Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 354, juny del 2017

GENT DEL MASNOU

LLVMXVII

ww

w.m

ater

ials

ho

ms.

cat

VENDA DE PETARDSREVETLLA DE SANT JOAN 2017

COETS, FONTS, BATERIES, BENGALES

A LES VOSTRES REVETLLES MANIPULEU ELS PETARDS AMB SEGURETAT SEGUINT LES INSTRUCCIONS DʼÚS I RESPECTANT ELS ALTRES I ES CONVERTIRANEN FESTES DʼALEGRIA I DIVERTIMENT.

AntonioREPARACIÓ DEL CALÇAT

Francesc Macià 87 (al davant de l’escola Ferrer i Guàrdia)

93 540 75 88Canvi de cremalleres en botes, bosses, motxilles,

jaquetes i pantalons.Canvi de plantilles, varietat encremes i tints per a la pell i l’ant.

Obert de 7’30 a 18

Dissabte de 8 a 12

Materials per a la construcció i la decoració

www.materialshoms.cat

NOVETAT!Et podem fer

qualsevol color amb pintura

Joan XXIII, 93 555 81 56 el Masnou (Ronda del Masnou (sobre l’autopista)

Tota mena de materials per a la construcció, decoració, reforma i bricolatge o jardí. Pintura Av. J.R. Suárez de Llanos, 43. 93 540 37 69 Teià. Totes les novetats a la nostrabotiga. Gran exposició de ceràmica, pedra natural, parquet, sanitaris, cuines, aixetes, mampares i electrodomèstics.

TROBI EL CATÀLEG I LES NOSTRES OFERTES A: WWW.PIROTECNIAGARCIA.COM

Prepari la seva comanda per internet i estalviïtemps i diners

Obert a partir del dia 16 de

juny als nostres llocs

habituals

• Av. Joan XXIII (davant del cementiri del Masnou)• Amadeu I, carretera dʼAlella

• Torrent de Cal Gaio amb carrer Manila (davant del centre comercial DIA)

JOANFLORS I PLANTES

Per reestructuració comercial Flors i PlantesJoan tanca la botiga al carrer Navarra. Moltes gràcies a tothom que ens ha fet

costat en aquests més de 30 anys.Podeu seguir comprant a

www.florsjoan.cat o al 615860822

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan MurayEsteve Pujol

Portada: Essència

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf.

Tiratge: 3.500 exemplars

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El Masnou93 126 82 20gentdelmasnou@gmail.comwww.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.El repartiment dʼaquest butlletí als socis es fa amb elsuport de lʼAjuntament de la Vila.

Gent del Masnou, associació on ens sentim compromesos amb elpresent i l’esdevenir del nostre país, tal com ja vam fer al seu dia ambl’adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, ens hem sumat ara ales més de 20 entitats representatives de la vila signants del Manifestdel Pacte Local pel Referèndum, amb la convicció que complim amb eldret i el deure cívic, democràtic i pacífic de poder d’expressar-noslliurement a les urnes.Per a coneixement general d’aquest manifest el reproduïm tot seguit:Instem els Governs de Catalunya i de l’Estat espanyol a superar lesdificultats polítiques i els apriorismes i a assolir finalment l’acord queestableixi les condicions i les garanties justes i necessàries per a lacelebració d’un referèndum reconegut per la comunitat internacional, elresultat del qual haurà de ser políticament vinculant i efectiu.Reconeixem el Parlament de Catalunya com la institució democràticaon es manifesta la voluntat popular del país. Per això donem suport aaquelles iniciatives i acords que hi sorgeixin per a l’articulació d’aquestreferèndum.Manifestem la convicció que el referèndum és una eina inclusiva, quepermetrà la lliure expressió dels diversos posicionaments que elsciutadans de Catalunya han expressat respecte a la relació política deCatalunya amb l’Estat espanyol de plena sobirania.Afirmem que la cultura democràtica reclama solucions polítiques alsproblemas polítics. I ho fem apel·lant al mecanisme fonamental de quèdisposen les societats modernes: el coneixement i la validació de lavoluntat majoritària del poble que s’expressa amb el vot, recolzant lesInstitucions representatives com a fidel expressió de la voluntatpopular.Constatem que la voluntat d’autogovern del poble català s’haexpressat de forma constant al llarg del temps i el Masnou ha estat partactiva en aquesta expressió. Per això ens comprometem a impulsardes del Masnou el necessari exercici del Dret a Decidir des del civisme,la transversalitat i el respecte al pluralisme democràtic.Aquest referèndum ha de propiciar que tothom se senti cridat aparticipar-hi. Per això és necessari un debat escrupolosament demo-cràtic, plural i en igualtat de condicions entre les legítimes opcionsdiverses que avui es manifesten a Catalunya. Des de la nostra vilaaportarem al país l’experiència i l’exemple com a vila integradora, coma punt de trobada, on la diversitat ha trobat sempre el camp perexpressar-se, des del respecte a l’altre i des de la voluntat d’entesa iamb la principal inquietud de fer, de la catalana, una societat justa isocialment avançada.

El President

Editorial PACTE LOCAL PEL REFERÈNDUM

3

Molt bonaFesta Major i feliç estiu

2017

SumariEDITORIAL ................................................................................ 3GENT AMB GENT Joan Muray Rubió ..................................... 4LA PUNTA DE LA LLENGUA (87) Esteve Pujol ....................... 6IN MEMÒRIAM Montserrat Jaume Boadella ............................ 9NO APAREIXERÀ NINGÚ HONEST? Joan Maresma Duran ... 10BÚSTIA OBERTA ...................................................................... 11VIVÈNCIES Pep Parés .............................................................. 13HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray ....................................... 14PARLEM DE LLIBRES Pere Martí Bertran................................ 19 AIXÒ NO ES TOCA Ampar Moliner .......................................... 21 ARRAN DE SÒL Pledebuit ........................................................ 22LA TRAGÈDIA DE L’USS INDIANAPOLIS J.Condeminas .............. 23SOM Oriol Lugo ..........................................................................24 LA CUINA DE LʼANTÒNIA El Cullerot .......................................25HISTÒRIA IMPRESCINDIBLE Jaume Clotet i Lluís Valls...........26GENT DEL MASNOU INFORMA ...............................................30

GENT DEL MASNOU

ET CONVIDEM AFER-TE SOCI DE GENT DEL

MASNOUTu hi sortiràs guanyant i la

nostra vila tambéDr. Agell, 9 · 93 126 82 20

www.gentdelmasnou.catgentdelmasnou@gmail.com

4

Anem per pams –li proposem–, quèrecordes de la teva infantesa?Vaig néixer el 1945, vinculat als banysde Sant Cristòfol, que cada estiu s’ins-tal·laven a la platja davant de l’anticpas a nivell, prop de l’estació delMasnou. Aquests banys foren fundatsper Feliu Arisa l’any 1880; en un prin-cipi foren uns banys de pila i ocupa-ven l’antic magatzem de taronges delMaresme. Aquest tipus d’instal·lacióera inspirada en la Société de Bainsde Mer a Montecarlo. Una moda queva perdurar fins ben entrat el segleXX, quan la gent ja gosava banyar-sea la platja. Aleshores els traspassà almeu avi. Els banyistes llogàvem elbanyador, el barnús, el llençol, lescarabasses, el barret i la bossa, guar-niments indispensables per anar desdels para-sols fins a l’aigua, banyar-sei eixugar-se de pressa sobre el llençol,posar-se el barnús i a corre-cuita capa sota l’ombra per no posar-se morè.

Parles des de molt petit; quan vascomençar a treballar en el negocifamiliar?Hi vaig ser des del néixer, però treba-llar-hi no fou fins uns anys després. Enaquella època era normal que des deben petits treballéssim, encara que fosparant la taula a l’hora de dinar. Elsbanys al Masnou eren una feina detemporada, durant l’hivern es desaven. Vaig anar a col·legi, a l’AcadèmiaMontserrat; però, com que només

fèiem un mes de vacances, aleshoresels mesos de juny i juliol podia ajudarel diumenge; i a l’agost, quan fèiemles vacances d’escola, també entresetmana, però a mi m’encantava. Hotrobava molt divertit! Sobretot al barajudant la tia Leonor. A la platja vaiganar coneixent personatges com lavídua de Tyrone Power, la LindaChristian, mare de la Romina Power, iel seu home d’aleshores, l’EdmundPurdom, protagonista de Sinuèl’Egipci, l’Antonio Machín i empresarisbarcelonins força coneguts. Tambéem consta que antigament hi haviaestat el doctor Andreu, de qui a casacomentaven que es quedava dins elcotxe amb una manta als genollsesperant la filla que es banyés, aixícom el cònsol de Noruega, que a vol-

Joan M. Muray i Rubió 72 ANYSParlar amb en Joan és emocionant com obrir la caixa de Pandora, ja quedel bé i del mal del món, sense saber-ho tot, pot parlar hores i hores ambpèls i senyals de fets que són història. Una erudició genètica que va anardescobrint a mesura que les circumstàncies familiars i les oportunitatslaborals que orientaven el seu futur no encaixaven en el seu esperitinquiet, una vocació interior que tard o d’hora, amb ajut de mestres, men-tors i amics, se li posaria a l’abast per donar el màxim sentit a la sevarealització personal. Just començar ens diu: “Dec agraïments a molta gent,de la qual he rebut confiança, motivació i exemple... però fou al 1987, ennéixer aquest butlletí de Gent del Masnou, quan vaig estrenar-me amb his-tòria local, d’aquí ve que avui, en aquest agost, pugui celebrar l’edició del300 capítol d’Històries de la Vila.”

Joan Muray RubióUn servidor del Masnou

GENT AMB GENT

CONVERSESL’honestedat val per a tot!

tes venia amb els mariners de vaixellsescola dels països nòrdics.

A l’Acadèmia Montserrat s’ha forjatuna colla de generacions de nois;quina va ser la teva? Vaig entrar-hi al 1950; des del primerdia el senyor Marcos va apreciar en miaptituds de les quals jo no era conscienti, sempre que podia, em donava alesper descobrir-les. Encara l’estic veientun dia, un cop ja acabats els estudis,davant de Can Sanahuja, jo li ensenya-va un paper no sé de què, i ell hi posa-va atenció i amb la mà feia unes filigra-nes com si seguís el ritme d’una melo-dia encisadora, com admirant quelcomvaluós. Ens exigia a tots el domini de lacal·ligrafia, ningú no superava la d’ell,que era molt bona. Reconec que lacal·ligrafia imposa un classicisme tècnicque la fa impersonal i anònima; el bo dela seva pràctica fou el caràcter perfec-cionista que se’m va impregnar en l’es-criptura corrent. Aleshores, en ple franquisme, “laCaixa” convocava concursos literaris ifou el senyor Marcos qui va motivar quepresentés un relat meu. En aquell any iel següent vaig guanyar el primerpremi; devia tenir uns deu anys. El cucd’escriure em va tornar cap al 1987 encrear aquest Butlletí. Més endavant

5

vaig rebre el suport de tres padrinsexcepcionals i impagables, el més influ-ent fou l’Albert Manent i Segimon, dient-me “Va noi, no ho deixis!”, i més enda-vant vaig rebre molt bons consells irecomanacions motivadores de JosepMaria Ainaud de Lasarte i de FrancescVicens i Giralt. Al número 7 d’agost d’a-quell any es van començar a publicararticles signats: un d’en Palemó Anglèsreferint-se a la marina, un altre de laRosa Pagès sobre els carrers delMasnou i jo vaig estrenar-me amb his-tòria local; d’aquí ve que avui, enaquest agost, pugui celebrar l’edició del300 capítols d’Històries de la Vila.

Pocs deuen ser els pobles amb unamemòria històrica editada com laque tu has relatat en aquests trentaanys a Gent del Masnou? No sóc un cas únic, la majoria depobles del país, per petits que siguin,tenen el seu digues-li historiador onotari dels esdeveniments i actors quemereixen ser recordats. En el meu casm’he trobat ser historiador molt abansd’exercir-ne. La història m’ha agradatdes que vaig aprendre a llegir, i m’hesentit fascinat per les coses del passattransmeses en veu de la gent gran. Lameva besàvia, ja de ben petit, em dei-xava veure i remenar el calaix delsrecords, fotografies i documents fami-liars que jo mirava amb fruïció. Sovintm’havia dit “Quan jo em mori, tot aixòt’ho has de quedar i conservar”. Alsonze anys ja tenia certes peculiaritats,ja havia encetat l’afició que amb eltemps he assumit com a part essen-cial de la meva existència i amb l’im-puls autodidàctic s’ha desenvolupataquesta vocació que és una autènticaprofessió.

Ens consta que has tingut a l’abastarxius i documentació privilegiadad’un gran valor històric no solamentlocal; què ens en pots explicar?Per dues principals raons haig d’agra-ir-ho a Miquel Humet, que fou alcaldedel Masnou; un dia va sorprendre’mdient-me: “Joan, ja saps que la tevamemòria és prodigiosa!” Aquest elogiem va fer rememorar que jo mai nohavia fet colzes rellegint un llibre d’es-tudis. En una sola lectura memoritza-

va el text i n’entenia el contingut; elsmeus butlletins de col·legi que encaraguardo estan farcits de deus. Segurque la memòria és el millor nutrientper a la història. Més endavant, cap al’any 1991, es va donar la circumstàn-cia que els marmessors de CanTeixidor van buscar l’assessoramentde Miquel Humet com a home de con-fiança per protegir el material del lle-gat que hi havia a la finca, intuint elvalor històric del objectes i documentsque es trobaven allà dormint el sondels oblidats. Aleshores va ser ell quiem va presentar als hereus i em varecomanar com a persona idònia perportar a terme l’ordenació, classifica-ció i catalogació de tot el continent deCan Teixidor. Recordo el senyorMontagut cridant-me des de dalt del’escala: “Escolti, li hem donat cartablanca, però tot això que ens ha pro-posat ho ha de fer cobrant!” Aleshoreshi vaig anar durant tres anys, dos copsper setmana, per complir l’encàrrec.Una tasca en un lloc emblemàtic que,a part de la meva fascinació per tot elque vaig anar trobant, a partir d’ales-hores totes les visites que s’han auto-ritzat a Can Teixidor han estat subordi-nades a la meva guia i presència.

Quina és l’etapa del Masnou per atu més remarcable?La història més rica se centra en elsegle XIX, l’època de la Marina quanal Masnou hi havia quatre drassanes,set boters, calafats i fàbriques dexocolata. Palemó Anglès va escriuresobre la Marina i va fer una gran labor

historiant les patents i els registres demarina, trets de l’arxiu del MuseuMarítim de Barcelona. Gràcies a elltenim en el Museu un fitxer importan-tíssim de la Marina, però evidentmentno el va poder fer complet. Cal tenir encompte que al Masnou hi havia mésde quatre-cents vaixells i ell en vacatalogar un centenar i escaig. Quanta capitans vam arribar quasi als vuit-cents. Per la Marina començà la indústriavelera, una etapa àlgida per a la fàbri-ca del Sensat i Estapé “Can Xala”, i lafàbrica dels Maristany, “Cal Sobe-rano”. A final del segle XIX va comen-çar la decadència, però encara hihavia més de dos-cents vaixells quenavegaven pel món.

Enmig de tot això, en acabar-se elnegoci familiar, en què vas treballar?Primer a Cal Soberano; a casa ente-nien que jo havia d’aprendre un oficialternant-lo amb els estudis tèxtils del’Escola Industrial, però no m’hi sentiagens bé. Al cap de quinze mesos hovaig deixar per anar a treballar al des-patx de Can Xala, on portava la seccióde personal. M’hi vaig trobar bé, sufi-cient per estar-m’hi vint-i-dos anys.

Escrius sovint jugant entre l’assaigi la ficció, vessants essencialmentcreatives; què fa l’historiador perevitar la tendenciositat? L’honestedat val per a tot! És veritatque més de la meitat de la històrial’han escrita els poders institucionalsfàctics; massa sovint els vencedors de

Segueix a la pàgina 6

6

les guerres fratricides han historiat perhumiliar els vençuts. Jo sempre herefusat posar-me en política, això téun preu, però és la llei d’or per ordenari objectivar els fets provats, separant-los de les opinions; tothom té dret adeduir, però cal precisar el valor espe-culatiu de l’opinió quan no hi ha evi-dència dels fets. Fins ara la meva obra editada és decatorze llibres totalment meus, delsquals deu són d’història masnovina, mésdotze que he fet amb altres autors.

D’opinions, n’hi ha de tots elscolors; quins criteris t’arriben delsteus lectors? De crítiques dures, no en recordo cap;de pressions, sí! Sobretot en el temadel llibre “El pirata i negrer”. Primer LaVanguardia feu un reportatge del llibrerecent editat, que va causar certsoroll; anys més tard vindria l’entrevis-ta que el periodista Víctor M. Amela vapublicar a la seva popular “contra” del5 de març de 2010 del mateix diari,que es va propagar més enllà de l’àm-bit local i provocà a Internet un abansi un després, on les visites han aug-mentat cridats pel tema del “Pirata inegrer”. Hi ha hagut reticències, peròno m’han preocupat; els intents devoler-me excloure m’han fet lliure i elsn’estic molt agraït. Del llibre “Pirata i

negrer”, ha calgut fer-ne una segonaedició i segueix triomfant.

La teva tasca a Gent del Masnou ésmolt densa; parla’m de les confe-rències i de les exposicions?És que molt abans d’endinsar-me enla història he estat fotògraf; des del1974 m’hi dedico en la vessant artísti-ca (la macrofotografia), on l’objectiués capaç de magnificar l’estètica de lanatura més petita, sigui a l’univers deles flors o dels minerals... allò que l’ullhumà no pot percebre. En aquestadèria m’ha fascinat especialment labotànica. També les diapositives dereportatges em serviren per fer lesmeves conferències de viatges i relatsd’història. Del 75 al 83 vaig voltar pelmón: Àsia, Amèrica del Sud, Rússiaamb la Sibèria, etc. Tot fent aquestsreportatges, quan en Galera era direc-tor del Museu de Nàutica del Masnoui arran de certs problemes que vatenir, vaig proposar de fer-hi un seguitde conferències d’aquells viatges. Foua meitat dels anys vuitanta i durantdues temporades. Del meu darrer viatge, a Rapa Nui,vaig recollir-ne un munt d’imatges, arapassades a un CD, que m’han servitper reemprendre les conferènciessobre viatges, viatges amb els qualshe acumulat més de quatre-centeshores d’avió. Sovint alterno les exposi-cions d’artistes i col·leccionistes pro-pers al Masnou amb temes puntualsque es nodreixen del meu arxiu perso-nal, les quals m’han permès un grannombre d’exposicions monogràfiques;fins ara una de les més destacades ha

estat la dedicada a Vicenç AlbertBallester, creador de l’Estelada; i ara,en celebrar el cent-cinquantè aniver-sari del naixement del Mestre LluísMillet i Pagès, l’exposició emmarcadadins els actes oficials programats perl’Ajuntament del Masnou.

Et queda alguna cosa per dir?Doncs sí! Que les tres-centes històriesm’han servit per explicar d’una mane-ra entenedora mil i una històries de lanostra vila desenvolupades al llargd’aquests darrers trenta anys. No sócespecíficament un home de lletres,però em sento identificat amb elshomes del renaixement que s’il·lustra-ven en moltes coses del saber, quevan des de la història als invents, pas-sant per la cuina, els minerals, la natu-ra, etc. No m’agradaven les matemàti-ques, però vaig aprovar l’aritmètica i lageometria que estava reglada fins alscatorze anys. Jo assolia una mitjanad’excel·lents en totes les assignatu-res, però en matemàtiques arribava alnotable i para de comptar, no era elmés llest, però Deu n’hi do. D’algunacosa em van servir, doncs, i vaig tre-ballar vint-i-dos anys fent números. Decontinuar el negoci de casa, que es vaacabar quan jo tenia quinze anys, pro-bablement m’hauria hagut d’espavilarcom a empresari, però les coses novan anar per aquí! Aquestes històries, de les quals cele-brem el nombre 300, desitjo quepuguem continuar fent-les, ja quesegueixo treballant en molts i variatstemes nous de la nostra història quedescobreixo contínuament.

Joan Muray i Rubió

GENT AMB GENT

CONVERSES

Ve de la pàgina 5

Al butlletí del mes passat recordava la pronunciaciócorrecta del nom d’algunes lletres; ara insisteixo –dicinsisteixo perquè en vaig fer esment ja fa temps a LaPunta de la llengua (42)– en la lletra C. És una llàstimaque molt sovint la sentim anomenar amb fonètica forana.El so de la C en castellà, el que trobem, per exemple, aCENIZA, CIELO, CONCIENCIA… no es dona mai enllengua catalana (ni en la francesa tampoc). Quanescrivim una C davant una E o una I, la pronunciemsempre amb el mateix so que la S, és a dir, amb el so

que trobem a CEL, SOL, SILENCI, CINTURÓ, SABATA,CENDRA, CIÈNCIES…Així doncs, la lletra que remarco dels mots CATALUNYA,COL, ÀNEC, CONCLOU, CONCERT, AMIC, CIUTAT,POC, ESCOLA, COL·LEGI, CARLES, CAROLINA,MARC, CARME… és una SE (pronuncieu-la així), nopas ZE (amb Z castellana). CONSCIENCIACIÓ té quatreSES, no pas quatre ZES (amb Z castellana).Així mateix la lletra C en una sigla en català es pronunciase, no ze (ANC = A ENA SE).

La punta de la llengua (87) Esteve Pujol i Pons

FARM

ACÈU

TICS

DEL

MAS

NOU 24 hores al seu servei

-- Juny 2017 --

-- Juliol 2017 --

2930

123456789

10111213141516171819

dijousdivendres

dissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecres

AymarDominguez

OcataOcataViaynaDominguezAymarOcataRieraFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregasViaynaViaynaAymarOcataRiera

Dominguez

dijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecres

123456789

10111213141516171819202122232425262728

RieraFàbregasOcataOcataOcataViaynaAymarFàbregasOcataDominguezDominguezViaynaRieraFàbregasOcataDominguezAymarAymarDominguezOcataViaynaAymarRieraRieraRieraOcataViaynaAymar

Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14

Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30

FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13

OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30

Riera (Club nàutic)

J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30

Viayna C Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14

Horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte

FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides.

De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.

Sant PereFesta local

Pàsqua GranadaFesta local

Sant Joan

De les pastisseries del Masnou

Per Sant Joan i Sant Perecoques de pastisseria

Prat de la Riba, 4 · 93 555 04 60El Masnou

Pastisseria Degustació Granja

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou

Pere Grau, 59 93 555 06 61 el Masnou

Pastisseria

93 555 34 75Navarra, 100 · El Masnoupastisseria@davidpastisser.comwww.davidpastisser.com

VendaOnline

Des de 1866

miquel

MMACE02(Millor Mestre ArtesàXocolater d’Espanya 02)

Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre ArtesàPastisser d’Espanya 03)

Mestre Pastisser

9

A les sortides habituals de la colla delsdillunaires coneixem indrets de Cata-lunya, però també els personatgesque hi viuen. Alguns d’ells deixen unrecord de placidesa per la seva sen-zillesa i somriure natural. Aquest és elcas de la Montserrat de la qualdesconeixem el cognom. Ella ha estat,com en diríem?, guardiana, estadan-ta, masovera, ermitana... de SantBartomeu de Cabanes i ho fa fet desdel seu casament. El seu marit,segons tenim entès, era fill d’aquestacasa-ermita i, un cop mort ell, ella hacontinuat fidelment la custòdia d’a-quest lloc on tenia la majoria delsrecords de la seva vida. Quan els dil-lunaires passàvem a prop li fèiem unavisita. Ella ens acollia amb una con-versa discreta, ens obria l’ermita i ensacompanyava amb l’habitual cant delVirolai, mentre el seu gos i el gattambé feien colla amb nosaltres. Arano hi és, ens ha deixat. Recordem-laamb un poema que li vam fer en vidai un altre arran de la seva mort.

L’ermitana de Sant Bartomeu deCabanyesArran de camí adés tranquils’alcen quatre parets i una ermita, viu en aquest espai tan humil,com casa de nines de tan petita,voltada de flors, un gos i un gat,la vella ermitana Montserrat.

Allí ella dorm, cuina, fa vida,testimoni d’un passat perduton hi havia recer i acollidai, si calia, mos i aixopluca persones amigues o estranyesde Sant Bartomeu de Cabanyes.

Avui és un camí polsegós,la campana no toca, és muda,el brogit de cotxes és sorollós,talment sembla que l’hagin vençuda,però no... ella resta dempeus!,ferma com l’ermita i ses creus.

Dins, entre les sagrades parets,voltejats d’una penombra eterna,un cant humiteja nostres ulls secs tremint-nos la més petita derna del nostre cor, que sona com maiel nostre cant, l’estimat Virolai.

Toca, campana de Sant Bartomeu!,repica ben fort!, mou el batall!fins que arribis a esquerdar-te la veui anuncia als homes de la vallque hi ha vida, la mort no té cita,mentre resti dona i.... ermita!

Març del 2015

In Memoriam de la MontserratQuina estranya solitud!,fins els ocells guarden doli amb un silenci absolutcerquen un cert consol.

On abans hi havia flors,avui és ple de bardissa;on s’enlairaven els cors,avui no fan ni la missa.

L’ermita ja no té vida,ja no hi és la Montserrat,ha seguit l’eterna crida,tot d’una ens ha deixat.

Sant Bartomeu de Cabanes,que a l’escalf del vent del Sudhas oït paraules vanesdins dels murs d’un gris vellut,escolta ara un prec cert,és la pregària més vera,la d’un pelegrí quan es perdi no troba la masovera.

Guarda-la dalt del cel estant!com ella us ho ha fet a la Terra,i vós, que sou màrtir i sant,feu revifar aquí a la serraaquest lloc de prec i esplai,portant amb el record nous airescom quan cantant el Virolaifeia costat als dillunaires.

Maig del 2017

In memòriamS’HA APAGAT UN SOMRIUREJaume Boadella

10

No apareixerà ningú honest?Joan Maresma Duran

honorable Jordi Pujol– no sabés o nodesconfiés de cap dels crims dels qualsestà sent acusat en els set processosque té en contra? Ningú no es vaestranyar de l’enriquiment sobtat delgovernador i de la seva esposa? I si hiva haver algú que desconfiés osospités, com és que aquesta ànimasolitària no va denunciar els embolicsdel governador?Em fa l’efecte que només em sorpren-dria si aparegués algun executiu del’empresa Odebrecht dient que va serdesignat per pagar suborns per a taldiputat i que es va negar a fer-ho. I queva preferir ser acomiadat de l’empresao va renunciar al càrrec que tenia. Coml’Odebrecht va aconseguir reunir unequip tan gran d’empleats que estavend’acord amb les pràctiques del patriarcaEmili o de l’hereu Marcelo? Deu ser queel talent cap a la corrupció s’exigia en elcurrículum dels treballadors? Com és que vivim en una societat en laqual existeix aquesta avarícia sensemesura? Penso que el món explotarà. I,malauradament, ho veuré…

Bona Festa Major

de Brasil que també ho començaré atrobar normal i natural. I repetitiu. Sensesortida. A aquesta alçada del campi-onat, què em podria sorprendre?Sembla clar que no hi va havercampanya política a Brasil sensel’anomenada Caixa B. Fins i tot la dediputats i senadors i presidents d’es-tats –l’equivalent a President de Co-munitat Autònoma– que repeteixen itornen a repetir que totes les dona-cions que van rebre van ser legals iaprovades per la justícia electoralsemblen sospitosos. No sabien que elscol·legues o els companys del parla-ment o polítics de superior jerarquiacometien el crim? I com és que no elvan denunciar? Com és que mai no vaaparèixer un diputat o un senadorrenunciant al càrrec explicant que noestava d’acord amb la pràctica que,sembla ser, s’ha tornat habitual a lapolítica brasilera i, possiblement,mundial? És possible que algú de laconfiança de Sérgio Cabral –va ser elgovernador de l’Estat de Rio de Janeirode 2007 a 2014; càrrec equivalent al dePresident de la Generalitat; com el molt

El primer sentiment va ser d’indignació.Cada confessió de la famosa operaçãoLava Jato –literalment “operació rentara pressió”; el que hi ha en algunesbenzineries–, enregistrada en vídeo iexhibida a l’horari noble de la televisió,dels propietaris i dels principals execu-tius d’una de les majors empreses deBrasil, la constructora Odebrecht, lagent es quedava sorpresa en veurecom eren de barruts els polítics i elsempresaris.Les persones comentaven, indigna-des, la naturalitat amb la qual lacorrupció era explicada.De seguida va començar una de-pressió… Les històries es van repetirtantes vegades, les quantitats eren tanabsurdes, es va parlar tant de comptescorrents a l’exterior i de donacions nocomptabilitzades que es va despertaruna certa desesperança. De quèserveix indignar-se? Deu ser que no hiha cap empresari honest en aquestpaís? Deu ser que no hi ha cap polítichonest en aquest país? Ha existitalguna obra del govern que no hagisuperat en molt el pressupost inicial enels últims anys?Ara començo a sentir indiferència. Potaparèixer a la televisió el més im-portant executiu de la major empresadel país i pot dir que donava unamesada al germà del president o quefinanciava qualsevol diputat amb dinernegre o que pagava les despeses deles reformes de la propietat de l’esposadel ministre d’Hisenda de la República

VOLS FER TEATRE?Tʼagradaria descobrir el que ets capaç dʼexpressar amb el teu

cos i la teva veu?Ets dels qui agrada jugar a

ser un altre?NO HO DUBTIS.

VINE A GENT DEL MASNOU I... ACTUA!Telèfon de contacte:

627 63 00 82 (Oriol Colomer)

CURSETS DE GAITA

Informació a Gentdel MasnouDr. Agell, 9 · 93 126 82 20

gentdelmasnou@gmail.com •www.gentdelmasnou.cat

EN VENDAPARTICIPACIÓ DEPLUMA D’AIGUA

AL MASNOU (MINA CRESTA)

Condicions a convenirContacte:

618 69 61 39, MercèHorari: dilluns a divendres

de 10 a 13 i de 17 a 19

Advocats

11

Totes les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm.del DNI i signatura de l’autor i es publicaran, només, amb el nom i cognoms del’autor . En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim o inicials. L'extensióno excedirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacciópodrà abreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa respon-sable del contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general ino mantindrà correspondència amb els seus autors.

FOLKLORE AL MASNOUSenyor President,En llegir el butlletí G.del M.de maig, he tingut els meusdubtes si seria prudent o norespondre a l’escrit del se-nyor Sergio González. Calaclarir que no he pretès encap moment crear polèmi-ques estèrils; per això,havent acceptat respondre-li, vull que es tingui encompte el següent: en re-dactar l’escrit publicat aGent del Masnou d’abril, noera pas la meva intenciópolemitzar sobre el tema, niofendre ningú a tall perso-nal. Nomes pretenia cons-tatar uns fets autèntics i dis-criminatoris, quotidians alMasnou Alt, quant a lesmanifestacions folklòriqueses refereix: No hi ha la mésmínima al·lusió al ric i, perara, ignorat patrimoni cultu-ral català en les representa-cions realitzades.El senyor Sergio González,amb la seva rèplica, fa bonaaquella dita catalana quediu: “Qui te cua de palla,s’encén”, a l’hora de remar-car sols algunes de les me-ves puntualitzacions i tergi-versar-les.Esperava, com a molt, unaresposta més o menys comla del senyor Valls, amb qui,un cop aclarides i debatu-des les “moltes coses dis-cutibles, però cap d’integra-dora”, segurament, arriba-ríem a un acord, ja quecomparteixo bona part delsseus pensaments. Mai,

però, no m’esperava unatac personal de tanta viru-lència com la del senyorGonzález, que, a jutjar perles seves acalorades i des-afortunades expressions:“Estat nacionalista i unicul-tural”, “paraules tretes d’unpergamí colonial” (?), “na-cionalisme ranci d’una dic-tadura”, “Festa americana ide rock”; més aviat fa laimpressió que l’hagin tocaten la seva línia de flotació.A excepció de la referènciaal rock, hi ha qui creu quem’està aplicant la pròpiafilosofia excloent. Per lesseves sentències, dedueixoque deu de ser encara unapersona molt jove. Tots hohem sigut, i estic convençutque, quan passin 40 anysmés, veurà la vida amb unaaltra perspectiva. Amb exclusions, no seràmai fomentada la pretesaalegre convivència entreveïns, que diu perseguir elsenyor González. I no socpas jo qui exclou els cos-tums dels altres. Són mésaviat “altres” els qui ignorenla cultura popular de casanostra.No és “nacionalisme ranci”,senyor González, és mesaviat l’ofegat crit d’alarmad’un poble i d’una culturaoprimits i trepitjats des d’a-bans de mitjan segle XX(per fixar una data propera);i que, segons algunes opi-nions, el pretext d’aquestes“festes populars i neutres”podrien ser interpretades

com el contrari del quevostè diu pretendre; justa-ment aquella filosofiaopressora del franquismevers tot allò que sonés acatalà; el mateix que vaforagitar tants i tants hones-tos camperols andalusos,murcians, aragonesos iextremenys, per manca derecursos, dels seus llocsd’origen. ¿On és, senyorGonzález, la resposta alfestival CATALANENC?¿No diu que s’ha de fomen-tar la cultura i construir unpaís? Doncs, endavant!Però amb la cultura popularque aglutini tothom. A totala vila del Masnou. No solsels veïns dels blocs.Permeti’m, senyor Gonzá-lez, suggerir-li que, ja quegaudeix de tot el poderdecisori en l’agrupació cul-tural que dirigeix, a més amés del folklore americàseria molt positiu incorpo-rar-hi també el català en elseu repertori. Som “una vila activa, obertai viva” a la CULTURA. ¿Sí ono?

Àngel Zamora i Garcia-----------------------------------------

ULL VIU AMB ELSNÚMEROS(Butlletí 5/17)

Sóc assidu lector del seubon Butlletí i bon partidari,en general. Però em mou afer aquesta possible aporta-ció de millora els palesoserrors en algunes xifreseconòmiques (l’economiaés quantitativa o no val).Sobretot, a l’article de Guin-joan “Una oportunitat únicaentre l’atur juvenil” s’em-passa que quasi una meitatdels joves a Espanya sónATURATS.Com lliga això amb el fetverificable que el 38%d’aquests joves estan a laUniversitat al tram de 20-25

anys i als estudis cap al90% per sota dels 19 anys?Ep, Guinjoan!, que lafórmula de l’atur juvenil aEuropa és: No employe-ment, no formation, ja queestudiar és estar actiu i amés finançats en la sevaformació per tots els contri-buents (a la Universitat enel 80% del seu cost real).No fotem, tu!O, molt més “venial”, l’amicCamps en el seu article “Elssopars de duro de Rajoy”(en el qual combrego quanta la seva posició central)exagera en: No han sigut10 anys de recessió sinó 5;o el producte “nacional” noha perdut un 30% sinó capa un 15, que ja està bé.Quant a pagar els interes-sos del deute, del tot as-sumible; no, en canvi, dereduir el capital degut versel PIB.

Cinto Ros Hombravella(Economista i professor els

darrers 55 anys)

-----------------------------------------

ARRIBA EL TSUNAMIArriba el tsunami a Espa-nya. Tots sabem que lespensions ja no es revalorenamb l'IPC (Índex de Preusde Consum), que perdenpoder adquisitiu cada any,que el Fons de Reserva dela Seguretat Social s’acabaaquest mateix any i que elmateix Estat diu que aEspanya fins al 2022 esgenerarà un forat anual de15.000 milions a la Segu-retat Social. El resum és quea Espanya, amb aquesttsunami, veurem com baix-en les pensions. Any rereany l’Estat espanyol menystin-drà la dignitat dels seus jubi-lats.Quan arriba un tsunami elmillor és protegir-se en ter-res més altes i en aquest

Segueix a pàg. 19

A partir de 4 mesos

MATRÍCULA PER AL CURS 2017-2018ENS AGRADARIA SER L'ESCOLA BRESSOL DELS VOSTRES FILLS!

Ventura i Gassol, 29, el Masnou • www.petitvailet.com • 93 555 57 11

ElPetit Vailet

ESPLAI D’ESTIU DEL 21 DEJUNY AL 28 DE JULIOLAMB LA COMBINACIÓ QUE US VAGI BÉ

ESPLAI D’ESTIU DEL 21 DEJUNY AL 28 DE JULIOLAMB LA COMBINACIÓ QUE US VAGI BÉ

A partir de 4 mesos

MATRÍCULA PER AL CURS 2017-2018ENS AGRADARIA SER L'ESCOLA BRESSOL DELS VOSTRES FILLS!

Ventura i Gassol, 29, el Masnou • www.petitvailet.com • 93 555 57 11

MENÚ DE FESTA PrimersVichisoisseGaspatxoAmanida rusaSafata d’embotits i formatge

SegonsCalamarts farcitsBacallà amb ceba confitada o amb samfainaPollastre ecològic amb prunes i pinyonsVedella amb moixernonsConill amb samfaina

CanelonsCanelons tradicionalsCanelons vegetariansCanelons d’ànecCanelons d’espinacs

Rodons de pollastre farcit• Músic: prunes, pinyons, panses i orellanes. • Tropical: bacó, pinya i prunes • Ramon: pernil cuit , formatge i foigràs. • Blanc i negre: pernil cuit, formatge i prunes.

Bona Festa MajorComandes a: www.canrac.com

Mestres Villà, 101, el Masnou · 93 555 16 64

13

Des de Benavente, Zamora, començoaquest articlet mensual de vivències.Fa un dia plujós. Sort que el vent bufadel sud-oest i m'ajuda a avançar cap alnord amb la bicicleta. La Via de la Plata–aquesta altra manera de fer el camí aSant Jaume de Compostel·la– m'hasorprès per la varietat de paisatges queet descobreix. De fet, el nom de Via dela Plata ve de l’àrab B’lata, que vol dircamí empedrat, en referència a la car-retera que va construir l’Imperi Romà.En aquella època el “quilòmetre zero”no era a Madrid sinó a Roma!Quan, per posar un exemple, et trobesamb gent de diferents continents aCalzada de Béjar, Extremadura, unpoblet perdut a la muntanya, amb 40habitants fixos i un alberg, penses quealguna atracció especial tenen aquestscamins que menen a Compostel·la.Que una idea –en principi religiosa–com el "Camí de Santiago" (amb elsseus derivats de Via de la Plata, Camídel Nord, Camí Francès, etc.) s'hagireactualitzat i torni a esdevenir unaexperiència humana remarcable i inter-nacional, només s'explica per la volun-tat de la gent d'afegir a les accions quevol dur a terme un plus de transcendèn-cia, un relat nou.M'agradaria dir, com Lao-Tse, que "elviatger no té plans, ni tan sols té laintenció d'arribar" perquè és una mane-ra d'entendre el viatge com la mateixavida, sense acotacions. Però, ho vulgui

o no, la meva sensació és la d’unaexperiència de 12 dies amb principi ifinal ben definits.També és el plaer de passar dies i diesper camins marcats i gaudir d’unsindrets insòlits –i nous cada matí– onmai a la vida no hauria passat.Viatjar és descobrir, voler entendre,aprehendre el paisatge nou i la gentque l’habita. I tot plegat per acabar con-cloent que, en essència, ben poca cosaens diferencia els uns dels altres, permés distància que ens separi.La majoria dels pelegrins es prenen elcamí com una experiència nova, barre-ja d’esforç personal i de contacte mésestret amb la natura. D’altres hi posenun plus de fe i creences (motxilles folra-des amb una gran creu, vot de silenci,resar a llocs amb significat...). Viatjant, sempre estàs exposat a novessorpreses. Resulta que la meva dona ijo ens vàrem allotjar en un hotel agra-dable de Zamora. Un tres estrelles moltben portat. De sobte, veiem baixar perles escales dos homes vestits a lamanera ultraortodoxa jueva. A mi sem-pre em criden l'atenció les vestimentesd'arrels religioses. A aquests doshomes, no els faltava detall, com elsque podem veure al cor d'Israel. Davantla nostra cara de sorpresa, la noia que

portava l’hotelet ens va explicar la histò-ria. Són jueus de diferents païsosd’Amèrica i Europa que venen aZamora perquè consideren que el xaid’aquí és un dels millors del món.Només mengen aliments “caixer”, d’ani-mals morts segons la tradició bíblicajueva, dessagnats fins al límit. Venen aZamora, visiten els ramaders, trien elbestiar, en maten un amb un ganivet“caixer” que no hagi tocat mai alimentsno-caixers. El rabí li obre i palpa els pul-mons per garantir que estiguin sans–seguint la tradició– i després fan lacompra. Milers de xais de Zamora quees repartiran per mig món.A l’hotel aquests homes tenen cuinareservada pròpia, amb coberts nous oque es porten per manipular els ali-ments propis. Vaja, una vida molt cenyi-da a antigues observacions de la Bíbliaque es prenen al peu de la lletra.La veritat, comptava trobar-me ambpolonesos ultracatòlics, tal com m’hapassat, amb nord-americans, austra-lians, brasilers o sudcoreans atrets peraquesta fita o per alguna novel·la d’èxitdel seu país sobre el Camí, però no ambaquesta experiència a Zamora.Continuo la Via de la Plata amb silenci ipedalades! Ara m’acompanyen el vent ila pluja. Vaig fer bé de venir-hi!

VivènciesPep Parés

ELS VIATGES

Presentació col·loqui del llibre de Jaume Clotet

El càtar proscrit d’editorial ColumnaPremi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2016Presentació a càrrec del mateix autorEn una època en què la lleialtat és un valor tan preuat com el coratge, un cavaller occità lluita per preservar la memòria i l’honor d’uns homes i unes dones perseguits pels croats francesos.Divendres dia 2 de juny a les 19,30 a Gent del MasnouHo organitza: ANC Al Masnou decidim 2017. Hi col·labora Gent del Masnou

14

N’he escrit força dels afers dels nos-tres capitans, des de biografies per-sonals, com de gestes bones idolentes, d’afers que protagonitzarenen terres americanes, asiàtiques,africanes o oceàniques; però enaquest nou relat, el que vull remarcar-ne és, com si diguéssim, un segonofici, càrrec, feina, etc.Evidentment no és una estadística enla qual, al final, els números hauriende quadrar. Serà tan sols un relat perposar en relleu que entre els capitansmasnovins hi va haver de tot, tal comja he comentat en altres ocasions,especialment per donar a entendreque en tots els àmbits hi ha bons idolents. En el nostre, els bons sobre-excedeixen.Tal com he dit, no hi seran tots, ni enel nombre total ni per àmbits; serà tansols una mostra de la diversitat de quèva gaudir la nostra marina de vela delvuit-cents; per aquesta raó, en moltscasos, només n’hi constarà un, a talld’exemple, sorgit dels treballs jainvestigats anteriorment. L’ordre de larelació tampoc no té cap connotació.

CAPITANS/ALCALDES• Gabriel Pagès i Bertran «avi delmestre Millet» (el Masnou ? - ?) Del 2de gener de 1848 al 7 de gener del1850• Gerard Maristany i Alsina «Sobe-rano» (el Masnou 1829-1905) Del 4de gener del 1861 al 31 de gener del1865• Joan Alsina i Sensat «Cresta» (elMasnou 1836-Bcn 1918). Del 24d’agost del 1873 a l’1 de març del 1877• Josep P. Isern i Maristany «Titit»(el Masnou 1839-1902) De l’1 de juliolde 1879 a l’1 de juliol de 1883• Agustí Maristany i Sensat «Isard»(el Masnou 1845-1922) De l’1 degener de 1894 a l’1 de juliol de 1895• Josep Martí i Maristany «Bar-rabuts» (el Masnou 1840-1912) De l’1de juliol 1895 a l’1 de juliol de 1897

Joan Muray

• Victorià Pagès i Fàbregas «Car-gelu» (el Masnou 1848-1911) De l’1de juliol del 1899 a l’1 de gener del1902• Tomàs Fàbregas i Maristany«Etxem» (el Masnou 1846-1916 De l’1de gener de 1906 a l’1 de juliol de1909• Frederic Gibernau i Sust «?» (elMasnou ? - ?) Alcalde des de l’1 degener de 1910 a l’1 de gener de 1912• Pere Sust i Estapé «?» (el Masnou1873-1925) De l’1 de gener de 1916 al’1 d’abril de 1922

CAPITANS/PRESIDENTS DE LACASA BENÈFICA• Victorià Pagès i Fàbregas «Carge-lu» (el Masnou 1848-1911) De l’1 dejuliol del 1899 a l’1 de gener del 1902• Bonaventura Ferrer i Ferrer «Pau

Històries de la vila

DE 785 CAPITANS (*)... hi hagué de tot

Ventura» (el Masnou 1853-1914) Del1904 al 1906• Josep Sampera i Sampera «Mar-garit» (el Masnou 1843-1924) Del1906 al 1909• Salvador Orta i Millet «Serena» (elMasnou 1847-1918) Del 1916 al 1918• Agustí Gibernau i Maristany «?»(el Masnou 1882-1953) Del 1939 al1943

Ajuntament del Masnou

Agustí Gibernau i Maristany

Casa Benèfica

Pere Sust i Estapé

CAPITANS/JUTGES DE PAU• Gerard Maristany i Alsina «Sobera-no» (el Masnou 1829-1905) Del 1871al 1872• Josep Sampera i Sampera «Mar-garit» (el Masnou 1843-1924) Del1884 al 1886• Francesc Curós i Llaugé «?» (elMasnou 1835.1905) Del 1886 al 1887• Josep Fontanills i Maristany«Lluïsa» (el Masnou 1844-Barcelona1919) Del 1887 al 1888• Francesc Orta i Millet «Serena» (elMasnou 1832-1918) Del 1888 al 1889

15

(el Masnou 1850-Argentina 1924)Fundà i presidí el Centre Català laMutual Catalana Germanor, a Men-doza (Argentina)• Antoni Suñol i Pla «Toya» (elMasnou 1859-Barcelona 1918) El1877 va fundar a Buenos Aires el ClubCatalà, així com el Montepío de laMare de Déu de Montserrat, per aco-llir els socis malalts del centre. Tambéfou periodista al setmanari «L’Aure-neta», editat a Buenos Aires.

CAPITANS/MAÇONS• Gabriel Olivé i Pla «Pa tendre» (elMasnou 1853-Badalona 1928). Esta-va inscrit a la Lògia «Honra e Huma-nidade» del Brasil, on tenia el grau 3,segons document expedit per lamateixa lògia en data del 16 desetembre del 1896.

CAPITANS/CAPHORNIERS (**)• Francesc Millet i Sust «Fita» (elMasnou 1824-Barcelona 1904)• Pere Millet i Sust «Fita» (Tossa deMar 1809-el Masnou 1892) Aquestsdos germans a bord del seu bergantí«Caupolicán» travessaren dotze copsd’anada i dotze de tornada el temibleCap d’Hornos. Tota una heroïcitat.

CAPITANS/ENNOBLITS • Prudenci Millet i Rosés «Laló» (elMasnou 1824-Villagarcía de Arousa1870) Pels seus periples per tot elglobus, li concediren el títol de Comtede Palomino Rico de Jerez de laFrontera.

CAPITANS/HUMANITARISAgustí Gibernau i Maristany (elMasnou 1881-1953) Enmig d’un ciclóal Carib va canviar el rumb del vaixellper salvar una persona ferida en unaccident.

CAPITANS/INDEPENDENTISTES• Vicenç A. Ballester i Camps (Bar-celona 1872-el Masnou 1938) Crea-dor de la bandera estelada i de múlti-ples associacions patriòtiques.

CAPITANS/EN TEMPS DE GUER-RES• Antoni Mora (el Masnou segleXVIII-?XIX) Prengué part en la presa

Ajuntament i Casino

Salvador Maristany i Sensat

• Lluís Maristany i Rosés «Gayo» (elMasnou 1837-1911) Del 1890 al 1891• Jaume Bertran i Estapé «Gerro» (elMasnou ? - ?) Del 1891 al 1893• Joan Maristany i Alsina «Sobe-rano» (el Masnou 1845-1902) Del1895 al 1897• Segon Pagès i Valentí «Segundo»(el Masnou 1855-Barcelona 1929) El1897• Marcel·lí Suñol i Pla «Toya» (elMasnou 18531908) Del 1897 al 1899• Carles Maristany i Pagès «Carló»(Masnou 1869-1947) Del 1930 al 1931

CAPITANS/PRESIDENTS DEL CASI-NO• Jaume J. Maristany i Alsina «So-berano» (el Masnou 1839-1884) Del1875 al 1877, i del 1881 al 1883• Josep Sampera i Sampera «Mar-garit» (el Masnou 1843-1924) El 1881• Tomàs Alsina i Mirambell «Teta»(el Masnou 1850-Argentina 1925) El1885 i el 1891• Pere Vives i Ventura «Farruca» (elMasnou 1850-Barcelona 1890) El1885• Segon Pagès i Botey «Bertran» (elMasnou 1823-1895) Del 1891 al 1892

de Pensacola, Mobile i la desembo-cadura del Mississipi, així com en lareconquesta de Nova Orleans.• Hipòlit Mordell (el Masnou segleXVIII-?XIX) Lluità contra els anglesosal Riu de la Plata. Destruí tres fragatesangleses i en capturà dues més.• Josep Sampera «Targa» (elMasnou ?- ?) El primer fet de guerradel capità Sampera fou el 1799, era ala guerra contra la Gran Bretanya. El1804 participà a Cadis en la guerradita del Francès. A la mateixa guerrarescatà la Junta de Montgat, que esta-va assetjada al castell dalt del turó;traslladà posteriorment un membre dela plana major de l’exèrcit suís i cobríla retirada dels defensors de Figueres.• Joan Mirambell i Bertran «JoanXic» (el Masnou 1795-1862) Als 15anys va participar en la dita guerra dela Independència contra França.• Francesc Pagès i Sensat «Vilas-sana» (el Masnou 1852-1924) A laguerra de Cuba portà tropes i trencà elbloqueig ianqui de l’illa, també enportà a Puerto Rico, i finalment a lesFilipines i el nord d’Àfrica. • Salvador Maristany i Sensat«Isard» (el Masnou 1853-1915)A laguerra de Cuba, va portar tropes i,sortint de Burdeus, va arribar a Cuba itrencà el bloqueig ianqui de l’illa.

• Isidre Oliver i Millet «Biló» (elMasnou 1854-1909) El 1892• Salvador Sampera i Sampera«Margarit» (el Masnou 1849-Bar-celona 1915) El 1892• Frances Curós i Llaugé «?» (elMasnou 1835.1905) Del 1893 al 1894• Frederic Gibernau i Sust «?» (elMasnou ? - ?) Del 1914 al 1915• Pere Sust i Estapé «?» (el Masnou1873-1925) Del 1922 al 1925

CAPITANS/FUNDADORS D’ASSO-CIACIONS• Tomàs Alsina i Mirambell «Teta»

CAPITANS amb CÀRRECS AL MÓNDE LA MARINA• Salvador Maristany i Sensat«Isard» (el Masnou 1853-1915) FouInspector General de Navegació,vocal de la Junta de la MarítimaMercant i de la Junta Central de laLliga Marítima.

•De 4 a 10 anys •De 9 a 12 anys•+ de 12 anysBallet ModernDansa clàssicaContemporaniaTallers Jocs

Maquillatge escènicTaller coreogràfic

Stage d’estiuDel 3 al 21 de juliolMatí i tarda

Stage d’estiu

dansa@masnouballet.cat678 917 570 · 686 333 662www.masnouballet.comfb:masnouballet.ballet

Itàlia, 1-3, L2Tardes de 17 a 20PLACES LIMITADES

Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · genis.oliveras@gmail.com

Recollida del vehicle a domicili · Cotxe de substitució gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. Servei ITV 100%

DES DEL 1959 AL MASNOU

La Xixonenca,l’orxata de sempreI ELS GELATS MÉS DELICIOSOS

C/ BARCELONA, 11 · 93 555 02 96

També sense sucre

Servei a domiciliMínim 20€elmasnou.lafruita@gmail.comMestres Villà, 115, el Masnou618 76 35 29 93 540 34 74

Primera qualitat

26anys

• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE L’AUTOMÒBIL

• ELECTRICITAT• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT

SALAAUTOMOCIÓ

C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 / 628 90 85 23 • www.salautomocio.com • El Masnou

Estanc Maria ArnauTabacs. Cava de cigars. Regals. Papereria, fotocòpies

Navarra, 51 · 93 782 22 97 el Masnou

Bon Sant Joan i Festa Majorwww.estancarnau.cat

Mn. J. Verdaguer, 14 el MasnouTels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90

www.finquespuig.net · info@finquespuig.net

C o m p r a v e n d a - A d m i n i s t r a c i óA s s . j u r í d i c a

Versión logotipo cuadrado 2 Tintas

V

P E R R U Q U E R I A U N I S E X

1r ANIVERSARIJa fa un any que som al carrer Pere Grau

Gràcies per la bona rebuda i Bona Festa Major

Carrer Pere Grau, 19 · 93 555 41 01, el Masnou

18

• Carles Orta i Sala (el Masnou 1856-1930) Fou primer professor de l’Escolade Nàutica de la República de Xile.

CAPITANS/INDUSTRIALS I NEGO-CIANTS• Salvador Maristany i Sensat«Isard» (el Masnou 1853-1915) AManila fou membre de les Juntes deGovern de les empreses «La Elec-tricista» i de la «Compañía de Tram-vías de Filipinas».• Jaume Sensat i Sanjuan (el Mas-nou 1856-1914) Fou un importantagent de la borsa de Buenos Aires,amb prestigi internacional. • Lluís Estapé i Alsina (el Masnou1860?-Puerto Cortés, Hondures 1933)Va tenir negocis relacionats amb elport a Puerto Cortés.• Tomàs Mirambell i Maristany (elMasnou 1863-Vigo 1947) El 1880s’establí a Vigo (Galícia), on va posaruna indústria de subministres per a lamarina, que es deia «Bertrán yMirambell». Va estar molt vinculat aaquella ciutat, tant que el feren filladoptiu.• Josep Duran i Maristany (elMasnou 1878-Guayaquil, Equador1956) Primer fundà una indústriamolinera d’arròs i cafè, després unaempresa d’importació/exportació decafè, cacau i cotó, a Guayaquil.• Gerard Pla i Mora (el Masnou 1880-Buenos Aires, Argentina 1957) Primerva tenir a Tucumán el negoci«Almacén la Victoria» i fou represen-tant de la fàbrica masnovina «Maris-tany Hnos» (de cal Soberano).Finalment va crear la primera fàbricade lleixiu argentina, que es deia«Fábrica de Lejía Líquida El Castillo»,a l’etiqueta de la qual hi havia elcastell de Montjuïc. També fou unimportant miniaturista naval.

CAPITANS/POLÍTICS• Lluís Estapé i Alsina (el Masnou1860?-Puerto Cortés, Hondures 1933)Fou cònsol d’Espanya a PuertoCortés, Hondures.• Jaume Sensat i Sanjuan (elMasnou 1856-1914) Arran del seuprestigi com a agent de borsa, obtin-

gué diversos càrrecs diplomàtics,com: membre de la Junta Consultivade l’Associació Patriòtica, i feu nom-brosos viatges per Europa, com unamena d’ambaixador volant del’Argentina. Un cop retirat a Cata-lunya, fou nomenat Jefe SuperiorHonorario de Administración Civil.• Antoni Suñol i Pla «Toya» (elMasnou 1859-Barcelona 1918) El1892 fou el delegat pel Masnou al’Assemblea de les Bases de Manresaen representació de la Unió Cata-lanista. El 1897 va participar amb dosmasnovins més, els germans Joan iLluís Millet i Pagès, en el Missatgedels Catalans al Rei dels Hel·lens. Elmateix any fou nomenat president dela Unió Catalanista. El 1906 estava alCentre Nacionalista Republicà i el1909 fou elegit Diputat Provincial perBarcelona. Va signar la proposta de laMancomunitat de Catalunya, etc.

CAPITANS/PIONERS• Bonaventura Millet i Bosch«Tetus» (el Masnou 1811-Barcelona1894) A bord de la seva pollacra«Isabelita», fou el primer capità queva portar els 20 primers bocois de vicatalà a Amèrica, després d’unaimportant carrera amb altres capitans.

• Joan Curell i Casals «Fluquènia»(el Masnou 1823-1878)• Francesc Maristany i Galceran«Tara» (el Masnou 1823-1887)• Joan Maristany i Galceran «Tara»(el Masnou 1832-1914)

Tal com deia al títol, entre tants capi-tans hi hagué de tot. Observeu quen’hi ha alguns que foren, en diferenttemps, alcaldes, jutges, presidentsd’entitats, etc. Alguns, però, s’em-portaren la palma, ja que ho acapa-raven tot, segurament perquè enaquells temps els marins eren les per-sones més preparades que hi havia.Una altra cosa que cal remarcar ésque no és una estadística exhaustiva,ja que és força difícil trobar certa do-cumentació. Vol dir que probablementhi hagué més maçons, més humani-taris, més negrers, etc. El que sí éscert són els qui tingueren càrrecs,aquests estan en llistes i documents.

* - fins a 27/3/2017** - Caphornier és el nom que es donaals capitans que han passat i superatamb èxit el temible Cap d’Hornos, alsud del continent americà.

FONS CONSULTATS

- Arxiu Històric Municipal. El Masnou- Jutjat de Pau. El Masnou- Casa Benèfica del Masnou- Casino del Masnou- Històries de la Vila. Volum I, II i III. DeJoan Muray. Editorial Oikos Tau.Vilassar de Mar- Pirata i negrer. De Joan Muray.Editorial Oikos Tau. Vilassar de Mar- Masnovins a les Amèriques. De JoanMuray. Editorial Oikos Tau. Vilassar deMar

Ve de la pàgina 11

CAPITANS/NEGRERS• Carles Maristany• Pere Estapé

Bonaventura Millet i Bosch

19

cas Catalunya, té un 25 per100 menys d’atur, ambsalaris més alts (que sónels que paguen les pen-sions)... i disposa d’unaeconomia més sòlida idiversificada. El futur estatserà plenament solvent.Amb el nou estat, a Cata-lunya tindrem una oportuni-tat per recuperar la dignitatde perceptors de presta-cions, pensionistes i futurspensionistes.Aquesta oportunitat la tin-drem votant Sí en el refe-rèndum que farà de Cata-lunya un nou estat inde-pendent.

David Ros, economista

CONTENIDOR PLE DERECORDS DE FAMÍLIA

Tot caminant pels carrersde la nostra vila passo pelcostat d’un contenidor d’es-combraries i veig diferentscoses per terra: fotografies,roba i d’altres objectes etc...M’hi apropo i, carai, reco-nec les persones retratadesdins d’uns marcs. El meupensament queda aturat.No podia ser. Els retrats dela Ma Teresa i l’Esteve, elsmeus tiets, que fa tot justtres mesos que han mort ime’ls trobo en un conteni-dor d’escombraries. Si ellses veiessin amb quin pocrespecte se’ls ha tractat,crec que no els agradariagens. Agrair als masnovins imasnovines que han anat

recollint del terra diversesfotografies familiars i me leshan fet arribar i que jo guar-daré en el meu arxiu fami-liar.Amb aquest fet (a qui cal-gui) que reflexioni sobre elrespecte a les persones dela seva pròpia família quehan mort.

Mª Teresa Estragués Doria-----------------------------------------

EL MASNOU, BRUT IPROU

No hi ha cap alcalde quehagi estat capaç d’anul·larla mala fama de bruta queté la vila. Sembla ser que laculpa la tenen els gossos ique ells són la causa detota la brutícia. Per aixòenvien la policia a qui els

passeja perquè tothom portiels animals ben lligats iempresonats.Com si els contenidors quehi ha al carrer,que no esnetegen, no influïssin en laconsecució d’un poble net;o com si, quan hi ha festa iles deixalles envaeixen elscarrers, no els donessin unaspecte deplorable.També la platja, tota plenade vidres, de llaunes, depapers... l’aigua putrefactade les clavegueres donenun trist aspecte al poble.Tot plegat un cúmul de por-queria de la qual en el prò-xim butlletí continuaremparlant, amb la il·lusió queel consistori hi trobi la solu-ció.

M. Valldeperas Roig

Ve de la pàg. 11

Parlem de llibresPere Martí i Bertran

Un llibre original, ric i lúcidPer aquelles coses que passen, ElCalze*, del periodista, historiador i llibre-ter Jordi Romeu (Santa Margarida i elsMonjos, 1960), em va quedar colgat a lapila de lectures pendents i fins les passa-des vacances de Nadal no el vaig recu-perar, i sort que ho vaig fer! Dic sort queho vaig fer perquè és una lectura quem’hauria sabut greu perdre’m, per diver-ses raons que he intentat de sintetitzar altítol d’aquest article. En primer lloc perl’originalitat de l’obra, perquè, com ha ditmés d’un crític, es tracta d’un llibre d’as-saig força inclassificable, ja que participade molts gèneres literaris: la crítica, lahistoriografia, la memorialística, la litera-tura de viatges... Sense ser un aiguabar-reig, per molt que tingui tres parts moltdiferenciades, car tota l’obra té una sèried’elements en comú com poden ser larelació entre el passat i el present, larelació de l’individu amb els esdeveni-ments històrics, un cert marc temporal igeogràfic, la importància de la literaturaen la interpretació del món... En segonlloc per la riquesa, també d’allò més poli-èdrica, que el recorre de cap a cap: la lin-güística, de la qual voldria destacar la

precisió i la vivacitat de la llengua; l’esti-lística, amb recursos d’allò més aconse-guits, com la ironia, que gosaria dir quel’apropa al lector no especialitzat; laintel·lectual, present en les nombrosesreflexions filosòfiques, artístiques i,sobretot, literàries que trobem en tots elsapartats; i, si m’ho permeteu, la riquesapersonal i tot, perquè Jordi Romeu,sense pedanteria, com si fos la cosamés habitual del món i a l’abast de tot-hom, ens apropa els seus viatges, lesseves lectures, les seves vivències,

sobretot les centrades en els anomenatspaïsos de l’òrbita de l’antiga UnióSoviètica, tot i que potser fóra millor dirde l’antic imperi austrohongarès, senseoblidar les seves arrels catalanes (cons-tatables en autors com Emili Teixidor,Miquel Llor o Tomàs Pàmies) i locals,concretament del Penedès, presents enalguns parèntesis (el setmanari Acció deVilafranca...) i en algunes anècdotes d’a-llò més sucoses com la de les prostitutesde principis del segle XX, sempre rela-cionats amb els fets centrals, això sí,sense cap to, diguem-ne, costumista. Ien tercer lloc, i no pas per ordre d’impor-tància, la lucidesa, aquesta capacitat decomprendre les coses i les idees i d’ex-posar-les raonadament, documental-ment, justificadament, com correspon aun bon historiador, per apropar-les al lec-tor. En Jordi Romeu em sembla que hoaconsegueix i, doncs, ens descobreix, osi més no ens fa veure des d’un altreangle, uns fets, unes obres, uns perso-natges, uns anys fonamentals en la his-tòria d’aquesta Europa nostra que sialguna cosa té en comú és la diversitat,les arrels culturals profundes i un huma-nisme que llibres com El Calze ens aju-den a valorar una mica més.

Jordi Romeu Rovira. El Calze. Editorial 3i4,València 2015, 139 pàgines.

B o n a F e s t a Ma jor

B o n a F e s t a Major

Mercat Municipal parada, 41, 93 540 10 61 · Sant Miquel, 25, 93 540 88 02 · El Masnou

Des de 1941

República Argentina, 29, el Masnou • 93 540 42 05 • www. opelmasnou.com

RIJOR S.LServei oficial OPEL

Vàlid fins al 30/6/17 en compres amb finançament

IVA inclòs

facebook.com/autoescolarolan • www.autoescolesrolan.cat

Reduïm els preus per celebrar el 30 aniversari

Matricula, curs intensiu, tramitació expedient, examen teòric, 1r. exàmen pràctic+4 classes pràctiques........................................... 179€

8 classes pràctiques........................................... 269€15 classes pràctiques........................................... 449€25 classes pràctiques........................................... 629€

Itàlia, 2993 171 92 98El Masnou

Navarra, 100. Tel. 93 555 14 82 el Masnou

MENJARS PREPARATSPOLLASTRES A LʼAST. VINS I CAVES

XARCUTERIA SELECTA

BONES REVETLLES I FESTA MAJOR

Àngel Guimerà, 12 baixos (Camí Ral) Tel. 93 540 29 53 El Masnou

GRAN ASSORTIT DE VINS I CAVES PER A LES VOSTRES FESTES I REVETLLES

selecció de vins, caves i licors, vins al detall

BONES REVETLLES I FESTA MAJOR

DOS MES DOS

Joieria rellotgeriaMASNOVINA

Bona Festa Major C. Barcelona, 9 · 93 555 07 76 el Masnou

A Q U A S T A R

Lluís Millet, 102. · Tel 93 277 78 17 · El Masnou

Auto-servei

FONTCARNS, EMBOTITS, VERDURES, FLECA, PRECUINATS

De tot per a les vostres revetllesPREMSA DIARIA

Això no es tocaSi Catalunya només pot decidir collonadetes, vigilada per un tutor, per què pot aportar dinerscom un major d’edat?Empar Moliner, escriptora

Si el Parlament de Catalunya hiha qüestions que no pot tocar,és a dir, debatre, vol dir que noés un parlament sobirà. És comun menor, que, si bé pot mirarinternet (per fer els deures), hiha pàgines que té restringidespels encarregats de la sevatutela. Si això és així, siCatalunya és un país no sobirà

amb un Parlament amb tallafocs infantil, amb dret adecidir quatre collonadetes i prou, perquè sempre hi ha untutor que vigila, no és just que Catalunya aporti dinerscom un major d’edat per mantenir el tutor i els seus pa-rents. No es pot ser una mica sobirà, de la mateixa maneraque no es pot ser una mica vegetarià o una mica promiscu.Si Catalunya no és sobirana és anòmal que en altres èpo-ques de la vida ho hagi sigut? Si Catalunya no és sobi-rana és anòmal que justament els seus habitants enreclamin la sobirania? Ara mateix al Parlament deCatalunya hi ha temes que no es poden ni esmentar, s’hade prohibir parlar-ne, perquè posen en qüestió els límitsdel regne de Felip VI (regne heretat de Joan Carles I, alseu torn heretat de Francisco Franco). Parlar del quevolem per al nostre futur, en tant que habitants deCatalunya, no és legal. Si això és així, què han de fer els que voten partits repu-blicans i sobiranistes? Pensar que els deixaran existirmentre siguin minoria, però que no podran mai dur a lapràctica allò que creuen just si són majoria, perquè llavorsposaran en perill la unitat d’Espanya? És tan absurd compermetre un partit feminista al’Iran per, un cop assolida lamajoria, prohibir-li qualsevol gestper la igualtat entre sexes. Queem diguin, clarament, que votarno em serveix de res, doncs. Mentrestant, dels diners que se’nvan a Madrid ino tornen endiuen “solidaritat”,però la solidaritat estria, no s’imposa. I quanels impostos són tan exage-rats que provoquen desigualtatsentre els que els paguen i els queels reben, i per tant, injustícia, ésmés exacte dir-ne “tributs” com sem-pre s’ha fet.

21

22

PRAT DE LA RIBA, 9 Tel. 93 555 20 03 - 75 11

www.cancolome.comAv. Kennedy, 12 · 93 555 97 04

El Masnouinfo@cancolome.com

Consulta veterinària

Barcelona, 2 · 93 555 02 01El Masnou

R E S T A U R A N T P I Z Z E R I A

Mas Vell

CAMÍ RAL, MIL METRES DEPASSEIG I COMERÇ

B O N A F E S T AM A J O R 2 017

Prat de la Riba, 98BARCELONA, 11T. 93 555 02 96

L’ORXATADE SEMPRE

Als vespres fem comandes a domicili

Minim 15€

93 555 78 94

Fa uns dies va aparèixer una notícia, tant en mitjanstelevisius com de premsa, que feia referència a nosaltres,els quissos, i a un fet remarcable dins el món mèdic o,millor dit, d’investigació, que em va omplir de goig.Primer, per l’avenç importantíssim de noves recerques perguarir certes malalties, aquelles el sol nom de les quals jaus esgarrifa. I segon, perquè havia estat possible mercès anosaltres, els gossos, i al nostre afinadíssim olfacte, moltsuperior al vostre.Bé, com sempre, arrenco i me’n vaig per les branquessense parar-me al tronc, que és l’essencial.El fet important, però molt, és que en un hospital català unequip de metges, junt a un altre d’ensinistradors de gossos,ha desenvolupat un sistema en el qual es fa olorar unasèrie de flascons amb l’alè de diferents persones, ambdiverses patologies, i el quisso en qüestió els ensuma idescobreix qui pateix de càncer de pulmó. Quinameravella!Un altre cas és el d’un altre gos, també ensinistrat, lamissió del qual en aquest cas és la d’atendre el seu amo,que pateix de diabetis. Si aquest té una pujada forta i nopot moure’s, li diu al gos que li porti una bossa (que ja tésempre a punt) amb tots els estris necessaris persolucionar-ho, i el gos la hi porta. I, si el cas és més greu il’amo cau a terra, desmaiat, el quisso sap el que ha de fer,anar a prémer un botó que el connecta a un serveid’urgències i, tan bon punt escolta la veu del qui respon,torna al costat de l’amo i espera que vingui el sanitari.Com veieu, a més d’ajudar-vos a la caça, la més ancestralde les col·laboracions home/gos, la de vigilar la casa, guiarels cecs, col·laborar amb els bombers en la recerca depersones soterrades, amb la policia en la descoberta dedroga camuflada, cercar la preuada tòfona, etc., etc., ara hiafegim aquesta darrera tan important.Tot això m’ha dut a pensar profundament (cosa que, com jahe dit manta vegada, no fa cap mal) –i ara direu, quina n’hapensada aquest petaner?–, doncs una de força importantque ve relacionada amb un mot força pejoratiu que enshan, i ens seguiran, etzibant els nostres veïns de ponent,aquells de l’altiplà, aquells que ens estimen tant, però quea la més mínima diuen allò de perro catalán i es queden tanamples. Algun ho vol matisar dient que és per la forma comels sona la nostra llengua. Bé, és igual, que diguin el quevulguin i quan els plagui.El que volia dir al paràgraf anterior, si no me n’hagués anataltre cop cap al brancam, és que ara, i a la vista d’aquestsdarrers descobriments del món mèdic, al qual tant aportemnosaltres, els de quatre potes i que lladrem, és que japoden anar dient, que, pel que han demostrat aquestsgossos catalans, me’n sento molt orgullós de ser un goscatalà.Apa, bup, bup!

Arran de sòlPledebuit

M. de Déu del Carme, 1 93 555 14 73

M. de Déu del Carme, 1 93 555 14 73

Pl. de la Llibertat, 14Pl. Ramón y Cajal, 1

93 540 50 07

www.immomasnou.comvisiteu-nos

ADMINISTRACIÓ DE FINQUESCOMPRA / VENDA / LLOGUER

Hi ha situacions a la vida en què totsembla que es posi d’acord per des-encadenar una tragèdia. Potseraquest seria el cas de l’USS INDIA-NAPOLIS, un creuer nord-americà dela classe Portland. Va ser l’última uni-tat americana de superfície a ser en-fonsada a la II Guerra Mundial. Tot ique va participar activament en diver-sos escenaris bèl·lics i es va salvar del’atac japonès a Pearl Harbor, no vapoder evitar ser atacat per unKamikaze japonès que li va causardestrosses de consideració. El dia 16de juliol de 1945 ja estava, però, denou en condicions de navegar, i es tro-bava fondejat a San Francisco. Perser la unitat més pròxima a Ala-mogordo, Nou Mèxic, va ser l’encarre-gat de la secreta i fatídica missió derecollir i transportar uns misteriososcontenidors a l‘illa de Tinian, a lesMarianes, base d’operacions delsbombarders B-29. Es tractava d’Urani-235 i altres element per armar la pri-mera bomba atòmica. Una vegadadipositada la càrrega al seu destí, elcontraalmirall McVay, comandant de lanau, va sol·licitar una escorta de des-tructors, petició que va ser rebutjada,al·legant que la ruta cap a Guam, elseu nou destí, estava neta d’enemics.Aquest va ser el primer error, una fataldescoordinació entre departamentsde la marina, ja que alguns d’ellssabien que al Golf de Leyte, lesFilipines, hi operaven quatre subma-rins japonesos i que feia poc dieshavien enfonsat el destructor USSUNDERHILL, però res d’això no se liva comunicar a McVay.Confiat i sense escorta, el vaixell vaposar rumb a Guam a la màxima velo-

tard que, per casualitat, un avió depatrulla va localitzar els nàufrags. Dels800 mariners, els equips de rescatvan aconseguir salvar-ne solament316; la resta, deshidratats, ofegats odevorats pels taurons.Com desgraciadament acostuma apassar, es van obviar els errors come-sos pel comandament i, en canvi, vandeclarar culpable del desastre elcomandant McVay per no haver nave-gat en ziga-zaga. En el Consell deGuerra, com a testimoni, hi va decla-rar el comandant del submarí japonès,aleshores presoner de guerra, i, justi-ficant el seu deure com a militar, vadeclarar que encara que el vaixellhagués navegat en ziga-zaga, no lihauria pas impedit d’enfonsar-lo al’escassa distància de 600 metres enquè estava, tot i que no va tenir lanecessitat d’utilitzar els seus Kaiten(torpedes humans suïcides). McVayva ser degradat a capità i enviat a unaplaça administrativa. A l’any 1968,aclaparat moralment, el capità McVayes va suïcidar amb un tret al cap.Irònicament, va ser el comandant delsubmarí japonès Mochitsura Hashi-moto i anys més tard va enviar unacarta al Govern americà on entrealtres coses deia que si el Japó iEstats Units havien fet les paus i esta-blert llaços sòlids d’amistat, per quèno podien reparar la injustícia come-sa amb el capità McVay? Aquestacarta deuria remoure consciències, jaque a proposta del Congrés, a l’any2000, el President Bill Clinton va fir-mar una llei que eximia de tota res-ponsabilitat el capità McVay de l’en-fonsament de l’USS INDIANAPOLIS.

Font consultada: Internet

23

LA TRAGÈDIA DEL CREUER USS INDIANAPOLISJosep Condeminas

citat. L’ordre era navegar en ziga-zaga, pràctica que finalment McVay vaabandonar per estalviar temps.Aparentment un altre error, ja que ales 23 hores va ser torpedinat per unsubmarí japonès. Amb 316 marinersatrapats al seu interior, el creuer es vaenfonsar en tan sols 12 minuts sensepoder transmetre la seva posició i,encara que altres 880 tripulants vanaconseguir saltar a l’aigua, entre ellsel comandant McVay, molts d’ellsestaven ferits, pràcticament sensevitualles i aigua potable, així compoques balses de goma, ja que no vahaver-hi temps per arriar el bots desalvament. Un es pot imaginar més omenys la dramàtica situació, però elpitjor estava per venir. A la matinadavan aparèixer el primers taurons, queen poc temps es van convertir en unramat nombrós i que van fer vertadersestralls entre els nàufrags, un autènticfestí de carn humana.Inexplicablement, el comandamentnaval no va adonar-se que el creuerno havia arribat a Guam a la data pre-vista, i no va ser fins a cinc dies més

T’AGRADARIA CANTAR EN UNACORAL?

Et proposem de venir a cantar a la Coral Xabec; hi seràs ben rebut.Hi tindràs lloc com a tenor o com a baix o bé com a soprano o com a contralt.

Anima-t’hi i vine a provar la veu qualsevol dimarts abans de començar l’assaig, o sigui, una mica abans de dos quarts de deu del vespre.

Qui canta, els seus mals espanta!

24

SomCom ho podem fer perquè siguem tots una mica més feliços i gestionar millorels nostres conflictes...Oriol Lugo Psicòleg Clínic & Coach Executiu i Personal www.oriolugoreal.comhttp://owlinstitutpsicologic.com/

Són les cinc de la tarda i la Marta, unanoia de 15 anys, creua la porta de casajunt amb el Marc, el seu germà petit de8 anys. La seva mare els pregunta comels ha anat avui a l’escola. El Marc res-pon animadament i explica que han pin-tat un paisatge amb ceres a la classe dePlàstica.La Marta fa una ràpida mirada al rostrede la mare i respon amb to sec i distant:- Com sempre... Podríem dir que la Marta potser estàcansada o que s’ha enfadat amb alguncompany o companya, però ja fa untemps que acostuma a respondre ambmonosíl·labs i a parlar poc de si matei-xa. Diríem que és una conducta típica al’adolescència, com un tancament ouna separació natural del lligam paren-tal. Tot i això, ens trobem avui dia ambfamílies on s’està perdent la comunica-ció.Estem més en contacte a través de lesxarxes socials, però menys en un nivellemocional. Una abraçada, un petó, unaconversa mirant-se als ulls no pot sub-stituir un missatge o una emoticona delmòbil.Hi ha pares que ens pregunten compoden recuperar els seus fills, compoden tornar a parlar com abans.

Llavors els preguntem: quan va ser l’úl-tima vegada que vau compartir tu i elteu fill o filla un moment de diversió?Alguns responen que fa temps… Elrepte es troba que dediquem méstemps a castigar o a posar límits (queés una part necessària de l’educació)que a poder passar moments de quali-tat amb els nostres fills o filles. Hi hapares que ens responen amb “no tinctemps” o “prou faig per poder passaruna estona al vespre amb ells”. No ésuna qüestió de quantitat sinó de quali-tat. No fa falta passar tota una tardaenganxats a ells, sinó que el temps queels dediqueu sigui profitós.És per això que aquí comparteixo unade les tècniques que millor funcionenper poder recuperar i desenvolupar elvincle amb ells: el Temps Especial.Bàsicament consisteix a dedicar deforma planificada i pactada amb ells unespai de 20 minuts a 1 hora de temps ala setmana, on fareu aquella activitatque vulguin ells. Per exemple, veure laseva sèrie preferida, practicar l’esportque ells vulguin, jugar als seus video-jocs o realitzar una tarda de les manua-litats que més els agradin. La propostaés que sigui el mateix nen o jove quimarqui les regles i que tu t’hi adaptis (en

el període que dura el Temps Especial).D’aquesta manera estareu compartintun espai i un moment únics, on ells sen-tiran que estàs dedicant-los un interèssincer i sense cap mena d’emociónegativa de càstig o de represàlia (amenys que fessin quelcom mal fetdurant l’activitat). La idea és poder tor-nar a posar el comptador a zero, és adir, equilibrar la balança dels momentsde crits, tensions, càstigs, amb els deriure, compartir i divertir-se plegats. Ésrecomanable buscar aquest tempsespecial de manera separada ambcada fill, ja que pot ser una forma de ferque se sentin també més valorats indi-vidualment.A mode de recordatori, no és la quanti-tat de temps, no és el que li compris, noés tot el que li recordes que fas per ell.Això té la seva importància, però quanla balança està desequilibrada i esteuen un espiral de negativitat (el teu fill noestà receptiu), s’ha de tornar al centre.Com bé deia l’escriptora Maya Angelou,“la gent oblidarà el que els vas dir, obli-darà el que vas fer, però mai no oblida-rà com els vas fer sentir”. Tu i els teusfills us mereixeu tenir moments compar-tits de diversió i de satisfacció, usmereixeu tornar a gaudir plegats.

EL TEMPS ESPECIAL

PRIMER CONCURS DE MICRORELATS CASINO DEL MASNOU

(Poseu aquest titular al buscador de Google i us sortiran les bases del concurs)

Temàtica lliureEl període d’admissió dels originals és fins al dia 16 de juny de 2017. Primer Premi: 200 € i un sopar per a dues persones a Vins i Divins

Segon Premi: 100 € i un sopar per a dues persones al Mas VellTercer Premi: Un lot de llibres

La cuina de l’AntòniaEl Cullerot

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25

www.elcullerot.catelcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

Per a dues persones:

1 escalunya, 2 grans d’all, 2 llesques de cansalada, 1 ramell de julivert i un de farigola fresca, 1 culleradade mantega, 1 fulla de llorer, 1 quilo de musclos, 250 ml de cervesa Guiness, 50 ml de nata líquida

1. Trinxarem ben fins l’escalunya i l’all, tallarem atires el bacó i ben petit el julivert i la farigola.2. En una paella enrossim l’all, l’escalunya i la cansa-lada amb una mica d’oli. Un cop tot ros, ho traiem dela paella i escorrem l’oli sobrant. En una paella netadesfem la mantega i hi aboquem la barreja anterior.3. Hi afegim la meitat de les herbes, el llorer, unpessic de sal de mar i dues voltes de pebre negre.4. Ara és l’hora de tirar-hi els musclos i la cervesa.Quan bulli, abaixem el foc, ho tapem i que faci elxup-xup, 3 - 5 mt o fins que els musclos s’obrin (elsque quedin tancats, els deixem).5. Remenem-ho bé i hi acabem de tirar-hi les herbesque resten.6. Ajustem la sal i el pebre; ho servim amb un pa bencruixent. i...

Bona Festa Major!

25

MUSCLOS amb GUINESS

25

Barcelona CallingTeatre

Per Rosa M. Isart

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

òpticael masn u

Av. Joan XXIII, 39, el Masnou 93 540 30 81

opticaelmasnoucentre

Bona Festa Major

Bona Festa Major

Av. Joan XXIII, 28. T. 93 555 53 03

Jaume EstraguésEquilibrat electrònic · Alineació de direcció

Bona Festa Major

26

Terra de gotsA partir del segle tercer sorgeix unpoble nómada que canviaria el mapapolític d’Europa. Els gots són una tribuque es desplaça des de la Mar Bàlticaa la Mar Negra cercant un territori perestablir-se. Cap al 370 els visigots,cansats de guerres amb els huns iRoma, demanen algun punt del territo-ri imperial. El poble visigot sumavaaleshores uns dos-cents mil individus.Roma va acceptar les condicions, peròsense refiar-se’n gaire, i efectivamentaquesta malfiança estava fonamenta-da perquè poc després els visigots esvan revoltar i va començar així unseguit frenètic de derrotes i victòries onla més significativa fou el saqueig deRoma pel rei visigot Alaric l’any 410.Empaitats per Roma, els gots van serobligats a creuar els Alps i, després deconquerir Narbona, s’hi van instal·lar.Però Roma va enviar un exèrcit que elsva obligar a creuar precipitadament elsPirineus i buscar i establir-se en unaHispània en descomposició. L’any 415el rei visigot Ataulf va conquerir Bàrcino

i la resta de la província Tarraconenseque era fidel a l’imperi italià. A la futuracapital de Catalunya Ataulf va tenir unfill amb la seva dona Gal·la Placídia,germana de l’emperador Honori, laqual havia estat capturada a la ràtzia isaqueig de Roma. Poc després es pac-tava una nova aliança amb Roma. Ambaquest acord els visigots es convertienen els nous senyors d’una Hispàniaque s’enfonsava definitivament.L’organització visigòtica als territorishispans es fonamentava en l’adminis-tració romana, però la població local,en majoria, els veia amb indiferència irecel. Es van fomentar mesures i lleisimpopulars com que els propietarishavien de donar dos terços de la sevaterra als nobles visigots o es fomenta-ven especialment els matrimonis mix-tos amb la població recelosa local. En minoria, però molt poderosos, elsnouvinguts van optar per posicionar-seal centre de la península perquè militar-ment els resultava més fàcil desplaçar-se a qualsevol lloc i fer front als moltsconflictes que sempre van patir.

L’establiment de la seva capital al cen-tre de la península va portar conse-qüències polítiques com podeu imagi-nar, ja que a partir de llavors sempre hohan imitat tots els monarques de matriucastellana o lleonesa. La majoria d’accions dels visigots vanestar centrades en la seva minorianumèrica, el control del territori, lluitesconstants amb opositors rebels, lluitesentre clans visigòtics, magnicidis i copsd’estat a la capital del regne.El fet d’adoptar la religió cristiana vaafavorir la cristianització dels territoishispans. Davant d’un poder polític febleel cristianisme es va convertir en un eixvertebrador del territori i, tot i queTàrraco havia perdut la seva capitalitat,en fou la primera seu episcopal. Tot iaixí la capital Tarraconense cedia enbenefici de Bàrcino, que es configuravaamb força a la regió.Un dels pocs èxits, però molt transcen-dent, visigot, fou sens dubte el recull dedret dut a terme pel rei Recesvint en elLiber Iudiciorum durant la segona mei-tat del segle VII i que va imposar ambèxit al seu regne. Els habitants de lafutura Catalunya, dúctils amb el dretromà, el van adoptar amb tant d’entu-siasme que cinc segles més tard, al

No conèixer el nostre passat ens fa ignorants de la nostra història. Intentaré explicar els fets i, per fer-ho, extractaré el llibre de Jaume Clotet“50 moments imprescindibles de la Història de Catalunya”. Tothom ha desaber per què fem el que fem i diem el que diem. Capítols anteriors: Abril17 (1)Els ibers. (2)Arriben els grecs. Maig17 (3)Laromanització (4)Indíbil i Mandoni.Continuem.

50 moments imprescindibles de la història de CatalunyaDe Jaume Clotet Editorial Columna. Barcelona 2014Resumit del llibre per Lluís Valls

Migració dels Visigots s.III

Ataulf que es convertiria en rei dels gotsi marit de Gala Placidia va establir la sevaseu a Hispania, a Barcino.

Gala Placidia

Gots

Ostrogots

Visigots

Constantinobla

Corint

Roma

Milà

Tolosa

Bàrcino

MARNEGRE

MARMEDITERRÀNIA

27

Tarragona, s’escapava del seu control iaquest fou l’objectiu següent. La con-questa de Catalunya de l’Islam es pro-duí per Saragossa i entrant per Lleida,encara que hi ha fonts que diuen quefou per l’Ebre. Sigui com sigui, la inva-sió de sòl català fou el 714, encara queaquest no era el vertader objectiu jaque la principal raó era continuar des-prés dels Pirineus cap a la conquestad’Europa. Només la derrota a Poitiersl’any 732 va fer aturar l’horda musul-mana i al 759 Narbona fou reconqueri-da pels francs.Per preservar el seu país, el reiCarlemany va empènyer els musul-mans fins a mitja Catalunya on va for-mar la Marca Hispànica i hi establí unasèrie de comtats cristians sota el seucontrol. L’any 801 Lluís el Piedós, reid’Aquitània i fill de Carlemany, vareconquerir Barcelona. La ciutat torna-va a la disciplina cristiana després degairebé un segle de domini musulmà.A partir de llavors els límits que sepa-raven la marca hispànica del territorissarraïns quedaven establerts als riusLlobregat i Cardener i la Serra delMontsec. Però això no vol dir que laguerra s’aturés, només va agafar uncaire diferent; els àrabs feien incur-sions d’extorsió i saqueig als comtatscatalans sense ànims de quedar-s’hi, iels comtes de la Marca Hispànica maino oblidaven que el seu objectiu finalera ampliar i empènyer la frontera capal sud i estendre els territoris cristians.

Damasc, es va valorar molt positiva-ment l’oportunitat de poder posar unpeu a Europa. Al 711 el general musulmà Tàriq ibnZiyad va establir un pont naval ambquatre vaixells per transportar set milsoldats de l’Islam entre les dues ribesmés properes de l’estret. L’operació vadurar quatre dies i diu la llegenda queel general Tàriq va ser qui va donarnom a Tarifa. La campanya va ser unèxit i Tàriq va derrotar els visigots en labatalla de Guadalete on morí el mateixRoderic i va aconseguir el control degrans extensions de terreny sense tro-bar-hi resistència. Veient la fablesa dels visigots, elsmusulmans tornaren a creuar l’estret,aquest cop amb divuit mil homes, perreforçar les tropes de Tàriq amb unobjectiu molt clar: conquerir i colonitzartota la península. Els dirigents musul-mans van percebre dues condicionsmolt clares per dur a terme una opera-ció de tal magnitud. Primera, s’haviademostrat que traslladar per mar i man-tenir el proveïment d’un exèrcit coms’havia fet per primer cop no era unacomessa impossible i, segona, que lacapacitat bèl·lica dels visigots no eratan forta com ells es pensaven.Demanar ajuda als musulmans haviaestat un error i les conseqüènciesserien letals.La conquesta musulmana va ser moltràpida. En menys de dos anys forenconquerides les principals ciutats visi-gòtiques de la península; només

1150, es va traduir al català amb elnom de Llibre dels Jutges.Més enllà d’aquest fet i de la toponímia,els visigots no deixaren gaire emprem-ta a casa nostra ja que el seu domini nofou gaire extens. Es podria dir que elseu regnat va fer de pont entre la domi-nació romana i la musulmana. Els visi-gots estaven molt romanitzats i no vanalterar gaire els costums dels hispans.En aquest aspecte crida l’atenció el fetque en menys d’un segle perdessin laseva llengua i adoptessin les novesllengües romàniques que començavena néixer. També l’establiment de laseva capital a Toledo va allunyar laseva empremta en els Països Catalansi van deixar sentir més la seva influèn-cia en les zones de Castella, Navarra iAragó.En tot cas, però, dues de les llegendesrelatives al naixement de Catalunyatenen a veure amb els visigots. L’unaes remunta a una batalla als CampsCatalàunics, lliurada l’any 451, ambderrota dels huns a mans del visigots.Tot i que aquests camps es troben enun sector indeterminat de la Xam-panya, una versió afirma que una tribucèltica dita dels cataluns i residents a lazona de la batalla devien haver migratamb els visigots fins a les terres de l’ac-tual Catalunya. I la segona llegenda diuque l’actual nom de Catalunya provéde Gothaland o terra dels gots.

La invasió musulmanaLes lluites fratricides entre visigotsforen la seva pròpia perdició.La mort del rei Vítiza l’any 710 va obriruna nova pugna entre iguals. Un delsaspirants era el seu fill Àkhila ambmolts partidaris a l’antiga provínciaTarraconense i de la qual es va procla-mar rei. L’altre era Roderic, que es vacoronar rei a Toledo. Tots dos estavenequilibrats militarment i van defugir debarallar-se i, a més a més, tan bon puntRoderic es proclamà rei va haver demarxar per combatre els vasconsrevoltats per enèsima vegada.Per aconseguir el poder Àkhila va des-obeir la llei que prohibia de demanarajut a potències estrangeres, però ellva demanar auxili als musulmans delnord d’Àfrica. Malgrat les reticències de

La conquesta musulmana dela península ibèrica s.VII

EL SECTOR COMERCIAL DE L

Bona Festa CARRE

NAVARRA, FLOFRANCESC

ITÀLIA, ROGEROMÀ FA

CRISTÒFOLTORRENT VA

JOAN LLAM

FLOS I CALCAT, 17 · L 593 540 26 39

Manyans des de1945

FRANCESC MACIÀ, 30 93 540 16 32 • 679 61 46 23

fsantiagovejero@gmail.com

ROMÀ FABRA, 2293 540 25 95

www.finquesabello.com

ROMÀ FABRA, 1893 555 73 95

ROMÀ FABRA, 19-A93 555 19 46

www.farmasnou.com

C A R N I S S E R I A

V E D E L L A X A I

P O R C P O L L A S T R EE M B O T I T S

FLOS I CALCAT, 17 · L 493 540 35 74

noucleanscp@gmail.com

Nou Clean

Bugaderia Tintoreria

www.tintoreriamasnou.com

E l M a s n o u

FARMASNOUP A R A F A R M À C I A

ROMÀ FABRA, 2593 178 22 97

Selecció vins, caves,cerveses, licors,

alimentació gurmetEntreu a la nostra pàgina

www.elrebostdelsentits.es

PROMOCIONS

PUBLICITÀRIES

TORRENT VALLMORA, s/n93 555 00 35 - 09 86

669 407 120 · 673 917 489www.estampadosarenas.com

MODA ÍNTIMA

LLENCERiA-COTILLERIA

FINQUES

ITÀLIA, 46, 93 141 54 43625 20 83 57

www.anemalgra.cat

Llegums, cereals, llavors, fruits secs,

sèmoles, ous ecològicsPasseig Roman Fabra, 1993 540 37 93 · 607 22 77 72

El Masnouwww.xicmasnou.com

LA TEVAMASCOTA ÉSXIC?

Perruqueria canina i felina

OFERTES D’ESTIUEN ACCESSÒRIS

Línia antiparassitària

descompte del 10+4%

DANSA CLÀSSICANIVELLS FORMATIUSALTRES DISCIPLINES

De 3 anys fins a adults

ESTAGE D’ESTIU’17Del 3 al 21 de jul. info pàg. 16

Itàlia, 1-3, el Masnou 678 917 570 - 686 333 662

www.facebook.com

EXPOSICIÓ I VENDANavarra, 14 · 93 555 37 78

El Masnou

Especialistes en aparadors

Fabricació pròpia Finestres abatibles

Portes i finestres lacades en tots els colors i imitacions de fusta

Tanques i vidres de seguretat per a tot tipus

de portes i finestres

MASNOU,SL

ALUMINIOS

S E R R A L L E R I A D ’ A L U M I N I

Navarra,13Taller: 93 540 18 91

Servei oficial:Aprilia, HONDA,YAMAHA

mar

enyv

eter

inàr

ia

Flos i Calcat, 5393 555 18 81Horari: de dll. a dv. de 10.00 a 20.30;diss. de 10.00 a 14.00

Flos i Calcat, 7-9 53, 637 736 203

@aulaclaudesolwww.claudesol.net

martaclaudesol@gmail.com

Amb s

eguret

at

GC

C.s

erve

isne

teg

es

i a

bri

lla

nta

ts LocalsComunitats

EmpresesHabitatges

Naus Neteges

obresAbrillantadors

PolidorsVidres

Persianes

93 555 12 21

gccserveis@hotmail.com

Joan Llampallas, 2593 555 95 62Ametllers, 1293 555 83 91

SUBMINISTRAMENTS ELÈCTRICS I FONTANERIA

Vicenç LinaresS.E.F.

Centre de podologia

ANTEM

Horari: de dll. a dv. de 9,30 a 13 i de 15,30 a 19

dissabte de 9 a 13. Dimarts tancatFlos i Calcat, 6193 540 38 36 · 618 61 11 86

Nou tractamentamb làser per a

fongs, berrugues,ulls de poll i dolor.

Fruites i verdures de proximitat

Servei a domiciliNavarra, 76, cantonada

amb Cristòfol Colom

93 540 40 04 - 627 21 23 16http://facebook.com/fruitistabero

Estanc Maria Arnau

Tabacs

Cava de cigars

Regals

Papereria

Fotocòpies

Navarra, 5193 782 22 97 el Masnou

Itàlia,1893 540 99 71

PneumàticsMasnou

Pneumàticsi mecànica

ràpidawww.

firsts

topma

snou

.com

ITÀLIA, 31TEL. 93 555 35 64

PASTISSERIA · CONFITERIA

CENTREPODOLÒGIC IORTOPÈDIA

SamaniegoCentre dispensador de

Atenció integral

Navarra, 65 Feiners i h. convingudes

93 555 10 53www.ortopodomsn.com

A lʼestiuCursos intensius

de música en famíliai dʼinstruments

LA PLAÇA NOVA US DESITJA

Major 2O17ERS:OS I CALCAT,C MACIÀ,

ER DE FLOR,FABRA, L COLOM, ALLMORA I MPALLES.

AULA DE MÚSICAA DE MÚSICAULA

ExposicionsFins al 8/6 “El Masnou del Mestre Millet” .Del 10/6 al 8/7 Pintures de Pilar Millet i Casals

I n f o r m a

30

L’enigma VDR

3 pomes i 1 pera pesen el mateix que 10 albercocs; i 1pera pesa el mateix que 6 albercocs i 1 poma. Quantespomes pesa una pera?Resposta:

CONCERT DE FESTA MAJOR.

CORAL XABEC

Diumenge 2 de juliol a les 8 del vespre a la parròquia de Sant Pere del Masnou

Concert de Festa Major amb un escollit repertori de cançons de compositors catalans ieuropeus contemporanis del Mestre Lluís Millet: Enric Granados, Eduard Toldrà i d’altres.

Direcció: Montserrat LlagosteraPiano: Bàrbara Llacay

Quartet de corda: In Nobis

Amb la col·laboració de la Parròquia de Sant Pere i l’Ajuntament del Masnou

Classes de iogaEls dimarts de les 19.30 a les 21 Aprendreu tècniques de meditació,

respiració i relaxació.Curs impartit per Ivet Compañó, professora de

Kundalini-ioga.Cal portar una estoreta (o matalasset),

tovallola, coixí petit, pareo i roba còmoda.Preu trimestral 80€ socis 70€

Inscripcions a Gent del Masnou Tardes laborables, de 6 a 2/4 de 9

Vocalia RecreativaMés info: ivet@latercerapell.com · 607 74 74 99

GENT DEL MASNOU

Si a la primera pesada substituïm la pera per 6 albercocs i 1poma, veurem que 4 pomes i 6 albercocs pesen igual que10 albercocs. Si traiem de cada plat 6 albercocs, continual’equilibri, 4 pomes = 4 albercocs o 1 poma = 1 albercoc. Si a la segona pesada canviem els albercocs per igual depomes, veurem que 1 pera = 7 pomes.

El crèdit de Jordi Galceran

GRUP ESCÈNIC RAUXADe Gent del Masnou

Espai Escènic Ca n‘Humet Diss. 3 de juny a les 21 i Dium. 4 de juny a les 19

Amb més de 90.000 espectadors, El crèdit és el darrer èxit teatral del dramaturg Jordi Galceran.

L’Antoni es dirigeix a una entitat bancària per demanar un crèdit personal, però quan el director

de la oficina veu que no pot oferir cap tipus degarantia ni d’aval per tornar-lo, decideix denegar-l’hi.Davant d’aquesta negativa, l’Antoni no es conforma

i fa una proposta molt desconcertant al director. Si a El mètode Grönholm Galceran feia una dissecció, en clau d’humor, del que estem

disposats a fer els humans per aconseguir unafeina, a El crèdit ens planteja quin és el límit

humà davant de la desesperació econòmica.

Venda a taquilla i a QUEDA’TAnticipades a Gent del Masnou els dies

1 i 2 de juny de 6 a 8 de la tarda Preu de l’entrada: 8 €

El Govern avisa l'Estat que nopermetrà "amenaces" a les em-preses que fabriquen urnes.L'executiu català confia que les compa-nyies no es faran enrere malgrat la pres-sió de l'Estat i defensa que "cap normati-va" impedeix a la Generalitat comprarurnes.

Diputats britànics demanen algovern espanyol que aturi elprocés contra la Presidenta delParlament. Els parlamentaris remar-quen que dur Forcadell als tribunals sim-plement per haver permès un debat ésuna clara violació del dret democràtic fo-namental de la llibertat dʼexpressió.

El Pacte Nacional pel Referèn-dum recull més de 500.000 sig-natures i el compromís de 4000entitats, partits i institucions. Al Masnou sʼhi han adherit més de 25associacions a favor d'un referèndum.

.L'AMI (Associació de municipisper la Independència) diu queestà a punt per garantir que elreferèndum es faci de la ''maneramés normal”. La presidenta del'Associació, Neus Lloveras, assegura queestan absolutament decidits a col·laboraren el que faci falta

Ultimàtum de Puigdemont a Rajoy

Espai publicitari contractat. Gent del Masnou no té cap vincle amb el que s’expressi en aquesta pàgina.

Què és un procés constituent?És un conjunt dʼactuacions que culminen en lʼelaboració dʼuna nova Constitució. Quan un pobledecideix constituir-se formalment en Estat, després dʼhaver iniciat un procés dʼindependència,acostuma a engegar un procés constituent.

Penja o renova la teva senyera o estelada. I recorda-ho, no ladespengis! Convida la teva gent també a fer-ho.

Cap a la RepúblicaI n f o r m a c i ó m e n s u a l d e l P r o c é s C o n s t i t u e n t

ANC-Al Masnou Decidim · Jny17 · elmasnou@assemblea.cat

Totes aquestes notícies les podeu contrastar o ampliar posant el titular de la notícia al buscador de google.

LʼAssemblesa General Ordinàriade lʼANC, Jordi Sànchez va tan-car-la amb un missatge clar:“Ens mobilitzarem quan calgui perquèels nostres representants puguin deba-tre i aprovar les lleis que ens duguin alreferèndum i a la independència”.També Carles Puigdemont, convidat alʼescenari per Sànchez, va assegurar que“Hi haurà data i pregunta molt aviat” iva acabar amb “Via fora, que tot estàper votar i tot és possible”.

Junqueras: "L'economia catalanaestà en disposició d'assumir lesresponsabilitats d'ara i del futur, iés bo que el món ho sàpiga."

L'ANC i Òmnium posen enmarxa la caixa de solidaritat persufragar les multes dels con-demnats pel procès, i esrecapten prop de 100.000€ enuna setmana.

La mano que tendemos es una mano tendida aCatalunya, a Espanya i a Europa. Acepten lainvitación. Raül Romeva

Nos gusta tanto la responsabilidad que queremostenerla toda. Oriol Junqueras

El Estado español no dispone de tanto poderpara impedir tanta democracia. Carles Puigdemont

32

Comencem la Festa Majorjugant!

Entrada, berenar i begudes a preus populars

Diumenge 25 de juny de 18 a 21 al Parc Vallmora del Masnou. Vine a la Festa amb trenet gratuït. Circuit d’escuma tova per als més petits. 12 jocs gegants. Jocs tradicionals

Comencem la Festa Major jugant!Diumenge 25 de juny de 18 a 21 al Parc Vallmora del Masnou. Vine a la Festa amb trenet gratuït. Circuit d’escuma tova per als més petits. 12 jocs gegants. Jocs tradicionals