Hipnosi, una eina eficaç
description
Transcript of Hipnosi, una eina eficaç
Hipnosi, una eina eficaç?
Mar Truc de Tomàs Desembre 2013
Tutora: Teresa Borotau
2
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ
2. DESENVOLUPAMENT TREBALL:
PART TEÒRICA
- Què és la hipnosi?..............................................................................................1
Concepte d’hipnosi..................................................................................................1
Una mica d’història sobre la hipnosi........................................................................3
Mites sobre la hipnosi..............................................................................................5
- Com actua la hipnosi?........................................................................................8
Característiques de l’estat hipnòtic..........................................................................9
Indicadors que ens mostren que la una persona està hipnotitzada........................10
Modalitats sensorials................................................................................................11
Llenguatge hipnòtic..................................................................................................12
- Com és una sessió d’hipnosi?.............................................................................13
- Quines són les diverses tècniques dins de la hipnologia?....................................17
Hipnosi tradicional....................................................................................................18
Hipnosi desperta.......................................................................................................19
Hipnosi Ericksoniana ................................................................................................20
- Com es comporta el cervell durant una sessió d’hipnosi?...................................22
Ones cerebrals durant la hipnosi..............................................................................23
Eines per a mesurar l’activitat cerebral durant la hipnosi........................................24
- Quines limitacions i complicacions ens podem trobar?.......................................26
Limitacions................................................................................................................26
Complicacions...........................................................................................................26
- Què podem aconseguir amb la hipnosi?............................................................27
PART PRÀCTICA
- Seguiment específic d’un cas..............................................................................29
- Entrevistes a hipnòlegs.......................................................................................33
- Entrevistes a pacients.........................................................................................39
- Enquesta visió general hipnosi...........................................................................43
3. CONCLUSIONS..............................................................................................47
4. BIBLIOGRAFIA...............................................................................................50
5. ANNEX..........................................................................................................53
3
INTRODUCCIÓ
Sé que no està bé generalitzar però... què és el que tots perseguim sinó el benestar físic i
emocional? Totes les fòbies, trastorns, obsessions, addiccions... són el que provoquen un
trencament d’aquest equilibri. Jo veig la hipnosi com una gran ajuda per a equilibrar i
harmonitzar la ment i el cos. Crec que la ment és, sinó el més important, un dels aspectes
més importants del que les persones disposem. Un canvi en la perspectiva d’alguna
experiència passada pot voler dir un avenç increïble en la vida d’una persona, pot
significar passar de sentir-se frustrat i angoixat a ser més positiu i alegre que mai,
modificar la visió que tens de tu o del menjar pot convertir-se en la solució d’un
problema molt greu... Per això m’interessa tant la hipnosi perquè aprofita tot el potencial
que tenim per aconseguir estar bé amb un mateix. I això és un dels punts clau de la
hipnosi, que pot fer-nos descobrir recursos dels que ja disposàvem però que potser sols
no hauríem trobat.
Un altre motiu que m’ha portat a fer treball de recerca sobre la hipnosi és l’estreta relació
que hi ha entre l’estat hipnòtic i el subconscient.Si el subconscient és una part tant
important de nosaltres per què no intentar “dialogar” amb ell per mitjà de la hipnoteràpia
i extreure’n un benefici?
El que vull amb aquest treball és aprendre al màxim d’aquesta teràpia. Pretenc trencar
amb els mites que giren a l’entorn d’aquesta teràpia donat que durant molt de temps ha
anat lligada al món de l’espectacle i s’ha utilitzat d’una manera superficial. M’agradaria
convertir la màgia que envolta la hipnosi en un procés comprensible i en la mida que
pugui científic.
La meva hipòtesi és que la teràpia hipnòtica és una eina eficaç per a ajudar a modificar
alguna conducta de la persona que ho vulgui i estigui disposada a canviar-la per a
aconseguir el benestar emocional i físic. Per a verificar la meva hipòtesi haig d’entendre
perfectament el concepte d’hipnosi i conèixer el procés d’una sessió d’hipnosi. Un dels
aspectes que vull tractar és la suggestibilitat de les persones. Som tots igualment
hipnotitzables? També saber quins són els motius que porten a la gent a acudir a la
hipnosi. Quina visió es té de la hipnosi? Poden influir els prejudicis d’aquesta teràpia en
una sessió d’hipnosi? Quins són els factors que fan que una sessió d’hipnosi no funcioni?
Aquest i més punts són amb els que em centraré per aproximar-me als meus objectius.
En un principi un dels meus objectius era aprendre les tècniques d’hipnosi i saber-les
aplicar, però em vaig adonar que no era tan fàcil aprendre a hipnotitzar, ja que es
necessitava més temps d’estudi i de pràctica del que jo disposava. Per això en la part
pràctica d’aquest treball em limito a estudiar com l’hipnòleg aplica les tècniques d’hipnosi
i quins afectes tenen sobre el pacient.
4
El treball consta de dos parts: la part teòrica, formada per tota la informació essencial per
entendre la teràpia hipnòtica i la part pràctica, que m’ha servit per aplicar tot el que he
après en l’apartat anterior.
Per a conèixer el procés d’un canvi de conducta m’he proposat fer un seguiment d’un cas
específic, avaluant cada sessió, la seva evolució, els resultats obtinguts per veure en
primera persona com s’utilitza a la part pràctica l’estat hipnòtic i si funciona.
Tot seguit podeu passar pàgina i acostar-vos a un món que de segur que n’heu sentit a
parlar i que és més a prop del que ens pensem , el món de la hipnosi que fa que la meva
curiositat, no se la vostra, es bellugui i em demani explicacions.
5
Què és la hipnosi?
El fet de que l’experiència hipnòtica sigui una experiència subjectiva i personal i que cada
persona senti una sessió d’hipnosi de manera diferent fa que sigui molt complicat
formular una definició acceptada per a tothom. A més hem d’afegir que hi ha una
diversitat de tècniques molt gran i el terapeuta s’ha d’adequar sempre a les necessitats
del pacient . Així doncs estem davant d’una tècnica complexa.
Una de les definicions més conegudes és la de l’Associació de Psicòlegs Americans :
” La hipnosi és un procediment durant el qual un professional o un investigador de l’àrea
de salut suggereix que un client, pacient o subjecte experimenti canvis en les seves
sensacions, percepcions, pensaments o conductes”.
Hi ha moltes més definicions diferents per part de diversos hipnòlegs com Milton
Ericsson, del qual parlaré més endavant, Michael Yapko (1) o Antonio Capafons,(2) la
societat britànica de psicologia,etz. En totes aquestes definicions hi ha la mateixa idea
bàsica.
Les persones vivim en dos estats naturals: la vigília, quan estem desperts i l’estat ornític o
de son,quan dormim. La hipnosi és un estat diferent als anteriors en el que hi ha un canvi
en la consciència, aquesta centra tota la seva atenció en alguns punts concrets oblidant-
se de la resta. Es podria anomenar concentració focalitzada o abstracció. Per arribar a
aquest estat normalment són necessàries unes suggestions prèvies per part d’una altre
persona o per part d’un mateix. L’hipnotitzador guia al subjecte perquè respongui a les
suggestions de canvis en l’experiència subjectiva, alteracions en la percepció, sensació,
pensament o conducta. La suggestió és el camí pel qual treballa la hipnosi,
l’hipnoterapeuta actua com a guia, portant al pacient fins a l’arrel del problema i ajudant-
lo a resoldre-ho.
No és que una persona hipnotitzi a un altre. El que passa és que una persona entra en un
estat de concentració i relaxació i l’altra li explica com fer-ho, el guia.
A vegades no és necessària cap inducció a la hipnosi per entrar en aquest estat. Com per
exemple quan ens quedem abstrets amb una pel·lícula o estem conduint amb el cotxe i
arribem al nostre destí i no recordem el trajecte.
(1) Michael D Yapko psicòleg clínic i autor de referència entre els hipnoterapeutes, ha escrit “ Tratado de la
Hipnosis Clínica” (llibre que he utilitzat durant tot el treball).
(2) Antonio Capafons és el creador del MVHD, Model de Valencia d’Hipnosi Desperta del que en parlaré en
l’apartat d’hipnosi desperta.
6
Podem distingir entre:
Hetero-hipnosi: Aquella hipnosi que és aplicada per un agent extern. Així tan el ritual
d’inducció com les suggestions són aplicades per una persona o un ordinador, una cinta
d’audio,etc. diferent a la persona hipnotitzada.
Auto-hipnosi: Aquella hipnosi en el que el que aplica el ritual i les suggestions és el
mateix que el que les rep. Algunes de les avantatges són: evita la por a ser hipnotitzat per
un tercer, és un reforç important de la teràpia realitzada a la consulta, és més econòmic i
pots realitzar-la en el moment que ho desitgis ...
Tot i així, encara que ens trobem amb un agent extern que guií el procés, la persona ha
de viure el que se li està explicant i per tant entra en un procés d’autohipnosis. És per
aquest fet que podem afirmar que la hipnosis és sempre autohipnosis.
Segons la Societat Britànica de Psicologia per què es pugui portar a terme la hipnosi fan
falta tres elements. Si un d’aquests falla ja no es pot produir la hipnosi. Es pot veure
clarament en aquest esquema:
1. Consentiment del
subjecte.
2. Fixació de l’atenció.
3. Suggestió
1. Si el subjecte no vol ser hipnotitzat no acceptarà les suggestions i aquestes no
tindran cap mena d’efecte.
2. És necessari fixar l’atenció de la ment del subjecte, ja sigui de fora cap a dins o de
dins cap a fora, s’ha de dirigir la direcció.
3. Les suggestions es diferencien de la resta d’instruccions que rebem a la vida
quotidiana ja que aquestes impliquen que el subjecte experimenti una resposta
involuntària o que no requereixi cap esforç.
7
Una mica d’història sobre la hipnosi
“L’ús de la hipnosi per al tractament de problemes i del patiment humà és probablement
tan antic com la història dels intents de l’home per curar als seus semblants”.
Watkins,1937 (3)
Malgrat que no tinguem les dades exactes de l’origen de la hipnosi sabem del cert que
ha anat apareixent al llarg de l’evolució de la humanitat sota diferents noms i formes. Si
ens remuntem a l’Antic Egipte ens adonarem que els temples del son i els rituals que
realitzaven estaven molt relacionats amb la hipnosi. Els sacerdots, els oracles grecs, el
faquirs hindús,etc. practicaven mètodes terapèutics molt semblants.
El document escrit més antic de fa més de tres mil anys que ens narra com era utilitzada
la hipnosi és el Papir de Harris o Papir Màgic. Aquest ens descriu quins mètodes
utilitzaven els egipcis als anomenats Santuaris del Son molt semblants als actuals.
Durant segles moltes tradicions espirituals incorporaren a les seves pràctiques la curació
per mitjà de la imposició de les mans i la pregària i al llarg de l’Edat Mitjana inclús reis i
nobles van ser curats a causa del “toc reial”.
Parcelso (1493-1541) parlava de l’efecte curatiu i feia teories sobre el magnetisme, tenia
la idea que per mitjà dels imans es podien curar malalties. Tot i això va ser Franz Anton
Mesmer (1734-1815) el que va establir les bases de l’hipnotisme actual. Mesmer,doctor
en medicina i filosofia, presentà una tesi titulada “De Planetarium Influxu”, clarament
influïda per les teories de Parcelso, sobre la interrelació entre els cossos celestes i l’ésser
humà. Mesmer va donar a conèixer la seva teoria del magnetisme animal en el que
sostenia que tot ésser viu emet un tipus d’energia. Parla d’un fluid universal que pot
transmetre’s uns als altres. Aquest fluid estava relacionat amb el magnetisme terrestre i
creia que el cos humà funcionava com un iman de dos pols amb un fluid magnètic
invisible que travessava tot el cos. Ell fou descobridor d’una manera de curar malalties
basada en la suggestió.
Posteriorment, James Braid (1795-1860) denominà la hipnosi de la següent manera: “La
fixació sostinguda de la mirada paralitza els centres nerviosos de l’ull i les seves
dependencies i al alterar l’equilibri del sistema nerviós es produeix el fenomen”. Ara
sabem que no és aquest el procés d’hipnosi però va ser el començament de la
investigació per aconseguir revelar el “misteri” d’aquesta tècnica o conjunt de tècniques.
(3) John Goodrich Watkins fou el psicòleg americà més conegut pel seu treball en àrees d’hipnosi i
personalitat múltiple.
8
La primera vegada que es va utilitzar la hipnosi anestèsica va tenir lloc al 1821 fou a
càrrec de Recassier, que feia intervencions quirúrgiques utilitzant la hipnosi.
Liebeault és el verdader precursor dels conceptes de la suggestió com a element
fonamental en el procés de la hipnosi. Junt amb Berheim, un neuròleg de gran reputació,
fundaren l’Escola psicològica de Nancy, pionera en l’estudi d’hipnosi.
A finals del segle xix,, Freud (1856-1939) també s’interessà per la hipnosi i fou alumne de
Bernheim.
Freud compartia la idea que la ment és com un iceberg ja que la totalitat de la seva
superfície no és visible a simple vista. La part visible seria el conscient durant la vigília i la
part de l’ iceberg que esta sota l’aigua seria el subconscient. S’adonà que la hipnosi era
una eina per accedir a aquest subconscient.
Durant la Primera i la segona guerra mundial la necessitat de trobar un tractament ràpid
per les neurosis de la guerra,”neurosis de la trinxera”, despertà en els científics un gran
interès per la hipnosi i la seva fusió amb les tècniques psiquiàtriques modernes i això va
permetre desenvolupar el seu ús terapèutic.
Tan les possibilitats clíniques de l’aplicació de la hipnosi com les seves limitacions són
investigades actualment. Avui en dia s’ensenya aquesta tècnica en gran quantitat
d’universitats de tot el món. Als Estats Units, molts metges, dentistes i psicòlegs han estat
formats en tècniques d’hipnosi ja que des del 1958 el Council of Mental Health de la AMA
(4) recomanà que s’incorporés l’ensenyança de l’ hipnotisme als programes de medicina i
els centres de postgrau.
Actualment a Espanya trobem centres on s’estudia la hipnosi. La Societat d’Hipnosi
Professional (SHP) és la associació federada encarregada de la formació professional dels
hipnòlegs i compta amb dos departaments: L’Escola Tècnica d’Hipnosi i L’Escola Superior
d’ Hipnosi Clínica. La primera al càrrec de la formació tècnica d’avaluació i intervenció
amb tècniques d’hipnosi i la segona encarregada de les especialitats en hipnoteràpia.
A Barcelona en concret hi ha el postgrau en Hipnosi Clínica de la Universitat de Barcelona
i a València també hi ha una escola oficial d’Hipnosi
(4) American Medical Association, l’objectiu de la qual és promoure l’art i la ciència de la medicina i la
millora de la salut pública.
9
Mites sobre la hipnosi
La hipnosi ha patit alts i baixos pel que fa a la seva acceptació tant per professionals com
per gent que no tenia cap relació amb la matèria. Alguns partidaris, amb el fi de guanyar
l’acceptació de la hipnosi, han fet afirmacions lluny de la realitat, han exagerat els
resultats dels tractaments i han convertit la hipnosi en un procés màgic i místic. En
comptes de generar més seguidors això ha despertat escepticisme. La paraula " hipnosi "
generalment evoca certes imatges en la ment de les persones , i aquests estereotips són
de vegades difícils de revocar .
No obstant això en els últims anys la hipnosi és l’objectiu de moltes investigacions
científiques per a obtenir evidències sòlides d’aquesta tècnica i els seus efectes.
Els espectacles de televisió, les pel·lícules, els shows... han contribuït majoritàriament a
difondre un missatge fals, el que la hipnosi és un procés sobrenatural i místic.
S’ha de saber diferenciar entre la hipnosi d’espectacle i la hipnosi clínica.
El principal objectiu de la hipnosi d’espectacle és entretenir a un públic, fer un show que
faci que la gent s’ho passi bé, es sorprengui, rigui... En canvi el que busca la hipnosi clínica
és ajudar a solucionar el problema que pateixi el client.
A continuació anomenaré alguns dels mites més famosos i els desmitificaré:
“Quan es desperti de la hipnosi, no recordarà res del que va passar quan estava
hipnotitzat.”
Mentre l’amnèsia pot ocórrer en casos molt rars, les persones generalment recorden tot
el que va passar mentre estaven hipnotitzades .No obstant això, la hipnosi pot tenir un
efecte significatiu en la memòria. Per exemple l’amnèsia post-hipnòtica que pot portar a
una persona a oblidar certes coses que van passar abans o durant la hipnosi. Aquest
efecte és generalment limitat i temporal.
“La hipnosi és produïda per al poder de l’hipnotitzador.”
No és poder el que té l’hipnotitzador, el que té és una habilitat , una tècnica que ha
estudiat i practicat. Si l’hipnotitzador o clínic tingués el poder absolut, els tractaments
sempre tindrien èxit. En canvi els resultats varien tant d’unes persones a unes altres que
és evident que és el la persona hipnotitzada la que té el control.
10
“La persona pot ser hipnotitzada en contra de la seva voluntat.”
Malgrat les històries sobre la gent que és
hipnotitzada sense el seu consentiment, la
hipnosi requereix la participació voluntària per
part de la pacient sinó és impossible realitzar-la
Mentre que les persones sovint senten que les
seves accions sota hipnosi semblen ocórrer
sense la influència de la seva voluntat, un
hipnotitzador no pot obligar-lo a realitzar
accions que estan en contra dels seus valors o
moral. Fins i tot els clients més receptius poden
rebutjar les suggestions hipnòtiques d’un clínic
(5) si així ho volen. Il·lustracó que representa molts dels mites esmentats.
És possible controlar a una altra persona en determinades circumstàncies, però aquestes
circumstàncies no són, ni formen part de la hipnosi ( Laurence & Perry) (6)
“La hipnosi pot ser dolenta per a la salut .”
La majoria dels metges estan d'acord en els beneficis de la relaxació .Tenint en compte
que en el procés hipnòtic la relaxació hi juga un paper prou important podem destacar els
efectes positius que pot tenir la hipnosi per a la persona ja que disminueix l’estrès i el
malestar.
“Pots quedar-te encallat en la hipnosi i no poder sortir d’aquest estat hipnòtic.”
Ningú es queda " atrapat " en una sessió d’ hipnosi . El client és el que decideix quan
comença i quan acaba la sessió. Hem de recordar que la hipnosi és un estat natural i
normal de tant en tant. No és un estat que és completament aliè a nosaltres . Per
descomptat que la hipnosi és una experiència subjectiva i cadascú ho pot experimentar
de manera diferent , però el pitjor que podria passar és que la persona hipnotitzada
s’adormi , i després de 5 o 10 minuts es desperti de forma natural . Algunes persones
poden usar la hipnosi com un pont cap al somni natural .
(5) Clínic, hipnotitzador i hipnòleg ho utilitzo per expressar el mateix concepte: la persona que guia i
indueix l’altre persona en estat hipnòtic. També em referiré a la persona hipnotitzada quan parli de
client, pacient, subjecte...
(6) Laurence i Perry , hipnòlegs.
11
“La hipnosi crea inevitablement dependència de l’hipnotitzador.”
Els clínics saben que l’objectiu últim del seu tractament és ajudar als clients a confiar en
ells mateixos i ser independents en el que sigui possible. La hipnosi ben utilitzada ajuda a
la persona amb problemes a mirar en el seu interior per fer ús de moltes experiències i
recursos que ha anat adquirint al llarg de la seva vida. Ensenyar autohipnosi és un mitjà
per assegurar que els clients puguin practicar-la pel seu compte.
“La hipnosi provoca un estat similar al del somni en el que la persona mostra unes
característiques especials.”
La hipnosi no implica cap mena de somni. Des de fora pot semblar que la persona estar
dormint (ulls tancats, relaxada) però és una forma més d’utilitzar la suggestió hipnòtica,
també existeixen altres formes en que suggereixen reaccions d’alerta i activitat, la
hipnosis alerta, activa alerta i desperta.
“És impossible que la persona hipnotitzada menteixi. El que es recorda sota hipnosis
sempre és veritat.”
La persona hipnotitzada no revelarà res que no desitgi, pot mentir a voluntat. El subjecte
és capaç de recordar coses correctes o incorrectes. Es probable que no pugui distingir un
record fals d’un real.
“Les persones més hipnotitzables són les menys intel·ligents, simples o dèbils mentals.”
Entre la intel·ligència i la capacitat de ser hipnotitzat no hi ha cap evidència que hi hagi
una relació entre elles. Són dos variables totalment diferents. Les persones més
suggestibles acostumen a ser les que tenen més capacitat de concentració, les persones
imaginatives, creatives... No són ingenus ni febles mentals, no és que no tinguin força de
voluntat, la tenen però decideixen col·laborar amb l’hipnotitzador deixant de posar
resistència, creuen el que diu no perquè
siguin menys intel·ligents sinó perquè
volen deixar de fumar, superar alguna
fòbia, reduir l’estrès,etc. I la única manera
de fer-ho és sent receptiu amb les
suggestions de l’hipnotitzador.
Escena de la pel·lícula “La maldición del escorpión de Jade” de Woody Allen en la que els protagonistes són hipnotitzats.
12
Com actua la hipnosi?
Quan la nostra ment està concentrada i focalitzada, som capaços d’utilitzar-la d’una
manera més eficaç. Això vol dir que permet a la persona desenvolupar el seu potencial.
Sobre com funciona la hipnosi hi ha diferents opinions entre la comunitat científica i
clínica. Alguns investigadors creuen que la hipnosi actua sobre les persones que
posseeixen una predisposició genètica,com podria ser el color dels ulls o l’altura.
Investigadors com Amir Raz, de la Universitat McGill de Canadà estan intentant seguir la
pista dels gens involucrats en la hipnosi, ja que alguns estudis han demostrat que la
“hipnotitzabilitat” podria ser hereditària.
Altres professionals que estudien i utilitzen la hipnosi creuen que la personalitat, el
caràcter, la manera de veure les coses de la persona afecta molt a la resposta de
l’individu a les suggestions. La clau està doncs en el grau de suggestibilitat de l’individu.
Segons investigacions recents la comunicació hipnòtica i les suggestions efectivament
produeixen variacions en les funcions fisiològiques i neurològiques de les persones.
Els professionals que utilitzen la hipnosi ho fan de tres formes principals. En primer lloc,
estimulen l’ús de la imaginació. Les imatges mentals són molt poderoses per a modificar
l’experiència o perspectiva que es té d’alguna vivència passada.
La segona forma d’utilitzar la hipnosi és presentant idees o suggestions al client. Aquesta
forma d’utilitzar la hipnosi la veurem més a fons en l’apartat de suggestions directes i
indirectes (7)
I per acabar, la hipnosi pot ser utilitzada per a l’exploració de l’inconscient, per
comprendre millor el motiu o identificar fets passats que estan relacionats amb algun
problema actual que estava amagat dins del subconscient. La hipnosi evita la censura, la
barrera de la ment conscient. Dues maneres d’aconseguir aquesta exploració pot ser amb
les regressions i progressions: Les persones fan un viatge intern pels fets significatius del
seu passat, que molt probablement tenia oblidats , com a mètode de superació de
problemes actuals. També fa una projecció en el futur de la seva vida actual ( progressió),
com a tècnica de canvi i millora de comportaments actuals.
Tot seguit analitzaré més a fons cadascun dels aspectes que caracteritzen la teràpia .
(7) Suggestions directes i indirectes, pag 13.
13
1. Característiques de l’estat hipnòtic
Hem de tenir ben clar que la hipnosi és una experiència subjectiva, no hi ha dos persones
que l’experimentin de la mateixa manera. Tot i així aquestes són les característiques més
generals:
� Augment de la suggestibilitat .
En estat hipnòtic el subjecte està més obert a les suggestions. Amb la hipnosis per
sí mateixa no pot haver anestèsia, són necessàries les suggestions d’absència de
dolor.
� Augment de la capacitat d’imaginar.
Hi ha tres components essencials en les tècniques d’inducció hipnòtica: la
relaxació, l’ imaginació i l’actuació. La hipnosi pot reestructurar la capacitat
d’imaginar del pacient.
� Augment de la implicació emocional.
El subjecte hipnotitzat se sent atret per les situacions o estacions emocionals
suggerits per l’especialista, experimentant-los com a reals. Aquest augment de la
implicació emocional es denomina grau o nivell d’absorció.
� Focalització de l’atenció.
El subjecte va entrant progressivament en una situació d’atenció selectiva, que
produeix que les suggestions verbals realitzades per l’emissor tinguin especial
importància, convertint-se en la principal font de la informació del subjecte
hipnotitzat.
� Distorsió de les variables psicològiques d’espai i temps.
La restricció sensorial i la progressiva focalització de l’atenció produeixen la
pèrdua de referències respecte el temps transcorregut i de la posició on es troba.
� Automatització del comportament.
El subjecte en estat hipnòtic sent com si els seus comportaments i els seus
pensaments fossin dirigits per una altre persona, deixant d’exercir el control sobre
els seus mateixos. El subjecte hipnotitzat fa una atribució externa per justificar el
seu comportament.
14
� Disminució de la capacitat d’anàlisi lògica racional i crítica de les situacions.
L’entorn i els estímuls externs deixen d’afectar la persona, es deixa portar per les
suggestions i el seu estat intern, la part conscient d’anàlisi racional va minvant.
� Sensació de relaxació profunda
� Alteracions psicofisiològiques (8)
Disminució de la conductivitat elèctrica de la pell.
Menor contracció muscular.
Disminució del dolor.
Augment del número de leucocits circulant i menor probabilitat de depressió
immunològica.
Increment de la producció d’endorfines a l’hipotàlem.
Equilibri en la saturació de CO2 I O2.
Major dilatació vascular.
Major diàmetre de les artèries coronàries.
Menor tensió arterial.
Menor quantitat de colesterol a la sang.
2. Indicadors que ens mostren que la una persona està hipnotitzada
a) Canvis en la tonalitat del color de la pell del rostre
b) Moviments involuntaris
c) Deglució més lenta
d) Variació del ritme de la respiració
e) Augment de la mida del llavi inferior
f) Relaxació o tensió de la mandíbula
g) Canvi del to muscular
h) Canvis en la temperatura del cos
i) Dilatació de les pupiles
j) Fixació de la mirada
k) Canvis en el ritme del parpelleig
l) Lleugers moviments de cap
m) Disminució pressió arterial
n) Cos immòbil
o) Rigidesa en alguna part del cos
(8) Canvis significatius en els paràmetres psicofisiològics normals en relació directe amb les característiques
de les suggestions
15
3. Modalitats sensorials
No totes les persones percebem el món de la mateixa manera. Hi ha persones més
visuals, que poden observar amb més nitidesa, hi ha d’altres més auditives i podran
imaginar sons amb més precisió i d’altres més cinestèsiques o sigui que podran recrear
millor les sensacions associades al tacte. El contingut de les suggestions han de connectar
directament amb el client amb les seves preferències, la seva situació que esta treballant
l’hipnòleg. Per exemple platja persona visual
L’important és que en cada persona predominen uns canals sensorials sobre un altres a
l’hora de relacionar-se amb el món. Aquest fet és molt important per a la hipnosis ja que
l’hipnotitzador haurà d’identificar quins són els canals sensorials que estimularà per mitjà
de les suggestions durant la inducció hipnòtica. Per esbrinar quina és la modalitat
sensorial dominant en el subjecte, l’especialista, es fixarà en el llenguatge de la persona,
en els adjectius i els adverbis que utilitza que seran molt importants per endevinar-ho.
Modalitats sensorials per crear imatges
Visual: colors, formes, mida, distància, llum, proporció,canvis,moviment,perspectiva,
gruix, aspecte.
Auditiva: volum, to, melodia, ritme.
Olfactiva: olor aroma, perfum.
Gustativa: sabor, gust, textura, temperatura.
Cinestèsica: temperatura, tacte(aspre,suau,rugós), vibracions, atracció, pressió.
Podem crear al·lucinacions depenent de quin dels sentits utilitzi més la persona.
Posem l’exemple d’una persona que té claustrofòbia, fòbia als espais tancats. Per a
eliminar aquesta fòbia podríem fer servir una modalitat sensorial visual en la que
crearíem l’al·lucinació visual en la que la persona creu estar dins d’un ascensor i un cop
dins modificaríem la seva visió i experiència dels espais tancats per una de positiva a
través de missatges del tipus: “Estàs bé, estàs tranquil i el fet d’estar en un ascensor no
t’amoïna gens....”
Un exemple de al·lucinació gustativa la podríem utilitzar en una persona que té un
trastorn alimentari perquè sentís que el menjar està deliciós i el pot gaudir totalment.
16
4. Llenguatge hipnòtic
A. L’ús de la veu hipnòtica:
Discurs càlid
Veu suau
Baixa intensitat
Modulació en to més greu que agut
To de veu variable
Compassar la veu amb el ritme de la respiració del subjecte
Tenir una actitud similar a la que tenim quan expliquem una història a un grup i volem
transmetre el que vivim, o quan llegim un conte a un grup de nens.
B. Semàntica i sintaxis en la inducció hipnòtica
1. Ús de gerundis i adverbis
a) Gerundis: Sentint, alimentant, descobrint, notant, permeten, respirant, escoltant...
b) Adverbis: Tranquil·lament, lentament, rítmicament, saludablement, suaument...
2. Cinc paraules protectores ( Institut Milton Erickson)
a) Aprenent: Tota experiència implica aprenentatge.
b) Gaudint: Augmenta la motivació. Situació agradable.
c) Saludablement: Suggestió de que el procés serà saludable. “Passi el que passi, és
saludable”.
d) Automàticament: Desencadena processos automàtics. Activa situacions involuntàries.
e) Protegida ment/ amb seguretat.
3. Evitar utilitzar la negació.
“No pensis amb un elefant rosa”. I el primer que fas és pensar-hi
4. Comunicació Subliminal
També es pot utilitzar el silenci, el canvi de to, la repetició d’un missatge...
17
C. Suggestions, directes i indirectes. (9)
La comunicació hipnòtica pot adoptar formes directes i indirectes. Una no exclou l’altre. A
la pràctica, s’utilitzen els dos estils en diversos moments d’un procés determinat. Utilitzar
una o l’altra depèn de la naturalesa de la suggestió i el grau de capacitat de resposta de la
persona.
Suggestions directes
Aborden el problema o busquen una determinada resposta directa i clara. Donen
direccions específiques de com respondre. La formulació genèrica d’una suggestió directa
és: “Vostè pot fer X”.
Al començament d’una sessió el professional pot suggerir al client que tanqui els ulls. Si
decideix utilitzar la suggestió directa podria dir:
- Tanca els ulls.
- Si us plau, tanca els ulls.
- Pots tancar els ulls.
- Deixa que els ulls se’t tanquin.
- M’agradaria que tanquessis els ulls ara.
Totes aquestes suggestions persegueixen directament la resposta concreta que el client
tanqui els ulls. Aquest tipus d’enfocament directa pot funcionar amb gent que sigui molt
obedient, molt hipnotitzable i que estigui molt motivada. Alguns dels avantatges de les
suggestions directes poden ser que la persona no es preocupi sobre la capacitat de
l’hipnotitzador per abordar directament els seus problemes, també que es defineixen i es
mantenen a la vista els objectius del pacient i altres...
Per altra banda possibles desavantatges poden ser l’assignació al client d’un paper passiu
més que actiu en la teràpia, la major probabilitat de provocar resistència en el client en
tractar els seus problemes més directament sense subtileses,..
Suggestions indirectes
Es relacionen amb el problema o la resposta desitjada d’una forma encoberta o almenys
no tan evident. Normalment aquest tipus de suggestions hipnòtiques no estan
directament relacionades amb l’experiència conscient de la persona. L’estructura
genèrica d’una suggestió indirecta és: “Vaig conèixer algú que va fer X”.
(9) Informació extreta del llibre: “Tratado de Hipnosis Clínica” de Michael. D Yapko.
18
Les suggestions indirectes podem trobar-les en forma de contes, bromes, acudits...
Qualsevol instrument de comunicació que faci o exigeixi que el client respongui sense dir-
li o demanar-li directament implica cert grau de suggestió indirecte.
Un gran personatge de la hipnosis que utilitzava molt aquest tipus de suggestions és
Milton Erickson. Recordant el mateix exemple que en les suggestions directes, imaginem
que el clínic vol que el pacient tanqui els ulls:
- Un client que respongui bé a la hipnosi acostuma a començar l’experiència
hipnòtica tancant els ulls.
- A molts dels meus clients els agrada asseure’s aquí amb els ulls tancats.
- No és agradable no haver d’escoltar amb els ulls oberts?
- Em pregunto en que pensarà vostè que el farà tancar els ulls còmodament.
En tots aquests exemples es persegueix la resposta de tancar els ulls, encara que no es
demana mai directament. L’hipnòleg pot aprendre molt de com pensa i respon una
persona per com reacciona davant de les suggestions. Per exemple, agafa la iniciativa per
respondre o es limita a esperar que li diguin exactament el que ha de fer?
Entre les avantatges de les suggestions directes trobem: el major ús per part del client de
recursos inconscients, un reconeixement del paper actiu del client en el tractament, més
enllà de només obediència i un major distanciament entre la suggestió i la emoció o
comportament que es persegueix , disminuint així les resistències.
Per altra banda ens podríem trobar amb desavantatges com: temor o ansietat del client
per si el cínic no sap o no vol abordar directament el seu problema, la possibilitat que el
clínic sembli evasiu o incompetent , que sembli que dóna voltes aparentment irrellevants,
també pot ser que el problema es resolgui però no li “brindi” al client els coneixements i
pautes necessaris per resoldre per ell mateix futurs problemes.
Representació d’una al·lucinació visual mitjançant suggestions.
19
Com és una sessió d’hipnosi?
Cal tenir en compte que cada especialista utilitza la tècnica que creu que li serà més útil,
per tant és freqüent trobar-te amb dues sessions d’hipnosi totalment diferents. Tot i així
aquest és el model més habitual:
1. Preparació del pacient
Establir la relació amb el pacient, informar i desmitificar la hipnosi i en alguns casos
avaluar la capacitat hipnòtica per mitjà d’escales o proves senzilles com la levitació del
braç...
No s’ha d’oblidar realitzar una història clínica completa. Si hem d’utilitzar la fixació ocular
no oblidem preguntar si hi ha problemes oculars o si utilitza lentilles.
2. Inducció de la hipnosi
Hi ha un nombre infinit de possibles tècniques. Aquestes són les més destacades:
a) La relaxació progressiva o muscular.
b) Inducció per fixació de l’atenció( pèndol de Chevreul(10) fixació ocular, caiguda de la
moneda).
c) Inducció a través d’una escena agradable.
d) Inducció a través de percepció de sensacions.
e) Inducció per conducta involuntària/levitació.
f) Inducció per moviment repetitiu del braç: Al
principi el terapeuta acompanya la mà i el
moviment, però posteriorment la deixa anar de
manera que sigui el propi pacient ell qui porti el
ritme.
Imatge d’una noia que està sent induïda per
fixació d’atenció, en aquest cas, amb el
pèndol de Chevreul.
(10) La prova de Chevreul utilitza un objecte similar a un pèndol, compost d'una petita bola de vidre
subjecta a una cadeneta o un fil o un rellotge. La persona ho subjecta pel fil i manté la bola o rellotge a
l'altura dels ulls.
20
3. Tècniques d’ hipnosi profunda
L’aprofundiment és un recurs per intensificar la hipnosi, després d’una inducció
satisfactòria, quan el subjecte tingui els ulls tancats i hagi aconseguit entrar lleugerament
en hipnosi, el següent pas consisteix en profunditzar gradualment tant com sigui possible.
Aprofundir és important en l’aplicació d’una teràpia ja que és més fàcil si el pacient es
troba en un nivell més profund de la hipnosi que en un lleuger, el qual no implica que les
teràpies utilitzades en un nivell lleuger no siguin efectives.
Algunes estratègies:
Numeració
Metàfora de l’escala o l’ascensor
Fraccionament. En la hipnosi es fa la suggestió post hipnòtica de que cada vegada que
entri es trobarà en un nivell més profund.
4. Finalització
És molt important la manera com acabem ja que possiblement un dels riscos de la hipnosi
el trobem en no acabar correctament, sense donar temps a la persona per poder
orientar-se. Per evitar-ho, podem desfer lentament l’estratègia que hem utilitzat per
aprofundir, pujar unes escales o contar inversament, donant temps i suggestions per què
la persona s’activi.
Realitzar un petit Debriefing(11) sobre els sentiments, sensacions, pensaments i
percepcions que s’han viscut durant la sessió, ja que és una informació valuosa per a
sessions posteriors.
I comprovar que la persona està orientada i es troba en perfecte estat abans de deixar-la
sortir de la consulta.
(11) El Debriefing seria com el diàleg final. El Debriefing en psicologia es basa principalment en diferenciar
els fets de pensaments o interpretacions i d’emocions. Reconstruir-los de forma coherent perquè el pacient
aprengui a gestionar els seus records i emocions.
21
Quines són les diverses tècniques dins de la hipnologia?
Dins la hipnologia podem diferenciar moltes branques i tècniques: psicodramàtica,
freudiana, cognitiva, conductual, analítica, hipnoanalítica, gestàltica, aversiva, sistèmica,
Ericksoniana… etc., Molts dels hipnòlegs es consideren eclèctics que vol dir que no es
defineixen amb una tècnica concreta sinó que utilitzen una o altra depenent del problema i
del pacient.
Entre totes aquestes tècniques n’he seleccionat tres que són molt diferents entre elles
(amb l’objectiu d’observar d’una manera més clara la gran diversitat de formes entre la
hipnoterapia /perquè així veurem d’una manera més clara...): la tradicional, la desperta i
l’ Ericksoniana en la que he aprofundit més donada la gran influència que ha tingut al llarg
del temps.
Hipnosi tradicional
Segons aquesta tècnica l’hipnotitzador utilitza un llenguatge ple d’ordres, les suggestions
directes. Aquest mètode funciona en ocasions però no en tots els casos ja que algunes
persones s’hi resisteixen. Les característiques principals són les següents:
� Llenguatge autoritari: Imposar la suggestió perquè t’obeeixin.
� Suggestió directa: Per exemple, “deixaràs de fumar”
� Freqüent contacte físic: Tocar a algú és una suggestió no verbal i és símbol
d’imposició.
Representació de contacte físic pròpia de la hipnosi tradicional.
� Potencia una relació complementaria: Quan més asimètrica és una relació,o sigui
com més distant i més formal sigui la relació especialista-client més fàcil serà
d’hipnotitzar.
� Objectiu: Eliminar el síndrome.
22
Hipnosi desperta
El fet que aquest tipus d’hipnosi es digui desperta no vol dir que en
les altres tècniques la persona estigui adormida ja que com he dit
en un apartat anterior la hipnosi és un estat diferent al de la son.
La paraula “desperta” posa de manifest mètodes en els que la
persona no necessita estar relaxada, ni amb els ulls tancats. Al
pacient no se li suggereix son o distensió. A més se li demana a la
persona que mantingui els ulls oberts i se li recomana que
expandeixi la seva atenció, que es noti activa i amb la sensació
incrementada d’autocontrol. Una altra característica de la hipnosi desperta és que la
persona pot parlar amb fluïdesa, caminar, realitzar la majoria de tasques quotidianes,
mentre experimenta les suggestions hipnòtiques. Les suggestions que utilitza són directes i
permissives, és a dir suggestions que la persona pot experimentar si així ho decideix :
“Vostè pot recordar, si així ho desitja el que va fer fa quinze dies”.
Les avantatges d’aquesta teràpia són que el pacient pot mostrar menys temor a perdre el
control, pot ser més ràpida i accessible. A més pot convertir-se amb una estratègia
general d’autocontrol en la seva vida quotidiana.
Antonio Capafons és catedràtic de la Universitat del Departament de Personalitat,
Avaluació i Tractaments Psicològics de la Facultat de Psicologia de la Universitat de
València i ha creat un model d’hipnosi desperta
El Model de València inclou a part dels procediments de la hipnosi desperta, tres
procediments més:
Èmfasi en la hipnosi com a eina d’autocontrol: molts clients que pateixen d’alguna
malaltia com per exemple seria un trastorn d’ansietat creuen estar controlats pels
seus síndromes. Quan descobreixen que poden controlar els seus pensaments i
emocions que estan aparentment fora del seu control troben una manera
d’alliberar-se de molts dels síndromes.*
Ús de la metàfora didàctica: l'objectiu és consolidar la idea de tècnica segura, que
implica esforç i perseverança per aconseguir els canvis de conducta i com a
instrument important quan és inclosa en un procediment terapèutic
23
Hipnosi Ericksoniana
Per parlar de la hipnosi ericksoniana hem de conèixer el seu creador: Milton H Erickson.
“Utilitza l’ auto-hipnosis per explorar sabent quetrobaràs alguna cosa de la que no té
coneixement encara .” Milton H Erickson.
Retrat de Milton H. Erickson
Breu biografia: Als 17 anys, Milton Hyland Erickson va contraure poliomielitis, la
discapacitat era tan gran que els metges deien que no recuperaria la parla ni la mobilitat,
però no va ser així, Erickson es va recuperar per mitjà d’autohipnosi. Mentre es
recuperava al llit, sense poder parlar ni moure’s, va convertir-se en tot un expert de
comunicació no verbal( el llenguatge del cos, del to de veu i la manera en què aquestes
expressions no verbals contradiuen les verbals, això li va permetre posteriorment aplicar-
ho en les seves sessions d’hipnosi ja que detectava fàcilment les característiques dels
seus clients i la manera d’abordar els seus problemes..
La carrera de Milton Erickson va durar més de 50 anys. Va dirigir la seva recerca a la
suggestió i la hipnosi. Va graduar-se a la Universitat de Wisconsin i va fundar
L’American Society of Clinical Hipnosis de la que va ser el president. Erickson va
revolucionar la pràctica de la hipnosi. Deixà enrere els mètodes de la hipnosi tradicional.
Renuncià a la posició autoritària davant el pacient per tal que adoptés una posició activa i
protagonista en el procés terapèutic. Va crear una nova forma d’aplicar la hipnosi
terapèutica. No va postular cap teoria explícita perquè estava convençut que això
limitaria la psicoteràpia i faria que els professionals actuessin amb major rigidesa
intentant etiquetar a les persones que ell considerava úniques. La llista de persones que
volia acudir a les seves sessions de grup era molt llarga, tant que havien d’esperar més
d’un any per a reservar-ne una.
24
La genialitat dels seus treballs es troba en l’ús de recursos inconscients per encarar els
problemes de la vida en comptes de buscar les causes i suposar que trobant-les es
resoldran(12). Després del segon atac de poliomielitis, Erickson va haver d’utilitzar cadira
de rodes a partir del 63 anys. Utilitzà la autohipnosi per pal·liar seqüeles de la seva
malaltia i el dolor. Va morir als 79 anys al 1980, després d’inaugurar la Milton Erickson
Fundation. Actualment és considerat sinó el millor, un dels millors hipnotitzadors de tota
la història.
Característiques de la hipnosi Ericksoniana:
Orientació Naturalista.
La hipnosi és un procés natural que es dóna espontàniament durant el dia a dia en
diferents contexts: al treball, a casa, al cinema, davant d’una determinada frase o paraula,
etc. La psicoteràpia ericksoniana és d’orientació naturalista perquè la seva concepció del
natural és que l’humà tendeix al creixement personal. Per tan el terapeuta crea un
ambient o context adequat i aquí és on apareixen les capacitats naturals del pacient.
Orientació indirecta i directiva.
És indirecte perquè Milton Erickson utilitza tècniques i suggestions indirectes més que
ordres hipnòtiques. I directiu perquè aconsegueix que la gent faci coses per a reduir la
rigidesa de les arrels del síndrome.
Capacitat de resposta.
En comptes de pensar que hi ha algunes persones que poden ser hipnotitzables i d’altres
no, Erickson creia que totes les persones poden respondre afirmativament i col·laborar
en la teràpia. Cada persona respon d’una manera diferent a un mateix estímul, el que és
suggerent per algú per un altre no li serveix, tots posseïm la capacitat de ser
suggestionats. Només cal el context idoni per a cada persona. No existeix la resistència
del subjecte sinó la incomprensió o la incapacitat del terapeuta. La resistència significa
una mala comunicació entre el pacient i el terapeuta.
(12) Una branca de la hipnosi, l’analítica utilitza aquesta tècnica: buscar l’origen del problema del pacient
en l’inconscient.
25
Orientació d’utilització.
En general en la hipnosi tradicional el síndrome es veu com un enemic i s’ha d’eliminar.
En la hipnosi ericksoniana el síndrome no s’ha d’eliminar de cop, deixaria a la persona en
un estat de vulnerabilitat, sense recursos, ja que el síndrome és un recurs encara que
sigui inadequat. No s’ha de lluitar contra ell, O sigui permetre o encoratjar una recaiguda
terapèutica . Erikson pensava que induint el fracàs deliberadament, ell podria controlar el
fracàs i fer-lo servir com una eina terapèutica.
Un exemple d’un cas real del Milton Erickson en que aplicava aquesta tècnica és el d’una
dona que acudeix a ell perquè pesa 90 quilos i cada cop que aconsegueix baixar de pes
fins a 65 quilos torna a augmentar de pes altre cop fins als 90 quilos, el que Milton
Erickson li va dir es que augmentés fins als 100 quilos i un cop arribat a aquest pes
disminuiria de pes fins a 65 i ja no tornaria a augmentar de pes mai més, i així va ser. En
aquest cas encoratja el fracàs i el fa servir com a eina per a solucionar el problema de la
dona.
Orientació present/futur.
Com que el passat i el futur determinen qui som. Erickson utilitza progressions i
regressions.
Èmfasi positiu.
Milton Erickson donava una gran importància a emfatitzar els trets positius de les
persones i així construir punts forts que l’ajudarien a tractar amb el pacient.
26
Com es comporta el cervell durant una sessió d’hipnosi?
El cervell és l’òrgan principal del processament de la informació, les sensacions, les
percepcions, la memòria, la imaginació,etc. No és estrany doncs que sigui també el lloc on
es genera l’experiència de la hipnosi i els diversos fenòmens hipnòtics derivats de la
hipnosi.
Què és el que fa possible que algú es concentri intensament en un procés d’inducció
tranquil en una sala plena de soroll? Què és el que fa possible que algú es concentri en
una suggestió hipnòtica de dormir que li permeti rebre una intervenció quirúrgica sense
anestèsia química?
Per saber com els investigadors estudien la hipnosi a través del cervell hem de conèixer
les bases del funcionament del cervell.
Sabem que el nostre cervell està format per bilions de cèl·lules cerebrals anomenades
neurones. Aquestes utilitzen impulsos elèctrics per comunicar-se entre elles. La
combinació de milers de senyals que envien les neurones produeix una gran quantitat
d’activitat elèctrica dins el cervell que pot ser detectada utilitzant aparells com l’EGG que
mesuren els nivells d’electricitat a les àrees del cuer cabellut i explicaré després *.
Els científics que van descobrir i mesurar les ones cerebrals per primera vegada van
trobar que hi havia una connexió entre les ones cerebrals i l’estat o activitat de l’individu,
per tan l’activitat elèctrica varia depenen del que està fent la persona, si està desperta
per exemple el cervell d’aquesta persona emetrà unes ones diferents a les que emetria si
estigués dormint.
Representació virtual de les ones emeses pel cervell.
27
La velocitat d'una ona cerebral s'anomena una freqüència - aquesta freqüència es mesura
en hertzs (Hz). Les ones cerebrals s'han dividit en cinc rangs de velocitat predominants, o
tipus.
Els diferents tipus d’ones cerebrals classificats segons la seva freqüència i amplitud són:
Ona i
freqüència en
Hertz
Representació gràfica
Típic estat mental
Beta
Estat d’alerta,
d’acció i
concentració.
Despert
completament.
Ens hi trobem
sobretot durant el
dia.
Alfa
Estat de vigília però
de relaxament.
Sense processar
gairé informació.
Normalment quan
ens acabem de
despertar o estem a
punt d’anar a dormir
ens trobem en
aquest estat.
Quan tanquem els
ulls, el nostre cervell,
automàticament,
produeix més ones
alfa.
28
Theta
Estat de son lleuger
o relaxació profunda.
Pot ser un pot cap al
subconscient.
Delta
Estat de son profund
sense somnis. És la
banda més lenta i
quan produïm
aquestes ones
rarament estem
conscients.
Ones cerebrals durant la hipnosi:
Normalment per a treballar temes com canvis de conducta i sentiments és necessari
l’estat alfa, per tan, aquest tipus d’ones seran les més representatives en l’activitat
cerebral durant la hipnosi.
Per a un canvi terapèutic com per exemple l’anestèsia per mitjà d’hipnosis es requereix
l’estat Theta. Les ones Theta són les que diferencien més l’estat de vigília de l’estat
hipnòtic, activant-me més en aquest últim.
Les ones Alfa i Theta són les més importants i les que el cervell de la persona hipnotitzada
produirà amb més quantitat.
29
Eines per a mesurar l’activitat cerebral durant la hipnosi
EGG: Utilitzant l'electroencefalografia, són
capaços de registrar l'activitat elèctrica en el
cervell que resulta de l'activació de les
neurones del cervell. El diagrama de la dreta
mostra un gràfic electroencefalograma típic
pres d'una màquina d'EEG que mostra
diverses freqüències i modulacions, o ones
cerebrals.
Flux regional de sang cerebral (zona del
cervell segons la seva activitat hi ha més flux
de sang)
.
Gràfic d’un electroencefalograma típic pres d'una màquina d'EEG que mostra diverses freqüències i modulacions, o ones cerebrals.
Experiment realitzat per a provar la relació de les ones cerebrals amb l’estat hipnòtic:
Krogen i Schneider van provar el Sincronitzador d’ones cerebrals (Brainwaves
Synchronizer), un dispositiu de so que controla les freqüències de les ones cerebrals, en
2500 pacients. A partir de l’estimulació fòtica?? d’ones Theta proporcionada pel dispositiu
va ser capaç d’induir a un estat hipnòtic en poc més de cinc minuts a gairebé el 80% dels
subjectes i d’aquests, el percentatge d’hipnosi profunda va ser el doble que els que van
quedar en una lleugera hipnosi.
En l’avaluació final que van realitzar, els subjectes van trobar l’experiment “fred”, sense
cap mena d’explicació i d’introducció a la hipnosi ni al dispositiu. Però quan el dispositiu
va ser utilitzat com a ultima part d’un programa
amb diverses demostracions d’hipnosi i
explicacions, la inducció hipnòtica va aconseguir
a arribar a gairebé el 90% de les persones.
Per fer-nos una idea del dispositiu seria un
aparell semblant a aquest (Imatge de la dreta)
VINTAGE SCHNEIDER BrainWave Synchronizer MODEL MD-5
30
Quines limitacions i complicacions ens podem trobar?
Limitacions
El propi subjecte: malgrat que en teoria tots som susceptibles a ser hipnotitzats, a
la pràctica hi ha diferències notables. La dificultat per concentrar-se, les
resistències, les pors infundades i molts altres factors poden obstaculitzar tant el
procés d’inducció que s’hagi de descartar la hipnosi com ajudant terapèutic.
Problemes per als quals no existeixi tractament algun: en aquest cas la hipnosi
seria inútil aplicar-la. Per exemple la psicosi, l’autisme, les discapacitats mentals...
El professional de la hipnosis terapèutica; ha de ser un terapeuta ben format. A
més la hipnosi no és infalible no assegura que s’aconsegueixin el objectius
proposats in la solució dels problemes que ens plantegi el nostra pacient. És el seu
ús correcte i la seva combinació sabia amb altres tècniques més específiques en
funció de cada cas, el que possibilitarà l’eliminació del patiment del subjecte. La
clau no està en els procediments, sinó en el professional, que serà capaç d’elegir
de forma òptima quin d’ells és l’adequat per cada problema.
Complicacions
Catarsis: la persona expressa de forma extrema un la vivència d’un problema sota
l’estat d’hipnosi. Per exemple plors, crits, compulsions...
Regressions espontànies
Reaccions conversives: Canvia un símptoma per un altre,per exemple una persona
deixa de fumar però es torna addicte al alcohol.
Reaccions psicosomàtiques: La persona agafa migranya, úlceres...
Cal afegir que aquestes complicacions no són gens habituals.
31
Què podem aconseguir amb la hipnosi?
Aquest seria un dels aspectes més importants del treball: conèixer l’aplicació pràctica de
la hipnosi en el qual s’obre un ventall de possibilitats molt ampli.
Amb la hipnosi podem aconseguir canvis fisiològics, és a dir relaxació, vasodilatació,
estimulació el sistema immunològic i endocrí.. A més podem aconseguir canvis en la
percepció per exemple de la qualitat i duració del dolor. La teràpia permet modificar
comportaments com és el cas de deixar de fumar i permet augmentar la creativitat . Per
acabar, amb la hipnosi és possible la superació d’experiències traumàtiques i la millora
de les relacions socials ja que permet un benestar emocional.
En primer lloc destaquem els canvis somàtics :
� Immunologia (berrugues, ictiosi, dermatosi...
� Circulació /vasodilatació, fenomen Reynaud (13), cicatrització ferides...),
� Dolor agut (durant el part, postcirugia, dentista),
� Neurologia (amnèsies, rehabilitació de lesions cerebrals..., disfuncions sexuals.
En segon lloc els trastorns psicosomàtics:
� Dolor crònic (fibromiàlgia)
� Migranya, dolors de cap per tensió
� Fenomen de Crohn (14), úlcera gàstrica
� Asma, rinitis
� Hipertonia (és una malaltia que produeix tensió muscular més acusada de lo
normal).
En tercer lloc els canvis dels patrons o hàbits de conducta:
� Addiccions ( tabaquisme, alcoholisme, ludopatia...)
� Trastorns alimentaris( sobrepès, bulímia, anorèxia),
� Violència de gènere,
� Enuresi
(13) El fenomen de Raynaud redueix excessivament el flux sanguini en resposta al fred o estrès emocional,
provocant la decoloració dels dits dels peus, i de tant en tant altres àrees.
(14) El fenomen de Crohn també coneguda com a enteritis regional, és un tipus de malaltia inflamatòria
intestinal.
32
En quart lloc la potenciació de les habilitats:
� Augment de l’activitat creativa que es pot utilitzar en moments de bloqueig
d’artistes en general (músics, escriptors...),
� Rendiment acadèmic i atlètic...
En cinquè lloc trastorns psiconeuròtics:
� Fòbies
� Obsessions,
� Reaccions depressives
� Trastorns del son,
� Dissociació de personalitat
� Superació de traumes (abusos sexuals,
accidents,records reprimits...)..
Representació de la fòbia a volar amb avió.
33
Seguiment d’un cas específic
En aquest apartat de la part pràctica em proposo fer una avaluació de tres sessions
d’hipnosi amb l’hipnòleg Jaume Bordas i la pacient L.T per a aconseguir un canvi de
conducta,deixar el tabac.
Hipnòleg: Jaume Bordas
Pacient: Dona, L.T de 52 anys
Motiu: Deixar de fumar
Número de sessions: 3
Material: Vídeos que trobareu a l’annexe
Primera sessió (17 d’Octubre del 2013)
Durada: 30 min.
Descripció: La sessió es divideix en dos parts, en la primera l’hipnòleg fa les preguntes
bàsiques a la pacient per establir una relació de confiança amb la pacient i per obtenir la
informació que necessiti per al procés del canvi de conducta.”Quan fa que fumes? Quina
quantitat de cigarrets fumes al dia?... Com és que has triat aquest moment per a deixar
de fumar?, etz. És el que seria la preparació del pacient
La informació que hem obtingut és que L.T fa 28 anys que fuma tot i que havia deixat de
fumar en un interval de dos anys, fuma entre mig i un paquet el dia. Respecte el motiu, li
falta força de voluntat, ha fracassat en els seus intents anteriors, no aconsegueix estar
més de quatre dies sense fumar. I després de varis intents arriba a la conclusió que potser
la hipnosi l’ajudaria. Busca en aquesta teràpia una forma de contenir l’ansietat que no
impliqui un augment de pes molt propi de les persones que deixen de fumar.
La segona part de la sessió consta de dues subparts(inducció a la hipnosi i
aprofundiment), la primera part, la pacient està asseguda , el propòsit és relaxar la part
de les cervicals, el cap, la columna. L’hipnòleg li fa una sèrie de suggestions: “ Cada cop el
teu cos pesa més i més...” “Passo la meva mà pel teu front i deixem que el cap caigui,
cada cop estàs més tranquil·la...” Les suggestions que realitza l’hipnotitzador són
majoritàriament directes. És una inducció a la hipnosi per relaxació progressiva o
muscular. La pacient queda totalment relaxada.
La segona subpart té lloc en un sofà i anirà dirigida a donar missatges al subconscient amb
l’objectiu d’interioritzar el missatge: “ No fumaràs i no en tindràs cap ganes, l’olor et farà
fàstic.. Et sentiràs forta i bé amb tu mateixa...”. Aquesta seria la part de diàleg amb el
subconscient, l’estat mental natural en què es troba la pacient permet a l’hipnotitzador
34
establir un “diàleg” amb el subconscient el qual rep els missatges i suggestions que
l’hipnòleg fa i aquests queden interns a la ment de la persona hipnotitzada. Per
aprofundir en l’estat hipnòtic utilitza contacte físic i numeració: “Ara jo passaré la mà pel
front, quan passi la mà pel front entraràs en un estat molt semblant en el que estaves
però en el que cada vegada aniràs aprofundint més i més..1,2,3 pes...” “les teves
constants vitals van baixant i baixant i et vas sentint i trobant cada vegada millor, cada
cop més forta” “Des de la planta dels peus fins al punt més alt del teu cap et vas deixant
endur per aquesta sensació summament tranquil·la, estàs bé, estàs a gust, vas baixant i
baixant...”
Abans de començar la finalització de la sessió l’hipnòleg fa una suggestió post-hipnòtica:
“A partir de demà al matí quan et llevis, quan posis els peus a terra no tindràs en absolut
cap ganes de fumar”.
Per acabar conta fins a 10 i.. “Mica en mica, pots obrir els ulls..” Quan la pacient ja ha
obert els ulls el Jaume li pregunta com es sent i comenten la sessió.
Entrevista post sessió: LT se sent molt relaxada i tot i que l’hipnotitzador li diu que l’ordre
post hipnòtica es farà afectiva el dia següent, decideix deixar-ho en aquell moment. “Les
ganes de fumar són nul·les , en passar per davant d’un estanc he sentit una sensació de
rebuig, no sento angoixa ni cap mena d’ansietat. En aquests moments em sento amb
forces suficients per enfrontar-me als tres primers dies que són els pitjors”.
Evolució: Ha passat una setmana i la pacient no ha fumat, quan ha estat amb presència
d’algun fumador, el fum li ha resultat molest. Durant la setmana no s’ha sentit massa
nerviosa però ara al final de la setmana sent ansietat en algun moment. Quan li passa això
recorda les paraules de l’hipnòleg i és com si sentís de nou la seva veu tranquil·litzant-la.
35
Segona sessió (24 d’Octubre del 2013)
Durada: 30 min
Descripció: Com que la darrera vegada el Jaume (hipnòleg) ja va obtenir la informació que
necessitava, comencem la sessió directament a la cadira. Deu minuts de relaxació, aquest
cop la pacient entra molt més ràpidament en aquest estat de total tranquil·litat.
L’hipnotitzador utilitza el contacte físic: passa la seva mà pel front de la pacient com a
suggesitó no verbal. També podem captar un canvi en la veu de l’hipnòleg, té un to de
veu variable i emfatitza sobretot la paraula “pes” i utilitza un to més greu que no pas
agut. Aquesta és una característica de la veu hipnòtica. A continuació :“ Vas profunditzant
més” “Les espatlles, els braços i les mans es van afluixant més i més” , aquí es veu
clarament l’ús de gerundis en les frases de l’hipnòleg. Una frase important que utilitza
cada cop que comença a “dialogar” amb el subconscient és: “Tota la feina que hem fet
fins ara s’activa i s’afegeix a la que fem ara”. D’aquesta manera potencia el record de la
sessió anterior.
La segona part la realitza en el sofà. I fa servir la mateixa tècnica d’ aprofundiment que
en la sessió anterior. En aquesta part també reforça el fet que la pacient no menjarà més
substituint el tabac pel menjar. “Cada mossegada que facis serà com si en fessis dues, et
sentiràs a gust, i gaudiràs del menjar...” Això seria una suggestió gustativa post hipnòtica,
ja que tindrà efecte en el moment que es posi a menjar. Sona un timbre, molts cops ens
podem trobar amb un so inesperat, quan això passa l’hipnotitzador ha d’intentar integrar-
lo d’alguna forma perquè la persona no es molesti. En aquest cas com que és un so curt i
momentani sembla no haver distret a la pacient.
En aquesta sessió afegeix una pressió digital damunt dels punts d’energia acompanyada
del so d’un diapasó amb l’objectiu de potenciar la força de voluntat i minimitzar l’angoixa.
Observem alguns dels indicadors de que la persona està hipnotitzada com per exemple la
variació del ritme de la respiració ( més lent i pausat) i el cos immòbil. El grau d’hipnosi
amb què es troba seria un segon grau, més profund que el superficial en el que
l’inconscient és molt receptiu.
Com en la sessió anterior acaba amb una numeració i es comenta la sessió amb la
pacient.
Entrevista post sessió: L .T diu que aquesta sessió ha sigut millor que l’anterior en el
sentit que ha aprofundit més , el so del diapasó l’ajuda a entrar més en l’estat hipnòtic.
Surt reforçada en el seu desig de mantenir l’objectiu de deixar de fumar.
Evolució: Ha passat la segona setmana i la pacient no ha fumat. Dos dies abans de la
sessió ha tingut algun moment de crisi d’ansietat però en el fet de pensar que faltava poc
per la sessió , l’ha motivada prou per no caure-hi.
36
Tercera sessió (31 d’Octubre del 2013)
Durada: 30 min.
Descripció: Comencem directament al sofà i la inducció és encara més curta que
l’anterior, la pacient en escoltar la veu de l’hipnòleg ( “ Els ulls pesen, el cos descansa.
Com més intentes obrir els ulls més s’enganxen, et deixes endur per la mandra...”) es
relaxa completament. L’hipnotitzador li dóna els mateixos missatges que les sessions
anteriors perquè el missatge quedi ben clar. “Ara el teu subconscient ja coneix la meva
veu i es deixa endur... fora estrès, fora ansietat” . Recorda els motius pels quals val la
pena deixar de fumar. Fa servir una suggestió gustativa post hipnòtica: “El gust del tabac
et semblarà dolent, et farà fàstic”. I de nou insisteix en activar la feina que s’ha fet fins
ara.
El grau d’hipnosi amb què es troba la pacient en totes les sessions seria un segon grau,
més profund que el superficial i en el que l’inconscient és molt receptiu. S’evadeix de
l’entorn però no completament no perd consciència ni té una distorsió del temps i l’espai
característiques pròpies del tercer grau.
Per a finalitzar la sessió fa un compte enrere. “1...10, 10 vol dir que pots ,no que has
d’obrir els ulls , ja saps que aquí estem renyits amb les presses, amb el neguit i amb
l’estrès... escoltes la música, t’estires...” I aquí s’acaba el tractament d’una addicció al
tabac per mitjà d’hipnosi.
Entrevista post sessió: La pacient se sent optimista i satisfeta amb el procés que ha portat
a terme fins al moment . Se sent relaxada i segura i cada cop més a prop del seu objectiu.
Evolució i resultats: Després de dos mesos L.T segueix sense fumar, està molt contenta
amb els resultats de la hipnoteràpia i sap que si en algun moment sent ansietat pot
recordar la veu del Jaume i li fa un efecte momentani.
37
Entrevistes a hipnòlegs
Entrevista a Jaume Bordas
Des de l’any 1974 fins a l’actualitat, en Jaume Bordas
s’ha dedicat a estudiar i a investigar els fenòmens
paranormals de manera racionalista i s’ha especialitzat
en l’estudi i pràctica de la Hipnosis-Clínica, així com en
les diferents teories i pràctiques de l’Hipnotisme,
aportant a aquest camp noves i diverses tècniques fruit
de les seves investigacions personals.
Retrat de Jaume Bordas.
Ha estudiat Hipnologia i Parapsicologia a IPO (Barcelona) 1974, Université Metapsichique
(París) 1981, Universitat de Friburgo (Alemania) 1983, Institut de Ciències
Parapsicològicas (Barcelona) 1986, Asociación Profesional de parapsicólogos (Navarra)
1992.
Es va interessar per la hipnosi un any de la seva vida que la va passar majoritàriament en
el llit per culpa de tuberculosis, li va caure un llibre d’hipnosi a les mans i ja no va parar de
demanar més i més fins a decidir-se a estudiar hipnosi a Paris, on hi havia la millor
universitat d’hipnosi del moment.
Com definiries la hipnosi?
És un estat psicofísic on s’hi arriba momentàniament per bloqueig del conscient, per això
és necessària molta concentració. Entres al subconscient. En aquest estat la persona
accepta les suggestions que li fan, les potencia. Per “distreure” el conscient és centrar
tota l’atenció de la persona en els sentis, ( mira’m els ulls, escolta el que et dic...). El
subconscient funciona com un amplificador. Pots entrar-se sense necessitat de que
alguna persona t’indueixi, autohipnosi o per exemple durant la vida quotidiana quan per
exemple et diuen: “Eh que estàs encantat!”. La hipnologia en canvi és l’estudi de la
hipnosi.
Tothom és hipnotitzable?
Quasi tothom. Els nens hiperactius però són més difícils ja que no tenen la capacitat de
concentració i el que necessiten per entrar a un estat hipnòtic és captar els cinc sentits de
la persona. El mateix passa amb les persones amb Alzheimer. Però la majoria de la gent és
hipnotitzable amb temps.
38
Hi ha persones més fàcilment hipnotitzables que d’altres, no és així? Ho pots veure a
simple vista quin grau de suggestibilitat tindrà el pacient?
Si, es clar, hi ha una sèrie de característiques, proves prehipnòtiques, indicadors que
t’orienten. Per exemple les persones nervioses, aquestes són fàcilment hipnotitzables,
sembla una contradicció però és així, es queden més capficades amb el que els dius. En
canvi una persona analítica és més difícil perquè no pararà de qüestionar-se el que li dius.
Es preguntarà: Per què ha posat aquesta llum tan tènue? I ara per què em diu que li miri
els ulls?... Les persones tranquil·les, calmades que es relaxen ràpidament també són
fàcils. Hi ha gent que és hipersensible, que té molta facilitat per ser hipnotitzada .
I a simple vista, hi ha algun tret que t’ajudi a saber si et costarà molt o no hipnotitzar a
un pacient?
Si. Per exemple si ets prim o molt gras, acostumes a ser fàcils. O si parpelleges molt
durant la conversació. També quan et dono la mà quan entres a la consulta, depenent si
tens la mà suada o no sabré si estàs nerviosa. Inclús la forma o del color dels ulls em pot
ajudar a saber si seràs difícil!
Molt interessant! Quins graus d’hipnosi hi ha?
Doncs mira. El primer grau és un estat de relaxació, de tranquil·litat, que pot ser útil per
induccions. El segon és en el que el cervell que normalment emet unes ones
bioelèctriques de beta passa a emetre ones alpha , finals d’alfa començament de delta. En
aquest estat ja podries anestesiar alguna part del cos. És el grau de profunditat que
necessita, per exemple, pels parts sense dolor. També podries crear un estat
d’hipermnèsia, el contrari d’amnèsia, és la hipersensibilització de la memòria, pots
recordar algun fet passat. I el tercer la persona pot estar completament desperta o perdre
la noció del temps i espai, depèn de la persona. Pots crear al·lucinacions sensitives
mitjançant les suggestions, ja siguin visuals, auditives...
La persona es pot quedar “enganxada” en aquest estat?
No, no és clar que no. Encara que l’hipnòleg marxés de l’habitació, tu automàticament
sortiries d’aquest estat o bé t’adormiries. La hipnosi sovint desencadena al son.
Creus que la hipnosi és una tècnica poc valorada?
Cada vegada està més valorada. Ha canviat molt la percepció de la hipnosi. Jo quan tenia
30 anys i començava, la gent ho veia com màgia, cosa de bruixots. Ara em truquen
metges, dietistes, endocrins per passar-me els seus pacients. El dietista et dirà la dieta
adequada però tu després l’hauràs de seguir. Aquí és on entre l’hipnòleg, que et podrà fer
sentir que els espinacs són els millors que has tastat mai, per exemple.
39
El que més m’agrada de la hipnosi és que té un ventall molt ampli de possibilitats: pots
ajudar des de un nen que es fa pipi al llit o el que es mossega les ungles fins a una persona
amb depressió o amb alguna fòbia que condiciona la seva vida.
Creus que si la gent fos menys escèptica es podrien solucionar més problemes sense
necessitat de medicar-se?
No s’ha de confondre una cosa amb l’altre. La hipnosi pot ajudar en determinats casos, no
fa cures de miracle. Una depressió exògena causada per alguna cosa que li ha succeït a la
persona la hipnosi si que podrà ajudar i en aquest cas la hipnosi funciona molt bé. Però si
la depressió és causada per un factor físic, la hipnosi no resultarà. La hipnosi en molts
casos és una ajuda a la medicació en casos de bulímia, càncer, en que es pot millorar la
qualitat de vida del malalt. O la gent que pateix fibromialgia per pal·liar el dolor, o la gent
que té problemes per dormir...
Tothom pot hipnotitzar?
A veure la hipnosi és una tècnica i aquesta tècnica es pot aprendre, estudiar i practicar,
però no tothom té la predisposició necessària. Un exemple que sempre dono és que la
música, , s’ensenya a l’escola i la pots aprendre, igual que la pintura, però només uns
quants nens i nenes de la classe seran prou bons per dedicar-s’hi, i als pintors i als músics
ningú diu que tenen poders. Passa el mateix amb els hipnotitzadors. També hem de tenir
en compte que dedicar-se a la hipnosi suposa un desgast psíquic molt important. Uns
estudis dels EEUU diuen que la vida professional d’un hipnòleg és de 10 anys, però jo en
porto uns 32...
Què és el primer que fas quan se’t presenta alguna persona amb un problema que vol
solucionar? Què és el que has de saber primer?
El primer que vull saber és si venen voluntàriament o no. Per exemple em truques i em
dius: “És que bec més del compte i vull solucionar-ho”. Jo et preguntaria:Però tu vens
perquè vols o el teu pare o mare volen que ho deixis? El cas és que si la persona no està
convençuda no farem res si surt de tu si, sempre dic això de “vols o has de?”. Això és el
primer que preguntaria, el segon si has tingut algun problema amb esquizofrènia o algun
atac epilèptic. I a partir d’això intentaria ja que entressis en un estat hipnòtic.
40
Entrevista a Pau Porcel
Pau Porcel es dedica a la hipnoteràpia a Barcelona. A més d’estudiar
hipnosis a Barcelona, també ho ha fet a València i s’ha format en
psicoteràpia, dietètica, naturopatia,etz.
Com va començar a interessar-se per la hipnosi?
Retrat de Pau Porcel.
Des de sempre he estat una persona amb curiositat i es va posar al meu abast la
possibilitat de fer un seminari amb una persona reconeguda en aquell temps (ara farà
uns vint-i-cinc anys) en el camp de la hipnosis, fàcilment vaig aconseguir resultats, això va
despertar la meva curiositat que va fer que experimentes i investigues el tema. Després
vaig complementar la meva formació amb psicoteràpies com el psicoanàlisis i la teràpia
gestalt.
Com definiries l’estat d’hipnosi, què és el que sent la persona hipnotitzada?
És un estat natural de concentració, en que las ones cerebrals oscil·len entre uns 7 a 14
cicles per minut, ones que s’anomenen Alpha. Hi entrem mínim dos cops al dia de manera
espontània per tant la percepció del que se sent es familiar i hi ha consciencia del que
passa en tot moment, però a la persona ja li esta bé.
Tinc entès que hi ha diferents tendències dins de la tècnica de la hipnosi (cognitiva,
analítica..), vostè quina utilitza?
Jo en faig una o una altre segons veig la persona i les necessitats.
Es pot relacionar la creativitat amb la facilitat d’entrar en”trànsit”?Quines persones
diries que són més fàcilment hipnotitzables?
M’atreviria a dir que si, ja que baix hipnosi és inhibit l’hemisferi esquerra del cervell i
potenciat el dret, on manifesta un alt grau de creativitat.
Tothom es potencialment hipnotitzable, el factor por és la interferència més freqüent,
així com persones disperses, amb falta de concentració... i al contrari del que es pensa
com més intel·ligent i més nivell cultural te la persona, més aptituds té per entrar en un
estat hipnòtic.
41
Afirmaria que la hipnosi és efectiva? A què creus que és degut que algunes persones els
funcioni i a altres no?
La hipnosi es efectiva sempre que es faci un treball de fons i de consciència. Si un
fumador no deixa de fumar és degut a la falta de consciencia clara a la hora de fer-ho. Hi
ha casos espectaculars d’una sola sessió, però la gran majoria necessita un treball de
fons.
Pot qualsevol aprendre les tècniques d’hipnosis, tothom és capaç d’hipnotitzar?
En teoria si, ara be a la pràctica hi ha persones amb més habilitat en aconseguir-ho.
Creus que si la gent fos menys escèptica respecte aquesta tècnica es podrien solucionar
més problemes sense necessitat de medicar-se?
Sense cap dubte. Hi ha una gran desinformació i desprestigi respecte aquestes tècniques
, i això està relacionat en que hi ha un gran negoci amb els medicaments i amb la
malaltia. Quan l’ impuls vital és la salut.
Has conegut algun cas on la hipnosi ha resultat perjudicial?
No he tingut cap cas. Així i tot no s ‘aconsella a persones amb trastorns psicòtics.
A la gent que creu que deixar la seva ment a disposició de l’hipnotitzador és perillós què
els diries?
En absolut, la persona sap el que passa en tot moment i no perd la seva voluntat, de fet
no farà res que vagi en contra del seu codi d’ètica, moral, ni que es vegi compromesa la
seva integritat física. Tampoc no hi ha cap llei que restringís la practica de la hipnosi, això
ens fa veure que no entranya cap perill.
Creus que la hipnosi és un tècnica poc valorada? Has notat un canvi en la percepció
d’aquesta tècnica? més clients, més segurs, més estudis.. ?
Fins fa poc diria que estat poc valorada. Però cada cop la hipnosi va agafant més força
barrejada amb altres tècniques, ja que la hipnosi en si no és terapèutica sinó l’ús que se’n
pugui fer servir.
42
Quins són els motius majoritaris que porten a la gent a fer ús de la teràpia hipnòtica?
Fòbies de tot tipus (volar, espais reduïts,espais oberts, a la gent, als animals, a les alçades,
...) addiccions ( tabaquisme, alcoholisme..), dolors crònics, ansietat, disfuncions sexuals (
que no tinguin origen físic), rendiment esportiu, escolar,millora la concentració,
creixement personal, augment de la consciencia, regressions...
Entrevistes a pacients
Nom: Eva
Edat:
Motiu: Deixar de fumar
Sessió: Dues sessions de grup (50 persones aprox.)
Expectatives: No sabia amb el què es trobaria.
Grau d’hipnosi: Lleuger, superficial.
Actitud durant la sessió: Participativa i receptiva.
Resultats: Va deixar de fumar durant dos anys però actualment ha tornat a fumar.
Visió de la hipnosi abans: Molt de respecte.
Visió de la hipnosi després: Li ha perdut la por. Hi tornaria si fos més econòmic i ho
recomana.
Descripció general: L’Eva acudeix a la hipnosi degut a la invitació de la seva germana. Ja
feia temps que volia deixar de fumar i ho veu com una bona oportunitat. Havia sentit a
parlar de la hipnosi i li feia respecte. Accepta d’anar-hi. Durant la sessió no es qüestiona
les indicacions del hipnotitzador i les segueix, tot i així té la sensació que ho està fent
malament perquè no s’evadeix de l’entorn i no té la ment en blanc. Creu que no li farà
cap mena d’efecte. Quan acaba la sessió l’ansietat de fumar ha desaparegut. Durant uns
quants mesos l’ansietat no apareix.
Acudeix a la segona sessió d’hipnosi de grup per acompanyar a la seva germana. S’ho
pren com un reforçament. Aquest cop no està capficada perquè ja té l’experiència de la
sessió anterior. Està dos anys sense fumar .
43
Nom: Emma
Edat:
Motius que la porten a triar la hipnosi en particular: Una amiga li recomana.
Objectiu: Deixar de fumar.
Sessió: Dues sessions de grup i una individual.
Expectatives: No sabia què es trobaria.
Experiències: En les dues sessions de grup, hipnosi lleugera. En la individual, hipnosi de
segon grau.( Petits intervals d’amnèsia i confusió espai/temps)
Actitud durant la sessió: Participativa i receptiva.
Resultats: Va deixar de fumar durant un mes i actualment torna a fumar.
Visió de la hipnosi:
Abans: Molt de respecte.
Després: Li segueix fent respecte la hipnosi per tractar altres temes que no siguin el tabac.
Descripció general: L’Emma va fer dues sessions de grup d’hipnosi que li van servir per
estar un mes sense fumar. Decideix tornar a provar-ho però individualment. Viu molt més
l’experiència, entra en un segon grau d’hipnosi però tot i així torna a fumar. Quan li vaig
preguntar si realment volia, si estava disposada a deixar de fumar em va respondre que
no, que realment no estava preparada en aquell moment.
Dona de 47 anys, vol mantenir-se en l’anonimat.
Motius que la porten a acudir a la teràpia hipnòtica: Sent una angoixa profunda que es
converteix en un trastorn alimentari a causa de la situació que està vivint amb el seu fill
adolescent que té problemes amb les drogues.
Motius que la porten a triar la hipnosi en particular: El seu home havia fet un curs i li
recomana.
Núm. de sessions: 15 sessions individuals.
Actitud durant les sessions: Participativa i receptiva.
Objectiu: Canviar la conducta del menjar. Ha de sentir-se bé menjant, amb la mesura
correcte i gaudint-lo. L’angoixa també ha de desaparèixer.
44
Resultats: Molt favorables, torna a menjar bé, troba la manera de tranquil·litzar-se quan
ho necessita i ja no se sent angoixada.
Visió hipnosi:
Abans: n’estava ben informada i ho trobava una teràpia interessant
Després: creu firmament amb l’eficàcia de la hipnosi, l’ha ajudat molt.
Efectes actuals:
Després de cinc anys encara recorda la veu de l’hipnotitzador dient-li que està bé, que
està tranquil·la. Gràcies a això ha adoptat una actitud diferent davant la vida i tot i que la
situació del seu fill no ha millorat ella no ha tornat a tenir problemes amb el menjar i no
té aquella angoixa que tenia aleshores.
Nom: Conxita
Edat: 45
Objectiu: Deixar de fumar
Sessió: Dues sessions de grup tres sessions individuals.
Expectatives: No sabia ben bé com funcionaria però creia amb la hipnosi.
Actitud durant la sessió: En la majoria de sessions es mostra receptiva i participativa però
en una en concret no deixar de pensar que ha d’estar atenta, es capfica i la sessió no
resulta com les altres anteriors.
Resultats: Deixa de fumar durant tres mesos després de les sessions de grup, torna a
recaure i acudeix a una altre hipnoleg però aquest cop fent una sessió individual, està
cinc mesos sense fumar, fins que li diagnostiquen una malaltia i torna a recaure.
Visió de la hipnosi:
Abans: Creia en l’eficàcia de la hipnosi
Després: Creu firmament amb l’eficàcia de la hipnosi.
Descripció general: La Conxita fa dues sessions de grup que li permeten oblidar-se del
tabac durant tres mesos, després de les sessions individuals ja no té cap mena d’ansietat i
no li molesta que la gent del seu voltant fumi, no li ve de gust. Però després de cinc
mesos en un moment de debilitat torna a provar-ho, actualment fuma però assegura que
si decidís deixar de fumar ho faria amb l’ajuda de la hipnosi.
45
Nom: Ernestina
Edat: 72
Motiu: Deixar de fumar.
Sessions: Una única sessió de grup
Actitud: Seguint en tot moment el que l’hipnòleg deia, molt receptiva.
Resultats: Després de fumar dos paquets el dia deixa de fumar totalment i ja porta 7 anys
sense fumar.
Visió: Afirma l’eficàcia de la hipnosi sense dubtar-ho.
Enquesta
Número d’enquestes: 109
Edat dels enquestats: Entre 16 i 50 anys
Característiques respostes: Poden marcar dues respostes diferents en alguns casos.
Hipnoteràpia: una eina eficaç?
Què diries que és la hipnosi?
o És una forma de fer espectacle com la màgia per entretenir a un públic.
o És un estat natural de consciència que pot ser una eina per ajudar a solucionar algun
problema com una adicció, obsessió, fòbia,etz.
o És un estat en el que la persona es troba mig adormida i és fàcil de manipular.
La persona hipnotitzada...
o És conscient del que passa, té el control de la situació i pot sortir de l'estat hipnòtic quan
ho volgui.
o No és conscient de res del que passa i depèn totalment de les ordres de l'hipnotitzador.
o Veu multiplicada les seves facultats intel·lectuals.
46
Creus que és possible hipnotitzar a una persona en contra de la seva voluntat?
o Si
o No
Assistiries a una sessió d'hipnosi?
o No, em fa respecte deixar la ment en mans d'un desconegut.
o Si, seria una experiència interessant.
o No, crec que és una enganyifa.
On has sentit a parlar de la hipnosi?
o A la televisió(sèries, pel·lícules,espectacles...)
o He llegit llibres sobre el tema.
o N'he sentit a parlar als amics, familiars...
Quantes persones coneixes que hagin estat hipnotitzades?
o Cap.
o Una.
o Més d'una.
Diries que amb la hipnosi es pot aconseguir que una persona faci coses que vagin
en contra del seus valors morals?
o Si
o No
Edat
47
Resultats enquestes
Què diries que és la hipnosi?
És un estat en el que la persona es troba mig adormida...
És un estat natural de consciència que pot ser una eina per ajudar a…
És una forma de fer espectacle com la màgia per....
0 10 20 30 40 50 60
És una forma de fer espectacle com la màgia per entretenir a un públic. 4 8%
És un estat natural de consciència que pot ser una eina per ajudar a solucionar algun
problema com una adicció, obsessió, fòbia,etz.
57
%
És un estat en el que la persona es troba mig adormida i és fàcil de manipular.
48
%
La persona hipnotitzada...
Veu multiplicada les seves facultats intel·lectuals
No és conscient de res del que passa i depèn totalment de...
És conscient del que passa, té el control de la situació...
0 20 40 60 80 100
És conscient del que passa, té el control de la situació i pot sortir de l'estat
hipnòtic quan ho volgui.
19 17%
48
No és conscient de res del que passa i depèn totalment de les ordres de
l'hipnotitzador.
86
79%*
Veu multiplicada les seves facultats intel·lectuals. 4 4%
Creus que és possible hipnotitzar a una persona en contra de la seva voluntat?
Si 37 34%
No 72 66%*
Assistiries a una sessió d'hipnosi?
No, crec que és una enganyifa.
Si, seria una experiència interessant
No, em fa respecte deixar la ment en mans d'un desconegut
0 20 40 60 80
No, em fa respecte deixar la ment en mans d'un desconegut. 32 29%
Si, seria una experiència interessant. 74 68%
No, crec que és una enganyifa. 3 3%
49
A la televisió(sèries, pel·lícules,espectacles...) 75 56%
He llegit llibres sobre el tema. 16 12%
N'he sentit a parlar als amics, familiars... 43 32%
On has sentit a parlar de la hipnosi?
N'he sentit a parlar als amics,
familiars...
He llegit llibres sobre el tema.
A la televisió(sèries, pel·lícules,espectacles
0 10 20 30 40 50 60 70 80
Possibilitat de marcar més d’una
resposta.
Quantes persones coneixes que hagin estat hipnotitzades?
Més d'una
Una
Cap
Cap. 56 51%
Una. 17 16%
Més d'una. 36 33%
0 20 40 60
50
Diries que amb la hipnosi es pot aconseguir que una persona faci coses que vagin en
contra del seus valors morals?
Si 57 52%
No 52 48%
51
CONCLUSIONS
La hipòtesi principal plantejada a l’inici d’aquest treball era que la teràpia hipnòtica és
una eina eficaç per ajudar a modificar conductes que les persones vulguin canviar pel seu
benestar emocional i físic. Per a verificar o desmentir la hipòtesi esmentada m’he centrat
en uns punts o aspectes principals:
Com és el procés d’un canvi de conducta mitjançant la hipnosi?
Un dels objectius més importants era entendre com és un procés de canvi de conducta o
d’hàbit des del principi fins al final ,per mitjà de teràpia hipnòtica. Gràcies al seguiment
d’un cas específic, en el qual una pacient rebia hipnoteràpia per a deixar de fumar he
pogut observar i avaluar directament , i en primera persona,un procés de canvi de
conducta. En cada sessió he intentat captar el màxim de detalls i analitzar cada paraula i
gest de l’hipnotitzador i els efectes que tenien en el pacient. Ha estat una experiència
molt interessant. Després d’haver estudiat quin era el llenguatge que utilitzaven els
hipnotitzadors, quin tipus de suggestions es fan servir, els diferents graus dins la
hipnosi...veure-ho a la pràctica en cada sessió ha estat de gran utilitat. És molt diferent
llegir l’experiència que participar directament en una sessió real d’hipnosi. En el cas
analitzat , la pacient ha aconseguit el seu objectiu de deixar de fumar assistint a tres
sessions d’hipnosi individuals. Per tant , puc verificar l’eficàcia de la hipnosi en aquest
cas. El que no puc demostrar amb aquest treball és la eficàcia de la hipnosi a gran escala.
No disposo de les dades suficients per afirmar-ho. En primer lloc, m’he hagut de centrar
en el tabaquisme, ja que és la patologia que porta a més gent a acudir a la hipnosi i el que
menys inconvenients dóna a l’hora de trobar gent que estigui disposada a parlar-ne.
M’hagués agradat tractar amb més persones que haguessin rebut hipnosi per a altres
motius com fòbies, obsessions, dolor crònic, etc. Sobretot , m’hagués encantat
entrevistar a dones que haguessin utilitzat la hipnosi per un part indolor. Però
l’hipnotitzador, Jaume Bordas, que havia tractat aquests casos i que em va explicar com
funcionaven ,havia perdut el contacte amb aquestes dones i actualment no en seguia cap
altre d’aquest tipus. També hem de tenir en compte que les persones que reben hipnosi
per a temes que no són el tabac són més propenses a mantenir-ho en la intimitat. És un
tema que encara provoca un cert recel a l’hora d’expressar-ho públicament. Tanmateix,
per la bibliografia que he consultat i els hipnòlegs amb qui he parlat, la meva impressió és
que la tècnica de la hipnòsi pot ser molt útil per un ampli ventall de persones amb
problemes, bloquejos, traumes... És a dir, la considero que sí que és una eina eficaç en
molts casos.
52
Quina és la visió en general que es té sobre la hipnosi? Pot influir aquesta en els
resultats d’una sessió d’hipnosi?
Sobre l’aspecte de quina és la visió general que es té sobre la hipnosi, ja siguin persones
que no han acudit mai a aquest tipus de pràctiques o persones que sí que s’hi han sotmès,
m’he basat en les entrevistes a pacients i els resultats de les enquestes.
He arribat a la conclusió que la majoria de la gent pensa que sota estat hipnòtic la
persona no és conscient de res del que passa i depèn totalment del hipnotitzador , fet
que desmenteixo durant el treball. Crec que està lligat al fet que la font d’informació
majoritària sobre la hipnosi és la televisió, les sèries, les pel·lícules... M’he fixat que les
persones que coneixien gent que havia estat hipnotitzada tenien una visió diferent .Més
acurada a la realitat, de la hipnosi , que les persones que no coneixien a ningú que hagués
rebut teràpia hipnòtica. La font d’informació és un punt clau per a formar-te una opinió
sobre algun tema.
Per a concloure si la perspectiva que hom té de la hipnosi pot influir o no en els resultats
d’una sessió, he estudiat la relació entre la visió que tenien els pacients entrevistades i
els resultats obtinguts i la informació que m’han donat els hipnòlegs. He de confessar que
amb les entrevistes realitzades no he trobat una relació prou signficativa entre
perspectiva i resultats. Sí que és veritat que les entrevistades que havien aconseguit el
seu objectiu amb la hipnosi no tenien cap prejudici negatiu de la hipnosi abans de la
teràpia i això és un indici que l’actitud que es tingui davant una sessió és essencial. Això
m’ho han corroborat els hipnòlegs amb qui he parlat, que afirmen que l’actitud ha de ser
de participació i de receptivitat.
És tothom igualment suggestible? Tothom pot hipnotitzar?
No tothom és igualment suggestible. Hi ha persones més sensitives que d’altres, persones
més fàcilment hipnotitzables. Les persones que els costi concentrar-se seran més difícils
d’hipnotitzar perquè no podran seguir les suggestions de l’hipnotitzador. Segons els hipnò
legs amb qui he parlat, tothom pot estudiar, aprendre i practicar les tècniques d’hipnosi;
però no tots tenen una predisposició, una habilitat, podríem dir innata, per a practicar la
hipnoteràpia amb eficàcia.
Quins factors fan que una sessió d’hipnosi no funcioni?
Els factors que fan que una sessió no funcioni són: el propi subjecte(ja que com he dit
anteriorment, hi ha persones que poden oferir resistència), que el problema que es vulgui
tractar no es pugui curar amb hipnosi com per exemple la psicosi o l’autisme i per últim
que el professional que porti la teràpia no sigui prou bo.
53
Una de les coses que més m’han cridat l’atenció és saber que la hipnosi és un estat al qual
arribem espontàniament durant el dia, per tant ,no és totalment aliè a nosaltres com
acostumem a pensar. Cada cop que ens quedem embadalits amb una pel·lícula i oblidem
per complet el que passa al nostre voltant, això és un estat hipnòtic! O quan ens quedem
uns minuts encantats i després no recordem amb què estàvem pensant, això també ho
és! Allò que fa la hipnoteràpia és aprofitar directament aquest estat. És impressionant la
gran quantitat de malalties ,problemes, bloquejos... ja siguin mentals com psicofísiques ,
que es poden arribar a tractar amb aquesta teràpia.
Per acabar a nivell personal , aquest treball m’ha permès descobrir que sóc una persona
sensitiva i fàcil d’hipnotitzar. En Jaume Bordas em va fer una sessió d’hipnosi perquè
l’endemà tenia un examen i tenia por de posar-me nerviosa. El cas és que em va
hipnotitzar molt ràpidament. Ell mateix , només fixant-se en alguns detalls i observant els
meus gestos , ja m’havia dit que era una persona fàcil d’hipnotitzar, i encara que
m’hagués passat molt més temps seguint les seves indicacions i endinsant-me en aquest
estat amb el poc temps que va durar la sessió , va haver-hi prou perquè l’endemà no
sentís cap mena de neguit durant l’examen i em donés temps de respondre tots els
problemes amb tranquil·litat. Segurament,haver descobert aquesta part que desconeixia
de mi m’ajudarà més endavant si decideixo aprendre formalment les tècniques d’hipnosi
per aplicar –les a mi mateixa o a altres.
54
BIBLIOGRAFIA
-BORDAS, Jaume. Diálogo con el subconsciente.
- CAPAFONS, Antonio. Hipnosis.
- D. YAPKO, Michael. Tratado de Hipnosis Clínica.
- GONZÁLEZ, Héctor. La Hipnosis. Mitos y Realidades.
- GRINDER, John. PNL TRANCE-FORMATE Curso práctico de Hipnosis y Comunicación
eficaz.
-ROSEN, Sidney. Mi voz irá contigo. Los cuentos didácticos de Milton Erickson.
WEBGRAFIA
http://www.naubron.com/HISTORIA%20DE%20LA%20HIPNOSIS.htm
http://www.publispain.com/hipnosis/historia_hipnosis.html
http://www.hipnosi.es/ca/historia.htm
http://elpais.com/elpais/2013/07/26/eps/1374856987_494248.html
http://www.hypnoshop.com/hypnosis/myths-of-hypnosis/
http://www.metges.net/psicoexpress/apartats/ca/inici.php
http://psychology.about.com/od/statesofconsciousness/a/hypnosis.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Hipnosis
http://www.hypnobusters.com/articles/can-i-be-hypnotised/
http://www.psicologosmollet.com/hipnosi-psicologo-mollet/
https://sites.google.com/site/projrecercabvl/que-es-el-somni/les-ones-cerebrals
http://straddle3.net/context/03/ca/2004_07_02.html
http://www.transparentcorp.com/products/np/brainwaves.php
http://www.transparentcorp.com/research/theta-brain-waves.php
http://neurocritic.blogspot.com.es/2011/01/schneider-brain-wave-synchronizer.html
http://www.natures-energies.com/index.php?option=com_content&view=article&id=167
http://www.quo.es/salud/la-hipnosis-hoy
55
http://hipnosisclinica.org/asociaciones-profesionales-de-hipnosis/asociaciones-de-hipnosis-
federadas-de-espana/sociedad-de-hipnosis-profesional/
http://www.hipnosislaspalmas.com/2010/02/hipnosis-despierta-segun-el-modelo-de-
valencia.html
http://en.wikipedia.org/wiki/John_G._Watkins
http://hypnos-cat.blogspot.com.es/
http://www.sociedadhipnosis.com/catala/formacio_cat.html
http://www.institutoericksonmadrid.com/milton-erickson
https://erickson-foundation.org/
https://erickson-foundation.org/about/erickson/
http://www.hipnosisterapeutica.org/30.html
Fotografies:
https://www.google.es/search?q=brain+waves&oe=utf-
8&rls=org.mozilla:ca:official&client=firefox-a&gws_rd=cr&um=1&ie=UTF-
8&hl=ca&tbm=isch&source=og&sa=N&tab=wi&ei=b7FJUqGSHObF7AbS-
IHgCA#facrc=_&imgdii=_&imgrc=iRnc0B7Ko27pbM%3A%3BOwdAmhNikOD5HM%3Bhttp%253A%
252F%252Funiteunderfreedom.com%252Fwp-
content%252Fuploads%252F2011%252F09%252FBrain-
waves.jpg%3Bhttp%253A%252F%252Funiteunderfreedom.com%252F%253Fp%253D358%3B2000
%3B1500
https://www.google.es/search?q=milton+erickson&client=firefox-
a&hs=fFx&rls=org.mozilla:ca:official&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=RmefUrymC8K30QX_ooG
ABQ&ved=0CAcQ_AUoAQ&biw=1024&bih=607#facrc=_&imgdii=_&imgrc=gaegZdXpnf9o1M%3A
%3BG4MI1PcqvzlaRM%3Bhttp%253A%252F%252Ferickson.edu%252Fwp-
content%252Fassets%252F85027828_large_milton.jpg%3Bhttp%253A%252F%252Ferickson.edu%
252Fwho-was-milton-
erickson%252Fattachment%252F201003010523415757%252F%3B730%3B411
http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Spike-waves.png
http://www.nytimes.com/2005/11/22/science/22hypno.html?pagewanted=all&_r=0
http://www.google.es/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&source=images&cd=&cad=rja&docid=lvOwf-
0ZZRavgM&tbnid=8i6-67-KHtPsnM:&ved=0CAUQjRw&url=http%3A%2F%2Fwww.personal-
56
development.info%2Fhypnosis.html&ei=m_uhUu6rO6SP0AX0yYCwCg&bvm=bv.57752919,d.d2k&
psig=AFQjCNFwmvXaZTa-OSlKAbKy-x51qqTlyw&ust=1386433783061098
https://www.google.es/search?q=hipnosis+tradicional&client=firefox-
a&hs=myt&sa=X&rls=org.mozilla:ca:official&tbm=isch&source=iu&imgil=L_HkJJrGX0oPWM%253
A%253Bhttps%253A%252F%252Fencrypted-
tbn0.gstatic.com%252Fimages%253Fq%253Dtbn%253AANd9GcRg4Nf112nU9SXqAmkbqOAuxaFs
KuVJhQ0wXABgQbC15Ky-
5hhM1A%253B340%253B372%253BXnxDESTnHy0npM%253Bhttp%25253A%25252F%25252Fhip
nosisericksoniana.blogspot.com%25252F2011%25252F01%25252Fhipnosis-es-un-fenomeno-
natural.html&ei=k4usUqWyGsbO0QW1wIGACQ&ved=0CHkQ9QEwCg&biw=1024&bih=603#facrc
=_&imgdii=_&imgrc=qlO67wOWXE9OZM%3A%3BVMNNyKLbznx0rM%3Bhttp%253A%252F%252F
www.pasadofuturo.com%252Fimagenes%252Fhipnosis01.jpg%3Bhttp%253A%252F%252Fwww.p
asadofuturo.com%252Freencarnacion-regresiones.htm%3B600%3B385
https://www.google.es/search?q=hipnosis+despierta&client=firefox-
a&rls=org.mozilla:ca:official&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=dZWsUoCDG6e80QWY3oGYCQ&v
ed=0CAcQ_AUoAQ&biw=1024&bih=603#facrc=_&imgdii=_&imgrc=Rl04xi5uQ6ISVM%3A%3Ba0aR
jcR-q7OUBM%3Bhttp%253A%252F%252F4.bp.blogspot.com%252F-
fr4pg_EYL9Q%252FTe6DdcUyQrI%252FAAAAAAAABwA%252FFX8MwFSUKK4%252Fs1600%252Fhi
pnosis2.jpg%3Bhttp%253A%252F%252Fnuevoalamut.blogspot.com%252F2011%252F06%252Fact
o-del-hipnotizador-que-perdio-el.html%3B403%3B344
https://www.google.es/search?q=hipnosis+despierta&client=firefox-
a&rls=org.mozilla:ca:official&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=qZusUre2CKGx0AXK9YC4CA&ved
=0CAcQ_AUoAQ&biw=1024&bih=603#facrc=_&imgdii=_&imgrc=xS3azM0vy0QYiM%3A%3BRuWZ
JVyEzG9OKM%3Bhttp%253A%252F%252Fimworld.aufeminin.com%252Fdossiers%252Fd2007071
2%252Fd1948i44584h102530.jpg%3Bhttp%253A%252F%252Fwww.enfemenino.com%252Fadelg
azar%252Fhipnosis-para-adelgazar-d2574c67423.html%3B200%3B262
Vídeos
http://www.youtube.com/watch?v=g_bIV82DY9U
http://www.youtube.com/watch?v=k4xgpO_pEVI
http://www.youtube.com/watch?v=fvqwWaf8cvI
57
ANNEX
En aquest annex trobareu les enquestes realitzades, dos dvd’s amb les sessions
d’hipnosi gravades ,un conte hipnòtic per a deixar de fumar i dos textos de
pràctica hipnòtica.
58
ENQUESTA
Hipnoteràpia: una eina eficaç?
Què diries que és la hipnosi?
1. És una forma de fer espectacle com la màgia per entretenir a un públic.
2. És un estat natural de consciència que pot ser una eina per ajudar a solucionar algun
problema com una adicció, obsessió, fòbia,etz.
3. És un estat en el que la persona es troba mig adormida i és fàcil de manipular.
La persona hipnotitzada...
1. És conscient del que passa, té el control de la situació i pot sortir de l'estat hipnòtic
quan ho volgui.
2. No és conscient de res del que passa i depèn totalment de les ordres de
l'hipnotitzador.
3. Veu multiplicada les seves facultats intel·lectuals.
Creus que és possible hipnotitzar a una persona en contra de la seva voluntat?
-Si
-No
Assistiries a una sessió d'hipnosi?
1. No, em fa respecte deixar la ment en mans d’un desconegut,
2. Si, seria una experiència interessant,
3. No, crec que és una enganyifa.
On has sentit a parlar de la hipnosi?
1. A la televisió(sèries, pel·lícules,espectacles...)
2. He llegit llibres sobre el tema
3. N’he sentit a parlar als amics, familiars...
Quantes persones coneixes que hagin estat hipnotitzades?
-Cap
59
-Una
-Més d’una
Diries que amb la hipnosi es pot aconseguir que una persona faci coses que vagin en
contra del seus valors morals?
-Si
-No
Edat