2

Aquesta guia complementa la carta d’estiu i pretén fer-vos partícips d’allò que els nens

i nenes viuran a l’escola i, alhora, facilitar el treball conjunt família-escola, per a un

creixement personal satisfactori dels vostres fills i filles, els nostres alumnes.

Tot l’equip de l’escola us desitgem un bon curs i que la suma de l’esforç de tots sigui el

més efectiu possible.

ÍNDEX

Pàgina

Equip pedagògic............................................................................................................... 3

El Cicle Superior............................................................................................................... 4

Què i com treballem a l’escola......................................................................................... 6

Agrupaments, i col·laboracions entre cursos................................................................... 11

Activitats, sortides i convivències.................................................................................... 12

Què esperem dels vostres fills i filles?............................................................................. 13

Relació família-escola...................................................................................................... 15

3

EQUIP PEDAGÒGIC

Tutors:

Cristina Martori

Carol Huertas

Especialistes:

Anglès: Ruth Altafulla, Cristina Martori i Carol Huertas

C Medi Social: Josep Mª Vives i Araceli García

Educació Física: Marc Fernàndez

Música: Glòria Sampere

Plàstica: Lourdes Mòjica

Castellà: Pepita Riau

Educació emocional: Cristima Martori i Carol Huertas

Departament d’orientació:

Laura Díaz

M. Àngels Fort

Coordinació: Dolors Ylla

Cap d’estudis: Josep Maria Vives

Direcció: Jordi Musons

EL CICLE SU

PERIOR

4

EL CICLE SUPERIOR

Abans d’entrar en els aspectes més concrets a tenir presents en el curs de 6è, us volem

presentar aquí alguns dels trets que solen caracteritzar els alumnes que es troben

entre els 10 i els 12 anys (5è i 6è de primària del cicle superior).

En primer lloc hem de remarcar que els nens i nenes del C.S. són alumnes amb una

trajectòria escolar prou llarga com perquè ja hagin pogut acumular suficients

experiències, recursos, coneixements..., per enfrontar-se al nou cicle amb prou eines

per superar-lo amb èxit.

En aquesta fase comencen a aparèixer canvis (físics i fisiològics) que els afectaran tant

en la seva maduració personal, com en l’àmbit social (en les seves relacions). Es

comença a notar que les seves habilitats intel·lectuals són més variades i més flexibles

(encara limitades i fràgils), cosa que els permet integrar amb més facilitat els punts de

vista dels altres i, per aquest motiu, el grup cobra més importància en el seu paper

socialitzador.

Els canvis esmentats, indicadors de l’entrada a la pubertat, configuren unes

característiques que són pròpies dels alumnes del cicle superior:

Desenvolupament psicomotor

El seu desenvolupament físic, resistència, velocitat, potència muscular, flexibilitat,...,

s’incrementen. Cada cop són més capaços de dur a terme activitats més sistemàtiques,

de manera que aprofiten millor el seu potencial psicomotor. Per tot, esdevenen més

eficaços en les situacions quotidianes i això els pot fer adquirir un caràcter competitiu.

Desenvolupament cognitiu

És entre els 10 i 12 anys que s’acaben de desenvolupar plenament les estratègies

intel·lectuals. Serà al final del Cicle Superior que passaran progressivament de

necessitar un suport concret, perceptible, per a realitzar operacions intel·lectuals i

tendir a un pensament abstracte. Això permet que augmenti el desenvolupament del

llenguatge i el raonament lògico-matemàtic.

Van sent capaços de realitzar les operacions més complexes i mostren major flexibilitat

en el seu pensament. Això els possibilita captar una mateixa situació des de diferents

punts de vista i saber actuar de manera més oberta i menys implicada afectivament.

En aquest procés maduratiu es poden donar cada cop més situacions de caire

emocional-afectiu com: necessitat de cridar l’atenció, desordre material, actituds

d’oposició...

5

Tenen capacitat de ser autònoms en la planificació de les tasques, tenen una bona

capacitat de treball, són resistents a la fatiga, són més conscients dels seus

raonaments i limitacions. Malgrat tot, poden ser irregulars en el seu rendiment perquè

la constància i la responsabilitat encara no estan prou establertes.

Desenvolupament afectiu i social

És en aquesta fase que els nens i nenes van abandonant la infància per entrar

progressivament en la preadolescència. Es comença a fer evident en els grups una

major heterogeneïtat, donada per les diferències en el desenvolupament individual.

Es fan més notòries les divergències d’interessos i el paper del líder cobra un pes

específic important en la dinàmica del grup i en la forma de resoldre els conflictes que

s’hi produeixin.

Poden aparèixer conflictes amb l’autoritat de pares i mestres, que van perdent el

paper de figures significatives.

Desenvolupament afectiu i sexual

Entre els 10 i 12 anys solen aparèixer els primers indicis de pubertat.

Les noies solen entrar abans en aquesta nova etapa de desenvolupament.

En aquesta fase, poden viure sentiments extrems en relació al seu aspecte físic i les

sensacions pròpies: satisfacció i vergonya, desig i temor.... Poden ser obertament

contradictoris des de mostrar-se tímids o insegurs a agressius.

Desenvolupament personal

El desenvolupament del pensament, la interacció entre iguals, les relacions familiars... fan que els alumnes vagin incorporant un sistema de valors i creences que els guiarà en els seus raonaments. Serà en la relació amb els altres que construiran la seva autoestima. A mida que es vagin coneixent hi haurà una major acceptació personal que els portarà cap a un creixement harmònic de la seva personalitat i una adequada integració de l’afectivitat.

6

QUÈ I COM TREBALLEM A L’ESCOLA?

En aquest apartat us volem explicar allò que és més rellevant de cada àrea i que considerem

que us anirà bé saber per poder seguir l’evolució del vostre fill/a al llarg del curs.

Quina dedicació setmanal fem a cada àrea?

Llengua catalana - 5 sessions

Llengua castellana - 3 sessions

Llengua anglesa - 3 sessions

Matemàtiques - 5 sessions

Coneixement del medi natural (anglès)- 3 sessions

Coneixement del medi social- 3 sessions

Educació Física - 2 sessions

Música - 1 sessió

Plàstica - 1 sessió de 2 hores

Filosofia - 1 sessió

Educació emocional - 1 sessió

Tutoria - 1 sessió

ÀREES

CASTELLÀ

L’objectiu principal és aconseguir que l’alumne adquireixi un major domini de la llengua

castellana a nivell d’ús. Per això incidim en aquells aspectes diferencials del català i treballem

estructures i continguts específics.

Pel que fa a l’expressió, és important que l’alumne s’esforci a parlar amb claredat i

ordenadament, delimitant ambdues llengües. Comprengui i interpreti missatges orals, relats o

explicacions. Abstregui la informació d’una explicació. Per reforçar l’expressió oral s’han

programat al llarg del curs 3 grans blocs en els quals hi participaran tots els alumnes : notícies

d’actualitat –un telenotícies- l’explicació d’un conte i una activitat lliure lligada als interessos

de l’alumne.

Per altra banda, a nivell escrit, continuem l’elaboració de diferents tipus de textos, seguint

pautes i models variats. Paral·lelament es fa també la lectura d’un llibre i posteriorment

s’elabora una treball per veremar la comprensió, la recerca d’informació i la reflexió personal.

A nivell gramatical, s’estudien les classes de paraules i la seva funció dins de l’oració.

Per últim, s’exigeix reconèixer, diferenciar i usar amb correcció les grafies específiques i

diferenciadores castellà/català. S’introdueixen algunes normes ortogràfiques d’accentuació i

consonantisme. Regularment es fan dictats per comprovar l’assoliment de les regles

estudiades.

7

CATALÀ

L’objectiu principal és aconseguir un domini de la llengua catalana com a eina

instrumental i base de la comunicació, a partir de la consolidació dels recursos apresos

al llarg de la primària.

Tanmateix s’insisteix en l’organització i metodologia del treball, com a eines en el

procés d’aprenentatge de la llengua.

Se segueixen treballant els diversos apartats de la llengua amb un increment important

en l’exigència i la rigorositat: comprensió i expressió oral (exposicions, debats...)

comprensió i expressió escrita (treball de diferents tipologies textuals).

Durant el segon i tercer trimestre es proposen dues lectures de llibres de les quals se’n

farà la comprensió i posterior treball. A més a més, es continua amb el treball de les

normes gramaticals i ortogràfiques corresponents al curs (aplicació dels recursos

apresos en la preparació dels dictats i en la correcció dels textos elaborats).

Setmanalment es dedica una sessió a biblioteca, en la qual els alumnes poden gaudir

d’un ambient relaxat amb un bon llibre i, alhora, seguir fomentant el gust per la

lectura.

ANGLÈS

La llengua anglesa com mitjà de comunicació arreu del món.

Treball d’expressió i comprensió oral a partir de jocs de rol, exposicions orals

contextualitzades, treball d’entonació i pronunciació, audicions i visionat de vídeos.

L’expressió i comprensió escrita es treballa a través de la lectura i redacció de textos

variats, presa d’apunts, dictats i treball d’històries de diferents gèneres.

Paral·lelament es continua amb el treball de les normes gramaticals i ortogràfiques

corresponents al curs.

Bulding English: Per tal de poder aprofundir les habilitats d’expressió oral i escrita i

comprensió oral es dedica una hora setmanal a consolidar aquests aspectes de la

llengua de manera lúdica mitjançant les eines TIC.

8

MATEMÀTIQUES

Els principals objectius d’aquesta àrea és fer ús de les matemàtiques per a la resolució

de problemes de la vida quotidiana aplicant les estratègies adequades per resoldre’ls i

dominar les operacions bàsiques.

Al llarg del curs es farà un treball de diferents conceptes tant geomètrics, de mesura,

de numeració i estadístics.

Cada any els alumnes de Cicle Superior participem al FEM Matemàtiques, a l’ESPRING i

al concurs de Fotografia dels Jocs Florals.

Per fer gaudir de les matemàtiques d’una forma curiosa i intrigant s’ha creat el Racó

dels enigmes.

Per tal de viure les matemàtiques d’una manera més propera i contextualitzada, fem

un itinerari matemàtic pel barri de l’escola aplicant tots aquells coneixements

treballats al llarg del curs.

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL I CONEIXEMENT DEL MEDI SOCIAL

A l’àrea de coneixement del medi es treballen continguts partint dels coneixements

previs dels alumnes. Es pretén iniciar-se i/o familiaritzar-se amb les diferents tècniques

d’estudi com ara mapes conceptuals, resums, esquemes,

selecció de paraules clau, presa d’apunts...

Es continua emprant diferents dinàmiques d’aula com

poden ser els treballs cooperatius i treballs en grup.

Es realitzen dos projectes al llarg del curs, un relacionat

amb el medi natural (en anglès) i l’altre amb el medi social.

Dins l’àrea de medi natural els alumnes fan pràctiques al laboratori monitoritzades per

alumnes del segon cicle de Secundària.

MÚSICA

L’objectiu principal d‘aquest darrer curs de primària és aprofitar els coneixements i,

sobretot, la pràctica per aprofundir d’una manera més conscient en el goig de fer i

escoltar música.

9

Treballem alguns temes del curs de forma interdisciplinar, basada en valors i a partir

dels interessos dels nois i les noies, establint relacions entre la música i la llengua, la

poesia, el medi social i la plàstica.

Els continguts del curs, com en anys anteriors, s’organitzen en diferents apartats:

cançó-veu, llenguatge musical, audició (dues en directe), pràctica instrumental i la

dansa.

PLÀSTICA

El treball d’aquesta àrea es basarà en la percepció de la realitat a través de l’observació

de l’entorn i aprendre el llenguatge visual com a vehicle d’expressió d’idees, conceptes

i pensaments.

Es realitzarà un treball interdisciplinari amb altres àrees del curs (per acabar de

determinar).

EDUCACIÓ FÍSICA

Després d’haver treballat la motricitat en cursos anteriors des d’un punt de vista més

global, l’últim cicle de Primària és un bon moment per incidir en les habilitats motrius

especifiques (manipulació diversificada d’objectes) i, d’aquesta manera, anar entrant

en contacte amb la tècnica i amb la normativa més elemental d’esports convencionals

com el bàsquet, el voleibol, l’handbol, el futbol, el bàdminton… Paral·lelament,

s’engega i s’aprofundeix en el treball de les qualitats físiques o capacitats condicionals:

la velocitat, la força, la resistència i la flexibilitat.

Altres continguts que es treballen a cicle superior són: les habilitats gimnàstiques (la

vertical, el pi, la roda, salts amb poltre…) i l’expressió corporal. Per acabar, i no per això

menys important, cal esmentar que l’Educació Física és una àrea que permet incidir i

vivenciar valors com l’esforç, el treball en equip, el respecte a la diferència, el saber

guanyar i el saber perdre...

El joc és l’instrument que ens permetrà abordar tots aquests continguts i fer de les

sessions d’Educació Física una estona de gaudi.

Finalment, per poder participar en les sessions, és obligatori portar l’equipació

esportiva de l’escola (samarreta, pantalons curts i/o xandall i calçat específic esportiu),

principalment per poder treballar còmodament i potenciar uns mínims hàbits

d’higiene.

10

FILOSOFIA 3/18

L’objectiu és continuar treballant les habilitats de pensament (recerca,traducció,

interpretació i raonament) centrades en el domini del llenguatge (amb el programa

Pimi encetat a 5è) i desenvolupar la capacitat crítica, creativa i de participació

democràtica a fi d’aconseguir formar uns alumnes que tinguin cura d’ells mateixos,

dels altres i del món ( hi ha també una intervenció amb el programa Ecodiàleg) sobre

ecologia.

EDUCACIÓ EMOCIONAL

L’objectiu principal és aprendre a identificar, regular i

gestionar les emocions a través del respecte i l’empatia

envers l’altri.

TREBALL TUTORIAL

A les sessions de tutoria es tracten diferents aspectes que tenen a veure amb la vida

del grup-classe dins l’escola ( organització dins l’aula, tria dels delegats...).

A més es treballen temes d’actualitat, les addiccions (alcohol, droga...) i la sexualitat.

A finals de trimestre hi ha una trobada mestre/a- alumne/a per a aclarir, comentar

l’avaluació i consensuar el compromís de millora pel proper trimestre.

LLIBRES

Els i les alumnes de 6è, igual que a 5è, faran ús d’una sèrie de llibres i quaderns de

treball.

La majoria dels llibres són de reutilització. Són llibres que l’escola els deixa i que han de

retornar en acabar el curs. Han de ser curosos i fer un bon manteniment, de no ser així

n’haurien de pagar un de nou.

Els quaderns són nous cada curs ja que són d’ús personal.

MATERIALS NECESSARIS

A la carta d’estiu hi ha especificats els materials necessaris per cursos.

11

AGRUPAMENTS I COL·LABORACIONS ENTRE CURSOS

AGRUPAMENTS

A 6è comptem amb el suport del Departament

Psicopedagògic de la següent forma:

Dues sessions per grup-classe en les que la Laura

Díaz, entra a l’aula, una hora de matemàtiques i

una de català.

Dues sessions per 6è, una de matemàtiques i una de català, que treu els/les

alumnes (de les dues classes) que necessiten un reforç de l’àrea, en un grup

reduït d’alumnes.

A les estones d’anglès es fan tres grups heterogenis dels dos grups de 6è, per atendre

millor les necessitats de l’àrea i la importància del treball oral, en un grup més reduït

que el de classe.

APADRINAMENT LECTOR

Els i les alumnes de 6è són els encarregats de dur a terme el Projecte d’Apadrinament

Lector dels alumnes de 1r de primària, iniciat el darrer trimestre del curs passat (5è/EI-

5).

Aquests són els objectius:

Millorar el nivell lector dels nens i nenes de primer acompanyant-los en el seu

procés lector.

Amb l’Apadrinament Lector es busca ampliar l’estona de llegir en veu alta als

nens/es de 1r.

L’objectiu bàsic serà millorar el nivell lector dels fillols entenent que no hi ha en

joc tan sols simplement el fet de llegir sinó la situació que es crea a l’entorn

d’aquest fet la relació afectiva entre un noi de 6è i un infant de 1r pot ser més

o menys estreta però, per poc que sigui, dóna al Fillol consciència de cura per

part d’ algú que vetlla per la seva evolució lectora, de manera que se sent

acompanyat en l’intent. Per poc que aquest

padrí el feliciti, el valori, s’hi relacioni, en

nostre lector rebrà una dosi d’autoestima.

D’altra banda si centrem l’experiència als ulls

del noi de 6è, serà fàcil entendre que el fet de

conèixer la realitat lectora dels inicis d’una

12

manera directa i l’evolució que s’anirà donant al llarg del curs són unes

vivències especials i entusiasmadores.

El padrí, a més de gaudir-ne, també rebrà una dosi d’autoestima, emocions i

responsabilitats pel fet de sentir-se útil i important. Tal com els diem: esdevé

un mestre en aquell moment.

• Fomentar la cooperació entre cicles

Allò que se’n desprèn de tirar endavant l’Apadrinament Lector també esdevé

important ja que fomentant la cooperació entre diferents edats dins l’escola

ajuda a créixer i a estimar aquells que no són propers al dia a dia.

ACTIVITATS, SORTIDES I CONVIVÈNCIES

CONVIVÈNCIES

Les convivències de 6è es realitzaran al llarg del mes d’octubre juntament amb els

alumnes de 5è.

És un molt bon moment per anar coneixent la configuració del cicle, els nous

companys/es de 5è, les possibilitats noves en les relacions...

Aquest curs anirem a l’Alberg Sant Carles, situat al

Delta de l’Ebre, del 17 al 19 d’octubre, on es

treballaran aspectes relacionats tant amb l’entorn

social, com natural, a part de poder gaudir d’estones

de lleure, organitzat o lliure.

SORTIDES

Museu-molí Paperer de Capellades

Museu de la Ciència: Taller d’electricitat

Poble Espanyol

Museu Egipci

Depuradora

Sagrada Família

Palau de la Música

13

ACTIVITATS

Al llarg del curs es duran a terme diverses activitats

relacionades amb els continguts de les diferents

matèries. Algunes d’aquestes són: pràctiques al

laboratori, itinerari matemàtic pel barri, elaboració

de mones de Pasqua, cantada al pessebre...

IMPLICACIÓ DELS ALUMNES EN EL FUNCIONAMENT DE L’ESCOLA

Entenent el pati com a espai d’aprenentatge, els alumnes de 6è de primària participen

en diferents activitats com poden ser els dies de Sak de balls (preparació d’una

coreografia i tria d’una música), manteniment de l’hort de l’escola i l’espai Bibliopati.

Com ja s’està duent a terme uns anys enrere, els alumnes col·laboren en l’organització

de l’escola fent de caps de dia i responsabilitzant-se del taller de bombolles del Mercat

de Calaf.

QUÈ ESPEREM DELS VOSTRES FILLS I FILLES?

Al final de l’etapa els vostres fills i filles hauran d’haver assolit les 8 competències que

el currículum marca i que s’expressen globalment, agrupades per blocs, en el següent

esquema:

Competències comunicatives

Competència comunicativa lingüística i audiovisual

14

Competència artística i cultural

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Competència social i ciutadana

Competències metodològiques

Tractament de la informació i competència digital

Competència matemàtica

Competència d’aprendre a aprendre

Competències personals

Competència d’autonomia i iniciativa personal

Competències transversals Competències específiques per conviure i habitar el món.

Els mestres i tutors de 6è recordem el missatge que se’ls ha transmès el curs anterior

en el que es reforça la idea de que tenen de les condicions personals adequades per

assolir els objectius proposats en acabar l’etapa. En aquest tram final de la Primària,

s’ha de continuar evolucionant en l’adquisició de major autonomia i responsabilitat.

Per tant, aconseguir els objectius fixats en acabar l’etapa implica acabar de consolidar

l’actitud personal i de treball adequada per tenir èxit en el pas a secundària.

Igualment com es planteja a 5è, a 6è segueixen essent dos elements molt importants

els deures i l’agenda en la concreció del comentat anteriorment.

Han de ser responsables en fer els deures.

S’ha d’anar veien una evolució cap a una total autonomia, en aquesta responsabilitat

de fer els deures, així com en la seva planificació. Cada tres faltes de deures es farà una

nota a l’agenda per informar els pares i acordar, si convé, algun tipus d’ajuda per

reconduir la situació.

Ús de l’agenda

L’agenda és una eina bàsica en el procés d’adquisició de major responsabilitat i

autonomia.

S’hi apuntaran els deures que es donaran des de l’escola i aquelles tasques que

cadascú pot realitzar en dies diferents, per exemple: entrega de treballs, preparació

dels dictats, sortides, proves...

L’agenda esdevé una eina cada cop més personal, això podria fer pensar que la poden

fer servir com vulguin, no seguint unes pautes mínimes d’ordre i presentació. No és

així, som conscients que estan adquirint un hàbit de treball i com a tal, se’n fa un

15

seguiment. Si algú no té cura de la pròpia agenda, caldrà donar el suport necessari per

reconduir la situació (en algun cas es podria demanar de comprar una nova agenda).

RELACIÓ FAMÍLIA-ESCOLA

Com ja sabeu, a l’Escola considerem molt important mantenir una bona comunicació

entre tots els membres que formen la nostra comunitat educativa. Coneixeu quines

són les vies per mantenir aquesta comunicació, que es poden donar tant de família a

escola, com a l’inrevés.

AGENDA

Per a comunicacions puntuals del tipus que siguin.

Algunes vegades, quan el que es vol comunicar requereix un tracte especial, farem

arribar la informació en un sobre tancat.

INFORMES

Els informes els rebreu penjats a la intranet cada final d’avaluació amb les valoracions

i comentaris sobre l’evolució individual dels vostres fills.

ENTREVISTES

Per a fer el seguiment individual dels vostres fills/es.

Us farem arribar una nota a l’agenda per demanar-vos que concerteu una hora.

Aleshores, a través de la Intranet o per telèfon, demaneu hora a secretaria.

Evidentment també podeu demanar-la vosaltres directament sense que el tutor/a us

ho hagi indicat.

TELÈFON

Quan cal una comunicació més immediata.

CORREU ELECTRÒNIC

Per a qualsevol tipus de comunicació

No oblideu de comunicar-nos qualsevol dubte.