Història de Don Bosco
-
Upload
classedelstrens -
Category
Education
-
view
5.056 -
download
9
Transcript of Història de Don Bosco
En Joanet neix el 16 d’agost de 1815 a
una masia de
I Becchi. L’acullen amb molta alegria i estimació, tot i que eren molt pobres i no tenien
gaire diners.
El seu pare es deia FRANCESC i era
pagès, la seva mare es deia
MARGARIDA. Tenia 2 germans,
l’ANTONI i el JOSEP.
El pare va morir quan el petit Joan
tenia només 2 anys. La mare Margarida,
era una dona valenta i va treballar
fort per tirar endavant la seva família. Cada un dels fills havia
d’ajudar a la casa.
També en Joan va començar a fer els petits treballs de la casa i portava les vaques a pasturar.
Quan té nou anys, en Joan té un
somni: es troba en un prat ple de nois
que es peguen i que diuen
paraulotes. Es posa enmig d’ells i els
vol separar a cops.
De sobte apareix un personatge
lluminós que li diu:
“Joan, te’ls has de guanyar no amb cops, sinó amb
amor. Per això, jo et donaré una
mestra”.
Gràcies al somni va entendre que podia
fer més amb estimació i alegria
que castigant.
Li agradava molt fer màgia, equilibris i salts mortals per
als seus amics i els nois del poble.
Abans del número final, parava
l’espectacle per resar o per explicar
l’Evangeli. Així sembrava el bé i l’amor de Déu en el cor de tots.
A en Joan li agradava molt aprendre a llegir i escriure. En
les llargues tardes d’hivern llegia històries als seus familiars i
amics.
Al seu germà gran, Antoni, que no sabia ni llegir ni escriure i que
havia de treballar molt, no li agradava gens veure Joan amb
els llibres a la mà i sovint es barallaven.
En Joan va anar a viure a la granja
dels Moglia. Enmig del treball trobava
temps per estudiar. Fins i tot podia assistir a classe durant l’hivern.
Tornava a reunir els nois, els feia jocs
de mans, els llegia històries i resava
amb ells.
Va ser una bona preparació pel que hauria de fer durant
la seva vida.
Quan va tornar a casa seva, Don
Josep Caloso, un sacerdot ancià,
anima Joan perquè continuï estudiant.
En Joan desitjava molt estudiar, però
l’escola de Castelnuovo
quedava molt lluny, cada dia havia de
caminar molta estona!
Els companys de l’escola se’n reien d’ell perquè vestia
pobrament.
I no entenien perquè un noi que pasturava vaques tenia tant d’interès
en estudiar.
La seva mare, Margarida, no tenia diners per pagar els
estudis a Chieri.
Aleshores en Joan va agafar un sac i
va trucar a la porta dels seus veïns
demanant ajuda.
Ells, que també eren pobres, li
donaven raïm, blat, llegums...
I d’aquesta manera, durant tot el temps dels seus estudis,
en Joan es va poder pagar
l’allotjament i el menjar.
Malgrat que havia de treballar molt durant el dia per
allotjar-se i mantenir-se, no
deixava de banda ni l’estudi ni la
pregària.
Sovint anava a dormir molt tard i
es llevava molt aviat.
L’interès pels seus amics va donar el
seu fruit.
Com que era bon estudiant, va ajudar
molts dels seus companys de
classe. Per això se li van afegir
companys que volien ser bons. Es
van anomenar
“Societat de l’Alegría”.
Quan en Joan va acabar els seus
estudis va entrar al seminari, que era el
que ell volia.
Finalment es va complir el seu
somni: el 5 de juny de 1841 és
ordenat sacerdot.
Des d’aleshores tothom
l’anomenava
Don Bosco. Don Cafasso, el seu
mestre, li va fer veure la misèria
dels joves de Torí: joves sense casa,
sense menjar, sense feina, sense
família...
Una festa de la Immaculada, Don
Bosco es preparava per fer la Missa
quan un trapella va entrar a la sagristia.
El sagristà el feia fora quan Don
Bosco li diu: “És amic meu”.
Després de missa va parlar amb
Bartomeu Garelli.
El noi li va prometre tornar el diumenge
següent amb els seus amics.
Saps xiular?
Els amics de Garelli van anar per estar amb Don Bosco.
Primer Missa i després jocs al pati.
L’amistat de don Bosco va atraure molts altres nois. Tants que no tenia
on acollir-los.
Afortunadament el senyor Pinardi li va oferir un cobert i un pati per poder jugar
els nois.
Del cobert en van fer una capella, habitacions per
dormir, i més tard altres llocs es van
transformar en tallers i en sales per
estudiar.
Va fer una escola i tallers de sabateria,
sastreria, impremta…
No volia només diversió sinó
preparar-los per a la vida.
Don Bosco tenia molts projectes al cap, però no els
podia realitzar tot sol.
El 23 de gener de 1854 va convidar
alguns joves que es quedessin amb ell.
Els qui van dir que SÍ van formar el
primer grup del que serien:
Els Salesians.
Don Bosco no es va preocupar només
dels nois.
Va conèixer Maria Domenica Mazarello
i a d’altres joves que volien treballar
per les nenes pobres.
Van fundar junts l’Institut de les
Filles de Maria Auxiliadora, que també
s’anomenen Salesianes.
Don Bosco va posar en marxa una
manera pròpia d’educar.
S’anomena
“Sistema Preventiu”.
Es fonamenta en
tres elements: “Raó, Religió i
Amor”.Ajuda els joves a
ser honrats ciutadans i bons
cristians.
Els salesians estan arreu del món, a
més de 120 països. I, seguint Don
Bosco, continuen educant milers de
joves, sempre necessitats de que
se’ls estimi.
Don Bosco va ser declarat
sant el 1934. Els salesians vingueren a
Espanya el 1881 i van obrir la primera
casa a Utrera (Sevilla).