Guia Informativa UNED Senior 2014-2015

7/21/2019 Guia Informativa UNED Senior 2014-2015

1/20

Guia informativa: UNED Snior, curs 2014-2015

Coneixement sense lmits

Ajuntament de Sant Boi de Llobregat


2/20

2

PRESENTACI

UNED Snior s un programa formatiu adreat a persones majors de 55 anys,amb independncia de la seva formaci acadmica, que estiguin interessades aenriquir els seus coneixements.

Lobjectiu s oferir una modalitat oberta a persones que no desitgen matricular-se duna titulaci, per que busquen una formaci contnua, millorar la sevaqualitat de vida, ampliar els seus coneixements i fomentar les relacionsinterpersonals.

El programa s obert i les assignatures que sofereixen poden anar canviantsegons els interessos de lalumnat, que es poden matricular en el nombredassignatures que desitgin.

ESTRUCTURA I COORDINACI

El curs es divideix en dos quadrimestres, amb un total de 6 assignatures.El coordinador dUNED Snior al Centre de Sant Boi s Carles Dalmau, la sevaadrea electrnica s [email protected].

Linici de les classes del primer quadrimestre s a loctubre de 2014 i el segonquadrimestre siniciar al mes de febrer de 2015.

METODOLOGIA

Cada assignatura t 30 hores, 26 h de classe presencial i 4 h de prctica: unaconferncia per assignatura i una taula rodona amb un tutor i llibre recomanat.Aquest curs es far el 3r Cicle de Conferncies: Coneixements sense lmits,amb sis conferncies, cadascuna d'elles vinculades amb les assignatures. A lesdues hores restants es far una taula rodona amb un autor i llibre recomanat acada assignatura, aquesta activitat est prevista que es realitzi a la bibliotecaJordi Rubi i Balaguer.

SERVEIS

Atenci als alumnes a la Secretaria dUNED Snior a la Seu de la UNED a SantBoi de Llobregat.

TITULACI

Certificat que acredita la formaci que ha realitzat lalumne dins del programa

dUNED Snior.


3/20

3

ASSIGNATURES, HORARIS I PROFESSORS

Assignatura Horari Professor-aPrimer quadrimestre

Ideologies per al s. XXI:El pensament poltic en l'era

posthistrica

Dilluns16 h - 18 h Ferran Caballero Puig

Introducci a la Cincia: Cinciaper a no cientfics

Dilluns18 h - 20 h

Gerard Saborit iGonzlez

tica i Esttica de la vida humana:Teoria i praxis filosfica al mn del

s. XXIDimecres18 h - 20 h Humbert Ruiz Gil

Segon quadrimestre

English for travelling - Angls perviatjar

Dilluns16 h - 18 h

Silvia Vlez Molina

Histria de l'art universal: De la

prehistria al segle XX

Dilluns

18 h - 20 h

Miquel Mirambell i

Josep Bracons

Astronomia Dimecres18 h - 20 hAntonio Bernal

Gonzlez

JORNADES INFORMATIVES

Jornades informatives a crrec del coordinador, Carles Dalmau.

Dies: 17 i 30 de setembre a les 19:00 h.

Lloc: aula 104 (equipament LOlivera, 1a planta)


4/20

4

TERMINI DE MATRCULA

La matrcula es oberta fins a cobrir places i s pot fer en lnia a www.uned.es,Preu de la matrcula:

1 assignatura 552 assignatures 1003 assignatures 1504 assignatures 2005 assignatures 2506 assignatures 300

Places limitades.La matrcula es formalitzar una vegada es presenti tota la documentaci quesexplica al segent apartat i el rebut del pagament.

Es realitzar la devoluci de limport de la matrcula si sha passat el lmit de lesplaces o, si sanulla el curs perqu no hi ha un mnim dalumnes matriculats.

DOCUMENTACI

Per formalitzar la matrcula, els alumnes han de lliurar la segent documentacia la secretaria dUNED Sant Boi:

- Fotocpia del DNI- 2 fotos mida carnet- Butlleta dinscripci

- Resguard de transferncia

MS INFORMACI

UNED Sant Boi - Campus 365Equipament municipal LOliveraPl. Montserrat Roig, 1 1a planta08830 Sant Boi de LlobregatHorari datenci: de dilluns a dijous de 16 a 20 h i divendres de 10 a 13 hTel. 93 654 53 [email protected], [email protected]


5/20

5

UNED Snior

Full dinscripci curs 2014-2015

DADES PERSONALSCognoms i nom:DNI:Lloc i data de naixement:

Adrea:CP: Poblaci:Tel: Mbil:Correu electrnic:

DADES ACADMIQUES(sha de marcar lassignatura/es)1er quadrimestre 2on quadrimestre

Ideologies per al s. XXI: Elpensament poltic en l'eraposthistricaIntroducci a la Cincia: Cincia pera no cientficstica i Esttica de la vida humana:Teoria i praxis filosfica en el mn dels. XXI

English for travelling. Angls perviatjar Histria de l'art universal: De laprehistria al s. XXAstronomia

Preu de la matrcula:_____ .

Data: Signatura:

Dades bancries:Banc Sabadell Atlntico 0081-5098-63-0001047607Documentaci a presentar:

- Fotocpia del DNI- 2 fotos per al carnet de lalumne- Full dinscripci omplert- Resguard de pagament

UNED Sant Boi - Campus 365Pl. Montserrat Roig, 1, 1a planta - tel. 93 654 53 [email protected], [email protected]

Horari:de dilluns a dijous de 16 h a 20 h i divendres de 10 h a 13 h


6/20

6

PRIMER QUADRIMESTRE OCTUBRE 2014 GENER 2015

IDEOLOGIES PER AL S. XXI: EL PENSAMENT POLTIC EN L'ERA DE LAPOSTHISTRIA

Professor: Ferran Caballero Puig, llicenciat en filosofia per la Universitat deBarcelona (UB), amb un intercanvi a la Universt Degli Studi di Padova, i msteren pensament contemporani per la UB. Professor de batxillerat, traductor idoctorand en filosofia poltica.

Objectius: Aquest curs pretn facilitar la comprensi i promoure la reflexisobre les grans qestions poltiques de l'actualitat. Aix, es considera que pot sertil per a totes aquelles persones interessades en la reflexi poltica i en el debatideolgic, encuriosides per entendre els grans corrents de pensament que guienl'acci poltica i les discussions teriques a principis del s. XXI.

Programa:Sessi introductoria a l'assignatura

Sessi 1: IntroducciLa primera sessi del curs tindr per objectiu el coneixement mutu entreel grup i el docent, la presentaci de lassignatura i una primeraaproximaci a la temtica que es tractaran en les segents sessions.

Bloc I: Ideologies al final de la histria

Sessi 2: El final de la histriaEns aproximarem a la tesi del final de la histria de Francis Fukuyama.

Es presentar la tesi en profunditat i es discutiran les seves possiblesimplicacions.

Sessi 3: El final de les ideologies?Es far una lectura comentada de larticle El final de la histria? i espresentar i discutir la problemtica sobre el final de les vellesideologies i laparici dels nous corrents de pensament poltic.

Sessi 4. Introducci al neoconservadorismeEs far una presentaci de la ideologia neoconservadora a partir decomentari i discussi de larticle La persuasi neoconservadora,

dIrving Kristol.Sessi 5. Introducci al neoliberalismeEs far una presentaci de la ideologia neoliberal a partir de la lecturadun fragment del llibre Anarqua, Estado y Utopa, de Robert Nozick.

Sessi 6. La nova esquerra.Es presentaran els nous corrents desquerra a partir de la lectura icomentari dun fragment del llibre de Slavoj Zizek, El sublime objeto de laideologa.

Sessi 7. Sessi Pont

Aquesta sessi servir per aprofundir en la discussi dels temes tractatsal primer bloc i per introduir la temtica del bloc segent.


7/20

7

Bloc II. Problemes poltics en lera posthistrica

Sessi 8. El retorn de la histria?Aquesta sessi estar dedicada a presentar i discutir la tesi de RobertKagan sobre el retorn de la histria i a analitzar els nous fenmens

poltics que lanuncien i lacompanyen.

Sessi 9. El mite del progrsEs presentar i comentar la crtica de John Gray al mite del progrs ialtres illusions prpies del nostre temps a partir de textos del propiautor.

Sessi 10. Terrorisme.Es discutir sobre la naturalesa del fenomen terrorista i sobre la sevainnovadora importncia a partir de les reflexions del pensador MichaelWalzer.

Sessi 11. s lislamisme compatible amb la democrcia?Es discutir sobre la compatibilitat de lislamisme amb la democrcia apartir de la lectura de la discussi entre Ayaan Hirsi Ali i Husain Haqqani.

Sessi 12: Noves formes de democrciaEs discutir sobre la situaci present de la democrcia liberal, sobre elseu futur i sobre quins possibles rgims alternatius es proposen des deles ideologies presentades durant el curs.

Sessi de clausura i conclusi

Sessi 13: ConclusiAquesta sessi suposa la finalitzaci del curs i servir per fer un reps altemari tractat en les sessions anteriors. Servir per fer balan del curs iper discutir sobre les qestions tractades.

Activitats proposades:

A part de les 13 sessions previstes, el curs comptar tamb amb dues activitats

de diferent naturalesa que permetran complementar els continguts tractats aclasse. Les dues activitats previstes sn:

1. Conferncia sobre nous populismes de dreta i desquerra, a crrec delperiodista i activista social Javier Borrs Arum.

2. Lectura i comentari dun llibre amb el seu autor (encara perdeterminar).


8/20

8

INTRODUCCI A LA CINCIA: CINCIA PER A NO CIENTFICS

Professor:Gerard Saborit i Gonzlez. Llicenciat en fsica per la Universitat deBarcelona, mster en nanocincia i nanotecnologia per la Universitat deBarcelona i doctorant en biomecnica.

Objectius:- Oferir formaci en temtiques que interessen a les persones de ms de 55anys, per tal de millorar la seva qualitat de vida.- Afavorir la comunicaci mitjanant les relacions interpersonals i lencontreintergeneracional.- Proporcionar tots aquells elements necessaris per a un millor coneixement delentorn cultural.

Programa:El curs constar de 13 sessions presencials.

Mdul 0: Introducci histrica i filosfica de la cincia

Sessi 1. Introducci a la cinciaEs discutir el rol de la cincia en diferents poques histriques des de l'antigaGrcia fins al present. Alhora s'analitzar l'impacte de la tecnologia i la cinciaen les diferents societats actuals i les conseqncies del desconeixementcientfic.

Sessi 2. El mtode cientficS'introduir el concepte del mtode de Descartes que ha contribut aldesenvolupament cientfic actual. Es discutir com funciona el mn cientfic

actual, qu diferencia la bona cincia i la mala cincia tot discutint alguns delsenganys ms grans dels ltims temps. Es reflexionar finalment sobre lespseudocincies actuals, la relaci amb la fe i la perillositat d'aquestes sobretoten l'mbit mdic.

Mdul I : Fsica clssica

Sessi 3. Naturalesa de la llumS'estudiar la naturalesa de la llum i el perqu percebem els colors. S'introduirl'espectre d'emissi solar i de cossos calents i s'explicaran diferents fenmensquotidians relacionats amb la llum com el color del cel i les bombetes, el canvi

de color del Sol i la Lluna, la naturalesa dels miratges o l'arc de Sant Mart.S'introduir el concepte de llum lser.

Sessi 4. Naturalesa del soS'estudiar la naturalesa de les ones sonores i les diferents caracterstiques delso. S'exploraran conceptes com la freqncia i l'amplitud del so, lesressonncies i es lligar amb la cincia acstica tot reflexionant sobre elsdiferents instruments musicals i el soroll.

Sessi 5. AstronomiaS'estudiar la histria de l'univers fins la formaci de la Terra i els diferents tipusde cossos celestes. S'analitzar el cicle vital de les estrelles, en particular el Sol,i es reflexionar sobre els orgens de la matria que hi ha a l'univers.


9/20

9

Sessi 6. Fsica de la TerraS'estudiar conceptes de meteorologia i geofsica com la formaci de pluja i elsnvols, aix com diferents fenmens meteorolgics com la rosada i les onadesde fred i calor i es reflexionar sobre la naturalesa de la temperatura.S'introduiran conceptes de geofsica com la tectnica de plaques i s'estudiaran

els volcans, els terratrmols, la formaci d'arxiplags d'illes o el rift ocenic.

Mdul II : Fsica del cos hum

Sessi 7. La cincia dels sentitsS'estudiar com funcionen els sentits humans i la cincia que hi ha al darrere.S'introduir la vista (ptica), l'oda (ones), l'olfacte i el gust (qumica) i el tacte(mecnica i termodinmica).

Sessi 8. La fsica del cosS'analitzaran els aspectes del cos que sn regits per la mecnica bsica com el

sistema locomotor que governa l'esquelet i els msculs, els intercanvisenergtics en els processos de caminar i crrer i l'aportaci energticanecessria del menjar i l'oxigen. S'estudiar tamb el sistema circulatori.

Sessi 9. Fsica mdicaS'estudiaran els diferents sistemes de diagnosi mdica basats en tcniquesfsiques i la seva naturalesa com sn els rajos X, la ressonncia magntica,l'ecografia, la tomografia i d'altres tcniques. S'estudiaran els usos mdics de laradiaci en tractaments de radioterpia.

Mdul III : Fsica quotidiana

Sessi 10. L'electricitatS'analitzar la naturalesa de l'electricitat com a component bsic del nostre dia adia, les diferents fonts de generaci elctrica com la crema de gas, l'energianuclear o les energies renovables i l'impacte que tenen en el medi ambient de il'activitat humana.

Sessi 11. Fsica casolanaEs discutir sobre el funcionament d'elements tecnolgics emprats a diari acasa o al carrer com sn les neveres, microones, rentadores, televisors o les

bombetes i fluorescents que illuminen les nostres llars, els vehicles i elstransports.S'introduiran tamb aspectes bsics d'arquitectura i cincia de materials.

Mdul IV : Fsica moderna

Sessi 12. Fsica quntica i relativitat.S'introduir de manera bsica la fsica quntica i la relativitat i es reflexionarsobre les seves paradoxes respecte el mon quotidi en el qual vivim.S'analitzar el seu efecte en el mn actual sobre les telecomunicacions, lainformtica i com ha canviat el mn en qu vivim.


10/20

10

Sessi 13. NanocinciaS'estudiar el concepte de nanocincia i la implicaci de l'escala de la dimensien qu actua. Es veuran diferents aspectes en els quals la nanocincia pot fernoves aportacions vitals en la nostra vida quotidiana en rees tan diverses comla medicina, la cincia de materials, l'electrnica i les telecomunicacions.

Activitats proposades:- Un seminari a crrec de Blai Pi, doctorand en histria de la cincia per laUniversitat de Barcelona. El seminari-debat tractar temes d'histria i filosofia dela cincia.- Una dissertaci amb el catedrtic Adri Casinos, autor del llibre FlorentinoAmerghino, un evolucionista en el Plata. La dissertaci tractar sobre l'evolucii la postura de diferents estaments socials a Espanya envers aquesta.- Si s'escau, es far una sortida a un laboratori real de la facultat de fsica de laUniversitat de Barcelona perqu els estudiants es familiaritzin amb el dia a diad'un investigador.


11/20

11

TICA I ESTTICA DE LA VIDA HUMANA. Teoria i praxis filosfica al mndel s. XXI

Professor: Humbert Ruiz Gil. llicenciat en filosofia per la Universitat deBarcelona, habilitat com Educador Social i Postgrau en economia cooperativa

per UAB-IGOP-APOSTA

Objectius:Els objectius especfics de cada bloc temtic en relaci amb els mbits vitals decorrespondncia:

tica Analitzar les aportacions de diferents autors a la disciplina i quin impacte

ha tingut el desenvolupament de ltica en el camp social i poltic.

Analitzar la rellevncia de la dimensi tico moral en lmbit personal i

social.Esttica

Analitzar les aportacions de diferents autors a la disciplina i quin impacteha tingut el desenvolupament de lesttica en el camp de lart i de lacultura.

Analitzar la rellevncia de la dimensi artstica i cultural en lmbitpersonal i social.

Programa:El temari est estructurat en dos blocs temtics referits a ltica i a lesttica. Laprimera sessi, presentaci i introducci del curs, la setena, sessi pont entreels blocs temtics, i lltima, presentaci de treballs, sn de carcter monogrfic.Les restants sessions, que configuren el gruix del contingut especfic del curs,es reparteixen a parts iguals. 5 sessions de 2 hores per a cada bloc temtic. Elcurs est pensat inicialment per ser impartit en 13 sessions/classes de 2 horescada una.

Temari per sessions

1. FILOSOFIA DE LA VIDA, ENTRE LTICA I LESTTICA

1.1. Segles XX, entre Wittgenstein i Heidegger1.2. Filosofia primera i filosofia natural vs. filosofia prctica i esttica1.3. La filosofia com a activitat1.4. tica i esttica a la mitologia

2. TICA I: Orgens de la filosofa prctica (ltica)2.1. Aclariments conceptual previs entre moral i tica: Aranguren i B. Romn2.2. tica mitolgica i heroica2.3. Els Pitagrics (569 475 a. C), Els Versos Auris2.4. Scrates (470 399 a. C), ltica de la ironia i crtica a la cultura2.5. Plat (427 347 a. C): tica, poltica i crtica a les arts (cultura)

2.6. Aristtil (384 322 a. C) i ltica com a disciplina


12/20

12

3. TICA II: tiques hellenes, pensadors romans i cristians3.1. Aristotelisme3.2. tiques hellenstiques: Digenes el 412 323 a. C.), Epicur (341 a. C.

270 a. C.) i Zen (333 264 a. C.)3.3. La recepci romana: Cicer (106 - 43 a. C.), Sneca (4 a. C. 65 d. C.) i

Marc Aureli (121 180 d. C.)3.4. Pensadors cristians: St. Agust (354 430 d. C.) i St. Toms (1224 1274 d.C.)

4. TICA III: Modernitat i illustraci4.1.El Prncepde N. Maquiavel (1469 1527)4.2.tica demostrada segons lordre geomtricde B. Spinoza (1632 1677)4.3.Justine i els infortunis de la virtut de Donatien Alphonse Franois de

Sade (1740 1814)4.4. La proposta de Kant (1724 1804): Crtica de la Ra Prctica i

Fonamentaci metafsica dels costums

4.5. Nietzsche (1844 1900) i el retorn a l'tica mitolgica?

5. TICA IV: tica contempornia1.1. La impossibilitat de ltica a Wittgenstein (1889 1951)1.2. tica existencialista de Sartre (1905 1980)1.3. tica mnima d'A. Cortina (1947)1.4. tica discursiva d'Habermas (1929) i Apel (1922...)

6. TICA V: tiques aplicades6.1. Tradici codis deontolgics professionals6.2. Biotica i els tres principis. Comits dtica clnica (Observatori Salut

Mental i Parc Sanitari)6.3. tica intercultural: N. Bilbeny (1953...)6.4. tica a les organitzacions: Begoa Romn (1965...)6.5. tica empresarial i econmica6.6. tica i codis tics a les ciutats: Sant Boi de Llobregat

7. LA PRCTICA FILOSFICA7.1. Una histria dassessors filosfics: Plat, Aristtil, Maquiavel... Galileu7.2. El counseling o assessorament filosfic personal. L. Marinoff i J.

Barrientos

7.3. Els calfs filosfics7.4. Assessorament a organitzacions. B. Romn7.5. Altres formats o llenguatges

8. ESTTICA I: Plat i la mitologia8.1. (tica) Esttica mitolgica.8.2. La bellesa matemtica dels Pitagrics8.3. Plat, origen de la reflexi sistemtica sobre la bellesa i crtica a les arts

(cultura).8.4. Filosofia i imatge: conscincia oral i abstracta


13/20

13

9. ESTTICA II: La PoticadAristtil9.1. Situaci de lobra dins dels pensament aristotlic9.2. Estructura i fragments de la Potica9.3. Influncia posterior9.4. Filosofia i imatge: teatre (La Fura) i cinema (Buuel)

10. ESTTICA III: Kant i lEsttica com a disciplina10.1. Reflexions filosfiques al voltant de la poesia de Alexander

Gottlieb Baumgarten10.2. El final del perode crtic de Kant, Crtica del Judici10.3. Reflexions sobre el que s bell i el que s sublim10.4. L'esttica romntica10.5. Filosofia i imatge: la pintura

11. ESTTICA IV: Mercat i crtica de lart al segle XX11.1. Lespoli i la musestica11.2. La filosofia dels ismes (art avantguarda)11.3. Publicitat, el negoci de lart audiovisual11.4. La poesia i la literatura11.5. La msica (musik) i els mitjans de comunicaci11.6. Videojocs

12. ESTTICA V: Digitalisme: microtemps, memries i altres exosquelets12.1. Lobra dart a lera del digitalisme: net-art i performers, art sense

fronteres12.2. De Mnemosine a les xarxes socials com a memries externes

collectives12.3. Instantanetat o el quasi no-temps12.4. Exoesquelets i la tecnificaci del cos hum. M. Antnez i lanhel

dels futuristes.

13. CLASSE FINAL: Presentaci de treballs i cloenda de curs

Activitats proposades:Comentaris de les pellcules. A cada bloc hi ha una pellcula sobre la qualshaur de realitzar un escrit de crtica conjunta on es doni opini sobre diversosaspectes: la relaci del contingut amb el mdul aix com la seva relaci amb elsaltres, els personatges, tractament de la imatge i el so, el vestuari, la bandasonora

Visites i sortides. Amb la voluntat que els alumnes del curs puguin experimentari compartir situacions prctiques relacionades amb els continguts delassignatura es proposen les segents visites o sortides:

Visita recomanada

Comit dtica de la Ciutattica

o Observatori... o Comit tica clnica Parc Sanitari

Exposici (temtica per determinar) oEsttica

Intervenci La Saleta Can Castell Centre dArt


14/20

14

SEGON QUADRIMESTRE FEBRER MAIG 2015

ENGLISH FOR TRAVELLIG. Angls per viatjar

Professor:Silvia Vlez Molina. Llicenciada en filologia anglogermnica per la

Universitat Rovira i Virgili. Professora associada a la UNED, al grau de turisme iel Curs daccs a la universitat des de 2003.

Objectius:Aquest curs pretn dotar els alumnes de les eines bsiques per poder fer servirla llengua anglesa a nivell elemental, tant quan viatgin com quan hagin depreparar un viatge. Ser capaos de visitar un lloc web en angls, per fergestions simples, o potser simplement per poder navegar per Internet en llocsque abans no visitaven a causa de la barrera lingstica.Laprenentatge dun idioma ens fa trencar fronteres psicolgiques a lhora deviatjar i amb aquest curs es pretn enderrocar-les i aprendre a defensar-semnimament en angls per tal de poder fer-nos entendre quan viatgem.

Programa:La assignatura es divideix en 12 sessions de dues hores; que es dividiran endues parts: una de terica, de 10 sessions, i una de prctica, de 2 sessions.Lestructura de lassignatura ser la segent:

Sessi 1: IntroducciLa primera sessi tindr com a objectiu la coneixena del grup i la valoraci permitj de converses senzilles dels diferents nivells dels participants dins el grup.

Sessi 2: AirportAprendrem vocabulari i expressions relacionades que es necessiten per poderarribar a les nostres destinacions fent servir la llengua anglesa. Confirmar el vol,canviar el nostre bitllet, preguntes al taulell de la companyia o com trobar laporta de sortida del vol sn unes de les coses que aprendrem.

Sessi 3: Car RentalQuan viatgem s normal que haguem de llogar un cotxe, per ho sabrem fer enangls? En aquesta sessi aprendrem quines sn les preguntes bsiques queens faran a la casa de lloguer de cotxes i els tipus de cotxes que podrem llogar-

hi.

Sessi 4: At the HotelEn aquesta sessi aprendrem a fer una reserva, el tipus dhabitacions queexisteixen i com sanomenen als pasos de llengua anglesa. Aprendrem a fer elcheck in i check out i altres qestions general envers la vida a lhotel.

Sessi 5: Asking for DirectionsQuan busquem algun lloc, i no el trobem, sovint s ms fcil preguntar a alg, oen angls ask for directions. Per aquest motiu hem de ser capaos descoltaratentament per tal dentendre el que ens expliquen i aix arribar al nostre

destinaci.


15/20

15

Sessi 6: At the RestaurantHi ha molts tipus de restaurants, per per si de cas no ens poden atendre en elnostre idioma, en aquesta lli aprendrem el que hem de dir per menjar tant enun restaurant de menjar rpid, restaurants de preu mitj, de luxe o dalta cuina.

Sessi 7: Store and MoreEn aquesta lli aprendrem vocabulari i terminologia que podem fer servir endiferents tipus destabliments; un centre comercial, un banc o simplement unatenda de queviures.

Sessi 8: Talking to strangersHi ha moltes oportunitats per parlar amb persones que no coneixem. Si estsesperant lautobs o si ets en una cua. Altres oportunitats poden ser si viatgesen un ferri o si ests assegut en un banc. Les oportunitats poden succeir enqualsevol moment.

Sessi 9: A CruiseAls creuers internacionals normalment lidioma a bord sol ser langls, tot i ques veritat que s probable que trobem alg que parli el nostre idioma. Enaquesta unitat aprendrem tot all til que necessitarem si volem fer un creuerinternacional.

Sessi 10: Other Type of TransportsEn aquesta lli tractarem tots els tipus de transports possibles i el vocabularirelacionat amb aquests. Quines sn les converses que poden sorgir en unautobs o com podem adrear a un taxista all on volem.

Sessi 11: Types of VacationsAquest tema el dedicarem a analitzar els diferents tipus de vacances que podemescollir i el vocabulari relacionat amb aquestes.

Sessi 12: RepsAquesta ultima sessi la dedicarem a repassar tot all que hem aprs durant elcurs i a posar en prctica dilegs propis que tenen a veure amb qualsevol de lesllions que haurem estudiat en el transcurs del quadrimestre.

Activitats proposades:El curs compta amb dues activitats que se sumaran a les classes teriquesprevistes per a aquest curs. Les dues, diferents entre elles, ens serviran perposar en prctica en un context real tot all que hgim aprs durant el curs.

1. Una conferncia encara per determinar, en la que es debatran temesrelacionats amb lassignatura English for Travelling.

2. Visita a l'aeroport de Barcelona per tal de provar les destreses apreses durant

el curs. All hi posarem en prctica preguntes, respostes i dilegs que hgimestudiat durant el curs.


16/20

16

HISTRIA DE L'ART UNIVERSAL II. De la prehistria al s. XX

Professors:Josep Bracons Claps. Llicenciat en histria de lart per la Universitat deBarcelona, responsable del Departament de Colleccions del Museu dHistria

de Barcelona, collaborador docent de la Universitat Oberta de Catalunya imembre numerari de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.Miquel Mirambell Abanc. Doctor en histria de lart per la Universitat deBarcelona, collaborador docent de la Universitat Oberta de Catalunya idirectorde lEscola Superior de Conservaci i Restauraci de Bns Culturals deCatalunya.

Objectius:- Oferir formaci en temtiques que interessen a les persones de ms de 55anys, per tal de millorar la seva qualitat de vida.- Proporcionar coneixements, aprenentatges i estratgies per aldesenvolupament integral i lautonomia personal.- Afavorir la comunicaci mitjanant les relacions interpersonals i lencontreintergeneracional.- Proporcionar tots aquells elements necessaris per a un millor coneixement delentorn cultural.

Programa:

Mdul 1: Prehistria i histria antiga1. Pirmides de Gizeh (a crrec de Josep Bracons Claps)

Sestudiar aquesta conjunt arqueolgic amb lobjectiu dintroduir a lalumne a lacultura i a la religi de lAntic Egipte.

2. El Pante de Roma (a crrec de Miquel Mirambell Abanc)Sanalitzar aquest temple rom com a emblema de lart antic, aix com laconversi en una esglsia cristiana. Lanlisi de ledifici permetr lalumneendinsar-se en lart de limperi rom.

Mdul 2: Edat mitjana3. La portada del monestir de Santa Maria de Ripoll (a crrec de Josep BraconsClaps i Miquel Mirambell)

Sanalitzar aquesta obra cabdal de lart romnic, fent mfasi en la relaci ambel mn clssic i l'extraordinria riquesa iconogrfica, que permeten considerar-launa de les obres cabdals de lescultura romnica. Es parlar aix mateix de laproblemtica de la conservaci.

4. Les pintures de la capella de Sant Miquel del Monestir de Pedralbes (a crrecde Josep Bracons Claps)Aquestes pintures murals, encarregades a Ferrer Bassa i conservades in situ,constitueixen una de les millors mostres dart italogtic, i sn una refernciaobligada per a lestudi de la influncia de la pintura del Trecento itali aCatalunya. Sanalitzar l'iconografia, tcnica pictrica i relaci amb ledifici per al

qual foren pintades.


17/20

17

5. Retaule del Conestable (a crrec de Josep Bracons Claps)Retaule pintat per Jaume Huguet per a la capella de Santa gata de Barcelonael 1464. Fou un encrrec de Pere el Conestable de Portugal, nomenat reidArag i comte de Barcelona. Es tracta dun dels conjunts pictrics msrellevants del gtic catal.

Mdul 3: Renaixement i barroc6. Naixement de Venus, de Sandro Botticelli (a crrec de Miquel MirambellAbanc)Pintura renaixentista pintada per Sandro Botticelli i convertida en una de lesobres ms famoses de lart universal. A partir daquesta pintura sestudiar elRenaixement itali i concretament el Quattrocento.

7. El David, de Miquel ngel (a crrec de Miquel Mirambell Abanc)Escultura renaixentista executada per Miquel ngel i convertida probablementen la ms famosa de lart universal. A partir daquesta escultura sestudiar el

Renaixement itali i tamb la vulgaritzaci de lart.

8. xtasi de Santa Teresa, de Gian Lorenzo Bernini (a crrec de Josep BraconsClaps).A partir de lestudi daquesta escultura barroca realitzada entre 1647 i 1652sestudiar lobra daquest escultor itali i la del perode barroc en general.

9. Las Meninas, de Diego Velzquez (a crrec de Miquel Mirambell Abanc)Aquesta pintura fou executada el 1656 pel pintor espanyol Diego Velzquez.Sestudiar la iconografia, histria i tcnica pictrica daquesta magnfica pinturabarroca i un dels quadres ms clebres de la cultura occidental.

Mdul 4: Segle XIX i XX10. Els afusellaments del tres de maig, de Francisco de Goya (a crrec deMiquel Mirambell Abanc)Aquest quadre pintat per Goya el 1814 representa un fet real ocorregut a Madridquan uns soldats francesos executaren uns presoners espanyols durant laGuerra de la Independncia Espanyola. L'estudi ens permetr aproximar-nos aaquest episodi histric.

11. La llibertat guiant al poble, dEugne Delacroix (a crrec de Miquel Mirambell

Abanc)Aquesta pintura s una allegoria de la Revoluci de juliol de lany 1830 quetingu lloc a Pars. Fou pintada aquest mateix any i hi apareixen diversosestaments socials i tendncies que propiciaren aquests fets. Una vegada msl'estudi ens aproximar a moments cabdals de la histria occidental.

12. La Sagrada Famlia, dAntoni Gaud (a crrec de Josep Bracons Claps)Sestudiar aquest edifici, declarat patrimoni mundial per la UNESCO i el msemblemtic de la ciutat de Barcelona, ric en simbologia i dens de significats,alhora que una experiment arquitectnic de primera magnitud.


18/20

18

13. Joan Mir i el surrealisme (a crrec de Josep Bracons Claps)Es proposa lestudi dun dels principals artistes de lavantguarda del segle XX,que mitjanant el surrealisme va crear un llenguatge universal a partir dall ultralocal.A partir d'aquesta figura sanalitzaran els primers moviments avantguardistes del

segle XX, entre els quals hi ha el surrealisme.

Activitats proposades:

Conferncia: Els templers a Catalunya. Histria i patrimoni a crrec del Dr.Joan Fuguet Sans.Els templers ens han deixat importants testimonis documentals i materials.Lestudi dels seus monuments permet aprofundir en el coneixement de lavocaci militar dels frares guerrers, i en els vincles entre larquitectura, lestcniques de guerra i el poder feudal.

Presentaci del llibre:FUGUET I SANS, Joan; PLAZA I ARQU, Carme: Els templers, guerrers deDu, entre Orient i Occident. Barcelona: Rafael Dalmau, 2012, 302 pg.


19/20

19

ASTRONOMIA

Professor: Antonio Bernal Gonzlez. Ex-director del planetari de Medelln,Colmbia. Astrnom i divulgador cientfic de l'Observatori Fabra de Barcelona,autor de llibres de divulgaci cientfica, columnista mensual de la revista

Astronomia, de Madrid.Objectius:

Aprendre a reconixer el cel nocturn en qualsevol poca de l'any. Practicar l'observaci del cel i aprendre orientaci nocturna. Conixer la histria de les constellacions i els mites que hi estan

relacionats. Aprendre a utilitzar els mitjans informtics per a l'observaci del cel.

Temari de les sessions presencials:

Tema 1. Els moviments del cel. Des de la Terra percebem que els cossoscelestes es desplacen al cel estrellat. A qu es deuen aquests movimentsi com sn?

Tema 2. Estudi de reconeixement del cel amb i sense ajuda de cartescelestes i planisferis. En aquesta lli s'aprn a orientar-se al cel i areconixer-lo qualsevol poca de l'any.

Tema 4. Estudi detallat de la Lluna i els seus diversos accidents, comcrters, esquerdes, plancies, sistemes muntanyosos i penya-segats.

Tema 6. Les agrupacions d'estrelles: galxies, cmuls oberts i globulars.

Tema 8. Els cossos menors: cometes i asteroides.

Tema 10. Qu s el Zodac i quina va ser la importncia a l'antiguitat.Interpretacions mgiques.

Tema 11. Les constellacions zodiacals i els seus mites: des d'ries fins aPiscis.

Tema 12. Punts de vista de l'astronomia i de l'astrologia. s l'astrologiauna cincia?

Tema 13. Les constellacions del nord i els seus mites (1). Llegendes deles Oses i el Llaurador; Hrcules.

Tema 14. Les constellacions del nord i els seus mites (2). Andrmeda,Cassiopeia, Cefeu, Cetus i Perseu.

Tema 15. Les constellacions del sud i els seus mites (1). Invenci de lesconstellacions al s. XVIII. El Comps, la Brixola, el Telescopi, l'Altar i laTaula; el Navili Argos.

Tema 16. Programes gratuts d'ordinador i mbil per reconixer el cel i elsaccidents lunars. Chartes du ciel, Sky Map i Stellarium. Virtual Moon

Atlas.Tema 17. Programes d'ordinador per predir el pas de satllits artificials.


20/20

Heavens Above.

Temari de les sessions prctiques:

Tema 3. Sortida de camp (1): observaci de constellacions.Tema 5. Sortida de camp (2): observaci de la Lluna.

Tema 7. Sortida de camp (3): observaci de galxies i cmuls d'estrelles.Tema 9. Sortida de camp (4): fotografia de cometes i asteroides.

Guia Informativa UNED Senior 2014-2015

Documents

Transcript of Guia Informativa UNED Senior 2014-2015