Ha passat ja un any des que posaren la primera …Si no és així, té igual, el Dia del Soci al...

CENTRE CULTURAL RAMBLETAHa passat ja un any des que

posaren la primera pedra.

Quan començaran les obres?

BUTLLETÍ DE LA UNIÓ MUSICAL L’HORTA DE SANT MARCEL·LÍ • IIIª ÈPOCA • NÚM. 33 • NOVEMBRE 2008BUTLLETÍ DE LA UNIÓ MUSICAL L’HORTA DE SANT MARCEL·LÍ • IIIª ÈPOCA • NÚM. 33 • NOVEMBRE 2008

CENTRE CULTURAL RAMBLETAHa passat ja un any des que

posaren la primera pedra.

Quan començaran les obres?

Núm. 33 - NOVEMBRE 2008

2

EDITORIAL

uan la revista arribe ales vostres mans no tincni idea del fred que farà.És possible que l’hivern

estacional encara no haja arribat,amb la qual cosa encara estareu atemps de comprar loteria de laUnió. Si no és així, té igual, el Diadel Soci al local social igual hoanem a celebrar. Vine que per a tutambé n’hi ha. De moment potsparar-te a llegir la revista ambcalma i gaudir recordant festes iactivitats diverses a través de lesimatges i les paraules.

Les notícies sobre el CentreCultural Rambleta són d’allò méstristes. Estos dies farà un any queposaren la primera pedra, la segonano l’han trobada i la tercera encaraestan buscant-la. És així com la sen-y o r aAlcaldessapensa com-plir la seuapromesa?

Això noserà incon-v e n i e n tp e r q u ètotes icadascunade les sec-cions de laUnió conti-nuen fent les seues activitats. Entreelles, les actuacions solidàries comla realitzada juntament amb elCentre de Música i Dansa Natzaret.Quin concertàs! De tota manera,res millor que saber que pensa eldirector de la Banda respecte almoment present de la Unió.

“Reviscola Tio Canya, ambgaiato si et fa falta, que a Valènciahas de tornar” (Al Tall). Ja fa diesque sona aquest crit fet cançó,massa i tot. Però poc a poc va fent-se realitat al nostre Barri i la Unión’és testimoni i part. En este any2008, proclamat Any Rei enJaume, s’ha posat en marxa lacampanya “Voluntaris pelValencià”, s’ha iniciat un segoncurset de “Danses Valencianes” iha nascut “La CollaMuixeranguera de Sant Marcel·lí”

formant part de la Muixeranga deValència. No està malament, TioCanya, eh??!!

Bo, no sé vosaltres què en pensa-reu, però diria que hi ha moltescoses sobre les que pensar, dir unesparaules o escriure algunes ratlles.Crec que la “secció d’opìnió” de lanostra revista hauria d’estarcol·lapsada de tant de material per apublicar. Però no és així. I potserperquè dieu que no sabeu escriureen valencià. No hi ha cap problema.Tenim un excel·lent servei de tra-ducció. Podeu escriure en altresllengües i ja farem el possible i l’im-possible per traduir-ho i publicar-ho a la revista NOTÍCIES MUSI-CALS. Sabeu que tenim una subven-ció de la Conselleria d’Educació itambé de l’Acadèmia Valenciana de

la Llenguaper la pro-moció i úsque fem delv a l e n c i à .N ’ e s t e morgullosos. Ip a r l a n td ’ a i x ò :sabeu que fa25 anys ques’aprovà laLlei d’Us iE n s e n y a -

ment del Valencià (LUEV)?Aquesta llei és quasi tan vella comla Unió, però nosaltres anem perdavant. Celebrem-ho.

Potser ara quan escric estes rat-lles és prompte, però no ho seràquan vosaltres esteu llegint-les, aixíque BON NADAL, FELIÇ ANY 2009,i que la crisis la paguen els que laprovoquen i a nosaltres, els pobrestreballadors, i als altres, els méspobres encara de la terra, ens dei-xen en pau. Vos encoratge a què féude les vostres famílies i les vostresllars un lloc d’acollida i al caliu de lavostra solidaritat fem del 2009 unany preciós de record inoblidable:l’any més feliç de la nostra vida(però que ho puga dir tothom i per-tot arreu del món!).

Josep Francesc Blai Duat

Butlletí informatiu de la Unió Musical l’Horta

de Sant Marcel·lí

(C/ Músic Cabanilles, 48 baix - 46017 VALÈNCIA)www.uniomusicalhorta.com

correu-e: [email protected] GRATUÏT. Imprés en paper ecològic.

Dipòsit Legal: V-3958-1997.

Impressió i maquetació: Grafimar Coop. V.

Comissió de Revista:Salvador V. Benlloch i Paco Blai (coordinadors),

Elena Casero, Josep Climent, Inma Coscollá,Ximena Ortega, Joan Quiles, Àngels Rodas i Inés Sáez

Col·laboradors:Ximo Espí, Josep Lluis Rodrigo, Carmina Morellá,

Joan Andreu Quiles, Vicent Soler

Foto portada:Tomás Sánchez

Les opinions manifestades en els diferents articles són responsabilitat dels seus autors.

Col·laboren:Conselleria d’Educació

Acadèmia Valenciana de la Llengua

sumariEditorial . . . . . . . . . . . . . . 2

Coral i Orquestra:

Retrobament . . . . . . . . . . 3

Visita a Malilla . . . . . . . . . 3

Banda/Banda juvenil:

Una banda del carrer . . . 4

Trobada de Patraix . . . . . . 5

Concert fi de curs . . . . . . 5

La Unió i la Llengua:

Voluntariat pel valencià . . 8

Activitats:

Colla muixeranguera . . . . 9

Solidaritat:

Concert per Kiziguro . . . . 10

Entrevista:

Miguel Morellà . . . . . . . . . 12

Instrument:

La trompa . . . . . . . . . . . . . 14

Piccolo divertimento . . . 16

QBon Nadal i Alegria

(i el CCR algun dia)

notícies musicals

3

CORAL I ORQUESTRA

a hem tornat de lesvacances. Alguns denosaltres, sobretot elsqui ja tenim l’arròs pas-sant-se-nos definitiva-

ment com qui diu, hem gauditl’estiu a recer de la flama enyoro-sa de la celebració del desé ani-versari de la coral; és possibleque molts d’aquests nostàlgicshagen vist debilitar-se l’esmenta-da flama, i fins i tot, no és des-cabdellat pensar que alguns, elsmés oblidadissos potser, hagen

Jcontemplat la seua extinció. Tot iaixò, cal dir, que l’acte organitzatamb motiu de dita celebració, vatocar profundament el cor de totsels participants i serà un referentper sempre en la història de laCoral…

L’assaig del dia un de setem-bre no va tindre a penes assistèn-cia de coralistes. Pel que fa a mi,va ser com endinsar-me dins unamar embravida i desconegudasense aparells de navegació. Emtrobava absolutament perdut

davant unes partitures mai estu-diades que calia aprendre en unsol assaig. Vaig encomanar-me atots els sants de la meua devoció,igual que, segons diuen, feien elsvíkings, que es posaven en lesmans “d’Odin” quan la densaboira submergia les seues nausen una espessa i paorosa foscor.No cal dir que a la boda del fami-liar del nostre director no vaiggosar presentar-me.

Després han vingut assajosgastronòmics en els quals enshem fartat de pastissos, coques itota mena de begudes esperito-ses. I és que aquí, a la coral, sem-pre ens trobem dispostos a cele-brar qualsevol cosa i a ningú no lifa nosa menjar-se un tros de cocao beure’s un “xupito”, quan ja lesmanilles del rellotge estan a puntd’assenyalar les dotze de la nit.L’harmonia que es respira dins lacoral és tan palesa que, mentremig món està consumint la pri-mera sonada, els coralistes anemde celebració.

Ximo EspíFoto: Pepe Alfonso

Retrobament post-vacances

issabte, 25 d’octubre de 2008.L’Orquestra de Cambra, dirigida pel nos-tre director Miquel Morellá Asins, parti-cipà en la trobada organitzada per laSocietat Musical del Barri de Malilla,

dins del V Programa de Concerts d’IntercanvisMusicals de 2008. La nostra Orquestra actuà enprimer lloc amb el següent programa:

“Memorias” de África de John Barry i “DanzasFolklóricas Rumanas” de Béla Bartók. La Bandade la Societat Musical Barri de Malilla, sota ladirección de Daniel Belloví Navarro tancà amb“Cándido” de Pascual Piqueras “Tango forToreador” de Herman Snijder i “Miss Saigon” deClaude-Michel Schönberg.

Salva BenllochFotos: Tomás Sánchez

L’Orquestra de Cambra de la UMLH visitala societat musical del barri de Malilla

D


4

BANDA

a ser una vesprada“completa” i prou simp-tomàtica de les nostresarrels, de les nostrescarències i reivindica-

cions, de la nostra qualitat isituació com a banda de músicade la ciutat de València.

Començàrem amb un passaca-rrer, una desfilada, o una mani-festació de barri i en el barri...,tot en una! La música de pasdo-ble duia la festa, la conversa i elssaluts ens ubicaven entre els nos-tres veïns i veïnes, i el final delpasseig li donava sentit de publi-citat i reivindicació a l’acte: Una

vegada més l’Associació de Veïnsi la Unió Musical l’Horta, dosveus col·lectives amb un mateixcontingut: Necessitem i tenimdret a l’Auditori que ens hanpromès i ens hem guanyat!Denunciem que després de la“primera pedra” no s’han rea-

litzat obres que ensdonen a pensar quees va a construir!

Després anàremal local de la Unió aberenar un poquet,perquè eixa mateixavesprada teníem con-cert al carrer.

L’Ajuntament deValència organitzavaa principi de l’estiu,una sèrie de concertsa l’aire lliure a càrrecde les bandes de laCoordinadora deBandes de la nostraciutat. Ho fem de bongust..., però sempre

comentem entre nosaltres opi-nions semblants: • ens sorprèn la poca difusió

que tenen estos actes cultu-rals i

• també ens sorprèn la deficientorganització dels espais quese’ns destinen. Som una banda del carrer,

els nostres orígensens marcaran sem-pre i són motiu d’or-gull i d’identitat.Sempre diem en lespresentacions per-què no s’oblide:Aquesta Bandacomençà a instànciesde la il·lusió, la imagi-nació i l’esforç de laComissió de Culturade l’AAVV de SantMarcel·lí (en la pri-mavera de 1980).

Som una Banda del carrer,volem fer cultura i música al nos-tre barri..., però el carrer no ésun lloc per a fer concerts.

Encara i així, rebérem unregal musical perquè ens agradafer concerts, i fer-los el millor quepodem, i la vesprada del 5 dejuliol, en el carrer, però amb lamillor dignitat i qualitat possible,la nostra Banda ens va a oferir elsegüent programa:

Quan ens anàvem del concert,quedàrem un grup de treballa-dors pagats per l’Ajuntamentpreparant el carrer per a unaprojecció de cinema, que no haviaestat difosa pel barri, i que tam-poc sabíem quina pel·lícula... Valla pena difondre cultura d’a-questa manera? És que costatant fer i difondre adequada-ment?... Sembla que la difusió ila infraestructura estava totadestinada a viatjar a més de 200km per hora a finals d’estemateix estiu!

Inma Coscollà GironaFotos: Conxa Bermell

V

Una banda del carrer… que no hauria de fer concerts al carrer

Crònica de l’actuació de la Banda, dissabte 5 de juliol de 2008

notícies musicals

5

BANDA/BANDA JUVENIL

La Banda de la UMLH en la Trobada de

Bandes de Patraixa Banda de la Unió Musical l’Horta va par-ticipar el passat diumenge 26 d’octubre enla X Trobada de Bandes organitzat per laJunta Municipal de Patraix. Participarencinc bandes: Agrupación Musical Cruz

Cubierta, Agrupación Musical Patraix, SociedadMusical San Isidro, Unió Musical l’Horta de SantMarcel·lí i la Asociación Cultural Falla GeneralBarroso-Litográfo Pascual y Abad.

La Unió Musical l’Horta, va participar en el quartlloc i interpretaren, sota la direcció del MestreMiguel Morellá Asins, “Tarde de Abril” de AmandoBlanquer i “Donde el Águila i la Alondra NuncaVolaran” de James Curnot.

Salvador BenllochFotos: Tomás Sánchez

l diumenge 6 de juliol de 2008, a les setde la vesprada, va tindre lloc el Concertde Fi de Curs de la Nostra Escola. En pri-mer lloc va participar els xiquets i xique-tes del Cojunt Instrumental de l’Escola,

la ja popular Xiquibanda, que interpretaren moltbé www.Bandtime.com i Beethoven Forever de J.de Haan i March Glorius de J. Cacavas. Excel·lentel treball dels menuts i de Juan Carlos LópezLuján.

Durant el descans es lliuraren els diplomes alsalumnes que han finalitza Grau Elemental.També fantàstica, una vegada més, la BandaJuvenil, dirigida també per Juan Carlos LópezLuján. Interpretaren Ammerland de J. de Haan,Tom Sawyer Suite de F.Cesarini, La Cordillera de losAndes de K.V.Malando i Beat, Blues & Swing de K.Platinckx.

Article i fotos: Salva Benlloch

L

Concert de fi de cursde l’Escola

E

tats antagòniques, sinó un binomiamb gran potència tant entre lagent gran com entre la gent jove.Es pot ballar la dansà, gaudir d’unconcert de rock, muntar una mui-xeranga, participar en un corre-focs i compartir taula sense can-viar de plaça ni haver d’amagar nila dolçaina ni el tabal.

També és cert i motiu d’alegriaque, en part, han estat possiblesaquestes Festes Populars per l’in-crement de gent jove en laComissió de Festes Populars2008. Mitja dotzena de joves (xicsi xiques) s’han incorporat a lestasques preparatòries i organitza-tives amb molts bons resultats. Noés cap novetat, ni desvetle capsecret, si dic que la majoria de lagent de la Comissió de Festes estàpels 50 anys d’edat i són pràctica-ment les mateixes des de fa moltsanys (des de sempre). Si portem32 edicions de Festes Populars,vol dir que en tenien sobre 20quan començaren. Així que,ànim!! Tenim molts anys perdavant!!

Altre fet a destacar és quenovament les Festes Populars deSant Marcel·lí estan tenint ressò


6

BARRI/FESTES

er una crònica de lesFestes Populars d’en-guany seria una faenalluïdora només enume-

rant la llarga llista d’actes ques’han fet, perquè les FestesPopulars en la seua 32ª edició hanmarcat una fita important.

Malgrat això i suposant que lamajoria dels qui llegireu aquestarticle heu estat a Festes, no faréeixa retafila d’actes i compartiréamb vosaltres algunes reflexionssobre aquest esdeveniment queanualment ve repetint-se des de faja 32 anys ací al nostre Barri SantMarcel·lí.

En primer lloc destacar que lesFestes Populars han ocupat doscaps de setmana, un de dijous adiumenge i després, l’altre, diven-dres i dissabte. Això és un fet queja feia anys que no passava. Aixòpot llegir-se com un èxit, peròtambé és més faena i més despesaper a la Comissió de Festes.Tornarà a repetir-se?

Una de les causes que hanmotivat esta expansió de lesFestes Populars ha sigut la parti-cipació en el IV Cicle Cultural alvoltant de la dolçaina, el tabal,

Les Festes Populars 2008 (…i en van 32)i el IV Cicle Cultural al voltant del tabal,

la dolçaina, la dansà i el cant

la dansà i el cant. Aquestacol·laboració entres FestesPopulars i Cicle Cultural..., que s’i-nicià en les festes anteriors, any2007 i enguany s’ha repetit, hasigut molt ben valorada per tot-hom per diversos motius: ha injec-tat gent i economia a les FestesPopulars, ha ajudat a recuperar lapresència del fet cultural valenciàen el vessant fester i ha demostratque tradició i innovació, culturapopular i modernitat no són reali-

F

notícies musicals

7

BARRI/FESTESentre la gent activa d’altresbarris de la ciutat de València.Això crec que és degut a 3 factors:(1) el manteniment de les FPsense discontinuïtat, és a dir, laconstància, la resistència: fer fes-tes tots els anys. (2) Participar enel “Cicle Cultural...” que ha provo-cat una major interacció entregent d’altres barris i entitats, por-tant gent ací i anat nosaltres allí(Malva-rosa, Benimaclet, elMicalet, Torrent, el Raval Roigd’Alacant...). (3) I en tercer llocgràcies també al “Cicle Cultural...”hem tingut més pressupost per aFestes Populars. En efecte, aixíper una banda hem pogut mantin-dre actes ja consolidats: revetlla,nit de rock, volta a peu, concert demúsica de banda, paelles... I peraltra banda, gràcies al CicleCultural al voltant de la dolçaina,el tabal, la dansà i el cant hempogut tindre al nostre barri collesde dolçainers i tabaleters que hanposat música a grups de dansesvalencianes, muixerangues,moros i cristians i correfocs, hempogut gaudir de grups de músicajove en valencià (rock, ska...).

No voldria acabar aquestesreflexions sobre les FestesPopulars sense comunicar-vosuna nova, bona i gran notícia: alvoltant de les nostres FestesPopulars i al caliu del “IV CicleCultural al voltant de la dolçaina,el tabal, la dansà i el cant” s’ha for-mat a Sant Marcel·lí la primeraColla Muixeranguera del nostreBarri, que està ajudant a crear ipotenciar la Muixeranga deValència. En aquesta mateixarevista trobareu més informació.

Finalment puc compartirtambé amb tots vosaltres que laComissió de Festes ha deciditreorganitzar-se, reestructurar-sesegons les noves necessitats i lesexperiències d’aquests dos últimsanys. Per això ja han començat areunir-se per a avaluar i progra-mar les Festes Populars 2009.Nova gent està incorporant-se, laqual cosa és un bon senyal. Ànim,el futur està servit!

Josep Francesc Blai DuartFotos: Vicent Soler

i Tomás Sánchez


8

LA UNIÓ I LA LLENGUA

Voluntariat pel Valenciàols aprendre a parlar envalencià?

Vols ensenyar a par-lar a algú en valencià?

Amb aquestos interrogantss’ha iniciat una campanya perfacilitar l’aprenentatge del valen-cià parlat a persones que no ensaben, o saben poc, i volen arribara poder expressar-se en la nostrallengua. Divendres 26 de setem-bre es presentà el projecte al localde la Unió Musical l’Horta i el dia17 d’octubre ens reuníem de nouper a presentar les parelles.

Vols participar-hi?En què consisteix l’activitat?Es tracta de conversar. Les

converses es fan per parelles.Aquestes es formen de la següentmanera: un o una es pot apuntarcom aprenent o com voluntari/aensenyant. En una fitxa especifi-ques les teues disponibilitatshoràries, els teus coneixements,els teus gustos i si prefereixes quesiga home o dona el teu o la teuaconversador/a. Amb les fitxes quees recullen es fa el creuament dedades per arribar a la formació deparelles, sobretot atenen a lescompatibilitats horàries.

Una vegada constituïdes lesparelles es fa la presentació de les

V mateixes i es donen unes orienta-cions per a les sessions de con-versa: aquestes han de ser envalencià i es comprometen a fer10 sessions, una a la setmana. Elstemes i el lloc on conversar hodecideixen les parelles, bé en eldia o d’una setmana per a l’altra.A títol orientatiu hem donat unssuggeriments de temes: el meuofici, el meu barri, el meu poble,aficions, temes d’actualitat, fes-tes, vacances, la família, els men-jars... Hi ha la possibilitat de par-lar de determinats temes en el

context apropiat, per exempleanar al mercat a parlar de fruites,verdures, carn, peix..., o parlar devegetació a un parc, p. e. al Parcde la Rambleta.

El dia de la presentació es vanconstituir 20 parelles. Hi havia20 ensenyants i 21 aprenents. Vaquedar una persona, que voliaconversa de matí, sense parella.Però es procurarà resoldre per-què, una vegada iniciat el procés,l’activitat continua oberta anoves incorporacions.

Les 20 parelles es van formaramb persones de diferent pro-cedència i nivells de coneixementde la llengua. La majoria eren d’o-rigen valencià, amb alguna gent

que l’havia escoltat al si de la seuafamília, però a ell o ella no li l’ha-vien parlat, altres de comarquescastellanoparlants o d’altrescomunitats (Castella La Manxa iAragó), alguns vinguts d’altrespaïsos: Xile, Romania i Albània. Atots ells benvinguts i benvingu-des.

Cal dir que hi havia molt bonambient i ganes d’encetar les con-verses. A hores d’ara, una vegadainiciada la primera presa de con-tacte, ens co-muniquen la satis-facció que estan vivint les duesparts de la parella. Com va dirVicent Moreno en la presentacióde l’acte, aquestes converses pro-dueixen bons efectes secundaris,com pot ser crear amics i amiguesi gaudir del plaer de parlar ambuna persona sense més preten-sions que fer rodar les paraulesen ambdós sentits.

Hem quedat el dia 9 de generde 2009 per a fer la valoració.Mentrestant si algú o algunavoleu sumar-vos al projecte,podeu adreçar-vos a qualsevol deles entitats que donen suport a lainiciativa i vos posaran en contac-te amb la persona que coordinal’activitat, en concret amb la per-sona que signa l’escrit.

Les entitats que han fet possi-ble tot açò han sigut l’Associacióde Veïnes i Veïns de SantMarcel·lí, la Unió Musical l’Horta iels col·legis del barri amb ensen-yament en valencià, RamiroJover i Sara Fernández, llocs onpots adreçar-te per apuntar-te.

Voluntariat pel Valencia és unprojecte que funciona arreu delPaís Valencià, posat en marxa periniciativa dels membres de laFederació d’Escola Valenciana,amb la col·laboració de l’AcadèmiaValenciana de la Llengua. Si envoleu saber més o contactar hopodeu fer mitjançant l’adreçawww.voluntariatpelvalencia.orgo telèfon 902 430 237.

J. Antoni FrancésFotos: Tomás Sánchez

notícies musicals

9

ACTIVITATS

es muixerangues sónun fet cultural valenciàde llarga tradició. Commoltes de les coses nos-

trades, poc a poc anaren perdent-se per diversos motius: prohibi-cions, menyspreu, malmira-ment... (què trista és la nostrahistòria durant tants anys de sot-metiment cultural). Com a mos-tra, i mai els ho agrairem prou,ens quedà la Muixerangad’Algemesí. Però de fa uns anysençà noves forces culturals s’handirigit cap a la recuperació d’a-quest ball tan valencià. A horesd’ara, a més de la veterana jaesmentada, podem comptar ambEls Negrets de l’Alcúdia, El Locosde l’Olleria, La Nova d’Algemesi,La Construcció de la Safor, laMuixeranga de Sueca, LaMojiganga de Titaguas, i d’altresen procés de consolidació. La mui-xeranga està viva i ja sona pertotarreu del País.

També a la ciutat de Valènciasonen dolçaines i tabals a ritmede muixeranga. El treball que desde fa un parell d’anys ve realit-zant-se en distints barris de laciutat, ha arribat al nostre barri,a Sant Marcel·lí, i ha començat adonar fruits. Aquesta és un poc lahistòria resumida.

La presència de laMuixeranga de València en lesFestes Populars 2007 provocàadmiració i sorpresa entre lagent del barri. A partir d’aques-ta experiència, durant el curs2007/08, el C.P. Sara Fernándezdins de la seua SetmanaCultural organitzà un Taller demuixeranga que tingué unagran acollida entre l’alumnat iles seues famílies. Aquest fet ensmotivà a organitzar novamenten el marc de les FestesPopulars i com a activitat del IVCicle Cultural un Taller deMuixeranga. El taller es rea-litzà el dissabte 13 de setembreal Pavelló esportiu del C.P.Ramiro Jover. L’activitat, a

càrrec de membres de laMuixeranga de València i de laMuixeranga Els Negrets del’Alcúdia, fou un èxit. Una sei-xantena de persones de totes lesedats, famílies senceres, joves,etc. hi acudiren. I el millor detot: es va decidir fer un grup pera eixir a actuar a l’endemà enles Festes Populars, juntamentamb Els Negrets de l’Alcúdia.Eixa és la crònica del nostre nai-xement.

La nova, bona i gran notícia ésque al voltant de les nostresFestes Populars 2008 i al caliu del“IV Cicle Cultural al voltant de ladolçaina, el tabal, la dansà i elcant” s’ha format al nostre barrila primera Colla Muixeranguerade Sant marcel·lí, que està aju-dant a formar i potenciar laMuixeranga de València.

La Colla de Sant Marcel·lí (oMuixeranga de Sant Marcel·lí) jaés una realitat, xicoteta, inci-pient, però realitat. La primeraactuació pública fou, com ha que-dat dit, el diumenge 14 de setem-bre de 2008, en Festes Populars,juntament amb Els NegretsMuixeranga de l’Alcúdia, als quiconsiderem com els nostrespadrins. Després, el dissabte 27de setembre 2008, també amb ElsNegrets de l’Alcúdia, actuàrem ala Malva-rosa. I des d’aleshoresno hem parat d’assajar i créixer.Vos anime a participar en la CollaMuixeranguera de Sant Marcel·lí.Actualment assagem cada dissab-te pel matí al pavelló poliesportiudel CP Ramiro Jover, podeu acos-tar-vos i mirar, i fer pinya i...També podeu preguntar enl’Associació de Veïnes i Veïns o enla Unió Musical l’Horta, que sónles entitats d’on hem tret la força,són com els nostres compares.Amunt i avant!

Josep Francesc Blai DuartFotos: Pilar Faulí i Tomás Sanchez

L

Muixeranga de València Colla de Sant Marcel·lí


10

SOLIDARITAT

Concert per al poble de Kiziguro a Rwanda

ctubre va arribar carre-gat de concerts. Vamcomençar el dissabte 18d’octubre afinant lesveus. La Coral es va unir

a la Primera trobada coral, junta-ment amb el Cor de la Vila deGodella, el Cor Lambert Alonso iel Cor Nabucco. El concert es vacelebrar en el Saló d’actes de laMancomunitat Barri del Crist pera commemorar el primer aniver-sari del cor organitzador: el CorNabucco. Va ser un concertentranyable que va finalitzar ambla interpretació d’un cant comú.Per a aquesta ocasió es va triaruna composició que venia comanell al dit per a la commemora-ció: el famós Brindis de Mozart.

El diumenge següent, dia 19,vam poder assistir a un ConcertSolidari en el Palau de la Música.Un acte organitzat pel centre deMúsica i Dansa de Natzaret i La

OUnió que va contar amb el recol-zament del Palau de la Música ide la fundació Concòrdia.

Un acte en què ambdós barris,Natzaret i Sant Marcel·lí, a travésde les seues agrupacions musi-cals, i l’Associació de Veïns, dona-ven un mostra, una vegada més,del seu esperit de compromís isolidaritat amb els més necessi-tats i que va servir per a recaptarfons per al projecte que està por-tant a terme la FundacióConcòrdia en la població ruande-sa de Kiziguro.

En l’acte va estar present elpresident de la Coordinadora deBandes de Música de la ciutat deValència, José Vicente GarcíaAlapont, que va fer lliuramentd’un taló en nom de la coordina-dora per al Projecte de Kiziguro.

En la primera part i desprèsde la lectura d’un poema, vanactuar les corals que van demos-

trar les seues qualitats musicalsamb un magnífic repertori, ple decolor, ritme i emoció.

A continuació va intervenir laBatucada del Centre de Música deNatzaret, amb l’obra De Brasil aÀfrica: recull de ritmes afrollatins.Aquesta és la seua presentació:

La idea va sorgir a partird’una moguda que l’Associació deVeïns i Veïnes del barri va mun-tar durant una de la llarga histò-ria de protestes a favor del tras-llat de la fàbrica d’oli fora deNatzaret. Tendes de campanya,molta animació i en una de lestendes, un improvisat conjuntd’instruments de percussió. Unsmesos després, a l’octubre del2000 el Centre de Música creavael grup de batucada dirigit perVicent Roig

Com a objectiu principal esproposava ser instrument ani-mador en mobilitzacions a favor

notícies musicals

11

SOLIDARITAT

de causes justes. Es va decidiranar de color negre com a símbolde dol per les víctimes causadespel sistema en tot el món.

La Batucada, amb el seu ritmevibrant, la implicació dels músicsi de tota la gent de la sala, va ferque l’ambient creat per les coralsfora en augment.

En la segona part, després deles paraules d’agraïment de laFundació Concòrdia, van inter-vindre les bandes de música. Enprimer lloc la Banda de la UnióMusical L’Horta que va interpre-tar dues composicions amb clarareferència a Àfrica: Memorias de

esdeveniment lúdic. La música,com ha quedat demostrat nom-broses vegades, ha de servir pera unir, per a aconseguir punts detrobada entre els pobles, per adonar a conéixer els problemesque ens envolten, la situació delsmés desfavorits, dels pobles, comKiziguro que, encara que allun-yats del nostre propi entorn,existeixen.

Per tots eixos motius, és lanostra obligació continuardonant la nota.

Elena CaseroFotos: Tomás Sánchez

África i El rugir del kimbo.Seguidament El Centre va inter-pretar El Muñeco de trapo, unaxicoteta fantasia per violí i banda,tenint com a soliste a AlexandreMolina Solis, músic de la bandatambé. Seguidamente, abans delcant comú, la Suite del musical,Tintín.

Per a finalitzar el concert, lesdos corals i la banda del Centrede Música i Dansa de Natzaretvan interpretar El cor d’esclausde l’Opera Nabucco de GiuseppeVerdi, el cant de llibertat d’unpoble sotmés.

La música no és només un


12

Lluny del Certamen, lluny de la Banda

ENTREVISTA

ra estrany trobarMiguel Morellà sol i noocupat en alguna cosao altra. M’apropí, elvaig saludar i el vaig

advertir que estava sota unaentrevista per al properNoticies Musicals. Per dir algu-na cosa que iniciara una con-versa entre nosaltres, se’m vaocórrer demanar-li una valora-ció objectiva de la interpretacióde la Banda de “Memorias deÁfrica” i “El Rugir del Kimbo”en el Concert Benèfic.

MM – Durant la interpretacióm’haguera agradat desdoblar-meper a poder escoltar la banda desde l’auditori i així valorar-lamillor, però per desgràcia no espot. Amb tot, des del lloc deldirector escolte cadascuna de lesinterpretacions dels músics i etpuc dir amb orgull que van estarmolt encertats en aquesta actua-ció.

SB – Si atenem al so, a lamanera de sonar una banda demúsica (siga de la secció quesiga), com les podríem qualifi-car? I en quina qualificació que-daria la nostra?

MM – Un músic imparcial hau-ria de tindre en consideracióalguns (per no dir molts) factors:l’afinació, la rítmica, els planssonors i quan mirem cadascúdels músics estan les caracterís-tiques que acabe de citar més lasensibilitat que es transmetentre l’intèrpret i el director. A lasegona pregunta et puc contestarfàcil; la resposta ja la sabem:SOM CAMPIONS DE LA COMUNI-TAT. En la nostra Banda, de totesaquestes qualitats, en tenim mol-tes, però TOTES són millorables.

SB – Què coses són importantsper a tindre en compte en la nos-tra Banda?

MM – Per a mi és important(no només com a director en laUnió, sinó també com a músic de“La Artesana” de Catarroja) quequan arriben a adults, homes idones, després d’haver crescut

E

ací com a músics i com a perso-nes, no abandonen la SEUABANDA, perquè si ho fan així, laSEUA BANDA sempre estaràcomençant.

Quant al rumb que ha de fer laBanda, no volguera que s’oblidemai allò que el meu bon i granamic Octavio Hernández (pare)sempre ha dit: que una Banda hade seure sobre un lloc estable. Éscom si estiguera sobre una taulaamb tres potes que mantenen elseu equilibri: la directiva, elsmúsics i el director. Si es trencauna, la Banda cau. Crec que laUnió Musical l’Horta està benasseguda en aquestes tres potes,amb la qual cosa, continuaremamb sentit ascendent.

SB – Us agradaria ser una d’a-questes bandes simfòniquesgrans com les que participen enles seccions més importants delscertàmens internacionals?

MM – Nosaltres ja som unabanda simfònica des del momentque la Banda ha inclòs instru-ments de corda. No obstant, bé,és important arribar a ser unabanda simfònica de 120 músics(primera secció) o 160 (secciód’honor), tant de bo! Però, perdamunt de tot, sempre estaràpoder transmetre les nostressensacions i fer-les arribar al cory a la sensibilitat d’aquells que

ens escolten.SB – Que demanes dels músics

en este camí que fa la Banda?MM – La meua intenció no és

exigir als músics, sinó fer-loscòmplices d’un treball d’equip iconvèncer-los que amb treball ivoluntat ho poden aconseguir. Elproblema és que la realitat, l’en-torn social, els requereix per aaltres menesters. No obstant, calcontinuar creixent. Si creix elnúmero d’alumnes creixerà elnúmero que estudia al conserva-tori, hi hauran més en el graumitjà i el grau superior, la qualcosa és desitjable, per descomp-tat. Amb tot, tampoc no vull quemai ens oblidem dels músicsamateurs. La seua aportació d’es-tima i el seu valor humà és unexemple per a la resta de músics.Els joves que s’incorporen hand’alimentar-se dels valors queestan en els seus companys vete-rans.

SB – Amb gent més preparada,podríeu tocar peces més difícils.

MM – Bé, el repertori queestem tocant ja té la seua dificul-tat tècnica i és molt divers.Interpretem l’obra de moltsautors i això implica que tambésón molts els solistes que partici-pen. Moltes entitats musicalsadmiren la quantitat i varietat depeces del nostre programa.

notícies musicals

13

ENTREVISTA

seua música. No obstant això,nosaltres som molt agosarats(Ravel, Kachaturian,Tchaicovsky, etc.).

Cal tenir en compte que lesobres que has esmenat són obresorquestrals (escrites per a serinterpretades per OrquestresSimfòniques de professionals. Noobstant, nosaltres, amb la creacióde la nostra Orquestra deCambra, com he dit, ja esteminterpretant repertori escrit per

a orquestra i hem pogut compro-var la bona acollida que hemrebut. L’Orquestra de Cambra ésuna molt bona opció que cal teniren compte.

SB – Per a acabar, que t’agra-daria dir que no he preguntat?

MM – Simplement desitjarque els nostres músics senten lamúsica com jo la sent i aconse-guir que facen la UNIÓ seua, prò-pia, que la defensen en qualsevollloc i que se senten orgullosos deser components d’aquesta granfamília que és LA UNIÓ MUSI-CAL L’HORTA DE SANT MAR-CEL·LÍ.

Salva BenllochFotos: Tomás Sánchez

seccions de la Unió i, qui sap?Potser puguem tindre unaorquestra dins de 10 anys, lle-vant-li l’apel·latiu de “cambra”.

MM - L’Orquestra de Cambra,ara per ara, és una magníficaopció. Nosaltres, amb la nostra, japodem incloure un repertori nou.Pot ser algun dia puguem inter-pretar una obra de caràcterorquestral. Però açò passa peldesenvolupament de l’Orquestrade Cambra.

SB – Quina de les obres que etpropose a continuació t’agrada-ria interpretar:

a) “L’Ocell de Foc”d’Stravinsky b) “La SetenaSimfonia” de Beethoven c) “LaQuinta Simfonia” de Tchaikovskyi d) “El Mar” de Debussy

MM – El repertori de la Banda,actualment és molt extens, peròper a poder interpretar “L’Ocellde Foc”, no solament es necessi-taria una Banda gran, sino unamolt “professional”. No vullmenysprear els nostres músics(que són els millors de laComunitat). El que dic és queStravinsky no pensava que unmúsic amb només 4 o 5 anys d’es-tudi haguera d’interpretar la

SB – I què passa amb elcarrer?

MM – Què vols dir? El treballde la Banda al carrer (moros icristians, processons, cercaviles,etcètera)? Quan hem tingut unadesfilada important, la Banda hasigut admirada i aplaudida alcarrer. Les actuacions al carrerpoden sonar molt bé gràcies altreball que es fa.

SB – Com d’important es faque es construïsca el CentreCultural!

MM – No només per a laBanda i per a la Unió: elCentre Cultural és impres-cindible per a tot el Barri.

SB – I de la Junta, ques’espera? Cursos d’estiu?Viatges?

MM – Teniu un bon equip.És important que la Juntacontinue treballant com finsara. No obstant, si la junta fapropostes en el sentit que tuhas comentat, caldriacomentar-ho amb els músics.M’agradaria poder partici-par en un certamen com elde Kercrade. Becar cursosd’estiu o d’hivern seriatambé molt important.

SB – I el director? Quinessón les seues metes? Té elsseus referents entre altresbandes més grans, altresagrupacions musicals?

MM – Els que em cone-gueu, sabeu que la meuatasca, el meu treball, en totes lesentitats que he estat, ha sigut sermés pedagog que director. Laidea que sempre he intentattransmetre al músic o a la músi-ca és que sempre ha de mirar unreferent millor, a aquest tipusd’orquestres, a altres solistes, aaltres bandes, grups de cambra,etcètera, perquè d’alguna mane-ra, troben motivació, senteninquietud per aconseguir tocarun determinat concert o sonata osolo que els va a exigir un esforç,una millora. Tal i com podemcomprovar, d’aquesta maneraestem aconseguint arribar a lesmetes que ens proposem.

SB – La junta ha de continuartreballant també per la resta de


14

INSTRUMENT

La trompa: un instrument d’origen campestre

HISTÒRIA DE LA TROMPALa trompa o corn de caça és

un instrument realment curiós.És el resultat d’una llarga tradi-ció d’instruments de crida quees remunten fins i tot més enllàde les civilitzacions de Grècia iRoma.

Així doncs, hem trobat que latrompa està emparentada ambla gran varietat de corns queexisteixen, fabricats bé a partirde banyes d’animals buides osimplement de la caragola d’uncrustaci. A l’imaginar aquestespeces, de ben segur que ens hanvingut al pensament imatges depel·lícules o llibres d’història onapareixen personatges míticstocant el corn de caça o la cara-

gola. Era lamanera quees feia serviren tempsremots per acomunicar-se a distàn-cia, donarl ’ a l a r m a ,convocar elpoble per alluitar o sim-plement pera caçar...

Doncs bé,aquest cornprimitiu, va

anar adoptant de manera pro-gressiva la forma circular queté a l’actualitat per comoditatde l’executant, ja que era mésfàcil de transportar al muscle osota el braç, a més de facilitar elseu maneig en la cacera i mun-tant a cavall.

Les trompes antigues erenmés senzilles que les modernesi el canvi de to s’aconseguianomés pels llavis.

El nom de trompa deriva del

terme grec strombós o caragolde mar, el què no és d’estranyardonat el seu origen. No obstant,la utilització musical de l’ins-trument no va començar fins a

finals del segle XVII a França,en l’època de Lluís XV. A poc apoc es va anar estenent a altrespaïsos com Anglaterra iAlemanya.

En aquell moment, la trompaera un instrument molt vincu-lat a la vida cortesana i a lescaceres reals a cavall, ja que elsseus sons dolços, serens i miste-riosos, també eren moltpotents. Però, la seua integra-ció total en l’orquestra no es vadonar fins el romanticisme.

COM EVOLUCIONA L’INS-TRUMENT

Les trompes antigues s’ano-menaven trompes naturals isols podien tocar els harmònicsde la nota fonamental. Va serl’ús de “corbes”, és a dir, sec-cions del tub de diferent longi-tud, les que variant la llargàriade l’instrument, aconseguirenmillorar-lo tècnicament,variant l’altura dels sons natu-rals.

Serà al voltant de 1815, quanla incorporació de tres vàlvuleso pistons permetrà a la trompatocar en diferents tons, el què laconvertirà en un instrumentdiferent, completament cromà-tic per primera vegada.

A més, serà la manera d’in-terpretar els músics les peces,ficant la mà dreta en el pavelló,el què definitivament augmen-tarà les seues possibilitats per a

LA TROMPA: UN INSTRUMENT D’ORIGEN CAMPESTRE

HISTÒRIA DE LA TROMPALa trompa o corn de caça és un instrument realment curiós.

És el resultat d’una llarga tradició d’instruments de crida que es remunten fins i tot més enllà de les civilitzacions de Grècia i Roma. Així doncs, hem trobat que la trompa està emparentada amb la gran varietat de corns que existeixen, fabricats bé a partir de banyes d’animals buides o simplement de la caragola d’un crustaci. A l’imaginar aquestes peces, de ben segur que ens han vingut al pensament imatges de pel·lícules o llibres d’història on apareixen personatges mítics tocant el corn de caça o la caragola. Era la manera que es feia servir en temps remots per a comunicar-se a distància, donar l’alarma, convocar el poble per a lluitar o simplement per a caçar...Doncs bé, aquest corn primitiu, va anar adoptant de manera progressiva

la forma circular que té a l’actualitat per comoditat de l’executant, ja que era més fàcil de transportar al muscle o sota el braç, a més de facilitar el seu maneig en la cacera i muntant a cavall.Les trompes antigues eren més senzilles que les modernes i el canvi de to s’aconseguia només pels llavis.El nom de trompa deriva del terme grec strombós o caragol de mar, el què no és d’estranyar

donat el seu origen. No obstant, la utilització musical del'instrument no va començar fins a finals del segle XVII a França, en l’època de Lluís XV. A poc a poc es va anar estenent a altres països com Anglaterra i Alemanya. En aquell moment, la trompa era un instrument molt vinculat a la vida cortesana i a les caceres reals a cavall, ja que els seussons dolços, serens i misteriosos, també eren molt potents. Però, la seua integració total en l’orquestra no es va donar fins el romanticisme.

COM EVOLUCIONA L’INSTRUMENT Les trompes antigues s’anomenaven trompes naturals i sols podien tocar els harmònics de la nota fonamental. Va ser l’ús de "corbes", és a dir, seccions del tub de diferent longitud, les que

variant la llargària de l’instrument, aconseguiren millorar-lo tècnicament, variant l’altura dels sons naturals.Serà al voltant de 1815, quan la incorporació de tres vàlvules o pistons

Trompa vienesa

Corn de caça

Trompa natural








Trompa vienesa

Corn de caça

Trompa natural








Detall de les corbes del tub Embocadura Pistons

Trompa vienesa

Corn de caça

Trompa natural








Trompa vienesa

Corn de caça

Trompa natural

notícies musicals

15

INSTRUMENT

tocar més notes i interpretarmoltes melodies. La mà farà lafunció de la sordina, ja quedepenent de la posició d’aques-ta el timbre de l’instrumentvariarà.

Amb l’altra mà se subjectaràl’instrument i s’accionaran lesvàlvules que donaran lloc elsdiferents sons.

PARTS DE LA TROMPALa trompa està formada per

un tub cònic de metall que s’en-rosca i acaba en un pavellóobert en forma cònica o campa-na. Comença en el tudell -l’inicidel cos de l’instrument- en elqual es col·loca l’embocadura(peça de metall mòbil).

I els pistons, normalment,són 3 vàlvules, cadascuna con-nectada amb un tub comple-mentari, que permet augmen-

tar la llargà-ria del circuïtgeneral, pro-duint així lesd i f e r e n t snotes.

En el seuextrem s’hipoden incor-porar diver-sos tipus desordina pervariar el so.

CURIOSI-TATS DE LA TROMPA

La trompa o corn francés ésun instrument versàtil queabasteix una tessitura moltàmplia amb pocs pistons. Eltimbre de la trompa és molt rici expressiu, des de sons suaus idolços fins aspres i durs. Devegades, l’intèrpret ha de tocarnotes tapades, per a la qualcosa col·locarà fortament la màdintre de la campana. El signeusat per a les notes tapades és“+”. Quan la nota s’ha de tocarnormalment es dibuixa un cer-cle “0” obert damunt de lamateixa.

El so es produeix per lavibració dels llavis en l’interiorde l’embocadura, per l’acció dela pressió de l’aire. Aquest es varefinant fins arribar al pavellóon s’emet a l’exterior.

Es troba molt difosa latrompa doble que —mitjançantl’aplicació d’un cilindre espe-cial— pot ser afinada en Fa oen Si b agut segons les neces-sitats de l’executant. Aquestaté una quarta vàlvula quesitua l’instrument en Si b(una quarta més alta que latrompa en Fa).

La trompa moderna té unalongitud de tub d’uns cincmetres, incloent vàlvules, enca-ra que semble un instrumentmenut.

És un instrument transposi-tor, el què significa que el soreal és diferent a l’escrit. Engeneral, el so real de la trompaestà una quinta més baixa quela notació indicada en la parti-tura.

Són fetes de coure o llautócromat.

És per tot això que els com-positors de totes les èpoques lihan dedicat un paper impor-tant dins les seues obresorquestrals. Des d’ací ens atre-vim a suggerir: Concerts per atrompa, de W. A. Mozart. Perei el llop, de S. Prokofiev.Nocturn (4 trompes), de N.R i m s k y - K o r s a k o v .Konzertstück, de R. Schumanni Pavana per a una InfantaDifunta, de M. Ravel.

A gaudir de la trompa, amicsi amigues!

Inés-R. Sáez Martí








Trompa vienesa

Corn de caça

Trompa natural








Trompa vienesa

Corn de caça

Trompa natural

permetrà a la trompa tocar en diferents tons, el què la convertirà en un instrument diferent, completament cromàtic per primera vegada. A més, serà la manera d’interpretar els músics les peces, ficant la mà dreta en el pavelló, el què definitivament augmentarà les seues possibilitats per a tocar més notes i interpretar moltes melodies. La mà farà la funció de la sordina, ja que depenent de la posició d’aquesta el timbre de l’instrument variarà. Amb l’altra mà se subjectarà l’instrument i s’accionaran les vàlvules que donaran lloc els diferents sons.

PARTS DE LA TROMPA

La trompa està formada per un tub cònic de metall que s’enrosca i acaba en un pavelló obert en forma cònica o campana. Comença en el tudell -l’inici del cos de l’instrument- en el qual es col·loca l’embocadura (peça de metall mòbil).I els pistons, normalment, són 3 vàlvules, cadascuna connectada amb un tub complementari, que permet augmentar la llargària del circuït general, produint així les diferents notes.En el seu extrem s’hi poden incorporar diversos tipus de sordina per variar el so.

CURIOSITATS DE LA TROMPA

La trompa o corn francés és un instrument versàtil que abasteix una tessitura molt àmplia amb pocs pistons. El timbre de la trompa és molt ric i expressiu, des de sons suaus i dolços fins aspres i durs. De vegades, l’intèrpret ha de tocar notes tapades, per a la qual cosa col·locarà fortament la mà dintre de la campana. El signe usat per a les notes tapades és “+”. Quan la nota s’ha de tocar normalment es dibuixa un cercle “0” obert damunt de la mateixa. El so es produeix per la vibració dels llavis en l’interior de l’embocadura, per l’acció de la pressió de l’aire. Aquest es va refinant fins arribar al pavelló on s’emet a l’exterior.Es troba molt difosa la trompa doble que —mitjançant l’aplicació d’un cilindre especial— pot ser afinada en Fao en Si b agut segons les necessitats de l’executant.Aquesta té una quarta vàlvula que situa l’instrument en Si b (una quarta més alta que la trompa en Fa). La trompa moderna té una longitud de tub d’uns cinc metres, incloent vàlvules, encara que semble un instrument menut. És un instrument transpositor, el què significa que el so real és diferent a l’escrit. En general, el so real de la trompa està una quinta més baixa que la notació indicada en la partitura.Són fetes de coure o llautó cromat. És per tot això que els compositors de totes les èpoques li han dedicat un paper important dins les seues obres orquestrals. Des d’ací ens atrevim a suggerir: Concerts per a trompa, de W. A.Mozart. Pere i el llop, de S. Prokofiev. Nocturn (4 trompes), de N. Rimsky-Korsakov. Konzertstück, de R. Schumann i Pavana per a una Infanta Difunta, de M. Ravel.A gaudir de la trompa, amics i amigues!


permetrà a la trompa tocar en diferents tons, el què la convertirà en un instrument diferent, completament cromàtic per primera vegada. A més, serà la manera d’interpretar els músics les peces, ficant la mà dreta en el pavelló, el què definitivament augmentarà les seues possibilitats per a tocar més notes i interpretar moltes melodies. La mà farà la funció de la sordina, ja que depenent de la posició d’aquesta el timbre de l’instrument variarà. Amb l’altra mà se subjectarà l’instrument i s’accionaran les vàlvules que donaran lloc els diferents sons.

PARTS DE LA TROMPA

La trompa està formada per un tub cònic de metall que s’enrosca i acaba en un pavelló obert en forma cònica o campana. Comença en el tudell -l’inici del cos de l’instrument- en el qual es col·loca l’embocadura (peça de metall mòbil).I els pistons, normalment, són 3 vàlvules, cadascuna connectada amb un tub complementari, que permet augmentar la llargària del circuït general, produint així les diferents notes.En el seu extrem s’hi poden incorporar diversos tipus de sordina per variar el so.

CURIOSITATS DE LA TROMPA

La trompa o corn francés és un instrument versàtil que abasteix una tessitura molt àmplia amb pocs pistons. El timbre de la trompa és molt ric i expressiu, des de sons suaus i dolços fins aspres i durs. De vegades, l’intèrpret ha de tocar notes tapades, per a la qual cosa col·locarà fortament la mà dintre de la campana. El signe usat per a les notes tapades és “+”. Quan la nota s’ha de tocar normalment es dibuixa un cercle “0” obert damunt de la mateixa. El so es produeix per la vibració dels llavis en l’interior de l’embocadura, per l’acció de la pressió de l’aire. Aquest es va refinant fins arribar al pavelló on s’emet a l’exterior.Es troba molt difosa la trompa doble que —mitjançant l’aplicació d’un cilindre especial— pot ser afinada en Fao en Si b agut segons les necessitats de l’executant.Aquesta té una quarta vàlvula que situa l’instrument en Si b (una quarta més alta que la trompa en Fa). La trompa moderna té una longitud de tub d’uns cinc metres, incloent vàlvules, encara que semble un instrument menut. És un instrument transpositor, el què significa que el so real és diferent a l’escrit. En general, el so real de la trompa està una quinta més baixa que la notació indicada en la partitura.Són fetes de coure o llautó cromat. És per tot això que els compositors de totes les èpoques li han dedicat un paper important dins les seues obres orquestrals. Des d’ací ens atrevim a suggerir: Concerts per a trompa, de W. A.Mozart. Pere i el llop, de S. Prokofiev. Nocturn (4 trompes), de N. Rimsky-Korsakov. Konzertstück, de R. Schumann i Pavana per a una Infanta Difunta, de M. Ravel.A gaudir de la trompa, amics i amigues!



16

©Per Joan i Àngels

PICCOLO DIVERTIMENTO 20

Solucions al Piccolo Divertimento 19: Quina cançó sona:La guerra de les gal·laxies. Busca les set diferències!: Orella; llaç de coll; ungla; llaç de lasabata; bola de la baqueta; botó del puny de la camisa; dit de la mà de la baqueta.

Piccolo divertimento 20 ¤ Per Joan i Àngels

MINI-SUDOKU MUSICAL®

Ompli les casetes buides amb redones ( ), negres ( ), corxeres ( ) o semicorxeres ( ) per tal de completar les files, les columnes i les quadrícules grans sense que estiguen repetides.

Qui sóc jo? Sóc un instrument de 47 cordes (unes de budells de carner, altres de nylon i d’altres d’alpaca o coure folrades d’acer) i tinc 7 pedals.

Una ajudeta: No en trobaràs a l’orquestra de la Unió Musical l’Horta però sí al escut d’Irlanda.

EMBOLIC DE PARTITURES. El director ens ha dit que portem les carpetes de marxes mores, cristianes i pasdobles. Però amb les preses m’han caigut i el vent les ha barrejades. Podries ajudar-me a ordenar-les:

Marxes mores? “Paquito el Xocolater” (1937, Gustavo Pascual Falcó) “Amparito Roca” (1925, Jaime Texidor Dalmau)

“El president” (1971, Miguel Picó Viosca)

Marxes cristianes? “Ximo” (1964, Jose Maria Ferrero Pastor) “Víctor” (1947, Jose F Molina Pérez)

“Francisco Bravo” (Manuel Carrascosa)

Pas dobles? “Festa en la caleta” (1950, Jaime Teixidor Dalmau) “Exodo” (1960, Ernest Gold arranjaments: Enrique

Castro) “Pas als maseros” (1982, Jose Maria Valls Satorres)

Quina cançó sona? Entona aquestes notes i, si no t’ofegues, trauràs una música de pel·lícula de dibuixos.

MINI-SUDO-KU MUSICAL®

Ompli les casetesbuides amb redones( ), negres ( ), corxe-res ( ) o semicorxe-res ( ) per tal decompletar les files,les columnes i lesquadrícules granssense que estiguenrepetides.














QUI SÓC JO? Sóc un instrument de 47 cordes (unes de budells de carner,altres de nylon i d’altres d’alpaca o coure folrades d’acer) i tinc7 pedals.

Una ajudeta: No en trobaràs a l’orquestra de la Unió Musicall’Horta però sí al escut d’Irlanda.

EMBOLIC DE PARTITURESEl director ens ha dit que portem les carpetes de marxes mores, cristianes i pasdobles. Però ambles preses m’han caigut i el vent les ha barrejades. Podries ajudar-me a ordenar-les:

Marxes mores? “Paquito el Xocolater” (1937, Gustavo Pascual Falcó)“Amparito Roca” (1925, Jaime Texidor Dalmau)“El president” (1971, Miguel Picó Viosca)

Marxes cristianes? “Ximo” (1964, Jose Maria Ferrero Pastor)“Víctor” (1947, Jose F Molina Pérez)“Francisco Bravo” (Manuel Carrascosa)

Pas dobles? “Festa en la caleta” (1950, Jaime Teixidor Dalmau)“Exodo” (1960, Ernest Gold arranjaments: Enrique Castro)“Pas als maseros” (1982, Jose Maria Valls Satorres)

QUINA CANÇÓ SONA? Entona aquestes notes i, si no t’ofegues, trauràs una música de pel·lícula de dibuixos.

Acudit musical

Es troben dos tenors de renom a l’aeroport d’una ciutat i, encara l’existència d’una gran rivalitat, es saluden i comenten:

- Em va tot perfecte, diu un dels dos tenors, fa dos dies vaig donar un gran concert a la Catedral i mira si vaig triomfar, que fins i tot, a la imatge de la Patrona li caigueren les llàgrimes.

- Me n’alegre, però això no és res comparat amb el concert que vaig donar jo ahir mateix, per cert, també dintre de la Catedral, exclamà l’altre virtuós. I mira si va ser impressionant que, fins i tot Jesucrist baixà de la creu a felicitar-me i em digué a cau d’orella: “Açò sí és cantar melodiosament, i no com el tenor que va cantar ahir i va fer plorar a la meua pobra mare”.

Solucions al Piccolo Divertimento 19: Quina cançó sona:La guerra de les gal·laxies. Busca les set diferències!: Orella; llaç de coll; ungla; llaç de la sabata; bola de la baqueta; botó del puny de la camisa; dit de la mà de la baqueta.

ACUDIT MUSICALEs troben dos tenors de renom a l’aeroport d’una ciutat i, encara l’e-xistència d’una gran rivalitat, es saluden i comenten:Em va tot perfecte, diu un dels dos tenors, fa dos dies vaig donar ungran concert a la Catedral i mira si vaig triomfar,que fins i tot, a la imatge de la Patrona li caiguerenles llàgrimes.

Me n’alegre, però això no és res comparat amb elconcert que vaig donar jo ahir mateix, per cert,també dintre de la Catedral, exclamà l’altre vir-tuós. I mira si va ser impressionant que, fins i totJesucrist baixà de la creu a felicitar-me i em diguéa cau d’orella: “Açò sí és cantar melodiosament, ino com el tenor que va cantar ahir i va fer plorara la meua pobra mare”.

Acudit musical

Es troben dos tenors de renom a l’aeroport d’una ciutat i, encara l’existència d’una gran rivalitat, es saluden i comenten:

- Em va tot perfecte, diu un dels dos tenors, fa dos dies vaig donar un gran concert a la Catedral i mira si vaig triomfar, que fins i tot, a la imatge de la Patrona li caigueren les llàgrimes.

- Me n’alegre, però això no és res comparat amb el concert que vaig donar jo ahir mateix, per cert, també dintre de la Catedral, exclamà l’altre virtuós. I mira si va ser impressionant que, fins i tot Jesucrist baixà de la creu a felicitar-me i em digué a cau d’orella: “Açò sí és cantar melodiosament, i no com el tenor que va cantar ahir i va fer plorar a la meua pobra mare”.

Solucions al Piccolo Divertimento 19: Quina cançó sona:La guerra de les gal·laxies. Busca les set diferències!: Orella; llaç de coll; ungla; llaç de la sabata; bola de la baqueta; botó del puny de la camisa; dit de la mà de la baqueta.





















































CONSELLERIA D’EDUCACIÓ

Ha passat ja un any des que posaren la primera …Si no és així, té igual, el Dia del Soci al...

Documents

Transcript of Ha passat ja un any des que posaren la primera …Si no és així, té igual, el Dia del Soci al...