GEOMETRIA

Un angle resulta de la intersecci entre dues lnies. Tenim un angle de 90 quan una de les lnies dona un quart de volta. Direm que les lnies sn perpendiculars. Tenim un angle de 180 quan una de les lnies dona mitja volta. Direm que tenim un angle pla. Tenim un angle de 360 quan una de les lnies dona una volta sencera.

Els angles es mesuren amb un aparell anomenat transportador. 1.- Mesura amb el transportador els angles segents.

2.- Dibuixa i mesura langle que formen les agulles dun rellotge en les hores segents:

a) A les dotze b) A les tres c) A les sis d) A les nou

3.- Amb lajut del transportador construeix uns angles que mesurin:

a) 45 b) 135 c) 80 d) 27 e) 150 4.- Amb lajut del transportador dangles dibuixa un angle igual que langle del dibuix.

5.- Completa la segent graella.

+ 3 + 2 + = 1

+ + + +

1 + + + 3 = 2

+ + + +

+ 1 + + 2 = 3

+ + + +

2 + 4 + 2 + = 5

= = = =

1 2 1 1

Un angle s agut quan mesura menys de 90 Un angle s obts quan t ms de 90 i menys de 180 6.- Classifica els angles segents en aguts i obtusos.

7.- Amb lajut del transportador mesura els 2 angles segents i digues quant val la seva suma.

8.- Amb lajut del transportador mesura els 4 angles segents i digues quant val la seva suma.

9.- Dibuixa un angle que sigui el resultat de sumar aquests dos angles.

10.- Mesura els angles que tens a sota amb el transportador.

11.- Mesura els tres angles daquests triangles i sumals. Qu observes?

12.- Construeix un triangle amb un angle de 70 un altre de 60 i laltre de 50.

La bisectriu dun angle s una lnia que divideix un angle en dos diguals.

13.- Dibuixa la bisectriu dels angles segents:

14.- Dibuixa amb el transportador uns angles de 40, 80, 120 i 160. Desprs dibuixa la seva bisectriu.

15.- Mesura els angles interiors de les dues figures segents i calcula el valor de la seva suma.

16.- Indica la mesura de cada un dels angles daquesta figura.

17.- Dibuixa les tres bisectrius daquest triangle.

18.- Busca les vuit diferncies entre els dos dibuixos.

Un polgon s una figura plana feta amb lnies rectes. Quan un polgon t tres lnies rectes sanomena triangle.

Exemple: Permetre: s la suma de tots els costats. Sn els metres de tanca que necessitarem per envoltar el polgon. 19.- Observa els polgons segents i calcula en cada cas:

Permetre = ... Permetre = ... N de vrtex = ... N de vrtex = ... N de costats = ... N de costats = ... N dangles = ... N dangles = ...

Classificaci dels polgons segons el nombre de costats:

Nombre de costats Nom 3 Triangle 4 Quadrilter 5 Pentgon 6 Hexgon 7 Heptgon

20.- Completa la taula segent: Polgon N de

costats N de diagonals a partir dun vrtex

Triangles formats Diagonals totals

Triangle Quadrilter Pentgon 5 2 3 Hexgon Heptgon Un polgon s regular si t tots els costats igual de llargs.

21.- Hi ha algun polgon regular que no tingui diagonals? 22.- Quin angle forma l'apotegma amb el seu costat corresponent? 23.- Dibuixa i calcula el permetre dun octgon regular de 11 cm de costat. 24.- Classifica els polgons segents. Hi ha algun que sigui regular? a) b) c) d) e)

25.- Quants triangles hi ha en la figura segent?

Hi ha 4 tipus de triangles:

- Triangle equilter: T tres costats iguals. - Triangle Issceles: T dos costats iguals. - Triangle escal: T el tres costats diferents. - Triangle rectangle. T un angle recte.

26.- Digues a quin tipus pertanyen els segents triangles:

27.- El costat dun triangle equilter mesura 7 cm. Quin s el seu permetre? 28.- Un triangle equilter t 30 cm de permetre. Quant mesura un costat? 29.- Observa els angles dun triangle equilter i digues quant valen. Quant sumen?

30.- Busca les vuit diferncies entre els dos dibuixos.

31.- Dibuixa un triangle que tingui uns angles de 40, 60, i 90. 32.- Qu hi observes en el dibuix segent?

33.- Dibuixa un quadrilter qualsevol que tingui un permetre de 22 m. - Els tres angles dun triangle sumen 180 34.- Un triangle t dos angles de 50 i 70. Quant val el tercer angle? 35.- Mesura els tres angles del segent triangle i calcula la seva suma.

36.- Un triangle issceles t dos angles de 80. Quant mesura laltre angle? 37.- El permetre dun triangle fa 18 cm. T dos costats que fan 10 cm i 5 cm. Fes un dibuix i calcula quant fa laltre costat? 38.- Busca en la segent sopa de lletres les paraules relacionades amb el tema: positiu, negatiu, triangle, pentgon, vrtex, costat, angle, bisectriu, mesura, proporci.

Z J O I C R O P O R P M

L A G C I E V I O A E L

B F P O S I T I U S K D

I I E S C I V E U H O E

S K N T N A Q R L V L O

E T T A U A A P C G P N

C S A T O I S J N A N V

T A G C F G T A L H U A

R V O U L O I A A Z R O

I O N N S R C F G M H U

U I O L T E O B S E U

X E T R E V E C S I N T

39.- Mesura amb un regle els costats dels tres triangles segents i calcula el seu permetre.

Permetre (1) = ... Permetre (2) = ... Permetre (3) = ... 40.- Intenta construir un triangle tal que els seus costats facin 6 cm 3 cm i 1 cm. 41.- A la figura segent es representa la vertical, indicada per la plomada, i lhoritzontal, indicada per la posici de laigua en un recipient. a) Com sn entre si les rectes horitzontal i

vertical? b) Quant mesura langle que formen? 42.- Quants triangles hi ha en la figura segent?

43.- Mesura amb un regle els costats dels polgons segents i calcula el seu permetre.

44.- Calcula el permetre daquest full. Quina forma t? - Laltura dun triangle s la lnia perpendicular que va dun vrtex a un

costat.

45.- Dibuixa laltura de tots els triangles segents:

46.- Dibuixa un quadrat i una de les seves diagonals. Quina mena de triangle et queda? (equilter, issceles, escal o rectangle) 47.- Quants rectangles hi ha en la figura segent?

48.- Quants triangles hi ha en la figura segent? 49.- Mesura amb un regle els costats dels polgons segents i calcula el seu permetre.

Permetre (1) = ... Permetre (2) = ... Permetre (3) = ... Permetre (4) = ... Permetre (5) = ... Permetre (6) = ... Permetre (7) = ... Permetre (8) = ...

50.- Quants rectangles hi ha en la figura segent?

51.- Troba les vuit diferncies entre els dos dibuixos.

52.- Dibuixa les altures dels segents triangles:

53.- Quants triangles hi ha en la figura segent?

54.- Dibuixa les altures dels segents triangles:

55.- Ordena de menor a major les figures que creus que tenen menys permetre.

Hola

56.- Calcula la longitud del costat sense mida dels segents figures.

Un quadrilter s una figura que t quatre costats. Els ms importants sn els quadrats, rectangles, rombes i romboides. Tots ells tenen quatre costats. A continuaci els tens dibuixats:

57.- Observa els dibuixos anteriors i omple els espais segents: El quadrat t quatre angles ............... i els quatre costats sn ............... El rectangle t quatre angles ............... i els costat iguals dos a ............... El rombe t els costats ............... i els angles iguals dos a ............... El romboide t els costats i els ............... iguals dos a ............... Les diagonals del rectangle es tallen en el ............... Les diagonals del quadrat formen un angle de ............... Les diagonals del rectangle mesuren ...............

Les diagonals del rombe formen un angle de ...............

58.- Fes un croquis dels segents objectes de la classe i calcula el seu permetre: (pissarra, taulell de suggeriments, taula, armari, porta de laula, seient de la cadira, finestra)

59.- El costat dun quadrat mesura 22 cm. Quin s el seu permetre? 60.- El permetre dun quadrat s de 40 cm. Quant mesura el costat? 61.- Calcula el permetre dun rombe de 15 cm de costat. 62.- El costat ms petit dun rectangle fa 8 cm i el ms llarg fa 12 cm. Calcula el seu permetre. 63.- El permetre dun camp de futbol s de 360 m. Si fa 110 m de llargada, quant fa damplada? 64.- Dibuixa un quadrat i les seves diagonal. Quina mena de triangles sn? (equilter, issceles, escal, rectangle)

65.- Construeix un rectangle els costats del qual mesurin 2 cm i 6 cm. Com sn els dos triangles que obtenim en traar-hi una de les seves diagonals? 66.- Quants rectangles hi ha en la figura segent?

67.- El menjador de la famlia Garcia t una forma rectangular de 8 m damplada per 12 m de llargada. Ara que comena a fer fred han comprat una catifa rectangular. La catifa est situada de forma que equidista 3 m de les parets del menjador. Quin s el permetre de la catifa?

68.- Busca les vuit diferncies entre els dos dibuixos.

Lrea duna figura s la mesura de la seva superfcie. Observa la figura segent:

Aquest quadrat ocupa 1 cm2, direm que t una rea de 1 cm2 69.- Quants quadrats t la figura segent?

Aleshores direm que la seva rea s igual a .......... cm2

70.- Quants quadrats t la figura segent?

Aleshores direm que la seva rea s igual a ..... x ..... = ........ cm2

- Lrea dun rectangle = base x altura

71.- Calcula lrea de les figures segents:

72.- Calcula lrea de les figures segents. Cada quadret s 1 cm2.

rea (1) = ... rea (2) = ...

73.- Resol els segents aritmogrames:

+ 5 = 7 6 + = 12

+ + + + -

6 + = + 1 =

= = = = = =

+ 9 = 17 11 =

+ 8 = 15 8 - 6 =

+ + + +

7 = + = 10

= = = = = =

+ = 16 15 =

74.- Calcula lrea i el permetre de les figures segents:

rea = ..... Permetre = .... rea = ... Permetre = ...

75.- Quants triangles i rectangles hi ha a les figures segents?

Recorda: rea del rectangle = base x altura

76.- Calcula lrea i el permetre dels segents rectangles:

1 2

3

rea (1) = ..... Permetre (1) = ... rea (2) = ..... Permetre (2) = ... rea (3) = ..... Permetre (3) = ...

77.- Descomposa les figures segents en dues i calcula la seva rea.

rea (1) = rea (2) =

78.- Descomposa les figures segents en rectangles i calcula la seva rea.

rea (L) = rea (I) = rea (E) = rea (C) = 79.- Resol els segents criptogrames:

80.- Calcula lrea de la part ratllada les segents figures:

81.- Calcula lrea de les segents figures:

rea (1) = ... rea (2) = ... rea (3) = ... rea (4) = ... rea (5) = ... rea (6) = ... rea (7) = ... rea (8) = ... rea (9) = ... rea (10) = ... rea (11) = ... rea (12) = ... rea (13) = ... rea (14) = ... rea (15) = ... rea (16) = ... rea (17) = ... rea (18) = ... rea (19) = ... rea (20) = ... rea (21) = ... rea (22) = ... rea (23) = ... rea (24) = ... rea (25) = ... rea (26) = ... rea (27) = ... rea (28) = ... rea (29) = ... rea (30) = ... rea (31) = ... rea (32) = ...

82.- Imaginat que retallem les figures anteriors: a) Quines serien les tres que pesarien ms? b) Quines serien les tres que pesarien menys?

83.- Calcula lrea de les figures segents tot mesurant els seus costats amb un regle. (Recorda: rea = costat x costat)

rea (1) = ... rea (2) = ... rea (3) = ... rea (4) = ... 84.- Descomposa les figures segents i en rectangles, calcula la seva rea i suma-la.

rea (1) = ... rea (2) = ... 85.- Busca les vuit diferncies entre els dos dibuixos:

86.- Calcula lrea de les figures segents descomposant en rectangles i mesurant els seus costats amb un regle. (Recorda: rea = costat x costat)

rea (1) = ... rea (2) = ... rea (3) = ... rea (4) = ... rea (5) = ... rea (6) = ... rea (7) = ... rea (8) = ... rea (9) = ... rea (10) = ...

rea (11) = ... rea (12) = ...

87.- Imaginat que retallem les figures anteriors:

a) Quines serien les tres que pesarien ms? b) Quines serien les tres que pesarien menys?

88.- Mesura amb els regle el full que tens. Fes un croquis amb les seves mides i calcula la seva rea. 89.- Mesura amb un regle la figura segent i digues quant val lrea de la figura ratllada.

90.- Un camp de futbol fa aproximadament uns 100 m de llarg i 50 m dample. Passa aquestes mides a centmetres i calcula lrea dun camp de futbol. 91.- De quina edat s la dona que hi ha en el segent dibuix? 92.- En els quadres segents alg sha oblidat de posar els signes que falten, completa laritmograma:

4 3 2 = 6 5 8 2 = 15

2 8 4 = 6 5 9 1 = 15

2 5 1 = 6 5 2 5 = 15

= = = = = = = =

6 6 6 = 2 15 15 15 = 15

93.- Digues quines de les segents figures ocupen el mateix espai.

94.- Calcula el permetre de les figures anteriors:

a) Permetre (A) = ... Permetre (B) = ... b) Permetre (C) = ... Permetre (D) = ...

95.- Descomposa en rectangles les figures segents i mesurals amb el regle per tal de calcular la seva rea.

rea = ... rea = ... 96.- Calcula lrea de les segents figures:

97.- Observa les figures segents i digues qu et sembla que hi veus.

98.- Calcula lrea dels passeigs i dels jardins.

rea jardins = ... rea passeigs = ... 99.- Busca les vuit diferncies entre els dos dibuixos.

100.- Quin dels dos rectangles s ms gran? (quin t ms rea)

101.- Creus que sn paralleles les segents lnies?

102.- Calcula lrea de la part ratllada de la segent figura:

rea (1) = ... rea (2) = ...

103.- Calcula lrea daquestes figures descomponent-les en rectangles. (Totes les mesures venen en centmetres)

rea (1) = ... rea (2) = ... rea (3) = ...

rees de figures curvilnies: Observa la figura del costat, t un forma curvilnia, no es cap rectangle. Per calcular aproximadament la seva rea segueix els segents passos: - Colloquem una graella quadriculada per sobre de la figura. - Posem un punt a tots els quadrats que queden totalment dintre de la figura. - Als quadrats del voltant

de la figura, si queden ms de la meitat cobert tamb hi colloquem un punt.

- En canvi si queda cobert menys de la meitat, no marquis cap punt.

- Compta el nombre de punts marcats.

- Aquest nombre et dna lrea aproximada de la figura.

rea = ...

104.- Calcula lrea aproximada daquesta figura:

105.- rea = ...

106.- Calcula la superfcie aproximada de Navarra sabent que el mapa est dibuixat a escala 1 : 3.500.000.

rea dibuix = ... rea total = ... 107.- Calcula lrea de Grenlndia de manera aproximada. Cada quadrat equival a 250.000 km2.

rea = ....

108.- Calcula lrea daquesta figura. (Les mesures vnen donades en centmetres).

Recorda: rea del rectangle = costat x costat - rea del triangle:

Lrea del triangle 2

alturatatcos

Ara veurs dos exemples de com es calcula. El primer est b i el segon est malament.

- Tot seguit tens dos exemples ms de com es calcula lrea dun triangle.

109.- Dibuixa laltura dels segents triangles. (laltura dun triangle s un lnia que va dun vrtex a un costat, perpendicularment)

110.- Dibuixa laltura dels segents triangles i pren les mides corresponents per tal de calcular-ne lrea de cadascun.

rea (1) = ... rea (2) = ... rea (3) = ...

111.- Mesura la base i laltura dels triangles segents i desprs calcula lrea.

rea (a) = ... rea (b) = ...

rea (c) = ... 112.- Si retallssim els triangles quin dels tres seria el ms gran?

113.- En els segents triangles ja tens les mides posades. Ara calcula tu la seva rea.

rea (a) = ... rea (b) = ... 114.- Les figures segents no sn rectangles. Per calcular la seva rea la descomposarem en dos triangles. Pren les mides i calcula lrea dels triangles, desprs per saber el total suma-les.

rea (a) = ... rea (b) = ...

Observa la figura segent i comprova si les lnies segents sn rectes.

115.- Calcula lrea de la figura segent, tot calculant lrea dels triangles, rectangles i desprs sumant-les.

116.- Descompon la figura segent en triangles, dibuixa les seves altures i pren les mides amb el regle. Tot seguit calcula lrea de cada triangle i suma-les.

117.- Busca les vuit diferncies entre les dues figures.

118.- Descomposa la figura segent en triangles, dibuixa les seves altures i pren les mides amb el regle. Tot seguit calcula lrea de cada triangle i suma-les.

119.- Calcula lrea de les figures segents:

rea (a) = ... rea (b) = ... 120.- Pren les mesures que necessitis per calcular lrea daquests polgons:

rea (a) = ... rea (b) = ... rea (c) = ... 121.- Calcula lrea del pentgon i hexgon segents.

122.- Volem construir una paret de totxo que faci 500 cm de llarg i 300 cm dalt. Els totxos fan 30 cm de llarg i 8 cm daltura. Calcula:

a) Lrea de la paret b) Lrea de cada totxo

c) El nombre de totxos que es necessiten per fer la paret.

123.- Quantes columnes t aquest arc rom? I a la figura del costat qu hi veus?

124.- Ens acabem de comprar un pis que t forma de rectangle de 8 m dample i 12 m de llarg. Volem enrajolar-lo amb unes rajoles quadrades que fan 20 cm de costat.

a) Passa totes les mides a cm. b) Calcula lrea del pis. c) Calcula lrea duna rajola. d) Calcula quantes rajoles caldran per enrajolar el terra.

125.- La segent figura representa el plnol dun pis dibuixat a escala 1:150.

a) Pren les mides necessries per

calcular lrea que t. b) Quant costar el pis si el cm2 construt

val a 14 ptes?

126.- Aquest s el plnol duna habitaci. (Les mides vnen donades en metres.)

Volem enrajolar lhabitaci amb rajoles quadrades de 25 cm de costat. Si cada rajola val 150 ptes. quant costaran totes les rajoles necessries per enrajolar lhabitaci?

a) Passa totes les mides a cm. b) Descomposa lhabitaci en rectangles i calcula la seva rea. c) Calcula quantes rajoles es necessiten. d) Calcula el preu de totes les rajoles. e) Calcula el permetre de lhabitaci

127.- Quina rea t aquesta cambra de bany? Primer passa totes les mides a cm.

128.- Descomposa la figura segent en triangles i rectangles, pren les mides i calcula la seva rea i el seu permetre.

129.- Busca les vuit diferncies entre els dos dibuixos.

130.- Amb la cinta mtrica mesura el terra de la classe i fes-ne un croquis. Volem enrajolar-lo amb unes rajoles rectangulars que mesuren 25 cm i 35 cm.

a) Calcula lrea del terra de la classe. b) Lrea duna rajola. c) La quantitat de rajoles que necessitars.

131.- Volem empaperar les 4 parets de la classe. Fes un croquis de les parets i pren les mides. Cada rotllo de paper fa 80 cm dample i t 12 metres de paper.

a) Calcula lrea de totes les parets de la classe. b) Calcula lrea dun rotllo de paper. c) Calcula la quantitat de rotllos que necessites.

Fins ara has vist com a figures planes ms importants els triangles, quadrats i rectangles. Ens en falta una de molt important, la circumferncia. - El radi s la distncia que hi ha del centre (x) a la circumferncia. - El dimetre s la distncia que hi ha dun extrem a laltre de la

circumferncia, tot passant per el centre (x).

Una circumferncia i una recta poden tenir diverses posicions entre elles.

Dues circumferncies qualsevol poden tenir varies posicions relatives entre elles, aqu tens un resum de les ms importants.

132.- Quants dimetres hi ha dibuixats en cada srie?

133.- 134.- Dibuixa una circumferncia, amb dos dimetres que siguin perpendiculars. En quantes parts ha quedat dividida la circumferncia? Aprofita-les per dibuixar un quadrat. 135.- Torna a dibuixar una circumferncia amb dos dimetres perpendiculars. Ara dibuixa la bisectriu de cadascun dels angles. En quantes parts ha quedat dividida la circumferncia? Ara dibuixa un octgon. 136.- Escriu el nom de 20 objectes en les quals hi surti una circumferncia.

137.- Amb lajut dun regle i un comps construeix dos triangles tal que els seus costats mesurin (4 cm, 3 cm i 5 cm) i laltre (8 cm, 5 cm i 4 cm). 138.- Un gos va per un cam que sempre s a 5 m dun pal. Quin dels dibuixos segents indica el cam?

139.- Busca les vuit diferncies entre els dos dibuixos:

140.- Les circumferncies tamb tenen permetre. Recorda que era la longitud del cam que segueixes per donar una volta a la figura. Digues quines de les segents figures tenen ms permetre. El quadrat o la circumferncia.

El permetre duna circumferncia s = 3,14 x

dimetre

Aquest nmero 3,14 s lanomenat nmero pi el seu smbol s = 3,14

Permetre = 3,14 x dimetre

141.- Una moneda de 100 ptes fa 2,4 cm de dimetre. Calcula quant val el seu permetre. 142.- Una roda de bicicleta t un radi de 20 cm

a) Calcula el seu dimetre. b) Quant val el permetre de la roda? c) Si la roda dna 1.000 voltes, quants cm haur avanat?

143.- El radi duna finestra circular s de 60 cm. Calcula:

a) Quant val el seu dimetre. b) Quant val el seu permetre.

144.- Amb un cordill he mesurat el permetre duna llauna de conserves i mha donat 32 cm.

a) Quant val el dimetre de la llauna? b) Quant val el radi de la llauna?

145.- Completa la taula segent, sabent que les dades relatives a una circumferncia vnen donades en cm.

Radi Dimetre Permetre 3 12 314

15 8 100

146.- Dibuixa les segents circumferncies:

a) Una que tingui un radi de 3 cm. b) Una que tingui un dimetre de 8 cm.

147.- Dibuixa un triangle amb uns costats que facin 7 cm, 4 cm i 5 cm.

148.- Qu hi veus de curis en aquestes dues imatges?

149.- Mesura el dimetre dels segents objectes amb el regle i calcula el seu permetre. Desprs calcula el seu permetre amb un cordill. Compara els resultats.

Objecte Dimetre Permetre Permetre amb el cordill

Llauna

CD

150.- En els quadres segents alg sha oblidat de posar els signes que falten, completa laritmograma:

6 2 3 = 9 9 2 1 = 8

2 6 2 = 4 4 3 9 = 3

3 5 4 = 4 1 4 3 = 2

= = = = = = = =

9 7 1 = 1 5 1 7 = 13

151.- Calcula quant mesura la segent corda.

152.- Busca les vuit diferncies entre els dos dibuixos.

153.- Amb lajut dun cordill o la cinta mtrica mesura el teu permetre cranial. Quant val aproximadament el dimetre del teu crani? 154.- Calcula el dimetre de les segents circumferncies. Quina s la longitud de cadascuna de les cordes segents?

Dimetre (1) = ... Permetre = ... Dimetre (2) = ... Permetre = ... Dimetre (3) = ... Permetre = ...

155.- Calcula el permetre de la segent figura.

156.- El radi de les rodes de la bicicleta den Jordi fa 30 cm. En Jordi recorre un trajecte de 1884 km.

a) Quant fa el dimetre de les rodes de la bicicleta? b) Quant fa el permetre de les rodes de la bicicleta? c) Quants centmetres sn el trajecte de 1884 km? d) Quantes voltes hauran de donar les rodes per realitzar aquest trajecte?

157.- Pren les mides necessries amb el regle i calcula el permetre del bolet i de la pista datletisme.

158.- Calcula el permetre de la segent figura: 159.- Una volta al Parc de lagulla de Manresa sn 1.000 m. Calcula quina s lamplada (dimetre) del parc. 160.- Calcula langle central de cadascun dels polgons segents:

a) = b) = c) = d) = e) = f) =

161.- Amb un cordill i la cinta mtrica mesurat el permetre de la teva cama i dels teus bceps. Fins ara hem calcula el permetre duna circumferncia. Ara veurs dues maneres de calcular lrea dun cercle.

1 mtode: Com en anteriors ocasions posem un punt en els quadrets que tinguin ms de la meitat ocupada.

rea = ...

2n mtode: Calculem el radi de la circumferncia i utilitzem la segent frmula: rea = 3,14 x Radi x Radi

rea = ...

162.- Calcula lrea del quadrat i del cercle segents: rea quadrat = ... rea cercle = ... 163.- Busca les vuit diferncies entre els dos dibuixos.

164.- Calcula lrea del quadrat i del cercle segents:

rea quadrat = ... rea cercle = ...

165.- Calcula lrea de la segent figura.

Radi = ..... rea = ...

166.- Calcula les rees de les zones pintades: rea (a) = ... rea (b) = ...

167.- La coca del dibuix t un dimetre de 20 cm.

a) Calcula el seu radi b) Calcula lrea de la coca c) Quants diners costar si 1 cm2 de coca val 2 ptes?

168.- Calcula lrea duna moneda qualsevol. 169.- Calcula lrea de la figura ratllada tot prenent les mides amb el regle. a) Mesura la base i laltura del triangle. b) Calcula lrea del triangle. c) Mesura el dimetre i calcula el radi de

la circumferncia. d) Calcula lrea del cercle. e) Finalment calcula lrea de la figura

ratllada.

170.- Completa els segents diagrames amb els nombres adequats.

171.- Calcula lrea de la figura segent:

a) Quina fracci representa del total? b) Calcula lrea de tot el cercle. c) Finalment calcula lrea de la figura.

172.- Busca les vuit diferncies entre els dos dibuixos.

173.- Calcula lrea de la part acolorida de la figura segent:

a) Quant valen els costats del quadrat? b) Calcula lrea del quadrat c) Quant val el radi del cercle? d) Calcula lrea del cercle. e) Finalment calcula lrea de la figura pintada.

174.- Resol la sopa de lletres segent:

175.- brtrtew 176.- eritio