Història 1
135
CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel 93.893.37.49 [email protected] 1 HISTORIA I GM- GES
description
Modul del 1r nivell del GES per a persones adultes i per preparar la prova d'accés a GM
Transcript of Història 1
CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel 93.893.37.49 [email protected]
1
HISTORIA I
GM- GES
SUMARI UNITAT 1 DIVISIONS DE LA HISTÒRIA I FONTS HISTÒRIQUES CONTINGUTS .......................................................................................4 ACTIVITATS D’APRENENTATGE ...................................................11 ACTIVITATS D’AVALUACIÓ ...........................................................13 SOLUCIONS .........................................................................................15 UNITAT 2 LES PRIMERES CIVILITAZACIONS CONTINGUTS ......................................................................................21 ACTIVITATS D’APRENENTATGE ...................................................29 ACTIVITATS D’AVALUACIÓ ...........................................................32 SOLUCIONS .........................................................................................34 UNITAT 3 GRÈCIA CONTINGUTS ......................................................................................40 ACTIVITATS D’APRENENTATGE ...................................................45 ACTIVITATS D’AVALUACIÓ ...........................................................47 SOLUCIONS .........................................................................................49 UNITAT 4 ROMA CONTINGUTS ......................................................................................55 ACTIVITATS D’APRENENTATGE ...................................................62 ACTIVITATS D’AVALUACIÓ ...........................................................64 SOLUCIONS .........................................................................................66 UNITAT 5 TRANSICIÓ DE L’ANTIGUITAT A L’EDAT MITJANA CONTINGUTS ......................................................................................77 ACTIVITATS D’APRENENTATGE ...................................................81 ACTIVITATS D’AVALUACIÓ ...........................................................83 SOLUCIONS .........................................................................................85 UNITAT 6 L’EDAT MITJANA A EUROPA CONTINGUTS ......................................................................................90 ACTIVITATS D’APRENENTATGE .................................................100 ACTIVITATS D’AVALUACIÓ .........................................................102 SOLUCIONS .......................................................................................104 UNITAT 7 L’EDAT MODERNA A OCCIDENT CONTINGUTS ....................................................................................112 ACTIVITATS D’APRENENTATGE .................................................120 ACTIVITATS D’AVALUACIÓ .........................................................123 SOLUCIONS .......................................................................................125
Page 1
PU
NT
DE
PA
RT
IDA
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
PUNT DE PARTIDA 11
����
���
�
����
����
� �
�
����
����
�
��
� ���
���
��
���
Page 2
13
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
Unitat 1DIVISIONS DE LA HISTÒRIA
I FONTS HISTÒRIQUES
UN
ITA
T 1
DIV
ISIO
NS
DE
LA
HIS
TÒ
RIA
I F
ON
TS
HIS
TÒ
RIQ
UE
S
Page 3
15
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
1. Què és la història i per què serveix?Aquesta pregunta la podríem respondre de moltes maneres. De fet, durantmolts segles fer història consistia a presentar la vida dels personatges im-portants (reis, emperadors, militars) o de fets que semblaven rellevants (gue-rres, batalles, conquestes), deixant de banda, en canvi, la vida de la resta de lagent que en teoria no era tan important o d’aquells esdeveniments que sem-blava que no tenien tanta importància. Això va donar com a resultat una his-tòria carregada de dates, de batalles, de noms de personatges importants,etc.; una història que es feia, per aquesta raó, pesada i monòtona.
A mitjan segle XX els historiadors van començar a veure que la història erauna altra cosa, concretament: explicar l’evolució del passat de la humani-tat tenint en compte les causes que hi han influït i les conseqüències quese n’han derivat, i d’aquesta manera poder orientar o preveure el futur.
Per tant, en aquest sentit la història serveix perquè a partir de conèixer elpassat comprenguem el sentit que té el nostre present. Per això els anticsja vam dir que «la història és mestra de la vida».
2. Les fonts històriquesLa primera cosa que ha de fer qualsevol historiador és anar a cercar totsaquells elements, realitats, etc., que parlin, ensenyin o diguin quelcom d’allòque vol estudiar o sobre el que vol escriure. De forma tècnica això s’anome-nen «fonts». Per tant, les fonts són testimonis deixats per les societats hu-manes que permeten reconstruir les formes de vida d’aquestes societats.N’hi ha de molts tipus, però les més comunes acostumen a ser:
1. Fonts orals: són aquelles que ens han arribat de viva veu; n’hi ha de totamena: entrevistes, cançons, rondalles, etc. Les més fiables són aquelles queens arriben de testimonis directes. P. e.: testimonis que ens relaten la sevaexperiència durant la Guerra civil espanyola.
2. Fonts escrites: són més nombroses i els historiadors les fan servir mésper investigar sobre el passat. Es van iniciar amb l’aparició de l’escriptura.P. e.: el discurs del president Tarradellas quan va arribar a Barcelona des del’exili un cop restablerta la democràcia.
3. Fonts materials: es tracta de tot tipus d’objectes de producció humanacom, per exemple, monuments arquitectònics, escultura, pintura, etc. P. e.,l’amfiteatre de Tarragona.
Ara bé, no totes les fonts tenen la mateixa importància i categoria com a do-cuments històrics, d’ací que s’hagi fet una classificació en dos grans blocs:
• Fonts primàries: si prové de l’època mateixa que l’historiador està investi-gant. P. e., si volguéssim investigar sobre qüestions jurídiques i religioses delsegle XII hauríem d’anar a les Homilies d’Organyà (és el primer documentescrit en català).
UN
ITA
T 1
DIV
ISIO
NS
DE
LA
HIS
TÒ
RIA
I F
ON
TS
HIS
TÒ
RIQ
UE
S
Page 4
16
UN
ITA
T 1
DIV
ISIO
NS
DE
LA
HIS
TÒ
RIA
I F
ON
TS
HIS
TÒ
RI Q
UE
SS
oci
als
2. U
N L
LA
RG
CA
MÍ C
AP
A L
A C
IVIL
ITZ
AC
IÓ
• Fonts secundàries: donen informació sobre el període que l’historiadorestà estudiant, però han estat escrites posteriorment. P. e., allò que ha escritun historiador de la nostra època més o menys sobre Felip II.
3. La història també es mesura i es divideixPrimer de tot cal saber que la història està dividida en èpoques, edats,etapes, etc. (són paraules que signifiquen pràcticament el mateix); ara bé, nototes les civilitzacions han dividit la història de la mateixa manera perquè to-tes no han viscut els mateixos esdeveniments ni ho han fet al mateix temps.Per exemple, els qui pertanyem al món occidental o a zones influïdes per laseva cultura partim del naixement de Crist que equival a l’any «0», raó perla qual tot el que va succeir abans de néixer Crist ho coneixem com abans deCrist (aC) i tot allò posterior, com després de Crist (dC); així doncs, alguns fa-raons d’Egipte van viure l’any 2000 aC; en canvi, Carlemany el 800 dC.
Ara bé, per al món àrab és l’Hègira (el moment en què Mahoma fuig delsseus perseguidors de la Meca a Medina) la que marca l’inici del seu calendari.Aquest fet va tenir lloc l’any 622 dC o de «l’era cristiana», que també s’ano-mena d’aquesta manera. Per tant, quan la civilització occidental ja portava622 anys, el món islàmic va iniciar l’any «0».
D’altra banda, també com a exemple, quan la civilització occidental iniciaval’Edat mitjana l’any 476 dC en quedar dominat l’Imperi romà d’Occident pelspobles que havien vingut del nord i el centre d’Europa, a la Xina concreta-ment estaven passant altres coses totalment diferents.
Llavors, per mesurar la història la primera cosa que cal fer és establir les da-tes dels esdeveniments històrics, per a la qual cosa s’han fet servir diferents
FONT PRIMÀRIA
L'economia de la Catalunya romana
«A LA Hispània Citerior hi ha un llique té, a causa de les aigües eltorrent que banya Tàrraco, unablancor extraordinària i la sevafinor és meravellosa, de maneraque allí foren inventats els primersteixits de batista»
PLINI, Història natural
FONT SECUNDÀRIA
La crisi de l'Estat visigot
«(...)els darrers anys del regne got, del 672 al 711,foren ja de plena crisi social i política. (...) Alprincipi del segle VIII, quan Vitiza (702-710)vasucceir al seu pare, Ègica (687-702),l'aristocràcia estava profundament dividida iarrossegava la monarquia en el joc de faccions,mentre l'expansió islàmica arribava al Magrib iamenaçava la península. (...)La rapidesa ambquè berbers i àrabs es possessionaren de lapenínsula i de Septimània s'explica precisamentper aquesta crisi política que destruïa l'Estat,una crisi motivada per una classe dirigentdividida i llançada a la privatització del poderpúblic i els seus recursos.»
JOSEP M. SALRACH, El passat hispanovisigòtic,dins Història, Política, Societat i Cultura delsPaïsos Catalans, vol. 2, 1998
Page 5
17
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
sistemes de temps com, per exemple, les eres, els cicles, els anys, els lustres,els segles, els mil·lenis, etc., que són les mesures més comunes per represen-tar el temps.
4. Informació complementàriaUnitats més comunes per dividir el temps
Quan es tracta de fer una divisió del temps, cronològicament les unitats méscomunes són les següents:
• Mil·lenni: 1.000 anys.• Segle: 100 anys.• Decenni: 10 anys.• Lustre o quinquenni: 5 anys.
Per saber a quin segle o mil·leni pertany un any s’ha d’afegir sempre una uni-tat a la centena o el miler. P. e.: l’any 427 pertany al segle V. L’any 1087 per-tany al segon mil·leni.
També es fan servir de vegades els nombres romans (lletres que equivalenals nostres números àrabs); concretament:
• I = 1• V = 5• X = 10• L = 50• C = 100• D = 500• M = 1000
S’han de tenir en compte les normes següents:
a. Les lletres han d’ésser sempre majúscules.
b. No es poden posar mai més de tres lletres iguals seguides. P. e.: 40 = XXXX.En aquests casos el que es fa és posar una lletra superior precedida de lainferior per restar-la. P. e.: 44 no es posa així: XXXXIIII, sinó XLIV.
Fixa’t com es posaria l’any 2002 en nombres romans: 2002 = MMII
UN
ITA
T 1
DIV
ISIO
NS
DE
LA
HIS
TÒ
RIA
I F
ON
TS
HIS
TÒ
RIQ
UE
S
Page 6
18
UN
ITA
T 1
DIV
ISIO
NS
DE
LA
HIS
TÒ
RIA
I F
ON
TS
HIS
TÒ
RI Q
UE
SS
oci
als
2. U
N L
LA
RG
CA
MÍ C
AP
A L
A C
IVIL
ITZ
AC
IÓ
5. Etapes més importants de la història occidentalA nivell general la història d’Occident s’acostuma a dividir de forma global endos grans blocs:
5.1 La prehistòria, que, com la mateixa paraula significa, estudia la vida del’ésser humà en relació amb el medi abans de la història; això és el que sig-nifica el prefix «pre» (abans), en aquest cas de la història. Aquest primergran bloc abraça més o menys el període següent: 2.000.000 milions aCfins a 3.500 aC. (has de tenir en compte una cosa: que quan es tracta detants anys i d’èpoques tan antigues resulta molt difícil concretar les xifreso els números).
Ara bé, aquest llarg període va anar experimentant diferents canvis progres-sivament, d’ací que se’l divideixi en tres subperíodes o etapes:
5.1.1 Paleolític, que més o menys abraça de 2.000.000 a 10.000 aC. Es ca-racteritza perquè els primers éssers humans feien servir instruments de«pedra tallada». De fet, la paraula «paleolític» ve del grec «paleo», quevol dir «antic», i «lithos», «pedra».
5.1.2 Neolític, que abraçaria més o menys del 10.000 fins al 3.500 aC. Aques-ta paraula ve també del grec «neo», que vol dir « nou», i «lithos», «pe-dra». Per tant, és un temps en què es va avançar un pas més quant a lapedra (instrument fonamental per a l’home primitiu), que es poleix; d’a-questa manera es fa més apta per a la caça i per escorxar els animalsque començaven a criar i també per a l’agricultura .Durant aquesta època l’home es fa sedentari (se situa en un lloc i pràcti-cament no es mou) i sorgeixen l’agricultura, la ramaderia i la producciód’aliments.
5.2 La història seria el segon gran bloc, l’inici de la qual coincideix amb l’apa-rició de l’escriptura, uns 3.500 anys aC a Mesopotàmia i una mica méstard a Egipte. Aquesta escriptura es realitzava en unes tauletes de fanghumit sobre les quals es feien anotacions amb la tècnica d’incisions (nor-malment amb un punxó).
Ara ja estem dins el període que forma la història, per tant es tracta de veurea continuació les etapes en què aquesta es divideix, sempre, tal com hem ditanteriorment, vàlida per al món occidental:
5.2.1 Història antiga: des del 3.500 aC fins al 476 dC; és a dir, des de l’apa-rició de l’escriptura i les primeres civilitzacions urbanes (civilitzacionsa la ciutat en contraposició amb la vida als camps que es feia de formaquasi exclusiva fins llavors) al voltant de l’Eufrates i el Tigris, i al voltantdel Nil a Egipte, fins a la caiguda de l’Imperi romà d’Occident. Entremigd’aquests dos esdeveniment cal destacar la història d’altres pobles, con-cretament fenicis, cartaginesos, grecs i romans, conegudes com a cultu-res mediterrànies.
Page 7
19
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
Atura’t un moment i reflexiona sobre què poc que significa la teva vida finsara quant a espai de temps si la comparem amb tot el temps viscut des del Pa-leolític.
5.2.2 Història medieval: des del 476 fins al 1492. La primera data corres-pon a la caiguda de l’Imperi romà d’Occident a causa de les invasionsdels «pobles bàrbars» (s’anomenaven així perquè eren estrangers res-pecte a l’Imperi romà, no perquè fossin salvatges) vinguts del nord i elcentre d’Europa; la segona correspon al moment en què es va descobrirAmèrica; malgrat que a la meitat del segle XV alguns països ja eren a l’E-dat moderna. L’Edat mitjana es divideix en dues etapes ben diferencia-des:
a. Alta Edat mitjana: aquesta etapa abraça aproximadament del segle Vfins al segle XI i es caracteritza fonamentalment per una ruralització dela societat (pràcticament tota la gent s’havia desplaçat de la ciutat alcamp) i, a més, per l’aparició del feudalisme en què l’economia, la socie-tat i la política es regeixen per les relacions vassallàtiques (de submis-sió al comte, l’abat o el bisbe, en definitiva al senyor del qual depenien)dins una estructura piramidal.
La religió, fet molt important en aquesta època, estava marcada per un sentitde por i de dependència de Déu, en el sentit que creien que Déu era el qui en-viava les pestes, les bones o males collites, les malalties, etc.
L’art predominant a aquesta època va ser el romànic.
bb.. Baixa Edat mitjana: abraça des del segle XII fins a finals del segle XV.Ressorgeixen la vida a les ciutats i el comerç i apareix una nova classesocial a les ciutats: la burgesia, que acumulava el poder econòmic (bur-gès perquè vivia al «burg», que així es deia la ciutat, d’ací el nom de l’ac-tual ciutat de Burgos, en contraposició al pagès, que vivia al «pac», elcamp).
També va ser una època de crisi, com la Pesta negra, l’any 1348, i anys demales collites i de revoltes de camperols.
Apareixen els primers moviments religiosos i, a nivell artístic, el gòtic vadesplaçar el romànic; aquest nou estil va sorgir afavorit per un nou pensa-ment més optimista i per una situació econòmica més favorable. El nou art,que estava ple d’un sentit més positiu i optimista, es va plasmar sobretot a lescatedrals de les noves ciutats.
Finalment, el s. XV marcarà la transició entre el món medieval i el modern; ésel segle de l’Humanisme (l’home comença a sentir-se més valorat, més im-portant, etc.)
UN
ITA
T 1
DIV
ISIO
NS
DE
LA
HIS
TÒ
RIA
I F
ON
TS
HIS
TÒ
RIQ
UE
S
Page 8
20
UN
ITA
T 1
DIV
ISIO
NS
DE
LA
HIS
TÒ
RIA
I F
ON
TS
HIS
TÒ
RI Q
UE
SS
oci
als
2. U
N L
LA
RG
CA
MÍ C
AP
A L
A C
IVIL
ITZ
AC
IÓ
Observa el gràfic sobre l’evolució de la població a Catalunya durant la pesta queva patir l’any 1348 perquè puguis adonar-te com quedava la població d’aquellaèpoca quan succeïa una d’aquestes desgràcies.
5.2.3 Edat moderna: cronològicament abraça del 1492 (descobriment d’A-mèrica) fins a l’any 1789 (Revolució francesa). Aquest descobrimentva suposar un gran canvi econòmic: comerç, noves rutes, materialspreciosos. Durant aquesta etapa també es va experimentar un canvipolític: creació dels estats moderns (durant el segle XV es van formarnous estats com a resultat en molts casos d’aliances matrimonials entreels seus reis o a causa de guerres i conquestes) i reforçament del poderreial (es consolida el poder dels reis en contraposició amb la forta debi-litat que havia existit en èpoques anteriors , l’Edat mitjana).
A nivell religiós va tenir lloc la Reforma protestant (Luter es va aixecar con-tra l’Església catòlica acusant-la de viure en contra de molts dels ensenya-ments de l’Evangeli, per qual cosa va ser excomunicat: un cop expulsat del’Església catòlica, Luter va fundar la religió protestant) i la Contrareformacatòlica (el Concili de Trento va reaccionar contra Luter i va condemnar totsels seus errors a la vegada que va dictar les normes i els compliments quetota persona catòlica havia d’observar), amb les consegüents guerres de reli-gió que això va comportar a Europa al llarg dels segles XVI i XVII.
A nivell de mentalitat, la idea de l’home (antropocentrisme: l’home es con-verteix en el centre de tot) suplanta la idea de Déu (teocentrisme: Déu, queocupava el primer lloc fins ara, passa a segon pla).
Pel que fa a l’art, destaquen tres estils: Renaixement (s. XV i XVI), Barroc (s.XVII) i Neoclàssic (s.XVIII).
A nivell de pensament: cal fer notar de manera especial el segle XVIII com asegle de les «llums» o Il·lustració (perquè no són pas la religió o la fe les quemarquen el camí a seguir, sinó la raó i el pensament de les persones).
Page 9
21
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
L’Enciclopèdia (un compendi de pensament i coneixement fins llavors) ésuna obra cabdal, ja que apareixen conceptes clau del món contemporani i quevan impulsar la Revolució francesa tals com: igualtat, fraternitat, llibertat,drets de les persones, ciutadà, etc.
Al llarg del segle XVIII va començar la Revolució industrial a Anglaterra, laqual es va estendre després per la resta de l’Europa occidental.
A nivell artístic es desenvolupà una de les èpoques més creatives anomena-da Renaixement.
5.2.4 Edat contemporània: de 1789 a 1989. És la Revolució francesa, juntamb la Revolució industrial que en aquests moments s’inicia a Angla-terra, la que marca l’inici del món contemporani. Durant aquest períodede temps es van produir tota una sèrie de canvis, alguns d’ells molt im-portants: industrialització al segle XIX amb l’aparició consegüent delproletariat i la seva lluita per aconseguir els seus drets; el fenomen delcolonialisme també al segle XIX.
Les dues guerres mundials al segle XX, junt amb la Revolució russa, lacreació dels blocs occidental capitalista i oriental socialista (OTAN i Pac-te de Varsòvia: la formació militar com a contraposició a l’OTAN que vanconstituir els països que formaven el bloc socialista) i la independènciade les antigues colònies europees, que fonamentalment posseïen a l’Àsiai l’Àfrica.
L’any 1989 cau el mur de Berlín i comença a desintegrar-se l’URSS: és apartir d’aquest fet que es considera l’inici d’una nova etapa històrica.
5.2.5 Món actual: l’inici, com acabem de dir, se situa l’any 1989. Aquest anyva caure el mur de Berlín (un fet simbòlic), l’URSS es va començar adesintegrar i es van formar nous estats com, per exemple, les repúbli-ques bàltiques (Lituània, Estònia i Letònia). La desintegració de l’ex Iu-goslàvia i la consolidació de la Unió Europea a l’Europa occidental. Tot ique no podem oblidar tots els avenços que es van anar donant a partirdel final dels anys 1960 sobretot a nivell de comunicació i tecnologia.
UN
ITA
T 1
DIV
ISIO
NS
DE
LA
HIS
TÒ
RIA
I F
ON
TS
HIS
TÒ
RIQ
UE
S
Page 10
UN
ITA
T 1
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1Acaba el quadre cronològic següent que abraci des de la prehistòria fins al’època actual tot tenint en compte les etapes més importants.
Paleolític2.000.000- 10.000
Activitat 2De la font escrita següent, digues si és primària o secundària i expressanomés en una línia què vol dir el text:
«A honor de Déu, Pare, Fill i esperit Sant, jo, en Ramon Berenguer, per lagràcia de Déu comte de Barcelona, príncep d’Aragó i marqués de Tortosa,dono a vosaltres, habitadors de Tortosa i als vostres successors, per tot eltemps a la ciutat de Tortosa, cases i casals, horts, camps i vinyes (...) ambtotes les pertinences d’aquells en heretat pròpia i lliure, i franca (...)»
CARTA DE LA POBLACIÓ DE TORTOSA (1173)
Activitat 3Acaba d’emplenar l’esquema següent referent a les fonts històriques.
Fonts
primàries
orals
Activitat 4Explica breument cadascuna de les característiques de les diferents fontshistòriques segons la seva importància.
22
Page 11
UN
ITA
T 1
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
Activitat 5Digues dues característiques de cada etapa de la divisió de la història.
Edat antiga
Edat mitjana
Edat moderna
Edat contemporània
Edat actual
Activitat 6Omple els buits que falten amb la paraula que creguis:
ETAPES DIVISIONS
PrehistòriaPaleolític
Edat antigaEdat mitjana
Història
Edat actual
23
Page 12
UN
ITA
T 1
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1Segons la cronologia àrab, i tenint present només la diferència d’anys,quin any de la seva era s’hauria descobert Amèrica?
Activitat 21. Digues breument què és la història i per què serveix.
Activitat 32. Quin factor marca la divisió entre la prehistòria i la història?
Activitat 4Uneix amb fletxes:
1492 Inici de l’Edat mitjana476 Inici de l’Edat moderna1789 Època actual1989 Revolució francesa3500 aC Hègira622 Inici de la Història antiga
Activitat 5Inclou els fets i conceptes següents en l’edat que els correspongui: Pestanegra, teocentrisme, aparició de l’escriptura, a Revolució russa, l’aparicióde l’agricultura, Neoclàssic, catedral, OTAN, ruralització de la societat, pe-dra tallada, desintegració de l’URSS.
ETAPES DIVISIONS FET O CONCEPTE
PrehistòriaPaleolíticNeolíticHistòriaEdat antiga
HistòriaEdat mitjanaEdat modernaEdat contemporàniaEdat actual
24
Page 13
UN
ITA
T 1
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
Activitat 6Posa al costat (V) veritat o (F) fals d’aquestes dues afirmacions sobre lesfonts històriques.
1. Fonts primàries: donen informació sobre el període que l’historiadorestà estudiant, però han estat escrites posteriorment.
2. Fonts secundàries: quan la informació prové de l’època mateixa quel’historiador està investigant.
25
Page 14
UN
ITA
T 1
SO
LU
CIÓ
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1Acaba el quadre cronològic següent que abraci des de la prehistòria fins al’època actual tot tenint en compte les etapes més importants.
Paleolític Neolític E. antiga E. mitjana E. moderna E. contem. E. actual
2.000.000 10.000 - 3.500 aC - 472 - 1492 - 1789 - 1989 -- 10.000 3.500 476 1492 1789 1989 ....
Activitat 21. De la font escrita següent, digues si és primària o secundària i expressa
només en una línia què vol dir el text:
«A honor de Déu, Pare, Fill i esperit Sant, jo, en Ramon Berenguer, per lagràcia de Déu comte de Barcelona, príncep d’Aragó i marqués de Tortosa,dono a vosaltres, habitadors de Tortosa i als vostres successors, per tot eltemps a la ciutat de Tortosa, cases i casals, horts, camps i vinyes (...) ambtotes les pertinences d’aquells en heretat pròpia i lliure, i franca (...)»
CARTA DE LA POBLACIÓ DE TORTOSA (1173)
Es tracta d’una font primària. El text parla de les avantatges que el comtede Barcelona, Ramon Berenguer, donava a tota persona que volgués po-blar Tortosa.
Activitat 3Acaba d’emplenar l’esquema següent referent a les fonts històri-ques.
Fonts
primàries
orals secundàries
escritesmaterials
Activitat 4Explica breument cadascuna de les característiques de les diferents fontshistòriques segons la seva importància.
• Fonts primàries: si provenen de la mateixa època que l’historiador estàinvestigant.
• Fonts secundàries: han estat escrites posteriorment a l’època que s’estàestudiant.
26
Page 15
UN
ITA
T 1
SO
LU
CIÓ
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
Activitat 5Digues dues característiques de cada etapa de la divisió de la història.
Edat antigaAparició de l’escripturaCaiguda de l’Imperi romà
Edat mitjanaRuralització de la societatApareix la burgesia
Edat modernaDescobriment de noves terresReformes religioses
Edat contemporàniaRevolució francesaRevolució industrial
Edat actualCaiguda del mur de BerlínSegona Guerra Mundial
Activitat 6Omple els buits que falten amb la paraula que creguis:
ETAPES DIVISIONS
PrehistòriaPaleolíticNeolíticEdat antigaEdat mitjana
Història Edat modernaEdat contemporàniaEdat actual
27
Page 16
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1Segons la cronologia àrab, i tenint present només la diferència d’anys, quinany de la seva era s’hauria descobert Amèrica?S’hauria descobert l’any 870 de l’era musulmana
Activitat 2Què és la història i quin sentit té.La història és la ciència que pretén estudiar fonamentalment el procésque ha seguit la humanitat des del passat, tenint en compte molt especial-ment les causes que l’han produït o provocat i les conseqüències que sen’han derivat. I tot això per tal d’aconseguir adonar-nos de quin sentit té elpresent actual per a nosaltres.
Activitat 3La divisió entre la prehistòria i la història està marcada per l’aparició del’escriptura.
Activitat 4Uneix amb fletxes:
1492 Inici de l’Edat mitjana 476 Inici de l’Edat moderna1789 Època actual1989 Revolució francesa3500 aC Hègira622 Inici de la Història antiga
Activitat 5Inclou els fets i conceptes següents en l’edat que els correspongui: Pestanegra, teocentrisme, aparició de l’escriptura, a Revolució russa, l’aparicióde l’agricultura, Neoclàssic, catedral, OTAN, ruralització de la societat, pe-dra tallada, desintegració de l’URSS.
ETAPES DIVISIONS FET O CONCEPTE
PrehistòriaPaleolític Pedra talladaNeolític L’aparició de l’agriculturaEdat antiga Aparició de l’escriptura
Edat mitjana Pesta negra; catedral; ruralitzacióHistòria de la societat
Edat moderna Teocentrisme; NeoclàssicEdat contemporània La Revolució russa; OTANEdat actual Desintegració de l’URSS
28
UN
ITA
T 1
SO
LU
CIO
NS
DE
LE
S A
CT
IVIT
AT
S D
’AV
ALU
AC
IÓ
Page 17
29
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
Activitat 6Posa al costat (V) veritat o (F) fals al costat d’aquestes dues afirmacionssobre les fonts històriques.
3. Fonts primàries; donen informació sobre el període que l’historiadorestà estudiant, però han estat escrites posteriorment. F
4. Fonts secundàries: quan la informació prové de l’època mateixa que l’-historiador està investigant. F
29
UN
ITA
T 1
SO
LU
CIO
NS
DE
LE
S A
CT
IVIT
AT
S D
’AV
ALU
AC
IÓ
Page 18
QUÈ HAS TREBALLAT?30
UN
ITA
T 1
QU
È H
AS
TR
EB
AL
LA
TS
oci
als
2. U
N L
LA
RG
CA
MÍ C
AP
A L
A C
IVIL
ITZ
AC
IÓ
��
���
��
���
Page 19
32
UN
ITA
T 2
LE
S P
RIM
ER
ES
CIV
ILIT
ZA
CIO
NS
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
Unitat 2LES PRIMERES CIVILITZACIONS
Page 20
35
UN
ITA
T 2
LE
S P
RIM
ER
ES
CIV
ILIT
ZA
CIO
NS
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
1. La prehistòriaNo podem parlar de les primeres civilitzacions sense conèixer abans els tretsmés elementals de les dues etapes més importants que formen la prehistò-ria.
1.2 El Paleolític
El nom li ve del tipus de pedra que s’utilitzava (del grec paleo = vell, i lithos =pedra). És aquest un període molt llarg de temps a través del qual l’homeprimitiu es va anar adaptant de mica en mica a les diverses situacions climà-tiques que anaven sorgint, algunes d’elles molt dures, anomenades glacia-cions, mentre que unes altres, més suaus, han rebut el nom d’intergla-ciacions.
S’alimentaven d’allò que recol·lectaven, caçaven i pescaven, la qual cosa voldir que no produïen béns, raó per la qual se’ls coneix amb el nom de depreda-dors.
El seu habitatge variava molt segons el clima, és a dir, si passaven una èpocacàlida o freda. En el primer cas el tipus d’habitatge estava fet amb pals i can-yes i normalment a les vores dels rius. En canvi, en èpoques en què el fredatacava de valent acostumaven a viure dins les coves. Tant en unes èpoquescom en altres aquests homes i dones del Paleolític no tenien un assentamentestable, sinó que anaven a cercar aliments allà on podien trobar-ne, per laqual cosa portaven una vida nòmada.
La descoberta del foc, fa més o menys 250.000 anys, va afavorir molt més lavida: podien escalfar-se, rostir els aliments, defensar-se millor de les feres.
Socialment van viure en un principi en hordes, grups creats per ajudar-semútuament a l’hora de fer la caça, la pesca i la recol·lecció. Més tard, es vanorganitzar en clans, grups marcats per vincles de sang.
Sembla que ja existia la divisió del treball: els homes es dedicaven a la caça,mentre que les dones es dedicaven a les tasques de la casa i a la recol·lecció.
Les eines i armes van anar experimentat un cert perfeccionament per l’ho-me del Paleolític: des de pedres tosques fins arribar a pedres tallades, a més amés d’altres instruments fets a partir d’ossos i banyes d’animals caçats.
Finalment, les primeres manifestacions artístiques van aparèixer amb l’ho-mo sapiens. Són les famoses pintures rupestres que es feien a l’interior deles coves (15000-10000 aC) i que representaven escenes, sobretot de caça,d’un gran realisme: cavalls, bisons, etc. Les coves d’Altamira (Cantàbria) sónunes de les famoses.
Page 21
36
UN
ITA
T 2
LE
S P
RIM
ER
ES
CIV
ILIT
ZA
CIO
NS
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
Pintura rupestre
1.2 El Neolític
A nivell cronològic s’acostuma a situar-lo entre 8000 i 4000 anys aC a leszones properes del Creixent fèrtil on més tard apareixerà Mesopotàmia, unade les primeres civilitzacions històriques. Segons els estudis fets va ser deguta les noves condicions ambientals pels grans canvis climàtics que s’havienproduït. Van aparèixer l’agricultura i la ramaderia i, amb elles, noves formesde vida.
De mica en mica van anar traient més profit de les plantes i els animals méscomuns que tenien al seu entorn.
Però el gran pas va venir quan a partir d’unes llavors caigudes a terra vandescobrir que germinaven, o quan van criar animals estabulats : va ser el mo-ment en què l’agricultura i la ramaderia havien aparegut. Aquest fet va teniruna rellevància molt més gran de la que a simple vista pot semblar, ja que apartir d’aquest moment els homes i les dones van convertir-se en productorsdels seus aliments, vestits, etc., amb la qual cosa quedaven protegits davantqualsevol situació adversa.
Tot això va comportar, evidentment, que no s’haguessin de traslladar perbuscar aliments, la qual cosa significà la construcció d’habitatges més consis-tents i estables: ja podem parlar d’homes i dones totalment sedentaris. Nopodem pensar, però, que la caça i la pesca les van abandonar de cop, ja quevan continuar practicant-les com a activitats complementàries.
A nivell d’estris també es van donar molts avenços: la pedra ja es polimenta-va, es fabricaven noves eines per treballar al camp i també per a l’ús domès-tic, com ara cistells, teixits i elements d’ornamentació com la ceràmica.
Tots aquests avenços van comportar una millor qualitat de vida, raó per laqual es va experimentar un creixement demogràfic.
Page 22
37
UN
ITA
T 2
LE
S P
RIM
ER
ES
CIV
ILIT
ZA
CIO
NS
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
Socialment també es van experimentar canvis importants: l’home feia elstreballs de més força física, mentre que la dona es dedicava a les feines delcamp, les domèstiques i a fer teixits i ceràmica.
Les relacions de parentesc es van consolidar amb la finalitat de perpetuar iaugmentar l’espècie, sorgint la tribu, que era un grup humà al qual els seuscomponents se sentien vinculats perquè pensaven que descendien d’unavantpassat comú, normalment d’origen mític. La dona va agafar un fortprestigi a causa que el sentit de procreació era la garantia de continuïtat.
Poc a poc el sentit de grup més petit, format sobretot per grups familiars, vaanar sorgint apareixent amb més força apropiant-se de trossos de terra, ambla qual cosa la propietat privada va anar apareixent.
Econòmicament van iniciar-se també petits intercanvis amb els excedentsque uns i altres tenien, bescanviant-los per allò que els mancava. Poc a pocaquests intercanvis es van anar produint entre zones més llunyanes.
A nivell artístic es fan ara pintures esquemàtiques on apareixen figureshumanes en activitats diverses: caça, dansa o vida quotidiana. Aquest tipusd’art es coneix amb el nom d’art rupestre llevantí.
2. La història
Civilitzacions marcades per la presència d’un riu important
Les primeres civilitzacions de la història (Mesopotàmia, Egipte, l’Índia i laXina) van sorgir entre el 4000 i el 2000 aC i es van desenvolupar sempre a lavora de grans rius, de tal manera que tota la vida i la riquesa del país depeniad’ells (Tigris, Eufrates, Nil, Indus i Groc), per això s’anomenen civilitzacionsfluvials o, el que és el mateix, marcades per la presència d’un riu important.Les vores d’aquests rius eren terres molt fèrtils i fàcils de regar, raó per laqual l’agricultura es va desenvolupar tant que, com a conseqüència, va provo-car un notable gran creixement econòmic que, a la vegada, va produir dosgrans canvis: la població va augmentar i molts pobles es van convertir en ciu-tats, algunes de les quals molt grans.
És en aquests moments quan apareix l’escriptura i, per tant, el naixementde la història.
Cal destacar tres aspectes molt importants que caracteritzen aquestes civi-litzacions:
a. Quant al sistema polític, el poder es concentrava en una única persona,que dictava les lleis, manava sobre l’exercit i, moltes vegades també, des-envolupava funcions religioses.
Page 23
38
UN
ITA
T 2
LE
S P
RIM
ER
ES
CIV
ILIT
ZA
CIO
NS
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
b. Pel que fa a la societat, cal dir que estava dividida en dos grups molt dife-renciats:
• Els privilegiats: el rei i la seva família, els nobles, els sacerdots, els funciona-ris i els alts càrrecs.
• Els dominats: camperols, artesans i petits comerciants. Tots aquests treba-llaven la terra, portaven els negocis dels privilegiats i pagaven forts impos-tos.
c. Finalment, l’economia estava basada sobretot en l’agricultura; la raó ésmés que evident: ja hem apuntat la importància que el riu va tenir per aaquestes civilitzacions. Més tard es va anar introduint el comerç com a ins-trument per intercanviar els productes artesanals que feien.
A. Mesopotàmia
Va ser la primera civilització de la història, formada a l’Orient Pròxim entreels rius Tigris i Eufrates (Mesopotàmia ve del grec «mesos» = «mig» i «pota-mos» = riu: entremig de dos rius). Avui dia correspondria en gran part a l’ac-tual Irak. Va patir fortes lluites polítiques durant la seva història, cosa que nova impedir un gran desenvolupament econòmic i cultural.
1. Geogràficament es dividia en dues parts: al nord Assíria, habitada pels as-siris, un poble guerrer que va crear un gran imperi que es va arribar a es-tendre fins al Mediterrani; al sud, estava Caldea. habitada pels sumeris i elsaccadis. El poder i l’hegemonia se la van anar alternant uns i altres degut ales guerres successives. En un d’aquests moments, quan l’hegemonia esta-va en mans dels sumeris, va destacar de forma molt especial la ciutat deBabilònia.
Al segle VI aC els perses van envair tant Assíria com Caldea; d’aquesta ma-nera van posar fi a la civilització mesopotàmica.
Abans de continuar observa el mapa tot i identificant i localitzant els conceptes ollocs geogràfics que s’hi descriuen
Page 24
39
UN
ITA
T 2
LE
S P
RIM
ER
ES
CIV
ILIT
ZA
CIO
NS
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
2. La vida quotidiana girava entorn del temple que, a més de centre religiós,albergava la seu del govern, dels tribunals i de les escoles. Més tard algu-nes d’aquestes funcions les va assumir el palau, convertint-se aquestesdues institucions (temple i palau) en els dos eixos al voltant dels quals gira-va tota la vida.
3. La població, tant fossin lliures o esclaus, treballava per al temple o per alpalau. Hi treballaven tots: homes, dones i nens; si eren camperols conrea-ven les terres del palau o del temple (blat, espelta, mongetes, cigrons) acanvi d’un salari; si eren artesans treballaven als tallers. Hi havia un altregrup que eren els escribes: eren funcionaris que controlaven la qualitatdels productes i anotaven en els arxius reials la quantitat produïda percada treballador.
4. A nivell religiós els mesopotàmics eren politeistes, és a dir, creien enmolts déus. Les principals divinitats estaven relacionades amb els ele-ments que per a ells produïen vida, com el cel, la terra i l’aigua. El temple,lloc important a molts nivells, s’anomenava ziggurat i tenia forma de torrequadrada en forma helicoidal (com una espècie de molla).
B. Egipte
1. Quant a la història, cal dir que l’Imperi egipci es va desenvolupar al llarg dequasi 3.000 anys en un territori situat entorn del riu Nil. Aquest riu està lli-gat de forma íntima i estreta a la vida d’Egipte, a causa de la fertilitat quedonava a les seves terres; de tal manera era així que l’historiador grec He-ròdot, al segle V aC, va dir que «Egipte era un regal del Nil». Als primerstemps Egipte estava dividit en dos regnes marcats, precisament, pel Nil: AltEgipte, des del naixement fins a la meitat del curs, i Baix Egipte, des delmig fins a la desembocadura. Cap al 3100 aC el rei Menes va unificar totsdos regnes convertint-se en el primer faraó. En la història egípcia es podendistingir tres grans períodes:
a. Imperi antic (3100-2200 aC). D’aquesta època cal destacar les tres fa-moses piràmides on van ser enterrats els faraons que les van manarconstruir: Kèops, Kefren i Micerí.
b. Imperi mitjà (2000-1800 aC): els faraons van conquerir terres al sudd’Egipte.
c. Imperi nou (1600-1100 aC): els faraons Tutmosis III i Ramsès II van esten-dre l’imperi egipci cap a Palestina i Síria.
Als últims anys de la seva història, Egipte va ser dominat diverses vegadesper pobles estrangers (perses, grecs), fins que al segle I aC va ser conqueritpels romans de forma definitiva.
Page 25
40
UN
ITA
T 2
LE
S P
RIM
ER
ES
CIV
ILIT
ZA
CIO
NS
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
Fixa’t en el mapa que tens al davant i observa tots els llocs geogràfics que s’hidescriuen.
2. Pel que fa a la societat, cal dir que tota la vida girava entorn del faraó, elqual acumulava en la seva persona tots els poders: dirigia els exèrcits id’ell depenien tots els càrrecs (funcionaris, governadors, escribes, etc.).Era considerat pels egipcis com un déu o fill d’un déu, de manera que nopodien mirar-lo ni tocar el seu cos. També hi havia una classe privilegiadaformada per aquelles persones relacionades més estretament amb el fa-raó:
a. Els nobles: tenien part de les terres i controlaven els càrrecs més im-portants, com el de primer ministre, per exemple.
b. Els escribes: administraven els dominis del faraó a més a més de portartota la comptabilitat i els càlculs sobre qüestions agrícoles entre d’al-tres, ja que eren els funcionaris que sabien llegir, escriure i comptar.
c. Els sacerdots: controlaven els ritus religiosos i màgics, com predic-cions, etc.
La resta de la societat estava formada per:
• Els camperols formaven gairebé la resta de la població: la seva funcióprincipal consistia a cultivar les terres del faraó i dels temples, i a canvirebien una part de la collita.
Page 26
41
UN
ITA
T 2
LE
S P
RIM
ER
ES
CIV
ILIT
ZA
CIO
NS
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
La vida quotidiana d’aquests camperols es desenvolupava al voltant delNil, ja que aquest marcava el ritme del treball agrícola: a mitjan juny lesaigües del riu creixien i inundaven els camps que a l’octubre eren sem-brats un cop l’aigua s’havia retirat tot deixant un llim molt fèrtil; al febrerera el moment de recol·lectar.
• Els artesans. Normalment vivien a les ciutats i es dedicaven a diferentsoficis.
• Els esclaus constituïen una altra part de la població. La majoria erenpropietat del faraó, que els utilitzava per a la construcció dels grans mo-numents per a les mines i per a l’exèrcit.
3. Religiosament els egipcis eren politeistes i van ser considerats, potser, comel poble més religiós del món antic. El déu més important era el Sol, anomenatRa, Amon o Aton. El més popular era Osiris, el déu dels morts, que els prote-gia a l’altra vida. Altres déus importants eren també Isis, Horus, etc.
També creien que després de la mort hi havia una segona vida, raó per laqual momificaven els cossos per tal de conservar-los per a la nova vida.Eren enterrats en tombes que tenien diferent construcció segons la catego-ria de la persona; la més comuna per a la gent del poble era la mastaba (ambforma de piràmide truncada; eren més o menys senzilles, tot depenent de lacategoria i la importància del difunt). Concretament, els faraons eren ente-rrats en piràmides construïdes expressament;a partir de l’Imperi Nou els fa-raons i els grans dignataris van ser enterrats en hipogeus que eren tombesexcavades a la roca. Convenia que les tombes dels egipcis morts estiguessinal més a prop possible de la tomba del faraó, perquè això significava comptaramb una influència més gran per a l’altra vida.
Les piràmides més famoses són les de: Gizeh, Kèops, Kefren i Micerí.
El temple era l’altre gran edifici en importància per als egipcis: era lloc deculte i estada dels déus. Eren d’una grandesa admirable per la seva immensi-tat, magnitud i varietat. Els més famosos són els de Karnak i Luxor.
Piràmide egípcia.
Page 27
42
UN
ITA
T 2
LE
S P
RIM
ER
ES
CIV
ILIT
ZA
CIO
NS
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
4. També en l’art a Egipte va sobresortir sobre manera. Va ser un art emi-nentment religiós i funerari, caracteritzat fonamentalment per la sevagrandiositat.
• Pel que fa a l’arquitectura, destaquen els monuments funeraris: les piràmi-des per als faraons i les mastabes (piràmides truncades i de diferent gran-dària segons la categoria del difunt) on s’acostumava a enterrar a la restade la gent, i els temples, com a lloc de culte i morada dels déus.
• L’escultura va néixer com una mena de substitut del cos perquè assegurésencara més la seva immortalitat. Estava feta de materials durs i resistents isubjecta a unes normes que tothom coneixia: proporcions, colors, frontali-tat, rigidesa, hieratisme, etc.
• Quant a la pintura, els egipcis la van utilitzar de forma sistemàtica per a laqüestió funerària fonamentalment. Els colors eren poc variats, però moltbrillants. Seguia també moltes de les normes de l’escultura.
Detall de pintura Egípcia
Page 28
UN
ITA
T 2
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1Completa les frases següents:
• L’home del Paleolític s’alimentava d ............................................................• Si no produïen béns vol dir que eren ...........................................................• Portaven un tipus de vida .............................• A l’hora de fer les feines sembla que ja existia ......................................... • Les primeres manifestacions artístiques són ............................................
Activitat 2Omple la taula següent amb 10 característiques del Neolític:
Neolític
Activitat 3Recorda, tot omplint la taula següent, quines eres les quatre primeres civi-litzacions de la història i el nom dels rius entorn dels quals es van desenvo-lupar.
Mesopotàmia Tigris i EufratesEgipte NilÍndia IndusXina Groc
Activitat 4Omple la taula següent amb els tres aspectes més importants que carac-teritzen aquestes civilitzacions:
Sistema polític
Societat
Economia
43
Page 29
UN
ITA
T 2
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
Activitat 5Explica d’on li ve el nom a la civilització de Mesopotàmia i què significa.
Activitat 6Situa en un mapa de Mesopotàmia les dues parts en què aquesta es dividia.
Assíria (nord) i Caldea (sud)
Activitat 7En aquest mapa d’Egipte localitza o situa: el Nil, els dos regnes, i el Conjuntde Gizeh
44
Page 30
UN
ITA
T 2
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
Activitat 8Plasma en un esquema senzill la societat d’Egipte.
Faraó
, escribes, camperols, esclaus
Activitat 9Omple aquest quadre amb les característiques de l’escultura i pinturaegípcies i els monuments arquitectònics.
Arquitectura Piràmides, temples, mastabes, hipogeu
Escultura
Pintura
45
Page 31
UN
ITA
T 2
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓS
oci
als
2. U
N L
LA
RG
CA
MÍ C
AP
A L
A C
IVIL
ITZ
AC
IÓ
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1Posa en el lloc que correspongui de la taula els conceptes següents: rama-deria, depredadors, hordes, clans, excedents, pintures esquemàtiques, Al-tamira, creixement demogràfic, descoberta del foc, tribu.
PALEOLÍTIC NEOLÍTIC
Activitat 2Uneix amb una fletxa les activitats següents del Neolític segons creguisque és correcte:
Pedra pintures esquemàtiques
Relacions de parentesc excedents
A nivell artístic tribu
Economia polimentada
Creixement demogràfic millor qualitat de vida
Activitat 3a) Marca amb una fletxa el riu que correspongui a cada civilització.
Mesopotàmia Indus
Xina Nil
Egipte Groc
Índia Tigris i Eufrates
b) Emplena aquest quadre amb les classes socials de les primeres civilitza-cions.
Societat
46
Page 32
UN
ITA
T 2
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓS
oci
als
2. U
N L
LA
RG
CA
MÍ C
AP
A L
A C
IVIL
ITZ
AC
IÓ
Activitat 4Emplena el que falta de les fletxes següents sobre Mesopotàmia.
Geografia Vida quotidiana girava entorn del: Religió era:
Palau
Assíria
Activitat 5Escriu les dues parts en què es dividia geogràficament Egipte i enumeraels tres grans períodes històrics.
Activitat 6Emplena el que falta d’aquest quadre respecte a l’estructura social egípcia.
Faraó
Tenien part de les terres, càrrecs importants,primer ministre, etc.
Escribes
Controlaven els ritus religiosos i màgics.CamperolsArtesans
La majoria eren propietat del faraó; utilitzatsper a la construcció, les mines, l’exèrcit.
Activitat 7Presenta en esquema la religió egípcia.
Activitat 8Digueu les dues característiques clau de l’art egipci.
47
Page 33
UN
ITA
T 2
SO
LU
CIO
NS
DE
LE
S A
CT
IVIT
AT
S D
’AP
RE
NE
NTA
TG
ES
oci
als
2. U
N L
LA
RG
CA
MÍ C
AP
A L
A C
IVIL
ITZ
AC
IÓ
SOLUCIÓ DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1Completa les frases següents:
L’home del Paleolític s’alimentava d’allò que recol·lectava.• Si no produïen béns vol dir que eren depredadors.• Portaven un tipus de vida nòmada.• A l’hora de fer les feines sembla que ja existia divisió del treball. • Les primeres manifestacions artístiques són pintures rupestres.
Activitat 2Omple la taula següent amb 10 característiques del Neolític:
NeolíticAgriculturaRamaderiaProductorsSedentarisPedra polimentadaTribuExcedentsPintures esquemàtiquesCreixement demogràficNoves eines
Activitat 3Recorda, tot omplint la taula següent, quines eres les quatre primeres civi-litzacions de la història i el nom dels rius entorn dels quals es van desenvo-lupar.
Mesopotàmia Tigris i EufratesEgipte NilÍndia IndusXina Groc
Activitat 4Omple la taula següent amb els tres aspectes més importants que carac-teritzen aquestes civilitzacions:
Sistema polític Poder = única persona (lleis, exèrcit i funcionsreligioses)Privilegiats (rei, nobles, sacerdots,
Societat funcionaris, alts càrrecs)Dominats (camperols, artesans i petits co-merciants)
Economia Agricultura i una mica més tard el comerç perintercanviar els productes artesanals.
48
Page 34
UN
ITA
T 2
SO
LU
CIO
NS
DE
LE
S A
CT
IVIT
AT
S D
’AP
RE
NE
NTA
TG
ES
oci
als
2. U
N L
LA
RG
CA
MÍ C
AP
A L
A C
IVIL
ITZ
AC
IÓ
Activitat 5Explica d’on li ve el nom a la civilització de Mesopotàmia i què significa.
De les paraules gregues mesos = mig, i potamos = riu: entremig de dosrius.
Activitat 6Situa en un mapa de Mesopotàmia les dues parts en què aquesta es divi-dia: Assíria (nord) i Caldea (sud)Consulta el mapa de Mesopotàmia de la unitat
Activitat 7En aquest mapa mut d’Egipte localitza o situa: el Nil, els dos regnes, i el
Conjunt de Gizeh Consulta el mapa d’Egipte de la unitat.
Activitat 8Plasma en un esquema senzill la societat d’Egipte.
Faraó
nobles, escribes, sacerdots camperols, artesans, esclaus
Activitat 9Omple aquest quadre amb les característiques de l’escultura i pinturaegípcies i els monuments arquitectònics.
Arquitectura Piràmides, temples, mastabes, hipogeuMaterials durs i resistents.
Escultura Normes que seguien: proporcions, color, fron-talitat, rigidesa, hieratisme.Tenia finalitat funerària.
Pintura Colors poc variats, però brillants.Seguien les normes de l’escultura.
49
Page 35
UN
ITA
T 2
SO
LU
CIO
NS
DE
LE
S A
CT
IVIT
AT
S D
’AV
AL
UA
CIÓ
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1Posa en el lloc que correspongui de la taula els conceptes següents: rama-deria, depredadors, hordes, clans, excedents, pintures esquemàtiques, Al-tamira, creixement demogràfic, descoberta del foc, tribu.
PALEOLÍTIC NEOLÍTICdepredadors ramaderiahordes excedentsclans pintures esquemàtiquesAltamira creixement demogràficdescoberta del foc tribu
Activitat 2Uneix amb una fletxa les activitats següents del Neolític segons creguisque és correcte:
Pedra pintures esquemàtiques
Relacions excedentsde parentesc
A nivell artístic tribu
Economia polimentada
Creixement demogràfic millor qualitat de vida
Activitat 3a) Marca amb una fletxa el riu que correspongui a cada civilització.
Mesopotàmia Indus
Xina Nil
Egipte Groc
Índia igris i Eufrates
b) Emplena aquest quadre amb les classes socials de les primeres civilitza-cions.
Privilegiats: el rei i la seva família, els nobles, elssacerdots, els funcionaris i altres ca-
Societat rrecs.Dominats: camperols, artesans, i petits comer-ciants.
50
Page 36
UN
ITA
T 2
SO
LU
CIO
NS
DE
LE
S A
CT
IVIT
AT
S D
’AV
AL
UA
CIÓ
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
Activitat 4Emplena el que falta de les fletxes següents sobre Mesopotàmia
Geografia Vida quotidiana girava entorn del: Religió era:
Temple Palau PoliteistaAssíria Caldea
Activitat 5Escriu les dues parts en què es dividia geogràficament Egipte i enumeraels tres grans períodes històrics.
Baix Egipte i Alt Egipte. Imperi antic, Imperi mitjà, Imperi nou.
Activitat 6Emplena el que falta d’aquest quadre respecte a l’estructura social egípcia.
Faraó Ostentava tots els poders: militar, civil i reli-giós.
Nobles Tenien part de les terres, càrrecs importants,primer ministre, etc.
Escribes Administraven els dominis del faraó; comp-taven i feien els càlculs.
Sacerdots Controlaven els ritus religiosos i màgics.Camperols Cultivaven les terres del faraó i del temple.Artesans Dedicats a diferents oficis.Esclaus La majoria eren propietat del faraó; utilitzats
per a la construcció, les mines, l’exèrcit.
Activitat 7Presenta en esquema la religió egípcia.
Religió
Politeistes (déus principals)
Sol (Ra, Amon, Aton)
Osiris Isis Horus
Activitat 8Digueu les dues característiques clau de l’art egipci. Un art eminentment religiós i funerari.
51
Page 37
QUÈ HAS TREBALLAT?52
UN
ITA
T 2
QU
È H
AS
TR
EB
AL
LA
T?
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
�
���
��
�
����
���
�
���
�
Page 38
54
UN
ITA
T 3
GR
ÈC
IAS
oci
als
2. U
N L
LA
RG
CA
MÍ C
AP
A L
A C
IVIL
ITZ
AC
IÓ
Unitat 3GRÈCIA
Page 39
57
UN
ITA
T 3
GR
ÈC
IAS
oci
als
2. U
N L
LA
RG
CA
MÍ C
AP
A L
A C
IVIL
ITZ
AC
IÓ
1. Les nostres influències de la cultura gregaA l’hora d’iniciar aquesta unitat és important creure que no ens estem refe-rint a una cultura del passat sense cap referència per a nosaltres avui. Ben alcontrari, molts aspectes de la nostra vida quotidiana i paraules del nostrevocabulari són herència d’aquesta cultura que té els seus orígens al voltantdel 1200 aC. Només uns exemples perquè ens ajudin a entendre-ho millor:
• Pel que fa al vocabulari: psicologia prové de dues paraules gregues, compsijé = anima, esperit, enteniment, i logos = tractat. Per tant, la psicologiaseria el tractat, l’estudi de la ment. Democràcia prové també de les parau-les gregues següents: demos = poble, i kratos = poder. Per tant, democrà-cia significa: el poder resideix en el poble.
• Quant a d’altres aspectes: a nivell polític, la democràcia; a nivell esportiu,les olimpíades; a nivell d’expressió, el teatre.
Pensa en alguna altra paraula del teu vocabulari actual que pugui tenir origen grec.
2. Situació geogràficaGrècia es va desenvolupar a les costes mediterrànies, concretament des delmar Egeu fins a Empúries (Girona) que està a l’extrem oest. Tenia un relleumolt escarpat i abrupte (contrari a un terreny llis) i ple de muntanyes, raó perla qual comunicar-se per terra resultava molt difícil.
Page 40
58
UN
ITA
T 3
GR
ÈC
IAS
oci
als
2. U
N L
LA
RG
CA
MÍ C
AP
A L
A C
IVIL
ITZ
AC
IÓ
El fet d’estar de cara al Mediterrani feia que tingués un clima, una vegetació iuna fauna molt semblant al que coneixem avui dia com a paisatge medite-rrani; seria molt semblant al de la Catalunya actual. Concretament conreavenblat i hortalisses a les zones més humides, mentre que a les vessants de lesmuntanyes plantaven ceps i oliveres. El mar, amb la pesca, i el comerç vanconstituir les altres dues fonts d’ingressos que compensaven l’escassetat i lapobresa de la terra.
3. OrígensA partir del 2100 aC començaren a entrar a la Grècia continental uns nous po-bles procedents de l’Europa central, anomenats indoeuropeus. De la fusiód’aquests pobles amb els indígenes que hi habitaven va néixer el poble grec.
4. Política i societatEra un país format per un conglomerat de petits estats o ciutats (en grec re-bien el nom de polis) independents, la història de les quals abasta, més omenys, des del segle X fins al segle I aC. Dues ciutats van destacar principal-ment: Esparta i Atenes, que van mantenir enfrontaments forts i constantsper fer-se amb l’hegemonia.
Durant el segle V aC Atenes va ser la ciutat (polis) més poderosa, més culta imés rica del món grec, raó per la qual prendrem com a model en aquest casper conèixer una mica més a fons com va ser aquella civilització:
a. Econòmicament es fonamentava en tres pilars: agricultura (la típica medi-terrània que ja hem mencionat abans), la indústria (fonamentalment arte-sana) i el comerç (sobretot marítim, per tota la Mediterrània des de l’orientfins a l’occident).
T’havies imaginat alguna vegada que Grècia és molt semblant quant a clima, pai-satge, etc., a Catalunya?
b. Socialment estava formada per tres grups diferents:
• Els ciutadans (homes d’Atenes nascuts de pare i mare atenesos).• Els metecs (estrangers que vivien a Atenes; eren lliures, però no ciuta-dans).
• Els esclaus (per als grecs no tenien cap dret, de tal manera que ens moltscasos eren anomenats amb l’expressió següent de forma despectiva:«eren instruments parlants»). Arribaven a aquesta situació per diversesvies, concretament: uns eren presoners de guerra, d’altres fills d’esclaus i,de vegades, botí dels pirates que eren comprats al mercat d’esclaus, o tam-bé per deutes (adquirien un deute que no podien pagar) La seva situacióera molt dura en general, llevat dels qui es dedicaven a tasques domèsti-ques, sobretot a l’educació.
Només per fer-nos-en una idea: a l’Atenes del segle V aC amb una població
Page 41
59
UN
ITA
T 3
GR
ÈC
IAS
oci
als
2. U
N L
LA
RG
CA
MÍ C
AP
A L
A C
IVIL
ITZ
AC
IÓ
al voltant dels 368.000 habitants, la proporció seria, més o menys, aquesta:36% ciutadans; 10% metecs i 54% esclaus.
c. A nivell polític estava regida per una democràcia, és a dir, amb un governdel poble (només ciutadans i a partir dels 20 anys) per al poble, a través deles institucions següents:
• Les assemblees, que eren reunions dels ciutadans per decidir sobre elsafers públics.
• Els magistrats eren funcionaris elegits per un any i s’encarregaven de fercomplir el que decidia l’assemblea.
• Els tribunals de justícia: estaven formats per 6.000 ciutadans escollitscada any per sorteig, i s’encarregaven precisament d’aquest assumpte (im-partir justícia).
d. Quant a la vida quotidiana transcorria de forma molt normal: el pare tre-ballava al camp o al taller, i la mare s’encarregava de les feines domèsti-ques. Era una societat totalment patriarcal (tot el poder el tenia el pare).S’acostumava a fer molta vida de carrer, especialment els homes.
e. La religió ocupava un paper important per als grecs i, en aquest cas enconcret, per al poble atenenc. Era una religió politeista (tenien molts déus)i antropomòrfica (amb moltes semblances humanes, fins i tot en els defec-tes). Zeus era el déu principal i vivia a l’Olimp. Celebraven molts cultes enhonor d’aquests déus.
f. La filosofia té el seu origen precisament aquí. Concretament, Sòcrates vaensenyar la importància que tenia el pensament (la capacitat de raonar) atotes aquelles persones inquietes per les pròpies qüestions personals, de lavida en general o pels problemes que anaven sorgint a la convivència dià-ria.
Seguidors destacats seus van ser, entre d’altres, Plató, pare del dualismeamb la seva teoria dels dos móns diferents: el de les idees i el de les coses,i Aristòtil, que sobretot amb la seva metafísica (part de la filosofia que es-tudia allò que està més enllà de la física, ja que aquest és el significat de laparaula) va influir en tota la filosofia medieval, especialment en la filosofiaconeguda com a escolàstica (la que s’ensenyava a les primeres universi-tats).
g. Pel que fa a l’art, els grecs van ser uns grans mestres quant a l’arquitectu-ra i l’escultura, no tant en la pintura, tot i que sembla que van pintar, cosaque sabem a través de les mostres que ens han arribat a través de la cerà-mica.
• L’arquitectura era arquitravada (significa que era en línia recta, perquè noconeixien l’arc ni la volta). Destaquen dos edificis: el temple, que servia demorada als déus, mai s’utilitzava com a lloc de culte; i el teatre, que teniauna gran importància per l’interès que despertava entre la gent. La colum-na jugava un paper destacat per l’esveltesa que conferia a l’edifici. El nom
Page 42
60
UN
ITA
T 3
GR
ÈC
IAS
oci
als
2. U
N L
LA
RG
CA
MÍ C
AP
A L
A C
IVIL
ITZ
AC
IÓ
dels tres estils arquitectònics més importants: dòric, jònic i corinti fa refe-rència a les característiques de les columnes.
• L’escultura va anar seguint una evolució: de la rigidesa dels primers mo-ments es va anar passant a la representació de proporcions més harmòni-ques del cos humà, junt amb la llisor de la pell i de la carn, i l’elegància de laquietud o del moviment. El que pretenien era mostrar a través d’aquesta ele-gància exterior l’equilibri interior de la persona; tot i que ja en els momentsfinals els escultors van preferir captar el dolor dels rostres, la tensió delsmúsculs o la gràcia dels infants: era la representació de la vida tal com era.
Partenó
h. També van sobresortir en les lletres: teatre, poesia, prosa. P. e.: la Ilíada,l’Odissea, d’Homer, etc.
i. Finalment hi ha les colònies. A partir dels segles VII i VI aC els grecs van co-mençar a emigrar en petits grups aïllats o en expedicions oficials. Les cau-ses van ser diverses: augment excessiu de la població en relació amb els es-cassos mitjans de subsistència, mala distribució de les terres, invasions depobles estrangers, esperit comercial i d’aventura, etc.
Acostumaven a ser expedicions marítimes que escollien un punt estratègic(ben situat) per establir-se, fundant una colònia independent de la metròpoli,amb la qual només continuava relacionant-se culturalment o comercialment.
Cal destacar (Roses, Girona) i Empúries fundada cap a mitjan segle VI aCper uns emigrants grecs procedents de Massàlia (l’actual Marsella), conver-tint-se de seguida en un important centre comercial en relació, sobretot, ambels indígenes veïns amb qui van mantenir unes bones relacions. Per fer mésfàcils aquests intercanvis van encunyar, fins i tot, moneda pròpia.
Page 43
61
UN
ITA
T 3
GR
ÈC
IAS
oci
als
2. U
N L
LA
RG
CA
MÍ C
AP
A L
A C
IVIL
ITZ
AC
IÓ
Sabies que a Barcelona cada estiu es fa un festival anomenat «grec»? (Montjuïc)
Page 44
UN
ITA
T 3
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1Cerca en un diccionari tres o quatre paraules d’etimologia grega.
Activitat 2Enumera els màxims cultius mediterranis possibles de secà i de regadiu.
Activitat 3Acaba d’omplir el quadre següent:
Economia Societat PolíticaCiutadans
IndústriaTribunals de justícia
Activitat 4Posa la idea característica de cada filòsof:
Sòcrates Plató Aristòtil
Activitat 5Anota en el mapa següent de la Mediterrània les colònies gregues
Tarent, Massàlia, Empòrion, Sagunt, Mainaké.
62
Page 45
UN
ITA
T 3
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
Activitat 6Acaba d’omplir en aquest quadre els conceptes que manquen de l’arqui-tectura grega.
arquitravada
columna
jònic
63
Page 46
UN
ITA
T 3
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓS
oci
als
2. U
N L
LA
RG
CA
MÍ C
AP
A L
A C
IVIL
ITZ
AC
IÓ
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1Escriu tres realitats actuals que tinguin el seu origen a la Grècia clàssica.
Activitat 2Cerca en un Atlas el mapa polític d’Europa tot localitzant la Grècia actual idigues si és un país muntanyenc o pla.
Activitat 3Relaciona amb fletxes els conceptes següents:
Agricultura Marítim
Indústria Mediterrània
Comerç Artesanal
Activitat 4 Acaba les frases següents:
Les assemblees eren............................................. i tenien per funció ........................................................
Els magistrats eren.......................................................... s’encarregaven.................................................................................
Els tribunals de justícia eren......................................................................... i te-nien la missió...................................
Activitat 5Omple amb les paraules corresponents les línies amb punts respecte a lescaracterístiques més importants de l’arquitectura.
arquitravada
Arquitectura ............... dòric
...............
columna ..........
..............
64
Page 47
UN
ITA
T 3
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓS
oci
als
2. U
N L
LA
RG
CA
MÍ C
AP
A L
A C
IVIL
ITZ
AC
IÓ
Activitat 6 Digues el que és fals i veritat sobre les colònies gregues.
A partir dels segles VII i VI dC els grecs van emigrar
Van emigrar perquè hi havia poc terreny i moltes personesper alimentar
Les expedicions eren normalment per l’interior d’Europa
Fundaven la colònia independent de la metròpoli
65
Page 48
UN
ITA
T 3
SO
LU
CIO
NS
DE
LE
S A
CT
IVIT
AT
S D
’AP
RE
NE
NTA
TG
ES
oci
als
2. U
N L
LA
RG
CA
MÍ C
AP
A L
A C
IVIL
ITZ
AC
IÓ
SOLUCIÓ DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1Cerca en un diccionari tres o quatre paraules d’etimologia grega.
• Estomatologia: del grec stoma = boca i logia = tractat. Tot allò referent ala boca.
• Hipodèrmic: del grec hipo = baix, a sota, i dermis = pell. Que és o s’aplicasota la pell, subcutani.
• Telègraf: del grec tele = lluny i grafein = escriure. Aparell per transmetreun missatge a llarga distància amb senyals especials.
Activitat 2Enumera els màxims cultius mediterranis possibles de secà i de regadiu.
Blat, hortalisses, ceps, oliveres.
Activitat 3Acaba d’omplir el quadre següent:
Economia Societat PolíticaAgricultura Ciutadans AssembleesIndústria Metecs MagistratsComerç Esclaus Tribunals de justícia
Activitat 4Posa la idea característica de cada filòsof:
Sòcrates Plató AristòtilImportància Pare del dualisme: el món Metafísicadel pensament material i el món espiritual,
el món de les idees i el món de les coses.
Activitat 5Anota en el mapa següent de la Mediterrània les colònies gregues
Consulta el mapa de la unitat
66
Page 49
UN
ITA
T 3
SO
LU
CIO
NS
DE
LE
S A
CT
IVIT
AT
S D
’AP
RE
NE
NTA
TG
ES
oci
als
2. U
N L
LA
RG
CA
MÍ C
AP
A L
A C
IVIL
ITZ
AC
IÓ
Activitat 6Acaba d’omplir en aquest quadre els conceptes que manquen de l’arqui-tectura grega.
ArquitravadaTempleTeatreColumnaDòricJònicCorinti
67
Page 50
UN
ITA
T 3
SO
LU
CIO
NS
DE
LE
S A
CT
IVIT
AT
S D
’AV
AL
UA
CIÓ
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
SOLUCIÓ DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1Escriu tres realitats actuals que tinguin el seu origen a la Grècia clàssica.
El teatre, la filosofia, la democràcia.
Activitat 2Cerca en un Atlas el mapa polític d’Europa tot localitzant la Grècia actual idigues si és un país muntanyenc o pla.
La resposta la trobaràs tot consultant un mapa físic d’Europa: Grècia estàsituada al sud de la Península Balcànica i és un país muntanyós.
Activitat 3Relaciona amb fletxes els conceptes següents:
Agricultura Marítim
Indústria Mediterrània
Comerç Artesanal
Activitat 4Acaba les frases següents:
Les assemblees eren reunions de ciutadans i tenien per funció decidir so-bre els afers públics.
Els magistrats eren funcionaris elegits per un any i s’encarregaven de fercomplir-les decisions de l’assemblea.
Els tribunals de justícia eren nomenats 6.000 cada any per sorteig i te-nien la missió d’impartir justícia.
Activitat 5Omple amb les paraules corresponents les línies amb punts respecte a lescaracterístiques més importants de l’arquitectura.
arquitravada
Arquitectura temple dòric
teatre
columna jònic
corinti
68
Page 51
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
Activitat 6 Digues el que és fals i veritat sobre les colònies gregues.
• A partir dels segles VIIè i VIè dC els grecs van emigrar. Veritat• Van emigrar perquè hi havia poc terreny i moltes persones peralimentar. Veritat
• Les expedicions eren normalment per l’interior d’Europa. Fals• Fundaven la colònia independent de la metròpoli. Veritat
69
UN
ITA
T 3
SO
LU
CIO
NS
DE
LE
S A
CT
IVIT
AT
S D
’AV
AL
UA
CIÓ
Page 52
QUÈ HAS TREBALLAT?70
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
UN
ITA
T 3
QU
È H
AS
TR
EB
AL
LA
T?
��
�
��
Page 53
72
UN
ITA
T 4
RO
MA
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
Unitat 4ROMA
Page 54
75
UN
ITA
T 4
RO
MA
So
cial
s2
.UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
Roma: bressol de la nostra cultura A la unitat anterior vas veure la influència que Grècia va exercir sobre la nos-tra cultura occidental; doncs bé, Roma hi va influir encara molt més perquè elseu domini sobre la península Ibèrica va ser més llarg tant en extensió com entemps. La seva influència va ser molt més marcada respecte a Catalunya,com veurem al final de la unitat. Només uns exemples d’aquesta influència:
- El llatí és la base i el fonament de la nostra llengua.- El dret romà, que continua viu a través de moltes lleis que regeixen la nos-
tra convivència (contractes, dret de propietat «unuscuisque suum = a ca-dascú allò que és seu»), la «patria potestas» (el poder que exerceix el paresobre els fills), etc.
- Monuments: aqüeductes (Segòvia, Tarragona), arcs de triomf (Tarragona),teatres (Mérida, Tarragona), etc.
- Sistemes de conreu (cep, oliveres, etc.) i estris agrícoles, com l’arada ro-mana, etc.
- Les termes de Caldes de Montbui.
Sabies que al Barri gòtic de Barcelona hi ha restes arqueològiques romanes, con-cretament les columnes d’un temple?
1. Història política de Roma
Pel que fa a la història de Roma vista des de l’angle polític, hi podem distingirtres etapes:
1.1 En primer lloc, cal remuntar-nos als orígens:
a. Els primers pobles històrics que van habitar la península Itàlica van serels itàlics, que hi van penetrar pel nord i van ocupar les muntanyes i lesvalls del centre. El sud de la península va ser ocupat pels emigrantsgrecs, que van fundar unes colònies importants a Sicília.
Al nord hi havia els etruscos, un poble amb una cultura elevada, que se supo-sa que va arribar a la península Italiana cap a l’any 1000 aC. procedent de l’O-rient Pròxim. Hi ha molts aspectes de l’art etrusc que van influir en l’art romà.
Lloba capitolina
Page 55
76
UN
ITA
T 4
RO
MA
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
Cal recordar, però, que Roma, com molts pobles al llarg de la història, va tenirel seu origen, segons un mite i una llegenda, en els germans Ròmul i Remus,que van ser alletats per una lloba.
b. El segle vIII aC els poblats dels set turons, a prop de la riba del riu Tíber,que s’havien instal·lat allà per protegir-se dels enemics, es van unir dinsd’una muralla constituint d’aquesta manera la ciutat de Roma (753 aC).Possiblement el cap de la tribu s’anomenés Ròmul (d’ací el nom de Roma).En aquests primers temps Roma va ser governada per set reis (monar-quia) que tenien els màxims poders, ajudats pel Senat, format pels an-cians de les famílies més importants.
Durant tota aquesta època la base de l’economia va continuar essent l’agri-cultura i la ramaderia, tot i que van començar a establir-se molts artesans icomerciants.
Socialment en aquesta època destacaven a Roma dos grups diferents: els patri-cis (de famílies riques, aristocràtiques i poderoses) i els plebeus (un grup moltmés nombrós, constituït per estrangers, immigrants, pagesos pobres, etc.).
Abans de continuar torna a repassar detingudament quins eren els patricis i elsplebeus
1.2 A final del segle VI aC va desaparèixer el poder monàrquic i es va instauraruna nova forma de govern: la república («res pública» = aquestes duesparaules llatines signifiquen tot allò que afecta tota la comunitat), quedurà fins a la meitat del segle I aC.
Les institucions que la regien eren: els comicis (assemblees de ciutadansque es reunien en un indret anomenat fòrum); en elles s’elegien els magis-trats; la magistratura més apreciada era el consolat. Anualment eren ele-gits dos cònsols, que dirigien l’exèrcit i eren, de fet, els caps del govern deRoma, juntament amb el Senat. Però el centre de la vida política a Romaera el Senat (allí es discutien els temes més importants i vius); estava for-mat per antics cònsols, i pels membres més destacats de famílies patrícies.
Pel que fa als ciutadans, no tots ho eren ni tampoc tenien els mateixosdrets; es podien distingir els ordres següents: patricis (famílies riques queúnicament podien accedir als càrrecs); després hi havia els plebeus (vanmantenir una lluita constant per tal d’aconseguir els mateixos drets queels patricis, ja que també pagaven impostos . Per defensar-los estava eltribú de la plebs; per últim, els esclaus (que no eren ciutadans i estaven ala disposició de l’amo en tots els sentits); podien convertir-se en lliberts sil’amo els alliberava o si compraven la llibertat.
Durant aquesta època Roma es va expandir i va conquerir tot el Mediterra-ni, des de l’orient fins a l’occident, no sense passar abans per enfronta-ments forts com van ser els que van mantenir amb els cartaginesos (Carta-go estava al nord d’Àfrica): les guerres púniques (264-146 aC) van acabaramb la derrota dels cartaginesos.
Page 56
77
UN
ITA
T 4
RO
MA
So
cial
s2
.UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
Les conquestes van portar a Roma moltes riqueses, però van beneficiarpoca gent i van provocar moltes desigualtats socials entre els ciutadans deRoma. Aquestes desigualtats van ser cada vegada més fortes entre lesclasses altes i les més desfavorides, donant com a resultat una crisi de laRepública. La situació de crisi va provocar que el Senat i els magistratsconfiessin el poder a caps militars (dictadors).
Els enfrontaments entre aquests generals i entre les legions que els dona-ven suport van provocar guerres civils molt violentes. Juli Cèsar, l’any 48aC, va ser proclamat dictador perpetu; però els partidaris de la República ialguns senadors, veient que els seus privilegis perillaven, el van assassinarel 15 de març del 44 aC, donant pas a un nou sistema polític:
1.3 L’Imperi: ara una sola persona, l’emperador, ostentava tots els poders enla seva persona; fins i tot era considerat el cap religiós i es va organitzarun culte en honor seu, el culte imperial. Octavi, considerat com el granemperador, va rebre el nom d’August, que vol dir diví, i va concentrar en laseva persona tots els càrrecs i poders: civil, militar i religiós.
Durant el segle I dC l’Imperi va continuar expandint-se a la vegada quecompletava les conquestes anteriors i frenava els incipients atacs dels po-bles bàrbars. Arribava des d’Hispània fins a l’Àsia Menor i pel nord haviaenvaït Britània; al mateix temps es pacificaven les fronteres amb els poblesgermànics. Les fronteres estaven vigilades per un gran exèrcit i amb fortifi-cacions per defensar-se, sobretot, dels pobles bàrbars. Les províncies for-maven el conjunt de territoris conquerits per Roma fora de la península Ità-lica. Durant els segles I i II dC es va viure una etapa daurada i d’una grantranquil·litat, coneguda com a «pax romana».
El fet de la pau va fer que la vida urbana s’expansionés; unes ciutats cons-truïdes totes de la mateixa manera i amb tot allò necessari perquè la vida delciutadà transcorregués amb la màxima seguretat i confortabilitat possibles:basíliques, temples, teatres, etc.
A partir del segle III la corrupció junt amb les lluites internes van debilitarl’Imperi, feblesa que els pobles bàrbars (estrangers que ja estaven a l’a-guait i havien fet alguns intents) van aprofitar per sacsejar-lo; per aconse-guir una millor defensa l’emperador Teodosi el va dividir entre els seus dosfills: Arcadi, l’Orient i Honori, l’Occident. Finalment, l’Imperi va desaparèi-xer l’any 476; només va perviure l’Imperi oriental fins a la seva caigudal’any 1453 en mans dels turcs
Page 57
78
UN
ITA
T 4
RO
MA
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
Sàpigues que una d’aquestes províncies romanes era la Tarraconense, una partde la qual era la Catalunya actual.
2. La vida de cada dia
La vida es desenvolupava essencialment a la ciutat: aquesta era el centrecultural, comercial i de producció artesanal. Allà hi havia el temple, el fòrum,el mercat, les termes, el teatre i tots els altres edificis entorn dels quals gi-rava la vida dels seus habitants, bastant diferenciada, sobretot en certs mo-ments, segons els grups socials. De fet, en les èpoques de crisi i de tibantors,al poble més baix se’l distreia amb el «panem et circenses» (menjar i especta-cles, concretament el circ, que era el més espectacular). El nucli fonamentalestava format per la família, on el pare jugava un paper destacat. En les famí-lies més acomodades la cultura tenia un paper important: fins al set anys erala mare o la dida l’encarregada de fer-ho. A partir d’aquesta edat era un tutorl’encarregat de continuar-ho.
Al principi de la unitat hem parlat del pater famílies, recordes quin era el seu sig-nificat?
Page 58
79
UN
ITA
T 4
RO
MA
So
cial
s2
.UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
Coliseu
3. La romanització
No podem pensar, però, que els romans es van limitar a fer conquestes i prou;per on van passar i on van estar, la seva empenta va quedar ben reflectida, al-hora que la gent anava adoptant la llengua (el llatí) i els costums romans: ésel que es coneix amb el nom de romanització. Catalunya com tota la Penínsu-la Ibèrica van quedar convertides en província romana, raó per la qual la ro-manització és ben patent.
4. L’agricultura i el comerç
L’economia de l’Imperi romà es fonamentava pràcticament en l’agricultura iel comerç, sobretot a través del Mediterrani. Pel que fa a l’agricultura, es vancultivar sobretot els conreus mediterranis (blat, vi, oli), tot fent servir utensi-lis com l’arada romana i sistemes de regadiu que ajudaven a una major fertili-tat, etc.). L’agricultura i la ramaderia de moltes províncies proveïen d’ali-ments Roma. Quant al comerç, es desenvolupava amb totes les províncies del’Imperi; ho feien per l’interior a través de les vies, però sobretot pel Medite-rrani. Aquestes dues activitats van ser les més comunes de la gent, i, en el casdel comerç, va jugar un paper molt important de colonització.
5. La religió
Primer de tot cal deixar clar que els romans es movien entre la creença i lasuperstició, raó per la qual tenien pràcticament tants déus com necessitats orealitats de llurs vides; algunes divinitats les havien heretat dels seus avant-passats i d’altres de Grècia després de la conquesta (Júpiter, Juno i Minervaeren els déus més importants). També tenien els déus de la llar que eren elslars i els penats, que asseguraven els proveïments de la casa, etc.; més tard,quan l’emperador va començar a agafar una certa veneració divina, vanadoptar també el culte a l’emperador.
Una nova religió va sorgir a la província romana de Palestina: el cristianisme,molt arrelat entre les classes més pobres i desfavorides, va ser perseguit en
Page 59
80
UN
ITA
T 4
RO
MA
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
principi, per les seves idees socials revolucionàries (tots som germans i, pertant, les desigualtats s’han d’abolir) i per la seva oposició al culte de l’empera-dor (és una religió monoteista, per la qual cosa només admet un sol Déu), finsque va començar a fer-se massiu i va ser tolerat en un principi (Constantí,313 dC) per passar després, en temps de l’emperador Teodosi, a ser la reli-gió oficial de l’Imperi l’any 395 dC.
Sabies que el Cristianisme va quedar convertit des d’aquest moment en religióoficial de l’Imperi i que va durar a molts països d’Europa fins a la Revolució fran-cesa i en d’altres, Espanya concretament, fins no fa gaire?
6. L’urbanisme i l’art
Els romans van imitar en gran mesura els models grecs; ara bé, a diferència d’a-quests els romans van ser sobretot útils i pràctics perquè van aplicar també tèc-niques que havien après dels etruscos com eren l’arc i la volta. Van construircalçades, ponts, aqüeductes, basíliques, amfiteatres, arcs de triomf, etc.
Una atenció especial va merèixer la construcció de la ciutat: amb carrers rec-tes que s’encreuaven perpendicularment; al centre hi havia la plaça, que s’a-nomenava fòrum, centre de la vida pública (mercats i edificis més impor-tants). També hi havia les basíliques, les termes, etc., i tots els edificisdedicats als espectacles.
La gran majoria dels grans edificis públics i de les «domus» (correspondrienmés o menys a les nostres torres actuals) eren decorats amb mosaics. A partde l’escultura van destacar en el retrat, aconseguint, de vegades, obres d’unrealisme quasi insuperable, ja que el retrat tenia una similitud quasi perfectaamb la persona.
Arc de triomf
7. Catalunya i els romans
Quan els romans van arribar a l’actual Catalunya, més o menys cap al 218 aC,aquesta estava habitada per les tribus iberes. El domini complet va tenir lloccap a l’any 197 aC, després que els romans mantinguessin dures batalles contraels cartaginesos, amb el general Aníbal (les guerres púniques) pel control delMediterrani, i amb les tribus iberes. Un cop sotmesos, van controlar la zonaamb una gran xarxa de campaments militars i de ciutats.
Page 60
81
UN
ITA
T 4
RO
MA
So
cial
s2
.UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
D’aquesta manera Catalunya va quedar englobada a la província romana dela Tarraconense, de la qual Tàrraco (l’actual Tarragona) era la capital; a partde les altres ciutats que es van crear com a centres jurídics, polítics, econò-mics, etc., convertint-se en veritables focus de romanització; per exemple:Empúries, Barcino, Iluro, Baetulo, etc., unides per una gran xarxa de calçadesi vies.
Va ser per Catalunya que els romans van arribar a la resta de la Península Ibè-rica fins a conquerir-la del tot.
Quant a l’economia, les ciutats van jugar un paper important pel que fa a laproducció artesanal (orfebreria, vidre, ceràmica, fusta, etc.) i als intercanvis.D’altra banda, les vil·les eren, més aviat, centres de producció agrícola (cere-als, arbres fruiters, oli, vi, etc.). També hi va haver explotacions mineres (sal aCardona).
Els bons ports de què disposava la van integrar dins la xarxa comercial queunia tot el món romà.
Sabies que Iluro correspon a l’actual Mataró, Baetulo a Badalona, Blandae a Bla-nes, Egara a Terrassa, etc.?
Page 61
UN
ITA
T 4
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1Omple aquesta taula amb les paraules corresponents a cada apartat:aqüeducte, arada, olivera, internacional, arcs de triomf, bèl·lic, cep, tea-tres, extramurs.
Llengua Monuments Agricultura
Activitat 2Posa els conceptes següents al costat de la fletxa que correspongui: poderautoritari d’una sola persona, poder del poble, poder d’una persona deforma hereditària.
Monarquia
República
IImmppeerrii
Activitat 3Posa en la taula que tens al davant les paraules següents segons corres-pongui: guerres púniques, divisió de l’Imperi, expansió de la vida urbana,fundació de Roma (753 aC), Octavi August, comicis, agricultura i ramade-ria, magistrats, plebeus i patricis.
Monarquia República Imperi
Activitat 4 Omple els buits que falten:
• Vida diària: La vida es desenvolupava essencialment a............. Allà hi ha-via............, .............,............... etc. El nucli fonamental estava formatper............... on........... jugava el paper destacat.
82
Page 62
UN
ITA
T 4
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
• Economia: L’economia de l’Imperi es fonamentava principalmenten...........i........... El comerç es desenvolupava sobretot pel............... Els con-reus eren els típics ...................
• Religió: Es movien entre .............i..............., tenien ......................com neces-sitats a la vida. L’any................................. es va convertir en religió oficial.
Activitat 5Digues si aquestes afirmacions són fals o veritat:
• Els romans coneixien l’arc i la volta. • Els romans no van ser gens útils ni pràctics. • No van conèixer el retrat. • Decoraven els edificis i les cases amb mosaics.• No donaven gaire importància a la ciutat.
Activitat 6Respon les preguntes següents:
• Quan va tenir lloc el domini complet de l’actual territori català?
• Contra qui van lluitar fortament i com es van anomenar aquestes gue-rres?
• Dins de quina província va quedar englobada Catalunya?
• On va haver-hi explotacions mineres?
83
Page 63
UN
ITA
T 4
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓS
oci
als
2. U
N L
LA
RG
CA
MÍ C
AP
A L
A C
IVIL
ITZ
AC
IÓ
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1Posa l’exemple de tres realitats on es vegi la influència que Roma ha tinguten la nostra cultura:
Activitat 2Ordena correctament l’afirmació següent: «Un cop fundada Roma es vainstaurar com a règim polític la dictadura imperial; més tard set reis, aju-dats pel Senat, van ser els encarregats de vetllar pel bé públic; finalment,va ser la república que quedà instaurada com a règim polític definitiu».
Activitat 3Posa al costat la paraula que correspongui: monarquia, república i imperi.
a) Va ser fundada al final del segle VI aC. b) Possiblement el cap de la tribu s’anomenés Ròmul. c) Socialment en aquesta època destacaven dos grups diferents: patricis i
plebeus.d) Durant els segles I i II dC es va viure una llarga etapa de pau, coneguda
com a «pax romana». e) Els esclaus podien convertir-se en lliberts si l’amo els alliberava o si
compraven la llibertat. f) Teodosi va dividir l’Imperi entre els seus dos fills: Arcadi, l’Orient, i Ho-
nori, l’Occident.
Activitat 4Posa en cada columna tres característiques: a) Blat, vi i oli, b) Teodosi de-clarà el cristianisme religió oficial l’any 395, c) En època de crisi: «panemet circenses», d) L’agricultura i la ramaderia de moltes províncies proveïenRoma d’aliments , e) Els lars eren els déus de la casa, f) El comerç interiorel feien a través de les vies, g) Paper destacat del pare, h) El cristianismesorgí a la província romana de Palestina, i) Paper important de la culturaen les famílies acomodades.
84
Page 64
UN
ITA
T 4
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓS
oci
als
2. U
N L
LA
RG
CA
MÍ C
AP
A L
A C
IVIL
ITZ
AC
IÓ
Vida de cada dia Agricultura i comerç Religió
Activitat 5Subratlla la paraula que creguis correcta:
El retrat romà era: idealista o realista.Els edificis i les cases els decoraven: amb pintura o amb mosaics.Els edificis dedicats als espectacles estaven al centre o a l’extrem de la
ciutat.
Activitat 6Uneix amb una fletxa les paraules correctes:
Mataró Egara
Badalona Blandae
Terrassa Iluro
Blanes Baetulo
85
Page 65
UN
ITA
T 4
SO
LU
CIO
NS
DE
LE
S A
CT
IVIT
AT
S D
’AP
RE
NE
NTA
TG
ES
oci
als
2. U
N L
LA
RG
CA
MÍ C
AP
A L
A C
IVIL
ITZ
AC
IÓ
SOLUCIÓ DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1Omple aquesta taula amb les paraules corresponents a cada apartat:aqüeducte, arada, olivera, internacional, arcs de triomf, bèl·lic, cep, tea-tres, extramurs.
Llengua Monuments AgriculturaBèl·lic Aqüeductes Arada(relatiu a la guerra)Extramurs Arcs de triomf Cep(fora de la ciutat)Internacional Teatres Oliveres(pertanyent a totes o a moltes nacions)
Activitat 2Posa els conceptes següents al costat de la fletxa que correspongui: poderautoritari d’una sola persona, poder del poble, poder d’una persona de for-ma hereditària.
Monarquia poder d’una sola persona de forma hereditàriaRepública poder del pobleImperi poder autoritari d’una sola persona
Activitat 3Posa en la taula que tens al davant les paraules següents segons corres-pongui: guerres púniques, divisió de l’Imperi, expansió de la vida urbana,fundació de Roma (753 aC), Octavi August, comicis, agricultura i ramade-ria, magistrats, plebeus i patricis.
Monarquia República ImperiFundació de Roma, Guerres púniques Octavi August753 aCAgricultura i ramaderia Comicis Expansió de la vida ur-
banaPlebeus i patricis Magistrats Divisió de l’Imperi
Activitat 4Omple els buits que falten:
• Vida diària: La vida es desenvolupava essencialment a la ciutat. Allà hihavia el temple, el fòrum, el mercat, etc. El nucli fonamental estava for-mat per la família on el pare jugava el paper destacat.
• Economia: L’economia de l’Imperi es fonamentava principalment en l’a-gricultura i el comerç. El comerç es desenvolupava sobretot pel Medite-rrani. Els conreus eren els típics mediterranis.
86
Page 66
UN
ITA
T 4
SO
LU
CIO
NS
DE
LE
S A
CT
IVIT
AT
S D
’AP
RE
NE
NTA
TG
ES
oci
als
2. U
N L
LA
RG
CA
MÍ C
AP
A L
A C
IVIL
ITZ
AC
IÓ
• Religió: Es movien entre la creença i la superstició, tenien tants déus comnecessitats a la vida. L’any 395 el cristianisme es va convertir en religióoficial.
Activitat 5Digues si aquestes afirmacions són fals o veritat:
• Els romans coneixien l’arc i la volta. Veritat• Els romans no van ser gens útils ni pràctics. Fals• No van conèixer el retrat. Fals• Decoraven els edificis i les cases amb mosaics. Veritat• No donaven gaire importància a la ciutat. Fals
Activitat 6Respon les preguntes següents:
• Quan va tenir lloc el domini complet de l’actual territori català? Cap al’any 197 aC.
• Contra qui van lluitar fortament i com es van anomenar aquestes gue-rres? Contra els cartaginesos; guerres púniques.
• Dins de quina província va quedar englobada Catalunya? La Tarraconen-se.
• On va haver-hi explotacions mineres? A Cardona.
87
Page 67
UN
ITA
T 4
SO
LU
CIO
NS
DE
LE
S A
CT
IVIT
AT
S D
’AV
AL
UA
CIÓ
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
SOLUCIÓ DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1Posa l’exemple de tres realitats on es vegi la influència que Roma ha tinguten la nostra cultura:
L’aqüeducte de Segòvia, l’arada, el dret romà ( p. e. la patria potestas = elpoder que exerceix el pare sobre els fills).
Activitat 2Ordena correctament l’afirmació següent: «Un cop fundada Roma es vainstaurar com a règim polític la dictadura imperial; més tard set reis, aju-dats pel Senat, van ser els encarregats de vetllar pel bé públic; finalment,va ser la república que quedà instaurada com a règim polític definitiu».
Un cop fundada Roma es va instaurar la monarquia, en què set reis, aju-dats pel Senat, van ser encarregats del bé públic; més tard es va instaurarla República com a règim polític; finalment va ser la dictadura imperial laque s’instaurà com a règim definitiu.
Activitat 3Posa al costat la paraula que correspongui: monarquia, república i imperi
a) Va ser fundada al final del segle VI aC. repúblicab) Possiblement el cap de la tribu s’anomenés Ròmul. Monarquiac) Socialment en aquesta època destacaven dos grups diferents: patricis i
plebeus. Repúblicad) Durant els segles I i II dC es va viure una llarga etapa de pau, coneguda
com a «pax romana». Imperie) Els esclaus podien convertir-se en lliberts si l’amo els alliberava o si
compraven la llibertat. Repúblicaf) Teodosi va dividir l’Imperi entre els seus dos fills: Arcadi, l’Orient, i Hono-
ri, l’Occident. Imperi
Activitat 4Posa en cada columna tres característiques: a) Blat, vi i oli, b) Teodosi de-clarà el cristianisme religió oficial l’any 395, c) En època de crisi: «panemet circenses», d) L’agricultura i la ramaderia de moltes províncies proveïenRoma d’aliments , e) Els lars eren els déus de la casa, f) El comerç interiorel feien a través de les vies, g) Paper destacat del pare, h) El cristianismesorgí a la província romana de Palestina, i) Paper important de la culturaen les famílies acomodades.
88
Page 68
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
Vida de cada dia Agricultura i comerç ReligióPaper destacat Blat, vi i oli Els lars eren els déusdel pare de la casaPaper important L’agricultura i la El cristianisme sorgíde la cultura a les ramaderia de moltes a la província romanafamílies acomodades províncies proveïen de Palestina
Roma d’aliments .En època de crisi: El comerç interior Teodosi declarà el «panem et circenses» el feien a través cristianisme religió
de les vies oficial l’any 395
Activitat 5Subratlla la paraula que creguis correcta:
El retrat romà era: idealista o realista.Els edificis i les cases els decoraven: amb pintura o amb mosaics.Els edificis dedicats als espectacles estaven al centre o a l’extrem de la
ciutat.
Activitat 6Uneix amb una fletxa les paraules correctes:
Mataró Egara
Badalona Blandae
Terrassa Iluro
Blanes Baetulo
89
UN
ITA
T 4
SO
LU
CIO
NS
DE
LE
S A
CT
IVIT
AT
S D
’AV
AL
UA
CIÓ
Page 69
QUÈ HAS TREBALLAT?90
UN
ITA
T 4
QU
È H
AS
TR
EB
AL
LA
T?
So
cial
s2
. UN
LL
AR
G C
AM
Í CA
P A
LA
CIV
ILIT
ZA
CIÓ
��
��
Page 70
PU
NT
D’A
RR
IBA
DA
.AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ D
EL
MÒ
DU
LS
oci
als
2. U
N L
LA
RG
CA
MÍ C
AP
A L
A C
IVIL
ITZ
AC
IÓ
PUNT D’ARRIBADA. ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL
Activitat 1Dels dos textos següents digues quins d’ells és una font primària i quin altre se-cundària i per què.
a) «Tàrraco és a per a mi la ciutat més agradable i volguda de totes les que sónapropiades per al descans. Aquí tens un poble honrat, econòmic, tranquil, queguarda una certa reserva davant els forasters, però que, un cop provats, elstracta bé. Posseeix també monuments notables de procedència estrangera: simires els temples antics, veus que aquí s’adora Júpiter Ammó...»
P. ANNI VERGILIUS, orador romà del segle II dC.
b) Part del discurs atribuït a Pau Claris en la sessió inaugural de les juntes gene-rals, el dia 10 de setembre de 1640.
«Dic, emperò, que prenent les armes àridament, mireu de defensar-hi la vos-tra llibertat, els vostres honrats furs; que guarniu les vostres viles i ciutats;que fortifiqueu les parts flaques; que repareu les fortes; que generosamentdemaneu satisfacció dels delictes d’aquests bàrbars que ens oprimeixen; queus sigui atorgat llur apartament de la nostra regió i el descans de la Pàtria, ique si no us fos atorgat, ho executeu vosaltres.»
GARCIA CÀRCEL,Ricard. La Revolta Catalana. Pau Claris.Barcelona: Ariel, 1985.
Activitat 2Col·loca en la columna que correspongui els conceptes següents: mar Egeu, mo-narquia, patricis, imperi, Atenes, metecs, aqüeducte, cristianisme, filosofia, Em-púries, Tàrraco, dòric.
GRÈCIA ROMA
Activitat 3Ordena en el quadre següent per ordre cronològic les civilitzacions següents:Mesopotàmia, Roma, Grècia i Egipte.
92
Page 71
PU
NT
D’A
RR
IBA
DA
. AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ D
EL
MÒ
DU
LS
oci
als
2. U
N L
LA
RG
CA
MÍ C
AP
A L
A C
IVIL
ITZ
AC
IÓ
Activitat 4Dels fets següents digues quins pertanyen a la prehistòria i quins a la història:apareix l’escriptura, descoberta del foc, són depredadors, el temple i el palau, no-bles i escribes, pintures esquemàtiques, hordes, politeistes.
93
Page 72
SO
LU
CIO
NS
A L
ES
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ D
EL
MÒ
DU
LS
oci
als
2.U
N L
LA
RG
CA
MÍ C
AP
A L
A C
IVIL
ITZ
AC
IÓ
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL
Activitat 1Dels dos textos següents digues quins d’ells és una font primària i quin altre se-cundària i per què.
a) «Tàrraco és a per a mi la ciutat més agradable i volguda de totes les que sónapropiades per al descans. Aquí tens un poble honrat, econòmic, tranquil, queguarda una certa reserva davant els forasters, però que, un cop provats, elstracta bé. Posseeix també monuments notables de procedència estrangera: simires els temples antics, veus que aquí s’adora Júpiter Ammó...»
ANNI VERGILIUS, P. orador romà del segle II dC.
Es tracta d’una font primària perquè prové de la mateixa època que l’histo-riador està investigant.
b) Part del discurs atribuït a Pau Claris en la sessió inaugural de les juntes gene-rals, el dia 10 de setembre de 1640, comentat per l’historiador actual RicardGarcia Càrcel.
«Dic, emperò, que prenent les armes àridament, mireu de defensar-hi la vos-tra llibertat, els vostres honrats furs; que guarniu les vostres viles i ciutats;que fortifiqueu les parts flaques; que repareu les fortes; que generosamentdemaneu satisfacció dels delictes d’aquests bàrbars que ens oprimeixen; queus sigui atorgat llur apartament de la nostra regió i el descans de la Pàtria, ique si no us fos atorgat, ho executeu vosaltres.»
GARCIA CÀRCEL, Ricard, La Revolta Catalana. Pau Claris.Barcelona: Ariel, 1985.
Es tracta d’una font secundària perquè el relat és molt anterior a l’autor quela comenta.
Activitat 2Col·locació correcta:
GRÈCIA ROMAmar Egeu monarquiaAtenes patricismetecs imperifilosofia aqüeducteEmpúries cristianismedòric Tàrraco
94
Page 73
SO
LU
CIO
NS
A L
ES
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ D
EL
MÒ
DU
LS
oci
als
2. U
N L
LA
RG
CA
MÍ C
AP
A L
A C
IVIL
ITZ
AC
IÓ
Activitat 3Ordre correcte: Mesopotàmia, Roma, Grècia i Egipte.
Mesopotàmia Egipte Grècia Roma
Activitat 4Dels fets següents digues quins pertanyen a la prehistòria i quins a la història:apareix l’escriptura (Història), descoberta del foc (Prehistòria), són depreda-dors (Prehistòria), el temple i el palau (Història), nobles i escribes (Història),pintures esquemàtiques (Prehistòria), hordes (Prehistòria), politeistes (Histò-ria)
95
Page 74
CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel 93.893.37.49 [email protected]
Unitat 5 TRANSICIÓ DE L’ANTIGUITAT A L’EDAT MITJANA
PU
NT
DE
PA
RT
IDA
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
PUNT DE PARTIDA 11
Page 75
UN
ITA
T 1
TR
AN
SIC
IÓ D
E L
’AN
TIG
UIT
AT
A L
’ED
AT
MIT
JA
NA
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
1. La fi de l’imperi RomàAl llarg del segle V, les invasions dels pobles germànics, anomenats bàrbarspels romans perquè no parlaven llatí i perquè eren estrangers, van provocarla fi de l’imperi Romà d’Occident l’any 476. L’imperi Romà d’Orient va resistirles invasions i va sobreviure amb el nom d’imperi Bizantí fins l’any 1453. Lesinvasions germàniques l’únic que van provocar va ser l’acceleració del procésde desintegració d’un imperi, el Romà, que ja des del segle III estava en deca-dència. Aquesta decadència venia provocada per factors interns, com ara unacrisi política i un malestar en l’exèrcit amb cops d’estat freqüents i assassi-nats d’emperadors; enfrontaments socials al camp, amb la concentració de laterra i l’aparició de grans latifundis; enfrontaments socials a les ciutats, i criside l’artesania i del comerç, fet que provocà una marxa de la ciutat al camp(procés de ruralització). I també factors externs com ara la pressió que feienels germànics des de les fronteres de l’Imperi. Amb la fi de l’Imperi van sorgiruna sèrie de regnes governats per reis germànics.
Els regnes més importants van ser l’ostrogot, a Itàlia; el visigot, a la penín-sula Ibèrica; el franc, a la Gàlia (futura França), i l’anglès i el saxó, a les illesbritàniques.
L’estructura d’aquests regnes era rural i autàrquica, és a dir, la gent vivia alcamp i la producció només es destinava a l’autoconsum. L’aparició en escenade l’islam va consolidar aquesta economia, igual que va consolidar el feuda-lisme, del qual parlarem més endavant en les unitats d’història medieval. Elsgermànics van assimilar la cultura romana i la van barrejar amb la seva. D’a-questa manera, entre els segles VIII i XI es van formar les llengües romàniquesa partir del substrat prellatí, el llatí, llengües germàniques, l’àrab en el cas delcastellà i del català, i posteriorment de la interrelació de les llengües romàni-ques i de l’evolució pròpia de cada llengua.
16
Page 77
UN
ITA
T 1
TR
AN
SIC
IÓ D
E L
’AN
TIG
UIT
AT
A L
’ED
AT
MIT
JA
NA
S
oci
als
3. D
EL
FE
U A
LE
S A
MÈ
RIQ
UE
S
Abans de continuar subratlla del text que has llegit les causes que van provocarla caiguda de l’imperi Romà d’Occident.
Mentrestant, a l’orient, l’imperi Romà va resistir les invasions germàniques ies va mantenir amb el nom d’imperi Bizantí durant mil anys més, fins al 1453,any en què va caure la seva capital en mans dels turcs.
L’època de màxima esplendor va ser durant el regnat de l’emperador o basi-leu Justinià (527– 565), que va intentar restablir l’antiga unitat de l’imperiRomà. Va conquerir el nord d’Àfrica, el sud-est d’Hispània i la major part d’I-tàlia. Va elaborar un codi de justícia i va construir la basílica de Santa Sofia ala capital de l’imperi, Constantinoble.
Recorda que la fi de l’imperi Romà d’Occident va suposar l’inici del món medievalamb l’aparició dels regnes germànics i l’inici del feudalisme.
Bizanci va ser una civilització urbana i comercial; la llengua oficial era el grec iel cristianisme ortodox —no reconeixien l’autoritat del Papa—, la religió oficial.
2. Els visigots a la península Ibèrica Els visigots es van establir al llarg dels segles V i VI a la península Ibèrica. Elseu regne, amb capital a Toledo, es va mantenir fins a l’arribada dels musul-mans el 711. Malgrat els nouvinguts, l’estructura romana es va mantenir, jaque els visigots van adaptar-se a la societat existent, fins i tot es van conver-tir al catolicisme.
3. El naixement i l’expansió de l’islam
3.1. El naixement de l’Islam
Paral·lelament al procés que s’estava produint a l’Europa occidental– –la fi del’imperi Romà, la ruralització, la creació dels regnes germànics, etc.–, – alprincipi del segle VII va néixer a la península d’Aràbia una nova religió i unanova civilització, l’islam. La nova religió va ser predicada per Mahoma a l’Al-corà, el llibre
La importància d’aquesta nova civilització és capdal per entendre el desenvo-lupament de la història de l’Europa occidental al llarg de l’Edat Mitjana. Entred’altres, l’islam va ser una de les causes del procés de feudalització d’Europa,però també va introduir un seguit de productes i cultius desconeguts finsaleshores a Europa com ara el blat de moro, les pastanagues, els cogombres,l’albercoc, el meló, la pera, i noves tècniques de cultiu i regadiu. Els àrabstambé van introduir a Europa el número zero, l’àlgebra i diversos avençoscientífics, mèdics i filosòfics. Van difondre la cultura clàssica grega i llatina itambé la cultura que venia d’Orient. A més, van introduir la pólvora, la brúixo-la i l’astrolabi, que van afavorir el desenvolupament de la navegació. A més,van ser uns excel·lents matemàtics, van inventar l’àlgebra i el número zero, igrans metges.
17
Page 78
UN
ITA
T 1
TR
AN
SIC
IÓ D
E L
’AN
TIG
UIT
AT
A L
’ED
AT
MIT
JA
NA
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
La península d’Aràbia era una regió desèrtica habitada per pobles enfrontatsentre ells i sense cap poder polític que els unís. A més, eren politeistes (creienen molts déus) i adoraven les forces de la naturalesa.
Mahoma va néixer a la ciutat de la Meca cap al 570 i des de molt jove es va de-dicar a exercir de mercader, seguint la tradició familiar. Quant tenia 40 anysva començar a predicar una nova religió monoteista. Aquesta nova religió nova ser ben rebuda a la seva ciutat natal, fet que va provocar que fugís, l’ano-menada Hègira, a Medina l’any 622, data que marca l’inici del calendari islà-mic. L’any 630 va retornar victoriós a la Meca, des d’on va estendre la novareligió a tota la península d’Aràbia. L’any 632, el de la seva mort, pràctica-ment tota la Península estava unificada políticament i religiosament, i l’islamcomençava a estendre’s a les regions veïnes.
El dogma fonamental de la nova religió és l’existència d’un sol déu, Al·là, i elreconeixement de Mahoma com el darrer profeta. La submissió a la voluntatd’Al·là s’anomena islam. La doctrina islàmica va ser compilada pels deixeblesde Mahoma en un llibre: l’Alcorà, que imposa cinc obligacions: l’oració cinccops al dia; l’almoina i l’hospitalitat al necessitat; el dejuni durant el mes sa-grat, –el Ramadà–;– el pelegrinatge a la Meca un cop a la vida, i la guerra san-ta, que obliga a lluitar contra els infidels per defensar l’islam. La guerra santava ser el mitjà pel qual es va estendre l’islam.
18
Page 79
UN
ITA
T 1
TR
AN
SIC
IÓ D
E L
’AN
TIG
UIT
AT
A L
’ED
AT
MIT
JA
NA
S
oci
als
3. D
EL
FE
U A
LE
S A
MÈ
RIQ
UE
S
3.2. L’expansió de l’Islam
Després de la mort de Mahoma es va iniciar l’expansió de l’islam. L’islam con-sidera la jihad o guerra santa com una forma de contribuir a l’expansió de lafe. Van destruir l’imperi Persa i van ocupar una part de l’imperi Bizantí. Des-prés van continuar fins a l’Índia, per una banda, i fins a Poitiers, per l’altra, onvan ser derrotats (732). A partir del 750, l’islam va parar de créixer. Els ex-trems de les seves fronteres eren l’Índia i la península Ibèrica.
Aquest Imperi era governat per un califa o successor del profeta, que tenia elpoder polític i militar. Els primers califes eren familiars de Mahoma. L’islamera fonamentalment una civilització urbana i comercial i amb un gran desen-volupament científic i cultural basat en la religió islàmica i la llengua àrab.
La llengua àrab va ser el vehicle de comunicació entre els països islàmics, jaque era la llengua de l’administració, però sobretot perquè l’Alcorà estava es-crit en aquesta llengua; a més, era la llengua de la cultura i de la ciència.
Recorda que alhora que a Europa es formaven els regnes germànics, embrió delsfuturs regnes medievals, a la península d’Aràbia naixia de la mà de Mahoma unanova religió i una nova civilització que amb la seva expansió va arribar fins a Eu-ropa.
19
Page 80
UN
ITA
T 1
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1Omple el mapa i digues on es van establir els pobles següents:
a) els visigots; b) els francs; c) els ostrogots.
Activitat 2Digues tres característiques de Bizanci.
Activitat 3Uneix amb fletxes:
476 de Mahoma
732 caiguda de l’imperi Romà d’Occident
1453 batalla de Potiers, fi de l’avanç musulmà a Europa
622 caiguda de l’imperi Romà d’Orient
20
Page 81
UN
ITA
T 1
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
Activitat 4Completa el quadre següent:
Els principis de l’islam són:
1. oració, cinc cops al dia2.3. dejuni durant el Ramadà4. guerra santa contra l’infidel5.
Activitat 5Digues si les afirmacions següents són veritables o falses, (V) o (F):
a) Els pobles germànics van assimilar la cultura romana.a) Les llengües romàniques no provenen del llatí.c) Les llengües romàniques es van formar a partir del segle XII.d) El català és una llengua romànica.e) Les llengües romàniques es van formar, entre altres factors, a partir del
substrat prellatí i el llatí.f) L’estructura dels regnes germànics era rural i autàrquica.
21
Page 82
UN
ITA
T 1
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1Quin any va desaparèixer l’imperi Romà d’Occident i va suposar l’inici delmón medieval?
Activitat 2Què entenem per llengua romànica? Quines són les llengües romàniques?
Activitat 3Completa els espais del text:
Mahoma va néixer cap al ......... i des de molt jove es va dedicar a exercir demercader, seguint la tradició familiar. Quan tenia ............ va començar apredicar una nova religió ............ Aquesta nova religió no va ser ben rebudaa la seva ciutat natal, fet que va provocar que fugís, l’anomenada Hègira, a............ l’any 622. El 630 va retornar victoriós a la Meca, des d’on va esten-dre la nova religió a tota la península d’Aràbia. Va morir l’any ............
Activitat 41. Enumera les cinc obligacions de l’islam.
Activitat 5Omple els espais buits següents:
a) A partir del segle .............. l’imperi Romà entra en un procés de decadèn-cia.
b) Les causes .............. d’aquesta decadència són: crisis polítiques, malestara l’exèrcit amb cops d’estat freqüents; enfrontaments socials al camp ambla concentració de la .............. i l’aparició dels ...............; enfrontaments so-cials a les ciutats, crisi de l’artesania i del .............., fet que provocà unamarxa de la ciutat al .............., és el que anomenem procés de ..............
c) Les causes .............. van ser les invasions dels .......................................
22
Page 83
UN
ITA
T 1
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
Activitat 6Digues tres aliments que van introduir els àrabs a Europa:
23
Page 84
UN
ITA
T 1
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1Omple el mapa i digues on es van establir els pobles següents:
a) els visigots; b) els francs; c) els ostrogots.
La solució està al mapa de les invasions germàniques i de la creació delsregnes germànics que trobaràs als continguts de la unitat.
Activitat 2Digues tres característiques de Bizanci.
a) era una civilització urbana;b) la religió oficial era el cristianisme ortodox;c) el grec era la llengua oficial.
Activitat 3Uneix amb fletxes:
476 hègira de Mahoma
732 caiguda de l’imperi Romà d’Occident
1453 batalla de Potiers, fi de l’avanç musulmà a Europa
622 caiguda de l’imperi Romà d’Orient
Activitat 4Completa el quadre següent:
Els principis de l’islam són:
1. oració, cinc cops al dia2. almoina i hospitalitat al necessitat 3. dejuni durant el Ramadà4. guerra santa contra l’infidel5. pelegrinatge a la Meca un cop a la vida
Activitat 5Digues si les afirmacions següents són veritables o falses, (V) o (F):
Els pobles germànics van assimilar la cultura romana. VLes llengües romàniques no provenen del llatí. FLes llengües romàniques es van formar a partir del segle XII. FEl català és una llengua romànica. VLes llengües romàniques es van formar, entre altres factors, a partirdel substrat prellatí i el llatí. VL’estructura dels regnes germànics era rural i autàrquica. V
24
Page 85
25
UN
ITA
T 1
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1Quin any va desaparèixer l’imperi Romà d’Occident i va suposar l’inici delmón medieval?
L’any 476.
Activitat 2Què entenem per llengua romànica? Quines són les llengües romàniques?
Són les llengües que es formen a partir del substrat prellatí, el llatí, lesllengües germàniques, l’àrab en el cas del castellà i del català,i posterior-ment de la interrelació de les llengües romàniques i de l’evolució pròpia decada llengua.Les llengües romàniques són: el castellà, el francès, el portuguès, l’italià,l’occità i el català.
Activitat 3Completa els espais del text:
Mahoma va néixer cap al 570 i des de molt jove va exercir de mercader, se-guint la tradició familiar. Quan tenia 40 anys va començar a predicar unanova religió monoteista. Aquesta nova religió no va ser ben rebuda a laseva ciutat natal, fet que va provocar que fugís, l’anomenada Hègira, a Me-dina l’any 622. El 630 va retornar victoriós a la Meca, des d’on va estendrela nova religió a tota la península d’Aràbia. Va morir l’any 632.
Activitat 4Enumera les cinc obligacions de l’islam.
1) oració, cinc cops al dia;2) almoina i l’hospitalitat al necessitat3) dejuni durant el Ramadà;4) pelegrinatge un cop a la vida a la Meca;5) guerra santa a l’infidel per defensar l’islam.
Activitat 5Omple els espais buits següents:
a) A partir del segle III, l’imperi Romà entra en un procés de decadència.b) Les causes internes d’aquesta decadència són: crisis polítiques, malestara l’exèrcit amb cops d’estat freqüents; enfrontaments socials al camp ambla concentració de la terra i l’aparició dels grans latifundis; enfrontamentssocials a les ciutats; crisi de l’artesania i del comerç, fet que provocà unamarxa de la ciutat al camp; és el que anomenem procés de ruralització.c) Les causes externes van ser les invasions dels pobles germànics.
25
Page 86
UN
ITA
T 1
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
Activitat 66. Digues tres aliments que van introduir els àrabs a Europa:
El meló, la pera i la pastanaga.
26
Page 87
UN
ITA
T 1
QU
È H
AS
TR
EB
AL
LA
T?
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
QUÈ HAS TREBALLAT? 27
Page 88
CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel 93.893.37.49 [email protected]
Unitat 6 L’EDAT MITJANA A EUROPA
32
UN
ITA
T 2
L’E
DA
T M
ITJ
AN
A A
EU
RO
PA
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
1. Alta Edat Mitjana (segles V a XI)
1.1. Europa al llarg dels segles V a VIII
L’any 476, en caure el darrer emperador romà, els seus territoris es van dis-gregar en diversos regnes dominats pels pobles germànics, que van formarun seguit de regnes: ostrogots, a Itàlia; visigots, a la península Ibèrica, i elsfrancs, a la Gàl·lia. És en aquest moment quan, segons la majoria d’historia-dors, comença l’Edat Mitjana (del 476 al 1492). Aquest llarg període el divi-dim en: alta Edat Mitjana, des del 476 fins al segle XI, amb el feudalisme coma fet clau, i baixa Edat Mitjana, des del segle XII fins el segle XV. Fins a mitjansdel segle XIV es una etapa caracteritzada pel creixement demogràfic, l’aug-ment de la producció agrícola i el renaixement de la vida urbana i de l’activi-tat comercial. A partir de mitjan del segle XIV, la crisi econòmica i l’arribadade la pesta negra a Europa van provocar conflictivitat social i un canvi dementalitat.
El segle XV marcarà el pas del món medieval a món modern amb dos fets his-tòrics molt importants com van ser la caiguda de Constatinoble a mans delsturcs el 1453 i el descobriment d’Amèrica el 1492.
Un cop establerts els pobles germànics van imposar la seva cultura, moltdiferent a la romana, però també en van assimilar una part important: elcristianisme i el llatí. L’economia es va anar empobrint fins a quedar re-duïda gairebé a l’agricultura i la ramaderia. D’altra banda, el comerç tam-bé va minvar a causa de l’escassesa de la moneda i al fet que les guerresel van fer difícil perquè impedien els transports; a més, l’aparició de l’is-lam va fer de la Mediterrània una mar tancada al comerç i molt perillosa.Tots aquests factors, principalment la decadència de l’economia i la man-cança d’aliments, van provocar la ruralització de l’Europa occidental desdel segle V. La gent havia anat abandonant les ciutats i buscava refugi ales grans explotacions agràries al món rural. Tot això va passar al llargdels segles V i VIII.
1.2. L’Imperi de Carlemany: darrer intent de recuperar l’imperiRomà d’Occident
Un rei franc, Carlemany, va crear un imperi que pràcticament ocupava el te-rritori de l’antic imperi Romà. Carlemany fou coronat emperador pel Papa eldia de Nadal de l’any 800.
Carlemany va establir la capital del seu imperi a Aquisgrà, des d’on governa-va l’imperi, que estava dividit en més de tres-cents comtats, administrats percomtes nomenats directament per l’emperador. Per defensar-se dels atacsexteriors, Carlemany va establir un seguit de marques o fronteres al voltantde l’imperi. Les marques més importants eren contra els àvars i els eslaus, al’est; la marca contra els danesos, al nord, que va donar lloc a l’actual Dina-marca, i la marca contra els musulmans, al sud. Aquesta darrera, la MarcaHispànica, va ser l’origen dels comtats catalans.
Page 90
33
UN
ITA
T 2
L’E
DA
T M
ITJ
AN
A A
EU
RO
PA
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
També l’època de Carlemany va ser coneguda com el Renaixement del SegleIX, ja que Carlemany va promoure la cultura i les arts i la creació d’escoles.
També es va crear un nou tipus de lletra, anomenada minúscula carolina.
Amb la mort, primer de Carlemany, i després del seu hereu, Lluís el Piadós,l’imperi carolingi es va dissoldre i dividir en tres parts entre els hereus de Llu-ís el Piadós al Tractat de Verdun (843).
1. 3. El feudalisme
A partir del segle IX es va formar a l’Europa occidental un sistema econòmic,–social i polític anomenat feudalisme. Hi ha dues paraules que el defineixen:
a. En primer lloc hi havia el feu (feudum), que era l’extensió gran de terres (la-tifundi) propietat d’un senyor feudal, que podia ser un noble laic o un ecle-siàstic, que cedia a un vassall, per la qual havia de pagar unes rendes en for-ma de productes o en hores de feina.
b. La segona era el vassallatge, que consistia en els pactes de fidelitat que es-tablien entre els vassalls i el senyor respectiu segons la piràmide establerta.Com que el vassallatge era un contracte personal, quan moria un dels con-tractants, els successors havien de tornar a establir-lo. Aquest acte de vassa-llatge constava de dues parts:
Page 91
34
UN
ITA
T 2
L’E
DA
T M
ITJ
AN
A A
EU
RO
PA
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
— la primera era l’homenatge: acte pel qual el vassall jurava fidelitat al rei,prometent ajudar-lo a les guerres i aconsellar-lo quan li ho demanés.
— La segona era la investidura, que consistia en el lliurament del poder sobreun feu al nou vassall.
Piràmide feudal
L’origen de tot això, de forma general, està en les invasions, algunes d’ellesmolt dures, que es van produir durant els Segles IX i X per part d’alguns po-bles com els musulmans d’ Al– andalus, normands, víkings etc. això va crearuna gran inseguretat, perquè els monarques eren febles i no tenien dinersper pagar exèrcits; ajuda que rebien dels nobles a canvi d’unes terres de lesquals podien treure benefici. Davant d’aquesta feblesa molts pagesos haviende cercar protecció als castells o als monestirs, als quals cedien les propietatsa canvi d’aquesta protecció, quedant-se només com a usufructuaris de lesmateixes. D’altres vegades els monarques nomenaven funcionaris perquèdesenvolupessin tasques administratives o guerreres a canvi d’un tros de te-rra en alguns casos; en d’altres aquests funcionaris s’apropiaven de les terrestot aprofitant la debilitat dels propis monarques.
El vassallatge va crear una piràmide de dependències des del rei fins als pa-gesos. Era un sistema molt complicat perquè podia existir multiplicitat devassallatges per part d’una mateixa persona, ja fos noble o rei, amb la conse-qüent inseguretat i desconfiança que això generava.
1.4. La Societat Medieval
Era una societat estamental, dividida en tres estaments : els nobles, els ecle-siàstics i el pagesos. D’aquests estaments la noblesa i l’Església eren els privi-legiats ( es dedicaven a la guerra, a la difusió de la cultura, cobraven impostosi administraven justícia )) que representaven un petit percentatge de la po-blació. L’altre estament, els no privilegiats, eren els pagesos i artesans i erenla majoria de la població.
Page 92
35
UN
ITA
T 2
L’E
DA
T M
ITJ
AN
A A
EU
RO
PA
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
Els nobles: eren guerrers d’ofici i formaven l’ordre de cavalleria que teniacom a ideals més importants la valentia, la lleialtat i la defensa dels pobres ide la fe cristiana. Les campanyes militars es duien a terme a la primavera o al’estiu, amb els conseqüents estralls produïts a les collites i a les viles on te-nien lloc. La residència habitual dels nobles eren els castells.
Els clergues: primer que tot, cal fer notar el paper de l’Església en l’èpocaque estem tractant: tenia el monopoli de la cultura i intervenia en tots els as-pectes de la vida. A més perseguia els heretges– a traves de la Inquisició– i in-tentava regular la ferocitat de la guerra a traves de treves anomenades Trevade Déu. Tot això donava com a resultat una societat en que tots els aspectesgiraven al voltant de la religió cristiana.
L’Església estava organitzada en dos grans grups: el clergat secular ( vivienentre la gent, a les parròquies) i el clergat regular ( monjos que vivien als mo-nestirs segons una regla, la més important era la Benedictina, fundada perSant Benet al Segle V). Per sobre del clergat hi havia els bisbes que manavena les diòcesis i els abats, que dirigien els monestirs i finalment havia el Papa.
Dins el paper tant important que va jugar l’Església en aquesta època, els mo-nestirs van ser un dels elements més destacats. En ells vivien els monjos i lesmonges ( depenent si eren monestirs masculins o femenins) dedicats a lapregària com a tasca principal a unes hores concretes durant el dia i la nit; amés feien altres feines com treballar al camp i l’hort, cuitar animals moldre almolí etc. per això diem que eren autosuficients.
Complien la regla del fundador a més a més dels tres vots que feien quan in-gressaven: pobresa, castedat i obediència. Vestien un hàbit característic de laregla a la qual pertanyien .Els monjos o monges més cultes es dedicaven a lle-gir i a copiar a ma manuscrits a la biblioteca del monestir: aquesta va ser unatasca fonamental, gràcies a aquests monestirs, i també als àrabs, ens ha arri-bat la major part de la cultura clàssica.
Sant Martí del Canigó
Page 93
36
UN
ITA
T 2
L’E
DA
T M
ITJ
AN
A A
EU
RO
PA
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
La pagesia: Es considera que durant l’Edat mitjana el 90% dels europeuseren pagesos. Vivien a les mateixes explotacions o viles i eren autosuficients.Només el ferrer que feia armes i eines era l’únic treballador especialitzat.Menjaven poc i malament. Només els dies festius menjaven una mica de carn.La seva era una vida molt dura i miserable.
Pel que fa a les relacions pagès–Senyor en la major part dels casos haviauna relació de dependència dels primers respecte al segon, tot i que haviadiferents nivells de dependència: no era la mateixa la dels vilans ( lliures,però sense terres) que la dels serfs ( no eren lliures). La duresa de la vidadel pagès va donar peu a revoltes freqüents, sobretot en l’època baix me-dieval.
1.5. L’economia
En aquests moments l’economia estava centrada fonamentalment en elcamp, on treballava tota la família. Els treballs eren molt durs, degut aque feien servir estris molt antics i rudimentaris. A més, s’ha d’afegir elssistemes de conreu, bàsicament el guaret, sistema de conreu que consis-teix a deixar reposar un any sí i un any no un terreny empobrit per tal quetorni adquirir fertilitat, feien que els rendiments fossin molt minsos. Culti-vaven sobretot cereals i alguns llegums a part dels arbres fruiters i de lavinya.
El comerç per terra es va fer quasi impossible per raons diverses: bandidat-ge, incapacitat per a mantenir en bon ús els camins, ponts i calçades de èpo-ca romana etc. el poc comerç que es feia va quedar limitat als rius o al mar iaquest molt condicionat per la presència dels àrabs a la Mediterrània.
Per altra banda aquesta inseguretat i deteriorament de les comunicacionsvan fer que només un comerç d’articles molt cotitzats justifiques l’organitza-ció i el manteniment durant llargs dies de marxa d’animals de carrega i tirat-ge, de conductors i d’escorta armada. Per tant, a l’interior de l’Europa occi-dental només van subsistir els mercats d’aquelles ciutats que eren seu de ricscompradors ( reis, bisbes, comtes) o les que eren centres de redistribució d’u-na ruta per la qual circulés algun producte d’interès, com per exemple la sal.
1.6. L’Art romànic
Defineix l’estil arquitectònic que es va seguir al llarg del segles XI i XII en laconstrucció d’esglésies i monestirs. Les esglésies tenien planta en forma decreu i l’altar estava situat en un semicercle anomenat absis. Els sostres erensostinguts per arcs de mig punt. Els murs eren gruixuts i estaven reforçats.Sobre la porta d’entrada hi havia un espai semicircular o timpà, amb figuresesculpides de Crist, la Verge o el Judici Final. Al interior es pintaven frescosamb representacions simples. Els monestirs van destacar per la construccióde claustres en el seu interior. L’art romànic era sobretot un art religiós i re-flectia els valors de la societat feudal.
Page 94
37
UN
ITA
T 2
L’E
DA
T M
ITJ
AN
A A
EU
RO
PA
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
1.7. La formació dels regnes Hispànics
A partir del Segle VIII van sorgir al nord de la península Ibèrica diversos nuclisde resistència cristiana front els conqueridors àrabs. Molt aviat, aquests nu-clis es convertiren en regnes independents i van iniciar un procés d’ocupaciói de repoblament dels territoris que anaven guanyant als àrabs.
El Regne d’Astúries: era poblat per grups de càntabres, asturs i nobles visi-gots que havien fugit dels àrabs. L’any 718 van escollir com a rei a un noble vi-sigot, Pelai, que va derrotar els àrabs a Covadonga i va iniciar la conquesta.Els asturs van dominar tot el nord-est peninsular i part de la vall del Duero.
El regne de Lleó: a començaments del Segle X la capital del regne d’Astúrieses va traslladar a Lleó i el regne va prendre el nom de la ciutat. A la partoriental del regne es va originar el comtat de Castellà que amb el temps s’in-dependitzaria i esdevindria un regne molt important.
Al Segle XI es van unir els dos regnes, i es va formar el regne de Castella–Lleó, en que Castella va anar aconseguint més importància. El rei Alfons VI vaconquerir Toledo als àrabs i va avançar la frontera fins el riu Tajo.
El regne de Navarra: a començaments del Segle IX els vascons van ocuparPamplona i la van convertir en la capital del nom regne de Navarra.
El regne d’Aragó: a inicis del Segle IX , al voltant de Jaca es va formar el reg-ne d’Aragó. A mitjans del Segle XII es va federar amb Catalunya formant lacorona d’Aragó.
El regne de Portugal: va néixer com un comtat en temps d’Alfons VI de Caste-lla que el va donar a la seva filla Teresa. Amb el temps va esdevenir un regne.
Page 95
38
UN
ITA
T 2
L’E
DA
T M
ITJ
AN
A A
EU
RO
PA
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
1.8. Els Àrabs a la Península Ibèrica
Els àrabs van arribar a la península Ibèrica l’any 711, van derrotar els visigots iràpidament van ocupar el territori peninsular que el van anomenar al– Anda-lus, i van establir la capital a Córdoba. L’any 756 l’emirat de Còrdova es va in-dependitzar políticament de la capital de l’Islam , Bagdad. I finalment, l’any929 es va independitzar religiosament i va esdevenir un califat, el d’Al –Anda-lus, que era el centre de les rutes comercials entre Europa i l’Orient, això vaafavorir un ràpid desenvolupament comercial i científic del califat.
Amb la mort d’Almanzor l’any 1002, el califat va entrar en un període de crisi illuites internes que van provocar la seva caiguda i la fragmentació d’Al-Anda-lus en petits regnes, anomenats de Taifes. Les taifes més importants van serSaragossa, València, Tortosa, Toledo, Sevilla, Còrdova, Màlaga i Granada. Lestaifes estaven enfrontades entre elles i aquesta situació va ser aprofitadapels regnes cristians per anar conquerint territori peninsular. Per aturar elscristians els regnes de taifes van demanar ajuda als almoràvits, guerrers ber-bers que estaven al nord d’Àfrica i havien fet un gran imperi. En poc tempsvan unificar sota el seu domini tot el territori d’Al– Andalus. Però un altregrup berber, els almohades, es van aixecar contra ells i els van derrotar pri-mer a Àfrica i després a Al-Andalus i tot seguit van començar a lluitar contraels regnes cristians. Només la formació d’un exèrcit format pels regnes cris-tians peninsulars va permetre derrotar els almohades a la Batalla de Las Na-vas de Tolosa, el 1212. Aquesta batalla decisiva va significar la derrota definiti-va de l’imperi almohade que va quedar reduït al regne de Granada, que varesistir fins l’any 1492.
1.9. La societat d’Al-Andalus
Podem dir que era una societat urbana, la capital era Còrdova que tenia a fi-nals del Segle X més de cent mil habitants. El centre de la ciutat era la Medinaon hi havia la mesquita major i els banys públics. Després tenia un seguit debarris anomenats ravals, a Còrdova hi havia vint-i-un. Més enllà dels ravals hihavia els horts i els palaus de l’aristocràcia. La societat d’Al-Andalus era moltculta i això explica que la seva biblioteca va arribar a tenir més de 400.000volums
La població de les ciutats estava formada per artesans i comerciants. Alcamp la major part de terres estaven en mans de grans propietaris. Les terreseren treballades per camperols lliures i esclaus.
La mesquita era l’edifici més important. Era el lloc de culte però també es feiaservir d’escola i com a seu d’administrar justícia. Totes les mesquites tenen lamateixa estructura, inspirada en la casa de Mahoma a Medina: un gran patíquadrat, una sala de columnes i un o diversos minarets ( torres des de d’on escridava a l’oració). A l’interior de l’edifici els dos elements principals són elmihrab ( paret orientada a la Meca), i el minbar, el púlpit des del qual l’iman(sacerdot) dirigeix l’oració i predica als fidels.
La mesquita de Còrdova es va iniciar la seva construcció r cap l’any 784. Lasala de pregària ocupa un rectangle de 180 per 130 metres.
Page 96
39
UN
ITA
T 2
L’E
DA
T M
ITJ
AN
A A
EU
RO
PA
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
La influència de l’Al-Andalus va ser molt important. Resten vestigis en la to-ponímia, el nom de moltes poblacions és d’origen àrab, i també trobem vesti-gis en l’agricultura. Els àrabs van desenvolupar molt l’agricultura . Van desen-volupar els conreus tradicionals com la vinya, el cereals i el oli i en vanintroduir nous com l’arròs, el cotó, la canya de sucre el safrà i fruites com elmeló, la pera i l’albercoc .
A la vall del Guadalquivir, les hortes valencianes i la vall de l’Ebre, van perfeccionarel sistema de regadiu a partir d’embassaments i sèquies de distribució d ‘aigua.
2. La Baixa Edat Mitjana ( Segles XII – XV)
2.1. La Baixa Edat Mitjana
A partir del Segle XII Europa va viure una etapa de canvis. La població va aug-mentar significativament, i va haver una etapa de prosperitat econòmica.
L’expansió de l’agricultura va ser el fet més important d’aquest desenvolupa-ment. Ja que va permetre augmentar el nivell de producció, gràcies a l’am-pliació del terreny cultivat i a les innovacions tècniques introduïdes com aral’arada d’orelló i la rotació triennal de conreus, a més del perfeccionament deles tècniques de regadiu i la introducció de nous conreus, gràcies a la influèn-cia islàmica. També va ser important la introducció del molí hidràulic.
La millora en l’agricultura va permetre alimentar millor a la població i la gentno moria tant jove tot això va fer augmentar la població d’Europa, va passarde 43 milions l’any 1000 a 73 milions el 1300.
També va haver importants progressos tècnics en el camp del comerç: millo-ra de les comunicacions, sobretot en el comerç marítim amb la introducció denoves tècniques i nous instruments de navegació. També en el camp del co-merç va ser molt important l’aparició de la lletra de canvi i dels primersbancs. L’artesania també es va desenvolupar molt.
A partir de mitjans del Segle XIV comença una etapa de crisi, que s’inicia ambuna sèrie d’anys de males collites que provoquen fam, seguida per l’arribadade la pesta Negra ( 1348), i les successives pestes que van provocar una granmortaldat a tota la població d’Europa. Les fams i la pesta van provocar l’es-clat de greus conflictes socials al camp i a les ciutats. A més la presènciaconstant de la mort va provocar un canvi de mentalitat que també es reflec-teix en l’art i en la cultura popular, per exemple en la «dansa de la mort».
2.2. El ressorgiment de les ciutats
La prosperitat econòmica va tenir com a conseqüència el ressorgiment de lesciutats i la creació de noves al llarg dels Segles XII i XIII ( París va arribar a tenirmés de 200.000 habitants). El renaixement del comerç i l’expansió de l’agri-cultura van ser els factors claus que expliquen el renaixement del món urbà.
Page 97
40
UN
ITA
T 2
L’E
DA
T M
ITJ
AN
A A
EU
RO
PA
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
Sistema de rotació triennal.
Amb el ressorgiment de les ciutats va sorgir una nova classe social: la burge-sia, que habitava al burg o barri mercantil i artesà. Moltes ciutats eren de pro-tecció reial, això feia que molts camperols que fugien del camp degut als abu-sos dels senyors feudals anessin a les ciutats. Al centre de les ciutats estrobaven la catedral, la plaça del mercat i l’ajuntament. Les ciutats es van con-vertir en centres de producció de manufacturats. La feina es feia en petits ta-llers, propietat del mestre artesà, amb eines pròpies. Aquests tallers estavenagrupats ens oficis, que a més donaven nom als carrers. Amb el temps elsmestres artesans de cada ofici s’agruparen en gremis que es preocupaven demantenir una sèrie de normes per tal d’assegurar el correcte funcionamenten tots els aspectes, per exemple: ningú no podia fer el seu ofici en una ciutatsense el permís del gremi, tots havien de treballar les mateixes hores, vigilàn-cia del preu final...
Activitat: subratlla del que has llegit fins ara de la baixa edat mitjana els canvis im-portants que hi ha entre l’alta edat mitjana i la baixa edat mitjana. Canvis en l’agri-cultura, en l’economia, en el comerç i la artesania, el ressorgiment de les ciutats.
2.3. La cultura i l’art de l’Edat mitjana Baixa : el Gòtic
Com a conseqüència dels canvis econòmics, socials i polítics de la Baixa edatmitjana , el món de la cultura es va renovar, es va anar independitzant de lareligió i el coneixement ja no era només patrimoni de l’Església. També va sermolt important el pas d’escriure en llatí a escriure en les llengües nacionals.Van crear-se universitats a les ciutats. La imatge de Déu també va canviar, jano era aquell Déu hieràtic ( fred i distant) , imatge del senyor feudal. Ara, algòtic, és un Déu més humanitzat, més compassiu.
El pensament també comença a canviar iniciant-se l’antropocentrisme ( quetot girava al voltant de l’home no només de Déu) que arribarà a la seva pleni-tud durant el Renaixement al Segle XV.
Page 98
41
UN
ITA
T 2
L’E
DA
T M
ITJ
AN
A A
EU
RO
PA
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
L’art gòtic va néixer al nord de França al Segle XII. A França les catedrals gòti-ques més importants com Chartres o Reims, van servir de model a les altresarreu d’Europa. Les catedrals eren altes i lluminoses i tenien grans vitrallsamb motius religiosos. tenien una nau central i molt elevada, amb pilars sos-tinguts per arcs ogivals, el sostre presentava voltes de creueria. També és im-portant l’art civil urbà, per exemple els palaus de la noblesa a les ciutats, lesllotges de comerç o els hospitals públics. L’escultura i la pintura es van fermés realistes i van abandonar el simbolisme del romànic.
Recorda que el gòtic és un art principalment urbà, a diferència del romànic. Amés també implica un canvi de mentalitat i de concepció del món respecte al ro-mànic.
Page 99
UN
ITA
T 2
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1Explica les característiques econòmiques dels regnes germànics entre elsSegles V i VIII
Activitat 2Situa al mapa els regnes hispànics
42
Page 100
UN
ITA
T 2
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
Activitat 3Completa la definició de feudalisme: sistema econòmic– social i polític,característic de ............ a partir del Segle ........ basat en la possessió i el tre-ball ...... i en i en la submissió dels pagesos als .......... i d’aquests al rei.
Activitat 4Completa el quadre:
Alta edat mitjana Baixa edat mitjanaCronologia Del Segle V al ......... Del Segle ........ al XVEconomia Rural i autosuficient Expansió de l’agricultu-
ra, augment de la pro-ducció agrícola, ressor-giment del comerç il’artesania. A partir demitjans del Segle XIV co-mença una etapa de cri-si.
Art Gòtic
Activitat 55. Completa el quadre comparatiu de l’art romànic i el art gòtic.
Art romànic Art gòticCronologia Segles XI– XIICaracterístiques de l’arquitectura
Característiques Pintura i escultura
Activitat 6Digues si les següents afirmacions són veritables o falses (V) o (F)
1) Carlemany va ser un rei franc que va viure al Segle V i va establir la ca-pital del seu regne a París
2) Carlemany va promoure la cultura i l’art3) Els àrabs van arribar a la Península Ibèrica l’any 7664) A la mort d’Almanzor, el 1002, el territori d’Al-Andalus es va fragmentar
en un seguit de regnes anomenats «taifes»5) La capital d’Al-Andalus era Sevilla6) Al-Andalus era una societat urbana7) El centre d’una ciutat àrab era la Medina8) De la presència dels àrabs a la Península Ibèrica no ha restat cap in-
fluència9) Els gremis van aparèixer a la baixa edat mitjana
43
Page 101
UN
ITA
T 2
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ F
INA
LS
oci
als
3. D
EL
FE
U A
LE
S A
MÈ
RIQ
UE
S
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1Uneix amb fletxes:
476 arribada dels àrabs a la península Ibèrica
711 caiguda del regne de Granada
1212 caiguda de Roma
1492 batalla de las Navas de Tolosa
Activitat 2Omple els buits de la piràmide de la societat feudal:
Activitat 3Quina era la capital de l’imperi de Carlemany?
Activitat 4Quins eren els tres estaments en que estava dividida la societat medieval?
Activitat 5Digues una característica de l’art romànic i una de l’art gòtic.
Activitat 6Defineix que era un gremi a l’Edat Mitjana
Activitat 7Escriu el nom de tres regnes peninsulars
Activitat 8Uneix amb fletxes:
Medina centre d’una ciutat àrabMihrab paret orientada a la MecaImam sacerdot
44
Page 102
UN
ITA
T 2
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ F
INA
LS
oci
als
3. D
EL
FE
U A
LE
S A
MÈ
RIQ
UE
S
Activitat 99. Dels següents conceptes digues quin correspon a l’alta edat mitjana iquin a la baixa edat mitjana:
ruralització, gòtic, gremi, burgesia, romànic, feudalisme, Segle XIV, cate-dral.
Alta edat mitjana Baixa edat mitjana
Activitat 1010. De les dues fotografies digues quina correspon al Romànic i quina algòtic.
Santa Maria del Mar Sant Pere de Roda
45
Page 103
UN
ITA
T 2
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1Explica les característiques econòmiques dels regnes germànics entre elsSegles V i VIII
a) L’economia d’aquesta època es va anar empobrint, quedant reduïda gai-rebé a l’agricultura i la ramaderia.
b) El comerç també va minvar degut a l’escassesa de la circulació monetà-ria.
c) Tos aquests factors sumats a una manca d’aliments a les ciutats vanprovocar una marxa de la ciutat al camp (procés de ruralització).
Activitat 2Situa al mapa els regnes hispànics.La solució està al mapa dels continguts de la unitat
Activitat 3Completa la definició de feudalisme: sistema econòmic– social i polític, ca-racterístic de l’Europa occidental a partir del Segle IX basat en la possessiói el treball de la terra i en la submissió dels pagesos als senyors i d’aquestsal rei.
46
Page 104
UN
ITA
T 2
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
Activitat 44. Completa el quadre:
Alta edat mitjana Baixa edat mitjanaCronologia Del Segle V al XI Del Segle XII al XV
Economia Rural i autosuficient Expansió de l’agricultu-ra, augment de la pro-ducció agrícola, ressor-giment del comerç il’artesania. A partir demitjans del Segle XIV co-mença una etapa de cri-si.
Art Romànic Gòtic
Activitat 5Completa el quadre comparatiu de l’art romànic i el art gòtic.
Art romànic Art gòticCronologia Segles XI– XII Segles XIII– XVCaracterístiques Esglésies amb planta Les catedrals eren altesde l’ arquitectura en forma de creu. i lluminoses i tenien
Els murs eren gruixuts grans vitralls ambi estaven reforçats. motius religiosos.Arcs de mig punt Presenta voltes de
creueria i arcs ogivalsCaracterístiques Eren simbòliques Eren més realistesPintura i escultura que al romànic.
Activitat 6Digues si les següents afirmacions són veritables o falses (V) o (F)
1) Carlemany va ser un rei franc que va viure al Segle V i va establirla capital del seu regne a París F
2) Carlemany va promoure la cultura i l’art V3) Els àrabs van arribar a la Península Ibèrica l’any 766 F4) A la mort d’Almanzor, el 1002, el territori d’Al-Andalus
es va fragmentar en un seguit de regnes anomenats «taifes» V5) La capital d’Al-Andalus era Sevilla F6) Al-Andalus era una societat urbana V7) El centre d’una ciutat àrab era la Medina V8) De la presència dels àrabs a la Península Ibèrica no ha restat
cap influència F9) Els gremis van aparèixer a la baixa edat mitjana V
47
Page 105
UN
ITA
T 2
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ F
INA
LS
oci
als
3. D
EL
FE
U A
LE
S A
MÈ
RIQ
UE
S
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 11) Uneix amb fletxes:
476 arribada dels àrabs a la península Ibèrica
711 caiguda del regne de Granada
1212 caiguda de Roma
1492 batalla de las Navas de Tolosa
Activitat 22) Omple els buits de la piràmide de la societat feudal:
reiclergat i noblesapagesos i artesans
Activitat 3Quina era la capital de l’imperi de Carlemany?
Aquisgrà
Activitat 4Quins eren els tres estaments en què estava dividida la societat medieval?
Els nobles, els eclesiàstics i els pagesos.
Activitat 5Digues una característica de l’art romànic i una de l’art gòtic.
Art romànic: era un art simbòlic.Art gòtic: era més realista i menys simbòlic.
Activitat 6Digues què era un gremi a l’Edat Mitjana.
Els gremis van sorgir a la baixa Edat Mitjana i eren l’agrupació dels arte-sans d’un ofici determinat.
Activitat 7Escriu el nom de tres regnes peninsulars.
Lleó, Portugal i Navarra.
48
Page 106
UN
ITA
T 2
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ F
INA
LS
oci
als
3. D
EL
FE
U A
LE
S A
MÈ
RIQ
UE
S
Activitat 8
Uneix amb fletxes:
Medina centre d’una ciutat àrabMihrab paret orientada a la MecaImam sacerdot
Activitat 99. Dels conceptes següents digues quin correspon a l’alta Edat Mitjana iquin a la baixa Edat Mitjana:
ruralització, gòtic, gremi, burgesia, romànic, feudalisme, segle XIV, cate-dral.
Alta Edat Mitjana Baixa Edat Mitjanaruralització, romànic, feudalisme gòtic, gremi, catedral, burgesia
Activitat 1010. De les dues fotografies digues quina correspon al romànic i quina al gò-tic.
Sant Pere de Roda correspon al romànic i Santa Maria del Mar al gòtic.
49
Page 107
QUÈ HAS TREBALLAT?50
UN
ITA
T 2
QU
È H
AS
TR
EB
AL
LA
T?
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
Page 108
UN
ITA
T 3
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ F
INA
LS
oci
als
3. D
EL
FE
U A
LE
S A
MÈ
RIQ
UE
S
Activitat 7Completa el quadre següent:
El Consell de Cent estava format per:
a) cinc consellers que administraven els assumptes de la ciutat
b) cent prohoms de les diferents classes socials que tenien funcions consultives
Activitat 8Uneix amb fletxes:
Remença pagesos que per ser lliures havien de comprar laseva llibertat
Mals usos classe dirigent de Barcelona
Biga classe popular de Barcelona
Busca elecció dels càrrecs públics per sorteig
Insaculació drets senyorials
Pactisme forma de govern pactada entre el rei i les Corts
75
Page 109
QUÈ HAS TREBALLAT?76
UN
ITA
T 3
QU
È H
AS
TR
EB
AL
LA
T?
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
Page 110
CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel 93.893.37.49 [email protected]
Unitat 7 L’EDAT MODERNA A OCCIDENT
81
UN
ITA
T 4
L’E
DA
T M
OD
ER
NA
A O
CC
IDE
NT
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
L’Edat Moderna: època de canvisEl Renaixement és l’etapa històrica que es desenvolupa al llarg dels segles XV
i XVI a l’Europa occidental, i marca el pas del món medieval al món modern. Apartir de la segona meitat del segle XV, Europa va començar a sortir de lagreu crisi que arrossegava des de mitjans del segle XIV. Es va revifar l’econo-mia rural i es va reactivar la vida urbana, gràcies al desenvolupament del co-merç i de l’activitat artesana, sobretot la tèxtil. També el poder de la monar-quia es va enfortir molt i van sorgir els grans estats moderns. Va ser unaèpoca de canvis, que defineixen l’etapa històrica de l’Edat Moderna, que esdesenvolupa al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII.
Els canvis que es donen en aquesta etapa es poden agrupar en sis grups:
1. Canvis econòmics
Els rendiments en l’agricultura i la ramaderia van augmentar i, per tant, es vareactivar el comerç. Va ser una etapa menys bèl·lica que el segle anterior, iaixò va afavorir el repoblament i la reconstrucció de pobles abandonats alllarg del segle XIV.La recuperació del comerç i de les ciutats va afavorir la consolidació d’unaburgesia comercial de caràcter capitalista.
2. Canvis polítics
Aquesta burgesia comercial va anar guanyant poder polític, davant l’antiganoblesa feudal, gràcies als préstecs que feia als monarques per tal queaquests poguessin tirar endavant les empreses de les colònies. Els grans be-neficis que comportaven als monarques les empreses colonials van suposarun enfortiment de l’autoritat del rei enfront de la noblesa feudal. Tots aquestsfactors van afavorir l’aparició dels estats moderns, on el monarca incremen-tava la seva autoritat basant-se en la raó d’estat i en l’interès per la pàtria, itenint un exèrcit professional i una administració centralitzada. Aquestes mo-narquies no reconeixien cap autoritat superior a la del rei, ni la dels senyorsfeudals ni la de l’Església. Per tal de consolidar el seu poder, el rei absolut as-segurava que el poder li venia donat directament per Déu.
3. Canvis religiosos
a. La reformaA començaments del segle XVI hi va haver una profunda crisi en el si de l’Es-glésia catòlica provocada per la Reforma de Luter, que comportà la divisió del’Església. La Reforma va ser un moviment de protesta davant la crisi moral iel funcionament corrupte de l’Església catòlica des de feia segles. L’any 1517,el monjo alemany Luter va acusar l’Església de corrupte per vendre el perdódels pecats als rics. Luter va iniciar un moviment de ruptura amb el Papa, queel va excomunicar, és a dir, el va apartar de l’Església. Luter, amb l’ajut delsprínceps alemanys, va iniciar un moviment de trencament amb l’Església deRoma anomenat protestantisme.
Els principis bàsics del protestantisme eren:
Page 112
82
UN
ITA
T 4
L’E
DA
T M
OD
ER
NA
A O
CC
IDE
NT
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
1. La justificació per la Fe: només la Fe pot salvar els creients, no les bonesobres.
2. El sacerdoci universal: si només la Fe pot salvar els creients no té cap sen-tit l’existència d’una església separada de la resta dels creients; tots elscreients són sacerdots.
3. L’autoritat de la Bíblia: interpretació lliure de la Sagrada Escriptura.
b. La ContrareformaL’Església catòlica va intentar resoldre el problema amb la convocatòria delConcili de Trento (1545), però ja era massa tard per a l’aproximació de posi-cions i, a més, al Concili van guanyar les posicions més critiques amb els pro-testants. Aquest fet i el triomf del protestantisme a diverses zones del nordd’Europa van donar lloc a un llarg procés de guerres de religió entre catòlics iprotestants des de mitjans del segle XVI fins a mitjans del segle XVII.
A Trento es va fitxar el dogma catòlic: salvació per la Fe i les obres, set sagra-ments, celibat per als eclesiàstics, culte a la Verge i als sants, la Bíblia nomésen llatí. Es van crear els seminaris i el catecisme, i es va potenciar molt la tas-ca missionera, sobretot a Amèrica.
La Companyia de Jesús, encapçalada pels jesuïtes, que van ser els grans difu-sor dels ideals de Trento, va ser fundada per sant Ignasi de Loiola el 1538.
Abans de continuar subratlla del text que has llegit els principals canvis econò-mics, polítics i religiosos que es donen a l’Edat Moderna.
4. La recerca de noves rutes i el descobriment d’Amèrica
La prosperitat de les ciutats i de la burgesia estava fonamentada en el desen-volupament del comerç, sobretot el comerç de la ruta de la seda. Aquestaruta començava al sud d’Àsia, d’on sortien els productes que, passant per lapenínsula d’Aràbia, arribaven a la Mediterrània, des d’on es distribuïen pertot Europa. Però aquesta ruta no era segura, ja que la Mediterrània orientalestava controlada pels turcs i era molt perillós navegar-hi. Això va fer que elscomerciants cerquessin rutes alternatives per arribar a l’Índia.
Els primers van ser els portuguesos. El seu projecte era vorejar Àfrica fins a arri-bar a l’Índia. Seguint aquest camí, Bartolomé Días va arribar al cap de Bona Es-perança el 1487. El 1498, un altre portuguès, Vasco da Gama, va arribar a l’Índia.
Mentre succeïa això, un genovès anomenat Cristòfor Colom va presentar alsReis Catòlics un projecte que havia estat rebutjat per Portugal: arribar a Àsiaseguint la ruta de l’oest. Però el projecte de Colom partia de dos principiserronis: creia que la Terra era més petita del que realment és i també s’equi-vocava en pensar que la distància que separa Europa de l’Extrem Orient perterra era més llarga del que en realitat és. Aquests errors el van fer creurepossible arribar a l’índia donant la volta per l’oest.
Després de reticències inicials, Colom va rebre el suport de la reina de Castella iva començar el seu viatge el 3 d’agost de 1492 amb dues caravel·les (tipus de vai-
Page 113
83
UN
ITA
T 4
L’E
DA
T M
OD
ER
NA
A O
CC
IDE
NT
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
xell, típic del segle XV): La Pinta i La Niña, i una nau La Santa María. El 12 d’octubrede 1492, Colom va arribar a una illa, que va rebre el nom de Sant Salvador (illesBahames). Després va navegar per la resta d’illes i va arribar a Cuba i a Haití. L’any1493 va retornar i fou rebut pels Reis Catòlics a Barcelona. Colom encara fariatres viatges més i moriria el 1506 convençut que havia arribat a les costes d’Àsia.Però molts dels seus contemporanis ja creien que es tractava d’un nou món.
Un navegant florentí, Amerigo Vespucci, fou qui va posar el seu nom a unmapa de les noves terres, i així va néixer el nom d’Amèrica.
El 1522, i després de tres anys de navegació, Juan Sebastián Elcano va acon-seguir donar la volta al món seguint la ruta de l’oest.
4.1. La conquesta del continent americàA partir de l’ocupació de les illes del Carib (des de finals del segle XV), els es-panyols van iniciar la conquesta del continent americà, empresa que va durarfins a mitjans del segle XVI.
El 1521, Hernán Cortés va conquerir els territoris de l’imperi Asteca (Mèxic i l’A-mèrica Central). Més tard, el 1533, Francisco Pizarro va conquerir l’imperi Inca.
Els territoris conquerits que passaven a formar part de la monarquia hispàni-ca es regien per les lleis castellanes. Per administrar els nous dominis es vancrear dues institucions: el Consell d’Índies, que s’encarregava del govern, i laCasa de Contratación, que regulava els afers econòmics. A més, políticament,el territori es va dividir en diversos virregnats, governats per un virrei.
La societat estava dividida per criteris racials:
Primer hi havia els castellans, que controlaven les terres i el comerç i ocupa-ven els càrrecs de govern. Després, els mestissos, que estaven entre la pobla-ció blanca i la població indígena, que va quedar sotmesa als blancs. Finalmenthi havia els esclaus negres, que feien els treballs més durs i procedien delcontinent africà.
4.2. L’economia de les colònies americanesLes principals activitats econòmiques eren l’explotació de les mines d’or i, so-bretot, de plata. També eren molt importants les grans explotacions ramade-res, les plantacions sucreres i les explotacions agrícoles.
El comerç era un monopoli reial i estava controlat des de Sevilla a través de laCasa de Contratación.
Finalment destaquem les conseqüències que va comportar el descobriment d’A-mèrica per als europeus i per als pobles americans.
Per als europeus:
a. va suposar beneficiar-se dels imperis colonials amb les grans quantitatsd’or i de plata que portaven d’Amèrica, que van permetre l’enfortiment del’autoritat dels reis i l’enriquiment de la burgesia;
Page 114
84
UN
ITA
T 4
L’E
DA
T M
OD
ER
NA
A O
CC
IDE
NT
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
b. Els europeus van conèixer nous productes agrícoles : la patata, el blat demoro, el sucre...;
c. Part de la població europea va emigrar cap al Nou Món, i alhora es va co-mençar a desenvolupar un comerç que va provocar la substitució de laMediterrània per l’Atlàntic com a centre del comerç mundial;
d. els descobriments van afavorir una nova visió, en fer entrar la cultura eu-ropea en contacte amb altres cultures, i també un desenvolupament ràpidde la ciència i de la tècnica.
Per als pobles americans el contacte amb els europeus va suposar:
a. la mort de milions de nadius en les guerres de conquesta i les malalties queportaven els europeus, contra les quals els nadius no tenien anticossos;
b. la submissió dels indígenes a l’autoritat dels europeus;c. un procés d’aculturació (eliminació dels seus valors i creences i imposició
dels valors cristians i europeus).
5. Una nova forma de pensar: l’Humanisme
Durant l’Edat Mitjana, el pensament i la cultura estaven monopolitzats perl’Església i basaven la fe absoluta en allò que explicava la Bíblia. Hi havia unavisió teocràtica del món i de l’univers, és a dir, tot girava al voltant de Déu.Però a partir de la segona meitat del segle XIV i sobretot a partir del XV tot elpensament va canviar; la cultura va deixar de ser monopoli de l’Església, vansorgir les primeres universitats i centres d’estudi i es va desenvolupar un noucorrent de pensament, l’Humanisme.
Page 115
85
UN
ITA
T 4
L’E
DA
T M
OD
ER
NA
A O
CC
IDE
NT
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
L’Humanisme es caracteritzava per:
a. l’home passa a ser el centre del món, visió antropocèntrica;b. predomini de la raó; c. recuperació de la cultura clàssica.
Del pensament humanístic destaquen, sobretot, Petrarca i Erasme de Rotter-dam. Erasme defensava l’estudi de la Bíblia no solament en llatí. Propugnavauna religiositat basada en el contacte directe amb Déu, l’oració interior i lalectura de l’Evangeli. Durant tota la seva vida va treballar perquè els príncepscristians deixessin de lluitar entre ells.
L’Humanisme va tenir una gran influència en el pensament i en la ciència delssegles XV i XVI.
Pel que fa a la ciència, destaca Copèrnic, que va dir que la Terra girava al vol-tant del sol.
En el pensament polític van destacar Tomàs Moro i Maquiavel.
6. L’art de l’Edat Moderna: el Renaixement i el Barroc
L’art dels segles XV i XVI és el Renaixement, que es caracteritza per:
David, de Miquel Àngel
Page 116
86
UN
ITA
T 4
L’E
DA
T M
OD
ER
NA
A O
CC
IDE
NT
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
a. la recerca de la bellesa;b. un concepte de bellesa identificat amb l’harmonia, l’equilibri i la proporció;c. el renaixement dels cànons de bellesa de l’antiguitat – grecollatina;d. l’admiració per la cultura de Grècia i Roma.
El Renaixement neix al nord d’Itàlia i ràpidament es difon per tota l’Europaoccidental.Florència és la ciutat que millor reflecteix el Renaixement. Enaquesta ciutat van treballar els millors artistes de l’època.
Masaccio és considerat el primer pintor del Renaixement i Brunelleschi, elprimer arquitecte.
Altres artistes destacats van ser:En arquitectura: Bramante; en escultura: Miquel Àngel i Donatello, i en pintu-ra: Botticelli, Leonardo da Vinci i el mateix Miquel Àngel.
Moisès, de Miquel Àngel
Al segle XVII la cultura i el pensament canvien. Al segle XVII sorgeix el concep-te de ciència empírica, basat en l’experiència, l’observació i l’experimentació.Destaquen científics com Pascal i Newton, que descobreix la de la gravetat.
Page 117
87
UN
ITA
T 4
L’E
DA
T M
OD
ER
NA
A O
CC
IDE
NT
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
També va destacar Galileu, que va reafirmar la teoria de Copèrnic sobre elmoviment dels planetes al voltant del Sol.
L’art d’aquesta nova etapa és el Barroc, que es desenvolupa al llarg del segleXVII i primera meitat del XVIII. Al Barroc s’abandonen els ideals clàssics de be-llesa del Renaixement i són substituïts per l’exageració en les formes.
En el terreny artístic, aquest període es caracteritza per la teatralitat i l’es-pectacularitat que s’adopten en totes les manifestacions artístiques, amb lesquals es vol fugir de la realitat.
En arquitectura destaca: Bernini; en pintura: Caravaggio, Rembrandt, Rubensi Velázquez, i en escultura: Bernini i Berruete.
El Palau de Versalles seria una síntesi perfecte de l’art barroc.
El segle XVIII: la Il·lustració i la fi del món modernEl segle XVIII és la transició del món modern al món contemporani. Malgratque al segle XVIII van continuar existint les estructures de l’Edat Moderna, co-mença a haver-hi un seguit de transformacions socials, polítiques, econòmi-ques i culturals que deixen pas a finals de segle, a partir de la Revolució fran-cesa (1789), a l’inici del món contemporani.
Totes les transformacions del segle XVIII es van esdevenir gràcies al movimentde la Il·lustració, que es va desenvolupar al llarg del segle.
La Il·lustració va ser un moviment filosòfic, literari i científic que es caracte-ritzava per:
a. racionalisme: fe en la raó de l’home com a única força de progrés;b. naturalisme: creure en la bondat innata de l’home i una nova valoració de
la natura;c. esperit antireligiós: oposició als dogmes de la religió i a les supersticions
populars.
La Il·lustració també es va manifestar en la política per mitjà de l’anomenatdespotisme il·lustrat. Els monarques del segle XVIII van governar influïts perles idees il·lustrades. La idea en què es fonamentava aquest despotismeil·lustrat es resumeix en la frase: «tot per al poble però sense el poble».
Els il·lustrats més destacats van ser: Voltaire, D’Alembert, Diderot, Mostes-quieu i Rousseau.
Els il·lustrats defensaven la divisió de poders polítics, la llibertat de pensa-ment i la llibertat econòmica, i s’enfrontaven a tots els obstacles que impe-dien aquesta llibertat, com ara els monopolis i els gremis.
El segle XVIII va ser un període de creixement i de desenvolupament econò-mic. Es van establir les bases de la revolució industrial del segle XIX.
Al llarg del segle es va produir un augment molt important de la població grà-
Page 118
88
UN
ITA
T 4
L’E
DA
T M
OD
ER
NA
A O
CC
IDE
NT
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
cies a la disminució de la mortalitat, a causa de la millora de l’alimentació i dela disminució de les epidèmies.
La producció agrària va augmentar molt, igual que la industrial, i es va desen-volupar molt el comerç. A partir de 1760, primer a Anglaterra i després a total’Europa occidental, va començar el procés d’industrialització amb l’invent dela màquina de vapor.
Però aquestes importants transformacions no van anar acompanyades demillores socials, i això va provocar greus conflictes socials entre les classesprivilegiades (el rei, la noblesa i l’Església) i les classes no privilegiades, so-bretot la burgesia, que tenia el poder econòmic i ara volia el poder polític.
Aquestes tensions van donar lloc a un seguit de conflictes socials arreu d’Eu-ropa, el més important va ser la Revolució francesa (1789), que va suposar lafi del món modern i l’inici del món contemporani.
Page 119
UN
ITA
T 4
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1Uneix amb fletxes:
segle XV art barroc
1517 descobriment d’Amèrica
1492 Elcano completa la volta al món iniciada per Magallanes
1522 Humanisme
segle XVII Luter trenca amb l’Església de Roma
1498 Vasco da Gama arriba a l’Índia
1533 Pizarro conquesta l’imperi Inca
Activitat 2De les afirmacions següents digues quina és veritable (V) i quina falsa (F).
• El Renaixement és l’etapa històrica que es desenvolupa al llarg del segleXVII.
• Durant el Renaixement es va revifar l’economia rural i es va reactivar lavida urbana, gràcies al desenvolupament del comerç i de la indústriatèxtil.
Activitat 3Completa el quadre dels principis bàsics del protestantisme.
1. justificació per la Fe2.3.
Activitat 4Subratlla del text els canvis polítics, econòmics i religiosos que es produei-xen a l’Edat Moderna.
• Aquesta activitat se suggereix en el text.
Activitat 5Completa la frase següent:
Al segle XVII va sorgir el concepte de ....................... basat en l’experiència,................. i ...............
89
Page 120
UN
ITA
T 4
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
Activitat 6De les afirmacions següents digues quina és veritable (V) i quina falsa (F).
• Hernán Cortés va conquerir els territoris de l’imperi Inca.• La Casa de Contratación de Sevilla regulava l’activitat econòmica amb
Amèrica.• Els europeus van portar d’Amèrica productes com la patata i el sucre.• L’arribada dels europeus va suposar una millora en la qualitat de vida
dels indígenes.• A les colònies, la societat estava dividida per criteris racials.
Activitat 7En el mapa situa l’imperi Asteca i l’imperi Inca.
Activitat 8Completa el quadre següent:
L’Humanisme es defineix per:1.2. predomini de la raó3.
90
Page 121
UN
ITA
T 4
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
Activitat 9De les afirmacions següents digues quina correspon a l’art del Renaixe-ment i quina a l’art del Barroc:
• admiració per la cultura de Grècia i Roma;• harmonia, equilibri i proporció;• teatralitat.
Activitat 10Completa el quadre següent:
La Il·lustració es va caracteritzar per:
1. racionalisme
2.
3.
Activitat 11Digues quina afirmació és veritable (V) i quina falsa (F).
• El segle XVIII va ser un període de creixement i desenvolupament econò-mic.
• Al segle XVIII va augmentar la mortalitat.• El comerç i la producció agrària van augmentar molt al segle XVIII.• A partir de 1760 va començar el procés d’industrialització a l’Europa oc-
cidental.• La natalitat va incrementar molt al llarg del segle XVIII.
Activitat 12De la següent relació de noms digues quin correspon al Renaixement, alBarroc i a la Il·lustració.
Masaccio, Miquel Àngel, Donatello, Leonardo da Vinci, Bernini, Velázquez,Newton, Pascal, Montesquieu, Voltaire, Rousseau.
Renaixement Barroc Il·lustració
91
Page 122
UN
ITA
T 4
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ F
INA
LS
oci
als
3. D
EL
FE
U A
LE
S A
MÈ
RIQ
UE
S
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1De les afirmacions següents digues quina és veritable (V) i quina falsa (F).
• Luter va trencar amb l’Església de Roma.• Hernán Cortés va conquerir l’imperi Inca.• L’any 1498 es va descobrir Amèrica.
Activitat 2Completa la frase següent:
El ................. és l’etapa històrica que es desenvolupa al llarg dels segles XV iXVI a l’Europa occidental i marca el pas del món medieval al món ...................
Activitat 3D’aquesta relació de canvis que s’esdevenen a l’Edat Moderna, digues quinés econòmic, polític o religiós.
econòmic polític religiósRecuperació del comerç amb la recerca de noves rutes comercials.Aparició d’una burgesia comercial.Reforçament de l’autoritat reial, gràcies a les aliances que fa amb la burgesia per afeblir el poder de la noblesa. Ruptura de Luter amb el Papa de Roma.
Activitat 4Digues quina de totes dues afirmacions és correcta:
• L’arribada dels europeus va suposar una millora en la qualitat de vidadels indígenes americans.
• Els europeus van portar d’Amèrica productes com la patata i el sucre.
Activitat 5Completa el text següent:
A les colònies americanes, la societat estava dividida per criteris ...............Hi havia els ..............., que controlaven les terres i el comerç i ocupaven elscàrrecs de govern. Després, els .............., que estaven entre la poblacióblanca i la .......... . Finalment hi havia els ............., que feien els treballs mésdurs i procedien del ................. .
92
Page 123
UN
ITA
T 4
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ F
INA
LS
oci
als
3. D
EL
FE
U A
LE
S A
MÈ
RIQ
UE
S
Activitat 6Digues el nom de dos pensadors il·lustrats.
Activitat 7Uneix amb fletxes:
admiració per la cultura de Grècia i Roma
Renaixementteatralitat
Barroc Miquel Àngel
Bernini
Activitat 8Digues el nom de dos científics empírics.
Activitat 9Explica les dues causes que van provocar l’augment de la població al segleXVIII a Europa.
93
Page 124
UN
ITA
T 4
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1Uneix amb fletxes:
segle XV art barroc
1517 descobriment d’Amèrica
1492 Elcano completa la volta al món iniciada perMagallanes
1522 Humanisme
segle XVII Luter trenca amb l’Església de Roma
1498 Vasco da Gama arriba a l’Índia
1533 Pizarro conquesta l’imperi Inca
Activitat 2De les afirmacions següents digues quina és veritable (V) i quina falsa (F).
• El Renaixement és l’etapa històrica que es desenvolupa al llargdel segle XVII F
• Durant el Renaixement es va revifar l’economia rural i es va reactivarla vida urbana, gràcies al desenvolupament del comerç i de laindústria tèxtil. V
Activitat 3Completa el quadre dels principis bàsics del protestantisme.
1. justificació per la Fe2. sacerdoci universal3. autoritat de la Bíblia
Activitat 4Subratlla del text els canvis polítics, econòmics i religiosos que es produei-xen a l’Edat Moderna.
• rendiments en l’agricultura i la ramaderia van augmentar i, per tant, es vareactivar el comerç. La recuperació del comerç i de les ciutats va afavorirla consolidació d’una burgesia comercial de caràcter capitalista. Canviseconòmics.
• burgesia comercial va anar guanyant poder polític, davant l’antiga noble-sa feudal, Els grans beneficis que comportaven als monarques les empre-ses colonials van suposar un enfortiment de l’autoritat del rei enfront dela noblesa feudal. Tots aquests factors van afavorir l’aparició dels estatsmoderns, on el monarca incrementava la seva autoritat i tenint un exèrcitprofessional i una administració centralitzada. Canvis polítics.
94
Page 125
UN
ITA
T 4
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
• profunda crisi en el si de l’Església catòlica provocada per la Reforma deLuter, que comportà la divisió de l’Església. Canvis religiosos.
Activitat 5Completa la frase següent:
Al segle XVII va sorgir el concepte de ciència empírica, basat en l’experièn-cia, l’observació i l’experimentació.
Activitat 6De les afirmacions següents digues quina és veritable (V) i quina falsa (F).
• Hernán Cortés va conquerir els territoris de l’imperi Inca. F• La Casa de Contratación de Sevilla regulava l’activitat econòmica
amb Amèrica. V• Els europeus van portar d’Amèrica productes com la patata
i el sucre. V• L’arribada dels europeus va suposar una millora en la qualitat
de vida dels indígenes. F• A les colònies, la societat estava dividida per criteris racials. V
Activitat 7En el mapa situa l’imperi Asteca i l’imperi Inca.La solució està al mapa que trobaràs als continguts de la unitat
Activitat 8Completa el quadre següent:L’Humanisme es defineix per:
1. antropocentrisme2. predomini de la raó3. recuperació de la cultura clàssica
Activitat 9 De les afirmacions següents digues quina correspon a l’art del Renaixe-ment i quina a l’art del Barroc:
• admiració per la cultura de Grècia i Roma (Renaixement)• harmonia, equilibri i proporció (Renaixement)• teatralitat (Barroc).
Activitat 10Completa el quadre següent:
La Il·lustració es va caracteritzar per:
1. racionalisme2. naturalisme3. esperit antireligiós
95
Page 126
UN
ITA
T 4
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
Activitat 11Digues quina afirmació és veritable (V) i quina falsa (F).
• El segle XVIII va ser un període de creixement i desenvolupamenteconòmic. V
• Al segle XVIII va augmentar la mortalitat. F• El comerç i la producció agrària van augmentar molt al segle XVIII. V• A partir de 1760 va començar el procés d’industrialització
a l’Europa occidental. V• La natalitat va incrementar molt al llarg del segle XVIII. V
Activitat 12De la següent relació de noms digues quin correspon al Renaixement, alBarroc i a la Il·lustració.
Masaccio, Miquel Àngel, Donatello, Leonardo da Vinci, Bernini, Velázquez,Newton, Pascal, Montesquieu, Voltaire, Rousseau.
Renaixement Barroc Il·lustracióMasaccio, Miquel Angel, Bernini, Velázquez, Montesquieu,Donatello, Leonardo da Vinci Newton, Pascal Voltaire, Rousseau
96
Page 127
UN
ITA
T 4
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ F
INA
LS
oci
als
3. D
EL
FE
U A
LE
S A
MÈ
RIQ
UE
S
SOLUCIÓ DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1De les afirmacions següents digues quina és veritable (V) i quina falsa (F).
• Luter va trencar amb l’Església de Roma. V• Hernán Cortés va conquerir l’imperi Inca. F• L’any 1498 es va descobrir Amèrica. F
Activitat 2Completa la frase següent:
El Renaixement és l’etapa històrica que es desenvolupa al llarg dels segles XVi XVI a l’Europa occidental i marca el pas del món medieval al món modern.
Activitat 3D’aquesta relació de canvis que s’esdevenen a l’Edat Moderna, digues quinés econòmic, polític o religiós.
econòmic polític religiósRecuperació del comerç Sí No Noamb la recerca de noves rutes comercials.Aparició d’una burgesia Sí No Nocomercial.Reforçament de l’autoritat No Sí Noreial, gràcies a les aliances que fa amb la burgesia per afeblir el poder de la noblesa. Ruptura de Luter No No Síamb el Papa de Roma.
Activitat 4Digues quina de totes dues afirmacions és correcta:
• L’arribada dels europeus va suposar una millora en la qualitat de vidadels indígenes americans. Incorrecta
• Els europeus van portar d’Amèrica productes com la patata i el sucre.Correcta
Activitat 5Completa el text següent:
A les colònies americanes, la societat estava dividida per criteris racials. Hihavia els castellans, que controlaven les terres i el comerç i ocupaven elscàrrecs de govern. Després, els mestissos, que estaven entre la poblacióblanca i la indígena. Finalment hi havia els negres, que feien els treballsmés durs i procedien del continent africà.
97
Page 128
UN
ITA
T 4
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ F
INA
LS
oci
als
3. D
EL
FE
U A
LE
S A
MÈ
RIQ
UE
S
Activitat 6Digues el nom de dos pensadors il·lustrats.
Voltaire i Montesquieu.
Activitat 7Uneix amb fletxes:
admiració per la cultura de Grècia i Roma Renaixement
teatralitat Barroc
Miquel Àngel
Bernini
Activitat 8Digues el nom de dos científics empírics.
Newton i Pascal
Activitat 9Explica les dues causes que van provocar l’augment de la població al segleXVIII a Europa.
L’augment de la natalitat i el descens de la mortalitat.
98
Page 129
So
cial
s3
. DE
L F
EU
A L
ES
AM
ÈR
IQU
ES
QUÈ HAS TREBALLAT? 99
UN
ITA
T 4
QU
È H
AS
TR
EB
AL
LA
T?
���
����������� ��
��������
��������������������� ������
�������������
�������������
���������������
������
����
���������
���������������
������
��������
���������
��������������
�����������������
��������
��� �������� ��
��
�������
�������
���
��������
�����
�����������������
���
��������
��������
��������
��
������������������
���������
������
��
���
��������
��
��������
���
����� ���
���
��� ���!
���
�
�����
���
����
��
��������������
����������������
�������������
�������
������������������
����� ������������������������
����� !"
��� ���
����
��
�����
�������#����
�����������������
���������
�����
����$
����
�������
�������
�������
%��������
����������
���&�������
��������
������
�'��
������
�������
����������
���
����
����������������
����
���
��&���������
���������
������$���
���������
���������
�������
�����������
�����
�������������()!
���
��� ��
��
���
Page 130
PU
NT
D’A
RR
IBA
DA
. AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ D
EL
MÒ
DU
LS
oci
als
3. D
EL
FE
U A
LE
S A
MÈ
RIQ
UE
S
Activitat 1Uneix amb fletxes:
476 caiguda de l’imperi Romà d’Occident
622 hègira de Mahoma
711 descobriment d’Amèrica
1492 arribada dels àrabs a la península Ibèrica
988 creació de la Corona d’Aragó
1137 independència dels comtats catalans
Activitat 2Omple els buits de la piràmide de la societat feudal.
Activitat 3Dels conceptes següents digues quin correspon a l’art romànic i quin a l’art gòtic:
planta de creu llatina, poques obertures i murs gruixuts, espais amplis, simbolis-me, catedral, vitralls.
Art romànic Art gòtic
Activitat 4Dels conceptes següents digues quin correspon a l’alta Edat Mitjana i quin a labaixa Edat Mitjana: ruralització, gremi, burgesia, feudalisme, monestir, catedral.
Alta Edat Mitjana Baixa Edat Mitjana
Activitat 5 De les afirmacions següents digues quina és veritable (V) i quina és falsa (F):
• Guifré el Pelós és considerat l’iniciador de la dinastia nacional de Catalunya.• Ramon Berenguer I va introduir el feudalisme a Catalunya.• Jaume I va conquerir Sicília i Sardenya.
124 PUNT D’ARRIBADA. ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MODUL
Page 131
PU
NT
D’A
RR
IBA
DA
. AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ D
EL
MÒ
DU
LS
oci
als
3. D
EL
FE
U A
LE
S A
MÈ
RIQ
UE
S
• En temps de Jaume I es van crear les Corts i els Consells Municipals.• Durant el regnat de Pere III el Cerimoniós va començar una llarga decadència.• Al segle xiv Catalunya va patir una guerra civil.
Activitat 6Defineix:
• Generalitat:
• Corts:
• Remença:
• Pactisme:
Activitat 7De les afirmacions següents digues si n’hi ha cap d’incorrecta:
• Colom va descobrir Amèrica l’any 1492.• Per als indígenes americans, l’arribada dels europeus va tenir conseqüències
desastroses.• Al segle XVIII la població europea va augmentar gràcies al descens de la morta-
litat i l’augment de la natalitat.
Activitat 8 Uneix amb fletxes:
revolta de les germanies Carles V
inici de la revolta dels Països Baixos Felip II
expulsió dels moriscos Felip III
guerra dels Segadors Felip IV
neoforalisme Carles II
Decret de Nova Planta Felip V
Tractat d’Utrecht
Activitat 9Digues quina de les dues afirmacions és correcta:
• Felip V va respectar les institucions catalanes.• A partir de 1740, Catalunya va iniciar una recuperació econòmica que establi-
ria les bases de la industrialització del segle XIX.
125
Page 132
PU
NT
D’A
RR
IBA
DA
. AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ D
EL
MÒ
DU
LS
oci
als
3. D
EL
FE
U A
LE
S A
MÈ
RIQ
UE
S
SOLUCIÓ DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL
Activitat 1Uneix amb fletxes:
476 caiguda de l’imperi Romà d’Occident
622 hègira de Mahoma
711 descobriment d’Amèrica
1492 arribada dels àrabs a la península Ibèrica
988 creació de la Corona d’Aragó
1137 independència dels comtats catalans
Activitat 2Omple els buits de la piràmide de la societat feudal
ReiNoblesa i clergat
Artesans i pagesos
Activitat 3Dels conceptes següents digues quin correspon a l’art romànic i quin a l’art gòtic:
planta de creu llatina, poques obertures i murs gruixuts, espais amplis, simbolis-me, catedral, vitralls.
Art romànic Art gòticPlanta de creu llatina, poques Espais amplis, catedral, vitrallsobertures i murs gruixuts, simbolisme
Activitat 4Dels conceptes següents digues quin correspon a l’alta Edat Mitjana i quin a labaixa Edat Mitjana: ruralització, gremi, burgesia, feudalisme, monestir, catedral.
Alta Edat Mitjana Baixa Edat MitjanaRuralització, feudalisme, monestir Gremi, burgesia, catedral
Activitat 5De les afirmacions següents digues quina és veritable (V) i quina és falsa (F):
• Guifré el Pelós és considerat l’iniciador de la dinastia nacional de Catalunya. V• Ramon Berenguer I va introduir el feudalisme a Catalunya. V• Jaume I va conquerir Sicília i Sardenya. F• En temps de Jaume I es van crear les Corts i els Consells Municipals. V• Durant el regnat de Pere III el Cerimoniós va començar una llarga decadència. V• Al segle XIV Catalunya va patir una guerra civil. F
126
Page 133
PU
NT
D’A
RR
IBA
DA
. AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ D
EL
MÒ
DU
LS
oci
als
3. D
EL
FE
U A
LE
S A
MÈ
RIQ
UE
S
Activitat 6Defineix:
• Generalitat: creada el 1359, en els seus orígens s’encarregava de recaptar elstributs i tenia cura dels acords votats a les Corts. A partir del segle xv tindràfuncions polítiques i es convertirà en defensora de les constitucions i de leslleis catalanes.
• Corts: creades en temps de Jaume I, estaven formades pel la noblesa, l’Esglé-sia i les ciutats, a més del Rei, que les presidia. Redactaven i aprovaven lleis igovernaven juntament amb el rei, per això diem que a Catalunya hi havia unaforma de govern pactada, entre el rei i les Corts.
• Remença: eren pagesos que per ser lliures havien de comprar la seva llibertat.Al llarg del segle xv hi va haver greus conflictes entre la noblesa feudal i els pa-gesos de remença.
• Pactisme: forma de govern de Catalunya basada en el pacte entre el rei i lesCorts.
Activitat 7De les afirmacions següents digues si hi ha cap d’incorrecta:
• Colom va descobrir Amèrica l’any 1492. correcte• Per als indígenes americans, l’arribada dels europeus va tenir conseqüències
desastroses. correcte• Al segle XVIII la població europea va augmentar gràcies al descens de la morta-
litat i l’augment de la natalitat. correcte
Activitat 8 Uneix amb fletxes:
revolta de les germanies Carles V
inici de la revolta dels Països Baixos Felip II
expulsió dels moriscos Felip III
guerra dels Segadors Felip IV
neoforalisme Carles II
Decret de Nova Planta Felip V
Tractat d’Utrecht
Activitat 9Digues quina de les dues afirmacions és correcta:
• Felip V va respectar les institucions catalanes. Incorrecta• A partir de 1740 Catalunya va iniciar una recuperació econòmica que establiria
les bases de la industrialització del segle XIX. correcta
127
Page 134
