1. Campanya Antigripal 2009 900 100 355 www.antelagripeactua.gva.es DAV PR COMANT D EVIE LA GRI NDR P 2009 E I PROCEDIR

2. QUE ES LA GRIP A E UNCOM ER QU ESTA La grip s una malaltia infecciosa que produx fonamentalment smptomes P respiratoris. Est causada per un virus i es contagia fcilment, encara que en la majoria del casos t una evoluci favorable i sense complicacions. VIRUS A/H1N1 QUE ES LA GRIP A, CAUSADA PEL NOU La grip A o nova grip la produx un nou subtipus del virus de la grip, lA/H1N1, enfront del qual, precisament per ser nou, no estem immunitzats. En contrast, moltes persones tenen immunitat enfront dels virus de la grip estacional (la grip que es presenta fonamentalment a lhivern tots els anys), i per aix la poblaci susceptible dinfectar-se s menor. PODEM ESTAR TRANQUILS DAVANT DE LA SITUACIO ACTUAL AQUESTA GUIA s un document S. s important seguir les recomanacions descrites en este document per a evitar i ralentitzar la propagaci del virus. elaborat per la Generalitat amb lobjectiu A la Comunitat Valenciana i la resta dEspanya estan activades les mesures dinformar-te sobre la grip estacional i la seua de prevenci, i el Sistema Nacional de Salut est preparat per a afrontar esta nova variant, la grip A. situaci. Els protocols dactuaci estan consensuats pel Ministeri de Sanitat i Poltica Social i les Comunitats Autnomes, que es troben coordinats entre si i amb els organismes internacionals. Ac hi trobars claus per a previndre i resoldre els dubtes sobre ambds malalties. Formes part dels grups de risc?, has de vacunar-te?, com sha datendre un familiar malalt?. Ats que, en la majoria dels casos, la grip A evoluciona amb normalitat, la Generalitat, a travs de la Conselleria de Sanitat i sota la referncia de lOrganitzaci Mundial de la Salut i el Ministeri de Sanitat i Poltica Social, pretn fomentar hbits dhigiene comuna i ladopci de mesures de prevenci, sabent que, enfront desta situaci, tots som un.

3. COM ES CONTAGIA EL VIRUS A/H1N1 4. LLAVAT LES MANS BEN SOVINT. Llavat les mans i les dels xiquets amb aigua i sab durant un minut. Tamb pots llavar-te amb una soluci hidroalco- El contagi, pel fet de ser tamb un virus de la grip, s com el de la grip hlica o, eventualment, amb tovalletes que continguen alcohol. estacional: es transmet de persona a persona, principalment per laire, en les gotetes de saliva i secrecions nasals que sexpulsen en tossir, en parlar o en Quan?: abans i desprs de tocar-te els ulls, el nas o la boca, atendre una per- esternudar. Estes microgotes respiratries es poden quedar a les mans, en sona malalta, menjar, anar al bany, canviar bolquers, etc. Desprs de tossir o les superfcies dobjectes o disperses en laire. esternudar, viatjar en transport pblic, tornar del carrer, tocar objectes, etc. Per tant, el virus es pot transmetre tamb en tocar-se els ulls, el nas o la boca 5. MANTN UNA ADEQUADA HIGIENE DE LENTORN. Ventila la casa i desprs dhaver entrat en contacte amb les microgotes o secrecions respi- neteja sovint les superfcies que ms contacte tenen amb les nostres mans ratries procedents duna persona infectada que han quedat a les mans o (picaportes, baranes, telfons, etc.) amb els productes de neteja habituals. depositades en superfcies. Extrema la neteja de lentorn duna persona malalta. A ms, evita compartir objectes com gots, coberts, botelles, etc. No cal llavar-los per separat, per EN QUIN PERIODE ES POT CONTAGIAR EL VIRUS s important que ning ms use estos articles si no shan llavat primer. 6. TRACTA DE NO TOCAR-TE ELS ULLS, EL NAS NI LA BOCA. Els gr- El virus de la grip presenta una capacitat mxima de contagi els tres primers mens es propaguen ben sovint quan una persona toca alguna cosa contami- dies des que comencen els smptomes, per es pot continuar transmetent nada amb eixos grmens i desprs es toca els ulls, el nas o la boca. fins a set dies desprs, per la qual cosa es recomana quedar-se set dies a casa 7. PRACTICA ALTRES BONS HBITS DE SALUT. Dorm b, alimentat de per a assegurar-se de no transmetrel a altres persones. manera saludable, beu aigua abundant, porta una vida fsicament activa, evi- ta les begudes alcohliques i el tabac. Portar una vida sana ens permet afron- RECOMANACIONS PER A PREVINDRE LA GRIP tar la malaltia en les millors condicions de salut. 8. PROCURA SALUDAR SENSE ESTRETIR LES MANS, BESAR O ABRAAR. 1. EVITA EL CONTACTE PRXIM AMB PERSONES MALALTES. 2. QUEDAT A CASA SI ESTS MALALT. Aix evitars contagiar altres per- sones. El procs gripal sol durar uns set dies, per la qual cosa es recomana romandre durant eixos set dies a casa per a assegurar-te de no transmetrel a altres persones. 3. COBRIX-TE EL NAS I LA BOCA AL TOSSIR O ESTERNUDAR. Utilitza mocadors dusar i tirar o paper higinic. Immediatament desprs, tirals al fem, tanca la bossa i llavat les mans. Si no disposes de mocadors dusar i tirar, pots tapar-te amb lavantbra o la cara interna del colze.

4. QUINS SON ELS SIMPTOMES DE LA GRIP A/H1N1 Els smptomes sn els de qualsevol grip: pot aparixer tos, mal de gola, mal de cap, febra de ms de 38 C sobretot els dos primers dies, dolors muscu- lars, malestar general, congesti nasal, esternuts i tamb vmits i diarrea. s habitual que la grip evolucione favorablement en 2-4 dies, encara que es puga continuar amb tos una setmana i sentir cansament durant les setmanes segents a linici de la malaltia. COM PODEM ALLEUJAR ELS SIMPTOMES DE LA GRIP En la majoria dels casos, tant la grip estacional com la grip A/H1N1 sn lleus, Els medicaments per al refredat i la grip que no requerixen recepta mdica i gran part dels pacients poden recuperar-se al seu domicili. Pots frenar els poden ajudar a alleujar els smptomes com la tos i la congesti, per no smptomes de la grip posant en prctica els segents consells dautoatenci: reduiran el nivell dinfecci duna persona. No els prengues si saps que pre- sentes alguna allrgia anterior coneguda a estos medicaments. Consulta PREN ANALGSICS SIMPLES, com paracetamol (per als xiquets utilitza en el teu centre de salut si tens dubtes sobre algun medicament. paracetamol lquid infantil). Si tens febra, aix ajudar a baixar-la. Si ests embarassada, noms hauries de prendre paracetamol. En qualsevol cas, Revisa els ingredients que vnen en letiqueta de lenvs per a comprovar consulta abans el teu metge, pediatre o ginecleg. si el medicament ja cont paracetamol, ibuprofn o un altre antiinflamatori no esterodal abans de prendre una dosi addicional destos medicaments: ASSEGURAT DINGERIR LQUID suficient per a mantindret hidratat/ada no dupliques les dosi!. Els pacients amb malalties renals o problemes es- (aigua, sucs, etc). tomacals han de consultar el seu centre datenci mdica abans de prendre qualsevol medicament antiinflamatori no esterodal. ELS MEDICAMENTS PER A LA TOS poden ajudar a calmar la tos seca o la picor de gola. Consulta el teu metge. Advertncia! No dnes aspirina (cid acetilsaliclic) als xiquets i adolescents que tinguen grip; aix pot causar-los una malaltia poc comuna per greu NO ISQUES DE CASA, descansa tot el possible i evita les activitats anomenada sndrome de Reye. Revisa els ingredients en les etiquetes dels esgotadores. medicaments contra el refredat i la grip que es venen sense recepta mdica MANTN LHABITACI a una temperatura agradable, per assegurat de per a comprovar si contenen cid acetilsaliclic. ventilar-la. No prengues antibitic llevat que tho indique el metge. SI ERES FUMADOR/A, deixa de fumar.

5. COM ES POT VALORAR L EVOLUCIO DE LA GRIP SI ESTAS MALALT, HAS DE Comprova la temperatura cada quatre hores. La febra sol durar 2-3 dies. No SEGUIR LES INSTRUCCIONS DONADES PEL METGE. La persona malalta obstant aix, hauries de telefonar al teu centre de salut, servici durgncies i el cuidador hauran de seguir les instruccions donades pel metge i estar o al 900 100 355 si: atentes als signes dadvertncia que puguen indicar que necessita buscar Els smptomes empitjoren atenci mdica durgncia. Apareixen nous smptomes CONSULTAR SI REQUERIXES ALGUN TIPUS DATENCI MDICA Els smptomes no remeten en un termini de deu dies ESPECIAL, com en cas dembars o si tens afeccions com diabetis, malalties La febra dura quatre dies o ms cardaques, asma, emfisema o bronquitis crnica, etc., que puguen compor- tar un risc de complicaci. Et preocupa la salut dun/a xiquet/a o una persona anciana QUEDAR-TE AL TEU DOMICILI i evitar el contacte prxim amb els altres, HI HA VACUNA PER AL NOU VIRUS no anar al treball, a lescola o llocs concorreguts. Aix evitars contagiar al- tres persones. Llevat que siga necessari eixir de casa per a rebre atencions Actualment es treballa en el desenrotllament i la producci duna vacuna per mdiques, has de romandre-hi durant els segents set dies desprs de linici a este virus, i es preveu que puga estar disponible dins dalguns mesos. dels smptomes (deu dies en xiquets). Durant este temps el malalt no ha de rebre visites. s convenient, daltra banda, que els collectius de risc de la grip estacional es vacunen, a partir del 28 de setembre, com cada any davant de larribada ROMANDRE EN UNA HABITACI SEPA- del fred. RADA, preferiblement dormitori individual amb ventilaci directa al carrer i, sempre que HI HA MEDICAMENTS PER AL TRACTAMENT siga possible, mantenint la porta tancada. DE LA GRIP A Limita el nombre deixides de lhabitaci. UTILITZAR MSCARA QUIRRGICA ben S. El nou virus de la grip es tracta com la grip estacional, amb medicaments ajustada que podrs reutilitzar si no est que alleugen els smptomes: per a abaixar la febra, per a la tos, els dolors humida, bruta o danyada, sempre que es- musculars tigues prop daltres persones, isques de la teua habitaci o siga absolutament necessa- A Espanya es disposa tamb de tractaments antivirals que poden resultar tils, ri que et desplaces fora del domicili. com loseltamivir i el zanamivir. Estos medicaments actuen reduint els smpto- mes, fent-los ms lleus, i sn tils per a evitar possibles complicacions. COBRIR-TE LA BOCA QUAN TUSSES O ESTERNUDES I LLAVAR-TE Els antivirals han de ser prescrits AMB FREQNCIA LES MANS. sempre per professionals mdics. DESCANSAR MOLT I PRENDRE MOLTS LQUIDS, com aigua, caldos, Ls irresponsable destos medica- sucs, begudes esportives, etc., per a mantindret ben hidratat. ments pot contribuir a crear resistn- cies del virus, la qual cosa reduiria la ENDREAR-TE SEGUINT ESTES PAUTES: si s possible, utilitza un bany seua eficcia. separat de la resta dels qui conviuen amb tu amb bona ventilaci natural, mantenint-lo net diriament amb els productes habitualment utilitzats. Si no s possible disposar dun bany individual, extrema les mesures de neteja desprs de cada s i ventilal cada vegada desprs que nisques. Usa tovalles diferents a la resta dels qui conviuen amb tu. s recomanable canviar totes les tovalles almenys una vegada al dia.

6. SI CUIDES UN MALALT A CASA... Quan cuides a la llar un pacient amb grip, les principals mesures de protecci que has dadoptar per a tu i les altres persones que no estiguen malaltes, per a evitar contagiar-se i transmetre-la, sn: UN SOL CUIDADOR SI S POSSIBLE. Es recomana que hi haja una sola persona encarregada de cuidar el malalt i limitar el contacte tant com siga possible. Les persones amb risc de complicacions, dones embarassades i persones de ms de 65 anys dedat o xiquets menuts no han datendre la persona malalta ni estar en contacte amb ella per a no contagiar-se. EVITA COLLOCAR-TE DIRECTAMENT ENFRONT DE LA PERSONA MALALTA (CARA A CARA), i quan carregues un xiquet menut malalt, fes LA GRIP POT SER GREU EN ALGUN CAS que la barbeta del xiquet quede mirant cap al teu muscle per a evitar que et Igual que en els casos de grip estacional, esta grip podria ser greu per a tussa directament a la cara. alguns grups ms vulnerables de la poblaci. Es consideren persones amb risc de patir complicacions, en cas de tindre infecci per este nou virus de la UTILITZA MSCARA QUIRRGICA a lentrar en lhabitaci i llavat les grip A/H1N1, les de qualsevol edat amb: mans desprs destar en contacte amb el malalt o de manipular els seus Malalties del cor (excloent-ne la hipertensi) mocadors usats o la seua roba. Malalties respiratries crniques USA TOVALLES DE PAPER PER A EIXUGAR-TE LES MANS o assigna una Diabetis mellitus tipus I i tipus II amb tractament farmacolgic tovalla de tela per a cada membre de la famlia. Tira al fem els mocadors i articles dusar i tirar que haja utilitzat la persona malalta. Llavat les mans Insuficincia renal moderada-greu desprs. Hemoglobinopaties i anmies moderades-greus VENTILA LA CASA I NETEJA SOVINT les superfcies que ms contacte Asplnia (persones sense melsa) tenen amb les nostres mans (picaportes, baranes, telfons, etc.) amb els Malaltia heptica crnica avanada productes de neteja habituals. Extrema la neteja de lentorn duna persona malalta. Els espais compartits (cambres de bany, cuina, bany, etc.) han destar Malalties neuromusculars greus ben ventilats. Pacients amb immunosupressi (incloent-hi loriginada per infecci ESTIGUES ATENT A LEVOLUCI DE LA MALALTIA. El cuidador i els que per VIH o per frmacs o en els receptors de trasplantaments) hi conviuen hauran destar atents a levoluci de lestat de salut del malalt i, Obesitat mrbida (ndex de massa corporal igual o superior a 40) en cas que els smptomes empitjoren, haurs de contactar amb el teu centre de salut, servici durgncies o telefonar al 900 100 355. Menors de 18 anys que reben tractament prolongat amb cid acetilsaliclic Durant lembars, el sistema immune est disminut de manera natural; per aix hi ha ms possibilitat de tindre grip i desenrotllar complicacions. Per si ests embarassada, no talarmes; este risc s baix i la majoria de dones embarassades que han passat la grip han tingut noms smptomes lleus. s important extremar les mesures dhigiene, seguir les recomanacions generals i contactar com ms prompte millor amb el teu metge o ginecleg. Els majors de 65 anys sans, fins ara, no han demostrat tindre ms probabilitat de patir complicacions. Molt excepcionalment, es podrien presentar complicacions greus en persones sanes que no pertanyen a estos grups de risc.

7. QUAN CAL BUSCAR ATENCIO MEDICA D URGENCIES Busca atenci mdica immediatament (telefona al servici durgncies o acudix al teu centre de salut o hospital) si tu o alg que coneixes experimenta alguns dels smptomes segents: Dificultat per a respirar o mal al pit Llavis amb coloraci morada o blavosa Vmits o impossibilitat de retindre els lquids ingerits Signes de deshidrataci com mareig a lestar dret, no orinar o, si s un beb, plorar sense tindre llgrimes Convulsions (per exemple, moviments bruscos i incontrolats) Estar menys despert del normal o manifestar confusi En els xiquets, alguns dels senyals clau que requerixen atenci mdica immediata sn: Respiraci rpida o dificultat per a respirar Color blavs en la pell Poc consum de lquids El xiquet no camina ni participa en activitats El xiquet est tan molest que no vol que lagafen Els smptomes de la grip milloren, per desprs tornen amb febra i empitjorament de la tos Febra amb borradura En arribar al Centre de Salut o Hospital, digues a la persona encarregada de la recepci que penses que tens grip. Probablement et demanen que et colloques una mscara o que tassegues en una zona allada per a evitar que altres persones contraguen la malaltia. Si necessites ms informaci, pots trobar-ne, junt amb el TEST DAUTODIAGNSTIC, en el telfon 900 100 355, en la web www.antelagripeactua.gva.es o a travs del portal de la Generalitat www.gva.es Esta informaci podr ser actualitzada, si s el cas, en funci de les directrius marcades pels diferents organismes implicats en la campanya.