilitzava la frase ‘encendre lacandela’ quan el venedor donava perbona una quantitat que algú oferia i

amb la qual obrir l’esmentada subhasta.D’aquí l’expressió ‘amb candeletes’quan s’espera alguna cosa amb neguit.Igualment, encara que menys popular,la locució ‘acabar-se la candela’ signifi-ca que s’ha acabat el termini per resol-dre alguna cosa.

quins són els seus valors, les sevesfortaleses i els seus recursos, a més amés d’elaborar un pla compartit peraconseguir complir amb les sevesmetes: aprovar els exàmens, orientar-se en la carrera d’estudis o en l’àmbitprofessional, millorar les relacionssocials, treballar amb la desmotivaciói les preocupacions diàries. El coach treballa amb tècniques comla línia del temps, on s’exploren

opcions i alternatives de futur; amb laroda de la vida, per apreciar en quinesàrees aquest necessita i/ o desitja fermés canvis; o amb les preguntespoderoses, que permeten la intros-pecció. Perquè poder viure una ado-lescència amb una millor gestió delsdubtes, de les pors i de les frustra-cions repercutirà directament en elseu present i en el seu futur.

Curset trimestral de iogaEls dimarts de 2/4 de 8 a les 9 del vespre

meditació, respiració i relaxació.

Curs impartit per Ivet Compañó, professora deKundalini-ioga.

Cal portar una estoreta (o matalasset), tovallola,coixí petit, pareo i roba còmoda.

Preu trimestral: socis 70 €, no socis 80 €Inscripcions a GDM Tardes de feiners de 6 a 2/4 de 9

Vocalia Recreativa

Més informació 607 74 74 99

e s c o l a d e m ú s i c a

Emma CalvoC/Par lament de Cata lunya 28, e l Masnou 93 540 86 96 · 630 16 33 26

T’agrada cantar? T’agrada el gospel?

ANIMEU-VOSLlana, cotó i Perlé per al primer jersei, guia, patrons i tota

l’ajuda que necessiteu. 20% dte. en llanaAmb les novetat de primavera i moltes idees

Carrer Barcelona, 24 (Camí Ral). Tel. 647 751 702

16

Recull (-ne, -me)Del 8 d’abril al 10 de maig. L’obra teatral guanyadora del PremiJosep Ametller de Teatre 2014 (Premis Recull de Blanes), Cosesnostres de l’actor Ramon Madaula (Sabadell, 1962), aterra a laCiutat Comtal, en concret a la SalaAtrium (c/ Consell de Cent, 435;entre Passeig de Sant Joan i c/Roger de Flor; metro L4, groga:Girona). Dos bons actors, AlbertPérez i Raimon Molins en assegu-ren, doncs, que a sis minuts a peude la Plaça de Tetuan, hi trobaremun bon enfrontament interpretatiuentre un crític i un director teatral.Apuntem, finalment, que el Premide Teatre d’enguany, aquest març del 2015, ha estat atorgat a lajove escriptora gironina Irene Tarrés (Girona, 1979), per l’obraChureca.Neix ara una nova sala teatral: Hiroshima (www.hiroshima.cat).Situada al carrer de Vilà i Vilà, 67, al Paral·lel, al mateix carrer d’ElMolino, indica al seu web que és: «nou espai independent dedicata l’exhibició de les arts escèniques, la música en viu i el pensa-ment contemporani. La seva línia artística se centra en la creaciócontemporània: els nous llenguatges, les tecnologies aplicades al’escena, les arts del moviment i les noves dramatúrgies al circ.».La direcció artística l’assumeix l’argentí Gaston Core. Benvinguts.Divendres 10 d’abril torna el mu-sical de petit format Mares i fillesa Barcelona. El Teatre Gaudí fa pujar doncs altra vegada a esce-na les cantants i actrius Nina i Mariona Castillo. Amb coreogra-fia d’Ariadna Peya,música de Clara Peya, illibret i direcció de Da-vid Pintó.El dimecres 15 d’abrilcomencen les funcionsdel thriller i comèdianegra Idiota, de JordiCasanovas, a la SalaMuntaner, amb Anna Sahun i Ramon Madaula.23 d’abril. Love. Sant Jordi. Ens n’anem a l’Hotel Casa Fuster.Sopar-espectacle-jazz. Més de noranta euros. Un dia és un dia,d’amor provat. I ens comprem o bé regalem alguna novetat edito-rial, algun text teatral de nova fornada: Coses nostres de RamonMadaula (Pagès Editors, gener del 2015), Vilafranca: un dinar defesta major de Jordi Casanovas (Andana, febrer del 2015), Vergesvirtuals de Toni Cabré (Arola Editors, octubre del 2014), Vendavald’Odó Hurtado (1902-1965) (Punctum, juny del 2014), Eclipsi dePaco Zarzoso (Arola Editors, maig del 2014), Fronteres de LluïsaCunillé (Arola Editors, març del 2014), ...29 d’abril. Dia Internacional de la Dansa. Ave Caesar, morituri tesalutant. Que no, senyors, que les polítiques culturals a ca nostrano són bones. Seguim igual. Roses al terra, als llenços, prop de les espelmes de nit, i alsteus ulls.

Hem de ser ecològics! La Maria Enrich (Igualada, 1957) s’ha fet un nom en la LIJcatalana amb títols tan emblemàtics com La Tona, la Tina ijo (Alfaguara/ Grup Promotor 2001), Tres amigues i unestiu (Co-lumna, 2006) o Mitjons llargs (Bar- canova,2014). Són obres, com la que comentarem avui, claramentrealistes, en què la quotidianitat és la base de la creacióliterària i alhora de la transmissió d’uns valors. Amb Unafesta sense tigre (1), el seu darrer títol publicat fins ara,tanca una trilogia que té per protagonistes la Mar i la sevacolla d’amics d’escola: la Laura, el Pau... En tots tres lli-bres, hi trobem un tema transversal predominant, queacompanya les vivències i aventures dels protagonistes. Alprimer, És llaminera la Nata? (Baula, 2008), l’alimentació ila necessitat de conviure en la diversitat. Al segon, Rut, sis-plau! (Baula, 2008), l’educació i els canvis en l’estructurafamiliar provocats per la separació dels pares. I al tercer, elbon ús dels recursos naturals o, si ho preferiu, la necessi-tat de viure ecològicament, sense malbaratar recursos. Peraixò anem trobant al llarg del text referències a la necessi-tat de ser curosos amb les despeses d’aigua, de llum, depaper... Fins i tot ho hem de ser a l’hora de fer les compres,i no caure en la compulsió de comprar per comprar. Resgratuït, res sense que vingui a tomb, tot imbricat en l’argu-ment de l’obra: la preparació de la festa d’aniversari de laMar, que està a punt de fer 10 anys. Una festa que seràespecial, però no perquè hi hagi tigres i animals salvatges,com ja deixa clar el títol, sinó perquè la Mar i el Roc, el com-pany de classe amb qui té més problemes, en aquesta i enobres anteriors, acabaran fent les paus i sent amics. Ens tro-bem davant d’un final feliç, molt propi de les obres de laMaria Enrich, sobretot si són per a infants, ja que, com hanassenyalat diversos estudiosos, en la lectura, en els modelsproposats, als infants, sempre se’ls ha de deixar una portaoberta a l’esperança. Un llibre recomanable, com indica l’e-ditorial a la contracoberta,per a lectors a partir de 8anys. Un llibre per comen-tar, per compartir, pertreure’n tot el suc, tant sies llegeix a l’escola, comsi es fa en família.

(1) Maria Enrich. Una festasense tigre. Editorial Baula(Col·lecció “Ala Delta/ Sèrieblava”, 40), Barcelona, 2014.136 pàgines.

Parlem de llibresPere Martí i Bertran

Teatre capital(La cartellera barcelonina)Rosa M. Isart (rmisart@hotmail.com)

17

ExposicionsFins al 23/4. Quatre pintors masnovins (col·lectiva)

Del 25/4 al 21/5. XXVI ANYS DE LA SALA D’ART.Commemorativa de més de 500 exposicions fetes.

I n f o r m a

Grup Rauxa de GDMDiumenge amb lletres

26 d’abril a les 7 de la tarda

Vetllada artística, literària, musical...Al teatre de Gent del Masnou

ENTRADA GRATUÏTA

La punta de la llengua (64) Esteve Pujol i Pons

El català té noms i adjectius que acaben amb X o bé ambXT; segons com, ens fan anar bastant de corcoll.No sempre tenim en compte les formes correctes a l’horad’enraonar i fins i tot a l`hora d’escriure. Recordem:Fix – fixa fixos – fixes Per tant: contractes fixos, telè-fons fixos, records fixos, elements fixos…, però feinesfixes, idees fixes, manies fixes, tonalitats fixes…Mixt – mixta mixtos – mixtes Per tant: sistema mixt –sistemes mixtos, escola mixta – escoles mixtes (també éscorrecte el masculí plural mixts).Reflex – reflexos Per tant: duc reflexos als cabells, elsreflexos m’enlluernen, el mar fa reflexos… I pel que fa al’adjectiu: reflex – reflexa Per tant: actes reflexos, actua-

cions reflexes…Ortodox – ortodoxa ortodoxos – ortodoxes Per tant:uns mètodes ortodoxos, els cristians ortodoxos, uns cos-tums ortodoxos… unes doctrines ortodoxes, unes teoriesortodoxes…Text – textos (o bé texts) Per tant: he llegit un text, hellegit uns textos (o uns texts) (així doncs, ni *texte ni *tex-tes). El mateix cal dir de context i pretext (contextos,pretextos o bé contexts, pretexts).Box – boxos (o bé boxs) Per tant: els boxos (o boxs)d’urgències de l’hospital, els boxos (o boxs) del circuit deMontmeló (així doncs, res de *boxes; és que boxes és elplural de boxa, allò dels cops de puny).

Cursos de teatre pera totes les edats

Vine-hi i… actua627 630 082 (Oriol) · 676 334 144 (Aina)

L’enigma V.D.R.

Solució del mes demarç: Ompliria la capsa de forats

Enigma de l’abril:Vas de nit amb un cotxe per una pista de terra. Passes per davant d’una parada d’autobús i veus trespersones:Una velleta molt malaltaUn vell amic que un dia et va salvar la vidaLa parella perfecta, amb qui sempre has somiatSi només pots portar una persona en el teu cotxe,a quí portaríes?

TAULA INFORMATIVADiumenge 26 d’abril a les 12 del matí.Taula informativa amb la participació dels partits polítics icoalicions que es presentaran a les properes eleccionsmunicipals del 24 de maig. Cada partit o coalició disposaràd’un espai de temps per informar i exposar el seu progra-ma en relació a la cultura, seguretat, serveis socials, plaurbanístic i educació.Vocalia Cívica GDM

EL DISSABTE, 18 D’ABRIL, A LES 7 DE LA TARDA,ES PRESENTARÀ EL LLIBRE DE JOAN MURAYHISTÒRIES DE LA VILA... del Masnou III volum

Els qui hi estigueu interessats podeu passar pel nostrelocal social fins al 17 d’abril, i subscriure-us per obtenir-loa millor preu. En comptes del seu preu de 20 € ho podreufer per 15 € pagant-los al moment de la subscripció.I si, a més, no teniu els volums 1 i 2 i els voleu, o un d’ells,els podeu aconseguir pel preu de 40 € tots tres, o 30 € siés el tercer i un dels anteriors.

AVÍS

Visita arqueològica al Born deBarcelona i exposicions del recinte

Dissabte, 25 d’abril. Preu 9 €Inscripcions a Gent del Masnou fins al 20 d’abril

Tardes de 18 a 20 Vocalia Recreativa · gm.recreativa@ya.com

GENT DEL MASNOU

18

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Badalona, Canonge Baranera, 75 · 93 384 43 51

Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25

www.elcullerot.catelcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

Arran de sòlPledebuit

L’any passat, pel mes de maig (i algun altre mes) us comenta-va que havia anat al MWC (Congrés Mundial del Mòbil) i quem’havia firat, comprat i fet instal·lar una d’aquestes andròmi-nes tecnològiques.En un principi us en vaig cantar meravelles, però deveu haverobservat que després d’uns mesos d’eufòria ja no en vaigcomentar res més.Sabeu per què?, doncs perquè no sóc amant de les addic-cions; i aquestes noves tecnologies, si només les uses quanrealment les necessites, doncs molt bé, però per poc que etdescuidis, elles t’han enganxat i et trobes com tota aquestacaterva que va pel carrer amb el cap cot i les mans ocupadesteclejant l’aparell, amb la qual cosa atropellen a tot el que, dinsel seu món absent per l’entorn, se’ls posa al davant. Potserdireu, i per què els altres no vigilen?, doncs perquè ells van pelseu camí i no és qüestió d’anar canviant contínuament dedirecció, ja que hi ha tants badocs que si no t‘atropella un hofa un altre.Bé, al que anava, que ja porto massa línies i no he dit res delque volia contar-vos.Aquest any hi vaig tornar, però només a tafanejar. Vaig quedarastorat de les novetats. Com deien els vells, no sé pas on arri-barem.Una de les novetats que em va cridar l’atenció va ser un rellot-ge per controlar la salut i posar-te en contacte amb el teumetge (això si aquest et té connectat i s’hi aclareix).Aquest nou aparell et diu la tensió, la pressió, etc. I, si et sem-bla que alguna cosa no rutlla, la pots preguntar al metge. Nois,no sé pas què dir-vos. Només se m’acudeix una cosa (per ara,és clar). Imagineu que aneu pel carrer i feu un pet molt espe-cial, o així us ho sembla, i, apa, a dir-ho al metge: Doctor, hefet un pet que no m’agrada gens, el soroll no l’he sentit gaire,ja que era pel carrer, però el tuf, com que el vent venia depopa, no m’ha agradat gens. Què li sembla que pot ser?Bé, un altre exemple. Ara sou a casa, us acabeu de llevar i,quan us dutxeu, en passar la mà pel mig del darrere (per allàon seieu), us trobeu com una cosa que us molesta. Ja que nola podeu veure, primer agafeu el mirall que normalment feuservir per mirar-vos la cara, doncs ara us mireu el cul. El queveieu no sabeu què és, només que us cou; i, apa, com quehem de saber-ho tot a l’instant, agafeu el mòbil i, en comptesde parlar, us feu el que ara en diuen un selfie, o sigui que usretrateu els darreres per poder fer la consulta al metge.La posició és un xic xocant i difícil de fer la foto; i, quan l’heuenfocat bé, doncs apa, dispareu. Però ai las, se us escapa unpet i la foto surt velada, com si hi hagués boira. Ho torneu aintentar i l’”ull” fa una ganyota. Tornem-hi que no ha estat res.A la tercera va la vençuda i ho aconseguiu. Per fi podeu enviarla “interessant” imatge al metge. Pobre home, quines cosesque ha de veure!Per sort, els gossos normals no tenen aquestes preocupa-cions; i jo, un quisso força avançat, ja m’han passat les ganesde ser tan “modern”. Bé que algunes d’aquestes andròminessón força útils i que ens faciliten el dia a dia, però d’això a ser-ne esclaus hi ha un avenc.Apa, bup, bup, i que us surti bé, si és que us el feu, el retrat dela ullera.

La cuina de l’AntòniaEl cullerot

Sopa de l’hort

Ingredients:Mitja ceba i mig porro, 2 branques d’api,

2 grans d’all, oli d’oliva i sal marina, 3 patates

mitjanes, 2 carbassons, pebre negre en gra, 1’5 l de brouvegetal, 100 gr de pèsols frescos, 20 gr d’espinacs

petits, unes quantes fulles de menta fresca

1. Netegeu i talleu a trossos la ceba, l’api, el porro i els alls i ho reserveu en un bol. 2. Poseu una olla grandeta a mig foc amb dues cullerades d’oli d’oliva. 3. Un cop calent,afegiu-hi la verdura trossejada; abaixeu el foc i que faci elxup-xup de 10 a 15 minuts, fins que estigui tendra. 4. Peleu

les patates i els carbassons amb un pelador i ho talleu en trossos d’uns 2 cm i ho poseu en un bol. 5. Un cop la verdura

cuita, hi afegiu les patates i els carbassons i un xic de sal ipebre acabat de moldre. 6. Escalfeu el brou vegetal i

aboqueu-lo a les verdures. Aviveu el foc fins que arribi a bullir i llavors l’abaixeu de 15 a 20 minuts més fins que les

patates siguin cuites. 7. Poseu-hi els pèsolsi els espinacs uns 5 minuts més; si els pèsols són tendres, no necessiten gaire més… 8. Ho traieu del foc i ho bateu

fins que en quedi una textura ben cremosa. 9. Rectifiqueu-ho, al vostre gust, de sal i pebre.

10. Serviu-ho en bols (en teniu per a 8) amb una mica dementa fresca esmicolada i crostons, si són fets a casa

millor… però això ja és una altra història…

Podeu canviar els ingredients d’aquesta recepta segons latemporada… col per espinacs o mongetes tendres

per pèsols…

19

Camil Fabra, 58 · Apartat de correus, 2Tel 93 497 70 00 · Fax 93 497 70 10

SALA AUTOMOCIÓ• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE

L’AUTOMÒBIL• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT

C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • El Masnou

ASSESSORIA IGLESIASFISCAL • LABORAL

• COMPTABLE • ASSEGURANCES• GESTIÓ IMMOBILIÀRIA• GESTIONS DE TRÀNSIT

Sant Miquel, 21, A, baixos • 08320 El MasnouTels. 93 540 40 53 · 39 95 · fax. 93 540 40 53

49è Curs de Balls de Saló de Gent del Masnou

Passa-t’ho

bé!

El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60

Pastisseria Degustació Granja

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou

93 555 34 75Navarra, 100 · El Masnoupastisseria@davidpastisser.comwww.davidpastisser.com

MMACE02(Millor Mestre ArtesàXocolater d’Espanya 02)

Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre ArtesàPastisser d’Espanya 03)

Mestre Pastisser

Tenim el Pa del Sant Patró. Un pa amb gust de Diada

Pere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61El Masnou

Pastisseriamiquel

De lespastisseries del Masnou

De lespastisseries del Masnou