guia_docents.pdf

8/10/2019 guia_docents.pdf

1/21

LA TARTAMUDESA - Guia per a educadors

LA TARTAMUDESA

Guia per a educadors


2/21


1

AUTORA

Claudia Patricia Groesman

ASSESSORIA TCNICA

Anna Bago Cuys

Carmen Nez Torres

ASSESSORIA LINGSTICA

Montserrat Anglarill i Casulleras

CESSI DE LES IMATGES

Yolanda Sala Pastor


3/21


2

INDEX

1.Introducci.

2.Qu s la tartamudesa?

3.Quina s la causa de la tartamudesa?

4.Caracterstiques del nen amb disfluncies.

4.1. Durant leducaci infantil4.2. Durant leducaci primria i secundaria

5.Pautes per intervenir a lescola.

6.Com interactuar amb un infant o jove que tartamudeja?

6.1. Com pot ajudar el docent?6.2. Com parlar del tema amb el grup de pares?

7.Bibliografia.

8.Annex.


4/21


1. Introducci

Diversos estudis ens diuen que les situacions escolars traumtiques podeninfluir en que es faci crnic el trastorn de la tartamudesa aix com laugment detotes les seves complexes conseqncies psicolgiques.

Les persones adultes que tartamudegen o quequegen, sovint, expliquen ambdolor algunes de les seves experincies en els centres educatius: les mofes delscompanys, la incomprensi dalguns mestres que els posaven notes baixes pertartamudejar al llegir, moments de vergonya o humiliaci en ser preguntats aixcom no poder respondre al mestre per manca de temps, etc.

Per altra banda, s freqent que els educadors, davant dun infant ambdisfluncies, pateixin ansietat, incomoditat, irritaci, angoixa, desig de

sobreprotecci o que li donin pressa per parlar, que acabin per ell la frase o queli donin indicacions per parlar millor.

Freqentment els educadors es pregunten quina actitud han de prendre quantenen a la seva aula un nen/a amb disfluncies. Per exemple:

Com he de tractar-lo, he de parlar-li o ignorar-lo? Qu puc fer per ajudar-lo? Qu he de fer si els altres nens es mofen o es riuen dell? He de fer-lo llegir a classe?

El coneixement daquesta dificultat i la comprensi per part de leducador,acostuma a ser suficient per que el nen disfluent se senti cmode i protegitdins lmbit escolar. Daquesta manera aconseguirem ajudar-lo a viure una deles etapes ms difcils pels nens i nenes que tartamudegen, i convertir-lo en unadult feli.

Volem aclarir que no parlem dinfants quecs. Al voltant del 5 % dels nens inenes tenen disfluncies entre els 2 i 5 anys. El 80 % daquests tenen lapossibilitat de remetre i per aix no podem catalogar-lo de quec sobretot teninten compte la crrega psicolgica que implica.

s per aix que parlem de nens i nenes amb disfluncies o infants quequequegen, sent el primer terme el ms convenient.


5/21


2

2. Qu s la tartamudesa?

Interrupci en la fludesa de la parla, que sacompanya de tensi muscular, pori estrs, i que s lexpressi visible de la interacci de determinats factorsbiolgics, psicolgics i socials.

Aquestes caracterstiques biolgiques que sevidencien en una forma particularen lexpressi verbal sn condicionades i incrementades per lentorn, a travsde les avaluacions negatives que es fan i de la forma com sexpressenverbalment, tant per part de linterlocutor com del propi parlant (Rodrguez, P.1998).

La tartamudesa es pot descriure com un desordre en la fludesa normal de laparla, que afecta la comunicaci. T el seu mxim desenvolupament entre els 2

i 5 anys. Les interrupcions de la fludesa es caracteritzen per la repetici desons, sllabes o paraules, prolongacions i pauses, com a resultat del bloqueigmotor.

Per tamb aquestes disfluncies es manifesten de moltes maneres, de vegadesels nens fan esfor per parlar, es posen vermells, demostren incomoditats itensi, fan gestos o moviments amb el cap/cos, tanquen els ulls, parpellegen,arrufen les celles.


6/21


3

3. Quina s la causa de la tartamudesa?

Est generalment acceptat que la tartamudesa s una predisposici gentica imultifactorial, ja que poden intervenir factors neurolgics, psicolgics, socials,etc., Aquest trastorn no es pot sintetitzar en un problema psicolgic, emocional,nervis o dansietat. Sn molts els factors que, combinats, porten a latartamudesa. s important recordar que els nens que tartamudegen sn tant oms intelligents que els que no tenen aquesta dificultat.

Algunes consideracions bsiques:

La tartamudesa afecta entre 1,5 i 2 % de la poblaci adulta. El 5 % dels nens poden passar per una etapa de disfluncia en la infantesa. Estudis internacionals han demostrat que en el 80 % dels nens remet. La proporci de persones que tartamudegen del sexe mascul s 4 a 1

respecte del femen. La tartamudesa s un trastorn de la parla, que afecta la comunicaci. La tartamudesa no s contagiosa ni es produeix per imitaci, s involuntria i

cclica, apareix i desapareix durant perodes variables de temps.

4. Caracterstiques del nen amb disfluncies

Per descriure las caracterstiques de l'infant disfluent s necessari diferenciarentre les etapes deducaci infantil i deducaci primria ja que ms enll de les

manifestacions prpies de la parla disfluent, el diferent nivell dedesenvolupament lingstic, cognitiu i emocional en aquests dos grups, fa quelactitud en front de la disfluncia no sigui la mateixa en un grup o en laltre.

4.1. Durant leducaci infantil

El comenament de la tartamudesa se situa, en el 80% dels casos, entre els 2 iels 5 anys dedat i generalment s gradual, tot i que tamb pot ser sobtat. Enaquest perode, l'infant travessa un procs difcil ja que est desenvolupanthabilitats del llenguatge molt complexes. Les repeticions sn normals(disfluncies tpiques) si no sacompanyen desfor o incomoditat al parlar

(gestos - tensi). s com escoltar en la parla dels infants deducaci infantildisfluncies tpiques com poden ser: per per; jo jo; qua-quan; que que fou;pu-pu-puc; etc.

Existeixen certs nens i nenes que, malgrat que tenen moltes daquestesdificultats, la gent que els envolta els escolta amb pacincia i els respon dunaforma calmada i tranquilla la fludesa llavors pot recuperar la seva normalitat.

Per tant, no hem de mostrar signes de desaprovaci davant de linfant queparla diferent. Un nen petit ho mesura tot amb el centmetre de lamor. Siquan parla i diu maaaama... veu en la cara del seu interlocutor un gest de

desconcert, el nen pensa que alguna cosa esta malament, que per tantlestimaran menys, i decidir posar major esfor en parlar millor. Quan intenti


7/21


4

fer-ho, repetir encara ms. (per descomptat amb el pas del temps). Aix farque el nen comenci a parlar poc, a retraures socialment per por a ser rebutjat,a canviar paraules, etc.( crrega psicolgicament negativa).

Per una altra banda trobem nens que tamb tenen interrupcions en la fludesa,per les acompanyen desfor i tensi en parlar.

Davant lexigncia del medi, alguns nens i nenes intenten evitar aquestesrepeticions i sesforcen per parlar amb un missatge continu. Aix genera tensien els msculs implicats en la parla i en el cos en general. Laugment de tensiaugmenta la disfluncia. Les disfluncies acompanyades per tensi deixen deser tpiques i es converteixen en disfluncies atpiques, sent aquestes un SIGNEDALERTA, que el docent pot detectar per derivar adequadament i preco.

Signes dalerta

Repetici de parts de paraules, paraules i/o frases, en nombre i freqnciaaugmentada.

Canvis dintensitat i freqncia de la veu. Pauses, interjeccions i/o falques en un nombre major a lhabitual. Incomoditat al parlar. Esfor al parlar. Prolongacions. Tensi corporal visible i audible. Dificultat en comenar a parlar i/o en mantenir el patr respiratori. Canvi de paraula per por al bloqueig. Por en produir determinats sons. Evitar parlar o contestar amb monosllabs (s, no, val..). Por a enfrontar-se a determinades situacions verbals. Poca participaci a classe. Timidesa extrema.

Consells per als mestres

Saber escoltar lalumne sense donar-li pressa. Donar-li temps per parlar, per que pugui expressar cmodament el

missatge. No interromprel quan parla ni deixar que ho facin els altres. Respectar elstorns de paraula. Formular-li les preguntes una a una i noms les necessries. Modificar el propi llenguatge per no accelerar i evitar ritmes vertiginosos . Parlar-li amb frases curtes i amb un llenguatge fcil, s a dir, adequat a la

seva edat. No dir-li: para, torna a comenar, parla a poc a poc. Aquesta mena de

correccions augmenten la tensi. Utilitzar, simultniament la comunicaci no verbal: acaronar-lo, mirar-lo,

tocar-lo, acceptar-li jocs no verbals. La disfluncia pot passar inadvertida a lescola per que lalumne no fluent,

no parla o ho fa poc.


8/21


5

4.2. Durant leducaci primria i secundria

Els alumnes disfluents en aquesta edat no noms fan repeticions, prolongaci

marcada de sons o tensi al parlar, sin que a ms a ms desenvolupen totauna srie dactituds per evitar el bloqueig o repeticions. Les actituds s la formadevitar les situacions temudes de llenguatge que utilitza la persona disfluent.Per exemple: si l'infant sap que es travar en llegir, evita fer-ho en veu alta; siva a comprar a una tenda, deixa que un altre demani per ell; si sap quedeterminada persona de la seva famlia o lescola li fa augmentar el bloqueig,evita parlar-hi; etc.

Les habilitats socials, emocionals i cognitives a leducaci primria estan moltinfluenciades per lactitud dels pares. Els infants saben ara que a ms a ms detenir als seus pares, forma part dun grup social i comena a ser important per

a ell ser considerat igual als altres dins del grup. El nen i la nena quetartamudeja sovint senfronta a una no inclusi dins del grup , ser en el punt demira de mofes i bromes. Davant daquesta dificultat social sent la necessitatdocultar el bloqueig desenvolupant una srie dactituds per poder assolir-ho. Elnen se sent avergonyit i diferent per la seva tartamudesa.

Aquests infants necessiten ajut. s important que hi parlis en privat i li expliquisque com a educador la seva disfluncia no et molesta, que vols que parli persaber com se sent, qu pensa i quines coses li interessen. Si li parles daquestamanera ell sabr que lentens i acceptes la seva disfluncia. s molt importantper a lalumne en aquesta etapa, sentir-se acceptat, i comprs pel seu

educador. Aquesta relaci sincera marcar notablement el seu futur. Els adultsque tartamudegen, majoritriament coincideixen en haver tingut un pas perlescola difcil i traumtic, sobre tot per la incomprensi dels educadors i lesmofes dels companys/es.

Consells pels mestres i professors:

Tingueu present que la tartamudesa no afecta la capacitat intellectual deles persones. Que un alumne sigui disfluent no significa que no estiguicapacitat per aprendre.

L'infant no ha devitar tartamudejar. Permeteu que tartamudegi el msnatural i cmodament possible i amb la menor tensi. Si evita tartamudejar, lautoestima queda influenciada pel problema de

comunicaci i aix desencadena actituds vicioses. No lestimuleu a que realitzi cap artifici per evitar el bloqueig: colpejar amb

els peus, espetegar els dits, respirar profund, etc. Aix porta a nodrir-los Doneu-li tot el temps necessari per parlar. Descobrireu que lansietat s nostra esperant que acabi. Valoreu ms el contingut que la forma, demostrant molt inters en el que

diu i no en com ho diu. No realitzeu observacions o correccions en la parla.

No heu dinterrompre el seu missatge. No completeu el que diu o acabar-lila frase. Escolteu-lo relaxament sense crtica ni judici.


9/21


6

Destaqueu els aspectes valuosos de la seva personalitat davant dels altrescompanys/es.

Estimuleu-lo a que participi en discussions i tasques en grup, propiciar la

cooperaci. No avalueu constantment el seu comportament verbal. No li demostreu que

esteu pendents del seu bloqueig. Doneu-li suport i comprensi dins de laula. Afavoriu els jocs teatrals on adopti diferents rols. No lobligueu a actuar en las festes escolars, per s estimuleu-lo a que ho

faci. Feu-li veure que ell tamb pot participar com tots els seuscompanys/es. Aix augmenta molt lautoestima. Pregunteu-li si volparticipar.

Linfant que tartamudeja es torna molt sensible a all que llegeix a la carade qui lescolta: no poseu cares estranyes ni mostreu ansietat

Podeu preguntar-li: com puc ajudar-te?. Accepteu-lo i estimeu-lo aix, no est malalt, ni s deficient, ni nervis. El

bloqueig retrocedeix quan la comunicaci s essencial i se sent acceptat icmode.

5. Pautes per intervenir a lescola

Davant de les situacions ms habituals que es poden produir als centreseducatius lactuaci dels docent pot ser la segent:

Responent preguntes i llegint en veu alta a classe

Mentre feu preguntes a classe, podeu facilitar a lalumne que tartamudejacertes coses: Inicialment, fins que sintegri en el grup, pregunteu-li noms quanaixequi la ma, feu-li noms preguntes que es puguin respondre en poquesparaules. Si heu de fer preguntes a cadascun dels nens/es de la classe, noestabliu un ordre i procureu que lalumne disfluent sigui dels primers enrespondre, ja que la tensi i preocupaci sincrementen mentre espera el torn.

Indiqueu a tots els alumnes que tindran tant de temps com requereixin perrespondre les preguntes, no exigiu una resposta immediata. La situacidexamen augmenta la tensi.


10/21


7

Respecte a llegir en veu alta, s important que si notes que el nen/a refusallegir o incrementa les disfluncies quan ho fa davant dels companys/es, saconsellable que li pregunteu individualment si se sent incmode i pacteu amb

ell la forma de treballar, podent llegir de dos en dos (tota la classe) o queaixequi la ma quan vulgui fer-ho, evitant aix una situaci particularmentestressant. Aquesta s una de les causes per la que moltes vegades diuentrobar-se malament, per evitar anar al centre educatiu i llegir en veu alta.

Hem de tenir en compte que llegint en veu alta comencen alguns problemes nonoms relacionats en la producci de paraules o sons, sin relacionats amb:

Els interlocutors. Nombre de laudincia. Reacci daprovaci o desaprovaci de linterlocutor. Pressi de temps. Grau de responsabilitat comunicativa. Augment de la demanda: motora, lingstica, emocional i cognitiva

exigida pel missatge. Conductes i pensaments anticipatoris.

Com gestionar les mofes i acudits

Les mofes i els acudits han estat un seris i greu problema des de fa molt detemps pels nens i nenes amb i sense diferncies. Necessitem maximitzar elsesforos per ajudar als alumnes implicats, tant als que sn vctimes de les

mofes com tamb als seus companys/es que es mofen.Un dels problemes ms comuns a que el docent ha denfrontar-se s lesreaccions dels companys/es de linfant amb disfluncies. El riure, les mofes i lesbromes sn molt doloroses per lalumne que tartamudeja ja que paralitzen,angoixen, omplen de ressentiment i tristesa i han de ser eliminades totalment.

Segons estudis de Marilyn Langevin de lInstitut d'investigaci i tractament de latartamudesa (ISTAR) de Canad:

Al 81 % dels nens i nenes amb disfluncies els han fet mofes a lescolaalguna vegada.

El 56 % dels infants quecs, va rebre mofes un cop per setmana o ms, perla seva manera de parlar. Els pares i mares no sn sempre conscients de la intimidaci. La imitaci del nom propi tartamudejat i les seves disfluncies sn la mena

de bromes i acudits ms freqents (Langevin, Bortnick, Martillo i Wiebe,1998).

Quins sn els efectes de les burles en els alumnes amb disfluncies?

Limpacte psicolgic en la infncia de les bromes i mofes en els nens i nenes

amb disfluncies pot ser devastador i mantenir-se fins a ledat adulta.Conseqncia daix pot ser: baixa autoestima, baix rendiment escolar, rebuigsocial, depressi i sentiments dimpotncia i solitud (Neary i Joseph, 1994;Callaghan i Joseph, 1995; Charach, Pepler i Ziegler, 1995). Pels infants que


11/21


8

tartamudegen, aquestes conseqncies sn encara ms greus ja que esprodueix un cercle vicis, a ms burles, major s la lluita amb la parla, per tanttindr ms disfluncies, augmentant aix la vergonya i un desig intens devitar i

amagar el tartamudeig a qualsevol preu.

Com a docents, hem destar molt atents, ja que els nens amb disflunciesgeneralment no explica als adults les mofes a que els seus iguals el sotmetendiriament, perqu temen la venjana del nen renyat , temen que els adultssobre-actun o no-reaccionin, sentin vergonya, por de ser etiquetats com adelators i creuen que els adults no poden ajudar-los (Zarzour, 1994).

Parlant amb la classe sobre les mofes, rialles i bromes

Tots o quasi tots els alumnes de la classe, hauran estat objecte de mofa obroma en alguna circumstncia. El docent podria proposar als seus alumnes,compartir experincies sobre la manera com shan sentit quan van rebre mofes.

Es podria prendre com una oportunitat per parlar amb els alumnes, sobre elrespecte i la comprensi que sha de tenir cap a les Diferncies individuals .

Es poden proposar activitats dinvestigaci de diferents trastorns, i entre elles,la tartamudesa. Podeu tamb llegir contes amb moralitat (en podeu trobar alfinal de la guia).

Si alguns companys/es persisteixen en una actitud burlesca, cridar-los a part iexplicar-los que tenir disfluncies representa un problema per aquell nen onena i que les seves mofes poden agreujar severament el problema. No elscastigueu, no ajuda molt, feu-los comprendre com dequivocat s el seucomportament i com podrien ajudar, si es comportessin duna altra manera.

6. Com interactuar amb un infant o jove que tartamudeja?

En parlar, fes servir un ritme lent i relaxat, per no tan lent que resultiartificial. Sha de parlar a poc a poc i donar-li temps per expressar-se. Si se lidna el model duna forma de parla ms lenta, li ajudar a millorar lafludesa. Quan ladult parla a una velocitat reduda, linfant ha dimitaraquesta parla lenta grcies a la capacitat que tenen els alumnes dajustar-sea linterlocutor durant la conversa. Aquesta s una forma indirectadaconseguir que el nen/a parli ms a poc a poc, sense necessitat de dir-liexpressament.

Escolta amb atenci el que et vol dir. Respon al contingut i no a la forma comho diu.

Mant un contacte visual natural quan estigui parlant. No lapressis interrompent-lo o acabant les paraules per ell. No lajudis completant el que ell vol dir-te. No permetis que els altres ho

facin. Evita fer comentaris com: "Parla ms a poc a poc", "No et posis nervis, etc.

fan que la situaci de parla es torni ms tensa i desagradable i se senti


12/21


9

avaluat en la forma de parlar, creant-li aix ms ansietat i per tant msdisfluncies.

Procura no ser excessivament exigent amb lalumne a laula, generalment els

nens i nenes que tartamudegen sn molt exigents amb ells mateixos. Quan lalumne surti del bloqueig o parli fluidament, no li diguis frases com

"ho has fet b", "Et felicito, ests parlant molt millor". Aix, fa que se sentiavaluat cada vegada que parla.

6.1. Com pot ajudar el docent?

s molt important el paper dels docents en el descobriment daquest trastorn.Els infants passen moltes hores al centre educatiu i de vegades sn ells elsprimers en notar aquesta dificultat. Quan el docent adverteix que un dels seus

alumnes t disfluncies, el primer que hauria de fer s parlar amb els seuspares i mares per tal desbrinar s a casa noten quelcom que pugui semblar-losestrany, si shan preguntat si pot estar passant alguna cosa. Podria ser quehaguessin detectat alguna cosa i en preguntar al pediatra o a algun altrereferent, hagin rebut el missatge que no es preocupin, sha desperar. Enaquest cas el docent parlar de la importncia de realitzar una consultapreventiva quant abans millor, amb un terapeuta del llenguatge especialitzat. Elpitjor que podem fer s esperar, ja que quant ms a prop de linici delsmptoma sintervingui, millor ser el resultat.

Actualment, existeixen mtodes de diagnstic moderns que permeten

diferenciar errors normals de la fludesa, dexpressions que indiquen eldesenvolupament duna tartamudesa; existeixen diferents tipus de tractament idintervenci: decidir si es necessari intervenir directament amb el nen/a(intervenci directa) o fer-ho mitjanant els seus pares i mares (intervenciindirecta/ generalment en nens petits). La intervenci professional preco tper objectiu restablir la fludesa abans de que les estructures del llenguatge esconsolidin amb disfluncies. A partir de leducaci primria, labordatgesorienta a reduir la tensi per poder augmentar la comoditat i facilitat enparlar, conjuntament amb la modificaci de les actituds associades a la sevadisfluncia.

Si la derivaci es concreta i es confirma el diagnstic, ser de fonamentalimportncia per a latenci de lalumne que el docent mantingui un contactefluid amb els professionals especialitzats per a lassessorament i orientacidestratgies i pautes a seguir a laula.

En realitat, com tots ja sabem, no existeix una recepta per tractar un nen/aespecial. Lalumne disfluent, com qualsevol altre s un individu amb la sevaprpia personalitat, necessitats i problemes.

Alguns nens poden no manifestar incomoditat amb la seva disfluncia, mentreque daltres, que potser tenen una dificultat verbal menor, poden mostrar-se

extremadament preocupats i conscients de la seva dificultat des dedats moltprecoces.


13/21


10

A alguns infants disfluents els agrada parlar mentre que daltres prefereixen nocontestar una pregunta voluntriament i senten temor a ser preguntatsinesperadament.

La manera en que com a docent, actus amb lalumne disfluent, estarrelacionada amb el nivell de comoditat que el nen/a et demostri. Si ell o ella esrelacionen confortablement amb els seus companys/es i se sent acceptat, lateva funci com docent ser veure que aix continu malgrat la seva dificultat.Si, pel contrari, com succeeix ms sovint, el nen es nota disconforme, reticent aparlar o llegir en veu alta, rebutja el contacte verbal i/o social; necessita larevisi de les estratgies de participaci a laula.

Com podrs veure, el teu comportament influenciar significativament lesreaccions de lalumne a classe. Si tu acceptes focalitzar la teva atenci sobre

qu es el que el nen/a diu (contingut) i no com ho diu i el tractes amb respecte,la resta de la classe seguir el teu exemple.

Depenent de ledat de lalumne, el docent necessitar parlar amb ell sobre latartamudesa. Cal fer-li saber que sabem de la seva disfluncia i esperemajudar-lo fent la seva classe plaent per a ell. Per aix s necessari que puguisrevisar els teus propis sentiments sobre la disfluncia per actuar duna maneraapropiada amb lalumne a classe.

Habitualment recomanem tractar al nen/a de la forma ms normal que siguipossible. El centre educatiu serveix dentrenament per letapa adulta, on no

rebr tractes especials. Forar-lo a la vergonya o humiliaci seria equivocat,tenir un tracte privilegiat podria estimular una actitud discriminatria, perdenten seguretat i autoestima. Possiblement la millor soluci seria conversar ambell/a, crear una estratgia de forma conjunta; sent til la informaci donada perla terapeuta del llenguatge especialista .

Considera les segents maneres en que els mestres poden reduir la pressicomunicativa:

Disminuir la velocitat al parlar donant a tots els alumnes la sensaci quetenen molt temps.

Tractar de collocar-se al mateix nivell del nen/a, tant en el sentit fsic comlingstic per donar-li la possibilitat duna major comprensi Disminuir la quantitat de preguntes i/o donar-li alternatives en la resposta Fer comentaris sobre aquelles situacions que fan que augmentin la

disfluncia, buscant que el nen se senti ms comprs Utilitzar elements que ajudin a augmentar la fludesa: en general material

familiar que es trobi dins del nivell dhabilitat del nen disminuint lestrscomunicatiu

Evitar aquells que disminueixin la fludesa: interrupcions, competncies perparlar, expressar idees complexes, etc.

Utilitzar els moments de major fludesa per estimular el desenvolupament

de les capacitats lingstiques Tractar de mantenir-se en calma mentre l'infant tartamudeja per donar-li

suport en aquest moment tan difcil


14/21


11

Generalment s recomanable que el docent parli amb lalumne en privat,que li faci saber que la seva forma de parlar no li molesta i que vol ajudar-lo

Decidir junts com fer per que ell participi com els altres sense sentir-se

pressionat.

La tartamudesa s una dificultat en la parla que afecta la comunicaci. Lescolapot arribar a ser estressant per alguns nens/es. Per aquell que t por a llegir enveu alta, a parlar a classe, a respondre preguntes, a actuar, i/o fins i tot aparlar en els esbarjos, pot produir una ansietat particular.

Si tu com a docent pots prevenir o modificar aquests sentiments, si potsaconseguir que lalumne amb disfluncies i els seus pares i mares entenguinque no hi ha res de qu avergonyir-se; haurs fet un gran cam per evitar-li a

una persona un gran sofriment.

El Centre Educatiu s un mbit en el que els infants passen moltes hores al dia,on es produeixen moltes activitats que requereixen de ls del llenguatge i de lainteracci, sent un lloc que pot convertir-se en quelcom traumtic pel nen/a. ElCentre acostuma a ser el lloc on es desenvolupen la majoria de les actituds quetenen els nens disfluents generalment en resposta a les mofes dels seuscompanys.

El docent haur dactuar com integrador, propiciant lacceptaci de latartamudesa, aix com daltres dificultats que tots tenim. La integraci i

lacceptaci ha de comenar pel docent mateix.

6.2. Com parlar del tema amb el grup de pares?

Sens dubte no s exposant l'infant disfluent com un objecte destudi per tots jaque daquesta manera estarem penjant-li un cartell i confinant-lo a un llocdon difcilment podr sortir; en canvi podem parlar de les diferncies odificultats que tots tenim, partint de la idea que per naturalesa som totsdiferents i aix s el que fa ms ric i interessant el nostre mn.

Podem comenar per les dificultats ms comunes com per exemple dificultatsen la visi (ulleres), problemes dentals (ortodncia), dificultats auditives,dificultats en la parla (aqu ens estendrem sobre la disfluncia i les necessitatsduna persona disfluent) passant a altres discapacitats (segons ledat dels nenspodreu incentivar-los a realitzar treballs dinvestigaci sobre diverses dificultats

/ discapacitats per desprs compartir i debatre en grup, tamb podr convidar-se a diferents entitats per poder reflexionar sobre els diferents temes). Cadascpodr parlar des de la seva vivncia i experincia tenint la possibilitat el nendisfluent de parlar sobre ell/a, si aix ho desitja, tamb el docent permetr quees socialitzi el tema integrant la dificultat al grup com qualsevol altra.

Com ms precoment pugui treballar-se la dificultat amb el grup de pares imares (educaci infantil) ms fcil ser la integraci del nen disfluent a la vidaescolar.


15/21


12

Els tem abans mencionats podran abordar-se si la disfluncia ja ha estatdetectada i tant el nen com la famlia estan treballant sobre la dificultat.

La detecci preco de la tartamudesa en un infant petit s vital pel seufutur. Desitgem que com docent, ens ajudis a criar no un nen/aperfecte, sin un adult feli.


16/21


13

7. Bibliografia

La tartamudez tambin va a la escuela

Lic. Davico, Franchini, Ramirez, Reppett

Cuadernillo 2001

El nio que tartamudea en la escuela

Stuttering Foundation of America

cuadernillo 2003

La tartamudez en la escuelaAsociacin Argentina de Tartamudez

cuadernillo 2000

Guia para docentes

Fundacin Espaola de la Tartamudez

Folleto 2002

Stuttering in the classroom

Helln Rind

Artculo.

Teasing and Bullying Unacceptable Behaviour

Istar Marilyn Langevin

The Tab Program 2000

Guia de intervencin logopdica en tartamudez infantil

Alicia Fernandez Ziga

Editorial Sntesis 2005

Manual prctico de tartamudez

Alfonso Salgado Ruiz

Editorial Sntesis 2005


17/21


14

La tartamudez. Naturaleza y tratamiento

Rogriguez Morejon, Alberto

Editorial Herder - 2003


18/21


15

Per a ms informaci o per qualsevol consulta, poseu-vos en contacte amb:

Fundacin Espaola de la Tartamudez

Telfon: 93 237 91 93Horari: de dilluns a divendres de 10.30 a 17.30Correu electrnic: [email protected] Web: www.ttm-espana.com


19/21


16

9.Annex

En aquest annex trobareu tres histries que us poden ser tils pertreballar la diversitat a laula.

Els amics sn joies rares

Aquesta s la histria dun noiet que tenia molt mal carcter.

Un dia, el seu pare li don una bossa de claus i li digu que cada cop queperds la pacincia, hauria de clavar un clau darrera de la porta de la sevahabitaci.

El primer dia, el noi hi va clavar 37 claus.

Les setmanes segents, a mida que ell aprenia a controlar el seu geni, clavavacada cop menys claus a la porta. Amb el temps va descobrir que era ms fcilcontrolar el seu geni que clavar claus i va arribar el moment en que va podercontrolar el seu carcter durant tot el dia.

Desprs va informar al seu pare, que li va proposar que retirs un clau per cadadia que aconsegus controlar el seu carcter.

Els dies van anar passant i el noi finalment pogu anunciar al seu pare que noquedaven ms claus para treure de la porta.

El pare li agafa la ma i el port fins la porta, i li digu: "has treballat dur, fillmeu, per mira totes aquestes marques a la porta. Mai ms ser la mateixa.Cada cop que tu perds la pacincia, deixes cicatrius exactament com les queveus aqu.

Tu pots insultar a alg i retirar desprs el que has dit, per la manera com lihas dit li haur fet mal, i la cicatriu quedar per sempre.

Una ofensa verbal s tan dolorosa com una ofensa fsica.

Els amics sn joies precioses. Ens fan riure i ens animen a seguir endavant. ensescolten amb atenci, i sempre estan a punt per obrir-nos el seu cor.

Els amics sn joies precioses.


20/21


17

La Casa dels Miralls

No ets responsable de la cara que tens, ets responsable de la cara que poses.

Diuen que fa temps, en un poble petit i lluny, hi havia una casa abandonada.

Un dia, un gosset, buscant refugi del sol, va entrar a la casa pel forat dunaporta. Puj lentament les velles escales de fusta, i trob una porta mig oberta.A poc a poc entr a lhabitaci. Va tenir un gran ensurt quan es va adonar quedins de lhabitaci hi havia 1000 gossets ms observant-lo tant fixament com ellels observava.

El gosset comen a moure la cua i a aixecar les orelles poc a poc. Els 1000gossets van fer el mateix. Desprs va somriure i bord alegrement a un dells.

El gosset es qued sorprs en veure que els 1000 gossets tamb somreien ibordaven amb ell. Quan el gosset sort de lhabitaci va pensar: Quin lloc tanagradable! Vindr ms sovint a visitar-lo!".

Uns dies desprs, un gosset rondaire entr a la mateixa casa, i a la mateixahabitaci. Per a diferncia del primer, aquest en veure als altres 1000 gossetses sent amenaat ja que el miraven duna manera agressiva. Llavors comena grunyir; bviament vei com els 1000 gossets grunyien a ell, i els va bordaramb molta rbia i els altres 1000 gossets bordaren tamb a ell.

Quan el gosset va sortir de lhabitaci va pensar: Quin lloc ms horrible!. Mai

ms hi tornar!"

Davant la casa hi havia un vell rtol que deia:"La casa dels 1000 miralls". "Totes les cares del mon sn miralls"...Decideix quina cara tindrs per dins i aquesta ser la que ensenyars. El reflexdels teus gestos i accions s el que projectes davant dels altres. Les coses msboniques del mn no es veuen ni es toquen, noms se senten amb el cor.


21/21


Latuell esquerdat

Un portador daigua de lndia tenia dos grans atuells que penjaven dels

extrems dun pal que portava a les espatlles.

Un dels atuells tenia esquerdes, mentre que laltre era perfecte i mantenia totalaigua al final del llarg cam que anava del rierol fins a casa del seu amo, encanvi latuell trencat, quan arribava a casa noms tenia la meitat de laigua.

Durant dos anys complets aix va ser aix diriament, no cal dir que latuellperfecte estava content de les fites aconseguides, ja que es creia perfecte perdesenvolupar la seva funci. Per el pobre atuell esquerdat estava avergonyitde la seva imperfecci i se sentia miserable per que noms podia fer la meitatde la seva funci.

Desprs de dos anys, latuell esquerdat va dir-li a laiguader: "Estic avergonyit ivoldria disculpar-me amb tu ja que per culpa de les meves esquerdes nomspots lliurar la meitat de la meva crrega i obtens la meitat del valor que hauriesde rebre."

Laiguader en veurel tant trist li digu:

"Quan tornem cap a casa vull que tadonis de les boniques flors que creixen alllarg del cam ". Aix ho va fer, en efecte hi havia moltssimes flors precioses alllarg del trajecte, per de tota manera se sentia trist per que al final, noms

portava la meitat de laigua que hauria.

Laiguader li digu llavors "Thas adonat que les flors noms creixen al teucostat del cam?

Sempre he conegut les teves esquerdes i nhe volgut treure la part positiva.Vaig posar llavors al llarg del cam i tots els dies les has regat, aix durant dosanys he pogut recollir flors per a laltar de la meva mare. Si no fossisexactament tal i com ets, amb tots els teus defectes, no haguessis pogut crearbellesa.

Cadasc de nosaltres t les seves prpies esquerdes. Tots som atuellsesquerdats, per hem de saber que sempre existeix la possibilitat daprofitar lesesquerdes per obtenir bons resultats.

guia_docents.pdf

Documents

Transcript of guia_docents.pdf