Grup c

17
Feu clic per editar el format del text de l'esquema Segon nivell d'esquema Tercer nivell d'esquema Quart nivell d'esquema Cinquè nivell d'esquema Sisè nivell d'esquema Setè nivell d'esquema El programari lliure El programari lliure Andreu Tomàs Adrià Sansaloni Jaume Ripoll Marta Mesquida

Transcript of Grup c

Page 1: Grup c

Feu clic per editar el format del text de l'esquema

Segon nivell d'esquema Tercer nivell d'esquema

Quart nivell d'esquema Cinquè nivell

d'esquema Sisè nivell

d'esquema Setè nivell

d'esquema

El programarilliure

El programari lliure

Andreu TomàsAdrià Sansaloni

Jaume RipollMarta Mesquida

Page 2: Grup c

Feu clic per editar el format del text de l'esquema

Segon nivell d'esquema Tercer nivell d'esquema

Quart nivell d'esquema Cinquè nivell

d'esquema Sisè nivell

d'esquema Setè nivell

d'esquema

Qui és el programari lliure?

34

El programari lliure és el protagonista d'aquestes històries i el personatge que en el fons tenen tots en comú.

Com és el programari lliure? El programari lliure és el programari que pot ser executat, copiat, distribuit, estudiat, canviat i millorat pels usuaris.

Page 3: Grup c

Caracteristíques del programari lliure

Per poder ser el protagonista de totes aquestes històries el programari lliure ha de presentar aquestes quatre llibertats:

o Llibertat 0: llibertat per a executar el programa per a qualsevol pròposit

o Llibertat 1: llibertat d'estudiar com treballa el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies.

o Llibertat 2: llibertat de redistribuir còpies per poder ajudar als teus companys.

o Llibertat 3: llibertat per a millorar el programa, i alliberar les millores al públic, per què tota la comunitat en surti beneficiada.

Page 4: Grup c

Feu clic per editar el format del text de l'esquema

Segon nivell d'esquema Tercer nivell d'esquema

Quart nivell d'esquema Cinquè nivell

d'esquema Sisè nivell

d'esquema Setè nivell

d'esquema

Història del programari lliure

Rondaven els principis dels anys 70 quan els programes eren distribuïts amb el seu codi font per tal de que qualsevol pogués adaptar el programa a les seves necessitats.

Amb l'arribada dels anys 80 els desenvolupadors dels programes van anar protegint el seu codi font, per la qual cosa era impossible fer modificacions.

Va ser un dia d'aquells anys, quan a un jove anomenat Richard Stallman (a aquella època investigador al Laboratori d'Intel·ligència artificial) li va arribar a les seves mans una impressora amb problemes a causa del programa que utilitzava.

Page 5: Grup c

Feu clic per editar el format del text de l'esquema

Segon nivell d'esquema Tercer nivell d'esquema

Quart nivell d'esquema Cinquè nivell

d'esquema Sisè nivell

d'esquema Setè nivell

d'esquema

Richard Stallman va pensar en agafar el codi font del programa que utilitzava però l'empresa desenvolupadora del programa es va negar a causa d'un acord que havia signat. Stallman va considerar l'acte com una traïció a l'ètica del programador.

Va ser així com va sorgir la idea de desenvolupar el programari lliure.

Page 6: Grup c

Richard StallmanEl 16 de març de 1953, a Nova York va nèixer el que seria el futur creador del programari lliure, va nèixer Richard Stallman. Durant la seva època d'estudiant, va duplicar ell sol els esforços dels programadors de Symbolics per impedir que obtinguessin un monopoli sobre els ordinadors del laboratori de inteligència artificial.

El 27 de setembre del 1983 va anunciar el principi de la creació del projecte GNU, que es basava en la creació d'un sistema operatiu lliure. Més endavant va crear l'organització Free Software Foundation i va inventar la llicència de Copyleft.

Page 7: Grup c

Feu clic per editar el format del text de l'esquema

Segon nivell d'esquema Tercer nivell d'esquema

Quart nivell d'esquema Cinquè nivell

d'esquema Sisè nivell

d'esquema Setè nivell

d'esquema

Al llarg de la seva vida ha rebut molts premis i reconeixements per la seva feina, entre d'altres la invitació a ser membre de la MachArthur Foundation, l'any 1990;

Diversos Doctor Honoris Causa, el Pioneer Award l'any 1998...

Page 8: Grup c

Feu clic per editar el format del text de l'esquema

Segon nivell d'esquema Tercer nivell d'esquema

Quart nivell d'esquema Cinquè nivell

d'esquema Sisè nivell

d'esquema Setè nivell

d'esquema

Richard Stallman a Mata de Jonc

El 14 de maig de l'any 2007 el creador del programari lliure, Richard Stallman, va visitar la nostra escola.

En aquest vídeo es pot observar com "El Creador" ens explica un poc el tema del programari lliure..

Page 9: Grup c

Feu clic per editar el format del text de l'esquema

Segon nivell d'esquema Tercer nivell d'esquema

Quart nivell d'esquema Cinquè nivell

d'esquema Sisè nivell

d'esquema Setè nivell

d'esquema

LinuxEncara que en un prinicpi

Linux va ser desarollat per a ús personal des de llavors, ha estat portat a més plataformes de maquinari que qualsevol altre sistema operatiu. Es tracta d'un sistema operatiu líder en servidors i altres sistemes, com ara ordinadors centrals i superordinadors.

Linux és un sistema operatiu que en un prinicpi va ser dissenyat només per a ús personal.

Va ser llançat per primera vegada el 5 d'octubre de 1991 per Linus Torvalds.

És un sistema informàtic de tipus Unix operatiu muntat en el marc del model de desenvolupament de programari de codi lliure i obert a la distribució.

Page 10: Grup c

Feu clic per editar el format del text de l'esquema

Segon nivell d'esquema Tercer nivell d'esquema

Quart nivell d'esquema Cinquè nivell

d'esquema Sisè nivell

d'esquema Setè nivell

d'esquema

Linux també s'executa en sistemes encastats com ara: telèfons mòbils, Tablet PC, routers, televisors i consoles de videojocs.

Un exemple de l'ús d'aquest sistema informàtic és el sistema Android, a l'actualitat té un ampli ús en els dispositius mòbils.

Page 11: Grup c

Feu clic per editar el format del text de l'esquema

Segon nivell d'esquema Tercer nivell d'esquema

Quart nivell d'esquema Cinquè nivell

d'esquema Sisè nivell

d'esquema Setè nivell

d'esquema

Linus TorvaldsUn 28 de desembre de l'any

1969, va nèixer Linus Benedict Torvalds.

Un jove estudiant de la universitat de Hèlskinki que als 22 anys va començar la creació del nucli que més endevant, seria nombrat Linux.

El fet d'elaborar aquest sistema, ha fet que tengui una felicitat de per vida,

gràcies als mèrits i reconeixaments com el premi Nobel de la Tecnologia.

Page 12: Grup c

Feu clic per editar el format del text de l'esquema

Segon nivell d'esquema Tercer nivell d'esquema

Quart nivell d'esquema Cinquè nivell

d'esquema Sisè nivell

d'esquema Setè nivell

d'esquema

Tipus de llicències

La llicència és una autorització formal que un autor de un software dóna a algú per exercir actes d'explotació de forma legal.

En el programari lliure és presenten, entre altres, les següents llicències:

o GPL: està dissenyada perquè la gent colabori en la creació del programa.

o GPL: L'autor conserva el drets de autor i permet la modificació i redistribucció de les versions modificades.

Page 13: Grup c

Feu clic per editar el format del text de l'esquema

Segon nivell d'esquema Tercer nivell d'esquema

Quart nivell d'esquema Cinquè nivell

d'esquema Sisè nivell

d'esquema Setè nivell

d'esquema

o Copyleft: consisteix en deixar permetre la distribucció lliure de còpies i versions modificades, en el cas informàtic, de programes.

o BSD: l'autor manté la protecció del Copyright en certes característiques però permet la radistribucció i modificació lliure de treballs.

Page 14: Grup c

Feu clic per editar el format del text de l'esquema

Segon nivell d'esquema Tercer nivell d'esquema

Quart nivell d'esquema Cinquè nivell

d'esquema Sisè nivell

d'esquema Setè nivell

d'esquema

Interès actual del programari lliure

Actualment moltes grans empreses estàn interasades en desenvolupar el programari lliure, però per què?

La majoria d'aquestes empreses no pretenen obtenir beneficis directament de la comercialització, sinó dels serveis relacionats amb el programari.

Es per aquest motiu i molts altres que empreses com IBM, que el seu gran negoci és la fabricació de servidors, hagi invertit 1000 milions de dòlars en el desenvolupament de Linux.

Page 15: Grup c

Feu clic per editar el format del text de l'esquema

Segon nivell d'esquema Tercer nivell d'esquema

Quart nivell d'esquema Cinquè nivell

d'esquema Sisè nivell

d'esquema Setè nivell

d'esquema

Ús del programari lliureL'ús del nostre protagonista

de totes aquestes històries és més present del que ens pensa'm en el nostre dia a dia.

o 850000 de mòbils amb la plataforma Android, funcionen amb Linux. Només 30000 utilitzen Windows.

o 700 televisions funcionen cada dia amb Linux

o El reproductor de vídeo VLC Media Player, amb molt bones crítiques es un programa lliure.

o El programa eMule per descàrregar música, vídeos... És un programa lliure.

Page 16: Grup c

Feu clic per editar el format del text de l'esquema

Segon nivell d'esquema Tercer nivell d'esquema

Quart nivell d'esquema Cinquè nivell

d'esquema Sisè nivell

d'esquema Setè nivell

d'esquema

Fonts d'informació

Per fer aquesta presentació hem utilitzat pricipalment aquestes webs:

• http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ca.html

• http://usuaris.tinet.cat/jogili/prog_lliure/index.html

• www.viquipedia.org

• http://www.softcatala.org/• Google imatges

Page 17: Grup c

Feu clic per editar el format del text de l'esquema

Segon nivell d'esquema Tercer nivell d'esquema

Quart nivell d'esquema Cinquè nivell

d'esquema Sisè nivell

d'esquema Setè nivell

d'esquemaFI