Gitanos cat · 2018. 12. 17. · gitanos cat 2018 3 Reportatge El ProjEctE Vitamina atErra a...

abril 2018 # 1Gitanos cat

La veu dels gitanos de Catalunya # Núm. 10 · abril 2018 · Preu 2 €

Gitanos cat

Nous models per als joves

# abril 2018 2 Gitanos cat

3-4 REPORTATGE El Projecte Vitamina aterra a

Tarragona

5-6 ENTREVISTA Belén Borja

7–8 SOcIAl Entrega de regals per Nadal als nens

ingressats a l’Hospital Joan XXIII

9 fEdERAcIó Entrega dels premis anuals de la

fAGIc

10 HISTÒRIA Una política il·lustrada: “reduir els

gitanos a la vida civil”

11 cOOPERAcIó Èxit del festival de cors solidari

12 fESTES celebració de la festa Intercultural de

Tarragona (fITA)

14 BREUS

15 MÚSIcA l’adéu del rei de la Rumba en un disc

pòstum

EditoriaL

Tenir capacitat de liderat-ge és, de vegades, una ca-pacitat innata. d’altres, ens l’ensenyen les vicissi-tuds de la vida. El que sí que depèn totalment de la nostra voluntat és quin ús fem d’aquesta capacitat: si la dediquem a un objec-tiu que beneficiarà a tot el nostre entorn o, si en can-vi, optem per liderar en un àmbit negatiu. En aquest nou número de Gitanos.cat us parlem d’un nou pro-jecte que ha arribat a Tar-ragona i Reus, el projecte Vitamina, que precisament ofereix una interessant reflexió als nostres joves sobre aquest aspecte. les dinamitzadores del projec-te (dues dones gitanes de Tarragona que s’han for-mat específicament per a aquesta tasca des de la pas-sada tardor) volen mostrar als joves (gitanos i no gita-nos) que ser líder no ha de ser sinònim de ser el dolent de la classe admirat per la seva transgressió. liderar té també un significat molt més positiu per a tota la co-munitat, i és dedicar aques-

tes capacitats a donar un bon exemple. I el principal camí que es vol plantejar davant d’aquests joves és de la importància de conti-nuar estudiant.

El nombre de joves gita-nos que encara avui aban-donen els seus estudis en acabar la primària (o fins i tot abans de completar-la) és encara elevat, i és important capgirar aquesta tendència, ja que és en mans d’ells que està el fet d’acabar amb tants perjudicis i actituds discri-minatòries que encara avui pateix el poble gitano. Però per això, cal creure en ells, i ensenyar-los també a creu-re en ells mateixos, i donar difusió a aquells models de gitanos que trenquen tants estereotips i que esdevenen, al cap i a la fi, en exemples vius d’una vida millor. El camí no serà fàcil, però iniciatives com aquesta ajuden a co-mençar a pintar un futur on les coses puguin de veritat ser diferents. I on els fills dels que encara són nens puguin veure com un passat llunyà els abusos que encara pateix el poble gitano.

la veu dels gitanos

de catalunya

Gitanos cat

Edita: CoNsEll dE lEs ComuNitat gitaNEs

Produeix: NOU SIlVA EqUIPSConsell de redacció: Sonia compadre,

Jacob dalmau, francesc ferreres, francesc Gassó, cristina González, Manuel Rivera i

Josep Maria SansaCol·laboren: Nuri campos,

Manel carbonell, Gerard Bosch, Salvador carrasco, Pere dalmau,

Pere Navarro, Aaron Sentís, Iñaki Vázquez

Fotografies: Els seus autorsdipòsit legal: T-784-2015

tirada: 2.500 exemplars

RefeRents en positiu

amb la col·laboració de:Editada per:


Reportatge

El ProjEctE Vitamina atErra a tarragona

El programa de foment del liderat-ge entre joves s’ha estrenat amb tres grups a Tarragona, campclar

i Reus.El projecte Vitamina va aterrar la pas-sada tardor a Tarragona, on aquesta iniciativa a favor del foment del lide-ratge ètic i de la transformació social per a joves gitanos ha arrencat amb la creació de tres grups. la seva posada en marxa ha estat també l’oportunitat per formar membres de l’Associació Gitana de Tarragona per conduir les dinàmiques.

Impulsat per la fundació carta de la Pau, Vitamina va néixer a la ciutat de Mataró (Maresme), on diversos joves gitanos de la ciutat ja han passat pel programa, que inclou una sèrie d’ac-tivitats setmanals organitzades per un grup d’educadors. Amb el suport de la diputació de Barcelona, la Generalitat de catalunya, l’Obra Social ‘la caixa’ i la fundació privada cottet–Mor, el projecte s’ha estès també recentment

Presentació del programa

Vitamina és un programa de formació


Reportatge

a Santa coloma de Gramanet i el barri de la Mina, a Sant Adrià del Besòs.

Tarragona ha estat, però, la prime-ra vegada que el projecte Vitamina surt de les comarques barcelonines a catalunya. Un equip de dinamitzado-res de la fundació carta de la Pau es va encarregar de formar membres de l’Associació de Gitanos de Tarragona, que han estat les encarregades de posar en marxa tres grups d’una dese-na de joves cadascun. Actualment es fan tres sessions setmanals: una a Tarragona centre, una segona al barri de campclar (Tarragona), i una tercera a Reus. les sessions amb els joves van arrencar el passat 27 de novembre, i han inclòs un seguit d’activitats per tal d’incidir en les habilitats de lideratge i d’acció social dels participants, sempre des d’una perspectiva ètica.

A cadascun dels grups hi participen una desena de nois i noies d’entre 12 i 16 anys. Tot i que són majoritària-ment gitanos, també en alguns dels grups s’han inclòs altres joves d’origen estranger que havien mostrat interès en la iniciativa. Tots ells han entrat al programa per recomanació de les associacions gitanes locals i els instituts de la seva ciutat o barri. El projecte es dirigeix a aquells joves que es veu que tenen potencial de ser líders en el seu àmbit social, i als quals s’ofereix la possibilitat d’entrar en contacte amb models de gitanos diferents dels que troben al seu entorn.

l’objectiu del projecte Vitamina és acompanyar-los durant quatre anys, sempre que els participants ho vul-guin, per tal d’ajudar-los en un perío-de clau de les seves vides, que marca la transició entre l’escola i el pas a l’edu-cació superior. Si ho desitgen, però, es pot allargar la seva participació més enllà. l’objectiu no és només reforçar el seu lideratge ètic entre el jovent gitano i convertir els seus participants en referents positius pel seu entorn, sinó també reduir l’absentisme esco-lar, dotar-los d’eines en la resolució de conflictes i mostrar-los camins per desenvolupar els seus talents.

A les sessions del projecte Vitamina els educadors plantegen al grup tot un seguit de fitxes dinàmiques i activitats grupals amb l’objectiu de treballar aspectes com l’autoconeixement, la presa de decisions, o la fixació d’ob-jectius al llarg del curs escolar. l’àmbit personal és el protagonista de les pri-meres sessions de la iniciativa, en què s’intenta també construir un clima de confiança entre els joves participants i les educadores. El contingut de les sessions es qualifica de confidencial

per tal de no trair els temes personals que en ells es tracten.

Els participants al projecte Vitamina es comprometen, en signar l’acord de participació, a prendre part de quatre sessions, que després poden estendre més enllà si estan satisfets amb el seu desenvolupament. A Tarragona, campclar i Reus les sessions estan diri-gides per loli Santiago i Belén Borja, que van començar les dinàmiques amb una ronda de presentacions dels par-ticipants, en què cadascú va haver de presentar-se als altres amb un objecte que portés a sobre i que cregués que servís per definir-lo. El grup també va acordar d’entrada quines serien les normes de participació en les sessions.

A partir d’aquí, a Vitamina es plan-tegen tot un seguit d’activitats en què es vol incidir en diferents aspectes del creixement personal dels participants. Per exemple, jocs entre dos equips en què l’objectiu és encertar el nom de la resta de membres del grup sense veure’ls la cara. O altres activitats en què es busca la identificació dels participants amb diferents elements,

per tal de treballar valors diversos. Una d’aquestes activitats va consistir a demanar a cada jove que escollís un animal amb el qual s’identificava i per què. la reflexió d’autoconeixement implica també el passat del partici-pant, que havia de decidir quin animal creia que havia estat en el passat, i fins i tot decidir quins animals dels quals havien escollit la resta de companys li hagués agradat tenir.

Paral·lelament a les sessions setma-nals amb els joves, la fundació carta de la Pau ha continuat amb la forma-ció de les encarregades de dinamitzar els grups, així com d’altres persones que tinguin interès a ser voluntàries en el projecte. la voluntat a llarg ter-mini és poder ampliar els grups a altres punts de la demarcació de Tarragona, a més de mantenir els grups ja exis-tents a les ciutats de Tarragona i Reus, fent un seguiment de l’evolució dels joves participants. En escollir nois i noies que tenen potencial per ser referent al seu entorn, s’espera que els beneficis del programa arrosseguin molts altres joves. n

Participants a l’activitat


Entrevista

Com va arribar al projecte Vitamina? des de l’Associació Gitana de Tarra-

gona es buscaven dues dones gitanes una mica preparades acadèmicament per fer aquest projecte, i animar als nois que estudiïn. Jo tinc dos cursos de zeladora d’hospital i l’ESO, i el projecte em va agradar molt.Què aporta aquest projecte als joves?

Els aporta que vegin exemples: que no tinguin només el dels pares que no tenen cap estudi. fer-los veure una al-tra forma de vida, fins i tot de la seva mateixa ètnia.

Com ha estat la formació que ha re-but?

Hem après moltes coses. Tots els jocs i dinàmiques són psicològics, per fer veure als nens que tenen valor, que poden ser líders al seu barri, a l’escola, a casa... que no destaquin per ser els dolents, sinó per les bones notes, pel fet de saber estar, i que poden ser lí-ders d’influència, però positiva.li va fer por al principi el repte?

Sí, però jo sóc molt valenta i tenia clar que faria aquest programa sí o sí. Prefereixo equivocar-me per fer-ho

malament, que no fer-lo. Tenia pors, sobretot de com ens anaven a acollir els nens, perquè tenim les nostres di-ferències.Busquen nois que puguin tenir capa-citat de lideratge. això com es nota?

quan fem els jocs i fem una dinàmi-ca, es veu clarament. Es veu qui té un caràcter i una iniciativa que altres no tenen. I això ho podem potenciar, ja que aquests nens arrosseguen a molts altres i si els enfoquem a una cosa posi-tiva, ja és espectacular.Va costar arrencar amb els grups?

decidida i infatigable, Belén Borja (santander, 1975) va arribar a tarrago-na fa divuit anys procedent de Cantàbria. ara és una de les dues dinamit-zadores del projecte Vitamina a tarragona, on intenta mostrar eines per aconseguir els seus objectius de futur a joves gitanos i no gitanos.

BElén Borja “Volem convertir els joves en líders d’influència positiva”

Belén Borja, dinamitzadora a tarragona del projecte Vitamina


Entrevista

fins que ens van conèixer, sí. Un cop ja vam tenir la primera classe, ens vam adonar que era més fàcil del que pen-sàvem. El difícil era que entenguessin que som gitanes i que som formadores de formadors. Això és el que més els ha agradat, perquè se senten identificats amb nosaltres. Se senten també més protegits, per coses com anar a campa-ments, sobretot les noies.Quins són els primers valors que es tracten?

conèixer-se un mateix, el potencial que tens, i potenciar una alimentació equilibrada, així com bons hàbits d’hi-giene. Però tot des d’una perspectiva psicològica: fem jocs que d’entrada no entenen el perquè, però que un cop acabats els fan reflexionar.Com els afecta els prejudicis socials so-bre els gitanos a aquests joves?

Moltíssim. Pateixen moltíssim racis-me i bullying, segons el que ens expli-quen.això els frena?

Molt, moltíssim. És frustrant que un professor et digui que com a molt arribaràs al mercadet. Segur que no tots poden acabar una carrera, però posar-los una etiqueta els frena molt. Nosaltres els posem exemples de gi-tanos que estan a la universitat, que tenen carrera, que estan a partits po-lítics... Exemples de gent real. Volíem que nosaltres mateixes fóssim uns mo-dels diferents dels que veuen a casa, on

sovint la gent no va tenir l’oportunitat d’estudiar.als grups també hi ha alguns nens que són fills d’immigrants. Com s’integren? troben punts de connexió?

Sí, perquè ells també pateixen bu-llying, rebuig... i se senten identificats. S’integren bé perquè vénen de la mà d’amics.Hi ha un nivell d’abandó dels estudis molt elevat encara entre els gitanos?

Sí, és molt elevat. A secundària és en principi el moment crític, però tam-bé hi ha molt abandó a partir de sisè de primària. Per això estem estudiant poder començar el projecte des de llavors, i acompanyar-los durant tota l’ESO. I un cop a Batxillerat o fent un grau no s’acaba, el contacte continua i poden tenir la mateixa connexió amb nosaltres.a les dinàmiques treballeu aspectes com marcar-se objectius o planifi-car-se. Els costa?

No, perquè les demanem a curt ter-mini, i sobretot són coses com acabar l’ESO o de l’estil. Ells mateixos s’ado-nen que ho poden canviar, tenir millors notes estudiant.i s’atreveixen a somiar més enllà?

Sí. Hi ha d’altres que tenen somnis a llarg termini: ser fisioterapeuta, ci-rurgiana, actriu, futbolista... N’hi ha que es marquen objectius ambiciosos, i sempre els dic que seran el que ells s’esforcin. No hi ha límits.

i què s’interposa sovint en el camí d’aquests somnis?

En un 80% influeix que la societat t’ho posa més difícil. I també perquè falta informació sobre beques i ajudes per a la universitat. Tenim, per exem-ple, un noi que em comentava que volia ser psicòleg, però que no tenia sentit esforçar-se si els seus pares no te-nien diners per pagar-li la universitat. Jo el vaig informar de les beques que existien, que no es preocupés per això, i se li van obrir els ulls! des que hem començat el Vitamina, aquest nen està canviant les notes i el comportament, i això per a mi és molt!aquesta generació són els que poden fer canvis reals en el poble gitano i en com se’l percep?

Sí, perquè ja comencen a haver-hi canvis, a llocs com Barcelona. I aquí tenim uns quants també que ja estan a la universitat, tot i que alguns prefe-reixen no dir que són gitanos, per por als prejudicis.Què ha après vostè en aquests mesos de Vitamina?

com a persona, he après a valo-rar encara més als meus fills. I creure. creure en els nous que s’estan aixe-cant i posar el meu petit gra de sorra perquè ho aconsegueixin. Amb ganes que creixi el projecte, que hi hagi més formadores per poder obrir més grups. M’agradaria moltíssim que es pogués fer més gran. n

subscriu-te a gitanos.cat

Vols rebre la casa la revista gitanos.cat?

Pots fer-te subscriptor per tan sols 8 E l’any

i gaudeix de tots els continguts de la revista multiplataforma!

Envia’ns un correu a: [email protected] n


Social

l’Associació Gitana de Tarragona va impulsar el passat mes de desembre un acte d’entrega de

regals als nens i nenes que aquestes festes es trobaven ingressats a l’Hos-pital Joan XXIII de Tarragona. la ini-ciativa va comptar amb la participació del torero Rubén Marín i el cantant Antonio Orozco.

El president de l’Associació Gitana de Tarragona, francesc ferreres (Paquito) va participar en represen-tació de la mateixa en l’entrega dels regals. l’acte ha arribat enguany a la seva 11a edició, i ja és el tercer any consecutiu en què pren part el can-tautor Antonio Orozco, davant d’una gran expectació per part dels treba-lladors de l’hospital i els mitjans de comunicació.

Nens, nenes, metges, familiars, i periodistes de diversos mitjans van seguir i, fins i tot, col·lapsar les habi-tacions i els passadissos de l’àrea de

EntrEga dE rEgals PEr nadal als nEns ingrEssats a l’HosPital joan XXiii

El cantant antoni orozco i, a la seva dreta, Rubén marín

antonio orozco lliurant un regal


Social

pediatria de l’hospital, en una jorna-da que va iniciar-se a les 17 hores del dimarts 19 de desembre i va acabar ben passat el vespre, amb l’entrega de més de 350 regals aportats tals com peluixos, samarretes, jocs, mecanos, pilotes de futbol, un regal especial rebut per a un noi de disset anys, Mario Silguero, que va rebre una gui-tarra signada per l’Antonio Orozco, a més d’un cd del cantautor.

la visita a les diverses habitaci-ons va ser una oportunitat també per alleugerir l’ingrés hospitalari dels menuts. Orozco i Marín van aprofitar per conversar amb els nens i nenes i preguntar-los pels seus gustos i afici-ons, i també per saludar les famílies dels infants i fer-los arribar el desig d’una ràpida recuperació.

des del mitjà Gitanos.cat es va retransmetre l’acte en directe mitjan-çant les seves xarxes socials (facebook i Instagram), a més de realitzar nombro-ses fotografies de l’acte.

l’Associació Gitana de Tarragona va voler expressar també el desig de què “tots els nens i nenes puguin mar-xar ben aviat a casa seva” i va agrair a Rubén Marín i a l’Antonio Orozco “aquest gest desinteressat i solidari”. n

Els convidats amb membres de l’associació gitana de tarragona

un moment de la visita oberta als mitjans


EntrEga dEls PrEmis anuals dE la Fagic

Federació

dimecres 13 de desembre va tenir lloc l’entrega de Premis fAGIc 2017, en una preciosa cerimònia

celebrada a la seu de la SGAE catalunya, a la qual van assistir membres repre-sentatius de la ccGIT, com francesc ferreres Paquito, també president de l’Associació Gitana de Tarragona.

la cerimònia, presentada per en Sebastián Porras Soto, va comptar amb la presència de les associacions gitanes de catalunya, així com agents socials, públics i polítics, entre ells la M. H. Sra. carme forcadell, presidenta del Parlament de catalunya.

Els premis van recaure en les següents personalitats:

• Sr. José Antonio “Román” Jiménez, president d’UNGA i coordinador de la Red Equi-Sastipen-Rroma, pel seu progra-ma de salut.

• A la xarxa BCN Antirumors, per la seva feina de suport cap a les minories i contra la discrimina-ció.

• TTRAM, per la seva sensibilitat i bones pràctiques vers la pobla-ció gitana.

• A la Sra. Beatriz Carrillo, per la seva trajectòria al món associa-tiu.

l’acte, que va omplir tota la sala, va ser tot un èxit, gràcies en part al seu meravellós programa, en obrir-se amb Gelem, Gelem, l’himne internacional del poble gitano a càrrec de lourdes Pastor Martínez, el parlament del Sr. Simón Montero, president de la fAGIc, les actuacions de flamenc, el parla-ment de la M.H. Sra. carme forcadell, i el tancament per “bulerías” amb falete Perona a la guitarra, Manuel Puerma Molina al calaix, i el cant d’Ana carmona Muñoz i Paqui Mayoral Silva. l’esdeveniment va concloure amb un aperitiu de germanor.

des de Gitanos.cat volem felicitar la federació d’Associacions Gitanes de catalunya —fAGIc— per una entrega de premis espectacular, en aquesta 10a edició amb uns premis destinats a pre-miar la tasca de persones, associacions o institucions que han treballat pel desenvolupament social, individual i col·lectiu del poble gitano. n

imatges de les diverses intervencions i actuacions


Història

una política il·lustrada: “reduir els gitanos a la vida civil”

Al passat número 9 de la revista comentàvem la política segui-da amb els gitanos, en el darrer

terç del segle XVIII, durant regnat de carles III. la Pragmàtica del 1783, qua-tre anys després de la seva promulga-ció, trobava serioses reticències d’apli-cació entre la població majoritària, que es resistia a la integració laboral dels gitanos en els gremis i mantenia una profunda desconfiança amb ells. Tampoc entre els gitanos havia tin-gut èxit, ja que ni canviaven de vida, ni s’acabaven d’establir en residènci-es estables permanents, ni deixaven d’assistir a fires i mercats i negociar amb bestiar, especialment cavalls. les situacions socials, en efecte, no can-vien fàcilment. la qüestió gitana era molt més complexa del que els polí-tics reformistes il·lustrats imaginaven. A Tarragona, per exemple, el mateix any 1873, la confraria de fabricants d’espardenyes cessaria un mestre del gremi per agafar com a aprenent a un jove gitano, al·legant que mai ha-vien admès a la corporació “individus vils o infames, de dret o de fet” (1). dos anys més tard, en 1785, francisco de Zamora i Aguilar, alcalde de la Sala criminal de l’Audiència de Barcelona, informava floridablanca del seu tre-ball per assimilar (“reduir a la vida ci-vil”) als gitanos de la seva jurisdicció: enviava a presó als pares (amb con-demnes de fins a deu anys), als nens a hospicis i als joves a treballar en fàbriques de filatures. l’intent d’inse-rir joves gitanos en l’incipient treball industrial era una excepció a Espa-nya. Però no ens enganyem, a l’hora de la repressió no li tremolava la mà. Zamora, segons el seu propi testimoni, amb aquella mesura de donar treball a la indústria a alguns joves va topar, també, amb l’oposició dels gremis i la manca de mestres que els volguessin acollir. El seu Pla va costar 6.182 reals, posats de la seva pròpia butxaca i re-collits, també, amb els ajuts del bisbe, de l’Inquisidor N. laso i altres “per-sones caritatives”, com comenta José l. Gómez Urdáñez (2). Aquests diners els va invertir en habitatge i mobiliari

per algunes famílies, en roba i vestits, atès que “la seva pobresa no els per-metia fer front a aquestes despeses”. Amb tota raó comenta leblon, iròni-cament, Zamora estava convençut de “complir amb una obra de beneficèn-cia”, era com “una ONG per si sol”... Això era “el que se’n diu filantropia” (3). L’assimilació dels gitanos, previs-ta a la Pragmàtica de 1873, signada per carles III, s’aplicaria, en temps de

carles IV, amb mà de ferro (amb el ferro roent de les armes de castella a l’esquena dels gitanos resistents); amb sancions inhumanes; amb castics durs contra les famílies gitanes i con-demnes de presó de fins a deu anys. durant aquest regnat “el problema gitano” seria tractat com una qüestió d’ordre públic, amb les mesures co-mentades. n

Salvador CarraSCo Calvo

El rei Borbó, Carles iii

Referències1) Bernard leblon (1987) los gitanos de España. El precio y el valor de la diferencia. Barcelona: Gedisa Editorial, pág. 60.2) José l. Gómez Urdañez (2017) “las medidas sobre los Gitanos en el reinado de carlos III”. Andalucía en la Historia XV. Núm.55, pp. 20- 23. (dossier Gitanos. la historia olvidada).3) Bernard leblon (2017) El Gran fichero de los Gitanos de España (siglos XV-XVIII): Historia de un genocidio programado. Ed. Enseñantes con Gitanos, pág. 54.


Cooperació

ÈXit dEl FEstiVal dE cors solidari a camBrils

El dia 19 de novembre es va cele-brar el festival de cors benèfic organitzat per l’Associació cul-

tural Gitana de cambrils. Més de 300 persones van omplir el Pavelló Muni-cipal d’Esports de cambrils per gaudir de les actuacions dels cors participants i dels diversos espectacles. En la jorna-da també van participar com a salmis-tes H. Pepe Ons, com a administrador de paraula, i H. falanga, H. Miguelín i Encarni.

l’objectiu del festival era solidari, ja que es va organitzar amb la voluntat de recaptar diners per a la investigació sobre la malaltia de l’Alzheimer. Gràci-es a l’assistència del públic a l’esdeveni-ment, es van poder recaptar 520 euros que es van destinar íntegrament a la fundació Pasqual Maragall, que els va dedicar al seu projecte “Per a un futur sense Alzheimer”.

Al festival també van assistir per-sonalitats i representants de l’Ajun-tament de cambrils, com l’alcaldessa camí Mendoza. l’Associació cultural Gitana de cambrils va agrair a l’Ajun-tament cambrilenc el suport donat a

aquesta iniciativa solidària. l’Associ-ació cultural Gitana de cambrils va expressar també el seu agraïment a totes les persones que hi van partici-

par, col·laborar, gaudir i actuar al fes-tival, i va anunciar que manté la seva voluntat de repetir la iniciativa en un futur. n


Festes

cElEBració dE la FEsta intErcultural dE tarragona (Fita)

El dissabte 18 de novembre va tenir lloc la festa Intercultural a Tarragona. Més de 13 associa-

cions van participar en una desfilada amb música i cançons folklòriques de cada país representat. la iniciativa va comptar amb la participació del consell del Poble Gitano.

Els participants, vestits també de les seves robes típiques, van recórrer la ciutat amb un itinerari que anava des del monument als castells de la Rambla Nova fins a l’Institut Martí i franquès.

la festa Intercultural a Tarragona se celebra cada any a la ciutat i pre-tén donar a conèixer les entitats que representen persones d’altres paï-sos, mostrant la seva cultura, roba, música... i donar visibilitat a aquestes entitats. Enguany han participat les següents entitats:

les entitats que van participar en aquesta nova edició de la celebració van ser: l’Associació de Paraguayos de Tarragona, l’Associació de la comuni-tat Ghanesa de Tarragona, el consell del Poble Gitano, l’Embajada Mundial de Activistas por la Paz, la Asociación de Estudiantes e Investigadores chinos amb la col·laboració d’Aula Xinès, l’Associació de Senegalesos de Tarragona, l’Asociación Amistad entre Hermanos, l’Associació Àrab d’Estudi-ants de Tarragona, l’Associació cultural Wu-Shu centre dao, Amigos Mira España, l’Associació cultura Xinesa, la colla Xiquets del Serrallo i els Gegants Sant Pere i Sant Pau

durant la jornada es van realit-zar diverses activitats i esdeveniments, com les conferències de la primera hora de l’esdeveniment, a les 11.30, sobre la mobilitat humana i la cons-trucció de societats harmòniques, i sobre la immigració i els drets humans i la importància dels idiomes en la inte-gració cultural.

la tarda va ser el moment dels tallers culturals com també de manu-alitats, tots gratuïts, que han estat promoguts des de les mateixes associ-acions, i el fi de festa va arribar amb tot un seguit d’actuacions musicals i danses típiques.

la desfilada cultural va generar també expectació entre els ciutadans de Tarragona, que van poder gaudir de la mostra de les diferents cultures participants pels carrers del centre de la ciutat. n

Cartell de l’acte

desfilada per la Rambla Nova de tarragona

COMERÇAMIC

GRAN VIATGE A CHICAGO I NOVA ORLEANSDel 21 al 29 d’agost de 2018

—Viatge exclusiu de viajandoporusa—Guia acompanyant des de Tarragona—Tot inclòs menys 4 àpatsPreu per persona en habitació doble: 3.340€

Per més informació: Tel.877 050 646 (opció 3)C. Sevilla, 1 baixos local 2. 43001 Tarragona [email protected]

PNEUMÀTICSSwww.neumaticossevil.com

[email protected]

C. Reial, 34. 43004 Tarragona · Tel. 977 21 16 26Pol. Ind. Francolí-Pl. 26 (Tgna) · Tel. 977 54 96 26

ANIMALS I PLANTESEL QUE NECESSITIS

PER A LA TEVA MASCOTA

[email protected]. rebolledo, 19 43004 tarragona

tel. 630 042 958 nucli zoològic t-2500152

CALIDAD, PRECIO Y [email protected] www.matoga.es

C. Reial, 23. Tarragona · Tel. 977 21 37 95Av. Onze de Setembre, 1. Reus · Tel. 977 31 14 15C. Francesc Pèrez, 38. Cambrils · Tel. 977 36 80 75

C. Riu Besós, Bl.-1 Esc. 3, B Campclar (Tgna)Tel. 977 55 42 27

C. Francesc Macià, 30. Vila-seca · Tel. 977 37 62 30

Matoga COLOR Y PINTURA

TARRACO ASSEGURANCESServeis i Mediació S. L.

Juan Pedro Martínez

C. Barcelona,15 43004 · TarragonaTel. 977 25 29 15

C. Sta. Joaquina de Vedruna, 8, entl. C43002 Tarragona

Tels. 977 24 56 50 / 656 917 236Fax: 977 24 56 30

[email protected]

CAFETERÍA · RESTAURANT


Breus

El tío antonio, a Canal Reus tV

El tío Antonio”, sobrenom d’Antonio Gabarri, va ser entrevistat al canal Reus Televisió, dins la temporada 2 del programa “Herois locals”

de canal Reus TV. Mediador de la comunitat gitana, “el tío Antonio”, treballa per resoldre conflictes, sent respectat dins i fora de la comunitat. Podeu veure el vídeo de l’entrevista completa a la web de Gitanos.cat

Presentació de la taula informativa de garantia

Juvenil per al Poble gitano

El 22 de novembre es va presentar a Tar-ragona la taula informativa del projec-te de la comunitat Europea de Garan-

tia Juvenil per al Poble Gitano representada pel francesc ferreres “Paquito”, president del consell de les comunitats Gitanes de Tarragona. A la presentació va assistir tam-bé el regidor d’ensenyament, francesc Roca, i la directora de l’Institut Municipal d’Ense-nyament de Tarragona (IMET), Montserrat fortuny.

debat sobre els gitanos als mitjans de comunicació

El 14 de novembre es va fer a Barcelona una jornada de debat sobre el poble gitano als mitjans

de comunicació. l’objectiu principal era debatre i reflexionar sobre com es representen els gitanos i trobar eines per trencar amb la reproducció d’es-tereotips i prejudicis. Gitanos.cat és pioner en aquest sentit, ja que ha su-posat la creació d’un mitjà propi per a la informació d’interès per al poble gitano. El debat va ser impulsat per la Mesa per la diversitat Audiovisual, el col·legi de Periodistes, la fAGIc, i la fundació Privada Pere closa.


Música

l’adéu dEl rEi dE la rumBa En un disc Pòstum

A finals de novembre va sortir a la venda el darrer disc de Pe-ret. Pere Pubill calaf, Peret,

emetia a principi de l’estiu del 2014, un comunicat en què revelava que se li havia diagnosticat un càncer però que, malgrat tot, “en breus hi hauria cançons noves”. “Havia anat al met-ge perquè no es trobava bé i li feien mal els ossos”, recorda, ara, el seu nét, i director de la seva banda els darrers sis anys, daniel Salvat Pubill. “quan va sortir-ne, ja sabia que feia mala espina, però em va agafar per banda i em va dir que havíem de posar-nos les piles i fer ràpidament un disc. Tenia molt as-sumit el que li passaria, però era una persona molt vital”.

Avi i nét es van posar a treballar a casa del rei de la rumba en un disc que havia de ser totalment en català i que es va veure estroncat quan, a l’agost, Peret va morir, als 79 anys.

El disc, gravat pràcticament tot en català, veu ara finalment la llum. S’anomena “des del respecte” / “des-de el respeto” (Satélite K), un títol que Peret ja tenia al cap, i conté cançons com ara “l’emigrant”, una obra coral amb text de Jacint Verdaguer i música d’Amadeu Vives, amb què el rumber de Mataró va emocionar desenes de milers de persones en el concert per la llibertat del juny del 2013 al camp Nou. “Arran d’aquell concert, va co-mençar a rebre respostes negatives de la resta de l’Estat, on el titllaven de superindependentista”, revela el seu nét. “El meu avi sempre s’havia sentit un ciutadà del món, però defensava a morir el dret a decidir. Estava molt in-dignat amb el sistema polític i ara, sens dubte, encara ho estaria més”.

Mostra d’això és l’enregistrament que Peret va fer de “Volem pa amb oli”, un tema que ja havia gravat. “No únicament de la paraula dels polítics viurà l’home, sinó del nostre pa de cada dia”, recita Peret en l’inici de la cançó.

El disc, finalment, es completa amb una emocionada versió “d’El cant dels ocells” així com amb adaptacions “d’Al vent” (Raimon), “Paraules d’amor” i “Mort de gana” (la Trinca). n

Gitanos cat · 2018. 12. 17. · gitanos cat 2018 3 Reportatge El ProjEctE Vitamina atErra a...

Documents

Transcript of Gitanos cat · 2018. 12. 17. · gitanos cat 2018 3 Reportatge El ProjEctE Vitamina atErra a...