Gran Teatre del Liceu Memòria 09/10 · 12 13 Mecenes (Membres del Consell de Mecenatge) Mecenas...

99
09/10 Gran Teatre del Liceu Memòria

Transcript of Gran Teatre del Liceu Memòria 09/10 · 12 13 Mecenes (Membres del Consell de Mecenatge) Mecenas...

09/10Gran Teatre del Liceu

Memòria

Fundació Gran Teatre del Liceu

Memòria

09/10

ÍNDEX ÍNDICE

5

11

17

153

165

177

183

Órganos de gobierno

Empresas del programa de mecenazgo

Temporada artística

Audiovisuales

La institución

Otras líneas de actividad comercial

Estadísticas

Òrgans de govern

Empreses del programa de mecenatge

Temporada artística

Audiovisuals

La institució

Altres línies d’activitat comercial

Estadístiques

Òrgans de govern Órganos de gobierno

6

7

8

9

Patronato de la Fundación

Comisión Ejecutiva

Comité de Dirección

Consejo de Asesoramiento Artístico

Patronat de la Fundació

Comissió Executiva

Comitè de Direcció

Consell d’Assessorament Artístic

6 7

PresidentPresidenteLluís Noguera i Jordana(des de setembre de 2009)

Vocals representants de la Generalitat de CatalunyaVocales representantes de la Generalitat de CatalunyaLluís Noguera i JordanaEduard Voltas i Poll

Vocals representants del Ministerio de CulturaVocales representantes del Ministerio de CulturaMercedes Elvira del Palacio TascónFélix Palomero González

Vocals representants de l’Ajuntament de BarcelonaVocales representantes del Ajuntament de BarcelonaJordi Martí i GrauMarta Clari i Padrós

Vocal representant de la Diputació de BarcelonaVocal representante de la Diputació de BarcelonaBartomeu Muñoz i Calvet (fins novembre 2009) – José Manuel González Labrador

Vocals representants de la Societat del Gran Teatre del LiceuVocales representantes de la Sociedad del Gran Teatre del LiceuManuel Bertrand i VergésFélix Millet (fins setembre 2009) – Javier Coll Olalla

Vocals representants del Consell de MecenatgeVocales representantes del Consejo de MecenazgoJosep Vilarasau i SalatJosep Ferrer i Sala

Director GeneralDirector GeneralJoan Francesc Marco i Conchillo

SecretariSecretarioJaume Solé i Janer

InterventorInterventorJoan Guerrero i Luque

Comissió ExecutivaComisión Ejecutiva

PresidentPresidenteJosé Montilla i Aguilera

VicepresidentsVicepresidentesMercedes Elvira del Palacio Tascón Jordi Hereu i BoherAntoni Fogué i Moya

Vocals representants de la Generalitat de CatalunyaVocales representantes de la Generalitat de CatalunyaJoan Manuel Treserras i GajuJoan Rigol i Roig

Vocals representants del Ministerio de CulturaVocales representantes del Ministerio de CulturaJoan Rangel i TarrésFélix Palomero González

Vocals representants de l’Ajuntament de BarcelonaVocales representantes del Ajuntament de BarcelonaJordi Martí i GrauMarta Clari i Padrós

Vocal representant de la Diputació de BarcelonaVocal representante de la Diputació de BarcelonaBartomeu Muñoz i Calvet (fins novembre de 2009) – José Manuel González Labrador

Vocals representants de la Societat del Gran Teatre del LiceuVocales representantes de la Sociedad del Gran Teatre del LiceuManuel Bertrand i VergésFélix Millet i Tusell (fins setembre de 2009) –Javier Coll OlallaJosé María Coronas i GuinartMaria Vilardell i Viñas (fins desembre de 2009) – Manuel Busquet Arrufat

Vocals representants del Consell de MecenatgeVocales representantes del Consejo de MecenazgoJosep Vilarasau i SalatJosep Ferrer i SalaCésar Alierta IzuelLeopoldo Rodés i Castañé

Director GeneralDirector GeneralJoan Francesc Marco i Conchillo

SecretariSecretarioJaume Solé i Janer

InterventorInterventorJoan Guerrero i Luque

Patronat de la FundacióPatronato de la Fundación

8 9

MEMBRES DEL GRAN TEATRE DEL LICEUMIEMBROS DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Director GeneralDirector GeneralJoan Francesc Marco

Director ArtísticDirector ArtísticoJoan Matabosch

Director MusicalDirector MusicalMichael Boder

Director del CorDirector del CoroJosé Luis Basso

SecretariSecretarioJaume Solé

ASSESSORSASESORES

Xavier Albertí Músic, compositor i director d’escena Músico, compositor y director de escena

Carles Riera(fins novembre 2009, baixa per defunció) – Pilar FiguerasProfessora de música i Secretaria general de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores Profesora de música y Secretaria general de la Asociación Internacional de Ciudades Educadoras

Manuel ForcanoPoeta i traductor. Vicepresident segon del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CONCA) Vicepresidente segundo del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CONCA)

Anna MalerasBallarina i coreògrafaBailarina y coreógrafa

Ramon PlaProfessor, crític i especialista d’òperaProfesor, crítico y especialista de ópera

Antoni Ros-MarbàDirector d’orquestra i Catedràtic Director de orquesta y Catedrático

Consell d’Assessorament ArtísticConsejo de Asesoramiento Artístico

Director GeneralDirector GeneralJoan Francesc Marco

Director ArtísticDirector ArtísticoJoan Matabosch

Directora Econòmico-FinanceraDirectora Económico-FinanceraAna Serrano

Director TècnicDirector TécnicoXavier Sagrera

Director de Producció i GiresDirector de Producción y GirasJordi Tort

Directora de ComunicacióDirectora de ComunicaciónBarbara Berini

Director de Mecenatge, Comercial, Màrqueting i Relacions PúbliquesDirector de Mecenazgo, Comercial, Márqueting y Relaciones PúblicasDavid Camps

Director de Recursos HumansDirector de Recursos HumanosJordi Tarragó

Cap de Gabinet de la Direcció General i Relacions InstitucionalsJefa de Gabinete de la Dirección General y Relaciones InstitucionalesRosa Bassedas

Cap del Servei Assessoria JurídicaJefe del Servicio Asesoría JurídicaJaume Solé

Director MusicalDirector MusicalMichael Boder

Director Musical convidatDirector Musical invitadoJosep Pons

Director del CorDirector del CoroJosé Luis Basso

Comitè de DireccióComité de Dirección

Empreses del programa de mecenatge

Empresas del programa de mecenazgo

12 13

Mecenes (Membres del Consell de Mecenatge)Mecenas (Miembros del Consejo de Mecenazgo)

Patrocinadors Patrocinadores

14 15

Macià AlavedraSalvador AlemanyMaria Bagués Manuel BertranManuel BertrandJoan BusóJoan CamprubíRosa ClaráGuzmán ClavelAntoni Esteve

Maria Font de CarullaMagda Ferrer-DalmauMercedes FusterJosé Luís GalíFrancisco GaudierLluís M. GinjaumeManuel GrauCalamanda GrifollJosé Manuel MasJosep Milian

Joaquim MolinsJosep OliuAntonio PortabellaMaria ReigMiquel RocaFrancesc RubiraltaMaria SoldevilaErnestina TorellóJoan UriachJosep VilarasauMaria Vilardell

Protectors Protectores

Benefactors Benefactores

19

91

101

121

133

147

Ópera

Danza

Conciertos y recitales

El Petit Liceu

Giras

Producciones

Òpera

Dansa

Concerts i recitals

El Petit Liceu

Gires

Produccions

Temporada artística

Temporada artística

20

27

35

40

46

52

58

63

70

75

80

85

L’arbore di Diana

Król Roger

Hypermusic Prologue.A Projective Opera in Seven Planes

Il trovatore

Tristan und Isolde

La fille du régiment

Die Entführung aus dem Serail

Der Rosenkavalier

Les mamelles de Tirésias

Pikovaia Dama

El jugador

Doña Francisquita

Òpera Ópera

L’arbore di Diana

Król Roger

Hypermusic Prologue.A Projective Opera in Seven Planes

Il trovatore

Tristan und Isolde

La fille du régiment

Die Entführung aus dem Serail

Der Rosenkavalier

Les mamelles de Tirésias

Pikovaia Dama

El jugador

Doña Francisquita

20 21

EDICIONS EDICIONES

· Programa de mà. · Teresa Lloret: Argument. · Jaume Radigales: “Un cant a la vida”. · Juan Carlos Olivares: “Una festa pop”. · Llibret. · Biografies.· Full informatiu. · Entrevista a Francisco Negrín.

ACCIONS AUDIOVISUALS ACCIONES AUDIOVISUALES

· Edició en DVD. Discogràfica Dynamic. En venda a la tardor de 2010.· Televisió. Televisió de Catalunya. Emissió l’hivern de 2011.· Ràdio. Catalunya Música. 5 d’octubre de 2009, en directe.· Enregistrament en HD. 9 i 11 d’octubre de 2009.

ALTRES ACCIONS

OTRAS ACCIONES

· Conferència de Giuseppe de Matteis. 28 de setembre de 2009 al Foyer. Organitza Amics del Liceu.

· Prèvia. Sessió informativa sobre l’òpera. Tots els dies de funció al Foyer.

SERVEIS SERVICIOS

· Servei de sobretitulació.· Servei audiovisual a les localitats amb visió reduïda.

Al voltant de l’òpera Alrededor de la ópera

Laura Aikin

· Direcció musical Dirección musical Harry Bicket· Direcció d’escena Dirección de escena Francisco Negrín· Escenografia Escenografía Rifail Ajdarpasic i Ariane Isabell Unfried· Vestuari Vestuario Louis Désiré· Il·luminació Iluminación Bruno Poet· Coreografia Coreografía Thomas McManus· Vídeo Video Joan Rodón / Neorender Studio, S. L.· Assistent de la direcció d’escena Asistente de la dirección de escena Curro Carreres· Assistent d’il·luminació Asistente de iluminación Jono Kenyon · Nova coproducció Nueva coproducción Gran Teatre del Liceu i Teatro Real (Madrid)· Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

· Diana Laura Aikin / Ekaterina Lekhina (2, 6, 8, 14)· Amor Michael Maniaci / Ana Nebot (2, 6, 8, 14)· Britomarte / Geni 1 / Nimfa 1 Ainhoa Garmendia / Elena Copons (2, 6, 8, 14)· Clizia / Geni 2 / Nimfa 2 Marisa Martins / Anna Tobella (2, 6, 8, 14) · Cloe / Geni 3 / Nimfa 3 Jossie Perez / Gemma Coma-Alabert (2, 6, 8, 14)· Silvio Charles Workman / Andrew Goodwin (2, 3, 6, 8, 14)· Endimió Steve Davislim / John McVeigh (2, 6, 8, 14)· Doristo Marco Vinco / Simón Orfila (2, 6, 8, 14)

L’arbore di Diana de Vicent Martín i Soler

1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 13, 14 – 10 – 2009

Dramma giocoso en dos actes. Llibret de Lorenzo Da Ponte.Estrena l’1 d’octubre de 1787 al Burgtheater de Viena. Estrena al Gran Teatre del Liceu.Dramma giocoso en dos actos. Libreto de Lorenzo Da Ponte.Estreno el 1 de octubre de 1787 en el Burgtheater de Viena. Estreno en el Gran Teatre del Liceu.

22 23

que conjuga modernidad y sentido del texto. La parte musical estuvo a cargo de Harry Bicket, especia-lista de este estilo, que consiguió una versión coherente, con una orquesta que tuvo muchos momentos cohesionados y otros en los que faltaba un mayor refinamiento. El reparto destacó especialmente el trabajo en equipo, con la presencia de Laura Aikin, soprano que sabe adaptarse a todo el repertorio, por su gran inteligencia y musicalidad, superando casi siempre las dificultades existentes. Marco Vinco demostró su gran capacidad histriònica, con una voz más interesante en el centro que en los extremos, mientras que el contratenor Michael Maniaci dio el carácter divertido al personaje de Amor. Completaron el reparto los tenores Charles Workman, de timbre penetrante, Steve Davislim, con un buen fraseo y el buen trabajo de las tres pupilas de Diana, Ainhoa Garmendia, Marisa Martins y Jossie Pérez, que dina-mizaron la escena, con su buen trabajo, expresando sus deseos y dudas.”

El Mundo. Albert Vilardell. La modernidad bien entendida. 3 - 10 - 2009

“Un estreno atractivo visto desde la óptica de recuperar a uno de nuestros más grandes autores y tam-bién por la puesta en escena de Francisco Negrín, que ha creado un envoltorio del siglo XXI para esta historia sobre el triunfo del amor libre frente al imperio de la castidad impuesta por la rigidez de los pre-ceptos morales. (…) La pugna entre las diosas Diana (una aclamada Laura Aikin) y Amor (el estupendo contratenor Michael Manici), centra la acción de este mundo de ninfas y pastores con el árbol purificador de la diosa de la castidad en el centro del que cuelgan pantallas de plasma que ofrecen imágenes de ramas, frutos y ornamentos barrocos. En este futurista marco, con un colorista vestuario de viñeta, se desarrolla esta fantasía pletórica de sensualidad, inocencia y perversión. El elenco estuvo siempre a la

Charles Workman, Laura Aikin

La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

“El Liceo ha dado en el clavo. Para inaugurar la temporada recuperó una partitura del valenciano Vicen-te Martín y Soler encargando una producción (que llegará en marzo al Real) que apuesta por el pop ochentero y por el manga japonés. Con una dirección de actores detallista a la cual los intérpretes res-pondieron admirablemente inmersos en una atmósfera irreal y valiéndose de tecnología teatral puntera y de un inteligente uso de la iluminación y del sonido, el director de escena Francisco Negrín trasladó con genio la fábula y la sátira que impregnan a L’arbore di Diana a tiempos modernos explicando la historia sin liarla, con el triunfo del amor mundano ante la castidad. (…) Michael Maniaci construyó un Amore hi-larante, controlando cada gesto e imponiendo un timbre de raro atractivo, aunque la estrella de la noche fue la espectacular y elegante Diana de Laura Aikin, poderosa de medios vocales, con una actuación siempre convincente y capaz de hechizar con su técnica prodigiosa. Marco Vinco fue un Doristo impe-cable, Steve Davislim destacó más por su bellísimo timbre que por su abuso en el portamento y Charles Workman impuso un vozarrón. Perfectamente conjuntadas las tras ninfas de Ainhoa Garmendia, Marisa Martins y Jossie Pérez, con un Harry Bicket brillante en el podio ante una orquesta atenta y transparente.”

ABC. Pablo Menéndez Hadad. Y triunfó el amor. 3 - 10 - 2009

“Francisco Negrín y sus colaboradores han tenido una buena idea, trasladando la acción a una visión personal del mundo manga hecha con gran cuidado, mediante una escenografía que podía ser una nave espacial, con aperturas laterales de gran efecto, con ideas muy logradas como el movimiento de las manzanas que se iluminan ante el pecado. Además esta complementado con un magnifico trabajo con los cantantes, un vestuario conseguido y una iluminación llena de efectos, que ayudan a una producción,

Marco Vinco, Laura Aikin, Michael Maniaci

24 25

Laura Aikin

altura, mostrando un gran nivel interpretativo tanto en lo vocal como en lo actoral. Además de los prota-gonistas, brillaron la vis cómica de Marco Vinco (Doristo) y el despliegue de Steve Davislim (Endimion, el seductor de Diana) y Charles Workman (Silvio), así como la gracia y soltura de las deliciosas ninfas Ainhoa Garmendía, Marisa Martins y Jossie Pérez.”

El Periódico. César López Rosell. Un operístico cómic barroco. 3 - 10 - 2009

“La producción que hemos visto, aunque ha asustado a más de uno porque se ha basado en una cosa tan poco operística como una tecnología audiovisual de estética manga, no ha pasado de curiosa. Pero lo cierto es que la labor de Francisco Negrín ha conseguido mantener la narrativa de la obra y subrayar sus momentos cómicos más logrados; hay ideas (que Diana se meta en la bañera con guantes y brazaletes, o el gracioso perro que incluso suelta ladridos) que pueden ser algo frívolas, pero la verdad es que el espec-táculo ha funcionado muy bien y ha permitido a los espectadores apreciar la calidad de la música de Martín i Soler, cercana a Mozart, sobre todo en la orquestación y, como en las obras de este, formando varias combinaciones vocales, desde las arias de Diana (casi del todo logradas las de Laura Aikin, con profusión de sobreagudos y ornamentos) hasta los cuartetos, quintetos y otras piezas colectivas: subrayemos un cuarteto del segundo acto del bajo Marco Vinco, los dostenores, Workman y Davislim, y la soprano Ainhoa Garmendia como uno de los más hermosos.”

La Vanguardia. Roger Alier. El árbol dio buenos frutos. 4 - 10 - 2009

“Eine Köstlich pralle Opernhandlung, die der Regie eine Fülle von Gestaltungmöglichkeiten bietet. Hier hat Francisco Negrin, das Zepter geschwungen. Mit geschickt eingesetzten Videoinstallationen und

Marco Vinco, Michael Maniaci

Laura Aikin, Michael Maniaci

26 27

· Direcció musical Dirección musical Josep Pons· Direcció d’escena Dirección de escena David Pountney· Escenografia Escenografía Raimund Bauer· Vestuari Vestuario Marie-Jeanne Lecca· Il·luminació Iluminación Fabrice Kebour· Coreografia Coreografía Beate Vollack· Assistents de la direcció d’escena Asistentes de la dirección de escena Geertje Boeden i Marcelo Buscaino· Assistent de vestuari Asistente de vestuario Bettina Hinteregger· Assistent de la coreografia Asistent de la coreografía Volker Michl· Nova coproducció Nueva coproducción Gran Teatre del Liceu i Festival de Bregenz· Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu· Direcció del cor Dirección del coro José Luis Basso· Assistents de la direcció musical Asistentes de la dirección musical Gueràssim Voronkov i Alfons Reverté· Cor Vivaldi, Director Òscar Boada

· Roger II Scott Hendricks / Artur Rucinski (7, 11)· Roksana Anne Schwanewilms / Monika Mych (5, 7, 11)· Edrisi Francisco Vas / Roger Padullés (7, 11)· El pastor Will Hartmann / Pavlo Tolstoy (7, 11)· Arquebisbe Arzobispo Daniel Borowski / Alexander Teliga (7, 11)· Diaconessa Diaconisa Jadwiga Rappé / Agnes Zwierko (7, 11)

Król Roger de Karol Szymanowski

2, 5, 7, 8, 10, 11, 13, 16 – 11 – 2009

Òpera en tres actes. Llibret de Jaroslaw Iwaszkiewicz i del mateix compositor, basat en les Bachae d’Eurípides. Estrena el 19 de juny de 1926 al Teatre Wielki de Varsòvia. Estrena a Espanya.Ópera en tres actos. Libreto de Jaroslaw Iwaszkiewicz y del mismo compositor, basado en las Bachae de Eurípides. Estreno el 19 de junio de 1926 en el Teatre Wielki de Varsovia. Estreno en España.

Lichterffekten ist es ihm dennoch auf einfach gestalteter Bühne gelungen, der Spielfreude und Theatralik der Sängerdarsteller Raum zu lassen. Die waren ohne Ausnahme hochkarätig: Laura Aikin (Diana) liess ihren glockenhellen Sopran erstrahlen, bewältigte souverän die kunstvollen Koloraturen. Michael Maniaci begeisterte die Zuschauer in der Rolle des Amor, die ihm auf den Leib geschrieben war. In städig wechselnder Kostümierung, changierend zwischen den Geschlechtern. Übertraf er alle Erwartungen. Ebenson wie Andrew Goodwin (Silvio), Steve Davislim (Endimio) und Marco Vinco (Doristo), die ihre herrlichen Stimmpotenziale seigen konnten. Genauso Ainhoa Garmendia, Marisa Martins und Jossie Perez als Nymphen, die jede für sich exzellent waren. Das Orchester unter der Leitung von Harry Bicket präsentierte die prächtige Musik transparent und vital.”

Das Opernglas. Gabriele Helbig. 12 - 2009

“Laura Aikin singt die Titelrolle mit schöner lyrischeSubstanz und gebührendem Koloraturfunkeln. Aber sie gibt auch die erzürnte Göttin, die unter Donnergrollen die Furien des Tartarus anruft, mit energischem Nachdruck. (...) Der Sopranist Michael Maniaci als Dianas Geggenspieler Amore ist der Clou der Aufführung. Zunächst im Frack mit kurzen Hosen tänzelt und wirbelt er herrlich schrill und tuntig durch die Szene, erscheint bald en travestie in Dianas Gewand, dann als Drag Queen mit rosa Perücke und Schliesslich im schwarzen Kleid mit weissen Blüten. Köstlich gackert er die Koloraturen, weiss aber auch mit berückenden Tönen zu schmeicheln.”

Orpheus. Bernd Hoppe. 1 / 2 - 2010

Jossie Perez, Marco Vinco, Ainhoa Garmendia, Marisa Martins

28 29

EDICIONS EDICIONES

· Programa de mà · Teresa Lloret: Argument. · Francesc Cortés: “Quan el Nord va voler mirar al Sud”. · Bartosz Dabrowski: “Szymanowski: èxtasi, malenconia i

passions secretes”. · Gavin Plumley: “Atrapat en la música sensual: l’òpera

mediterrània de Szymanowski”. · David Pountney: “Els límits de la sensualitat”. · Babette Karner: “Les orgies no són cap esport públic!”. · Llibret. · Biografies.· Full informatiu · Entrevista a Josep Pons i David Pountney.

ACCIONS AUDIOVISUALS ACCIONES AUDIOVISUALES

· Òpera Oberta. 10 de novembre de 2009. 32 universitats, 1.564 alumnes.· Ràdio. Radio Clásica, 5 de novembre de 2009, en directe. Catalunya Música, 10 de novembre de 2009, en directe. Concert Szymanowski, Catalunya Música, 15 de novembre de 2009, en directe.

SERVEIS SERVICIOS

· Servei de sobretitulació.· Servei audiovisual a les localitats amb visió reduïda.

· Servei d’audiodescripció per a persones invidents. 13 de novembre de 2009.

Anne Schwanewilms

Al voltant de l’òpera Alrededor de la ópera

Will Hartmann, Anne Schwanewilms, Scott Hendricks

CONCERT CONCIERTO

Szymanowski. 15 – 11 – 2009· Direcció d’orquestra Dirección de orquesta Josep Pons· Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu· Direcció del cor Dirección del coro José Luis Basso

SOLISTES SOLISTAS

· Soprano Ricarda Merbeth· Mezzosoprano Agnes Zwierko· Tenor Pavlo Tolstoy· Baix Bajo Alexander Teliga

Programa· Karol Szymanowski Stabat Mater, op 53 (Merbeth, Zwierko, Tolstoy); Simfonia núm. 3 “El so de la nit”, op 27 (Teliga)

ALTRES ACCIONS

OTRAS ACCIONES

· Conferència de Xavier Cester. 27 d’octubre de 2009 a la Sala Romano Gandolfi. Organitza Amics del Liceu.

· Exposició “Bell com jo” al voltant de l’òpera. Del 2 de novembre al 30 de desembre de 2009 al Foyer. Organitza Instytut Adama Mickiewicza de Varsòvia. Comissari Tomasz Cyz.

· Prèvia. Sessió informativa sobre l’òpera. Tots els dies de funció al Foyer.

30 31

da cuenta de la lucha entre los dos polos. El resto corre a cargo de una milimétrica dirección de actores y de un afinado uso de la tecnología, que permite por un sistema de elevadores sorprendentes apariciones y desapariciones del coro y el cuerpo de baile. En la vertiente musical, el trabajo no es menos esmerado. Josep Pons lleva a la orquesta con la confianza de la lección bien aprendida. El coro ha hecho codos para aprenderse el comprometido papel, con resultado de sobresaliente. A la altura de todo ello están los solistas. Scott Hendricks incorpora un monarca superado por los acontecimientos, pero vocalmente muy firme, mien-tras que Anne Schwanewilms gradúa con precisión el viaje sin vuelta al desenfreno de la reina Roksana. Will Hartmann queda en algún tramo sepultado por el envite orquestal, pero el pastor que compone está cargado de buenos matices. Francisco Vas (Edrisi) completa un reparto de extraordinario nivel. El público del estreno acogió el espectáculo con entusiasmo, el que merece el verdadero acontecimiento cultural.”

El País. Agustí Fancelli. Complejidades del acontecimiento. 4 - 11 - 2009

“No som, doncs, en el terreny de la Història, sinó en el del Mite. I és així que la posada en escena de l’anglès David Pountney, que fa uns set anys va dur al Liceu una magnífica producció de The Fairy Queen, renuncia al realisme per dur-ho a un terreny abstracte on encara puguem reconèixer la lluita entre la raó i l’instint, l’ordre i el caos, l’individu i la societat. Pountney té un gran sentit escènic: sap col·locar els per-sonatges, sap moure el cor i els ballarins i sap fixar-los amb la força dels grups escultòrics. Tot transcorre en un únic decorat, només unes escales de banda a banda de l’escenari que va transfigurant-se a través de l’esplèndida il·luminació de Fabrice Kebour. L’art de la il·luminació (els colors i l’atmosfera sempre van semblar pertinents) van fer mudar l’escenari d’acord amb el desenvolupament dramàtic marcat per David Pountney, que va ser aplaudit la nit de l’estrena, però, coses del públic del Liceu, menys del que mereix el seu treball i molt menys que Josep Pons, que, en tot cas, es mereixia una gran ovació per la seva direc-

Roger, el rey normando de Sicilia del siglo XII tentado por un pastor misterioso y sensual, bebe del simbolis-mo tanto como del fauvismo, del poswagnerismo cen-troeuropeo como del exotismo de matriz oriental, en una síntesis personal y osada que, sin duda, merece la revalorización de que ha sido objeto en los últimos decenios. Llevar a escena esta complejidad, que, sin embargo, llega al espectador de forma directa y com-prensible, es un ejercicio arduo que la coproducción del Liceo con el Festival de Bregenz, dirigida por David Pountney, afronta admirablemente. La solución parece fácil: un graderío desnudo, con la luz como principal decorado, el azul para lo apolíneo, el rojo como con-traseña de lo dionisiaco, en medio una sutil gama que

Will Hartmann, Anne Schwanewilms

La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

“El segle XX no va deixar de mirar als mites clàssics per sondar l’ànima humana. Tot i que ambientada en la Sicília cultural del segle XII, Król Roger és una lectura lliure de les Bacants d’Eurípides convertida per Szy-manowski en un retrat de la cruïlla personal i estètica en què es trobava. L’opus magnum del compositor po-lonès s’estrena a l’Estat en una producció de David Pountney que transmet la força pertorbadora d’aquest pastor dionisíac, daurat de cap a peus com les estàtues de Les Rambles, que apareix en la cort del rei Roger per crear la confusió en una Església inflexible (impactant la imatge de la creu vermella en un cor de negre rigorós) i despertar les pulsions amagades d’un monarca presentat com un histèric que s’arrossega i grimpa amunt i avall per les grades que conformen l’asèptic decorat únic. Pountney exposa amb claredat la història per acabar amb una orgia de sang que és fidel a la brutalitat primigènia del mite grec, ja que no a la lectura de Szymanowski, més interessat en els ressons crítics i la sensualitat intoxicant del pastor.”

Avui. Xavier Cester: Dionisos sagnant. 4 - 11 - 2009

“Necesitada como anda la música en Barcelona de noticias de auténtico calado cultural, la arribada al Liceo de Król Roger (El rey Roger) debe ser saludada con honores de acontecimiento. Fiel al empeño de dar a conocer obras clave del siglo XX, que en los pasados años ha llevado a la programación a autores como Janácek y Britten, el teatro propone ahora esta partitura cumbre del polaco Karol Szymanowski, estrenada en el teatro Wielki de Varsovia en 1926. El interés, como casi siempre, radica en la complejidad. Muy bien resuelta en este caso. La complejidad de la obra radica, en primer lugar, en que su aparente sencillez formal encierra en realidad toda la tensión de las vanguardias europeas del momento. (...) Basado en la oposición nietzscheana entre lo dionisiaco y lo apolíneo, y tomando como fuente Las Bacantes de Eurípides, Król

Anne Schwanewilms

32 33

ció musical. L’aportació vocal en conjunt va ser notable i cohesionada, destacant els seus protagonistes «reials»: una exquisida Anne Schwanewilms, com a reina, i un coratjós Scott Hendricks, que, amb el rei Roger, va renovar l’èxit obtingut fa dos anys amb La mort a Venècia, de Britten.”

El Punt. Imma Merino. L’art de la il·luminació. 5 - 11 - 2009

“Die schillernde Musik entfaltete Josep Pons mit dem Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu in ihrer ganzen Fabenpracht, ihrem magischen Klangzauber und orgiastischen Taumel. (...) Dieser statische Beginn täuscht freilich, denn der in der bewährten Einstudierung von José Luis Basso glänzend singende Cor del Gran Teatre del Liceu muss zunehmend ausgelassener agieren und sich bis zur Ekstase des Bacchanal steigern. Dieser hohe Anspruch wird fabelhaft erfülit. (...) In dem amerikanischen Bariton Scott Hendricks stand für die Titelrolle ein Sänger von viriler Kraft und beinahe animalischem Timbre zur Verfü-gung. Den Zwiespalt des Königs, die Abgründe zwischen der Anziehung zur dionysischen Trance und der Abwehr zur damit verbundenen Selbstaufgabe verdeutliche er eindrücklich. (,,,) Francisco Vas überzeugle einmal mehr als Edrisi mit charaktervollem Tenor und starker Präsenz. Ein Glücksfall der Besetzung war Anne Schwanewilms als Roxana, die in Bregens krankheitsbedingt nicht singen konnte und hier nun mit flirrendem, reizvoll timbriertem Sopran der Figur die gebührende Aufmerksamkeit verschafft. Ihr blühender Gesang, die mirakulösen Aufschwünge der Stimme und die sich sinnlich verströmenden, verführerischen Melismen im 2.Akt aus dem Off, in welchen sie Roger um Gnade für den Hirten bittet, gehörten zu den vokalen Glanzlichtem der Aufführung, die man hoffentlich bald auf DVD erleben kann.”

Orpheus. Bernd Hoppe. 01 / 02 - 2010

“Scott Hendricks, as King Roger, was remarkable: Along with his singing he displayed an awesome acrobatic ability, leaping up and down the risers on the stage, and often singing on his back or in other awkward positions”

El Paso Times. Ruth Taber. El Liceu in Barcelona puts on spellbinding show. 26 - 12 - 2009

“Gli spettatori hanno mostrato uguale entusiasmo per l’intera compagnia di canto, davvero afiatatissima, e soprattutto per il bravo direttore e concertatore Josep Pons, che aveva il non facile compito di far brillare un Orchestra alle prese con una partitura complessa e oltremodo ricca di colori e di sfumature musicali. Ci è riuscito e la compagine liceista ha messo a segno uno dei suoi più rilevanti esiti degli ultimi tempi. Sugli scudi pure il bravo Coro istruto da José Luis Basso, ottimo dall “Hagios Kyrios” della preghiera iniziale all’estasi voluttuosa dell’atto greco e impegnatissimo anche nell’incedere scenico.”

L’Opera. Marcelo Cervelló-Eroles. 11 / 12 - 2009

Will Hartmann

34 35

· Direcció musical Dirección musical Clement Power· Direcció d’escena Dirección de escena Paul Desveaux· Escenografia Escenografía Matthew Ritchie· Realització informàtica musical Realización informática musical Thomas Goepfer, IRCAM-Centre Pompidou· Il·luminació Iluminación Laurent Schneegans· Direcció tècnica Dirección técnica Frédéric Prin· Enginyer de so Ingeniero de sonido Maxime Le Saux· Realitzador de vídeo Realizador de video Julien Nesme· Realitzador d’il·luminació Realizador de iluminación Laurent Schneegans· Assistent de la direcció musical Asistente de la dirección musical Jean-Michaël Lavoie· Ensemble Intercontemporain · Nova coproducció Nueva coproducción Gran Teatre del Liceu, Obra Social Caixa Catalunya, Festival d’Òpera de Butxaca i Noves Creacions, IRCAM - Centre Pompidou i Ensemble intercontemporain (París) amb el suport de la Fondation d’enterprise Hermès (París)

HypermusicPrologue

amb el suport decon el apoyo de

Hypermusic Prologue.A Projective Opera in Seven Planes d’Hèctor Parra

27, 28 – 11 – 2009 al Foyer

Llibret de Lisa Randall basat en la seva obra Warped Passages.Estrena el 14 de juny de 2009 al Centre Pompidou de París en el marc del Festival Agora. Estrena a Espanya.Libreto de Lisa Randall basado en su obra Warped Passages.Estreno el 14 de junio de 2009 en el Centro Pompidou de París en el marco del Festival Agora. Estreno en España.

“Josep Pons pareció simpatizar con la atmósfera, tan vibrante como contemplativa, de Szymanowski, especialmente en el Stabat Mater, Op. 53 que adornó la primera parte del concierto. La interpretación de esta plegaria alcanzó momentos de magnitud en los que el director catalán puso buena mano al melodismo -sin excesos ni desgana-, hizo hincapié en el equilibrio y resaltó, además, la modernidad armónica de la obra. (...) El segundo plato de la tarde recayó en la ejecución de la Sinfonía N. 3, La canción de la noche, Op. 27, de la que el director brindó una lectura expuesta, subrayando el deta-llismo instrumental y toda su complejidad tímbrica, y en la que destacó especialmente el talento del tenor Pavlo Tolstoy.”

El Periódico. Manuel Cereijo. Un riesgo justificado. 17 - 11 - 2009

“En la primera parte oímos a la prestigiosa soprano Ricarda Merbeth (una bayreuthiana de relieve), a la que nos gustaría oír en algo más sólido, y a una buena mezzosoprano, Agnes Zwierko, que llevaron la parte principal de la vocalidad de la obra, con la breve colaboración del bajo Alexander Teliga. Tanto aquí como en la sinfonía el coro y la orquesta funcionaron bien, pero esta, después de un principio un tanto inseguro en la segunda pieza (las dichosas trompas), adquirió un excelente nivel y logró dar un exquisito resultado en la sonoridad mágica de la obra. El tenor Pavlo Tolstoy, que ya se había distinguido en la ópera El rey Roger como Pastor, es un competente especialista de la obra szymanowskiana y con su voz lírica potente y bien timbrada (alcanzó más de una vez el si sobreagudo) causó una impresión más que notable, sobreponiéndose a la masa instrumental.“

La Vanguardia. Roger Alier. Un éxito con media entrada. 17 - 11 - 2009

Will Hartmann, Scott Hendricks Will Hartmann, Anne Schwanewilms, Scott Hendricks

36 37

James Bobby, Charlotte Ellett

La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

“Si bé en el programa Hèctor Parra exposa la interrelació entre les teories de Randall i el procés compositiu, som davant d’un clar triomf de la forma sobre el fons (o potser la forma és el fons). La partitura és un prodigi d’inventiva, una eclosió sense respir de fenòmens sonors que arriben a mo-ments d’una densitat extrema, en què el jove compositor català recorre a una panòplia vastíssima de recursos instrumentals i vocals, reelaborats electrònicament, que creen un hipnòtic magma musical. La mínima posada en escena recolzava en un devessall de sorprenents projeccions sobre una pan-talla que separava els coratjosos cantants (magnífica Charlotte Ellett) de l’Ensemble Intercontempo-rain, referència ineludible d’una certa idea de modernitat musical. Si entenem l’òpera com a forma dramàtica, Hypermusic Prologue du el gènere a un cul-de-sac, però com a espectacle total obre dimensions tan desconegudes com fascinants.”

Avui. Xavier Cester. Òpera de ciències. 29 - 11 - 2009

“Digo poesía en sentido de metáfora, de belleza transparente, y en este caso el texto es más bien un alarde explicativo, ideológico, que de expresión de sentimientos Frente al amor prevalece la ciencia; frente a la emoción, la distancia. El tratamiento instrumental, sin grandes novedades, con exquisito juego de tensión, responde a una fórmula que Parra ha probado eficaz, puntillista, cromática, sin grandes contrastes y que en el discurso general no ofrece un perfil formal inteligible. En este sentido tampoco lo es el texto dicho, de lectura indispensable, y curiosamente la escena agrega poco. Quizá la nueva dimensión a la que alude el compositor en la formulación teórica se perciba en el sentido de la no forma, ya que no es ópera, no hay percepción de secuencias, ni comienzo ni fin, lo que sí es

EDICIONS EDICIONES

· Programa de mà · Hèctor Parra: “Hypermusic Prologue. A

Projective Opera in Seven Planes”. · Entrevista a Lisa Randall. · Biografies.

SERVEIS SERVICIOS

· Servei de sobretitulació.

Al voltant de l’òpera Alrededor de la ópera

Charlotte Ellett

· Soprano Charlotte Ellett· Baríton Barítono James Bobby· Ensemble Intercontemporain:· Flauta, Piccolo Emmanuelle Ophèle· Clarinet, clarinet baix Clarinete, clarinete bajo Alain Billard· Corn anglès Cuerno inglés Jens McManama· Violí Jeanne-Marie Conquer· Percussió Percusión Samuel Fevre· Viola Béatrice Gendek· Violoncel Pierre Strauch· Contrabaix de cinc cordes Contrabajo de cinco cuerdas Frédéric Stochl

38 39

James Bobby, Charlotte Ellett

metáfora de una dimensión espacial, ingrávida. Aunque esta característica sólo lo es en función de la gravitación. Esperamos, por su fuerte potencial creativo, que su brújula y su sensibilidad indiquen el camino de tan atractiva búsqueda.”

La Vanguardia. Jorge de Persia. La necesaria gravitación. 29 - 11 - 2009

“Ambición y medios: es una buena receta para que el estreno de una ópera nueva despierte la atención del milieu. Tiene ambición esta Hypermusic prologue. A projective opera in seven planes, estrenada ayer en el Liceo. Sólo el título ya denota hambre de gol. Añádase un compositor premiado y reconocido, pese a su juventud, como Hèctor Parra (Barcelona, 1976), y una libretista de fuerte ti-rón, como la física Lisa Randall, autora de un tratado sobre las dimensiones desconocidas en univer-sos posibles que está considerado entre los más influyentes del momento científico. Considérense, además, los solventes medios puestos a disposición por el Institut de Recherche et de Coordination Acoustique / Musique, que incluye a su mítica formación orquestal, el Ensemble Intercontemporain -estrenada en París en junio, la obra es de hecho un encargo de ese centro-, y la generosa financia-ción de Caixa de Catalunya. La conclusión no puede ser otra: hay seriedad y compromiso en toda esta operación.”

El País. Agustí Fancelli. La dimensión oculta de la ópera. 28 - 11 - 2009

James Bobby, Charlotte Ellett

40 41

· Comte de Luna Conde de Luna Vittorio Vitelli / Anthony Michaels-Moore (4, 10, 14, 18, 23) / Juan Jesús Rodríguez (6, 11, 15, 20, 29)· Leonora Fiorenza Cedolins / Krassimira Stoyanova (4, 10, 14, 18, 23) / Maria Pia Piscitelli (6, 11, 15, 20, 29)· Azucena Luciana D’Intino / Irina Mishura (4, 10, 14, 18, 23) / Elena Manistina (6, 11, 15, 20, 29)· Manrico Marco Berti / Alfred Kim (4, 10, 14, 18, 23) / Giuseppe Gipali (6, 9, 11, 15, 20, 29)· Ferrando Paata Burchuladze / Stefano Palatchi (6, 11, 15, 20, 29)· Ines Ana Puche / Alba Bosch (6, 11, 15, 20, 29)· Ruiz Vicenç Esteve Madrid· Vell zíngar Viejo zíngaro Mariano Viñuales / Ivo Mischev (5, 6, 13, 16, 20, 23, 30) / Ramon Grau (14, 15, 19, 27, 29)· Missatgers Mensajeros Sung Min Kang / Emili Rosés (5, 6, 13, 16, 20, 23, 30) / Florenci Puig (10, 14, 19, 27, 29)

Luciana D’Intino

· Direcció musical Dirección musical Marco Armiliato· Direcció d’escena Dirección de escena Gilbert Deflo· Escenografia i vestuari Escenografía y vestuario William Orlandi· Il·luminació Iluminación Joël Hourbeigt· Coreografia Coreografía Berta Vallribera· Assistents de la direcció d’escena Asistentes de la dirección de escena Walter Sutcliffe i Anna Llopart· Assistent de l’escenografia Asistente de la escenografía Aurelio Colombo· Assistent de vestuari Asistente de vestuario Cinzia Cioffi· Assistent de la coreografia Asistente de la escenografía Enric Castán· Nova coproducció Nueva coproducción Gran Teatre del Liceu, Théâtre du Capitole, Ópera de Oviedo i La Llotja de Lleida· Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu· Direcció del cor Dirección del coro José Luis Basso· Assistents de la direcció musical Asistentes de la dirección musical Alfons Reverté i Gueràssim Voronkov· Amb la participació de Cor Intermezzo

Il trovatore de Giuseppe Verdi

2, 4, 5, 6, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 18, 19, 20, 22, 23, 27, 29, 30 – 12 – 2009

Drama en quatre actes. Llibret de Salvatore Cammarano amb afegits de Leone Emanuele Bardare, basat en l’obra homònima d’Antonio García Gutiérrez.Estrena el 19 de gener de 1853 al Teatro Apollo de Roma. Estrena al Gran Teatre del Liceu el 20 de maig de 1854.Drama en cuatro actos. Libreto de Salvatore Cammarano con añadidos de Leone Emanuele Bardare, basado en la obra homónima de Antonio García Gutiérrez.Estreno el 19 de enero de 1853 en el Teatro Apollo de Roma. Estreno en el Gran Teatre del Liceu el 20 de mayo de 1854.

42 43

ALTRES ACCIONS OTRAS ACCIONES

· Conferència de Fernando Fraga. 1 de desembre de 2009 a la Sala Romano Gandolfi. Organitza Amics del Liceu.

· Cicle de cinema “Els gitanos a l’òpera”, amb comentaris a càrrec de Javier Pérez Senz. 21, 28 de novembre i 12 de desembre de 2009 a la Sala de Projeccions de l’Espai Liceu. Organitza Amics del Liceu.

· Prèvia. Sessió informativa sobre l’òpera. Tots els dies de funció al Foyer.

SERVEIS SERVICIOS

· Servei de sobretitulació.· Servei audiovisual a les localitats amb visió reduïda.

· Servei d’audiodescripció per a persones invidents. 27 de desembre de 2009.

La premsa ha dit (selecció)La prensa ha dicho (selección)

“Hereusement, une vie bien réelle et une animation jamais vaine sont présentes dans la fosse d’orchestre. Marco Armiliato ne se contente pas d’accompagner ses interprètes, en s’adaptant au mieux à la personnalité vocale de chacun; il obtient de ses musi-ciens une variété dynamique et chromatique qui compense ce que cette nouvelle production peut avoir de linéaire.”

Opéra Magazine. Pierre Cadars. 02 - 2010

“Krassimira Stoyanova at least had the wit to bury her face in her stretched arms as she clutched the mistaken lover’s body without a glance. (It also helped that her face just reached the chest of her tall di Luna, Anthony Michaels-Moore.) The soprano of the first cast, Fiorenza Cedolins, could not resist the temptation to show her lovely face in ecstasy as she responded to the trouba-dour’s call, making nonsense of the mistaken identity. Cedolins and Stoyanova inhabited two extremes of the Leonora spectrum. The tall, svelte italian portrayed the airy, languishing innocent, her high notes floating effortlessly over the orchestra, her legato a wonder to hear. Her Bulgarian colleague chose a more positive,

Marco Berti, Fiorenza Cedolins Marco Berti, Fiorenza Cedolins

Al voltant de l’òpera Alrededor de la ópera

EDICIONS EDICIONES

· Programa de mà · Teresa Lloret: Argument. · Pablo Meléndez-Haddad: “Set de venjança”. · Gilbert Deflo: “Il trovatore en forma de teatre èpic”. · Llibret. · Biografies.· Full informatiu · Entrevista a Fiorenza Cedolins.

ACCIONS AUDIOVISUALS ACCIONES AUDIOVISUALES

· Cinemes. 22 de desembre de 2009. 144 sales, 12 països, 10.869 espectadors.· Òpera Oberta. 16 de desembre de 2009. 32 universitats, 1.221 alumnes.· Anella Cultural. 22 de desembre de 2009. 6 teatres, 820 espectadors.· Televisió. Televisió de Catalunya (Canal 33) i Televisión Española (La 2). 2 de desembre de 2009, en directe. Amb motiu del 10è aniversari de la reinauguració del Liceu.· Ràdio. Radio Clásica, 9 de desembre de 2009, en directe. Catalunya Música - UER, 16 de desembre de 2009, en directe. · Enregistrament en HD. 16 i 22 de desembre de 2009.

Fiorenza Cedolins

44 45

Fiorenza Cedolins, Vittorio Vitelli

almost belligerent approach: Stoyanova’s Leonora was not so much a victim as a key player in the drama, as deranged as her blood-thirsty suitors. Her tone lacked the beauty and clarity Cedolins displayed but its body provided for extra Verdian «ping» in the act finales.”

Opera news. Robert Herrscher. 4 - 2010

“Fiorenza Cedolins controló los agudos y suplió su falta de graves y de control de coloratura con voluntad, aportando un atractivo juego de colores y dándose por entera en el ruedo. Marco Berti impuso su genero-sa sonoridad, intentando detalles sutiles en su «Ah, si ben mio!» resintiéndose la afinación. Luciana D’Intino estuvo genial, dueña de auténtica musicalidad verdiana, con sobreagudos pictóricos y graves cavernosos, cualidades que hacían olvidar ese pasaje sordo y sin esmalte. Vittorio Vitelli aportó buenos agudos, sin apartarse de la boca del escenario para proyectar mejor su material. Paata Burchuladze impuso su voza-rrón, con muy pocos acentos verdianos.”

ABC. Pablo Meléndez-Haddad. Casi en concierto. 4 - 12 - 2009

“Un trionfo. Il baritono ascolano Vittorio Vitelli ha riscosso, nel Gran Teatre del Liceu di Barcellona, tempio della lirica europea, uno straordinario successo nella produzione de Il Trovatore firmata dal regista Gilbert Deflo, direttore d’orchestra Marco Armiliato e con un cast stellare.”

Il Messagero. Franco de Marco. Trionfo di Vitelli nel Trovatore al Liceu. 10 - 1 - 2010

Luciana D’Intino, Vittorio Vitelli

46 47

Al voltant de l’òpera Alrededor de la ópera

Deborah Voigt, Peter Seiffert

EDICIONS EDICIONES

· Programa de mà · Teresa Lloret: Argument. · Ramon Oliver: “Nit de goig i mort”. · Rosa Sala Rose: “Wagner, Alemanya i el Liebestod”. · Angela Molina: “David Hockney: la pintura en texans”. · Llibret. · Biografies.· Full informatiu · Entrevista a Sebastian Weigle.

ACCIONS AUDIOVISUALS ACCIONES AUDIOVISUALES

· Ràdio. Catalunya Música, 27 de gener de 2009, en directe. Radio Clásica, 16 de febrer de 2009, en directe.

ALTRES ACCIONS

OTRAS ACCIONES

· Conferència de Miguel Ángel González Barrio. 1 de desembre de 2009 a la Sala Romano Gandolfi. Organitza Amics del Liceu.

· Exposició dedicada a l’obra escenogràfica de David Hockney. Del 23 de gener al 24 de març de 2010, al Balcó Foyer.

· Prèvia. Sessió informativa sobre l’òpera. Tots els dies de funció al Foyer.

SERVEIS SERVICIOS

· Servei de sobretitulació.· Servei audiovisual a les localitats amb visió reduïda.

· Direcció musical Dirección musical Sebastian Weigle· Direcció d’escena Dirección de escena Thor Steingraber· Escenografia i vestuari Escenografía y vestuario David Hockney· Il·luminació Iluminación Duane Schuler· Mestre de lluita Maestro de lucha Jonathan Rider· Assistents de la direcció d’escena Asistentes de la dirección de escena Gregory A. Fortner i Marcelo Buscaino· Assistent de la il·luminació Asistente de la iluminación Daniel Ordower· Producció Producción Los Angeles Opera· Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu· Direcció del cor Dirección del coro José Luis Basso· Assistents de la direcció musical Asistentes de la dirección musical Gueràssim Voronkov i Harmut Keil

· Tristan Peter Seiffert / Ian Storey (31, 6, 18) / John Treleaven (10)· Rei Marke Rey Marke Kwangchul Youn / Attila Jun (6, 10, 18)· Isolde Deborah Voigt / Jennifer Wilson (6, 10, 18)· Kurwenal Bo Skovhus / Tómas Tómasson (6, 10, 18)· Melot Norbert Ernst· Brangäne Michaela Schuster / Janina Baechle (6, 10, 18)· Un pastor / Veu d’un mariner Voz de un marinero Francisco Vas· Un timoner Un timonel Manel Esteve Madrid

Tristan und Isolde de Richard Wagner

23, 27, 31 – 01 / 4, 6, 8, 10, 12, 16, 18, 20 – 02 – 2010

Drama musical en tres actes. Llibret del compositor basat en una llegenda medieval bretona segons la versió de Gottfried von Strassburg.Estrena el 10 de juny de 1865 al Teatre de la Cort de Munic. Estrena al Gran Teatre del Liceu el 8 de novembre de 1899. Drama musical en tres actos. Libreto del compositor basado en una leyenda medieval bretona segun la versión de Gottfried von Strassburg.Estreno el 10 de junio de 1865 en el Teatro de la Corte de Munich. Estreno en el Gran Teatre del Liceu el 8 de noviembre de 1899.

48 49

Peter Seiffert , Deborah Voigt

Hockney recupera en efecto el cuento infantil para explicar las desventuras de la reina irlandesa y el noble caballero encargado de conducirla ante el rey Marke. Y lo hace sin renunciar a su estética de colores primarios, convirtiendo el relato en un pop-up, uno de esos libros que despliegan vistosos escenarios tro-quelados para que la imaginación del niño corretee por ellos. Las brumas nórdicas asociadas a la poética wagneriana brillan aquí por su ausencia, y sin embargo el montaje es respetuoso con el contenido gracias a la iluminación. Añádase a ello una esmerada dirección de actores que consigue hacer olvidar el hiera-tismo estructural de la pieza. Pero todo eso no es todavía condición suficiente para un buen espectáculo. Falta la música. Y ahí es donde intervino la maestría de Sebastian Weigle para traducir la partitura en drama: dirección tensa y matizada, de fuertes contrastes expresivos sin perder la línea.”

El País. Agustí Fancelli. Wagner “pop”. 25 - 01 - 2010

”Deborah Voigt manté la franquesa en l’agut i un fraseig meticuós, un xic distanciat, que va fer de la seva Isolde una encarnació molt més reeixida que les heroïnes italianes vistes fins ara. Tristan duu Peter Seiffert al límit de les seves possibilitats, com les agòniques frases finals van subratllar, però el tenor alemany no s’amaga mai, i la calidesa d’un timbre que continua tenint un eminent substrat líric fa obviar alguns titubejos textuals. Al costat del conegut histrionisme de Bo Skovhus (Kurwenal), dues composicions majúscules: la Brangäne de Michaela Schuster (dominant el seu vibrant instrument en uns advertiments corprenedors) i el Marke tot emoció a flor de llavi de Kwangchul Youn. L’èxit va ser generalitzat.”

Avui. Xavier Cester. Wagner en coloraines. 25 - 01 - 2010

Kwangchul Youn

La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

“La aplaudida escenografía de David Hockney estrenada en 1987 en la Ópera de Los Ángeles ha tenido una importante presencia en los escenarios: fue repuesta una década después a petición de Plácido Domingo y ahora llega a Europa. El excelente trabajo del pintor reproduce su estilo lleno de colorido y de guiños al pop-art con una escenografía de gran profundidad, belleza y eficacia teatral en la que se da vida al drama amoroso wagneriano en un ambiente de leyenda y con un vestuario acorde al artista. La dirección de escena de Thor Steingraber estuvo llena de detalles que buscaron destacar la trama, para lo que contó con la superlativa iluminación de Duane Schüler. Pero una ópera de este calibre no se construye con éxito sin un excelente reparto vocal y un director musical de primera. El ex titular del foso liceísta, Sebastian Weigle, logró concertar la Orquesta Sinfónica del Liceo con gran conjunción, exce-lente empaste y cuidada disciplina para presentar una lectura de la partitura inteligente y no exenta de la exuberancia que requiiere en los desbordantes climax sonoros. Equilibró con solvencia el entramado sonoro con la efusividad de los protagonistas.”

La Razón. Fernando Sans-Rivière. El gran viaje de Wagner al pop-art. 25 - 01 - 2010

“Preguntarse a estas alturas de la película si es legítima la operación que el pintor David Hockney realizó en 1987 metiendo a Tristán e Isolda en el mundo del popart resulta ocioso. El drama wagneriano retomó el mito medieval y lo proyectó al siglo XX cargándolo ante litteram de las dos pulsiones fundamentales del inconsciente freudiano: eros y tanatos. Los mitos lo son precisamente porque valen para cada época. Al inicio de cada acto, Hockney coloca un telón transparente, tras el cual poco a poco se ilumina el cuadro, en que se lee en una preciosa letra times: Tristan und Isolde by Richard Wagner. Es una portada de libro.

Deborah Voigt, Michaela Schuster

50 51

Deborah Voigt, Peter Seiffert

“Cette production de Tristan und Isolde se caractérise d’abord par les splendides décors de David Hockney. Naïfs en apparence, comme peuvent l’être des enluminures, ils renvoient le drame à ses origines. Le château miniature du deuxième acte, les couleurs tranchées, les mouvements hiératiques, les frises et volutes décoratives sont autant de références à la peinture médiévale. À chaque tableau, une ligne de fuite incurvée comme un arc tendu, qui évoque un précipite, un abîme. S’y ajoute un extraordinaire traitement de la lumière qui marque l’évolution psycologique des personnages, compresse ou dilate le temps, comme une réflexion métaphysique qui annoncerait Parsifal.”

Opéra Magazine. Jean-Marc Proust. 04 - 2010

“Das Michaela Schuster etwa seit vielen Jahren eine unvergleichliche Brangäne ist und hier einmal mehr ihre eindringliche Deutung dieser Figur makellos abliefern würde, stand zu erwarten. (...) Peter Seifert als Tristan wuchs ihr im dritten Akt zu einem überragenden Partner, der zuvor klugerweise mit seinen stimmlichen Kräften hausgehalten hatte und deshalb ein beeindruckendes Finale gestalten honnte. Zu den eigentlichen Úberraschungen des Abends zählten jedoch der sängerdarstellerisch rundum úberzeugende Bo Skovhus in der Rolle des Kurwenal und der bewegende Auftritt Kwangchul Youns als König Marke.”

Nordbayerischer Kurier. Martin Köhl. Exquisite Sänger. 28 - 01 - 2010

“La distribution est superlative car tous les chanteurs disent le texte avec une élégance et une efficacité rare. Tous incarnent scéniquement admirablement leur personnage.”

Utmisol. Hubert Stoecklin. 23 - 01 - 2010

Kwangchul Youn, Michaela Schuster, Deborah Voigt

52 53

Al voltant de l’òpera Alrededor de la ópera

EDICIONS EDICIONES

· Programa de mà · Teresa Lloret: Argument. · Jaume Radigales: “Llum i simpatia”. · Francesc Cortés: “A qui pretenia saludar Donizetti amb una

opéra comique?”. · Biografies.· Full informatiu · Entrevista a Laurent Pelly.

ACCIONS AUDIOVISUALS ACCIONES AUDIOVISUALES

· Òpera Oberta. 16 de març de 2010. 28 universitats, 1.158 alumnes.· Anella cultural. 19 de març de 2010. 3 teatres, 570 espectadors. · Ràdio. Catalunya Música-UER, 10 de març de 2010, en directe. Radio Clásica, 16 de març de 2010, en directe. · Enregistrament en SD. 16 de març de 2010.

ALTRES ACCIONS

OTRAS ACCIONES

· Conferència de Marcel Cervelló. 4 de març de 2010 a la Sala d’Orquestra. Organitza Amics del Liceu.

· Prèvia. Sessió informativa sobre l’òpera. Tots els dies de funció al Foyer.

SERVEIS SERVICIOS

· Servei de sobretitulació.· Servei audiovisual a les localitats amb visió reduïda.

· Servei d’audiodescripció per a persones invidents. 19 de març de 2010.

Patrizia Ciofi, Juan Diego Flórez

· Direcció musical Dirección musical Yves Abel· Direcció d’escena Dirección de escena Laurent Pelly· Escenografia Escenografía Chantal Thomas· Vestuari Vestuario Laurent Pelly· Il·luminació Iluminación Joël Adam· Coreografia Coreografía Laura Scozzi· Dramatúrgia i nous diàlegs Dramaturgia y nuevos diálogos Agathe Mélinand· Assistents de la direcció d’escena Asistentes de la dirección de escena Elaine Kidd i Albert Estany· Assistent de l’escenografia Asistente de la escenografía Natascha Le Guen· Assistent del vestuari Asistente del vestuario Victoria James· Nova producció Nueva producción· Gran Teatre del Liceu (basada en la copro- ducció original del Metropolitan Opera House (Nova York), Royal Opera House Covent Garden (Londres) i Staatsoper de Viena)

La fille du régiment de Gaetano Donizetti

7, 9, 10, 12, 13, 14, 16, 19, 20, 22, 25 - 03 - 2010

Opéra comique en dos actes. Llibret de Jules-Henri Vernoy de Saint-Georges i Jean-François-Alfred Bayard. Estrena l’11 de febrer de 1840 a la Salle de la Bourse de l’Opéra Comique de París. Estrena a Barcelona el 30 d’agost de 1844 al Teatre Nou. Estrena al Gran Teatre del Liceu el 6 de novembre de 1850.Opéra comique en dos actos. Libreto de Jules-Henri Vernoy de Saint-Georges y Jean-François-Alfred Bayard. Estreno el 11 de febrero de 1840 en la Salle de la Bourse de la Opéra Comique de París. Estreno en Barcelona el 30 de agosto de 1844 en el Teatre Nou. Estreno en el Gran Teatre del Liceu el 6 de noviembre de 1850.

· Direcció del cor Dirección del coro José Luis Basso· Assistent de la direcció musical Asistente de la dirección musical· Ricardo Rodríguez Moreso

· Marie Patrizia Ciofi / Nino Machaidze (9, 12, 14, 20)· La marquesa de Berkenfield Victoria Livengood · La duquessa de Crakentorp Ángel Pavlovsky· Tonio Juan Diego Flórez / Antonio Gandía (9, 12, 14, 20)· Sulpice Pietro Spagnoli / Carlos Bergasa (9, 12, 14, 20)· Hortensius Àlex Sanmartí· Un notari Un notario Arnau Vilardebò· Un caporal Un cabo Josep Ribot· Un camperol Un campesino José Luis Casanova / Josep Lluís Moreno

54 55

Ángel Pavlovsky, Juan Diego Flórez

de Berkenfield (imponente Victoria Livengood) cantando unos compases de Rosor por sorpresa o con un sargento de mostacho y panza (Pietro Spagnoli) que parecía salido del TBO. Podría objetarse un exceso de concesiones a la galería, pero ahí es donde una producción demuestra su sabiduría: sometiendo los disparates a una propuesta coherente, sabia en los decorados, la iluminación y sobre todo en una milimé-trica dirección de actores. Añádase a ello un coro comprometido y en estado de gracia, y una dirección musical de tiempos vibrantes y volúmenes que nunca ponen en apuros a las voces, para concluir que pocas veces es dado ver un espectáculo tan redondo y admirable como esta Filie. El público comprendió que un ángel había pasado por el Liceo y repartió aplausos con generosidad. Incluidos los que dedicó a la dirección escénica. Increíble, pero cierto.”

El País. Agustí Fancelli. La fille que sedujo al Liceo. 8 - 03 - 2010

“El cas és que el muntatge de La fille du régiment estrenat diumenge al Liceu, amb magnífics intèrprets i una intel·ligent direcció escènica de Laurent Pelly, té la capacitat de satisfer plenament a uns i de convèn-cer els altres. Això perquè, amb el triomfant tenor peruà Juan Diego Flórez al capdavant, es pot disfrutar dels reptes que la partitura planteja als cantants mentre que, comptant amb les virtuts dramàtiques dels intèrprets que excel·leixen en el cas de la soprano italiana Patrizia Ciofi, la posada en escena aporta un distanciament irònic a l’exaltació patriòtica sense carregar-se la joie du vivre de l’ obra. És així que, per no contradir la felicitat a la qual tendeix el desenvolupament dramàtic, Pelly ha reconegut que no va atrevir-se a fer esclatar al final una bomba com a contrapunt al «salut» a la França que, amb el canvi d’època que substitueix les guerres napoleòniques per la I Guerra Mundial, va enviar a una carnisseria els soldats que

La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

“Pasó el ángel por el Liceo, ayer. Un ángel suntuoso, elegante, de vuelo soberbio, de aquellos que te cla-van en la butaca y te dejan allí aturdido, aplaudiendo, cuando tendrías que salir corriendo a escribir esta crónica. Una tarde de domingo muy grande. Bisó Juan Diego Flórez la célebre cabaletta de los nueve do de pecho. Es decir que en total cantó 18, pero tenías la sensación de que podía cantar hasta 27 o 36 sin despeinarse. Un triunfo a lo José Tomás en La Monumental. No hay puerta grande para sacar a los tenores a hombros, y es lástima porque Flórez merecía sin duda el honor: Está en el momento dulce de la carrera, seguro, valiente, artistazo de enormes recursos, probablemente hoy sin rival en el repertorio belcantista. (...) La primera que tiene que seducir al respetable es la hija de ese regimiento de granaderos franceses que da título a la ópera, la cantinera ardorosamente guerrera con otra cabaletta memorable a disposición, Salut à la France!, himno con el que el hábil compositor se metió a los franceses en el bolsillo. Patrizia Ciofi sacó un personaje extraordinario: una mezcla de Pippi Calzaslargas, Ginger Rogers y Rita Pavone, tronchante y a la vez llena de dulzura, ágil de cuerpo -¡qué susto cuando se sube de un brinco a la banqueta del piano!- y de línea de canto, un primor. Pero a sus méritos, que son muchos, hay que añadir los de la soberbia dirección escénica de Laurent Pelly en esta nueva producción para el Liceo basada en su celebrada producción para Nueva York, Londres y Viena. En este caso los soldados del regimiento son los enfants de la patrie de la I Guerra Mundial, un guiño a la influencia que La filie ejercería sobre el posterior universo de la opereta -Offenbach tocaba el violonchelo el día del estreno en París- y de ahí al cabaret: esta ópera con partes habladas permite introducir morcillas y hasta personajes inventados, como esa duquesa vagamente de Alba encarnada por un deslumbrante Angel Pavlovsky, por fin convertido en diva de ópera del Liceo (¡graciosísimo en los saludos!). Pero es que los guiños siguieron con la marquesa

Patrizia Ciofi, Pietro Spagnoli Victoria Livengood, Patrizia Ciofi

56 57

Patrizia Ciofi

havien partit amb una flor al fusell. En lloc de la bomba apareix en escena la imatge d’un gall: el cant del gall abans de la matança. Hi ha en aquesta posada en escena molts detalls irònics que donen una altra volada a l’òpera des del moment inicial en què la marquesa de Berkenfield (esplèndida Victoria Livingood) suposa equivocadament que ella és la madonna a la qual resen els camperols. Uns altres moments que ho exemplifiquen són el Rantanplan, cantat per una tropa que sembla borratxa, i l’entrada de la comitiva dels aristòcrates (que es mouen com zombis comandats per la duquessa de Crakentorp interpretada per un Ángel Pavlovsky que tot ho aprofita per deixar la seva empremta) al casament per poders que, finalment, no se celebrarà entre Marie i el fill de la duquessa. Marie es casa amb Tonio, que Juan Diego Flórez canta de manera esplèndida. Va abordar els nou do de pit amb una aparent facilitat i, davant dels aplaudiments entusiastes del públic, ho va repetir. Triomfador total, tot i que Patrizia Ciofi va estar divertida i exquisida.”

El Punt. Imma Merino. Triomf del do de pit i de la ironia. 10 - 03 - 2010

“Un nuevo éxito recogió la lectura escénica de Laurent Pelly en las funciones a cargo del segundo reparto de La fille du régiment reclutado por el Gran Teatre del Liceu. Esta modélica puesta en escena ha vuelto a contar con un cast concentrado y fiel a la acertada dirección de actores, moviéndose con soltura haciendo su propia versión de un montaje muy complejo y exigente. El coro volvió a estar es-cénicamente glorioso a sus anchas, sacándole partido a este goloso caramelo que diseñó Pelly. Los solistas poco tenían de segundo cast, ya que tanto la joven soprano Nino Machaidze como el también joven tenor Antonio Gandía -sin olvidar a Carlos Bergasa- poseen el talento como para conquistar a públicos exigentes. Ella dibujó a una Marie simpática, aunque la vertiente más caricaturesca de su rol se subrayó demasiado en la voz hablada, lejos de su robusta línea de canto, sin duda ideal para papeles de agilidad más dramáticos que exhibió bañado de un timbre privilegiado. Su control de las agilidades es absoluto, los filados seguros, el fraseo muy musical y de buen gusto; su juventud y sus extraordinarias dotes de actriz justifican la incorporación de este papel a su repertorio, con el que se nota que se lo pasa en grande. Lo mejor fue su «Il faut partir», tristísimo, seguro y sonoro. Antonio Gandía solucionó los escollos propios de Tonio con soltura, apuntando con acierto a los sobreagudos dándose tiempo para disfrutar del canto legato. Carlos Bergasa estuvo genial en su papel, consiguiendo una muy buena réplica de la sofisticada Marquesa de Victoria Livengood. Ángel Pavlovsky, muy en personaje, y el eficaz Àlex Sanmartí volvieron a congeniar con un público en apariencia frío, pero que al final demostró caer rendido a los encantos de Donizetti.”

ABC. Pablo Meléndez-Haddad. El encanto de Donizetti. 15 - 03 - 2010

“La Ciofi a enflammé le Liceu avec une étourdissante incarnation de la Fille du régiment de Donizetti.”

Scènes Magazine. François Leseur. 06 - 2010

58 59

Al voltant de l’òpera Alrededor de la ópera

Diana Damrau

EDICIONS EDICIONES

· Programa de mà · Teresa Lloret: Argument. · Jaume Radigales: “Delícies turques”. · Ekkehard Pluta: “Retrobaments inesperats, raptes frustats”. · Ivor Bolton: “Die Entführung aus dem Serail”. · Christof Loy: “Una advertència contra l’odi i la xenofòbia”. · Llibret. · Biografies.· Full informatiu · Entrevista a Christof Loy.

ACCIONS AUDIOVISUALS ACCIONES AUDIOVISUALES

· Cinemes. 21 d’abril de 2010. 156 sales, 15 països, 8.088 espectadors.· Òpera Oberta. 21 d’abril de 2010. 30 universitats, 1.225 alumnes.· Anella cultural. 21 d’abril de 2010. 7 teatres, 867 espectadors. · Televisió. Televisió de Catalunya. Hivern de 2011.· Ràdio. Catalunya Música i Radio Clásica, 21 d’abril de 2010, en directe. · Enregistrament en HD. 15 i 21 d’abril de 2010.

ALTRES ACCIONS

OTRAS ACCIONES

· Conferència de Pere Albert Balcells. 7 d’abril de 2010 a la Sala d’Orquestra. Organitza Amics del Liceu.

· Prèvia. Sessió informativa sobre l’òpera. Tots els dies de funció al Foyer.

SERVEIS SERVICIOS

· Servei de sobretitulació.· Servei audiovisual a les localitats amb visió reduïda.

· Servei d’audiodescripció per a persones invidents. 22 d’abril de 2010.

· Direcció musical Dirección musical Ivor Bolton· Direcció d’escena Dirección de escena Christof Loy· Escenografia i vestuari Escenografía y vestuario Herbert Murauer· Il·luminació Iluminación Olaf Winter· Assistents de la direcció d’escena Asistentes de la dirección de escena Axel Wiedauer, Bettina Giese i Natascha Ursuliak· Coproducció Coproducción Théâtre Royal de la Monnaie (Brussel·les) i Oper Frankfurt· Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu· Direcció del cor Dirección del coro José Luis Basso· Assistent de la direcció musical Asistente de la dirección musical Francesc Prat

· Selim Christoph Quest· Konstanze Diana Damrau / Agneta Eichenholz (13, 16, 19, 22)· Blonde Olga Peretyatko / Hendrickje van Kerckhove (13, 16, 19, 22)· Belmonte Christoph Strehl / Pavol Breslik (13, 16, 19, 22)· Pedrillo Norbert Ernst / Peter Marsh (13, 16, 19, 22)· Osmin Franz-Josef Selig / Jaco Huijpen (13, 16, 19, 22)

Die Entführung aus dem Serail de Wolfgang Amadeus Mozart

12, 13, 15, 16, 18, 19, 21, 22, 23 – 04 – 2010

Singspiel en tres actes. Llibret de Christoph Friedich Bretzner adaptat per Johann Gottlieb Stephanie el jove. Estrena el 16 de juliol de 1782 al Burgtheater de Viena. Estrena al Gran Teatre del Liceu el 3 de gener de 1928. Singspiel en tres actos. Libreto de Christoph Friedich Bretzner adaptado por Johann Gottlieb Stephanie el joven. Estreno el 16 de julio de 1782 en el Burgtheater de Viena. Estreno en el Gran Teatre del Liceu el 3 de enero de 1928.

60 61

La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

“Un compendi de les virtuts que van fer de Die Entführung aus dem Serail una de les representacions mozartianes més excepcionals dels últims lustres al Liceu el trobem en l’ària més famosa, “Martern aller Arten”. Diana Damrau va posar uns mitjans vocals de primera i una tècnica sobirana al servei d’una composició tan profunda com polièdrica del personatge de Konstanze. No estàvem davant d’un canari flauta en acció, sinó d’una dona que vivia, en pocs minuts, una tempesta d’emocions contradictòries, de la desesperació al desafiament, de la submissió a la ràbia. Va ser, també, un exemple, del treball de fina orfebreria de Christof Loy com a director d’actors. Evacuant quasi tot rastre de lleugeresa, de comèdia i d’orientalisme kitsch, Loy es va concentrar en la inestabilitat dels afectes, en la confusió dels sentiments, en la fragilitat de l’amor. No seran les fogoses declaracions de fidelitat un senyal d’inseguretat respecte la direcció real de l’estimació. Per això, els silencis, cabdals en aquesta proposta, estaven carregats de dubtes i de tensió. Per això, optar per un Selim madur (l’impactant Christoph Quest) desestabilitzava més les certeses. I per això el final no podia ser afirmatiu: mentre sona la patxanga a a turca, tots els personatges resten separats. Desconcertats. Si el concepte és opinable, la realització va ser impecable gràcies a uns cantants de gran capacitat actoral, com Damrau. Olga Peretyatko i Norbert Ernst van ser uns empolainats Blonde i Pedrillo, Franz Josef Selig un Osmin trucuent de veu tonant, i només el Belmonte, entre blanquinós i forçat, de Christoph Strehl va estar un graó per sota. La dinàmica batuta d’Ivor Bolton va evitar el traç gruixut i va preferir fer cantar la fusta. Ni massa notes ni massa paraules: un Rapte per a la reflexió intel·ligent.”

Avui. Xavier Cester. La fragilitat de l’amor. 14 – 04 – 2010

Franz-Josef Selig, Norbert Ernst Norbert Ernst, Christoph Strehl

Diana Damrau, Christoph Quest

62 63

· Direcció musical Dirección musical Michael Boder· Direcció d’escena Dirección de escena Uwe Eric Laufenberg· Escenografia Escenografía Christoph Schubiger· Vestuari Vestuario Jessica Karge· Il·luminació Iluminación Jan Seeger· Assistents de la direcció d’escena Asistentes de la dirección de escena Angela Brandt i Marcelo Buscaino· Producció Producción Semperoper Sächsische Staatsoper (Dresden)· Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu· Direcció del cor Dirección del coro José Luis Basso· Assistent de la direcció musical Asistente de la dirección musical Gueràssim Voronkov· Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers Director Josep Vila i Jover

Der Rosenkavalier de Richard Strauss

12, 13, 15, 16, 18, 19, 21, 22, 23 – 04 – 2010

Komödie für Musik en tres actes. Llibret de Hugo von Hofmannsthal. Estrena el 26 de gener de 1911 a la Königliches Opernhaus de Dresden. Estrena al Gran Teatre del Liceu el 2 d’abril de 1921.Komödie für Musik en tres actos. Libreto de Hugo von Hofmannsthal. Estreno el 26 de enero de 1911 en la Königliches Opernhaus de Dresde. Estreno en el Gran Teatre del Liceu el 2 de abril de 1921.

“Está claro que en la ópera nunca llueve a gusto de todos. Esto se volvió a demostrar en el Liceu con la adaptación de Christof Loy de El rapto en el serrallo, de Mozart. El director escénico recibió al final abucheos, a pesar de la coherencia y funcionalidad de un montaje que pone el acento en las transiciones de los sentimientos humanos. La soprano Diana Damrau triunfó en su debut en el coliseo con el exigente rol de Konstanze, la dama secuestrada por un barco de piratas y recluida en el harén del pachá Selim. Ella fue la gran protagonista de la noche, en la que también brillaron Franz-Josef Zeling (Osmin), con potente vocalidad y una notable vis cómica y dramática, Olga Peretyatko (Blonde) y Christoph Quest, encarnando al pachá en un papel exclusivamente de actor. El intérprete recreó con fuerza a un personaje ilustrado y finamente generoso con sus gestos de renuncia a su amada y de reconciliación, al desechar la posibilidad de la venganza que le planteaba tener en sus manos a Belmonte (Chistoph Strehl), hijo de su odiado enemigo. (...) Lo que en ese marco se desa-rrolla no es tanto el choque entre las civilizaciones cristiana e islámica. Loy aborda la ambigüedad de los sentimientos.”

El Periódico. César López Rosell. La gran noche de Diana Damrau. 14 – 04 – 2010

“Ivor Bolton entlocke dem Orquestra Simfónica del Gran Teatre del Liceu vibrierende Klänge von dra-matischem Puls; der Herzschlag des Orchesters entsprach Loys profunder Zeichnung menschlicher Schicksale.”

Orpheus. Bernd Hoppe. Verwirrungen im Serail. 05 / 06 – 2010

Christoph Quest, Diana Damrau

“Now Catalan operagoers have embraced Damrau as their new idol, and it’s easy to see –or rather, hear- why. Damrau’s crystal-clear sustained high notes, her total mastery of the Mozart melodic line and her charismatic stage presence announced from her very first entrance that we were in the presence of a great singer. Even if Loy’s staging was not to the taste of traditionalists, I found the production elegant, con-sistent and thought-provoking.”

Opera News. Roberto Herrscher. 07 – 2010

64 65

Al voltant de l’òpera Alrededor de la ópera

Josep Bros

EDICIONS EDICIONES

· Programa de mà · Teresa Lloret: Argument. · Ekkehard Pluta: “Una òpera mozartiana de fin de siècle”. · Gavin Plumley: “La màquina del temps vienesa”. · Ramon Oliver: “Der Rosenkavalier, la melangia d’un vals interromput”. · Llibret. · Biografies.· Full informatiu · Entrevista a Uwe Eric Laufenberg.

ACCIONS AUDIOVISUALS ACCIONES AUDIOVISUALES

· Òpera Oberta. 19 de maig de 2010. 30 universitats, 1.055 alumnes.· Ràdio. Catalunya Música, 13 de maig de 2010, en directe. · Enregistrament en SD. 19 de maig de 2010.

ALTRES ACCIONS

OTRAS ACCIONES

· Conferència de Jaume Radigales. 4 de maig de 2010 a la Sala d’Orquestra. Organitza Amics del Liceu.

· Prèvia. Sessió informativa sobre l’òpera. Tots els dies de funció al Foyer.

SERVEIS SERVICIOS

· Servei de sobretitulació.· Servei audiovisual a les localitats amb visió reduïda.

· Servei d’audiodescripció per a persones invidents. 22 de maig de 2010.

Francisco Vas, Julia Juon, Ofèlia Sala, Sophie Koch

· La Mariscala Martina Serafin· Baró Ochs Peter Rose / Bjarni Thor Kristinsson (22, 28)· Octavian Sophie Koch· Faninal Franz Grundheber· Sophie Ofèlia Sala· Marianne Amanda Mace· Valzacchi Francisco Vas· Annina Julia Juon· Comissari de policia Comisario de policía Alessandro Guerzoni· Majordom de la Mariscala / Hostaler Mayordomo de la Mariscala / Hostalero Roger Padullés· Majordom de Faninal Mayordomo de Faninal Josep Fadó· Notari Notario Marc Pujol· Cantant Cantante Josep Bros / Alessandro Liberatore (28)· Una modista Michelle Marie Cook· Perruquer Peluquero: Jesús J. González· Una vídua noble Una viuda noble Carme Ginesta· Tres òrfenes nobles Tres huérfanas nobles Sandra Codina, Marta Polo, Maria Such· Venedor d’animals Vendedor de animales Airam Hernández· Quatre lacais de la Mariscala Cuatro sirvientes de la Mariscala José Luis Casanova, Leo Paul Chiarot, Pierpaolo Palloni, Carles Prat· Quatre cambrers Cuatro camareros Ignasi Campà, Xavier Comorera, Sung Min Kang, Miquel Rosales· Porter Portero Dimitar Darlev· Mohammed Amiru Barbero / Rosendo Toichoa

66 67

Sophie Koch , Ofèlia Sala Martina Serafin

“Potser sí que el maquillatge, la cirurgia estètica o el Botox, que en temps de Strauss encara no s’havien inventat, poden esborrar amb més o menys encert les arrugues del rostre. Però amb les mans no hi ha res a fer. Unes mans envellides fotografiades en primer pla, com ara aquestes que el Liceu ha triat com a imatge gràfica que acompanya aquest extraordinari muntatge, no admeten cap mena de lifting ni parany. I és que no ens podem enganyar per molt que a la sublim obra de Strauss i del seu fantàstic llibretista Hugo von Hofmannsthal abundin els moments de gresca, els embolics i les mascarades, en el fons, del que s’està parlant tota l’estona -no de forma exclusiva, però sí de forma primordial és dels demolidors efectes del maleït pas del temps. I quan l’elegant, glamurosa i atractiva Princesa Mariscal, a un pas ja de la maduresa física, es queda sola a escena, aprofita sempre l’avinentesa per fer memòria. De fet, les seves memorables i doloroses reflexions sobre la perplexitat que provoca comprovar l’abisme que separa la imatge juvenil interior de la imatge real projectada cap a l’exterior, i les seves queixes a un Déu que ens permet tenir consciència d’aquesta decadència, són dignes del filòsof més lúcid. El primer magistral encert del director Uwe Eric Lau-fenberg consisteix precisament a haver sabut trobar una perfecta sintonia entre aquest rerefons que es mou per la comèdia i el rerefons social i polític que introdueix el seu muntatge situat a la Viena dels anys cinquanta del segle passat. Prenguem com a exemple el modèlic primer acte, que s’inicia entre penombres, mentre la Maríscala i el seu amant -un noiet acabat de sortir de l’adolescència- fan l’amor apassionadament. Quan la llum del dia comença a omplir la sumptuosa cambra de la princesa, comencem a veure ràpid el pobre estat de conservació en què estan aquestes estances. El decorat i la il·luminació il·lustren en la mateixa mesura l’estat d’ànim d’un personatge i l’estat en què es troba

La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

“¡Por fin llegó al Liceu la esperada ópera de Richard Strauss!, cumbre de su creación y obra maestra de primer nivel, y ha llegado con una puesta en escena que sin ser ninguna maravilla, por lo menos no ha concitado la indignación del público, que ha tributado un aplauso consistente a todos los elementos de la obra, empezando por los excelentes cantantes que le han dado vida: la mezzosoprano francesa Sophie Koch en el papel del Caballero, con una voz bien timbrada, suficiente en potencia y elegante en la línea de canto, la soprano vienesa Martina Serafin, alta y garbosa, con indudable personalidad escénica y dueña de una voz robusta y de timbre agradable y muy homogéneo, y Ofèlia Sala, la soprano ligera valenciana que ha superado los escollos de un papel nada fácil y tremendamente exigente en la zona aguda. Junto a ellos, el bajo Peter Rose, que ha dado vida al rudo Barón Ochs dándole una personalidad algo menos zafia que de costumbre, pero graciosamente actuado y con unos graves de campeonato como los que exige la partitura, salvados no con mucha fuerza, pero con suficiencia. Muy bien el veterano Franz Grundheber como Faninal, hábil Julia Juon como Annina, bien secundada por su Valzacchi (Francisco Vas) y excelente Amanda Mace como Marianne, con un trabajo escénico sobresaliente; Josep Bros cantó con coraje la incantable pieza del tenor italiano y otros cantantes locales de buen resultado fueron Roger Padullés en su doble papel, Josep Fadó como mayordomo y Marc Pujol como notario. El coro funcionó muy bien y la orquesta fue llevada por Michael Boder con la elegancia precisa para poner de relieve los mil y un pliegues de la soberbia partitura de Richard Strauss, con su maravilloso despliegue de combinaciones vocales e instrumentales y el increíble vals que da sopas con honda a los de su tocayo Johann II, el Strauss vienés.”

La Vanguardia. Roger Alier. Una recuperación. 12 – 05 – 2010

Amanda Mace, Franz Grundheber, Peter Rose, Ofèlia Sala

68 69

Sophie Koch, Martina Serafin

tot un país D’altra banda, si els petits moments serveixen per definir els grans espectacles, aquí teniu un moment d’aquells excepcionals: la Maríscala, sola, abans de sortir de casa seva, preparada ja per fer una nova actuació pública, es mira al mirall amb una mirada d’aquelles que despullen l’ànima, i mira tot seguit aquesta habitació buida en què ja mai més tornarà a abraçar-se amb el jovenet Octa-vian. Però no us emocioneu més del compte, cal deixar una bona reserva d’emocions per al segment final del tercer acte, quan té lloc un trio -vocal, amorós i subliminarment eròtic que us deixarà sense defenses. Es clar que, abans que l’ombra de la Mariscala baixi cap al soterrani on té lloc aquest tercer acte -un altre moment del tot memorable-, el director ens proposa passar el segon acte en un luxós i un pèl vulgar palau burgès. És per això mateix que des dels seus grans finestrals, que els paparazzi intenten escalar per fer la foto del compromís matrimonial de l’any, no es veuen pas els palaus de la Viena imperial, sinó paisatges gairebé industrials dominats pels llums de neó de les grans fàbriques. Un cop més, com passa també quan l’habitació de la Mariscala s’omple de turistes que contemplen aquest món en extinció amb esperit de tour operador, el comentari contemporani s’acobla com un guant al referent del passat, i no fa altra cosa que evidenciar encara més les intencions latents que ja reconeixem en l’original.”

Què Fem?. Ramon Oliver. El cavaller de la rosa. 21 – 05 – 2010

“Impeccable vocalement, Sophie Koch prouve, une fois de plus, qu’elle est l’un des meilleurs Octavian du moment, maîtrisant aussí bien la diction allemande (viennoise même) que le phrasé straussien.”

Opéra Magazine. Katia Choquer. 07 / 08 – 2010

Julia Juon

70 71

Al voltant de l’òpera Alrededor de la ópera

Thorbjorn Gulbrandsoy, Gabriel Bermúdez

EDICIONS EDICIONES

· Programa de mà · Teresa Lloret: Argument. · Francesc Cortés: “Música per descordar el riure i doblegar

la pedanteria”. · Llibret. · Biografies.

ACCIONS AUDIOVISUALS ACCIONES AUDIOVISUALES

· Ràdio. Radio Clásica i Catalunya Música, 29 de maig 2009, en directe.

ALTRES ACCIONS

OTRAS ACCIONES

· Prèvia. Sessió informativa sobre l’òpera. Tots els dies de funció al Foyer.

SERVEIS SERVICIOS

· Servei de sobretitulació.· Servei audiovisual a les localitats amb visió reduïda.

· Direcció musical Dirección musical Josep Vicent· Direcció d’escena Dirección de escena Emilio Sagi· Escenografia Escenografía Ricardo Sánchez-Cuerda· Vestuari Vestuario Gabriela Salaverri· Il·luminació Iluminación Eduardo Bravo· Coreografia Coreografía Diniz Sánchez· Assistent de la direcció d’escena Asistente de la dirección de escena Javier Ulacia· Assistent de l’escenografia Asistente de la escenografía Luis Galán García· Coproducció Coproducción Gran Teatre del Liceu i Teatro Arriaga de Bilbao· Orquestra Simfónica del Gran Teatre del Liceu· Assistent de la direcció musical Asistente de la dirección musical Arthur Post· Cor Madrigal, Directora Mireia Barrera

· Thérèse / La cartomàntica Maria Bayo· La venedora de diaris La vendedora de periódicos Gemma Coma-Alabert· La dama elegant La dama elegante Michelle Marie Cook· La dama grassa La dama gorda Inés Moraleda· El marit El marido Gabriel Bermúdez· El gendarme / El director David Menéndez· Presto Manel Esteve Madrid· Lacouf / El periodista Thorbjorn Gulbrandsoy· El fill El hijo Dimitrios Flemotomos· El senyor barbut El señor barbudo Marc Pujol

Les mamelles de Tirésias de Francis Poulenc

27, 29 – 05 – 2010

Opéra bouffe en un pròleg i dos actes. Llibret de Guillaume Apollinaire.Estrena el 3 de juny de 1947 a l’Opéra Comique de París. Estrena al Gran Teatre del Liceu.Opéra bouffe en un prólogo y dos actos. Libreto de Guillaume Apollinaire.Estreno el 3 de junio de 1947 en la Opéra Comique de París. Estreno en el Gran Teatre del Liceu.

72 73

Gabriel Bermúdez

La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

“El compositor se consideraba especialmente dotado de oído prosódico y lo demostró con creces en esta ópera que respira antidogmatismo por todos sus poros y hasta banalidad por varios de ellos, una banalidad convertida finalmente en material artístico de vanguardia. La música no se impone nunca como sistema -al modo de Wagner o Schönberg-, sino que bebe de muchas fuentes, sin jamás recurrir a la cita literal: valses, polcas, pasodobles, zardas, cuplés de music-hall y hasta cantatas de inspiración barroca se suceden a un ritmo trepidante en el que siempre brilla la palabra. El resultado es de una elegancia de limpia extracción francesa. Emilio Sagi se contagia a fondo de la libertad de la obra y propone un montaje descaradamente rosa y pop-almodovariano en el que señorea la ambigüedad sexual. Se incluye, por cierto, un desnudo integral masculino, yo diría que el primero que se ha visto en el Liceo. Ni el más leve signo de protesta por parte del público, al contrario: muchas carcajadas y al final largos aplausos. Finalmente estas Mamelles valen la pena por la interpretación. María Bayo ofrece una/un Thèrese/Tirésias de gran calibre. La voz se la ha ensanchado, por lo que afronta la parte, nada fácil, con una pasmosa seguridad. Pero la soprano arrastra sobre todo por su conocido desparpajo escénico y la vitalidad que insufla al personaje. Le da la réplica de marido ma-ternal un Gabriel Bermúdez de voz transparente por la que fluyen gozosas las palabras de Apollinaire. Buen nivel el resto del reparto, con especial mención del director de pista-gendarme (¡sale de todo en esta gran farsa!) incorporado por David Menéndez. Efectiva la dirección musical de Josep Vicent y buenas prestaciones del Cor Madrigal.”

El País. Agustí Fancelli. Tetas voladoras. 29 – 05 – 2010

David Menéndez

María Bayo

74 75

· Direcció musical Dirección musical Michael Boder· Direcció d’escena Dirección de escena Gilbert Deflo· Escenografia i vestuari Escenografía y vestuario William Orlandi· Il·luminació Iluminación Albert Faura· Coreografia Coreografía Nadejda L. Loujine· Assistent de la direcció d’escena Asistente de la dirección de escena Albert Estany· Producció Producción Gran Teatre del Liceu Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu· Assistent de la direcció musical Asistente de la dirección musical Gueràssim Voronkov· Direcció del cor Dirección del coro José Luis Basso· Escolania de Montserrat Director Bernat Vivancos i Farràs· Amb la participació de Cor Intermezzo

Pikovaia Dama de Piotr I. Txaikovski

19, 22, 25, 28 – 06 / 1, 4 – 07 – 2010

Ópera en tres actes. Llibret de Modest I. Txaikovski, basat en l’obra homònima de Puixkin.Estrena el 7 de desembre de 1890 al Teatre Mariinski de Sant Petesburg. Estrena al Gran Teatre del Liceu l’1 de desembre de 1922. Ópera en tres actos. Libreto de Modest I. Tchaikovski, basado en la obra homónima de Puchkin.Estreno el 7 de diciembre de 1890 en el Teatro Mariinski de San Petersburgo. Estreno en el Gran Teatre del Liceu el 1 de diciembre de 1922.

· Hermann Misha Didyk· Comte Tomski Conde Tomski / Zlatogor Lado Ataneli· Príncep Ieletski Príncipe Yeletski Ludovic Tézier· Txekalinski Francisco Vas· Surin Alberto Feria· Txaplitski Mikhail Vekua· Narumov Kurt Gysen· La comtessa La condesa Ewa Podles· Lisa Emily Magee· Polina / Milvozor Elena Zaremba· La governanta La gobernanta Stefania Toczyska· Maixa Claudia Schneider· El mestre de cerimònies El maestro de ceremonias Jon Plazaola· Prilepa Michelle Marie Cook

“Divertida, gamberra pero luminosa y musicalmente brillante. Les mamelles de Tirésias, la surrealis-ta ópera de Poulenc, vivió su estreno, el jueves, en el Liceu con una gran acogida del público que aplaudió a todos los participantes de la función pero de forma especial a María Bayo, protagonista de la puesta en escena de Emilio Sagi con dirección musical de Josep Vicent. El autor escribió el libreto a partir de la pieza del teatro del absurdo de Apollinaire. Esto se nota en la ligazón entre la ágil y variada partitura y el texto, que Sagi ha acentuado con su colorista y cabaretista montaje. El tono rosa preside el vestuario y los decorados del alocado universo de esta comedia desarrollada en dos niveles de escenario. Los personajes principales circulan durante la función con altos zapatos de tacón, lo que añade una componente más al tono de ambigüedad sexual del disparatado argumento. La sutil y exquisita música de Poulenc nos remite en algunos pasajes a la opereta vienesa por la continua inserción de polcas y valses, pero también muestra la fuerza de un lenguaje personal con infuencias de Debussy, Stravinski.”

El Periódico. César López Rosell. Delicioso divertimento. 29 – 05 – 2010

“Explorant la veine surréaliste du livret, Emilio Sagi opte pour un burlesque assumé, gommant l’aspect mo-ralisateur du message incitant les femmes à procréer et à se dévouer à leurs enfants. Ici, ce sont d’ailleurs les hommes qui arborent les attributs féminins: le Directeur achève son introduction en talons aiguilles et porte-jarretelles, le Mari, vêtu de rose, est entouré d’éphèbes en petite tenue.”

Opéra Magazine. Katia Choquer. Un vrai moment de plaisir et de joie. 07 / 08 – 2010

Gabriel Bermúdez, María Bayo

76 77

Elena Zaremba, Emily Magee Emily Magee, Ewa Podles

La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

“Hasta 14 solistas, orquesta al pleno, dobles coros a profusión, coro de voces blancas y ballet. Añádanse siete cambios de escenas en tres actos. No por conocida -se estrenó en 1992, se repuso en 2003-, la producción que dirige Gilbert Deflo merece menos elogios. Es un gran acierto el trabajo del doble plano para situar el drama psicológico del personaje en primer término, vestido con su impecable uniforme de oficial del ejército imperial, sobre fondo negro, detrás del cual se prepara el siguiente cambio de escena. Bien es cierto que algunos se alargan por encima de lo deseable, pero los más resultan muy buenos, como la utilización del coro de jugadores como telón para descubrir la escena del crimen final alrededor de la fatídica mesa. Por supuesto, tras el suicido vuelve a caer el fondo negro, dejando a Hermann solo, mientras la orquesta apura la coda. El mafioso siempre muere solo, nos recuerda el foco que hace caer sobre él Albert Faura, sabio iluminador.”

El País. Agustí Fancelli. Para olvidar la crisis. 21- 07 - 2010

“Las buenas producciones propias, como en cualquier otro teatro del mundo son un patrimonio único y muy caro y por ello deben de irse reponiendo con orgullo y satisfacción, como prueba de la excelen-cia de su política artística, y no sólo pensar en ellas en época de crisis. Por ello, es interesante que el Liceo presente por tercera vez en dos décadas esta vistosa y cuidada puesta en escena de La dama de picas, firmada por William Olandi y dirigida por Gilbert Deflo. Desde el punto de vista musical hay que destacar la labor del cada vez más apreciado director musical del teatro, Michael Boder, quien ofreció una lectura vibrante y suntuosa de una de las óperas de mayor éxito de Chaikovsky, frente a una Sinfónica del Liceo muy compacta y sin altibajos. (Misha Didyk), ofreció buena presencia escéni-

Misha Didyk, Ewa Podles

Al voltant de l’òpera Alrededor de la ópera

EDICIONS EDICIONES

· Programa de mà · Teresa Lloret: Argument. · Haroldo Maglia: “Puixkin i els dos camins de l’ànima russa”. · Jesús Trujillo Sevilla: “El triangle pèrfid”. · Biografies.· Full informatiu · Entrevista a Michael Boder.

ACCIONS AUDIOVISUALS ACCIONES AUDIOVISUALES

· Cinemes. 1 de juliol de 2010. 133 sales, 17 països, 2.754 espectadors.· Ràdio. Radio Clásica i Catalunya Música, 22 de juny de 2010, en directe. · Enregistrament en HD. 28 de juny i 1 de juliol de 2010.

ALTRES ACCIONS

OTRAS ACCIONES

· Conferència de Santiago Martín Bermúdez. 16 de juny de 2010 a la Sala d’Orquestra. Organitza Amics del Liceu.

· Prèvia. Sessió informativa sobre l’òpera. Tots els dies de funció al Foyer.

SERVEIS SERVICIOS

· Servei de sobretitulació.· Servei audiovisual a les localitats amb visió reduïda.

78 79

Misha Didyk, Lado Ataneli

ca y dotes actorales junto a una voz importante y adecuada, típicamente eslava, que quizá se mostró algo metálica en los agudos y con una cierta contención en su proyección pero que consiguió un importante triunfo. Ludovic Tézier, fue un lujo como el Príncipe Yeletsky, especialmente en su hermosa aria del segundo acto. El georgiano Lado Antaneli fue otro de los cantantes de interés de este amplio reparto y ofreció un Conde Tomsky muy completo y musical. Entre el reparto femenino Ewa Podies fue una dama de picas impactante y turbadora, con una interpretación de gran nivel canoro y actoral. La estadounidense Emily Magee resultó una más que solvente Lisa mientras que la rusa Elena Zaremba derrochó medios y expresividad en su breve papel de Polina.“

La Razón. Fernando Sans Rivière. Chaikovsky pone una pica en el Liceo. 22 - 06 - 2010

Emily Magee, Misha Didyk Ewa Podles

80 81

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Cor del Gran Teatre del Liceu

· La dama pàl·lida La dama pálida Alba Bosch· La dama indiferent La dama insignificante Claudia Schneider· La dama venerable Inés Moraleda· La vella suspecta La vieja sospechosa Elzbieta Ardam· El jugador eufòric El jugador eufórico Jon Plazaola· El jugador geperut El jugador jorobado Airam Hernàndez· El jugador infortunat El jugador desafortunado Manel Esteve Madrid· El jugador vell El viejo jugador Marc Pujol· Sis jugadors Seis jugadores Xavier Comorera, Dimitar Darlev, Gabriel Diap, Airam Hernández, Graham Lister, Pierpaolo Palloni

Al voltant de l’òperaAlrededor de la ópera

EDICIONS EDICIONES

· Programa de mà · Teresa Lloret: Argument. · Francesc Cortés: “Música i gesticulació en El

jugador, o sia la diferència entre desenteranyinar o vendre trastos vells”.

· Llibret. · Biografies.

ACCIONS AUDIOVISUALS ACCIONES AUDIOVISUALES

· Ràdio. Radio Clásica i Catalunya Música, 29 de juny de 2010, en directe.

ALTRES ACCIONS OTRAS ACCIONES

· Prèvia. Sessió informativa sobre l’òpera. Tots els dies de funció al Foyer.

SERVEIS SERVICIOS

· Servei de sobretitulació.· Servei audiovisual a les localitats amb visió reduïda.

· Direcció musical Dirección musical Aleksandr Anissimov· Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i Cor del Gran Teatre del Liceu· Direcció del cor Dirección del coro José Luis Basso· Assistent de la direcció musical Asistente de la dirección musical Arthur Post

El jugador de Serguei Prokófiev

26, 29 – 07 – 2010 (En ocasió de Pikovaia Dama. En versió de concert)

Òpera en quatre actes. Llibret del compositor basat en la novel·la homònima de Fiódor M. Dostoievski. Estrena el 29 d’abril de 1929 al Théâtre de la Monnaie de Brusel·les. Estrena al Gran Teatre del Liceu.Ópera en cuatro actos. Libreto del compositor basado en la novela homónima de Fiódor M. Dostoievski. Estreno el 29 de abril de 1929 en el Théâtre de la Monnaie de Bruselas. Estreno en el Gran Teatre del Liceu.

· El general Vladimir Ognovenko· Polina Olga Guryakova· Aleksei Mikhaïl Vekua· L’àvia La abuela Elena Obraztsova· El marquès El marqués Stephan Rügamer· Mr. Astley Joan Martín-Royo· Blanche Olga Savova· Príncep Nilski / El jugador malaltís Príncipe Nilsky / El jugador enfermizo Francisco Vas· Baró Würmerhelm Mariano Viñuales· Potàpitx Plamen Kumpikov· El director del casino Pavel Kudinov· Primer crupier Robert Hebenstreit· Segon crupier Segundo crupier Gregory Bonfatti· L’anglès gras El inglés gordo Kurt Gysen· L’anglès prim El inglés delgado Alberto Feria· La dama empolainada La dama emperifollada Beatríz Jiménez

82 83

Olga Guryakova

La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

“Sabe mal, pero ¿por qué funciona tan bien la OBC en cuanto a la contratación de solistas vocales cuan-do va al Liceu? Porque el repartazo reclutado para defender esta obra maestra desconocida de Prokofiev -de contenido argumental tan violento como pasado de vueltas, eco nada sutil de La Dama de picas, de Chaikovsky- ha sido modélico. Ayudó a esta percepción contar con las voces en un absoluto primer plano y con la equilibrada batuta de Alexander Anissimov, que hizo palpitar esta rítmica tensa partitura, propia de una obra tan, pero tan, teatral que escucharla en concierto ha sido un crimen... (...) El caso es que, pese a todo, el público disfrutó con la entrega de una OBC concentrada y eficaz y de unas voces expertas, sono-ras y fascinantes como las de Stephen Rügamer (Marqués) Vladimir Ognovenko (General), estridentes y atractivas como las de Mijaíl Vekua (Alexei; este voluntarioso y dotado tenor estaba contratado para hacer el pequeño papel del Jugador jorobado), Olga Savova (Blanche) y Olga Guryakova (Polina), dúctiles y maleables como las de Joan Martín-Royo míticas y legendarias, como la de Elena Obraztsova. Todos ellos, junto un inmenso y efectivo plantel de comprimarios, entre los que se encontraban valores seguros como Francisco Vas, Manel Esteve o Jon Plazaola.”

ABC. Pablo Meléndez-Haddad. Faltó la ruleta. 28 - 06 - 2010

“La OBC, el coro de la casa y un destacado elenco de solistas mayoritariamente rusos, bien dirigidos por un experto en la partitura como Alexander Anissimov, han llevado a buen puerto esta obra maestra de la dramaturgia musical. Pero su aplaudida interpretación no puede evitar la sensación de la oportunidad perdida que supone haber renunciado a una première con la escenificación de la ópera. (...) Pero eso no cuestiona grandes interpretaciones como la del imponente bajo Vladimir Ognovenko como general. La se-

Mikhail Vekua

84 85

Elena Obraztsova

ductora Olga Guryakova compone una expresiva Polina servida con una matizada vocalidad y Mijail Vekua responde al perfl del preceptor obsesionado por Polina y por el juego, y expone con bellos agudos su loco personaje. La legendaria Elena Obraztsova exhibe su gran presencia escénica y los recursos vocales que aún atesora para dar vida a la abuela millonaria, y Stephan Rügamer cumple como marqués.”

El Periódico. César López Rosell. !Hagan juego, señores! 28 - 06 - 2010

“Tanmateix, Vekua va aprofitar l’oportunitat i amb una gran dignitat va interpretar aquest jugador lliurat al seu destí. És a partir d’aquí que pot començar a fer-se la volta a la fatalitat (...) per arribar a concloure que El juga-dor ha estat una de les experiències del Liceu més felices d’aquesta temporada que ara acaba. (...) Els que hi érem, però, ho vam disfrutar i aplaudir. No hi va haver representació, però a l’escenari hi va haver una gran orquestra (l’OBC) que ha provocat comparacions forçosament odioses, però suposo que inevitables, amb la del Liceu. Hi va haver un magnífic general amb una veu elegant i amplíssima (el baix Vladimir Ognovenko) i una excel·lent Polina, de la qual el jugador sembla estar-ne enamorat a contracor, a través de Olga Guriakova. I també hi va haver la mezzosoprano Elena Obraztsova, una figura reverencial que, passats els 70 anys, continua trepitjant els escenaris amb una veu afectada pel pas del temps però amb una força escènica intacta que va fer que, a la fi del segon acte en què apareix l’àvia disposada a dilapidar la seva fortuna a la ruleta, la funció adquirís una més gran intensitat que va culminar amb l’esplèndida segona escena del quart i últim acte, en què el jugador va de taula en taula fent saltar la banca. Original i lliure, un punt i a part de la composició operística.”

El Punt. Imma Merino. Una bona aposta. 1 - 07 - 2010

· Direcció musical Dirección musical Miquel Ortega· Direcció d’escena Dirección de escena Luis Olmos· Escenografia Escenografía Jon Berrondo· Vestuari Vestuario María Luisa Engel· Il·luminació Iluminación Juan Gómez Cornejo· Coreografia Coreografía Florencio Campo· Assistent de la direcció d’escena Asistente de la dirección de escena Maite Marín· Assistent de l’escenografia Asistente de la escenografía Roger Orra· Assistent de vestuari Asistente de vestuario Rosa Engel· Assistent de la il·luminació Asistente de la iluminación David Hortelano· Producció Producción Teatro de la Zarzuela (Madrid)· Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu· Direcció del cor Dirección del coro José Luis Basso· Assistent de la direcció musical Asistente de la dirección musical Gueràssim Voronkov· Laud’Ars, Director Manuel Gómez Llorente

Doña Francisquita d’Amadeu Vives

24, 25, 27, 28, 29, 30 – 07 – 2010

Comèdia lírica en tres actes. Llibret de Federico Romero i Guillermo Fernández-Shaw, basat en La discreta enamorada de Lope de Vega.Estrena el 17 d’octubre de 1923 al Teatro Apolo de Madrid. Estrena a Barcelona el 1924 al Teatre Nou. Estrena al Gran Teatre del Liceu el 7 de febrer de 1933.Comedia lírica en tres actos. Libreto de Federico Romero y Guillermo Fernández-Shaw, basado en La discreta enamorada de Lope de Vega.Estreno el 17 de octubre de 1923 en el Teatro Apolo de Madrid. Estreno en Barcelona el 1924 en el Teatre Nou. Estreno en el Gran Teatre del Liceu el 7 de febrero de 1933.

86 87

Julio Morales, Josep Bros

Al voltant de l’òpera Alrededor de la ópera

EDICIONS EDICIONES

· Programa de mà · Teresa Lloret: Argument. · Eva Sandoval: “L’èxit de la discreció”. · Biografies.· Full informatiu · Entrevista a Luis Olmos.

ACCIONS AUDIOVISUALS ACCIONES AUDIOVISUALES

· El Liceu a la platja. Projecció a la platja de la Barceloneta, al jardí del Palau Robert de Barcelona i a Ca l’Estruch de Sabadell. 28 de juliol de 2010.

· Televisió. Televisió de Catalunya. 28 de juliol de 2010, en directe.· Ràdio. Catalunya Música, 25 de juliol de 2010, en directe. Radio Clásica, 28 de juliol de 2010, en directe. · Enregistrament en HD. 25 i 28 de juliol de 2010.

ALTRES ACCIONS

OTRAS ACCIONES

· Conferència de Javier Pérez Senz. 20 de juliol de 2010 a la Sala Romano Gandolfi. Organitza Amics del Liceu.

· Prèvia. Sessió informativa sobre l’òpera. Tots els dies de funció al Foyer.

SERVEIS SERVICIOS

· Servei de sobretitulació.· Servei audiovisual a les localitats amb visió reduïda.

· Servei d’audiodescripció per a persones invidents. 29 de juliol de 2010.

Milagros Martín, Josep Bros, Julio Morales

· Francisquita María José Moreno / Mariola Cantarero (25, 28, 30) / Sonia de Munck (27, 29)· Aurora la Beltrana Marina Pardo / Milagros Martín (25, 28, 30) · Fernando Àlex Vicens / Josep Bros (25, 28, 30) / Carlos Cosías (27)· Cardona Emilio Sánchez / Julio Morales (25, 28, 30) · Doña Francisca Amelia Font· Don Matías Enrique Baquerizo· Lorenzo Pérez Arturo Pastor· Irene la de Pinto Isabel Cámara· Juan Andrés Juan Matute· El lañador Xavier Martínez· La buhonera Elizabeth Maldonado / Mónica Luezas (28, 29, 30)· El sereno Josep Lluís Moreno· Cofrades Airam Hernández, Daniel M. Alfonso, Carles Prat· Doña Liberata Anna Oliva· Doña Basilisa Miglena Savova

· Un cura / El guitarrista David Martín· La mamá Angèlica Prats· Niñas Núria Lamas, Núria Cors· Miliciano Joan Josep Ramos· Torero Gabriel Diap· Maja Eun Kyung Park· Jornalero / Padrino Juan Viadas· La mujer del jornalero / Madrina Encarna Piedrabuena· El hijo del jornalero Iván Luis Agrelo· La aguadora Virginia Flores· Dependientes Joan Prados, Jordi Figueras, Josep M. Bosch· La naranjera Sonia Castilla· El liberal Luis Romero· El aguador / Un hombre Ignacio Castro

88 89

Mariola Cantarero, Julio Morales

La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

“Cada vez más afianzada y consolidada en el repertorio lírico-ligero, la soprano María José Moreno superó con nota los escollos de la Canción del ruiseñor reservada al papel titular. La otra página célebre de la partitura, la romanza Por el humo se sabe dónde está el fuego, se culminó con el esperado y estentóreo la bemol sobreagudo gracias a la esforzada tarea de un Álex Vicens que, si bien pasó algún apuro en la segunda parte, fue un Fernando solvente a pesar de un timbre muy nasal. Cumplieron dignamente Emilio Sánchez (Cardona) y Enrique Baquerizo (Don Matías), al lado de la suficiente Beltrana de una Marina Pardo mejor actriz que cantante.”

La Vanguardia. Jaume Radigales. Cierre zarzuelero. 26 - 07 - 2010

“Vint-i-dos anys ha trigat la Francisquita a tornar al Gran Teatre del Liceu i ho ha fet estilitzada i sense estereotips costumistes, decidida a convèncer en la producció del Teatre de la Zarzuela amb decorats de Jon Berrondo i una direcció actoral de Luis Olmos que la fa festiva, que no pas castissa. L’esquemàtica escenografia es basa en els colors i la luminotècnia aplicats a un encaix de portes grises que es desple-guen configurant laberints neutres per on bull el vell Madrid. El moviment general és fluid i coreogràfic i cal admirar la implicació del cor en aquest sentit.”

El Punt. Xavier Casanovas Danés. Sense cap arruga. 27 - 07 - 2010

Mariola Cantarero, Josep Bros, Milagros Martín

92

96

98

English National Ballet

Sasha Waltz & Guests

The Royal Ballet

Temporada artística

Dansa Danza

English National Ballet

Sasha Waltz & Guests

The Royal Ballet

92 93

· Direcció musical Dirección musical Nigel Gaynor / Tim Carey· Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu· Direcció artística Dirección artística Wayne Eagling

English National Ballet

3, 4, 5, 6, 8, 9, 10 – 09 – 2009

Les Sylphides

· Coreografia Coreografía Michel Fokine· Música Frédéric Chopin (amb orquestració de Roy Douglas)· Direcció d’escena Dirección de escena Alicia Markova· Escenografia Escenografía Geoffrey Guy (a partir de Corot)· Vestuari Vestuario inspirat en Alexandre Benois· Il·luminació Iluminación David Mohr

· Poeta Esteban Berlanga / Anton Lukovkin / Dmitri Gruzdyev / Vadim Muntagirov· Vals Crystal Costa / Kei Akahoshi / Adela Ramírez· Masurka Erina Takahashi / Elena Glurdjidze / Anaïs Chalendard· Preludi Preludio Begoña Cao / Daria Klimentová / Fernanda Oliveira

L’espectre de la rose

· Coreografia Coreografía Michel Fokine· Música Carl Maria von Weber· Escenografia i vestuari Escenografía y vestuario Geoffrey Guy (a partir dels dissenys de Léon Bakst)

· Noia Chica Ksenia Ovsyanick / Gina Brescianini / Anaïs Chalendard · Espectre Espectro Anton Lukovkin / Daniel Gaudiello

La mort del cigne

· Coreografia Coreografía Michel Fokine· Música Camille Saint-Saëns· Vestuari Vestuario Karl Lagerfeld per a Chanel (a partir dels dissenys de Léon Bakst)· Confecció del tutú Confección del tutú Lamarie Atelier (París)

· El cigne El cisne Elena Glurdijdze / Anaïs Chalendard

Faun(e)

· Coreografia Coreografía David Dawson· Coreografia original Coreografía original L’après-midi d’un faune de Vàtslav Nijinski· Música Claude Debussy· Escenografia Escenografía David Dawson· Vestuari Vestuario Yumiko Takeshima· Il·luminació Iluminación David Dawson· Interpretació en directe de la música (piano) Interpretación en directo de la música (piano) Chris Swithinbank, Tim Carey i Nigel Gaynor

· Esteban Berlanga, Raphaël Coumes-Marquet

Schéhérazade

· Coreografia Coreografía Nicholas Beriozoff (a partir de l’original de Michel Fokine)· Música Nikolai Rimski-Kórsakov· Escenografia i vestuari Escenografía y vestuario Geoffrey Guy (a partir dels dissenys de Léon Bakst)

· Zobieda Elena Glurdjidze / Begoña Cao· Esclau daurant Esclavo dorado Dmitri Gruzdyev / Arionel Vargas· Sharyar Fabian Reimair / James Streeter· Zeman Daneil Jones / James Streeter · Cap dels eunucs Jefe de los eunucos Juan Rodríguez / Daniel Jones

94 95

EDICIONS EDICIONES

· Programa de mà. · Homenatge als Ballets Russes en

el centenari de la seva fundació. · Teresa Sesé: “De quan els Balls

Russos van enlluernar el Liceu”. · Biografies.

SERVEIS SERVICIOS

· Servei audiovisual a les localitats amb visió reduïda.

Al voltant de l’espectacleAlrededor del espectáculo

La mort del cigneL’espectre de la rose SchéhérazadeFaun (e)

La premsa ha dit (selecció)La prensa ha dicho (selección)

“Llegó lo más esperado de la velada con la Muerte del Cisne, el paradigma del ballet que auspició la aclamada Pavlova, que apareció encarnada en la bailarina Elena Glurdijdze, que llegó enfundada en un vestuario de plumas naturales que hizo suspirar y aplaudir apasionadamente al público. Logró su ovación por su fuerza y por su convicción interpretativa. Eso era lo esperado y lo deseable para la velada que abría la temporada del coliseo barcelonés: revivir la misma emoción de aquellos años, de aquel principio de siglo XX, aunque cabría plantearse si en las artes escénicas en vivo, es eso realmente posible. En este sentido, la famosa máxima que dice aquello de que todo debe cambiar para así lograr que nada cambie se resolvió soprendentemente en la penúltima pieza de la noche, en Faun(e), un fascinante dueto de Dawson, quien revisitó la esencia y el alto voltaje de volup-tuosidad e innovación que Nijinsky mostró ya desde su primera coreografía, L’après-midi... Lo logró manteniendo los caracterís-ticos movimientos de manos del bailarín, la composición en el plano frontal y una puesta en escena reconociblemente contem-

poránea: escenario negro y desnudo y dos pianos y sus sendos pianistas enfrentados diametralmente a ambos extremos de el escenario.Bravo para Berlanga y Coumes-Marquet, que marcaron el destello de energías y complicidades que debió exigir el apasionado Diaghilev. Bravo.”

El Mundo. Rosalia Ayuso: ¿Revivir el esplendor? 5 - 9 - 2009

“Magnífico regalo el que brinda el English National Ballet al presentar un programa en el que recupera algunas de las míticas coreografías de los Ballets Rusos de Diaghilev, compañía que revolucionó la his-toria de la danza del siglo XX. (…) Todo un lujo enriquecido por la interpretación en directo de la música a cargo de la Orquesta de la Academia del propio Liceo dirigida por Nigel Gaynor. La interpretación de cada una de las piezas bailadas por el English National Ballet fue deslumbrante, exquisita y perfecta técnicamente. A las piezas clásicas de Michel Fokine se suma una novedad. Una coreografía del joven creador londinense David Dawson, que utiliza de forma moderna el vocabulario de la danza clásica y que aceptó crear la obra Faun(e) inspirada en La siesta de un fauno, que Nijinski creó y bailó para los Ballets Rusos.”

El País. Carmen del Val. Los Ballets Rusos, 100 años después. 5 - 09 - 2009

96 97

Sasha Waltz & Guests

1, 2, 3 – 2 – 2010

Impromptus

· Direcció i coreografia Dirección y coreografía Sasha Waltz· Música Franz Schubert· Escenografia Escenografía Thomas Schenk i Sasha Waltz· Vestuari Vestuario Christine Birkle· Il·luminació Iluminación Marin Hauk

BALLARINS BAILARINES

· Juan Kruz Diaz de Garaio Esnaola, Luc Dunberry, Delphine Gaborit, Yael Schnell, Claudia de Serpa Soares, Xuan Shi, Niannian Zhou.

SOLISTES SOLISTAS

· Mezzosoprano Ruth Sandhoff · Piano Cristina Marton

EDICIONS EDICIONES

· Programa de mà. · Omar Khan: “De sobte, Sasha Waltz”. · Biografies.

SERVEIS SERVICIOS

· Servei audiovisual a les localitats amb visió reduïda.

Al voltant de l’espectacleAlrededor del espectáculo

ImpromptusImpromptus

La premsa ha dit (selecció)La prensa ha dicho (selección)

“Tras la complejidad coreográfica y escénica de Sasha Waltz en Dido and Aeneas llega al escenario del Liceu Impromptus, una pieza aparentemente más elemental, espontánea y fresca, pero llena de sutilezas y complejidad. (...). Entrando en esa inteligente doble faz -no podía ser de otro modo- el público queda cautivado. La escena se organiza en dos superficies blancas e inclinadas, junto a un enorme panel romboidal colgado que se balancea al fondo del escenario. Todo interactua entre sí, sin fricción. Los bailarines aparecen y desparecen entre esas formas, suben, y bajan desde los dos planos; mientras que los nueve fragmen-tos musicales (¡bravo por la complicidad de la mezzo y el piano!) proveen de las diferentes atmósferas. Ahí empieza un recorrido por el alma humana y su tremenda fragilidad, en una coreografía sin afectación: en un segundo se hacen y se deshacen los senti-mientos y emociones como por arte de magia.”

El Mundo. Rosalia Ayuso. Cautivador arrebato lírico. 4 - 2 - 2010

“Los Impromptus de Schubert dan el tono de la pieza coreográfica: lírico y melancólico, sentido. Pero también impulsan su registro formal y, de rebote, ofrecen una posible insinuación temática, obligados los intérpretes a los mismos lances vir-tuosos a los que se ve forzada la pianista en más de una ocasión. La música de cuerpos no siempre en equilibrio queda subrayada tras lar-gos silencios y quietudes. El lengua-je es esencial, pulida la gramática, reducido el vocabulario, tan enérgi-co como sensible, tan atlético como musical. La sensualidad de los cuer-pos se mezcla con la angustia que parece tenerlos atrapados: el placer con el miedo, el agua con la sangre, en medio de pasos encharcados o de vueltas y revueltas. Tensas y como a la espera, todas estas bellas y duras imágenes se imponen por la calidad y fuerza del movimiento. Al final, el trabajo de construcción y desnudamiento formal finaliza pla-gado de ecos emocionales.”

La Vanguardia. Joaquim Noguero. Virtuosismo en carne viva. 7 - 2 - 2010

98 99

The Royal Ballet

10, 11, 12, 13 – 7 – 2010

La bella dorment

· Coreografia original Coreografía original Marius Petipa· Coreografia addicional Coreografía adicional Frederick Asthon, Anthony Dowell i Christopher Wheeldon· Música Piotr I. Txaikovski· Escenografia Escenografía Christopher Carr· Vestuari Vestuario Oliver Messel (amb afegits de Peter Farmer)· Il·luminació Iluminación Mark Jonathan· Direcció musical Dirección musical Valeriy Ovsyanikov· Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC)

· Rei Rey Florestan XXIV Gary Avis / Christopher Saunders · Reina Genesia Rosato / Elizabeth McGorian · Princesa Aurora Sarah Lamb / Tamara Rojo / Marianela Núñez / Alina Cojocaru· Príncep Désiré Príncipe Désiré Sergei Polunin / Rupert Pennefather / Thiago Soares / Johan Kobborg· Catalabutte Thomas Whitehead / Alastair Marriott · Carabosse Kristen McNally / Genesia Rosato / Elisabteh McGorian · Fada dels Lilàs Hada de los Lilás Laura McCulloch / Claire Calvert

EDICIONS EDICIONES

· Programa de mà. · Teresa Lloret: Argument. · Pablo Menéndez-Haddad: “El conte més romàntic”. · Biografies.

SERVEIS SERVICIOS

· Servei audiovisual a les localitats amb visió reduïda.

Al voltant de l’espectacleAlrededor del espectáculo

Alina Cojocaru

La premsa ha dit (selecció)La prensa ha dicho (selección)

“No se puede pedir más. El Royal Ballet de Londres desplegó en el Liceu toda la fantasía y virtuosismo de La bella durmiente de Chaikovski. Un verdadero lujo el de este espectáculo que hizo vibrar al coliseo, con repetidas aclamaciones a los bailarines de la compa-ñía encabezados por Tamara Rojo (princesa Aurora) y Ruppert Pen-nefather (príncipe Désiré). Valeriy Ovsyanikov dirigió con maestría a una implicada Jove Orquestra Nacional de Catalunya en la interpre-tación de la luminosa partitura. (...) Tamara Rojo es más Tamara que nunca en el hábitat de su compañía. Alada y etérea compone una Aurora de altura. Es memorable su paso a dos final con el no menos espectacular Ruppert Pennefather, en un ejercicio que aúna acade-micismo, elegancia y equilibrio. Y no menos relevantes son sus difi-cilísimas evoluciones sobre las puntas de sus zapatillas para recibir las fores de los cuatro príncipes aspirantes a su mano en el acto del hechizo. Una gran noche para ella y para todo el Royal Ballet.”

El Periódico. César López Rosell. Una maravillosa ‘Bella durmiente’. 12 - 7 - 2010

“De todos modos, en este gran ballet, por muchos gatos con botas, caperu-citas rojas y lobos feroces que hagan más amena la trama, la tensión dra-mática se resuelve, como siempre, en el gran pas de deux del tercer acto. Ahí, una inefable Tamara Rojo, des-plegando una naturalidad e inocencia perfectamente calcuda, nos demos-tró que, cuando hay química con la pareja de baile, el resultado es ex-cepcional: junto al magnífico Ruppert Pennefather, en simbiosis deslum-brante, ejecutó unos equilibrios de vértigo, desafiando la gravedad y el tiempo; sus promenades, deliciosos y embelesados, de verdadera princesa que despierta al amor, y los arabes-cos mejor dibujados que recordamos en mucho tiempo.Todo un ensueño que quedó subrayado por ese viaje al pasado con el que nos obsequió el Royal Ballet, rescatando los antiguos desplazamientos de infinidad de telo-nes pintados, el vestuario e incluso los casi anacrónicos destellos de los espejos mágicos.”

El Mundo. Rosalía Ayuso. Ballet con princesa de verdad. 13 - 7 - 2010

100 101

102

104

106

108

110

112

114

116

118

Vivaldi

Elias

War Requiem

47è Concurs Internacional de CantFrancesc Viñas - Concert final

Bejun Mehta

Montserrat Caballé i les seves veus

Joyce DiDonato

Felicity Lott

Christine Schäfer

Temporada artística

Concerts i recitals Conciertos y recitales

Vivaldi

Elias

War Requiem

47è Concurs Internacional de CantFrancesc Viñas - Concert final

Bejun Mehta

Montserrat Caballé i les seves veus

Joyce DiDonato

Felicity Lott

Christine Schäfer

102 103

Concert Vivaldi

6 – 11 – 2009

· Direcció d’orquestra Dirección de orquesta Andrea Marcon· Venice Barroc Orchestra

SOLISTA

· Mezzosoprano Magdalena Kozená

Programa

· Antonio Vivaldi Sinfonia in do maggiore per archi e continuo, RV 114; «Ho il cor gia’ lacero» de Griselda; «Sol da te mio dolce amore» d’Orlando furioso; Concerto in Sol minore per Traversiere, archi e bc “La Notte” RV 439; «Tornar voglio» d’Arsilda, regina di Ponto; «Gelido in ogni vena» de Farnace; Concerto in Sol maggiore per due violini R V516; «Cara sorte» de La verita’ in cimento; «Misero spirto mio» d’Ottone in villa; Concerto per Flautino in Do Maggiore RV 443; «Armatae face et anguibus» de Juditha Triumphans devicta Holofernes barbarie.

Magdalena Kozená

La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

“Con la excelente compañía de la Orquesta Barroca de Venecia dirigida desde el clave por Andrea Mar-con, la cantante checa demostró poseer un centro rico y expresivo, unos extremos débiles y un control suficiente de la coloratura.“

ABC. Pablo Menéndez-Hadadd. Viva Vivaldi. 9 - 11 - 2009

“Kozená cosechó un éxito importante porque logró insuflar vida y verdad dramática a su interpretación y logró que afloraran todos los colores emotivos de la música del veneciano. Si en una ópera ya es mérito transmitir calidez expresiva, más lo es alcanzarla en la frialdad de un concierto. Aun así, Kozená cantó «Ho gia il cor lacero» de Griselda, «Sol da te mió dolce amore» de Orlando Furioso y «Misero spirto mió» de Ottone in villa con la intensidad y la verdad del gran Gardel en La cumparsita y mostró que era una gran intérprete.”

El País. Xavier Pujol. Vivaldi a color. 9 - 11 - 2009

“La romántica e introspectiva «Sol da te mio dolce amore» de Orlando furioso, transmitió la dulce expresi-vidad de una intérprete experta en el barroco y que, desde una aparente frialdad, desvela emociones sin necesidad de usar grandes artificios. La dulce aria de Barzane de Arsilda, regina di ponto y la lacerante «Gelido in ogni vena» de Farnace remataron una aplaudida primera parte. (...) Anna Fusek también dejó boquiabierto al público con su mágica versión del Concierto en do menor para flauta de pico (...). Pero «Misero spirto mio», de Otonne in villa, con sus endiabladas combinaciones de secciones rápidas y lentas, y el aria del oratorio Judith triumphans pusieron otra vez los focos sobre Kozená, que regaló dos bises.”

El Periódico. Cesar López-Rosell. El canto natural de Magdalena Kozena. 9 - 11 - 12009

104 105

Elias de Felix Mendelssohn-Bartholdy

17, 19 – 02 – 2010

· Direcció d’orquestra Dirección de orquesta Antoni Ros-Marbà· Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Direcció del cor Dirección del coro José Luis Basso· Polifònica de Puigreig Director Ramon Noguera

SOLISTES SOLISTAS

· La vídua La viuda Camilla Tilling· Un àngel / La reina Katarina Karnéus· Obadjah Werner Güra· Elias René Pape· Ahab Graham Lister· L’infant El niño Meritxell Argenté

SOLISTES DEL COR SOLISTAS DEL CORO

QUARTET CUARTETO

· Soprano Raquel Lucena· Mezzosoprano Min A. Baek· Tenor Xavier Martínez · Baix Bajo Dimitar Darlev ELS ÀNGELS LOS ÁNGELES

· Soprano Olatz Gorrotxategui, Elisabet Vilaplana· Contralt Contralto Elizabeth Maldonado QUARTET DE DONES CUARTETO DE MUJERES

· Sopranos Carmen Jiménez, Glòria López Pérez· Mezzosoprano Guisela Zannerini· Contralt Contralto Hortènsia Larrabeiti

Antoni Ros-Marbà

La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

“Mendelssohn narra en las dos partes de su impresionante oratorio las profecías de Elias, su huida y ascenso al cielo, y el anuncio de la llegada del Mesías. Y lo hace con el fervor de un judío converso al protestantismo que amaba a Bach por encima de todo: recitativos, arias y coros ilustran con expresividad y sentido dramático las palabras del Antiguo Testamento. La versión, voluntariosamente defendida por la orquesta, el Coro del Liceo y la Polifònica de Puig-reig, contó con un cuarteto vocal de lujo. La soprano Camilla Tilling y la mezzosoprano Katarina Karnéus encontraron el punto justo entre la expresividad y la intención dramática que anima el oratorio. El tenor Werner Güra, consumado liderista, lució un fraseo y una dicción exquisita, y en el papel del profeta, el bajo René Pape impresionó por la belleza y potencia de una voz manejada con absoluta maestría. La emotividad en el aria Es ist genug, cantada con extrema delicadeza, fue quizá la perla de la velada.”

El País. Javier Pérez Senz. Cambios de identidad. 20 - 02 - 2010

“Escoltar-lo (l’Elias de Mendelssohn) constitueix un gaudi per a l’intel·lecte pels vincles que estableix entre un passat d’estirp pedagògico-religiosa i l’esdevenidor. (...) Un cop passat el tràngo de l’obertura, la Si-mfònica es va anar trobant més còmoda, menada per un Ros Marbà imbuït del polifacetisme de l’obra, i el conjunt format pel Cor i per la Polifònica de Puig-reig va resultar tant més operatiu com més dramàtic era el passatge. René Pape va impressionar com a profeta tot i un cert distanciament i algun desajustament. L’excel·lent liederista que és Werner Güra ja s’erigeix com a hereu de Peter Schreier i la veu lluminosa de Camilla Tilling va convèncer tant com la més ombrívola, però sedosa, de Katarina Karnéus.”

Avui. Xavier Casanoves Danés. L’oratori flaix. 21 - 02 - 2010

106 107

War Requiem de Benjamin Britten

3, 6 – 07 – 2010

· Direcció d’orquestra Dirección de orquesta Michael Boder· Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu· Direcció del cor Dirección del coro José Luis Basso· Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana Director Jordi Casas i Bayer· Escolania de Montserrat Director Bernat Vivancos

SOLISTES SOLISTAS

· Soprano Anja Kampe· Tenor Ian Bostridge· Baríton Barítono Peter Mattei

Anja Kampe

La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

“La obra de Britten quiso sellar 31 años de contiendas bélicas. Esa poeticidad es lo que tuvo en cuenta Mi-chael Boder con una lectura que se sirve del intimismo para plasmar en sonido los perturbadores pentagramas de Britten, luz entre tinieblas, gracias a interesantes criterios que se traducen -con la complicidad de un buen juego de luces en planos sonoros que sirven para dar soporte al texto litúrgico y a los versos de Owen. El buen rendimiento de la Orquestra del Liceu se complementó con tres coros de intensidad cualitativa variable pero nunca bajando del notable alto: el titular de la casa, el de Cambra del Palau y la Escolania de Montserrat. A ellos cabe añadirse las excelentes prestaciones de la soprano Anja Kampe y, sobre todo, de Ian Bostridge y Peter Mattei, tenor y barítono respectivamente, al servicio de la terrible belleza de la poesía de Owen.”

La Vanguardia. Jaume Radigales. Poesía y muerte. 5 - 07 - 2010

“La contradicció entre la qualitat d’una obra i la validesa del missatge ideològic subjacent és un fenomen constant al larg de la història de l’art. Continguts que poden ser compatibles es veuen rebaixats a mers pamflets, conceptes rebutjables es sublimen gràcies al geni que els dóna forma. Amb el War Requiem, Britten va aconseguir la quadratura del cercle, una partitura magistral al servei d’un missatge que, fugint dels oripells patriòtics, denuncia amb sincera convicció l’horror i l’absurd de tota guerra. El punt culminant és la intersecció de les dues esferes en què es mou el compositor britànic, el drama universal del text llatí de la missa de difunts i el drama humà dels versos de Wilfred Owen, aconseguida al corprenedor In pa-radisum i a aquest strange meeting post mortem de dos soldats enemics. Tota interpretació mínimament correcta del War Requiem ha de deixar l’espectador emocionalment tocat, i així va ser al Liceu, en una lectura que va ser superior a la suma de les parts.”

Avui Xavier Cester. Obra i missatge. 5 - 07 - 2010

108 109

47è Concurs Internacional de Cant Francesc ViñasConcert final17 – 01 – 2010

· Direcció d’orquestra Dirección de orquesta Gueràssin Voronkov· Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

SOLISTES SOLISTAS

· Soprano Vera Chekanova, Dinara Alieva, Sunyoung Seo· Tenor Orlanzo Niz, Dimitrios Flemotomos, Teodor Ilincai, Rusell Thomas· Baríton Barítono Gyula Orendt· Baix-baríton Bajo-barítono Dong-Hwan Lee· Contratenor Siman Chung· Piano Marta Budai, Zhanna Kim, Elena Kolesnikova

Programa

· Reveriano Soutullo i Juan Vert «Bella enamorada» d’El último romántico (Niz)· Franz Schubert Der Atlas, Der Wanderer (Lee)· Wolfgang Amadeus Mozart «Parto, parto» de La clemenza di Tito (Chung); Wo bin ich bittrer Schmerz, Das Lied der Trennung (Orendt)

· Nicolai Rimski-Korsakov ària de Marfa de La núvia del Tsar (Chekanova)· Gaetano Donizetti «Regnava nel silenzo» de Lucia di Lammermoor (Chekanova)· Giacomo Meyerbeer «O Paradis» de L’africaine (Flemotomos)· Pablo Sorozábal «No puede ser» de La tabernera del puerto (Flemotomos)· Giacomo Puccini «Tu, che di gel sei cinta» de Turandot; «Vissi d’Arte» de Tosca (Alieva); «Che gelida manina» (Ilincai), «Donde lieta uscì» (Seo) de La Bohème

· Piotr I. Txaikovski «Kuda, Kuda» d’Ievgueni Onieguin (Ilincai)· Ruggero Leoncavallo «Qual fiamma avea nel guardo» de Pagiacci (Seo)· Giuseppe Verdi «Ella mi fu rapita» de Rigoletto, «Ah, la paterna mano» de Macbeth (Thomas)

Participants en el Concert Final del Concurs Francesc Viñas

La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

“Reunión ritual de los amantes de la ópera en torno al pregón inaugural del Concurso de Canto Francesc Viñas realizado a dúo por la soprano Fiorenza Cedolins y el director de escena Emilio Sagi con palabras ponderadas y sensatas que fueron seguidas de un recital, (...) por las ganadoras del concurso de hace años, la mezzosoprano rusa Elena Obraztsova y la brillante soprano andaluza Mariola Cantarero. Esta abrió el fuego con la bellísima aria final de Anna Bolena, de Donizetti (...) y luego hizo una brillante demostración de agudos, coloratura y messa di voce (...) La voz increíblemente densa y poderosa de Elena Obraztsova se puso de relieve en las canciones francesas de Reynaldo Hahn, Satie y Poulenc, que vertió con su iniguala-ble estilo, y finalmente las dos voces, en los extremos de la tesitura femenina, contrastaron con extraordina-rio efecto en el dúo de Los cuentos de Hoffmann, de Offenbach. Luego la Obraztsova cantó la canción del vino de La Perichole con gracia y picardía, y la Cantarero nos deleitó con Me llaman la primorosa.”

La Vanguardia. Roger Alier. Improvisado recital. 11 - 01 - 2010

“Hacía ya varios años que el Liceu no enardecía en vítores en una final del Concurso Viñas. Y la locura llegó con el timbre de tenor, como es históricamente tradición. La voz tenoril enloquece, más todavía si se trata de una como la del ganador de esta 47ª edición, el estadounidense Russell Thomas, quien con su talento se llevó alrededor de 20.000 euros (primer premio, premio al mejor tenor otorgado por Plácido Domingo, premio Paloma O’Shea, premio del público), aunque este año no se otorgó el que siempre ofrecía Montserrat Caba-llé y Bernabé Martí al mejor intérprete de Verdi, que también se lo habría llevado el citado Thomas, dueño de una voz de extrema calidad, amplia, generosa, bien controlada en toda la tesitura y de fraseo claro y seductor.”

ABC. Pablo Meléndez-Haddad. La voz que enamora. 19 - 01 - 2010

110 111

Recital Bejun Mehta

17 – 12 – 2009

· Contratenor Bejun Mehta· Piano Julius Drake

Programa

· Henry Purcell Strike the Viol, núm. 5; Olinda from the Shades Un-seen; «Since from my dear Astrea’s sight» de Prophetess; Evening Hymn (arranjament de Benjamin Britten)

· Franz Joseph Haydn Sympathy, núm. 33; She Never Told her Love, núm. 34 Fidelity, núm. 30

· Ludwig van Beethoven «Auf dem Hügel sitz ich spähend», «Wo die Berge so blau», «Leichte Segler in den Höhen», «Diese Wolken in den Höhen», «Es kehret der Maien, es blühet die Au», «Nimm sie hin denn, diese Lieder» de An die ferne Geliebte, op. 98

· Ralph Vaughan Williams Linden Lea; Silent Noon· Herbert Norman Howells «The widow bird», de Four Songs, núm. 3 op. 22; The Little Boy Lost

· Lennox Berkeley «The Horseman» de Five Songs, op. 26· Charles Villiers Stanford La belle dame sans merci· Peter Warlock The Lover’s Maze; Jillian of Berry· Ivor Gurney Down by the Salley Gardens

Bejun Mehta

La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

“Un artistazo como él ¿cuándo podrá verse como protagonista de una ópera? Es un maestro de la «messa di voce», trabaja los pianísimos y los detalles hasta el último suspiro, su coloratura es perfecta y mantiene a todo lo ancho del esmaltado registro una proyección sorprendente. Dividió el interesante programa en dos partes bien diferenciadas, primero clásicos suyos, de Purcell a Beethoven, siempre enfocadas con el más adecuado refinamiento sobre todo esas tres contrastadas piezas de Haydn, todo un descubrimiemto, especialmente aquella con texto de Shakespeare (...). La segunda parte, dedicada a la escuela de Ber-keley, fue otra novedad, con aportes interpretativos extraordinarios como esa dulcísima «Silent Noon», de Vaughan Williams, o las impresionantes «La belle dame sans merci», de Charles Villiers Stanford, y «Down by the Salley Gardens», de Ivos Gurney sobre una joya de Yeats. Lo acompañó todo un experto en este repertorio, el referencial Julius Drake. Un maravilloso regalo de Navidad.”

ABC. Pablo Meléndez-Hadda. La magia de una voz. 21 - 12 - 2009

“Bejun Mehta confrmó (...) que es uno de los mejores contratenores de la actualidad. A su voz de conside-rable volumen, a su timbre de viril expresividad y a su innata teatralidad, se unió en esta ocasión un gene-roso programa que recorría todos los rincones de sus posibilidades vocales, mezclando interesantísimas canciones del siglo XX con otras más cercanas a su repertorio más habitual (...). De entrada, un grupo de lieder y arias de Purcell pusieron en valor su control de las agilidades, su imponente capacidad para decir los textos gracias a unos impresionantes reguladores y su fraseo propio de gran intérprete, que alcanzó el punto álgido en tres piezas de Haydn, tan desconocidas como bellas. (...)”

El Periódico. Manel Cereijo. Un inmenso comunicador. 22 - 12 - 2009

112 113

Montserrat Caballé i les seves veus

28 – 12 – 2009

· Soprano Montserrat Caballé· Tenor Nikolai Baskov· Baix Bajo Serghiy Mahera · Piano Manuel Burgueras

Programa

· Niccolò Piccini «Se il ciel mi divide» d’Alessandro nelle Indie· Vincenzo Bellini «Malinconia, ninfa gentile» de Sei ariette; Quando incisi su quel marmo; «Io t’offro un regno» d’Ernani

· Gaetano Donizetti Una lagrima · Gioachino Rossini «La calunnia è un venticello» d’Il barbiere di Siviglia · Alfredo Catalani «Una cetra perchè?» de Dejanice· Piotr I. Txaikovski «Kuda, Kuda» i «A l’amor es sucumbeix a qualsevol edat!» d’Ievgueni Onieguin

· Francesco Cilea Duo de l’acte I d’Adriana Lecouvreur · Giuseppe Verdi «Come dal ciel precipita» de Macbeth · Giacomo Puccini Sole e amore; «E lucevan le stelle» de Tosca · Popular Cançó ucranïnesa; Cançó russa · Frederic Mompou «Damunt tú només les flors» de Combat del somni · Gerónimo Giménez «Ay! Malhaya» de La boda de Luis Alonso· Pablo Sorozábal «No puede ser» de La tabernera del puerto· Federico Moreno Torroba «Subir, subir y luego caer» de Luisa Fernanda

Montserrat Caballé

La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

“Montserrat Caballé refrendó su regreso al Liceu con una standing ovation el público liceísta puesto en pie ante el mito Caballé, esta vez apoyada en dos voces eslavas que ella conoce muy bien y con las que ha colaborado en diversas ocasiones, el tenor, cantante pop y de crossove Nikolai Baskov, y el bajo Serghiy Mahera, ganador del Concurso de Canto que lleva el nombre de la soprano. La aportación al repertorio vol-vió a convertirse en la nota destacada del programa de la Caballé, salvando del olvido Ernani, ópera incon-clusa de Bellini con libreto de Romani, música que el autor después utilizaría en Norma y La sonnambula.”

ABC. Pablo Meméndez-Haddad. El Liceu, de pie. 31 - 12 - 2009

114 115

Recital Joyce DiDonato

24 – 01 – 2010

· Mezzosoprano Joyce DiDonato· Piano David Zobel

Programa

· Francesco Durante Danza, danza, fanciulla gentile· Giovanni B. Pergolesi Se tu m’ami· Giulio Caccini «Amarilli mia bella» de Le nuove musiche, núm. 8· Luigi Rossi «Mio ben, teco il tormento» d’Orfeo (arranjament d’Arne Dørumsgaard)

· Giovanni Paisiello «Nel cor più non mi sento» de La Molinara· Raffaello Rontani Or ch’io non seguo più (arranjament d’Arne Dørumsgaard)

· Ludwig van Beethoven Vier Arietten und ein Duett; La partenza, WoO 124· Gioachino Rossini «Assisa a’pie d’un salice» d’Otello· Francesco Santoliquido «L’assiolo canta», «Alba di luna sul bosco», «Tristezza crepuscolare», «L’incontro» d’I canti della sera

· Ildebrando Pizzetti «Oscuro è il ciel», núm. 2 de Due canti d’amore· Enrico Toselli Serenata (Rimpianto), núm. 1 op. 6· Stefano Donaudy «O del mio amato ben», núm. 18 de 36 arie di stile antico· Mario Castelnuovo-Tedesco «La pastorella», núm. 1, «Ballatella», núm. 4 de Quattro scherzi per musica de Messer Francesco Redi

· Arturo Buzzi-Peccia Lolita: Serenata spagnola· Ruggero Leoncavallo Sérénade française· Elena Barbara Giuranna Canto arabo· Vincenzo Di Chiara La Spagnola

Joyce DiDonato

La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

“El Liceu tiene ya una nueva musa. Joyce DiDonato desplegó el domingo todo su arte y capacidad de seducción con el intenso recital. La diva de Kansas, que ya había triunfado hace dos años con La Ce-nerentola de la que el teatro acaba de editar un DVD, confrmó que esta mezzo de coloratura vive, a sus 40 años, el mejor momento de su carrera. El público acabó rendido a la elegancia de su fraseo y a la musicalidad de su voz. Expresiva, extrovertida y con una simpatía desbordante, DiDonato consiguió, con su facilidad para transmitir emociones, que el repertorio fluyera como si fuera interpretado para cada uno de los espectadores.”

El Periódico. César López Rosell. Joyce DiDonato cautiva al Liceu. 26 - 01 - 2010

“Les obres i els autors triats per la mezzosoprano nord-americana revelaven tant sana curiositat com bon criteri, amb sorpreses agradables com I canti della sera, de Francesco Santoliquido, i el concentrat Oscu-ro èil ciel, de Pizzetti. Un programa d’aquestes característiques només és possible amb una comunicadora nata com Joyce DiDonato. Simpàtica i espontània sense falses condescendències, la cantant va desplegar amb tota la seva força de seducció una veu refulgent com el seu somriure, de tendència més sopranística que de mezzo (com moltes congèneres actuals), en tot cas projectada amb naturalitat i menada amb un control tècnic absout.”

Avui. Xavier Cester. Tot amor. 27 - 01 - 2010

116 117

Recital Felicity Lott

5 – 02 – 2010

· Soprano Felicity Lott· Ballarí Bailarín Olivier Sferlazza· Piano Jason Carr· Direcció d’escena Dirección de escena Laurent Pelly· Il·luminació Iluminación Paul Boggio· Quartet de corda Cuarteto de cuerda Olga Aleshinsky, Ewa Pyrek (violí); Fulgencio Sandoval (viola); Marc Galobardes (violoncel)

Programa

· Oscar Straus «C’est la saison d’amour», «Je ne suis pas ce que l’on pense» de Trois valses

· Jacques Offenbach «La valse du divorce» de Boule de neige· Francis Poulenc La dame de Monte-Carlo · Richard Rodgers «Wonderful guy» de South Pacific; «Bewitched» de Pal Joey

· Maurice Yvain Je chante la nuit ; «Yes» de Yes · Donald Swann A Word on my Ear · Stephen Sondheim «Losing my mind» de Follies· Bénabar Le dîner· Reynaldo Hahn «Chanson d’automme», núm. 1 de Chansons grises· Joseph Kosma Les feuilles mortes · Mireille (Hartuch) Tant pis pour la rime; Monsieur Martin· Jason Carr «Looking for a bear» de Six Pictures of Lee Miller· Bruno Fontaine Le gai tango de la Cantatriste

Felicity Lott

La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

“Un espectáculo delicioso, con la salsa picante precisa y bañado de elegancia y sutilezas teatrales fue el que ofreció en el Liceu la soprano Felicity Lott, un programa construido con mélodies y canciones de ope-retas y musicales dirigido escénicamente por Laurent Pelly en el que la longeva cantante británica impuso su magisterio comunicativo, su saber decir y, también, su justo desmelene. La flema «à la Dame» de la in-térprete, salpicada de atmósfera parisina, emparentaba la fórmula de este recital con una rutina cabaretera (...), pero la elegancia intrínseca de la cantante evitó siempre que las señoras acabaran por sonrojarse. Tampoco cayó en lo cursi, a pesar de que con un discurso como éste podría haber sucedido, ya que tanto el olfato de Pelly, que «decoró» lo justo y necesario, como el dominio escénico de la cantante, que mantuvo siempre en alto tanto la tensión escénica como la simpatía y la elegancia, evitaron el endulcorar en exceso.”

ABC. Pablo Meléndez-Haddad. La Dame chic. 7 - 02 - 2010

“Lott, una habitual en sus mejores años de los grandes templos de la ópera, es el mejor ejemplo de la diva reconvertida, a la que no le echa para atrás enfrentarse a un teatro de la dimensiones del Liceu y conseguir llenarlo con el único equipaje de su arte, armonizado con las hilarantes incursiones para ilustrar los números del mimo y bailarín Olivier Sferlazza y el respaldo del cómico pianista y compositor Jason Carr. Un cuarteto de cuerda, oculto en las bambalinas, es el cuarto y esporádico elemento de este espectáculo dirigido por Laurent Pelly. La faceta de show-woman de la artista aparece desde el primer momento (...). C’est la saison d’amour, de Oscar Strauss, abrió el fuego de un repertorio de carga satírica sobre el amor. Y continuó la exhibición de recreación de temas como La valse du divorce, de Offenbach, y La dame de MonteCarlo, de Poulenc.”

El Periódico. César López Rosell. La cómica elegancia de Lott. 7 - 02 - 2010

118 119

Recital Christine Schäfer

21 – 06 – 2010

· Soprano Christine Schäfer · Piano Graham Johnson

Programa

· Robert Schumann Singet nicht in Trauertönen, núm. 7 op. 98a; Nur wer die Sehnsucht kennt, núm. 3 op. 98a; Heiss mich nicht reden, núm. 5 op. 98a; So lasst mich scheinen, núm. 9 op. 98a; Kennst du das Land?, núm. 1 op. 98a.

· Johannes Brahms «Wenn du nur zuweilen lächelst», núm. 2 op. 57, «Es träumte mir», núm. 3 op. 57, «Ach wende diesen Blick», núm. 4 op. 57, «Strahlt zuweilen auch ein mildes Licht», núm. 6 op. 57, «Die Schnur die Perl’ an Perle», núm. 7 op. 57, «Unbewegte laue Luft», núm. 8 op. 57, d’Acht Lieder und Gesänge; «Mädchenlied», núm. 6 op. 95, «Das Mädchen», núm. 1 op. 95 de Sieben Lieder; «Mädchenlied», núm. 3 op. 85 de Sechs Lieder; «Mädchenlied», núm. 5 op. 107, «Das Mädchen spricht», núm. 3, op. 107, «Mädch-enfluch», núm. 9 op. 69 de Neun Gesänge.

· Hugo Wolf «Philine», núm. 8, «Lied der Mignon I, Heiss mich nicht reden», núm 5, «Lied der Mignon II: Nur wer die Sehnsucht kennt», núm. 6, «Lied der Mignon III: So lasss mich scheinen», núm. 7, «Lied der Mignon IV: Kennst du das Land?», núm. 9 de Goethe Lieder.

Christine Schäffer

La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

“Simpático tributo al bicentenario del nacimiento de Robert Schumann en el Liceu, con el recital de Chris-tine Schäfer, soprano alemana con un palmarés extenso en el terreno operístico y también especialista de lied, la faceta con la que debuta en el coliseo de la Rambla. Schäfer posee una voz de timbre bellísimo, de corporeidad lírica bien asentada, y únicamente podemos señalar tal vez algún problema en las notas más graves de algunas de las piezas del programa. Después de los lieder de Schumann con que empezó el recital, la soprano abordó seis de los Ocho Lieder y canciones de Johannes Brahms, que dijo con la elegancia que la caracteriza. En la segunda parte, retomó varias canciones del mismo autor, en las que brilló la exquisita musicalidad de la intérprete.”

La Vanguardia. Roger Alier. Una bella voz para Schumann. 24 - 06 - 2010

“Christine Schäfer, soprano alemana de amplia, aunque no exclusiva, dedicación al sofisticado mundo del lied romántico alemán, debutó en el Teatro del Liceo de Barcelona secundada al piano por uno de sus acompañantes habituales en disco y sobre el escenario, el británico Graham Johnson, uno de los pianistas de lied más acreditados de las últimas dos décadas. Schäfer abordó un programa denso de rara y bella simetría. (...) A partir de una voz más bien ligera, agradable, bien timbrada, controlada en su más mínimo detalle e inflexión, pero no especialmente bella ni poderosa, Schäfer ofreció un acercamiento sabio y severo, mucho más intelectual y racionalmente analítico que emocional y expresivo, a unas canciones que pedían más sensualidad, juego y complicidad por parte de la intérprete, y en no pocos casos tuvo que ser Graham Johnson quien nos explicara, desde el piano, lo que pasaba por el corazón de Christine Schäfer.”

El País. Xavier Pujol. Belleza fría. 25 - 06 - 2010

122

123

124

125

126

127

128

129

130

La primera cançó

Pere i el llop

El Superbarber de Sevilla

La ventafocs

La petita Flauta Màgica

Allegro Vivace

IT Dansa

Els músics de Bremen

El petit escuraxemeneies

Temporada artística

El Petit Liceu

La primera cançó

Pere i el llop

El Superbarber de Sevilla

La ventafocs

La petita Flauta Màgica

Allegro Vivace

IT Dansa

Els músics de Bremen

El petit escuraxemeneies

122 123

Pere i el llop

Sessions escolars: 5, 6, 7, 8, 9, 13, 14 – 10 – 2009 19, 22, 21, 23 – 04 – 2010Sessions familiars: 3, 17, 18 – 04 – 2010(24 funcions)

La primera cançó

31– 10 / 21, 22 – 11 – 2009(8 funcions)

· Música Serguei Prokófiev · Direcció musical Dirección musical Kai Gleusteen / Gueràssim Voronkov · Direcció d’escena, tècnica i titelles Dirección de escena, tècnica y títeres Enrique Lanz· Producció Producción Compañía Etcétera· Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu (octubre) / Orquestra formada per diferents mestres de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu (abril)

· Manipuladors Manipuladores Gabriel Ferrigno, Enrique Lanz, Yanisbel Martínez, Óscar Ruiz, Claudio Vegal· Narrador Josep Julien

· Idea original Reina Capdevila i Xavier Pujol· Música original, versions i direcció musical Música original, versiones y dirección musical Mariona Vila· Direcció d’escena i guió Dirección de escena y guión Anna Llopart· Escenografia i vestuari Escenografía y vestuario Ricard Prat· Moviment Movimiento África Navarro· Disseny de so Diseño de sonido Damien Bazin

SOLISTES SOLISTAS

· Cantants Cantantes Ana Puche, Toni Viñals· Piano Lluís Vidal· Producció Producción Gran Teatre del Liceu

El Petit Liceuamb el suport decon el apoyo de

124 125

El Superbarber de Sevilla

Sessions escolars: 24, 25, 26, 27, 30 – 11 – 2009Sessions familiars: 28, 29 – 11 – 2009 A l ’Auditori de Cornellà (10 funcions)

La ventafocs

Sessions escolars: 9, 10, 11, 14, 15, 16 –12 – 2009Sessions familiars: 5, 19, 20 –12 – 2009(14 funcions)

· Música Gioachino Rossini· Adaptació musical Adaptación musical Albert Romaní· Direcció musical Dirección musical Alan Branch· Direcció d’escena Dirección de escena Tricicle· Traducció i adaptació del llibret Traducción y adaptación de libreto Miquel Desclot· Escenografia Escenografía Joan Jorba· Vestuari Vestuario Anna Güell· Il·luminació Iluminación Roger Puiggener· Assistent de la direcció d’escena Asistente de la dirección de escena Elena Vilaplana· Producció Producción Gran Teatre del Liceu

· Figaro Manel Esteve / Xavier Mendoza· Rosina Tina Gorina / Elena Roche· Comte d’Almaviva Conde de Almaviva Jordi Casanova / Vicenç Esteve Madrid / Helios Pardell· Don Bartolo Vicenç Esteve Corbacho / Xavier Fernández / Josep Ferrer· Basilio Joan Sebastià Colomer / Pablo López· Piano Alan Branch / Olga Kharitonina· Flauta Jaume Cortadellas / Jorge López / Patricia Mazo· Contrabaix Contrabajo Miquel Àngel Cordero / Jordi Soler

· Música Gioachino Rossini· Adaptació musical Adaptación musical Albert Romaní· Llibret Libreto Joan Font i David Pintó· Direcció musical Dirección musical Stanislav Angelov· Direcció d’escena Dirección de escena Joan Font (Comediants)· Escenografia i vestuari Escenografía y vestuario Joan Guillén· Il·luminació Iluminación Alberto Rodríguez· Coreografia Coreografía Xevi Dorca· Assistent de la direcció d’escena Asistente de la dirección de escena Emilià Carilla· Producció Producción Gran Teatre del Liceu

· Rateta Maria Casellas / Marta Rosell· Don Ramiro Albert Casals / Jordi Casanova / Helios Pardell· Dandini Toni Marsol / Lluís Martínez-Agudo· Don Magnifico Jeroboam Domingo Tejera / Xavi Fernández· Clorinda Alicia Ferrer / Belén López· Tisbe Anaïs Masllorens / Laura Ortiz· Angelina Anna Tobella / Marta Valero· Piano Olga Kharitonina· Fagot Laia Magri / Pau Santacana

ACCIONS AUDIOVISUALS

ACCIONES AUDIOVISUALES

· Anella Cultural. 20 de desembre de 2009. 1 teatre, 82 espectadors.

Al voltant de l’espectacleAlrededor del espectáculo

126 127

La petita Flauta Màgica

Sessions escolars: 14, 15, 18, 19, 21, 22, 25, 26,28, 29 – 01 – 2010Sessions familiars: 16, 17, 23, 24 – 01 – 2010 A l’Auditori de Cornellà (20 funcions)

Allegro Vivace

Sessions familiars: 27, 28 – 02 – 2010Sessions escolars: 23, 24, 25, 26 – 02 / 1, 2, 3, 4, 5 – 03 – 2010A l ’Auditori de Cornellà (13 funcions)

· Música Wolfgang Amadeus Mozart· Adaptació musical Adaptación musical José Menor· Direcció d’escena Dirección de escena Joan Font (Comediants)· Direcció musical Dirección musical Manel Ruiz / Miguel Àngel Dionis· Escenografia, vestuari i artefactes Escenografía, vestuario y artefactos Joan Guillén· Il·luminació Iluminación Albert Faura / Kiko Planas· Coreografia Coreografia Montse Colomer· Ajudant de direcció Ayudante de dirección Emilià Carilla· Producció Producción Gran Teatre del Liceu

· Papageno Carles Daza / Manel Esteve / Xavi Fernández / Toni Marsol· Tamino Jordi Casanova / Francisco Javier Jiménez / Hèlios Pardell· Pamina María Luz Martínez / Susana Rodríguez· Reina de la Nit Reina de la Noche / Papagena Rocío Martínez / Ruth Nabal· Sarastro Enric Arquimbau / Roberto Benito / Pablo López· Monostatos Ricardo Alonso / Miquel Cobos / Ricard Torino· Actors Actores Vicenç Beltrán, Mariona Camelia, Mònica Cano, Pere Jané, Eva Vilamitjana, Miquel Fiol· Piano Miguel Ángel Dionis / Manel Ruiz· Flauta Jaume Cortadellas / Patricia Mazo

· Música Selecció d’àries de diferents compositors Selección de arias de diferentes compositores· Direcció i adaptació musical Dirección y adaptación musical Stanislav Angelov· Direcció d’escena Dirección de escena Joan Font (Comediants)· Guió original Guión original Joan Font, José Antonio Gutiérrez i Moisés Maicas· Versió catalana adaptada a la música Versión catalana adaptada a la música Emilio Gutiérrez i José Antonio Gutiérrez· Coreografia i adjunta a la direcció d’escena Coreografía y adjunta a la dirección de escena Montse Colomé· Escenografia, vestuari i màscares Escenografía, vestuario y máscaras Joan Guillén· Il·luminació Iluminación Alberto Rodríguez· Assistent a la direcció d’escena Asistente de la dirección de escena Emilià Carilla· Producció Producción Gran Teatre del Liceu

· Vivace Ivan Labanda / Jordi Vidal· La noia La chica Queralt Albinyana / Marta Rosell· Sopranos Alicia Ferrer / Elena Roche· Mezzosopranos Marta Rodrigo / Marta Valero· Tenors Tenores Francisco Javier Jiménez / Ricard Torino· Barítons Barítono Xavier Fernández / Pablo López· Piano Olga Kharitonina· Violoncel Ester Vila

128 129

IT Dansa

Sessions familiars: 11, 13, 14 – 03 – 2010Sessions escolars: 11, 12 – 03 – 2010 (8 funcions)

Els músics de Bremen

Sessions familiars: 20, 21 – 03 – 2010 Sessions escolars: 16, 17, 18, 19, 22, 23, 24, 25 – 03 – 2010 A l ’Auditori de Cornellà (16 funcions)

· Direcció artística Dirección artística Catherine Allard

· Música Poiré Vallvé· Direcció artística i dramatúrgia Dirección artística y dramaturgia Joan-Andreu Vallvé (Centre de Titelles de Lleida)· Direcció coreogràfica Dirección coreográfica Marta Almirall· Coreografia Coreografía Marta Almirall i Anna Planas· Escenografia, titelles i vestuari Escenografía, títeres y vestuario Joan-Andreu Vallvé· Il·luminació Iluminación Alberto Rodríguez· Coordinació de titelles Coordinación de títeres Julieta Agustí· Assistent de la direcció d’escena Asistente de la dirección de escena Anna Planas· Producció Producción Gran Teatre del Liceu· Producció delegada Producción delegada Centre de Titelles de Lleida

· Mestra Maestra Queralt Albinyana / Anna Briansó / Maria Casellas· Ruc Asno Ricard Fernández / Miquel Fiol· Gat Gato Mònica Cano / Laura Ruiz· Gall Gallo Neus Suñé / Eva Vilamitjana· Gos Perro Mariona Camelià· Clarinet Clarinete Naüm Monterde / Dani Arias

Sechs Tänze

· Coreografia Coreografía Jirí Kylián· Assistents de la coreografia Asistentes de la coreografía Roslyn Anderson, Urtzi Aranburu, Shirley Esseboom· Música Wolfgang Amadeus Mozart· Escenografia i vestuari Escenografía y vestuario Jirí Kylián· Il·luminació Iluminación Joop Caboort· Coproducció Coproducción Institut del Teatre i Teatre Nacional de Catalunya

Minus 16 Fragments de Zachacha, Anaphaza i Mabul

· Coreografia Coreografía Ohad Naharin· Assistents de la coreografia Asistentes de la coreografía Yoshifumi Inao, Hillel Kogan, Adi Salant· Escenografia i vestuari Escenografía y vestuario Ohad Naharin· Il·luminació Iluminación Avi Yona Bueno (Bambi)· Coproducció Coproducción Gran Teatre del Liceu, Institut del Teatre i Grec’ 09

· Ballarins Bailarines Xavier Auquer Elisabeth Biosca Irene Brandimi Gonzalo Díaz Gemma Güell Kiyan Khoshoie Beatriz Macías Alessandro Marzotto Gemma Miró Elena Montes Núria Navarra Frank Fannar Pedersen Morgan Robert Reid Lautaro Alejandro Reyes Tana Rosas Ygal Jerome Tsur Sara Domènech

130 131

El petit escuraxemeneies

Sessions familiars: 8, 9 – 05 – 2010Sessions escolars: 6, 7 – 05 – 2010A l ’Auditori de Cornellà (10 funcions)

· Música Benjamin Britten· Direcció musical Dirección musical Elisenda Carrasco i Ribot· Direcció d’escena Dirección de escena Santi Arnal (Companyia Per Poc)· Ajudant de direcció Ayudante de dirección Anna Fernández· Vestuari, titelles i escenografia Vestuario, títeres y escenografía Santi Arnal, Aitana Bernabé i Anna Fernández· Il·luminació Iluminación Raimon Rius· Cor infantil de Sant Cugat Direcció del cor Dirección del coro Oriol Castanyer· Cor general Coro general Alumnat de centres de secundaria· Jove Orquestra Nacional de Catalunya· Producció Producción Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, Gran Teatre del Liceu i Jove Orquestra Nacional de Catalunya

· Laura Fernández / Berta Morató (Sam) Anna Ma. Capmany / Meritxell Argenté / Raquel García (Juliet Brook), Elena Agudo / Núria Milá (Sophie Brook), Ma Rosa Soler / Gina Batlle (Gay Brook), Nina Garcia / Aroa Vegué (Jonny Crome), Emili Torrell / Clara Dolcet (Hughie Crome), Gemma Clarassó / Núria Pena (Tina Crome), Montserrat Bertral (Miss Baggot), Maria Ponsatí (Rowan), German de la Riba (Bob i Tom), David Hernández (Clem i Alfred)

Temporada artística

Gires Giras

Il trovatore Giuseppe Verdi

21, 24 – 01 – 2010, al Teatre La Llotja de Lleida

Amb motiu de la inauguració del Teatre La Llotja de LleidaCon motivo de la inauguración del Teatre La Llotja de Lleida

· Direcció musical Dirección musical Alfons Reverté· Direcció d’escena Dirección de escena Gilbert Deflo· Escenografia i vestuari Escenografía y vestuario William Orlandi· Il·luminació Iluminación Joël Hourbeigt· Coreografia Coreografía Berta Vallribera· Assistents de la direcció d’escena Asistente de la dirección de escena Anna Llopart· Coproducció Coproducción Gran Teatre del Liceu, Théâtre du Capitole (Toulouse), Ópera de Oviedo i La Llotja de Lleida· Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida i Cor del Gran Teatre del Liceu· Direcció del cor Dirección del coro José Luis Basso· Assistent de la direcció musical Asistente de la dirección musical Gueràssim Voronkov

· Comte de Luna Conde de Luna Vittorio Vitelli· Leonora Maria Pia Piscitelli· Azucena Irina Mishura· Manrico Kamen Chanev· Ferrando Stefano Palatchi· Ines Ana Puche· Ruiz Josep Fadó· Vell zíngar Viejo zíngaro Ramon del Torres de Juneda· Missatger Mensajero Florenci Puig

La ventafocs La cenicienta

7 – 09 – 2009, al Teatre Principal d’Olot 20, 21, 22 – 10 – 2009, al Teatro Villamarta de Jeréz de la Frontera28, 29, 30 – 10 – 2009, al Teatro Buero Vallejo d’Alcorcón9, 10, 11 – 11 – 2009, al Auditorio de Galicia de Santiago de Compostela 14, 15, 16 – 01 – 2010, al Gran Teatro de Córdoba7, 8, 9, 10 – 02 – 2010, al Teatro Principal de Antzokia de Vitòria13, 14, 15 – 04 – 2010, al Palacio de Congresos de Santander 3, 4, 5 – 05 – 2010, al Teatro de la Maestranza de Sevilla (45 funcions)

· Música Gioachino Rossini· Adaptació musical Adaptación musical Albert Romaní· Direcció musical Dirección musical Stanislav Angelov· Direcció d’escena Dirección de escena Joan Font (Comediants)· Escenografia i vestuari Escenografía y vestuario Joan Guillén· Il·luminació Iluminación Alberto Rodríguez· Coreografia Coreografía Xevi Dorca· Assistent de vestuari i maquillatge Asistente de vestuario y maquillaje Irene Saganta

· Don Ramiro Jordi Casanova / Helios Pardell / Albert Casals· Dandini Toni Marsol / Lluis Martínez-Agudo · Don Magnifico Xavi Fernández / Jeroboam Domingo Tejena· Clorinda Maia Planas / Alicia Ferrer / Belen López· Tisbe Anaïs Masllorens / Laura Ortíz · Angelina Carol García / Anna Tobella / Marta Valero· Actriu / rateta Actriz / ratita Maria Casellas / Marta Rosell · Piano Olga Kharitonina · Fagot Laia Magri / Pau Santacana

134 135

El superbarbero de Sevilla

28, 29, 30 – 10 – 2009, a l’Auditorio Pazo de Cultura de Pontevedra17, 18, 19 – 11 – 2009, a l’Auditorio Municipal d’Ourense2, 3, 4 – 12 – 2009, al Teatro Calderón de Valladolid1, 2, 3 – 05 – 2010, al Teatro Arriaga (ABAO) de Bilbao (22 funcions)

· Música Gioachino Rossini· Adaptació musical Adaptación musical Albert Romaní · Direcció musical Dirección musical Alan Branch· Direcció d’escena Dirección de escena Tricicle· Traducció i adaptació del text Traducción y adaptación del texto Miquel Desclot· Escenografia Escenografía Joan Jorba· Vestuari Vestuario Anna Güell· Il·luminació Iluminación Roger Puiggener· Assistents de la direcció d’escena Asistente de la dirección de escena Elena Vilaplana· Producció Producción Gran Teatre del Liceu

· Figaro Xavier Mendoza / Manel Esteve· Rosina Tina Gorina / Elena Roche· Comte d’Almaviva Conde de Almaviva Jordi Casanova / Vicenç Esteve Madrid / Hèlios Pardell · Don Bartolo Vicenç Esteve Corvacho / Xavier Fernández / Josep Ferrer· Basilio Joan Sebastià Colomer / Pablo López· Piano Stanislav Anghelov / Olga Kharitonina / Alan Branch· Flauta Jaume Cortadellas / Jorge López / Patricia Mazo· Contrabaix Contrabajo Miquel Ángel Cordero

Allegro Vivace

31 – 10 / 1, 2 – 11 – 2009, al Teatro Arriaga de Bilbao24 – 01 – 2010, al Centre Cultural Caixaterrassa de Terrassa13 – 08 – 2010, a la Quincena Musical de San Sebastián(7 funcions)

· Música Selecció d’àries de diferents compositors Selección de arias de diferentes compositores· Direcció i adaptació musical Dirección y adaptación musical Stanislav Angelov· Direcció d’escena Dirección de escena Joan Font (Comediants)· Guió original Guión original Joan Font, José Antonio Gutiérrez i Moisés Macías· Escenografia, vestuari i màscares Escenografía, vestuario y máscaras Joan Guillén· Il·luminació Iluminación Alberto Rodríguez· Coreografia Coreografía Montse Colomé· Assistents de la direcció d’escena Asistente de la dirección de escena Emilià Carilla· Producció Producción Gran Teatre del Liceu

· Vivace Jordi Vidal / Ivan Labanda · La noia La chica Marta Rosell / Queralt Albinyana · Soprano Alicia Ferrer / Elena Roche · Mezzosoprano Marta Valero / Marta Rodrigo · Tenor Francisco Javier Jiménez / Ricard Torino · Baríton Baritono Xavier Fernández / Pablo López · Piano Olga Kharitonina · Violoncel Esther Vila

136 137

La petita Flauta Màgica La pequeña Flauta Mágica

11, 10, 13 – 02 – 2010, al Teatre La Llotja de Lleida28, 29, 30, 31 – 05 – 2010, al Teatro Colón de Caixa Galicia de A Coruña (12 funcions)

· Música Wolfgang Amadeus Mozart· Adaptació musical Adaptación musical José Menor· Direcció musical Dirección musical Manel Ruiz / Miquel Àngel Dionis· Direcció d’escena Dirección de escena Joan Font (Comediants)· Escenografia, vestuari i artefactes Escenografía, vestuario y artefactos Joan Guillén· Il·luminació Iluminación Albert Faura / Kiko Planas· Coreografia Coreografía Montse Colomer· Ajudant de direcció Ayudante de dirección Montse Alacuart· Producció Producción Gran Teatre del Liceu

· Papageno Toni Marsol / Manel Esteve · Tamino Francisco Javier Jiménez· Pamina Susana Rodríguez / M. Luz Martínez · Reina de la Nit Reina de la Noche / Papagena Ruth Nabal / Rocío Martínez· Sarastro Pablo López / Enric Arquimbau / Roberto Benito· Monostatos Ricard Torino / Miquel Cobos / Ricard Alonso· Actors Actores Pere Jane, Mònica Cano, Vicenç Beltran, Miquel Fiol, Eva Vilamitjana, Mariona Canelia

Los músicos de Bremen

15, 16 – 02 – 2010, al Teatro Calderón de Valladolid(3 funcions)

· Música Poire Vallvé· Direcció artística i dramatúrgia Dirección artística y dramaturgia Joan-Andreu Vallvé (Centre de Titelles de Lleida)· Direcció coreogràfica Dirección coreográfica Marta Almirall· Coreografia Coreografía Marta Almirall i Anna Planas· Escenografia, titelles i vestuari Escenografía, títeres y vestuario Joan-Andreu Vallvé· Il·luminació IluminaciónAlberto Rodríguez· Coordinació titelles Coordinación títeres Julieta Agustí· Assistent a la direcció d’escena i coreografia Asistente de la dirección de escena y coreografía Anna Planas· Producció Producción Gran Teatre del Liceu · Producció delegada Centre de Titelles de Lleida

· Mestra Maestra Anna Briansó· Clarinet Clarinete Naüm Monterde· Ruc / Cuiner / Senglar Asno / Cocinero / Jabalí Miquel Fiol / Ricard Fernández· Gos / Pagès / Mussol Perro / Campesino / Buho Mariona Camelia· Gat / Nen / Conill Gato / Niño / Conejo Mónica Cano· Gall / Mestressa / Guineu Gallo / Señora / Zorra Eva Vilamitjana

138 139

Amb els peus a la lluna

16, 17, 18 – 07 – 2010, a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure.En el marc del Festival Grec 2010(3 funcions)

· Música Antoni Parera Fons· Guió Guión Manuel Maestro i Paco Azorín· Direcció musical Dirección musical Virginia Martínez· Direcció d’escena i escenografia Dirección de escena y escenografía Paco Azorín· Vestuari Vestuario Anna Güell· Il·luminació Iluminación Ximo Díaz· Disseny de video Diseño de video Chini i Eugenio Szwarcer· Moviment Movimiento Montse Colomé· Traducció Traducción Carles Fernàndez Giua· Ajudant de la direcció d’escena Ayudante de la dirección de escena Leo Castaldi· Ajudant d’escenografia Ayudante de escenografía Jordi Soler· Assistent musical Asistente musical Olga Kharitonina· Programació audiovisual Programación audiovisual Baf General de Catalunya· Orquestra bcn216· Coproducció Coproducción Grec 2010 Festival de Barcelona, Gran Teatre del Liceu, Teatro Real de Madrid, ABAO (Bilbao) i Teatro de la Maestranza (Sevilla)· Producció executiva Producción ejecutiva Gran Teatre del Liceu

· Lluna Luna María Bayo· Leo Ruth González / Maia Planas· Pare Padre Orlando Niz· Mare Madre Inés Moraleda / Anna Tobella· Germà Hermano Luis Martínez-Agudo· Germana Hermana Marta Valero· Avi Abuelo Josep Ferrer· Tècnic 1 Técnico 1 Jordi Casanova· Tècnic 2 Técnico 2 Toni Marsol· Tècnic 3 Técnico 3 Xavi Fernàndez· Veu en off Voz en off Llorenç González

Gala Benèfica 2009Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia

15 – 09 – 2009, a l’Auditori Josep Carreras de Vila-Seca

· Direcció musical Dirección musical David Giménez· Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre de Liceu· Direcció escènica Dirección escénica Conxis Creixell· Realització audiovisual Realización audiovisual Carlos Cubillo SOLISTES SOLISTAS

· Soprano Pilar Jurado· Tenor Josep Carreras, Sergi Giménez

Programa

· Varis Preludi orquestral amb melodies de pel·licules de Mario Lanza: The Great Caruso; The Toast of New Orleans; That midnight kiss; Serenade; For the first time

· Sammy Fain tema de Love is a Many Splendored Thing (Carreras)· Ennio Morricone tema de Cinema Pasadiso (Jurado)· Nicholas Brodszky «Be my love» de The Toast of New Orleans (Giménez)· Andrew Lloyd Weber «All I ask of you» (Carreras, Jurado) i «Music of the Night» (Giménez) de The Phanton of the Opera

· Ruggero Leoncavallo «Vesti la Giubba» de Pagliacci (Giménez)· Umberto Giordano «La mamma morta» d’Andrea Chénier (Jurado)· Leonard Berstein «Tonight» (Jurado, Giménez) i «I feel pretty, Maria i Somewhere» (Carreras, Jurado, Giménez) de West Side Story

· Mitch Leigh «The impossible dream» de The man of la Mancha (Carreras)· Aram Khachaturian interludi orquestral-adagio de Spartacus· Nino Rota «Parla più piano» de The Godfather (Carreras, Jiménez)· Frederick Loewe «I could have dance all night» de My Fair Lady (Jurado)· Luiz Bonfá «Manhá de Carnaval» d’Orfeu Negro (Carreras)· Altres «Moon river» de Breakfast at Tiffany’s (Carreras, Jurado, Giménez); «Somewhere my love» de Dr. Zhivago (Carreras, Jurado, Giménez); «New York» de New York, New York (Carreras, Jurado, Giménez)

Orquestra de l’Acadèmia del Gran

Teatre del Liceu,amb el suport decon el apoyo de

140 141

Concert Fundació Renal Jaume Arnó

17 – 09 – 2009, a l’Auditori Municipal de Música Enric Granados de Lleida

· Direcció musical Dirección musical Gueràssim Voronkov· Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu· Direcció d’escena Dirección de escena Marcel Gorgori SOLISTES SOLISTAS

· Tenor Josep Fadó· Cantant Cantante Lorena

Programa

· Pietro Mascagni intermezzo de Cavalleria rusticana· Giacomo Puccini «lucevan le stelle» de Tosca; «Nessum dorma» de Turandot (Fadó)· Ruggero Leoncavallo «Vesti la giubba» de Pagliacci (Fadó)· Mariah Carey Héroe (Lorena)

Concert a l’Auditori Municipal de Terrassa

27 – 09 – 2009

· Direcció d’orquestra Dirección de orquesta Kai Gleusteen· Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del liceu

Programa

· Richard Wagner Siegfried Idyll· Antonin Dvorak Simfonia num. 8, op. 88

Concert Homenatge a Pedro Lavirgen

24 – 10 – 2009, a l ‘Auditori ADOC d’Elda25 – 10 – 2009, al Teatre Calderón d’Alcoi

· Direcció musical Dirección musical Gueràssim Voronkov· Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu SOLISTES SOLISTAS

· Soprano Ana Lucrecia, María Ruiz, Anna Albelda Ros / Tenor Carlos Moreno, Pablo Antonio Martín / Baríton Baritono Luis Santana, Alberto Arrabal / Baix Bajo Javier Roldán

Programa

· Giuseppe Verdi obertura de Les vêpres siciliennes; «Ritorna vincitor» d’Aida (Lucrecia); «Di Provença» de La Traviata (Santana); «Come dal ciel precipita» de Macbeth (Roldán); «Eri tu» d’Un ballo in maschera (Santana); «Ginella notte densa» d’Otello (Ruiz, Moreno)

· Georges Bizet «Au fond du temple saint» de Les pecheurs de pérles (Martín, Arrabal)· Giacomo Puccini Intermezzo i «Sola, perduta, abandonatta» de Manon Lescaut (Ruiz); «Nessum dorma» de Turandot (Moreno)

· Franz Listz Mephisto vals· Gaetano Donizetti «Ah! Mes amis» de La fille du régiment (Martín)· Amadeu Vives «Golondrón» de Maruxa (Roldán)· Ruggero Leoncavallo «Prólogo» de Pagliacci (Arrabal)· Umberto Giordano «La mamma morta» d’Andrea Chénier (Lucrecia)

Concert a l’Auditori Forum de Barcelona

12 – 11 – 2009

· Direcció d’orquestra Dirección de orquesta David Giménez· Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu

Programa

· Johannes Brahms Simfonia núm. 2 op. 73

142 143

Festival de Cultures del Raval

14 – 11 – 2009, a l’Esglèsia de Sant Agustí de Barcelona

· Direcció d’orquestra Dirección de orquesta Gueràssim Voronkov· Orquestra de l’Academia del Gran Teatre del Liceu

Programa

· Sergei Prokófiev Pere i el llop· Johann Strauss Jr. Neue pizzicato Polka; Tritsch-Tratsch Polka op.335; Radetzky March op.228

II Trobada de Trompistes a Catalunya

21 – 11 – 2009, a l’Auditori del Conservatori del Liceu de Barcelona

· Direcció d’orquestra Dirección de orquesta Salvador Brotons· Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu SOLISTES SOLISTAS

· Trompa David Fernández, Javier Bonet, Luca Benucci, Ionut Podgoreanu, David Bonet, Francisco Rodríguez Azorín

Programa

· Carl Maria von Weber obertura de Der Freischütz; Concertino per a trompa i orquestra (Fernández)· Salvador Brotons Concert per a trompa «Ab origine» op. 114 (Bonet)· Robert Schumann Concert per a quatre trompes op. 86 (Benucci, Podgoreanu, Bonet, Rodríguez)

Concert d’Autors Catalans

27 – 11 – 2009, a l’Auditori Municipal de Terrassa 29 – 11 – 2009, al Paraninf de la Universitat de Cervera (XXIIè Cicle Concerts de Tardor) 1 – 12 – 2009, al Foyer (organitzat pel Gremi d’editorials de música de Catalunya)

· Direcció d’orquestra Dirección de orquesta Gueràssim Voronkov· Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu

Programa

· Jordi Cervelló Cinc cops d’arc fonamentals · Chano Montes Requiebro Andaluz (amb orquestració de Salvador Brotons)· Jesús Rodríguez Picó Quasi una polka· Enric Morera Records campestres· Pedro Pardo J

Concert al Teatre de la Passió de Cervera

19 – 12 – 2009

· Direcció d’orquestra Dirección de orquesta Jed Gaylin· Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu

Programa

· Jean Sibelius Simfonia Num. 2· Engelbert Humperdinck Preludi de Hansel und Gretel· Josef & Johann Strauss Jr. Pizzicato Polka· Johann Strauss Jr. Wiener Blut, Kuenstlerleben, Tritsch-Tratsch Polka, Unter Donner und Blitz· Johann Strauss Radetzky March

144 145

Temporada artística

Produccions Producciones

El Liceu promou la coproducció d’espectacles amb altres destacats teatres internacionals i el lloguer de produccions pròpies. En ambdos casos es tracta de rendibilitzar la inversió que representa una nova producció operística.El Liceu promueve la coproducción de espectáculos con otros destacados teatros internacionales y el alquiler de producciones propias. En ambos casos se trata de rentabilizar la inversión que representa una nueva producción operística.

El retablo de Maese Pedro

02 – 2010, al Palais des Beaux Arts de Brussel·les

· Direcció d’escena Dirección de escena Enrique Lanz· Coproducció Coproducción Gran Teatre del Liceu, Teatro Real (Madrid), Teatro de la Maestranza (Sevilla), Ópera de Oviedo, Asociación Bilbaína Amigos de la Ópera, Teatro Calderón (Valladolid) i Compañía Etcétera

Le Grand Macabre

02 / 03 – 2010, a l’Adelaide Festival (Australia)

· Direcció d’escena Dirección de escena La fura dels baus· Coproducció Coproducción Gran Teatre del Liceu, Théâtre Royal de la Monnaie (Brussel·les), English National Opera (Londres) i Opera di Roma

Me llaman la Primorosa

12 – 2009, al Palau de la Música Catalana. En el marc del Festival del Mil·leni

· Direcció d’escena Dirección de escena Emilio Sagi· Coproducció Coproducción Gran Teatre del Liceu i Teatro Arriaga (Bilbao)

Lloguer de produccions del LiceuAlquiler de producciones del Liceu

Representacions de produccions del Liceu llogades a d’altres teatres. Representaciones de producciones del Liceu alquiladas a otros teatros.

Die Zauberflöte

04 / 05 – 2010, a l’Auditorio de Murcia

· Direcció d’escena Dirección de escena Joan Font (Comediants)· Coproducció Coproducción Gran Teatre del Liceu i Festival Mozart de A Coruña

Lohengrin

12 – 2009 / 03 – 2010, a Oper Leipzig

· Direcció d’escena Dirección de escena Peter Konwitschny· Coproducció Coproducción Gran Teatre del Liceu i Staatsoper Hamburg

148 149

Simon Boccanegra

09 – 2009, al Grand Théâtre de Genève

· Direcció d’escena Dirección de escena José Luis Gómez· Coproducció Coproducción Gran Teatre del Liceu i Grand Théâtre de Genève

Le Grand Macabre

09 / 10 – 2009, a l’English National Opera (Londres)

· Direcció d’escena Dirección de escena La fura dels baus· Coproducció Coproducción Gran Teatre del Liceu, Théâtre Royal de la Monnaie (Brussel·les), English National Opera (Londres) i Opera di Roma

Tancredi

11 – 2009, al Teatro Regio (Torí)

· Direcció d’escena Dirección de escena Yannis Kokkos· Coproducció Coproducción Gran Teatre del Liceu, Teatro Regio (Torí), Teatro de la Maestranza (Sevilla) i Teatro Real (Madrid)

La Traviata

08 / 09 – 2009, al Welsh National Opera (Cardiff)

· Direcció d’escena Dirección de escena David McVicar· Coproducció Coproducción Gran Teatre del Liceu, Scottish Opera i Welsh National Opera (Cardiff)

Der fliegende Holländer

01 – 2010, al Teatro Real (Madrid)

· Direcció d’escena Dirección de escena Àlex Rigola· Coproducció Coproducción Gran Teatre del Liceu i Teatro Real (Madrid)

Lulu

02 – 2010, al Grand Théâtre de Genève

· Direcció d’escena Dirección de escena Olivier Py· Coproducció Coproducción Gran Teatre del Liceu i Grand Théâtre de Genève

L’arbore di diana

02 / 03 – 2010, al Teatro Real (Madrid)

· Direcció d’escena Dirección de escena Francisco Negrín· Coproducció Coproducción Gran Teatre del Liceu i Teatro Real (Madrid)

El Retablo de Maese Pedro

10 / 11 – 2009, al Teatro Campoamor (Oviedo). 03 – 2010, al Teatro de la Maestranza (Sevilla)

· Direcció d’escena Dirección de escena Enrique Lanz· Coproducció Coproducción Gran Teatre del Liceu, Teatro Real (Madrid), Teatro de la Maestranza (Sevilla), Ópera de Oviedo, Asociación Bilbaína Amigos de la Ópera, Teatro Calderón (Valladolid) i Compañía Etcétera

Elektra

01 / 02 – 2010, al Théâtre Royal de la Monnaie (Brussel·les)

· Direcció d’escena Dirección de escena Guy Joosten· Coproducció Coproducción Gran Teatre del Liceu i Théâtre Royal de la Monnaie (Brussel·les)

Coproduccions Coproducciones

Representacions de produccions del Liceu en els altres teatres coproductors.Representaciones de producciones del Liceu en los otros teatros coproductores.

150 151

Audiovisuals Audiovisuales

Emissió a cinemes Emisión a cines

El 2001 vam iniciar les retransmissions als cinemes via satèl·lit en alta definició. Es tracta d’una oferta innovadora per mitjà d’un nou producte econòmicament competitiu en un mercat audiovisual en desenvolu-pament constant. Aquesta iniciativa en un inici de caràcter estatal, té avui un abast internacional i són més de 15 els països europeus que reben les nostres retransmissions així com els Estats Units.En 2001 iniciamos las retransmisiones a salas de cine vía satélite en alta definición. Se trata de una oferta innovadora por medio de un nuevo producto económicamente competitivo en un mercado audiovisual en constante desarrollo. Esta iniciativa, inicialmente de caracter estatal, tiene hoy en día alcance internacional y son ya más de 15 paises europeos que reciben nuestras retransmisiones y también los Estados Unidos.

Al llarg de la temporada 2009-2010 el Gran Teatre del Liceu haurà realitzat tres retransmissions en directe a Europa i als Estats Units amb la col·laboració de l’empresa americana Emerging Pictures.A lo largo de la temporada 2009-2010 el Gran Teatre del Liceu realizó tres retransmisiones en directo a Europa y los Estados Unidos en colaboración con la empresa americana Emerging Pictures.

Il trovatore 22 – 12 – 2009. 144 sales, 12 països. 10.869 espectadors.Die Entführung aus dem Serail 21 – 04 – 2010. 156 sales, 15 països, 8.088 espectadors.Pikovaia Dama 1 – 07 – 2010. 133 sales, 17 països, 2.754 espectadors. (En aquesta xifra no s’inclouen els espectadors d’algunes sales que van patir problemes tècnics en l’emissió).

Òpera Oberta

Òpera Oberta és un curs universitari d’iniciació a l’òpera, ofert dins les assignatures de lliu-re elecció i adreçat a les universitats de tot el món. Es basa en la retransmissió en directe per Internet d’una sèrie d’òperes de la temporada del Liceu (més una de la del Teatro Real de Madrid) en unes condicions òptimes tant d’imatge com de so. Òpera Oberta es un curso universitario de iniciación a la ópera, ofrecido entre las asignatu-ras de libre elección y dirigido a las universidades de todo el mundo. Se basa en la retrans-misión en directo por Internet de una serie de óperas de la temporada del Liceu (más una del Teatro Real de Madrid) en unas condiciones óptimas de imagen y sonido.

Król Roger 10 – 11 – 2009. 32 universitats, 1.564 alumnes.Il trovatore 16 – 12 – 2009. 32 universitats, 1.221 alumnes.Andrea Chénier (del Teatro Real) 18 – 02 – 2010. 31 universitats, 1.405 alumnes.La fille du régiment 16 – 03 – 2010. 28 universitats, 1.158 alumnes.Die Entführung aus dem Serail 21 – 04 – 2010. 30 universitats, 1.225 alumnes. Der Rosenkavalier 19 – 05 – 2010. 30 universitats, 1.055 alumnes.

L’aposta decidida del Liceu d’ampliar els seus públics i fer arribar la cultura a tots els racons és una realitat ja constant en el Teatre. L’ús de les tecnologies fa possible el “Liceu de tots” que inspira la institució i justifica la seva condició d’equipament públic. Internet en banda ampla i les emissions via satèl·lit en alta definició són els recursos tècnics dels projectes que el Liceu tira endavant i fan possible que el seu art sigui vist per ciutadans de totes les procedències i tots els racons.La apuesta decidida del Liceu de ampliar sus públicos y hacer llegar la cultura a todos los rincones es una realidad ya constante en el Teatro. El uso de las tecnologías hace posible “Liceu de tots” que inspira la institución y justifica su condición de equipamiento público. Internet en banda ancha y las emisiones vía satélite en alta definición son los recursos técnicos de los proyectos que el Liceu lleva a cabo y hacen posible que su arte sea visto por ciudadanos de todas las procedencias y lugares.

Òpera Obertaamb el suport decon el apoyo de

154 155

Espanya Universitat d’Alacant

Universidad de A Coruña Universitat Autònoma de Barcelona

Universitat de Barcelona Universidad de Burgos

Universidad de Cantabria Universidad Pública de Navarra

Universidad de Cádiz (2 campus) Universidad Carlos III de Madrid

Universidad Castilla-La Mancha (4 campus) Universitat de Girona

Universitat de les Illes Balears Universidad de León

Universitat de Lleida Universidad de La Laguna

Universidad de Murcia UNED

Universidad de Oviedo Universitat Pompeu Fabra

Universidad Politécnica de Madrid (2 campus) Universidad Politecnica de Valencia

Universidad de La Rioja Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

Universitat de València Universidad de Valladolid

Universidade de Vigo Universidad de Zaragoza

Andorra Universitat d’Andorra

França TELECOM ParisTech

Portugal

Universida de do Porto Universidade do Minho

Mèxic

Universidad Autónoma de Nuevo León Universidad Autónoma de Ciudad Juárez

Universidad Autónoma de Guadalajara Universidad Nacional Autónoma de México

Universitats en proves:

Colòmbia Universidad Autónoma de Bucaramanga

Universidad del Atlántico Universidad de Ibagué

Universidad Nacional de Colombia Universidad del Cauca

Anella Cultural

L’Anella Cultural és un projecte que pretén intensificar l’ús de la xarxa com a instrument de difusió, pro-ducció i intercanvi cultural, i facilita la innovació de formats.Anella Cultural es un proyecto que pretende intensificar el uso de la red como instrumento de difusión, producción e intercambio cultural, y facilita la innovación de formatos.

La ventafocs 20 – 12 – 2009. 1 teatre, 82 espectadors.Il trovatore 22 – 12 – 2009. 6 teatres, 820 espectadors.La fille du regiment 19 – 03 – 2010. 3 teatres, 570 espectadors.Die Entführung aus dem Serail 21 – 04 – 2010. 7 teatres, 867 espectadors.

Aquesta temporada han participat nou municipis catalans:Esta temporada han participado nueve municipios catalanes:

Reus Teatre Fortuny

Lleida Teatre Escorxador

Mataró Teatre Monumental

Sant Cugat del Vallès Teatre Auditori

Vilanova i la Geltrú Auditori Neàpolis

Girona Teatre Municipal

Vic Aula Magna de la UVic

Olot Teatre Principal

Granollers Teatre Auditori

Aquesta temporada al curs d’Òpera Oberta van participar trenta-cinc universitats: Esta temporada en el curso de Òpera Oberta participaron treinta y cinco universidades:

156 157

El Liceu a la platja

Enguany la iniciativa El Liceu a la platja va celebrar la quarta edició i, per primer cop, es va seguir també al Festival 30 Nits de Sabadell.Este año la iniciativa El Liceu a la platja celebró su cuarta edición y, por primera vez, se pudo seguir también en el Festival 30 Nits de Sabadell.

La primera edició d’aquest projecte va tenir lloc el juliol del 2007 amb la retransmissió de Norma, de Bellini, la segona, el juliol del 2008, amb el concert de Josep Carreras i el 2009 Turandot de Puccini. L’acceptació popular d’aquest projecte és indiscutible i tant les associacions veïnals, els districtes com l’Ajuntament de Barcelona, en conjunt, li donen suport i el converteixen en un projecte absolutament barceloní. La primera edición de este proyecto fue en julio de 2007 con la retransmisión de Norma, de Bellini, la segunda, en julio de 2008, con el concierto de Josep Carreras y en 2009 Turandot de Puccini. La aceptación popular de este proyecto es indiscutible y tanto las asociaciones vecinales, los distritos, como el Ayuntamiento de Barcelona en conjunto, le dan apoyo y lo convierten en un proyecto absolutamente barcelonés.

Doña FrancisquitaA la Platja de la Barceloneta, al Jardí del Palau Robert i al Festival 30 Nits de Sabadell. 28 – 07 – 2010

Emissions per televisió Emisiones por televisión

L’arbore di Diana Hivern 2011. Televisió de Catalunya (Canal 33)Il trovatore 2 – 12 – 2010. Televisió de Catalunya (Canal 33) i Televisión Española (La2), en directeDie Entführung aus dem Serail Hivern 2011. Televisió de Catalunya (Canal 33)Doña Francisquita 28 – 07 – 2010. Televisió de Catalunya (Canal 33), en directe

Emissions per ràdio Emisiones por radio

L’arbore di Diana 5 – 10 – 2009. Catalunya MúsicaKról Roger 5 – 10 – 2009. Radio Clásica / 10 – 10 – 2009. Catalunya MúsicaConcert Szymanowski 14 – 06 – 2009. Catalunya MusicaRecitals Bejun Mehta 17 – 12 – 2009. Catalunya Música / Radio ClásicaIl trovatore 9 – 12 – 2009. Radio Clásica / 16 – 12 – 09. Catalunya Músca (UER)Recital Montserrat Caballé 28 – 12 – 2009. Catalunya Música / Radio ClásicaConcurs de cant Francesc Viñas 17 – 01 – 2010. Catalunya Música / Radio ClásicaRecital Joyce DiDonato 24 – 01 – 2010. Catalunya Música / Radio ClásicaTristan und Isolde 27 – 01 – 2010. Catalunya Música / 16 – 02 – 2010. Radio ClásicaRecital Felicity Lott 5 – 02 – 2010. Catalunya Música / Radio ClásicaElias 19 – 02 – 2010. Catalunya Música / Radio ClásicaLa fille du régiment 10 – 03 – 2010. Catalunya Música (UER) /16 – 03 – 2010. Radio ClásicaDie Entführung aus dem Serail 21 – 03 – 2010. Catalunya Música / Radio ClásicaDer Rosenkavalier 13 – 05 – 2010. Catalunya MúsicaLes mamelles de Tirésias 29 – 05 – 2010. Catalunya Música / Radio ClásicaRecital Christine Schäfer 21 – 06 – 2010. Catalunya Música / Radio ClásicaPikovaia Dama 22 – 06 – 2010. Catalunya Música (UER) / Radio ClásicaEl jugador 29 – 06 – 2010. Catalunya Música / Radio ClásicaWar Requiem 6 – 07 – 2010. Catalunya Música / Radio ClásicaDoña Francisquita 25 – 07 – 2010. Catalunya Música (UER) / 28 – 07 – 2010. Radio Clásica

El Liceu a la platjaamb el suport decon el apoyo de

158 159

Emissions per la Unió Europea de RadiosEmisiones por la Unión Europea de Radios

(UER) (data d’enregistrament fecha de grabación)

Il trovatore 9 – 12 – 2009La fille du régiment 10 – 03 – 2010Pikovaia Dama 22 – 06 – 2010Doña Francisquita 25 – 07 – 2010

Enregistrament en HD Grabaciones en HD

L’arbore di Diana 9, 11 – 10 – 2009Il trovatore 16, 22 – 12 – 2009 Der Rosenkavalier 15, 21 – 04 – 2010Pikovaia Dama 28 – 06 / 1 – 07 – 2010 Doña Francisquita 25, 28 – 07 – 2010

Enregistrament en SD Grabaciones en SD

La fille du régiment 16 – 03 – 2010 Die Entführung aus dem Serail 21 – 04 – 2010 Der Rosenkavalier 19 – 05 – 2010

Canal Liceu Òpera Barcelona

YouTube, i el seu entorn digital, és una altra eina de difusió on, des de març de 2009, es pot trobar el Canal Liceu Òpera Barcelona. El canal compta, actualment, amb 1.488 subscriptors i des de la seva posada en marxa ha rebut més de 100,000 visites. El canal es composa de fragments audiovisuals dels espectacles representats al Liceu que s’han reproduït més de 950,000 vegades.YouTube, y su entorno digital, es otra herramienta de difusión donde, desde marzo de 2009, se puede encontrar el Canal Liceu Òpera Barcelona. El canal cuenta, actualmente, con 1.488 subscriptores y desde su puesta en marcha ha recibido más de 100,000 visitas. El canal se compone de fragmentos audiovi-suales de los espectáculos representados en el Liceu que se han reproducido más de 950,000 veces.

Edicions de DVD Ediciones de DVD

L’edició de DVDs segueix sent també, una realitat i el Liceu amplia el seu catàleg cada temporada posant al mercat les produccions més innovadores i els repertoris més destacats.La edición de DVDs sigue siendo también, una realidad y el Liceu amplía su catálogo cada temporada sacando al mercado las producciones más innovadoras y los repertorios más destacados.

La producció audiovisual del Liceu té ja un balanç de més d’una trentena de DVD, vint dels quals han ob-tingut reconeixements internacionals. Les òperes que han sortit al mercat aquesta temporada son:La producción audiovisual del Liceu tiene ya un balance de más de una treintena de DVD, veinte de los cuales han obtenido reconocimientos internacionales. Las óperas que han aparecido en el mercado esta temporada son:

La VentafocsEnregistrat el desembre 2009. Editat per BeNeCé. Coproduït amb Televisió de Catalunya i la Generalitat de Catalunya. A la venda maig 2010.

· Música Gioachino Rossini· Adaptació musical Adaptación musical Albert Romaní· Direcció musical Dirección musical Stanislav Angelov· Direcció d’escena Dirección de escena Joan Font (Comediants)· Escenografia i vestuari Escenografía y vestuario Joan Guillén · Il·luminació Iluminación Alberto Rodríguez· Coreografia Coreografía Xevi Dorca· Producció Producción Gran Teatre del Liceu· Músics Músicos Olga Kharitonina (piano) i Pau Santacana (fagot)

· Don Ramiro Albert Casals· Dandini Toni Marsol· Don Magnífico Xavi Fernández· Clorinda Belen López· Tisbe Anaïs Masllorens· Angelina Anna Tobella

160 161

La Cenerentola de Gioachino Rossini Enregistrat el desembre de 2007. Editat per Decca. A la venda octubre 2009.

· Direcció musical Dirección musical Patrick Summers· Direcció d’escena Dirección de escena Joan Font (Comediants)· Escenografia i vestuari Escenografía y vestuario Joan Guillén· Il·luminació Iluminación Albert Faura· Coreografia Coreografía Xevi Dorca· Nova coproducció Nueva producción Gran Teatre del Liceu i altres· Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu· Direcció del cor Dirección del coro José Luis Basso

· Don Ramiro Juan Diego Flórez · Dandini David Menéndez · Don Magnifico Bruno De Simone · Clorinda Cristina Obregón· Tisbe Itxaro Mentxaca · Angelina Joyce DiDonato· Alidoro Simón Orfila

L’elisir d’amore de Gaetano DonizettiEnregistrat el maig de 2005. Editat per EMI. A la venda març 2010.

· Direcció musical Dirección musical Daniele Callegari · Direcció d’escena Dirección de escena Mario Gas· Direcció d’escena adjunta Dirección de escena adjunta José Antonio Gutiérrez· Escenografia i vestuari Escenografía y vestuario Marcelo Grande· Il·luminació Iluminación Quico Gutiérrez (A.A.I.)· Producció Producción Gran Teatre del Liceu· Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu· Direcció del cor Dirección del coro José Luis Basso

· Adina María Bayo · Nemorino Rolando Villazón · Belcore Jean-Luc Chaignaud · Doctor Bruno Praticò · Giannetta Cristina Obregón · Moretto José Luis Pérez

162 163

La institució La institución

166

169

173

Convenios de col·laboración

Acción social

Actos de mecenazgo

Convenis de col·laboració

Acció social

Actes de mecenatge

Conveni Unió Liceu Signat el 17 de novembre de 2009Conveni entre les institucions del Liceu (Societat del Gran Teatre del Liceu, Cercle del Liceu, Conserva-tori Superior de Música del Liceu i Amics del Liceu) per tal de promoure objectius conjunts.(La Fundació del Gran Teatre del Liceu només signa el conveni com a testimoni, no n’és part integrant).Convenio Unió Liceu Firmado el 17 de noviembre de 2009Convenio entre las instituciones del Liceu (Sociedad del Gran Teatre del Liceu, Círculo del Liceu, Conser-vatori Superior de Música del Liceu y Amics del Liceu) para promover objetivos conjuntos.(La Fundación del Gran Teatre del Liceu sólo firma el convenio como testigo, no es parte integrante del convenio).

Conveni entre la Fundació del Teatre de la Llotja de Lleida i el Gran Teatre del LiceuSignat el 21 de gener de 2010L’objecte del conveni és que en el Teatre La Llotja s’hi puguin representar òperes i altres espectacles que el Gran Teatre del Liceu programi en les seves temporades artístiques.Convenio entre la Fundació del Teatre de la Llotja de Lleida y el Gran Teatre del LiceuFirmado el 21 de enero de 2010El objeto del convenio es que en el Teatre La Llotja se puedan representar óperas y otros espectáculos que el Gran Teatre del Liceu programe en sus temporadas artísticas.

Conveni entre l’organisme autònom municipal Centre Cultural Sant Cugat–Teatre Auditori Sant Cugat i el Gran Teatre del LiceuSignat el 13 d’octubre de 2010L’objecte del conveni és la cessió gratuïta de la Sala principal del Teatre Auditori de Sant Cugat per a les representacions del projecte Òpera a Secundaria de les temporades 2010-2011 (del 2 al 8 de maig 2010) i 2011-2012 (una setmana a determinar).Convenio entre el organismo autónomo municipal Centre Cultural Sant Cugat–Teatre Auditori Sant Cugat y el Gran Teatre del LiceuFirmado el 13 de octubre de 2010El objecto del convenio es la cesión gratuita de la Sala principal del Teatre Auditori de Sant Cugat para las representaciones del proyecto Òpera a Secundaria de las temporadas 2010-2011 (del 2 al 8 de mayo 2010) y 2011-2012 (una semana a determinar).

Conveni entre el Departament d’Educació i el Gran Teatre del LiceuSignat el 9 de juliol de 2010L’objecte del conveni és establir els termes de la col·laboració entre les dues entitats en la promoció d’activitats en l’àmbit musical i de les arts escèniques, adreçades al públic infantil i juvenil.Convenio entre el Departament d’Educació y el Gran Teatre del LiceuFirmado el 9 de julio de 2010El objeto del convenio es establecer los términos de la colaboración entre ambas entidades en la pro-moción de actividades en el ámbito musical y de las artes escénicas, dirigidas al público infantil y juvenil.

Convenis de col·laboracióConvenios de colaboración

166 167

Conveni de col·laboració entre la Fundació del Gran Teatre del Liceu i la corporació Red Nacional Académica de Tecnología Avanzada de Colombia (RENATA)Signat el 21 de maig de 2010L’objecte d’aquest conveni és establir els termes de col·laboració entre ambdues entitats per promoure i desenvolupar el curs Òpera Oberta a Colòmbia. Convenio de colaboracióm entre la Fundació del Gran Teatre del Liceu y la corporación Red Nacional Académica de Tecnología Avanzada de Colombia (RENATA)Firmado el 21 de mayo de 2010El objeto de este convenio es establecer una relación entre la Fundació del Teatro y la red Renata para promover y desarrollar el curso Òpera Oberta en Colombia.

Conveni entre Eficiència Energètica S.A. (EFIENSA) i el Consorci del Gran Teatre del LiceuSignat el 17 de juliol de 2010L’objecte d’aquest conveni marc és la definició de la col·laboració entre EFIENSA i el Consorci del Gran Teatre del Liceu en l’àmbit del desenvolupament d’accions i programes de seguiment d’estalvi i eficièn-cia energètica i energies renovables en el conjunt d’edificis i instal·lacions del Consorci.Convenio entre Eficiència Energètica S.A. (EFIENSA) y el Consorci del Gran Teatre del LiceuFirmado el 17 de julio de 2010El objeto de este convenio marco en la definición de la colaboración entre EFIENSA y el Consorci del Gran Teatre del Liceu en el ámbito del desarrollo de acciones y programas de seguimiento de ahorro y eficiencia energética y energías renovables en el conjunto de edificios e instalaciones del Consorcio.

Nit 1010 – 09 – 2009. Participació a la Nit 10 de TV3 amb visita lliure al Teatre de 23 a 1 h. Assistència de 1.291 persones.Nit 1010 – 09 – 2009. Participación en la Nit 10 de TV3 con visita libre al Teatro de 23 a 1 h. Asistencia de 1.291 personas.

Dia Europeu de l’Òpera9 – 05 – 2010. Jornada de portes obertes, de 10 a 18 h. Assistència de 12.185 persones. Visita de la Sala, el Saló dels Miralls, el Foyer i el Cercle del Liceu (rotonda i pintures de Ramon Casas). Amb actuacions a càrrec d’estudiants del Conservatori Superior de Música del Liceu a partir de les 11 h. al Saló dels Miralls i projecció de les òperes L’elisir d’amore (10.30 h) i Tosca (15.30 h) al Foyer.Día Europeo de la Ópera9 – 05 – 2010. Jornada de puertas abiertas, de 10 a 18 h. Asistencia de 12.185 personas. Visita de la Sala, el Saló dels Miralls, el Foyer y el Círculo del Liceu (rotonda y pinturas de Ramon Casas). Con actuaciones a cargo de estudiantes del Conservatori Superior de Música del Liceu a partir de las 11 h. en el Saló dels Miralls y proyección de las óperas L’elisir d’amore (10.30 h) y Tosca (15.30 h) en el Foyer.

Acció social Acción social

Dia Europeu de l’Òpera

amb el suport decon el apoyo de

168 169

Participació en el llibre Pensat a Barcelona de Barcelona ActivaEl llibre Pensat a Barcelona recull projectes de persones i empreses que creen productes i serveis innovadors, la major part dels quals es van poder veure en una exposició que va tenir lloc els dies 16 i 17 de juny de 2010, en el marc del Dia de l’emprenedor.El llibre recull tres de les activitats de promoció de l’òpera, la dansa i la música clàssica amb aplicació de les noves tecnologies que desenvolupa el Gran Teatre del Liceu, els projectes: El Liceu a la platja; Òpera Oberta; i la participació en el festival DiBa 2009 amb la retransmissió pionera al món d’un frag-ment d’una òpera en directe i en tecnologia 3D.Participación en el libro Pensat a Barcelona de Barcelona ActivaEl libro Pensat a Barcelona recoge proyectos de personas y empresas que crean productos y servicios innovadores, la mayor parte de los cuales se pudieron ver en una exposición que tuvo lugar los días 16 y 17 de junio de 2010, en el marco del Día del emprendedor.El libro recoge tres de las actividades de promoción de la ópera, la danza y la música clásica con aplicación de las nuevas tecnologías que desarrolla el Gran Teatre del Liceu, los proyectos: El Liceu a la platja; Òpera Oberta; y la participación en el festival DiBa 2009 con la retransmisión pionera en el mundo de un fragmento de una ópera en directo y en tecnología 3D.

Participació en el projecte Wi-Fi ciutadà de l’Ajuntament de BarcelonaL’Espai Liceu del Teatre ha passat a ser un dels punts de la ciutat on l’Ajuntament de Barcelona ha instal·lat el Wi-Fi ciutadà. Aquest projecte preveu l’accés gratuït a Internet, amb limitades restriccions, des de 500 espais ciutadans com per exemple les Oficines d’atenció ciutadana, parcs, instal·lacions esportives o museus.

Participación en el proyecto Wi-Fi ciutadà del Ayuntamiento de BarcelonaEl Espai Liceu del Teatro se ha convertido en uno de los puntos de la ciudad donde el Ayuntamiento ha instalado Wi-Fi ciutadà. Este proyecto prevé el acceso gratuito a Internet, con limitadas restricciones desde 500 espacios ciuda-danos como las Oficinas de atención ciudadana, parques, instalaciones deportivas o museos.

Cessió del lloguer de la sala a una entitat sense ànim de lucre17 – 04 – 2010. Cessió de la sala a l’Escola de Músics i l’Escola de Música JPC i Xamfrà. Uns 600 alumnes de 18 corals de 18 escoles del Districte de Ciutat Vella, acompanyats per l’orques-tra Raval Simfònic, van participar en aquest concert, en el que van interpretar cançons tradicionals catalanes i d’altres països. La trobada es va emmarcar dins el projecte Pla Educatiu d’Entorn del Raval, que té com a objectiu sensibilitzar els nens i nenes a través de la música, per a que aprenguin més bé el català i s’estableixi una relació més estreta entre els nens i els diferents centres educatius del districte.Cesión del alquiler de la sala a una entidad sin ánimo de lucro17 – 04 – 2010. Cesión de la sala a la Escola de Músics y la Escola de Música JPC y Xamfrà. Unos 600 alumnos de 18 corales de 18 escuelas del Distrito de Ciutat Vella, acompañados por la or-questa Raval Simfònic, participaron en este concierto, donde se interpretaron canciones tradicionales catalanas y de otros países. El encuentro se enmarca en el proyecto Pla Educatiu d’Entorn del Raval, que tiene como objectivo sensibilizar a los niños a través de la música, para que aprendan mejor el catalán y se establezca una relación más estrecha entre los niños y los diferentes centros educativos del distrito.

Activitats institucionals amb motiu de la Presidència Espanyola de la Unió Europea14 – 01 – 2010. Reunió dels Secretaris Generals de la UE al Cercle del Liceu. 29 – 01 – 2010. Acte i dinar de treball de la UE.30 – 03 – 2010. Actuació al Foyer i sopar al Saló dels Miralls dels Ministres de Cultura de la UE. Actividades institucionales con motivo de la Presidencia Española de la Unión Europea14 – 01 – 2010. Reunión de los Secretarios Generales de la UE en el Círculo del Liceu. 29 – 01 – 2010. Acto y comida de trabajo de la UE.30 – 03 – 2010. Actuación en el Foyer y cena en el Saló dels Miralls de los Ministros de Cultura de la UE.

Participació al Festival Raval(s)11 – 2009Participación en el Festival Raval(s)11 – 2009

170 171

Pere i el llopRepresentació a l’Església de Sant Agustí de l’espectacle infantil inclós a El Petit Liceu. Amb l’assistència de 275 persones.Pere i el llopRepresentación en la Iglesia de Sant Agustí del espectáculo infantil incluido en El Petit Liceu. Con una asistencia de 275 personas.

Visita guiada al Liceu per a residents al barri del Raval15 – 11 – 2009.A les 9 h visita a l’escenari i àrees de servei i a les 10 h visita als espais públics (Sala, el Saló dels Miralls, el vestíbul i el Foyer).Visita guiada al Liceu para residentes del barrio del Raval15 – 11 – 2009.A las 9 h. visita al escenario y áreas de servicio y a las 10 h. visita a los espacios públicos (Sala, el Saló dels Miralls, el vestíbulo y el Foyer).

Visita guiada al Liceu per a grups d’escolars del Raval12, 13 – 11 – 2009.A les 9.45 h visita als espais públics.Visita guiada al Liceu para grupos de escolares del Raval12, 13 – 11 – 2009.A las 9.45 h. visita a los espacios públicos.

Reserva de places per a l’activitat L’òpera una emoció200 places per alumnes de 1r i 2n cicle d’ESO i batxillerat.Reserva de plazas para la actividad L’òpera una emoció200 plazas para alumnos de 1º y 2º ciclo de ESO y bachillerato.

Reserva de localitats per a l’espectacle infantil IT Dansa12 – 04 – 2010.200 places per alumnes de Cicle Superior de Primària, Secundària i Batxillerat.Reserva de localidades para el espectáculo infantil IT Dansa12 – 02 – 2010.200 plazas para alumnos de Ciclo Superior de Primaria, Secundaria y Bachillerato.

Acte d’agraïment als Patrocinadors de El Petit Liceu3 – 10 – 2009. Es convida als directius de les empreses patrocinadores de El Petit Liceu a assistir, juntament amb les seves famílies, a la funció Pere i el Llop, primera funció de la temporada. Al final de la funció se celebra un refrigeri en els camerinos juntament amb els artistes.Acto de agradecimiento a los Patrocinadores de El Petit Liceu3 – 10 – 2009. Se invita a los directivos de las empresas patrocinadoras de El Petit Liceu a asistir, con sus familias, a la función inaugural de Pere i el llop. Al finalizar la representación se celebra un refrigerio en los camerinos con los artistas.

Celebració del 10è Aniversari de la reinauguració del nou Liceu2 – 12 – 2009. Es convida a tot el Mecenatge a la l’estrena de l’òpera Il trovatore de Giuseppe Verdi, funció amb la qual se celebrà el 10è aniversari de la inauguració del nou Liceu. Amb l’assistència de SM la Reina.Celebración del 10 aniversario de la reinauguración del nuevo Liceu2 – 12 – 2009. Se invita a todo el Mecenazgo al estreno de la ópera Il trovatore de Giuseppe Verdi, función con la que se celebra el 10 aniversario de la reinauguración del nuevo Liceu. Con la asistencia de SM la Reina.

Presentació de la temporada 2010-2011 a Barcelona14 – 01 – 2010. Acte de presentació de la temporada 2010-2011 a les empreses i particulars que donen suport al Liceu, celebrat al Foyer. Presentación de la temporada 2010-2011 en Barcelona14 – 01 – 2010. Acto de presentación de la temporada 2010-2011 a las empresas y particulares que dan apoyo al Liceu, celebrado en el Foyer.

Actes de mecenatge Actos de mecenazgo

Al llarg de la passada temporada 2009/2010 des del Liceu varem organitzar tot un seguit d’actes institucionals orientats a les empreses i particulars que donen suport econòmic al Teatre. Tot seguit relacionem els més rellevants que tenen com a principal objectiu apropar la vida artística a les empre-ses mecenes.A lo largo de la pasada temporada 2009-2010 desde el Liceu se organizaron una serie de actos institucionales orientados a las empresas y particulares que dan apoyo económico al Teatro. Seguida-mente se relacionan los más relevantes que tienen como principal objetivo acercar la vida artística a las empresas mecenas.

172 173

Concert Final Concurs Viñas17 – 01 – 2010. Es convida a tots els Mecenes i benefactors a assistir al concert final del concurs internacional de cant Francesc Viñas.Concierto Final Concurso Viñas17 – 01 – 2010. Se invita a todos los Mecenas y benefactores a asistir al concierto final del concurso internacional de canto Francesc Viñas.

Presentació de la temporada 2010-2011 a Madrid16 – 02 – 2010. Acte de presentació de la temporada 2010-2011 a totes les empreses i particulars amb seu a Madrid que donen suport al Teatre. Assisteix a l’acte la Ministra de Cultura.Presentación de la temporada 2010-2011 en Madrid16 – 02 – 2010. Acto de presentación de la temporada 2010-2011 a todas las empresas y particulares con sede en Madrid, que dan apoyo al Teatro. Asiste al acto la Ministra de Cultura.

Acte agraïment al Mecenatge al Palau de la Generalitat10 – 06 – 2010. El president de la Generalitat agraeix a les empreses el seu suport en un acte celebrat al Palau de la Generalitat. En aquest mateix acte la soprano Angeles Blancas, acompanyada pel mestre Giovanni Auletta, ofereix un recital. Es tanca l’acte amb una copa de cava al Pati dels Tarongers.Acto de agradecimiento al Mecenazgo en el Palau de la Generalitat10 – 06 – 2010. El presidente de la Generalitat agradece a las empresas su apoyo en un acto celebrado en el Palau de la Generalitat. En este acto la soprano Ángeles Blancas, acompañada por el maestro Giovanni Auletta, ofrece un recital. Se clausura el acto con una copa de cava en el Pati dels Tarongers.

Classe oberta–assaig del Royal Ballet12 – 07 – 2010. Es convida a tots els Mecenes a una classe oberta–assaig del Royal Ballet. Posterior-ment es convida a tots els assistents a compartir una copa de cava amb els membres de la companyia al Saló dels Miralls.Clase abierta–ensayo del Royal Ballet12 – 07 – 2010. Se invita a todos los Mecenas a una clase abierta-ensayo del Royal Ballet. Posterior-mente se invita a todos los asistentes a compartir una copa de cava con los miembros de la compañía en el Saló dels Miralls.

Doña Francisquita27 – 07 – 2010. Es convida a tots els Mecenes a assistir a la funció de la sarsuela Doña Francisquita d’Amadeu Vives.Doña Francisquita27 – 07 – 2010. Se invita a todos los Mecenas a asistir a la función de la zarzuela Doña Francisquita de Amadeu Vives.

174 175

Altres línies d’activitat comercial

Otras lineas de activitad comercial

Miguel Poveda: Coplas del querer 7 – 12 – 2009Amen Gospel Choir i Brotherhood singers 12 – 12 – 2009Paco Ibáñez: La veu de la Mediterrània 21 – 12 – 2009Mississipi Gospel Choir 25 – 12 – 2009Gran concert de Cap d’Any: Johann Strauss (dos funcions) 26 – 12 – 2009Gran noche de la música española: Concierto de Aranjuez 6 – 01 – 2010Parrita y compañía: Festival de Cajon 11 – 02 – 2010The Original Glenn Miller Orchestra 14 – 02 – 2010José Mercé: Ruido 8 – 03 – 2010Farruquito Puro 15 – 03 – 2010Raphael: 50 años después 14 – 04 – 2010Marlango: Life in the Treehouse. Festival Mil.leni 20 – 04 – 2010Rufus Wainwright: All days are nights: Songs for Lulú 11 – 05 – 2010Fundación Clarós: Ajuda l’Africa a Escoltar 30 – 05 – 2010Paco de Lucía: 21 Festival de Guitarra 20, 27 – 06 – 2010Diego El Cigala: Cigala y Tango 26 – 07 – 2010Rafael Amargo: Rosso 3, 4, 5 – 08 – 2010

A la Sala s’han realitzat els següents espectacles públics fora de la programació del Liceu:En la Sala se han realizado los siguientes espectáculos públicos no incluidos en la programación del Liceu:

Lloguer d’espais Alquiler de espacios

El Foyer, el Saló dels Miralls i d’altres espais han estat llogats principalment per empreses, entitats o col·lectius professionals així com també en menor nombre, per actes estrictament privats. S’han realitzat 51 activitats -algunes de més d’un dia de durada- i hi ha hagut una ocupació de salons de 58 dies.El Foyer, el Saló dels Miralls y otros espacios han sido alquilados principalmente por empresas, entidades o colectivos profesionales, y en menor mediada por actos estrictamente privados. Se han realizado 51 actividades -algunas de más de un día de duración- con una ocupación de los salones de 58 días.

Rufus Wainwright Concert Bunbury

Així mateix, s’han realitzat també a la Sala 6 concerts o actes de caràcter institucional o privat.Así mismo, se han realizado también en la Sala 6 conciertos o actos de carácter institucional o privado.

El Liceu lloga els diferents espais del Teatre a promotors culturals, institucions, empreses i a particulars per a l’organització d’esdeveniments culturals, empresarials i/o socials. Així es converteix en un espai de confluència del món cultural, empresarial i social del país. A més, amb aquesta activitat, el Liceu facilita l’accés al Teatre de públic aficionat a altres gèneres musicals.El Liceu alquila los diferentes espacios del Teatro a promotores culturales, instituciones, empresas y particulares para la organización de acciones culturales, empresariales y/o sociales. Así se convierte en un espacio de confluencia del mundo cultural, empresarial y social del país. Además, gracias a estas actividades, el Liceu facilita el acceso al Teatro al público aficionado a otros géneros musicales.

178 179

Visites Visitas

Un total de 24.008 persones van visitar el Gran Teatre del Liceu en alguna de les tres modalitats de visites que s’ofereixen.10.683 persones van fer la visita guiada de les 10h que inclou els espais públics del Teatre així com diferents sales del Cercle del Liceu. 12.365 van fer les visites express, es tracta d’una visita reduïda no comentada. La visita als espais no públics del Teatre, com ara sales d’assaig, camerinos, etc, va ser seguida per 960 persones.Un total de 24.008 personas visitaron el Gran Teatre del Liceu en alguna de las tres modalidades de visitas que se ofrecen.10.683 personas realizaron la visita guiada de las 10 h. que incluye los espacios públicos del Teatro i diferentes salas del Círculo del Liceu y 12.365 realizaron la visita express, se trata de una visita reducida no comentada. La visita a los espacios no públicos del Teatro, como salas de ensayo, camerinos, etc., fue seguida por 960 personas.

180 181

Estadístiques Estadísticas

Espectacles Funcions Aforament Espectadors Ocupació %

Espectáculos Funciones Aforo Espectadores Ocupación %

Òperes Operas 92 209.112 172.962 82,71

L’arbore di Diana 11 25.212 17.115 67,88

Król Roger 8 18.336 13.605 74,20

Hypermusic Prologue 2 540 404 74,81

Il trovatore 19 43.548 36.721 84,32

Tristan und Isolde 11 25.212 23.373 92,71

La fille du régiment 11 25.212 24.038 95,34

Die Entführung aus dem Serail 9 20.628 18.493 89,65

Der Rosenkavalier 7 16.044 14.336 89,35

Les mamelles de Tirésias 2 4.584 4.134 90,18

Pikovaia Dama 6 13.752 11.734 85,33

Doña Francisquita 6 16.044 9.009 56,15

Dansa Danza 16 36.672 26.925 73,42

English National Ballet 8 18.336 14.374 78,39

Sasha Waltz & Guests 3 6.876 4.860 70,68

The Royal Ballet 5 11.460 7.691 67,11

Concerts Conciertos (interpretats al Liceu) 10 22.920 15.980 69,72

Concert Vivaldi 1 2.292 2.035 88,79

Concert Szymanowski 1 2.292 1.485 64,79

Concert final Concurs Viñas 2 4.584 1.902 41,49

Elias 2 4.584 3.454 75,35

El jugador 2 4.584 3.460 75,48

War Requiem 2 4.584 3.644 79,49

Recitals Recitales 5 11.460 8.043 70,18

Recital Bejun Mehta 1 2.292 1.621 70,72

Recital Montserrat Caballé 1 2.292 2.035 88,79

Recital Joyce DiDonato 1 2.292 1.650 71,99

Recital Felicity Lott 1 2.292 1.503 65,58

Recital Christine Schäfer 1 2.292 1.234 53,84

Total temporada (excepte Petit Liceu) 123 280.164 223.910 79,92

Oferta i ocupació Oferta y ocupación

Espectacles Funcions Aforament Espectadors Ocupació %

Espectáculos Funciones Aforo Espectadores Ocupación %

El Petit Liceu / Sessions familiars s. familiares 32 28.910 23.120 79,97

Pere i el Llop 4 5.688 5.166 90,82

La primera cançó 8 1.600 1.519 94,94

El Superbarber de Sevilla 2 1.396 757 54,23

La Ventafocs 4 5.688 5.088 89,45

La petita Flauta Màgica 4 2.792 2.540 90,97

Allegro Vivace 2 1.396 951 68,12

IT Dansa 4 5.464 4.096 74,96

Els músics de Bremen 2 1.396 1.324 94,84

El petit escuraxemeneies 2 3.490 1.679 48,11

El Petit Liceu / Sessions escolars s. escolares 85 86.925 58.505 67,31

Pere i el llop 20 25.740 19.730 76,65

El Superbarber de Sevilla 8 6.282 3.664 58,33

La Ventafocs 10 14.157 10.833 76,52

La petita Flauta Màgica 16 13.960 8.573 61,41

Allegro Vivace 11 7.678 5.066 65,98

IT Dansa 4 5.148 3.512 68,22

Els músics de Bremen 14 11.168 7.127 63,82

El petit escuraxemaneies (*) 2 2.792 0 0,00

Total El Petit Liceu 117 115.835 81.625 70,47

* Aforament complet amb alumnes de secundària sense pagament* Aforo completo con alumnos de secundaria sin venta

184 185

Espectacles Títols Funcions Aforament Espectadors Ocupació %

Espectáculos Títulos Funciones Aforo Espectadores Ocupación %

Total temporada (no infantil) 25 123 280.164 223.910 79,92

Total temporada El Petit Liceu 9 117 115.835 81.625 70,47

Total Temporada 2009/2010 34 240 395.999 305.535 77,16

Espectacles Funcions Aforament Espectadors Ocupació %

Espectáculos Funciones Aforo Espectadores Ocupación %

L’òpera: una emoció 27 5.940 3.529 59,41

Visites guiades escolars 131 0 2.634 100

El misteri de la partitura 19 475 197 41,47

Assajos generals 6 1.160 1.139 98,19

Servei educatiu Servicio educativo 183 7.575 7.499 99,00

Òperes al Foyer = Òperes

Òperes en versió concert = Concerts

Espectacles no infantils oferts també al Petit Liceu = El Petit Liceu

Espectacles del Petit Liceu al Liceu i a L’ Auditori de Cornellà = El Petit Liceu

Espectacles en seus externes = Gires

Espectadors = Entrades venudes, excloses invitacions

Servei Educatiu = Activitats educatives no espectacles

Óperas en el Foyer = Óperas

Óperas en versión concierto = Conciertos

Espectáculos no infantiles ofrecidos también en el Petit Liceu = El Petit Liceu

Espectáculos del Petit Liceu en el Liceu y en L’Auditori de Cornellà = El Petit Liceu

Espectáculos en sedes externas = Giras

Espectadores = Entradas vendidas, excluidas invitaciones

Servicio Educativo = Actividades educativas no espectáculos

Llegenda

Leyenda

Torn d’abonament Abonats

Turno de abono Abonados

Abonaments de temporada 9.453

A 1.485

B 1.512

C 1.498

D 1.257

E 1.281

T 1.332

H 1.088

Abonaments reduits 2.766

F 1.397

G 1.369

Abonaments populars 7.301

PA 1.504

PB 1.703

PC 1.381

PD 1.602

PE 1.111

Total abonaments 19.520

Promocions Abonats

Promociones Abonados

Abonament Gent gran 429

Abonament El Petit Liceu 507

Abonaments temàtics 8

Total promocions 944

Abonaments Abonos

186 187

Gires Giras

Espectacles Funcions Ciutats Aforament

Espectáculos Funciones Ciudades Aforo

La Ventafocs 45 8 55.124

El Superbarber de Sevilla 22 4 23.750

Allegro Vivace 7 3 8.541

La petita Flauta Màgica 12 2 11.082

Els músics de Bremen 3 1 3.660

Amb els peus a la lluna 3 1 2.208

El Petit Liceu en gira 92 19 104.365

Espectacles Funcions

Espectáculos Funciones

Orquestra de l’Acadèmia 12

Cor del Gran Teatre del Liceu 1

Concerts en gira 13

Lloguer d’espais Alquiler de espacios

Espectacles Aforament Ocupació %

Espectáculos Aforo Ocupación %

Miguel Poveda 2.292 94,68

Amen Gospel Choir 2.292 50,00

Paco Ibáñez 2.292 69,81

Mississipi Gospel Choir 2.292 59,99

Gran concert de Cap d’any 4.584 62,96

Gran noche de la música española 2.292 76,79

Parrita y compañía 2.292 69,81

The Original Glenn Miller Orchestra 2.292 94,68

José Mercé 2.292 39,27

Farruquito Puro 1.600 80,00

Raphael: 50 años después 2.292 94,68

Marlango 2.292 94,68

Rufus Wainwright 2.292 95,99

Fundación Clarós 2.292 78,53

Paco de Lucía 4.584 92,17

Diego El Cigala 2.292 56,20

Rafael Amargo 6.876 39,70

Total 47.440

Espectacles Altres actes Total

Espectáculos Otros actos Total

Sala principal 17 7 24

Saló dels Miralls i Foyer - 51 51

Altres espais - 5 5

Total 17 63 80

188 189

Cinemes Cines

Il trovatore El rapte en el serrall La dama de piques Total

Països Paises Sales Tickets Sales Tickets Sales Tickets Tickets

Alemanya 2 128 6 453 4 77 658

Austria 1 - 1 5 1 15 20

Bèlgica - - 1 10 1 43 53

Canadà 2 15 - - - - 15

Dinamarca 19 1.239 27 1.514 12 274 3.027

Eslovàquia - - 1 21 1 - 21

Espanya 54 4.574 71 4.595 56 489 9.658

Estònia - - 1 168 - - 168

EUA 21 1.673 17 408 20 721 2.802

Hongria - - 1 56 1 - 56

Itàlia 34 1.899 18 500 12 346 2.745

Letònia 1 219 1 46 1 123 388

Luxemburg 1 1 10 1 18 28

Polònia 1 312 - - 5 - 312

Regne Unit / Irlanda 8 810 8 268 8 335 1.413

República Txeca - - 2 34 1 - 34

Russia - - - - 2 19 19

Turquia - - - - 7 294 294

Total 144 10.869 156 8.088 133 2.754 21.711

Òpera Oberta

Títols Universitats Alumnes

Títulos Universidades Alumnos

Król Roger 32 1.564

Il trovatore 32 1.221

Andrea Chénier (T. Real) 31 1.405

La fille du régiment 28 1.158

Die Entführung aus dem Serail 30 1.225

Der Rosenkavalier 30 1.055

Total alumnes matriculats 1.564

Total universitats 35

Títols Teatres Espectadors

Títulos Teatros Espectadores

La ventafocs 1 82

Il trovatores 6 820

La fille du régiment 3 570

Die Entführung aus dem Serail 7 867

Total espectadors 2.339

Total teatres 9

Anella Cultural

190 191

CRÈDITS CRÉDITOS

Edició Edición Fundació del Gran Teatre del LiceuJoaquim Iborra, Servei d’Edicions i DocumentacióDisseny i maquetació Diseño y maquetación Jaume SanahujaImpressió Impresión C.G. Creaciones Gráficas, S.A.

Portada Die Entführung aus dem Serail. Diana Damrau, Christoph Quest.Foto David Cabrera. “Beca Liceu” temporada 2009-2010, atorgada a un estudiant del CITEM de la

Fundació Universitat Politècnica

Fotografies Fotografias

Jordi Play, pàg 2, 18, 90, 100, 120, 132, 146, 149, 155, 163, 167, 168, 181.

Peret / Maria Espeus, pàg. : 20, 27, 35, 40, 46, 52, 58, 63, 70, 75, 80, 85.

David Cabrera, pàg. : 21, 22, 23, 24, 25, 26, 47, 48, 49, 50, 51, 53, 54, 55, 57, 59, 60, 61, 62, 64, 65,

66, 67, 68, 69, 71, 72, 73, 74, 76, 77, 78, 79.

Antoni Bofill, pàg. : 28, 29, 30, 31, 33, 34, 36, 37, 38, 39, 41, 42, 43, 44, 45, 81, 82, 83, 84, 86, 87,

88, 89, 94, 95, 96, 97, 98, 102, 103, 104, 105, 106, 107, 109, 111, 113, 115, 117, 119, 122, 123, 124,

125, 126, 127, 128, 129, 130, 131, 170, 174, 175, 179 dreta, 180.

Martí E. Berenguer, pàg. : 179 esquerra.

El Gran Teatre del Liceu ha obtingut la certificació ISO 14001

(International Standard Organization) / EMAS (Ecomanagement and Audit Scheme).

El Gran Teatre del Liceu ha obtenido la certificación ISO 14001

(International Standard Organization) / EMAS (Ecomanagement and Audit Scheme).