Geo 10
-
Upload
emilillorente -
Category
Documents
-
view
1.259 -
download
0
Transcript of Geo 10
10. Els fluxos migratoris
1. Les migracions
2. Les migracions interiors
3. Les migracions exteriors
4. D’un país d’emigrants a un país d’immigrants
5. El debat sobra la immigració
6. La immigració a Catalunya
10. Els fluxos migratoris
1. Les migracions
1. 1. Causes i conseqüències dels moviments migratoris
1.2. Els moviments migratoris a Espanya
10. Els fluxos migratoris
2. Les migracions interiors
2.1. Les migracions interiors camp-ciutat
Llocs d’origen de la migració interior
Llocs de destinació de la migració interior
10. Els fluxos migratoris
3. Les migracions exteriors
3.1. Les migracions exteriors
3.2. Conseqüències de les migracions exteriors
10. Els fluxos migratoris
4. D’un país d’emigrants a un país d’immigrants
4.1. Espanya, un país d’immigrants
4.2. Població estrangera a Espanya
4.3. Els camins de la immigració
10. Els fluxos migratoris
5. El debat sobra la immigració
5.1. Espanya necessita immigrants
5.2. La interculturalitat: dificultats i dilemes
5.3. La reagrupació familiar
5.4. El dret d’asil
5.5. La política de la Unió Europea i la immigració
10. Els fluxos migratoris
6. La immigració a Catalunya
6.1. El pes de la immigració a Catalunya
6.2. Procedència de la població estrangera
6.3. Composició de la població estrangera
6.4. Distribució territorial dels residents estrangers
6.5. La situació dels immigrants estrangers
10. Els fluxos migratoris
La immigració acostuma a dirigir-se a:
- Països nous amb escassa població
- Països amb
creixement demogràfic lent
fecunditat baixa
En procés d’envelliment
10. Els fluxos migratoris
1. Les migracions
1. 1. Causes i conseqüències dels moviments migratoris
Causes:
Demogràfiques i econòmiques
Catàstrofes naturals
Polítiques
Socioculturals
migració :[del ll. migratio, -ōnis, íd.] 1 Acció de migrar. 2 DEMOG Canvi espacial significatiu fet per una població.
10. Els fluxos migratoris
1. Les migracions
1. 1. Causes i conseqüències dels moviments migratoris
Conseqüències: PositivesNegatives
Per al país d’origen
Per al país de destinació
Per a la persona emigrant
migrar :v 1 intr 1 Anar d'un lloc a un altre. 2 esp Efectuar una migració. Els ocells migren cada primavera. Molta gent migra de l'Àfrica a Europa.
10. Els fluxos migratoris
1. Les migracions
1.2. Els moviments migratoris a Espanya
Migracions transoceàniques històriques
Fins a mitjan segle XX (Amèrica Llatina)
Migracions modernes
Des del final de la dècada dels 1950
Migracions interiors camp-ciutat
Migracions exteriors (Europa)Emigrar: v intr 1 Deixar el propi país per anar a viure en un altre. Han emigrat a Alemanya.
10. Els fluxos migratoris
Migracions transoceàniques històriques
Des del segle XV fins a la Segona Guerra Mundial
- Migracions transoceàniques de signe colonial. Poca sortida de població.
- Mitjans segle XIX: els vaixells de vapor van facilitar l’emigració, que es va tornar massiva.
- 1911-1915: Xifres més elevades. La majoria de Galícia, Astúries i les Canàries. Població pagesa amb poca qualificació.
- A la dècada de 1950 Europa va prendre el relleu a Amèrica.
Emigrant:adj i m i f Que emigra.
10. Els fluxos migratoris
2. Les migracions interiors
2.1. Les migracions interiors camp-ciutat
Antecedents. Primera meitat del segle XX: augment de població en regions rurals (Catella-Lleó, Castella-la Manxa, Galícia, Extremadura i interior d’Andalusia).
Gran part de la població d’aquestes regions, a mesura que es desenvolupava el país, es va traslladar a ciutats i territoris industrials, protagonitzant una forta migració camp-ciutat.
La població activa agrària espanyola va passar de 4 milions (1960) a menys de 3 milions (1970)
10. Els fluxos migratoris
2. Les migracions interiors
2.1. Les migracions interiors camp-ciutat
Llocs d’origen de la migració interior
1950-1980: Van canviar de província 5,4 milions de persones
2001: 11 províncies amb menys habitants que 1900
Terol, Sòria van perdre la meitat dels seus habitants
Altres: Lugo, Ourense, Zamora, Àvila, Palència, Segovia, Conca, Guadalajara i Osca.
10. Els fluxos migratoris
10. Els fluxos migratoris
2. Les migracions interiors
2.1. Les migracions interiors camp-ciutat
Llocs de destinació de la migració interior
Àrees industrials de Barcelona, Madrid i País Basc
Dècada dels anys seixanta:
Madrid i Barcelona: 500.000 habitants més
València, Biscaia i Alacant: entre 100 i 200.000
Origen Destinació
Andalusos, gallecs i extremenys Barcelona
Castella-Lleó i Castella-la Manxa Madrid
10. Els fluxos migratoris
2. Les migracions interiors
2.1. Les migracions interiors camp-ciutat
Llocs de destinació de la migració interior
Àrees industrials de Barcelona, Madrid i País Basc
10. Els fluxos migratoris
3. Les migracions exteriors
3.1. Les migracions exteriors
Anys 50: corrent migratori general des dels països del sud d’Europa cap a Europa central i occidental. Primer italians, després espanyols, després grecs, turcs, iugoslaus i portuguesos.
Màxima emigració espanyola: 1950-1973 (2,6 milions d’espanyols)
10. Els fluxos migratoris
3. Les migracions exteriors
3.1. Les migracions exteriors
Causes: creixement econòmic dels països receptors i falta de feina a Espanya.
Regions de procedència: Arreu, especialment Andalusia i Galícia.
Països receptors: França, Alemanya i Suïssa, que es van beneficiar de mà d’obra barata i poc conflictiva.
Perfil de l’emigrant espanyol: Homes joves que van fer feines dures i mal pagades (agricultura, construcció, indústria i mineria).
10. Els fluxos migratoris
10. Els fluxos migratoris
3. Les migracions exteriors
3.2. Conseqüències de les migracions exteriors
- Disminució de la població
- Disminució de la pressió social i econòmica (atur)
- Entrada de divises
- Desarrelament de milers de persones
- A partir de 1973:
- Fi de les grans migracions exteriors
- Canvi en la legislació dificultant la immigració
10. Els fluxos migratoris
4. D’un país d’emigrants a un país d’immigrants
4.1. Espanya, un país d’immigrants
4.2. Població estrangera a Espanya
4.3. Els camins de la immigració
10. Els fluxos migratoris
4. D’un país d’emigrants a un país d’immigrants
4.1. Espanya, un país d’immigrants
A finals del segle XX, Espanya esdevé un país receptor d’immigració.
Quatre grans conjunts:
- Persones jubilades procedents de l’Europa central i del nord
- Directius d’empreses multinacionals, treballadors d’alt nivell i artistes
- Refugiats polítics
- Emigrants procedents de països pobres
10. Els fluxos migratoris
4. D’un país d’emigrants a un país d’immigrants
4.2. Població estrangera a Espanya
Font: INE
10. Els fluxos migratoris
4. D’un país d’emigrants a un país d’immigrants
4.2. Població estrangera a Espanya
Font: INE
El 12,1% de les persones empadronades a Espanya són estrangeres
10. Els fluxos migratoris
Padró municipal 2010. INE
Població estrangera per continents 5.747.734
UNIÓ EUROPEA 2.459.180
PAÏSOS AMERICANS 1.843.720
PAÏSOS AFRICANS 928.602
PAÏSOS ASIÀTICS 292.786
EUROPEUS NO COMUNITARIS 220.276
PAÏSOS D'OCEANIA 3.170
Font: INE
PAISES EUROPEOS 2.679.456
UNION EUROPEA 2.459.180
Rumania 781.343
Reino Unido 366.379
España 364.392
Alemania 178.402
Bulgaria 161.599
Portugal 125.702
Francia 103.574
Italia 90.337
Polonia 80.540
Países Bajos 46.217
Bélgica 33.282
Lituania 20.855
Suecia 20.563
Irlanda 16.180
Finlandia 12.255
Dinamarca 12.021
Austria 9.450
República Checa 9.067
Hungría 8.253
República Eslovaca 7.826
Grecia 3.917
Letonia 3.247
Estonia 1.409
Eslovenia 1.127
Luxemburgo 730
Chipre 258
Malta 255
Font: INE
10. Els fluxos migratoris
PAISES EUROPEOS NO COMUNITARIOS 220.276
Ucrania 78.706
Rusia 48.910
Suiza 18.424
Noruega 17.832
Moldavia 17.317
Armenia 10.924
Georgia 10.571
Belarús 3.434
Serbia 3.150
Turquía 2.962
Albania 1.712
Bosnia y Herzegovina 1.600
Croacia 1.553
Islandia 1.338
Andorra 1.033
Macedonia (Ex-Rep.Yug.) 501
Resto de Países Europeos 256
Liechtenstein 53 Font: INE
10. Els fluxos migratoris
Font: INE
PAISES AFRICANOS 928.602
Marruecos 645.156
Senegal 57.852
Argelia 54.146
Nigeria 37.684
Mali 23.011
Gambia 17.438
Ghana 14.833
Guinea Ecuatorial 14.043
Guinea 10.937
Mauritania 10.781
Guinea-Bissau 6.595
Camerún 5.454
Resto de Países Africanos 4.713
Angola 3.562
Cabo Verde 3.456
Egipto 3.151
Costa De Marfil 2.941
Túnez 2.140
Congo 2.059
Sudáfrica 1.662
Rep.Democrática Del Congo 1.262
Kenia 1.225
Burkina Faso 1.055
Etiopía 1.012
Sierra Leona 998
Liberia 626
Togo 439
Benín 371
10. Els fluxos migratoris
Font: INE
10. Els fluxos migratoris
PAISES AMERICANOS 1.843.720
AMERICA CENTRAL Y CARIBE 200.252
República Dominicana 89.026
Cuba 57.111
Honduras 26.209
Nicaragua 11.975
El Salvador 5.926
Guatemala 4.184
Panamá 2.424
Costa Rica 1.950
Resto de América Central y Caribe 901
Dominica 546
AMERICA DEL NORTE 52.166
México 26.226
Estados Unidos de América 22.866
Canadá 3.074
AMERICA DEL SUR 1.591.302
Ecuador 387.367
Colombia 292.212
Bolivia 206.635
Argentina 187.104
Perú 141.309
Brasil 121.287
Paraguay 84.323
Venezuela 64.443
Uruguay 59.020
Chile 47.316
Resto de América del Sur 286
Font: INE
10. Els fluxos migratoris
PAISES ASIATICOS 292.786
China 137.020
Pakistán 54.834
India 31.692
Filipinas 26.402
Bangladesh 10.434
Japón 5.120
Resto de Países Asiáticos 5.083
Irán 3.514
Corea (del Sur) 2.781
Nepal 2.454
Siria 2.373
Israel 1.983
Indonesia 1.918
Líbano 1.616
Tailandia 1.439
Iraq 1.195
Kazajstán 969
Jordania 887
Vietnam 703
Arabia Saudí 369
PAISES DE OCEANIA 3.170
Australia 2.189
Nueva Zelanda 795
Resto de Países de Oceanía 186
10. Els fluxos migratoris
10. Els fluxos migratoris
5. El debat sobra la immigració
5.1. Espanya necessita immigrants
5.2. La interculturalitat: dificultats i dilemes
5.3. La reagrupació familiar
5.4. El dret d’asil
5.5. La política de la Unió Europea i la immigració
10. Els fluxos migratoris
5. El debat sobra la immigració
5.1. Espanya necessita immigrants
La immigració és un fet positiu des del punt de vista
-Econòmic: Aporta mà d’obra jove, col·lectiu important de consumidors, nous contribuents
-Demogràfic: Augment de la població. Les dones estrangeres tendeixen a ser mares a edats més joves
-Cultural: La diversitat cultural representa una riquesa, que pot ser contemplada des de la interculturalitat o de la multiculturalitat
10. Els fluxos migratoris
5. El debat sobra la immigració
5.2. La interculturalitat: dificultats i dilemes
L’arribada de població immigrant és vista per alguns sectors de població com un problema.
Pot ser conflictiu pel volum que representa.
Ha arribat a generar actituds de rebuig i d’exclusió social. En alguns casos xenofòbia
Dues posicions als països de la Unió Europea: a) recel social a l’admissió d’immigrants, b) necessitats dels empresaris que reclamen més mà d’obra.
Xenofòbia: f Odi als estrangers.
10. Els fluxos migratoris
5. El debat sobra la immigració
5.3. La reagrupació familiar
Els estrangers legalment residents a Espanya poden demanar de portar els seus familiars al cap d’un any de permanència en el territori espanyol.
reagrupament familiar
10. Els fluxos migratoris
5. El debat sobra la immigració
5.4. El dret d’asil
Obligació a admetre les persones que pateixen persecució.
Reconegut en dos lleis de l’ONU:
- Convenció de Ginebra de 1951
- Protocol de 1967
http://en.wikipedia.org/wiki/Right_of_asylum
acnur
10. Els fluxos migratoris5. El debat sobra la
immigració
5.5. La política de la Unió Europea i la immigració
Pacte Europeu de la Immigració (2008)
Cinc compromisos polítics:
1. La immigració legal s’ha de gestionar tenint en compte les prioritats, necessitats i capacitats d’acollida de cadascun dels estats membres de la UE i fomentant la integració dels immigrants.
2. Els estrangers en situació irregular han de ser repatriats al seu país d’origen o a un dels països per on hagin transitat
3. S’ha d’enfortir els controls a les fronteres exteriors de la UE.
4. S’ha de crear un marc europeu per gestionar les sol·licituds d’asil.
5. La UE ha d’establir acords de cooperació amb els països d’origen i de trànsit per tal d’aconseguir que de la migració se’n beneficiïn tant els països d’acollida, com els d’origen.
10. Els fluxos migratoris
6. La immigració a Catalunya
6.1. El pes de la immigració a Catalunya
6.2. Procedència de la població estrangera
6.3. Composició de la població estrangera
6.4. Distribució territorial dels residents estrangers
6.5. La situació dels immigrants estrangers
10. Els fluxos migratoris
6. La immigració a Catalunya
6.1. El pes de la immigració a Catalunya
Població no nascuda a Catalunya: 36% del total
Immigració interna:
Població catalana nascuda a la resta d’Espanya: 21,7%
Immigrants arribats entre 1950 i 1980 de:
Andalusia, Aragó, Extremadura, Castella-la Manxa, Castella-Lleó i Galícia.
10. Els fluxos migratoris
6. La immigració a Catalunya
6.1. El pes de la immigració a Catalunya
Immigrants estrangers: 14,9% del total
10. Els fluxos migratoris
6. La immigració a Catalunya
6.2. Procedència de la població estrangera
10. Els fluxos migratoris
6. La immigració a Catalunya
6.3. Composició de la població estrangera
Mitjana d’edat: 30,5 anys
Grup més nombrós: 25-34 anys
Sexe: 55% homes i 45% dones
http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/
Població estrangera per grups d'edat i sexe. 2010
Catalunya
Homes Dones Total% sobre la
població
De 0 a 4 anys 40.761 38.017 78.778 6,57
De 5 a 9 anys 28.916 27.457 56.373 4,7
De 10 a 14 anys 31.768 29.553 61.321 5,12
De 15 a 19 anys 33.551 29.467 63.018 5,26
De 20 a 24 anys 52.299 53.588 105.887 8,83
De 25 a 29 anys 91.481 85.158 176.639 14,74
De 30 a 34 anys 108.573 84.857 193.430 16,14
De 35 a 39 anys 89.983 63.867 153.850 12,84
De 40 a 44 anys 64.201 46.361 110.562 9,22
De 45 a 49 anys 41.758 32.700 74.458 6,21
De 50 a 54 anys 25.836 22.144 47.980 4
De 55 a 59 anys 14.277 14.125 28.402 2,37
De 60 a 64 anys 8.158 9.428 17.586 1,47
De 65 i més anys 13.683 16.571 30.254 2,52
Total645.245 553.293
1.198.538 100
% 53,84 46,16 100Font: Idescat, a partir de l'explotació estadística dels padrons.
10. Els fluxos migratoris
6. La immigració a Catalunya
6.4. Distribució territorial dels residents estrangers
Àrea metropolitana: 25% del total
El litoral
Zones de muntanya
Capitals de comarca
Població estrangera per províncies. 2010 Catalunya
Font: Idescat, a partir de l'explotació estadística dels padrons.
Població estrangera
(1) Població total % vert. % sobre (1)
Barcelona 5.511.147 805.487 67,21 14,62
Girona 753.046 162.247 13,54 21,55
Lleida 439.768 80.490 6,72 18,3
Tarragona 808.420 150.314 12,54 18,59
Total 7.512.381 1.198.538 100 15,95
Catalunya
Font: Idescat, a partir de l'explotació estadística dels padrons.
Població estrangera per comarques. 2010
Població estrangera
(1) Població total % vert. % sobre (1)
Alt Empordà 140.262 39.258 3,28 27,99
Segarra 22.940 5.888 0,49 25,67
Baix Empordà 133.221 29.428 2,46 22,09
Val d'Aran 10.206 2.249 0,19 22,04
Montsià 72.333 15.758 1,31 21,79
Selva 171.037 36.617 3,06 21,41
Gironès 181.153 38.507 3,21 21,26
Baix Ebre 82.222 16.621 1,39 20,21
Tarragonès 249.718 49.749 4,15 19,92
Pla d'Urgell 37.371 7.375 0,62 19,73
Urgell 37.322 7.184 0,6 19,25
Baix Camp 190.440 36.317 3,03 19,07
Segrià 205.724 38.601 3,22 18,76
Barcelonès 2.251.029 404.900 33,78 17,99
Població estrangera
(1) Població total % vert. % sobre (1)
Alta Ribagorça 4.278 735 0,06 17,18
Noguera 40.130 6.804 0,57 16,95
Cerdanya 18.549 3.080 0,26 16,6
Ribera d'Ebre 24.082 3.924 0,33 16,29
Garraf 144.657 23.490 1,96 16,24
Pallars Sobirà 7.646 1.227 0,1 16,05
Baix Penedès 99.786 15.753 1,31 15,79
Pla de l'Estany 30.660 4.832 0,4 15,76
Garrotxa 55.439 8.600 0,72 15,51
Alt Urgell 22.005 3.346 0,28 15,21
Osona 153.499 22.894 1,91 14,91
Pallars Jussà 13.978 2.062 0,17 14,75
Solsonès 13.730 1.971 0,16 14,36
Alt Camp 45.326 6.485 0,54 14,31
Font: Idescat, a partir de l'explotació estadística dels padrons.
Població estrangera
(1) Població total % vert. % sobre (1)
Terra Alta 12.931 1.742 0,15 13,47
Conca de Barberà 21.437 2.763 0,23 12,89
Garrigues 20.413 2.616 0,22 12,82
Maresme 430.997 53.902 4,5 12,51
Alt Penedès 104.589 13.011 1,09 12,44
Vallès Occidental 886.530 107.203 8,94 12,09
Baix Llobregat 798.468 95.471 7,97 11,96
Bages 185.117 22.011 1,84 11,89
Priorat 10.145 1.202 0,1 11,85
Vallès Oriental 396.691 46.537 3,88 11,73
Berguedà 41.683 4.265 0,36 10,23
Anoia 118.057 11.939 1 10,11
Ripollès 26.580 2.221 0,19 8,36
Font: Idescat, a partir de l'explotació estadística dels padrons.
6. La immigració a Catalunya
6.5. La situació dels immigrants estrangers
Evolució de la població total i estrangera. 2000-2010
Població estrangera
(1) Població total % sobre (1) var. abs. var %
2010 7.512.381 1.198.538 15,95 9.259 0,78
2009 7.475.420 1.189.279 15,91 85.489 7,75
2008 7.364.078 1.103.790 14,99 131.283 13,5
2007 7.210.508 972.507 13,49 58.750 6,43
2006 7.134.697 913.757 12,81 114.853 14,38
2005 6.995.206 798.904 11,42 156.058 24,28
2004 6.813.319 642.846 9,44 99.838 18,39
2003 6.704.146 543.008 8,1 160.988 42,14
2002 6.506.440 382.020 5,87 124.700 48,46
2001 6.361.365 257.320 4,05 75.730 41,7
2000 6.261.999 181.590 2,9 : :
Font: Idescat, a partir de l'explotació estadística dels padrons.
Augment de més d’un milió en 9
anys
Població estrangera
(1) Població total % vert. % sobre (1)
Castelló d'Empúries 12.220 6.222 0,52 50,92
Guissona 6.267 3.054 0,25 48,73
Salt 30.304 12.756 1,06 42,09
Lloret de Mar 39.794 16.503 1,38 41,47
Salou 27.016 10.856 0,91 40,18
Sant Pere Pescador 2.033 761 0,06 37,43
Roses 20.418 7.637 0,64 37,4
Ullà 1.019 376 0,03 36,9
Pratdip 835 306 0,03 36,65
Perelló, el 3.303 1.189 0,1 36
Jonquera, la 3.106 1.091 0,09 35,13
Pau 563 194 0,02 34,46
Portella, la 773 264 0,02 34,15
Palau-saverdera 1.475 497 0,04 33,69
Font: Idescat, a partir de l'explotació estadística dels padrons.
Població estrangera
(1) Població total % vert. % sobre (1)
Cadaqués 2.892 971 0,08 33,58
Ulldecona 7.335 2.378 0,2 32,42
Escala, l' 10.387 3.347 0,28 32,22
Castell-Platja d'Aro 10.445 3.315 0,28 31,74
Torroella de Fluvià 686 215 0,02 31,34
Ampolla, l' 3.540 1.107 0,09 31,27
Mont-roig del Camp 12.193 3.766 0,31 30,89
Ametlla de Mar, l' 7.594 2.302 0,19 30,31
Esterri d'Àneu 946 286 0,02 30,23
Mollerussa 14.733 4.436 0,37 30,11
Torroella de Montgrí 11.522 3.460 0,29 30,03
Figueres 44.255 12.892 1,08 29,13
Ginestar 1.022 285 0,02 27,89
Vielha e Mijaran 5.636 1.565 0,13 27,77
Font: Idescat, a partir de l'explotació estadística dels padrons.