Guia resum - ok [Modalitat compatibilitat] · Un EQUIP DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL, és un element...
Transcript of Guia resum - ok [Modalitat compatibilitat] · Un EQUIP DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL, és un element...
EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL .................... pàg. 1
EPI’S – PROTECTORS RESPIRATORIS .................. pàg. 3
EPI’S – GUANTS DE PROTECCIÓ ......................... pàg. 7
ÍNDEX
EPI’S – PROTECTORS OCULARS I FACIALS ......... pàg. 12
EPI’S – PROTECTORS AUDITIUS ......................... pàg. 15
EPI’S – CASCS DE PROTECCIÓ ........................... pàg. 17
EPI’S – PROTECTORS DE PEUS I CAMES ............. pàg. 20
Un EQUIP DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL, és un element destinat a ser portat o subjectat pel treballador per tal que el
protegeixi d’un o varis riscos que puguin amenaçar la seva seguretat o salut, així com qualsevol complement o accessori
destinat a tal finalitat.
És important tenir clar que portar un EPI no elimina ni corregeix el risc al que s’està exposat, sinó que s’utilitza quan el risc
no es pot anul·lar o controlar suficientment, per mitjans de protecció col·lectiva o amb procediments de treball adequats.
Com a garantia de seguretat i qualitat, s’ha de comprovar que els
equips portin el MARCATGE CE , i que el fabricant presenti la
DECLARACIÓ DE CONFORMITAT de l’equip. Així es pressuposa
que aquell equip ha passat tots els assajos per a donar el nivell de
protecció que necessitem.
Junt amb el marcatge CE, es subministrarà un fullet informatiu on hi constaran les instruccions d’emmagatzematge, ús,
neteja, manteniment, caducitat, nivell de protecció que ofereix, etc...
Categories d’EPIs:
CATEGORIA I
CATEGORIA II
CATEGORIA III
Equips destinats a protegir contra riscos mínims.
Ex. Equips destinats a protegir contra agressions mecàniques (petits cops o xocs) quepoden provocar lesions superficials a parts del cos no vitals (guants, calçat lleuger...)
Equips destinats a protegir contra riscos de grau mig o elevat, però no deconseqüències mortals o irreversibles.
Equips destinats a protegir contra riscos de conseqüències mortals o irreversibles.
Ex. Equips de protecció respiratòria filtrants que protegeixin contra gasos irritants,perillosos, tòxics o radiotòxics.
Fiabilitat:
CATEGORIA I
CATEGORIA II
CATEGORIA III
És el mateix fabricant qui certifica directament, el compliment de les exigènciesessencials de seguretat i salut.
Abans s’ha de passar l’anomenat “control de superació de l’examen CE de tipus” perpart d’un organisme notificat.
Es seguirà un procés anàleg al descrit pels equips de Categoria II, però a més haurande sotmetre’s a un “procediment d’assegurament de la qualitat de la producció” iestaran marcats CEYYYY, on YYYY serà el codi identificatiu dins l’àmbit de la UE del’organisme que porta a terme aquest procediment.
(Núm. distintiu organisme de control)
CATEGORIA I i II
CATEGORIA III
Marcatge CE
EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL
1/22
Criteris de selecció i utilització dels EPI’s:
� La selecció d'un EPI ha de cenyir-se a una correcta adaptabilitat a tres nivells:
− adaptabilitat al nivell de risc
− adaptabilitat a l'usuari
− adaptabilitat al medi ambient laboral.
� Per tal de fixar les pautes d'utilització i manteniment dels EPI, el principal document que ha de
ser tingut en consideració és el fullet informatiu que obligatòriament ha de
ser subministrat conjuntament amb els equips.
� El temps d’utilització d’un EPI es determinarà en funció de:
- la gravetat del risc
- el temps i la freqüència d’exposició al risc
- les condicions del lloc de treball
- les prestacions de l’EPI
- els riscos addicionals derivats de la utilització de l’equip
2/22
EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL
� Els EPI’s s’hauran d’adequar a les disposicions de la UE pel que fa al seu disseny i construcció.
� Hauran de ser adequats als riscos a protegir sense suposar un risc addicional.
� Hauran de tenir en compte, en la mesura que sigui possible, les exigències ergonòmiques i de salut dels usuaris, de
manera que s’hauran de poder adequar al portador, després dels ajustos necessaris.
Els equips de protecció respiratòria tenen com a principal finalitat reduir la concentració dels contaminants , en la zona
d’inhalació de l’usuari, a valors per sota dels nivells d’exposició recomanats.
Els contaminants existents en l’aire els podem classificar com a:
EQUIPS FILTRANTS. Dependents del medi ambient
� Equips semiautònoms (l’aire prové de fora del recinte. Disposa d’una mànega a través de la qual arriba
l’aire respirable a l’usuari).
� Equips autònoms (l’aire respirable el porta l’usuari, ja sigui al pit o a l’esquena).
EQUIPS AÏLLANTS. Independents del medi ambient
Tipus de protectors respiratoris
S’utilitzen quan la concentració d’oxigen és > 17%
L’aire inhalat passa per un filtre on es retenen els contaminats.
� Equips filtrants contra partícules i agents biològics
� Equips filtrants contra gasos i vapors
� Equips filtrants contra partícules, agents biològics, gasos i vapors
Proporcionen protecció tant en atmosferes contaminades com en situació de deficiència d’oxigen.
S’utilitzen quan la concentració d’oxigen és < 17% (aire amb deficiència d’oxigen).
� Contaminants en forma de partícula (pols o aerosols)
� Contaminants químics (gasos o vapors)
� Agents biològics (bacteris o virus)
EPI’S - PROTECTORS RESPIRATORIS
Equips filtrants:
En termes generals, els tipus d’equips filtrants, segons la forma, són:
� Filtres respiratoris utilitzats amb adaptadors facials (màscara o mascareta).
� Mascaretes filtrants (o respiradors autofiltrants)
Mascareta Màscara SemimàscaraMascareta autofiltrant
Filtres respiratoris utilitzats amb adaptadors faci als (màscara o mascareta)
Els adaptadors facials per a filtres poden ser tipus
màscara o mascareta.
Junt amb els filtres que s’hi acoblen, s’utilitzen contra
partícules, gasos i vapors en ambients amb
concentració coneguda de contaminant.Filtre combinat
3/22
1 - Cos de la mascareta
Arnès del cap
Adaptador del nas
Filtre
Portafiltres
Vàlvula d’exhalació
Vàlvula d’inhalació
Prefiltre
2 -
3 -
4 -
5 -
6 -
7 -
8 -
Equips on el component filtrant és part inseparable del respirador.
S’utilitzen contra partícules, gasos i vapors en ambients amb
concentració coneguda del contaminant.
Identificats amb les lletres FF.
Parts d’una màscara:
Mascaretes filtrants (o respiradors autofiltrants)
Els filtres respiratoris s’identifiquen mitjançant un codi de lletres i uns colors, segons el contaminant que s’ha deretenir.
Identificació de filtres
GASOS I VAPORS
CODI CONTAMINANT A RETENIR COLOR Particularitats
P Partícules
A Gasos i vapors orgànics (Tª ebullició > 65 ºC)
AX Gasos i vapors orgànics (Tª ebullició < 65 º C) No reutilitzable
SX Gasos i vapors específics.
Ha de figurar el nom dels productes químics i les seves concentracions
màximes davant de les quals el filtre ofereix protecció
B Gasos i vapors inorgànics
E Diòxid de sofre i vapors àcids
K Amoníac i derivats orgànics de l’amoníac
NO-P3 Òxid de nitrogen i partícules. No reutilitzable
Hg-P3 Mercuri i partícules. Durada màxima 50 hores
PARTÍCULES, AGENTS
BIOLÒGICS, GASOS I VAPORS(Filtres combinats)
Blanc
Marró
Marró
Violeta
Gris
Groc
Verd
BlauBlanc
VermellBlanc
PARTÍCULES
Tipus Capacitat d’absorció
Classe 1 Baixa
Classe 2 Mitja
Classe 3 Alta
Tots aquests filtres es classifiquen en funció de la seva eficàciafiltrant , és a dir, la seva capacitat d’absorció (a excepció dels tipus AX,SX, NO-P3 i HG-P3 que no tenen classificació segons la seva capacitat).
De vegades els codis d’identificació dels filtres de partícules van associats també a unes lletres que van a continuació, quesón S (sòlids) i L (líquids). (Per exemple: P3S, només ha superat la prova d’absorció de partícules sòlides)
En mascaretes autofiltrants, els indicadors dels codis de la mascareta són els mateixos, però porten davant dues FF (perexemple: FFP3S).
4/22
EPI’S - PROTECTORS RESPIRATORIS
Quadre de filtres i codi de colors
PROTECCIÓ CONTRA COLOR FILTRE
Gasos i vapors orgànics amb p.e..> 65ºC A1- A2 - A3
Gasos i vapors orgànics amb p.e. > 65ºC i partícules tòxiques A2 - P2
Gasos i vapors orgànics amb p.e. < 65ºC AX
Gasos i vapors orgànics amb p.e. < 65ºC i partícules tòxiques AX - P3
Gasos i vapors inorgànics (p.e. CI2, SH2, HCN, etc.) B2
Gasos i vapors inorgànics junt amb partícules tòxiques B2 - P2
Gasos i vapors orgànics amb p.e. > 65ºC, gasos inorgànics ipartícules tòxiques
A2 - B2 - P3
Gasos i vapors orgànics amb p.e. > 65ºC i gasos àcids A2 - B2
Gasos àcids (SO2 i HCI) E1- E2 - E3
Gasos àcids i partícules tòxiques E2 - P2
Amoníac K1 - K2 - K3
Gasos i vapors orgànics amb p.e. > 65ºC gasos inorgànics,gasos àcids i amoníac
A2-B2-E2-K1
Gasos i vapors orgànics amb p.e. > 65ºC, gasos inorgànics,gasos àcids, amoníac, així com partícules tòxiques
A2-B2-E2-K2-P3
Pols tòxics en forma de fums i boires tòxiques P2 – P3
Partícules tòxiques P3
Gasos nitrosos (NO) junt amb partícules tòxiques N0 - P3
Vapors de mercuri junt amb partícules tòxiques Hg – P3
Gasos i vapors orgànics amb p.e. > 65ºC, gasos inorgànics,gasos àcids, amoníac, vapors de mercuri i partícules tòxiques
A2-B2-E2-K2-Hg-P3
Gasos i vapors inorgànics junt amb partícules tòxiques B2 – P3
Gasos d’incendi, gasos àcids i partícules tòxiques B2 – CO – P3
Gasos i vapors orgànics amb p.e. > 65ºC, gasos inorgànics,gasos àcids, amoníac, gasos d’incendi, gasos nitrosos,vapors de mercuri i partícules tòxiques
A1-B2-E2-K1-CO-NO-Hg-P3
Gasos i vapors orgànics amb p.e. > 65ºC, junt amb partículestòxiques
A2-P3
Iode i iodur de metil radiactius, vapors de mercuri i partículestòxiques
Reaktor 2-Hg-P3
5/22
EPI’S - PROTECTORS RESPIRATORIS
Criteris per seleccionar equips de protecció respir atòria
Criteris tècnics
� Menor resistència a la respiració (inhalació i exhalació).
� Major factor de protecció.
� Màxima capacitat de protecció o eficàcia de filtració.
Criteris ergonòmics
� Que pesi el menys possible.
� Que el camp visual sigui el major possible.
� L’arnès del cap ha de ser fàcilment regulable perquè es mantingui correctament ajustat l’adaptador facial
mentre es du a terme la tasca.
� Les parts de l’adaptador facial en contacte amb la cara han de ser toves.
� L’olor ha de ser agradable o millor sense olor.
� El pes dels filtres o parts de l’equip acoblat a l’adaptador facial ha de ser reduït i el seu acoblament ha d’estar
compensat.
� I, per últim, i no menys important, el criteri de la persona usuària després d’haver provat l’equip en una
simulació del treball.
Els equips de protecció respiratòria estan dissenyats per ser utilitzats durant períodes de temps relativament curts. Com
a regla general, no s’hi ha de treballar durant més de dues hores seguides. En el cas d’equips lleugers, o quan es fan
treballs lleugers amb interrupcions entre les diferents tasques, l’equip es pot utilitzar durant un període més llarg.
6/22
EPI’S - PROTECTORS RESPIRATORIS
Guant per laboratori Guant per manteniment Guant soldador
Pictogrames:
Risc mecànic Risc químic Risc
bacteriològic
Risc tèrmic
(calor i/o foc)
Risc per fredRisc radiacions
ionitzants i
contaminació
radioactiva
Risc per
impacte
Risc
electricitat
estàtica
Números que indiquen categories o rangs de protecció segons els resultats d’una sèrie d’assaigs:
− Nivell 0: guant que no ha estat provat o que es troba per sota del valor mínim per a un risc determinat.
− Nivells de l’1 al 5: indicadors de menor a major protecció
En el treball amb eines i materials amb risc mecànic s’utilitzaran guants de seguretat adequats per evitar cops,
ferides, talls...
En la manipulació de substàncies corrosives , irritants, d’elevada toxicitat o amb un elevat poder de penetració per
la pell es portaran guants impermeables. És imprescindible fer una elecció acurada dels guants adients en funció
dels productes químics que es fan servir.
En el treball amb electricitat els guants seran aïllants.
Cada guant indicarà a través d’uns pictogrames la categoria de risc i el nivell de protecció que ofereix.
Nivells de protecció:
EPI’S - GUANTS DE PROTECCIÓ
7/22
NORMA UNE-EN 388Guants de protecció contra riscos mecànics
A B C D A: Resistència a l’abrasió (1-4)B: Resistència al tall per fulla (1-5)C: Resistència a l’esquinçada (1-4)D: Resistència a la perforació (1-4)
Guants destinat a la protecció de les mans contra abrasió, tall per fulla, esquinçada o perforació.
NORMA UNE-EN 407Guants de protecció contra riscos tèrmics (calor i/ o foc)
A B C D E F
A Resistència a la flama (1-4) B Resistència a la calor per contacte (1-4) C Resistència a la calor convectiva (1-4) D Resistència a la calor radiant (1-4)E Resistència a petites esquitxades de metall fos (1-4)F Resistència a grans masses de metall fos (1-4)
Guants destinat a la protecció de les mans contra l’acció de la calor i el foc.Utilitzats en rangs de temperatura de 50-100 ºC.
A B C A Resistència al fred convectiu (1-4)B Resistència al fred per contacte (1-4)C Impermeabilitat a l’aigua (Nivel1: Impermeable com a mínim 30 minuts)
Guants que protegeixen contra el fred convectiu o conductiu fins a unatemperatura de fins a -50°C.
Guants de protecció contra el fred NORMA UNE-EN 511
NORMA UNE-EN 1149
Aquest pictograma indica la capacitat del guant de reduir el risc de càrregueselectrostàtiques
NORMA UNE-EN 60903Guants i manyoples de material aïllant per a trebal ls elèctrics
Classificació segons les característiques elèctriques
Classe Tensió de treball (kV)
00 0,5
0 1,0
1 7,5
2 17,0
3 26,5
4 36
Classificació segons la resistència
Categoria Resistència
A Àcids
H Olis
Z Ozó
M Mecànica (nivell més alt)
RÀcids, olis, ozó, mecànica
(nivell més alt)
C Baixes temperatures
Risc mecànic
Risc tèrmic (calor i/o foc)
Risc elèctric
Risc electricitat estàtica
Risc per fred
Els guants aïllants de l’electricitat ofereixen protecció contra el pas del corrent elèctric quan es treballa amb elements en tensió.
8/22
EPI’S - GUANTS DE PROTECCIÓ
NORMA UNE-EN 421Guants de protecció contra la radiació ionitzant i la contaminació per radioactivitat
NORMA UNE-EN 374Guants de protecció contra productes químics i micr oorganismes
El pictograma “Resistència a productes químics” ha d’anar acompanyat d’un codi de 3dígits com a mínim que identifica les lletres dels productes químics (d’una llista de 12productes químics estàndards definits) per als quals s’hagi obtingut un temps de pas,d’almenys 30 minuts.
Nivell de protecció
Temps de pas
1 > 10 minuts
2 > 30 minuts
3 > 60 minuts
4 > 120 minuts
5 > 240 minuts
6 > 480 minuts
A B CPermeabilitat: Cada producte químic testat esclassifica en termes de temps de pas (tempsque el producte químic triga a traspassar elguant).
Lletra Producte Químic
A Metanol
B Acetona
C Acetonitril
D Diclorometà
E Disulfur de carboni
F Toluè
G Dietilamina
H Tetrahidrofurà
I Acetat d’etil
J N-Heptà
K Hidròxid sòdic 40%
L Àcid sulfúric 96%
Risc radiacions ionitzants i contaminació radioacti va
Risc químic i bacteriològic
El pictograma “Microorganiorganismes” s’utilitzarà quan el guant compleixi amb almenysun nivell de protecció 2 per a la prova de permeabilitat.
El pictograma de guants “Baixa resistència a productes químics” o “impermeable”s’utilitzarà en aquells guants que no assoleixin un temps de pas d’almenys 30 minuts contraalmenys tres productes químics de la llista definida que compleixin amb la prova depermeabilitat.
Els guants han d’assolir el nivell 2 coma mínim per a tres productes químics.
NORMA UNE-EN 1082Aquest pictograma indica la resistència del guant al tall per impacte.
Risc tall per impacte
És bàsic conèixer la composició dels guants, ja que no tots els materials són adients per qualsevol producte químic.
En la taula següent es mostra la major o menor resistència dels materials de composició més habituals dels guantsdavant d’alguns productes químics
9/22
EPI’S - GUANTS DE PROTECCIÓ
E = Excel·lent B = Bo R = Regular I = Inferior D = Dolent NC = no comprovat
CompostQuímic
Composició dels guants
Cautxú o làtex
Neoprè Buta-n (nitril)
Butil PVC PVA
Àcids inorgànics
Àcid cròmicÀcid clorhídric 38%Àcid fluorhídric 48%Àcid fosfòricÀcid nítric 70%Àcid nítric fumant:fums rojosÀcid nítric fumant: fums grocsÀcid sulfúric 95%
DBBBD
NCNCE
REEEBIIE
RBBBIIIR
BBBBB
NCNCB
BEBBRIIR
DDDDDDDD
Àcids orgànics
Àcid acèticÀcid fòrmic
EE
EE
BR
BB
BE
DI
Alcohols
Alcohol butílicAlcohol etílicAlcohol metílic
EEE
EEE
BBB
BBB
BBB
RRR
Aldehids
AcetaldehidBenzaldehidFormaldehid
BRE
ERE
BRB
BBB
BRB
RBI
Càustics
Hidròxid d’amoniHidròxid de potassi 50%Hidròxid de sodi 50%
EEE
EEE
BBB
BBB
EBB
DDD
Amines
AnilinaDietilaminaHidracina
RRB
RBR
BEB
BNCNC
BRB
RRD
Dissolvents aromàtics
BenzolDestil.lats alquitrà hullaEstirèToluèXilè
DDDDD
IRRDI
BBBEB
NCNCNCDR
IRIBD
EEEEE
Dissolvents acetones
AcetonaMetil etil cetonaMetil isobutil cetona
EEE
BBB
IRR
BBB
IDR
REB
Dissolvents clorats
CloroformClorur de metilPercloroetilèTetraclorur de carboniTricloroetilè
DRDDD
BBDRB
BBBBB
RNCDD
NC
DDDRD
EEEEE
Resistència química dels guants segons la seva comp osició:
10/22
EPI’S - GUANTS DE PROTECCIÓ
CompostQuímic
Composició dels guants
Butil PVC PVA
Dissolvents derivats del petroli
HexàQuerosèPentà
DDR
RBB
EEE
NCDD
RRD
EEE
Dissolvents varis
Acetat d´etilAcetat de propilAcrilonitrilBromur de metilDissolvents de pinturaFreó 11,12,21,22
IBBRRD
BBBBBB
BBRBBI
BBB
NCNCNC
DIIDRR
IBEEEE
Altres productes
Oli de tallBanys electrolíticsVernís fusta (tung oil)Decapants pintura i vernissosDiisocianat de toluèDisulfur de carboniEtilenoglicolGlicerinaGrasses animalsPeròxid d´hidrogen 50%Resines d´epòxidTintes imprimirTrinitrotoluèTrementina
IIDRBDEEEBEBBD
EEBBRREBBBEEBB
BBBBBBBBBBBEBE
DI
NCNCNCDBB
NCBB
NCBD
BERDDRBEBREIEB
RDEBBEBREIEEEE
Cautxú o làtex Neoprè Buta-n
11/22
EPI’S - GUANTS DE PROTECCIÓ
Els equips destinats a la protecció de la cara i els ulls permeten protegir-se enfront als riscos causats per projecció de
partícules sòlides, projecció de líquids (corrosius, irritants) i exposició a radiacions òptiques (infraroig, ultraviolada,
làser).
Pantalles
Les pantalles cobreixen la cara de l’usuari, no només els ulls, tenint en cada cas
prestacions concretes d'acord amb el tipus de risc contra el qual protegeixen.
Si el seu ús està destinat a la protecció enfront a algun tipus de radiacions han d’estar
equipades amb visors filtrants.
Ulleres de muntura tipus Universal
La seva muntura és semblant, en disseny, a les ulleres normalment utilitzades per les persones
ametrops.
Els oculars estan acoblats a una muntura amb patilles (amb protectors laterals o sense).
EPI’S – PROTECTORS OCULARS I FACIALS
Tipus d’Equips de Protecció de cara i ulls
Ulleres
Tenen l’objectiu de protegir els ulls del treballador.
Les persones que porten ulleres graduades tenen dues possibilitats: adquirir unes ulleres de seguretat
graduades, o bé adquirir unes ulleres que s’ajustin perfectament sobre les seves.
Considerant el tipus de muntura es poden agrupar en:
Ulleres de muntura integral
La seva muntura i els protectors laterals formen una sola peça. En determinats casos i sempre
que sigui necessari, es poden emprar sobreposant-les a les ulleres graduades.
En aquest tipus d’ulleres el sistema de subjecció consta habitualment de bandes elàstiques.
Components bàsics d’un Equip de Protecció de cara i ulls
Els equips de protecció dels ulls, qualsevol que sigui el seu tipus, estan formats bàsicament pels oculars, la muntura i el
sistema de subjecció. Poden portar incorporats, a més, altres accessoris com són els protectors laterals, muntures
supletòries, etc.
Ulleres tipus cassoleta
La seva muntura i els protectors laterals també formen una sola peça, però tenen la particularitat
de tancar cada ull per separat.
En aquest tipus d’ulleres el sistema de subjecció consta habitualment de bandes elàstiques
Ulleres adaptables al rostre
La forma i les característiques de flexibilitat de la muntura permeten que s’ajustin adequadament
a la cara de l’usuari sense originar molèsties.
En aquest tipus d’ulleres el sistema de subjecció està format sempre per bandes elàstiques
12/22
Els protectors oculars i facials han d’anar marcats amb els següents elements:� Marca CE� Marques identificadores de la classe de protecció en el cas d’oculars filtrants� Les normes europees indiquen una sèrie de marques de seguretat per tal que siguin posades tant en els oculars
com en les muntures
Marcatge dels protectors oculars i facials
Marcatge dels oculars
Característica Símbol Notes
Classe de protecció filtrant (*) Codi + Grau de protecció
Marca exclusiva dels oculars filtrants.Indicador del tipus de radiacions per a les
quals és utilitzat el filtre.
Identificació del fabricantLogotip o
alfanumèricRegistrat a escala europea
Classe òptica(relacionada amb el temps d’ús aconsellat en el dia)
1 Tota la jornada (major qualitat òptica). Els cobrefiltres sempre han de ser de classe 1.
2 Períodes més o menys llargs
3 Períodes breus (menor qualitat òptica)
Resistència mecànica (segons grau de
resistència)
Resistència mecànica mínimaSense símbol
Només filtres
Resistència mecànica incrementada S Ús general
Resistència a l’impacte a baixa energia F
+T, si és per a temperatures extremesResistència a l’impacte a mitja
energia B
Resistència a l’impacte a alta energia A
Resistència a l’arc elèctric de curtcircuit 8
No-adherència del metall fos i resistència a la pen etració de sòlids calents 9
Resistència al deteriorament superficial per partíc ules fines K
Resistència a l’entelament N
Alta reflectància R
S’utilitzen oculars filtrants en totes aquelles tasques en què hi hagi risc d’exposició a radiacions òptiques comultraviolada, infraroig o làser. Està composta per dos elements: el “codi” i el “grau de protecció” .
CodiÚs del filtre
(Indicador del tipus de radiacions per a les quals és utilitzat el filtre)Grau de protecció
Sense codi Soldadura
Depèn exclusivament de com es transmet la llum
visible a través d’ells(els números més baixos
corresponen a oculars molt transparents i els més alts a
oculars foscos)
2 Filtre ultraviolat que pot alterar el reconeixement dels colors
2C Filtre ultraviolat que no altera el reconeixement d els colors
4 Filtre infraroig
5 Filtre solar sense requisits per a l’infraroig
6 Filtre solar amb requisits per a l’infraroig
L Protecció làser
R Ajust làser
(*) Classe de protecció filtrant
Els oculars han de complir unes exigències de qualitat òptica per no alterar la visió de l'usuari i de resistència al risc(resistència mecànica o efecte filtrant, fonamentalment).
13/22
EPI’S – PROTECTORS OCULARS I FACIALS
Característica Símbol Descripció del camp de protecci ó
Identificació del fabricantLogotip o
alfanumèricNomés s’utilitzaran les marques autoritzades a escala europea
Norma europea aplicadaReferència
UNE-ENPot ser només el seu número de la
norma
Camp de protecció
Ús bàsic Sense símbolRiscos mecànics no especificats i riscos per radiació UV, IR, solar i
visible
Projecció de líquids 3 Líquids (Gotes o esquitxades)
Partícules de pols gruixuda 4 Pols de gruix > 5 µm
Gas i partícules de pols fina 5 Gas, vapors, gotes vaporitzades,
fum i pols de gruix < 5 µm
Arc elèctric de curtcircuit 8 Arc elèctric causat per un curtcircuit en un equip elèctric
Metall fos i sòlids calents 9 Esquitxades de metall fos i penetració de sòlids calents
Resistència a impactes de partícules:
Impacte a baixa energia F+T, si és per a temperatures
extremesImpacte a mitja energia B
Impacte a alta energia A
Muntura prevista per a usuaris amb cap petit H
Major grau de protecció de l’ocular acoblableNúmero
normalitzatSi es poden acoblar oculars filtrants
de diferents graus de protecció
Marcatge de muntures d’ulleres o pantalles
Ús Nivell de riscUllera de muntura
universal
Ullera de muntura integral, de cassoleta o adaptables al rostre
Pantalla facial
General, bàsic Lleu X X X
Impactes
Baixa energia X X X
Mitja energia O X X
Alta energia O O X
Projecció de líquidsGotes O X O
Esquitxades O O X
Atmosferes contaminadesPols gruixuda O X O
Gas o pols fina O X O
Arc de curtcircuit Sense definir O O X
Metall fos Sense definir O X X
Radiacions Sense definir X X X
O - ús vàlid
X - ús no vàlid
Selecció del tipus de protector en funció dels risc os
14/22
EPI’S – PROTECTORS OCULARS I FACIALS
− Orelleres
EPI’S - PROTECTORS AUDITIUS
Tipus d’Equips de Protecció Auditiva
− Orelleres acoblades a un casc de protecció
− Taps
Casquets que cobreixen les orelles i que s’adapten al cap mitjançant coixinets tous. Els casquets
es folren normalment amb un material que absorbeixi el so. Estan units entre si per un arnès.
Casquets individuals units a uns braços fixats a un casc de protecció. Són regulables, de manera
que puguin col·locar-se sobre les orelles quan es requereixi.
Protectors auditius que s’introdueixen en el canal auditiu o en la cavitat de l’orella, destinats a
bloquejar-ne l’entrada.
Poden ser d’un sol ús o reutilitzables (en aquest cas, haurà d’estar indicat en el fullet informatiu i
tindrà un envàs adequat per a la seva conservació). També es poden distingir entre modelables
per l’usuari, premodelables o personalitzats. De vegades, hi ha models que vénen proveïts d’un
cordó d’unió o d’un arnés.
Amb comportament equivalent al de les orelleres dependents del nivell.
Els protectors auditius són equips de protecció individual que, degut a les seves propietats per a l’atenuació del so,
redueixen els efectes del soroll en l’audició, per tal d’evitar un dany en l’oïda.
Protectors auditius passius
Són els tradicionals, l’atenuació acústica dels quals depèn de les seves característiques físiques.
Protectors auditius no passius
Són aquells que incorporen algun tipus de circuit electrònic.
− Orelleres dependents del nivell:
− Orelleres amb reducció activa del soroll (protectors ANR):
− Orelleres de comunicació (amb entrada elèctrica d’audio) :
− Taps dependents del nivell:
Proporcionen una protecció que incrementa a mesura que el nivell sonor augmenta.
A baixes freqüències aconsegueixen major atenuació que en mode passiu, ja que utilitzen una tècnica de
cancel·lació del soroll.
Permeten rebre ordres o qualsevol altra senyal per mitjà d’uns altaveus en l’interior dels casquets.
Accions que cal adoptar per als equips de protecció individu al:
� Quan se sobrepassin els valors inferiors d'exposició que donen lloc a una acció (LAEQ,D= 80 dB(A) I L PIC= 135 dB(C) ),
respectivament, l'empresari posarà a disposició dels treballadors protectors auditius.
� Quan se sobrepassin els valors superiors d'exposició que donen lloc a una acció (LAEQ,D= 85 dB(A) I L PIC= 137 dB(C) ),
respectivament, cal utilitzar protectors auditius.
15/22
Recomanacions
� Taps : per a un ús continu, en particular en ambients calorosos i/o humits, o quan s’hagin de portar juntament amb
ulleres o altres protectors.
� Orelleres o taps amb arnès: per a usos intermitents
� Combinació de taps i orelleres: en el cas d’ambients extremadament sorollosos.
Criteris per seleccionar equips de protecció auditi va
� Han de tenir el marcatge CE, incloure el fullet informatiu i referència a la norma o normes que compleixen.
� El protector auditiu haurà d’elegir-se de manera que redueixi l’exposició al soroll a un límit admissible.
� Cal evitar una atenuació acústica excessiva que provoqui una sensació d'aïllament o no permeti escoltar sons que
siguin necessaris des del punt de vista de la seguretat.
� El fullet informatiu ha d'indicar si el protector auditiu té diverses talles, en aquest cas ha de triar-se l'adequada
a cada treballador.
� Tenir en compte la compatibilitat amb l'ús d'altres elements o peces de protecció com ulleres, cascs
de protecció, màscares…
� En treballs amb pols o brutícia existeixen riscos d'infecció d'oïda, especialment quan s'usin taps reutilitzables.
� Quan sigui especialment important reconèixer certs sons o alarmes s'utilitzaran protectors auditius amb resposta en
freqüència el més plana possible.
Criteris d’ús i manteniment
� Els protectors auditius hauran de portar-se mentre duri l'exposició al soroll.
� Alguns taps auditius són d'ús únic. Uns altres poden utilitzar-se durant un nombre determinat de dies o d'anys si el
seu manteniment s'efectua de manera correcta.
� Els taps auditius (senzills o units per una banda) són estrictament personals. Per qüestions d'higiene, ha de prohibir-
se la seva reutilització per una altra persona. Els altres protectors poden ser utilitzats excepcionalment per altres
persones prèvia desinfecció. Pot resultar necessari, a més, canviar les parts que estan en contacte amb la pell:
coixinets o cobrecoixinets d'un sol ús.
16/22
EPI’S - PROTECTORS AUDITIUS
EPI’S – CASCS DE PROTECCIÓ
Principals elements del casc
Casquet
Visera
Arnès
Banda de capBanda de clatell
Ala
Conjunt complet d’elements que constitueixen un mitjà de mantenir el casc en posició sobre el cap i d’absorbirenergia cinètica durant l’impacte.
− Casquet
− Visera
− Ala
− Arnès
Element de material dur i de terminació llisaque constitueix la forma externa general delcasc.
Prolongació del casquet per sobre dels ulls.
Cantó que circumda el casquet.
− Banda de cap
− Banda de clatell
− Barballera
Part de l’arnès que envolta totalment o parcialment el cap per sobre dels ulls, a un nivell horitzontal que representaaproximadament la circumferència major del cap.
Banda regulable que s’ajusta darrera del cap sota el pla de la banda de cap i que pot ser una part integrantd’aquesta.
Banda que s’acobla sota la barbeta per ajudar a subjectar el casc sobre el cap. Aquest element és opcional en laconstitució de l’equip, i no tots els cascs han de tenir-ne obligatòriament.
Els cascs de protecció són equips de protecció individual destinats a cobrir el cap per tal de contribuir a reduir els danys
que, derivats d’impactes per caiguda d’objectes o petits xocs amb objectes fixes, poguessin provocar-se sobre la base
del coll i en el propi crani. També poden protegir enfront d'altres riscos de naturalesa mecànica, tèrmica o elèctrica.
El casc de protecció està format per un element rígid (casquet) que defineix la forma general externa del casc, un arnès
interior que serveix per sostenir-lo i esmorteir la transmissió de l’impacte i per diferents accessoris per al seu ajust i
subjecció al cap.
Per tal d’assegurar una protecció adequada, el casc ha d’adaptar-se o ajustar-se al cap de l’usuari.
Prestacions que hauran de tenir els cascs de protec ció en funció dels riscos
� Capacitat d'amortiment dels xocs.
� Resistència a l'impacte en caiguda lliure.
� Resistència a les projeccions d'objectes a velocitat.
� Grau d'aïllament elèctric.
� Resistència a la perforació.
� Manteniment de les funcions de protecció a baixes i altes temperatures.
� Resistència a la flama.
17/22
Origen i forma dels riscosFactors per a l’elecció i utilització de
l’equipQualificació del risc i observacions
Accions mecàniques.Forces sobre el crani i el coll, degudes a :
Caigudes d’objectes Significatiu
Xocs amb objectes fixes Important
Resistència a la perforació Significatiu
Aixafament lateral per atrapament(si està acreditada)
La resistència a l'aixafament no és massa apreciable, a causa de la pròpia constitució del casc
Accions elèctriques Només Baixa TensióL'ús en llocs on poden esperar-se contactes elèctrics amb
el cap ha d'estar regulat especialment
Accions tèrmiques
Manteniment de les funcions deprotecció a baixes i altes temperatures Vegin-se les indicacions del fabricant i les marques sobre
el cascResistència a la flama
Projeccions de metall fosMasses molt petites. Vegin-se les indicacions del
fabricador i les marques sobre el casc
Visibilitat Color del casquet Preferible colors clars i cridaners
Incomoditat i molèsties al treballador
Comoditat d'úsCaracterístiques ergonòmiques
Pes.Altura a la qual ha de portar-se.
Adaptació al cap
VentilacióEls orificis de ventilació no són
garantia d'eficàcia (EN 397)
Mala estabilitat, caiguda del casc
Manteniment del cascsobre el cap
Sistema d'ajust adequat
Col·locació correcta.Mai amb la visera cap a enrere
Perills per a la salut
Qualitats dels materials Facilitat de manteniment
Falta d’higiene Facilitat de neteja
Alteració de la funció protectora degut a l’envelliment
Intempèrie, condicions ambientals,neteja, utilització
Resistència de l'equip a lesagressions industrials
Manteniment de la funció protectora durant tota la duradade vida de l’equip
Eficàcia protectora insuficient
Mala utilització de l’equip
Utilització apropiada de l'equip i amb coneixement de risc
Respecte de les indicacions del fabricant
Brutícia, desgast o deteriorament de l'equip.
Manteniment en bon estat
Controls periòdics
Substitució oportuna
Respecte de les indicacions del fabricant
Mala compatibilitat amb altres equips
Mala elecció de l’equip Seguir instruccions del fabricant
Riscos contra els que han de protegir els casc de p rotecció
18/22
EPI’S – CASCS DE PROTECCIÓ
Cada casc ha de portar unes marques indicant, si és el cas, la conformitat amb algun o amb tots els requisits opcionals
que estableix la norma, de la manera següent:
Requisits opcionals Símbol Explicació
Molt baixa temperatura -20ºC o -30ºC (segons el cas) Manté propietats protectores fins a la temperatura indicada
Molt alta temperatura +150ºC Manté propietats protectores fins a la temperatura indicada
Aïllament elèctric 440 Vac Ofereix protecció elèctrica fins 440V en corrent alterna
Deformació lateral LDResisteix una força de compressió lateral determinada,
d’acord amb l’establert en UNE-EN 397:1995
Projeccions de metall fos MMOfereix protecció contra petites projeccions de metall fos,
d’acord amb l’establert en UNE-EN 397:1995
Abreviatura utilitzada per al material del casc
ABS, PC, HDPE, etc.
Recomanacions de selecció i ús
� Les característiques generals dels cascs de protecció que han de ser tingudes en compte per a la seva elecció són, a
més de les de resistència a les agressions mecàniques, la seva adaptació ergonòmica a l’usuari, funcional i operativa.
� En qualsevol cas, l’ús del casc i el seu manteniment ha d’efectuar-se d’acord amb les característiques del seu disseny
i sempre segons les instruccions del fabricant.
� Cada tipus de casc està dissenyat i verificat per tal de protegir d’un tipus de risc diferent i resultarà ineficaç si no
s’utilitza en les condicions previstes.
� El casc ha de ser objecte d'un control regular. El casc s’ha de retirar si s’esquerda, desprèn fibres, etc. També cal
retirar-lo si ha rebut un cop molt fort, encara que no presenti signes visibles d’haver sofert danys.
� Qualsevol casc sotmès a un impacte important hauria de ser reemplaçat.
Marcatge dels protectors del cap
Un casc de protecció es classifica habitualment com de categoria II. Només si ofereixen protecció contra riscoselèctrics, projeccions de metall fos o contra altes temperatures, es consideraria de categoria III.
− Marca CE
− Número de la Norma Europea (EN 397:1995)
− Nom o marca d’identificació del fabricant
− Any i trimestre de fabricació
− Tipus de casc (designació del fabricant). Això ha de marcar-se tant sobre el casquet com sobre l’arnés.
− Talla o rang de tall (en centímetres). Això ha de marcar-se tant sobre el casquet com sobre l’arnés
19/22
EPI’S – CASCS DE PROTECCIÓ
� Categoria I
EPI’S – PROTECTORS DE PEUS I CAMES
Riscos
Es pot definir el calçat d'ús professional com el calçat que és utilitzat en l'acompliment d'una activitat
laboral, que incorpora elements per protegir a l'usuari de riscos que puguin desembocar en accidents. Es classifica de
categoria I, II o III, segons s’especifica en el RD 1407/1992:
− protegir contra els cops procedents de l'exterior (equips esportius, en particular sabates).
− protegir contra condicions atmosfèriques que no siguin excepcionals ni extremes.
� Categoria II
− assumir una funció de protecció específica del peu i la cama, així com de prevenció del lliscament.
� Categoria III
− protegir contra els riscos elèctrics en treballs sota tensió perillosa o els utilitzats com a aïllants contra l'alta tensió.
− permetre la intervenció en ambients càlids d'efectes comparables als de T ≥ 100 ºC, amb o sense radiació
d'infrarojos, flames o grans projeccions de materials en fusió.
− permetre la intervenció en ambients freds d'efectes comparables als de T ≤ -50 ºC.
− obtenir únicament una protecció limitada en el temps contra agressions químiques o radiacions ionitzants.
El calçat d'ús professional pot oferir protecció enfront de diversos riscos. Principalment:
� Acumulació de càrrega electrostàtica: aquest risc pot evitar-se si el calçat dissipa la càrrega. En general, es
recomana l'ús de:
− Calçat conductor , en treballs en atmosferes potencialment explosives o manipulació de material molt
inflamable, sempre que el lloc de treball estigui especialment dissenyat (ja que aquest calçat no protegeix
del xoc elèctric.
− Calçat antiestàtic , en cas de risc d'accident (humà o per a equips) després d'una descàrrega
electrostàtica. Aquest tipus de calçat no està concebut per treballar en tensió.
� Treballs sota tensió perillosa: aquest risc pot evitar-se si el calçat aïlla de l'electricitat.
Risc elèctric . Existeixen dos tipus de riscos elèctrics:
Risc de caiguda per lliscament . Cal tenir en compte la influència de diversos factors:
Tipus de calçat enfront dels riscos més destacables
− el tipus de superfície (material, duresa, estat superficial, grau d'inclinació)
− les condicions de la superfície de treball (tipus de contaminant)
− el tipus de calçat (disseny, material de la sola, dibuix de la sola)
− el desplaçament (longitud de pas, velocitat de desplaçament)
− En general, es recomana l'ús de calçat aïllant que no dissipa càrrega electrostàtica.
− Riscos mecànics: caigudes d'objectes, atrapament, caiguda i cop sobre el taló, trepitjar objectes punxants o
tallants, tall, caigudes a nivell (lliscament)…
− Riscos tèrmics: temperatura ambient, temperatura del sòl, projecció de metall fos, lluita contra el foc...
− Riscos químics: treball, manipulació de substàncies químiques perilloses…
− Riscos elèctrics: contacte elèctric, descàrrega electrostàtica…
20/22
De forma molt general, es pot dir que les característiques del calçat d'ús professional estan determinades per:
− Els materials de fabricació utilitzats (cuir, tèxtil, cautxú, materials polimèrics, etc)− Les diferents formes o dissenys (altura, forma d'ajust i tancament, etc)− Elements de protecció incorporats a l’equip (topalls de seguretat, sola amb aïllament, etc)
PROTECCIÓ:
− Calçat de seguretat: incorpora topall o puntera de seguretat que garanteix protecció davant un impacte
equivalent a 200 J, i una compressió estàtica sota una càrrega de 15 kN (requisits mínims)
− Calçat de protecció: incorpora topall o puntera de seguretat que garanteix protecció davant un impacte
equivalent a 100 J, i una compressió estàtica sota una càrrega de 10 kN
− Calçat de treball: no garanteix protecció contra l'impacte i la compressió en la part davantera del peu.
Tenen el següent codi:
Característiques del calçat d’ús professional
Tipus de calçat per a ús professional
Sabata Bota baixa o turmellera Bota de mitja canya Bota alta Bota extrallarga
Extensió de la canya segons
l’usuari
En el calçat per a ús professional es distingeixen tres tipus de calçat:
A B C D E
Tipus de risc Element de protecció
Riscos mecànics
− Caiguda d'objectes en la puntera− Caigudes d'objectes en el metatars− Atrapament (aixafament) del peu− Caiguda i impacte sobre el taló− Caiguda per lliscament− Marxa sobre objectes punxants i tallants− Tall per serra
− Topall de seguretat o protecció− Protector del metatars− Topall de seguretat o protecció− Taló absorbidor d'energia− Sola antilliscant− Plantilla resistent a la perforació− Empenya resistent al tall
Riscos elèctrics− Contacte elèctric− Descàrrega electrostàtica
− Calçat aïllant de l'electricitat− Sola conductora, antiestàtica
Riscos químics − Àcids, bases, dissolvents, hidrocarburs… − Soles i empenyes resistents i impermeables
Riscos tèrmics
− Ambient fred− Ambient calorós− Contacte amb una superfície calenta− Projecció de metall fos− Lluita contra el foc
− Sola aïllant del fred− Sola aïllant de la calor− Sola resistent a la calor per contacte− Empenya resistent a projeccions de metall fos− Soles i empenyes adaptats a la lluita contra el foc
− I: Calçat fabricat amb cuir i altres materials. Se n’exclou el calçat tot de cautxú o tot polimèric− II: Calçat tot de cautxú (vulcanitzat) o tot polimèric.
Plantilla resistent a la perforació
Taló
CollaríTipus de material escumat
QueixeraTopall de seguretat
o de protecció
Folre
Tall o empenya
PlantillaSolaRessalt
Topall de seguretat o de
protecció
Folre de pala
Parts que componen el calçat (no totes han d’estar presents):
21/22
EPI’S – PROTECTORS DE PEUS I CAMES
Es mostren les diferents categories de calçat amb les combinacions de requisits bàsics i addicionals més comuns.
� Símbols corresponents a les categories de calçat
Classe Calçat de seguretat Calçat de protecció Calçat de treball
I
SB Només requisits bàsics PB Només requisits bàsics OBRequisits bàsics més un dels requisits addicionals de la taula 1
S1− Taló tancat− Antiestàtic− Absorció d'energia del taló
P1− Taló tancat− Antiestàtic− Absorció d'energia del taló
O1− Taló tancat− Antiestàtic− Absorció d'energia del taló
S2− S1 més− Penetració i absorció
d’aiguaP2
− P1 més− Penetració i absorció
d’aiguaO2
− O1 més− Penetració i absorció d’aigua
S3− S2 més− Resistència a la perforació− Sola amb ressalts
P3− P2 més− Resistència a la perforació− Sola amb ressalts
O3− O2 més− Resistència a la perforació− Sola amb ressalts
II
S4− Antiestàtic− Absorció d’energia del taló
P4− Antiestàtic− Absorció d’energia del taló
O4− Antiestàtic− Absorció d’energia del taló
S5− S4 més− Resistència a la perforació− Sola amb ressalts
P5− P4 més− Resistència a la perforació− Sola amb ressalts
O5− O4 més− Resistència a la perforació− Sola amb ressalts
Requisit Símbol
Calçat complet
Resistència a la perforació P
Propietats elèctriques− Calçat conductor− Calçat antiestàtic− Calçat aïllant de l’electricitat
CAI
Aïllament de la sola de la calor HI
Aïllament de la sola del fred CI
Absorció d’energia del taló E
Resistència a l’aigua WR
Protecció del metatars M
Protecció del turmell AN
Empenya (Part superior)Resistència a la penetració i absorció d’aigua WRU
Resistència al tall CR
SolaResistència a la calor per contacte HRO
Resistència a hidrocarburs (*) FO
Marcatge
� Símbols corresponents als requisits addicionals
(*) Només en calçat de treball, en calçat de seguretat i calçat de protecció aquest és requisit obligatori i, per tant, no va marcat. En el calçat certificat segons les normes EN 344:1992, EN 345:1992, EN 346:1992 i EN 347:1992 el marcat d’aquesta propietat és ORO (segons les normes harmonitzades vigents fins l’any 2005)
� Marca CE� Talla� Marca o identificació del fabricant� Nom o referència del model� Data de fabricació (almenys el trimestre i l’any)� Número de la norma harmonitzada aplicada per a l’avaluació de la seva conformitat amb les exigències essencials de
salut i seguretat� Diferents marques estampades, segons els rendiments oferts pel calçat en la seva funció de protecció dels riscos (SB,
P, E, HRO...). En el fullet informatiu del fabricant (que s’ha de subministrar obligatòriament) hi ha d’haver l’explicaciód’aquestes marques.
22/22
EPI’S – PROTECTORS DE PEUS I CAMES