Glis glis a l’Espai Natural de ... - Xarxa Parcs Naturals · etc.), i hiverna en cavitats...

Seguiment de les poblacions de liró gris

(Glis glis) a l’Espai Natural de les Guilleries-

Savassona (2013)

Seguiment de les poblacions de liró gris (Glis glis) a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona (2013)

2

Seguiment de les poblacions de Liró Gris (Glis glis) a l’Espai

Natural de les Guilleries-Savassona (2013)

L. Freixas, I. Torre i A. Arrizabalaga

Museu de Granollers-Ciències Naturals

Granollers, novembre 2013

Treball encarregat per:

Autors: Lídia Freixas (Llicenciada en Ciències Biològiques): treball de camp, anàlisi, redacció i

fotografies

Ignasi Torre (Doctor en Ciències Biològiques): treball de camp, anàlisi, redacció i fotografies

Antoni Arrizabalaga (Llicenciat en Ciències Biològiques): treball de camp i coordinació


3

ÍNDEX


1. RESUM ................................................................................................................... 3 2. INTRODUCCIÓ ...................................................................................................... 4 3. OBJECTIUS ........................................................................................................... 5 4. MATERIAL I MÈTODES ......................................................................................... 5 4.1. Situació de les caixes niu ................................................................................. 7 5. RESULTATS I DISCUSSIÓ .................................................................................. 10 6. CONCLUSIONS ................................................................................................... 16 7. AGRAÏMENTS ...................................................................................................... 17 8. BIBLIOGRAFIA .................................................................................................................. 17

1. RESUM

El liró gris (Glis glis) és un rosegador arborícola que es troba en tota mena de boscs

caducifolis del sector nord de la Península Ibèrica. La seva presència s’acostuma a associar

amb boscs madurs i ben conservats, on s’alimenta de fruits secs (fages, aglans, avellanes,

etc.), i hiverna en cavitats naturals dels arbres o al terra.

L’any 2008 es va iniciar aquest seguiment a l’E.N de les Guilleries-Savassona mitjançant

caixes de fusta especials per a petits mamífers arborícoles en 3 zones considerades adients

cobertes principalment per arbres caducifolis (fagedes i castanyedes). L’any 2009, es van

incorporar 6 caixes niu més (localitat Sot dels Munts) per tal d’augmentar l’àrea d’estudi i

seguiment per aquest petit rosegador arborícola. Les revisions de les 24 caixes niu

realitzades a la tardor d’enguany han permès detectar una localitat ocupada amb

reproducció, concretament a la fageda Gran de les Valls, on s’ha capturat una femella adulta

amb una cria. Aquest 2013 ha estat un any de producció de faja, fet que no s’havia observat

des de l’inici del estudi. Això no ha provocat que hi hagués un augment significatiu de les

captures, però si que creiem que ha permès que a la localitat de les Valls (fageda) es trobés

reproducció, cosa que fins ara no s’havia constatat aquí. Dins aquesta localitat també s’ha

trobat indicis d’ocupació de liró gris (niu) en una altre caixa. A la resta de localitats d’estudi

de l’espai natural no s’han observat ni indicis ni presència de l’espècie. A nivell de localitats,

enguany tenim una taxa d’ocupació tant amb presència directe com indirecte del 25% (1 de

4 localitats) respectivament. A les caixes niu del Sot dels Munts s’han detectat indicis i

presència de ratolí lleonat (A.flavicollis).

La baixa productivitat de fruits secs detectada des del inici del seguiment fins enguany

(2008-2013) a les localitats d’estudi, juntament amb les dades recollides de les revisions de

les caixes (major captura de mascles que de femelles, nul·la recaptura d’individus, no


4

presència de joves dispersants) ens permeten afirmar que, fins el moment, no esdevenen

localitats òptimes per a la reproducció de l’espècie, i que el gruix d’una població més estable

es trobaria en altres zones amb més recursos alimentaris. Malgrat tot, l’eficàcia del mètode

d’estudi ens està permeten estudiar una espècie molt difícil i escassa en aquest espai

natural i ens ajuda a conèixer millor la tendència i estat de les seves poblacions dins de

l’E.N. de les Guilleries-Savassona, on malgrat la coneixença popular de l’espècie, mai

s’havia citat abans. Així doncs, pensem que és interessant mantenir el seguiment i poder

continuar obtenint informació sobre aquesta espècie en aquest àmbit.

2. INTRODUCCIÓ

El liró gris (Glis glis) és un rosegador arborícola que es troba en tota mena de boscs

caducifolis del sector nord de la Península Ibèrica. La seva presència s’acostuma a associar

a boscs madurs i ben conservats, on s’alimenta de fruits secs (fages, avellanes, etc.), i

hiverna en cavitats naturals dels arbres o al terra (Castién 2007). Les poblacions ibèriques

es consideren quasi amenaçades, en part a causa de la baixa disponibilitat de cavitats

naturals conseqüència de l’explotació intensa dels boscs fins mitjans del segle XX.

A Catalunya, el liró gris ocupa els boscos pirinencs, prepirinencs, i els de la regió oriental

humida (Gosàlbez 1987). A Guilleries-Savassona no existien citacions confirmades de la

seva presència (almenys no hi havia referències en la bibliografia consultada), tot i que la

presència del liró gris era coneguda per alguns habitants de l’espai natural.

Els boscos catalans han sofert una explotació intensa al llarg de dècades passades

(Camprodon 2003), i aquest fet ha condicionat que la majoria de boscos es trobin

actualment en fases primerenques de la successió forestal, amb arbres relativament joves.

La formació de cavitats en els troncs es troba correlacionada amb l’edat dels arbres

(Camprodon 2003), i per tant els boscos d’arbres joves són deficitaris en cavitats, i

conseqüentment, en refugis per als petits mamífers forestals.

La col·locació de caixes niu permet contrarestar el dèficit en cavitats dels boscos i facilita

l’estudi de la biologia i ecologia de les poblacions de rosegadors arborícoles com el liró gris,

el qual és difícil de capturar i estudiar mitjançant els mètodes tradicionals trampeig (Juskaitis

2000, Schlund et al. 2002, Burgess et al. 2003, Krystufek et al. 2003).

No obstant això, la revisió de caixes niu per ocells va permetre comprovar que els lirons

accepten de molt bon grau aquestes caixes per criar (Camprodon et al., 2007). El programa

de col·locació i seguiment de caixes niu endegat al Montnegre l’any 2004, ha confirmat la

gran utilitat que tenen les caixes niu per conèixer aspectes diversos de la biologia i ecologia

dels lirons, fins al punt que aquest programa s’ha estès a d’altres espais naturals i la

informació que s’està recollint contribuirà significativament a la conservació de les

poblacions de liró gris més meridionals de la Península Ibèrica (Torre et al. 2010).


5

3. OBJECTIUS

• Continuar amb el programa de col·locació i seguiment de caixes niu per conèixer

l’estat i situació de la població de liró gris a l’espai Natural de les Guilleries-

Savassona

• Facilitar la reproducció de l’espècie mitjançant la col·locació de caixes niu

• Obtenir dades biològiques dels individus (exemplars adults i cries), i conèixer els

patrons reproductius als boscos de les Guilleries-Savassona

• Marcar individus per a obtenir dades demogràfiques a llarg termini

• Obtenir dades d’altres espècies de rosegadors arborícoles com el ratolí lleonat

(Apodemus flavicollis)

• Adquirir mesures de gestió aplicables a curt i llarg termini per tal de mantenir els

boscs potencials per a l’espècie en un estat òptim

4. MATERIAL I MÈTODES

L’any 2008 es va iniciar el programa de col·locació i seguiment de les caixes de fusta

especials per a petits mamífers arborícoles a l’EN de les Guilleries-Savassona en 3 localitats

considerades adients per la presència de l’espècie, cobertes principalment per arbres

caducifolis (fagedes i castanyedes). Així doncs, el 07/08/2008 es van disposar 18 caixes de

fusta i l’any següent, el 30/06/09, per tal d’augmentar l’àrea d’estudi es van afegir 6 unitats

més. En l’actualitat, disposem de 4 localitats amb un total de 24 caixes niu.

Figura 1. Detall de la situació de les localitats amb caixes niu per petits mamífers arborícoles a L’E.N. de les Guilleries-Savassona


6

Les caixes niu van ser fixades als arbres mitjançant filferro subjecte al tronc per dos

claus, a una alçada aproximada d’uns 3 metres. La part superior de la caixa es pot obrir per

tal de facilitar la inspecció del seu contingut. La situació de cada caixa es va marcar amb

l’ajut d’un GPS, i es va omplir una fitxa, amb la situació geogràfica (coordenades, altitud) i

les característiques de l’arbre de suport, per cada caixa. Aquestes caixes van ser

dissenyades per nosaltres, tenint en compte que el forat d’entrada quedés per la banda del

tronc per a evitar una excessiva ocupació per ocells i disminuir el risc de depredació. Aquest

mateix tipus de caixa també s’utilitza en el seguiment de liró gris en els parcs del Montnegre-

Corredor, Montseny, i Andorra.

Per tal d’augmentar la probabilitat de captura de l’espècie a les caixes niu, enguany

també s’han realitzat dues revisions durant el període actiu de l’espècie, principalment

durant la època de cria o lactància i posteriorment durant el període de dispersió dels

juvenils. La primera revisió s’ha fet a mitjans de setembre i la segona a mitjans d’octubre.

Per realitzar aquestes revisions s’han necessitat tant sols dos dies (13/09/2013 i

14/10/2013). Enguany no s’ha realitzat la revisió de neteja habitual que es realitza a principis

de primavera, ja que s’ha considerat innecessària perquè les caixes ja es varen netejar a

finals d’octubre del 2012 (30/10/2012).

Els exemplars son capturats i marcats amb tansponders subcutanis (AVID musicc 8 x 2,1

mm) i/o grapes numerades a les orelles (“ear-tagg”, National Band and Tag Co., USA) per tal


7

de facilitar la seva posterior identificació. Els individus adults són col·locats en bosses de

tela per pesar-los amb un dinamòmetre. Posteriorment es determina la seva condició

reproductiva, el sexe, es prenen algunes mesures corporals (longitud_tíbia, longitud_tars i

longitud_cua) i s’agafa una petita mostra de pèl per poder realitzar anàlisis genètics a

posteriori. Un cop finalitzat tot això se'ls torna a la caixa on s’han trobat.

Si es troba cries, aquestes son dipositades en una bossa de tela per pesar-les, sexar-les i

determinar-ne l’edat respectivament. La data de naixement d’aquestes es calcula tenint en

compte que la taxa mitjana de creixement de les cries és d'1,9 g/dia i assumint que aquestes

pesen 1,5 g al néixer (Burgess et al. 2003, Langer 2002).

La taxa d'ocupació de caixes és calculada mitjançant dos mètodes (Juskaitis 2000): 1)

percentatge de presència, mitjançant recompte del nombre d'exemplars adults en les caixes

i 2) percentatge d'ocupació, comptant els signes o evidències d'ocupació tant directes

(exemplars) com indirectes (nius de fullaraca, excrements).

4.1. Situació de les caixes niu

4.1.1. Fageda gran de les Valls (Vilanova de Sau)

S’ha situat 6 caixes en línia en la fageda, al sud del Collet de la Fusta, a una altitud

mitjana de 908,8 m ± 4,4 (DE). En tots els casos, s’ha utilitzat el faig com a arbre de suport

per les caixes. Aquesta fageda és relativament madura, doncs la DBH dels arbres de suport

supera els 45 cm de diàmetre. La quadrícula UTM d’1 km2 (DG 5438) on es troben les

caixes es caracteritza pel seu elevat recobriment forestal (86,6%), essent dominants els

boscos caducifolis (60%) enfront dels aciculifolis (16,6%) i els d’esclerofil·les (10%). La

precipitació mitjana anual supera els 1000 mm.


8

4.1.2. Fageda mixta de Santa Maria de Vallclara (Vilanova de Sau)

S’ha situat 6 caixes en línia en la fageda situada al sud de Santa Maria de Vallclara, a

una altitud mitjana de 1031,2 m ± 10,9 (DE). En tots els casos, s’ha utilitzat el faig com a

arbre de suport per les caixes. Aquesta fageda és poc madura, doncs la DBH dels arbres de

suport no arriba als 30 cm de diàmetre. La quadrícula UTM d’1 km2 (DG 5641) on es troben

les caixes es caracteritza pel seu elevat recobriment forestal (77,7%), essent dominants els

boscos caducifolis (41,6%) enfront dels aciculifolis (33,3%) i els esclerofil·les (2,7%). La

precipitació mitjana anual supera els 1000 mm.


9

4.1.3. Castanyeda de la Sala (Vilanova de Sau)

Les sis caixes han estat situades en línia en una perxada de castanyers a prop de Sant

Pere de Castanyedell, a una altitud mitjana de 740,6 m ± 5,4 (DE). Cinc de les sis caixes

han estat situades en castanyer, i la restant en una alzina. Es tracta d’un bosc mixt de

castanyers i alzina, amb alguns cirerers. La quadrícula UTM d’1 km2 (DG 5341) on es troben

les caixes es caracteritza pel seu elevat recobriment forestal (96,6%), essent dominants els

boscos esclerofil·les (90%) enfront dels caducifolis (6,6%). La precipitació mitjana anual és

inferior als 1000 mm.

Fotos: Ignasi Torre


10

4.1.4. Sot dels Munts (Vilanova de Sau)

Les 6 caixes han estat col·locades en una zona de torrent o fondalada humida, prop de

Sant Julià de Vilatorta, a una altitud mitjana de 709,67 m ± 7,76 (DE). De les 6 caixes niu

situades en aquesta localitat, 3 han estat instal·lades en roures, 2 en freixes de fulla gran i 1

en un trèmol. Es tracta d’un bosc de ribera majoritàriament amb avellaners, freixes de fulla

gran, arços i trèmols que acompanyen al roure martinenc i al boix. La quadrícula UTM d’1

km2 (DG 4643) on es troben les caixes es caracteritza pel seu elevat recobriment forestal

(96,6%), essent dominants els boscos d’esclerofil·les (50%) i els aciculifolis (46,6%) enfront

dels caducifolis. La precipitació mitjana anual és de 894 mm .

5. RESULTATS I DISCUSSIÓ

Enguany, amb les dues revisions de tardor (13/09/2013 i 14/10/2013) hem pogut detectar

presència directe de liró gris només a una localitat de les quatre presents a l’espai natural.

Aquesta localitat ha estat la Fageda Gran de les Valls. Malgrat això, la captura ha estat

d’una femella reproductora amb una cria, fet que manifesta un cop més la reproducció de


11

l’espècie a les caixes niu i a l’espai natural. Aquesta captura es va fer durant la revisió del

setembre (13/09/2013), on també es va copsar en una altre caixa niu dins la mateixa localitat

amb indicis d’ocupació de liró gris (niu). Podem dir doncs, que dins la localitat de les Valls el

liró gris ha utilitzat dues de les 6 caixes presents. El niu de cria trobat en aquesta localitat

estava format per una femella adulta reproductora i tant sols una cria en estat lactant. La

femella adulta tenia un pes de 98,5 grams en el moment de la captura i la cria era un mascle

encara amb els ulls tancats de 17,1 grams.

Enguany la segona revisió realitzada a l’octubre (14/10/2013) no ens va donar nova

informació sobre el liró gris, ja que només es varen retrobar els niu buits registrats durant el

setembre a les dues caixes de la Fageda Gran de les Valls.

Igual que l’any passat, no s’ha trobat liró gris a la fageda de Vallclara, ni tampoc indicis de

la seva ocupació. A les altres dues localitats més baixes, la castanyeda de la Sala i la

localitat dels Munts tampoc s’ha trobat cap indici de la presència del liró gris.

En resum, el percentatge d’ocupació tant amb presència directe d’individus com indirecte

(indicis d’ocupació) a nivell de localitats per aquest 2013 ha estat d’un 25% (1 de 4 localitats)

respectivament. Malgrat el baix nombre de captures, enguany s’ha observat reproducció de

l’espècie a l’espai natural, concretament a la localitat de les Valls, amb una taxa del 25% de

Localitat de seguiment de la castanyeda de la Sala.


12

les localitats (1 de 4 localitats), un fet que només s’havia detectat l’any 2009 a la localitat de

Vallclara. Segons les taxes de creixement diari de les cries esmentades a l’apartat de

material i mètodes, es determina que aquesta cria va néixer aproximadament el dia 4 de

setembre.

Enguany s’han tornat a trobar ratpenats a les caixes niu, concretament un individu de

Nòctul petit (Nyclatus leisleri). Aquest ratpenat forestal i migrador fou marcat per primera

vegada l’any 2012 a la localitat de Vallclara on s’ha recapturat de nou enguany. L’individu

capturat és un mascle solitari que es trobava en estat de torpor dins la caixa niu. La troballa

d’aquesta espècie a les caixes, posa de manifest la manca de refugis naturals en els

boscos, sobretot en zones gestionades com és la fageda de Vallclara.

LOCALITAT ALTITUD

(m.s.n.m.) Nº

CAIXES NIUS CRIA

Nº CAIXES INDICIS

Nº CAIXES PRESÈNCIA

TAXA OCUPACIÓ

TAXA CRIA

Fageda Gran les Valls

903-913 6 1 1 1 16,7 % 16,7 %

Castanyeda de la Sala

733-747 6 0 0 0 0,0 % 0,0 %

Santa Maria de Vallclara

1015-1047 6 0 0 0 0, 0 % 0,0 %

Sot dels Munts 700-720 6 0 0 0 0,0 % 0,0 %

TOTAL 24 1 1 1

Durant els 6 anys de seguiment de l’espècie a l’E.N. de les Guilleries-Savassona (2008-

2013), s’han capturat 12 individus diferents de liró gris, tots ells adults. D’aquests 12

individus, 7 són mascles i 5 femelles. En cap dels anys s’ha capturat un individu jove, és a

dir, nascut dins el mateix any i que estigui dispersant. El fet de trobar individus joves, ens

dóna una idea de la activitat reproductora paral·lela a les caixes niu. Aquest fet ens ajuda a

valorar la població dins les nostres localitats d’estudi o en zones properes, ja que els

individus joves són els més dispersants i, per tant, els que més es mouen i els que busquen

nous territoris i cavitats després de separar-se de la mare. És durant aquests moviments

quan tenim més possibilitats de trobar-los ocupant les caixes de manera temporal, fins que

assoleixen el pes adequat per a hivernar.

Cap dels individus capturats en tot el període d’estudi ha estat recapturat posteriorment.

Aquest fet sol accentuar-se en els mascles, ja que solen moure’s molt més i no són tant

fidels a les caixes niu com les femelles.

Taula 1. Presència, indicis i taxes d’ocupació i cria per caixa niu dins de cada localitat d’estudi del liró gris a l’E.N. de les Guilleries-Savassona durant l’any 2013


13

ANY FAGEDA GRAN DE LES VALLS SANTA MARIA DE VALLCLARA TOTAL

2008 0 1 1

2009 0 2 2

2010 0 2 2

2011 1 4 5

2012 1 0 1

2013 1 0 1

TOTAL 3 9 12

Malgrat que les localitats escollides per aquest seguiment dins l’E.N. de les Guilleries-

Savassona, són localitats amb un hàbitat potencialment favorable (boscos caducifolis

madurs i bosc de ribera) per al liró gris, sembla ser, que són zones amb una baixa

productivitat de fruits secs, en part degut a la monoespecificitat de l’hàbitat (fagedes).

Enguany per primer cop durant el període d’estudi, ha estat un any de producció de fages

de manera generalitzada a l’espai natural, fet que en el faig té lloc de manera periòdica cada

5-6 anys aproximadament. La faja és un aliment molt utilitzat pel liró gris, igual que l’aglà, ja

que els i proporciona un alt valor calòric i permet que les cries puguin disposar d’aquest

recurs per engreixar-se un cop separades de la mare, per allà a l’octubre i novembre, just

abans de la hibernació.

Tot i ser un any de bona producció de faja, sobretot a la localitat de les Valls, ja que a

Vallclara l’aprofitament fet el 2011 va eliminar els arbres amb edat productora de fruit, no

s’ha detectat un augment molt important de l’ocupació de les caixes per part del liró gris, tot i

que si que s’ha constatat reproducció, un fet que va amb sincronia amb els anys de bona

producció de fruita seca, com seria el cas de la faja.

La manca de recaptures, la manca d’individus joves dispersants i el major nombre de

mascles capturats que de femelles durant el període d’estudi, ens indica que fins el moment,

no són unes localitats molt favorables per a la reproducció i que, per tant, el gruix de la

població tendiria a ocupar altres zones, amb més riquesa alimentaria. Tot i així és important

continuar recollint dades per seguir observant la tendència de l’espècie dins l’espai natural i

tenir la oportunitat de poder recapturar individus marcats.

Taula 2. Localitats amb presència de liró gris i nombre d’individus adults trobats durant el període d’estudi (2008-2013) a l’E.N. de les Guilleries-Savassona.


14

Gràfica 1. Nº d’individus de liró gris capturats dins les caixes nius a les localitats de l’E.N. de les Guilleries-Savassona des del inici del seguiment fins enguany (2008-2013).

Malgrat ho repetim cada any, volem remarcar l’efecte dels aprofitaments forestals sobre

l’hàbitat potencial del liró gris, com el que es va realitzar a la tardor del 2011 a la localitat

d’estudi de Vallclara. Aquesta era una localitat favorable per al liró gris ja que s’havien trobat

9 dels 10 individus totals capturats a l’Espai Natural fins aquell any, per tant, un 90% dels

individus. A més a més, fou la primera localitat i la única fins enguany on s’havia detectat

reproducció de l’espècie (l’any 2009). Si ens fixem en la gràfica anterior (Gràfica 1) podem

veure com el nombre d’individus capturats de liró gris en totes les localitats d’estudi tendeix

a augmentar des del inici del seguiment, any 2008, fins el 2011, any que s’efectuà

l’aprofitament forestal a Vallclara (fletxa en el gràfic 1). Enguany a aquesta localitat no s’ha

capturat cap individu, i ni tant sols s’han trobat indicis d’ocupació (nius, excrements, aliment,

etc.). Sembla doncs, que després de dos anys de l’actuació, el bosc continua en un estat

poc favorable per al desenvolupament de la vida del liró gris, ja que per una banda

s’eliminaren arbres productors de fruits i de cavitats i, per una altre banda, el gran nombre

d’arbres eliminats van deixar un bosc molt esclarissat i, per tant, sense continuïtat entre les

copes dels arbres, fet imprescindible per a la mobilitat d’una espècie tant arborícola com és

el liró gris.


15

Fotografies superiors: Aspecte de la localitat de Vallclara l’any de l’aprofitament forestal (2011) Fotografia inferior: Aspecte de la localitat de Vallclara l’any d’inici del seguiment (2008)

Pensem doncs que aquestes actuacions poden condicionar dràsticament la presència de

l’espècie i en aquest cas, forçar una migració dels individus presents en aquest bosc cap a

altres zones. Seria interessant aconsellar als propietaris dels terrenys i a les empreses que

realitzen aquestes actuacions, per tal d’intentar respectar alguns dels peus més vells enmig

de l’aprofitament, per mantenir algunes cavitats naturals després de l’actuació i sobretot

vetllar per la continuïtat entre copes.

Pel que fa a l’ocupació de les caixes per altres espècies de rosegadors, enguany s’ha

continuat trobat ratolí lleonat (Apodemus flavicollis) ocupant aquestes estructures a la

localitat del Sot dels Munts, concretament s’han capturat 3 individus en tres caixes diferents

durant la revisió del 13/09/2013. Dins aquesta localitat s’han trobat indicis d’ocupació


16

d’aquesta espècie en les revisió posterior. A la localitat de la Sala, enguany no s’ha trobat ni

presència ni indicis d’aquesta espècie.

6. CONCLUSIONS

Enguany ha estat un any de producció de faja, un fet que s’ha observat sobretot a la

fageda de les Valls. Això no ha augmentat les captures de liró gris de manera

significativa però si que ha permès copsar reproducció en aquesta fageda, un fet que

encara no s’havia constatat en aquesta localitat i que no es produïa en les localitats

d’estudi de l’espai natural des del 2009. Cal veure en els pròxims anys si la activitat

reproductora de l’espècie es manifesta tant sols en anys de lleva de faja.

S’han ocupat un 25% de les localitats (1 de 4), amb una taxa d’ocupació per caixa dins

de la localitat del 16,7% (1 de 6 caixes).

El baix nombre de femelles amb cries utilitzant les caixes al llarg del període d’estudi

(2008-2013) i, per tant, la baixa taxa de reproducció a les localitats estudiades dins

l’Espai Natural, pot atribuir-se principalment a la baixa producció de fruits secs

imprescindibles per a la reproducció de l’espècie.

Al llarg del període d’estudi, el major nombre de mascles capturats que de femelles (7

mascles i 5 femelles), la manca de recaptures i l’absència d’individus joves capturats fins

el moment, ens ajuden a determinar que les localitats d’estudi no esdevenen fins el

moment localitats favorables per a la reproducció de l’espècie, i per tant, no esdevenen

territoris estables per a les femelles adultes.

Remarcar l’efecte negatiu a curt i llarg termini i la responsabilitat que poden tenir els

aprofitaments forestals poc respectuosos amb l’estructura de l’hàbitat sobre espècies

forestals arborícoles especialitzades com és el liró gris i les seves poblacions,

principalment en un espai natural on l’espècie sembla ser poc abundant.

La presència de ratpenats forestals com és el Nòctul petit (Nyclatus Leisleri) dins de les

caixes niu de liró de la localitat de Vallclara, afegeixen arguments i posen de manifest la

manca de cavitats naturals adequades disponibles per a la fauna.

La captura d’individus adults de ratolí lleonat (A. flavicollis) en 3 caixes niu ens certifica

que altres espècies de micromamífers arborícoles apart del liró gris, utilitzen aquestes

estructures per desenvolupar part del seu cicle.

L’eficàcia en la metodologia d’estudi i la continuïtat del seguiment en el temps ens està

permeten conèixer una espècie poc abundant i difícil d’estudiar mitjançant altres

metodologies. L’estudi ens està permetent conèixer les poblacions a l’E.N. de les

Guilleries-Savassona i seguir investigant sobre el seu estat i la seva tendència.


17

7. AGRAÏMENTS

Al Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona pel seu interès en el

seguiment de l’espècie i pel seu suport econòmic, principalment a la seva directora Isabel

Cabrera. També als seus tècnics/es i guardes pel seu ajut en la localització d’àrees i la

instal·lació i revisió de les caixes niu any rere any. A la Sílvia Míguez pel seu suport en el

treball de camp.

8. BIBLIOGRAFIA

Arrizabalaga, A., Ribas, A., Torre, I. (2008). Seguiment de les poblacions de Liró Gris

(Glis glis) a les caixes niu del Parc Natural del Montnegre i el Corredor (2007).

Diputació de Barcelona, 14 pàgs.

Baucells, J., Camprodon, J. I Ordeix, M. (1999). La fauna vertebrada d’Ososna. Lynx

Edicions, Barcelona.

Burgess, M., P.Morris & P.Bright (2003). Population dynamics of the edible dormouse

(Glis glis) in England. Acta Zoologica Academiae Scientarum Hungaricae 49 (1): 27-

31.

Camprodon, J. (2003). Estructura dels boscos i gestió forestal al nord-est ibèric: efecte

sobre la composició, abundància i conservació dels ocells. Tesis Doctoral, Universitat

de Barcelona, 294 pps.

Camprodon, J., Torre, I., Salvanyà, J., Flaquer, C., Ribas, A. & Arrizabalaga, A. (2007).

Ocupación y reproducción del lirón gris (Glis glis, Linnaeus 1766) en nidales

artificiales en bosques caducifolios catalanes. Galemys 18 (NE): 129-138.

Castién, E. (2007). Lirón gris Glis glis Linnaeus, 1766. Pp 388-391, en: L.J. Palomo, J.

Gisbert, i J.C. Blanco (eds.), Atlas y libro rojo de los mamíferos terrestres de España.

Dirección General de Conservación de la Naturaleza-SECEM-SECEMU.

Ferrer, X. (data de consulta). Mòdul Vertebrats. Banc de Dades de Biodiversitat de

Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.

http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html

Gosàlbez, J. (1987). Insectívors i rosegadors de Catalunya. Ketres editora, S.A.,

Barcelona.

Krystufek, B., A.Hudoklin & D. Pavlin (2003). Population biology of the edible dormouse

Glis glis in a mixed montane forest in central Slovenia over three years. Acta

Zoologica Academiae Scientarum Hungaricae 49 (1): 85-97.

http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html


18

Juskaitis, R. (2000). Abundance dynamics of common dormouse (Muscardinus

avellanarius), fat dormouse (Glis glis) and yellow-necked mouse (Apodemus

flavicollis) derived from nestbox occupation. Folia Theriologica Estonica 5: 42-50.

Langer, P. (2002). The digestive tract and life history of small mammals. Mammal Review

32: 107-131.

Llimós, G. & Miralles, J. (2000). Treballs de base pel Pla Espacial de l'Espai Natural de

Guilleries-Savassona. Informe inèdit.

Schlund, W., F. Scharfe & J.U. Ganzhorn, (2002). Long-term comparison of food

availability and reproduction in the edible dormouse (Glis glis). Mammalian Biology 67:

219-232.

Torre, I., A. Ribas i A. Arrizabalaga (2007, inèdit). Dieta de la geneta (Genetta genetta)

aplicada a l’estudi de la distribució i abundància dels petits mamífers a l’Espai Natural

de Guilleries-Savassona (any 2007). Diputació de Barcelona, 26 pàgs.

Torre, I., Arrizabalaga, A., Freixas, L., Flaquer, C., Ribas, A. i Requejo, A. (2010).

Seguimiento de una población amenazada de lirón gris (Glis glis) en la sierra del

Montnegre. Quercus 287: 16-20

Freixas, L., Pertierra, D., Torre I. & Arrizabalaga, A. (2011). Seguimiento de las

poblaciones de lirón gris (Glis glis) en el NE de la Península Ibérica. Galemys 23 (nº

especial).

Glis glis a l’Espai Natural de ... - Xarxa Parcs Naturals · etc.), i hiverna en cavitats...

Documents

Transcript of Glis glis a l’Espai Natural de ... - Xarxa Parcs Naturals · etc.), i hiverna en cavitats...