Sílvia Grau Ibáñez

Filosofia

Hipàtia mor a causa de la religió?

A finals del segle IV d.C, molts pagans i

cristians es van enfrontar en dures i

continues disputes religioses que van

afavorir a la destrucció de l’Imperi romà. La

lluita entre els dos bàndols religiosos es va

agreujar quan va ser assaltada la biblioteca

més gran coneguda, considerada com a

símbol pagà: la segona biblioteca

d’Alexandria.

Davant d’aquella situació, qualsevol acte de

provocació religiosa, era motiu de revolta.

Hipàtia, la dona més reconeguda de l’època, va ser, indirectament, una de les grans

iniciades, juntament amb el seu pare, Teon. La reconeguda filòsofa i astrònoma, va fer

una hipòtesi sobre el que actualment coneixem i defensem com a teoria heliocèntrica,

la qual defensa que la Terra gira al voltant del Sol. Aquesta hipòtesi, va poder provocar

un gran descontentament entre els sectors més radicals de la gent cristiana, defensors

del model geocèntric. Les conseqüències d’aquest descobriment i una seguit

d’enfrontaments polítics, van portar a Hipàtia a una cruel i salvatge mort.

Des del meu punt de vista, la raó primordial de la mort d’ Hipàtia, va ser la inseguretat

dels pagans al saber que podria existir una mínima possibilitat de què el Déu que

proclamava la religió oficial, el cristianisme, estigués en un segon pla, per sota de les

raons científiques. Per als primitius cristians , Déu, era la seva raó de viure. Per aquest

motiu, van fer callar la llengua d’Hipàtia, la qual era considerada com a bruixa pels

pagans. D’aquesta manera, van evitar que no es difongués l’actual teoria heliocèntrica,

sobretot, per no deixar que la pròpia idea els pogués influir a ells mateixos. Els

cristians, que no qüestionaven res del que creien, tal i com esmentava la fictícia Hipàtia

en la pel·lícula Àgora, els hi feia vertigen pensar que el que sempre havien cregut,

estimat i defensat podia ser també incert.