Geo 8

8. L’activitat comercial i les comunicacions

1. Els intercanvis en el món d’avui

2. Les característiques del comerç interior

3. El comerç exterior espanyol i la balança de pagaments

4. Els transports i les comunicacions

5. Els mitjans de comunicació

6. El comerç i les comunicacions a Catalunya



1. 1. El comerç

Les característiques del comerç

1.2. El creixement del sector comercial

La liberalització del mercat

Les noves tecnologies



2.1. Els canals de comercialització

Els canals de distribució dels béns d’equipament

Els canals de distribució dels béns de consum

2.2. Distribució del comerç interior al territori

Les jerarquies urbanes i les àrees comercials



3.1. El comerç internacional

3.2. La balança de pagaments

Balances per compte corrent, per compte de capital i per compte financer

3.3. La balança per compte corrent a Espanya

Balances comercial, de serveis, de rendes i de transferències



4.1. Les funcions del transport

4.2. La situació actual dels transports a Espanya

Transport terrestre, marítim, fluvial i aeri

4.3. La política europea del transport

4.4. La política espanyola del transport



5.1. Les tecnologies de la informació

5.2. Els mitjans de comunicació

5.3. La revolució digital i els mitjans de comunicació

5.4. La comunicació i la publicitat



6.1. Comerç interior i comerç exterior de Catalunya

6.2. Els transports a Catalunya

6.3. Les tecnologies de la informació i del coneixement



1. 1. El comerç



La liberalització del mercat

Les noves tecnologies



1. 1. El comerç

La compravenda de mercaderies i serveis es realitza en el mercat

Mercats

Mercats

Reals

Financers

Concrets

Abstractes




- Concentració de la demanda a zones urbanes i industrials

- Activitat global amb tota mena de productes

- Desenvolupament de la logística

- Grans empreses comercials




Gran expansió dels intercanvis internacionals a causa de :

La liberalització del mercat (supressió de barreres)

Les noves tecnologies (permeten operacions a temps real des de qualsevol lloc del món)



2.1. Els canals de comercialització








- No requereixen intermediaris

- Es practica el lísing i el rènting

- Importància de les fires de maquinària




- Aliments frescos: llarga cadena d’intermediaris

- Béns duradors: Petites botigues i cada vegada més grans establiments comercials





Àrea comercial: Espai geogràfic la població del qual es trasllada a una ciutat important per comprar articles que no són de primera necessitat

Jerarquia urbana. A Espanya Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa i Bilbao estan al capdamunt




Blocs comercials. Diferents nivells d’integració dels països:

Àrea de lliure comerç: eliminació de tarifes entre ells

Unió Duanera: àrea de lliure comerç amb tarifa exterior comuna

Mercat comú: unió duanera amb lliure circulació de béns i factors

Unió monetària: moneda única




El comerç s’organitza a escala mundial

Blocs comercials

Europa:

Unió Europea (UE): és el bloc comercial més integrat del món, conformat per diversos estats d'Europa i que ha establert un parlament supranacional

Associació Europea de Lliure Comerç (AELC):




El comerç s’organitza a escala mundial

Blocs comercials

Euràsia: Comunitat Econòmica Eurasiàtica (CEEA o EurAsEc)



Blocs comercials. Àsia:

Consell de Cooperació per als Estats Àrabs del Golf(GCC): organització regional amb propòsits d'integracióeconòmica i social integrada per 6 estats del Golf Pèrsic

Associació de Nacions del Sud-Est Asiàtic (ASEAN): organització política amb comerç preferencial de 10 nacions sud-asiàtiques

Associació Sud-Asiàtica de Cooperació Regional(ASACR o SAARC): bloc de cooperació agrícola, tecnològica i científica de 8 nacions asiàtiques



Blocs comercials. Amèrica:

Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (NAFTA): àrea de lliure comerç complementada amb acords ambientals i laborals integrada per Estats Units, Canadà i Mèxic

Mercat Comú Centreamericà (MCCA): àrea de lliure comerç amb unificació de la majoria de les tarifes externes; possiblement desaparegui amb la signatura del Tractat de Lliure Comerç de Centreamèrica, República Dominicana i els Estats Units

Comunitat i Mercat Comú Caribeny (CARICOM): mercat comú integrat per diverses illes del Carib, Belize i Surinam



Blocs comercials

Amèrica:G-3: Àrea de Lliure Comerç entre Colòmbia, Veneçuela i Mèxic;

Veneçuela va anunciar que sortiria oficialment del grup per les diferències ideològiques amb els seus socis

Comunitat Andina de Nacions (CAN): àrea de comerç amb lliure circulació de béns i persones integrada per 5 estats andins

Mercosur: unió duanera (amb limitacions) amb el propòsit de crear un mercat comú i una unió monetària, integrada per 5 estats de Sud-Amèrica



Blocs comercials

Àfrica

Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental(ECOWAS): un mercat comú amb la intenció de crear una uniómonetària

Comunitat Africana de l'Est (EAC): una unió duanera conformada per Kenya, Uganda i Tanzània

Unió Duanera Sud-Africana (UDSA o SACU): unió duanera integrada pels 5 estats més australs d'Àfrica



Blocs comercials

Àfrica

Comunitat Econòmica i Monetària de l'Àfrica Central (CEMAC): mercat comú i unió monetària

Mercat Comú d'Àfrica de l'Est i Sud (MCAES o COMESA): àrea de comerç preferencial integrada per 20 estats africans



3.1. El comerçinternacional

Espanya estàintegrada al bloc comercial de la UnióEuropea.



Conjunt de transaccions econòmiques d’un Estat amb l’exterior

Es divideix en tres balances:

Balança per compte corrent

Balança per compte de capital

Balança per compte financer




Balança comercial: Exportacions i importacions de béns

Balança de serveis: Exportacions i importacions de serveis

Balança de rendes: Del capital i del treball amb l’exterior

Balança de transferències: Enviament i recepció de diners




Satisfer les necessitats de desplaçament

Satisfer les necessitats econòmiques

Integrar els diferents grups socials





Transport terrestre

Xarxa de carreteres





Transport terrestre





Transport terrestre

Xarxa ferroviària





Transport aeri




Objectius:

- Equilibri entre els diferents sistemes

- Circulació viària més segura

- Millorar la congestió del trànsit

- Mitigar els efectes mediambientals




El transport intermodal i les autopistes del mar

Trobar una solució més sostenible amb el sistema intermodal, és a dir utilitzar el mode de transport més efectiu en cada tram

Fomentar la creació de les autopistes del mar




Pla estratègic d’infraestructures i transport (2005)

- Millorar la qualitat de les infraestructures i dels transports a fi de:

- Mobilitat sostenible

- Accessibilitat i intermodalitat







Dades INE


1.- Los datos se refieren a la población mayor de 14 años.

2) Día previo a la realización de la encuesta.

3) Semana previa a la realización de la encuesta.

Notas:

Copyright INE 2011

1.818CINE (última semana)(3)

14.001INTERNET (ayer)(2)

35.081TELEVISIÓN

20.089FM

1.434OM

21.691RADIO

19.793REVISTAS

8.591SUPLEMENTOS DOMINICALES

15.402DIARIOS

2009

Unidades:miles de personas

Evolución de la audiencia (1) por medio de comunicación y periodo.

Dades INE

2009

05.000

10.00015.000

20.00025.000

30.00035.000

40.000

DIARIOS

SUPLEMENTOS

DOMINICALES

REVISTAS

RADIO

OM

FM

TELEVISIÓN

INTERNET

(ayer)(2)

CINE (última

semana)(3)

2009


Dades INE

AUDIENCIA INTERNETMILES DE PERSONAS

02000

40006000

8000100001200014000

16000

2004 2005 2006 2007 2008 2009

14.00111.4439.9448.3177.2926.132INTERNET (ayer)(2)

200920082007200620052004Unidades:miles de personas

Evolución de la audiencia (1)


15.40216.10215.66415.66015.25214.980DIARIOS

200920082007200620052004

Unidades:miles de personas

Dades INE

DIARIOS

14.40014.60014.80015.00015.20015.40015.60015.80016.00016.200

2004 2005 2006 2007 2008 2009


Dades INE

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

2004 2005 2006 2007 2008 2009

INTERNET (ayer)(2)

DIARIOS


Dades INE

Evolución de la audiencia

0

10.000

20.000

30.000

40.000

2004 2005 2006 2007 2008 2009

Años

Miles

DIARIOS

RADIO

TELEVISIÓN

INTERNET







Dades INE



La convergència tecnològica de l’electrònica, la informàtica i les telecomunicacions ha esdevingut una revolució.

Mesura dels canvis:

- Factor multiplicador: nombre de vegades que millora una funció

- Factor d’implantació: velocitat dels canvis tecnològics

- Factor d’accessibilitat: velocitat de transmissió de la informació

Dades INE







Dades INE



Donar a conèixer un producte

Sector en gran evolució

Publicitat per a tots els mitjans

Pla d'estudis UPF

Dades INE



6.1. Comerç interior i comerç exterior de Catalunya

6.2. Els transports a Catalunya

6.3. Les tecnologies de la informació i del coneixement

Geo 8

Travel

Transcript of Geo 8