GRAU EN CINEMATOGRAFIA Objectius de la titulació³-Acadèmica... · Objectius de la titulació El...

GRAU EN CINEMATOGRAFIA

Objectius de la titulació

El Grau en Cinematografia pretén formar els estudiants perquè puguin incorporar-se al sector

cinematogràfic i audiovisual en general. El Grau ofereix als estudiants la formació teòrica i

pràctica necessària per a l'exercici professional de nivell universitari en els àmbits de treball

de la titulació.

En el Grau s’imparteix una formació bàsica i polivalent que proporciona a l'estudiant capacitat

narrativa a través del llenguatge audiovisual i també coneixements i habilitats bàsiques en els

diferents oficis del sector. Els estudiants han de poder expressar-se a través del llenguatge

audiovisual així com conèixer i ser capaços d'exercir de manera creativa els seus diferents

oficis: direcció de ficció, direcció de documental, direcció d'art, direcció de fotografia, guió,

muntatge, producció, producció digital i so.

És important que qualsevol persona que vulgui desenvolupar-se professionalment en l’àmbit

cinematogràfic tingui uns sòlids coneixements en les àrees de la narració audiovisual, els

oficis cinematogràfics, els estudis fílmic i la tecnologia, ja que els coneixements i

competències en aquests àmbits són necessaris sigui quina sigui la posterior especialització

de l'estudiant i futur professional. El Grau ofereix una formació en aquestes quatre grans àrees

bàsiques de coneixement i proporciona la base necessària per poder accedir al Màster en

Cinematografia, impartit per l'ESCAC i que proporciona una formació ja especialitzada en

l’ofici cinematogràfic escollit.

Perfil d’ingrés

Els futurs estudiants d'aquesta titulació haurien de posseir un base formativa, ja sigui de

caràcter artístic, humanístic o cientificotècnic, que els situï en disposició d’afrontar els estudis

plantejats des d'uns pilars sòlids en els àmbits de la comunicació, l'expressió, les actituds

socials, la investigació i la tecnologia, que haurien d'estar constituïts per un conjunt de

coneixements, competències i habilitats, entre les quals podem destacar:

Domini correcte i fluïd de l'expressió, tant a nivell oral com escrit, en llengua castellana i

catalana. Capacitat de sostenir una relació comunicativa en llengua anglesa. Aptituds

analítiques i crítiques respecte del llenguatge corporal, plàstic i audiovisual. Capacitat

d'expressar amb correcció idees, experiències o sentiments a través de la comunicació no

verbal. Capacitat per valorar la pertinença de la informació obtinguda en funció dels objectius

proposats. Capacitat de conversió de la informació localitzada en coneixement apte per a la

seva assimilació. Capacitat d'estructurar i sintetitzar informació, així com d'extreure

conclusions. Capacitat de recerca d'informació a través de fonts diverses (bibliogràfiques,

plàstiques, hemerogràfiques, videogràfiques...). Capacitat per gestionar la informació i

aprofitar les possibilitats comunicatives de les xarxes virtuals. Capacitat per utilitzar els

entorns no presencials de la comunicació digital, per a la interacció, la cooperació i

l'autoaprenentatge. Capacitat per treballar amb eines ofimàtiques i de producció audiovisual.

Capacitat creativa i emprenedora. Capacitat de compromís ètic i social. Disposició de

relacionar-se adequadament dins del seu propi entorn sociocultural, així com de posseir una

actitud respectuosa i receptiva davant d'altres.

L'avaluació dels valors i capacitats que es demanen als futurs estudiants es durà a terme a

través d'una Prova d'Aptitud Personal (PAP), la superació de la qual serà necessària per

accedir al Grau en Cinematografia. Els elements que formen la PAP són el portofio, una prova

pràctica de creació audiovisual i una entrevista personal. Els candidats lliuraran el seu

portfolio, en format digital o físic, en les dates establertes al respecte. La prova de creació

audiovisual es durà a terme un dia concret i en base a unes premisses determinades.

L'entrevista personal tindrà lloc davant un tribunal en una data posterior a la de la prova de

creació audiovisual. Les dates de la PAP s'establiran cada curs d'acord amb les indicacions de

l'Oficina d'Accés a la Universitat. El resultat de la PAP serà apte/a o no apte/a.

Perfil de sortida

Competències bàsiques i generals

Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi

que parteix de la base de l’educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es

recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements

procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.

Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma

professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i

defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.

Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment

dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants

d'índole social, científica o ètica.

Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic

tant especialitzat com no especialitzat.

Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per

emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

Capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú i per treballar en

equips interdisciplinaris i en contextos multiculturals en l'àmbit cinematogràfic.

Capacitat de treballar autònomament, prendre decisions i adaptar-se a les noves situacions

en l'àmbit cinematogràfic.

Capacitat crítica i autocrítica i capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions

ètiques i deontològiques.

Capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes i de buscar i integrar nous coneixements

i aptituds des de la creativitat en l'àmbit cinematogràfic.

Capacitat per valorar l'impacte social i mediambiental de les seves actuacions.

Competències específiques

Assimilar els mecanismes del llenguatge audiovisual i ser capaç d'utilitzar-los per narrar

històries.

Posseir les capacitats i instruments per analitzar i valorar tot tipus de discursos fílmics.

Conèixer les últimes tecnologies d'aplicació en el sector audiovisual i ser capaç d'utilitzar-les

de forma adequada.

Demostrar domini de les tècniques i mecanismes de la producció d'obres audiovisuals, al llarg

dels processos d’ideació, desenvolupament i explotació de les mateixes.

Demostrar domini de les tècniques i mecanismes de la direcció d'obres audiovisuals i poder

dur a terme la planificació, realització i supervisió d'una producció audiovisual.

Demostrar capacitat per idear, desenvolupar i escriure guions d'obres audiovisuals de

diferents característiques.

Tenir capacitat per concebre, dissenyar i materialitzar el tractament lumínic, cromàtic i visual

en general en el marc de una obra audiovisual.

Tenir capaciad per concebre, dissenyar i desenvolupar l'espai, el vestuari i l'atrezzo implicats

en la producció d'una obra audiovisual.

Demostrar capacitat per dur a terme els processos involucrats en el registre, el disseny i la

postproducció sonora d'una obra audiovisual.

Ser capaç d'estructurar, gestionar i tractar adequadament el material audiovisual a través del

domini dels recursos i estratègies del muntatge i la postproducció.

Ser capaç d'assumir la gestió dels processos de preproducció, producció i postproducció dels

efectes digitals en una producció audiovisual.

Nombre de places ofertes

90

Demanda global i en primera opció

No es disposen de dades pel fet que es tracta d’un títol el primer curs del qual s’implantarà

durant el curs 2018-19.

Via d’accés, opció i nota de tall

No es disposen de dades pel fet que es tracta d’un títol el primer curs del qual s’implantarà

durant el curs 2018-19.

Assignatures o proves especials que possibiliten la millora de la nota d’accés

Dades no disponibles

Informació sobre preinscripció i admissió

L'accés als ensenyaments universitaris oficials de grau es realitza a la Universitat de Barcelona

d'acord amb el que estipula el RD 1892/2008 i en el RD 412/2014, d'acord amb la vigència

temporal recollida en la disposició addicional quarta. Per accedir a estudis de grau cal complir

un dels següents requisits:

Haver obtingut el títol de batxillerat o equivalent i haver superat les proves d'accés a la

universitat (PAU), més conegudes com a selectivitat. Haver obtingut un títol de cicle formatiu

de grau superior, cicle formatiu d'arts plàstiques i disseny o d'ensenyaments esportius. Haver

superat les proves d'accés a la universitat per a majors de 25 anys o per a majors de 45 anys.

Complir les condicions per a l'accés per a majors de 40 anys. Tenir homologat el títol de

batxillerat d'acord al RD 412/2014 que desenvolupa la LOMCE (únicament no residents no

comunitaris i no subscriptors de convenis bilaterals).

Les persones majors de 40 anys, sense titulació acadèmica que habiliti per accedir a la

universitat per altres vies d'accés, que vulguin iniciar estudis de grau a la Universitat de

Barcelona poden accedir-hi mitjançant l'acreditació d'experiència laboral o professional. Per

això han de formalitzar una inscripció i superar les fases de valoració de mèrits i d'entrevista

personal. Cada any la Universitat de Barcelona estableix una reserva per aquesta via d'accés

de fins a un 1% de les places que ofereixi l'ensenyament de grau.

Les persones majors de 45 anys, sense la titulació exigida per la normativa vigent, que vulguin

iniciar estudis de grau a la Universitat de Barcelona poden accedir-hi mitjançant la realització

de les proves d'accés a la universitat per a majors de 45 anys. Per això han d'superar una prova

d'accés i una entrevista personal. Els candidats que accedeixin a la universitat per mitjà de les

proves d'accés a majors de 45 anys tenen reservat un 1% de les places de cada ensenyament.

Els estudiants procedents de PAU, de Cicles formatius i de la prova de majors de 25 anys, per

accedir al primer curs d'un estudi universitari en qualsevol de les set universitats públiques

de Catalunya, han de realitzar la preinscripció universitària.

La preinscripció universitària a Catalunya és un sistema coordinat de distribució dels

estudiants que garanteix la igualtat de condicions en el procés d'ingrés al primer curs de

qualsevol estudi universitari entre els quals s'inclou el grau. No s'utilitza aquest sistema per a

l'accés als estudis de màster. En el moment de formalitzar la preinscripció universitària,

l'estudiant pot sol·licitar fins a 8 preferències, les quals han d’estar ordenades per ordre

d'interès. Aquesta preinscripció és compatible amb altres sol·licituds a universitats privades,

a distància o d'altres comunitats autònomes, tot i que l'estudiant només podrà matricular-se

en un sol centre. La informació relativa a les vies d'accés als estudis universitaris la facilita

cada curs acadèmic la Generalitat de Catalunya i s'actualitza en funció de les decisions preses

en el Consell Interuniversitari de Catalunya, ja que el sistema d'admissió és únic per a totes

les universitats públiques de la comunitat autònoma. Finalment cal indicar que l'assignació

de places per part de la Comunitat Autònoma es realitzarà segons el que indica el capítol VI

“Admissió a les universitats públiques espanyoles” del REIAL DECRET 1892/2008, de 14 de

novembre, pel qual es regulen les condicions per a l'accés als ensenyaments universitaris

oficials de grau i els procediments d'admissió a les universitats públiques espanyoles, i, així

mateix, es regirà pel RD 412/2014, d'acord a la vigència temporal recollida en la disposició

addicional quarta.

La Generalitat de Catalunya ha establert també un procediment específic d'accés i admissió

per a titulacions de grau, dirigit a estudiants procedents de sistemes d'educació d'estats no

membres de la Unió Europea o d'altres estats amb els quals no s'hagin subscrit acords

internacionals en règim de reciprocitat, que no tinguin nacionalitat d'un estat membre de la

Unió Europea i que no tinguin residència a l'estat espanyol. L'Oficina d'Accés a la Universitat

de la Generalitat de Catalunya és l'encarregada de gestionar l'admissió d'aquests estudiants

a les universitats públiques catalanes. La informació relativa a l'accés als estudis universitaris

per part d'aquests estudiants la facilita cada curs acadèmic la Generalitat de Catalunya:

http://universitatsirecerca.gencat.cat/ca/03_ambits_dactuacio/acces_i_admissio_a_la_univ

ersitat / acces-per-a-estudiants-ESTRANGERS / batxillerat /

Acreditació de coneixement d'una tercera llengua en acabar els estudis

Pel que fa a l'acreditació de coneixement d'una tercera llengua, la Universitat de Barcelona té

recollit en el seu Pla de llengües, aprovat pel Consell de Govern de 12 de juny de 2013, la missió

inequívoca de contribuir als principis de comunicació eficaç, enriquiment cultural mutuo i

intercomprensió que l'adquisició de la competència lingüística en una tercera llengua

garanteix. En la seva aposta pel multilingüisme, la UB dóna prioridad al coneixement i ús de

l'anglès internacional, llengua d'intercanvi i comunicació en la majoria de disciplines

acadèmiques i llengua vehicular en diversos àmbits de les relacions internacionals, juntament

amb l'alemany, el francès i l'italià. L'adquisició d'aquesta competència ha de permetre que

els estudiants siguin capaços de tenir un coneixement instrumental d'una d'aquestes llengües

que els permeti l'accés a la bibliografia i a la producció científica, l'intercanvi universitari i les

possibilitats d'internacionalizació. D’acord amb les directrius del Consell Interuniversitari de

Catalunya sobre el requeriment que els estudiants assoleixin la competència lingüística en

una tercera llengua en finalitzar els estudis, i d'acord novament al descrit en el citat Pla de

Llengües, els centres han de preveure que l’adquisició progressiva de la competència permeti,

de manera gradual:

http://universitatsirecerca.gencat.cat/ca/03_ambits_dactuacio/

* Ser capaç a primer i segon curs de consultar bibliografia i utilitzar adequadament recursos

didàctics en aquesta llengua, segons les especialitats i a partir del nivell de sortida del

batxillerat. * Ser capaç, a tercer curs, de seguir una classe en aquesta llengua, és a dir , haver

obtingut un determinat nivell de comprensió oral i escrita d’acord al nivell B2 del Marc

europeu comú de referència.

En aquest sentit, la UB aposta de manera decidida per facilitar a l'estudiant el diagnòstic sobre

la seva situació inicial pel que fa a la competència lingüística per poder-lo ubicar correctament

d'acord amb les premisses anteriorment esmentades. D'aquesta manera, en el cas que

l'estudiant no arribi la universitat amb la competència aconseguida, la UB ofereix, a través de

la seva Escola d'Idiomes Moderns, un ampli ventall de cursos, ordinaris, intensius o

semipresencials, que han de permetre millorar la competència lingüística i acreditar-la

adequadament. A aquesta oferta afegeix, en la mesura de les possibilitats pressupostàries, la

convocatòria d'ajudes per a finançar la realització d'aquests cursos.

A continuació s'aporten les següents normatives d'accés i admissió de la Universitat de

Barcelona que han estat aprovades per la CACG de la Universitat de Barcelona de 30 de gener

de 2015 i Consell de Govern d’11 de febrer de 2015.

NORMATIVA REGULADORA PER A ACCEDIR AlS ENSENYAMENTS UNIVERSITARIS OFICIALS dE

GRAU DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA PER A PERSONES MAJORS DE QUARANTA ANYS

MITJANÇANT L'ACREDITACIÓ D'EXPERIÈNCIA LABORAL O PROFESIONAL.

http://www.ub.edu/acad/noracad/acces40.pdf

NORMATIVA REGULADORA DE L'ENTREVISTA PER A ACCEDIR Als ENSENYAMENTS

UNIVERSITARIS OFICIALS DE GRAU DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA PER A PERSONES

MAJORS DE QUARANTA-CINC ANYS.


Informació específica corresponent al centre

L'avaluació dels valors i capacitats que es demanen als futurs estudiants es durà a terme a

través d'una Prova d'Aptitud Personal (PAP), la superació de la qual serà necessària per

accedir al Grau en Cinematografia. Els elements que formen la PAP són el portofio, un

prova pràctica de creació audiovisual i una entrevista personal. Els candidats lliuraran el seu

portfolio en les dates establertes. La prova de creació audiovisual es durà a terme un dia

concret i en base a unes premisses determinades. L'entrevista personal tindrà lloc davant un

tribunal en una data posterior a la de la prova de creació audiovisual. Les dates de la PAP

s'establiran cada curs d'acord amb les indicacions de l'Oficina d’Accés a la Universitat. El

resultat de la PAP serà apte/a o no apte/a.



Normativa de trasllats

L’ESCAC es regeix per la normativa de trasllats de la UB:

http://www.ub.edu/acad/admissio/grau/trasllat.html#preinscripcio

Període i procediment de matriculació

Informació no disponible

Sessions d’acollida

L'ESCAC du a terme diferents accions d'informació prèvia als futurs estudiants:

1. Jornades de Portes Obertes. 2. Presència al Saló de l'Ensenyament. 3. Presènciaa Unitour,

Saló d'Orientació Universitària. 4. Entrevistes personals i visites a l'escola a tota persona que

ho sol·liciti. 5. Presència de personal de l'escola a centres de formació secundària que ho

sol·licitin. 6. Suport a alumnes de batxillerat en la realització dels seus Treballs de Recerca per

part de personal del centre. 7. Xerrades i tallers sobre els oficis del cinema per a grups

d'alumnes de secundària a les instal·lacions de l'escola. 8. Cursos d'estiu per a alumnes de

secundària i batxillerat. 9. Curs de estiu per a professors de secundària i batxillerat.

Denominació dels estudis

Grau en Cinematografia

Títol en superar els estudis de Grau

Graduat o Graduada en Cinematografia per la Universitat de Barcelona

Durada mínima dels estudis i crèdits ECTS

Tres cursos acadèmics i 180 crèdits ECTS

Estructura del pla d’estudis

Crèdits totals Crèdits formació bàsica Crèdits pràctiques externes

180 48 0

Crèdits optatius Crèdits obligatoris Crèdits TFG

6 114 12

http://www.ub.edu/acad/admissio/grau/trasllat.html#preinscripcio

Assignatura Semestre ECTS Tipus Matèria (crèdits

matèria)

Primer curs

Estudis fílmics I 1-2 6 FB Art (12)

Introducció a les tecnologies

audiovisuals 1-2 6 OB

Tecnologia audiovisual

(18)

Pensament i creació 1-2 6 FB Filosofia (6)

Documental 1-2 6 FB Expressió artística (24)

Guió I 1-2 6 FB Expressió artística (24)

So 1-2 6 FB Expressió artística (24)

Fotografia fixa 1-2 6 FB Expressió artística (24)

Pràctiques de narració

audiovisual I 1 9 OB


audiovisual (36)


audiovisual II 2 9 OB


audiovisual (36)

Segon curs

Estudis fílmics II 3-4 6 FB Art (12)

Cinema, àudio i vídeo digitals 3-4 6 OB Tecnologia audiovisual

(18)

Literatura i estudis culturals 3-4 6 FB Literatura (6)

Direcció de fotografia 3-4 6 OB Teoria i pràctica de

l’audiovisual (48)

Direcció d’art 3-4 6 OB Teoria i pràctica de


Producció I 3-4 6 OB Teoria i pràctica de


Muntatge 3-4 6 OB Teoria i pràctica de



audiovisual III 3 9 OB


audiovisual (36)


audiovisual IV 4 9 OB


audiovisual (36)

Tercer curs

Estètica del cinema 5-6 6 OB Estètica del cinema (6)

Tecnologies de la informació

avançades 5-6 6 OB

Tecnologia audiovisual

(18)

Discurs històric 5-6 6 OB Història (6)

Direcció 5-6 6 OB Teoria i pràctica de


Guió II 5-6 6 OB Teoria i pràctica de


Producció II 5-6 6 OB Teoria i pràctica de


Producció digital 5-6 6 OB Teoria i pràctica de


Treball de Fi de Grau 5-6 12 TFG Treball de Fi de Grau (12)

Optativa 6 5 OPT Optativa (6)

Calendari acadèmic

Pendent d’aprovació

Plans docents

Matèria Art

Crèdits ECTS 12

Caràcter Formació bàsica

Llengües Català, castellà

Assignatures Estudis fílmics I (6 ECTS)

Estudis fílmics II (6 ECTS)

Curs Primer i segon

Competències

Capacitat crítica i autocrítica i capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques

i deontològiques.

Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que

parteix de la base de l’educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en

llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de

l'avantguarda del seu camp d'estudi.



defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi

Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la

seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole

social, científica o ètica.

Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant

especialitzat com no especialitzat.



Assimilar els mecanismes del llenguatge audiovisual i ser capaç d'utilitzar-los per narrar històries.


Resultats d’aprenentatge

Comprendre conceptes relacionats amb el context històric i sociocultural en què s'han desenvolupat

el cinema clàssic, modern i contemporani.

Realitzar treballs d'investigació a partir de la consulta i lectura de fonts bibliogràfiques i el visionat

de material audiovisual.

Realitzar assajos audiovisuals que sintetitzin temes i motius apuntats a classe.

Comprendre conceptes relacionats amb el llenguatge audiovisual i l'anàlisi fílmic.

Desenvolupar la perspectiva crítica i creativa en relació a l'anàlisi de les imatges.

Continguts

El cinema clàssic i el seu context sociocultural. El Mode de Representació Primitiu. La

institucionalització del llenguatge cinematogràfic. Avenços en altres cinematografies: l'espiritualitat

nòrdica. El perfeccionament en la posada en escena: revolucions a la llum, l'espai i els moviments de

càmera. La consolidació del Mode de Representació Institucional fora dels EUA. Les potencialitats

del muntatge cinematogràfic més enllà del relat causal del classicisme. El naixement d'una mitologia

a partir d'un model de producció industrial. Cos i moviment, alternatives i paròdies del relat clàssic

de Hollywood. Mutacions del Model de Representació Clàssic a partir de les migracions europees a

Hollywood. L'esplendor del model clàssic. Símptomes d'esgotament del relat clàssic.

El cinema modern i el seu context sociocultural. El concepte de modernitat en les arts. Precedents

de la modernitat I. Grans mestres europeus: Bergman / Bresson / Dreyer. Precedents de la

modernitat II. Grans mestres del cinema japonès: zu / Kurosawa / Mizoguchi. El Neorrealisme. La

Nouvelle Vague. El Free Cinema. El Nou Cinema Italià. El Nou Cinema Alemany. Els Nous Cinemes de

l'Est.

El cinema contemporani i el seu context sociocultural. Cap a nous tipus d'espectacles, relats i

formats. El declivi del sistema productiu clàssic.Del New American Cinema a New Hollywood. Un

escenari transversal i simptomàtic del canvi: el cinema fantàstic. Alguns eixos autorals: Cinema-

Nostàlgia (V. Erice, A. Tarkovski i W. Kar-Wai); Cinema-Jo (J. Mekas, J. Van der Keuken i A. Varda);

Cinema-Aquí (M. Haneke, Germans Dardenne i U. Seidl); Cinema-abismat (J.-L. Godard, P.

Greenaway, i D. Lynch). La proclamada mort del cinema. Els centres productius perifèrics: el cas

oriental.Problemàtica i petita miscel·lània del que és perifèric. Kiarostami i l'escena creativa iranià.

Anàlisi fílmica. La posada en escena. Què és la posada en escena? Posada en escena equilibrada

versus posada en escena desequilibrada. la direcció com a força organitzativa externa versus la

direcció com un compromís amb la vida del film. Posada en escena controlada versus posada en

escena en la qual preval l'atzar. Els diferents rangs de participació de la càmera a la realitat que

mostra. Els actors: gest significant (conscient, ortodox) versus gest ambigu (espontani, pulsional). El

fora de camp. Què és el fora de camp? Marc versus Pantalla. Dins i fora de la pantalla: l'explícit versus

el suggerit. El fora de camp concret versus el fora de camp imaginari. L'enquadrament. El pla saturat

/ barroc versus el pla buit. La dimensió poètica del camp buit. La plasmació plàstica de l'absència en

la narrativa fílmica. L’aspect ratio com a element fonamental de la narració. Èpic versus Íntim. El

format panoràmic versus el 4/3. El macro (pla general) versus el micro (pla detall).

El zoom in com a estratègia narrativa i immersió en el desconegut. La llum. Imatges en color versus

imatges en blanc i negre. Ús realista del color versus ús expressiu del color. La llum i l'ombra com a

elements fonamentals del llenguatge cinematogràfic. El muntatge. Tall evident versus tall

transparent; o Transparència versus Evidència del muntatge. Primera aproximació: criteri de

continuïtat. Segona aproximació: criteri de narrativitat. Imatge accelerada (moviment) versus

imatge alentida (estasi). La narrativa fílmica. Continuïtat versus Discontinuïtat a través de dos

conceptes cinematogràfics bàsics: Espai i Temps. Continuïtat espai-temporal (el pla seqüència).

Continuïtat narrativa i discontinuïtat espacial. Continuïtat espacial i discontinuïtat narrativa.

Continuïtat espacial i fractura entre diverses dimensions (a través del muntatge). Discontinuïtat de

temps i espai. Continuïtat espacial i discontinuïtat narrativa (sense usar el muntatge). Presència i

Absència del narrador en l'acció.

Usos de la veu en off. El narrador és l'autor. El narrador és un personatge absent. El narrador sembla

omniscient, però en realitat és un els personatges de l'acció. El narrador és el protagonista (veus en

off poètiques). El tempo narratiu. Velocitat versus Lentitud. La banda de so. So versus silenci. Negar

la imatge o negar el so. So naturalista i so dialèctic. Diàleg-No diàleg. Proximitat-llunyania. En camp-

fora de camp. La música. Diegètica versus extradiegètica. Concreta versus orquestral. Original versus

adaptada.

Activitats formatives

Presencials: teoria, 100 hores

Tutelades: treball tutelat, 100 hores

Autònomes: treball autònom, 100 hores

Metodologies docents Classes magistrals

Classes expositives

Treball en grup

Treball escrit

Sistemes d’avaluació Proves escrites

Treballs realitzats per l’estudiant

Matèria Filosofia

Crèdits ECTS 6



Assignatures Pensament i creació (6 ECTS)

Curs Primer

Competències


i deontològiques.
















Comprendre terminologia bàsica de la filosofia d'autors clàssics i moderns.

Demostrar, amb treballs i reflexions, que la filosofia té una aplicació pràctica.

Realitzar treballs d'investigació a partir de la consulta i lectura de fonts bibliogràfiques i el visionat

de material audiovisual.

Ser capaç de situar el cinema en un marc més ampli, relacionant-lo amb altres disciplines de la

cultura.

Continguts

Qüestions fonamentals de la filosofia. Reflexió sobre qüestions bàsiques inherents a la condició

humana -Déu i l'ànima; la bellesa; l'amor; l’art; el temps, etc.- a través dels filòsofs més rellevants de

la història del pensament occidental. L'objectiu és oferir una visió transversal i temàtica de la

filosofia, posant l'accent en el seu poder per il·luminar, encara en el present, el vincle de l’ésser humà

amb el món. Cinema i pensament. Presentació

de les principals teories cinematogràfiques, no com un conjunt de normes i regles immutables que

demarquen compartiments estancs dins d'una cosa general anomenat cinema, sinó com a

plataformes des d'on interpretar les pel·lícules concretes i que són afectades i relativitzades per

aquestes. Per a això, no només ens limitarem a il·lustrar amb seqüències canòniques les teories, sinó

que intentarem cercar, en la mesura del possible, exemples marginals que les promoguin però

també els posin en qüestió. Entre les teories que es treballen en l'assignatura podem trobar el

formalisme rus, la psicoanàlisi, l'estructuralisme, el realisme ontològic i essencial i la política dels

autors.





Metodologies docents

Classes magistrals

Treball escrit

Recerca d’informació

Sistemes d’avaluació Proves escrites

Treballs realitzats per l’estudiant

Matèria Expressió artística

Crèdits ECTS 24



Assignatures

Documental (6 ECTS)

Guió I (6 ECTS)

So (6 ECTS)

Fotografia fixa (6 ECTS)

Curs Primer

Competències

Capacitat de treballar autònomament, prendre decisions i adaptar-se a les noves situacions en

l'àmbit cinematogràfic.


i deontològiques.

Capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes i de buscar i integrar nous coneixements i

aptituds des de la creativitat en l'àmbit cinematogràfic.


emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia


Demostrar domini de les tècniques i mecanismes de la direcció d'obres audiovisuals i poder dur a

terme la planificació, realització i supervisió d'una producció audiovisual.

Demostrar capacitat per idear, desenvolupar i escriure guions d'obres audiovisuals de diferents

característiques.

Tenir capacitat per concebre, dissenyar i materialitzar el tractament lumínic, cromàtic i visual en

general en el marc d’una obra audiovisual.




Conèixer les característiques del gènere documental i els moments decisius de la seva història.

Comprendre els fonaments de la dramatúrgia audiovisual.

Realitzar exercicis d'aplicació dels mecanismes dramàtics en guions de ficció.

Ser capaç d'analitzar i crear la banda sonora d'una obra audiovisual.

Obtenir les capacitats per analitzar i crear imatges fotogràfiques.

Continguts

Documental. Primer debat teològic. Què és un documental? Friccions i contaminacions entre

documental i ficció. Moments decisius de la història del documental: Raymond Depardon, Serguei

Dvortsevoy, Werner Herzog, Joris Ivens, Humphrey Jennings, Victor Kossakovski, Chris Marker,

Basilio Martin Patino, Albert & David Maysles, Jonas Mekas, Errol Morris, Leni Riefenstahl, Peter

Watkins, Frederick Wiseman.Precisions sobre el mitjà. Panorama actual. Dèficit productiu i costos.

Guió I. Funcions de la dramatúrgia. Gèneres literaris: lírica, drama i narrativa. Els mecanismes

fonamentals del drama: conflicte, protagonista, objectiu, obstacles. L'estructura del relat aristotèlic:

els tres actes. El crescendo d'obstacles i la relació causa-efecte del segon acte. Característiques dels

arguments no aristotèlics. Recursos dramàtics: planting, ironia dramàtica, misteri, sorpresa.

Caracterització: l'art de crear personatges.

So. Combinació audiovisual. Potenciació d'imatge i so. La il·lusió audiovisual. Valor afegit pel text i

la música. La banda sonora des dels seus elements. Música: timbre i ritme. Diàlegs: so directe,

doblatge, narració. Efectes: foley, atmosferes, room tones, efectes creatius. el

disseny de so i les seves parts: so directe, edició de diàlegs, selecció i muntatge d'efectes / ambients,

mescles. Funcions bàsiques del so a la cadena audiovisual. Influències del so en la percepció del

moviment, velocitat i temps. Tipus d'escolta. Acusmatització. El fora de camp. El punt d'escolta.

L'expressió sonora. Indicis sonors materializadodes. Els silencis.

Fotografia. Cultura fotogràfica. Evolució del llenguatge fotogràfic com a mitjà d'expressió al llarg

dels últims 170 anys. Vinculació de la fotografia amb altres disciplines afins i contemporànies:

pintura i cinema. Evolució tècnica i social de la fotografia. Teoria fotogràfica aplicada. Mitjans

tècnics: laboratori B / N, càmera analògica, càmera digital, instruments de retoc fotogràfic. Anàlisi

fotogràfica: tècnica i estil visual.






Classes magistrals

Roda d'intervencions

Treball escrit

Exercicis pràctics

Sistemes d’avaluació

Proves escrites

Instruments basats en l'observació: llistats de

control, escales d'estimació, registres.

Treballs realitzats per l'estudiant

Matèria Literatura

Crèdits ECTS 6



Assignatures Literatura i estudis culturals (6 ECTS)

Curs Segon

Competències


i deontològiques.














emprendre estudis posteriors amb un alt grau d’autonomia.


Mostrar a l'estudiant l'ancoratge a la realitat que tenen les històries de ficció. El relat ve sempre d'un

món, el nostre món.

Fomentar la creativitat de l'estudiant en l'àmbit de l'escriptura a partir de les lectures de certs autors

que treballen des de la primera persona.

Fomentar el plaer de la lectura, en general, i donar a conèixer títols i autors claus de la literatura

universal.

Oferir a l'estudiant les eines per promoure un pensament crític i reflexiu que li permeti crear obres

singulars i pròpies, partint sempre d'una observació intensa del món.

Oferir a l'estudiant les eines per desenvolupar una veu pròpia, que li permeti escriure / crear des del

Jo.

Donar a conèixer els principals models i gèneres del relat breu, així com els seus principals autors.

Continguts

L'art del relat breu. Aproximació històrica i estètica a la ficció breu. Aquest curs suposa una incursió

transversal a la història i els principals autors i títols del relat curt, en la seva acepció més general. Es

traçarà una línia des del seu origen popular (llegendes, contes de fades) a les formes més

contemporànies de relat digital i microrelat, passant pels grans escriptors que han explorat aquest

gènere. Es parlarà per tant de Raymond Carver, John Cheever, Richard Ford, Tobias Wolff o Alice

Munro però també de Charles Dickens, James Joyce o Anton Txèkhov, així com d’escriptors

contemporanis com Junot Diaz. Es posarà èmfasi també en el relat curt de gènere, on es podria

enclavar l'obra d'Edgar Allan Poe o d’Stephen King, entre molts altres. Escriure des del Jo.

Autobiografia, memòria, diari, narració epistolar i autoficció. La percepció impressionista del món.

Monòleg i flux de consciència (William Faulkner). Un perfil dibuixat a la boira. Correspondència

(Arthur Rimbaud). La crònica d'un personatge. Biografies (Emmanuel Carrère i Delphine de Vigan) ·

La mirada proterva. Ficció i record (Marcel Proust). La transmissió de la imatge persistent. Llibre de

memòries, quadern de bitàcola (Nabokov). No vull saber, però he sabut. La narració en primera

persona (Javier Marías, Richard Ford). Un travelling és una qüestió moral. Ètica i perspectiva.

Madame Bovary de Gustave Flaubert.






Classes magistrals

Classes expositives

Treball en grup

Treball escrit

Recerca d'informació


Proves escrites



Treballs realitzats per l'estudiant

Matèria Tecnologia audiovisual

Crèdits ECTS 18

Caràcter Obligatòria


Assignatures

Introducció a les tecnologies audiovisuals (6

ECTS)

Cinema, àudio i vídeo digitals (6 ECTS)

Tecnologies de la informació avançades (6 ECTS)

Curs Primer, segon i tercer

Competències




i deontològiques.
















Conèixer les últimes tecnologies d'aplicació en el sector audiovisual i ser capaç d'utilitzar-les de

forma adequada.


Tenir capacitat per captar imatges i sons de màxima qualitat.

Conèixer la forma en què es generen i codifiquen els senyals d'àudio i de vídeo, tant en format

analògic com digital.

Conèixer els paràmetres de qualitat dels senyals d'àudio i vídeo, per poder valorar-los i maximitzar-

los, així com escollir els equips més adequats per a cada producció.

Conèixer en profunditat els senyals d'àudio i vídeo digitals per a la seva aplicació en tasques de

postproducció.

Conèixer les eines de producció, postproducció i distribució d'àudio i vídeo.

Conèixer tècniques avançades de producció: escenografia virtual, produccions 3D, imatges de

síntesi, etc.

Continguts

Introducció a les tecnologies audiovisuals. Matemàtiques i física. Model atòmic. Moviment

ondulatori. Ones electromagnètiques. Llum. Òptica. So. Fonaments d'electricitat. Percepció visual.

L'ull. Capacitats visuals. Estereoscopia. Cervell i visió. Fotometria i colorimetria. Òptica pràctica.

Òptica geomètrica. Limitacions dels objectius. Percepció acústica i micros. Anatomia de l'oïda.

Naturalesa del so. Paràmetres del so. La veu humana. Introducció al vídeo i àudio analògics.

Estructura de temps del senyal analògic. Luminància i crominància. Mesures de senyal de vídeo.

Àudio analògic.

Cinema, àudio i vídeo digitals. Vídeo digital. Avantatges dels sistemes digitals. Amples de banda

comparats A / D. Conversió A / D. La norma 4: 2: 2. Resolucions derivades de Rec 601. Resolucions

derivades d'Informàtica. Càlcul de freqüències binàries. Àudio digital. Tipus d'àudio digital. Mostreig

i quantificació. Interfícies per a àudio digital. Difusió digital. Compressió en vídeo. Necessitat de

compressió en vídeo. Redundància perceptual i estadística. Entropia. Codificació de la redundància

espacial. Tècniques de reducció de dades. Conceptes de compressió entròpica. Correlació temporal.

Compressió intra-frame. Detecció de moviment. El vector de moviment. Compressió en àudio. Model

psicofísic d'audició. Fonts d'àudio. Amples de banda. Arxius d'àudio. MIDI i àudio vectoritzat. Àudio

multicanal. Captació d'àudio multicanal. Reproducció surround. LF & BF en àudio envoltant. MPEG-

2 Layer II. Arxius d'àudio digital.

Tecnologies de la informació avançades. Normes de compressió de vídeo i contenidors A / V.

Maquinari i sotware per a multimèdia. Projectors i displays. Pantalles planes. Projectors i altres.

Encriptació i vídeo per internet. Taules en DVB. TC. Metadades. Degradació i mesura de la qualitat

àudio i vídeo. AV Cross-platforms. Multiplataforma (producció). Multiplataforma (distribució).

Escenografia virtual.





Metodologies docents Classes magistrals

Exercicis pràctics


Proves escrites



Matèria Pràctiques de narració audiovisual

Crèdits ECTS 36



Assignatures

Pràctiques de narració audiovisual I (9 ECTS)

Pràctiques de narració audiovisual II (9 ECTS)

Pràctiques de narració audiovisual III (9 ECTS)

Pràctiques de narració audiovisual IV (9 ECTS)

Curs Primer i segon

Competències

Capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú i per treballar en equips

interdisciplinaris i en contextos multiculturals en l'àmbit cinematogràfic.




i deontològiques.






defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi





forma adequada.

Demostrar domini de les tècniques i mecanismes de la producció d'obres audiovisuals, al llarg dels

processos d’ideació, desenvolupament i explotació de les mateixes.




característiques.


general en el marc de una obra audiovisual.

Tenir capaciad per concebre, dissenyar i desenvolupar l'espai, el vestuari i l'atrezzo implicats en la

producció d'una obra audiovisual.





Ser capaç d'assumir la gestió dels processos de preproducció, producció i postproducció dels efectes

digitals en una producció audiovisual.


Assimilar els mecanismes narratius del llenguatge audiovisual.

Utilitzar de forma adequada els instruments i eines necessaris per a la producció d'obres

audiovisuals.

Aplicar de forma creativa els coneixements de llenguatge i de tècnica audiovisuals en la creació

d'obres audiovisuals, tant de ficció com de no ficció.

Ser capaç de treballar en equip.

Ser capaç d'analitzar el treball realitzat i avaluar el resultat, tant a nivell individual com col.lectiu.

Continguts

La narració audiovisual. El concepte d'intenció. La imatge símbol. El poder del llenguatge

audiovisual. La composició del pla. La mida del pla. Els angles de cambra. Les òptiques. Les

estratègies de l'enquadrament. El punt de vista. La relació d'aspecte. La dinàmica de la imatge en

moviment. El fenomen phi. Transfornación. La il·lusió de moviment. Les lleis de continuïtat. L'eix.

L'organització bipolar. El fora de camp. La recerca de les 3D. Els moviments de l'enquadrament. Les

transicions. Simbolisme i metàfora. La importància i les possibilitats del so. La banda sonora. Les

propietats del so. La música a la banda sonora. La planificació de seqüències. Presentar una

localització. caracterització de personatges. Planificació amb actors. La profunditat de camp. La

direcció d'actors. El treball de l'actor. El càsting. El treball de taula. Els assajos. El rodatge. Diferents

mètodes i estils de treball. Què és un reportatge? Fases de producció d'un reportatge: idea,

investigació i documentació, preguió o escaleta, rodatge, visionat, guió, muntatge. Com fer una bona

entrevista. Com escriure per a la televisió. Idees i consells básics per al motaje. Equips per a la

preproducció, producció i postproducció d'obres audiovisuals. Processos de preproducció d'obres

audiovisuals. Processos de producció d'obres audiovisuals. Processos de postproducció d'obres

audiovisuals






Classes magistrals

Treballs en grup

Pràctiques




Treballs realitzats per l’estudiant.

Matèria Teoria i pràctica de l’audiovisual

Crèdits ECTS 48



Assignatures

Direcció de fotografia (6 ECTS)

Direcció d’art (6 ECTS)

Producció I (6 ECTS)

Muntatge (6 ECTS)

Direcció (6 ECTS)

Guió II (6 ECTS)

Producció II (6 ECTS)

Producció digital (6 ECTS)

Curs Segon i tercer

Competències






i deontològiques.





















forma adequada.






característiques.












Conèixer les bases teòriques i els fonaments tècnics de la direcció, la direcció d’art, la direcció de

fotografia, el guió, el muntage, la producció, el màrqueting i la producció digital d’obres

audiovisuals.

Ser capaç de realitzar exercicis pràctics de direcció, direcció d’art, direcció de fotografia, guió,

muntatge, producció, màrqueting i producció digital d’obres audiovisuals.

Continguts

Direcció de fotografia. El director de fotografia. Composició humana de l'equip de càmeres. Funcions

i responbsabilidades de cada integrant de l’equip. El material de càmera. La càmera

cinematogràfica. Òptica cinematogràfica. La composició de l'enquadrament. Control fotomètric i

colorimètric. Filtres. El laboratori cinematogràfic. La il·luminació. Formes d'il·luminació. Barreja de

llum natural i llum artificial. Tractament dels escenaris i dels personatges. L'estil fotogràfic.

Direcció d'art. Pensar la imatge. Text i representació. Linealitat vs simultaneïtat. El discursos més

enllà del text. La importància de l'alfabetització visual i les limitacions de la intuïció. El signe.

Significat, significant i referent. Indicions, icones i símbols. Representació, simbolisme

i abstracció. Teoria de la percepció. Els factors objectius de la percepció. L'ull. Els factors subjectius

de la percepció. La profunditat. Estratègies compositives. Equilibri i tensió. L'angle inferior esquerre.

El contrast. Estil visual. El món possible. El pacte de ficció i el món possible. Característiques d'un

món possible. Trànsit entre mons possibles i conflictes. El color. Paràmetres físics del color.

Psicologia dels colors.

Producció I. Introducció a la indústria i a l'empresa audiovisual. Creació, producció, distribució i

exhibició com a parts bàsiques en la cadena de valor audiovisual / cinematogràfica. Canvis produïts

en la indústria a causa de la disrupció tecnològica d'internet. Models econòmics d'organització

empresarial en el sector audiovisual. Noves vies de producció i noves fórmules d'exhibició

cinematogràfica. Concepte d'empresa i organització interna. Àrees bàsiques de gestió. Marc

regulador de la indústria audiovisual. Llei de cinema 55/2007; directiva de Tvsin fronteres; llei de

RTVE, llei de CCRTV, marcs europeu i internacional. Fonts de finançament de la producció. AIE,

vendes internacionals, contractes de televisió.

Muntatge. Introducció conceptual i terminològica. Processos constitutius i incidència de la

postproducció. Del material de rodatge a la primera visualització. El procés selectiu. Relació i

descripció del material involucrat: del zel al programari. Tipologia i funcions del muntatge. Estudi i

evolució seguida pels enllaços, transicions i / o recursos. La causalitat com a motor habitual de

l'edició. Continuïtat i regles acadèmiques de suturació (eixos i sistema de ràcords). Infracció de les

convencions de continuïtat. El valor afegit del so: sincronia / asincronia; diegètic / extradiegètic. La

barreja. El valor afegit del buit i del silenci. Lògica de l'el·lipsi i de l'omissió. Ritme: determinació i

caràcter del moment del tall. Impregnació visual: anàlisi compositiva, informatiu i significatiu de la

imatge. La gestió informativa i la seva relació amb la modulació temporal (linealitat, alternança i

digressió). Efectes especials: del trucatge en càmera a la generació digital. La postproducció com a

nucli narratiu de la nova era audiovisual: interacció i virtualitat.

Direcció. La Poètica d'Aristòtil, base de la dramatúrgia i de la construcció de ficcions. El classicisme.

El Renaixement. L'art nou de fer comèdies en aquest temps de Lope de Vega. Les unitats. Reflexió

sobre les regles dramàtiques i els gèneres. La paradoxa de l'actor, de Denis Diderot. La Il·lustració. El

poder de l'actor. La relació actor-director i la creativitat de l'intèrpret. Romanticisme. Evolució de

l'art al segle XIX. La creació del personatge. Stanislavski i la consideració artística del fet

espectacular. Revolució en l'art de la interpretació. El realisme. El quadern de direcció. André

Antoine i el Théatre Lliure. Irrupció del cinema en la història de l'art. La decadència de l'oralitat i la

irrupció d'una dramatúrgia visual. Wagner i l'art total. El cinema com a aglutinador de la resta de

disciplines: teatre, dansa, música, escultura, pintura i arquitectura. Avantguardes del segle XX. De

Brecht i Artaud fins a David Mamet. El nou concepte de muntatge. Del surrealisme d'inicis de segle al

minimalisme i postmodernisme dels anys 80. La irrupció de la figura del director en detriment de la

figura de l'autor. El segle XXI, tendències. Maximalisme (espectacularitat) vs Metonímia (intimisme).

Producció II. La funció estratègica del màrqueting en la societat actual. Els instruments estructurals

bàsics del màrqueting i la direcció comercial. Consumer Behaviour: sociologia, psicologia grupal i

tendències del mercat com a base del disseny de màrqueting. Conceptes floor o punt de partida:

atributs, posicionament, segmentació, target, valor afegit. Fonts bàsiques d'informació per conèixer

i aprendre a llegir la indústria audiovsual: Rentrak Nielsen, Variety, Hollywood Reporter, LA Times,

Wall Street Journal. Tècniques i procediments de la direcció de producció. Introducció a la producció

executiva.

Guió II. Arguments i personatges universals. Especificitats del guió de curtmetratge. Punts en comú

i divergents entre conte literari i curtmetratge. Activitat. Gest versus paraula. Imatge versus so. El

contrast imatge-so. El contrast gest-paraula. L'eficàcia de l’activitat. Estructures argumentals del

guió de curtmetratge. Guió de gènere: terror i thriller. L'art de l'adaptació literària. Punts en comú i

divergentes entre novel·la i llargmetratge. Guió de comèdia. Trames i personatges. La construcció

del guió d'una sèrie televisiva. El treball en equip.

Producció digital. Desenvolupament dels VFX en una producció. Preproducció: desglossament, vista

prèvia, R + D, planificació. Rodatge: supervisió, recopilació de dades. Postproducció: desglossament,

postvisualización, pipeline / workflow. Tècniques i història dels efectes visuals I: stop motion,

maquetes, matte paintings clàssics, animatrònics, perspectives forçades, animació tradicional,

pròtesis i efectes de maquillatge. Tècniques i història dels efectes visuals II: matte painting; green /

blue green (cromes), CGI / 3D / animació digital; motion capture; fotogrametria / drones; tracking /

matchmoving; càmeres virtuals, realitat virtual; grading.






Classes magistrals.

Treball escrit.

Exercicis pràctics.


Proves escrites.




Matèria Estètica del cinema

Crèdits ECTS 6



Assignatures Estètica del cinema (6 ECTS)

Curs Tercer

Competències


i deontològiques.

















Donar a conèixer als alumnes una visió àmplia del present del cinema.

Explorar les diverses tendències cinematogràfiques, televisives i transmèdia que s'estan

desenvolupant en l'actualitat.

Fer especial èmfasi en l'ús de la tecnologia digital com a impulsora d'un nou model estètic i narratiu.

Oferir als alumnes una visió transversal de l'audiovisual, explorant les connexions de diferents

disciplines -cinema, televisió, videojocs, videoart, creació digital- per establir uns paràmetres

d'evolució del llenguatge audiovisual.

Detectar en les imatges del macrocosmos audiovisual símptomes de l’estat de les coses de la

contemporaneïtat.

Continguts

La 'aiesthesis' com a origen del concepte d'estètica. Fonaments de l'estètica: elements retòrics i

discursius. Per una taxonomia de l'estètica del cinema: categories estètiques de la representació

audiovisual. Formes i efectes de la imaginació: plaer i gust estètic en el cinema. El cinema com a

pedagogia de la percepció. Estètica del cinema contemporani: el fons de tota imatge és una imatge.

Tendències i estètiques del cinema actual. Els nous realismes. Aplicació de les teories ontològiques

del realisme d'André Bazin en el cinema contemporani. És possible parlar de realisme en la societat

del simulacre? El cinema-assaig. Com pensar les imatges a partir d'imatges que pensen? Els anys-

vídeo de Jean-Luc Godard: de Histoire (s) du Cinéma a Adieu au langage. El slow cinema com a

reacció a la invasiva velocitat dels blockbusters. La dilatació del temps fílmic com a antídot al nou

cinema d'atraccions. Noves estructures narratives. Narratives creuades, simètriques, bicèfales,

especulars. Com explicar una història quan tota història es posa en dubte a si mateixa? Les ficcions

del jo. L'auge del gènere autobiogràfic en temps digitals. La càmera com a prolongació del cos, la

identitat com a relat d'un subjecte esquizofrènic. Els límits de la representació del cos en les

superproduccions actuals. Breu història dels efectes digitals a l'hora de convertir el cos monstruós

en una realitat profílmica. Taxonomia del cos post-humà: superherois, zombis i criatures polimorfes.

Mutacions dels gèneres en el cinema contemporani. Com afrontar l'estricta codificació del cinema

de Hollywood en un context sociocultural sotmès al canvi permanent? Cas d'estudi: la Nova Comèdia

Americana. Dels germans Farrelly a Judd Apatow. Els nous cinemes perifèrics. Com el digital ha

donat veu a cinematografies que estaven relegades al consum local: des d'Àfrica passant per Àsia

(Tailàndia, Taiwan, Filipines) fins al cinema llatinoamericà. L’espectador fractal. És possible un

cinema interactiu? Noves maneres d'identificació entre el públic i una pantalla que tendeix a

l’hipertextual. Present i futur del llenguatge audiovisual. Breu història del videoart. Arts

performatives que es recolzen en la imatge com a instrument de reescriptura i reinvenció (dansa,

òpera, teatre). estat de la qüestió. Imatge i música al segle XXI. El videoclip i els seus derivats

transmèdia. El videojoc com a indústria cultural i mitjà d'expressió artístic. Models i gèneres

televisius. La nova ficció televisiva nord-americana com a substituta del cinema de Hollywood de

qualitat. La serialitat com nou esperanto de la cultura de masses. El cinema expandit. La difusa

frontera entre festivals, sales d'exhibició normalitzades i museus. Noves formes de circulació de les

imatges. Dels YouTubers als webdocs, passant pel Net-Art. Aproximació a la creativitat audiovisual a

internet.


Presencials: teoria, 50 hores.

Tutelades: treball tutelat, 50 hores.

Autònomes: treball autònom, 50 hores.


Classes magistrals.

Classes expositives.

Treball en grup.

Treball escrit.

Recerca d'informació.

Sistemes d’avaluació Proves escrites.




Matèria Història

Crèdits ECTS 6



Assignatures El discurs històric (6 ECTS)

Curs Tercer

Competències


i deontològiques.

















Donar a l'estudiant les habilitats per desenvolupar el seu pensament històric o, el que és el mateix,

la seva capacitat per entendre el present indagant en el passat.

Enfortir la capacitat d'investigació, pensament crític i aprenentatge autònom de l'estudiant en

aquesta indagació del temps històric previ.

Formar ciutadans amb capacitat reflexiva i crítica cap a la realitat política i social de l'època

contemporània a través d'una millor comprensió del passat.

Indagar en la realitat política, social i econòmica de l'Espanya dels últims 60 anys a través dels seus

productes culturals (cinema, literatura).

Reflexionar sobre com els productes culturals com el cinema no només reflecteixen una època

determinada sinó que també generen discurs sobre aquest moment i dels canvis socials ocorreguts

en el mateix.

Conèixer els autors, moviments, tendències i títols fonamentals de la producció cinematogràfica

espanyola i catalana dels darrers 60 anys.

Continguts

El discurs històric. Vista panoràmica del segle XX. La història com a encadenament de crisi: de la

revolució industrial a la revolució digital. Evolució de les classes socials: l'obrer al nou proletariat de

serveis. La fi de les ideologies? El pensament polític després de la fi de la Guerra Freda. Després de la

fi de la revolució social (1945-1990): restes de l'estat de benestar. Geopolítica: el món després de la

caiguda del socialisme. Breu història política i social del món des del canvi de mil·lenni. Debats del

món contemporani. L'Espanya contemporània: cultura, història i pensament. El cinema espanyol,

una història cultural. L'etern conflicte entre modernitat i tradició. Vanguardia, art popular i 2ª

República. Autarquia i repressió: recompte d'excepcions culturals en el paleofranquisme. Signes de

vida: dissidents i nous realismes. Aire fresc: l'obertura dels seixanta i lleus símptomes de modernitat.

De nou, el xoc amb la tradició. El tardofranquisme: entre el destape i el cinema metafòric. La

Transició i la seva post: política, subversió i cultura underground. L'Espanya democràtica.

L'assentament de la modernitat. Documentar el present. Les noves avantguardes.


Presencials: teoria, 50 hores.




Classes magistrals.


Treball en grup.

Treball escrit.

Recerca d'informació.


Proves escrites.




Matèria Treball de fi de grau

Crèdits ECTS 12

Caràcter Treball de fi de grau


Assignatures Treball de fi de grau (12 ECTS)

Curs Tercer

Competències






i deontològiques.





















forma adequada.






característiques.












Comprendre els mecanismes narratius del llenguatge audiovisual.

Ser capaç de narrar a través del llenguatge audiovisual.

Tenir capacitat per utilitzar equips en la creació d'obres audiovisuals.

Conèixer i ser capaç de dur a terme els processos de preproducció d'obres audiovisuals.

Conèixer i ser capaç de dur a terme els processos de producció d'obres audiovisuals.

Conèixer i ser capaç de dur a terme els processos de postproducció d'obres audiovisuals.

Ser capaç d'analitzar i valorar el treball realitzat.

Continguts

Escriptura de guió i presentació de projectes. Processos de preproducció d'obres audiovisuals.

Processos de producció d'obres audiovisuals. Processos de postproducció d'obres audiovisuals.

Activitats formatives Tutelades: treball tutelat, 40 hores.




Treball en grup.

Treball escrit.

Elaboració de projectes.





Matèria Optativa

Crèdits ECTS 6

Caràcter Optativa


Assignatures

Complements de cultura i tècnica audiovisuals I

(3 ECTS)

Complements de cultura i tècnica audiovisuals II

(3 ECTS)

Complements de cultura i tècnica audiovisuals III

(3 ECTS)

Complements de cultura i tècnica audiovisuals IV

(3 ECTS)

Complements de cultura i tècnica audiovisuals V

(3 ECTS)

Complements de cultura i tècnica audiovisuals VI

(3 ECTS)

Complements de cultura i tècnica audiovisuals

VII (3 ECTS)

Complements de cultura i tècnica audiovisuals

VIII (3 ECTS)

Curs Tercer


Comprendre conceptes complementaris relacionats amb la cultura audiovisual.

Realitzar una demostració d'ús de tècniques audiovisuals complementàries.

Continguts

Crítica cinematogràfica. Per a què serveix la crítica de cinema? Orígens, evolució i funció de la crítica.

Praxis (diaris, revistes, televisió, ràdio, internet, festivals, ensenyament). La crítica i el públic. Com es

forma un crític. Oscar Wilde: el crític com a artista. Principals crítics contemporanis. Afinitats i

discrepàncies. Els grans corrents cinematogràfics en el camp de la crítica. Cahiers du Cinema i

Nouvelle Vague: nova crítica i nous cinemes. Positif. Free Cinema i Sequence. Sight and Sound i altres

publicacions França: Cahiers du Cinema enfront de Positif. Gran Bretanya: Sight and Sound. USA:

Variety i la seva influència i importància. Comparativa de models crítics i mitjans. José Luis Guarner.

Àngel Fernández Santis. El cas de Irreversible. Crítica i objecte polèmic (Pauline Kale, Carlos Boyero

...). Eugenio Trías: Vértigo i passió. Pere Gimferrer: cinema i literatura. Jorge Luis Borges i el cinema.

Zizek. Crítica de cinema a la televisió. Cineastes del nostre temps. Fila 7 i altres. De la crítica a la

direcció. Erice, Wenders,

Bogdanovich, Assayas, Paul Schrader i l'estil transcendental. Tendències de la crítica contemporània

a l'Estat Espanyol: la humanista de Film Ideal i la materialista de Nuestro Cine. Pervivència actual

d'aquestes dues escoles. És el mateix fer crítica de cinema per a ràdio, televisió o premsa escrita? És

el mateix fer crítica en un mitjà setmanal o en un mensual? És el mateix fer crítica en un bloc

d'internet o en un mitjà imprès? ¿Exigeixen les noves tecnologies un nou concepte crític?

Cinema d'animació. Els orígens del cinema d'animació. De les ombres xineses al teatre òptic d'Emile

Reynaud. Les primeres animacions cinematogràfiques. James Stuart Blackton, Winsor McCay, Emile

Cohl. L'animació plana. Els dibuixos animats nord-americans. Fleischer Studios, Walt Disney,

Terrytoons, Walter Lantz, Warner Bros, Cartoons, De Patie-Freleng Enterprises, Tex Avery, MGM,

Hanna & Barbera, UPA, Ralph Bakshi, Don Bluth, Amblin Entertainment, les sèries de televisió

contemporànies, ONF (NFB) del Canadà. Els dibuixos animats europeus. Paul Grimault, René Laloux,

Raymond Leblanc, John Halas, George Dunning, Richard Williams, Jimmy Murakami, Bruno

Bozzetto, Cruz Delgado Zagreb School, Ivan Ivanov-Vano, Yuri Norstein. L'anime japonès. Osamu

Tezuka, els gèneres de l'anime, Hayao Miyazaki, Studio Ghibli, Katsuhiro Otomo, Mamoru Oshii,

Satoshi Kon. Els dibuixos animats a la resta del món. L'animació en volum: els ninots articulats, les

plastilines, les siluetes. L'animació en volum nordameriacana: Will Vinton, Tim Burton. L'animació

en volum europea: Segundo de Chomón, Wladyslaw Starewicz, Lotte Reiniger, Alexandre Alexeieff,

Jirí Trnka, Jan Svankmajer, Aardman Animations. L'animació en volum de la resta del món. Els

trucatges d'animació. Willis O’Brien, Ray Harryhausen, George Pal. El cinema experimental. Viking

Eggeling, Hans Richter, Walter Ruttmann, Oskar Fischinger, Norman McLaren, Saul Bass. L'animació

per ordinador. James i John Whitney, Lucasfilm, James Cameron, Robert Ze meckis, John Lasseter,

Pixar - Disney, PDI - DreamWorks, Blue Sky - Twentieth Century Fox. Infografies i videojocs.

Cinema d'avantguarda. Realisme Vs il·lusionisme. Conceptes relacionats amb el cinema

experimental i la seva relació amb les avantguardes. El seu impacte cultural i la seva diferenciació

amb el cinema d'indústria. La seva importància com a alternativa a la narrativa tradicional. El cinema

abans del cinema (llanternes màgiques, zootrops, praxinoscopis, etc.). Els experiments científics

d'Eadweard Muybridge i d'Étienne-Jules Marey que proposaven l'estudi del moviment a través de la

seva descomposició. El cinema dels germans Lumière i el cinema de George Méliès com a

paradigmes d'una possible doble naturalesa del cinema. Cronologia del cinema experimenta.

Pioners del cinema experimental abans de les avantguardes (1895-1908). El cinema dels moviments

vanguardistes europeus (expressionisme, surrealisme, dadaisme, abstracte). El cinema amateur

nord-americà de la dècada dels quaranta. El cinema després de la II Guerra Mundial. Nous suports,

noves onades. Cinema polític. Cinema expandit. Vídeo-art. Cinema experimental digital. L'autor és

amateur, el cinema experimental com a art d'expressió individual. Posar en qüestió conceptes com:

marginació i elitisme. Temes del cinema d'avantguarda relacionats a gènere, abstracció i poesia.

L'impacte que han tingut les noves tecnologies en les formes d'experimentació cinematogràfica (del

cel·luloide al suport digital). El DIY, Computer Works, Printer Films, cinema minimal. Imatges

utòpiques, el cinema com a arma de subversió ideològica buscant siempre canviar la consciència de

l'espectador. El cinema col·lectiu. Cinema de propaganda. Pel·lícules que assumeixen una postura

crítica enfront dels blocs de poder i que representen la lluita de classes des de perspectives

totalment noves no solament en el pla formal sinó en els seus modes de producció. Cinema

experimental llatinoamericà, cinema del maig francès i cinema africà. El renéixer del cinema-assaig.

Free Radicals. Alguns dels corrents més importants originats a partir de la dècada dels seixanta fins

al present: cinema Queer, cinema feminista, cinema underground, cinema estructural, el cinema de

l’accionisme vienès, expanded cinema, cinema independent i tendències actuals del cinema

d'vanguardia.

Cultura pop . Fes-ho tu mateix. Els Sex Pistols i el punk del 77. La invenció de l'adolescència i el

naixement de la cultura pop: el target juvenil. Els fanzines i els segells independents. El riot grrrl. La

Terra al major Bowie. Del mod a Thin White Duke passant per Ziggy Stardust. La icona i l’alta costura:

de Kansai Yamamoto a Alexander McQueen. Brian Eno i l'ambient. Del protovideoclip fins al curt de

Blackstar. El cos de la dona com a metàfora. It girls: Eddie Sedgwick, Clara Bow. La flapper. De

maniquins a top models: Twiggy. De la crinolina a la silueta lliure. Coleccionismoy constel·lacions.

De Walter Benjamin a Forrest Ackerman. El collage de Richard Hamilton com a forma de pensament.

Els penny Dreadfuls i el naixement del relat pulp. De la literatura de Lovecraft al conte d'Ed Wood.

Un trajecte cap enrere per l'underground. Nicolas Winding Refn i l’homenatge al trash. Cinema kinki

i sèrie Z. Punk i gore: l'escorpí de Kennerh Anger, les rates d'Andy Milligan, la música del giallo de Riz

Ortolani. El cinema de transgressió: la generació tòxica de Nick Zedd i el manifest. El riure caníbal.

L'art de la caricatura: quan Chaplin es transforma en Hitler. Daniel Johnston es posa perruca. Els

retaules de Terry Gilliam. Sàtira en Súper-8: els backyard monsters, les fan movies i les arts marcials.

El lowcost espanyol de Santiago Lorenzo i Carlos Vermut. La perspectiva dels anys de la Factory.

L'observació de l'amant a Slepp. Warhol i Morrisey: la trilogia carnal. Les Chelsea Girls i altres

estrelles. El mite de Frankenstein en el pop. El setge de les fantasies. El món de la vinyeta: del Little

Nemoal màniga de Shintaro Kago. Slavoj Zizek: entre Lacan i els germans Marx. La cultura del vàter

com classificació sociològica. La ficció televisiva: Twin Peaks i el desig d'ultratomba. Esoterisme i

pornografia. Els orígens del zombi i els rituals de santeria. La psicomàgia d'Alejandro Jodorovsky.

Bruixes i orgies en la mitologia de l'erotisme. L'era postmoderna. Omar Calabrese i la cultura

neobarroca. L'explosió de Zabriskie point. La gàbia de l'era contemporània: el loop i la repetició.

Diàleg cinematogràfic. L'exposició. Definició i propietats. La branca literària del drama. Presentació

i exposició. Exposició escrita. Exposición present o futura. Tècniques d'utilització. El contingut

conflictiu. El contingut no conflictiu. Una alternativa: diliuir l'exposició. Algunes regles bàsiques.

Procediments més o menys encertats. La funció del diàleg. Tècnica del diàleg. El diàleg a través de

les imatges. El totpoderós diàleg, la paràfrasi i el subratllat. El subtext. Què entenem per subtext? La

importància del que no es diu sobre el que es diu. Veu en off i subtítols. Manera de dir i manera de

parlar. Les ocurrències. Les escenes d'autor. Els diàlegs recompensa. Trets irònics. Observacions

estúpides. Activitat i diàleg. Diferents estils de diàleg cinematogràfic. Tipus de diàleg i de narració.

Creació de personatges. El diàleg com a instrument de creació del personatge. Com parlen els

nostres personatges? Quin tipus de diàleg és més adequat per a la nostra història?

Música. Aspectes genèrics: terminologia, instruments, formes musicals, catalogacions. La música

medieval: monodia i polifonia. El Renaixement. Les diferents escoles polifòniques europees. El

Barroc. El nou concepte i les noves formes. L'òpera i la música instrumental. Sociologia de l’òpera

barroca. Un passeig musical per l'Europa del 1690 al 1750. Bach i Haendel: dues figures

emblemàtiques. Els diferents corrents preclàssiques i el Classicisme. Les grans figures del

Classicisme: Haydn, Mozart. L'adveniment del Romanticisme: Beethoven i els seus contemporanis.

Els grans romàntics i el nou concepte de virtuosisme. L'òpera romàntica. El Postromanticisme. Les

escoles nacionalistes. L’Impressionisme i la resta de música francesa entre finals del XIX i principis

del XX. El segle XX: primera meitat i noves tendències després de la Segona Guerra Mundial.

Cultures visuals. Vídeo Art. Amb el vídeo a les galeries d'art, el mitjà audiovisual va desplegar un nou

poder envoltant i de lectura escènica que el cinema experimental a penes havia assajat. No podem

revisar en unes hores la història del videoart, però sí assenyalar-ne les principals aportacions,

aplicades i assimilades en altres gèneres i formats, des del teatre a la publicitat i el vídeo musical. El

Cinema al museu. Una doble consideració sobre com els museus han integrat al setè art, tant com a

tema expositiu (exposicions i programes al voltant de autors, escoles, etc.) com a la manera en què

el cinema, com a mitjà, s'ha integrat en l'argument expositiu i en el guió, sempre canviant, de l'art

contemporani (com dialoga amb altres arts). Audiovisual Expos i Fires Internacionals. Entre l'Expo

'58 de Brussel·les i la de Osaka '70 es van produir una sèrie d'espectacles audiovisuals la influència

dels quals, encara avui, és palpable. Realitzadors com Lanterna Magika (Radok i Sbovoda), Jim

Henson o els Eames són només alguns dels enginyers visuals que van fer possible aquells assajos,

destinats a l'entreteniment, la formació i l'exploració del propi mitjà. La fires internacionals han

seguit provant amb aquest tipus d'audiovisuals (multipantalla, envoltants), encara que els parcs

temàtics n'han pres en certa manera el relleu, decantant els objectius cap a un entreteniment pur,

sense additius formatius i menys encara 'artístics'. Cinema Industrial. No només molts cineastes

reconeguts han produït pel·lícules industrials (Resnais, Hudson, Steiner), sinó que des del cor mateix

del cinema divulgatiu i promocional, funcional i en aparença artísticament 'asèptic', s'han produït

pel·lícules i plantejaments visuals extraordinaris (Jam Handy, Geoffrey Jones, Ronny Erends),

referits, reciclats i replicats per altres tants cineastes (Mathias Müller, Gus Van Sant, Roy Anderson).

Visual Music. Potser en cap altre terreny es fan tan imperceptibles els límits entre gèneres i formats

com en l'àmbit de la música en la pantalla. Moltes obres poden ser considerades indistintament

experimentals, promocionals, per a un públic massiu o sofisticat. Coreògrafs com Busby Berkeley

han passat de figurar com a fita del kistch a tòtem de la creativitat visual, celebrat per l'Anthology

Film Archives o copiat per Michel Gondry. Ens centrarem en algunes obres i autors que han foradat

canals entre el mainstream i l'art, entre el passat i el present, com a fonts inesgotables d'inspiració.

Llenguatge musical al cinema. Plantejament musical des guió. Pla musical. Comunicació director /

compositor. Música per a cinema: "Música incompleta". Llenguatge musical bàsic: To / Timbre /

Tempo / Ritme / Estructura. Muntatge i música: Ritme i estructura. Diferències entre Tempo

(velocitat) i Ritme (tipus i ordre). Tipus de producció. Alternatives per a baix pressupost. El Silenci.

Punt d'entrada / Punt de sortida. Diàlegs: no molestar. Emocions i sensacions. Atmosfera. Suport al

subtext. Detall vs. subratllat gruixut. Mickey Mousing. Sorpresa. Ment oberta: volum i decisió final.

Procés: Guió / 1r Visionat / Tancar / Preparar / Gravació / Mescla / Lliurament / Mescla final. Ús i abús

de referències. Personalitat i caràcter. Experimentació. Evocació. Música per a la continuïtat. Fugir

de l'erudició i de la crítica. Selecció del compositor. Cançons preexistents com a suposat valor de

producció. Inici i final: la tesi. To a to: coherència. Contrast. El Tema. Tema i personatges / Tema i

espais / Tema i narrativa. Leitmotive: ¿sempre necessari? Idea / Càpsula / Repetició. Gènere. Fugir de

l'obvietat. Música diegètica / extradiegètica. Música per a dissimular. Música per a curtmetratges. No

Score: Kubrick, Scorsese, Tarantino ... Compondre "a cegues".

Film and Gender. És Springbreakers una pel·lícula feminista? Com construïm el sexe i el gènere a

través del cinema? Què hi ha darrere de la femme fatale? ¿I del mascle ibèric? En aquest curs

repassarem les principals teories del camp dels Estudis de Gènere en relació amb el cinema i

l'audiovisual per contestar i debatre sobre aquestes i altres preguntes.


Presencials: teoricopràctica, 50 hores.




Classes magistrals


Treball escrit.

Exercicis pràctics.





Recursos d’aprenentatge

Aules teòriques equipades amb equips de projecció audiovisual: Aula 1.1: 102,48 m2, 95

places. Aula 1.2: 75,41 m2, 65 places. Aula 1.3: 75,41 m2, 65 places. Aula 1.4: 102,48 m2, 105



places. Aula 2.5: 44,92 m2, 12 places. Aula 2.6: 41,77 m2, 30 places. Aula 1: 65,90 m2, 30 places.

Aula 2: 73,31 m2, 30 places.

Aules d'ordinadors: Aula 1.8: 42,01 m2, 13 ordinadors. Aula 1.9: 74,38 m2, 30 ordinadors. Aula

2.1: 39,76 m2, 13 ordinadors. Aula 3: 67,93 m2, 30 ordinadors. Aula 4: 67,93 m2, 13 ordinadors.

Aula 5: 67,94 m2, 13 ordinadors. Aula 6: 65,90 m2, 30 ordinadors.

Programes informàtics: Avid, Final Cut, Suite Adobe, Davinci Resolve, Movie Magic Scheduling,

Movie Magic Budgetting, Autocad, Compressor, Cinema Tools, Autodesk Maya 2017, Arnold

Render, Adobe After Effects, Adobe Photoshop, Nuke X, Mari, Hierro, 3D equalizer, HOUDINI

15, UvLayout, Adobe flash, Zbrush 4 v 7, Mocha pro, Nuke Studio, Deadline 6, PF track, Ftrack,

Mudbox, Reial Flow, Shave & Hirecut, Dragon frame.

Aula de dibuix: 80 m2 i 25 taules de dibuix.

Laboratori de fotografia: 34 m2, 10 ampliadores format universal, 3 ampliadores de format

mitjà.

Equipaments especials: Plató 1: 258,63 m2. Plató 2: 111,63 m2. Plató 3: 270 m2. Plató 4: 96 m2.

Sala de direcció d'actors: 150 m2, amb projecció UHD 4K. Espai d'emmagatzematge d'atrezzo

i vestuario: 150 m2. Taller de construcció de decorats: 350 m2. Sala d'edició de so protools 1:

15 m2 (1 taula). Sala d'edició de so protools 2: 14 m2 (1 taula). Sala d'edició de so protools 3:

51,09 m2 (1 taula). Sala de mescles 5.1 / 7.1: 51 m2 (1 taula). Locutori: 12 m2. Sala de muntatge

i visionat 1: 10 m2. Sala de muntatge i visionat 2: 10 m2. Sala de colorimetria: 20 m2. Magatzem

de material d'il·luminació: 300 m2, amb més de 100.000 watts de llum (incandescència,

fluorescència, HDMI, LED). Equips d'enregistrament de so directe: Sound Devices, Tascam,

Sensheisser, etc.

Càmeres de cinema i de vídeo: ARRI BL IV. ARRI III. ARRI ST. ARRI SR II. ARRI SR I.

KRASNOKORGKS. ALEXA. RED ONE. JVC 700. JVC 100. PANASONIC 151. SONY FS5. CANON

C300. CANON LEGRIA G25. SONY 537. CANON MARK II. CANON 7D. CANON C100.

Mediateca de 125m2 amb 40 places i 8 ordinadors.

Pla d’acció tutorial

La UB, des de cada un dels seus centres, realitza activitats i programes específics d'informació

i d’atenció a l'estudiant matriculat a la universitat, en col·laboració amb el SAE (Servei

d'atenció a l'estudiant) que abasten totes les fases de seus estudis. Aquestes activitats i

programes estan emmarcades en el pla d'acció tutorial de la Universitat de Barcelona (PAT).

Es tracta d'un pla institucional de cada ensenyament que especifica els objectius i

l'organització de l'acció tutorial. Cada pla d'acció tutorial està sota la responsabilitat d'un

professor coordinador nomenat pel cap d'estudis que té les funcions de: coordinar-se amb el

deganat / direcció de centre, secretaria de docència i estudiants, cap d'estudis i amb el SAE;

vetllar pel desenvolupament correcte del PAT; coordinar, dinamitzar i fer el seguiment dels

tutors de l'ensenyament; assessorar i donar suport perquè els tutors puguin desenvolupar les

seves funcions; definir necessitats de formació de tutors i col·laborar amb el coordinador de

formació del professorat del centre Col·laborar amb el SAE en les activitats de captació

d'estudiants i coordinar-se amb coordinadors d'altres ensenyaments per impartir xerrades i

proporcionar informació per àmbits de coneixement. Identificar els problemes de transició

del batxillerat i dels cicles formatius a la UB i organitzar, amb el suport del SAE i de l'ICE,

jornades d'intercanvi amb professorat de secundària. Recopilar la informació necessària de la

titulació per tal que el SAE la confeccioni i la difongui. Fer d'enllaç entre el PAT i altres

instàncies de la titulació, del centre o de la UB. Vetllar perquè la informació que s’ofereix des

del web del centre dirigida als estudiants d'educació secundària sigui l'adequada. Elaborar

l'informe d'avaluació final. Proposar tutors. Cada titulació disposa del seu propi Pla d'Acció

Tutorial, i tots ells estan coordinats pel un únic responsable. Cada pla d'acció tutorial disposa

del suport, d'una banda, del Servei d'atenció a l'estudiant (SAE), esmentat anteriorment, i,

d'altra, de l' Institut de ciències de l'educació (ICE), que s'encarrega de les activitats de

formació i d'intercanvi per a coordinadors de plans d'acció tutorial i per a tutors. També

gestiona un web institucional d'informació per a l'acció tutorial. A més, el Campus Virtual de

la UB ofereix prestacions per al seguiment tutorial semipresencial i suport tecnològic per

gestionar els plans d'acció tutorial. Els coordinadors treballen el document del PAT amb les

funcions esmentades anteriorment i, en estreta col·laboració amb el SAE, realitzen accions

que podem sintetitzar d’aquesta manera:

- Accions en la fase inicial dels estudis universitaris. Difusió d'activitats d'acollida al centre i a

l'ensenyament per a estudiants amb plaça. Activitats específiques adreçades a l'acollida de

l'alumnat que no prové del batxillerat, especialment al col·lectiu de majors de 25 anys.

Prestació de serveis a l'estudiant: informació sobre allotjaments, gestió d'assegurances i

d'altres. Informació a l'estudiant sobre el servei de tutoria. Col·laboració en activitats

d'acollida per a estudiants de programes de mobilitat matriculats a la UB. Activitats de

formació transversal d'orientació per a l'aprofitament acadèmic.

- Accions durant el desenvolupament dels estudis universitaris. Informació diversa al

professorat tutor. Informació al professorat tutor del seguiment de l'alumnat que ha estat

enviat al Servei d'atenció a l’estudiant des de la tutoria. Informació d'interès per a l'estudiant:

Programes Erasmus, SICUE o equivalents; beques, préstecs i ajuts; complements de formació

amb vista a la continuïtat dels estudis.

- Accions en la fase final dels estudis universitaris. Formació i orientació a l'estudiant per a la

inserció professional i per a la continuïtat en altres estudis. Informació sobre recursos del SAE

relacionats amb la inserció laboral (Programa Feina UB).

- Accions dirigides a donar suport a l'alumnat amb característiques o perfils específics.

Estudiants amb minusvalideses, estrangers, amb rendiment d'excel·lència, esportistes d'elit,

etc. Promoure la igualtat d'oportunitats dels estudiants amb discapacitat no només és un

altre objectiu prioritari de la Universitat de Barcelona sinó de totes les universitats del sistema

universitari català mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC). Davant la

necessitat de promoure línies d'atenció comunes als estudiants amb discapacitat, la Comissió

d'Accés i Afers estudiantils del CIC va acordar al setembre del 2006 la creació de la Comissió

Tècnica UNIDISCAT (Universitat i Discapacitat a Catalunya), en la qual estan representades

totes les universitats catalanes i els objectius principals són:

# Analitzar la situació actual i les necessitats dels estudiants amb discapacitat per a establir

un protocol d'actuació i resposta. # Crear un espai de treball conjunt entre les universitats

catalanes per mantenir una bona coordinació en aquest tema i promoure línies d’actuació

comunes. # Estudiar el marc legal i jurídic relacionat amb les adaptacions curriculars. #

Establir col·laboracions amb altres departaments o entitats que també tractin aspectes

relacionats amb les persones amb disminució. # Elevar propostes a la Comissió d'Accés i Afers

estudiantils del CIC. Així mateix, al llarg dels estudis universitaris l'estudiant disposa de

diverses figures per facilitar-li un seguiment i orientació, com són: # Tutoria docent: Orientació

i seguiment en continguts específics d'assignatures / matèries de les titulacions. Aquesta

orientació la du a terme el professor propi de cada assignatura amb els estudiants matriculats

a la mateixa. La finalitat d'aquesta orientació és planificar, guiar, dinamitzar, seguir i avaluar

el procés d'aprenentatge de l'estudiant tenint en compte tant el seu perfil, interessos,

necessitats i coneixements previs com les característiques / exigències del context (EEES,

perfil acadèmic / professional, demanda sociolaboral , etc.). Si la matèria / assignatura que

s'imparteix és presencial, aquestes funcions es desenvoluparan en un entorn presencial. Si és

semipresencial, les esmentades funcions es desenvoluparan en entorns presencials i virtuals

a través de l'eina virtual del Campus. # Tutoria de mobilitat: El responsable de mobilitat

internacional del centre és qui s'encarrega de l'orientació, la supervisió i el seguiment de la

matrícula dels estudiants del centre (com els procedents d'universitats o centres d'educació

superior estrangers) que participen en els programes internacionals o nacionales.

El títol compta amb dos mecanismes fonamentals de coordinació docent. En primer lloc el

Consell d’Estudis del Grau. El Consell d’Estudis està format per un professor/a de cada un dels

departaments que imparteixen docència en el Grau, així com una representació dels

estudiants. Les funcions bàsiques del Consell d'Estudis del Grau són: garantir la coherència i

interrelació de les matèries del Grau; revisar els plans docents de les assignatures de les

matèries; garantir que la docència i avaluació s'adaptin als plans docents de les assignatures;

organitzar la temporalitat i els horaris del Grau i garantir el bon funcionament docent i

acadèmic. En segon lloc, el Grau compta amb equips docentes per a cadascuna de les

matèries de formació bàsica i obligatòries del pla d'estudis del Grau. Aquests equips docents,

formats per professorat dels departaments que tenen assignada la docència, tenen com a

objectiu la coordinació vertical i horitzontal de les matèries i assignatures del pla d'estudis.

Concretament, revisen, discuteixen i informen sobre els continguts que es transmeten;

analitzen la temporalitat i progrés en l'adquisició de coneixements, els criteris avaluatius, la

metodologia docent, així com la incorporació en el desenvolupament de les assignatures de

les competències transversals i específiques del grau. A més, aquests equips docents tenen

com a comesa final l'establiment de propostes de coordinació entre diverses assignatures en

la realizaciónde treballs pràctics per part dels estudiants que incorporin coneixements,

habilitats i tècniques de diverses matèries. I per tant, que aquests treballs pràctics siguin

presentats i avaluats en diferents asignaturas.

Informació específica corresponent al centre.

Els estudiants de l'ESCAC poden beneficiar-se de les mateixes accions de suport a estudiants

previstes per als estudiants de centres propiosde la UB i detallades anteriorment. A més,

l'ESCAC disposa d'un sistema intern de beques: http://www.escac.es/ca/info/beques-i-

ajudes.

http://www.escac.es/ca/info/beques-i-ajudes

http://www.escac.es/ca/info/beques-i-ajudes

El PAT (Pla d'Acció Tutorial) del Grau té com a objectius 1) acollir, integrar i orientar als

alumnes de primer curs; 2) proporcionar orientacióncurricular als alumnes de primer, segon i

tercer curs; 3) proporcionar orientació sobre sortides professionals i acadèmiques

(especialment, sobre l'especialitat a escollir en el Màster) als estudiants de tercer curs. El

responsable de la coordinació del grup de tutors és el coordinador del Grau, que s'encarrega

de dinamitzar l'equip de tutors, participar en la formulació dels programes d'acció tutorial i

proporcionar els recursos i les estratègies d'acció perquè els tutors desenvolupin les seves

funcions. Els tutors informen als alumnes sobre l'ESCAC i els seus ensenyaments i els ajuden

en l'adaptació al nou entorn d'estudis, els orienten en aspectes curriculares, intervenen en la

seva formació, optimitzen el seu itinerari curricular, complementen la seva formació amb

altres activitats i els orienten profesionalmente.El tutor manté com a mínim una entrevista

amb cada alumne al llarg del curs. L'objecte de les entrevistes és revisar el portfoli dels

estudiants i constatar, a través de la seva evolució, el seu progrés en l’aprenentatge. A final de

curs es realitza una avaluació del Pla d'Acció Tutorial.

Treball final de grau

Normativa general de la UB:

http://www.giga.ub.edu/acad/gdoc/fitxers/pdf/normes_TFG.pdf

NORMATIVA DEL TREBALL DE FI DE GRAU DE L'ESCOLA SUPERIOR DE CINEMA I AUDIOVISUALS DE

CATALUNYA CENTRE ADSCRIT A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

Aquesta és la normativa per la qual es regula el Treball de Fi de Grau (TFG) de l'Escola Superior

de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, segons el marcat pel RD 1393/2007, de 29 d'octubre,

pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris, modificat pel RD 861/2010,

de 2 de juliol, així com pel marc normatiu aprovat pel Consell de Govern de la Universitat de

Barcelona, amb data de 7 de juny de 2011.

En aquesta normativa s'implementa tot el que es refereix a la naturalesa, concreció i

característiques del TFG que correspon al Grau en Cinematografia.

Naturalesa i característiques:

El TFG es defineix com un projecte audiovisual desenvolupat de forma col·lectiva, destinat a

acreditar l'adquisició madura de les diferents competències per part de l'alumnat que integra

l'equip responsable d'aquest, prenent part en el seu disseny, desenvolupament i concreció

des de cadascuna de les tasques o funcions tècniques i creatives que han format part del seu

itinerari d'aprenentatge. Els crèdits ECTS que integren el TFG són 12. La responsabilitat de

l'establiment de les puntuals modificacions que puguin tenir lloc de les condicions pròpies

del TFG recau sobre la Comissió del TFG.

Estructura organitzativa:

Comissió del TFG. Tal com s'ha dit, el Grau en Cinematografia ha de disposar d'una Comissió

específica, nomenada per la Junta Acadèmica del centre, que haurà d'estar integrada pel cap

d'estudis (com a màxim responsable acadèmic), per la responsable de producció de l'ESCAC

Films (com a persona encarregada del control organitzatiu i logístic en el desenvolupament

del TGF) i pels caps de departament. Les funcions d’aquesta Comissió es concreten en:

· Elaborar el pla docent del TFG. · Fixar els criteris i el protocol d'actuació perquè es pugui

portar a terme el desenvolupament de les propostes i la seva presentació a través del

lliurament d'un dossier que haurà de ser aprovat per la Comissió per poder ser dut a terme

amb les condicions i en el calendari que li siguin assignats. - Assignar la figura d'un tutor per a

cada TFG per efectuar l'oportú seguiment del mateix i vetllar per la seva adequada concreció.

- Preveure i programar les condicions segons les quals haurà de ser defensat públicament el

TFG, perquè pugui ser avaluat per part de la Comissió a aquest efecte designada. - Qualsevol

altra funció que li pugui ser assignada per part de la Junta Acadèmica.

Coordinador de la Comissió del TFG. Competències seves són presidir la Comissió, així com

introduir les qualificacions derivades i signar les actes corresponents.

Tutor del TFG. El desenvolupament del projecte ha de ser supervisat i tutoritzat, perquè el

procés d'aprenentatge sigui el més dinàmic i enriquidor possible. Les persones sobre les que

recau aquesta responsabilitat seran designades per part de la Junta Acadèmica del centre.

Les seves funcions seran:

- Vetllar pel correcte desenvolupament del procés de preproducció i planificació previs al

projecte. - Orientar i fer els comentaris que consideri oportuns per a afavorir la correcta

materialització del projecte. - Lliurar un informe final sobre totes les circumstàncies que han

concorregut al llarg del treball desenvolupat per part de l'alumnat. - Formar part de la

Comissió avaluadora del TFG.

Junta Acadèmica del Centre. Ha d'aprovar preceptivament el pla docent de l'assignatura TFG.

Matriculació i procés d'avaluació:

· El TFG es localitza segons el pla d'estudis del Grau en Cinematografia en el tercer curs. · La

defensa i la qualificació del TFG hauran de tenir lloc dins del període oficial d'avaluació, tot i

que, donat el grau de complexitat d'alguns TFG, i sempre que es doni alguna causa de força

major que pugui ser acreditada per l'equip i contrastada pel tutor, la Comissió del TFG podrà

concedir una pròrroga per a procedir al seu lliurament final.

Mecanisme de sol·licitud i encàrrec docent.

· Qualsevol alumne que matriculi el TFG ha de integrar-se i prendre part en la preparació i / o

posterior desenvolupament d'un projecte col·lectiu, on haurà d'acreditar el seu grau de

maduresa en l'exercici de les competències adquirides en el desenvolupament de

l'aprenentatge. · La responsabilitat de l'assignació d'un tutor al TFG recau sobre els caps de

departament i ha de comptar amb l'aprovació de la Comissió del TFG.

Assignació del TFG.

· La Comissió del TFG realitza l'assignació definitiva de l'alumnat als TFG en funció del resultat

de l'avaluació dels dossiers lliurats amb les propostes. · A tots els alumnes que matriculin els

crèdits corresponents a l'assignatura els serà assignat un TFG.

Desenvolupament del TFG

· La realització del TFG comptarà amb el preceptiu seguiment per part d'un tutor, que haurà

de retre comptes del mateix a través d'un informe final on s’haurà de concretar

descriptivament el procés evolutiu seguit pel projecte, així com una avaluació dels resultats

obtinguts en el mateix. · La primera fase del TFG consisteix en la formació dels grups de treball

que duran a terme les produccions audiovisuals. Un cop formats aquests grups, el tutor

coordina l'assignació d'un rol per a cada alumne integrant en funció dels seus interessos i

capacitats: director, director de fotografia, director d’art, guionista, muntador, productor,

dissenyador producció digital i dissenyador de so. Un cop establert el calendari de

preproducció, producció i postproducció del TFG, cada alumne és tutelat en l'ofici que

exerceix de forma específica. L'alumne de direcció és tutelat en les fases de preproducció

(planificació, càsting), producció (rodatge), postproducció (muntatge, so i vfx) i en la

coordinació de tots els processos. El de direcció de fotografia es tutelat en les etapes de

preproducció (preparació del rodatge), producció i postproducció. El de direcció d'art, en les

etapes de preproducció (disseny i construcció d'espais, vestuari, atrezzo) i rodatge. El de guió,

en la fase inicial, la de l'escriptura de guió. El de muntatge, a la fase de postproducció

d’imatge. El de so, en les etapes de producció (so directe) i postproducció (postproducció de

so). El de producció, en les etapes de preproducció, producció, postproducció i en la

coordinació global del projecte. El de producció digital, en les etapes de producció (rodatge)

i postproducció. L’entrega del TFG per part de l'alumnat anirà acompanyada d'una memòria

final, que ha de complir amb les normes fixades a aquest efecte per part de la Comisióndel

TFG i amb els criteris marc publicats per la UB (http://www.ub.edu /criteris-cub/).

Avaluació i qualificació del TFG.

· Els paràmetres avaluats contemplen: 1. La memòria escrita de l’estudiant .2. L'informe final

del tutor. 3. L'informe i la qualificació atorgada per la Comissió avaluadora constituïda a fi i

efecte de jutjar la defensa pública del TFG. · L'avaluació es realitza de forma individualitzada

i en funció de l'ofici desenvolupat durant el procés de creació de la producció audiovisual: així,

l’alumno de direcció és avaluat sobre la base de la posada en escena, la planificació, la

direcció d'actors i el resultat global; el de direcció de fotografia, en basea la qualitat de la

composició de la imatge; el de direcció d'art, en base a la correcta adequació al relat dels

espais, el vestuari i l'atrezzo; el de guió, en funció de la qualitat de l'argument i els diàlegs; el

de muntatge, en funció del correcte ritme de la narració i de la puntuació emocional dels seus

moments clau; el de producció, en funció de l'ajustament a calendari i pressupost i de

l'organització general del projecte en totes les seves fases; el de producció digital, en funció

de la qualitat dels efectes digitals de la producció, i el de so, en funció de la qualitat dels

diàlegs i dels efectes de sonido.

Les Comissions avaluadores:

· Seran nomenades per la Comissió del TFG. · Cada comissió avaluadora estarà constituïda per

un mínim de tres membres titulars, un dels quals serà designat com a president de la mateixa,

així como per un parell de suplents, escollits entre el cos docent dels diferents departaments

implicats. · El tutor del TFG ha de ser un dels membres d'aquesta Comissió avaluadora.

Qualificació final.

· La qualificació final és competència de la Comissió avaluadora. · El coordinador del TFG és la

persona que assumeix la signatura de l'acta acadèmica corresponent en finalitzar el procés

avaluatiu. · La Junta acadèmica és l'òrgan competent per atendre i resoldre el recurs que

pugui ser elevat al director del centre en relació a qualsevol reclamació o no conformitat

manifesta amb la qualificació obtinguda per l'estudiant.

GRAU EN CINEMATOGRAFIA Objectius de la titulació³-Acadèmica... · Objectius de la titulació El...

Documents

Transcript of GRAU EN CINEMATOGRAFIA Objectius de la titulació³-Acadèmica... · Objectius de la titulació El...