Nous entorns religiosos - Classe del 26-11-09

La classe darrera la vaig dedicar a insistir en una qesti que ja usvaig esmentar com a central per a mi, com s la de mostrar-vos ladiferncia entre la microsociologia goffmaniana i altres teoriessituacionals, com a ara l'etnometodolgica i l'interaccionismesimblic en el Goffman apareix sovint integrat de forma inadequada.Entre les tendncies situcionals de signa construccionista vaigintentar fer-vos cinc cntims del que s l'etnometodologia, atentasobre tot a les activitats prctiques en la vida ordinria i les sevespropietats lgico-racionals. No s si vaig esmentar-vos que les fontsteriques sn la teoria de l'acci social de Talcott Parsons, lafenomenologia d'Alfred Schutz, inspirada en Husserl, i en elconstruccionisme de Peter L. Berger i Thomas Luckmann. Planteja de nou, tamb, laqesti central en Weber, de la comprensi del sentit, s a dir la racionalitat de l'acci.Harold Garfinkel s el seu autor de referncia i va interpretar la vida social com un procsmitjanant el qual els actors resolien significativament els problemes, adaptant a cadaoportunitat la naturalesa i la persistncia de les seves solucions prctiques. La premissa sla mateixa que la de l'interaccionisme simblic. La interacci, en tant que determinacirecproca d'accions i d'actors, pot ser considerada com un fenomen en si mateix i per tantpot ser observada, descrita i analitzada. Des d'una mena d'ultrapragmatisme, usant unametodologia empirista radical, un naturalisme a ultrana que es basava en conceptes moltms descriptius que explicatius, es concebia als interactuants en cada conjuntura com asocilegs o antroplegs nafs que aixecaven la seva teoria s a dir avaluaven ndexs, iorientaven la seva prctica aix s consensuaven procediments, obtenint com resultat lesautoevidncies, el donat per descomptat, les premisses intersubjectives i de sentit comque, mudables per a cada oportunitat particular, permetien vncer la indeterminaci iproduir societat. Ho feien prescindint o posant entre parntesi predeterminacionssocioculturals prvies, i calculant les seves accions en funci de les contingncies decadascuna de les seqncies que es trobaven compromesos i dels objectius prctics a cobrir.L'actor social elabora constantment una teoria prctica, una raonament sociolgic prcticmitjanant el qual tot individu socialment ensinistrat i competent establix, descriu i capta laseva normalitat i la seva racionalitat. La etnometodologia estudia les propietats racionalsde la vida quotidiana i del sentit com, s a dir el raonament sociolgic que habitualmentdespleguem en els afers quotidians, o el que s igual, les estructures formals de lesactivitats comuns, en el sentit del que podrem anomenar receptes per a actuar.L'etnometodologia analitza aleshores les maneres comuns mitjanant les quals els individusfan racionals i explicables les seves experincies de tots els dies. Premissa: l'element mscrucial i ms subtil del mn quotidi donat per descomptat s el fet que aquest es donirealment per descomptat.El que vaig voler subratllar s que, des d'aquest perspectiva, l'aplicaci de les regles socialsdemostra com els usuaris d'aquestes regles les adapten, ajusten i interpreten en funci decada situaci que es veuen immiscuts. Les regles no sn llavors tant aplicades cominvocades i usades per a afirmar o desmentir sempre a posteriori la racionalitat, lacongruncia i l'adequaci de les nostres accions. Les normes sn intencions abstractes queconstantment han de rebre una especificaci, s a dir una adequaci a cada contingncia quepermeti que puguin ser convocades racionalitzadorament. Les regles sn ms aviat contornsconfusos, vaguetats inexplcitas, que els actors completen en les seves accions prctiques.Les regles no parlen mai per si mateixes, sin noms en la seva ubicaci en escenarisespecfics i en boca d'actors especfics.Tenim la sort de comptar amb una versi recent del text ms important de Harold

Garfinkel (el de la foto), que s Estudios de etnometodologa (Anthropos). Hi un manualque est molt b com a iniciaci, que s el Alain Coulon, La etnometodologa (Ctedra).Tamb teniu el captol que li dedica M. Wolf en el seu Las sociologas de la vidacotidiana(Ctedra).

2. El ciutadanisme.Van fer irrupci a la classe la noci de ciutadanisme. Recordeu que vaig aturar-me em comhi ha un pas fcil entre les teories situacionals que a diferncia de la microsociologia deGoffman- treballen a partir de lautonomia i lorganitzaci fonamentalment endgena decada circumstncia social. Per demostrar-ho us vaig remetre a les nombroses al.lusions queJrgen Harbermas fa a etnometodlegs i interaccionista i en general a les teoriespragmtiques del llenguatge, al llarg dels dos volums del seu text fonalmental, que sla Teoria de la accin comunicativa (Taurus).El ciutadanisme s la ideologia socialdemcrata per excellncia El ciutadanisme vindria serel darrer refugi doctrinal que trobat les restes de l'esquerranisme de classe mitja i bonapart del moviment obrer. Es tracta d'una mena de democraticisme radical que treballa en laperspectiva de realitzar empricament el projecte cultural de la modernitat en la sevadimensi poltica, que entendria la democrcia no com forma de govern, sin ms aviat commanera de vida i com associaci tica. s en aquest terreny on es desenvolupa ara per ara elmoralisme abstracte kanti o l'eticidad de l'Estat constitucional modern postulada perHegel.Segons el que Habermas presenta com a paradigma republic diferenciat del liberalel procs democrtic s la font de legitimitat d'un sistema determinat i determinant denormes. La poltica, segons aquest punt de vista, no noms media, sin que conforma oconstituex la societat, entesa com l'associaci lliure i igualitria de subjectes conscients dela seva dependncia uns respecte d'uns altres i que estableixen entre si vincles de mutureconeixement i de solidaritat comunicativa. s aix que l'espai pblic vindria a ser aquestdomini que aquest principi de solidaritat comunicativa s'escenifica, mbit que s possible inecessari un acord interacciona i una conformaci discursiva coproduda, s a dir justamentall que postularien, en el pla teric, les posicions situacionals no-goffmanianes que estemtreballant a classe.El ciutadanisme s tamb el dogma de referncia d'un conjunt de moviments de reformatica del capitalisme, que aspiren a alleujar els seus efectes mitjanant una aguditzaci delsvalors democrtics abstractes, entenent d'alguna manera que l'exclusi i l'abs no snfactors estructurals, sin mers accidents o contingncies d'un sistema de dominaci al quees creu possible millorar ticament. Com se sap, aquesta ideologia, que no impugna elcapitalisme, sin els seus excessos i la seva manca d'escrpols, flama a mobilitzacionsmassives destinades a denunciar determinades actuacions pbliques o privadesconsiderades injustes, per sobretot immorals, i ho fa proposant estructures d'acci iorganitzaci lbils, basades en sentiments collectius molt ms que en idees, amb unamfasi especial en la dimensi performativa i amb freqncia merament artstica o fins itot festiva de l'acci pblica. Prescindint de qualsevol referncia a la classe social comcriteri classificatori, remetent en tot moment a un difusa ecumene d'individus als qualsuneixen no els seus interessos, sin els seus judicis morals de condemna o aprovaci.El ciutadanisme portaria a l'extrem la noci hegeliana de mediaci, tal i com la va criticarMarx a la seva Crtica a la filosofia del Estado de Hegel (Biblioteca Nueva), relatiu a lesestratgies o estructures mitjanant les quals es produx una conciliaci entre societat civil iEstat, com si una cosa i una altra fossin en certa manera el mateix i com si s'hagus generatun territori en el qual haguessin quedat cancellats els antagonismes socials. L'Estat, atravs de tal mecanisme de legitimaci simblica, pot aparixer davant sectors socials ambinteressos i objectius incompatibles i al servei d'un dels quals existeix i actua com

certament neutral, encarnaci de la possibilitat mateixa d'elevar-se per sobre delsenfrontaments socials o d'arbitrar-los, en un espai de conciliaci que les lluites socialsquedin com en suspens i els segments enfrontats declarin una espcie de treva illimitada.Aquest efecte s'aconsegueix per part de l'Estat, grcies a la illusi que ha arribat a provocarillusi real, i per tant illusi efica, que en ell les classes i els sectors enfrontats dissolenels seus contenciosos, s'uneixen, es fonen i es confonen en interessos i metes compartits.Les estratgies de mediaci hegelianes serveixen en realitat, segons Marx, per a camuflartota relaci d'explotaci, tot dispositiu d'exclusi, aix com el paper dels governs comencobridors i garants de tot tipus d'asimetries socials. Es tracta d'inculcar unajerarquitzaci dels valors i dels significats, una capacitat de control sobre la seva produccii distribuci, una capacitat per a assolir que arribin a ser influents, s a dir perqu executinels interessos d'una classe dominant, i que ho facin a ms ocultant-se sota l'aspecte devalors suposadament universals. El gran avantatge que possea i continua posseint laillusi mediadora de l'Estat i les nocions abstractes amb que argumenta la seva mediaci sque podia presentar i representar la vida en societat com una qesti terica, per aix dir-lo, al marge d'un mn real que podia fer-se com si no exists, com si tot depengus de lacorrecta aplicaci de principis elementals d'ordre superior, capaos per si mateixos a lamanera d'una nova teologia de subordinar l'experincia real d'ssers humans realsmantenint entre si relacions socials reals. Sobre el tema de les mediacions hegelianes va serper a mi reveladora la lectura d'un vell llibre de Roger Bartra titulat El poder despticoburgus (Edicions 62).La crtica del ciutadanisme com a ideologia ha estat molt ben formulada per una personaper la que tinc una especial afinitat intellectual i personal, que s en Mario Domnguez, deSociologia de la Complutense. Us annexo alguns textos seus que us podran ser tils. Usadjunto la seva comunicaci al IX Congreso espaol de sociologa. a Barcelona, l'any 2007.Tamb el que va presentar a una cosa que vam fer al MIAC de Lanzarote al llarg de laprimavera de 2008, sota el ttol de La ciudad ingobernable, a la que tamb vaig convidar aen Santi Lpez Petit i Teresa del Valle. Va estar molt b all. Tant de bo poguem publicarles actes.Hi ha un document que s'ha reprodut en no s quants idiomes i que s aqu fonamental. Emrefereixo a "El impasse ciudadanista", un pamflet annim signat per un tal Alain C. que emsembla fonamental.Tamb us adjunto la ponncia que Dani Malet i jo vam presentar al seminari Marx en elSiglo XXI, que es va fer a Logroo el desembre del 2007, al que ens va convidar DianaSarkis.Aquest missatge s massa llarg i no s cosa de fotre-vos ms la pallissa. Al proper correu usdonar algunes pistes per treballar l'altra noci que va sortir a classe, s a dir la depostpoltica, un afer del que parlarem.A tall d'ancdota, us vaig oferir un excellent exemple de com qui emet una nota en fals -aquella que, segons Goffman, fa que una persona demostri ser incapa d'estar a l'alada delseu personatge- intenta sortir-se'n com sigui del seu rubor i de la por de ser moralmentsancionat per la impostura en la que acaba de ser descobert. Va ser quan us parlava de quel'etnometodologia ha estat popularitzada per un dels antroplegs que ms llibres ha venutdel mn, que s en Carlos Castaneda, que, en efecte, va ser deixeble de Garfinkel, o si msno aix s el que sempre s'ha dit. Doncs b, en Jordi va preguntar per Jodorowski. Noesperava una intervenci relacionada amb aquest personatge, director de pellculesabsolutament infumables i ridcules, a ms d'escriptor i autor de cmics, que s AlejandroJodorowski. Com em vaig sentir comproms vaig reconixer que no l'havia llegit, pensantque era un pensador a tenir en compte i que jo no em podia permetre el luxe d'ignorar.Aleshores vaig dir que d'ell sols coneixia el seu llibre sobre l'aventura. En realitat estavapensant en Vladimir Janklvitch i el seu La aventura, el aburrimiento, lo serio (Taurus).