Guia d'ocells - Cossetània Edicions · 2014-10-03 · La veu dels ocells, el cant, es produeix en...
Transcript of Guia d'ocells - Cossetània Edicions · 2014-10-03 · La veu dels ocells, el cant, es produeix en...
Guia d'ocellsper a nois i noies
Màrius DomingoCoia Dols
00 ocells nois.indd 3 01/10/14 11:39
Primera edició: octubre del 2014
@ dels textos: Màrius Domingo i Coia Dols
@ de l’edició: 9 Grup EditorialCossetània EdicionsC/ Violeta, 6 – 43800 VallsTel. 977 60 25 91 – Fax 977 61 43 [email protected]
Director de la col·lecció: Ramon Pascual
Disseny i composició: Barreras & Creixell, s.c.p.
Impressió: Leitzaran Grafikak
ISBN: 978-84-9034-260-2
DL T 1433-2014
00 ocells nois.indd 4 01/10/14 11:39
7 Pròleg
ELS OCELLS
10 Què és un ocell?
14 Les parts dels ocells
16 Les plomes
18 Com viuen durant l’any
20 Què és l’ornitologia?
22 Identifiquem-los
24 Les eines
26 Com s’ha de fer servir aquesta guia
LLOCS ON OBSERVAR OCELLS
30 Els aiguamolls
32 Ànec collverd
34 Cabusset
36 Polla d’aigua
38 Bernat pescaire
40 Flamenc
42 Arpella vulgar
44 Camallarga
46 Blauet
48 L’alta muntanya: els Pirineus
50 Gall fer
52 Trencalòs
54 Àguila daurada
56 Merla d’aigua
Sumari
00 ocells nois.indd 5 01/10/14 11:39
58 La muntanya mitjana
60 Voltor comú
62 Milà reial
64 Falcó pelegrí
66 Corb
68 Les muntanyes meridionals
70 Àguila marcenca
72 Aligot comú
74 Duc
76 Siboc
78 Abellerol
80 Gratapalles
82 Capsigrany
84 Bitxac comú
86 Els boscos
88 Astor
90 Becada
92 Tudó
94 Cucut
96 Picot verd
98 Pit-roig
100 Pinsà comú
102 Merla
104 Tallarol capnegre
106 Mallerenga carbonera
108 Rossinyol
110 Els conreus i els matollars
112 Perdiu roja
114 Grua
116 Cigonya blanca
118 Esparver cendrós
120 Xoriguer comú
122 Fredeluga
124 Ganga
126 Tórtora turca
128 Òliba
130 Mussol comú
132 Falciot negre
134 Puput
136 Oreneta vulgar
138 Cogullada vulgar
140 Cadernera
142 Garsa
144 Estornell vulgar
146 Pardal comú
148 El mar
150 Corb marí gros
152 Corriol gros
154 Paràsit cuaample
156 Gavià argentat
158 Gavina vulgar
160 Xatrac comú
162 Cuereta blanca
ANNEXOS
165 Vocabulari
166 Traducció de noms
168 Índex de noms populars
170 Índex de noms científics
172 Bibliografia i webs
00 ocells nois.indd 6 01/10/14 11:39
7
PròlegCERQuEM-LOS!
De tots els animals de la nostra fauna, sens dubte els ocells són els que més fàcilment veiem, els que més destaquen. A banda de l’abundància i la mida, el fet que volin és el que, probablement, els fa més visibles.
Us convido a descobrir les aus que viuen amb nosaltres, les que tenim més a prop. Junts aprendrem coses que es poden observar si ho fem amb paci-ència, i d’altres que solament se saben perquè s’hi ha fet una investigació acurada.
Intentarem que, veient un ocell, pugueu saber de quina espècie es tracta, fins i tot què menja, on cria i a quina època de l’any i a quins llocs el podem tornar a trobar.
Quan els coneguem millor, quan sapiguem els seus costums i la seva funció en la natura, de ben segur que els començarem a estimar més i, potser, fins i tot voldrem augmentar-ne el nostre coneixement o fer alguna activitat per ajudar-los.
00 ocells nois.indd 7 01/10/14 11:39
10
E ls ocells (o aus) són els animals més estudiats, admirats i, fins i tot, envejats. En resum, són els que han despertat més l’atenció dels humans.
Al món en tenim més de 9.500 espècies, però no ens espantem, al nostre país en concret en podrem trobar regularment fins a 350, aproximadament, de les quals 100 són escas-ses o accidentals. Amb això resumim que amb el coneixement d’unes 250 espècies n’hi ha ben bé prou.
COM SóN ELS OCELLS?Són animals vertebrats, és a dir, disposen d’esquelet intern. Són descendents —i, de fet, en són parents— dels rèptils: l’Archaeopteryx, del juràssic, és considerat com el primer ocell. Darrerament, els experts diuen que, en realitat, les aus són els únics dinosaures que no es van extingir: van evolucionar.
En els ocells tot és motivat i modelat per a l’adaptació a volar. Aquesta és la principal causa de quasi tot en ells: l’aspecte, la forma, la conducta i el funcionament intern.
Efectivament, de primer, veurem que tenen la característica forma de fus, molt aerodi-nàmica, amb un esquelet llarg i fort, amb els ossos buits i un de molt important, la quilla, on s’insereixen els poderosos músculs que mouen les ales. Aquests músculs re-presenten un gran percentatge del pes total de l’animal.
Què és un ocell?
L’oreneta, un dels ocells més coneguts i estimats.
00 ocells nois.indd 10 01/10/14 11:39
Per tal d’alleugerir-se encara més, disposen d’un òrgan únic, que només tenen les aus: els sacs aeris, que també els serveixen per respirar.
El seu ritme vital és més accelerat que el dels altres animals. Cal tenir en compte que es mouen en tres dimensions i que el vol exigeix un esforç físic considerable. Quasi mil batecs per minut no representa cap taquicàrdia per a una cadernera, per exemple, sinó un estat de repòs.
L’alimentació també ve marcada pel vol. Han perfeccionat al màxim el sistema digestiu i han suprimit les parts sòlides permanents. També han de menjar sovint, ja que no poden
acumular greixos. A més, per una qüestió de física, cap ocell que voli pot pesar més de 15 o 20 kg. Això vol dir que són tots lleugers en pre-porció a la seva mida.
L’ocell més petit d’Europa és el trist, que pesa 7 g. I el més gran, el voltor, que pot pesar fins a 15 kg.
11
Mascle de cadernera, habitual a les cobertes dels llibres d’ocells.
Els voltors, els més grans terra endins.
Una femella de tallarol de casquet.
00 ocells nois.indd 11 01/10/14 11:39
12
El bec, el pap, l’estómac i el pedrer són les seves eines per aprofitar energèticament l’entorn. El final del sistema digestiu també s’ha simplificat i solament tenen un lloc per on surten tota mena de dejeccions: és la cloaca.
Moltes espècies han de treure restes no digerides novament pel bec: són les egagròpiles, formades normalment per acumulacions de pèl, plomes i ossos.
La reproducció també està marcada pel vol. Són ovípars per necessitat, ja que enlairar-se amb els pollets al seu interior els seria molt difícil, o impossible en alguns casos. Els pollets tenen al bec un òrgan especial anomenat dent del bec, sense el qual no podrien sortir de l’ou. Aquest òrgan el perden de seguida.
El bec, les potes i altres característiques ens poden donar pistes de la biologia i l’alimen-tació de cada espècie. Cal dir que tots tenen quatre dits. El fet d’estar posats en una fina branqueta no els suposa cap esforç gràcies a un mecanisme automàtic que els manté el peu tancat.
21
3 4
1. Bec d’un rapinyaire caçador: l’arpella pàl·lida.2. Bec d’un rapinyaire carronyaire: l’aufrany.3. Bec d’un picot, insectívor especialitzat: el colltort.4. Bec d’un ànec herbívor: l’oca vulgar.
00 ocells nois.indd 12 01/10/14 11:39
13
Les ales corresponen a les extremitats superiors, als nostres braços. Estan for-mades per tres dits que aguanten les plomes de vol (les primàries, les secun-dàries i les terciàries), a més de l’ala bastarda o àlula. A la cua hi tenen les plomes timoneres, que dirigeixen el vol.
El principal contacte amb l’exterior es produeix mitjançant la vista i l’oïda, que tenen molt més perfeccionades que cap altre animal. L’olfacte i el tac-te estan generalment molt més atrofi-ats, excepte en alguns casos concrets.
La veu dels ocells, el cant, es produeix en un òrgan especial que es diu siringe, no pas a les cordes bucals com passa amb els mamífers.
Visualment, la principal característica dels ocells són les plomes.
Martinet blanc mostrant les plomes de les ales.
2
1. Mans —grapes— d’un rapinyaire caçador: el falcó.
2. Potes palmades d’un ànec collverd.3. Peus típics de moixó petit, anisodàctil.
1
3
00 ocells nois.indd 13 01/10/14 11:39
14
Les parts dels ocells
P er tal de conèixer i descriure un ocell val molt la pena diferenciar-ne les parts. Si no ho fem així, és molt més difícil dir on cada moixó té un color o un altre.
En aquest dibuix hi podem veure les principals parts dels ocells. Així podem dir que una oreneta, per exemple, té el carpó blanc i la gola clara, mentre que les primàries i les rectrius les té negres.
Potser al principi ens costarà una mica, però ben aviat ens adonarem que, tret d’algunes excepcions molt concretes, les parts són les mateixes o molt similars de les que podem destacar en un mamífer, com nosaltres mateixos per exemple.
Els primers cops que observem una espècie, paga la pena que en fem un dibuix per memo-ritzar millor la distribució dels colors al cos, la forma i les proporcions. Tot això ens serà útil a l’hora d’identificar-la en una guia.
També ens serà útil anotar l’ambient on l’hem vista i si anava sola o en un estol. No cal dir que la data i el lloc, també.
00 ocells nois.indd 14 01/10/14 11:39
15
Parts d'un ocell
1 Anell ocular
2 Capell
3 Cella
4 Línia ocular
5 Coll
6 Ull
7 Front
8 Brida
9 Bec
10 Gola
11 Pit
12 Costat
13 Abdomen
14 Tars
15 Remeres secundàries
16 Remeres primàries
17 Cua (timoneres)
18 Supracobertores caudals
19 Cobertores alars
20 Carpó
21 Musclera
22 Dors
23 Galta
00 ocells nois.indd 15 01/10/14 11:39
16
L es plomes són la característica visible que més identifica els ocells. Bàsicament, serveixen a les aus per al vol i també per aïllar-se tèrmicament.
L’aïllament tèrmic de les plomes és el més proper que hi ha a la perfecció: mitjançant l’estarrufat o la compressió, les aus poden aconseguir conservar la seva temperatura més baixa o més alta que l’ambient. Aquesta característica de les plomes és coneguda i apro-fitada per la humanitat des de fa moltíssims anys, fins i tot ara que han aparegut teixits tècnics encara s’utilitza el plomissol d’èider (una espècie d’ànec) a la roba d’hivern.
Un ocell pot tenir entre nou-centes i vint-i-cinc mil plomes, segons l’espècie, l’edat i el sexe.
Hi ha plomes de diferents tipus: de vol, cobertores i plomissol. Malgrat que tot l’ocell acaba cobert de plomes, aquestes no neixen a tot el cos, sinó que hi ha zones àpteres i zones pteriloses, que és on s’aferren.
Les de vol poden ser primàries, secundàries i terciàries a les ales —remeres— i rectrius a la cua.
Les plomes
Àguila marcenca amb el plomatge completament estarrufat.
00 ocells nois.indd 16 01/10/14 11:39
Les plomes es canvien un o més cops a l’any: és la muda. Hi ha ocells que van mudant al llarg de l’any, alternant quines plomes canvien i quines no, i d’altres que muden totes les plomes de cop, la qual cosa fa que restin una temporada sense poder volar. Aquesta muda és imprescindible per-què les plomes es desgasten amb l’ús i, a la llarga, deixen de complir la seva funció.
A més a més del que hem dit, les plomes també serveixen per a la vida social, fent més bells els mascles que les femelles per facilitar la cria o bé per amagar-se dels predadors amb el camuflatge.
17
2
3 4
1. Mallerenga carbonera, un moixó bellament acolorit.
2. Trencalòs que mostra les parts inferiors rogenques.
3. Duc, amb les típiques falses “orelles”.
4. Mascles d’ànec mandarí, d’espectacular plomatge.
Les plomes fosques, sovint negres, són més resistents al desgast gràcies al tint. És per això que la majoria dels ocells que són de colors clars presenten les plomes de la vora d’atac, és a dir, les plomes de l’ala que tallen l’aire quan volen, de color negre. Fixem-nos per exemple en la majoria de gavines.
1
00 ocells nois.indd 17 01/10/14 11:39
18
Com viuen durant l’any
T othom sap que la millor època per observar ocells és la primavera. A la primavera hi coincideix el temps de cria de gairebé totes les espècies i la migració prenup-
cial, és a dir, precisament la que fan per preparar la cria.
Tot això no és casualitat, sinó que està preparat per coincidir amb el moment de més abundància d’aliments. Tant per a les espècies que mengen altres animals, com ara in-sectes, com per a les que s’alimenten de vegetació, és ben clar que a la primavera és quan hi ha més disponibilitat de tota mena de menjar. S’ha d’aprofitar això per poder tirar endavant la descendència.
Així doncs, ja tenim clar que la primavera, des del març fins al maig, serà la millor èpo-ca per anar a observar ocells a qualsevol indret del nostre país. I l’hora? Doncs la millor hora és la primera i la darrera del dia, és a dir, quan surt el sol i quan es pon.
Els dies de primavera, a primera hora, són una veritable bogeria de cants. Si els coneixem i els identifiquem, amb mitja horeta ens podem fer una idea de quasi tots els ocells que viuen en un lloc determinat. L’activitat dels ocells va baixant a mesura que el sol es va
alçant, i és molt baixa al migdia, quan sembla que tothom en la natura està fent la migdiada.
Tothom? No! Hi ha excepcions. Els rapinyaires diürns, per exemple, so-bretot les àguiles grans i els voltors, és al migdia quan estan més actius. Això és perquè aquestes són les mi-llors hores per volar planant, aprofi-tant els corrents ascensionals d’aire.
Al final del temps de cria, i un cop passat tot l’estiu, els ocells es prepa-ren per al seu viatge migratori. Llavors hi ha un altre cop un augment de l’activitat, un augment de les for-macions de grups i de grans grups.
Fotja que té cura del seu pollet.
00 ocells nois.indd 18 01/10/14 11:39