360 euro

Quadern cultural^ 52 Juliol - Agost 2010 II egravepoca - any Diacute

Homenatge a Cavall Verd

Joan Cabalgantc Agravengels Cardona

Anna Cortils Munnc Ana Sofia Guerrciro Hcnrique

Carles Hac Mor Viacutector Hugo

Maria Rosa Llabreacutes Joan Alfons Mariacute Miquel Agravengel Mas

Bernat Munar Jaume Oliver Ferragrave

Maria Antogravenia Perelloacute Femenia Pere Perelloacute i Nomdedeacuteu

Plutarc Jaume Pomar

Joan Pomar Mir Ponccedil Pons

Arthur Rippendorf Guillem Rosselloacute Bujosa

Gabriel de la S T Sampol Maria Victograveria Secall Lluiacutes Servera Sitjar

Agravengel Terron Pau Vadell i Vallbona

amp

Tolo Bauzagrave Benet Bohigas

Josep Antoni Calvo Maria Carbonero

Miquel Cifre

Catalina Gomis Joan

Aliacutecia Llabreacutes Marquet Pasqual

Marticanyelles Joan Pomar Roca Fuster Joseacute Sedano Pau Vadell

Magdalena Vidal Ester Xargay

Editor SLmiddotcLmiddotp Associacioacute cultural

Director Joan Fullana i Juan

Consell de Redaccciacuteoacute Josep Pizagrave i Vidal

Gaspar Servera

Miquel Servera

Magdalena Vidal

Administracioacute

SLmiddotcbp Apartat de comus 5222

07011 Palma (Mallorca)

Telegravefons 971 bull 439209

971 bull 693953

Fax 971 - 754012

sesclophotmail com

sesclopquademhotmail com

Publicitat 639 -95423

Coberta Marticanyelles

Homenatge a

Cavall Verd (19S2)

Contracoberta Tolo Bauzagrave

Disseny Joan Fullana

Tractament dimatges Inakiacute Maciagrave

Impressioacute Loracar SL

Dipogravesit legal PM - 2551-2003

ISSN 1697-7300

SEscbp iacutendex

JOAN CABALGANTE GUASP 14 AgraveNGELS CARDONA PALMER 40

ANNA CORTILS MUNNEacute 27 ANA SOFIA GUERREIRO HENRIQUE 27

CARLES HAC M O R 7 VIacuteCTOR HUGO 29 i 30

MARIA ROSA LLABREacuteS RIPOLL 32 i 33 JOAN ALFONS MARIacute I TORRES 37

MIQUEL AgraveNGEL MAS M A S 15 BERNAT MUNAR 19

JAUME OLIVER FERRAgrave 31 i 34 i 35 MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA 28 - 30

PERE PERELLOacute I NOMDEDEacuteU 9 PLUTARC 32 i 33

JAUME POMAR 6 JOAN POMAR M I R 16 - 18 24 i 25 PONCcedil PONS 5

ARTHUR RIPPERDORF 38 i 39 GUILLEM ROSSELLOacute BUJOSA 36

GABRIEL DE LA S T SAMPOL 27 MARIA VICTOgraveRIA SECALL 42

LLUIacuteS SERVERA SITJAR 20 i 21 AgraveNGEL TERRON 22 i 23

PAU VADELLI VALLBONA 10 - 12

Ilmiddotlustracions

TOLO BAUZAgrave 44 BENET BOHIGAS 31

JOSEP ANTONI CALVO 35 MARIA CARBONERO 2

MIQUEL CIFRE 41 i 43 CATALINA GOMIS 24

JOAN 9 16 20 i ALIacuteCIA LLABREacuteS 19

MARQUET PASQUAL 41 i 43 MARTIacuteCANYELLES 1 i 4

JOAN POMAR M I R 25 ROCA FUSTER 6

JOSEacute SEDANO 40 PAU VADELL I VALLBONA 10 11 i 12

MAGDALENA VIDAL 26 33 i 36 ESTER XARGAY 7

SEscbp Quadern cultural no retribueix cap dc ics colmiddotlaboracions la redaccioacute no tornaragrave els originals no solmiddotlicitats nisbstareacuteagrave correspondegravencia sobir els mateixos la revista no comparteix necessagraveriament les opinions signades dels seus colmiddotlabonrdois SEscbp Associacioacute cultural no gaudeix del suport econogravemic de cap institucioacute municipal ni

ttp ajudes dc cap organisme autonogravemic Jiacute

Nuacutem 5 2 - U egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

M A R T I C A N Y E L L E S eacutes

el nom artiacutestic amb el que signa les

seves obres plagravestiques Antoni Martiacute

i Canyelles el qual va neacuteixer lany

1935 a Binissalem (Mallorca)

Marticanyelles es va forshy

mar artiacutesticament - des de 1960 - a

lInstitut Parramon de Barcelona a

l Escola dArts i Oficis de Palma i

I Escuela Llibre del Mediterragraveneo

(sota la direccioacute de Xim Torrents)

Lany 1975 Marticanyelles

vagrave ser guardonat amb el premi de

dibuix Picarol (1) en el que tornagrave

a participar-hi en 1976 1977 1979

1983 1989 i 1991

Marticanyelles ha mostrat

la seva obra pictograverica en exposicions

colmiddotlectives va participar en la de la

sala Roch Minueacute (Palma 1977) i en

la dEsglai Art (1992) i aixiacute mateix

n ha fetes dindividuals Espirafocs

dInca (1980) Roch Minueacute (1981)

Esglai Art92 (1992) al Claustre de

Sant Antoniet de Palma (1999) en

el Rentador des Jonquet (Palma

1999) a les Galeries Cunium (Inca

2000) Cafegrave Mercantil (Inca (2001)

Rosas Art Gallery (Palma 2001)

Marticanyelles participagrave en

els certagravemens de Felanitx (1976)

dAndratx (1978) Calviagrave (1978)

Santa Maria del Camiacute (1982) i en el

de la Fundacioacute Barceloacute (1991)

R (I) Josep Costa Ferrer (1876-1971)

conegut amb el malnom de Picarol fou

un excelmiddotlent dibuixant eivissenc qui va

ilmiddotlustrar les pagravegines de La Campana de

Gragravecia i LEsquella de la Torratxa i altres

revistes catalanes fou el creador duna

galeria dart a Palma (Galeries Costa) Hi

ha una biografia de Picarol escrita per

Sonya Torres Planells [fou publicada per

Ed laquoRes Puacuteblica Edicionsraquo Eivissa 20011

Juliol - Agost 2010 Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any SEscbp

LARA (Julie Christie)

Si j o fos Lara amiga un poeta romagraventic

com aquells de Pariacutes que a una pobra mansarda

es morien d amor a la llum d una espelma

t escr iur ia de nit sospirant un poema

ple d enyor com aquest i al final convenccedilut

que eacutes absurd i ridiacutecul que no hi ha futur

em pegaria un tir enamorat al cor

i abans de tancar els ulls tot ple de sang ferit

mortalment de tendresa diria el teu nom

fent un gest teatral amb una agraveria de Gluck

perograve trob que eacutes millor que t est imi en secret

i deixem que els anys passin amb el teu retrat

sempre j ove penjat just davant d on escric

Em conform amb saber que existeixes que hi ets

que la lluna que veig eacutes la lluna que et veu

M eacute s igual si eacutes un altre qui besa els teus pits

o qui teacute el privilegi de fer-te l amor

Jo si puc parlar amb tu i que mexpl iquis com va

com estagraves o quegrave sents j a soacutec al paradiacutes

N o t a m a g que a vegades et mir de reuumlll

i voldria abraccedilar-te cremat de desig

perograve seacute que seriosa i honesta com ets

trobaries que accedilograve no eacutes legal ni estagrave beacute

Si j o fos un poeta romagraventic el moacuten

sense tu no tindria interegraves ni sentit

perograve seacute que val meacutes agrair la gran sort

de poder imaginar-me que anam pel camp junts

o ens besam a una platja on nedam de nit nus

Aixiacute lliure del corc rutinari del temps

que refreda passions passional et puc fer

a la llum d una espelma poemes d amor

menorquins com aquest que esborrany desvalgut

perquegrave soacutec el poeta romagraventic del tir

en el cor que sospira per tu i ple d enyor

en tu estima feliccedil Lara totes les dones

Ponccedil Pons

(Inegravedit)

SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX

5

Juliol - Agost 2010

QQ U 0

e o

oo o o cs

JS

0

R

a

s

o

M i q u e l B r u n e t A U g l S a a i u

J o i t p Cou B a r d o l e t ^

Miquel R i w r a Bagur

copy I Damiagrave J t a n t ^^mjjagrave^m^

^ J M I I M i r oacute

Fragment del capiacutetol dedicat al pintor Joan Roca Fuster Obra -amb prograveleg de Lluiacutes Maicas-publicada dins la colmiddotleccioacute laquoMenjaventsraquo [nuacutem 47] per Ed Documenta Balear (Palma 2003)

[] Fou a mitjan anys seixanta quan Joan Roca Fuster irrompeacute en el moacuten de lart amb premis diversos i exposicions a Palma la Peniacutensula Londres els Estats Units Franccedila i Begravelgica La criacutetica meacutes afinada detectagrave en la seva obra el segell inconshyfusible dels creadors autegraventics Daquells qui creuen en allograve que fan Sarrengleragrave dentrada en el moviment de la nova figuracioacute creant amb els seus quadres uns clishymes i unes atmosferes de procedegravencies oniacuteriques poetitzades o literaturitzades fins a un cert punt al voltant de figures sempre condolgudes angoixades solitagraveries malenshyconioses entristides per una hiperestegravesia La crispacioacute de la sensibilitat etcegravetera Amb tegravecnica arrelada dins els fegravertils sembrats del barroquisme les imatges es detushyren estagravetiques Per immortalitzar-les el pintor vol que ens suggereixin un treball dintrospeccioacute malda per traslladar-nos la progravepia subjectivitat enriquida pel lirisme si no era ja tan personal Fa una pintura que actua a manera de metagravefora de lolor duna flor mortuograveria recuperada des del fons del pou dels records duna llunyana infagravencia Adolorida Aigua obscura i profunda

Les teles den Roca Fuster soacuten una font continua de suggeriments desordenats que en lenumeracioacute caogravetica dels seus continguts - gragravecies Dagravemaso Alonso - em fan rememorar roses marcides Dante Gabriele Rossetti i la Beata Beatrix una pagravegina de Carme Riera on es decreta lamor impossible versos de poetes romagraventics o simboshylistes que varen morir joves fregar de sedes i de guipurs randes de macetes lalfa-beguera al voltant de la Mare de Deacuteu dAgost les putes meacutes estilitzades de Boticelli

Jaume Pomar

Nuacutem 52 -11 egravepoca - Any IX SEsfffop

prosogravedia

ressuscita tot el fetitxisme superat vianshy

des seves les hi posa cadascuacute

i l accepcioacute recta hi ha parat forquilla en

logos metaparadoxal diu

que vol dir comparegraveixer-hi per malshy

dar quegrave amb disgregacioacute persistent

corda lligada al

caramull de caixes d a ram i

de ferro encastades

a les de meacutes amunt

i embol icades amb un

teixit de sac exageradament

gruixut l api lament va ser hissat

i demagrave seragrave un altre dia

jac tan ci oacutes em pen yo rat

armadura sagrada de la sintaxi

retroagravegores i agravegores ales ciutadagrave

de la defenestracioacute com a

contradiccions jeure a les totes

la sospita eacutes el rec borrombori i

nord privats d imatshy

ges de les fronteres dissecacioacute

d aquestes facilitats gragraveshy

cies a un estil fixacioacute

d esquena filada de malpensat

botiacute d un filibuster amb

prestigi altiacutessim

va morir

ben ennoblit

pel que fa a la sireshy

na escatxigada

de lasciacutevia i unes

senyoretes

que veacutenen i

remenen aixiacute

de costat

malament rai

l arrogagravencia

de la creu

de la moneda

Carles Hac Mor

(Inegravedits)

Escbp Nuacutem 52-H ipoca-AiumlPf IX ]uM bull Agoamp zmo

7

Joan amp Pedroacute s AGITARI

ES TALLER

CANVI DOLI

ESPECIALISTES EN FRENS

CAgraveRREGUES DAIRE CONDICIONAT

POSTA A PUNT DE MOTOR

EQUILIBRATS IPNEMAgrave UTICS

FRENOgraveMETRE (ITV)

LI PASSAM LA ITV

SENSE CITA PREgraveVIA

Telegravefon i fax 971 75 53 65

Cl General Riera mim 28 baixos

07003 Palma

Servei de carretera 24 hores

telegravefon 971 47 15 38

www comercialmallorca com

I renta-cotxes

Al vostre servei sempre

- Neteja personalitzada i completa - Sistema ecologravegic i antiretxades

Ens trobareu a

AUTORENTAT Joan amp Pedroacute

Carrer Bartomeu Pou nuacutem 50 - 07003 Palma

telegravefon 971 - 75 53 65

Llibreria especialitzada en poesia

www llibreriasagitari com

Entri a la nostra web i conegui els serveis que posant a labast dels interessats en Poesia i Literatura

- Llistat per autors o tiacutetols - Llistat de novetats i

incorporacions ai nostre fons - Informacioacute telefogravenica

971 73 06 08 - Informacioacute i comandes per fax

971 28 33 88 - Informacioacute i comandes per

correu electrogravenic

xabrahamteleline es

Servei de venda amb lliurement contra reemborsament

Servei de recerca de tiacutetols de qualsevol especialitat

Carrer de Joan Miroacute 62 07015 Palma de Mallorca

Pagraverquing a 50 metres

I

Juliol - Agost zoio Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX fifscbp

Pere Perelloacute fotografia Joan

Palma 2242010

salenguera EDITORIAL MOU

p e r e P e r e l l oacute i N o m d e d eacute u

p o l t r e ( s ) premi ciutat de palma Joan Alcover 2009

Eacute N G U E R A

laquomori]

RitlOUj

horses

coming in all directions

white shining siver studs with thev noses in flames

Patti Smilli

Apunts de poegravetica

Ninguacute no testimonia pel testimoni

Paul Celan

La violegravencia encapccedilala la bellesa

Agravengel Terron

Recercant

La confessioacute

El poema esdeveacute

Violegravencia

Obscura inquisicioacute

Al bell testimoni

De la llum

La paraula torturada

-No la tortuosa-

Sobre el poltre de tortura

De versificacioacute

No la paraula que diu

Aquest moacuten que el temps ja escriu

A la pell i a la memograveria

Ans la paraula que Es diu

Que sinscriu

Com a lagravembit de la llum

On tot esdeveacute visible

Tangible

I transformable

Recercant

La confessioacute

El poema esdeveacute

Violegravencia

Perquegrave el testimoni canti

La seva antiga raoacute

Pere Perelloacute i Nomdedeacuteu

SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

V entrevista x Pau Vadell

Ester

Xargay

Sovint quan faig poemes megravetrics em ve al cap una tonada per cantar-los Ester Xargay fotografies Pau Vadel

Eacutes molt complicat demanar-te quegrave has publicat Aixiacute doncs quegrave et fa falta publicar

Doncs no eacutes gaire complicat

saber que he publicat tot plegat soacuten

uns quants llibres de poemes algushy

nes plaquettes i un munt de texts

sobre art esparsos en catagravelegs diaris

i revistes I pel que fa al que em falta

per publicar doncs espero que pugui

anar editant llibres de poemes com

he fet fins ara I val a dir que mashy

gradaria molt embrancar-me en fer

un llibre-joc electrogravenic interactiu en

la liacutenia del Salflorvatge -que es pot

llegir per les dues bandes- i del qual

vaig poder fer una petita versioacute elecshy

trogravenica simple que es pot penjar a

Internet Perograve el llibre que imagino

soacuten paraules majors ja que implica

treballar amb un programador inforshy

magravetic i un munt detcegraveteres com ara

els econogravemics que ho fan gairebeacute -

no perdem lesperanccedila- inabastable

Quin vincle hi ha entre la poeshysia i la vida

Doncs com que cada mot

expressa per si sol la seva represenshy

tacioacute linguumliacutestica del moacuten si verbalitshy

zem i conjuguem els mots aquests -

tal com indica el propi mot- implishy

cats en conjugar-se engendren l esshy

criptura de la vida

Fa temps que durant els recitals de poemes tambeacute cantes Ara sha posat de moda Es un pas posterior a la rapsogravedia

Siacute la Catalina Girona en diu xar-

gaiejarl El fet de cantar em ve de

petita de lescola de la Franccedila dels

anys 6070 on anava Un dels deures

que ens donaven era posar tonades

als poemes que estudiagravevem Sovint

quan faig poemes megravetrics em ve al

cap una tonada per cantar-los Al

comenccedilament els cantava a Carles

i ell em va insistir molt que els havia

de cantar en puacuteblic Daltra banda

reivindico el fet de que tothom sap i

pot cantar o entonar Abans es feia

molt I haig de dir que moltes vegashy

des al final dun recital mhan vinshy

gut a saludar persones que mho

confirmen -Siacute que eacutes cert aixograve que

tothom cantava I jo encara canto

fins i tot segons com quan vaig pel

carrer Em diuen

Juntament amb en Carles Hac

Mor heu potenciat un tipus de poeshysia que es veu poc en els circuits convencionals De quegrave va la cosa

Hem potenciat la poesia que ens

interessa diguem que eacutes una mena

de concepcioacute meacutes experimental de

la literatura Es una poesia que nega

el jo la representacioacute i el sentit per

tal de treure aquest llast al text i allishy

berar-lo de tota menes dimposta-

cions Aixograve suposa el fet de convershy

tir lescrit en un objecte linguumliacutestic

lautreamonianament textual El

sentit hi apareix com a recerca en

un proceacutes obert pel mateix acte d esshy

criptura meacutes que no pas com a punt

de partida o origen de lacte de creshy

acioacute Aixiacute eacutes com ho raona Ricard

Ripoll el traductor de Lautreacuteamont

al catalagrave

Heu portat aquesta poesia a molts llocs fora de Catalunya

Siacute hem anat a Franccedila Alemanya

Itagravelia i darrerament a Ucraiumlna perograve

cal dir que aquesta poesia sarrela en

la tradicioacute de les avantguardes que

ha donat fruit a molts corrents literashy

ris i moltes menes dexperimentashy

cions I el fet que aquiacute tingueacutessim la

juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX SEscbp

dictadura franquista fins ben entrats els anys setanta no

va deixar reeixir la petja de les avantguardes Tot i que

Joan Brossa i ben pocs meacutes siacute que ho van fer

Hi ha una avantguarda poegravetica en els Paiumlsos Catalans Es nomeacutes una ressonagravencia de la dels anys 60

Tal com planteges la pregunta suposo que quan dius avantguarda poegravetica vols dir experimentacioacute

Penso que cal insistir en que les avantguardes nomeacutes soacuten les dels segle passat el dadaisme i tot el que se n deriva fins a lart conceptual i el seu equivalent literari que seria el textualisme dels anys 60 i 70 I justament tocant a aixograve ara mateix mestic preparant una ponegravenshycia per a la presentacioacute del llibre La revolucioacute com a orishy

gen de lescriptura de Carles Hac Mor i lescriptura de

Carles Hac Mor com a origen de la revolucioacute que acaba de publicar Jordi Marrugat un jove historiador de la liteshyratura que lencerta com ninguacute ho ha fet fins ara alhora de tractar la megravedula de lescriptura de Carles Hac Mor I justament en relacioacute al que et responc ara en Marrugat diu aixograve basant-se en un text d Hac Mor que ja ho posa sobre la taula

El concepte davantguarda implica eacutes clar que tothom avanccedila en el temps cap a una mateixa direccioacute Al davant daquest tothom hi ha un grup meacutes avanccedilat que eacutes l avantguarda Aquesta concepcioacute moderna del temps desapareix tot seguit despreacutes del textualisme ja no savanccedila endavant i per tant ja no hi ha avantguarda possible cadascuacute va a la seva cap laquoendavant o cap a un costat o cap enrereraquo i doncs poden haver-hi moltes avantguardes cosa que converteix en vacu el concepte davantguarda Aquesta eacutes una de les diferegravencies essenshycials entre la modernitat -quan encara hi havia grans relats generadors d una consciegravencia d egravepoca compartida-i la postmodernitat -quan shan diluiumlt nocions com esperit d egravepoca o consciegravencia d egravepoca vinculades a certs relats que permetien a la humanitat autorepresen-tar-se com un conjunt que avanccedilava unitagraveriament vers un futur daurat

La relacioacute de la poesia i de laudiovisual que fas estagrave relacionat amb la teva vida laboral

Si quan dius laboral vols dir crematiacutestica -o cremArtiacutestica- com li dic jo doncs no Costa molt perograve sempre he intentat viure treballant exclusivament amb el que minteressa i magrada El treball audiovisual fet lliurement tal i com jo el conreo mapassiona perquegrave ens obre les portes a un llenguatge de dimensioacute sinestegrave-sica que se suma al llenguatge purament literari Treballar en viacutedeo o en suport informagravetic permet a l esshycriptor de conjugar el text amb els llenguatges visual i sonor els quals requereixen unes altres eines de composhysicioacute i obliguen a dissenyar muntar tractar i programar entre moltes altres coses I dalguna manera el que

Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

intento eacutes que tot plegat sumeixi la meva escriptura en

un enrenou de tegravecniques i destegravetiques progravepies daltres

camps immersioacute de la qual ben segur que no en sortireacute

il lesa sinoacute que en quedareacute tocada per sempre amb atacs

esquizofregravenics amb els quals espero poder descobrir tot

un altre plantejament de lobra

Creus que la poliacutetica cultural que es fa actualment eacutes ladequada

En relacioacute a aixograve tinc un poema que comenccedila aixiacute i

que em pot servir de resposta si meacutes no per evadir-la

La poliacutetica eacutes per lart el brogit del ciutadagrave a lestudi de

lartista dirigit a ocupar-se dallograve sentit al seu estudi ocushy

pat per convencions que preocupen la cultura que fa art

per compromiacutes contra lofensiva de la cultura que fa

inofensives les convencions de la poliacutetica que dirigeix la

cultura que compromet lartista i que ocupa el lloc de

lart a lestudi de lartista ( )

On eacutes el centre i on la perifegraveria

Sempre he pensat que aixograve del centre i la perifegraveria era

una mica com el discurs sobre el sexe dels agravengels Per

sort ara amb Internet aquesta discussioacute queda gairebeacute

obsoleta En el fons un es desplaccedila cap a on van els seus

interessos vitals siguin quines siguin les prioritats de

cadascuacute Quan vols alguna cosa de debograve ja ets al centre

daquesta

Quin dels projectes que has fet tha engrescat meacutes

Mapassiona i mobsessiona qualsevol cosa que

emprenc Hi poso en tot sempre el mateix grau d emshy

penta Es com si t hagueacutes de respondre quin dels meus

fills mest imo meacutes Tots conformen una famiacutelia I

diguem que luacuteltim arribat eacutes el que teacute meacutes atencions

Ara mateix minteressa molt treballar la imatge en direcshy

te i combinar-la mitjanccedilant una conneccioacute telemagravetica

amb altres espais simultanis eacutes com dotar les coses del

do dubiquiumltat

Aixograve de treballar sempre amb pintors

Siacute magrada de colmiddotlaborar amb muacutesics i amb artisshy

tes en general -que sovint no soacuten pintors- ho trobo molt

enriquidor Aixograve permet dendinsar-se en altres camps

que sempre eixamplen el teu propi llenguatge

Perquegrave els catalans sempre ens sentim menystin-guts

Crec que aixograve eacutes un togravepic Hi ha els catalans que se

senten menystinguts i els catalans que tenen coll avall

que ho tenen tot pagat vagin on vagin Jo particularment

no he sentit mai ni per un sol moment aquest menysshy

preu ni tant sols a Franccedila on he viscut com a filla d imshy

migrants catalans fins gairebeacute els divuit anys

En quins projectes treballes en aquests moments

Tinc diversos fronts oberts Pel que fa a llibres un canccediloner i un llibre de poemes que ara com ara eacutes diu El cos del text I pel que fa a lart doncs em porta de cap una obra que vull fer amb un robot aspiradora dashyquests rodons que netegen sols perograve no trobo la manera de tenir-ne un per poder fer la instalmiddotlacioacute de viacutedeo que tinc esbossada i que es diragrave No menys eacutes de meacutes parashyfrasejant -amb un joc pervers- el menys eacutes meacutes de Mies van der Rohe I tambeacute vaig al darrere de poder fer un recital audiovisual amb el do dubiquumlitat que t explishycava meacutes amunt bo i fusionant dos escenaris Un esceshynari podria ser a Palma per exemple i l altre a Barcelona Thi apuntes

Fet quan vulguis ho fem

Pau Vadell i Vallbona

Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Eschp

A D Eacute U TEMPS MODERNSI

THE END

t e m p s m o d e r n s t papers de cinema n

Catalina Aguiloacute Magdalena Aguiloacute Enric Alberic Miquel Alenyagrave Pere

Alberoacute Joan Andreu Ramon Bassa i Martiacuten Joan Bover Magdalena

Brotons Miquel Cardell Camilo J Cela Conde David Desola F J Diacuteaz

de Castro Pere Estelrich Joan Estrany Carles Cabrera Agravengela Coronado

Carles Fabregat Meritxell Farreacute Joan Ferrer Miserol Antoni Figuera Guillem

Fiol Xavier Flores Miquel S Font Josep Franco Ramon Freixas Rafel

Gallego Domegravenec Garcies Gabriel Genovart Elsa Gonzalez Hagravezael

Gonzalez Reynaldo Gonzalez Romagrave Gubern Joseacute Luis Gueacuterin Damiagrave

Huguet Francisco Jimeacutenez Xavier Jimeacutenez Eduardo Jordagrave Claudio

Klynhout Fernando Lara Miquel Loacutepez Crespi Joseacute Carlos Llop Xicu

Lluy Emili Manzano Jorge Martiacute Octavi Martiacute Ignacio Martiacuten Martiacute

Martorell Javier Matesanz JA Mendiola Fernando Merino Joseacute Enrique

Monterde Franciscagrave Niell Joan Obrador Antoni Oliver Jos Oliver Elena

Ortega Miquel Pasqual Senel Paz Sergio Pitol Antogravenia Pizagrave Sebastieacuten

Planas Jaume Pomar Juacutelia Pons Pere Antoni Pons Sergio Ramiacuterez Inaki

Revesado Ernest Riera Miquel Roca Toni Roca Josep C Romaguera

Josep J Rosselloacute Francesc M Rotger Jeroni Salom Jaume Salvagrave Fco

J Sagravechez Cuenca Joseacute Luis Sagravenchez Noriega Sebastiagrave Sansoacute Manel-

Claudi Santos Miquel Sbert Antoni Serra Antoni Maria Thomas Joseacute

Tirado Joan Tortellagrave Matiacuteas Valleacutes Jaume Vidal Jordi Vidal Luce Vigo

WObra Social SA NOSTRA Caiia oe Balears

T emps Moderns ha tancat les portes en la seva versioacute impresa Al llarg duna trajecshy

tograveria editorial de setze anys sota la direcshy

cioacute de Jaume Vidal shan publicat 158

nuacutemeros de Temps Moderns Papers de cinema revista

editada por laquoSa Nostraraquo En aquest periacuteode Temps

Moderns ha comptat amb quasi un centenar de colmiddotlaboshy

radors i entre tantes de signatures no hi mancaren les de

reconeguts criacutetics com Roman Gubern Enric Alberich

ni les daltres escriptors de projeccioacute internacional com

Reynaldo Gonzalez Sergio Pitol i Sergio Ramiacuterez

Jaume Vidal recordava que la publicacioacute va neacuteixer

lligada a les projeccions cinematogragravefiques setmanals

que es feien en el Centre de Cultura del carrer Concepcioacute

de Palma En el centre cultural de laquoSa Nostraraquo shan

pogut seguir interessants cicles dedicats als Lumieacutere

Chaplin Jean Vigo Ford Griffith Renoir Hawks i

Huston entre molts altres dedicats a grans directors del

setegrave art Vidal rememorava la bona acollida que tengueacute

aquella activitat cinematogragravefica per part del puacuteblic

jove que potser veia per primera vegada cinema clagravessic

en blanc i negre i per les persones meacutes grans que recorshy

daven aquelles pelmiddotliacutecules que havien vist en la seva

joventut i tambeacute per les de mitjana edat que podien

gaudir de la visioacute de films en una gran pantalla que tal

vegada nomeacutes havien pogut veure per televisioacute

Temps Moderns incloiumla articles de fons i algunes

segraveries monogragravefiques com les dedicades als comenccedilashy

ments de la induacutestria cinematogragravefica a Mallorca i compshy

tagrave amb algunes aportacions importants com -ho recorshydava Jaume Vidal- la de J A Mendiola el qual descoshybriacute lantiga pelmiddotliacutecula mallorquina El secreto de lapedri-

za I -ja en la darrera egravepoca- el cinema fet a lIlla ha ocupat bona part dels seus continguts Mallorca compta amb llaquoArxiu del So i de la Imatgeraquo perograve degut a la manca de pressupost no es pot dir que sigui una filmoshyteca en el sentit meacutes ampli del terme De fet quant a proshyjeccions Temps Moderns Papers de cinema ha exercit la funcioacute que meacutes tost correspondria a una filmoteca perograve -com afirmava Jaume Vidal- la salvaguarda del patrimoni la investigacioacute i la proteccioacute de la produccioacute cinematogragravefica progravepia els ha excedit De les vuit pagravegishynes inicials Temps Moderns havia arribat a ser una publicacioacute de setanta-quatre pagravegines amb un tiratge de 1500 exemplars en cada edicioacute que es distribuiumla per Mallorca i en les universitats catalanes i a Madrid Jaume Vidal -en una entrevista a la premsa local en quegrave agraiumla la colmiddotlaboracioacute de tots els que hi havien particishypat- comentava el recent tancament de la revista en forshymat paper i anunciava una nova etapa en quegrave -segons deia fidels al nom de la capccedilalera de la revista soptaragrave pel format digital- tambeacute manifestagrave que es sentia orgushylloacutes d haver mantingut luacutenica publicacioacute dedicada al cinema i feta en catalagrave que ha tengut tan llarga vida i que ha cobert una fructiacutefera etapa que ara es tanca amb el darrer nuacutemero (158) i leditorial (Mourir daimer) que posa final a una egravepoca i com es diu a la contraportada de Temps Moderns Papers de cinema eacutes T H E E N D

Nuacutem sectz -11 egravepoca - Any Juliol - Agost 2010 R

SUTZURA 25 L A BRUTOR INTERIOR

COM A QUALITAT ESTEgraveTICA DEL POEMA

SUTZURA 25 Miquel Agravengel Mas

mm

i V i bull bull

Adesiara la poesia

deu al poeta que un

esclat vital s hagi

traduiumlt en versos

on dipositar la brutor que ens

acompanya com un llast incogravemoshy

de de vegades per a tota una vida

Aquest eacutes el cas del poemari de

Miquel Agravengel Mas Sutzura 25

Latractiu del tiacutetol es basa en la

recerca de lexcelsitud del vocable

buscada intencionadament per part

del poeta car en aquesta recerca es

fonamenta el principi estegravetic de la

poesia El lector queda sorpregraves per

la combinacioacute de la paraula i el

nombre talment com si fos un desshy

cobriment una troballa legravexica que

ens introduiragrave a un moacuten nou el de

Miquel Agravengel Mas Els poemes de

tiacutetol breu i entenedor copsen la

mirada daquest mestre amb estushy

dis de doctorat en una demostracioacute

de moderna observacioacute del moacuten que ens envolta de

vegades sense sortir de la Mallorca turiacutestica on ens desshy

criu per exemple la sograverdida mort d un estranger al

poema Paco nom que doacutena el tiacutetol al poema recrea

una atmosfera agredolccedila car un suiumlcidi es produeix menshy

tre sona alegrament Paco de Lucia i el narrador confessa

Nomeacutes seacute que les almiddotlotes segueixen jugant a volei-

bor Tambeacute les histograveries personals en les quals hi apareishy

xen amics i familiars conformen el gruix del poemari

Poemes de calfred final com el que du per tiacutetol En

vena on el narrador sidentifica amb lamic desapareshy

gut amb luacutes de la primera persona Jo Martiacute Horts i

Fuster moriacute als trenta-tres anys Lesclat produiumlt per la

mort propera es transforma en leclosioacute del poema

Rafel el primer poemari de Sebastiagrave Alzamora tambeacute

sorgiacute d una situacioacute vital semblant el traspagraves dun amic

i lefecte (tambeacute a la criacutetica literagraveria) va ser que shavia

arribat a una sinceritat compositiva que fins i tot a hores

dara ha estat difiacutecil de superar fins i tot per part del

propi autor

Al marge que la motivacioacute en lescriptura sigui proshy

duiumlda per un fet vital (no oblidem que la literatura eacutes la

vida i a linversa) eacutes l autoexigegravencia de lautor que el

duragrave a caminar pels llindars de la qualitat del poema

Miquel Agravengel Mas en una peccedila de cagraverrega erogravetica notashy

ble narra Pots riure tot el que vulguis ja hi arribaragraves i

segurament si ets honest aniragraves a les meves l escripshy

tura honesta fa que el poema guanyi en intensitat i augshy

menti la seva tensioacute dramagravetica Creu essencial dir la

veritat i la veritat meacutes ancorada

perograve no hem doblidar que a la poeshy

sia moderna amb el pes de l hipograveshy

crita lector baudeleriagrave i la nocioacute de

poeta com a fingidor de Fernando

Pessoa l autor tambeacute es veuragrave oblishy

gat per militagravencia poegravetica a dir allograve

que eacutes ver perograve sense evidentshy

ment dir Vestricta veritat per

deixar una escletxa a la ficcioacute del

poema

A Carreteres secundagraveries un

tiacutetol que ens pot recordar On the

road de Keruack com a altres poeshy

mes hi apareix el cotxe a manera

de motiu poegravetic (Tres amics dins

un cotxe vaig cap al cotxe un

megane 1500d c i mirarendashy

vant controlar el cotxe un

Donett Zedel de 1908 un seat

panda) la carretera com a teloacute

de fons la vida com a trajecte

sempre la situacioacute de moviment la

fugida amb amics o sol El poeta crea un siacutembol que teacute

molt a veure amb una situacioacute escegravenica i temporal que

succeeix ragravepidament i de la que el protagonista no teacute el

control suficient sobre els aconteixements i tampoc

sobre la consciegravencia dels fets aixiacute el punt de vista del

narrador interveacute uacutenicament com a testimoni dels fets i

brinda al lector la possibilitat dinterpretar-los

Ja hem dit que lhonestedat encertadament tambeacute

forma part de la poegravetica que presenta Miquel Agravengel Mas

aquesta sinceritat queda palesa en les reflexions metali-

teragraveries tema marcadament posmodern Aixiacute ho enteshy

nem en axiomes tan contundents com Forces els poeshy

mes violes els poemes o a quan escric un poema em

trec abans que res tres espines de pus A meacutes l autor

expressa el seu criteri i deixa clara la seva poegravetica a

meacutes pes de brutor meacutes qualitat del poema I podem

relacionar aquesta brutor del poema amb el realisme brut

dautors com Roger Wolfe citat pel mateix poeta

Charles Bukowsky etcegravetera Els elements que ho ratifishy

quen soacuten el tiacutetol dOrina o reflexions com la seguumlent

quan cavil perquegrave pens el que pens percep lacte sim-

pliacutessim duna rata que esqueixa una bossa de fems o

feixos de rotunda veritat bruta

En definitiva Sutzura 25 eacutes un llibre on lautor s esshy

forccedila en presentar una realitat gens agradable perograve meacutes

propera a la veritat on se noculta una altra de meacutes proshy

funda i personal marcada pel tint obscur de la tragegravedia

on lautor exorcisa la brutor dels seus mals mitjanccedilant la

seva escriptura

Joan Cabalgante Guasp

Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX

M I Q U E L Agrave N G E L M A S M A S va neacuteixer el 19 de

maig de 1972 a Maria de la Salut (nord de Mallorca) eacutes Diplomat en Educacioacute Primagraveria i Llicenciat en Pedagogia i teacute estudis de doctorat Actualment treballa com a mestre deducacioacute terashypegraveutica en una escola Ha publicat nombrosos artishycles en revistes dedicades a leducacioacute (Guix Tresquarts Pissarra i Revista Iberoamericana de Educacioacuten) i eacutes coautor del llibre Programa de conducta social Una experiegravencia des de lescola (Palma 2008) i lautor de Sutzura 25 (publicat dins la colmiddotleccioacute laquoMagatzem Can Toniraquo nuacutemero 52 per Edicions Documenta Balear Palma 2010)

UN CA AL BALCOacute

Segurament el propietari el duragrave a passejar vint o trenta minuts

cada dia

Llavors li resten vint-i-tres hores i trenta minuts

per poder mirar la seva taula i el seu possible hoste

Na Maria la cambrera em du la pizza

Pizza Funghi Porcini

- Maria una mica de tabasco

bullk-k-k

PEUS

Forces els poemes violes els poemes

em va fer avinent la meva esposa

La meva regraveplica

En el dia de cada dia no hi ha temps per escriure Ara

eacutes temps de fer-ho

El meu ca lladra nespera els peus La veiumlna escorxa un

conill al corral

Mentides Excuses de mal pagador

Estic violant moltes coses

No nomeacutes els poemes

EN VENA

Tres amics dins un cotxe

Em vaig ficar el cotxe en vena

Els tres amb el cap fora

CANTAgraveVEM

EM DIVERTIEN

Vagraverem fer pana

Poemes de Sutzura 25 J o Martiacute Horts i Fuster moriacute als trenta-tres anys

SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

LA POESIA CONTEMPORAgraveNIA A LES BALEARS (I)

Bon dia i bona hora

En primer lloc permeteu-me agrair ben de cor la

convidada per aquesta xerrada d avui sobre la poesia

meacutes recent i actual a casa nostra La Universitat de

Lleida i molt especialment el vostre professor Joan

Ramon Veny i Mesquida soacuten els que ho han fet possishy

ble i no tenc meacutes que paraules de gratitud i estima per

poder compart ir aquests instants amb tots vosaltres

El que voldria es contagiar-vos la meva passioacute per

la poesia perograve com sempre passa d una manera subshy

ject iva Sobretot intentareacute acostar-vos al batec de cada

poema i nomeacutes transcriureacute aquells versos que a mi

m agraden que em transmeten emocions i sentiments

diversos que ens dibuixen paisatges amb solcs als

sementers o el besar suau de les ones quan moren a la

platja Potser l uacutenic megraverit que puc esgrimir eacutes haver

llegit poes ia Soacutec lector addic te i re incident

Magradar ia per tant poder seduir-vos i enganxar-

vos a aquest goig de les paraules amb ritmes i rimes

als seus sons i al seu bessoacute

Per aixograve la meva exposicioacute intentaragrave ser mengiacutevo-

la entremesclant aquells versos que m han cridat l ashy

tencioacute -i que desig mostrar per fer coacuterrer la veu dels

nostres poetes- amb fragments explicatius de tendegravenshy

cies generacions poegravetiques o llibres i publicacions

que cal tenir-hi esment Tambeacute si ens atenem a l epiacuteshy

graf La poesia contemporagravenia a les Balears eacutes per

fugir una vegada meacutes de tota casta de centralismes

Possiblement si pretengueacutes parlar uacutenicament de la

poesia a Mallorca seria meacutes senzill per a mi i per

ventura meacutes ric amb matisos aprofundint d una

forma meacutes acurada i amb els registres i exemples que

tenc meacutes a magrave Perograve no vull deixar de parlar de la poeshy

sia que s ha fet i de la que es fa ara a les illes germashy

nes de Menorca i Eivissa Com veureu nomeacutes ressenshy

yarem les primeres espases a meacutes d introduir alguna

veu novella que encara no sabem ben beacute si en un futur

fruitaragrave

Comenccedilam amb Eivissa Potser el poeta eivissenc

per excelmiddotlegravencia sigui M Vil langoacutemez (19132002)

Dell s ha dit que Les coincidegravencies entre algunes

caracteriacutestiques de lEscola Mallorquina i la poesia

de Villangoacutemez -com la temagravetica paisatgiacutestica la pulshy

critud linguumliacutestica i la preocupacioacute formal- han donat

peu a alguns criacutetics a adscriure el nostre poeta a lesshy

mentada Escola Es possible que aquelles caracteriacutesshy

tiques tinguin utilitat a lhora destablir les diferegravenshy

cies entre lactitud fundacional de lEscola

Mallorquina enfront dels poetes modernistes coetanis

en els quals predominen les preocupacions existenshy

cials o socials i la despreocupacioacute per la llengua i la

forma En canvi no semblen criteris vagravelids per a clashy

rificar la posicioacute descriptors com Villangoacutemez forshy

mats literagraveriament bastant despreacutes del triomf de lesshy

tegravetica noucentista (1) El 1989 rep el Premi d Honor

de les Lletres Catalanes i el 9 1 l editorial Co lumna

publica en tres volums les Obres Completes Versions

de poesia Del 1949 quan surt al carrer Elegies i paishy

satges dins el poema Canccediloacute de vesprada vegem-ne la

forccedila i la bellesa d aquest vers Voler limpossible

ens cal i no que mori el desig que -com a ressenya

curiosa- cal esmentar que el linguumlista Cosme Aguiloacute

amic de la famiacutelia Veny-Mesquida teacute gravats aquests

mateixos mots de Vil langoacutemez a la faccedilana de ca seva

alccedilada amb pedra de Santanyiacute Lobra de Vil langoacutemez

eacutes fecunda i no podem detallar-la fil per randa com

voldriacuteem De la seva aportacioacute assaborim l alegrave medishy

terrani i illenc quan escriu i entre ribera i ribera

amb un rosari partit dillots que treuen el pit resta

la mar presonera

Jean Serra nascut a l Alger el 1952 fill de pares

eivissencs exiliats eacutes un poeta d Eivissa amb tots els

drets No fareacute l exercici d enumerar la llarga trencafi-

la de les obres publicades per cada autor que citareacute

nomeacutes en veurem algunes De Serra del llibre Oberta

riba el tiacutetol sorgeix d un vers del mestre Vil langoacutemez

Com anomenar lombra des de loberta riba en

llegirem un fragment perograve abans recordem que

lombra eacutes la mort i la riba eacutes la vida(2)

Com degraveiem en feim un tast de Meditacioacute -en prosa

poegravetica- Es aquest Tanmateix m hauria agradat no

haver hagut de guerrejar No mhan complagut les

victograveries Ans el contrari he comptat amb tristesa les

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX 1 -

baixes i pegraverdues Mai no he humiliat als venccediluts

iQuin dret tenim a imposar els nostres costums i les

nostres lleis a altres pobles Als germagravenics els diem

bagraverbars nomeacutes perquegrave soacuten diferents No eacuterem

tambeacute nosaltres pagesos incultes abans daprendre

de Gregravecia

Tenia la idea de citar els poetes de manera cronoshy

logravegica partint de la seva data de naixenccedila i j a de bon

comenccedilament he romput aquest ordre per treure la

saga dels Mariacute tots a la vegada Desconec si tenen

parentiu entre ells perquegrave el seu primer llinatge eacutes

molt usual a Eivissa Aixiacute idograve hem de ressenyar

Antoni Mariacute (1944) Josep Mariacute (1948) Isidor Mariacute

(del 49) i Manel Mariacute (1975) Si parlam dIsidor s ha

de dir que de ben jove fou membre del grup musical

U C mostragrave les canccedilons tradicionals de lilla d Eivissa

i musicagrave poemes dels autors meacutes propers En el seu llishy

bre Enjogassats i dispersos (3) clou amb l apartat

Pansiments i penjaments (perquegrave com diu l autor

HO tenc la gosadia danomenar-los pensaments)

Veiem-ne aquest escandall

BODEGOacute

El sol eacutes un pa de pagegraves daurat

La lluna un formatge tendre

CONSOL

Lavantatge duna nit molt fosca

eacutes que ni tadones que hi ha nuacutevols

MONARQUIA

La meva sang blava eacutes la mar

Tancam el capiacutetol dels Mariacute amb en Manel ha

obtingut el Premi Miquel Agravengel Riera (1998) el

Premi Mallorca de Poesia 2005 i el Ciutat de Palma

Joan Alcover 2007 En aquest darrer l obra es titula

El Tagravelem i l autor ens apropa a un moacuten que rebutja

no perquegrave no lentengui sinoacute justament perquegrave lenshy

teacuten massa beacute (4)

Un altre punt a tenir en compte soacuten les edicions (en

paper i en agraveudio) que duu endavant la Fundacioacute A C A

(Agraverea de Creacioacute Acuacutestica) de Buacuteger (Mallorca) amb

l anual ll iurament del Solstici destiu que encetagrave el

1997 i encara continuen En un principi es dedicava

als joves poetes de les Illes Balears per a posteriorshy

ment abraccedilar als dels Paiumlsos Catalans Aquest apartat

potser interessi al vostre professor Joan Ramon Veny

i al seu colmiddot lega Jordi Male pel seu -i nostre i de tots-

Corpus Literari Digital que porten endavant amb

l laquoAula Magraverius Torresraquo perquegrave la fundacioacute A C A teacute la

colmiddotleccioacute Veu de Poeta que porta enregistrats a poetes

consagrats com el j a esmentat Mariagrave Villangoacutemez i

altres poetes mallorquins com Antoni Vidal Ferrando

Miquel Loacutepez Crespiacute o Biel Mesquida encara que

SLmiddotchp

aquest darrer nasqueacute circumstancialment a Castelloacute

de la Plana

Hauriacuteem d esmentar aixiacute mateix per cloure amb

els poetes eivissencs a Bartomeu Ribes Guasch el

qual hi neix l any 1959 i teacute varis llibres publicats

Guardonat amb el premi Vila de Martorell (2006) pel

recull Liacutenia de flotacioacute Es colmiddot laborador habitual de la

revista SEsclop Quadern cultural una publicacioacute de la

que en parlarem despreacutes

4e k

Abans d apropar-nos als poetes menorquins calshy

dria analitzar uns punts bagravesics perograve tambeacute alhora

necessaris Aixiacute idograve La poesia de les Balears malgrat

la precarietat i la minoritzacioacute a quegrave la llengua catashy

lana ha estat sotmesa a les nostres Illes ha estat

durant molt de temps la punta de llanccedila de la nostra

cultura i de les nostres lletres Aixiacute mateix ha esdeshy

vingut el gegravenere literari meacutes innovador i el meacutes pershy

meable als canvis i a lexperimentacioacute aquell en quegrave

shan assajat les provatures formals i temagravetiques meacutes

avanccedilades Hem dafegir-hi unes consideracions per

ampliar el que degraveiem ara Dues liacutenies estegravetiques conshy

tribuiumlren a la modernitzacioacute de la poesia de les

Balears Per un costat des dels inicis dels anys 50 el

conreu per part del grup de postguerra duna poesia

que pren com a model principal la generacioacute casteshy

llana del 27 tendra la seva continuiumltat durant els anys

60 i fins el 70 No sols seguiran aquest model els poeshy

tes dels anys 50 sinoacute que en bona mesura molts dels

autors meacutes joves tambeacute continuaran aquesta liacutenia

Per un altre costat laparicioacute del realisme histograveric de

la literatura compromesa contribuiragrave a precipitar la

desaparicioacute de lEscola Mallorquina La poesia metashy

fograverica i la poesia realista malgrat eacutesser en principi

antagograveniques coexistiran uns anys i fins i tot en uns

mateixos autors (5)

El nostre viatge poegravetic ens porta ara desplegant

veles -i amb lajut dels vents- fins a Ciutadella on

neix el 1952 Joan Francesc Loacutepez Casasnovas proshy

fessor de Llengua i Literatura i amb una considerable

tasca poliacutetica Ha publicat mitja dotzena de llibres de

poesia i eacutes tambeacute impulsor de la colmiddotleccioacute menorshy

quina laquoXibauraquo Dos anys despreacutes el 54 neix a Alaior

Pere Gomila del que ara en veim uns versos Es pershy

sistent la fosca com una estranya nosa com un

malson llarguiacutessim Es profunda la soledat com la

grapa feridora dun desamor irogravenic Soacuten agres les

paraules eixides de tantes boques el renec i les-

Juliacuteuumll - AgUacuteSt 2M0 Nuacutem 52 - egravepoca - Any flX

carni Eacutes difiacutecil la histograveria compresa en nosaltres

com una saviesa inabastable Soacuten rares les canshy

ccedilons i rar el bes amable luacuteltim repograves i lagravenim

Els versos continuen perograve hem d escapccedilar per parshy

lar de meacutes poetes en aquest cas de Ponccedil Pons (1954)

l autor menorquiacute meacutes guardonat i del que recordam el

seu escriviure mot que neix de la seva ploma per

lligar viure i escriure perquegrave l un i l altre com el resshy

pirar soacuten funcions elementals per a l escriptor Dels

premis obtinguts cal esmentar entre d al tres el Ciutat

de Palma amb el recull On sacaba el sender Jocs

Florals de Barcelona i Premi de la Criacutetica amb

Estigma el Carles Riba amb Salobre el Premi Alfons

el Magnagravenim amb Pessoanes o Nura premi Ramon

Llull de les Illes Balears i Premi de la Criacutetica 2007 a

meacutes de novelmiddotles t raduccions i fins i tot una recent

incursioacute al teatre (Lokus) De Nura assaborim unes

mostres agafades d aquiacute i d enllagrave sense cap ordre en

concret

La bondat i el perdoacute seacute que ens poden fer lliures

Crec que Deacuteu meacutes que encens el que vol eacutes justiacutecia

Les gavines silents espicassen metagravefores

Larenal es va omplint desquelets blancs de versos

Els meacutes grans pensaments encoratgen la vida

La millor teoria ha estat sempre la pragravectica

La tria podria continuar perquegrave l anyada eacutes abunshy

dant i de bon gra Com hem vist la temagravetica eacutes divershy

sa i de calat Els mots a meacutes de bells ens poden

ensenyar a pensar i a destriar camins Podem cloure

el tast amb aquest altre vers magniacutefic de Ponccedil Pons

Som allograve que llegim i tenim el que dam

De Menorca hem de mencionar Damiagrave Borragraves

(Maoacute 1957) i Francesc Florit i Nin (Ciutadella

1960) perograve abans volem citar 2002 una antologia de

joves poetes menorquins dels laquoQuaderns Xibauraquo i

que aquella edicioacute seleccioacute i prograveleg fou a cura d Agravenshy

gel Mifsud Ciscar i del j a ressenyat Joan Francesc

Loacutepez Casasnovas en la que hi t robam un grapat de

joves que ara deuen tenir una trentena d anys Del ls

Oacutescar Bagur Pau Janer i Biel Pons Pons inclosos

tambeacute a part d aquest nuacutem 10 de laquoXibauraquo als exemshy

plars de Solstici dEstiu de la Fundacioacute A C A que j a

haviacuteem esmentat Els altres integrants d aques ta antoshy

logia menorquina soacuten Guillem Alfocea Joel Bagur

Sergi Cleofeacute Clara Elorduy Siacutelvia Pons i Tomeu

Truyol

El jovent potser teacute les emocions meacutes arran de pell

Els qui anam sumant anys -massa de pressa- probashy

blement j a no tenim les alegries ni les tristors tan pro-

1 0 d e m a r ccedil d e 2 0 1 0 a T e s 1 7 O O h

U N I V E R S I T A T D E L L E I D A

Edifici del Rectorat - Placcedila de Viacutector SiuranaTT mdash Departament de Filologia Catalana i Comunicacioacute

S e m i n a r i A c a d egrave m i c (Aula 2 2 8 )

- ^ uuml i J i gt i i ^ ^ ^ ^ t t ^ ^ ~ t y uacute - CTVm v m raquo mdash gt-i- Grup dc Recerca

fundes El pas del temps posa una pagravetina encara que

j o em rebel Aixograve vos ho deia perquegrave ara veurem dos

breus poemes un de simpagravetic i divertit mentre que

l altre eacutes ben beacute romagraventic El primer eacutes de Siacutelvia Pons

titulat Poetes fantasma Es aquest Caminaven al

ritme de New York New York perquegrave feien versos i

els vam descobrir Ara caminen amb el cul estret al

ritme duna marxa El segon eacutes d Oscar Bagur i diu

aixiacute Quan plou de nit a la mar quan la mar plora de

nit les teves besades veacutenen i se n van i tornen i

patroacute del vaixell del desig solc la mar amb estels a

popa i a dalt

Joan Pomar Mir

Ponegravencia llegida a la Universitat de Lleida (10-111-2010)

Notes bibliogragravefiques

(I) Paraula de Poeta laquoColmiddotleccioacute Poetes Essencialsraquo nuacutem 15 -

M A R I Agrave VILLANGOacuteMEZ LLOBET - del prograveleg Lobra de Mariagrave

Villangoacutemez - signat per ISIDOK M A R Iacute (editat per la Conselleria

dEducacioacute i Cultura - Govern de les Illes Balears) 2001 (2)

Oberta Riba de JEAN SERRA - Poesia10 - Lleonard Muntaner Ed

2003 (3) Enjogassats i dispersos d I s i n o R M A R Iacute - Publicacions

de lAcadegravemia Can Sifre laquoColmiddotleccioacute lArgenteraraquo 2008 (4) El

tagravelem de M A N E L M A R Iacute Editorial Moll laquoColmiddotleccioacute Balengueraraquo

nuacutem 142 2008 (5) La poesia a les Balears al final del milmiddotlenni

antologia poegravetica a cura de PERE ROSSELLOacute BOVER - Edicions

Documenta Balear - laquoColmiddotleccioacute Magatzem Can Toniraquo 14 2003

Juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEscbp

1101

No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos

Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No

Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara

Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no

Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap

A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau

Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es

Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de

Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part

Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa

Un Dictador un President una Princesa o una

Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita

Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute

De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat

De la l a part de Deep bllie

26

BERNAT MUNAR

D e e p b l u E

V EL TALL )

Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana

Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa

Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant

El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses

Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo

Bernat Munar

De la segona part del llibre titulada

Suicidis i altres resurreccions ig

Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

ENTRE EL DOLOR I LA LLUM

Voldria agrair al professor i poeta Diego

Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute

del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que

un professor encomani la presentacioacute a

un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy

fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment

sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy

sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques

paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu

en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam

davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el

coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy

da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic

persona professor poeta

Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy

tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb

la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard

Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent

literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El

tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-

ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com

eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els

conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del

tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego

Sabiote

Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra

partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten

Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-

llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-

ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita

entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra

perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol

dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy

ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy

va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la

bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final

La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy

ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la

versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu

aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo

no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las

estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins

la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels

estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes

nous i savis

1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per

tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades

recorda entre daltres punts i de manera encertada la

importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra

de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre

del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix

perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una

debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar

linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor

en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor

eacutes la gratitud

La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i

vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he

creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy

taran cantant

Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels

propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve

que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-

nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta

no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy

gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa

Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

Diego Sabiote

Infantaragrave la nit

LLEONARD MUNTANER EDITOR

Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner

Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del

XX torna usar mots habituals que semblen nous com si

cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou

paraules com cor rosa agravenima terra

Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute

per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote

teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en

quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla

digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi

ho era una modesta abella Diego tracta els elements de

la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc

que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar

que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves

per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la

liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat

a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el

poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el

dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un

cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per

la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu

la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es

poden destruir les coses creades En els seus versos se

sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i

mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers

filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles

Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot

de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms

La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada

vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy

rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre

tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta

eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres

i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy

ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa

reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes

el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i

una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot

quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute

vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la

totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens

aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en

poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del

tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on

intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments

innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy

pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la

justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva

obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que

fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi

injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes

especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy

tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals

poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve

Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en

lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de

bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels

seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines

que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia

i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-

filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy

ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari

seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis

I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens

de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila

No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema

primordial de Giacomo Leopardi passem solitario

Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des

d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols

viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa

de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute

que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de

curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy

quegrave hi ha molt per fer

Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu

paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre

cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit

de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar

la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer

en esperanccedila

Lluiacutes Servera Sitjar

(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari

Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el

Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)

SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo

ANDREU VIDAL (1959-1998)

Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat

abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan

Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute

professional amb actituds poc participatives l embrioacute

dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy

nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy

bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys

quan el llibre va veure la llum Era lany 1977

El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy

tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor

crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de

poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel

Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute

ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant

molts anys

Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses

literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy

nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes

alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy

mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa

liacutenia com Cirlot

Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa

i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy

ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-

tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus

preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense

cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo

Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots

dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar

en llengua catalana especialment per als autors joves

Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy

sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun

llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren

amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en

tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo

es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels

tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem

Juliol - AgOSt 2M0

cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos

Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-

1 ANDREU VIDAL I SASTRE

rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica

i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy

neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic

Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de

poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica

amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava

posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a

vegades defensava la idea contragraveria que representava pel

pur plaer de la discussioacute i de la paraula

Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy

tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy

xos fins i tot els professionals com a delineant o en la

meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de

laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta

Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament

aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars

com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy

nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de

versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del

1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la

seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres

meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy

tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva

decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia

obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb

Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX

Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes

ANDREU VIDAL

NECROgravePSIA

Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo

com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem

sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo

Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy

cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy

mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels

dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy

pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al

gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves

Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot

l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i

Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la

llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T

S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre

liacutemit que la nostra possible manca de talent

La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu

Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia

Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir

d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem

haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar

Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la

correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas

no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem

acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i

cregraveiem en la vida i en la bellesa

Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan

va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es

perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca

Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes

vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy

cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir

una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar

luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc

(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy

breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia

posat de moda en el seu segon brot el que anomenen

poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy

gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy

pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy

mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres

vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy

tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves

oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar

inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi

laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy

ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues

Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell

les converses eren disputes contiacutenues i doloroses

Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen

estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell

pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy

cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim

llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder

xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu

paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell

va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut

complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no

volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau

Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy

templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i

altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen

Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor

Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots

superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave

soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy

tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes

densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy

cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per

la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy

culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy

balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com

tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en

desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al

traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra

equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan

Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu

Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si

Agravengel Terron

Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

CAMPOS EacuteS POESIA

Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy

figurar el primer cicle poegravetic i musical

CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy

tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar

paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy

cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy

sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de

cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy

ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy

nats de melodia progravepia

Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave

sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o

riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)

han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle

CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb

fermesa De totes maneres degut a la resposta

excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i

per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal

vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca

el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat

hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure

quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents

A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf

Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy

nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes

Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens

No crec que sigui necessari aprofundir en la seva

obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i

mostrat els seus versos o les seves proses Volem

ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir

cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar

Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy

jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu

propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos

d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos

fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les

de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del

mateix color de la mar i la negror de les cabotes les

parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre

que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de

bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells

poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del

Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal

Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-

Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La

bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent

unes acurades introduccions breus i concises amb una

veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les

paraules

Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria

Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-

a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions

de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem

observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre

de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia

adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es

dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del

CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves

de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de

Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy

ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los

amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy

litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara

meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave

Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-

tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el

certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de

millor poema musicat

Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del

cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave

Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis

gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy

cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria

Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-

tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez

(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix

i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus

inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues

guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina

Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy

ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments

fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i

amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i

Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la

que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca

Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos

que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per

Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns

Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-

soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave

Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i

Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades

per Glograveria Juliagrave

A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i

amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de

viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada

per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp

paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-

Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia

Fotografia Joan Pomar

tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines

o un tast de carn amb el farciment de les paraules de

Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona

Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren

obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel

Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de

cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el

cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una

excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam

d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos

brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes

dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins

afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy

trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb

l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-

lot callet i (sobretot escolta)

Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy

gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle

amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra

(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy

cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces

que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol

Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la

segona tendra i plena de colors dedicada a una jove

criatura nascuda recentment i que l ha fet pare

Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy

sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que

continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de

canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens

meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots

ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan

Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha

obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute

Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy

sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins

una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de

Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy

donats per a cada una de les edicions esmentades Els

altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a

SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy

bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en

diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat

bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar

entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor

de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un

recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres

Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual

dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer

I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I

larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy

queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari

parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy

donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy

pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy

gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren

escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave

Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge

permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la

terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda

magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels

meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits

Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig

llegir dos poemes inegravedits d un proper recull

Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS

EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy

ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy

ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una

quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy

tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny

ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas

expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot

imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus

propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy

da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets

el cel eacutes cel

Joan Pomar Mir

SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA

malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es

considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el

seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy

xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles

Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la

Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de

Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix

classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre

dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca

(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa

a la UIB

Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy

sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata

(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa

dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de

Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i

per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando

Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo

de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de

Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII

Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de

Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de

Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres

poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de

Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa

i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy

pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-

textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia

Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005

i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors

en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser

Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i

Cultura del Govern Balear

Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries

[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-

Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la

Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola

2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes

[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt

Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola

2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro

Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB

1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de

Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de

Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]

Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del

desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns

Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi

laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio

Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago

Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000

Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994

aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy

guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos

Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel

Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves

D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX

Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de

Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la

canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31

(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les

tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo

(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2

(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy

dics

Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis

[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu

mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II

Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute

em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril

2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de

prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]

Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave

Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser

aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i

del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions

celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae

revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de

lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses

Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics

de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44

(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute

mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet

Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb

Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)

Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia

poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols

amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid

Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia

del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb

Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere

Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002

R

juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp

Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar

aquest neacutes un

El Terreiro do Paco eacutes un escenari

on la quarta paret eacutes el Tejo

El Tejo que tant cantaren els poetes

el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren

aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori

tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal

mir aquest riu que comenccedila a morir

i no enyor els turons i serres desiguals

que alliacute en la pagravetria mia

he deixat o em deixen

No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres

aquesta placcedila maculi i cal que hi torni

i cal que fugi de lilla que es mor

i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres

lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural

No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament

de mar a mar

de sol a boira

de mort a set

de pagravetria a pagravetria

No hi ha pagravetria sense dol

no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam

perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal

i hi ha amors amb fam de llop

Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria

i de vegades del darrer amor

Hi torn sempre hi torn

Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Lelia doura

Gabriel de la S T Sampol

52

Sim hagrave lligares onde precisamos voltar

este eacute um deies

O Terreiro do Paco eacute um palco

onde a quarta parede eacute o Tejo

O Tejo que tanto cantaram os poetas

o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram

este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades

apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia

Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal

olho este riacuteo que comeccedila a morrer

e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais

que ali na pagravetria minha

deixei ou me deixam

Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres

esta praccedila acolhe-me e preciso voltar

e preciso fugir da ilha que morre

e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres

a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural

Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro

de mar a mar

de sol a neacutevoa

de morte a sede

de pagravetria a pagravetria

Nagraveo hagrave pagravetria sem luto

nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome

mas hagrave pagravetrias que doem mais

e hagrave amor com fome de lobo

Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria

e agraves vezes do ultimo amor

Volto cagrave volto sempre

Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia

Lelia doura

Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute

2 9ca bull Juliol - Agost 2010

MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a

Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la

Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010

Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari

poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy

ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat

Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)

amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de

Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy

da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo

Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)

En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls

darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy

rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres

Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics

del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute

amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M

Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en

Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors

En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques

de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb

els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy

nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute

catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova

2005)

Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan

Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel

Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy

plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)

Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana

(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut

Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de

Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall

editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy

ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy

trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-

tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)

I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de

l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover

Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga

casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB

I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i

Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB

(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)

Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a

les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta

Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del

diari Avui i a SEscbp

R

La consciegravencia de Viacutector Hugo

La consciegravencia de Victor Hugo eacutes

una composicioacute egravepica de seixanta-

vuit versos alexandrins inclosa en la

segona part (DEva a Jesuacutes) del

primer volum de La llegenda dels

segles obra que sinscriu en el gust

per l orientalisme i per les egravepoques

remotes de les cultures antigues que

tant agradaven als romagraventics El

poema evoca el crim de Caiacuten i el

sentiment de culpabilitat que el pershy

segueix arreu agravedhuc dins la tomba

Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del

Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un

rapte denveja mata el seu germagrave

Abel i doacutena entrada a la primera

mort violenta a la terra Caiacuten estig-

matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy

demnat a viure fugitiu i errant

Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy

gar-se de la mirada omnipresent del

Totpoderoacutes Encara que Victor

Hugo fidel al text biacuteblic parteix del

cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida

enfila amb gran mestria narrativa el

perfil psicologravegic i els sentiments de

perseguit que acoren aquest persoshy

natge miacutetic el qual no sols fuig de la

mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy

sador sinoacute sobretot de la progravepia

consciegravencia dhaver fet el mal pershy

quegrave el protagonista no pot fugir dell

mateix ni dels seus remordiments

Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy

cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy

ca que el criminal no estagrave irremeiashy

blement perdut sinoacute que conscient

dels seus actes pot aspirar al perdoacute

En aquest univers miacutetic el mal ve

representat per tot allograve que oprimeix

l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute

consciegravencia de ser mal Victor Hugo

com a pintor de les emocions meacutes

intenses de l home enfoca des

duna perspectiva humana i espirishy

tual el terror del fugitiu -que no

troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent

de la seva agravenima- i la pietat de la

seva famiacutelia que l acompanya en

un afany de trobar-li una mica de

conhort

Daltra banda tambeacute assistim a

la construccioacute de la primera ciutat la

llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy

mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el

creixement i el progreacutes material que

no sempre anagrave acompanyat del proshy

greacutes moral i espiritual tan anhelat

pels romagraventics

La llegenda dels segles eacutes una

llarga epopeia repartida en dos

volums de caire filosogravefic i humagrave El

primer aplec de poemes egravepics que

configura La llegenda dels segles va

veure la llum el setembre de 1859

En aquesta obra Victor Hugo es proshy

posava retratar l evolucioacute de l home

des dels inicis de la creacioacute fins a

l era contemporagravenia en ple

Romanticisme Lautor francegraves amb

la voluntat de completar aquestes

evocacions miacutetiques multiplicagrave

Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

Editor SLmiddotcLmiddotp Associacioacute cultural

Director Joan Fullana i Juan

Consell de Redaccciacuteoacute Josep Pizagrave i Vidal

Gaspar Servera

Miquel Servera

Magdalena Vidal

Administracioacute

SLmiddotcbp Apartat de comus 5222

07011 Palma (Mallorca)

Telegravefons 971 bull 439209

971 bull 693953

Fax 971 - 754012

sesclophotmail com

sesclopquademhotmail com

Publicitat 639 -95423

Coberta Marticanyelles

Homenatge a

Cavall Verd (19S2)

Contracoberta Tolo Bauzagrave

Disseny Joan Fullana

Tractament dimatges Inakiacute Maciagrave

Impressioacute Loracar SL

Dipogravesit legal PM - 2551-2003

ISSN 1697-7300

SEscbp iacutendex

JOAN CABALGANTE GUASP 14 AgraveNGELS CARDONA PALMER 40

ANNA CORTILS MUNNEacute 27 ANA SOFIA GUERREIRO HENRIQUE 27

CARLES HAC M O R 7 VIacuteCTOR HUGO 29 i 30

MARIA ROSA LLABREacuteS RIPOLL 32 i 33 JOAN ALFONS MARIacute I TORRES 37

MIQUEL AgraveNGEL MAS M A S 15 BERNAT MUNAR 19

JAUME OLIVER FERRAgrave 31 i 34 i 35 MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA 28 - 30

PERE PERELLOacute I NOMDEDEacuteU 9 PLUTARC 32 i 33

JAUME POMAR 6 JOAN POMAR M I R 16 - 18 24 i 25 PONCcedil PONS 5

ARTHUR RIPPERDORF 38 i 39 GUILLEM ROSSELLOacute BUJOSA 36

GABRIEL DE LA S T SAMPOL 27 MARIA VICTOgraveRIA SECALL 42

LLUIacuteS SERVERA SITJAR 20 i 21 AgraveNGEL TERRON 22 i 23

PAU VADELLI VALLBONA 10 - 12

Ilmiddotlustracions

TOLO BAUZAgrave 44 BENET BOHIGAS 31

JOSEP ANTONI CALVO 35 MARIA CARBONERO 2

MIQUEL CIFRE 41 i 43 CATALINA GOMIS 24

JOAN 9 16 20 i ALIacuteCIA LLABREacuteS 19

MARQUET PASQUAL 41 i 43 MARTIacuteCANYELLES 1 i 4

JOAN POMAR M I R 25 ROCA FUSTER 6

JOSEacute SEDANO 40 PAU VADELL I VALLBONA 10 11 i 12

MAGDALENA VIDAL 26 33 i 36 ESTER XARGAY 7

SEscbp Quadern cultural no retribueix cap dc ics colmiddotlaboracions la redaccioacute no tornaragrave els originals no solmiddotlicitats nisbstareacuteagrave correspondegravencia sobir els mateixos la revista no comparteix necessagraveriament les opinions signades dels seus colmiddotlabonrdois SEscbp Associacioacute cultural no gaudeix del suport econogravemic de cap institucioacute municipal ni

ttp ajudes dc cap organisme autonogravemic Jiacute

Nuacutem 5 2 - U egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

M A R T I C A N Y E L L E S eacutes

el nom artiacutestic amb el que signa les

seves obres plagravestiques Antoni Martiacute

i Canyelles el qual va neacuteixer lany

1935 a Binissalem (Mallorca)

Marticanyelles es va forshy

mar artiacutesticament - des de 1960 - a

lInstitut Parramon de Barcelona a

l Escola dArts i Oficis de Palma i

I Escuela Llibre del Mediterragraveneo

(sota la direccioacute de Xim Torrents)

Lany 1975 Marticanyelles

vagrave ser guardonat amb el premi de

dibuix Picarol (1) en el que tornagrave

a participar-hi en 1976 1977 1979

1983 1989 i 1991

Marticanyelles ha mostrat

la seva obra pictograverica en exposicions

colmiddotlectives va participar en la de la

sala Roch Minueacute (Palma 1977) i en

la dEsglai Art (1992) i aixiacute mateix

n ha fetes dindividuals Espirafocs

dInca (1980) Roch Minueacute (1981)

Esglai Art92 (1992) al Claustre de

Sant Antoniet de Palma (1999) en

el Rentador des Jonquet (Palma

1999) a les Galeries Cunium (Inca

2000) Cafegrave Mercantil (Inca (2001)

Rosas Art Gallery (Palma 2001)

Marticanyelles participagrave en

els certagravemens de Felanitx (1976)

dAndratx (1978) Calviagrave (1978)

Santa Maria del Camiacute (1982) i en el

de la Fundacioacute Barceloacute (1991)

R (I) Josep Costa Ferrer (1876-1971)

conegut amb el malnom de Picarol fou

un excelmiddotlent dibuixant eivissenc qui va

ilmiddotlustrar les pagravegines de La Campana de

Gragravecia i LEsquella de la Torratxa i altres

revistes catalanes fou el creador duna

galeria dart a Palma (Galeries Costa) Hi

ha una biografia de Picarol escrita per

Sonya Torres Planells [fou publicada per

Ed laquoRes Puacuteblica Edicionsraquo Eivissa 20011

Juliol - Agost 2010 Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any SEscbp

LARA (Julie Christie)

Si j o fos Lara amiga un poeta romagraventic

com aquells de Pariacutes que a una pobra mansarda

es morien d amor a la llum d una espelma

t escr iur ia de nit sospirant un poema

ple d enyor com aquest i al final convenccedilut

que eacutes absurd i ridiacutecul que no hi ha futur

em pegaria un tir enamorat al cor

i abans de tancar els ulls tot ple de sang ferit

mortalment de tendresa diria el teu nom

fent un gest teatral amb una agraveria de Gluck

perograve trob que eacutes millor que t est imi en secret

i deixem que els anys passin amb el teu retrat

sempre j ove penjat just davant d on escric

Em conform amb saber que existeixes que hi ets

que la lluna que veig eacutes la lluna que et veu

M eacute s igual si eacutes un altre qui besa els teus pits

o qui teacute el privilegi de fer-te l amor

Jo si puc parlar amb tu i que mexpl iquis com va

com estagraves o quegrave sents j a soacutec al paradiacutes

N o t a m a g que a vegades et mir de reuumlll

i voldria abraccedilar-te cremat de desig

perograve seacute que seriosa i honesta com ets

trobaries que accedilograve no eacutes legal ni estagrave beacute

Si j o fos un poeta romagraventic el moacuten

sense tu no tindria interegraves ni sentit

perograve seacute que val meacutes agrair la gran sort

de poder imaginar-me que anam pel camp junts

o ens besam a una platja on nedam de nit nus

Aixiacute lliure del corc rutinari del temps

que refreda passions passional et puc fer

a la llum d una espelma poemes d amor

menorquins com aquest que esborrany desvalgut

perquegrave soacutec el poeta romagraventic del tir

en el cor que sospira per tu i ple d enyor

en tu estima feliccedil Lara totes les dones

Ponccedil Pons

(Inegravedit)

SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX

5

Juliol - Agost 2010

QQ U 0

e o

oo o o cs

JS

0

R

a

s

o

M i q u e l B r u n e t A U g l S a a i u

J o i t p Cou B a r d o l e t ^

Miquel R i w r a Bagur

copy I Damiagrave J t a n t ^^mjjagrave^m^

^ J M I I M i r oacute

Fragment del capiacutetol dedicat al pintor Joan Roca Fuster Obra -amb prograveleg de Lluiacutes Maicas-publicada dins la colmiddotleccioacute laquoMenjaventsraquo [nuacutem 47] per Ed Documenta Balear (Palma 2003)

[] Fou a mitjan anys seixanta quan Joan Roca Fuster irrompeacute en el moacuten de lart amb premis diversos i exposicions a Palma la Peniacutensula Londres els Estats Units Franccedila i Begravelgica La criacutetica meacutes afinada detectagrave en la seva obra el segell inconshyfusible dels creadors autegraventics Daquells qui creuen en allograve que fan Sarrengleragrave dentrada en el moviment de la nova figuracioacute creant amb els seus quadres uns clishymes i unes atmosferes de procedegravencies oniacuteriques poetitzades o literaturitzades fins a un cert punt al voltant de figures sempre condolgudes angoixades solitagraveries malenshyconioses entristides per una hiperestegravesia La crispacioacute de la sensibilitat etcegravetera Amb tegravecnica arrelada dins els fegravertils sembrats del barroquisme les imatges es detushyren estagravetiques Per immortalitzar-les el pintor vol que ens suggereixin un treball dintrospeccioacute malda per traslladar-nos la progravepia subjectivitat enriquida pel lirisme si no era ja tan personal Fa una pintura que actua a manera de metagravefora de lolor duna flor mortuograveria recuperada des del fons del pou dels records duna llunyana infagravencia Adolorida Aigua obscura i profunda

Les teles den Roca Fuster soacuten una font continua de suggeriments desordenats que en lenumeracioacute caogravetica dels seus continguts - gragravecies Dagravemaso Alonso - em fan rememorar roses marcides Dante Gabriele Rossetti i la Beata Beatrix una pagravegina de Carme Riera on es decreta lamor impossible versos de poetes romagraventics o simboshylistes que varen morir joves fregar de sedes i de guipurs randes de macetes lalfa-beguera al voltant de la Mare de Deacuteu dAgost les putes meacutes estilitzades de Boticelli

Jaume Pomar

Nuacutem 52 -11 egravepoca - Any IX SEsfffop

prosogravedia

ressuscita tot el fetitxisme superat vianshy

des seves les hi posa cadascuacute

i l accepcioacute recta hi ha parat forquilla en

logos metaparadoxal diu

que vol dir comparegraveixer-hi per malshy

dar quegrave amb disgregacioacute persistent

corda lligada al

caramull de caixes d a ram i

de ferro encastades

a les de meacutes amunt

i embol icades amb un

teixit de sac exageradament

gruixut l api lament va ser hissat

i demagrave seragrave un altre dia

jac tan ci oacutes em pen yo rat

armadura sagrada de la sintaxi

retroagravegores i agravegores ales ciutadagrave

de la defenestracioacute com a

contradiccions jeure a les totes

la sospita eacutes el rec borrombori i

nord privats d imatshy

ges de les fronteres dissecacioacute

d aquestes facilitats gragraveshy

cies a un estil fixacioacute

d esquena filada de malpensat

botiacute d un filibuster amb

prestigi altiacutessim

va morir

ben ennoblit

pel que fa a la sireshy

na escatxigada

de lasciacutevia i unes

senyoretes

que veacutenen i

remenen aixiacute

de costat

malament rai

l arrogagravencia

de la creu

de la moneda

Carles Hac Mor

(Inegravedits)

Escbp Nuacutem 52-H ipoca-AiumlPf IX ]uM bull Agoamp zmo

7

Joan amp Pedroacute s AGITARI

ES TALLER

CANVI DOLI

ESPECIALISTES EN FRENS

CAgraveRREGUES DAIRE CONDICIONAT

POSTA A PUNT DE MOTOR

EQUILIBRATS IPNEMAgrave UTICS

FRENOgraveMETRE (ITV)

LI PASSAM LA ITV

SENSE CITA PREgraveVIA

Telegravefon i fax 971 75 53 65

Cl General Riera mim 28 baixos

07003 Palma

Servei de carretera 24 hores

telegravefon 971 47 15 38

www comercialmallorca com

I renta-cotxes

Al vostre servei sempre

- Neteja personalitzada i completa - Sistema ecologravegic i antiretxades

Ens trobareu a

AUTORENTAT Joan amp Pedroacute

Carrer Bartomeu Pou nuacutem 50 - 07003 Palma

telegravefon 971 - 75 53 65

Llibreria especialitzada en poesia

www llibreriasagitari com

Entri a la nostra web i conegui els serveis que posant a labast dels interessats en Poesia i Literatura

- Llistat per autors o tiacutetols - Llistat de novetats i

incorporacions ai nostre fons - Informacioacute telefogravenica

971 73 06 08 - Informacioacute i comandes per fax

971 28 33 88 - Informacioacute i comandes per

correu electrogravenic

xabrahamteleline es

Servei de venda amb lliurement contra reemborsament

Servei de recerca de tiacutetols de qualsevol especialitat

Carrer de Joan Miroacute 62 07015 Palma de Mallorca

Pagraverquing a 50 metres

I

Juliol - Agost zoio Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX fifscbp

Pere Perelloacute fotografia Joan

Palma 2242010

salenguera EDITORIAL MOU

p e r e P e r e l l oacute i N o m d e d eacute u

p o l t r e ( s ) premi ciutat de palma Joan Alcover 2009

Eacute N G U E R A

laquomori]

RitlOUj

horses

coming in all directions

white shining siver studs with thev noses in flames

Patti Smilli

Apunts de poegravetica

Ninguacute no testimonia pel testimoni

Paul Celan

La violegravencia encapccedilala la bellesa

Agravengel Terron

Recercant

La confessioacute

El poema esdeveacute

Violegravencia

Obscura inquisicioacute

Al bell testimoni

De la llum

La paraula torturada

-No la tortuosa-

Sobre el poltre de tortura

De versificacioacute

No la paraula que diu

Aquest moacuten que el temps ja escriu

A la pell i a la memograveria

Ans la paraula que Es diu

Que sinscriu

Com a lagravembit de la llum

On tot esdeveacute visible

Tangible

I transformable

Recercant

La confessioacute

El poema esdeveacute

Violegravencia

Perquegrave el testimoni canti

La seva antiga raoacute

Pere Perelloacute i Nomdedeacuteu

SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

V entrevista x Pau Vadell

Ester

Xargay

Sovint quan faig poemes megravetrics em ve al cap una tonada per cantar-los Ester Xargay fotografies Pau Vadel

Eacutes molt complicat demanar-te quegrave has publicat Aixiacute doncs quegrave et fa falta publicar

Doncs no eacutes gaire complicat

saber que he publicat tot plegat soacuten

uns quants llibres de poemes algushy

nes plaquettes i un munt de texts

sobre art esparsos en catagravelegs diaris

i revistes I pel que fa al que em falta

per publicar doncs espero que pugui

anar editant llibres de poemes com

he fet fins ara I val a dir que mashy

gradaria molt embrancar-me en fer

un llibre-joc electrogravenic interactiu en

la liacutenia del Salflorvatge -que es pot

llegir per les dues bandes- i del qual

vaig poder fer una petita versioacute elecshy

trogravenica simple que es pot penjar a

Internet Perograve el llibre que imagino

soacuten paraules majors ja que implica

treballar amb un programador inforshy

magravetic i un munt detcegraveteres com ara

els econogravemics que ho fan gairebeacute -

no perdem lesperanccedila- inabastable

Quin vincle hi ha entre la poeshysia i la vida

Doncs com que cada mot

expressa per si sol la seva represenshy

tacioacute linguumliacutestica del moacuten si verbalitshy

zem i conjuguem els mots aquests -

tal com indica el propi mot- implishy

cats en conjugar-se engendren l esshy

criptura de la vida

Fa temps que durant els recitals de poemes tambeacute cantes Ara sha posat de moda Es un pas posterior a la rapsogravedia

Siacute la Catalina Girona en diu xar-

gaiejarl El fet de cantar em ve de

petita de lescola de la Franccedila dels

anys 6070 on anava Un dels deures

que ens donaven era posar tonades

als poemes que estudiagravevem Sovint

quan faig poemes megravetrics em ve al

cap una tonada per cantar-los Al

comenccedilament els cantava a Carles

i ell em va insistir molt que els havia

de cantar en puacuteblic Daltra banda

reivindico el fet de que tothom sap i

pot cantar o entonar Abans es feia

molt I haig de dir que moltes vegashy

des al final dun recital mhan vinshy

gut a saludar persones que mho

confirmen -Siacute que eacutes cert aixograve que

tothom cantava I jo encara canto

fins i tot segons com quan vaig pel

carrer Em diuen

Juntament amb en Carles Hac

Mor heu potenciat un tipus de poeshysia que es veu poc en els circuits convencionals De quegrave va la cosa

Hem potenciat la poesia que ens

interessa diguem que eacutes una mena

de concepcioacute meacutes experimental de

la literatura Es una poesia que nega

el jo la representacioacute i el sentit per

tal de treure aquest llast al text i allishy

berar-lo de tota menes dimposta-

cions Aixograve suposa el fet de convershy

tir lescrit en un objecte linguumliacutestic

lautreamonianament textual El

sentit hi apareix com a recerca en

un proceacutes obert pel mateix acte d esshy

criptura meacutes que no pas com a punt

de partida o origen de lacte de creshy

acioacute Aixiacute eacutes com ho raona Ricard

Ripoll el traductor de Lautreacuteamont

al catalagrave

Heu portat aquesta poesia a molts llocs fora de Catalunya

Siacute hem anat a Franccedila Alemanya

Itagravelia i darrerament a Ucraiumlna perograve

cal dir que aquesta poesia sarrela en

la tradicioacute de les avantguardes que

ha donat fruit a molts corrents literashy

ris i moltes menes dexperimentashy

cions I el fet que aquiacute tingueacutessim la

juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX SEscbp

dictadura franquista fins ben entrats els anys setanta no

va deixar reeixir la petja de les avantguardes Tot i que

Joan Brossa i ben pocs meacutes siacute que ho van fer

Hi ha una avantguarda poegravetica en els Paiumlsos Catalans Es nomeacutes una ressonagravencia de la dels anys 60

Tal com planteges la pregunta suposo que quan dius avantguarda poegravetica vols dir experimentacioacute

Penso que cal insistir en que les avantguardes nomeacutes soacuten les dels segle passat el dadaisme i tot el que se n deriva fins a lart conceptual i el seu equivalent literari que seria el textualisme dels anys 60 i 70 I justament tocant a aixograve ara mateix mestic preparant una ponegravenshycia per a la presentacioacute del llibre La revolucioacute com a orishy

gen de lescriptura de Carles Hac Mor i lescriptura de

Carles Hac Mor com a origen de la revolucioacute que acaba de publicar Jordi Marrugat un jove historiador de la liteshyratura que lencerta com ninguacute ho ha fet fins ara alhora de tractar la megravedula de lescriptura de Carles Hac Mor I justament en relacioacute al que et responc ara en Marrugat diu aixograve basant-se en un text d Hac Mor que ja ho posa sobre la taula

El concepte davantguarda implica eacutes clar que tothom avanccedila en el temps cap a una mateixa direccioacute Al davant daquest tothom hi ha un grup meacutes avanccedilat que eacutes l avantguarda Aquesta concepcioacute moderna del temps desapareix tot seguit despreacutes del textualisme ja no savanccedila endavant i per tant ja no hi ha avantguarda possible cadascuacute va a la seva cap laquoendavant o cap a un costat o cap enrereraquo i doncs poden haver-hi moltes avantguardes cosa que converteix en vacu el concepte davantguarda Aquesta eacutes una de les diferegravencies essenshycials entre la modernitat -quan encara hi havia grans relats generadors d una consciegravencia d egravepoca compartida-i la postmodernitat -quan shan diluiumlt nocions com esperit d egravepoca o consciegravencia d egravepoca vinculades a certs relats que permetien a la humanitat autorepresen-tar-se com un conjunt que avanccedilava unitagraveriament vers un futur daurat

La relacioacute de la poesia i de laudiovisual que fas estagrave relacionat amb la teva vida laboral

Si quan dius laboral vols dir crematiacutestica -o cremArtiacutestica- com li dic jo doncs no Costa molt perograve sempre he intentat viure treballant exclusivament amb el que minteressa i magrada El treball audiovisual fet lliurement tal i com jo el conreo mapassiona perquegrave ens obre les portes a un llenguatge de dimensioacute sinestegrave-sica que se suma al llenguatge purament literari Treballar en viacutedeo o en suport informagravetic permet a l esshycriptor de conjugar el text amb els llenguatges visual i sonor els quals requereixen unes altres eines de composhysicioacute i obliguen a dissenyar muntar tractar i programar entre moltes altres coses I dalguna manera el que

Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

intento eacutes que tot plegat sumeixi la meva escriptura en

un enrenou de tegravecniques i destegravetiques progravepies daltres

camps immersioacute de la qual ben segur que no en sortireacute

il lesa sinoacute que en quedareacute tocada per sempre amb atacs

esquizofregravenics amb els quals espero poder descobrir tot

un altre plantejament de lobra

Creus que la poliacutetica cultural que es fa actualment eacutes ladequada

En relacioacute a aixograve tinc un poema que comenccedila aixiacute i

que em pot servir de resposta si meacutes no per evadir-la

La poliacutetica eacutes per lart el brogit del ciutadagrave a lestudi de

lartista dirigit a ocupar-se dallograve sentit al seu estudi ocushy

pat per convencions que preocupen la cultura que fa art

per compromiacutes contra lofensiva de la cultura que fa

inofensives les convencions de la poliacutetica que dirigeix la

cultura que compromet lartista i que ocupa el lloc de

lart a lestudi de lartista ( )

On eacutes el centre i on la perifegraveria

Sempre he pensat que aixograve del centre i la perifegraveria era

una mica com el discurs sobre el sexe dels agravengels Per

sort ara amb Internet aquesta discussioacute queda gairebeacute

obsoleta En el fons un es desplaccedila cap a on van els seus

interessos vitals siguin quines siguin les prioritats de

cadascuacute Quan vols alguna cosa de debograve ja ets al centre

daquesta

Quin dels projectes que has fet tha engrescat meacutes

Mapassiona i mobsessiona qualsevol cosa que

emprenc Hi poso en tot sempre el mateix grau d emshy

penta Es com si t hagueacutes de respondre quin dels meus

fills mest imo meacutes Tots conformen una famiacutelia I

diguem que luacuteltim arribat eacutes el que teacute meacutes atencions

Ara mateix minteressa molt treballar la imatge en direcshy

te i combinar-la mitjanccedilant una conneccioacute telemagravetica

amb altres espais simultanis eacutes com dotar les coses del

do dubiquiumltat

Aixograve de treballar sempre amb pintors

Siacute magrada de colmiddotlaborar amb muacutesics i amb artisshy

tes en general -que sovint no soacuten pintors- ho trobo molt

enriquidor Aixograve permet dendinsar-se en altres camps

que sempre eixamplen el teu propi llenguatge

Perquegrave els catalans sempre ens sentim menystin-guts

Crec que aixograve eacutes un togravepic Hi ha els catalans que se

senten menystinguts i els catalans que tenen coll avall

que ho tenen tot pagat vagin on vagin Jo particularment

no he sentit mai ni per un sol moment aquest menysshy

preu ni tant sols a Franccedila on he viscut com a filla d imshy

migrants catalans fins gairebeacute els divuit anys

En quins projectes treballes en aquests moments

Tinc diversos fronts oberts Pel que fa a llibres un canccediloner i un llibre de poemes que ara com ara eacutes diu El cos del text I pel que fa a lart doncs em porta de cap una obra que vull fer amb un robot aspiradora dashyquests rodons que netegen sols perograve no trobo la manera de tenir-ne un per poder fer la instalmiddotlacioacute de viacutedeo que tinc esbossada i que es diragrave No menys eacutes de meacutes parashyfrasejant -amb un joc pervers- el menys eacutes meacutes de Mies van der Rohe I tambeacute vaig al darrere de poder fer un recital audiovisual amb el do dubiquumlitat que t explishycava meacutes amunt bo i fusionant dos escenaris Un esceshynari podria ser a Palma per exemple i l altre a Barcelona Thi apuntes

Fet quan vulguis ho fem

Pau Vadell i Vallbona

Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Eschp

A D Eacute U TEMPS MODERNSI

THE END

t e m p s m o d e r n s t papers de cinema n

Catalina Aguiloacute Magdalena Aguiloacute Enric Alberic Miquel Alenyagrave Pere

Alberoacute Joan Andreu Ramon Bassa i Martiacuten Joan Bover Magdalena

Brotons Miquel Cardell Camilo J Cela Conde David Desola F J Diacuteaz

de Castro Pere Estelrich Joan Estrany Carles Cabrera Agravengela Coronado

Carles Fabregat Meritxell Farreacute Joan Ferrer Miserol Antoni Figuera Guillem

Fiol Xavier Flores Miquel S Font Josep Franco Ramon Freixas Rafel

Gallego Domegravenec Garcies Gabriel Genovart Elsa Gonzalez Hagravezael

Gonzalez Reynaldo Gonzalez Romagrave Gubern Joseacute Luis Gueacuterin Damiagrave

Huguet Francisco Jimeacutenez Xavier Jimeacutenez Eduardo Jordagrave Claudio

Klynhout Fernando Lara Miquel Loacutepez Crespi Joseacute Carlos Llop Xicu

Lluy Emili Manzano Jorge Martiacute Octavi Martiacute Ignacio Martiacuten Martiacute

Martorell Javier Matesanz JA Mendiola Fernando Merino Joseacute Enrique

Monterde Franciscagrave Niell Joan Obrador Antoni Oliver Jos Oliver Elena

Ortega Miquel Pasqual Senel Paz Sergio Pitol Antogravenia Pizagrave Sebastieacuten

Planas Jaume Pomar Juacutelia Pons Pere Antoni Pons Sergio Ramiacuterez Inaki

Revesado Ernest Riera Miquel Roca Toni Roca Josep C Romaguera

Josep J Rosselloacute Francesc M Rotger Jeroni Salom Jaume Salvagrave Fco

J Sagravechez Cuenca Joseacute Luis Sagravenchez Noriega Sebastiagrave Sansoacute Manel-

Claudi Santos Miquel Sbert Antoni Serra Antoni Maria Thomas Joseacute

Tirado Joan Tortellagrave Matiacuteas Valleacutes Jaume Vidal Jordi Vidal Luce Vigo

WObra Social SA NOSTRA Caiia oe Balears

T emps Moderns ha tancat les portes en la seva versioacute impresa Al llarg duna trajecshy

tograveria editorial de setze anys sota la direcshy

cioacute de Jaume Vidal shan publicat 158

nuacutemeros de Temps Moderns Papers de cinema revista

editada por laquoSa Nostraraquo En aquest periacuteode Temps

Moderns ha comptat amb quasi un centenar de colmiddotlaboshy

radors i entre tantes de signatures no hi mancaren les de

reconeguts criacutetics com Roman Gubern Enric Alberich

ni les daltres escriptors de projeccioacute internacional com

Reynaldo Gonzalez Sergio Pitol i Sergio Ramiacuterez

Jaume Vidal recordava que la publicacioacute va neacuteixer

lligada a les projeccions cinematogragravefiques setmanals

que es feien en el Centre de Cultura del carrer Concepcioacute

de Palma En el centre cultural de laquoSa Nostraraquo shan

pogut seguir interessants cicles dedicats als Lumieacutere

Chaplin Jean Vigo Ford Griffith Renoir Hawks i

Huston entre molts altres dedicats a grans directors del

setegrave art Vidal rememorava la bona acollida que tengueacute

aquella activitat cinematogragravefica per part del puacuteblic

jove que potser veia per primera vegada cinema clagravessic

en blanc i negre i per les persones meacutes grans que recorshy

daven aquelles pelmiddotliacutecules que havien vist en la seva

joventut i tambeacute per les de mitjana edat que podien

gaudir de la visioacute de films en una gran pantalla que tal

vegada nomeacutes havien pogut veure per televisioacute

Temps Moderns incloiumla articles de fons i algunes

segraveries monogragravefiques com les dedicades als comenccedilashy

ments de la induacutestria cinematogragravefica a Mallorca i compshy

tagrave amb algunes aportacions importants com -ho recorshydava Jaume Vidal- la de J A Mendiola el qual descoshybriacute lantiga pelmiddotliacutecula mallorquina El secreto de lapedri-

za I -ja en la darrera egravepoca- el cinema fet a lIlla ha ocupat bona part dels seus continguts Mallorca compta amb llaquoArxiu del So i de la Imatgeraquo perograve degut a la manca de pressupost no es pot dir que sigui una filmoshyteca en el sentit meacutes ampli del terme De fet quant a proshyjeccions Temps Moderns Papers de cinema ha exercit la funcioacute que meacutes tost correspondria a una filmoteca perograve -com afirmava Jaume Vidal- la salvaguarda del patrimoni la investigacioacute i la proteccioacute de la produccioacute cinematogragravefica progravepia els ha excedit De les vuit pagravegishynes inicials Temps Moderns havia arribat a ser una publicacioacute de setanta-quatre pagravegines amb un tiratge de 1500 exemplars en cada edicioacute que es distribuiumla per Mallorca i en les universitats catalanes i a Madrid Jaume Vidal -en una entrevista a la premsa local en quegrave agraiumla la colmiddotlaboracioacute de tots els que hi havien particishypat- comentava el recent tancament de la revista en forshymat paper i anunciava una nova etapa en quegrave -segons deia fidels al nom de la capccedilalera de la revista soptaragrave pel format digital- tambeacute manifestagrave que es sentia orgushylloacutes d haver mantingut luacutenica publicacioacute dedicada al cinema i feta en catalagrave que ha tengut tan llarga vida i que ha cobert una fructiacutefera etapa que ara es tanca amb el darrer nuacutemero (158) i leditorial (Mourir daimer) que posa final a una egravepoca i com es diu a la contraportada de Temps Moderns Papers de cinema eacutes T H E E N D

Nuacutem sectz -11 egravepoca - Any Juliol - Agost 2010 R

SUTZURA 25 L A BRUTOR INTERIOR

COM A QUALITAT ESTEgraveTICA DEL POEMA

SUTZURA 25 Miquel Agravengel Mas

mm

i V i bull bull

Adesiara la poesia

deu al poeta que un

esclat vital s hagi

traduiumlt en versos

on dipositar la brutor que ens

acompanya com un llast incogravemoshy

de de vegades per a tota una vida

Aquest eacutes el cas del poemari de

Miquel Agravengel Mas Sutzura 25

Latractiu del tiacutetol es basa en la

recerca de lexcelsitud del vocable

buscada intencionadament per part

del poeta car en aquesta recerca es

fonamenta el principi estegravetic de la

poesia El lector queda sorpregraves per

la combinacioacute de la paraula i el

nombre talment com si fos un desshy

cobriment una troballa legravexica que

ens introduiragrave a un moacuten nou el de

Miquel Agravengel Mas Els poemes de

tiacutetol breu i entenedor copsen la

mirada daquest mestre amb estushy

dis de doctorat en una demostracioacute

de moderna observacioacute del moacuten que ens envolta de

vegades sense sortir de la Mallorca turiacutestica on ens desshy

criu per exemple la sograverdida mort d un estranger al

poema Paco nom que doacutena el tiacutetol al poema recrea

una atmosfera agredolccedila car un suiumlcidi es produeix menshy

tre sona alegrament Paco de Lucia i el narrador confessa

Nomeacutes seacute que les almiddotlotes segueixen jugant a volei-

bor Tambeacute les histograveries personals en les quals hi apareishy

xen amics i familiars conformen el gruix del poemari

Poemes de calfred final com el que du per tiacutetol En

vena on el narrador sidentifica amb lamic desapareshy

gut amb luacutes de la primera persona Jo Martiacute Horts i

Fuster moriacute als trenta-tres anys Lesclat produiumlt per la

mort propera es transforma en leclosioacute del poema

Rafel el primer poemari de Sebastiagrave Alzamora tambeacute

sorgiacute d una situacioacute vital semblant el traspagraves dun amic

i lefecte (tambeacute a la criacutetica literagraveria) va ser que shavia

arribat a una sinceritat compositiva que fins i tot a hores

dara ha estat difiacutecil de superar fins i tot per part del

propi autor

Al marge que la motivacioacute en lescriptura sigui proshy

duiumlda per un fet vital (no oblidem que la literatura eacutes la

vida i a linversa) eacutes l autoexigegravencia de lautor que el

duragrave a caminar pels llindars de la qualitat del poema

Miquel Agravengel Mas en una peccedila de cagraverrega erogravetica notashy

ble narra Pots riure tot el que vulguis ja hi arribaragraves i

segurament si ets honest aniragraves a les meves l escripshy

tura honesta fa que el poema guanyi en intensitat i augshy

menti la seva tensioacute dramagravetica Creu essencial dir la

veritat i la veritat meacutes ancorada

perograve no hem doblidar que a la poeshy

sia moderna amb el pes de l hipograveshy

crita lector baudeleriagrave i la nocioacute de

poeta com a fingidor de Fernando

Pessoa l autor tambeacute es veuragrave oblishy

gat per militagravencia poegravetica a dir allograve

que eacutes ver perograve sense evidentshy

ment dir Vestricta veritat per

deixar una escletxa a la ficcioacute del

poema

A Carreteres secundagraveries un

tiacutetol que ens pot recordar On the

road de Keruack com a altres poeshy

mes hi apareix el cotxe a manera

de motiu poegravetic (Tres amics dins

un cotxe vaig cap al cotxe un

megane 1500d c i mirarendashy

vant controlar el cotxe un

Donett Zedel de 1908 un seat

panda) la carretera com a teloacute

de fons la vida com a trajecte

sempre la situacioacute de moviment la

fugida amb amics o sol El poeta crea un siacutembol que teacute

molt a veure amb una situacioacute escegravenica i temporal que

succeeix ragravepidament i de la que el protagonista no teacute el

control suficient sobre els aconteixements i tampoc

sobre la consciegravencia dels fets aixiacute el punt de vista del

narrador interveacute uacutenicament com a testimoni dels fets i

brinda al lector la possibilitat dinterpretar-los

Ja hem dit que lhonestedat encertadament tambeacute

forma part de la poegravetica que presenta Miquel Agravengel Mas

aquesta sinceritat queda palesa en les reflexions metali-

teragraveries tema marcadament posmodern Aixiacute ho enteshy

nem en axiomes tan contundents com Forces els poeshy

mes violes els poemes o a quan escric un poema em

trec abans que res tres espines de pus A meacutes l autor

expressa el seu criteri i deixa clara la seva poegravetica a

meacutes pes de brutor meacutes qualitat del poema I podem

relacionar aquesta brutor del poema amb el realisme brut

dautors com Roger Wolfe citat pel mateix poeta

Charles Bukowsky etcegravetera Els elements que ho ratifishy

quen soacuten el tiacutetol dOrina o reflexions com la seguumlent

quan cavil perquegrave pens el que pens percep lacte sim-

pliacutessim duna rata que esqueixa una bossa de fems o

feixos de rotunda veritat bruta

En definitiva Sutzura 25 eacutes un llibre on lautor s esshy

forccedila en presentar una realitat gens agradable perograve meacutes

propera a la veritat on se noculta una altra de meacutes proshy

funda i personal marcada pel tint obscur de la tragegravedia

on lautor exorcisa la brutor dels seus mals mitjanccedilant la

seva escriptura

Joan Cabalgante Guasp

Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX

M I Q U E L Agrave N G E L M A S M A S va neacuteixer el 19 de

maig de 1972 a Maria de la Salut (nord de Mallorca) eacutes Diplomat en Educacioacute Primagraveria i Llicenciat en Pedagogia i teacute estudis de doctorat Actualment treballa com a mestre deducacioacute terashypegraveutica en una escola Ha publicat nombrosos artishycles en revistes dedicades a leducacioacute (Guix Tresquarts Pissarra i Revista Iberoamericana de Educacioacuten) i eacutes coautor del llibre Programa de conducta social Una experiegravencia des de lescola (Palma 2008) i lautor de Sutzura 25 (publicat dins la colmiddotleccioacute laquoMagatzem Can Toniraquo nuacutemero 52 per Edicions Documenta Balear Palma 2010)

UN CA AL BALCOacute

Segurament el propietari el duragrave a passejar vint o trenta minuts

cada dia

Llavors li resten vint-i-tres hores i trenta minuts

per poder mirar la seva taula i el seu possible hoste

Na Maria la cambrera em du la pizza

Pizza Funghi Porcini

- Maria una mica de tabasco

bullk-k-k

PEUS

Forces els poemes violes els poemes

em va fer avinent la meva esposa

La meva regraveplica

En el dia de cada dia no hi ha temps per escriure Ara

eacutes temps de fer-ho

El meu ca lladra nespera els peus La veiumlna escorxa un

conill al corral

Mentides Excuses de mal pagador

Estic violant moltes coses

No nomeacutes els poemes

EN VENA

Tres amics dins un cotxe

Em vaig ficar el cotxe en vena

Els tres amb el cap fora

CANTAgraveVEM

EM DIVERTIEN

Vagraverem fer pana

Poemes de Sutzura 25 J o Martiacute Horts i Fuster moriacute als trenta-tres anys

SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

LA POESIA CONTEMPORAgraveNIA A LES BALEARS (I)

Bon dia i bona hora

En primer lloc permeteu-me agrair ben de cor la

convidada per aquesta xerrada d avui sobre la poesia

meacutes recent i actual a casa nostra La Universitat de

Lleida i molt especialment el vostre professor Joan

Ramon Veny i Mesquida soacuten els que ho han fet possishy

ble i no tenc meacutes que paraules de gratitud i estima per

poder compart ir aquests instants amb tots vosaltres

El que voldria es contagiar-vos la meva passioacute per

la poesia perograve com sempre passa d una manera subshy

ject iva Sobretot intentareacute acostar-vos al batec de cada

poema i nomeacutes transcriureacute aquells versos que a mi

m agraden que em transmeten emocions i sentiments

diversos que ens dibuixen paisatges amb solcs als

sementers o el besar suau de les ones quan moren a la

platja Potser l uacutenic megraverit que puc esgrimir eacutes haver

llegit poes ia Soacutec lector addic te i re incident

Magradar ia per tant poder seduir-vos i enganxar-

vos a aquest goig de les paraules amb ritmes i rimes

als seus sons i al seu bessoacute

Per aixograve la meva exposicioacute intentaragrave ser mengiacutevo-

la entremesclant aquells versos que m han cridat l ashy

tencioacute -i que desig mostrar per fer coacuterrer la veu dels

nostres poetes- amb fragments explicatius de tendegravenshy

cies generacions poegravetiques o llibres i publicacions

que cal tenir-hi esment Tambeacute si ens atenem a l epiacuteshy

graf La poesia contemporagravenia a les Balears eacutes per

fugir una vegada meacutes de tota casta de centralismes

Possiblement si pretengueacutes parlar uacutenicament de la

poesia a Mallorca seria meacutes senzill per a mi i per

ventura meacutes ric amb matisos aprofundint d una

forma meacutes acurada i amb els registres i exemples que

tenc meacutes a magrave Perograve no vull deixar de parlar de la poeshy

sia que s ha fet i de la que es fa ara a les illes germashy

nes de Menorca i Eivissa Com veureu nomeacutes ressenshy

yarem les primeres espases a meacutes d introduir alguna

veu novella que encara no sabem ben beacute si en un futur

fruitaragrave

Comenccedilam amb Eivissa Potser el poeta eivissenc

per excelmiddotlegravencia sigui M Vil langoacutemez (19132002)

Dell s ha dit que Les coincidegravencies entre algunes

caracteriacutestiques de lEscola Mallorquina i la poesia

de Villangoacutemez -com la temagravetica paisatgiacutestica la pulshy

critud linguumliacutestica i la preocupacioacute formal- han donat

peu a alguns criacutetics a adscriure el nostre poeta a lesshy

mentada Escola Es possible que aquelles caracteriacutesshy

tiques tinguin utilitat a lhora destablir les diferegravenshy

cies entre lactitud fundacional de lEscola

Mallorquina enfront dels poetes modernistes coetanis

en els quals predominen les preocupacions existenshy

cials o socials i la despreocupacioacute per la llengua i la

forma En canvi no semblen criteris vagravelids per a clashy

rificar la posicioacute descriptors com Villangoacutemez forshy

mats literagraveriament bastant despreacutes del triomf de lesshy

tegravetica noucentista (1) El 1989 rep el Premi d Honor

de les Lletres Catalanes i el 9 1 l editorial Co lumna

publica en tres volums les Obres Completes Versions

de poesia Del 1949 quan surt al carrer Elegies i paishy

satges dins el poema Canccediloacute de vesprada vegem-ne la

forccedila i la bellesa d aquest vers Voler limpossible

ens cal i no que mori el desig que -com a ressenya

curiosa- cal esmentar que el linguumlista Cosme Aguiloacute

amic de la famiacutelia Veny-Mesquida teacute gravats aquests

mateixos mots de Vil langoacutemez a la faccedilana de ca seva

alccedilada amb pedra de Santanyiacute Lobra de Vil langoacutemez

eacutes fecunda i no podem detallar-la fil per randa com

voldriacuteem De la seva aportacioacute assaborim l alegrave medishy

terrani i illenc quan escriu i entre ribera i ribera

amb un rosari partit dillots que treuen el pit resta

la mar presonera

Jean Serra nascut a l Alger el 1952 fill de pares

eivissencs exiliats eacutes un poeta d Eivissa amb tots els

drets No fareacute l exercici d enumerar la llarga trencafi-

la de les obres publicades per cada autor que citareacute

nomeacutes en veurem algunes De Serra del llibre Oberta

riba el tiacutetol sorgeix d un vers del mestre Vil langoacutemez

Com anomenar lombra des de loberta riba en

llegirem un fragment perograve abans recordem que

lombra eacutes la mort i la riba eacutes la vida(2)

Com degraveiem en feim un tast de Meditacioacute -en prosa

poegravetica- Es aquest Tanmateix m hauria agradat no

haver hagut de guerrejar No mhan complagut les

victograveries Ans el contrari he comptat amb tristesa les

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX 1 -

baixes i pegraverdues Mai no he humiliat als venccediluts

iQuin dret tenim a imposar els nostres costums i les

nostres lleis a altres pobles Als germagravenics els diem

bagraverbars nomeacutes perquegrave soacuten diferents No eacuterem

tambeacute nosaltres pagesos incultes abans daprendre

de Gregravecia

Tenia la idea de citar els poetes de manera cronoshy

logravegica partint de la seva data de naixenccedila i j a de bon

comenccedilament he romput aquest ordre per treure la

saga dels Mariacute tots a la vegada Desconec si tenen

parentiu entre ells perquegrave el seu primer llinatge eacutes

molt usual a Eivissa Aixiacute idograve hem de ressenyar

Antoni Mariacute (1944) Josep Mariacute (1948) Isidor Mariacute

(del 49) i Manel Mariacute (1975) Si parlam dIsidor s ha

de dir que de ben jove fou membre del grup musical

U C mostragrave les canccedilons tradicionals de lilla d Eivissa

i musicagrave poemes dels autors meacutes propers En el seu llishy

bre Enjogassats i dispersos (3) clou amb l apartat

Pansiments i penjaments (perquegrave com diu l autor

HO tenc la gosadia danomenar-los pensaments)

Veiem-ne aquest escandall

BODEGOacute

El sol eacutes un pa de pagegraves daurat

La lluna un formatge tendre

CONSOL

Lavantatge duna nit molt fosca

eacutes que ni tadones que hi ha nuacutevols

MONARQUIA

La meva sang blava eacutes la mar

Tancam el capiacutetol dels Mariacute amb en Manel ha

obtingut el Premi Miquel Agravengel Riera (1998) el

Premi Mallorca de Poesia 2005 i el Ciutat de Palma

Joan Alcover 2007 En aquest darrer l obra es titula

El Tagravelem i l autor ens apropa a un moacuten que rebutja

no perquegrave no lentengui sinoacute justament perquegrave lenshy

teacuten massa beacute (4)

Un altre punt a tenir en compte soacuten les edicions (en

paper i en agraveudio) que duu endavant la Fundacioacute A C A

(Agraverea de Creacioacute Acuacutestica) de Buacuteger (Mallorca) amb

l anual ll iurament del Solstici destiu que encetagrave el

1997 i encara continuen En un principi es dedicava

als joves poetes de les Illes Balears per a posteriorshy

ment abraccedilar als dels Paiumlsos Catalans Aquest apartat

potser interessi al vostre professor Joan Ramon Veny

i al seu colmiddot lega Jordi Male pel seu -i nostre i de tots-

Corpus Literari Digital que porten endavant amb

l laquoAula Magraverius Torresraquo perquegrave la fundacioacute A C A teacute la

colmiddotleccioacute Veu de Poeta que porta enregistrats a poetes

consagrats com el j a esmentat Mariagrave Villangoacutemez i

altres poetes mallorquins com Antoni Vidal Ferrando

Miquel Loacutepez Crespiacute o Biel Mesquida encara que

SLmiddotchp

aquest darrer nasqueacute circumstancialment a Castelloacute

de la Plana

Hauriacuteem d esmentar aixiacute mateix per cloure amb

els poetes eivissencs a Bartomeu Ribes Guasch el

qual hi neix l any 1959 i teacute varis llibres publicats

Guardonat amb el premi Vila de Martorell (2006) pel

recull Liacutenia de flotacioacute Es colmiddot laborador habitual de la

revista SEsclop Quadern cultural una publicacioacute de la

que en parlarem despreacutes

4e k

Abans d apropar-nos als poetes menorquins calshy

dria analitzar uns punts bagravesics perograve tambeacute alhora

necessaris Aixiacute idograve La poesia de les Balears malgrat

la precarietat i la minoritzacioacute a quegrave la llengua catashy

lana ha estat sotmesa a les nostres Illes ha estat

durant molt de temps la punta de llanccedila de la nostra

cultura i de les nostres lletres Aixiacute mateix ha esdeshy

vingut el gegravenere literari meacutes innovador i el meacutes pershy

meable als canvis i a lexperimentacioacute aquell en quegrave

shan assajat les provatures formals i temagravetiques meacutes

avanccedilades Hem dafegir-hi unes consideracions per

ampliar el que degraveiem ara Dues liacutenies estegravetiques conshy

tribuiumlren a la modernitzacioacute de la poesia de les

Balears Per un costat des dels inicis dels anys 50 el

conreu per part del grup de postguerra duna poesia

que pren com a model principal la generacioacute casteshy

llana del 27 tendra la seva continuiumltat durant els anys

60 i fins el 70 No sols seguiran aquest model els poeshy

tes dels anys 50 sinoacute que en bona mesura molts dels

autors meacutes joves tambeacute continuaran aquesta liacutenia

Per un altre costat laparicioacute del realisme histograveric de

la literatura compromesa contribuiragrave a precipitar la

desaparicioacute de lEscola Mallorquina La poesia metashy

fograverica i la poesia realista malgrat eacutesser en principi

antagograveniques coexistiran uns anys i fins i tot en uns

mateixos autors (5)

El nostre viatge poegravetic ens porta ara desplegant

veles -i amb lajut dels vents- fins a Ciutadella on

neix el 1952 Joan Francesc Loacutepez Casasnovas proshy

fessor de Llengua i Literatura i amb una considerable

tasca poliacutetica Ha publicat mitja dotzena de llibres de

poesia i eacutes tambeacute impulsor de la colmiddotleccioacute menorshy

quina laquoXibauraquo Dos anys despreacutes el 54 neix a Alaior

Pere Gomila del que ara en veim uns versos Es pershy

sistent la fosca com una estranya nosa com un

malson llarguiacutessim Es profunda la soledat com la

grapa feridora dun desamor irogravenic Soacuten agres les

paraules eixides de tantes boques el renec i les-

Juliacuteuumll - AgUacuteSt 2M0 Nuacutem 52 - egravepoca - Any flX

carni Eacutes difiacutecil la histograveria compresa en nosaltres

com una saviesa inabastable Soacuten rares les canshy

ccedilons i rar el bes amable luacuteltim repograves i lagravenim

Els versos continuen perograve hem d escapccedilar per parshy

lar de meacutes poetes en aquest cas de Ponccedil Pons (1954)

l autor menorquiacute meacutes guardonat i del que recordam el

seu escriviure mot que neix de la seva ploma per

lligar viure i escriure perquegrave l un i l altre com el resshy

pirar soacuten funcions elementals per a l escriptor Dels

premis obtinguts cal esmentar entre d al tres el Ciutat

de Palma amb el recull On sacaba el sender Jocs

Florals de Barcelona i Premi de la Criacutetica amb

Estigma el Carles Riba amb Salobre el Premi Alfons

el Magnagravenim amb Pessoanes o Nura premi Ramon

Llull de les Illes Balears i Premi de la Criacutetica 2007 a

meacutes de novelmiddotles t raduccions i fins i tot una recent

incursioacute al teatre (Lokus) De Nura assaborim unes

mostres agafades d aquiacute i d enllagrave sense cap ordre en

concret

La bondat i el perdoacute seacute que ens poden fer lliures

Crec que Deacuteu meacutes que encens el que vol eacutes justiacutecia

Les gavines silents espicassen metagravefores

Larenal es va omplint desquelets blancs de versos

Els meacutes grans pensaments encoratgen la vida

La millor teoria ha estat sempre la pragravectica

La tria podria continuar perquegrave l anyada eacutes abunshy

dant i de bon gra Com hem vist la temagravetica eacutes divershy

sa i de calat Els mots a meacutes de bells ens poden

ensenyar a pensar i a destriar camins Podem cloure

el tast amb aquest altre vers magniacutefic de Ponccedil Pons

Som allograve que llegim i tenim el que dam

De Menorca hem de mencionar Damiagrave Borragraves

(Maoacute 1957) i Francesc Florit i Nin (Ciutadella

1960) perograve abans volem citar 2002 una antologia de

joves poetes menorquins dels laquoQuaderns Xibauraquo i

que aquella edicioacute seleccioacute i prograveleg fou a cura d Agravenshy

gel Mifsud Ciscar i del j a ressenyat Joan Francesc

Loacutepez Casasnovas en la que hi t robam un grapat de

joves que ara deuen tenir una trentena d anys Del ls

Oacutescar Bagur Pau Janer i Biel Pons Pons inclosos

tambeacute a part d aquest nuacutem 10 de laquoXibauraquo als exemshy

plars de Solstici dEstiu de la Fundacioacute A C A que j a

haviacuteem esmentat Els altres integrants d aques ta antoshy

logia menorquina soacuten Guillem Alfocea Joel Bagur

Sergi Cleofeacute Clara Elorduy Siacutelvia Pons i Tomeu

Truyol

El jovent potser teacute les emocions meacutes arran de pell

Els qui anam sumant anys -massa de pressa- probashy

blement j a no tenim les alegries ni les tristors tan pro-

1 0 d e m a r ccedil d e 2 0 1 0 a T e s 1 7 O O h

U N I V E R S I T A T D E L L E I D A

Edifici del Rectorat - Placcedila de Viacutector SiuranaTT mdash Departament de Filologia Catalana i Comunicacioacute

S e m i n a r i A c a d egrave m i c (Aula 2 2 8 )

- ^ uuml i J i gt i i ^ ^ ^ ^ t t ^ ^ ~ t y uacute - CTVm v m raquo mdash gt-i- Grup dc Recerca

fundes El pas del temps posa una pagravetina encara que

j o em rebel Aixograve vos ho deia perquegrave ara veurem dos

breus poemes un de simpagravetic i divertit mentre que

l altre eacutes ben beacute romagraventic El primer eacutes de Siacutelvia Pons

titulat Poetes fantasma Es aquest Caminaven al

ritme de New York New York perquegrave feien versos i

els vam descobrir Ara caminen amb el cul estret al

ritme duna marxa El segon eacutes d Oscar Bagur i diu

aixiacute Quan plou de nit a la mar quan la mar plora de

nit les teves besades veacutenen i se n van i tornen i

patroacute del vaixell del desig solc la mar amb estels a

popa i a dalt

Joan Pomar Mir

Ponegravencia llegida a la Universitat de Lleida (10-111-2010)

Notes bibliogragravefiques

(I) Paraula de Poeta laquoColmiddotleccioacute Poetes Essencialsraquo nuacutem 15 -

M A R I Agrave VILLANGOacuteMEZ LLOBET - del prograveleg Lobra de Mariagrave

Villangoacutemez - signat per ISIDOK M A R Iacute (editat per la Conselleria

dEducacioacute i Cultura - Govern de les Illes Balears) 2001 (2)

Oberta Riba de JEAN SERRA - Poesia10 - Lleonard Muntaner Ed

2003 (3) Enjogassats i dispersos d I s i n o R M A R Iacute - Publicacions

de lAcadegravemia Can Sifre laquoColmiddotleccioacute lArgenteraraquo 2008 (4) El

tagravelem de M A N E L M A R Iacute Editorial Moll laquoColmiddotleccioacute Balengueraraquo

nuacutem 142 2008 (5) La poesia a les Balears al final del milmiddotlenni

antologia poegravetica a cura de PERE ROSSELLOacute BOVER - Edicions

Documenta Balear - laquoColmiddotleccioacute Magatzem Can Toniraquo 14 2003

Juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEscbp

1101

No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos

Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No

Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara

Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no

Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap

A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau

Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es

Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de

Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part

Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa

Un Dictador un President una Princesa o una

Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita

Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute

De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat

De la l a part de Deep bllie

26

BERNAT MUNAR

D e e p b l u E

V EL TALL )

Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana

Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa

Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant

El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses

Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo

Bernat Munar

De la segona part del llibre titulada

Suicidis i altres resurreccions ig

Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

ENTRE EL DOLOR I LA LLUM

Voldria agrair al professor i poeta Diego

Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute

del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que

un professor encomani la presentacioacute a

un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy

fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment

sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy

sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques

paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu

en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam

davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el

coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy

da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic

persona professor poeta

Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy

tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb

la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard

Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent

literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El

tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-

ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com

eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els

conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del

tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego

Sabiote

Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra

partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten

Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-

llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-

ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita

entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra

perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol

dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy

ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy

va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la

bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final

La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy

ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la

versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu

aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo

no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las

estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins

la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels

estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes

nous i savis

1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per

tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades

recorda entre daltres punts i de manera encertada la

importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra

de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre

del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix

perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una

debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar

linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor

en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor

eacutes la gratitud

La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i

vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he

creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy

taran cantant

Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels

propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve

que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-

nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta

no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy

gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa

Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

Diego Sabiote

Infantaragrave la nit

LLEONARD MUNTANER EDITOR

Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner

Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del

XX torna usar mots habituals que semblen nous com si

cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou

paraules com cor rosa agravenima terra

Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute

per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote

teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en

quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla

digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi

ho era una modesta abella Diego tracta els elements de

la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc

que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar

que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves

per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la

liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat

a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el

poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el

dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un

cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per

la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu

la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es

poden destruir les coses creades En els seus versos se

sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i

mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers

filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles

Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot

de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms

La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada

vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy

rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre

tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta

eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres

i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy

ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa

reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes

el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i

una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot

quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute

vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la

totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens

aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en

poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del

tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on

intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments

innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy

pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la

justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva

obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que

fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi

injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes

especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy

tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals

poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve

Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en

lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de

bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels

seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines

que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia

i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-

filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy

ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari

seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis

I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens

de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila

No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema

primordial de Giacomo Leopardi passem solitario

Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des

d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols

viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa

de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute

que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de

curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy

quegrave hi ha molt per fer

Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu

paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre

cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit

de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar

la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer

en esperanccedila

Lluiacutes Servera Sitjar

(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari

Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el

Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)

SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo

ANDREU VIDAL (1959-1998)

Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat

abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan

Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute

professional amb actituds poc participatives l embrioacute

dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy

nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy

bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys

quan el llibre va veure la llum Era lany 1977

El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy

tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor

crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de

poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel

Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute

ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant

molts anys

Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses

literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy

nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes

alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy

mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa

liacutenia com Cirlot

Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa

i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy

ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-

tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus

preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense

cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo

Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots

dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar

en llengua catalana especialment per als autors joves

Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy

sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun

llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren

amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en

tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo

es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels

tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem

Juliol - AgOSt 2M0

cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos

Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-

1 ANDREU VIDAL I SASTRE

rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica

i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy

neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic

Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de

poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica

amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava

posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a

vegades defensava la idea contragraveria que representava pel

pur plaer de la discussioacute i de la paraula

Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy

tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy

xos fins i tot els professionals com a delineant o en la

meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de

laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta

Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament

aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars

com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy

nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de

versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del

1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la

seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres

meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy

tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva

decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia

obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb

Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX

Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes

ANDREU VIDAL

NECROgravePSIA

Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo

com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem

sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo

Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy

cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy

mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels

dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy

pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al

gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves

Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot

l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i

Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la

llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T

S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre

liacutemit que la nostra possible manca de talent

La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu

Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia

Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir

d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem

haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar

Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la

correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas

no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem

acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i

cregraveiem en la vida i en la bellesa

Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan

va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es

perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca

Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes

vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy

cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir

una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar

luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc

(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy

breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia

posat de moda en el seu segon brot el que anomenen

poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy

gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy

pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy

mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres

vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy

tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves

oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar

inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi

laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy

ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues

Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell

les converses eren disputes contiacutenues i doloroses

Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen

estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell

pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy

cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim

llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder

xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu

paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell

va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut

complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no

volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau

Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy

templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i

altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen

Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor

Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots

superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave

soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy

tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes

densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy

cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per

la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy

culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy

balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com

tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en

desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al

traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra

equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan

Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu

Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si

Agravengel Terron

Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

CAMPOS EacuteS POESIA

Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy

figurar el primer cicle poegravetic i musical

CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy

tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar

paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy

cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy

sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de

cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy

ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy

nats de melodia progravepia

Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave

sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o

riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)

han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle

CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb

fermesa De totes maneres degut a la resposta

excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i

per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal

vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca

el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat

hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure

quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents

A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf

Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy

nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes

Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens

No crec que sigui necessari aprofundir en la seva

obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i

mostrat els seus versos o les seves proses Volem

ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir

cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar

Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy

jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu

propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos

d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos

fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les

de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del

mateix color de la mar i la negror de les cabotes les

parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre

que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de

bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells

poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del

Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal

Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-

Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La

bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent

unes acurades introduccions breus i concises amb una

veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les

paraules

Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria

Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-

a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions

de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem

observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre

de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia

adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es

dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del

CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves

de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de

Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy

ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los

amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy

litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara

meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave

Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-

tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el

certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de

millor poema musicat

Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del

cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave

Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis

gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy

cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria

Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-

tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez

(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix

i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus

inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues

guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina

Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy

ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments

fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i

amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i

Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la

que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca

Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos

que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per

Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns

Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-

soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave

Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i

Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades

per Glograveria Juliagrave

A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i

amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de

viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada

per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp

paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-

Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia

Fotografia Joan Pomar

tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines

o un tast de carn amb el farciment de les paraules de

Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona

Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren

obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel

Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de

cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el

cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una

excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam

d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos

brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes

dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins

afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy

trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb

l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-

lot callet i (sobretot escolta)

Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy

gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle

amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra

(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy

cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces

que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol

Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la

segona tendra i plena de colors dedicada a una jove

criatura nascuda recentment i que l ha fet pare

Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy

sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que

continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de

canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens

meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots

ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan

Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha

obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute

Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy

sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins

una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de

Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy

donats per a cada una de les edicions esmentades Els

altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a

SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy

bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en

diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat

bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar

entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor

de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un

recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres

Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual

dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer

I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I

larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy

queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari

parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy

donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy

pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy

gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren

escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave

Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge

permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la

terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda

magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels

meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits

Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig

llegir dos poemes inegravedits d un proper recull

Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS

EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy

ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy

ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una

quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy

tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny

ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas

expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot

imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus

propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy

da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets

el cel eacutes cel

Joan Pomar Mir

SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA

malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es

considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el

seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy

xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles

Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la

Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de

Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix

classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre

dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca

(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa

a la UIB

Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy

sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata

(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa

dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de

Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i

per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando

Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo

de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de

Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII

Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de

Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de

Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres

poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de

Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa

i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy

pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-

textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia

Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005

i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors

en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser

Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i

Cultura del Govern Balear

Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries

[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-

Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la

Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola

2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes

[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt

Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola

2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro

Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB

1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de

Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de

Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]

Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del

desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns

Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi

laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio

Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago

Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000

Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994

aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy

guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos

Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel

Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves

D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX

Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de

Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la

canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31

(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les

tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo

(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2

(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy

dics

Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis

[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu

mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II

Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute

em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril

2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de

prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]

Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave

Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser

aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i

del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions

celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae

revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de

lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses

Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics

de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44

(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute

mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet

Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb

Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)

Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia

poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols

amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid

Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia

del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb

Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere

Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002

R

juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp

Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar

aquest neacutes un

El Terreiro do Paco eacutes un escenari

on la quarta paret eacutes el Tejo

El Tejo que tant cantaren els poetes

el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren

aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori

tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal

mir aquest riu que comenccedila a morir

i no enyor els turons i serres desiguals

que alliacute en la pagravetria mia

he deixat o em deixen

No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres

aquesta placcedila maculi i cal que hi torni

i cal que fugi de lilla que es mor

i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres

lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural

No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament

de mar a mar

de sol a boira

de mort a set

de pagravetria a pagravetria

No hi ha pagravetria sense dol

no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam

perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal

i hi ha amors amb fam de llop

Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria

i de vegades del darrer amor

Hi torn sempre hi torn

Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Lelia doura

Gabriel de la S T Sampol

52

Sim hagrave lligares onde precisamos voltar

este eacute um deies

O Terreiro do Paco eacute um palco

onde a quarta parede eacute o Tejo

O Tejo que tanto cantaram os poetas

o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram

este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades

apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia

Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal

olho este riacuteo que comeccedila a morrer

e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais

que ali na pagravetria minha

deixei ou me deixam

Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres

esta praccedila acolhe-me e preciso voltar

e preciso fugir da ilha que morre

e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres

a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural

Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro

de mar a mar

de sol a neacutevoa

de morte a sede

de pagravetria a pagravetria

Nagraveo hagrave pagravetria sem luto

nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome

mas hagrave pagravetrias que doem mais

e hagrave amor com fome de lobo

Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria

e agraves vezes do ultimo amor

Volto cagrave volto sempre

Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia

Lelia doura

Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute

2 9ca bull Juliol - Agost 2010

MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a

Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la

Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010

Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari

poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy

ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat

Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)

amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de

Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy

da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo

Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)

En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls

darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy

rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres

Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics

del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute

amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M

Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en

Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors

En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques

de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb

els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy

nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute

catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova

2005)

Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan

Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel

Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy

plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)

Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana

(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut

Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de

Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall

editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy

ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy

trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-

tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)

I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de

l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover

Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga

casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB

I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i

Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB

(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)

Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a

les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta

Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del

diari Avui i a SEscbp

R

La consciegravencia de Viacutector Hugo

La consciegravencia de Victor Hugo eacutes

una composicioacute egravepica de seixanta-

vuit versos alexandrins inclosa en la

segona part (DEva a Jesuacutes) del

primer volum de La llegenda dels

segles obra que sinscriu en el gust

per l orientalisme i per les egravepoques

remotes de les cultures antigues que

tant agradaven als romagraventics El

poema evoca el crim de Caiacuten i el

sentiment de culpabilitat que el pershy

segueix arreu agravedhuc dins la tomba

Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del

Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un

rapte denveja mata el seu germagrave

Abel i doacutena entrada a la primera

mort violenta a la terra Caiacuten estig-

matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy

demnat a viure fugitiu i errant

Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy

gar-se de la mirada omnipresent del

Totpoderoacutes Encara que Victor

Hugo fidel al text biacuteblic parteix del

cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida

enfila amb gran mestria narrativa el

perfil psicologravegic i els sentiments de

perseguit que acoren aquest persoshy

natge miacutetic el qual no sols fuig de la

mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy

sador sinoacute sobretot de la progravepia

consciegravencia dhaver fet el mal pershy

quegrave el protagonista no pot fugir dell

mateix ni dels seus remordiments

Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy

cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy

ca que el criminal no estagrave irremeiashy

blement perdut sinoacute que conscient

dels seus actes pot aspirar al perdoacute

En aquest univers miacutetic el mal ve

representat per tot allograve que oprimeix

l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute

consciegravencia de ser mal Victor Hugo

com a pintor de les emocions meacutes

intenses de l home enfoca des

duna perspectiva humana i espirishy

tual el terror del fugitiu -que no

troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent

de la seva agravenima- i la pietat de la

seva famiacutelia que l acompanya en

un afany de trobar-li una mica de

conhort

Daltra banda tambeacute assistim a

la construccioacute de la primera ciutat la

llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy

mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el

creixement i el progreacutes material que

no sempre anagrave acompanyat del proshy

greacutes moral i espiritual tan anhelat

pels romagraventics

La llegenda dels segles eacutes una

llarga epopeia repartida en dos

volums de caire filosogravefic i humagrave El

primer aplec de poemes egravepics que

configura La llegenda dels segles va

veure la llum el setembre de 1859

En aquesta obra Victor Hugo es proshy

posava retratar l evolucioacute de l home

des dels inicis de la creacioacute fins a

l era contemporagravenia en ple

Romanticisme Lautor francegraves amb

la voluntat de completar aquestes

evocacions miacutetiques multiplicagrave

Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

M A R T I C A N Y E L L E S eacutes

el nom artiacutestic amb el que signa les

seves obres plagravestiques Antoni Martiacute

i Canyelles el qual va neacuteixer lany

1935 a Binissalem (Mallorca)

Marticanyelles es va forshy

mar artiacutesticament - des de 1960 - a

lInstitut Parramon de Barcelona a

l Escola dArts i Oficis de Palma i

I Escuela Llibre del Mediterragraveneo

(sota la direccioacute de Xim Torrents)

Lany 1975 Marticanyelles

vagrave ser guardonat amb el premi de

dibuix Picarol (1) en el que tornagrave

a participar-hi en 1976 1977 1979

1983 1989 i 1991

Marticanyelles ha mostrat

la seva obra pictograverica en exposicions

colmiddotlectives va participar en la de la

sala Roch Minueacute (Palma 1977) i en

la dEsglai Art (1992) i aixiacute mateix

n ha fetes dindividuals Espirafocs

dInca (1980) Roch Minueacute (1981)

Esglai Art92 (1992) al Claustre de

Sant Antoniet de Palma (1999) en

el Rentador des Jonquet (Palma

1999) a les Galeries Cunium (Inca

2000) Cafegrave Mercantil (Inca (2001)

Rosas Art Gallery (Palma 2001)

Marticanyelles participagrave en

els certagravemens de Felanitx (1976)

dAndratx (1978) Calviagrave (1978)

Santa Maria del Camiacute (1982) i en el

de la Fundacioacute Barceloacute (1991)

R (I) Josep Costa Ferrer (1876-1971)

conegut amb el malnom de Picarol fou

un excelmiddotlent dibuixant eivissenc qui va

ilmiddotlustrar les pagravegines de La Campana de

Gragravecia i LEsquella de la Torratxa i altres

revistes catalanes fou el creador duna

galeria dart a Palma (Galeries Costa) Hi

ha una biografia de Picarol escrita per

Sonya Torres Planells [fou publicada per

Ed laquoRes Puacuteblica Edicionsraquo Eivissa 20011

Juliol - Agost 2010 Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any SEscbp

LARA (Julie Christie)

Si j o fos Lara amiga un poeta romagraventic

com aquells de Pariacutes que a una pobra mansarda

es morien d amor a la llum d una espelma

t escr iur ia de nit sospirant un poema

ple d enyor com aquest i al final convenccedilut

que eacutes absurd i ridiacutecul que no hi ha futur

em pegaria un tir enamorat al cor

i abans de tancar els ulls tot ple de sang ferit

mortalment de tendresa diria el teu nom

fent un gest teatral amb una agraveria de Gluck

perograve trob que eacutes millor que t est imi en secret

i deixem que els anys passin amb el teu retrat

sempre j ove penjat just davant d on escric

Em conform amb saber que existeixes que hi ets

que la lluna que veig eacutes la lluna que et veu

M eacute s igual si eacutes un altre qui besa els teus pits

o qui teacute el privilegi de fer-te l amor

Jo si puc parlar amb tu i que mexpl iquis com va

com estagraves o quegrave sents j a soacutec al paradiacutes

N o t a m a g que a vegades et mir de reuumlll

i voldria abraccedilar-te cremat de desig

perograve seacute que seriosa i honesta com ets

trobaries que accedilograve no eacutes legal ni estagrave beacute

Si j o fos un poeta romagraventic el moacuten

sense tu no tindria interegraves ni sentit

perograve seacute que val meacutes agrair la gran sort

de poder imaginar-me que anam pel camp junts

o ens besam a una platja on nedam de nit nus

Aixiacute lliure del corc rutinari del temps

que refreda passions passional et puc fer

a la llum d una espelma poemes d amor

menorquins com aquest que esborrany desvalgut

perquegrave soacutec el poeta romagraventic del tir

en el cor que sospira per tu i ple d enyor

en tu estima feliccedil Lara totes les dones

Ponccedil Pons

(Inegravedit)

SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX

5

Juliol - Agost 2010

QQ U 0

e o

oo o o cs

JS

0

R

a

s

o

M i q u e l B r u n e t A U g l S a a i u

J o i t p Cou B a r d o l e t ^

Miquel R i w r a Bagur

copy I Damiagrave J t a n t ^^mjjagrave^m^

^ J M I I M i r oacute

Fragment del capiacutetol dedicat al pintor Joan Roca Fuster Obra -amb prograveleg de Lluiacutes Maicas-publicada dins la colmiddotleccioacute laquoMenjaventsraquo [nuacutem 47] per Ed Documenta Balear (Palma 2003)

[] Fou a mitjan anys seixanta quan Joan Roca Fuster irrompeacute en el moacuten de lart amb premis diversos i exposicions a Palma la Peniacutensula Londres els Estats Units Franccedila i Begravelgica La criacutetica meacutes afinada detectagrave en la seva obra el segell inconshyfusible dels creadors autegraventics Daquells qui creuen en allograve que fan Sarrengleragrave dentrada en el moviment de la nova figuracioacute creant amb els seus quadres uns clishymes i unes atmosferes de procedegravencies oniacuteriques poetitzades o literaturitzades fins a un cert punt al voltant de figures sempre condolgudes angoixades solitagraveries malenshyconioses entristides per una hiperestegravesia La crispacioacute de la sensibilitat etcegravetera Amb tegravecnica arrelada dins els fegravertils sembrats del barroquisme les imatges es detushyren estagravetiques Per immortalitzar-les el pintor vol que ens suggereixin un treball dintrospeccioacute malda per traslladar-nos la progravepia subjectivitat enriquida pel lirisme si no era ja tan personal Fa una pintura que actua a manera de metagravefora de lolor duna flor mortuograveria recuperada des del fons del pou dels records duna llunyana infagravencia Adolorida Aigua obscura i profunda

Les teles den Roca Fuster soacuten una font continua de suggeriments desordenats que en lenumeracioacute caogravetica dels seus continguts - gragravecies Dagravemaso Alonso - em fan rememorar roses marcides Dante Gabriele Rossetti i la Beata Beatrix una pagravegina de Carme Riera on es decreta lamor impossible versos de poetes romagraventics o simboshylistes que varen morir joves fregar de sedes i de guipurs randes de macetes lalfa-beguera al voltant de la Mare de Deacuteu dAgost les putes meacutes estilitzades de Boticelli

Jaume Pomar

Nuacutem 52 -11 egravepoca - Any IX SEsfffop

prosogravedia

ressuscita tot el fetitxisme superat vianshy

des seves les hi posa cadascuacute

i l accepcioacute recta hi ha parat forquilla en

logos metaparadoxal diu

que vol dir comparegraveixer-hi per malshy

dar quegrave amb disgregacioacute persistent

corda lligada al

caramull de caixes d a ram i

de ferro encastades

a les de meacutes amunt

i embol icades amb un

teixit de sac exageradament

gruixut l api lament va ser hissat

i demagrave seragrave un altre dia

jac tan ci oacutes em pen yo rat

armadura sagrada de la sintaxi

retroagravegores i agravegores ales ciutadagrave

de la defenestracioacute com a

contradiccions jeure a les totes

la sospita eacutes el rec borrombori i

nord privats d imatshy

ges de les fronteres dissecacioacute

d aquestes facilitats gragraveshy

cies a un estil fixacioacute

d esquena filada de malpensat

botiacute d un filibuster amb

prestigi altiacutessim

va morir

ben ennoblit

pel que fa a la sireshy

na escatxigada

de lasciacutevia i unes

senyoretes

que veacutenen i

remenen aixiacute

de costat

malament rai

l arrogagravencia

de la creu

de la moneda

Carles Hac Mor

(Inegravedits)

Escbp Nuacutem 52-H ipoca-AiumlPf IX ]uM bull Agoamp zmo

7

Joan amp Pedroacute s AGITARI

ES TALLER

CANVI DOLI

ESPECIALISTES EN FRENS

CAgraveRREGUES DAIRE CONDICIONAT

POSTA A PUNT DE MOTOR

EQUILIBRATS IPNEMAgrave UTICS

FRENOgraveMETRE (ITV)

LI PASSAM LA ITV

SENSE CITA PREgraveVIA

Telegravefon i fax 971 75 53 65

Cl General Riera mim 28 baixos

07003 Palma

Servei de carretera 24 hores

telegravefon 971 47 15 38

www comercialmallorca com

I renta-cotxes

Al vostre servei sempre

- Neteja personalitzada i completa - Sistema ecologravegic i antiretxades

Ens trobareu a

AUTORENTAT Joan amp Pedroacute

Carrer Bartomeu Pou nuacutem 50 - 07003 Palma

telegravefon 971 - 75 53 65

Llibreria especialitzada en poesia

www llibreriasagitari com

Entri a la nostra web i conegui els serveis que posant a labast dels interessats en Poesia i Literatura

- Llistat per autors o tiacutetols - Llistat de novetats i

incorporacions ai nostre fons - Informacioacute telefogravenica

971 73 06 08 - Informacioacute i comandes per fax

971 28 33 88 - Informacioacute i comandes per

correu electrogravenic

xabrahamteleline es

Servei de venda amb lliurement contra reemborsament

Servei de recerca de tiacutetols de qualsevol especialitat

Carrer de Joan Miroacute 62 07015 Palma de Mallorca

Pagraverquing a 50 metres

I

Juliol - Agost zoio Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX fifscbp

Pere Perelloacute fotografia Joan

Palma 2242010

salenguera EDITORIAL MOU

p e r e P e r e l l oacute i N o m d e d eacute u

p o l t r e ( s ) premi ciutat de palma Joan Alcover 2009

Eacute N G U E R A

laquomori]

RitlOUj

horses

coming in all directions

white shining siver studs with thev noses in flames

Patti Smilli

Apunts de poegravetica

Ninguacute no testimonia pel testimoni

Paul Celan

La violegravencia encapccedilala la bellesa

Agravengel Terron

Recercant

La confessioacute

El poema esdeveacute

Violegravencia

Obscura inquisicioacute

Al bell testimoni

De la llum

La paraula torturada

-No la tortuosa-

Sobre el poltre de tortura

De versificacioacute

No la paraula que diu

Aquest moacuten que el temps ja escriu

A la pell i a la memograveria

Ans la paraula que Es diu

Que sinscriu

Com a lagravembit de la llum

On tot esdeveacute visible

Tangible

I transformable

Recercant

La confessioacute

El poema esdeveacute

Violegravencia

Perquegrave el testimoni canti

La seva antiga raoacute

Pere Perelloacute i Nomdedeacuteu

SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

V entrevista x Pau Vadell

Ester

Xargay

Sovint quan faig poemes megravetrics em ve al cap una tonada per cantar-los Ester Xargay fotografies Pau Vadel

Eacutes molt complicat demanar-te quegrave has publicat Aixiacute doncs quegrave et fa falta publicar

Doncs no eacutes gaire complicat

saber que he publicat tot plegat soacuten

uns quants llibres de poemes algushy

nes plaquettes i un munt de texts

sobre art esparsos en catagravelegs diaris

i revistes I pel que fa al que em falta

per publicar doncs espero que pugui

anar editant llibres de poemes com

he fet fins ara I val a dir que mashy

gradaria molt embrancar-me en fer

un llibre-joc electrogravenic interactiu en

la liacutenia del Salflorvatge -que es pot

llegir per les dues bandes- i del qual

vaig poder fer una petita versioacute elecshy

trogravenica simple que es pot penjar a

Internet Perograve el llibre que imagino

soacuten paraules majors ja que implica

treballar amb un programador inforshy

magravetic i un munt detcegraveteres com ara

els econogravemics que ho fan gairebeacute -

no perdem lesperanccedila- inabastable

Quin vincle hi ha entre la poeshysia i la vida

Doncs com que cada mot

expressa per si sol la seva represenshy

tacioacute linguumliacutestica del moacuten si verbalitshy

zem i conjuguem els mots aquests -

tal com indica el propi mot- implishy

cats en conjugar-se engendren l esshy

criptura de la vida

Fa temps que durant els recitals de poemes tambeacute cantes Ara sha posat de moda Es un pas posterior a la rapsogravedia

Siacute la Catalina Girona en diu xar-

gaiejarl El fet de cantar em ve de

petita de lescola de la Franccedila dels

anys 6070 on anava Un dels deures

que ens donaven era posar tonades

als poemes que estudiagravevem Sovint

quan faig poemes megravetrics em ve al

cap una tonada per cantar-los Al

comenccedilament els cantava a Carles

i ell em va insistir molt que els havia

de cantar en puacuteblic Daltra banda

reivindico el fet de que tothom sap i

pot cantar o entonar Abans es feia

molt I haig de dir que moltes vegashy

des al final dun recital mhan vinshy

gut a saludar persones que mho

confirmen -Siacute que eacutes cert aixograve que

tothom cantava I jo encara canto

fins i tot segons com quan vaig pel

carrer Em diuen

Juntament amb en Carles Hac

Mor heu potenciat un tipus de poeshysia que es veu poc en els circuits convencionals De quegrave va la cosa

Hem potenciat la poesia que ens

interessa diguem que eacutes una mena

de concepcioacute meacutes experimental de

la literatura Es una poesia que nega

el jo la representacioacute i el sentit per

tal de treure aquest llast al text i allishy

berar-lo de tota menes dimposta-

cions Aixograve suposa el fet de convershy

tir lescrit en un objecte linguumliacutestic

lautreamonianament textual El

sentit hi apareix com a recerca en

un proceacutes obert pel mateix acte d esshy

criptura meacutes que no pas com a punt

de partida o origen de lacte de creshy

acioacute Aixiacute eacutes com ho raona Ricard

Ripoll el traductor de Lautreacuteamont

al catalagrave

Heu portat aquesta poesia a molts llocs fora de Catalunya

Siacute hem anat a Franccedila Alemanya

Itagravelia i darrerament a Ucraiumlna perograve

cal dir que aquesta poesia sarrela en

la tradicioacute de les avantguardes que

ha donat fruit a molts corrents literashy

ris i moltes menes dexperimentashy

cions I el fet que aquiacute tingueacutessim la

juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX SEscbp

dictadura franquista fins ben entrats els anys setanta no

va deixar reeixir la petja de les avantguardes Tot i que

Joan Brossa i ben pocs meacutes siacute que ho van fer

Hi ha una avantguarda poegravetica en els Paiumlsos Catalans Es nomeacutes una ressonagravencia de la dels anys 60

Tal com planteges la pregunta suposo que quan dius avantguarda poegravetica vols dir experimentacioacute

Penso que cal insistir en que les avantguardes nomeacutes soacuten les dels segle passat el dadaisme i tot el que se n deriva fins a lart conceptual i el seu equivalent literari que seria el textualisme dels anys 60 i 70 I justament tocant a aixograve ara mateix mestic preparant una ponegravenshycia per a la presentacioacute del llibre La revolucioacute com a orishy

gen de lescriptura de Carles Hac Mor i lescriptura de

Carles Hac Mor com a origen de la revolucioacute que acaba de publicar Jordi Marrugat un jove historiador de la liteshyratura que lencerta com ninguacute ho ha fet fins ara alhora de tractar la megravedula de lescriptura de Carles Hac Mor I justament en relacioacute al que et responc ara en Marrugat diu aixograve basant-se en un text d Hac Mor que ja ho posa sobre la taula

El concepte davantguarda implica eacutes clar que tothom avanccedila en el temps cap a una mateixa direccioacute Al davant daquest tothom hi ha un grup meacutes avanccedilat que eacutes l avantguarda Aquesta concepcioacute moderna del temps desapareix tot seguit despreacutes del textualisme ja no savanccedila endavant i per tant ja no hi ha avantguarda possible cadascuacute va a la seva cap laquoendavant o cap a un costat o cap enrereraquo i doncs poden haver-hi moltes avantguardes cosa que converteix en vacu el concepte davantguarda Aquesta eacutes una de les diferegravencies essenshycials entre la modernitat -quan encara hi havia grans relats generadors d una consciegravencia d egravepoca compartida-i la postmodernitat -quan shan diluiumlt nocions com esperit d egravepoca o consciegravencia d egravepoca vinculades a certs relats que permetien a la humanitat autorepresen-tar-se com un conjunt que avanccedilava unitagraveriament vers un futur daurat

La relacioacute de la poesia i de laudiovisual que fas estagrave relacionat amb la teva vida laboral

Si quan dius laboral vols dir crematiacutestica -o cremArtiacutestica- com li dic jo doncs no Costa molt perograve sempre he intentat viure treballant exclusivament amb el que minteressa i magrada El treball audiovisual fet lliurement tal i com jo el conreo mapassiona perquegrave ens obre les portes a un llenguatge de dimensioacute sinestegrave-sica que se suma al llenguatge purament literari Treballar en viacutedeo o en suport informagravetic permet a l esshycriptor de conjugar el text amb els llenguatges visual i sonor els quals requereixen unes altres eines de composhysicioacute i obliguen a dissenyar muntar tractar i programar entre moltes altres coses I dalguna manera el que

Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

intento eacutes que tot plegat sumeixi la meva escriptura en

un enrenou de tegravecniques i destegravetiques progravepies daltres

camps immersioacute de la qual ben segur que no en sortireacute

il lesa sinoacute que en quedareacute tocada per sempre amb atacs

esquizofregravenics amb els quals espero poder descobrir tot

un altre plantejament de lobra

Creus que la poliacutetica cultural que es fa actualment eacutes ladequada

En relacioacute a aixograve tinc un poema que comenccedila aixiacute i

que em pot servir de resposta si meacutes no per evadir-la

La poliacutetica eacutes per lart el brogit del ciutadagrave a lestudi de

lartista dirigit a ocupar-se dallograve sentit al seu estudi ocushy

pat per convencions que preocupen la cultura que fa art

per compromiacutes contra lofensiva de la cultura que fa

inofensives les convencions de la poliacutetica que dirigeix la

cultura que compromet lartista i que ocupa el lloc de

lart a lestudi de lartista ( )

On eacutes el centre i on la perifegraveria

Sempre he pensat que aixograve del centre i la perifegraveria era

una mica com el discurs sobre el sexe dels agravengels Per

sort ara amb Internet aquesta discussioacute queda gairebeacute

obsoleta En el fons un es desplaccedila cap a on van els seus

interessos vitals siguin quines siguin les prioritats de

cadascuacute Quan vols alguna cosa de debograve ja ets al centre

daquesta

Quin dels projectes que has fet tha engrescat meacutes

Mapassiona i mobsessiona qualsevol cosa que

emprenc Hi poso en tot sempre el mateix grau d emshy

penta Es com si t hagueacutes de respondre quin dels meus

fills mest imo meacutes Tots conformen una famiacutelia I

diguem que luacuteltim arribat eacutes el que teacute meacutes atencions

Ara mateix minteressa molt treballar la imatge en direcshy

te i combinar-la mitjanccedilant una conneccioacute telemagravetica

amb altres espais simultanis eacutes com dotar les coses del

do dubiquiumltat

Aixograve de treballar sempre amb pintors

Siacute magrada de colmiddotlaborar amb muacutesics i amb artisshy

tes en general -que sovint no soacuten pintors- ho trobo molt

enriquidor Aixograve permet dendinsar-se en altres camps

que sempre eixamplen el teu propi llenguatge

Perquegrave els catalans sempre ens sentim menystin-guts

Crec que aixograve eacutes un togravepic Hi ha els catalans que se

senten menystinguts i els catalans que tenen coll avall

que ho tenen tot pagat vagin on vagin Jo particularment

no he sentit mai ni per un sol moment aquest menysshy

preu ni tant sols a Franccedila on he viscut com a filla d imshy

migrants catalans fins gairebeacute els divuit anys

En quins projectes treballes en aquests moments

Tinc diversos fronts oberts Pel que fa a llibres un canccediloner i un llibre de poemes que ara com ara eacutes diu El cos del text I pel que fa a lart doncs em porta de cap una obra que vull fer amb un robot aspiradora dashyquests rodons que netegen sols perograve no trobo la manera de tenir-ne un per poder fer la instalmiddotlacioacute de viacutedeo que tinc esbossada i que es diragrave No menys eacutes de meacutes parashyfrasejant -amb un joc pervers- el menys eacutes meacutes de Mies van der Rohe I tambeacute vaig al darrere de poder fer un recital audiovisual amb el do dubiquumlitat que t explishycava meacutes amunt bo i fusionant dos escenaris Un esceshynari podria ser a Palma per exemple i l altre a Barcelona Thi apuntes

Fet quan vulguis ho fem

Pau Vadell i Vallbona

Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Eschp

A D Eacute U TEMPS MODERNSI

THE END

t e m p s m o d e r n s t papers de cinema n

Catalina Aguiloacute Magdalena Aguiloacute Enric Alberic Miquel Alenyagrave Pere

Alberoacute Joan Andreu Ramon Bassa i Martiacuten Joan Bover Magdalena

Brotons Miquel Cardell Camilo J Cela Conde David Desola F J Diacuteaz

de Castro Pere Estelrich Joan Estrany Carles Cabrera Agravengela Coronado

Carles Fabregat Meritxell Farreacute Joan Ferrer Miserol Antoni Figuera Guillem

Fiol Xavier Flores Miquel S Font Josep Franco Ramon Freixas Rafel

Gallego Domegravenec Garcies Gabriel Genovart Elsa Gonzalez Hagravezael

Gonzalez Reynaldo Gonzalez Romagrave Gubern Joseacute Luis Gueacuterin Damiagrave

Huguet Francisco Jimeacutenez Xavier Jimeacutenez Eduardo Jordagrave Claudio

Klynhout Fernando Lara Miquel Loacutepez Crespi Joseacute Carlos Llop Xicu

Lluy Emili Manzano Jorge Martiacute Octavi Martiacute Ignacio Martiacuten Martiacute

Martorell Javier Matesanz JA Mendiola Fernando Merino Joseacute Enrique

Monterde Franciscagrave Niell Joan Obrador Antoni Oliver Jos Oliver Elena

Ortega Miquel Pasqual Senel Paz Sergio Pitol Antogravenia Pizagrave Sebastieacuten

Planas Jaume Pomar Juacutelia Pons Pere Antoni Pons Sergio Ramiacuterez Inaki

Revesado Ernest Riera Miquel Roca Toni Roca Josep C Romaguera

Josep J Rosselloacute Francesc M Rotger Jeroni Salom Jaume Salvagrave Fco

J Sagravechez Cuenca Joseacute Luis Sagravenchez Noriega Sebastiagrave Sansoacute Manel-

Claudi Santos Miquel Sbert Antoni Serra Antoni Maria Thomas Joseacute

Tirado Joan Tortellagrave Matiacuteas Valleacutes Jaume Vidal Jordi Vidal Luce Vigo

WObra Social SA NOSTRA Caiia oe Balears

T emps Moderns ha tancat les portes en la seva versioacute impresa Al llarg duna trajecshy

tograveria editorial de setze anys sota la direcshy

cioacute de Jaume Vidal shan publicat 158

nuacutemeros de Temps Moderns Papers de cinema revista

editada por laquoSa Nostraraquo En aquest periacuteode Temps

Moderns ha comptat amb quasi un centenar de colmiddotlaboshy

radors i entre tantes de signatures no hi mancaren les de

reconeguts criacutetics com Roman Gubern Enric Alberich

ni les daltres escriptors de projeccioacute internacional com

Reynaldo Gonzalez Sergio Pitol i Sergio Ramiacuterez

Jaume Vidal recordava que la publicacioacute va neacuteixer

lligada a les projeccions cinematogragravefiques setmanals

que es feien en el Centre de Cultura del carrer Concepcioacute

de Palma En el centre cultural de laquoSa Nostraraquo shan

pogut seguir interessants cicles dedicats als Lumieacutere

Chaplin Jean Vigo Ford Griffith Renoir Hawks i

Huston entre molts altres dedicats a grans directors del

setegrave art Vidal rememorava la bona acollida que tengueacute

aquella activitat cinematogragravefica per part del puacuteblic

jove que potser veia per primera vegada cinema clagravessic

en blanc i negre i per les persones meacutes grans que recorshy

daven aquelles pelmiddotliacutecules que havien vist en la seva

joventut i tambeacute per les de mitjana edat que podien

gaudir de la visioacute de films en una gran pantalla que tal

vegada nomeacutes havien pogut veure per televisioacute

Temps Moderns incloiumla articles de fons i algunes

segraveries monogragravefiques com les dedicades als comenccedilashy

ments de la induacutestria cinematogragravefica a Mallorca i compshy

tagrave amb algunes aportacions importants com -ho recorshydava Jaume Vidal- la de J A Mendiola el qual descoshybriacute lantiga pelmiddotliacutecula mallorquina El secreto de lapedri-

za I -ja en la darrera egravepoca- el cinema fet a lIlla ha ocupat bona part dels seus continguts Mallorca compta amb llaquoArxiu del So i de la Imatgeraquo perograve degut a la manca de pressupost no es pot dir que sigui una filmoshyteca en el sentit meacutes ampli del terme De fet quant a proshyjeccions Temps Moderns Papers de cinema ha exercit la funcioacute que meacutes tost correspondria a una filmoteca perograve -com afirmava Jaume Vidal- la salvaguarda del patrimoni la investigacioacute i la proteccioacute de la produccioacute cinematogragravefica progravepia els ha excedit De les vuit pagravegishynes inicials Temps Moderns havia arribat a ser una publicacioacute de setanta-quatre pagravegines amb un tiratge de 1500 exemplars en cada edicioacute que es distribuiumla per Mallorca i en les universitats catalanes i a Madrid Jaume Vidal -en una entrevista a la premsa local en quegrave agraiumla la colmiddotlaboracioacute de tots els que hi havien particishypat- comentava el recent tancament de la revista en forshymat paper i anunciava una nova etapa en quegrave -segons deia fidels al nom de la capccedilalera de la revista soptaragrave pel format digital- tambeacute manifestagrave que es sentia orgushylloacutes d haver mantingut luacutenica publicacioacute dedicada al cinema i feta en catalagrave que ha tengut tan llarga vida i que ha cobert una fructiacutefera etapa que ara es tanca amb el darrer nuacutemero (158) i leditorial (Mourir daimer) que posa final a una egravepoca i com es diu a la contraportada de Temps Moderns Papers de cinema eacutes T H E E N D

Nuacutem sectz -11 egravepoca - Any Juliol - Agost 2010 R

SUTZURA 25 L A BRUTOR INTERIOR

COM A QUALITAT ESTEgraveTICA DEL POEMA

SUTZURA 25 Miquel Agravengel Mas

mm

i V i bull bull

Adesiara la poesia

deu al poeta que un

esclat vital s hagi

traduiumlt en versos

on dipositar la brutor que ens

acompanya com un llast incogravemoshy

de de vegades per a tota una vida

Aquest eacutes el cas del poemari de

Miquel Agravengel Mas Sutzura 25

Latractiu del tiacutetol es basa en la

recerca de lexcelsitud del vocable

buscada intencionadament per part

del poeta car en aquesta recerca es

fonamenta el principi estegravetic de la

poesia El lector queda sorpregraves per

la combinacioacute de la paraula i el

nombre talment com si fos un desshy

cobriment una troballa legravexica que

ens introduiragrave a un moacuten nou el de

Miquel Agravengel Mas Els poemes de

tiacutetol breu i entenedor copsen la

mirada daquest mestre amb estushy

dis de doctorat en una demostracioacute

de moderna observacioacute del moacuten que ens envolta de

vegades sense sortir de la Mallorca turiacutestica on ens desshy

criu per exemple la sograverdida mort d un estranger al

poema Paco nom que doacutena el tiacutetol al poema recrea

una atmosfera agredolccedila car un suiumlcidi es produeix menshy

tre sona alegrament Paco de Lucia i el narrador confessa

Nomeacutes seacute que les almiddotlotes segueixen jugant a volei-

bor Tambeacute les histograveries personals en les quals hi apareishy

xen amics i familiars conformen el gruix del poemari

Poemes de calfred final com el que du per tiacutetol En

vena on el narrador sidentifica amb lamic desapareshy

gut amb luacutes de la primera persona Jo Martiacute Horts i

Fuster moriacute als trenta-tres anys Lesclat produiumlt per la

mort propera es transforma en leclosioacute del poema

Rafel el primer poemari de Sebastiagrave Alzamora tambeacute

sorgiacute d una situacioacute vital semblant el traspagraves dun amic

i lefecte (tambeacute a la criacutetica literagraveria) va ser que shavia

arribat a una sinceritat compositiva que fins i tot a hores

dara ha estat difiacutecil de superar fins i tot per part del

propi autor

Al marge que la motivacioacute en lescriptura sigui proshy

duiumlda per un fet vital (no oblidem que la literatura eacutes la

vida i a linversa) eacutes l autoexigegravencia de lautor que el

duragrave a caminar pels llindars de la qualitat del poema

Miquel Agravengel Mas en una peccedila de cagraverrega erogravetica notashy

ble narra Pots riure tot el que vulguis ja hi arribaragraves i

segurament si ets honest aniragraves a les meves l escripshy

tura honesta fa que el poema guanyi en intensitat i augshy

menti la seva tensioacute dramagravetica Creu essencial dir la

veritat i la veritat meacutes ancorada

perograve no hem doblidar que a la poeshy

sia moderna amb el pes de l hipograveshy

crita lector baudeleriagrave i la nocioacute de

poeta com a fingidor de Fernando

Pessoa l autor tambeacute es veuragrave oblishy

gat per militagravencia poegravetica a dir allograve

que eacutes ver perograve sense evidentshy

ment dir Vestricta veritat per

deixar una escletxa a la ficcioacute del

poema

A Carreteres secundagraveries un

tiacutetol que ens pot recordar On the

road de Keruack com a altres poeshy

mes hi apareix el cotxe a manera

de motiu poegravetic (Tres amics dins

un cotxe vaig cap al cotxe un

megane 1500d c i mirarendashy

vant controlar el cotxe un

Donett Zedel de 1908 un seat

panda) la carretera com a teloacute

de fons la vida com a trajecte

sempre la situacioacute de moviment la

fugida amb amics o sol El poeta crea un siacutembol que teacute

molt a veure amb una situacioacute escegravenica i temporal que

succeeix ragravepidament i de la que el protagonista no teacute el

control suficient sobre els aconteixements i tampoc

sobre la consciegravencia dels fets aixiacute el punt de vista del

narrador interveacute uacutenicament com a testimoni dels fets i

brinda al lector la possibilitat dinterpretar-los

Ja hem dit que lhonestedat encertadament tambeacute

forma part de la poegravetica que presenta Miquel Agravengel Mas

aquesta sinceritat queda palesa en les reflexions metali-

teragraveries tema marcadament posmodern Aixiacute ho enteshy

nem en axiomes tan contundents com Forces els poeshy

mes violes els poemes o a quan escric un poema em

trec abans que res tres espines de pus A meacutes l autor

expressa el seu criteri i deixa clara la seva poegravetica a

meacutes pes de brutor meacutes qualitat del poema I podem

relacionar aquesta brutor del poema amb el realisme brut

dautors com Roger Wolfe citat pel mateix poeta

Charles Bukowsky etcegravetera Els elements que ho ratifishy

quen soacuten el tiacutetol dOrina o reflexions com la seguumlent

quan cavil perquegrave pens el que pens percep lacte sim-

pliacutessim duna rata que esqueixa una bossa de fems o

feixos de rotunda veritat bruta

En definitiva Sutzura 25 eacutes un llibre on lautor s esshy

forccedila en presentar una realitat gens agradable perograve meacutes

propera a la veritat on se noculta una altra de meacutes proshy

funda i personal marcada pel tint obscur de la tragegravedia

on lautor exorcisa la brutor dels seus mals mitjanccedilant la

seva escriptura

Joan Cabalgante Guasp

Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX

M I Q U E L Agrave N G E L M A S M A S va neacuteixer el 19 de

maig de 1972 a Maria de la Salut (nord de Mallorca) eacutes Diplomat en Educacioacute Primagraveria i Llicenciat en Pedagogia i teacute estudis de doctorat Actualment treballa com a mestre deducacioacute terashypegraveutica en una escola Ha publicat nombrosos artishycles en revistes dedicades a leducacioacute (Guix Tresquarts Pissarra i Revista Iberoamericana de Educacioacuten) i eacutes coautor del llibre Programa de conducta social Una experiegravencia des de lescola (Palma 2008) i lautor de Sutzura 25 (publicat dins la colmiddotleccioacute laquoMagatzem Can Toniraquo nuacutemero 52 per Edicions Documenta Balear Palma 2010)

UN CA AL BALCOacute

Segurament el propietari el duragrave a passejar vint o trenta minuts

cada dia

Llavors li resten vint-i-tres hores i trenta minuts

per poder mirar la seva taula i el seu possible hoste

Na Maria la cambrera em du la pizza

Pizza Funghi Porcini

- Maria una mica de tabasco

bullk-k-k

PEUS

Forces els poemes violes els poemes

em va fer avinent la meva esposa

La meva regraveplica

En el dia de cada dia no hi ha temps per escriure Ara

eacutes temps de fer-ho

El meu ca lladra nespera els peus La veiumlna escorxa un

conill al corral

Mentides Excuses de mal pagador

Estic violant moltes coses

No nomeacutes els poemes

EN VENA

Tres amics dins un cotxe

Em vaig ficar el cotxe en vena

Els tres amb el cap fora

CANTAgraveVEM

EM DIVERTIEN

Vagraverem fer pana

Poemes de Sutzura 25 J o Martiacute Horts i Fuster moriacute als trenta-tres anys

SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

LA POESIA CONTEMPORAgraveNIA A LES BALEARS (I)

Bon dia i bona hora

En primer lloc permeteu-me agrair ben de cor la

convidada per aquesta xerrada d avui sobre la poesia

meacutes recent i actual a casa nostra La Universitat de

Lleida i molt especialment el vostre professor Joan

Ramon Veny i Mesquida soacuten els que ho han fet possishy

ble i no tenc meacutes que paraules de gratitud i estima per

poder compart ir aquests instants amb tots vosaltres

El que voldria es contagiar-vos la meva passioacute per

la poesia perograve com sempre passa d una manera subshy

ject iva Sobretot intentareacute acostar-vos al batec de cada

poema i nomeacutes transcriureacute aquells versos que a mi

m agraden que em transmeten emocions i sentiments

diversos que ens dibuixen paisatges amb solcs als

sementers o el besar suau de les ones quan moren a la

platja Potser l uacutenic megraverit que puc esgrimir eacutes haver

llegit poes ia Soacutec lector addic te i re incident

Magradar ia per tant poder seduir-vos i enganxar-

vos a aquest goig de les paraules amb ritmes i rimes

als seus sons i al seu bessoacute

Per aixograve la meva exposicioacute intentaragrave ser mengiacutevo-

la entremesclant aquells versos que m han cridat l ashy

tencioacute -i que desig mostrar per fer coacuterrer la veu dels

nostres poetes- amb fragments explicatius de tendegravenshy

cies generacions poegravetiques o llibres i publicacions

que cal tenir-hi esment Tambeacute si ens atenem a l epiacuteshy

graf La poesia contemporagravenia a les Balears eacutes per

fugir una vegada meacutes de tota casta de centralismes

Possiblement si pretengueacutes parlar uacutenicament de la

poesia a Mallorca seria meacutes senzill per a mi i per

ventura meacutes ric amb matisos aprofundint d una

forma meacutes acurada i amb els registres i exemples que

tenc meacutes a magrave Perograve no vull deixar de parlar de la poeshy

sia que s ha fet i de la que es fa ara a les illes germashy

nes de Menorca i Eivissa Com veureu nomeacutes ressenshy

yarem les primeres espases a meacutes d introduir alguna

veu novella que encara no sabem ben beacute si en un futur

fruitaragrave

Comenccedilam amb Eivissa Potser el poeta eivissenc

per excelmiddotlegravencia sigui M Vil langoacutemez (19132002)

Dell s ha dit que Les coincidegravencies entre algunes

caracteriacutestiques de lEscola Mallorquina i la poesia

de Villangoacutemez -com la temagravetica paisatgiacutestica la pulshy

critud linguumliacutestica i la preocupacioacute formal- han donat

peu a alguns criacutetics a adscriure el nostre poeta a lesshy

mentada Escola Es possible que aquelles caracteriacutesshy

tiques tinguin utilitat a lhora destablir les diferegravenshy

cies entre lactitud fundacional de lEscola

Mallorquina enfront dels poetes modernistes coetanis

en els quals predominen les preocupacions existenshy

cials o socials i la despreocupacioacute per la llengua i la

forma En canvi no semblen criteris vagravelids per a clashy

rificar la posicioacute descriptors com Villangoacutemez forshy

mats literagraveriament bastant despreacutes del triomf de lesshy

tegravetica noucentista (1) El 1989 rep el Premi d Honor

de les Lletres Catalanes i el 9 1 l editorial Co lumna

publica en tres volums les Obres Completes Versions

de poesia Del 1949 quan surt al carrer Elegies i paishy

satges dins el poema Canccediloacute de vesprada vegem-ne la

forccedila i la bellesa d aquest vers Voler limpossible

ens cal i no que mori el desig que -com a ressenya

curiosa- cal esmentar que el linguumlista Cosme Aguiloacute

amic de la famiacutelia Veny-Mesquida teacute gravats aquests

mateixos mots de Vil langoacutemez a la faccedilana de ca seva

alccedilada amb pedra de Santanyiacute Lobra de Vil langoacutemez

eacutes fecunda i no podem detallar-la fil per randa com

voldriacuteem De la seva aportacioacute assaborim l alegrave medishy

terrani i illenc quan escriu i entre ribera i ribera

amb un rosari partit dillots que treuen el pit resta

la mar presonera

Jean Serra nascut a l Alger el 1952 fill de pares

eivissencs exiliats eacutes un poeta d Eivissa amb tots els

drets No fareacute l exercici d enumerar la llarga trencafi-

la de les obres publicades per cada autor que citareacute

nomeacutes en veurem algunes De Serra del llibre Oberta

riba el tiacutetol sorgeix d un vers del mestre Vil langoacutemez

Com anomenar lombra des de loberta riba en

llegirem un fragment perograve abans recordem que

lombra eacutes la mort i la riba eacutes la vida(2)

Com degraveiem en feim un tast de Meditacioacute -en prosa

poegravetica- Es aquest Tanmateix m hauria agradat no

haver hagut de guerrejar No mhan complagut les

victograveries Ans el contrari he comptat amb tristesa les

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX 1 -

baixes i pegraverdues Mai no he humiliat als venccediluts

iQuin dret tenim a imposar els nostres costums i les

nostres lleis a altres pobles Als germagravenics els diem

bagraverbars nomeacutes perquegrave soacuten diferents No eacuterem

tambeacute nosaltres pagesos incultes abans daprendre

de Gregravecia

Tenia la idea de citar els poetes de manera cronoshy

logravegica partint de la seva data de naixenccedila i j a de bon

comenccedilament he romput aquest ordre per treure la

saga dels Mariacute tots a la vegada Desconec si tenen

parentiu entre ells perquegrave el seu primer llinatge eacutes

molt usual a Eivissa Aixiacute idograve hem de ressenyar

Antoni Mariacute (1944) Josep Mariacute (1948) Isidor Mariacute

(del 49) i Manel Mariacute (1975) Si parlam dIsidor s ha

de dir que de ben jove fou membre del grup musical

U C mostragrave les canccedilons tradicionals de lilla d Eivissa

i musicagrave poemes dels autors meacutes propers En el seu llishy

bre Enjogassats i dispersos (3) clou amb l apartat

Pansiments i penjaments (perquegrave com diu l autor

HO tenc la gosadia danomenar-los pensaments)

Veiem-ne aquest escandall

BODEGOacute

El sol eacutes un pa de pagegraves daurat

La lluna un formatge tendre

CONSOL

Lavantatge duna nit molt fosca

eacutes que ni tadones que hi ha nuacutevols

MONARQUIA

La meva sang blava eacutes la mar

Tancam el capiacutetol dels Mariacute amb en Manel ha

obtingut el Premi Miquel Agravengel Riera (1998) el

Premi Mallorca de Poesia 2005 i el Ciutat de Palma

Joan Alcover 2007 En aquest darrer l obra es titula

El Tagravelem i l autor ens apropa a un moacuten que rebutja

no perquegrave no lentengui sinoacute justament perquegrave lenshy

teacuten massa beacute (4)

Un altre punt a tenir en compte soacuten les edicions (en

paper i en agraveudio) que duu endavant la Fundacioacute A C A

(Agraverea de Creacioacute Acuacutestica) de Buacuteger (Mallorca) amb

l anual ll iurament del Solstici destiu que encetagrave el

1997 i encara continuen En un principi es dedicava

als joves poetes de les Illes Balears per a posteriorshy

ment abraccedilar als dels Paiumlsos Catalans Aquest apartat

potser interessi al vostre professor Joan Ramon Veny

i al seu colmiddot lega Jordi Male pel seu -i nostre i de tots-

Corpus Literari Digital que porten endavant amb

l laquoAula Magraverius Torresraquo perquegrave la fundacioacute A C A teacute la

colmiddotleccioacute Veu de Poeta que porta enregistrats a poetes

consagrats com el j a esmentat Mariagrave Villangoacutemez i

altres poetes mallorquins com Antoni Vidal Ferrando

Miquel Loacutepez Crespiacute o Biel Mesquida encara que

SLmiddotchp

aquest darrer nasqueacute circumstancialment a Castelloacute

de la Plana

Hauriacuteem d esmentar aixiacute mateix per cloure amb

els poetes eivissencs a Bartomeu Ribes Guasch el

qual hi neix l any 1959 i teacute varis llibres publicats

Guardonat amb el premi Vila de Martorell (2006) pel

recull Liacutenia de flotacioacute Es colmiddot laborador habitual de la

revista SEsclop Quadern cultural una publicacioacute de la

que en parlarem despreacutes

4e k

Abans d apropar-nos als poetes menorquins calshy

dria analitzar uns punts bagravesics perograve tambeacute alhora

necessaris Aixiacute idograve La poesia de les Balears malgrat

la precarietat i la minoritzacioacute a quegrave la llengua catashy

lana ha estat sotmesa a les nostres Illes ha estat

durant molt de temps la punta de llanccedila de la nostra

cultura i de les nostres lletres Aixiacute mateix ha esdeshy

vingut el gegravenere literari meacutes innovador i el meacutes pershy

meable als canvis i a lexperimentacioacute aquell en quegrave

shan assajat les provatures formals i temagravetiques meacutes

avanccedilades Hem dafegir-hi unes consideracions per

ampliar el que degraveiem ara Dues liacutenies estegravetiques conshy

tribuiumlren a la modernitzacioacute de la poesia de les

Balears Per un costat des dels inicis dels anys 50 el

conreu per part del grup de postguerra duna poesia

que pren com a model principal la generacioacute casteshy

llana del 27 tendra la seva continuiumltat durant els anys

60 i fins el 70 No sols seguiran aquest model els poeshy

tes dels anys 50 sinoacute que en bona mesura molts dels

autors meacutes joves tambeacute continuaran aquesta liacutenia

Per un altre costat laparicioacute del realisme histograveric de

la literatura compromesa contribuiragrave a precipitar la

desaparicioacute de lEscola Mallorquina La poesia metashy

fograverica i la poesia realista malgrat eacutesser en principi

antagograveniques coexistiran uns anys i fins i tot en uns

mateixos autors (5)

El nostre viatge poegravetic ens porta ara desplegant

veles -i amb lajut dels vents- fins a Ciutadella on

neix el 1952 Joan Francesc Loacutepez Casasnovas proshy

fessor de Llengua i Literatura i amb una considerable

tasca poliacutetica Ha publicat mitja dotzena de llibres de

poesia i eacutes tambeacute impulsor de la colmiddotleccioacute menorshy

quina laquoXibauraquo Dos anys despreacutes el 54 neix a Alaior

Pere Gomila del que ara en veim uns versos Es pershy

sistent la fosca com una estranya nosa com un

malson llarguiacutessim Es profunda la soledat com la

grapa feridora dun desamor irogravenic Soacuten agres les

paraules eixides de tantes boques el renec i les-

Juliacuteuumll - AgUacuteSt 2M0 Nuacutem 52 - egravepoca - Any flX

carni Eacutes difiacutecil la histograveria compresa en nosaltres

com una saviesa inabastable Soacuten rares les canshy

ccedilons i rar el bes amable luacuteltim repograves i lagravenim

Els versos continuen perograve hem d escapccedilar per parshy

lar de meacutes poetes en aquest cas de Ponccedil Pons (1954)

l autor menorquiacute meacutes guardonat i del que recordam el

seu escriviure mot que neix de la seva ploma per

lligar viure i escriure perquegrave l un i l altre com el resshy

pirar soacuten funcions elementals per a l escriptor Dels

premis obtinguts cal esmentar entre d al tres el Ciutat

de Palma amb el recull On sacaba el sender Jocs

Florals de Barcelona i Premi de la Criacutetica amb

Estigma el Carles Riba amb Salobre el Premi Alfons

el Magnagravenim amb Pessoanes o Nura premi Ramon

Llull de les Illes Balears i Premi de la Criacutetica 2007 a

meacutes de novelmiddotles t raduccions i fins i tot una recent

incursioacute al teatre (Lokus) De Nura assaborim unes

mostres agafades d aquiacute i d enllagrave sense cap ordre en

concret

La bondat i el perdoacute seacute que ens poden fer lliures

Crec que Deacuteu meacutes que encens el que vol eacutes justiacutecia

Les gavines silents espicassen metagravefores

Larenal es va omplint desquelets blancs de versos

Els meacutes grans pensaments encoratgen la vida

La millor teoria ha estat sempre la pragravectica

La tria podria continuar perquegrave l anyada eacutes abunshy

dant i de bon gra Com hem vist la temagravetica eacutes divershy

sa i de calat Els mots a meacutes de bells ens poden

ensenyar a pensar i a destriar camins Podem cloure

el tast amb aquest altre vers magniacutefic de Ponccedil Pons

Som allograve que llegim i tenim el que dam

De Menorca hem de mencionar Damiagrave Borragraves

(Maoacute 1957) i Francesc Florit i Nin (Ciutadella

1960) perograve abans volem citar 2002 una antologia de

joves poetes menorquins dels laquoQuaderns Xibauraquo i

que aquella edicioacute seleccioacute i prograveleg fou a cura d Agravenshy

gel Mifsud Ciscar i del j a ressenyat Joan Francesc

Loacutepez Casasnovas en la que hi t robam un grapat de

joves que ara deuen tenir una trentena d anys Del ls

Oacutescar Bagur Pau Janer i Biel Pons Pons inclosos

tambeacute a part d aquest nuacutem 10 de laquoXibauraquo als exemshy

plars de Solstici dEstiu de la Fundacioacute A C A que j a

haviacuteem esmentat Els altres integrants d aques ta antoshy

logia menorquina soacuten Guillem Alfocea Joel Bagur

Sergi Cleofeacute Clara Elorduy Siacutelvia Pons i Tomeu

Truyol

El jovent potser teacute les emocions meacutes arran de pell

Els qui anam sumant anys -massa de pressa- probashy

blement j a no tenim les alegries ni les tristors tan pro-

1 0 d e m a r ccedil d e 2 0 1 0 a T e s 1 7 O O h

U N I V E R S I T A T D E L L E I D A

Edifici del Rectorat - Placcedila de Viacutector SiuranaTT mdash Departament de Filologia Catalana i Comunicacioacute

S e m i n a r i A c a d egrave m i c (Aula 2 2 8 )

- ^ uuml i J i gt i i ^ ^ ^ ^ t t ^ ^ ~ t y uacute - CTVm v m raquo mdash gt-i- Grup dc Recerca

fundes El pas del temps posa una pagravetina encara que

j o em rebel Aixograve vos ho deia perquegrave ara veurem dos

breus poemes un de simpagravetic i divertit mentre que

l altre eacutes ben beacute romagraventic El primer eacutes de Siacutelvia Pons

titulat Poetes fantasma Es aquest Caminaven al

ritme de New York New York perquegrave feien versos i

els vam descobrir Ara caminen amb el cul estret al

ritme duna marxa El segon eacutes d Oscar Bagur i diu

aixiacute Quan plou de nit a la mar quan la mar plora de

nit les teves besades veacutenen i se n van i tornen i

patroacute del vaixell del desig solc la mar amb estels a

popa i a dalt

Joan Pomar Mir

Ponegravencia llegida a la Universitat de Lleida (10-111-2010)

Notes bibliogragravefiques

(I) Paraula de Poeta laquoColmiddotleccioacute Poetes Essencialsraquo nuacutem 15 -

M A R I Agrave VILLANGOacuteMEZ LLOBET - del prograveleg Lobra de Mariagrave

Villangoacutemez - signat per ISIDOK M A R Iacute (editat per la Conselleria

dEducacioacute i Cultura - Govern de les Illes Balears) 2001 (2)

Oberta Riba de JEAN SERRA - Poesia10 - Lleonard Muntaner Ed

2003 (3) Enjogassats i dispersos d I s i n o R M A R Iacute - Publicacions

de lAcadegravemia Can Sifre laquoColmiddotleccioacute lArgenteraraquo 2008 (4) El

tagravelem de M A N E L M A R Iacute Editorial Moll laquoColmiddotleccioacute Balengueraraquo

nuacutem 142 2008 (5) La poesia a les Balears al final del milmiddotlenni

antologia poegravetica a cura de PERE ROSSELLOacute BOVER - Edicions

Documenta Balear - laquoColmiddotleccioacute Magatzem Can Toniraquo 14 2003

Juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEscbp

1101

No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos

Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No

Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara

Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no

Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap

A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau

Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es

Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de

Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part

Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa

Un Dictador un President una Princesa o una

Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita

Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute

De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat

De la l a part de Deep bllie

26

BERNAT MUNAR

D e e p b l u E

V EL TALL )

Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana

Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa

Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant

El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses

Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo

Bernat Munar

De la segona part del llibre titulada

Suicidis i altres resurreccions ig

Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

ENTRE EL DOLOR I LA LLUM

Voldria agrair al professor i poeta Diego

Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute

del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que

un professor encomani la presentacioacute a

un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy

fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment

sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy

sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques

paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu

en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam

davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el

coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy

da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic

persona professor poeta

Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy

tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb

la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard

Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent

literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El

tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-

ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com

eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els

conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del

tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego

Sabiote

Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra

partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten

Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-

llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-

ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita

entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra

perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol

dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy

ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy

va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la

bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final

La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy

ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la

versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu

aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo

no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las

estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins

la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels

estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes

nous i savis

1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per

tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades

recorda entre daltres punts i de manera encertada la

importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra

de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre

del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix

perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una

debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar

linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor

en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor

eacutes la gratitud

La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i

vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he

creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy

taran cantant

Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels

propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve

que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-

nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta

no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy

gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa

Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

Diego Sabiote

Infantaragrave la nit

LLEONARD MUNTANER EDITOR

Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner

Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del

XX torna usar mots habituals que semblen nous com si

cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou

paraules com cor rosa agravenima terra

Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute

per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote

teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en

quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla

digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi

ho era una modesta abella Diego tracta els elements de

la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc

que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar

que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves

per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la

liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat

a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el

poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el

dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un

cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per

la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu

la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es

poden destruir les coses creades En els seus versos se

sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i

mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers

filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles

Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot

de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms

La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada

vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy

rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre

tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta

eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres

i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy

ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa

reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes

el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i

una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot

quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute

vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la

totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens

aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en

poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del

tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on

intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments

innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy

pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la

justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva

obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que

fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi

injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes

especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy

tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals

poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve

Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en

lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de

bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels

seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines

que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia

i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-

filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy

ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari

seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis

I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens

de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila

No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema

primordial de Giacomo Leopardi passem solitario

Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des

d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols

viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa

de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute

que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de

curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy

quegrave hi ha molt per fer

Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu

paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre

cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit

de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar

la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer

en esperanccedila

Lluiacutes Servera Sitjar

(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari

Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el

Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)

SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo

ANDREU VIDAL (1959-1998)

Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat

abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan

Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute

professional amb actituds poc participatives l embrioacute

dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy

nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy

bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys

quan el llibre va veure la llum Era lany 1977

El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy

tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor

crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de

poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel

Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute

ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant

molts anys

Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses

literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy

nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes

alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy

mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa

liacutenia com Cirlot

Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa

i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy

ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-

tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus

preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense

cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo

Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots

dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar

en llengua catalana especialment per als autors joves

Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy

sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun

llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren

amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en

tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo

es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels

tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem

Juliol - AgOSt 2M0

cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos

Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-

1 ANDREU VIDAL I SASTRE

rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica

i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy

neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic

Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de

poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica

amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava

posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a

vegades defensava la idea contragraveria que representava pel

pur plaer de la discussioacute i de la paraula

Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy

tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy

xos fins i tot els professionals com a delineant o en la

meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de

laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta

Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament

aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars

com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy

nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de

versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del

1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la

seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres

meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy

tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva

decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia

obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb

Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX

Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes

ANDREU VIDAL

NECROgravePSIA

Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo

com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem

sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo

Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy

cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy

mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels

dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy

pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al

gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves

Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot

l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i

Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la

llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T

S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre

liacutemit que la nostra possible manca de talent

La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu

Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia

Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir

d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem

haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar

Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la

correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas

no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem

acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i

cregraveiem en la vida i en la bellesa

Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan

va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es

perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca

Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes

vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy

cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir

una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar

luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc

(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy

breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia

posat de moda en el seu segon brot el que anomenen

poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy

gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy

pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy

mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres

vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy

tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves

oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar

inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi

laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy

ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues

Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell

les converses eren disputes contiacutenues i doloroses

Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen

estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell

pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy

cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim

llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder

xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu

paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell

va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut

complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no

volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau

Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy

templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i

altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen

Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor

Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots

superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave

soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy

tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes

densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy

cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per

la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy

culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy

balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com

tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en

desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al

traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra

equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan

Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu

Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si

Agravengel Terron

Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

CAMPOS EacuteS POESIA

Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy

figurar el primer cicle poegravetic i musical

CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy

tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar

paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy

cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy

sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de

cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy

ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy

nats de melodia progravepia

Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave

sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o

riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)

han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle

CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb

fermesa De totes maneres degut a la resposta

excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i

per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal

vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca

el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat

hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure

quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents

A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf

Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy

nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes

Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens

No crec que sigui necessari aprofundir en la seva

obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i

mostrat els seus versos o les seves proses Volem

ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir

cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar

Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy

jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu

propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos

d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos

fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les

de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del

mateix color de la mar i la negror de les cabotes les

parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre

que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de

bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells

poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del

Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal

Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-

Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La

bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent

unes acurades introduccions breus i concises amb una

veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les

paraules

Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria

Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-

a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions

de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem

observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre

de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia

adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es

dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del

CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves

de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de

Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy

ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los

amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy

litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara

meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave

Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-

tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el

certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de

millor poema musicat

Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del

cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave

Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis

gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy

cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria

Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-

tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez

(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix

i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus

inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues

guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina

Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy

ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments

fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i

amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i

Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la

que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca

Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos

que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per

Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns

Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-

soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave

Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i

Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades

per Glograveria Juliagrave

A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i

amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de

viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada

per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp

paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-

Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia

Fotografia Joan Pomar

tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines

o un tast de carn amb el farciment de les paraules de

Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona

Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren

obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel

Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de

cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el

cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una

excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam

d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos

brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes

dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins

afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy

trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb

l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-

lot callet i (sobretot escolta)

Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy

gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle

amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra

(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy

cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces

que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol

Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la

segona tendra i plena de colors dedicada a una jove

criatura nascuda recentment i que l ha fet pare

Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy

sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que

continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de

canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens

meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots

ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan

Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha

obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute

Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy

sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins

una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de

Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy

donats per a cada una de les edicions esmentades Els

altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a

SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy

bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en

diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat

bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar

entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor

de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un

recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres

Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual

dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer

I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I

larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy

queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari

parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy

donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy

pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy

gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren

escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave

Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge

permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la

terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda

magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels

meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits

Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig

llegir dos poemes inegravedits d un proper recull

Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS

EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy

ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy

ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una

quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy

tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny

ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas

expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot

imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus

propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy

da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets

el cel eacutes cel

Joan Pomar Mir

SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA

malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es

considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el

seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy

xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles

Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la

Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de

Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix

classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre

dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca

(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa

a la UIB

Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy

sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata

(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa

dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de

Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i

per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando

Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo

de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de

Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII

Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de

Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de

Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres

poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de

Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa

i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy

pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-

textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia

Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005

i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors

en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser

Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i

Cultura del Govern Balear

Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries

[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-

Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la

Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola

2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes

[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt

Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola

2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro

Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB

1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de

Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de

Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]

Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del

desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns

Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi

laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio

Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago

Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000

Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994

aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy

guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos

Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel

Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves

D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX

Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de

Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la

canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31

(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les

tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo

(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2

(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy

dics

Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis

[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu

mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II

Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute

em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril

2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de

prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]

Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave

Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser

aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i

del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions

celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae

revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de

lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses

Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics

de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44

(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute

mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet

Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb

Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)

Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia

poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols

amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid

Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia

del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb

Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere

Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002

R

juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp

Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar

aquest neacutes un

El Terreiro do Paco eacutes un escenari

on la quarta paret eacutes el Tejo

El Tejo que tant cantaren els poetes

el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren

aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori

tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal

mir aquest riu que comenccedila a morir

i no enyor els turons i serres desiguals

que alliacute en la pagravetria mia

he deixat o em deixen

No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres

aquesta placcedila maculi i cal que hi torni

i cal que fugi de lilla que es mor

i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres

lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural

No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament

de mar a mar

de sol a boira

de mort a set

de pagravetria a pagravetria

No hi ha pagravetria sense dol

no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam

perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal

i hi ha amors amb fam de llop

Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria

i de vegades del darrer amor

Hi torn sempre hi torn

Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Lelia doura

Gabriel de la S T Sampol

52

Sim hagrave lligares onde precisamos voltar

este eacute um deies

O Terreiro do Paco eacute um palco

onde a quarta parede eacute o Tejo

O Tejo que tanto cantaram os poetas

o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram

este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades

apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia

Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal

olho este riacuteo que comeccedila a morrer

e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais

que ali na pagravetria minha

deixei ou me deixam

Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres

esta praccedila acolhe-me e preciso voltar

e preciso fugir da ilha que morre

e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres

a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural

Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro

de mar a mar

de sol a neacutevoa

de morte a sede

de pagravetria a pagravetria

Nagraveo hagrave pagravetria sem luto

nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome

mas hagrave pagravetrias que doem mais

e hagrave amor com fome de lobo

Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria

e agraves vezes do ultimo amor

Volto cagrave volto sempre

Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia

Lelia doura

Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute

2 9ca bull Juliol - Agost 2010

MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a

Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la

Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010

Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari

poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy

ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat

Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)

amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de

Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy

da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo

Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)

En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls

darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy

rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres

Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics

del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute

amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M

Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en

Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors

En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques

de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb

els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy

nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute

catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova

2005)

Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan

Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel

Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy

plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)

Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana

(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut

Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de

Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall

editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy

ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy

trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-

tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)

I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de

l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover

Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga

casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB

I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i

Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB

(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)

Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a

les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta

Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del

diari Avui i a SEscbp

R

La consciegravencia de Viacutector Hugo

La consciegravencia de Victor Hugo eacutes

una composicioacute egravepica de seixanta-

vuit versos alexandrins inclosa en la

segona part (DEva a Jesuacutes) del

primer volum de La llegenda dels

segles obra que sinscriu en el gust

per l orientalisme i per les egravepoques

remotes de les cultures antigues que

tant agradaven als romagraventics El

poema evoca el crim de Caiacuten i el

sentiment de culpabilitat que el pershy

segueix arreu agravedhuc dins la tomba

Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del

Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un

rapte denveja mata el seu germagrave

Abel i doacutena entrada a la primera

mort violenta a la terra Caiacuten estig-

matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy

demnat a viure fugitiu i errant

Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy

gar-se de la mirada omnipresent del

Totpoderoacutes Encara que Victor

Hugo fidel al text biacuteblic parteix del

cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida

enfila amb gran mestria narrativa el

perfil psicologravegic i els sentiments de

perseguit que acoren aquest persoshy

natge miacutetic el qual no sols fuig de la

mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy

sador sinoacute sobretot de la progravepia

consciegravencia dhaver fet el mal pershy

quegrave el protagonista no pot fugir dell

mateix ni dels seus remordiments

Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy

cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy

ca que el criminal no estagrave irremeiashy

blement perdut sinoacute que conscient

dels seus actes pot aspirar al perdoacute

En aquest univers miacutetic el mal ve

representat per tot allograve que oprimeix

l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute

consciegravencia de ser mal Victor Hugo

com a pintor de les emocions meacutes

intenses de l home enfoca des

duna perspectiva humana i espirishy

tual el terror del fugitiu -que no

troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent

de la seva agravenima- i la pietat de la

seva famiacutelia que l acompanya en

un afany de trobar-li una mica de

conhort

Daltra banda tambeacute assistim a

la construccioacute de la primera ciutat la

llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy

mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el

creixement i el progreacutes material que

no sempre anagrave acompanyat del proshy

greacutes moral i espiritual tan anhelat

pels romagraventics

La llegenda dels segles eacutes una

llarga epopeia repartida en dos

volums de caire filosogravefic i humagrave El

primer aplec de poemes egravepics que

configura La llegenda dels segles va

veure la llum el setembre de 1859

En aquesta obra Victor Hugo es proshy

posava retratar l evolucioacute de l home

des dels inicis de la creacioacute fins a

l era contemporagravenia en ple

Romanticisme Lautor francegraves amb

la voluntat de completar aquestes

evocacions miacutetiques multiplicagrave

Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

LARA (Julie Christie)

Si j o fos Lara amiga un poeta romagraventic

com aquells de Pariacutes que a una pobra mansarda

es morien d amor a la llum d una espelma

t escr iur ia de nit sospirant un poema

ple d enyor com aquest i al final convenccedilut

que eacutes absurd i ridiacutecul que no hi ha futur

em pegaria un tir enamorat al cor

i abans de tancar els ulls tot ple de sang ferit

mortalment de tendresa diria el teu nom

fent un gest teatral amb una agraveria de Gluck

perograve trob que eacutes millor que t est imi en secret

i deixem que els anys passin amb el teu retrat

sempre j ove penjat just davant d on escric

Em conform amb saber que existeixes que hi ets

que la lluna que veig eacutes la lluna que et veu

M eacute s igual si eacutes un altre qui besa els teus pits

o qui teacute el privilegi de fer-te l amor

Jo si puc parlar amb tu i que mexpl iquis com va

com estagraves o quegrave sents j a soacutec al paradiacutes

N o t a m a g que a vegades et mir de reuumlll

i voldria abraccedilar-te cremat de desig

perograve seacute que seriosa i honesta com ets

trobaries que accedilograve no eacutes legal ni estagrave beacute

Si j o fos un poeta romagraventic el moacuten

sense tu no tindria interegraves ni sentit

perograve seacute que val meacutes agrair la gran sort

de poder imaginar-me que anam pel camp junts

o ens besam a una platja on nedam de nit nus

Aixiacute lliure del corc rutinari del temps

que refreda passions passional et puc fer

a la llum d una espelma poemes d amor

menorquins com aquest que esborrany desvalgut

perquegrave soacutec el poeta romagraventic del tir

en el cor que sospira per tu i ple d enyor

en tu estima feliccedil Lara totes les dones

Ponccedil Pons

(Inegravedit)

SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX

5

Juliol - Agost 2010

QQ U 0

e o

oo o o cs

JS

0

R

a

s

o

M i q u e l B r u n e t A U g l S a a i u

J o i t p Cou B a r d o l e t ^

Miquel R i w r a Bagur

copy I Damiagrave J t a n t ^^mjjagrave^m^

^ J M I I M i r oacute

Fragment del capiacutetol dedicat al pintor Joan Roca Fuster Obra -amb prograveleg de Lluiacutes Maicas-publicada dins la colmiddotleccioacute laquoMenjaventsraquo [nuacutem 47] per Ed Documenta Balear (Palma 2003)

[] Fou a mitjan anys seixanta quan Joan Roca Fuster irrompeacute en el moacuten de lart amb premis diversos i exposicions a Palma la Peniacutensula Londres els Estats Units Franccedila i Begravelgica La criacutetica meacutes afinada detectagrave en la seva obra el segell inconshyfusible dels creadors autegraventics Daquells qui creuen en allograve que fan Sarrengleragrave dentrada en el moviment de la nova figuracioacute creant amb els seus quadres uns clishymes i unes atmosferes de procedegravencies oniacuteriques poetitzades o literaturitzades fins a un cert punt al voltant de figures sempre condolgudes angoixades solitagraveries malenshyconioses entristides per una hiperestegravesia La crispacioacute de la sensibilitat etcegravetera Amb tegravecnica arrelada dins els fegravertils sembrats del barroquisme les imatges es detushyren estagravetiques Per immortalitzar-les el pintor vol que ens suggereixin un treball dintrospeccioacute malda per traslladar-nos la progravepia subjectivitat enriquida pel lirisme si no era ja tan personal Fa una pintura que actua a manera de metagravefora de lolor duna flor mortuograveria recuperada des del fons del pou dels records duna llunyana infagravencia Adolorida Aigua obscura i profunda

Les teles den Roca Fuster soacuten una font continua de suggeriments desordenats que en lenumeracioacute caogravetica dels seus continguts - gragravecies Dagravemaso Alonso - em fan rememorar roses marcides Dante Gabriele Rossetti i la Beata Beatrix una pagravegina de Carme Riera on es decreta lamor impossible versos de poetes romagraventics o simboshylistes que varen morir joves fregar de sedes i de guipurs randes de macetes lalfa-beguera al voltant de la Mare de Deacuteu dAgost les putes meacutes estilitzades de Boticelli

Jaume Pomar

Nuacutem 52 -11 egravepoca - Any IX SEsfffop

prosogravedia

ressuscita tot el fetitxisme superat vianshy

des seves les hi posa cadascuacute

i l accepcioacute recta hi ha parat forquilla en

logos metaparadoxal diu

que vol dir comparegraveixer-hi per malshy

dar quegrave amb disgregacioacute persistent

corda lligada al

caramull de caixes d a ram i

de ferro encastades

a les de meacutes amunt

i embol icades amb un

teixit de sac exageradament

gruixut l api lament va ser hissat

i demagrave seragrave un altre dia

jac tan ci oacutes em pen yo rat

armadura sagrada de la sintaxi

retroagravegores i agravegores ales ciutadagrave

de la defenestracioacute com a

contradiccions jeure a les totes

la sospita eacutes el rec borrombori i

nord privats d imatshy

ges de les fronteres dissecacioacute

d aquestes facilitats gragraveshy

cies a un estil fixacioacute

d esquena filada de malpensat

botiacute d un filibuster amb

prestigi altiacutessim

va morir

ben ennoblit

pel que fa a la sireshy

na escatxigada

de lasciacutevia i unes

senyoretes

que veacutenen i

remenen aixiacute

de costat

malament rai

l arrogagravencia

de la creu

de la moneda

Carles Hac Mor

(Inegravedits)

Escbp Nuacutem 52-H ipoca-AiumlPf IX ]uM bull Agoamp zmo

7

Joan amp Pedroacute s AGITARI

ES TALLER

CANVI DOLI

ESPECIALISTES EN FRENS

CAgraveRREGUES DAIRE CONDICIONAT

POSTA A PUNT DE MOTOR

EQUILIBRATS IPNEMAgrave UTICS

FRENOgraveMETRE (ITV)

LI PASSAM LA ITV

SENSE CITA PREgraveVIA

Telegravefon i fax 971 75 53 65

Cl General Riera mim 28 baixos

07003 Palma

Servei de carretera 24 hores

telegravefon 971 47 15 38

www comercialmallorca com

I renta-cotxes

Al vostre servei sempre

- Neteja personalitzada i completa - Sistema ecologravegic i antiretxades

Ens trobareu a

AUTORENTAT Joan amp Pedroacute

Carrer Bartomeu Pou nuacutem 50 - 07003 Palma

telegravefon 971 - 75 53 65

Llibreria especialitzada en poesia

www llibreriasagitari com

Entri a la nostra web i conegui els serveis que posant a labast dels interessats en Poesia i Literatura

- Llistat per autors o tiacutetols - Llistat de novetats i

incorporacions ai nostre fons - Informacioacute telefogravenica

971 73 06 08 - Informacioacute i comandes per fax

971 28 33 88 - Informacioacute i comandes per

correu electrogravenic

xabrahamteleline es

Servei de venda amb lliurement contra reemborsament

Servei de recerca de tiacutetols de qualsevol especialitat

Carrer de Joan Miroacute 62 07015 Palma de Mallorca

Pagraverquing a 50 metres

I

Juliol - Agost zoio Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX fifscbp

Pere Perelloacute fotografia Joan

Palma 2242010

salenguera EDITORIAL MOU

p e r e P e r e l l oacute i N o m d e d eacute u

p o l t r e ( s ) premi ciutat de palma Joan Alcover 2009

Eacute N G U E R A

laquomori]

RitlOUj

horses

coming in all directions

white shining siver studs with thev noses in flames

Patti Smilli

Apunts de poegravetica

Ninguacute no testimonia pel testimoni

Paul Celan

La violegravencia encapccedilala la bellesa

Agravengel Terron

Recercant

La confessioacute

El poema esdeveacute

Violegravencia

Obscura inquisicioacute

Al bell testimoni

De la llum

La paraula torturada

-No la tortuosa-

Sobre el poltre de tortura

De versificacioacute

No la paraula que diu

Aquest moacuten que el temps ja escriu

A la pell i a la memograveria

Ans la paraula que Es diu

Que sinscriu

Com a lagravembit de la llum

On tot esdeveacute visible

Tangible

I transformable

Recercant

La confessioacute

El poema esdeveacute

Violegravencia

Perquegrave el testimoni canti

La seva antiga raoacute

Pere Perelloacute i Nomdedeacuteu

SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

V entrevista x Pau Vadell

Ester

Xargay

Sovint quan faig poemes megravetrics em ve al cap una tonada per cantar-los Ester Xargay fotografies Pau Vadel

Eacutes molt complicat demanar-te quegrave has publicat Aixiacute doncs quegrave et fa falta publicar

Doncs no eacutes gaire complicat

saber que he publicat tot plegat soacuten

uns quants llibres de poemes algushy

nes plaquettes i un munt de texts

sobre art esparsos en catagravelegs diaris

i revistes I pel que fa al que em falta

per publicar doncs espero que pugui

anar editant llibres de poemes com

he fet fins ara I val a dir que mashy

gradaria molt embrancar-me en fer

un llibre-joc electrogravenic interactiu en

la liacutenia del Salflorvatge -que es pot

llegir per les dues bandes- i del qual

vaig poder fer una petita versioacute elecshy

trogravenica simple que es pot penjar a

Internet Perograve el llibre que imagino

soacuten paraules majors ja que implica

treballar amb un programador inforshy

magravetic i un munt detcegraveteres com ara

els econogravemics que ho fan gairebeacute -

no perdem lesperanccedila- inabastable

Quin vincle hi ha entre la poeshysia i la vida

Doncs com que cada mot

expressa per si sol la seva represenshy

tacioacute linguumliacutestica del moacuten si verbalitshy

zem i conjuguem els mots aquests -

tal com indica el propi mot- implishy

cats en conjugar-se engendren l esshy

criptura de la vida

Fa temps que durant els recitals de poemes tambeacute cantes Ara sha posat de moda Es un pas posterior a la rapsogravedia

Siacute la Catalina Girona en diu xar-

gaiejarl El fet de cantar em ve de

petita de lescola de la Franccedila dels

anys 6070 on anava Un dels deures

que ens donaven era posar tonades

als poemes que estudiagravevem Sovint

quan faig poemes megravetrics em ve al

cap una tonada per cantar-los Al

comenccedilament els cantava a Carles

i ell em va insistir molt que els havia

de cantar en puacuteblic Daltra banda

reivindico el fet de que tothom sap i

pot cantar o entonar Abans es feia

molt I haig de dir que moltes vegashy

des al final dun recital mhan vinshy

gut a saludar persones que mho

confirmen -Siacute que eacutes cert aixograve que

tothom cantava I jo encara canto

fins i tot segons com quan vaig pel

carrer Em diuen

Juntament amb en Carles Hac

Mor heu potenciat un tipus de poeshysia que es veu poc en els circuits convencionals De quegrave va la cosa

Hem potenciat la poesia que ens

interessa diguem que eacutes una mena

de concepcioacute meacutes experimental de

la literatura Es una poesia que nega

el jo la representacioacute i el sentit per

tal de treure aquest llast al text i allishy

berar-lo de tota menes dimposta-

cions Aixograve suposa el fet de convershy

tir lescrit en un objecte linguumliacutestic

lautreamonianament textual El

sentit hi apareix com a recerca en

un proceacutes obert pel mateix acte d esshy

criptura meacutes que no pas com a punt

de partida o origen de lacte de creshy

acioacute Aixiacute eacutes com ho raona Ricard

Ripoll el traductor de Lautreacuteamont

al catalagrave

Heu portat aquesta poesia a molts llocs fora de Catalunya

Siacute hem anat a Franccedila Alemanya

Itagravelia i darrerament a Ucraiumlna perograve

cal dir que aquesta poesia sarrela en

la tradicioacute de les avantguardes que

ha donat fruit a molts corrents literashy

ris i moltes menes dexperimentashy

cions I el fet que aquiacute tingueacutessim la

juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX SEscbp

dictadura franquista fins ben entrats els anys setanta no

va deixar reeixir la petja de les avantguardes Tot i que

Joan Brossa i ben pocs meacutes siacute que ho van fer

Hi ha una avantguarda poegravetica en els Paiumlsos Catalans Es nomeacutes una ressonagravencia de la dels anys 60

Tal com planteges la pregunta suposo que quan dius avantguarda poegravetica vols dir experimentacioacute

Penso que cal insistir en que les avantguardes nomeacutes soacuten les dels segle passat el dadaisme i tot el que se n deriva fins a lart conceptual i el seu equivalent literari que seria el textualisme dels anys 60 i 70 I justament tocant a aixograve ara mateix mestic preparant una ponegravenshycia per a la presentacioacute del llibre La revolucioacute com a orishy

gen de lescriptura de Carles Hac Mor i lescriptura de

Carles Hac Mor com a origen de la revolucioacute que acaba de publicar Jordi Marrugat un jove historiador de la liteshyratura que lencerta com ninguacute ho ha fet fins ara alhora de tractar la megravedula de lescriptura de Carles Hac Mor I justament en relacioacute al que et responc ara en Marrugat diu aixograve basant-se en un text d Hac Mor que ja ho posa sobre la taula

El concepte davantguarda implica eacutes clar que tothom avanccedila en el temps cap a una mateixa direccioacute Al davant daquest tothom hi ha un grup meacutes avanccedilat que eacutes l avantguarda Aquesta concepcioacute moderna del temps desapareix tot seguit despreacutes del textualisme ja no savanccedila endavant i per tant ja no hi ha avantguarda possible cadascuacute va a la seva cap laquoendavant o cap a un costat o cap enrereraquo i doncs poden haver-hi moltes avantguardes cosa que converteix en vacu el concepte davantguarda Aquesta eacutes una de les diferegravencies essenshycials entre la modernitat -quan encara hi havia grans relats generadors d una consciegravencia d egravepoca compartida-i la postmodernitat -quan shan diluiumlt nocions com esperit d egravepoca o consciegravencia d egravepoca vinculades a certs relats que permetien a la humanitat autorepresen-tar-se com un conjunt que avanccedilava unitagraveriament vers un futur daurat

La relacioacute de la poesia i de laudiovisual que fas estagrave relacionat amb la teva vida laboral

Si quan dius laboral vols dir crematiacutestica -o cremArtiacutestica- com li dic jo doncs no Costa molt perograve sempre he intentat viure treballant exclusivament amb el que minteressa i magrada El treball audiovisual fet lliurement tal i com jo el conreo mapassiona perquegrave ens obre les portes a un llenguatge de dimensioacute sinestegrave-sica que se suma al llenguatge purament literari Treballar en viacutedeo o en suport informagravetic permet a l esshycriptor de conjugar el text amb els llenguatges visual i sonor els quals requereixen unes altres eines de composhysicioacute i obliguen a dissenyar muntar tractar i programar entre moltes altres coses I dalguna manera el que

Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

intento eacutes que tot plegat sumeixi la meva escriptura en

un enrenou de tegravecniques i destegravetiques progravepies daltres

camps immersioacute de la qual ben segur que no en sortireacute

il lesa sinoacute que en quedareacute tocada per sempre amb atacs

esquizofregravenics amb els quals espero poder descobrir tot

un altre plantejament de lobra

Creus que la poliacutetica cultural que es fa actualment eacutes ladequada

En relacioacute a aixograve tinc un poema que comenccedila aixiacute i

que em pot servir de resposta si meacutes no per evadir-la

La poliacutetica eacutes per lart el brogit del ciutadagrave a lestudi de

lartista dirigit a ocupar-se dallograve sentit al seu estudi ocushy

pat per convencions que preocupen la cultura que fa art

per compromiacutes contra lofensiva de la cultura que fa

inofensives les convencions de la poliacutetica que dirigeix la

cultura que compromet lartista i que ocupa el lloc de

lart a lestudi de lartista ( )

On eacutes el centre i on la perifegraveria

Sempre he pensat que aixograve del centre i la perifegraveria era

una mica com el discurs sobre el sexe dels agravengels Per

sort ara amb Internet aquesta discussioacute queda gairebeacute

obsoleta En el fons un es desplaccedila cap a on van els seus

interessos vitals siguin quines siguin les prioritats de

cadascuacute Quan vols alguna cosa de debograve ja ets al centre

daquesta

Quin dels projectes que has fet tha engrescat meacutes

Mapassiona i mobsessiona qualsevol cosa que

emprenc Hi poso en tot sempre el mateix grau d emshy

penta Es com si t hagueacutes de respondre quin dels meus

fills mest imo meacutes Tots conformen una famiacutelia I

diguem que luacuteltim arribat eacutes el que teacute meacutes atencions

Ara mateix minteressa molt treballar la imatge en direcshy

te i combinar-la mitjanccedilant una conneccioacute telemagravetica

amb altres espais simultanis eacutes com dotar les coses del

do dubiquiumltat

Aixograve de treballar sempre amb pintors

Siacute magrada de colmiddotlaborar amb muacutesics i amb artisshy

tes en general -que sovint no soacuten pintors- ho trobo molt

enriquidor Aixograve permet dendinsar-se en altres camps

que sempre eixamplen el teu propi llenguatge

Perquegrave els catalans sempre ens sentim menystin-guts

Crec que aixograve eacutes un togravepic Hi ha els catalans que se

senten menystinguts i els catalans que tenen coll avall

que ho tenen tot pagat vagin on vagin Jo particularment

no he sentit mai ni per un sol moment aquest menysshy

preu ni tant sols a Franccedila on he viscut com a filla d imshy

migrants catalans fins gairebeacute els divuit anys

En quins projectes treballes en aquests moments

Tinc diversos fronts oberts Pel que fa a llibres un canccediloner i un llibre de poemes que ara com ara eacutes diu El cos del text I pel que fa a lart doncs em porta de cap una obra que vull fer amb un robot aspiradora dashyquests rodons que netegen sols perograve no trobo la manera de tenir-ne un per poder fer la instalmiddotlacioacute de viacutedeo que tinc esbossada i que es diragrave No menys eacutes de meacutes parashyfrasejant -amb un joc pervers- el menys eacutes meacutes de Mies van der Rohe I tambeacute vaig al darrere de poder fer un recital audiovisual amb el do dubiquumlitat que t explishycava meacutes amunt bo i fusionant dos escenaris Un esceshynari podria ser a Palma per exemple i l altre a Barcelona Thi apuntes

Fet quan vulguis ho fem

Pau Vadell i Vallbona

Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Eschp

A D Eacute U TEMPS MODERNSI

THE END

t e m p s m o d e r n s t papers de cinema n

Catalina Aguiloacute Magdalena Aguiloacute Enric Alberic Miquel Alenyagrave Pere

Alberoacute Joan Andreu Ramon Bassa i Martiacuten Joan Bover Magdalena

Brotons Miquel Cardell Camilo J Cela Conde David Desola F J Diacuteaz

de Castro Pere Estelrich Joan Estrany Carles Cabrera Agravengela Coronado

Carles Fabregat Meritxell Farreacute Joan Ferrer Miserol Antoni Figuera Guillem

Fiol Xavier Flores Miquel S Font Josep Franco Ramon Freixas Rafel

Gallego Domegravenec Garcies Gabriel Genovart Elsa Gonzalez Hagravezael

Gonzalez Reynaldo Gonzalez Romagrave Gubern Joseacute Luis Gueacuterin Damiagrave

Huguet Francisco Jimeacutenez Xavier Jimeacutenez Eduardo Jordagrave Claudio

Klynhout Fernando Lara Miquel Loacutepez Crespi Joseacute Carlos Llop Xicu

Lluy Emili Manzano Jorge Martiacute Octavi Martiacute Ignacio Martiacuten Martiacute

Martorell Javier Matesanz JA Mendiola Fernando Merino Joseacute Enrique

Monterde Franciscagrave Niell Joan Obrador Antoni Oliver Jos Oliver Elena

Ortega Miquel Pasqual Senel Paz Sergio Pitol Antogravenia Pizagrave Sebastieacuten

Planas Jaume Pomar Juacutelia Pons Pere Antoni Pons Sergio Ramiacuterez Inaki

Revesado Ernest Riera Miquel Roca Toni Roca Josep C Romaguera

Josep J Rosselloacute Francesc M Rotger Jeroni Salom Jaume Salvagrave Fco

J Sagravechez Cuenca Joseacute Luis Sagravenchez Noriega Sebastiagrave Sansoacute Manel-

Claudi Santos Miquel Sbert Antoni Serra Antoni Maria Thomas Joseacute

Tirado Joan Tortellagrave Matiacuteas Valleacutes Jaume Vidal Jordi Vidal Luce Vigo

WObra Social SA NOSTRA Caiia oe Balears

T emps Moderns ha tancat les portes en la seva versioacute impresa Al llarg duna trajecshy

tograveria editorial de setze anys sota la direcshy

cioacute de Jaume Vidal shan publicat 158

nuacutemeros de Temps Moderns Papers de cinema revista

editada por laquoSa Nostraraquo En aquest periacuteode Temps

Moderns ha comptat amb quasi un centenar de colmiddotlaboshy

radors i entre tantes de signatures no hi mancaren les de

reconeguts criacutetics com Roman Gubern Enric Alberich

ni les daltres escriptors de projeccioacute internacional com

Reynaldo Gonzalez Sergio Pitol i Sergio Ramiacuterez

Jaume Vidal recordava que la publicacioacute va neacuteixer

lligada a les projeccions cinematogragravefiques setmanals

que es feien en el Centre de Cultura del carrer Concepcioacute

de Palma En el centre cultural de laquoSa Nostraraquo shan

pogut seguir interessants cicles dedicats als Lumieacutere

Chaplin Jean Vigo Ford Griffith Renoir Hawks i

Huston entre molts altres dedicats a grans directors del

setegrave art Vidal rememorava la bona acollida que tengueacute

aquella activitat cinematogragravefica per part del puacuteblic

jove que potser veia per primera vegada cinema clagravessic

en blanc i negre i per les persones meacutes grans que recorshy

daven aquelles pelmiddotliacutecules que havien vist en la seva

joventut i tambeacute per les de mitjana edat que podien

gaudir de la visioacute de films en una gran pantalla que tal

vegada nomeacutes havien pogut veure per televisioacute

Temps Moderns incloiumla articles de fons i algunes

segraveries monogragravefiques com les dedicades als comenccedilashy

ments de la induacutestria cinematogragravefica a Mallorca i compshy

tagrave amb algunes aportacions importants com -ho recorshydava Jaume Vidal- la de J A Mendiola el qual descoshybriacute lantiga pelmiddotliacutecula mallorquina El secreto de lapedri-

za I -ja en la darrera egravepoca- el cinema fet a lIlla ha ocupat bona part dels seus continguts Mallorca compta amb llaquoArxiu del So i de la Imatgeraquo perograve degut a la manca de pressupost no es pot dir que sigui una filmoshyteca en el sentit meacutes ampli del terme De fet quant a proshyjeccions Temps Moderns Papers de cinema ha exercit la funcioacute que meacutes tost correspondria a una filmoteca perograve -com afirmava Jaume Vidal- la salvaguarda del patrimoni la investigacioacute i la proteccioacute de la produccioacute cinematogragravefica progravepia els ha excedit De les vuit pagravegishynes inicials Temps Moderns havia arribat a ser una publicacioacute de setanta-quatre pagravegines amb un tiratge de 1500 exemplars en cada edicioacute que es distribuiumla per Mallorca i en les universitats catalanes i a Madrid Jaume Vidal -en una entrevista a la premsa local en quegrave agraiumla la colmiddotlaboracioacute de tots els que hi havien particishypat- comentava el recent tancament de la revista en forshymat paper i anunciava una nova etapa en quegrave -segons deia fidels al nom de la capccedilalera de la revista soptaragrave pel format digital- tambeacute manifestagrave que es sentia orgushylloacutes d haver mantingut luacutenica publicacioacute dedicada al cinema i feta en catalagrave que ha tengut tan llarga vida i que ha cobert una fructiacutefera etapa que ara es tanca amb el darrer nuacutemero (158) i leditorial (Mourir daimer) que posa final a una egravepoca i com es diu a la contraportada de Temps Moderns Papers de cinema eacutes T H E E N D

Nuacutem sectz -11 egravepoca - Any Juliol - Agost 2010 R

SUTZURA 25 L A BRUTOR INTERIOR

COM A QUALITAT ESTEgraveTICA DEL POEMA

SUTZURA 25 Miquel Agravengel Mas

mm

i V i bull bull

Adesiara la poesia

deu al poeta que un

esclat vital s hagi

traduiumlt en versos

on dipositar la brutor que ens

acompanya com un llast incogravemoshy

de de vegades per a tota una vida

Aquest eacutes el cas del poemari de

Miquel Agravengel Mas Sutzura 25

Latractiu del tiacutetol es basa en la

recerca de lexcelsitud del vocable

buscada intencionadament per part

del poeta car en aquesta recerca es

fonamenta el principi estegravetic de la

poesia El lector queda sorpregraves per

la combinacioacute de la paraula i el

nombre talment com si fos un desshy

cobriment una troballa legravexica que

ens introduiragrave a un moacuten nou el de

Miquel Agravengel Mas Els poemes de

tiacutetol breu i entenedor copsen la

mirada daquest mestre amb estushy

dis de doctorat en una demostracioacute

de moderna observacioacute del moacuten que ens envolta de

vegades sense sortir de la Mallorca turiacutestica on ens desshy

criu per exemple la sograverdida mort d un estranger al

poema Paco nom que doacutena el tiacutetol al poema recrea

una atmosfera agredolccedila car un suiumlcidi es produeix menshy

tre sona alegrament Paco de Lucia i el narrador confessa

Nomeacutes seacute que les almiddotlotes segueixen jugant a volei-

bor Tambeacute les histograveries personals en les quals hi apareishy

xen amics i familiars conformen el gruix del poemari

Poemes de calfred final com el que du per tiacutetol En

vena on el narrador sidentifica amb lamic desapareshy

gut amb luacutes de la primera persona Jo Martiacute Horts i

Fuster moriacute als trenta-tres anys Lesclat produiumlt per la

mort propera es transforma en leclosioacute del poema

Rafel el primer poemari de Sebastiagrave Alzamora tambeacute

sorgiacute d una situacioacute vital semblant el traspagraves dun amic

i lefecte (tambeacute a la criacutetica literagraveria) va ser que shavia

arribat a una sinceritat compositiva que fins i tot a hores

dara ha estat difiacutecil de superar fins i tot per part del

propi autor

Al marge que la motivacioacute en lescriptura sigui proshy

duiumlda per un fet vital (no oblidem que la literatura eacutes la

vida i a linversa) eacutes l autoexigegravencia de lautor que el

duragrave a caminar pels llindars de la qualitat del poema

Miquel Agravengel Mas en una peccedila de cagraverrega erogravetica notashy

ble narra Pots riure tot el que vulguis ja hi arribaragraves i

segurament si ets honest aniragraves a les meves l escripshy

tura honesta fa que el poema guanyi en intensitat i augshy

menti la seva tensioacute dramagravetica Creu essencial dir la

veritat i la veritat meacutes ancorada

perograve no hem doblidar que a la poeshy

sia moderna amb el pes de l hipograveshy

crita lector baudeleriagrave i la nocioacute de

poeta com a fingidor de Fernando

Pessoa l autor tambeacute es veuragrave oblishy

gat per militagravencia poegravetica a dir allograve

que eacutes ver perograve sense evidentshy

ment dir Vestricta veritat per

deixar una escletxa a la ficcioacute del

poema

A Carreteres secundagraveries un

tiacutetol que ens pot recordar On the

road de Keruack com a altres poeshy

mes hi apareix el cotxe a manera

de motiu poegravetic (Tres amics dins

un cotxe vaig cap al cotxe un

megane 1500d c i mirarendashy

vant controlar el cotxe un

Donett Zedel de 1908 un seat

panda) la carretera com a teloacute

de fons la vida com a trajecte

sempre la situacioacute de moviment la

fugida amb amics o sol El poeta crea un siacutembol que teacute

molt a veure amb una situacioacute escegravenica i temporal que

succeeix ragravepidament i de la que el protagonista no teacute el

control suficient sobre els aconteixements i tampoc

sobre la consciegravencia dels fets aixiacute el punt de vista del

narrador interveacute uacutenicament com a testimoni dels fets i

brinda al lector la possibilitat dinterpretar-los

Ja hem dit que lhonestedat encertadament tambeacute

forma part de la poegravetica que presenta Miquel Agravengel Mas

aquesta sinceritat queda palesa en les reflexions metali-

teragraveries tema marcadament posmodern Aixiacute ho enteshy

nem en axiomes tan contundents com Forces els poeshy

mes violes els poemes o a quan escric un poema em

trec abans que res tres espines de pus A meacutes l autor

expressa el seu criteri i deixa clara la seva poegravetica a

meacutes pes de brutor meacutes qualitat del poema I podem

relacionar aquesta brutor del poema amb el realisme brut

dautors com Roger Wolfe citat pel mateix poeta

Charles Bukowsky etcegravetera Els elements que ho ratifishy

quen soacuten el tiacutetol dOrina o reflexions com la seguumlent

quan cavil perquegrave pens el que pens percep lacte sim-

pliacutessim duna rata que esqueixa una bossa de fems o

feixos de rotunda veritat bruta

En definitiva Sutzura 25 eacutes un llibre on lautor s esshy

forccedila en presentar una realitat gens agradable perograve meacutes

propera a la veritat on se noculta una altra de meacutes proshy

funda i personal marcada pel tint obscur de la tragegravedia

on lautor exorcisa la brutor dels seus mals mitjanccedilant la

seva escriptura

Joan Cabalgante Guasp

Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX

M I Q U E L Agrave N G E L M A S M A S va neacuteixer el 19 de

maig de 1972 a Maria de la Salut (nord de Mallorca) eacutes Diplomat en Educacioacute Primagraveria i Llicenciat en Pedagogia i teacute estudis de doctorat Actualment treballa com a mestre deducacioacute terashypegraveutica en una escola Ha publicat nombrosos artishycles en revistes dedicades a leducacioacute (Guix Tresquarts Pissarra i Revista Iberoamericana de Educacioacuten) i eacutes coautor del llibre Programa de conducta social Una experiegravencia des de lescola (Palma 2008) i lautor de Sutzura 25 (publicat dins la colmiddotleccioacute laquoMagatzem Can Toniraquo nuacutemero 52 per Edicions Documenta Balear Palma 2010)

UN CA AL BALCOacute

Segurament el propietari el duragrave a passejar vint o trenta minuts

cada dia

Llavors li resten vint-i-tres hores i trenta minuts

per poder mirar la seva taula i el seu possible hoste

Na Maria la cambrera em du la pizza

Pizza Funghi Porcini

- Maria una mica de tabasco

bullk-k-k

PEUS

Forces els poemes violes els poemes

em va fer avinent la meva esposa

La meva regraveplica

En el dia de cada dia no hi ha temps per escriure Ara

eacutes temps de fer-ho

El meu ca lladra nespera els peus La veiumlna escorxa un

conill al corral

Mentides Excuses de mal pagador

Estic violant moltes coses

No nomeacutes els poemes

EN VENA

Tres amics dins un cotxe

Em vaig ficar el cotxe en vena

Els tres amb el cap fora

CANTAgraveVEM

EM DIVERTIEN

Vagraverem fer pana

Poemes de Sutzura 25 J o Martiacute Horts i Fuster moriacute als trenta-tres anys

SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

LA POESIA CONTEMPORAgraveNIA A LES BALEARS (I)

Bon dia i bona hora

En primer lloc permeteu-me agrair ben de cor la

convidada per aquesta xerrada d avui sobre la poesia

meacutes recent i actual a casa nostra La Universitat de

Lleida i molt especialment el vostre professor Joan

Ramon Veny i Mesquida soacuten els que ho han fet possishy

ble i no tenc meacutes que paraules de gratitud i estima per

poder compart ir aquests instants amb tots vosaltres

El que voldria es contagiar-vos la meva passioacute per

la poesia perograve com sempre passa d una manera subshy

ject iva Sobretot intentareacute acostar-vos al batec de cada

poema i nomeacutes transcriureacute aquells versos que a mi

m agraden que em transmeten emocions i sentiments

diversos que ens dibuixen paisatges amb solcs als

sementers o el besar suau de les ones quan moren a la

platja Potser l uacutenic megraverit que puc esgrimir eacutes haver

llegit poes ia Soacutec lector addic te i re incident

Magradar ia per tant poder seduir-vos i enganxar-

vos a aquest goig de les paraules amb ritmes i rimes

als seus sons i al seu bessoacute

Per aixograve la meva exposicioacute intentaragrave ser mengiacutevo-

la entremesclant aquells versos que m han cridat l ashy

tencioacute -i que desig mostrar per fer coacuterrer la veu dels

nostres poetes- amb fragments explicatius de tendegravenshy

cies generacions poegravetiques o llibres i publicacions

que cal tenir-hi esment Tambeacute si ens atenem a l epiacuteshy

graf La poesia contemporagravenia a les Balears eacutes per

fugir una vegada meacutes de tota casta de centralismes

Possiblement si pretengueacutes parlar uacutenicament de la

poesia a Mallorca seria meacutes senzill per a mi i per

ventura meacutes ric amb matisos aprofundint d una

forma meacutes acurada i amb els registres i exemples que

tenc meacutes a magrave Perograve no vull deixar de parlar de la poeshy

sia que s ha fet i de la que es fa ara a les illes germashy

nes de Menorca i Eivissa Com veureu nomeacutes ressenshy

yarem les primeres espases a meacutes d introduir alguna

veu novella que encara no sabem ben beacute si en un futur

fruitaragrave

Comenccedilam amb Eivissa Potser el poeta eivissenc

per excelmiddotlegravencia sigui M Vil langoacutemez (19132002)

Dell s ha dit que Les coincidegravencies entre algunes

caracteriacutestiques de lEscola Mallorquina i la poesia

de Villangoacutemez -com la temagravetica paisatgiacutestica la pulshy

critud linguumliacutestica i la preocupacioacute formal- han donat

peu a alguns criacutetics a adscriure el nostre poeta a lesshy

mentada Escola Es possible que aquelles caracteriacutesshy

tiques tinguin utilitat a lhora destablir les diferegravenshy

cies entre lactitud fundacional de lEscola

Mallorquina enfront dels poetes modernistes coetanis

en els quals predominen les preocupacions existenshy

cials o socials i la despreocupacioacute per la llengua i la

forma En canvi no semblen criteris vagravelids per a clashy

rificar la posicioacute descriptors com Villangoacutemez forshy

mats literagraveriament bastant despreacutes del triomf de lesshy

tegravetica noucentista (1) El 1989 rep el Premi d Honor

de les Lletres Catalanes i el 9 1 l editorial Co lumna

publica en tres volums les Obres Completes Versions

de poesia Del 1949 quan surt al carrer Elegies i paishy

satges dins el poema Canccediloacute de vesprada vegem-ne la

forccedila i la bellesa d aquest vers Voler limpossible

ens cal i no que mori el desig que -com a ressenya

curiosa- cal esmentar que el linguumlista Cosme Aguiloacute

amic de la famiacutelia Veny-Mesquida teacute gravats aquests

mateixos mots de Vil langoacutemez a la faccedilana de ca seva

alccedilada amb pedra de Santanyiacute Lobra de Vil langoacutemez

eacutes fecunda i no podem detallar-la fil per randa com

voldriacuteem De la seva aportacioacute assaborim l alegrave medishy

terrani i illenc quan escriu i entre ribera i ribera

amb un rosari partit dillots que treuen el pit resta

la mar presonera

Jean Serra nascut a l Alger el 1952 fill de pares

eivissencs exiliats eacutes un poeta d Eivissa amb tots els

drets No fareacute l exercici d enumerar la llarga trencafi-

la de les obres publicades per cada autor que citareacute

nomeacutes en veurem algunes De Serra del llibre Oberta

riba el tiacutetol sorgeix d un vers del mestre Vil langoacutemez

Com anomenar lombra des de loberta riba en

llegirem un fragment perograve abans recordem que

lombra eacutes la mort i la riba eacutes la vida(2)

Com degraveiem en feim un tast de Meditacioacute -en prosa

poegravetica- Es aquest Tanmateix m hauria agradat no

haver hagut de guerrejar No mhan complagut les

victograveries Ans el contrari he comptat amb tristesa les

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX 1 -

baixes i pegraverdues Mai no he humiliat als venccediluts

iQuin dret tenim a imposar els nostres costums i les

nostres lleis a altres pobles Als germagravenics els diem

bagraverbars nomeacutes perquegrave soacuten diferents No eacuterem

tambeacute nosaltres pagesos incultes abans daprendre

de Gregravecia

Tenia la idea de citar els poetes de manera cronoshy

logravegica partint de la seva data de naixenccedila i j a de bon

comenccedilament he romput aquest ordre per treure la

saga dels Mariacute tots a la vegada Desconec si tenen

parentiu entre ells perquegrave el seu primer llinatge eacutes

molt usual a Eivissa Aixiacute idograve hem de ressenyar

Antoni Mariacute (1944) Josep Mariacute (1948) Isidor Mariacute

(del 49) i Manel Mariacute (1975) Si parlam dIsidor s ha

de dir que de ben jove fou membre del grup musical

U C mostragrave les canccedilons tradicionals de lilla d Eivissa

i musicagrave poemes dels autors meacutes propers En el seu llishy

bre Enjogassats i dispersos (3) clou amb l apartat

Pansiments i penjaments (perquegrave com diu l autor

HO tenc la gosadia danomenar-los pensaments)

Veiem-ne aquest escandall

BODEGOacute

El sol eacutes un pa de pagegraves daurat

La lluna un formatge tendre

CONSOL

Lavantatge duna nit molt fosca

eacutes que ni tadones que hi ha nuacutevols

MONARQUIA

La meva sang blava eacutes la mar

Tancam el capiacutetol dels Mariacute amb en Manel ha

obtingut el Premi Miquel Agravengel Riera (1998) el

Premi Mallorca de Poesia 2005 i el Ciutat de Palma

Joan Alcover 2007 En aquest darrer l obra es titula

El Tagravelem i l autor ens apropa a un moacuten que rebutja

no perquegrave no lentengui sinoacute justament perquegrave lenshy

teacuten massa beacute (4)

Un altre punt a tenir en compte soacuten les edicions (en

paper i en agraveudio) que duu endavant la Fundacioacute A C A

(Agraverea de Creacioacute Acuacutestica) de Buacuteger (Mallorca) amb

l anual ll iurament del Solstici destiu que encetagrave el

1997 i encara continuen En un principi es dedicava

als joves poetes de les Illes Balears per a posteriorshy

ment abraccedilar als dels Paiumlsos Catalans Aquest apartat

potser interessi al vostre professor Joan Ramon Veny

i al seu colmiddot lega Jordi Male pel seu -i nostre i de tots-

Corpus Literari Digital que porten endavant amb

l laquoAula Magraverius Torresraquo perquegrave la fundacioacute A C A teacute la

colmiddotleccioacute Veu de Poeta que porta enregistrats a poetes

consagrats com el j a esmentat Mariagrave Villangoacutemez i

altres poetes mallorquins com Antoni Vidal Ferrando

Miquel Loacutepez Crespiacute o Biel Mesquida encara que

SLmiddotchp

aquest darrer nasqueacute circumstancialment a Castelloacute

de la Plana

Hauriacuteem d esmentar aixiacute mateix per cloure amb

els poetes eivissencs a Bartomeu Ribes Guasch el

qual hi neix l any 1959 i teacute varis llibres publicats

Guardonat amb el premi Vila de Martorell (2006) pel

recull Liacutenia de flotacioacute Es colmiddot laborador habitual de la

revista SEsclop Quadern cultural una publicacioacute de la

que en parlarem despreacutes

4e k

Abans d apropar-nos als poetes menorquins calshy

dria analitzar uns punts bagravesics perograve tambeacute alhora

necessaris Aixiacute idograve La poesia de les Balears malgrat

la precarietat i la minoritzacioacute a quegrave la llengua catashy

lana ha estat sotmesa a les nostres Illes ha estat

durant molt de temps la punta de llanccedila de la nostra

cultura i de les nostres lletres Aixiacute mateix ha esdeshy

vingut el gegravenere literari meacutes innovador i el meacutes pershy

meable als canvis i a lexperimentacioacute aquell en quegrave

shan assajat les provatures formals i temagravetiques meacutes

avanccedilades Hem dafegir-hi unes consideracions per

ampliar el que degraveiem ara Dues liacutenies estegravetiques conshy

tribuiumlren a la modernitzacioacute de la poesia de les

Balears Per un costat des dels inicis dels anys 50 el

conreu per part del grup de postguerra duna poesia

que pren com a model principal la generacioacute casteshy

llana del 27 tendra la seva continuiumltat durant els anys

60 i fins el 70 No sols seguiran aquest model els poeshy

tes dels anys 50 sinoacute que en bona mesura molts dels

autors meacutes joves tambeacute continuaran aquesta liacutenia

Per un altre costat laparicioacute del realisme histograveric de

la literatura compromesa contribuiragrave a precipitar la

desaparicioacute de lEscola Mallorquina La poesia metashy

fograverica i la poesia realista malgrat eacutesser en principi

antagograveniques coexistiran uns anys i fins i tot en uns

mateixos autors (5)

El nostre viatge poegravetic ens porta ara desplegant

veles -i amb lajut dels vents- fins a Ciutadella on

neix el 1952 Joan Francesc Loacutepez Casasnovas proshy

fessor de Llengua i Literatura i amb una considerable

tasca poliacutetica Ha publicat mitja dotzena de llibres de

poesia i eacutes tambeacute impulsor de la colmiddotleccioacute menorshy

quina laquoXibauraquo Dos anys despreacutes el 54 neix a Alaior

Pere Gomila del que ara en veim uns versos Es pershy

sistent la fosca com una estranya nosa com un

malson llarguiacutessim Es profunda la soledat com la

grapa feridora dun desamor irogravenic Soacuten agres les

paraules eixides de tantes boques el renec i les-

Juliacuteuumll - AgUacuteSt 2M0 Nuacutem 52 - egravepoca - Any flX

carni Eacutes difiacutecil la histograveria compresa en nosaltres

com una saviesa inabastable Soacuten rares les canshy

ccedilons i rar el bes amable luacuteltim repograves i lagravenim

Els versos continuen perograve hem d escapccedilar per parshy

lar de meacutes poetes en aquest cas de Ponccedil Pons (1954)

l autor menorquiacute meacutes guardonat i del que recordam el

seu escriviure mot que neix de la seva ploma per

lligar viure i escriure perquegrave l un i l altre com el resshy

pirar soacuten funcions elementals per a l escriptor Dels

premis obtinguts cal esmentar entre d al tres el Ciutat

de Palma amb el recull On sacaba el sender Jocs

Florals de Barcelona i Premi de la Criacutetica amb

Estigma el Carles Riba amb Salobre el Premi Alfons

el Magnagravenim amb Pessoanes o Nura premi Ramon

Llull de les Illes Balears i Premi de la Criacutetica 2007 a

meacutes de novelmiddotles t raduccions i fins i tot una recent

incursioacute al teatre (Lokus) De Nura assaborim unes

mostres agafades d aquiacute i d enllagrave sense cap ordre en

concret

La bondat i el perdoacute seacute que ens poden fer lliures

Crec que Deacuteu meacutes que encens el que vol eacutes justiacutecia

Les gavines silents espicassen metagravefores

Larenal es va omplint desquelets blancs de versos

Els meacutes grans pensaments encoratgen la vida

La millor teoria ha estat sempre la pragravectica

La tria podria continuar perquegrave l anyada eacutes abunshy

dant i de bon gra Com hem vist la temagravetica eacutes divershy

sa i de calat Els mots a meacutes de bells ens poden

ensenyar a pensar i a destriar camins Podem cloure

el tast amb aquest altre vers magniacutefic de Ponccedil Pons

Som allograve que llegim i tenim el que dam

De Menorca hem de mencionar Damiagrave Borragraves

(Maoacute 1957) i Francesc Florit i Nin (Ciutadella

1960) perograve abans volem citar 2002 una antologia de

joves poetes menorquins dels laquoQuaderns Xibauraquo i

que aquella edicioacute seleccioacute i prograveleg fou a cura d Agravenshy

gel Mifsud Ciscar i del j a ressenyat Joan Francesc

Loacutepez Casasnovas en la que hi t robam un grapat de

joves que ara deuen tenir una trentena d anys Del ls

Oacutescar Bagur Pau Janer i Biel Pons Pons inclosos

tambeacute a part d aquest nuacutem 10 de laquoXibauraquo als exemshy

plars de Solstici dEstiu de la Fundacioacute A C A que j a

haviacuteem esmentat Els altres integrants d aques ta antoshy

logia menorquina soacuten Guillem Alfocea Joel Bagur

Sergi Cleofeacute Clara Elorduy Siacutelvia Pons i Tomeu

Truyol

El jovent potser teacute les emocions meacutes arran de pell

Els qui anam sumant anys -massa de pressa- probashy

blement j a no tenim les alegries ni les tristors tan pro-

1 0 d e m a r ccedil d e 2 0 1 0 a T e s 1 7 O O h

U N I V E R S I T A T D E L L E I D A

Edifici del Rectorat - Placcedila de Viacutector SiuranaTT mdash Departament de Filologia Catalana i Comunicacioacute

S e m i n a r i A c a d egrave m i c (Aula 2 2 8 )

- ^ uuml i J i gt i i ^ ^ ^ ^ t t ^ ^ ~ t y uacute - CTVm v m raquo mdash gt-i- Grup dc Recerca

fundes El pas del temps posa una pagravetina encara que

j o em rebel Aixograve vos ho deia perquegrave ara veurem dos

breus poemes un de simpagravetic i divertit mentre que

l altre eacutes ben beacute romagraventic El primer eacutes de Siacutelvia Pons

titulat Poetes fantasma Es aquest Caminaven al

ritme de New York New York perquegrave feien versos i

els vam descobrir Ara caminen amb el cul estret al

ritme duna marxa El segon eacutes d Oscar Bagur i diu

aixiacute Quan plou de nit a la mar quan la mar plora de

nit les teves besades veacutenen i se n van i tornen i

patroacute del vaixell del desig solc la mar amb estels a

popa i a dalt

Joan Pomar Mir

Ponegravencia llegida a la Universitat de Lleida (10-111-2010)

Notes bibliogragravefiques

(I) Paraula de Poeta laquoColmiddotleccioacute Poetes Essencialsraquo nuacutem 15 -

M A R I Agrave VILLANGOacuteMEZ LLOBET - del prograveleg Lobra de Mariagrave

Villangoacutemez - signat per ISIDOK M A R Iacute (editat per la Conselleria

dEducacioacute i Cultura - Govern de les Illes Balears) 2001 (2)

Oberta Riba de JEAN SERRA - Poesia10 - Lleonard Muntaner Ed

2003 (3) Enjogassats i dispersos d I s i n o R M A R Iacute - Publicacions

de lAcadegravemia Can Sifre laquoColmiddotleccioacute lArgenteraraquo 2008 (4) El

tagravelem de M A N E L M A R Iacute Editorial Moll laquoColmiddotleccioacute Balengueraraquo

nuacutem 142 2008 (5) La poesia a les Balears al final del milmiddotlenni

antologia poegravetica a cura de PERE ROSSELLOacute BOVER - Edicions

Documenta Balear - laquoColmiddotleccioacute Magatzem Can Toniraquo 14 2003

Juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEscbp

1101

No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos

Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No

Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara

Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no

Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap

A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau

Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es

Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de

Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part

Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa

Un Dictador un President una Princesa o una

Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita

Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute

De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat

De la l a part de Deep bllie

26

BERNAT MUNAR

D e e p b l u E

V EL TALL )

Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana

Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa

Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant

El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses

Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo

Bernat Munar

De la segona part del llibre titulada

Suicidis i altres resurreccions ig

Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

ENTRE EL DOLOR I LA LLUM

Voldria agrair al professor i poeta Diego

Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute

del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que

un professor encomani la presentacioacute a

un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy

fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment

sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy

sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques

paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu

en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam

davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el

coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy

da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic

persona professor poeta

Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy

tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb

la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard

Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent

literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El

tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-

ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com

eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els

conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del

tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego

Sabiote

Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra

partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten

Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-

llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-

ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita

entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra

perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol

dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy

ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy

va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la

bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final

La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy

ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la

versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu

aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo

no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las

estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins

la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels

estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes

nous i savis

1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per

tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades

recorda entre daltres punts i de manera encertada la

importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra

de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre

del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix

perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una

debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar

linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor

en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor

eacutes la gratitud

La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i

vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he

creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy

taran cantant

Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels

propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve

que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-

nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta

no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy

gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa

Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

Diego Sabiote

Infantaragrave la nit

LLEONARD MUNTANER EDITOR

Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner

Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del

XX torna usar mots habituals que semblen nous com si

cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou

paraules com cor rosa agravenima terra

Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute

per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote

teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en

quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla

digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi

ho era una modesta abella Diego tracta els elements de

la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc

que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar

que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves

per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la

liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat

a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el

poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el

dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un

cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per

la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu

la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es

poden destruir les coses creades En els seus versos se

sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i

mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers

filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles

Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot

de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms

La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada

vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy

rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre

tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta

eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres

i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy

ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa

reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes

el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i

una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot

quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute

vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la

totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens

aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en

poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del

tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on

intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments

innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy

pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la

justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva

obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que

fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi

injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes

especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy

tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals

poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve

Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en

lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de

bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels

seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines

que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia

i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-

filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy

ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari

seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis

I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens

de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila

No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema

primordial de Giacomo Leopardi passem solitario

Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des

d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols

viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa

de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute

que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de

curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy

quegrave hi ha molt per fer

Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu

paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre

cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit

de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar

la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer

en esperanccedila

Lluiacutes Servera Sitjar

(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari

Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el

Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)

SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo

ANDREU VIDAL (1959-1998)

Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat

abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan

Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute

professional amb actituds poc participatives l embrioacute

dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy

nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy

bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys

quan el llibre va veure la llum Era lany 1977

El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy

tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor

crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de

poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel

Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute

ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant

molts anys

Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses

literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy

nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes

alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy

mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa

liacutenia com Cirlot

Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa

i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy

ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-

tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus

preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense

cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo

Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots

dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar

en llengua catalana especialment per als autors joves

Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy

sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun

llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren

amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en

tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo

es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels

tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem

Juliol - AgOSt 2M0

cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos

Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-

1 ANDREU VIDAL I SASTRE

rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica

i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy

neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic

Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de

poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica

amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava

posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a

vegades defensava la idea contragraveria que representava pel

pur plaer de la discussioacute i de la paraula

Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy

tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy

xos fins i tot els professionals com a delineant o en la

meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de

laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta

Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament

aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars

com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy

nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de

versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del

1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la

seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres

meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy

tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva

decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia

obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb

Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX

Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes

ANDREU VIDAL

NECROgravePSIA

Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo

com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem

sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo

Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy

cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy

mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels

dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy

pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al

gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves

Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot

l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i

Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la

llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T

S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre

liacutemit que la nostra possible manca de talent

La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu

Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia

Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir

d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem

haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar

Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la

correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas

no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem

acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i

cregraveiem en la vida i en la bellesa

Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan

va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es

perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca

Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes

vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy

cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir

una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar

luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc

(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy

breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia

posat de moda en el seu segon brot el que anomenen

poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy

gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy

pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy

mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres

vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy

tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves

oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar

inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi

laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy

ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues

Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell

les converses eren disputes contiacutenues i doloroses

Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen

estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell

pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy

cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim

llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder

xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu

paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell

va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut

complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no

volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau

Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy

templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i

altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen

Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor

Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots

superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave

soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy

tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes

densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy

cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per

la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy

culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy

balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com

tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en

desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al

traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra

equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan

Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu

Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si

Agravengel Terron

Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

CAMPOS EacuteS POESIA

Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy

figurar el primer cicle poegravetic i musical

CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy

tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar

paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy

cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy

sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de

cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy

ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy

nats de melodia progravepia

Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave

sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o

riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)

han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle

CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb

fermesa De totes maneres degut a la resposta

excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i

per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal

vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca

el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat

hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure

quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents

A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf

Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy

nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes

Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens

No crec que sigui necessari aprofundir en la seva

obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i

mostrat els seus versos o les seves proses Volem

ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir

cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar

Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy

jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu

propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos

d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos

fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les

de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del

mateix color de la mar i la negror de les cabotes les

parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre

que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de

bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells

poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del

Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal

Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-

Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La

bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent

unes acurades introduccions breus i concises amb una

veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les

paraules

Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria

Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-

a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions

de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem

observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre

de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia

adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es

dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del

CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves

de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de

Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy

ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los

amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy

litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara

meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave

Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-

tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el

certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de

millor poema musicat

Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del

cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave

Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis

gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy

cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria

Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-

tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez

(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix

i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus

inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues

guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina

Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy

ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments

fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i

amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i

Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la

que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca

Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos

que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per

Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns

Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-

soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave

Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i

Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades

per Glograveria Juliagrave

A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i

amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de

viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada

per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp

paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-

Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia

Fotografia Joan Pomar

tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines

o un tast de carn amb el farciment de les paraules de

Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona

Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren

obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel

Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de

cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el

cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una

excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam

d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos

brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes

dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins

afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy

trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb

l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-

lot callet i (sobretot escolta)

Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy

gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle

amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra

(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy

cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces

que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol

Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la

segona tendra i plena de colors dedicada a una jove

criatura nascuda recentment i que l ha fet pare

Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy

sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que

continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de

canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens

meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots

ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan

Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha

obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute

Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy

sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins

una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de

Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy

donats per a cada una de les edicions esmentades Els

altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a

SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy

bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en

diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat

bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar

entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor

de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un

recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres

Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual

dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer

I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I

larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy

queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari

parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy

donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy

pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy

gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren

escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave

Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge

permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la

terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda

magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels

meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits

Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig

llegir dos poemes inegravedits d un proper recull

Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS

EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy

ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy

ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una

quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy

tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny

ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas

expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot

imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus

propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy

da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets

el cel eacutes cel

Joan Pomar Mir

SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA

malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es

considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el

seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy

xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles

Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la

Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de

Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix

classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre

dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca

(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa

a la UIB

Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy

sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata

(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa

dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de

Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i

per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando

Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo

de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de

Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII

Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de

Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de

Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres

poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de

Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa

i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy

pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-

textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia

Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005

i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors

en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser

Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i

Cultura del Govern Balear

Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries

[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-

Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la

Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola

2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes

[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt

Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola

2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro

Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB

1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de

Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de

Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]

Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del

desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns

Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi

laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio

Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago

Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000

Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994

aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy

guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos

Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel

Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves

D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX

Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de

Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la

canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31

(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les

tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo

(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2

(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy

dics

Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis

[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu

mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II

Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute

em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril

2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de

prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]

Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave

Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser

aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i

del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions

celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae

revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de

lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses

Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics

de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44

(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute

mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet

Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb

Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)

Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia

poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols

amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid

Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia

del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb

Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere

Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002

R

juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp

Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar

aquest neacutes un

El Terreiro do Paco eacutes un escenari

on la quarta paret eacutes el Tejo

El Tejo que tant cantaren els poetes

el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren

aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori

tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal

mir aquest riu que comenccedila a morir

i no enyor els turons i serres desiguals

que alliacute en la pagravetria mia

he deixat o em deixen

No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres

aquesta placcedila maculi i cal que hi torni

i cal que fugi de lilla que es mor

i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres

lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural

No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament

de mar a mar

de sol a boira

de mort a set

de pagravetria a pagravetria

No hi ha pagravetria sense dol

no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam

perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal

i hi ha amors amb fam de llop

Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria

i de vegades del darrer amor

Hi torn sempre hi torn

Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Lelia doura

Gabriel de la S T Sampol

52

Sim hagrave lligares onde precisamos voltar

este eacute um deies

O Terreiro do Paco eacute um palco

onde a quarta parede eacute o Tejo

O Tejo que tanto cantaram os poetas

o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram

este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades

apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia

Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal

olho este riacuteo que comeccedila a morrer

e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais

que ali na pagravetria minha

deixei ou me deixam

Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres

esta praccedila acolhe-me e preciso voltar

e preciso fugir da ilha que morre

e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres

a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural

Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro

de mar a mar

de sol a neacutevoa

de morte a sede

de pagravetria a pagravetria

Nagraveo hagrave pagravetria sem luto

nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome

mas hagrave pagravetrias que doem mais

e hagrave amor com fome de lobo

Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria

e agraves vezes do ultimo amor

Volto cagrave volto sempre

Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia

Lelia doura

Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute

2 9ca bull Juliol - Agost 2010

MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a

Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la

Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010

Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari

poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy

ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat

Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)

amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de

Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy

da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo

Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)

En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls

darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy

rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres

Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics

del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute

amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M

Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en

Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors

En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques

de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb

els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy

nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute

catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova

2005)

Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan

Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel

Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy

plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)

Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana

(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut

Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de

Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall

editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy

ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy

trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-

tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)

I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de

l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover

Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga

casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB

I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i

Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB

(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)

Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a

les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta

Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del

diari Avui i a SEscbp

R

La consciegravencia de Viacutector Hugo

La consciegravencia de Victor Hugo eacutes

una composicioacute egravepica de seixanta-

vuit versos alexandrins inclosa en la

segona part (DEva a Jesuacutes) del

primer volum de La llegenda dels

segles obra que sinscriu en el gust

per l orientalisme i per les egravepoques

remotes de les cultures antigues que

tant agradaven als romagraventics El

poema evoca el crim de Caiacuten i el

sentiment de culpabilitat que el pershy

segueix arreu agravedhuc dins la tomba

Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del

Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un

rapte denveja mata el seu germagrave

Abel i doacutena entrada a la primera

mort violenta a la terra Caiacuten estig-

matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy

demnat a viure fugitiu i errant

Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy

gar-se de la mirada omnipresent del

Totpoderoacutes Encara que Victor

Hugo fidel al text biacuteblic parteix del

cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida

enfila amb gran mestria narrativa el

perfil psicologravegic i els sentiments de

perseguit que acoren aquest persoshy

natge miacutetic el qual no sols fuig de la

mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy

sador sinoacute sobretot de la progravepia

consciegravencia dhaver fet el mal pershy

quegrave el protagonista no pot fugir dell

mateix ni dels seus remordiments

Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy

cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy

ca que el criminal no estagrave irremeiashy

blement perdut sinoacute que conscient

dels seus actes pot aspirar al perdoacute

En aquest univers miacutetic el mal ve

representat per tot allograve que oprimeix

l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute

consciegravencia de ser mal Victor Hugo

com a pintor de les emocions meacutes

intenses de l home enfoca des

duna perspectiva humana i espirishy

tual el terror del fugitiu -que no

troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent

de la seva agravenima- i la pietat de la

seva famiacutelia que l acompanya en

un afany de trobar-li una mica de

conhort

Daltra banda tambeacute assistim a

la construccioacute de la primera ciutat la

llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy

mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el

creixement i el progreacutes material que

no sempre anagrave acompanyat del proshy

greacutes moral i espiritual tan anhelat

pels romagraventics

La llegenda dels segles eacutes una

llarga epopeia repartida en dos

volums de caire filosogravefic i humagrave El

primer aplec de poemes egravepics que

configura La llegenda dels segles va

veure la llum el setembre de 1859

En aquesta obra Victor Hugo es proshy

posava retratar l evolucioacute de l home

des dels inicis de la creacioacute fins a

l era contemporagravenia en ple

Romanticisme Lautor francegraves amb

la voluntat de completar aquestes

evocacions miacutetiques multiplicagrave

Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

QQ U 0

e o

oo o o cs

JS

0

R

a

s

o

M i q u e l B r u n e t A U g l S a a i u

J o i t p Cou B a r d o l e t ^

Miquel R i w r a Bagur

copy I Damiagrave J t a n t ^^mjjagrave^m^

^ J M I I M i r oacute

Fragment del capiacutetol dedicat al pintor Joan Roca Fuster Obra -amb prograveleg de Lluiacutes Maicas-publicada dins la colmiddotleccioacute laquoMenjaventsraquo [nuacutem 47] per Ed Documenta Balear (Palma 2003)

[] Fou a mitjan anys seixanta quan Joan Roca Fuster irrompeacute en el moacuten de lart amb premis diversos i exposicions a Palma la Peniacutensula Londres els Estats Units Franccedila i Begravelgica La criacutetica meacutes afinada detectagrave en la seva obra el segell inconshyfusible dels creadors autegraventics Daquells qui creuen en allograve que fan Sarrengleragrave dentrada en el moviment de la nova figuracioacute creant amb els seus quadres uns clishymes i unes atmosferes de procedegravencies oniacuteriques poetitzades o literaturitzades fins a un cert punt al voltant de figures sempre condolgudes angoixades solitagraveries malenshyconioses entristides per una hiperestegravesia La crispacioacute de la sensibilitat etcegravetera Amb tegravecnica arrelada dins els fegravertils sembrats del barroquisme les imatges es detushyren estagravetiques Per immortalitzar-les el pintor vol que ens suggereixin un treball dintrospeccioacute malda per traslladar-nos la progravepia subjectivitat enriquida pel lirisme si no era ja tan personal Fa una pintura que actua a manera de metagravefora de lolor duna flor mortuograveria recuperada des del fons del pou dels records duna llunyana infagravencia Adolorida Aigua obscura i profunda

Les teles den Roca Fuster soacuten una font continua de suggeriments desordenats que en lenumeracioacute caogravetica dels seus continguts - gragravecies Dagravemaso Alonso - em fan rememorar roses marcides Dante Gabriele Rossetti i la Beata Beatrix una pagravegina de Carme Riera on es decreta lamor impossible versos de poetes romagraventics o simboshylistes que varen morir joves fregar de sedes i de guipurs randes de macetes lalfa-beguera al voltant de la Mare de Deacuteu dAgost les putes meacutes estilitzades de Boticelli

Jaume Pomar

Nuacutem 52 -11 egravepoca - Any IX SEsfffop

prosogravedia

ressuscita tot el fetitxisme superat vianshy

des seves les hi posa cadascuacute

i l accepcioacute recta hi ha parat forquilla en

logos metaparadoxal diu

que vol dir comparegraveixer-hi per malshy

dar quegrave amb disgregacioacute persistent

corda lligada al

caramull de caixes d a ram i

de ferro encastades

a les de meacutes amunt

i embol icades amb un

teixit de sac exageradament

gruixut l api lament va ser hissat

i demagrave seragrave un altre dia

jac tan ci oacutes em pen yo rat

armadura sagrada de la sintaxi

retroagravegores i agravegores ales ciutadagrave

de la defenestracioacute com a

contradiccions jeure a les totes

la sospita eacutes el rec borrombori i

nord privats d imatshy

ges de les fronteres dissecacioacute

d aquestes facilitats gragraveshy

cies a un estil fixacioacute

d esquena filada de malpensat

botiacute d un filibuster amb

prestigi altiacutessim

va morir

ben ennoblit

pel que fa a la sireshy

na escatxigada

de lasciacutevia i unes

senyoretes

que veacutenen i

remenen aixiacute

de costat

malament rai

l arrogagravencia

de la creu

de la moneda

Carles Hac Mor

(Inegravedits)

Escbp Nuacutem 52-H ipoca-AiumlPf IX ]uM bull Agoamp zmo

7

Joan amp Pedroacute s AGITARI

ES TALLER

CANVI DOLI

ESPECIALISTES EN FRENS

CAgraveRREGUES DAIRE CONDICIONAT

POSTA A PUNT DE MOTOR

EQUILIBRATS IPNEMAgrave UTICS

FRENOgraveMETRE (ITV)

LI PASSAM LA ITV

SENSE CITA PREgraveVIA

Telegravefon i fax 971 75 53 65

Cl General Riera mim 28 baixos

07003 Palma

Servei de carretera 24 hores

telegravefon 971 47 15 38

www comercialmallorca com

I renta-cotxes

Al vostre servei sempre

- Neteja personalitzada i completa - Sistema ecologravegic i antiretxades

Ens trobareu a

AUTORENTAT Joan amp Pedroacute

Carrer Bartomeu Pou nuacutem 50 - 07003 Palma

telegravefon 971 - 75 53 65

Llibreria especialitzada en poesia

www llibreriasagitari com

Entri a la nostra web i conegui els serveis que posant a labast dels interessats en Poesia i Literatura

- Llistat per autors o tiacutetols - Llistat de novetats i

incorporacions ai nostre fons - Informacioacute telefogravenica

971 73 06 08 - Informacioacute i comandes per fax

971 28 33 88 - Informacioacute i comandes per

correu electrogravenic

xabrahamteleline es

Servei de venda amb lliurement contra reemborsament

Servei de recerca de tiacutetols de qualsevol especialitat

Carrer de Joan Miroacute 62 07015 Palma de Mallorca

Pagraverquing a 50 metres

I

Juliol - Agost zoio Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX fifscbp

Pere Perelloacute fotografia Joan

Palma 2242010

salenguera EDITORIAL MOU

p e r e P e r e l l oacute i N o m d e d eacute u

p o l t r e ( s ) premi ciutat de palma Joan Alcover 2009

Eacute N G U E R A

laquomori]

RitlOUj

horses

coming in all directions

white shining siver studs with thev noses in flames

Patti Smilli

Apunts de poegravetica

Ninguacute no testimonia pel testimoni

Paul Celan

La violegravencia encapccedilala la bellesa

Agravengel Terron

Recercant

La confessioacute

El poema esdeveacute

Violegravencia

Obscura inquisicioacute

Al bell testimoni

De la llum

La paraula torturada

-No la tortuosa-

Sobre el poltre de tortura

De versificacioacute

No la paraula que diu

Aquest moacuten que el temps ja escriu

A la pell i a la memograveria

Ans la paraula que Es diu

Que sinscriu

Com a lagravembit de la llum

On tot esdeveacute visible

Tangible

I transformable

Recercant

La confessioacute

El poema esdeveacute

Violegravencia

Perquegrave el testimoni canti

La seva antiga raoacute

Pere Perelloacute i Nomdedeacuteu

SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

V entrevista x Pau Vadell

Ester

Xargay

Sovint quan faig poemes megravetrics em ve al cap una tonada per cantar-los Ester Xargay fotografies Pau Vadel

Eacutes molt complicat demanar-te quegrave has publicat Aixiacute doncs quegrave et fa falta publicar

Doncs no eacutes gaire complicat

saber que he publicat tot plegat soacuten

uns quants llibres de poemes algushy

nes plaquettes i un munt de texts

sobre art esparsos en catagravelegs diaris

i revistes I pel que fa al que em falta

per publicar doncs espero que pugui

anar editant llibres de poemes com

he fet fins ara I val a dir que mashy

gradaria molt embrancar-me en fer

un llibre-joc electrogravenic interactiu en

la liacutenia del Salflorvatge -que es pot

llegir per les dues bandes- i del qual

vaig poder fer una petita versioacute elecshy

trogravenica simple que es pot penjar a

Internet Perograve el llibre que imagino

soacuten paraules majors ja que implica

treballar amb un programador inforshy

magravetic i un munt detcegraveteres com ara

els econogravemics que ho fan gairebeacute -

no perdem lesperanccedila- inabastable

Quin vincle hi ha entre la poeshysia i la vida

Doncs com que cada mot

expressa per si sol la seva represenshy

tacioacute linguumliacutestica del moacuten si verbalitshy

zem i conjuguem els mots aquests -

tal com indica el propi mot- implishy

cats en conjugar-se engendren l esshy

criptura de la vida

Fa temps que durant els recitals de poemes tambeacute cantes Ara sha posat de moda Es un pas posterior a la rapsogravedia

Siacute la Catalina Girona en diu xar-

gaiejarl El fet de cantar em ve de

petita de lescola de la Franccedila dels

anys 6070 on anava Un dels deures

que ens donaven era posar tonades

als poemes que estudiagravevem Sovint

quan faig poemes megravetrics em ve al

cap una tonada per cantar-los Al

comenccedilament els cantava a Carles

i ell em va insistir molt que els havia

de cantar en puacuteblic Daltra banda

reivindico el fet de que tothom sap i

pot cantar o entonar Abans es feia

molt I haig de dir que moltes vegashy

des al final dun recital mhan vinshy

gut a saludar persones que mho

confirmen -Siacute que eacutes cert aixograve que

tothom cantava I jo encara canto

fins i tot segons com quan vaig pel

carrer Em diuen

Juntament amb en Carles Hac

Mor heu potenciat un tipus de poeshysia que es veu poc en els circuits convencionals De quegrave va la cosa

Hem potenciat la poesia que ens

interessa diguem que eacutes una mena

de concepcioacute meacutes experimental de

la literatura Es una poesia que nega

el jo la representacioacute i el sentit per

tal de treure aquest llast al text i allishy

berar-lo de tota menes dimposta-

cions Aixograve suposa el fet de convershy

tir lescrit en un objecte linguumliacutestic

lautreamonianament textual El

sentit hi apareix com a recerca en

un proceacutes obert pel mateix acte d esshy

criptura meacutes que no pas com a punt

de partida o origen de lacte de creshy

acioacute Aixiacute eacutes com ho raona Ricard

Ripoll el traductor de Lautreacuteamont

al catalagrave

Heu portat aquesta poesia a molts llocs fora de Catalunya

Siacute hem anat a Franccedila Alemanya

Itagravelia i darrerament a Ucraiumlna perograve

cal dir que aquesta poesia sarrela en

la tradicioacute de les avantguardes que

ha donat fruit a molts corrents literashy

ris i moltes menes dexperimentashy

cions I el fet que aquiacute tingueacutessim la

juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX SEscbp

dictadura franquista fins ben entrats els anys setanta no

va deixar reeixir la petja de les avantguardes Tot i que

Joan Brossa i ben pocs meacutes siacute que ho van fer

Hi ha una avantguarda poegravetica en els Paiumlsos Catalans Es nomeacutes una ressonagravencia de la dels anys 60

Tal com planteges la pregunta suposo que quan dius avantguarda poegravetica vols dir experimentacioacute

Penso que cal insistir en que les avantguardes nomeacutes soacuten les dels segle passat el dadaisme i tot el que se n deriva fins a lart conceptual i el seu equivalent literari que seria el textualisme dels anys 60 i 70 I justament tocant a aixograve ara mateix mestic preparant una ponegravenshycia per a la presentacioacute del llibre La revolucioacute com a orishy

gen de lescriptura de Carles Hac Mor i lescriptura de

Carles Hac Mor com a origen de la revolucioacute que acaba de publicar Jordi Marrugat un jove historiador de la liteshyratura que lencerta com ninguacute ho ha fet fins ara alhora de tractar la megravedula de lescriptura de Carles Hac Mor I justament en relacioacute al que et responc ara en Marrugat diu aixograve basant-se en un text d Hac Mor que ja ho posa sobre la taula

El concepte davantguarda implica eacutes clar que tothom avanccedila en el temps cap a una mateixa direccioacute Al davant daquest tothom hi ha un grup meacutes avanccedilat que eacutes l avantguarda Aquesta concepcioacute moderna del temps desapareix tot seguit despreacutes del textualisme ja no savanccedila endavant i per tant ja no hi ha avantguarda possible cadascuacute va a la seva cap laquoendavant o cap a un costat o cap enrereraquo i doncs poden haver-hi moltes avantguardes cosa que converteix en vacu el concepte davantguarda Aquesta eacutes una de les diferegravencies essenshycials entre la modernitat -quan encara hi havia grans relats generadors d una consciegravencia d egravepoca compartida-i la postmodernitat -quan shan diluiumlt nocions com esperit d egravepoca o consciegravencia d egravepoca vinculades a certs relats que permetien a la humanitat autorepresen-tar-se com un conjunt que avanccedilava unitagraveriament vers un futur daurat

La relacioacute de la poesia i de laudiovisual que fas estagrave relacionat amb la teva vida laboral

Si quan dius laboral vols dir crematiacutestica -o cremArtiacutestica- com li dic jo doncs no Costa molt perograve sempre he intentat viure treballant exclusivament amb el que minteressa i magrada El treball audiovisual fet lliurement tal i com jo el conreo mapassiona perquegrave ens obre les portes a un llenguatge de dimensioacute sinestegrave-sica que se suma al llenguatge purament literari Treballar en viacutedeo o en suport informagravetic permet a l esshycriptor de conjugar el text amb els llenguatges visual i sonor els quals requereixen unes altres eines de composhysicioacute i obliguen a dissenyar muntar tractar i programar entre moltes altres coses I dalguna manera el que

Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

intento eacutes que tot plegat sumeixi la meva escriptura en

un enrenou de tegravecniques i destegravetiques progravepies daltres

camps immersioacute de la qual ben segur que no en sortireacute

il lesa sinoacute que en quedareacute tocada per sempre amb atacs

esquizofregravenics amb els quals espero poder descobrir tot

un altre plantejament de lobra

Creus que la poliacutetica cultural que es fa actualment eacutes ladequada

En relacioacute a aixograve tinc un poema que comenccedila aixiacute i

que em pot servir de resposta si meacutes no per evadir-la

La poliacutetica eacutes per lart el brogit del ciutadagrave a lestudi de

lartista dirigit a ocupar-se dallograve sentit al seu estudi ocushy

pat per convencions que preocupen la cultura que fa art

per compromiacutes contra lofensiva de la cultura que fa

inofensives les convencions de la poliacutetica que dirigeix la

cultura que compromet lartista i que ocupa el lloc de

lart a lestudi de lartista ( )

On eacutes el centre i on la perifegraveria

Sempre he pensat que aixograve del centre i la perifegraveria era

una mica com el discurs sobre el sexe dels agravengels Per

sort ara amb Internet aquesta discussioacute queda gairebeacute

obsoleta En el fons un es desplaccedila cap a on van els seus

interessos vitals siguin quines siguin les prioritats de

cadascuacute Quan vols alguna cosa de debograve ja ets al centre

daquesta

Quin dels projectes que has fet tha engrescat meacutes

Mapassiona i mobsessiona qualsevol cosa que

emprenc Hi poso en tot sempre el mateix grau d emshy

penta Es com si t hagueacutes de respondre quin dels meus

fills mest imo meacutes Tots conformen una famiacutelia I

diguem que luacuteltim arribat eacutes el que teacute meacutes atencions

Ara mateix minteressa molt treballar la imatge en direcshy

te i combinar-la mitjanccedilant una conneccioacute telemagravetica

amb altres espais simultanis eacutes com dotar les coses del

do dubiquiumltat

Aixograve de treballar sempre amb pintors

Siacute magrada de colmiddotlaborar amb muacutesics i amb artisshy

tes en general -que sovint no soacuten pintors- ho trobo molt

enriquidor Aixograve permet dendinsar-se en altres camps

que sempre eixamplen el teu propi llenguatge

Perquegrave els catalans sempre ens sentim menystin-guts

Crec que aixograve eacutes un togravepic Hi ha els catalans que se

senten menystinguts i els catalans que tenen coll avall

que ho tenen tot pagat vagin on vagin Jo particularment

no he sentit mai ni per un sol moment aquest menysshy

preu ni tant sols a Franccedila on he viscut com a filla d imshy

migrants catalans fins gairebeacute els divuit anys

En quins projectes treballes en aquests moments

Tinc diversos fronts oberts Pel que fa a llibres un canccediloner i un llibre de poemes que ara com ara eacutes diu El cos del text I pel que fa a lart doncs em porta de cap una obra que vull fer amb un robot aspiradora dashyquests rodons que netegen sols perograve no trobo la manera de tenir-ne un per poder fer la instalmiddotlacioacute de viacutedeo que tinc esbossada i que es diragrave No menys eacutes de meacutes parashyfrasejant -amb un joc pervers- el menys eacutes meacutes de Mies van der Rohe I tambeacute vaig al darrere de poder fer un recital audiovisual amb el do dubiquumlitat que t explishycava meacutes amunt bo i fusionant dos escenaris Un esceshynari podria ser a Palma per exemple i l altre a Barcelona Thi apuntes

Fet quan vulguis ho fem

Pau Vadell i Vallbona

Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Eschp

A D Eacute U TEMPS MODERNSI

THE END

t e m p s m o d e r n s t papers de cinema n

Catalina Aguiloacute Magdalena Aguiloacute Enric Alberic Miquel Alenyagrave Pere

Alberoacute Joan Andreu Ramon Bassa i Martiacuten Joan Bover Magdalena

Brotons Miquel Cardell Camilo J Cela Conde David Desola F J Diacuteaz

de Castro Pere Estelrich Joan Estrany Carles Cabrera Agravengela Coronado

Carles Fabregat Meritxell Farreacute Joan Ferrer Miserol Antoni Figuera Guillem

Fiol Xavier Flores Miquel S Font Josep Franco Ramon Freixas Rafel

Gallego Domegravenec Garcies Gabriel Genovart Elsa Gonzalez Hagravezael

Gonzalez Reynaldo Gonzalez Romagrave Gubern Joseacute Luis Gueacuterin Damiagrave

Huguet Francisco Jimeacutenez Xavier Jimeacutenez Eduardo Jordagrave Claudio

Klynhout Fernando Lara Miquel Loacutepez Crespi Joseacute Carlos Llop Xicu

Lluy Emili Manzano Jorge Martiacute Octavi Martiacute Ignacio Martiacuten Martiacute

Martorell Javier Matesanz JA Mendiola Fernando Merino Joseacute Enrique

Monterde Franciscagrave Niell Joan Obrador Antoni Oliver Jos Oliver Elena

Ortega Miquel Pasqual Senel Paz Sergio Pitol Antogravenia Pizagrave Sebastieacuten

Planas Jaume Pomar Juacutelia Pons Pere Antoni Pons Sergio Ramiacuterez Inaki

Revesado Ernest Riera Miquel Roca Toni Roca Josep C Romaguera

Josep J Rosselloacute Francesc M Rotger Jeroni Salom Jaume Salvagrave Fco

J Sagravechez Cuenca Joseacute Luis Sagravenchez Noriega Sebastiagrave Sansoacute Manel-

Claudi Santos Miquel Sbert Antoni Serra Antoni Maria Thomas Joseacute

Tirado Joan Tortellagrave Matiacuteas Valleacutes Jaume Vidal Jordi Vidal Luce Vigo

WObra Social SA NOSTRA Caiia oe Balears

T emps Moderns ha tancat les portes en la seva versioacute impresa Al llarg duna trajecshy

tograveria editorial de setze anys sota la direcshy

cioacute de Jaume Vidal shan publicat 158

nuacutemeros de Temps Moderns Papers de cinema revista

editada por laquoSa Nostraraquo En aquest periacuteode Temps

Moderns ha comptat amb quasi un centenar de colmiddotlaboshy

radors i entre tantes de signatures no hi mancaren les de

reconeguts criacutetics com Roman Gubern Enric Alberich

ni les daltres escriptors de projeccioacute internacional com

Reynaldo Gonzalez Sergio Pitol i Sergio Ramiacuterez

Jaume Vidal recordava que la publicacioacute va neacuteixer

lligada a les projeccions cinematogragravefiques setmanals

que es feien en el Centre de Cultura del carrer Concepcioacute

de Palma En el centre cultural de laquoSa Nostraraquo shan

pogut seguir interessants cicles dedicats als Lumieacutere

Chaplin Jean Vigo Ford Griffith Renoir Hawks i

Huston entre molts altres dedicats a grans directors del

setegrave art Vidal rememorava la bona acollida que tengueacute

aquella activitat cinematogragravefica per part del puacuteblic

jove que potser veia per primera vegada cinema clagravessic

en blanc i negre i per les persones meacutes grans que recorshy

daven aquelles pelmiddotliacutecules que havien vist en la seva

joventut i tambeacute per les de mitjana edat que podien

gaudir de la visioacute de films en una gran pantalla que tal

vegada nomeacutes havien pogut veure per televisioacute

Temps Moderns incloiumla articles de fons i algunes

segraveries monogragravefiques com les dedicades als comenccedilashy

ments de la induacutestria cinematogragravefica a Mallorca i compshy

tagrave amb algunes aportacions importants com -ho recorshydava Jaume Vidal- la de J A Mendiola el qual descoshybriacute lantiga pelmiddotliacutecula mallorquina El secreto de lapedri-

za I -ja en la darrera egravepoca- el cinema fet a lIlla ha ocupat bona part dels seus continguts Mallorca compta amb llaquoArxiu del So i de la Imatgeraquo perograve degut a la manca de pressupost no es pot dir que sigui una filmoshyteca en el sentit meacutes ampli del terme De fet quant a proshyjeccions Temps Moderns Papers de cinema ha exercit la funcioacute que meacutes tost correspondria a una filmoteca perograve -com afirmava Jaume Vidal- la salvaguarda del patrimoni la investigacioacute i la proteccioacute de la produccioacute cinematogragravefica progravepia els ha excedit De les vuit pagravegishynes inicials Temps Moderns havia arribat a ser una publicacioacute de setanta-quatre pagravegines amb un tiratge de 1500 exemplars en cada edicioacute que es distribuiumla per Mallorca i en les universitats catalanes i a Madrid Jaume Vidal -en una entrevista a la premsa local en quegrave agraiumla la colmiddotlaboracioacute de tots els que hi havien particishypat- comentava el recent tancament de la revista en forshymat paper i anunciava una nova etapa en quegrave -segons deia fidels al nom de la capccedilalera de la revista soptaragrave pel format digital- tambeacute manifestagrave que es sentia orgushylloacutes d haver mantingut luacutenica publicacioacute dedicada al cinema i feta en catalagrave que ha tengut tan llarga vida i que ha cobert una fructiacutefera etapa que ara es tanca amb el darrer nuacutemero (158) i leditorial (Mourir daimer) que posa final a una egravepoca i com es diu a la contraportada de Temps Moderns Papers de cinema eacutes T H E E N D

Nuacutem sectz -11 egravepoca - Any Juliol - Agost 2010 R

SUTZURA 25 L A BRUTOR INTERIOR

COM A QUALITAT ESTEgraveTICA DEL POEMA

SUTZURA 25 Miquel Agravengel Mas

mm

i V i bull bull

Adesiara la poesia

deu al poeta que un

esclat vital s hagi

traduiumlt en versos

on dipositar la brutor que ens

acompanya com un llast incogravemoshy

de de vegades per a tota una vida

Aquest eacutes el cas del poemari de

Miquel Agravengel Mas Sutzura 25

Latractiu del tiacutetol es basa en la

recerca de lexcelsitud del vocable

buscada intencionadament per part

del poeta car en aquesta recerca es

fonamenta el principi estegravetic de la

poesia El lector queda sorpregraves per

la combinacioacute de la paraula i el

nombre talment com si fos un desshy

cobriment una troballa legravexica que

ens introduiragrave a un moacuten nou el de

Miquel Agravengel Mas Els poemes de

tiacutetol breu i entenedor copsen la

mirada daquest mestre amb estushy

dis de doctorat en una demostracioacute

de moderna observacioacute del moacuten que ens envolta de

vegades sense sortir de la Mallorca turiacutestica on ens desshy

criu per exemple la sograverdida mort d un estranger al

poema Paco nom que doacutena el tiacutetol al poema recrea

una atmosfera agredolccedila car un suiumlcidi es produeix menshy

tre sona alegrament Paco de Lucia i el narrador confessa

Nomeacutes seacute que les almiddotlotes segueixen jugant a volei-

bor Tambeacute les histograveries personals en les quals hi apareishy

xen amics i familiars conformen el gruix del poemari

Poemes de calfred final com el que du per tiacutetol En

vena on el narrador sidentifica amb lamic desapareshy

gut amb luacutes de la primera persona Jo Martiacute Horts i

Fuster moriacute als trenta-tres anys Lesclat produiumlt per la

mort propera es transforma en leclosioacute del poema

Rafel el primer poemari de Sebastiagrave Alzamora tambeacute

sorgiacute d una situacioacute vital semblant el traspagraves dun amic

i lefecte (tambeacute a la criacutetica literagraveria) va ser que shavia

arribat a una sinceritat compositiva que fins i tot a hores

dara ha estat difiacutecil de superar fins i tot per part del

propi autor

Al marge que la motivacioacute en lescriptura sigui proshy

duiumlda per un fet vital (no oblidem que la literatura eacutes la

vida i a linversa) eacutes l autoexigegravencia de lautor que el

duragrave a caminar pels llindars de la qualitat del poema

Miquel Agravengel Mas en una peccedila de cagraverrega erogravetica notashy

ble narra Pots riure tot el que vulguis ja hi arribaragraves i

segurament si ets honest aniragraves a les meves l escripshy

tura honesta fa que el poema guanyi en intensitat i augshy

menti la seva tensioacute dramagravetica Creu essencial dir la

veritat i la veritat meacutes ancorada

perograve no hem doblidar que a la poeshy

sia moderna amb el pes de l hipograveshy

crita lector baudeleriagrave i la nocioacute de

poeta com a fingidor de Fernando

Pessoa l autor tambeacute es veuragrave oblishy

gat per militagravencia poegravetica a dir allograve

que eacutes ver perograve sense evidentshy

ment dir Vestricta veritat per

deixar una escletxa a la ficcioacute del

poema

A Carreteres secundagraveries un

tiacutetol que ens pot recordar On the

road de Keruack com a altres poeshy

mes hi apareix el cotxe a manera

de motiu poegravetic (Tres amics dins

un cotxe vaig cap al cotxe un

megane 1500d c i mirarendashy

vant controlar el cotxe un

Donett Zedel de 1908 un seat

panda) la carretera com a teloacute

de fons la vida com a trajecte

sempre la situacioacute de moviment la

fugida amb amics o sol El poeta crea un siacutembol que teacute

molt a veure amb una situacioacute escegravenica i temporal que

succeeix ragravepidament i de la que el protagonista no teacute el

control suficient sobre els aconteixements i tampoc

sobre la consciegravencia dels fets aixiacute el punt de vista del

narrador interveacute uacutenicament com a testimoni dels fets i

brinda al lector la possibilitat dinterpretar-los

Ja hem dit que lhonestedat encertadament tambeacute

forma part de la poegravetica que presenta Miquel Agravengel Mas

aquesta sinceritat queda palesa en les reflexions metali-

teragraveries tema marcadament posmodern Aixiacute ho enteshy

nem en axiomes tan contundents com Forces els poeshy

mes violes els poemes o a quan escric un poema em

trec abans que res tres espines de pus A meacutes l autor

expressa el seu criteri i deixa clara la seva poegravetica a

meacutes pes de brutor meacutes qualitat del poema I podem

relacionar aquesta brutor del poema amb el realisme brut

dautors com Roger Wolfe citat pel mateix poeta

Charles Bukowsky etcegravetera Els elements que ho ratifishy

quen soacuten el tiacutetol dOrina o reflexions com la seguumlent

quan cavil perquegrave pens el que pens percep lacte sim-

pliacutessim duna rata que esqueixa una bossa de fems o

feixos de rotunda veritat bruta

En definitiva Sutzura 25 eacutes un llibre on lautor s esshy

forccedila en presentar una realitat gens agradable perograve meacutes

propera a la veritat on se noculta una altra de meacutes proshy

funda i personal marcada pel tint obscur de la tragegravedia

on lautor exorcisa la brutor dels seus mals mitjanccedilant la

seva escriptura

Joan Cabalgante Guasp

Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX

M I Q U E L Agrave N G E L M A S M A S va neacuteixer el 19 de

maig de 1972 a Maria de la Salut (nord de Mallorca) eacutes Diplomat en Educacioacute Primagraveria i Llicenciat en Pedagogia i teacute estudis de doctorat Actualment treballa com a mestre deducacioacute terashypegraveutica en una escola Ha publicat nombrosos artishycles en revistes dedicades a leducacioacute (Guix Tresquarts Pissarra i Revista Iberoamericana de Educacioacuten) i eacutes coautor del llibre Programa de conducta social Una experiegravencia des de lescola (Palma 2008) i lautor de Sutzura 25 (publicat dins la colmiddotleccioacute laquoMagatzem Can Toniraquo nuacutemero 52 per Edicions Documenta Balear Palma 2010)

UN CA AL BALCOacute

Segurament el propietari el duragrave a passejar vint o trenta minuts

cada dia

Llavors li resten vint-i-tres hores i trenta minuts

per poder mirar la seva taula i el seu possible hoste

Na Maria la cambrera em du la pizza

Pizza Funghi Porcini

- Maria una mica de tabasco

bullk-k-k

PEUS

Forces els poemes violes els poemes

em va fer avinent la meva esposa

La meva regraveplica

En el dia de cada dia no hi ha temps per escriure Ara

eacutes temps de fer-ho

El meu ca lladra nespera els peus La veiumlna escorxa un

conill al corral

Mentides Excuses de mal pagador

Estic violant moltes coses

No nomeacutes els poemes

EN VENA

Tres amics dins un cotxe

Em vaig ficar el cotxe en vena

Els tres amb el cap fora

CANTAgraveVEM

EM DIVERTIEN

Vagraverem fer pana

Poemes de Sutzura 25 J o Martiacute Horts i Fuster moriacute als trenta-tres anys

SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

LA POESIA CONTEMPORAgraveNIA A LES BALEARS (I)

Bon dia i bona hora

En primer lloc permeteu-me agrair ben de cor la

convidada per aquesta xerrada d avui sobre la poesia

meacutes recent i actual a casa nostra La Universitat de

Lleida i molt especialment el vostre professor Joan

Ramon Veny i Mesquida soacuten els que ho han fet possishy

ble i no tenc meacutes que paraules de gratitud i estima per

poder compart ir aquests instants amb tots vosaltres

El que voldria es contagiar-vos la meva passioacute per

la poesia perograve com sempre passa d una manera subshy

ject iva Sobretot intentareacute acostar-vos al batec de cada

poema i nomeacutes transcriureacute aquells versos que a mi

m agraden que em transmeten emocions i sentiments

diversos que ens dibuixen paisatges amb solcs als

sementers o el besar suau de les ones quan moren a la

platja Potser l uacutenic megraverit que puc esgrimir eacutes haver

llegit poes ia Soacutec lector addic te i re incident

Magradar ia per tant poder seduir-vos i enganxar-

vos a aquest goig de les paraules amb ritmes i rimes

als seus sons i al seu bessoacute

Per aixograve la meva exposicioacute intentaragrave ser mengiacutevo-

la entremesclant aquells versos que m han cridat l ashy

tencioacute -i que desig mostrar per fer coacuterrer la veu dels

nostres poetes- amb fragments explicatius de tendegravenshy

cies generacions poegravetiques o llibres i publicacions

que cal tenir-hi esment Tambeacute si ens atenem a l epiacuteshy

graf La poesia contemporagravenia a les Balears eacutes per

fugir una vegada meacutes de tota casta de centralismes

Possiblement si pretengueacutes parlar uacutenicament de la

poesia a Mallorca seria meacutes senzill per a mi i per

ventura meacutes ric amb matisos aprofundint d una

forma meacutes acurada i amb els registres i exemples que

tenc meacutes a magrave Perograve no vull deixar de parlar de la poeshy

sia que s ha fet i de la que es fa ara a les illes germashy

nes de Menorca i Eivissa Com veureu nomeacutes ressenshy

yarem les primeres espases a meacutes d introduir alguna

veu novella que encara no sabem ben beacute si en un futur

fruitaragrave

Comenccedilam amb Eivissa Potser el poeta eivissenc

per excelmiddotlegravencia sigui M Vil langoacutemez (19132002)

Dell s ha dit que Les coincidegravencies entre algunes

caracteriacutestiques de lEscola Mallorquina i la poesia

de Villangoacutemez -com la temagravetica paisatgiacutestica la pulshy

critud linguumliacutestica i la preocupacioacute formal- han donat

peu a alguns criacutetics a adscriure el nostre poeta a lesshy

mentada Escola Es possible que aquelles caracteriacutesshy

tiques tinguin utilitat a lhora destablir les diferegravenshy

cies entre lactitud fundacional de lEscola

Mallorquina enfront dels poetes modernistes coetanis

en els quals predominen les preocupacions existenshy

cials o socials i la despreocupacioacute per la llengua i la

forma En canvi no semblen criteris vagravelids per a clashy

rificar la posicioacute descriptors com Villangoacutemez forshy

mats literagraveriament bastant despreacutes del triomf de lesshy

tegravetica noucentista (1) El 1989 rep el Premi d Honor

de les Lletres Catalanes i el 9 1 l editorial Co lumna

publica en tres volums les Obres Completes Versions

de poesia Del 1949 quan surt al carrer Elegies i paishy

satges dins el poema Canccediloacute de vesprada vegem-ne la

forccedila i la bellesa d aquest vers Voler limpossible

ens cal i no que mori el desig que -com a ressenya

curiosa- cal esmentar que el linguumlista Cosme Aguiloacute

amic de la famiacutelia Veny-Mesquida teacute gravats aquests

mateixos mots de Vil langoacutemez a la faccedilana de ca seva

alccedilada amb pedra de Santanyiacute Lobra de Vil langoacutemez

eacutes fecunda i no podem detallar-la fil per randa com

voldriacuteem De la seva aportacioacute assaborim l alegrave medishy

terrani i illenc quan escriu i entre ribera i ribera

amb un rosari partit dillots que treuen el pit resta

la mar presonera

Jean Serra nascut a l Alger el 1952 fill de pares

eivissencs exiliats eacutes un poeta d Eivissa amb tots els

drets No fareacute l exercici d enumerar la llarga trencafi-

la de les obres publicades per cada autor que citareacute

nomeacutes en veurem algunes De Serra del llibre Oberta

riba el tiacutetol sorgeix d un vers del mestre Vil langoacutemez

Com anomenar lombra des de loberta riba en

llegirem un fragment perograve abans recordem que

lombra eacutes la mort i la riba eacutes la vida(2)

Com degraveiem en feim un tast de Meditacioacute -en prosa

poegravetica- Es aquest Tanmateix m hauria agradat no

haver hagut de guerrejar No mhan complagut les

victograveries Ans el contrari he comptat amb tristesa les

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX 1 -

baixes i pegraverdues Mai no he humiliat als venccediluts

iQuin dret tenim a imposar els nostres costums i les

nostres lleis a altres pobles Als germagravenics els diem

bagraverbars nomeacutes perquegrave soacuten diferents No eacuterem

tambeacute nosaltres pagesos incultes abans daprendre

de Gregravecia

Tenia la idea de citar els poetes de manera cronoshy

logravegica partint de la seva data de naixenccedila i j a de bon

comenccedilament he romput aquest ordre per treure la

saga dels Mariacute tots a la vegada Desconec si tenen

parentiu entre ells perquegrave el seu primer llinatge eacutes

molt usual a Eivissa Aixiacute idograve hem de ressenyar

Antoni Mariacute (1944) Josep Mariacute (1948) Isidor Mariacute

(del 49) i Manel Mariacute (1975) Si parlam dIsidor s ha

de dir que de ben jove fou membre del grup musical

U C mostragrave les canccedilons tradicionals de lilla d Eivissa

i musicagrave poemes dels autors meacutes propers En el seu llishy

bre Enjogassats i dispersos (3) clou amb l apartat

Pansiments i penjaments (perquegrave com diu l autor

HO tenc la gosadia danomenar-los pensaments)

Veiem-ne aquest escandall

BODEGOacute

El sol eacutes un pa de pagegraves daurat

La lluna un formatge tendre

CONSOL

Lavantatge duna nit molt fosca

eacutes que ni tadones que hi ha nuacutevols

MONARQUIA

La meva sang blava eacutes la mar

Tancam el capiacutetol dels Mariacute amb en Manel ha

obtingut el Premi Miquel Agravengel Riera (1998) el

Premi Mallorca de Poesia 2005 i el Ciutat de Palma

Joan Alcover 2007 En aquest darrer l obra es titula

El Tagravelem i l autor ens apropa a un moacuten que rebutja

no perquegrave no lentengui sinoacute justament perquegrave lenshy

teacuten massa beacute (4)

Un altre punt a tenir en compte soacuten les edicions (en

paper i en agraveudio) que duu endavant la Fundacioacute A C A

(Agraverea de Creacioacute Acuacutestica) de Buacuteger (Mallorca) amb

l anual ll iurament del Solstici destiu que encetagrave el

1997 i encara continuen En un principi es dedicava

als joves poetes de les Illes Balears per a posteriorshy

ment abraccedilar als dels Paiumlsos Catalans Aquest apartat

potser interessi al vostre professor Joan Ramon Veny

i al seu colmiddot lega Jordi Male pel seu -i nostre i de tots-

Corpus Literari Digital que porten endavant amb

l laquoAula Magraverius Torresraquo perquegrave la fundacioacute A C A teacute la

colmiddotleccioacute Veu de Poeta que porta enregistrats a poetes

consagrats com el j a esmentat Mariagrave Villangoacutemez i

altres poetes mallorquins com Antoni Vidal Ferrando

Miquel Loacutepez Crespiacute o Biel Mesquida encara que

SLmiddotchp

aquest darrer nasqueacute circumstancialment a Castelloacute

de la Plana

Hauriacuteem d esmentar aixiacute mateix per cloure amb

els poetes eivissencs a Bartomeu Ribes Guasch el

qual hi neix l any 1959 i teacute varis llibres publicats

Guardonat amb el premi Vila de Martorell (2006) pel

recull Liacutenia de flotacioacute Es colmiddot laborador habitual de la

revista SEsclop Quadern cultural una publicacioacute de la

que en parlarem despreacutes

4e k

Abans d apropar-nos als poetes menorquins calshy

dria analitzar uns punts bagravesics perograve tambeacute alhora

necessaris Aixiacute idograve La poesia de les Balears malgrat

la precarietat i la minoritzacioacute a quegrave la llengua catashy

lana ha estat sotmesa a les nostres Illes ha estat

durant molt de temps la punta de llanccedila de la nostra

cultura i de les nostres lletres Aixiacute mateix ha esdeshy

vingut el gegravenere literari meacutes innovador i el meacutes pershy

meable als canvis i a lexperimentacioacute aquell en quegrave

shan assajat les provatures formals i temagravetiques meacutes

avanccedilades Hem dafegir-hi unes consideracions per

ampliar el que degraveiem ara Dues liacutenies estegravetiques conshy

tribuiumlren a la modernitzacioacute de la poesia de les

Balears Per un costat des dels inicis dels anys 50 el

conreu per part del grup de postguerra duna poesia

que pren com a model principal la generacioacute casteshy

llana del 27 tendra la seva continuiumltat durant els anys

60 i fins el 70 No sols seguiran aquest model els poeshy

tes dels anys 50 sinoacute que en bona mesura molts dels

autors meacutes joves tambeacute continuaran aquesta liacutenia

Per un altre costat laparicioacute del realisme histograveric de

la literatura compromesa contribuiragrave a precipitar la

desaparicioacute de lEscola Mallorquina La poesia metashy

fograverica i la poesia realista malgrat eacutesser en principi

antagograveniques coexistiran uns anys i fins i tot en uns

mateixos autors (5)

El nostre viatge poegravetic ens porta ara desplegant

veles -i amb lajut dels vents- fins a Ciutadella on

neix el 1952 Joan Francesc Loacutepez Casasnovas proshy

fessor de Llengua i Literatura i amb una considerable

tasca poliacutetica Ha publicat mitja dotzena de llibres de

poesia i eacutes tambeacute impulsor de la colmiddotleccioacute menorshy

quina laquoXibauraquo Dos anys despreacutes el 54 neix a Alaior

Pere Gomila del que ara en veim uns versos Es pershy

sistent la fosca com una estranya nosa com un

malson llarguiacutessim Es profunda la soledat com la

grapa feridora dun desamor irogravenic Soacuten agres les

paraules eixides de tantes boques el renec i les-

Juliacuteuumll - AgUacuteSt 2M0 Nuacutem 52 - egravepoca - Any flX

carni Eacutes difiacutecil la histograveria compresa en nosaltres

com una saviesa inabastable Soacuten rares les canshy

ccedilons i rar el bes amable luacuteltim repograves i lagravenim

Els versos continuen perograve hem d escapccedilar per parshy

lar de meacutes poetes en aquest cas de Ponccedil Pons (1954)

l autor menorquiacute meacutes guardonat i del que recordam el

seu escriviure mot que neix de la seva ploma per

lligar viure i escriure perquegrave l un i l altre com el resshy

pirar soacuten funcions elementals per a l escriptor Dels

premis obtinguts cal esmentar entre d al tres el Ciutat

de Palma amb el recull On sacaba el sender Jocs

Florals de Barcelona i Premi de la Criacutetica amb

Estigma el Carles Riba amb Salobre el Premi Alfons

el Magnagravenim amb Pessoanes o Nura premi Ramon

Llull de les Illes Balears i Premi de la Criacutetica 2007 a

meacutes de novelmiddotles t raduccions i fins i tot una recent

incursioacute al teatre (Lokus) De Nura assaborim unes

mostres agafades d aquiacute i d enllagrave sense cap ordre en

concret

La bondat i el perdoacute seacute que ens poden fer lliures

Crec que Deacuteu meacutes que encens el que vol eacutes justiacutecia

Les gavines silents espicassen metagravefores

Larenal es va omplint desquelets blancs de versos

Els meacutes grans pensaments encoratgen la vida

La millor teoria ha estat sempre la pragravectica

La tria podria continuar perquegrave l anyada eacutes abunshy

dant i de bon gra Com hem vist la temagravetica eacutes divershy

sa i de calat Els mots a meacutes de bells ens poden

ensenyar a pensar i a destriar camins Podem cloure

el tast amb aquest altre vers magniacutefic de Ponccedil Pons

Som allograve que llegim i tenim el que dam

De Menorca hem de mencionar Damiagrave Borragraves

(Maoacute 1957) i Francesc Florit i Nin (Ciutadella

1960) perograve abans volem citar 2002 una antologia de

joves poetes menorquins dels laquoQuaderns Xibauraquo i

que aquella edicioacute seleccioacute i prograveleg fou a cura d Agravenshy

gel Mifsud Ciscar i del j a ressenyat Joan Francesc

Loacutepez Casasnovas en la que hi t robam un grapat de

joves que ara deuen tenir una trentena d anys Del ls

Oacutescar Bagur Pau Janer i Biel Pons Pons inclosos

tambeacute a part d aquest nuacutem 10 de laquoXibauraquo als exemshy

plars de Solstici dEstiu de la Fundacioacute A C A que j a

haviacuteem esmentat Els altres integrants d aques ta antoshy

logia menorquina soacuten Guillem Alfocea Joel Bagur

Sergi Cleofeacute Clara Elorduy Siacutelvia Pons i Tomeu

Truyol

El jovent potser teacute les emocions meacutes arran de pell

Els qui anam sumant anys -massa de pressa- probashy

blement j a no tenim les alegries ni les tristors tan pro-

1 0 d e m a r ccedil d e 2 0 1 0 a T e s 1 7 O O h

U N I V E R S I T A T D E L L E I D A

Edifici del Rectorat - Placcedila de Viacutector SiuranaTT mdash Departament de Filologia Catalana i Comunicacioacute

S e m i n a r i A c a d egrave m i c (Aula 2 2 8 )

- ^ uuml i J i gt i i ^ ^ ^ ^ t t ^ ^ ~ t y uacute - CTVm v m raquo mdash gt-i- Grup dc Recerca

fundes El pas del temps posa una pagravetina encara que

j o em rebel Aixograve vos ho deia perquegrave ara veurem dos

breus poemes un de simpagravetic i divertit mentre que

l altre eacutes ben beacute romagraventic El primer eacutes de Siacutelvia Pons

titulat Poetes fantasma Es aquest Caminaven al

ritme de New York New York perquegrave feien versos i

els vam descobrir Ara caminen amb el cul estret al

ritme duna marxa El segon eacutes d Oscar Bagur i diu

aixiacute Quan plou de nit a la mar quan la mar plora de

nit les teves besades veacutenen i se n van i tornen i

patroacute del vaixell del desig solc la mar amb estels a

popa i a dalt

Joan Pomar Mir

Ponegravencia llegida a la Universitat de Lleida (10-111-2010)

Notes bibliogragravefiques

(I) Paraula de Poeta laquoColmiddotleccioacute Poetes Essencialsraquo nuacutem 15 -

M A R I Agrave VILLANGOacuteMEZ LLOBET - del prograveleg Lobra de Mariagrave

Villangoacutemez - signat per ISIDOK M A R Iacute (editat per la Conselleria

dEducacioacute i Cultura - Govern de les Illes Balears) 2001 (2)

Oberta Riba de JEAN SERRA - Poesia10 - Lleonard Muntaner Ed

2003 (3) Enjogassats i dispersos d I s i n o R M A R Iacute - Publicacions

de lAcadegravemia Can Sifre laquoColmiddotleccioacute lArgenteraraquo 2008 (4) El

tagravelem de M A N E L M A R Iacute Editorial Moll laquoColmiddotleccioacute Balengueraraquo

nuacutem 142 2008 (5) La poesia a les Balears al final del milmiddotlenni

antologia poegravetica a cura de PERE ROSSELLOacute BOVER - Edicions

Documenta Balear - laquoColmiddotleccioacute Magatzem Can Toniraquo 14 2003

Juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEscbp

1101

No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos

Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No

Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara

Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no

Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap

A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau

Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es

Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de

Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part

Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa

Un Dictador un President una Princesa o una

Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita

Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute

De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat

De la l a part de Deep bllie

26

BERNAT MUNAR

D e e p b l u E

V EL TALL )

Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana

Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa

Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant

El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses

Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo

Bernat Munar

De la segona part del llibre titulada

Suicidis i altres resurreccions ig

Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

ENTRE EL DOLOR I LA LLUM

Voldria agrair al professor i poeta Diego

Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute

del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que

un professor encomani la presentacioacute a

un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy

fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment

sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy

sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques

paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu

en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam

davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el

coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy

da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic

persona professor poeta

Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy

tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb

la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard

Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent

literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El

tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-

ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com

eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els

conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del

tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego

Sabiote

Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra

partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten

Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-

llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-

ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita

entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra

perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol

dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy

ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy

va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la

bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final

La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy

ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la

versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu

aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo

no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las

estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins

la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels

estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes

nous i savis

1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per

tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades

recorda entre daltres punts i de manera encertada la

importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra

de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre

del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix

perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una

debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar

linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor

en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor

eacutes la gratitud

La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i

vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he

creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy

taran cantant

Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels

propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve

que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-

nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta

no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy

gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa

Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

Diego Sabiote

Infantaragrave la nit

LLEONARD MUNTANER EDITOR

Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner

Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del

XX torna usar mots habituals que semblen nous com si

cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou

paraules com cor rosa agravenima terra

Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute

per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote

teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en

quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla

digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi

ho era una modesta abella Diego tracta els elements de

la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc

que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar

que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves

per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la

liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat

a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el

poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el

dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un

cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per

la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu

la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es

poden destruir les coses creades En els seus versos se

sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i

mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers

filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles

Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot

de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms

La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada

vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy

rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre

tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta

eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres

i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy

ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa

reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes

el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i

una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot

quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute

vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la

totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens

aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en

poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del

tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on

intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments

innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy

pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la

justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva

obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que

fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi

injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes

especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy

tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals

poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve

Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en

lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de

bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels

seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines

que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia

i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-

filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy

ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari

seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis

I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens

de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila

No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema

primordial de Giacomo Leopardi passem solitario

Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des

d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols

viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa

de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute

que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de

curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy

quegrave hi ha molt per fer

Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu

paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre

cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit

de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar

la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer

en esperanccedila

Lluiacutes Servera Sitjar

(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari

Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el

Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)

SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo

ANDREU VIDAL (1959-1998)

Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat

abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan

Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute

professional amb actituds poc participatives l embrioacute

dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy

nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy

bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys

quan el llibre va veure la llum Era lany 1977

El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy

tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor

crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de

poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel

Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute

ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant

molts anys

Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses

literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy

nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes

alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy

mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa

liacutenia com Cirlot

Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa

i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy

ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-

tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus

preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense

cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo

Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots

dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar

en llengua catalana especialment per als autors joves

Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy

sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun

llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren

amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en

tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo

es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels

tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem

Juliol - AgOSt 2M0

cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos

Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-

1 ANDREU VIDAL I SASTRE

rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica

i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy

neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic

Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de

poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica

amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava

posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a

vegades defensava la idea contragraveria que representava pel

pur plaer de la discussioacute i de la paraula

Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy

tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy

xos fins i tot els professionals com a delineant o en la

meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de

laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta

Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament

aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars

com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy

nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de

versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del

1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la

seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres

meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy

tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva

decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia

obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb

Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX

Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes

ANDREU VIDAL

NECROgravePSIA

Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo

com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem

sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo

Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy

cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy

mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels

dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy

pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al

gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves

Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot

l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i

Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la

llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T

S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre

liacutemit que la nostra possible manca de talent

La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu

Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia

Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir

d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem

haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar

Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la

correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas

no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem

acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i

cregraveiem en la vida i en la bellesa

Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan

va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es

perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca

Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes

vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy

cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir

una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar

luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc

(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy

breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia

posat de moda en el seu segon brot el que anomenen

poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy

gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy

pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy

mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres

vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy

tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves

oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar

inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi

laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy

ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues

Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell

les converses eren disputes contiacutenues i doloroses

Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen

estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell

pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy

cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim

llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder

xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu

paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell

va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut

complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no

volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau

Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy

templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i

altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen

Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor

Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots

superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave

soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy

tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes

densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy

cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per

la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy

culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy

balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com

tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en

desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al

traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra

equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan

Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu

Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si

Agravengel Terron

Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

CAMPOS EacuteS POESIA

Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy

figurar el primer cicle poegravetic i musical

CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy

tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar

paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy

cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy

sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de

cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy

ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy

nats de melodia progravepia

Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave

sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o

riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)

han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle

CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb

fermesa De totes maneres degut a la resposta

excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i

per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal

vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca

el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat

hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure

quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents

A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf

Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy

nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes

Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens

No crec que sigui necessari aprofundir en la seva

obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i

mostrat els seus versos o les seves proses Volem

ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir

cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar

Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy

jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu

propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos

d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos

fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les

de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del

mateix color de la mar i la negror de les cabotes les

parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre

que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de

bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells

poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del

Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal

Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-

Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La

bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent

unes acurades introduccions breus i concises amb una

veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les

paraules

Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria

Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-

a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions

de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem

observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre

de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia

adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es

dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del

CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves

de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de

Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy

ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los

amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy

litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara

meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave

Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-

tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el

certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de

millor poema musicat

Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del

cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave

Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis

gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy

cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria

Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-

tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez

(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix

i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus

inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues

guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina

Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy

ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments

fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i

amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i

Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la

que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca

Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos

que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per

Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns

Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-

soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave

Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i

Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades

per Glograveria Juliagrave

A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i

amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de

viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada

per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp

paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-

Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia

Fotografia Joan Pomar

tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines

o un tast de carn amb el farciment de les paraules de

Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona

Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren

obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel

Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de

cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el

cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una

excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam

d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos

brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes

dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins

afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy

trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb

l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-

lot callet i (sobretot escolta)

Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy

gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle

amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra

(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy

cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces

que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol

Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la

segona tendra i plena de colors dedicada a una jove

criatura nascuda recentment i que l ha fet pare

Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy

sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que

continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de

canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens

meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots

ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan

Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha

obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute

Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy

sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins

una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de

Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy

donats per a cada una de les edicions esmentades Els

altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a

SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy

bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en

diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat

bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar

entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor

de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un

recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres

Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual

dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer

I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I

larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy

queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari

parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy

donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy

pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy

gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren

escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave

Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge

permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la

terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda

magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels

meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits

Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig

llegir dos poemes inegravedits d un proper recull

Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS

EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy

ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy

ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una

quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy

tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny

ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas

expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot

imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus

propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy

da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets

el cel eacutes cel

Joan Pomar Mir

SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA

malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es

considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el

seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy

xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles

Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la

Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de

Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix

classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre

dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca

(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa

a la UIB

Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy

sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata

(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa

dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de

Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i

per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando

Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo

de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de

Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII

Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de

Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de

Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres

poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de

Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa

i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy

pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-

textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia

Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005

i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors

en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser

Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i

Cultura del Govern Balear

Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries

[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-

Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la

Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola

2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes

[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt

Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola

2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro

Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB

1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de

Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de

Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]

Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del

desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns

Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi

laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio

Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago

Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000

Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994

aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy

guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos

Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel

Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves

D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX

Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de

Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la

canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31

(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les

tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo

(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2

(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy

dics

Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis

[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu

mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II

Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute

em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril

2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de

prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]

Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave

Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser

aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i

del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions

celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae

revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de

lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses

Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics

de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44

(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute

mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet

Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb

Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)

Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia

poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols

amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid

Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia

del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb

Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere

Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002

R

juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp

Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar

aquest neacutes un

El Terreiro do Paco eacutes un escenari

on la quarta paret eacutes el Tejo

El Tejo que tant cantaren els poetes

el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren

aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori

tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal

mir aquest riu que comenccedila a morir

i no enyor els turons i serres desiguals

que alliacute en la pagravetria mia

he deixat o em deixen

No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres

aquesta placcedila maculi i cal que hi torni

i cal que fugi de lilla que es mor

i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres

lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural

No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament

de mar a mar

de sol a boira

de mort a set

de pagravetria a pagravetria

No hi ha pagravetria sense dol

no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam

perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal

i hi ha amors amb fam de llop

Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria

i de vegades del darrer amor

Hi torn sempre hi torn

Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Lelia doura

Gabriel de la S T Sampol

52

Sim hagrave lligares onde precisamos voltar

este eacute um deies

O Terreiro do Paco eacute um palco

onde a quarta parede eacute o Tejo

O Tejo que tanto cantaram os poetas

o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram

este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades

apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia

Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal

olho este riacuteo que comeccedila a morrer

e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais

que ali na pagravetria minha

deixei ou me deixam

Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres

esta praccedila acolhe-me e preciso voltar

e preciso fugir da ilha que morre

e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres

a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural

Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro

de mar a mar

de sol a neacutevoa

de morte a sede

de pagravetria a pagravetria

Nagraveo hagrave pagravetria sem luto

nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome

mas hagrave pagravetrias que doem mais

e hagrave amor com fome de lobo

Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria

e agraves vezes do ultimo amor

Volto cagrave volto sempre

Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia

Lelia doura

Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute

2 9ca bull Juliol - Agost 2010

MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a

Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la

Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010

Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari

poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy

ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat

Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)

amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de

Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy

da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo

Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)

En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls

darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy

rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres

Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics

del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute

amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M

Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en

Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors

En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques

de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb

els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy

nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute

catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova

2005)

Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan

Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel

Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy

plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)

Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana

(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut

Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de

Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall

editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy

ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy

trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-

tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)

I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de

l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover

Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga

casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB

I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i

Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB

(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)

Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a

les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta

Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del

diari Avui i a SEscbp

R

La consciegravencia de Viacutector Hugo

La consciegravencia de Victor Hugo eacutes

una composicioacute egravepica de seixanta-

vuit versos alexandrins inclosa en la

segona part (DEva a Jesuacutes) del

primer volum de La llegenda dels

segles obra que sinscriu en el gust

per l orientalisme i per les egravepoques

remotes de les cultures antigues que

tant agradaven als romagraventics El

poema evoca el crim de Caiacuten i el

sentiment de culpabilitat que el pershy

segueix arreu agravedhuc dins la tomba

Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del

Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un

rapte denveja mata el seu germagrave

Abel i doacutena entrada a la primera

mort violenta a la terra Caiacuten estig-

matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy

demnat a viure fugitiu i errant

Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy

gar-se de la mirada omnipresent del

Totpoderoacutes Encara que Victor

Hugo fidel al text biacuteblic parteix del

cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida

enfila amb gran mestria narrativa el

perfil psicologravegic i els sentiments de

perseguit que acoren aquest persoshy

natge miacutetic el qual no sols fuig de la

mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy

sador sinoacute sobretot de la progravepia

consciegravencia dhaver fet el mal pershy

quegrave el protagonista no pot fugir dell

mateix ni dels seus remordiments

Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy

cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy

ca que el criminal no estagrave irremeiashy

blement perdut sinoacute que conscient

dels seus actes pot aspirar al perdoacute

En aquest univers miacutetic el mal ve

representat per tot allograve que oprimeix

l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute

consciegravencia de ser mal Victor Hugo

com a pintor de les emocions meacutes

intenses de l home enfoca des

duna perspectiva humana i espirishy

tual el terror del fugitiu -que no

troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent

de la seva agravenima- i la pietat de la

seva famiacutelia que l acompanya en

un afany de trobar-li una mica de

conhort

Daltra banda tambeacute assistim a

la construccioacute de la primera ciutat la

llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy

mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el

creixement i el progreacutes material que

no sempre anagrave acompanyat del proshy

greacutes moral i espiritual tan anhelat

pels romagraventics

La llegenda dels segles eacutes una

llarga epopeia repartida en dos

volums de caire filosogravefic i humagrave El

primer aplec de poemes egravepics que

configura La llegenda dels segles va

veure la llum el setembre de 1859

En aquesta obra Victor Hugo es proshy

posava retratar l evolucioacute de l home

des dels inicis de la creacioacute fins a

l era contemporagravenia en ple

Romanticisme Lautor francegraves amb

la voluntat de completar aquestes

evocacions miacutetiques multiplicagrave

Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

prosogravedia

ressuscita tot el fetitxisme superat vianshy

des seves les hi posa cadascuacute

i l accepcioacute recta hi ha parat forquilla en

logos metaparadoxal diu

que vol dir comparegraveixer-hi per malshy

dar quegrave amb disgregacioacute persistent

corda lligada al

caramull de caixes d a ram i

de ferro encastades

a les de meacutes amunt

i embol icades amb un

teixit de sac exageradament

gruixut l api lament va ser hissat

i demagrave seragrave un altre dia

jac tan ci oacutes em pen yo rat

armadura sagrada de la sintaxi

retroagravegores i agravegores ales ciutadagrave

de la defenestracioacute com a

contradiccions jeure a les totes

la sospita eacutes el rec borrombori i

nord privats d imatshy

ges de les fronteres dissecacioacute

d aquestes facilitats gragraveshy

cies a un estil fixacioacute

d esquena filada de malpensat

botiacute d un filibuster amb

prestigi altiacutessim

va morir

ben ennoblit

pel que fa a la sireshy

na escatxigada

de lasciacutevia i unes

senyoretes

que veacutenen i

remenen aixiacute

de costat

malament rai

l arrogagravencia

de la creu

de la moneda

Carles Hac Mor

(Inegravedits)

Escbp Nuacutem 52-H ipoca-AiumlPf IX ]uM bull Agoamp zmo

7

Joan amp Pedroacute s AGITARI

ES TALLER

CANVI DOLI

ESPECIALISTES EN FRENS

CAgraveRREGUES DAIRE CONDICIONAT

POSTA A PUNT DE MOTOR

EQUILIBRATS IPNEMAgrave UTICS

FRENOgraveMETRE (ITV)

LI PASSAM LA ITV

SENSE CITA PREgraveVIA

Telegravefon i fax 971 75 53 65

Cl General Riera mim 28 baixos

07003 Palma

Servei de carretera 24 hores

telegravefon 971 47 15 38

www comercialmallorca com

I renta-cotxes

Al vostre servei sempre

- Neteja personalitzada i completa - Sistema ecologravegic i antiretxades

Ens trobareu a

AUTORENTAT Joan amp Pedroacute

Carrer Bartomeu Pou nuacutem 50 - 07003 Palma

telegravefon 971 - 75 53 65

Llibreria especialitzada en poesia

www llibreriasagitari com

Entri a la nostra web i conegui els serveis que posant a labast dels interessats en Poesia i Literatura

- Llistat per autors o tiacutetols - Llistat de novetats i

incorporacions ai nostre fons - Informacioacute telefogravenica

971 73 06 08 - Informacioacute i comandes per fax

971 28 33 88 - Informacioacute i comandes per

correu electrogravenic

xabrahamteleline es

Servei de venda amb lliurement contra reemborsament

Servei de recerca de tiacutetols de qualsevol especialitat

Carrer de Joan Miroacute 62 07015 Palma de Mallorca

Pagraverquing a 50 metres

I

Juliol - Agost zoio Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX fifscbp

Pere Perelloacute fotografia Joan

Palma 2242010

salenguera EDITORIAL MOU

p e r e P e r e l l oacute i N o m d e d eacute u

p o l t r e ( s ) premi ciutat de palma Joan Alcover 2009

Eacute N G U E R A

laquomori]

RitlOUj

horses

coming in all directions

white shining siver studs with thev noses in flames

Patti Smilli

Apunts de poegravetica

Ninguacute no testimonia pel testimoni

Paul Celan

La violegravencia encapccedilala la bellesa

Agravengel Terron

Recercant

La confessioacute

El poema esdeveacute

Violegravencia

Obscura inquisicioacute

Al bell testimoni

De la llum

La paraula torturada

-No la tortuosa-

Sobre el poltre de tortura

De versificacioacute

No la paraula que diu

Aquest moacuten que el temps ja escriu

A la pell i a la memograveria

Ans la paraula que Es diu

Que sinscriu

Com a lagravembit de la llum

On tot esdeveacute visible

Tangible

I transformable

Recercant

La confessioacute

El poema esdeveacute

Violegravencia

Perquegrave el testimoni canti

La seva antiga raoacute

Pere Perelloacute i Nomdedeacuteu

SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

V entrevista x Pau Vadell

Ester

Xargay

Sovint quan faig poemes megravetrics em ve al cap una tonada per cantar-los Ester Xargay fotografies Pau Vadel

Eacutes molt complicat demanar-te quegrave has publicat Aixiacute doncs quegrave et fa falta publicar

Doncs no eacutes gaire complicat

saber que he publicat tot plegat soacuten

uns quants llibres de poemes algushy

nes plaquettes i un munt de texts

sobre art esparsos en catagravelegs diaris

i revistes I pel que fa al que em falta

per publicar doncs espero que pugui

anar editant llibres de poemes com

he fet fins ara I val a dir que mashy

gradaria molt embrancar-me en fer

un llibre-joc electrogravenic interactiu en

la liacutenia del Salflorvatge -que es pot

llegir per les dues bandes- i del qual

vaig poder fer una petita versioacute elecshy

trogravenica simple que es pot penjar a

Internet Perograve el llibre que imagino

soacuten paraules majors ja que implica

treballar amb un programador inforshy

magravetic i un munt detcegraveteres com ara

els econogravemics que ho fan gairebeacute -

no perdem lesperanccedila- inabastable

Quin vincle hi ha entre la poeshysia i la vida

Doncs com que cada mot

expressa per si sol la seva represenshy

tacioacute linguumliacutestica del moacuten si verbalitshy

zem i conjuguem els mots aquests -

tal com indica el propi mot- implishy

cats en conjugar-se engendren l esshy

criptura de la vida

Fa temps que durant els recitals de poemes tambeacute cantes Ara sha posat de moda Es un pas posterior a la rapsogravedia

Siacute la Catalina Girona en diu xar-

gaiejarl El fet de cantar em ve de

petita de lescola de la Franccedila dels

anys 6070 on anava Un dels deures

que ens donaven era posar tonades

als poemes que estudiagravevem Sovint

quan faig poemes megravetrics em ve al

cap una tonada per cantar-los Al

comenccedilament els cantava a Carles

i ell em va insistir molt que els havia

de cantar en puacuteblic Daltra banda

reivindico el fet de que tothom sap i

pot cantar o entonar Abans es feia

molt I haig de dir que moltes vegashy

des al final dun recital mhan vinshy

gut a saludar persones que mho

confirmen -Siacute que eacutes cert aixograve que

tothom cantava I jo encara canto

fins i tot segons com quan vaig pel

carrer Em diuen

Juntament amb en Carles Hac

Mor heu potenciat un tipus de poeshysia que es veu poc en els circuits convencionals De quegrave va la cosa

Hem potenciat la poesia que ens

interessa diguem que eacutes una mena

de concepcioacute meacutes experimental de

la literatura Es una poesia que nega

el jo la representacioacute i el sentit per

tal de treure aquest llast al text i allishy

berar-lo de tota menes dimposta-

cions Aixograve suposa el fet de convershy

tir lescrit en un objecte linguumliacutestic

lautreamonianament textual El

sentit hi apareix com a recerca en

un proceacutes obert pel mateix acte d esshy

criptura meacutes que no pas com a punt

de partida o origen de lacte de creshy

acioacute Aixiacute eacutes com ho raona Ricard

Ripoll el traductor de Lautreacuteamont

al catalagrave

Heu portat aquesta poesia a molts llocs fora de Catalunya

Siacute hem anat a Franccedila Alemanya

Itagravelia i darrerament a Ucraiumlna perograve

cal dir que aquesta poesia sarrela en

la tradicioacute de les avantguardes que

ha donat fruit a molts corrents literashy

ris i moltes menes dexperimentashy

cions I el fet que aquiacute tingueacutessim la

juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX SEscbp

dictadura franquista fins ben entrats els anys setanta no

va deixar reeixir la petja de les avantguardes Tot i que

Joan Brossa i ben pocs meacutes siacute que ho van fer

Hi ha una avantguarda poegravetica en els Paiumlsos Catalans Es nomeacutes una ressonagravencia de la dels anys 60

Tal com planteges la pregunta suposo que quan dius avantguarda poegravetica vols dir experimentacioacute

Penso que cal insistir en que les avantguardes nomeacutes soacuten les dels segle passat el dadaisme i tot el que se n deriva fins a lart conceptual i el seu equivalent literari que seria el textualisme dels anys 60 i 70 I justament tocant a aixograve ara mateix mestic preparant una ponegravenshycia per a la presentacioacute del llibre La revolucioacute com a orishy

gen de lescriptura de Carles Hac Mor i lescriptura de

Carles Hac Mor com a origen de la revolucioacute que acaba de publicar Jordi Marrugat un jove historiador de la liteshyratura que lencerta com ninguacute ho ha fet fins ara alhora de tractar la megravedula de lescriptura de Carles Hac Mor I justament en relacioacute al que et responc ara en Marrugat diu aixograve basant-se en un text d Hac Mor que ja ho posa sobre la taula

El concepte davantguarda implica eacutes clar que tothom avanccedila en el temps cap a una mateixa direccioacute Al davant daquest tothom hi ha un grup meacutes avanccedilat que eacutes l avantguarda Aquesta concepcioacute moderna del temps desapareix tot seguit despreacutes del textualisme ja no savanccedila endavant i per tant ja no hi ha avantguarda possible cadascuacute va a la seva cap laquoendavant o cap a un costat o cap enrereraquo i doncs poden haver-hi moltes avantguardes cosa que converteix en vacu el concepte davantguarda Aquesta eacutes una de les diferegravencies essenshycials entre la modernitat -quan encara hi havia grans relats generadors d una consciegravencia d egravepoca compartida-i la postmodernitat -quan shan diluiumlt nocions com esperit d egravepoca o consciegravencia d egravepoca vinculades a certs relats que permetien a la humanitat autorepresen-tar-se com un conjunt que avanccedilava unitagraveriament vers un futur daurat

La relacioacute de la poesia i de laudiovisual que fas estagrave relacionat amb la teva vida laboral

Si quan dius laboral vols dir crematiacutestica -o cremArtiacutestica- com li dic jo doncs no Costa molt perograve sempre he intentat viure treballant exclusivament amb el que minteressa i magrada El treball audiovisual fet lliurement tal i com jo el conreo mapassiona perquegrave ens obre les portes a un llenguatge de dimensioacute sinestegrave-sica que se suma al llenguatge purament literari Treballar en viacutedeo o en suport informagravetic permet a l esshycriptor de conjugar el text amb els llenguatges visual i sonor els quals requereixen unes altres eines de composhysicioacute i obliguen a dissenyar muntar tractar i programar entre moltes altres coses I dalguna manera el que

Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

intento eacutes que tot plegat sumeixi la meva escriptura en

un enrenou de tegravecniques i destegravetiques progravepies daltres

camps immersioacute de la qual ben segur que no en sortireacute

il lesa sinoacute que en quedareacute tocada per sempre amb atacs

esquizofregravenics amb els quals espero poder descobrir tot

un altre plantejament de lobra

Creus que la poliacutetica cultural que es fa actualment eacutes ladequada

En relacioacute a aixograve tinc un poema que comenccedila aixiacute i

que em pot servir de resposta si meacutes no per evadir-la

La poliacutetica eacutes per lart el brogit del ciutadagrave a lestudi de

lartista dirigit a ocupar-se dallograve sentit al seu estudi ocushy

pat per convencions que preocupen la cultura que fa art

per compromiacutes contra lofensiva de la cultura que fa

inofensives les convencions de la poliacutetica que dirigeix la

cultura que compromet lartista i que ocupa el lloc de

lart a lestudi de lartista ( )

On eacutes el centre i on la perifegraveria

Sempre he pensat que aixograve del centre i la perifegraveria era

una mica com el discurs sobre el sexe dels agravengels Per

sort ara amb Internet aquesta discussioacute queda gairebeacute

obsoleta En el fons un es desplaccedila cap a on van els seus

interessos vitals siguin quines siguin les prioritats de

cadascuacute Quan vols alguna cosa de debograve ja ets al centre

daquesta

Quin dels projectes que has fet tha engrescat meacutes

Mapassiona i mobsessiona qualsevol cosa que

emprenc Hi poso en tot sempre el mateix grau d emshy

penta Es com si t hagueacutes de respondre quin dels meus

fills mest imo meacutes Tots conformen una famiacutelia I

diguem que luacuteltim arribat eacutes el que teacute meacutes atencions

Ara mateix minteressa molt treballar la imatge en direcshy

te i combinar-la mitjanccedilant una conneccioacute telemagravetica

amb altres espais simultanis eacutes com dotar les coses del

do dubiquiumltat

Aixograve de treballar sempre amb pintors

Siacute magrada de colmiddotlaborar amb muacutesics i amb artisshy

tes en general -que sovint no soacuten pintors- ho trobo molt

enriquidor Aixograve permet dendinsar-se en altres camps

que sempre eixamplen el teu propi llenguatge

Perquegrave els catalans sempre ens sentim menystin-guts

Crec que aixograve eacutes un togravepic Hi ha els catalans que se

senten menystinguts i els catalans que tenen coll avall

que ho tenen tot pagat vagin on vagin Jo particularment

no he sentit mai ni per un sol moment aquest menysshy

preu ni tant sols a Franccedila on he viscut com a filla d imshy

migrants catalans fins gairebeacute els divuit anys

En quins projectes treballes en aquests moments

Tinc diversos fronts oberts Pel que fa a llibres un canccediloner i un llibre de poemes que ara com ara eacutes diu El cos del text I pel que fa a lart doncs em porta de cap una obra que vull fer amb un robot aspiradora dashyquests rodons que netegen sols perograve no trobo la manera de tenir-ne un per poder fer la instalmiddotlacioacute de viacutedeo que tinc esbossada i que es diragrave No menys eacutes de meacutes parashyfrasejant -amb un joc pervers- el menys eacutes meacutes de Mies van der Rohe I tambeacute vaig al darrere de poder fer un recital audiovisual amb el do dubiquumlitat que t explishycava meacutes amunt bo i fusionant dos escenaris Un esceshynari podria ser a Palma per exemple i l altre a Barcelona Thi apuntes

Fet quan vulguis ho fem

Pau Vadell i Vallbona

Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Eschp

A D Eacute U TEMPS MODERNSI

THE END

t e m p s m o d e r n s t papers de cinema n

Catalina Aguiloacute Magdalena Aguiloacute Enric Alberic Miquel Alenyagrave Pere

Alberoacute Joan Andreu Ramon Bassa i Martiacuten Joan Bover Magdalena

Brotons Miquel Cardell Camilo J Cela Conde David Desola F J Diacuteaz

de Castro Pere Estelrich Joan Estrany Carles Cabrera Agravengela Coronado

Carles Fabregat Meritxell Farreacute Joan Ferrer Miserol Antoni Figuera Guillem

Fiol Xavier Flores Miquel S Font Josep Franco Ramon Freixas Rafel

Gallego Domegravenec Garcies Gabriel Genovart Elsa Gonzalez Hagravezael

Gonzalez Reynaldo Gonzalez Romagrave Gubern Joseacute Luis Gueacuterin Damiagrave

Huguet Francisco Jimeacutenez Xavier Jimeacutenez Eduardo Jordagrave Claudio

Klynhout Fernando Lara Miquel Loacutepez Crespi Joseacute Carlos Llop Xicu

Lluy Emili Manzano Jorge Martiacute Octavi Martiacute Ignacio Martiacuten Martiacute

Martorell Javier Matesanz JA Mendiola Fernando Merino Joseacute Enrique

Monterde Franciscagrave Niell Joan Obrador Antoni Oliver Jos Oliver Elena

Ortega Miquel Pasqual Senel Paz Sergio Pitol Antogravenia Pizagrave Sebastieacuten

Planas Jaume Pomar Juacutelia Pons Pere Antoni Pons Sergio Ramiacuterez Inaki

Revesado Ernest Riera Miquel Roca Toni Roca Josep C Romaguera

Josep J Rosselloacute Francesc M Rotger Jeroni Salom Jaume Salvagrave Fco

J Sagravechez Cuenca Joseacute Luis Sagravenchez Noriega Sebastiagrave Sansoacute Manel-

Claudi Santos Miquel Sbert Antoni Serra Antoni Maria Thomas Joseacute

Tirado Joan Tortellagrave Matiacuteas Valleacutes Jaume Vidal Jordi Vidal Luce Vigo

WObra Social SA NOSTRA Caiia oe Balears

T emps Moderns ha tancat les portes en la seva versioacute impresa Al llarg duna trajecshy

tograveria editorial de setze anys sota la direcshy

cioacute de Jaume Vidal shan publicat 158

nuacutemeros de Temps Moderns Papers de cinema revista

editada por laquoSa Nostraraquo En aquest periacuteode Temps

Moderns ha comptat amb quasi un centenar de colmiddotlaboshy

radors i entre tantes de signatures no hi mancaren les de

reconeguts criacutetics com Roman Gubern Enric Alberich

ni les daltres escriptors de projeccioacute internacional com

Reynaldo Gonzalez Sergio Pitol i Sergio Ramiacuterez

Jaume Vidal recordava que la publicacioacute va neacuteixer

lligada a les projeccions cinematogragravefiques setmanals

que es feien en el Centre de Cultura del carrer Concepcioacute

de Palma En el centre cultural de laquoSa Nostraraquo shan

pogut seguir interessants cicles dedicats als Lumieacutere

Chaplin Jean Vigo Ford Griffith Renoir Hawks i

Huston entre molts altres dedicats a grans directors del

setegrave art Vidal rememorava la bona acollida que tengueacute

aquella activitat cinematogragravefica per part del puacuteblic

jove que potser veia per primera vegada cinema clagravessic

en blanc i negre i per les persones meacutes grans que recorshy

daven aquelles pelmiddotliacutecules que havien vist en la seva

joventut i tambeacute per les de mitjana edat que podien

gaudir de la visioacute de films en una gran pantalla que tal

vegada nomeacutes havien pogut veure per televisioacute

Temps Moderns incloiumla articles de fons i algunes

segraveries monogragravefiques com les dedicades als comenccedilashy

ments de la induacutestria cinematogragravefica a Mallorca i compshy

tagrave amb algunes aportacions importants com -ho recorshydava Jaume Vidal- la de J A Mendiola el qual descoshybriacute lantiga pelmiddotliacutecula mallorquina El secreto de lapedri-

za I -ja en la darrera egravepoca- el cinema fet a lIlla ha ocupat bona part dels seus continguts Mallorca compta amb llaquoArxiu del So i de la Imatgeraquo perograve degut a la manca de pressupost no es pot dir que sigui una filmoshyteca en el sentit meacutes ampli del terme De fet quant a proshyjeccions Temps Moderns Papers de cinema ha exercit la funcioacute que meacutes tost correspondria a una filmoteca perograve -com afirmava Jaume Vidal- la salvaguarda del patrimoni la investigacioacute i la proteccioacute de la produccioacute cinematogragravefica progravepia els ha excedit De les vuit pagravegishynes inicials Temps Moderns havia arribat a ser una publicacioacute de setanta-quatre pagravegines amb un tiratge de 1500 exemplars en cada edicioacute que es distribuiumla per Mallorca i en les universitats catalanes i a Madrid Jaume Vidal -en una entrevista a la premsa local en quegrave agraiumla la colmiddotlaboracioacute de tots els que hi havien particishypat- comentava el recent tancament de la revista en forshymat paper i anunciava una nova etapa en quegrave -segons deia fidels al nom de la capccedilalera de la revista soptaragrave pel format digital- tambeacute manifestagrave que es sentia orgushylloacutes d haver mantingut luacutenica publicacioacute dedicada al cinema i feta en catalagrave que ha tengut tan llarga vida i que ha cobert una fructiacutefera etapa que ara es tanca amb el darrer nuacutemero (158) i leditorial (Mourir daimer) que posa final a una egravepoca i com es diu a la contraportada de Temps Moderns Papers de cinema eacutes T H E E N D

Nuacutem sectz -11 egravepoca - Any Juliol - Agost 2010 R

SUTZURA 25 L A BRUTOR INTERIOR

COM A QUALITAT ESTEgraveTICA DEL POEMA

SUTZURA 25 Miquel Agravengel Mas

mm

i V i bull bull

Adesiara la poesia

deu al poeta que un

esclat vital s hagi

traduiumlt en versos

on dipositar la brutor que ens

acompanya com un llast incogravemoshy

de de vegades per a tota una vida

Aquest eacutes el cas del poemari de

Miquel Agravengel Mas Sutzura 25

Latractiu del tiacutetol es basa en la

recerca de lexcelsitud del vocable

buscada intencionadament per part

del poeta car en aquesta recerca es

fonamenta el principi estegravetic de la

poesia El lector queda sorpregraves per

la combinacioacute de la paraula i el

nombre talment com si fos un desshy

cobriment una troballa legravexica que

ens introduiragrave a un moacuten nou el de

Miquel Agravengel Mas Els poemes de

tiacutetol breu i entenedor copsen la

mirada daquest mestre amb estushy

dis de doctorat en una demostracioacute

de moderna observacioacute del moacuten que ens envolta de

vegades sense sortir de la Mallorca turiacutestica on ens desshy

criu per exemple la sograverdida mort d un estranger al

poema Paco nom que doacutena el tiacutetol al poema recrea

una atmosfera agredolccedila car un suiumlcidi es produeix menshy

tre sona alegrament Paco de Lucia i el narrador confessa

Nomeacutes seacute que les almiddotlotes segueixen jugant a volei-

bor Tambeacute les histograveries personals en les quals hi apareishy

xen amics i familiars conformen el gruix del poemari

Poemes de calfred final com el que du per tiacutetol En

vena on el narrador sidentifica amb lamic desapareshy

gut amb luacutes de la primera persona Jo Martiacute Horts i

Fuster moriacute als trenta-tres anys Lesclat produiumlt per la

mort propera es transforma en leclosioacute del poema

Rafel el primer poemari de Sebastiagrave Alzamora tambeacute

sorgiacute d una situacioacute vital semblant el traspagraves dun amic

i lefecte (tambeacute a la criacutetica literagraveria) va ser que shavia

arribat a una sinceritat compositiva que fins i tot a hores

dara ha estat difiacutecil de superar fins i tot per part del

propi autor

Al marge que la motivacioacute en lescriptura sigui proshy

duiumlda per un fet vital (no oblidem que la literatura eacutes la

vida i a linversa) eacutes l autoexigegravencia de lautor que el

duragrave a caminar pels llindars de la qualitat del poema

Miquel Agravengel Mas en una peccedila de cagraverrega erogravetica notashy

ble narra Pots riure tot el que vulguis ja hi arribaragraves i

segurament si ets honest aniragraves a les meves l escripshy

tura honesta fa que el poema guanyi en intensitat i augshy

menti la seva tensioacute dramagravetica Creu essencial dir la

veritat i la veritat meacutes ancorada

perograve no hem doblidar que a la poeshy

sia moderna amb el pes de l hipograveshy

crita lector baudeleriagrave i la nocioacute de

poeta com a fingidor de Fernando

Pessoa l autor tambeacute es veuragrave oblishy

gat per militagravencia poegravetica a dir allograve

que eacutes ver perograve sense evidentshy

ment dir Vestricta veritat per

deixar una escletxa a la ficcioacute del

poema

A Carreteres secundagraveries un

tiacutetol que ens pot recordar On the

road de Keruack com a altres poeshy

mes hi apareix el cotxe a manera

de motiu poegravetic (Tres amics dins

un cotxe vaig cap al cotxe un

megane 1500d c i mirarendashy

vant controlar el cotxe un

Donett Zedel de 1908 un seat

panda) la carretera com a teloacute

de fons la vida com a trajecte

sempre la situacioacute de moviment la

fugida amb amics o sol El poeta crea un siacutembol que teacute

molt a veure amb una situacioacute escegravenica i temporal que

succeeix ragravepidament i de la que el protagonista no teacute el

control suficient sobre els aconteixements i tampoc

sobre la consciegravencia dels fets aixiacute el punt de vista del

narrador interveacute uacutenicament com a testimoni dels fets i

brinda al lector la possibilitat dinterpretar-los

Ja hem dit que lhonestedat encertadament tambeacute

forma part de la poegravetica que presenta Miquel Agravengel Mas

aquesta sinceritat queda palesa en les reflexions metali-

teragraveries tema marcadament posmodern Aixiacute ho enteshy

nem en axiomes tan contundents com Forces els poeshy

mes violes els poemes o a quan escric un poema em

trec abans que res tres espines de pus A meacutes l autor

expressa el seu criteri i deixa clara la seva poegravetica a

meacutes pes de brutor meacutes qualitat del poema I podem

relacionar aquesta brutor del poema amb el realisme brut

dautors com Roger Wolfe citat pel mateix poeta

Charles Bukowsky etcegravetera Els elements que ho ratifishy

quen soacuten el tiacutetol dOrina o reflexions com la seguumlent

quan cavil perquegrave pens el que pens percep lacte sim-

pliacutessim duna rata que esqueixa una bossa de fems o

feixos de rotunda veritat bruta

En definitiva Sutzura 25 eacutes un llibre on lautor s esshy

forccedila en presentar una realitat gens agradable perograve meacutes

propera a la veritat on se noculta una altra de meacutes proshy

funda i personal marcada pel tint obscur de la tragegravedia

on lautor exorcisa la brutor dels seus mals mitjanccedilant la

seva escriptura

Joan Cabalgante Guasp

Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX

M I Q U E L Agrave N G E L M A S M A S va neacuteixer el 19 de

maig de 1972 a Maria de la Salut (nord de Mallorca) eacutes Diplomat en Educacioacute Primagraveria i Llicenciat en Pedagogia i teacute estudis de doctorat Actualment treballa com a mestre deducacioacute terashypegraveutica en una escola Ha publicat nombrosos artishycles en revistes dedicades a leducacioacute (Guix Tresquarts Pissarra i Revista Iberoamericana de Educacioacuten) i eacutes coautor del llibre Programa de conducta social Una experiegravencia des de lescola (Palma 2008) i lautor de Sutzura 25 (publicat dins la colmiddotleccioacute laquoMagatzem Can Toniraquo nuacutemero 52 per Edicions Documenta Balear Palma 2010)

UN CA AL BALCOacute

Segurament el propietari el duragrave a passejar vint o trenta minuts

cada dia

Llavors li resten vint-i-tres hores i trenta minuts

per poder mirar la seva taula i el seu possible hoste

Na Maria la cambrera em du la pizza

Pizza Funghi Porcini

- Maria una mica de tabasco

bullk-k-k

PEUS

Forces els poemes violes els poemes

em va fer avinent la meva esposa

La meva regraveplica

En el dia de cada dia no hi ha temps per escriure Ara

eacutes temps de fer-ho

El meu ca lladra nespera els peus La veiumlna escorxa un

conill al corral

Mentides Excuses de mal pagador

Estic violant moltes coses

No nomeacutes els poemes

EN VENA

Tres amics dins un cotxe

Em vaig ficar el cotxe en vena

Els tres amb el cap fora

CANTAgraveVEM

EM DIVERTIEN

Vagraverem fer pana

Poemes de Sutzura 25 J o Martiacute Horts i Fuster moriacute als trenta-tres anys

SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

LA POESIA CONTEMPORAgraveNIA A LES BALEARS (I)

Bon dia i bona hora

En primer lloc permeteu-me agrair ben de cor la

convidada per aquesta xerrada d avui sobre la poesia

meacutes recent i actual a casa nostra La Universitat de

Lleida i molt especialment el vostre professor Joan

Ramon Veny i Mesquida soacuten els que ho han fet possishy

ble i no tenc meacutes que paraules de gratitud i estima per

poder compart ir aquests instants amb tots vosaltres

El que voldria es contagiar-vos la meva passioacute per

la poesia perograve com sempre passa d una manera subshy

ject iva Sobretot intentareacute acostar-vos al batec de cada

poema i nomeacutes transcriureacute aquells versos que a mi

m agraden que em transmeten emocions i sentiments

diversos que ens dibuixen paisatges amb solcs als

sementers o el besar suau de les ones quan moren a la

platja Potser l uacutenic megraverit que puc esgrimir eacutes haver

llegit poes ia Soacutec lector addic te i re incident

Magradar ia per tant poder seduir-vos i enganxar-

vos a aquest goig de les paraules amb ritmes i rimes

als seus sons i al seu bessoacute

Per aixograve la meva exposicioacute intentaragrave ser mengiacutevo-

la entremesclant aquells versos que m han cridat l ashy

tencioacute -i que desig mostrar per fer coacuterrer la veu dels

nostres poetes- amb fragments explicatius de tendegravenshy

cies generacions poegravetiques o llibres i publicacions

que cal tenir-hi esment Tambeacute si ens atenem a l epiacuteshy

graf La poesia contemporagravenia a les Balears eacutes per

fugir una vegada meacutes de tota casta de centralismes

Possiblement si pretengueacutes parlar uacutenicament de la

poesia a Mallorca seria meacutes senzill per a mi i per

ventura meacutes ric amb matisos aprofundint d una

forma meacutes acurada i amb els registres i exemples que

tenc meacutes a magrave Perograve no vull deixar de parlar de la poeshy

sia que s ha fet i de la que es fa ara a les illes germashy

nes de Menorca i Eivissa Com veureu nomeacutes ressenshy

yarem les primeres espases a meacutes d introduir alguna

veu novella que encara no sabem ben beacute si en un futur

fruitaragrave

Comenccedilam amb Eivissa Potser el poeta eivissenc

per excelmiddotlegravencia sigui M Vil langoacutemez (19132002)

Dell s ha dit que Les coincidegravencies entre algunes

caracteriacutestiques de lEscola Mallorquina i la poesia

de Villangoacutemez -com la temagravetica paisatgiacutestica la pulshy

critud linguumliacutestica i la preocupacioacute formal- han donat

peu a alguns criacutetics a adscriure el nostre poeta a lesshy

mentada Escola Es possible que aquelles caracteriacutesshy

tiques tinguin utilitat a lhora destablir les diferegravenshy

cies entre lactitud fundacional de lEscola

Mallorquina enfront dels poetes modernistes coetanis

en els quals predominen les preocupacions existenshy

cials o socials i la despreocupacioacute per la llengua i la

forma En canvi no semblen criteris vagravelids per a clashy

rificar la posicioacute descriptors com Villangoacutemez forshy

mats literagraveriament bastant despreacutes del triomf de lesshy

tegravetica noucentista (1) El 1989 rep el Premi d Honor

de les Lletres Catalanes i el 9 1 l editorial Co lumna

publica en tres volums les Obres Completes Versions

de poesia Del 1949 quan surt al carrer Elegies i paishy

satges dins el poema Canccediloacute de vesprada vegem-ne la

forccedila i la bellesa d aquest vers Voler limpossible

ens cal i no que mori el desig que -com a ressenya

curiosa- cal esmentar que el linguumlista Cosme Aguiloacute

amic de la famiacutelia Veny-Mesquida teacute gravats aquests

mateixos mots de Vil langoacutemez a la faccedilana de ca seva

alccedilada amb pedra de Santanyiacute Lobra de Vil langoacutemez

eacutes fecunda i no podem detallar-la fil per randa com

voldriacuteem De la seva aportacioacute assaborim l alegrave medishy

terrani i illenc quan escriu i entre ribera i ribera

amb un rosari partit dillots que treuen el pit resta

la mar presonera

Jean Serra nascut a l Alger el 1952 fill de pares

eivissencs exiliats eacutes un poeta d Eivissa amb tots els

drets No fareacute l exercici d enumerar la llarga trencafi-

la de les obres publicades per cada autor que citareacute

nomeacutes en veurem algunes De Serra del llibre Oberta

riba el tiacutetol sorgeix d un vers del mestre Vil langoacutemez

Com anomenar lombra des de loberta riba en

llegirem un fragment perograve abans recordem que

lombra eacutes la mort i la riba eacutes la vida(2)

Com degraveiem en feim un tast de Meditacioacute -en prosa

poegravetica- Es aquest Tanmateix m hauria agradat no

haver hagut de guerrejar No mhan complagut les

victograveries Ans el contrari he comptat amb tristesa les

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX 1 -

baixes i pegraverdues Mai no he humiliat als venccediluts

iQuin dret tenim a imposar els nostres costums i les

nostres lleis a altres pobles Als germagravenics els diem

bagraverbars nomeacutes perquegrave soacuten diferents No eacuterem

tambeacute nosaltres pagesos incultes abans daprendre

de Gregravecia

Tenia la idea de citar els poetes de manera cronoshy

logravegica partint de la seva data de naixenccedila i j a de bon

comenccedilament he romput aquest ordre per treure la

saga dels Mariacute tots a la vegada Desconec si tenen

parentiu entre ells perquegrave el seu primer llinatge eacutes

molt usual a Eivissa Aixiacute idograve hem de ressenyar

Antoni Mariacute (1944) Josep Mariacute (1948) Isidor Mariacute

(del 49) i Manel Mariacute (1975) Si parlam dIsidor s ha

de dir que de ben jove fou membre del grup musical

U C mostragrave les canccedilons tradicionals de lilla d Eivissa

i musicagrave poemes dels autors meacutes propers En el seu llishy

bre Enjogassats i dispersos (3) clou amb l apartat

Pansiments i penjaments (perquegrave com diu l autor

HO tenc la gosadia danomenar-los pensaments)

Veiem-ne aquest escandall

BODEGOacute

El sol eacutes un pa de pagegraves daurat

La lluna un formatge tendre

CONSOL

Lavantatge duna nit molt fosca

eacutes que ni tadones que hi ha nuacutevols

MONARQUIA

La meva sang blava eacutes la mar

Tancam el capiacutetol dels Mariacute amb en Manel ha

obtingut el Premi Miquel Agravengel Riera (1998) el

Premi Mallorca de Poesia 2005 i el Ciutat de Palma

Joan Alcover 2007 En aquest darrer l obra es titula

El Tagravelem i l autor ens apropa a un moacuten que rebutja

no perquegrave no lentengui sinoacute justament perquegrave lenshy

teacuten massa beacute (4)

Un altre punt a tenir en compte soacuten les edicions (en

paper i en agraveudio) que duu endavant la Fundacioacute A C A

(Agraverea de Creacioacute Acuacutestica) de Buacuteger (Mallorca) amb

l anual ll iurament del Solstici destiu que encetagrave el

1997 i encara continuen En un principi es dedicava

als joves poetes de les Illes Balears per a posteriorshy

ment abraccedilar als dels Paiumlsos Catalans Aquest apartat

potser interessi al vostre professor Joan Ramon Veny

i al seu colmiddot lega Jordi Male pel seu -i nostre i de tots-

Corpus Literari Digital que porten endavant amb

l laquoAula Magraverius Torresraquo perquegrave la fundacioacute A C A teacute la

colmiddotleccioacute Veu de Poeta que porta enregistrats a poetes

consagrats com el j a esmentat Mariagrave Villangoacutemez i

altres poetes mallorquins com Antoni Vidal Ferrando

Miquel Loacutepez Crespiacute o Biel Mesquida encara que

SLmiddotchp

aquest darrer nasqueacute circumstancialment a Castelloacute

de la Plana

Hauriacuteem d esmentar aixiacute mateix per cloure amb

els poetes eivissencs a Bartomeu Ribes Guasch el

qual hi neix l any 1959 i teacute varis llibres publicats

Guardonat amb el premi Vila de Martorell (2006) pel

recull Liacutenia de flotacioacute Es colmiddot laborador habitual de la

revista SEsclop Quadern cultural una publicacioacute de la

que en parlarem despreacutes

4e k

Abans d apropar-nos als poetes menorquins calshy

dria analitzar uns punts bagravesics perograve tambeacute alhora

necessaris Aixiacute idograve La poesia de les Balears malgrat

la precarietat i la minoritzacioacute a quegrave la llengua catashy

lana ha estat sotmesa a les nostres Illes ha estat

durant molt de temps la punta de llanccedila de la nostra

cultura i de les nostres lletres Aixiacute mateix ha esdeshy

vingut el gegravenere literari meacutes innovador i el meacutes pershy

meable als canvis i a lexperimentacioacute aquell en quegrave

shan assajat les provatures formals i temagravetiques meacutes

avanccedilades Hem dafegir-hi unes consideracions per

ampliar el que degraveiem ara Dues liacutenies estegravetiques conshy

tribuiumlren a la modernitzacioacute de la poesia de les

Balears Per un costat des dels inicis dels anys 50 el

conreu per part del grup de postguerra duna poesia

que pren com a model principal la generacioacute casteshy

llana del 27 tendra la seva continuiumltat durant els anys

60 i fins el 70 No sols seguiran aquest model els poeshy

tes dels anys 50 sinoacute que en bona mesura molts dels

autors meacutes joves tambeacute continuaran aquesta liacutenia

Per un altre costat laparicioacute del realisme histograveric de

la literatura compromesa contribuiragrave a precipitar la

desaparicioacute de lEscola Mallorquina La poesia metashy

fograverica i la poesia realista malgrat eacutesser en principi

antagograveniques coexistiran uns anys i fins i tot en uns

mateixos autors (5)

El nostre viatge poegravetic ens porta ara desplegant

veles -i amb lajut dels vents- fins a Ciutadella on

neix el 1952 Joan Francesc Loacutepez Casasnovas proshy

fessor de Llengua i Literatura i amb una considerable

tasca poliacutetica Ha publicat mitja dotzena de llibres de

poesia i eacutes tambeacute impulsor de la colmiddotleccioacute menorshy

quina laquoXibauraquo Dos anys despreacutes el 54 neix a Alaior

Pere Gomila del que ara en veim uns versos Es pershy

sistent la fosca com una estranya nosa com un

malson llarguiacutessim Es profunda la soledat com la

grapa feridora dun desamor irogravenic Soacuten agres les

paraules eixides de tantes boques el renec i les-

Juliacuteuumll - AgUacuteSt 2M0 Nuacutem 52 - egravepoca - Any flX

carni Eacutes difiacutecil la histograveria compresa en nosaltres

com una saviesa inabastable Soacuten rares les canshy

ccedilons i rar el bes amable luacuteltim repograves i lagravenim

Els versos continuen perograve hem d escapccedilar per parshy

lar de meacutes poetes en aquest cas de Ponccedil Pons (1954)

l autor menorquiacute meacutes guardonat i del que recordam el

seu escriviure mot que neix de la seva ploma per

lligar viure i escriure perquegrave l un i l altre com el resshy

pirar soacuten funcions elementals per a l escriptor Dels

premis obtinguts cal esmentar entre d al tres el Ciutat

de Palma amb el recull On sacaba el sender Jocs

Florals de Barcelona i Premi de la Criacutetica amb

Estigma el Carles Riba amb Salobre el Premi Alfons

el Magnagravenim amb Pessoanes o Nura premi Ramon

Llull de les Illes Balears i Premi de la Criacutetica 2007 a

meacutes de novelmiddotles t raduccions i fins i tot una recent

incursioacute al teatre (Lokus) De Nura assaborim unes

mostres agafades d aquiacute i d enllagrave sense cap ordre en

concret

La bondat i el perdoacute seacute que ens poden fer lliures

Crec que Deacuteu meacutes que encens el que vol eacutes justiacutecia

Les gavines silents espicassen metagravefores

Larenal es va omplint desquelets blancs de versos

Els meacutes grans pensaments encoratgen la vida

La millor teoria ha estat sempre la pragravectica

La tria podria continuar perquegrave l anyada eacutes abunshy

dant i de bon gra Com hem vist la temagravetica eacutes divershy

sa i de calat Els mots a meacutes de bells ens poden

ensenyar a pensar i a destriar camins Podem cloure

el tast amb aquest altre vers magniacutefic de Ponccedil Pons

Som allograve que llegim i tenim el que dam

De Menorca hem de mencionar Damiagrave Borragraves

(Maoacute 1957) i Francesc Florit i Nin (Ciutadella

1960) perograve abans volem citar 2002 una antologia de

joves poetes menorquins dels laquoQuaderns Xibauraquo i

que aquella edicioacute seleccioacute i prograveleg fou a cura d Agravenshy

gel Mifsud Ciscar i del j a ressenyat Joan Francesc

Loacutepez Casasnovas en la que hi t robam un grapat de

joves que ara deuen tenir una trentena d anys Del ls

Oacutescar Bagur Pau Janer i Biel Pons Pons inclosos

tambeacute a part d aquest nuacutem 10 de laquoXibauraquo als exemshy

plars de Solstici dEstiu de la Fundacioacute A C A que j a

haviacuteem esmentat Els altres integrants d aques ta antoshy

logia menorquina soacuten Guillem Alfocea Joel Bagur

Sergi Cleofeacute Clara Elorduy Siacutelvia Pons i Tomeu

Truyol

El jovent potser teacute les emocions meacutes arran de pell

Els qui anam sumant anys -massa de pressa- probashy

blement j a no tenim les alegries ni les tristors tan pro-

1 0 d e m a r ccedil d e 2 0 1 0 a T e s 1 7 O O h

U N I V E R S I T A T D E L L E I D A

Edifici del Rectorat - Placcedila de Viacutector SiuranaTT mdash Departament de Filologia Catalana i Comunicacioacute

S e m i n a r i A c a d egrave m i c (Aula 2 2 8 )

- ^ uuml i J i gt i i ^ ^ ^ ^ t t ^ ^ ~ t y uacute - CTVm v m raquo mdash gt-i- Grup dc Recerca

fundes El pas del temps posa una pagravetina encara que

j o em rebel Aixograve vos ho deia perquegrave ara veurem dos

breus poemes un de simpagravetic i divertit mentre que

l altre eacutes ben beacute romagraventic El primer eacutes de Siacutelvia Pons

titulat Poetes fantasma Es aquest Caminaven al

ritme de New York New York perquegrave feien versos i

els vam descobrir Ara caminen amb el cul estret al

ritme duna marxa El segon eacutes d Oscar Bagur i diu

aixiacute Quan plou de nit a la mar quan la mar plora de

nit les teves besades veacutenen i se n van i tornen i

patroacute del vaixell del desig solc la mar amb estels a

popa i a dalt

Joan Pomar Mir

Ponegravencia llegida a la Universitat de Lleida (10-111-2010)

Notes bibliogragravefiques

(I) Paraula de Poeta laquoColmiddotleccioacute Poetes Essencialsraquo nuacutem 15 -

M A R I Agrave VILLANGOacuteMEZ LLOBET - del prograveleg Lobra de Mariagrave

Villangoacutemez - signat per ISIDOK M A R Iacute (editat per la Conselleria

dEducacioacute i Cultura - Govern de les Illes Balears) 2001 (2)

Oberta Riba de JEAN SERRA - Poesia10 - Lleonard Muntaner Ed

2003 (3) Enjogassats i dispersos d I s i n o R M A R Iacute - Publicacions

de lAcadegravemia Can Sifre laquoColmiddotleccioacute lArgenteraraquo 2008 (4) El

tagravelem de M A N E L M A R Iacute Editorial Moll laquoColmiddotleccioacute Balengueraraquo

nuacutem 142 2008 (5) La poesia a les Balears al final del milmiddotlenni

antologia poegravetica a cura de PERE ROSSELLOacute BOVER - Edicions

Documenta Balear - laquoColmiddotleccioacute Magatzem Can Toniraquo 14 2003

Juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEscbp

1101

No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos

Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No

Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara

Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no

Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap

A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau

Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es

Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de

Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part

Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa

Un Dictador un President una Princesa o una

Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita

Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute

De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat

De la l a part de Deep bllie

26

BERNAT MUNAR

D e e p b l u E

V EL TALL )

Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana

Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa

Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant

El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses

Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo

Bernat Munar

De la segona part del llibre titulada

Suicidis i altres resurreccions ig

Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

ENTRE EL DOLOR I LA LLUM

Voldria agrair al professor i poeta Diego

Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute

del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que

un professor encomani la presentacioacute a

un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy

fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment

sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy

sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques

paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu

en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam

davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el

coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy

da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic

persona professor poeta

Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy

tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb

la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard

Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent

literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El

tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-

ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com

eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els

conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del

tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego

Sabiote

Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra

partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten

Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-

llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-

ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita

entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra

perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol

dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy

ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy

va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la

bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final

La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy

ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la

versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu

aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo

no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las

estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins

la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels

estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes

nous i savis

1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per

tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades

recorda entre daltres punts i de manera encertada la

importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra

de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre

del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix

perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una

debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar

linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor

en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor

eacutes la gratitud

La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i

vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he

creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy

taran cantant

Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels

propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve

que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-

nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta

no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy

gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa

Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

Diego Sabiote

Infantaragrave la nit

LLEONARD MUNTANER EDITOR

Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner

Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del

XX torna usar mots habituals que semblen nous com si

cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou

paraules com cor rosa agravenima terra

Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute

per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote

teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en

quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla

digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi

ho era una modesta abella Diego tracta els elements de

la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc

que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar

que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves

per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la

liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat

a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el

poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el

dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un

cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per

la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu

la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es

poden destruir les coses creades En els seus versos se

sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i

mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers

filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles

Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot

de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms

La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada

vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy

rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre

tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta

eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres

i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy

ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa

reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes

el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i

una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot

quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute

vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la

totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens

aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en

poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del

tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on

intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments

innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy

pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la

justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva

obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que

fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi

injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes

especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy

tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals

poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve

Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en

lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de

bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels

seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines

que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia

i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-

filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy

ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari

seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis

I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens

de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila

No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema

primordial de Giacomo Leopardi passem solitario

Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des

d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols

viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa

de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute

que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de

curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy

quegrave hi ha molt per fer

Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu

paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre

cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit

de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar

la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer

en esperanccedila

Lluiacutes Servera Sitjar

(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari

Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el

Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)

SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo

ANDREU VIDAL (1959-1998)

Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat

abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan

Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute

professional amb actituds poc participatives l embrioacute

dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy

nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy

bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys

quan el llibre va veure la llum Era lany 1977

El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy

tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor

crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de

poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel

Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute

ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant

molts anys

Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses

literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy

nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes

alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy

mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa

liacutenia com Cirlot

Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa

i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy

ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-

tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus

preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense

cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo

Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots

dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar

en llengua catalana especialment per als autors joves

Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy

sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun

llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren

amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en

tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo

es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels

tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem

Juliol - AgOSt 2M0

cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos

Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-

1 ANDREU VIDAL I SASTRE

rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica

i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy

neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic

Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de

poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica

amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava

posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a

vegades defensava la idea contragraveria que representava pel

pur plaer de la discussioacute i de la paraula

Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy

tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy

xos fins i tot els professionals com a delineant o en la

meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de

laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta

Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament

aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars

com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy

nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de

versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del

1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la

seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres

meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy

tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva

decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia

obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb

Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX

Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes

ANDREU VIDAL

NECROgravePSIA

Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo

com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem

sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo

Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy

cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy

mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels

dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy

pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al

gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves

Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot

l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i

Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la

llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T

S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre

liacutemit que la nostra possible manca de talent

La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu

Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia

Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir

d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem

haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar

Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la

correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas

no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem

acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i

cregraveiem en la vida i en la bellesa

Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan

va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es

perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca

Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes

vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy

cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir

una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar

luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc

(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy

breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia

posat de moda en el seu segon brot el que anomenen

poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy

gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy

pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy

mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres

vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy

tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves

oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar

inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi

laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy

ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues

Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell

les converses eren disputes contiacutenues i doloroses

Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen

estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell

pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy

cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim

llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder

xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu

paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell

va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut

complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no

volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau

Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy

templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i

altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen

Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor

Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots

superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave

soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy

tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes

densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy

cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per

la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy

culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy

balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com

tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en

desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al

traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra

equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan

Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu

Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si

Agravengel Terron

Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

CAMPOS EacuteS POESIA

Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy

figurar el primer cicle poegravetic i musical

CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy

tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar

paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy

cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy

sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de

cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy

ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy

nats de melodia progravepia

Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave

sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o

riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)

han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle

CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb

fermesa De totes maneres degut a la resposta

excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i

per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal

vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca

el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat

hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure

quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents

A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf

Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy

nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes

Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens

No crec que sigui necessari aprofundir en la seva

obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i

mostrat els seus versos o les seves proses Volem

ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir

cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar

Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy

jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu

propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos

d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos

fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les

de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del

mateix color de la mar i la negror de les cabotes les

parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre

que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de

bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells

poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del

Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal

Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-

Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La

bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent

unes acurades introduccions breus i concises amb una

veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les

paraules

Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria

Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-

a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions

de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem

observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre

de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia

adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es

dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del

CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves

de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de

Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy

ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los

amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy

litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara

meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave

Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-

tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el

certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de

millor poema musicat

Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del

cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave

Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis

gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy

cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria

Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-

tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez

(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix

i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus

inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues

guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina

Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy

ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments

fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i

amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i

Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la

que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca

Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos

que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per

Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns

Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-

soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave

Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i

Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades

per Glograveria Juliagrave

A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i

amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de

viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada

per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp

paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-

Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia

Fotografia Joan Pomar

tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines

o un tast de carn amb el farciment de les paraules de

Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona

Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren

obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel

Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de

cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el

cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una

excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam

d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos

brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes

dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins

afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy

trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb

l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-

lot callet i (sobretot escolta)

Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy

gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle

amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra

(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy

cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces

que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol

Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la

segona tendra i plena de colors dedicada a una jove

criatura nascuda recentment i que l ha fet pare

Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy

sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que

continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de

canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens

meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots

ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan

Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha

obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute

Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy

sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins

una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de

Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy

donats per a cada una de les edicions esmentades Els

altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a

SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy

bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en

diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat

bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar

entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor

de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un

recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres

Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual

dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer

I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I

larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy

queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari

parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy

donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy

pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy

gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren

escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave

Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge

permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la

terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda

magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels

meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits

Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig

llegir dos poemes inegravedits d un proper recull

Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS

EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy

ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy

ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una

quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy

tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny

ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas

expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot

imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus

propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy

da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets

el cel eacutes cel

Joan Pomar Mir

SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA

malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es

considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el

seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy

xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles

Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la

Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de

Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix

classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre

dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca

(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa

a la UIB

Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy

sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata

(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa

dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de

Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i

per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando

Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo

de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de

Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII

Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de

Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de

Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres

poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de

Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa

i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy

pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-

textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia

Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005

i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors

en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser

Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i

Cultura del Govern Balear

Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries

[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-

Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la

Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola

2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes

[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt

Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola

2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro

Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB

1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de

Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de

Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]

Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del

desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns

Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi

laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio

Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago

Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000

Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994

aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy

guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos

Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel

Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves

D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX

Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de

Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la

canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31

(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les

tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo

(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2

(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy

dics

Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis

[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu

mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II

Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute

em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril

2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de

prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]

Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave

Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser

aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i

del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions

celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae

revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de

lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses

Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics

de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44

(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute

mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet

Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb

Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)

Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia

poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols

amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid

Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia

del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb

Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere

Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002

R

juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp

Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar

aquest neacutes un

El Terreiro do Paco eacutes un escenari

on la quarta paret eacutes el Tejo

El Tejo que tant cantaren els poetes

el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren

aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori

tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal

mir aquest riu que comenccedila a morir

i no enyor els turons i serres desiguals

que alliacute en la pagravetria mia

he deixat o em deixen

No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres

aquesta placcedila maculi i cal que hi torni

i cal que fugi de lilla que es mor

i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres

lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural

No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament

de mar a mar

de sol a boira

de mort a set

de pagravetria a pagravetria

No hi ha pagravetria sense dol

no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam

perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal

i hi ha amors amb fam de llop

Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria

i de vegades del darrer amor

Hi torn sempre hi torn

Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Lelia doura

Gabriel de la S T Sampol

52

Sim hagrave lligares onde precisamos voltar

este eacute um deies

O Terreiro do Paco eacute um palco

onde a quarta parede eacute o Tejo

O Tejo que tanto cantaram os poetas

o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram

este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades

apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia

Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal

olho este riacuteo que comeccedila a morrer

e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais

que ali na pagravetria minha

deixei ou me deixam

Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres

esta praccedila acolhe-me e preciso voltar

e preciso fugir da ilha que morre

e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres

a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural

Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro

de mar a mar

de sol a neacutevoa

de morte a sede

de pagravetria a pagravetria

Nagraveo hagrave pagravetria sem luto

nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome

mas hagrave pagravetrias que doem mais

e hagrave amor com fome de lobo

Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria

e agraves vezes do ultimo amor

Volto cagrave volto sempre

Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia

Lelia doura

Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute

2 9ca bull Juliol - Agost 2010

MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a

Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la

Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010

Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari

poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy

ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat

Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)

amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de

Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy

da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo

Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)

En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls

darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy

rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres

Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics

del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute

amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M

Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en

Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors

En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques

de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb

els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy

nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute

catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova

2005)

Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan

Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel

Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy

plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)

Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana

(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut

Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de

Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall

editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy

ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy

trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-

tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)

I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de

l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover

Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga

casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB

I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i

Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB

(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)

Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a

les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta

Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del

diari Avui i a SEscbp

R

La consciegravencia de Viacutector Hugo

La consciegravencia de Victor Hugo eacutes

una composicioacute egravepica de seixanta-

vuit versos alexandrins inclosa en la

segona part (DEva a Jesuacutes) del

primer volum de La llegenda dels

segles obra que sinscriu en el gust

per l orientalisme i per les egravepoques

remotes de les cultures antigues que

tant agradaven als romagraventics El

poema evoca el crim de Caiacuten i el

sentiment de culpabilitat que el pershy

segueix arreu agravedhuc dins la tomba

Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del

Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un

rapte denveja mata el seu germagrave

Abel i doacutena entrada a la primera

mort violenta a la terra Caiacuten estig-

matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy

demnat a viure fugitiu i errant

Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy

gar-se de la mirada omnipresent del

Totpoderoacutes Encara que Victor

Hugo fidel al text biacuteblic parteix del

cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida

enfila amb gran mestria narrativa el

perfil psicologravegic i els sentiments de

perseguit que acoren aquest persoshy

natge miacutetic el qual no sols fuig de la

mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy

sador sinoacute sobretot de la progravepia

consciegravencia dhaver fet el mal pershy

quegrave el protagonista no pot fugir dell

mateix ni dels seus remordiments

Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy

cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy

ca que el criminal no estagrave irremeiashy

blement perdut sinoacute que conscient

dels seus actes pot aspirar al perdoacute

En aquest univers miacutetic el mal ve

representat per tot allograve que oprimeix

l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute

consciegravencia de ser mal Victor Hugo

com a pintor de les emocions meacutes

intenses de l home enfoca des

duna perspectiva humana i espirishy

tual el terror del fugitiu -que no

troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent

de la seva agravenima- i la pietat de la

seva famiacutelia que l acompanya en

un afany de trobar-li una mica de

conhort

Daltra banda tambeacute assistim a

la construccioacute de la primera ciutat la

llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy

mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el

creixement i el progreacutes material que

no sempre anagrave acompanyat del proshy

greacutes moral i espiritual tan anhelat

pels romagraventics

La llegenda dels segles eacutes una

llarga epopeia repartida en dos

volums de caire filosogravefic i humagrave El

primer aplec de poemes egravepics que

configura La llegenda dels segles va

veure la llum el setembre de 1859

En aquesta obra Victor Hugo es proshy

posava retratar l evolucioacute de l home

des dels inicis de la creacioacute fins a

l era contemporagravenia en ple

Romanticisme Lautor francegraves amb

la voluntat de completar aquestes

evocacions miacutetiques multiplicagrave

Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

Joan amp Pedroacute s AGITARI

ES TALLER

CANVI DOLI

ESPECIALISTES EN FRENS

CAgraveRREGUES DAIRE CONDICIONAT

POSTA A PUNT DE MOTOR

EQUILIBRATS IPNEMAgrave UTICS

FRENOgraveMETRE (ITV)

LI PASSAM LA ITV

SENSE CITA PREgraveVIA

Telegravefon i fax 971 75 53 65

Cl General Riera mim 28 baixos

07003 Palma

Servei de carretera 24 hores

telegravefon 971 47 15 38

www comercialmallorca com

I renta-cotxes

Al vostre servei sempre

- Neteja personalitzada i completa - Sistema ecologravegic i antiretxades

Ens trobareu a

AUTORENTAT Joan amp Pedroacute

Carrer Bartomeu Pou nuacutem 50 - 07003 Palma

telegravefon 971 - 75 53 65

Llibreria especialitzada en poesia

www llibreriasagitari com

Entri a la nostra web i conegui els serveis que posant a labast dels interessats en Poesia i Literatura

- Llistat per autors o tiacutetols - Llistat de novetats i

incorporacions ai nostre fons - Informacioacute telefogravenica

971 73 06 08 - Informacioacute i comandes per fax

971 28 33 88 - Informacioacute i comandes per

correu electrogravenic

xabrahamteleline es

Servei de venda amb lliurement contra reemborsament

Servei de recerca de tiacutetols de qualsevol especialitat

Carrer de Joan Miroacute 62 07015 Palma de Mallorca

Pagraverquing a 50 metres

I

Juliol - Agost zoio Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX fifscbp

Pere Perelloacute fotografia Joan

Palma 2242010

salenguera EDITORIAL MOU

p e r e P e r e l l oacute i N o m d e d eacute u

p o l t r e ( s ) premi ciutat de palma Joan Alcover 2009

Eacute N G U E R A

laquomori]

RitlOUj

horses

coming in all directions

white shining siver studs with thev noses in flames

Patti Smilli

Apunts de poegravetica

Ninguacute no testimonia pel testimoni

Paul Celan

La violegravencia encapccedilala la bellesa

Agravengel Terron

Recercant

La confessioacute

El poema esdeveacute

Violegravencia

Obscura inquisicioacute

Al bell testimoni

De la llum

La paraula torturada

-No la tortuosa-

Sobre el poltre de tortura

De versificacioacute

No la paraula que diu

Aquest moacuten que el temps ja escriu

A la pell i a la memograveria

Ans la paraula que Es diu

Que sinscriu

Com a lagravembit de la llum

On tot esdeveacute visible

Tangible

I transformable

Recercant

La confessioacute

El poema esdeveacute

Violegravencia

Perquegrave el testimoni canti

La seva antiga raoacute

Pere Perelloacute i Nomdedeacuteu

SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

V entrevista x Pau Vadell

Ester

Xargay

Sovint quan faig poemes megravetrics em ve al cap una tonada per cantar-los Ester Xargay fotografies Pau Vadel

Eacutes molt complicat demanar-te quegrave has publicat Aixiacute doncs quegrave et fa falta publicar

Doncs no eacutes gaire complicat

saber que he publicat tot plegat soacuten

uns quants llibres de poemes algushy

nes plaquettes i un munt de texts

sobre art esparsos en catagravelegs diaris

i revistes I pel que fa al que em falta

per publicar doncs espero que pugui

anar editant llibres de poemes com

he fet fins ara I val a dir que mashy

gradaria molt embrancar-me en fer

un llibre-joc electrogravenic interactiu en

la liacutenia del Salflorvatge -que es pot

llegir per les dues bandes- i del qual

vaig poder fer una petita versioacute elecshy

trogravenica simple que es pot penjar a

Internet Perograve el llibre que imagino

soacuten paraules majors ja que implica

treballar amb un programador inforshy

magravetic i un munt detcegraveteres com ara

els econogravemics que ho fan gairebeacute -

no perdem lesperanccedila- inabastable

Quin vincle hi ha entre la poeshysia i la vida

Doncs com que cada mot

expressa per si sol la seva represenshy

tacioacute linguumliacutestica del moacuten si verbalitshy

zem i conjuguem els mots aquests -

tal com indica el propi mot- implishy

cats en conjugar-se engendren l esshy

criptura de la vida

Fa temps que durant els recitals de poemes tambeacute cantes Ara sha posat de moda Es un pas posterior a la rapsogravedia

Siacute la Catalina Girona en diu xar-

gaiejarl El fet de cantar em ve de

petita de lescola de la Franccedila dels

anys 6070 on anava Un dels deures

que ens donaven era posar tonades

als poemes que estudiagravevem Sovint

quan faig poemes megravetrics em ve al

cap una tonada per cantar-los Al

comenccedilament els cantava a Carles

i ell em va insistir molt que els havia

de cantar en puacuteblic Daltra banda

reivindico el fet de que tothom sap i

pot cantar o entonar Abans es feia

molt I haig de dir que moltes vegashy

des al final dun recital mhan vinshy

gut a saludar persones que mho

confirmen -Siacute que eacutes cert aixograve que

tothom cantava I jo encara canto

fins i tot segons com quan vaig pel

carrer Em diuen

Juntament amb en Carles Hac

Mor heu potenciat un tipus de poeshysia que es veu poc en els circuits convencionals De quegrave va la cosa

Hem potenciat la poesia que ens

interessa diguem que eacutes una mena

de concepcioacute meacutes experimental de

la literatura Es una poesia que nega

el jo la representacioacute i el sentit per

tal de treure aquest llast al text i allishy

berar-lo de tota menes dimposta-

cions Aixograve suposa el fet de convershy

tir lescrit en un objecte linguumliacutestic

lautreamonianament textual El

sentit hi apareix com a recerca en

un proceacutes obert pel mateix acte d esshy

criptura meacutes que no pas com a punt

de partida o origen de lacte de creshy

acioacute Aixiacute eacutes com ho raona Ricard

Ripoll el traductor de Lautreacuteamont

al catalagrave

Heu portat aquesta poesia a molts llocs fora de Catalunya

Siacute hem anat a Franccedila Alemanya

Itagravelia i darrerament a Ucraiumlna perograve

cal dir que aquesta poesia sarrela en

la tradicioacute de les avantguardes que

ha donat fruit a molts corrents literashy

ris i moltes menes dexperimentashy

cions I el fet que aquiacute tingueacutessim la

juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX SEscbp

dictadura franquista fins ben entrats els anys setanta no

va deixar reeixir la petja de les avantguardes Tot i que

Joan Brossa i ben pocs meacutes siacute que ho van fer

Hi ha una avantguarda poegravetica en els Paiumlsos Catalans Es nomeacutes una ressonagravencia de la dels anys 60

Tal com planteges la pregunta suposo que quan dius avantguarda poegravetica vols dir experimentacioacute

Penso que cal insistir en que les avantguardes nomeacutes soacuten les dels segle passat el dadaisme i tot el que se n deriva fins a lart conceptual i el seu equivalent literari que seria el textualisme dels anys 60 i 70 I justament tocant a aixograve ara mateix mestic preparant una ponegravenshycia per a la presentacioacute del llibre La revolucioacute com a orishy

gen de lescriptura de Carles Hac Mor i lescriptura de

Carles Hac Mor com a origen de la revolucioacute que acaba de publicar Jordi Marrugat un jove historiador de la liteshyratura que lencerta com ninguacute ho ha fet fins ara alhora de tractar la megravedula de lescriptura de Carles Hac Mor I justament en relacioacute al que et responc ara en Marrugat diu aixograve basant-se en un text d Hac Mor que ja ho posa sobre la taula

El concepte davantguarda implica eacutes clar que tothom avanccedila en el temps cap a una mateixa direccioacute Al davant daquest tothom hi ha un grup meacutes avanccedilat que eacutes l avantguarda Aquesta concepcioacute moderna del temps desapareix tot seguit despreacutes del textualisme ja no savanccedila endavant i per tant ja no hi ha avantguarda possible cadascuacute va a la seva cap laquoendavant o cap a un costat o cap enrereraquo i doncs poden haver-hi moltes avantguardes cosa que converteix en vacu el concepte davantguarda Aquesta eacutes una de les diferegravencies essenshycials entre la modernitat -quan encara hi havia grans relats generadors d una consciegravencia d egravepoca compartida-i la postmodernitat -quan shan diluiumlt nocions com esperit d egravepoca o consciegravencia d egravepoca vinculades a certs relats que permetien a la humanitat autorepresen-tar-se com un conjunt que avanccedilava unitagraveriament vers un futur daurat

La relacioacute de la poesia i de laudiovisual que fas estagrave relacionat amb la teva vida laboral

Si quan dius laboral vols dir crematiacutestica -o cremArtiacutestica- com li dic jo doncs no Costa molt perograve sempre he intentat viure treballant exclusivament amb el que minteressa i magrada El treball audiovisual fet lliurement tal i com jo el conreo mapassiona perquegrave ens obre les portes a un llenguatge de dimensioacute sinestegrave-sica que se suma al llenguatge purament literari Treballar en viacutedeo o en suport informagravetic permet a l esshycriptor de conjugar el text amb els llenguatges visual i sonor els quals requereixen unes altres eines de composhysicioacute i obliguen a dissenyar muntar tractar i programar entre moltes altres coses I dalguna manera el que

Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

intento eacutes que tot plegat sumeixi la meva escriptura en

un enrenou de tegravecniques i destegravetiques progravepies daltres

camps immersioacute de la qual ben segur que no en sortireacute

il lesa sinoacute que en quedareacute tocada per sempre amb atacs

esquizofregravenics amb els quals espero poder descobrir tot

un altre plantejament de lobra

Creus que la poliacutetica cultural que es fa actualment eacutes ladequada

En relacioacute a aixograve tinc un poema que comenccedila aixiacute i

que em pot servir de resposta si meacutes no per evadir-la

La poliacutetica eacutes per lart el brogit del ciutadagrave a lestudi de

lartista dirigit a ocupar-se dallograve sentit al seu estudi ocushy

pat per convencions que preocupen la cultura que fa art

per compromiacutes contra lofensiva de la cultura que fa

inofensives les convencions de la poliacutetica que dirigeix la

cultura que compromet lartista i que ocupa el lloc de

lart a lestudi de lartista ( )

On eacutes el centre i on la perifegraveria

Sempre he pensat que aixograve del centre i la perifegraveria era

una mica com el discurs sobre el sexe dels agravengels Per

sort ara amb Internet aquesta discussioacute queda gairebeacute

obsoleta En el fons un es desplaccedila cap a on van els seus

interessos vitals siguin quines siguin les prioritats de

cadascuacute Quan vols alguna cosa de debograve ja ets al centre

daquesta

Quin dels projectes que has fet tha engrescat meacutes

Mapassiona i mobsessiona qualsevol cosa que

emprenc Hi poso en tot sempre el mateix grau d emshy

penta Es com si t hagueacutes de respondre quin dels meus

fills mest imo meacutes Tots conformen una famiacutelia I

diguem que luacuteltim arribat eacutes el que teacute meacutes atencions

Ara mateix minteressa molt treballar la imatge en direcshy

te i combinar-la mitjanccedilant una conneccioacute telemagravetica

amb altres espais simultanis eacutes com dotar les coses del

do dubiquiumltat

Aixograve de treballar sempre amb pintors

Siacute magrada de colmiddotlaborar amb muacutesics i amb artisshy

tes en general -que sovint no soacuten pintors- ho trobo molt

enriquidor Aixograve permet dendinsar-se en altres camps

que sempre eixamplen el teu propi llenguatge

Perquegrave els catalans sempre ens sentim menystin-guts

Crec que aixograve eacutes un togravepic Hi ha els catalans que se

senten menystinguts i els catalans que tenen coll avall

que ho tenen tot pagat vagin on vagin Jo particularment

no he sentit mai ni per un sol moment aquest menysshy

preu ni tant sols a Franccedila on he viscut com a filla d imshy

migrants catalans fins gairebeacute els divuit anys

En quins projectes treballes en aquests moments

Tinc diversos fronts oberts Pel que fa a llibres un canccediloner i un llibre de poemes que ara com ara eacutes diu El cos del text I pel que fa a lart doncs em porta de cap una obra que vull fer amb un robot aspiradora dashyquests rodons que netegen sols perograve no trobo la manera de tenir-ne un per poder fer la instalmiddotlacioacute de viacutedeo que tinc esbossada i que es diragrave No menys eacutes de meacutes parashyfrasejant -amb un joc pervers- el menys eacutes meacutes de Mies van der Rohe I tambeacute vaig al darrere de poder fer un recital audiovisual amb el do dubiquumlitat que t explishycava meacutes amunt bo i fusionant dos escenaris Un esceshynari podria ser a Palma per exemple i l altre a Barcelona Thi apuntes

Fet quan vulguis ho fem

Pau Vadell i Vallbona

Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Eschp

A D Eacute U TEMPS MODERNSI

THE END

t e m p s m o d e r n s t papers de cinema n

Catalina Aguiloacute Magdalena Aguiloacute Enric Alberic Miquel Alenyagrave Pere

Alberoacute Joan Andreu Ramon Bassa i Martiacuten Joan Bover Magdalena

Brotons Miquel Cardell Camilo J Cela Conde David Desola F J Diacuteaz

de Castro Pere Estelrich Joan Estrany Carles Cabrera Agravengela Coronado

Carles Fabregat Meritxell Farreacute Joan Ferrer Miserol Antoni Figuera Guillem

Fiol Xavier Flores Miquel S Font Josep Franco Ramon Freixas Rafel

Gallego Domegravenec Garcies Gabriel Genovart Elsa Gonzalez Hagravezael

Gonzalez Reynaldo Gonzalez Romagrave Gubern Joseacute Luis Gueacuterin Damiagrave

Huguet Francisco Jimeacutenez Xavier Jimeacutenez Eduardo Jordagrave Claudio

Klynhout Fernando Lara Miquel Loacutepez Crespi Joseacute Carlos Llop Xicu

Lluy Emili Manzano Jorge Martiacute Octavi Martiacute Ignacio Martiacuten Martiacute

Martorell Javier Matesanz JA Mendiola Fernando Merino Joseacute Enrique

Monterde Franciscagrave Niell Joan Obrador Antoni Oliver Jos Oliver Elena

Ortega Miquel Pasqual Senel Paz Sergio Pitol Antogravenia Pizagrave Sebastieacuten

Planas Jaume Pomar Juacutelia Pons Pere Antoni Pons Sergio Ramiacuterez Inaki

Revesado Ernest Riera Miquel Roca Toni Roca Josep C Romaguera

Josep J Rosselloacute Francesc M Rotger Jeroni Salom Jaume Salvagrave Fco

J Sagravechez Cuenca Joseacute Luis Sagravenchez Noriega Sebastiagrave Sansoacute Manel-

Claudi Santos Miquel Sbert Antoni Serra Antoni Maria Thomas Joseacute

Tirado Joan Tortellagrave Matiacuteas Valleacutes Jaume Vidal Jordi Vidal Luce Vigo

WObra Social SA NOSTRA Caiia oe Balears

T emps Moderns ha tancat les portes en la seva versioacute impresa Al llarg duna trajecshy

tograveria editorial de setze anys sota la direcshy

cioacute de Jaume Vidal shan publicat 158

nuacutemeros de Temps Moderns Papers de cinema revista

editada por laquoSa Nostraraquo En aquest periacuteode Temps

Moderns ha comptat amb quasi un centenar de colmiddotlaboshy

radors i entre tantes de signatures no hi mancaren les de

reconeguts criacutetics com Roman Gubern Enric Alberich

ni les daltres escriptors de projeccioacute internacional com

Reynaldo Gonzalez Sergio Pitol i Sergio Ramiacuterez

Jaume Vidal recordava que la publicacioacute va neacuteixer

lligada a les projeccions cinematogragravefiques setmanals

que es feien en el Centre de Cultura del carrer Concepcioacute

de Palma En el centre cultural de laquoSa Nostraraquo shan

pogut seguir interessants cicles dedicats als Lumieacutere

Chaplin Jean Vigo Ford Griffith Renoir Hawks i

Huston entre molts altres dedicats a grans directors del

setegrave art Vidal rememorava la bona acollida que tengueacute

aquella activitat cinematogragravefica per part del puacuteblic

jove que potser veia per primera vegada cinema clagravessic

en blanc i negre i per les persones meacutes grans que recorshy

daven aquelles pelmiddotliacutecules que havien vist en la seva

joventut i tambeacute per les de mitjana edat que podien

gaudir de la visioacute de films en una gran pantalla que tal

vegada nomeacutes havien pogut veure per televisioacute

Temps Moderns incloiumla articles de fons i algunes

segraveries monogragravefiques com les dedicades als comenccedilashy

ments de la induacutestria cinematogragravefica a Mallorca i compshy

tagrave amb algunes aportacions importants com -ho recorshydava Jaume Vidal- la de J A Mendiola el qual descoshybriacute lantiga pelmiddotliacutecula mallorquina El secreto de lapedri-

za I -ja en la darrera egravepoca- el cinema fet a lIlla ha ocupat bona part dels seus continguts Mallorca compta amb llaquoArxiu del So i de la Imatgeraquo perograve degut a la manca de pressupost no es pot dir que sigui una filmoshyteca en el sentit meacutes ampli del terme De fet quant a proshyjeccions Temps Moderns Papers de cinema ha exercit la funcioacute que meacutes tost correspondria a una filmoteca perograve -com afirmava Jaume Vidal- la salvaguarda del patrimoni la investigacioacute i la proteccioacute de la produccioacute cinematogragravefica progravepia els ha excedit De les vuit pagravegishynes inicials Temps Moderns havia arribat a ser una publicacioacute de setanta-quatre pagravegines amb un tiratge de 1500 exemplars en cada edicioacute que es distribuiumla per Mallorca i en les universitats catalanes i a Madrid Jaume Vidal -en una entrevista a la premsa local en quegrave agraiumla la colmiddotlaboracioacute de tots els que hi havien particishypat- comentava el recent tancament de la revista en forshymat paper i anunciava una nova etapa en quegrave -segons deia fidels al nom de la capccedilalera de la revista soptaragrave pel format digital- tambeacute manifestagrave que es sentia orgushylloacutes d haver mantingut luacutenica publicacioacute dedicada al cinema i feta en catalagrave que ha tengut tan llarga vida i que ha cobert una fructiacutefera etapa que ara es tanca amb el darrer nuacutemero (158) i leditorial (Mourir daimer) que posa final a una egravepoca i com es diu a la contraportada de Temps Moderns Papers de cinema eacutes T H E E N D

Nuacutem sectz -11 egravepoca - Any Juliol - Agost 2010 R

SUTZURA 25 L A BRUTOR INTERIOR

COM A QUALITAT ESTEgraveTICA DEL POEMA

SUTZURA 25 Miquel Agravengel Mas

mm

i V i bull bull

Adesiara la poesia

deu al poeta que un

esclat vital s hagi

traduiumlt en versos

on dipositar la brutor que ens

acompanya com un llast incogravemoshy

de de vegades per a tota una vida

Aquest eacutes el cas del poemari de

Miquel Agravengel Mas Sutzura 25

Latractiu del tiacutetol es basa en la

recerca de lexcelsitud del vocable

buscada intencionadament per part

del poeta car en aquesta recerca es

fonamenta el principi estegravetic de la

poesia El lector queda sorpregraves per

la combinacioacute de la paraula i el

nombre talment com si fos un desshy

cobriment una troballa legravexica que

ens introduiragrave a un moacuten nou el de

Miquel Agravengel Mas Els poemes de

tiacutetol breu i entenedor copsen la

mirada daquest mestre amb estushy

dis de doctorat en una demostracioacute

de moderna observacioacute del moacuten que ens envolta de

vegades sense sortir de la Mallorca turiacutestica on ens desshy

criu per exemple la sograverdida mort d un estranger al

poema Paco nom que doacutena el tiacutetol al poema recrea

una atmosfera agredolccedila car un suiumlcidi es produeix menshy

tre sona alegrament Paco de Lucia i el narrador confessa

Nomeacutes seacute que les almiddotlotes segueixen jugant a volei-

bor Tambeacute les histograveries personals en les quals hi apareishy

xen amics i familiars conformen el gruix del poemari

Poemes de calfred final com el que du per tiacutetol En

vena on el narrador sidentifica amb lamic desapareshy

gut amb luacutes de la primera persona Jo Martiacute Horts i

Fuster moriacute als trenta-tres anys Lesclat produiumlt per la

mort propera es transforma en leclosioacute del poema

Rafel el primer poemari de Sebastiagrave Alzamora tambeacute

sorgiacute d una situacioacute vital semblant el traspagraves dun amic

i lefecte (tambeacute a la criacutetica literagraveria) va ser que shavia

arribat a una sinceritat compositiva que fins i tot a hores

dara ha estat difiacutecil de superar fins i tot per part del

propi autor

Al marge que la motivacioacute en lescriptura sigui proshy

duiumlda per un fet vital (no oblidem que la literatura eacutes la

vida i a linversa) eacutes l autoexigegravencia de lautor que el

duragrave a caminar pels llindars de la qualitat del poema

Miquel Agravengel Mas en una peccedila de cagraverrega erogravetica notashy

ble narra Pots riure tot el que vulguis ja hi arribaragraves i

segurament si ets honest aniragraves a les meves l escripshy

tura honesta fa que el poema guanyi en intensitat i augshy

menti la seva tensioacute dramagravetica Creu essencial dir la

veritat i la veritat meacutes ancorada

perograve no hem doblidar que a la poeshy

sia moderna amb el pes de l hipograveshy

crita lector baudeleriagrave i la nocioacute de

poeta com a fingidor de Fernando

Pessoa l autor tambeacute es veuragrave oblishy

gat per militagravencia poegravetica a dir allograve

que eacutes ver perograve sense evidentshy

ment dir Vestricta veritat per

deixar una escletxa a la ficcioacute del

poema

A Carreteres secundagraveries un

tiacutetol que ens pot recordar On the

road de Keruack com a altres poeshy

mes hi apareix el cotxe a manera

de motiu poegravetic (Tres amics dins

un cotxe vaig cap al cotxe un

megane 1500d c i mirarendashy

vant controlar el cotxe un

Donett Zedel de 1908 un seat

panda) la carretera com a teloacute

de fons la vida com a trajecte

sempre la situacioacute de moviment la

fugida amb amics o sol El poeta crea un siacutembol que teacute

molt a veure amb una situacioacute escegravenica i temporal que

succeeix ragravepidament i de la que el protagonista no teacute el

control suficient sobre els aconteixements i tampoc

sobre la consciegravencia dels fets aixiacute el punt de vista del

narrador interveacute uacutenicament com a testimoni dels fets i

brinda al lector la possibilitat dinterpretar-los

Ja hem dit que lhonestedat encertadament tambeacute

forma part de la poegravetica que presenta Miquel Agravengel Mas

aquesta sinceritat queda palesa en les reflexions metali-

teragraveries tema marcadament posmodern Aixiacute ho enteshy

nem en axiomes tan contundents com Forces els poeshy

mes violes els poemes o a quan escric un poema em

trec abans que res tres espines de pus A meacutes l autor

expressa el seu criteri i deixa clara la seva poegravetica a

meacutes pes de brutor meacutes qualitat del poema I podem

relacionar aquesta brutor del poema amb el realisme brut

dautors com Roger Wolfe citat pel mateix poeta

Charles Bukowsky etcegravetera Els elements que ho ratifishy

quen soacuten el tiacutetol dOrina o reflexions com la seguumlent

quan cavil perquegrave pens el que pens percep lacte sim-

pliacutessim duna rata que esqueixa una bossa de fems o

feixos de rotunda veritat bruta

En definitiva Sutzura 25 eacutes un llibre on lautor s esshy

forccedila en presentar una realitat gens agradable perograve meacutes

propera a la veritat on se noculta una altra de meacutes proshy

funda i personal marcada pel tint obscur de la tragegravedia

on lautor exorcisa la brutor dels seus mals mitjanccedilant la

seva escriptura

Joan Cabalgante Guasp

Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX

M I Q U E L Agrave N G E L M A S M A S va neacuteixer el 19 de

maig de 1972 a Maria de la Salut (nord de Mallorca) eacutes Diplomat en Educacioacute Primagraveria i Llicenciat en Pedagogia i teacute estudis de doctorat Actualment treballa com a mestre deducacioacute terashypegraveutica en una escola Ha publicat nombrosos artishycles en revistes dedicades a leducacioacute (Guix Tresquarts Pissarra i Revista Iberoamericana de Educacioacuten) i eacutes coautor del llibre Programa de conducta social Una experiegravencia des de lescola (Palma 2008) i lautor de Sutzura 25 (publicat dins la colmiddotleccioacute laquoMagatzem Can Toniraquo nuacutemero 52 per Edicions Documenta Balear Palma 2010)

UN CA AL BALCOacute

Segurament el propietari el duragrave a passejar vint o trenta minuts

cada dia

Llavors li resten vint-i-tres hores i trenta minuts

per poder mirar la seva taula i el seu possible hoste

Na Maria la cambrera em du la pizza

Pizza Funghi Porcini

- Maria una mica de tabasco

bullk-k-k

PEUS

Forces els poemes violes els poemes

em va fer avinent la meva esposa

La meva regraveplica

En el dia de cada dia no hi ha temps per escriure Ara

eacutes temps de fer-ho

El meu ca lladra nespera els peus La veiumlna escorxa un

conill al corral

Mentides Excuses de mal pagador

Estic violant moltes coses

No nomeacutes els poemes

EN VENA

Tres amics dins un cotxe

Em vaig ficar el cotxe en vena

Els tres amb el cap fora

CANTAgraveVEM

EM DIVERTIEN

Vagraverem fer pana

Poemes de Sutzura 25 J o Martiacute Horts i Fuster moriacute als trenta-tres anys

SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

LA POESIA CONTEMPORAgraveNIA A LES BALEARS (I)

Bon dia i bona hora

En primer lloc permeteu-me agrair ben de cor la

convidada per aquesta xerrada d avui sobre la poesia

meacutes recent i actual a casa nostra La Universitat de

Lleida i molt especialment el vostre professor Joan

Ramon Veny i Mesquida soacuten els que ho han fet possishy

ble i no tenc meacutes que paraules de gratitud i estima per

poder compart ir aquests instants amb tots vosaltres

El que voldria es contagiar-vos la meva passioacute per

la poesia perograve com sempre passa d una manera subshy

ject iva Sobretot intentareacute acostar-vos al batec de cada

poema i nomeacutes transcriureacute aquells versos que a mi

m agraden que em transmeten emocions i sentiments

diversos que ens dibuixen paisatges amb solcs als

sementers o el besar suau de les ones quan moren a la

platja Potser l uacutenic megraverit que puc esgrimir eacutes haver

llegit poes ia Soacutec lector addic te i re incident

Magradar ia per tant poder seduir-vos i enganxar-

vos a aquest goig de les paraules amb ritmes i rimes

als seus sons i al seu bessoacute

Per aixograve la meva exposicioacute intentaragrave ser mengiacutevo-

la entremesclant aquells versos que m han cridat l ashy

tencioacute -i que desig mostrar per fer coacuterrer la veu dels

nostres poetes- amb fragments explicatius de tendegravenshy

cies generacions poegravetiques o llibres i publicacions

que cal tenir-hi esment Tambeacute si ens atenem a l epiacuteshy

graf La poesia contemporagravenia a les Balears eacutes per

fugir una vegada meacutes de tota casta de centralismes

Possiblement si pretengueacutes parlar uacutenicament de la

poesia a Mallorca seria meacutes senzill per a mi i per

ventura meacutes ric amb matisos aprofundint d una

forma meacutes acurada i amb els registres i exemples que

tenc meacutes a magrave Perograve no vull deixar de parlar de la poeshy

sia que s ha fet i de la que es fa ara a les illes germashy

nes de Menorca i Eivissa Com veureu nomeacutes ressenshy

yarem les primeres espases a meacutes d introduir alguna

veu novella que encara no sabem ben beacute si en un futur

fruitaragrave

Comenccedilam amb Eivissa Potser el poeta eivissenc

per excelmiddotlegravencia sigui M Vil langoacutemez (19132002)

Dell s ha dit que Les coincidegravencies entre algunes

caracteriacutestiques de lEscola Mallorquina i la poesia

de Villangoacutemez -com la temagravetica paisatgiacutestica la pulshy

critud linguumliacutestica i la preocupacioacute formal- han donat

peu a alguns criacutetics a adscriure el nostre poeta a lesshy

mentada Escola Es possible que aquelles caracteriacutesshy

tiques tinguin utilitat a lhora destablir les diferegravenshy

cies entre lactitud fundacional de lEscola

Mallorquina enfront dels poetes modernistes coetanis

en els quals predominen les preocupacions existenshy

cials o socials i la despreocupacioacute per la llengua i la

forma En canvi no semblen criteris vagravelids per a clashy

rificar la posicioacute descriptors com Villangoacutemez forshy

mats literagraveriament bastant despreacutes del triomf de lesshy

tegravetica noucentista (1) El 1989 rep el Premi d Honor

de les Lletres Catalanes i el 9 1 l editorial Co lumna

publica en tres volums les Obres Completes Versions

de poesia Del 1949 quan surt al carrer Elegies i paishy

satges dins el poema Canccediloacute de vesprada vegem-ne la

forccedila i la bellesa d aquest vers Voler limpossible

ens cal i no que mori el desig que -com a ressenya

curiosa- cal esmentar que el linguumlista Cosme Aguiloacute

amic de la famiacutelia Veny-Mesquida teacute gravats aquests

mateixos mots de Vil langoacutemez a la faccedilana de ca seva

alccedilada amb pedra de Santanyiacute Lobra de Vil langoacutemez

eacutes fecunda i no podem detallar-la fil per randa com

voldriacuteem De la seva aportacioacute assaborim l alegrave medishy

terrani i illenc quan escriu i entre ribera i ribera

amb un rosari partit dillots que treuen el pit resta

la mar presonera

Jean Serra nascut a l Alger el 1952 fill de pares

eivissencs exiliats eacutes un poeta d Eivissa amb tots els

drets No fareacute l exercici d enumerar la llarga trencafi-

la de les obres publicades per cada autor que citareacute

nomeacutes en veurem algunes De Serra del llibre Oberta

riba el tiacutetol sorgeix d un vers del mestre Vil langoacutemez

Com anomenar lombra des de loberta riba en

llegirem un fragment perograve abans recordem que

lombra eacutes la mort i la riba eacutes la vida(2)

Com degraveiem en feim un tast de Meditacioacute -en prosa

poegravetica- Es aquest Tanmateix m hauria agradat no

haver hagut de guerrejar No mhan complagut les

victograveries Ans el contrari he comptat amb tristesa les

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX 1 -

baixes i pegraverdues Mai no he humiliat als venccediluts

iQuin dret tenim a imposar els nostres costums i les

nostres lleis a altres pobles Als germagravenics els diem

bagraverbars nomeacutes perquegrave soacuten diferents No eacuterem

tambeacute nosaltres pagesos incultes abans daprendre

de Gregravecia

Tenia la idea de citar els poetes de manera cronoshy

logravegica partint de la seva data de naixenccedila i j a de bon

comenccedilament he romput aquest ordre per treure la

saga dels Mariacute tots a la vegada Desconec si tenen

parentiu entre ells perquegrave el seu primer llinatge eacutes

molt usual a Eivissa Aixiacute idograve hem de ressenyar

Antoni Mariacute (1944) Josep Mariacute (1948) Isidor Mariacute

(del 49) i Manel Mariacute (1975) Si parlam dIsidor s ha

de dir que de ben jove fou membre del grup musical

U C mostragrave les canccedilons tradicionals de lilla d Eivissa

i musicagrave poemes dels autors meacutes propers En el seu llishy

bre Enjogassats i dispersos (3) clou amb l apartat

Pansiments i penjaments (perquegrave com diu l autor

HO tenc la gosadia danomenar-los pensaments)

Veiem-ne aquest escandall

BODEGOacute

El sol eacutes un pa de pagegraves daurat

La lluna un formatge tendre

CONSOL

Lavantatge duna nit molt fosca

eacutes que ni tadones que hi ha nuacutevols

MONARQUIA

La meva sang blava eacutes la mar

Tancam el capiacutetol dels Mariacute amb en Manel ha

obtingut el Premi Miquel Agravengel Riera (1998) el

Premi Mallorca de Poesia 2005 i el Ciutat de Palma

Joan Alcover 2007 En aquest darrer l obra es titula

El Tagravelem i l autor ens apropa a un moacuten que rebutja

no perquegrave no lentengui sinoacute justament perquegrave lenshy

teacuten massa beacute (4)

Un altre punt a tenir en compte soacuten les edicions (en

paper i en agraveudio) que duu endavant la Fundacioacute A C A

(Agraverea de Creacioacute Acuacutestica) de Buacuteger (Mallorca) amb

l anual ll iurament del Solstici destiu que encetagrave el

1997 i encara continuen En un principi es dedicava

als joves poetes de les Illes Balears per a posteriorshy

ment abraccedilar als dels Paiumlsos Catalans Aquest apartat

potser interessi al vostre professor Joan Ramon Veny

i al seu colmiddot lega Jordi Male pel seu -i nostre i de tots-

Corpus Literari Digital que porten endavant amb

l laquoAula Magraverius Torresraquo perquegrave la fundacioacute A C A teacute la

colmiddotleccioacute Veu de Poeta que porta enregistrats a poetes

consagrats com el j a esmentat Mariagrave Villangoacutemez i

altres poetes mallorquins com Antoni Vidal Ferrando

Miquel Loacutepez Crespiacute o Biel Mesquida encara que

SLmiddotchp

aquest darrer nasqueacute circumstancialment a Castelloacute

de la Plana

Hauriacuteem d esmentar aixiacute mateix per cloure amb

els poetes eivissencs a Bartomeu Ribes Guasch el

qual hi neix l any 1959 i teacute varis llibres publicats

Guardonat amb el premi Vila de Martorell (2006) pel

recull Liacutenia de flotacioacute Es colmiddot laborador habitual de la

revista SEsclop Quadern cultural una publicacioacute de la

que en parlarem despreacutes

4e k

Abans d apropar-nos als poetes menorquins calshy

dria analitzar uns punts bagravesics perograve tambeacute alhora

necessaris Aixiacute idograve La poesia de les Balears malgrat

la precarietat i la minoritzacioacute a quegrave la llengua catashy

lana ha estat sotmesa a les nostres Illes ha estat

durant molt de temps la punta de llanccedila de la nostra

cultura i de les nostres lletres Aixiacute mateix ha esdeshy

vingut el gegravenere literari meacutes innovador i el meacutes pershy

meable als canvis i a lexperimentacioacute aquell en quegrave

shan assajat les provatures formals i temagravetiques meacutes

avanccedilades Hem dafegir-hi unes consideracions per

ampliar el que degraveiem ara Dues liacutenies estegravetiques conshy

tribuiumlren a la modernitzacioacute de la poesia de les

Balears Per un costat des dels inicis dels anys 50 el

conreu per part del grup de postguerra duna poesia

que pren com a model principal la generacioacute casteshy

llana del 27 tendra la seva continuiumltat durant els anys

60 i fins el 70 No sols seguiran aquest model els poeshy

tes dels anys 50 sinoacute que en bona mesura molts dels

autors meacutes joves tambeacute continuaran aquesta liacutenia

Per un altre costat laparicioacute del realisme histograveric de

la literatura compromesa contribuiragrave a precipitar la

desaparicioacute de lEscola Mallorquina La poesia metashy

fograverica i la poesia realista malgrat eacutesser en principi

antagograveniques coexistiran uns anys i fins i tot en uns

mateixos autors (5)

El nostre viatge poegravetic ens porta ara desplegant

veles -i amb lajut dels vents- fins a Ciutadella on

neix el 1952 Joan Francesc Loacutepez Casasnovas proshy

fessor de Llengua i Literatura i amb una considerable

tasca poliacutetica Ha publicat mitja dotzena de llibres de

poesia i eacutes tambeacute impulsor de la colmiddotleccioacute menorshy

quina laquoXibauraquo Dos anys despreacutes el 54 neix a Alaior

Pere Gomila del que ara en veim uns versos Es pershy

sistent la fosca com una estranya nosa com un

malson llarguiacutessim Es profunda la soledat com la

grapa feridora dun desamor irogravenic Soacuten agres les

paraules eixides de tantes boques el renec i les-

Juliacuteuumll - AgUacuteSt 2M0 Nuacutem 52 - egravepoca - Any flX

carni Eacutes difiacutecil la histograveria compresa en nosaltres

com una saviesa inabastable Soacuten rares les canshy

ccedilons i rar el bes amable luacuteltim repograves i lagravenim

Els versos continuen perograve hem d escapccedilar per parshy

lar de meacutes poetes en aquest cas de Ponccedil Pons (1954)

l autor menorquiacute meacutes guardonat i del que recordam el

seu escriviure mot que neix de la seva ploma per

lligar viure i escriure perquegrave l un i l altre com el resshy

pirar soacuten funcions elementals per a l escriptor Dels

premis obtinguts cal esmentar entre d al tres el Ciutat

de Palma amb el recull On sacaba el sender Jocs

Florals de Barcelona i Premi de la Criacutetica amb

Estigma el Carles Riba amb Salobre el Premi Alfons

el Magnagravenim amb Pessoanes o Nura premi Ramon

Llull de les Illes Balears i Premi de la Criacutetica 2007 a

meacutes de novelmiddotles t raduccions i fins i tot una recent

incursioacute al teatre (Lokus) De Nura assaborim unes

mostres agafades d aquiacute i d enllagrave sense cap ordre en

concret

La bondat i el perdoacute seacute que ens poden fer lliures

Crec que Deacuteu meacutes que encens el que vol eacutes justiacutecia

Les gavines silents espicassen metagravefores

Larenal es va omplint desquelets blancs de versos

Els meacutes grans pensaments encoratgen la vida

La millor teoria ha estat sempre la pragravectica

La tria podria continuar perquegrave l anyada eacutes abunshy

dant i de bon gra Com hem vist la temagravetica eacutes divershy

sa i de calat Els mots a meacutes de bells ens poden

ensenyar a pensar i a destriar camins Podem cloure

el tast amb aquest altre vers magniacutefic de Ponccedil Pons

Som allograve que llegim i tenim el que dam

De Menorca hem de mencionar Damiagrave Borragraves

(Maoacute 1957) i Francesc Florit i Nin (Ciutadella

1960) perograve abans volem citar 2002 una antologia de

joves poetes menorquins dels laquoQuaderns Xibauraquo i

que aquella edicioacute seleccioacute i prograveleg fou a cura d Agravenshy

gel Mifsud Ciscar i del j a ressenyat Joan Francesc

Loacutepez Casasnovas en la que hi t robam un grapat de

joves que ara deuen tenir una trentena d anys Del ls

Oacutescar Bagur Pau Janer i Biel Pons Pons inclosos

tambeacute a part d aquest nuacutem 10 de laquoXibauraquo als exemshy

plars de Solstici dEstiu de la Fundacioacute A C A que j a

haviacuteem esmentat Els altres integrants d aques ta antoshy

logia menorquina soacuten Guillem Alfocea Joel Bagur

Sergi Cleofeacute Clara Elorduy Siacutelvia Pons i Tomeu

Truyol

El jovent potser teacute les emocions meacutes arran de pell

Els qui anam sumant anys -massa de pressa- probashy

blement j a no tenim les alegries ni les tristors tan pro-

1 0 d e m a r ccedil d e 2 0 1 0 a T e s 1 7 O O h

U N I V E R S I T A T D E L L E I D A

Edifici del Rectorat - Placcedila de Viacutector SiuranaTT mdash Departament de Filologia Catalana i Comunicacioacute

S e m i n a r i A c a d egrave m i c (Aula 2 2 8 )

- ^ uuml i J i gt i i ^ ^ ^ ^ t t ^ ^ ~ t y uacute - CTVm v m raquo mdash gt-i- Grup dc Recerca

fundes El pas del temps posa una pagravetina encara que

j o em rebel Aixograve vos ho deia perquegrave ara veurem dos

breus poemes un de simpagravetic i divertit mentre que

l altre eacutes ben beacute romagraventic El primer eacutes de Siacutelvia Pons

titulat Poetes fantasma Es aquest Caminaven al

ritme de New York New York perquegrave feien versos i

els vam descobrir Ara caminen amb el cul estret al

ritme duna marxa El segon eacutes d Oscar Bagur i diu

aixiacute Quan plou de nit a la mar quan la mar plora de

nit les teves besades veacutenen i se n van i tornen i

patroacute del vaixell del desig solc la mar amb estels a

popa i a dalt

Joan Pomar Mir

Ponegravencia llegida a la Universitat de Lleida (10-111-2010)

Notes bibliogragravefiques

(I) Paraula de Poeta laquoColmiddotleccioacute Poetes Essencialsraquo nuacutem 15 -

M A R I Agrave VILLANGOacuteMEZ LLOBET - del prograveleg Lobra de Mariagrave

Villangoacutemez - signat per ISIDOK M A R Iacute (editat per la Conselleria

dEducacioacute i Cultura - Govern de les Illes Balears) 2001 (2)

Oberta Riba de JEAN SERRA - Poesia10 - Lleonard Muntaner Ed

2003 (3) Enjogassats i dispersos d I s i n o R M A R Iacute - Publicacions

de lAcadegravemia Can Sifre laquoColmiddotleccioacute lArgenteraraquo 2008 (4) El

tagravelem de M A N E L M A R Iacute Editorial Moll laquoColmiddotleccioacute Balengueraraquo

nuacutem 142 2008 (5) La poesia a les Balears al final del milmiddotlenni

antologia poegravetica a cura de PERE ROSSELLOacute BOVER - Edicions

Documenta Balear - laquoColmiddotleccioacute Magatzem Can Toniraquo 14 2003

Juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEscbp

1101

No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos

Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No

Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara

Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no

Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap

A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau

Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es

Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de

Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part

Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa

Un Dictador un President una Princesa o una

Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita

Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute

De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat

De la l a part de Deep bllie

26

BERNAT MUNAR

D e e p b l u E

V EL TALL )

Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana

Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa

Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant

El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses

Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo

Bernat Munar

De la segona part del llibre titulada

Suicidis i altres resurreccions ig

Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

ENTRE EL DOLOR I LA LLUM

Voldria agrair al professor i poeta Diego

Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute

del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que

un professor encomani la presentacioacute a

un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy

fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment

sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy

sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques

paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu

en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam

davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el

coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy

da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic

persona professor poeta

Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy

tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb

la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard

Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent

literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El

tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-

ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com

eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els

conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del

tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego

Sabiote

Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra

partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten

Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-

llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-

ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita

entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra

perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol

dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy

ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy

va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la

bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final

La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy

ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la

versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu

aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo

no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las

estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins

la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels

estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes

nous i savis

1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per

tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades

recorda entre daltres punts i de manera encertada la

importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra

de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre

del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix

perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una

debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar

linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor

en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor

eacutes la gratitud

La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i

vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he

creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy

taran cantant

Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels

propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve

que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-

nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta

no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy

gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa

Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

Diego Sabiote

Infantaragrave la nit

LLEONARD MUNTANER EDITOR

Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner

Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del

XX torna usar mots habituals que semblen nous com si

cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou

paraules com cor rosa agravenima terra

Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute

per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote

teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en

quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla

digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi

ho era una modesta abella Diego tracta els elements de

la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc

que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar

que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves

per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la

liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat

a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el

poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el

dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un

cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per

la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu

la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es

poden destruir les coses creades En els seus versos se

sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i

mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers

filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles

Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot

de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms

La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada

vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy

rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre

tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta

eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres

i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy

ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa

reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes

el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i

una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot

quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute

vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la

totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens

aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en

poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del

tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on

intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments

innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy

pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la

justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva

obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que

fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi

injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes

especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy

tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals

poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve

Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en

lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de

bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels

seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines

que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia

i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-

filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy

ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari

seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis

I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens

de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila

No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema

primordial de Giacomo Leopardi passem solitario

Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des

d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols

viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa

de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute

que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de

curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy

quegrave hi ha molt per fer

Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu

paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre

cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit

de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar

la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer

en esperanccedila

Lluiacutes Servera Sitjar

(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari

Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el

Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)

SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo

ANDREU VIDAL (1959-1998)

Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat

abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan

Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute

professional amb actituds poc participatives l embrioacute

dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy

nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy

bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys

quan el llibre va veure la llum Era lany 1977

El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy

tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor

crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de

poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel

Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute

ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant

molts anys

Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses

literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy

nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes

alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy

mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa

liacutenia com Cirlot

Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa

i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy

ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-

tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus

preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense

cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo

Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots

dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar

en llengua catalana especialment per als autors joves

Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy

sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun

llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren

amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en

tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo

es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels

tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem

Juliol - AgOSt 2M0

cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos

Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-

1 ANDREU VIDAL I SASTRE

rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica

i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy

neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic

Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de

poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica

amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava

posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a

vegades defensava la idea contragraveria que representava pel

pur plaer de la discussioacute i de la paraula

Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy

tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy

xos fins i tot els professionals com a delineant o en la

meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de

laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta

Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament

aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars

com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy

nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de

versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del

1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la

seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres

meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy

tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva

decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia

obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb

Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX

Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes

ANDREU VIDAL

NECROgravePSIA

Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo

com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem

sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo

Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy

cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy

mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels

dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy

pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al

gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves

Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot

l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i

Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la

llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T

S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre

liacutemit que la nostra possible manca de talent

La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu

Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia

Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir

d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem

haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar

Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la

correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas

no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem

acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i

cregraveiem en la vida i en la bellesa

Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan

va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es

perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca

Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes

vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy

cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir

una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar

luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc

(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy

breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia

posat de moda en el seu segon brot el que anomenen

poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy

gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy

pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy

mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres

vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy

tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves

oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar

inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi

laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy

ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues

Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell

les converses eren disputes contiacutenues i doloroses

Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen

estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell

pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy

cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim

llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder

xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu

paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell

va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut

complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no

volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau

Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy

templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i

altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen

Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor

Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots

superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave

soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy

tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes

densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy

cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per

la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy

culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy

balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com

tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en

desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al

traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra

equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan

Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu

Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si

Agravengel Terron

Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

CAMPOS EacuteS POESIA

Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy

figurar el primer cicle poegravetic i musical

CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy

tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar

paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy

cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy

sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de

cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy

ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy

nats de melodia progravepia

Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave

sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o

riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)

han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle

CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb

fermesa De totes maneres degut a la resposta

excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i

per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal

vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca

el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat

hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure

quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents

A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf

Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy

nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes

Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens

No crec que sigui necessari aprofundir en la seva

obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i

mostrat els seus versos o les seves proses Volem

ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir

cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar

Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy

jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu

propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos

d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos

fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les

de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del

mateix color de la mar i la negror de les cabotes les

parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre

que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de

bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells

poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del

Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal

Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-

Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La

bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent

unes acurades introduccions breus i concises amb una

veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les

paraules

Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria

Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-

a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions

de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem

observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre

de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia

adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es

dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del

CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves

de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de

Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy

ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los

amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy

litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara

meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave

Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-

tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el

certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de

millor poema musicat

Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del

cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave

Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis

gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy

cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria

Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-

tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez

(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix

i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus

inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues

guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina

Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy

ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments

fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i

amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i

Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la

que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca

Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos

que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per

Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns

Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-

soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave

Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i

Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades

per Glograveria Juliagrave

A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i

amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de

viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada

per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp

paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-

Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia

Fotografia Joan Pomar

tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines

o un tast de carn amb el farciment de les paraules de

Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona

Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren

obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel

Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de

cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el

cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una

excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam

d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos

brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes

dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins

afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy

trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb

l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-

lot callet i (sobretot escolta)

Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy

gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle

amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra

(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy

cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces

que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol

Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la

segona tendra i plena de colors dedicada a una jove

criatura nascuda recentment i que l ha fet pare

Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy

sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que

continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de

canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens

meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots

ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan

Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha

obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute

Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy

sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins

una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de

Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy

donats per a cada una de les edicions esmentades Els

altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a

SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy

bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en

diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat

bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar

entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor

de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un

recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres

Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual

dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer

I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I

larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy

queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari

parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy

donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy

pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy

gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren

escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave

Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge

permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la

terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda

magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels

meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits

Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig

llegir dos poemes inegravedits d un proper recull

Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS

EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy

ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy

ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una

quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy

tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny

ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas

expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot

imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus

propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy

da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets

el cel eacutes cel

Joan Pomar Mir

SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA

malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es

considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el

seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy

xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles

Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la

Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de

Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix

classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre

dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca

(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa

a la UIB

Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy

sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata

(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa

dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de

Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i

per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando

Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo

de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de

Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII

Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de

Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de

Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres

poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de

Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa

i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy

pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-

textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia

Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005

i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors

en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser

Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i

Cultura del Govern Balear

Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries

[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-

Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la

Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola

2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes

[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt

Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola

2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro

Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB

1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de

Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de

Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]

Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del

desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns

Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi

laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio

Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago

Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000

Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994

aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy

guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos

Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel

Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves

D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX

Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de

Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la

canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31

(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les

tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo

(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2

(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy

dics

Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis

[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu

mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II

Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute

em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril

2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de

prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]

Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave

Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser

aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i

del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions

celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae

revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de

lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses

Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics

de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44

(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute

mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet

Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb

Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)

Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia

poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols

amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid

Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia

del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb

Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere

Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002

R

juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp

Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar

aquest neacutes un

El Terreiro do Paco eacutes un escenari

on la quarta paret eacutes el Tejo

El Tejo que tant cantaren els poetes

el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren

aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori

tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal

mir aquest riu que comenccedila a morir

i no enyor els turons i serres desiguals

que alliacute en la pagravetria mia

he deixat o em deixen

No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres

aquesta placcedila maculi i cal que hi torni

i cal que fugi de lilla que es mor

i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres

lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural

No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament

de mar a mar

de sol a boira

de mort a set

de pagravetria a pagravetria

No hi ha pagravetria sense dol

no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam

perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal

i hi ha amors amb fam de llop

Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria

i de vegades del darrer amor

Hi torn sempre hi torn

Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Lelia doura

Gabriel de la S T Sampol

52

Sim hagrave lligares onde precisamos voltar

este eacute um deies

O Terreiro do Paco eacute um palco

onde a quarta parede eacute o Tejo

O Tejo que tanto cantaram os poetas

o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram

este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades

apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia

Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal

olho este riacuteo que comeccedila a morrer

e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais

que ali na pagravetria minha

deixei ou me deixam

Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres

esta praccedila acolhe-me e preciso voltar

e preciso fugir da ilha que morre

e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres

a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural

Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro

de mar a mar

de sol a neacutevoa

de morte a sede

de pagravetria a pagravetria

Nagraveo hagrave pagravetria sem luto

nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome

mas hagrave pagravetrias que doem mais

e hagrave amor com fome de lobo

Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria

e agraves vezes do ultimo amor

Volto cagrave volto sempre

Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia

Lelia doura

Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute

2 9ca bull Juliol - Agost 2010

MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a

Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la

Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010

Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari

poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy

ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat

Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)

amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de

Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy

da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo

Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)

En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls

darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy

rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres

Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics

del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute

amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M

Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en

Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors

En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques

de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb

els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy

nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute

catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova

2005)

Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan

Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel

Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy

plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)

Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana

(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut

Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de

Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall

editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy

ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy

trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-

tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)

I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de

l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover

Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga

casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB

I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i

Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB

(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)

Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a

les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta

Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del

diari Avui i a SEscbp

R

La consciegravencia de Viacutector Hugo

La consciegravencia de Victor Hugo eacutes

una composicioacute egravepica de seixanta-

vuit versos alexandrins inclosa en la

segona part (DEva a Jesuacutes) del

primer volum de La llegenda dels

segles obra que sinscriu en el gust

per l orientalisme i per les egravepoques

remotes de les cultures antigues que

tant agradaven als romagraventics El

poema evoca el crim de Caiacuten i el

sentiment de culpabilitat que el pershy

segueix arreu agravedhuc dins la tomba

Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del

Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un

rapte denveja mata el seu germagrave

Abel i doacutena entrada a la primera

mort violenta a la terra Caiacuten estig-

matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy

demnat a viure fugitiu i errant

Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy

gar-se de la mirada omnipresent del

Totpoderoacutes Encara que Victor

Hugo fidel al text biacuteblic parteix del

cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida

enfila amb gran mestria narrativa el

perfil psicologravegic i els sentiments de

perseguit que acoren aquest persoshy

natge miacutetic el qual no sols fuig de la

mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy

sador sinoacute sobretot de la progravepia

consciegravencia dhaver fet el mal pershy

quegrave el protagonista no pot fugir dell

mateix ni dels seus remordiments

Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy

cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy

ca que el criminal no estagrave irremeiashy

blement perdut sinoacute que conscient

dels seus actes pot aspirar al perdoacute

En aquest univers miacutetic el mal ve

representat per tot allograve que oprimeix

l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute

consciegravencia de ser mal Victor Hugo

com a pintor de les emocions meacutes

intenses de l home enfoca des

duna perspectiva humana i espirishy

tual el terror del fugitiu -que no

troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent

de la seva agravenima- i la pietat de la

seva famiacutelia que l acompanya en

un afany de trobar-li una mica de

conhort

Daltra banda tambeacute assistim a

la construccioacute de la primera ciutat la

llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy

mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el

creixement i el progreacutes material que

no sempre anagrave acompanyat del proshy

greacutes moral i espiritual tan anhelat

pels romagraventics

La llegenda dels segles eacutes una

llarga epopeia repartida en dos

volums de caire filosogravefic i humagrave El

primer aplec de poemes egravepics que

configura La llegenda dels segles va

veure la llum el setembre de 1859

En aquesta obra Victor Hugo es proshy

posava retratar l evolucioacute de l home

des dels inicis de la creacioacute fins a

l era contemporagravenia en ple

Romanticisme Lautor francegraves amb

la voluntat de completar aquestes

evocacions miacutetiques multiplicagrave

Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

Pere Perelloacute fotografia Joan

Palma 2242010

salenguera EDITORIAL MOU

p e r e P e r e l l oacute i N o m d e d eacute u

p o l t r e ( s ) premi ciutat de palma Joan Alcover 2009

Eacute N G U E R A

laquomori]

RitlOUj

horses

coming in all directions

white shining siver studs with thev noses in flames

Patti Smilli

Apunts de poegravetica

Ninguacute no testimonia pel testimoni

Paul Celan

La violegravencia encapccedilala la bellesa

Agravengel Terron

Recercant

La confessioacute

El poema esdeveacute

Violegravencia

Obscura inquisicioacute

Al bell testimoni

De la llum

La paraula torturada

-No la tortuosa-

Sobre el poltre de tortura

De versificacioacute

No la paraula que diu

Aquest moacuten que el temps ja escriu

A la pell i a la memograveria

Ans la paraula que Es diu

Que sinscriu

Com a lagravembit de la llum

On tot esdeveacute visible

Tangible

I transformable

Recercant

La confessioacute

El poema esdeveacute

Violegravencia

Perquegrave el testimoni canti

La seva antiga raoacute

Pere Perelloacute i Nomdedeacuteu

SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

V entrevista x Pau Vadell

Ester

Xargay

Sovint quan faig poemes megravetrics em ve al cap una tonada per cantar-los Ester Xargay fotografies Pau Vadel

Eacutes molt complicat demanar-te quegrave has publicat Aixiacute doncs quegrave et fa falta publicar

Doncs no eacutes gaire complicat

saber que he publicat tot plegat soacuten

uns quants llibres de poemes algushy

nes plaquettes i un munt de texts

sobre art esparsos en catagravelegs diaris

i revistes I pel que fa al que em falta

per publicar doncs espero que pugui

anar editant llibres de poemes com

he fet fins ara I val a dir que mashy

gradaria molt embrancar-me en fer

un llibre-joc electrogravenic interactiu en

la liacutenia del Salflorvatge -que es pot

llegir per les dues bandes- i del qual

vaig poder fer una petita versioacute elecshy

trogravenica simple que es pot penjar a

Internet Perograve el llibre que imagino

soacuten paraules majors ja que implica

treballar amb un programador inforshy

magravetic i un munt detcegraveteres com ara

els econogravemics que ho fan gairebeacute -

no perdem lesperanccedila- inabastable

Quin vincle hi ha entre la poeshysia i la vida

Doncs com que cada mot

expressa per si sol la seva represenshy

tacioacute linguumliacutestica del moacuten si verbalitshy

zem i conjuguem els mots aquests -

tal com indica el propi mot- implishy

cats en conjugar-se engendren l esshy

criptura de la vida

Fa temps que durant els recitals de poemes tambeacute cantes Ara sha posat de moda Es un pas posterior a la rapsogravedia

Siacute la Catalina Girona en diu xar-

gaiejarl El fet de cantar em ve de

petita de lescola de la Franccedila dels

anys 6070 on anava Un dels deures

que ens donaven era posar tonades

als poemes que estudiagravevem Sovint

quan faig poemes megravetrics em ve al

cap una tonada per cantar-los Al

comenccedilament els cantava a Carles

i ell em va insistir molt que els havia

de cantar en puacuteblic Daltra banda

reivindico el fet de que tothom sap i

pot cantar o entonar Abans es feia

molt I haig de dir que moltes vegashy

des al final dun recital mhan vinshy

gut a saludar persones que mho

confirmen -Siacute que eacutes cert aixograve que

tothom cantava I jo encara canto

fins i tot segons com quan vaig pel

carrer Em diuen

Juntament amb en Carles Hac

Mor heu potenciat un tipus de poeshysia que es veu poc en els circuits convencionals De quegrave va la cosa

Hem potenciat la poesia que ens

interessa diguem que eacutes una mena

de concepcioacute meacutes experimental de

la literatura Es una poesia que nega

el jo la representacioacute i el sentit per

tal de treure aquest llast al text i allishy

berar-lo de tota menes dimposta-

cions Aixograve suposa el fet de convershy

tir lescrit en un objecte linguumliacutestic

lautreamonianament textual El

sentit hi apareix com a recerca en

un proceacutes obert pel mateix acte d esshy

criptura meacutes que no pas com a punt

de partida o origen de lacte de creshy

acioacute Aixiacute eacutes com ho raona Ricard

Ripoll el traductor de Lautreacuteamont

al catalagrave

Heu portat aquesta poesia a molts llocs fora de Catalunya

Siacute hem anat a Franccedila Alemanya

Itagravelia i darrerament a Ucraiumlna perograve

cal dir que aquesta poesia sarrela en

la tradicioacute de les avantguardes que

ha donat fruit a molts corrents literashy

ris i moltes menes dexperimentashy

cions I el fet que aquiacute tingueacutessim la

juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX SEscbp

dictadura franquista fins ben entrats els anys setanta no

va deixar reeixir la petja de les avantguardes Tot i que

Joan Brossa i ben pocs meacutes siacute que ho van fer

Hi ha una avantguarda poegravetica en els Paiumlsos Catalans Es nomeacutes una ressonagravencia de la dels anys 60

Tal com planteges la pregunta suposo que quan dius avantguarda poegravetica vols dir experimentacioacute

Penso que cal insistir en que les avantguardes nomeacutes soacuten les dels segle passat el dadaisme i tot el que se n deriva fins a lart conceptual i el seu equivalent literari que seria el textualisme dels anys 60 i 70 I justament tocant a aixograve ara mateix mestic preparant una ponegravenshycia per a la presentacioacute del llibre La revolucioacute com a orishy

gen de lescriptura de Carles Hac Mor i lescriptura de

Carles Hac Mor com a origen de la revolucioacute que acaba de publicar Jordi Marrugat un jove historiador de la liteshyratura que lencerta com ninguacute ho ha fet fins ara alhora de tractar la megravedula de lescriptura de Carles Hac Mor I justament en relacioacute al que et responc ara en Marrugat diu aixograve basant-se en un text d Hac Mor que ja ho posa sobre la taula

El concepte davantguarda implica eacutes clar que tothom avanccedila en el temps cap a una mateixa direccioacute Al davant daquest tothom hi ha un grup meacutes avanccedilat que eacutes l avantguarda Aquesta concepcioacute moderna del temps desapareix tot seguit despreacutes del textualisme ja no savanccedila endavant i per tant ja no hi ha avantguarda possible cadascuacute va a la seva cap laquoendavant o cap a un costat o cap enrereraquo i doncs poden haver-hi moltes avantguardes cosa que converteix en vacu el concepte davantguarda Aquesta eacutes una de les diferegravencies essenshycials entre la modernitat -quan encara hi havia grans relats generadors d una consciegravencia d egravepoca compartida-i la postmodernitat -quan shan diluiumlt nocions com esperit d egravepoca o consciegravencia d egravepoca vinculades a certs relats que permetien a la humanitat autorepresen-tar-se com un conjunt que avanccedilava unitagraveriament vers un futur daurat

La relacioacute de la poesia i de laudiovisual que fas estagrave relacionat amb la teva vida laboral

Si quan dius laboral vols dir crematiacutestica -o cremArtiacutestica- com li dic jo doncs no Costa molt perograve sempre he intentat viure treballant exclusivament amb el que minteressa i magrada El treball audiovisual fet lliurement tal i com jo el conreo mapassiona perquegrave ens obre les portes a un llenguatge de dimensioacute sinestegrave-sica que se suma al llenguatge purament literari Treballar en viacutedeo o en suport informagravetic permet a l esshycriptor de conjugar el text amb els llenguatges visual i sonor els quals requereixen unes altres eines de composhysicioacute i obliguen a dissenyar muntar tractar i programar entre moltes altres coses I dalguna manera el que

Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

intento eacutes que tot plegat sumeixi la meva escriptura en

un enrenou de tegravecniques i destegravetiques progravepies daltres

camps immersioacute de la qual ben segur que no en sortireacute

il lesa sinoacute que en quedareacute tocada per sempre amb atacs

esquizofregravenics amb els quals espero poder descobrir tot

un altre plantejament de lobra

Creus que la poliacutetica cultural que es fa actualment eacutes ladequada

En relacioacute a aixograve tinc un poema que comenccedila aixiacute i

que em pot servir de resposta si meacutes no per evadir-la

La poliacutetica eacutes per lart el brogit del ciutadagrave a lestudi de

lartista dirigit a ocupar-se dallograve sentit al seu estudi ocushy

pat per convencions que preocupen la cultura que fa art

per compromiacutes contra lofensiva de la cultura que fa

inofensives les convencions de la poliacutetica que dirigeix la

cultura que compromet lartista i que ocupa el lloc de

lart a lestudi de lartista ( )

On eacutes el centre i on la perifegraveria

Sempre he pensat que aixograve del centre i la perifegraveria era

una mica com el discurs sobre el sexe dels agravengels Per

sort ara amb Internet aquesta discussioacute queda gairebeacute

obsoleta En el fons un es desplaccedila cap a on van els seus

interessos vitals siguin quines siguin les prioritats de

cadascuacute Quan vols alguna cosa de debograve ja ets al centre

daquesta

Quin dels projectes que has fet tha engrescat meacutes

Mapassiona i mobsessiona qualsevol cosa que

emprenc Hi poso en tot sempre el mateix grau d emshy

penta Es com si t hagueacutes de respondre quin dels meus

fills mest imo meacutes Tots conformen una famiacutelia I

diguem que luacuteltim arribat eacutes el que teacute meacutes atencions

Ara mateix minteressa molt treballar la imatge en direcshy

te i combinar-la mitjanccedilant una conneccioacute telemagravetica

amb altres espais simultanis eacutes com dotar les coses del

do dubiquiumltat

Aixograve de treballar sempre amb pintors

Siacute magrada de colmiddotlaborar amb muacutesics i amb artisshy

tes en general -que sovint no soacuten pintors- ho trobo molt

enriquidor Aixograve permet dendinsar-se en altres camps

que sempre eixamplen el teu propi llenguatge

Perquegrave els catalans sempre ens sentim menystin-guts

Crec que aixograve eacutes un togravepic Hi ha els catalans que se

senten menystinguts i els catalans que tenen coll avall

que ho tenen tot pagat vagin on vagin Jo particularment

no he sentit mai ni per un sol moment aquest menysshy

preu ni tant sols a Franccedila on he viscut com a filla d imshy

migrants catalans fins gairebeacute els divuit anys

En quins projectes treballes en aquests moments

Tinc diversos fronts oberts Pel que fa a llibres un canccediloner i un llibre de poemes que ara com ara eacutes diu El cos del text I pel que fa a lart doncs em porta de cap una obra que vull fer amb un robot aspiradora dashyquests rodons que netegen sols perograve no trobo la manera de tenir-ne un per poder fer la instalmiddotlacioacute de viacutedeo que tinc esbossada i que es diragrave No menys eacutes de meacutes parashyfrasejant -amb un joc pervers- el menys eacutes meacutes de Mies van der Rohe I tambeacute vaig al darrere de poder fer un recital audiovisual amb el do dubiquumlitat que t explishycava meacutes amunt bo i fusionant dos escenaris Un esceshynari podria ser a Palma per exemple i l altre a Barcelona Thi apuntes

Fet quan vulguis ho fem

Pau Vadell i Vallbona

Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Eschp

A D Eacute U TEMPS MODERNSI

THE END

t e m p s m o d e r n s t papers de cinema n

Catalina Aguiloacute Magdalena Aguiloacute Enric Alberic Miquel Alenyagrave Pere

Alberoacute Joan Andreu Ramon Bassa i Martiacuten Joan Bover Magdalena

Brotons Miquel Cardell Camilo J Cela Conde David Desola F J Diacuteaz

de Castro Pere Estelrich Joan Estrany Carles Cabrera Agravengela Coronado

Carles Fabregat Meritxell Farreacute Joan Ferrer Miserol Antoni Figuera Guillem

Fiol Xavier Flores Miquel S Font Josep Franco Ramon Freixas Rafel

Gallego Domegravenec Garcies Gabriel Genovart Elsa Gonzalez Hagravezael

Gonzalez Reynaldo Gonzalez Romagrave Gubern Joseacute Luis Gueacuterin Damiagrave

Huguet Francisco Jimeacutenez Xavier Jimeacutenez Eduardo Jordagrave Claudio

Klynhout Fernando Lara Miquel Loacutepez Crespi Joseacute Carlos Llop Xicu

Lluy Emili Manzano Jorge Martiacute Octavi Martiacute Ignacio Martiacuten Martiacute

Martorell Javier Matesanz JA Mendiola Fernando Merino Joseacute Enrique

Monterde Franciscagrave Niell Joan Obrador Antoni Oliver Jos Oliver Elena

Ortega Miquel Pasqual Senel Paz Sergio Pitol Antogravenia Pizagrave Sebastieacuten

Planas Jaume Pomar Juacutelia Pons Pere Antoni Pons Sergio Ramiacuterez Inaki

Revesado Ernest Riera Miquel Roca Toni Roca Josep C Romaguera

Josep J Rosselloacute Francesc M Rotger Jeroni Salom Jaume Salvagrave Fco

J Sagravechez Cuenca Joseacute Luis Sagravenchez Noriega Sebastiagrave Sansoacute Manel-

Claudi Santos Miquel Sbert Antoni Serra Antoni Maria Thomas Joseacute

Tirado Joan Tortellagrave Matiacuteas Valleacutes Jaume Vidal Jordi Vidal Luce Vigo

WObra Social SA NOSTRA Caiia oe Balears

T emps Moderns ha tancat les portes en la seva versioacute impresa Al llarg duna trajecshy

tograveria editorial de setze anys sota la direcshy

cioacute de Jaume Vidal shan publicat 158

nuacutemeros de Temps Moderns Papers de cinema revista

editada por laquoSa Nostraraquo En aquest periacuteode Temps

Moderns ha comptat amb quasi un centenar de colmiddotlaboshy

radors i entre tantes de signatures no hi mancaren les de

reconeguts criacutetics com Roman Gubern Enric Alberich

ni les daltres escriptors de projeccioacute internacional com

Reynaldo Gonzalez Sergio Pitol i Sergio Ramiacuterez

Jaume Vidal recordava que la publicacioacute va neacuteixer

lligada a les projeccions cinematogragravefiques setmanals

que es feien en el Centre de Cultura del carrer Concepcioacute

de Palma En el centre cultural de laquoSa Nostraraquo shan

pogut seguir interessants cicles dedicats als Lumieacutere

Chaplin Jean Vigo Ford Griffith Renoir Hawks i

Huston entre molts altres dedicats a grans directors del

setegrave art Vidal rememorava la bona acollida que tengueacute

aquella activitat cinematogragravefica per part del puacuteblic

jove que potser veia per primera vegada cinema clagravessic

en blanc i negre i per les persones meacutes grans que recorshy

daven aquelles pelmiddotliacutecules que havien vist en la seva

joventut i tambeacute per les de mitjana edat que podien

gaudir de la visioacute de films en una gran pantalla que tal

vegada nomeacutes havien pogut veure per televisioacute

Temps Moderns incloiumla articles de fons i algunes

segraveries monogragravefiques com les dedicades als comenccedilashy

ments de la induacutestria cinematogragravefica a Mallorca i compshy

tagrave amb algunes aportacions importants com -ho recorshydava Jaume Vidal- la de J A Mendiola el qual descoshybriacute lantiga pelmiddotliacutecula mallorquina El secreto de lapedri-

za I -ja en la darrera egravepoca- el cinema fet a lIlla ha ocupat bona part dels seus continguts Mallorca compta amb llaquoArxiu del So i de la Imatgeraquo perograve degut a la manca de pressupost no es pot dir que sigui una filmoshyteca en el sentit meacutes ampli del terme De fet quant a proshyjeccions Temps Moderns Papers de cinema ha exercit la funcioacute que meacutes tost correspondria a una filmoteca perograve -com afirmava Jaume Vidal- la salvaguarda del patrimoni la investigacioacute i la proteccioacute de la produccioacute cinematogragravefica progravepia els ha excedit De les vuit pagravegishynes inicials Temps Moderns havia arribat a ser una publicacioacute de setanta-quatre pagravegines amb un tiratge de 1500 exemplars en cada edicioacute que es distribuiumla per Mallorca i en les universitats catalanes i a Madrid Jaume Vidal -en una entrevista a la premsa local en quegrave agraiumla la colmiddotlaboracioacute de tots els que hi havien particishypat- comentava el recent tancament de la revista en forshymat paper i anunciava una nova etapa en quegrave -segons deia fidels al nom de la capccedilalera de la revista soptaragrave pel format digital- tambeacute manifestagrave que es sentia orgushylloacutes d haver mantingut luacutenica publicacioacute dedicada al cinema i feta en catalagrave que ha tengut tan llarga vida i que ha cobert una fructiacutefera etapa que ara es tanca amb el darrer nuacutemero (158) i leditorial (Mourir daimer) que posa final a una egravepoca i com es diu a la contraportada de Temps Moderns Papers de cinema eacutes T H E E N D

Nuacutem sectz -11 egravepoca - Any Juliol - Agost 2010 R

SUTZURA 25 L A BRUTOR INTERIOR

COM A QUALITAT ESTEgraveTICA DEL POEMA

SUTZURA 25 Miquel Agravengel Mas

mm

i V i bull bull

Adesiara la poesia

deu al poeta que un

esclat vital s hagi

traduiumlt en versos

on dipositar la brutor que ens

acompanya com un llast incogravemoshy

de de vegades per a tota una vida

Aquest eacutes el cas del poemari de

Miquel Agravengel Mas Sutzura 25

Latractiu del tiacutetol es basa en la

recerca de lexcelsitud del vocable

buscada intencionadament per part

del poeta car en aquesta recerca es

fonamenta el principi estegravetic de la

poesia El lector queda sorpregraves per

la combinacioacute de la paraula i el

nombre talment com si fos un desshy

cobriment una troballa legravexica que

ens introduiragrave a un moacuten nou el de

Miquel Agravengel Mas Els poemes de

tiacutetol breu i entenedor copsen la

mirada daquest mestre amb estushy

dis de doctorat en una demostracioacute

de moderna observacioacute del moacuten que ens envolta de

vegades sense sortir de la Mallorca turiacutestica on ens desshy

criu per exemple la sograverdida mort d un estranger al

poema Paco nom que doacutena el tiacutetol al poema recrea

una atmosfera agredolccedila car un suiumlcidi es produeix menshy

tre sona alegrament Paco de Lucia i el narrador confessa

Nomeacutes seacute que les almiddotlotes segueixen jugant a volei-

bor Tambeacute les histograveries personals en les quals hi apareishy

xen amics i familiars conformen el gruix del poemari

Poemes de calfred final com el que du per tiacutetol En

vena on el narrador sidentifica amb lamic desapareshy

gut amb luacutes de la primera persona Jo Martiacute Horts i

Fuster moriacute als trenta-tres anys Lesclat produiumlt per la

mort propera es transforma en leclosioacute del poema

Rafel el primer poemari de Sebastiagrave Alzamora tambeacute

sorgiacute d una situacioacute vital semblant el traspagraves dun amic

i lefecte (tambeacute a la criacutetica literagraveria) va ser que shavia

arribat a una sinceritat compositiva que fins i tot a hores

dara ha estat difiacutecil de superar fins i tot per part del

propi autor

Al marge que la motivacioacute en lescriptura sigui proshy

duiumlda per un fet vital (no oblidem que la literatura eacutes la

vida i a linversa) eacutes l autoexigegravencia de lautor que el

duragrave a caminar pels llindars de la qualitat del poema

Miquel Agravengel Mas en una peccedila de cagraverrega erogravetica notashy

ble narra Pots riure tot el que vulguis ja hi arribaragraves i

segurament si ets honest aniragraves a les meves l escripshy

tura honesta fa que el poema guanyi en intensitat i augshy

menti la seva tensioacute dramagravetica Creu essencial dir la

veritat i la veritat meacutes ancorada

perograve no hem doblidar que a la poeshy

sia moderna amb el pes de l hipograveshy

crita lector baudeleriagrave i la nocioacute de

poeta com a fingidor de Fernando

Pessoa l autor tambeacute es veuragrave oblishy

gat per militagravencia poegravetica a dir allograve

que eacutes ver perograve sense evidentshy

ment dir Vestricta veritat per

deixar una escletxa a la ficcioacute del

poema

A Carreteres secundagraveries un

tiacutetol que ens pot recordar On the

road de Keruack com a altres poeshy

mes hi apareix el cotxe a manera

de motiu poegravetic (Tres amics dins

un cotxe vaig cap al cotxe un

megane 1500d c i mirarendashy

vant controlar el cotxe un

Donett Zedel de 1908 un seat

panda) la carretera com a teloacute

de fons la vida com a trajecte

sempre la situacioacute de moviment la

fugida amb amics o sol El poeta crea un siacutembol que teacute

molt a veure amb una situacioacute escegravenica i temporal que

succeeix ragravepidament i de la que el protagonista no teacute el

control suficient sobre els aconteixements i tampoc

sobre la consciegravencia dels fets aixiacute el punt de vista del

narrador interveacute uacutenicament com a testimoni dels fets i

brinda al lector la possibilitat dinterpretar-los

Ja hem dit que lhonestedat encertadament tambeacute

forma part de la poegravetica que presenta Miquel Agravengel Mas

aquesta sinceritat queda palesa en les reflexions metali-

teragraveries tema marcadament posmodern Aixiacute ho enteshy

nem en axiomes tan contundents com Forces els poeshy

mes violes els poemes o a quan escric un poema em

trec abans que res tres espines de pus A meacutes l autor

expressa el seu criteri i deixa clara la seva poegravetica a

meacutes pes de brutor meacutes qualitat del poema I podem

relacionar aquesta brutor del poema amb el realisme brut

dautors com Roger Wolfe citat pel mateix poeta

Charles Bukowsky etcegravetera Els elements que ho ratifishy

quen soacuten el tiacutetol dOrina o reflexions com la seguumlent

quan cavil perquegrave pens el que pens percep lacte sim-

pliacutessim duna rata que esqueixa una bossa de fems o

feixos de rotunda veritat bruta

En definitiva Sutzura 25 eacutes un llibre on lautor s esshy

forccedila en presentar una realitat gens agradable perograve meacutes

propera a la veritat on se noculta una altra de meacutes proshy

funda i personal marcada pel tint obscur de la tragegravedia

on lautor exorcisa la brutor dels seus mals mitjanccedilant la

seva escriptura

Joan Cabalgante Guasp

Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX

M I Q U E L Agrave N G E L M A S M A S va neacuteixer el 19 de

maig de 1972 a Maria de la Salut (nord de Mallorca) eacutes Diplomat en Educacioacute Primagraveria i Llicenciat en Pedagogia i teacute estudis de doctorat Actualment treballa com a mestre deducacioacute terashypegraveutica en una escola Ha publicat nombrosos artishycles en revistes dedicades a leducacioacute (Guix Tresquarts Pissarra i Revista Iberoamericana de Educacioacuten) i eacutes coautor del llibre Programa de conducta social Una experiegravencia des de lescola (Palma 2008) i lautor de Sutzura 25 (publicat dins la colmiddotleccioacute laquoMagatzem Can Toniraquo nuacutemero 52 per Edicions Documenta Balear Palma 2010)

UN CA AL BALCOacute

Segurament el propietari el duragrave a passejar vint o trenta minuts

cada dia

Llavors li resten vint-i-tres hores i trenta minuts

per poder mirar la seva taula i el seu possible hoste

Na Maria la cambrera em du la pizza

Pizza Funghi Porcini

- Maria una mica de tabasco

bullk-k-k

PEUS

Forces els poemes violes els poemes

em va fer avinent la meva esposa

La meva regraveplica

En el dia de cada dia no hi ha temps per escriure Ara

eacutes temps de fer-ho

El meu ca lladra nespera els peus La veiumlna escorxa un

conill al corral

Mentides Excuses de mal pagador

Estic violant moltes coses

No nomeacutes els poemes

EN VENA

Tres amics dins un cotxe

Em vaig ficar el cotxe en vena

Els tres amb el cap fora

CANTAgraveVEM

EM DIVERTIEN

Vagraverem fer pana

Poemes de Sutzura 25 J o Martiacute Horts i Fuster moriacute als trenta-tres anys

SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

LA POESIA CONTEMPORAgraveNIA A LES BALEARS (I)

Bon dia i bona hora

En primer lloc permeteu-me agrair ben de cor la

convidada per aquesta xerrada d avui sobre la poesia

meacutes recent i actual a casa nostra La Universitat de

Lleida i molt especialment el vostre professor Joan

Ramon Veny i Mesquida soacuten els que ho han fet possishy

ble i no tenc meacutes que paraules de gratitud i estima per

poder compart ir aquests instants amb tots vosaltres

El que voldria es contagiar-vos la meva passioacute per

la poesia perograve com sempre passa d una manera subshy

ject iva Sobretot intentareacute acostar-vos al batec de cada

poema i nomeacutes transcriureacute aquells versos que a mi

m agraden que em transmeten emocions i sentiments

diversos que ens dibuixen paisatges amb solcs als

sementers o el besar suau de les ones quan moren a la

platja Potser l uacutenic megraverit que puc esgrimir eacutes haver

llegit poes ia Soacutec lector addic te i re incident

Magradar ia per tant poder seduir-vos i enganxar-

vos a aquest goig de les paraules amb ritmes i rimes

als seus sons i al seu bessoacute

Per aixograve la meva exposicioacute intentaragrave ser mengiacutevo-

la entremesclant aquells versos que m han cridat l ashy

tencioacute -i que desig mostrar per fer coacuterrer la veu dels

nostres poetes- amb fragments explicatius de tendegravenshy

cies generacions poegravetiques o llibres i publicacions

que cal tenir-hi esment Tambeacute si ens atenem a l epiacuteshy

graf La poesia contemporagravenia a les Balears eacutes per

fugir una vegada meacutes de tota casta de centralismes

Possiblement si pretengueacutes parlar uacutenicament de la

poesia a Mallorca seria meacutes senzill per a mi i per

ventura meacutes ric amb matisos aprofundint d una

forma meacutes acurada i amb els registres i exemples que

tenc meacutes a magrave Perograve no vull deixar de parlar de la poeshy

sia que s ha fet i de la que es fa ara a les illes germashy

nes de Menorca i Eivissa Com veureu nomeacutes ressenshy

yarem les primeres espases a meacutes d introduir alguna

veu novella que encara no sabem ben beacute si en un futur

fruitaragrave

Comenccedilam amb Eivissa Potser el poeta eivissenc

per excelmiddotlegravencia sigui M Vil langoacutemez (19132002)

Dell s ha dit que Les coincidegravencies entre algunes

caracteriacutestiques de lEscola Mallorquina i la poesia

de Villangoacutemez -com la temagravetica paisatgiacutestica la pulshy

critud linguumliacutestica i la preocupacioacute formal- han donat

peu a alguns criacutetics a adscriure el nostre poeta a lesshy

mentada Escola Es possible que aquelles caracteriacutesshy

tiques tinguin utilitat a lhora destablir les diferegravenshy

cies entre lactitud fundacional de lEscola

Mallorquina enfront dels poetes modernistes coetanis

en els quals predominen les preocupacions existenshy

cials o socials i la despreocupacioacute per la llengua i la

forma En canvi no semblen criteris vagravelids per a clashy

rificar la posicioacute descriptors com Villangoacutemez forshy

mats literagraveriament bastant despreacutes del triomf de lesshy

tegravetica noucentista (1) El 1989 rep el Premi d Honor

de les Lletres Catalanes i el 9 1 l editorial Co lumna

publica en tres volums les Obres Completes Versions

de poesia Del 1949 quan surt al carrer Elegies i paishy

satges dins el poema Canccediloacute de vesprada vegem-ne la

forccedila i la bellesa d aquest vers Voler limpossible

ens cal i no que mori el desig que -com a ressenya

curiosa- cal esmentar que el linguumlista Cosme Aguiloacute

amic de la famiacutelia Veny-Mesquida teacute gravats aquests

mateixos mots de Vil langoacutemez a la faccedilana de ca seva

alccedilada amb pedra de Santanyiacute Lobra de Vil langoacutemez

eacutes fecunda i no podem detallar-la fil per randa com

voldriacuteem De la seva aportacioacute assaborim l alegrave medishy

terrani i illenc quan escriu i entre ribera i ribera

amb un rosari partit dillots que treuen el pit resta

la mar presonera

Jean Serra nascut a l Alger el 1952 fill de pares

eivissencs exiliats eacutes un poeta d Eivissa amb tots els

drets No fareacute l exercici d enumerar la llarga trencafi-

la de les obres publicades per cada autor que citareacute

nomeacutes en veurem algunes De Serra del llibre Oberta

riba el tiacutetol sorgeix d un vers del mestre Vil langoacutemez

Com anomenar lombra des de loberta riba en

llegirem un fragment perograve abans recordem que

lombra eacutes la mort i la riba eacutes la vida(2)

Com degraveiem en feim un tast de Meditacioacute -en prosa

poegravetica- Es aquest Tanmateix m hauria agradat no

haver hagut de guerrejar No mhan complagut les

victograveries Ans el contrari he comptat amb tristesa les

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX 1 -

baixes i pegraverdues Mai no he humiliat als venccediluts

iQuin dret tenim a imposar els nostres costums i les

nostres lleis a altres pobles Als germagravenics els diem

bagraverbars nomeacutes perquegrave soacuten diferents No eacuterem

tambeacute nosaltres pagesos incultes abans daprendre

de Gregravecia

Tenia la idea de citar els poetes de manera cronoshy

logravegica partint de la seva data de naixenccedila i j a de bon

comenccedilament he romput aquest ordre per treure la

saga dels Mariacute tots a la vegada Desconec si tenen

parentiu entre ells perquegrave el seu primer llinatge eacutes

molt usual a Eivissa Aixiacute idograve hem de ressenyar

Antoni Mariacute (1944) Josep Mariacute (1948) Isidor Mariacute

(del 49) i Manel Mariacute (1975) Si parlam dIsidor s ha

de dir que de ben jove fou membre del grup musical

U C mostragrave les canccedilons tradicionals de lilla d Eivissa

i musicagrave poemes dels autors meacutes propers En el seu llishy

bre Enjogassats i dispersos (3) clou amb l apartat

Pansiments i penjaments (perquegrave com diu l autor

HO tenc la gosadia danomenar-los pensaments)

Veiem-ne aquest escandall

BODEGOacute

El sol eacutes un pa de pagegraves daurat

La lluna un formatge tendre

CONSOL

Lavantatge duna nit molt fosca

eacutes que ni tadones que hi ha nuacutevols

MONARQUIA

La meva sang blava eacutes la mar

Tancam el capiacutetol dels Mariacute amb en Manel ha

obtingut el Premi Miquel Agravengel Riera (1998) el

Premi Mallorca de Poesia 2005 i el Ciutat de Palma

Joan Alcover 2007 En aquest darrer l obra es titula

El Tagravelem i l autor ens apropa a un moacuten que rebutja

no perquegrave no lentengui sinoacute justament perquegrave lenshy

teacuten massa beacute (4)

Un altre punt a tenir en compte soacuten les edicions (en

paper i en agraveudio) que duu endavant la Fundacioacute A C A

(Agraverea de Creacioacute Acuacutestica) de Buacuteger (Mallorca) amb

l anual ll iurament del Solstici destiu que encetagrave el

1997 i encara continuen En un principi es dedicava

als joves poetes de les Illes Balears per a posteriorshy

ment abraccedilar als dels Paiumlsos Catalans Aquest apartat

potser interessi al vostre professor Joan Ramon Veny

i al seu colmiddot lega Jordi Male pel seu -i nostre i de tots-

Corpus Literari Digital que porten endavant amb

l laquoAula Magraverius Torresraquo perquegrave la fundacioacute A C A teacute la

colmiddotleccioacute Veu de Poeta que porta enregistrats a poetes

consagrats com el j a esmentat Mariagrave Villangoacutemez i

altres poetes mallorquins com Antoni Vidal Ferrando

Miquel Loacutepez Crespiacute o Biel Mesquida encara que

SLmiddotchp

aquest darrer nasqueacute circumstancialment a Castelloacute

de la Plana

Hauriacuteem d esmentar aixiacute mateix per cloure amb

els poetes eivissencs a Bartomeu Ribes Guasch el

qual hi neix l any 1959 i teacute varis llibres publicats

Guardonat amb el premi Vila de Martorell (2006) pel

recull Liacutenia de flotacioacute Es colmiddot laborador habitual de la

revista SEsclop Quadern cultural una publicacioacute de la

que en parlarem despreacutes

4e k

Abans d apropar-nos als poetes menorquins calshy

dria analitzar uns punts bagravesics perograve tambeacute alhora

necessaris Aixiacute idograve La poesia de les Balears malgrat

la precarietat i la minoritzacioacute a quegrave la llengua catashy

lana ha estat sotmesa a les nostres Illes ha estat

durant molt de temps la punta de llanccedila de la nostra

cultura i de les nostres lletres Aixiacute mateix ha esdeshy

vingut el gegravenere literari meacutes innovador i el meacutes pershy

meable als canvis i a lexperimentacioacute aquell en quegrave

shan assajat les provatures formals i temagravetiques meacutes

avanccedilades Hem dafegir-hi unes consideracions per

ampliar el que degraveiem ara Dues liacutenies estegravetiques conshy

tribuiumlren a la modernitzacioacute de la poesia de les

Balears Per un costat des dels inicis dels anys 50 el

conreu per part del grup de postguerra duna poesia

que pren com a model principal la generacioacute casteshy

llana del 27 tendra la seva continuiumltat durant els anys

60 i fins el 70 No sols seguiran aquest model els poeshy

tes dels anys 50 sinoacute que en bona mesura molts dels

autors meacutes joves tambeacute continuaran aquesta liacutenia

Per un altre costat laparicioacute del realisme histograveric de

la literatura compromesa contribuiragrave a precipitar la

desaparicioacute de lEscola Mallorquina La poesia metashy

fograverica i la poesia realista malgrat eacutesser en principi

antagograveniques coexistiran uns anys i fins i tot en uns

mateixos autors (5)

El nostre viatge poegravetic ens porta ara desplegant

veles -i amb lajut dels vents- fins a Ciutadella on

neix el 1952 Joan Francesc Loacutepez Casasnovas proshy

fessor de Llengua i Literatura i amb una considerable

tasca poliacutetica Ha publicat mitja dotzena de llibres de

poesia i eacutes tambeacute impulsor de la colmiddotleccioacute menorshy

quina laquoXibauraquo Dos anys despreacutes el 54 neix a Alaior

Pere Gomila del que ara en veim uns versos Es pershy

sistent la fosca com una estranya nosa com un

malson llarguiacutessim Es profunda la soledat com la

grapa feridora dun desamor irogravenic Soacuten agres les

paraules eixides de tantes boques el renec i les-

Juliacuteuumll - AgUacuteSt 2M0 Nuacutem 52 - egravepoca - Any flX

carni Eacutes difiacutecil la histograveria compresa en nosaltres

com una saviesa inabastable Soacuten rares les canshy

ccedilons i rar el bes amable luacuteltim repograves i lagravenim

Els versos continuen perograve hem d escapccedilar per parshy

lar de meacutes poetes en aquest cas de Ponccedil Pons (1954)

l autor menorquiacute meacutes guardonat i del que recordam el

seu escriviure mot que neix de la seva ploma per

lligar viure i escriure perquegrave l un i l altre com el resshy

pirar soacuten funcions elementals per a l escriptor Dels

premis obtinguts cal esmentar entre d al tres el Ciutat

de Palma amb el recull On sacaba el sender Jocs

Florals de Barcelona i Premi de la Criacutetica amb

Estigma el Carles Riba amb Salobre el Premi Alfons

el Magnagravenim amb Pessoanes o Nura premi Ramon

Llull de les Illes Balears i Premi de la Criacutetica 2007 a

meacutes de novelmiddotles t raduccions i fins i tot una recent

incursioacute al teatre (Lokus) De Nura assaborim unes

mostres agafades d aquiacute i d enllagrave sense cap ordre en

concret

La bondat i el perdoacute seacute que ens poden fer lliures

Crec que Deacuteu meacutes que encens el que vol eacutes justiacutecia

Les gavines silents espicassen metagravefores

Larenal es va omplint desquelets blancs de versos

Els meacutes grans pensaments encoratgen la vida

La millor teoria ha estat sempre la pragravectica

La tria podria continuar perquegrave l anyada eacutes abunshy

dant i de bon gra Com hem vist la temagravetica eacutes divershy

sa i de calat Els mots a meacutes de bells ens poden

ensenyar a pensar i a destriar camins Podem cloure

el tast amb aquest altre vers magniacutefic de Ponccedil Pons

Som allograve que llegim i tenim el que dam

De Menorca hem de mencionar Damiagrave Borragraves

(Maoacute 1957) i Francesc Florit i Nin (Ciutadella

1960) perograve abans volem citar 2002 una antologia de

joves poetes menorquins dels laquoQuaderns Xibauraquo i

que aquella edicioacute seleccioacute i prograveleg fou a cura d Agravenshy

gel Mifsud Ciscar i del j a ressenyat Joan Francesc

Loacutepez Casasnovas en la que hi t robam un grapat de

joves que ara deuen tenir una trentena d anys Del ls

Oacutescar Bagur Pau Janer i Biel Pons Pons inclosos

tambeacute a part d aquest nuacutem 10 de laquoXibauraquo als exemshy

plars de Solstici dEstiu de la Fundacioacute A C A que j a

haviacuteem esmentat Els altres integrants d aques ta antoshy

logia menorquina soacuten Guillem Alfocea Joel Bagur

Sergi Cleofeacute Clara Elorduy Siacutelvia Pons i Tomeu

Truyol

El jovent potser teacute les emocions meacutes arran de pell

Els qui anam sumant anys -massa de pressa- probashy

blement j a no tenim les alegries ni les tristors tan pro-

1 0 d e m a r ccedil d e 2 0 1 0 a T e s 1 7 O O h

U N I V E R S I T A T D E L L E I D A

Edifici del Rectorat - Placcedila de Viacutector SiuranaTT mdash Departament de Filologia Catalana i Comunicacioacute

S e m i n a r i A c a d egrave m i c (Aula 2 2 8 )

- ^ uuml i J i gt i i ^ ^ ^ ^ t t ^ ^ ~ t y uacute - CTVm v m raquo mdash gt-i- Grup dc Recerca

fundes El pas del temps posa una pagravetina encara que

j o em rebel Aixograve vos ho deia perquegrave ara veurem dos

breus poemes un de simpagravetic i divertit mentre que

l altre eacutes ben beacute romagraventic El primer eacutes de Siacutelvia Pons

titulat Poetes fantasma Es aquest Caminaven al

ritme de New York New York perquegrave feien versos i

els vam descobrir Ara caminen amb el cul estret al

ritme duna marxa El segon eacutes d Oscar Bagur i diu

aixiacute Quan plou de nit a la mar quan la mar plora de

nit les teves besades veacutenen i se n van i tornen i

patroacute del vaixell del desig solc la mar amb estels a

popa i a dalt

Joan Pomar Mir

Ponegravencia llegida a la Universitat de Lleida (10-111-2010)

Notes bibliogragravefiques

(I) Paraula de Poeta laquoColmiddotleccioacute Poetes Essencialsraquo nuacutem 15 -

M A R I Agrave VILLANGOacuteMEZ LLOBET - del prograveleg Lobra de Mariagrave

Villangoacutemez - signat per ISIDOK M A R Iacute (editat per la Conselleria

dEducacioacute i Cultura - Govern de les Illes Balears) 2001 (2)

Oberta Riba de JEAN SERRA - Poesia10 - Lleonard Muntaner Ed

2003 (3) Enjogassats i dispersos d I s i n o R M A R Iacute - Publicacions

de lAcadegravemia Can Sifre laquoColmiddotleccioacute lArgenteraraquo 2008 (4) El

tagravelem de M A N E L M A R Iacute Editorial Moll laquoColmiddotleccioacute Balengueraraquo

nuacutem 142 2008 (5) La poesia a les Balears al final del milmiddotlenni

antologia poegravetica a cura de PERE ROSSELLOacute BOVER - Edicions

Documenta Balear - laquoColmiddotleccioacute Magatzem Can Toniraquo 14 2003

Juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEscbp

1101

No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos

Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No

Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara

Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no

Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap

A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau

Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es

Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de

Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part

Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa

Un Dictador un President una Princesa o una

Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita

Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute

De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat

De la l a part de Deep bllie

26

BERNAT MUNAR

D e e p b l u E

V EL TALL )

Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana

Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa

Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant

El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses

Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo

Bernat Munar

De la segona part del llibre titulada

Suicidis i altres resurreccions ig

Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

ENTRE EL DOLOR I LA LLUM

Voldria agrair al professor i poeta Diego

Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute

del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que

un professor encomani la presentacioacute a

un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy

fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment

sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy

sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques

paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu

en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam

davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el

coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy

da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic

persona professor poeta

Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy

tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb

la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard

Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent

literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El

tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-

ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com

eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els

conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del

tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego

Sabiote

Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra

partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten

Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-

llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-

ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita

entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra

perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol

dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy

ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy

va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la

bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final

La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy

ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la

versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu

aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo

no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las

estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins

la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels

estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes

nous i savis

1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per

tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades

recorda entre daltres punts i de manera encertada la

importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra

de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre

del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix

perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una

debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar

linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor

en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor

eacutes la gratitud

La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i

vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he

creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy

taran cantant

Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels

propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve

que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-

nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta

no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy

gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa

Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

Diego Sabiote

Infantaragrave la nit

LLEONARD MUNTANER EDITOR

Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner

Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del

XX torna usar mots habituals que semblen nous com si

cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou

paraules com cor rosa agravenima terra

Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute

per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote

teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en

quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla

digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi

ho era una modesta abella Diego tracta els elements de

la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc

que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar

que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves

per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la

liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat

a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el

poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el

dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un

cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per

la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu

la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es

poden destruir les coses creades En els seus versos se

sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i

mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers

filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles

Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot

de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms

La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada

vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy

rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre

tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta

eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres

i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy

ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa

reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes

el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i

una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot

quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute

vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la

totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens

aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en

poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del

tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on

intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments

innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy

pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la

justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva

obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que

fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi

injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes

especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy

tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals

poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve

Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en

lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de

bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels

seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines

que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia

i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-

filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy

ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari

seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis

I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens

de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila

No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema

primordial de Giacomo Leopardi passem solitario

Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des

d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols

viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa

de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute

que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de

curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy

quegrave hi ha molt per fer

Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu

paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre

cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit

de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar

la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer

en esperanccedila

Lluiacutes Servera Sitjar

(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari

Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el

Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)

SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo

ANDREU VIDAL (1959-1998)

Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat

abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan

Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute

professional amb actituds poc participatives l embrioacute

dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy

nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy

bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys

quan el llibre va veure la llum Era lany 1977

El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy

tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor

crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de

poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel

Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute

ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant

molts anys

Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses

literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy

nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes

alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy

mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa

liacutenia com Cirlot

Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa

i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy

ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-

tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus

preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense

cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo

Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots

dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar

en llengua catalana especialment per als autors joves

Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy

sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun

llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren

amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en

tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo

es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels

tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem

Juliol - AgOSt 2M0

cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos

Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-

1 ANDREU VIDAL I SASTRE

rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica

i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy

neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic

Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de

poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica

amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava

posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a

vegades defensava la idea contragraveria que representava pel

pur plaer de la discussioacute i de la paraula

Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy

tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy

xos fins i tot els professionals com a delineant o en la

meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de

laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta

Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament

aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars

com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy

nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de

versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del

1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la

seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres

meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy

tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva

decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia

obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb

Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX

Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes

ANDREU VIDAL

NECROgravePSIA

Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo

com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem

sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo

Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy

cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy

mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels

dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy

pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al

gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves

Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot

l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i

Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la

llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T

S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre

liacutemit que la nostra possible manca de talent

La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu

Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia

Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir

d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem

haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar

Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la

correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas

no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem

acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i

cregraveiem en la vida i en la bellesa

Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan

va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es

perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca

Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes

vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy

cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir

una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar

luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc

(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy

breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia

posat de moda en el seu segon brot el que anomenen

poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy

gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy

pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy

mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres

vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy

tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves

oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar

inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi

laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy

ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues

Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell

les converses eren disputes contiacutenues i doloroses

Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen

estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell

pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy

cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim

llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder

xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu

paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell

va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut

complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no

volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau

Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy

templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i

altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen

Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor

Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots

superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave

soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy

tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes

densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy

cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per

la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy

culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy

balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com

tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en

desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al

traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra

equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan

Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu

Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si

Agravengel Terron

Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

CAMPOS EacuteS POESIA

Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy

figurar el primer cicle poegravetic i musical

CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy

tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar

paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy

cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy

sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de

cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy

ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy

nats de melodia progravepia

Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave

sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o

riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)

han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle

CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb

fermesa De totes maneres degut a la resposta

excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i

per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal

vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca

el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat

hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure

quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents

A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf

Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy

nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes

Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens

No crec que sigui necessari aprofundir en la seva

obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i

mostrat els seus versos o les seves proses Volem

ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir

cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar

Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy

jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu

propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos

d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos

fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les

de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del

mateix color de la mar i la negror de les cabotes les

parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre

que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de

bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells

poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del

Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal

Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-

Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La

bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent

unes acurades introduccions breus i concises amb una

veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les

paraules

Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria

Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-

a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions

de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem

observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre

de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia

adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es

dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del

CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves

de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de

Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy

ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los

amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy

litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara

meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave

Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-

tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el

certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de

millor poema musicat

Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del

cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave

Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis

gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy

cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria

Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-

tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez

(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix

i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus

inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues

guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina

Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy

ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments

fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i

amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i

Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la

que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca

Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos

que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per

Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns

Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-

soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave

Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i

Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades

per Glograveria Juliagrave

A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i

amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de

viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada

per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp

paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-

Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia

Fotografia Joan Pomar

tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines

o un tast de carn amb el farciment de les paraules de

Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona

Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren

obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel

Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de

cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el

cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una

excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam

d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos

brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes

dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins

afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy

trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb

l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-

lot callet i (sobretot escolta)

Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy

gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle

amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra

(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy

cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces

que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol

Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la

segona tendra i plena de colors dedicada a una jove

criatura nascuda recentment i que l ha fet pare

Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy

sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que

continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de

canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens

meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots

ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan

Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha

obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute

Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy

sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins

una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de

Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy

donats per a cada una de les edicions esmentades Els

altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a

SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy

bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en

diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat

bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar

entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor

de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un

recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres

Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual

dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer

I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I

larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy

queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari

parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy

donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy

pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy

gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren

escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave

Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge

permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la

terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda

magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels

meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits

Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig

llegir dos poemes inegravedits d un proper recull

Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS

EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy

ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy

ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una

quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy

tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny

ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas

expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot

imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus

propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy

da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets

el cel eacutes cel

Joan Pomar Mir

SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA

malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es

considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el

seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy

xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles

Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la

Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de

Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix

classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre

dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca

(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa

a la UIB

Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy

sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata

(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa

dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de

Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i

per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando

Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo

de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de

Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII

Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de

Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de

Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres

poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de

Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa

i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy

pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-

textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia

Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005

i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors

en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser

Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i

Cultura del Govern Balear

Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries

[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-

Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la

Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola

2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes

[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt

Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola

2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro

Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB

1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de

Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de

Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]

Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del

desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns

Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi

laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio

Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago

Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000

Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994

aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy

guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos

Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel

Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves

D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX

Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de

Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la

canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31

(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les

tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo

(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2

(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy

dics

Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis

[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu

mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II

Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute

em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril

2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de

prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]

Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave

Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser

aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i

del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions

celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae

revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de

lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses

Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics

de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44

(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute

mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet

Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb

Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)

Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia

poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols

amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid

Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia

del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb

Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere

Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002

R

juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp

Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar

aquest neacutes un

El Terreiro do Paco eacutes un escenari

on la quarta paret eacutes el Tejo

El Tejo que tant cantaren els poetes

el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren

aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori

tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal

mir aquest riu que comenccedila a morir

i no enyor els turons i serres desiguals

que alliacute en la pagravetria mia

he deixat o em deixen

No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres

aquesta placcedila maculi i cal que hi torni

i cal que fugi de lilla que es mor

i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres

lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural

No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament

de mar a mar

de sol a boira

de mort a set

de pagravetria a pagravetria

No hi ha pagravetria sense dol

no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam

perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal

i hi ha amors amb fam de llop

Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria

i de vegades del darrer amor

Hi torn sempre hi torn

Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Lelia doura

Gabriel de la S T Sampol

52

Sim hagrave lligares onde precisamos voltar

este eacute um deies

O Terreiro do Paco eacute um palco

onde a quarta parede eacute o Tejo

O Tejo que tanto cantaram os poetas

o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram

este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades

apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia

Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal

olho este riacuteo que comeccedila a morrer

e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais

que ali na pagravetria minha

deixei ou me deixam

Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres

esta praccedila acolhe-me e preciso voltar

e preciso fugir da ilha que morre

e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres

a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural

Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro

de mar a mar

de sol a neacutevoa

de morte a sede

de pagravetria a pagravetria

Nagraveo hagrave pagravetria sem luto

nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome

mas hagrave pagravetrias que doem mais

e hagrave amor com fome de lobo

Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria

e agraves vezes do ultimo amor

Volto cagrave volto sempre

Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia

Lelia doura

Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute

2 9ca bull Juliol - Agost 2010

MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a

Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la

Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010

Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari

poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy

ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat

Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)

amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de

Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy

da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo

Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)

En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls

darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy

rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres

Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics

del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute

amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M

Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en

Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors

En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques

de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb

els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy

nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute

catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova

2005)

Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan

Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel

Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy

plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)

Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana

(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut

Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de

Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall

editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy

ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy

trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-

tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)

I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de

l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover

Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga

casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB

I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i

Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB

(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)

Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a

les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta

Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del

diari Avui i a SEscbp

R

La consciegravencia de Viacutector Hugo

La consciegravencia de Victor Hugo eacutes

una composicioacute egravepica de seixanta-

vuit versos alexandrins inclosa en la

segona part (DEva a Jesuacutes) del

primer volum de La llegenda dels

segles obra que sinscriu en el gust

per l orientalisme i per les egravepoques

remotes de les cultures antigues que

tant agradaven als romagraventics El

poema evoca el crim de Caiacuten i el

sentiment de culpabilitat que el pershy

segueix arreu agravedhuc dins la tomba

Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del

Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un

rapte denveja mata el seu germagrave

Abel i doacutena entrada a la primera

mort violenta a la terra Caiacuten estig-

matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy

demnat a viure fugitiu i errant

Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy

gar-se de la mirada omnipresent del

Totpoderoacutes Encara que Victor

Hugo fidel al text biacuteblic parteix del

cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida

enfila amb gran mestria narrativa el

perfil psicologravegic i els sentiments de

perseguit que acoren aquest persoshy

natge miacutetic el qual no sols fuig de la

mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy

sador sinoacute sobretot de la progravepia

consciegravencia dhaver fet el mal pershy

quegrave el protagonista no pot fugir dell

mateix ni dels seus remordiments

Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy

cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy

ca que el criminal no estagrave irremeiashy

blement perdut sinoacute que conscient

dels seus actes pot aspirar al perdoacute

En aquest univers miacutetic el mal ve

representat per tot allograve que oprimeix

l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute

consciegravencia de ser mal Victor Hugo

com a pintor de les emocions meacutes

intenses de l home enfoca des

duna perspectiva humana i espirishy

tual el terror del fugitiu -que no

troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent

de la seva agravenima- i la pietat de la

seva famiacutelia que l acompanya en

un afany de trobar-li una mica de

conhort

Daltra banda tambeacute assistim a

la construccioacute de la primera ciutat la

llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy

mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el

creixement i el progreacutes material que

no sempre anagrave acompanyat del proshy

greacutes moral i espiritual tan anhelat

pels romagraventics

La llegenda dels segles eacutes una

llarga epopeia repartida en dos

volums de caire filosogravefic i humagrave El

primer aplec de poemes egravepics que

configura La llegenda dels segles va

veure la llum el setembre de 1859

En aquesta obra Victor Hugo es proshy

posava retratar l evolucioacute de l home

des dels inicis de la creacioacute fins a

l era contemporagravenia en ple

Romanticisme Lautor francegraves amb

la voluntat de completar aquestes

evocacions miacutetiques multiplicagrave

Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

V entrevista x Pau Vadell

Ester

Xargay

Sovint quan faig poemes megravetrics em ve al cap una tonada per cantar-los Ester Xargay fotografies Pau Vadel

Eacutes molt complicat demanar-te quegrave has publicat Aixiacute doncs quegrave et fa falta publicar

Doncs no eacutes gaire complicat

saber que he publicat tot plegat soacuten

uns quants llibres de poemes algushy

nes plaquettes i un munt de texts

sobre art esparsos en catagravelegs diaris

i revistes I pel que fa al que em falta

per publicar doncs espero que pugui

anar editant llibres de poemes com

he fet fins ara I val a dir que mashy

gradaria molt embrancar-me en fer

un llibre-joc electrogravenic interactiu en

la liacutenia del Salflorvatge -que es pot

llegir per les dues bandes- i del qual

vaig poder fer una petita versioacute elecshy

trogravenica simple que es pot penjar a

Internet Perograve el llibre que imagino

soacuten paraules majors ja que implica

treballar amb un programador inforshy

magravetic i un munt detcegraveteres com ara

els econogravemics que ho fan gairebeacute -

no perdem lesperanccedila- inabastable

Quin vincle hi ha entre la poeshysia i la vida

Doncs com que cada mot

expressa per si sol la seva represenshy

tacioacute linguumliacutestica del moacuten si verbalitshy

zem i conjuguem els mots aquests -

tal com indica el propi mot- implishy

cats en conjugar-se engendren l esshy

criptura de la vida

Fa temps que durant els recitals de poemes tambeacute cantes Ara sha posat de moda Es un pas posterior a la rapsogravedia

Siacute la Catalina Girona en diu xar-

gaiejarl El fet de cantar em ve de

petita de lescola de la Franccedila dels

anys 6070 on anava Un dels deures

que ens donaven era posar tonades

als poemes que estudiagravevem Sovint

quan faig poemes megravetrics em ve al

cap una tonada per cantar-los Al

comenccedilament els cantava a Carles

i ell em va insistir molt que els havia

de cantar en puacuteblic Daltra banda

reivindico el fet de que tothom sap i

pot cantar o entonar Abans es feia

molt I haig de dir que moltes vegashy

des al final dun recital mhan vinshy

gut a saludar persones que mho

confirmen -Siacute que eacutes cert aixograve que

tothom cantava I jo encara canto

fins i tot segons com quan vaig pel

carrer Em diuen

Juntament amb en Carles Hac

Mor heu potenciat un tipus de poeshysia que es veu poc en els circuits convencionals De quegrave va la cosa

Hem potenciat la poesia que ens

interessa diguem que eacutes una mena

de concepcioacute meacutes experimental de

la literatura Es una poesia que nega

el jo la representacioacute i el sentit per

tal de treure aquest llast al text i allishy

berar-lo de tota menes dimposta-

cions Aixograve suposa el fet de convershy

tir lescrit en un objecte linguumliacutestic

lautreamonianament textual El

sentit hi apareix com a recerca en

un proceacutes obert pel mateix acte d esshy

criptura meacutes que no pas com a punt

de partida o origen de lacte de creshy

acioacute Aixiacute eacutes com ho raona Ricard

Ripoll el traductor de Lautreacuteamont

al catalagrave

Heu portat aquesta poesia a molts llocs fora de Catalunya

Siacute hem anat a Franccedila Alemanya

Itagravelia i darrerament a Ucraiumlna perograve

cal dir que aquesta poesia sarrela en

la tradicioacute de les avantguardes que

ha donat fruit a molts corrents literashy

ris i moltes menes dexperimentashy

cions I el fet que aquiacute tingueacutessim la

juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX SEscbp

dictadura franquista fins ben entrats els anys setanta no

va deixar reeixir la petja de les avantguardes Tot i que

Joan Brossa i ben pocs meacutes siacute que ho van fer

Hi ha una avantguarda poegravetica en els Paiumlsos Catalans Es nomeacutes una ressonagravencia de la dels anys 60

Tal com planteges la pregunta suposo que quan dius avantguarda poegravetica vols dir experimentacioacute

Penso que cal insistir en que les avantguardes nomeacutes soacuten les dels segle passat el dadaisme i tot el que se n deriva fins a lart conceptual i el seu equivalent literari que seria el textualisme dels anys 60 i 70 I justament tocant a aixograve ara mateix mestic preparant una ponegravenshycia per a la presentacioacute del llibre La revolucioacute com a orishy

gen de lescriptura de Carles Hac Mor i lescriptura de

Carles Hac Mor com a origen de la revolucioacute que acaba de publicar Jordi Marrugat un jove historiador de la liteshyratura que lencerta com ninguacute ho ha fet fins ara alhora de tractar la megravedula de lescriptura de Carles Hac Mor I justament en relacioacute al que et responc ara en Marrugat diu aixograve basant-se en un text d Hac Mor que ja ho posa sobre la taula

El concepte davantguarda implica eacutes clar que tothom avanccedila en el temps cap a una mateixa direccioacute Al davant daquest tothom hi ha un grup meacutes avanccedilat que eacutes l avantguarda Aquesta concepcioacute moderna del temps desapareix tot seguit despreacutes del textualisme ja no savanccedila endavant i per tant ja no hi ha avantguarda possible cadascuacute va a la seva cap laquoendavant o cap a un costat o cap enrereraquo i doncs poden haver-hi moltes avantguardes cosa que converteix en vacu el concepte davantguarda Aquesta eacutes una de les diferegravencies essenshycials entre la modernitat -quan encara hi havia grans relats generadors d una consciegravencia d egravepoca compartida-i la postmodernitat -quan shan diluiumlt nocions com esperit d egravepoca o consciegravencia d egravepoca vinculades a certs relats que permetien a la humanitat autorepresen-tar-se com un conjunt que avanccedilava unitagraveriament vers un futur daurat

La relacioacute de la poesia i de laudiovisual que fas estagrave relacionat amb la teva vida laboral

Si quan dius laboral vols dir crematiacutestica -o cremArtiacutestica- com li dic jo doncs no Costa molt perograve sempre he intentat viure treballant exclusivament amb el que minteressa i magrada El treball audiovisual fet lliurement tal i com jo el conreo mapassiona perquegrave ens obre les portes a un llenguatge de dimensioacute sinestegrave-sica que se suma al llenguatge purament literari Treballar en viacutedeo o en suport informagravetic permet a l esshycriptor de conjugar el text amb els llenguatges visual i sonor els quals requereixen unes altres eines de composhysicioacute i obliguen a dissenyar muntar tractar i programar entre moltes altres coses I dalguna manera el que

Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

intento eacutes que tot plegat sumeixi la meva escriptura en

un enrenou de tegravecniques i destegravetiques progravepies daltres

camps immersioacute de la qual ben segur que no en sortireacute

il lesa sinoacute que en quedareacute tocada per sempre amb atacs

esquizofregravenics amb els quals espero poder descobrir tot

un altre plantejament de lobra

Creus que la poliacutetica cultural que es fa actualment eacutes ladequada

En relacioacute a aixograve tinc un poema que comenccedila aixiacute i

que em pot servir de resposta si meacutes no per evadir-la

La poliacutetica eacutes per lart el brogit del ciutadagrave a lestudi de

lartista dirigit a ocupar-se dallograve sentit al seu estudi ocushy

pat per convencions que preocupen la cultura que fa art

per compromiacutes contra lofensiva de la cultura que fa

inofensives les convencions de la poliacutetica que dirigeix la

cultura que compromet lartista i que ocupa el lloc de

lart a lestudi de lartista ( )

On eacutes el centre i on la perifegraveria

Sempre he pensat que aixograve del centre i la perifegraveria era

una mica com el discurs sobre el sexe dels agravengels Per

sort ara amb Internet aquesta discussioacute queda gairebeacute

obsoleta En el fons un es desplaccedila cap a on van els seus

interessos vitals siguin quines siguin les prioritats de

cadascuacute Quan vols alguna cosa de debograve ja ets al centre

daquesta

Quin dels projectes que has fet tha engrescat meacutes

Mapassiona i mobsessiona qualsevol cosa que

emprenc Hi poso en tot sempre el mateix grau d emshy

penta Es com si t hagueacutes de respondre quin dels meus

fills mest imo meacutes Tots conformen una famiacutelia I

diguem que luacuteltim arribat eacutes el que teacute meacutes atencions

Ara mateix minteressa molt treballar la imatge en direcshy

te i combinar-la mitjanccedilant una conneccioacute telemagravetica

amb altres espais simultanis eacutes com dotar les coses del

do dubiquiumltat

Aixograve de treballar sempre amb pintors

Siacute magrada de colmiddotlaborar amb muacutesics i amb artisshy

tes en general -que sovint no soacuten pintors- ho trobo molt

enriquidor Aixograve permet dendinsar-se en altres camps

que sempre eixamplen el teu propi llenguatge

Perquegrave els catalans sempre ens sentim menystin-guts

Crec que aixograve eacutes un togravepic Hi ha els catalans que se

senten menystinguts i els catalans que tenen coll avall

que ho tenen tot pagat vagin on vagin Jo particularment

no he sentit mai ni per un sol moment aquest menysshy

preu ni tant sols a Franccedila on he viscut com a filla d imshy

migrants catalans fins gairebeacute els divuit anys

En quins projectes treballes en aquests moments

Tinc diversos fronts oberts Pel que fa a llibres un canccediloner i un llibre de poemes que ara com ara eacutes diu El cos del text I pel que fa a lart doncs em porta de cap una obra que vull fer amb un robot aspiradora dashyquests rodons que netegen sols perograve no trobo la manera de tenir-ne un per poder fer la instalmiddotlacioacute de viacutedeo que tinc esbossada i que es diragrave No menys eacutes de meacutes parashyfrasejant -amb un joc pervers- el menys eacutes meacutes de Mies van der Rohe I tambeacute vaig al darrere de poder fer un recital audiovisual amb el do dubiquumlitat que t explishycava meacutes amunt bo i fusionant dos escenaris Un esceshynari podria ser a Palma per exemple i l altre a Barcelona Thi apuntes

Fet quan vulguis ho fem

Pau Vadell i Vallbona

Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Eschp

A D Eacute U TEMPS MODERNSI

THE END

t e m p s m o d e r n s t papers de cinema n

Catalina Aguiloacute Magdalena Aguiloacute Enric Alberic Miquel Alenyagrave Pere

Alberoacute Joan Andreu Ramon Bassa i Martiacuten Joan Bover Magdalena

Brotons Miquel Cardell Camilo J Cela Conde David Desola F J Diacuteaz

de Castro Pere Estelrich Joan Estrany Carles Cabrera Agravengela Coronado

Carles Fabregat Meritxell Farreacute Joan Ferrer Miserol Antoni Figuera Guillem

Fiol Xavier Flores Miquel S Font Josep Franco Ramon Freixas Rafel

Gallego Domegravenec Garcies Gabriel Genovart Elsa Gonzalez Hagravezael

Gonzalez Reynaldo Gonzalez Romagrave Gubern Joseacute Luis Gueacuterin Damiagrave

Huguet Francisco Jimeacutenez Xavier Jimeacutenez Eduardo Jordagrave Claudio

Klynhout Fernando Lara Miquel Loacutepez Crespi Joseacute Carlos Llop Xicu

Lluy Emili Manzano Jorge Martiacute Octavi Martiacute Ignacio Martiacuten Martiacute

Martorell Javier Matesanz JA Mendiola Fernando Merino Joseacute Enrique

Monterde Franciscagrave Niell Joan Obrador Antoni Oliver Jos Oliver Elena

Ortega Miquel Pasqual Senel Paz Sergio Pitol Antogravenia Pizagrave Sebastieacuten

Planas Jaume Pomar Juacutelia Pons Pere Antoni Pons Sergio Ramiacuterez Inaki

Revesado Ernest Riera Miquel Roca Toni Roca Josep C Romaguera

Josep J Rosselloacute Francesc M Rotger Jeroni Salom Jaume Salvagrave Fco

J Sagravechez Cuenca Joseacute Luis Sagravenchez Noriega Sebastiagrave Sansoacute Manel-

Claudi Santos Miquel Sbert Antoni Serra Antoni Maria Thomas Joseacute

Tirado Joan Tortellagrave Matiacuteas Valleacutes Jaume Vidal Jordi Vidal Luce Vigo

WObra Social SA NOSTRA Caiia oe Balears

T emps Moderns ha tancat les portes en la seva versioacute impresa Al llarg duna trajecshy

tograveria editorial de setze anys sota la direcshy

cioacute de Jaume Vidal shan publicat 158

nuacutemeros de Temps Moderns Papers de cinema revista

editada por laquoSa Nostraraquo En aquest periacuteode Temps

Moderns ha comptat amb quasi un centenar de colmiddotlaboshy

radors i entre tantes de signatures no hi mancaren les de

reconeguts criacutetics com Roman Gubern Enric Alberich

ni les daltres escriptors de projeccioacute internacional com

Reynaldo Gonzalez Sergio Pitol i Sergio Ramiacuterez

Jaume Vidal recordava que la publicacioacute va neacuteixer

lligada a les projeccions cinematogragravefiques setmanals

que es feien en el Centre de Cultura del carrer Concepcioacute

de Palma En el centre cultural de laquoSa Nostraraquo shan

pogut seguir interessants cicles dedicats als Lumieacutere

Chaplin Jean Vigo Ford Griffith Renoir Hawks i

Huston entre molts altres dedicats a grans directors del

setegrave art Vidal rememorava la bona acollida que tengueacute

aquella activitat cinematogragravefica per part del puacuteblic

jove que potser veia per primera vegada cinema clagravessic

en blanc i negre i per les persones meacutes grans que recorshy

daven aquelles pelmiddotliacutecules que havien vist en la seva

joventut i tambeacute per les de mitjana edat que podien

gaudir de la visioacute de films en una gran pantalla que tal

vegada nomeacutes havien pogut veure per televisioacute

Temps Moderns incloiumla articles de fons i algunes

segraveries monogragravefiques com les dedicades als comenccedilashy

ments de la induacutestria cinematogragravefica a Mallorca i compshy

tagrave amb algunes aportacions importants com -ho recorshydava Jaume Vidal- la de J A Mendiola el qual descoshybriacute lantiga pelmiddotliacutecula mallorquina El secreto de lapedri-

za I -ja en la darrera egravepoca- el cinema fet a lIlla ha ocupat bona part dels seus continguts Mallorca compta amb llaquoArxiu del So i de la Imatgeraquo perograve degut a la manca de pressupost no es pot dir que sigui una filmoshyteca en el sentit meacutes ampli del terme De fet quant a proshyjeccions Temps Moderns Papers de cinema ha exercit la funcioacute que meacutes tost correspondria a una filmoteca perograve -com afirmava Jaume Vidal- la salvaguarda del patrimoni la investigacioacute i la proteccioacute de la produccioacute cinematogragravefica progravepia els ha excedit De les vuit pagravegishynes inicials Temps Moderns havia arribat a ser una publicacioacute de setanta-quatre pagravegines amb un tiratge de 1500 exemplars en cada edicioacute que es distribuiumla per Mallorca i en les universitats catalanes i a Madrid Jaume Vidal -en una entrevista a la premsa local en quegrave agraiumla la colmiddotlaboracioacute de tots els que hi havien particishypat- comentava el recent tancament de la revista en forshymat paper i anunciava una nova etapa en quegrave -segons deia fidels al nom de la capccedilalera de la revista soptaragrave pel format digital- tambeacute manifestagrave que es sentia orgushylloacutes d haver mantingut luacutenica publicacioacute dedicada al cinema i feta en catalagrave que ha tengut tan llarga vida i que ha cobert una fructiacutefera etapa que ara es tanca amb el darrer nuacutemero (158) i leditorial (Mourir daimer) que posa final a una egravepoca i com es diu a la contraportada de Temps Moderns Papers de cinema eacutes T H E E N D

Nuacutem sectz -11 egravepoca - Any Juliol - Agost 2010 R

SUTZURA 25 L A BRUTOR INTERIOR

COM A QUALITAT ESTEgraveTICA DEL POEMA

SUTZURA 25 Miquel Agravengel Mas

mm

i V i bull bull

Adesiara la poesia

deu al poeta que un

esclat vital s hagi

traduiumlt en versos

on dipositar la brutor que ens

acompanya com un llast incogravemoshy

de de vegades per a tota una vida

Aquest eacutes el cas del poemari de

Miquel Agravengel Mas Sutzura 25

Latractiu del tiacutetol es basa en la

recerca de lexcelsitud del vocable

buscada intencionadament per part

del poeta car en aquesta recerca es

fonamenta el principi estegravetic de la

poesia El lector queda sorpregraves per

la combinacioacute de la paraula i el

nombre talment com si fos un desshy

cobriment una troballa legravexica que

ens introduiragrave a un moacuten nou el de

Miquel Agravengel Mas Els poemes de

tiacutetol breu i entenedor copsen la

mirada daquest mestre amb estushy

dis de doctorat en una demostracioacute

de moderna observacioacute del moacuten que ens envolta de

vegades sense sortir de la Mallorca turiacutestica on ens desshy

criu per exemple la sograverdida mort d un estranger al

poema Paco nom que doacutena el tiacutetol al poema recrea

una atmosfera agredolccedila car un suiumlcidi es produeix menshy

tre sona alegrament Paco de Lucia i el narrador confessa

Nomeacutes seacute que les almiddotlotes segueixen jugant a volei-

bor Tambeacute les histograveries personals en les quals hi apareishy

xen amics i familiars conformen el gruix del poemari

Poemes de calfred final com el que du per tiacutetol En

vena on el narrador sidentifica amb lamic desapareshy

gut amb luacutes de la primera persona Jo Martiacute Horts i

Fuster moriacute als trenta-tres anys Lesclat produiumlt per la

mort propera es transforma en leclosioacute del poema

Rafel el primer poemari de Sebastiagrave Alzamora tambeacute

sorgiacute d una situacioacute vital semblant el traspagraves dun amic

i lefecte (tambeacute a la criacutetica literagraveria) va ser que shavia

arribat a una sinceritat compositiva que fins i tot a hores

dara ha estat difiacutecil de superar fins i tot per part del

propi autor

Al marge que la motivacioacute en lescriptura sigui proshy

duiumlda per un fet vital (no oblidem que la literatura eacutes la

vida i a linversa) eacutes l autoexigegravencia de lautor que el

duragrave a caminar pels llindars de la qualitat del poema

Miquel Agravengel Mas en una peccedila de cagraverrega erogravetica notashy

ble narra Pots riure tot el que vulguis ja hi arribaragraves i

segurament si ets honest aniragraves a les meves l escripshy

tura honesta fa que el poema guanyi en intensitat i augshy

menti la seva tensioacute dramagravetica Creu essencial dir la

veritat i la veritat meacutes ancorada

perograve no hem doblidar que a la poeshy

sia moderna amb el pes de l hipograveshy

crita lector baudeleriagrave i la nocioacute de

poeta com a fingidor de Fernando

Pessoa l autor tambeacute es veuragrave oblishy

gat per militagravencia poegravetica a dir allograve

que eacutes ver perograve sense evidentshy

ment dir Vestricta veritat per

deixar una escletxa a la ficcioacute del

poema

A Carreteres secundagraveries un

tiacutetol que ens pot recordar On the

road de Keruack com a altres poeshy

mes hi apareix el cotxe a manera

de motiu poegravetic (Tres amics dins

un cotxe vaig cap al cotxe un

megane 1500d c i mirarendashy

vant controlar el cotxe un

Donett Zedel de 1908 un seat

panda) la carretera com a teloacute

de fons la vida com a trajecte

sempre la situacioacute de moviment la

fugida amb amics o sol El poeta crea un siacutembol que teacute

molt a veure amb una situacioacute escegravenica i temporal que

succeeix ragravepidament i de la que el protagonista no teacute el

control suficient sobre els aconteixements i tampoc

sobre la consciegravencia dels fets aixiacute el punt de vista del

narrador interveacute uacutenicament com a testimoni dels fets i

brinda al lector la possibilitat dinterpretar-los

Ja hem dit que lhonestedat encertadament tambeacute

forma part de la poegravetica que presenta Miquel Agravengel Mas

aquesta sinceritat queda palesa en les reflexions metali-

teragraveries tema marcadament posmodern Aixiacute ho enteshy

nem en axiomes tan contundents com Forces els poeshy

mes violes els poemes o a quan escric un poema em

trec abans que res tres espines de pus A meacutes l autor

expressa el seu criteri i deixa clara la seva poegravetica a

meacutes pes de brutor meacutes qualitat del poema I podem

relacionar aquesta brutor del poema amb el realisme brut

dautors com Roger Wolfe citat pel mateix poeta

Charles Bukowsky etcegravetera Els elements que ho ratifishy

quen soacuten el tiacutetol dOrina o reflexions com la seguumlent

quan cavil perquegrave pens el que pens percep lacte sim-

pliacutessim duna rata que esqueixa una bossa de fems o

feixos de rotunda veritat bruta

En definitiva Sutzura 25 eacutes un llibre on lautor s esshy

forccedila en presentar una realitat gens agradable perograve meacutes

propera a la veritat on se noculta una altra de meacutes proshy

funda i personal marcada pel tint obscur de la tragegravedia

on lautor exorcisa la brutor dels seus mals mitjanccedilant la

seva escriptura

Joan Cabalgante Guasp

Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX

M I Q U E L Agrave N G E L M A S M A S va neacuteixer el 19 de

maig de 1972 a Maria de la Salut (nord de Mallorca) eacutes Diplomat en Educacioacute Primagraveria i Llicenciat en Pedagogia i teacute estudis de doctorat Actualment treballa com a mestre deducacioacute terashypegraveutica en una escola Ha publicat nombrosos artishycles en revistes dedicades a leducacioacute (Guix Tresquarts Pissarra i Revista Iberoamericana de Educacioacuten) i eacutes coautor del llibre Programa de conducta social Una experiegravencia des de lescola (Palma 2008) i lautor de Sutzura 25 (publicat dins la colmiddotleccioacute laquoMagatzem Can Toniraquo nuacutemero 52 per Edicions Documenta Balear Palma 2010)

UN CA AL BALCOacute

Segurament el propietari el duragrave a passejar vint o trenta minuts

cada dia

Llavors li resten vint-i-tres hores i trenta minuts

per poder mirar la seva taula i el seu possible hoste

Na Maria la cambrera em du la pizza

Pizza Funghi Porcini

- Maria una mica de tabasco

bullk-k-k

PEUS

Forces els poemes violes els poemes

em va fer avinent la meva esposa

La meva regraveplica

En el dia de cada dia no hi ha temps per escriure Ara

eacutes temps de fer-ho

El meu ca lladra nespera els peus La veiumlna escorxa un

conill al corral

Mentides Excuses de mal pagador

Estic violant moltes coses

No nomeacutes els poemes

EN VENA

Tres amics dins un cotxe

Em vaig ficar el cotxe en vena

Els tres amb el cap fora

CANTAgraveVEM

EM DIVERTIEN

Vagraverem fer pana

Poemes de Sutzura 25 J o Martiacute Horts i Fuster moriacute als trenta-tres anys

SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

LA POESIA CONTEMPORAgraveNIA A LES BALEARS (I)

Bon dia i bona hora

En primer lloc permeteu-me agrair ben de cor la

convidada per aquesta xerrada d avui sobre la poesia

meacutes recent i actual a casa nostra La Universitat de

Lleida i molt especialment el vostre professor Joan

Ramon Veny i Mesquida soacuten els que ho han fet possishy

ble i no tenc meacutes que paraules de gratitud i estima per

poder compart ir aquests instants amb tots vosaltres

El que voldria es contagiar-vos la meva passioacute per

la poesia perograve com sempre passa d una manera subshy

ject iva Sobretot intentareacute acostar-vos al batec de cada

poema i nomeacutes transcriureacute aquells versos que a mi

m agraden que em transmeten emocions i sentiments

diversos que ens dibuixen paisatges amb solcs als

sementers o el besar suau de les ones quan moren a la

platja Potser l uacutenic megraverit que puc esgrimir eacutes haver

llegit poes ia Soacutec lector addic te i re incident

Magradar ia per tant poder seduir-vos i enganxar-

vos a aquest goig de les paraules amb ritmes i rimes

als seus sons i al seu bessoacute

Per aixograve la meva exposicioacute intentaragrave ser mengiacutevo-

la entremesclant aquells versos que m han cridat l ashy

tencioacute -i que desig mostrar per fer coacuterrer la veu dels

nostres poetes- amb fragments explicatius de tendegravenshy

cies generacions poegravetiques o llibres i publicacions

que cal tenir-hi esment Tambeacute si ens atenem a l epiacuteshy

graf La poesia contemporagravenia a les Balears eacutes per

fugir una vegada meacutes de tota casta de centralismes

Possiblement si pretengueacutes parlar uacutenicament de la

poesia a Mallorca seria meacutes senzill per a mi i per

ventura meacutes ric amb matisos aprofundint d una

forma meacutes acurada i amb els registres i exemples que

tenc meacutes a magrave Perograve no vull deixar de parlar de la poeshy

sia que s ha fet i de la que es fa ara a les illes germashy

nes de Menorca i Eivissa Com veureu nomeacutes ressenshy

yarem les primeres espases a meacutes d introduir alguna

veu novella que encara no sabem ben beacute si en un futur

fruitaragrave

Comenccedilam amb Eivissa Potser el poeta eivissenc

per excelmiddotlegravencia sigui M Vil langoacutemez (19132002)

Dell s ha dit que Les coincidegravencies entre algunes

caracteriacutestiques de lEscola Mallorquina i la poesia

de Villangoacutemez -com la temagravetica paisatgiacutestica la pulshy

critud linguumliacutestica i la preocupacioacute formal- han donat

peu a alguns criacutetics a adscriure el nostre poeta a lesshy

mentada Escola Es possible que aquelles caracteriacutesshy

tiques tinguin utilitat a lhora destablir les diferegravenshy

cies entre lactitud fundacional de lEscola

Mallorquina enfront dels poetes modernistes coetanis

en els quals predominen les preocupacions existenshy

cials o socials i la despreocupacioacute per la llengua i la

forma En canvi no semblen criteris vagravelids per a clashy

rificar la posicioacute descriptors com Villangoacutemez forshy

mats literagraveriament bastant despreacutes del triomf de lesshy

tegravetica noucentista (1) El 1989 rep el Premi d Honor

de les Lletres Catalanes i el 9 1 l editorial Co lumna

publica en tres volums les Obres Completes Versions

de poesia Del 1949 quan surt al carrer Elegies i paishy

satges dins el poema Canccediloacute de vesprada vegem-ne la

forccedila i la bellesa d aquest vers Voler limpossible

ens cal i no que mori el desig que -com a ressenya

curiosa- cal esmentar que el linguumlista Cosme Aguiloacute

amic de la famiacutelia Veny-Mesquida teacute gravats aquests

mateixos mots de Vil langoacutemez a la faccedilana de ca seva

alccedilada amb pedra de Santanyiacute Lobra de Vil langoacutemez

eacutes fecunda i no podem detallar-la fil per randa com

voldriacuteem De la seva aportacioacute assaborim l alegrave medishy

terrani i illenc quan escriu i entre ribera i ribera

amb un rosari partit dillots que treuen el pit resta

la mar presonera

Jean Serra nascut a l Alger el 1952 fill de pares

eivissencs exiliats eacutes un poeta d Eivissa amb tots els

drets No fareacute l exercici d enumerar la llarga trencafi-

la de les obres publicades per cada autor que citareacute

nomeacutes en veurem algunes De Serra del llibre Oberta

riba el tiacutetol sorgeix d un vers del mestre Vil langoacutemez

Com anomenar lombra des de loberta riba en

llegirem un fragment perograve abans recordem que

lombra eacutes la mort i la riba eacutes la vida(2)

Com degraveiem en feim un tast de Meditacioacute -en prosa

poegravetica- Es aquest Tanmateix m hauria agradat no

haver hagut de guerrejar No mhan complagut les

victograveries Ans el contrari he comptat amb tristesa les

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX 1 -

baixes i pegraverdues Mai no he humiliat als venccediluts

iQuin dret tenim a imposar els nostres costums i les

nostres lleis a altres pobles Als germagravenics els diem

bagraverbars nomeacutes perquegrave soacuten diferents No eacuterem

tambeacute nosaltres pagesos incultes abans daprendre

de Gregravecia

Tenia la idea de citar els poetes de manera cronoshy

logravegica partint de la seva data de naixenccedila i j a de bon

comenccedilament he romput aquest ordre per treure la

saga dels Mariacute tots a la vegada Desconec si tenen

parentiu entre ells perquegrave el seu primer llinatge eacutes

molt usual a Eivissa Aixiacute idograve hem de ressenyar

Antoni Mariacute (1944) Josep Mariacute (1948) Isidor Mariacute

(del 49) i Manel Mariacute (1975) Si parlam dIsidor s ha

de dir que de ben jove fou membre del grup musical

U C mostragrave les canccedilons tradicionals de lilla d Eivissa

i musicagrave poemes dels autors meacutes propers En el seu llishy

bre Enjogassats i dispersos (3) clou amb l apartat

Pansiments i penjaments (perquegrave com diu l autor

HO tenc la gosadia danomenar-los pensaments)

Veiem-ne aquest escandall

BODEGOacute

El sol eacutes un pa de pagegraves daurat

La lluna un formatge tendre

CONSOL

Lavantatge duna nit molt fosca

eacutes que ni tadones que hi ha nuacutevols

MONARQUIA

La meva sang blava eacutes la mar

Tancam el capiacutetol dels Mariacute amb en Manel ha

obtingut el Premi Miquel Agravengel Riera (1998) el

Premi Mallorca de Poesia 2005 i el Ciutat de Palma

Joan Alcover 2007 En aquest darrer l obra es titula

El Tagravelem i l autor ens apropa a un moacuten que rebutja

no perquegrave no lentengui sinoacute justament perquegrave lenshy

teacuten massa beacute (4)

Un altre punt a tenir en compte soacuten les edicions (en

paper i en agraveudio) que duu endavant la Fundacioacute A C A

(Agraverea de Creacioacute Acuacutestica) de Buacuteger (Mallorca) amb

l anual ll iurament del Solstici destiu que encetagrave el

1997 i encara continuen En un principi es dedicava

als joves poetes de les Illes Balears per a posteriorshy

ment abraccedilar als dels Paiumlsos Catalans Aquest apartat

potser interessi al vostre professor Joan Ramon Veny

i al seu colmiddot lega Jordi Male pel seu -i nostre i de tots-

Corpus Literari Digital que porten endavant amb

l laquoAula Magraverius Torresraquo perquegrave la fundacioacute A C A teacute la

colmiddotleccioacute Veu de Poeta que porta enregistrats a poetes

consagrats com el j a esmentat Mariagrave Villangoacutemez i

altres poetes mallorquins com Antoni Vidal Ferrando

Miquel Loacutepez Crespiacute o Biel Mesquida encara que

SLmiddotchp

aquest darrer nasqueacute circumstancialment a Castelloacute

de la Plana

Hauriacuteem d esmentar aixiacute mateix per cloure amb

els poetes eivissencs a Bartomeu Ribes Guasch el

qual hi neix l any 1959 i teacute varis llibres publicats

Guardonat amb el premi Vila de Martorell (2006) pel

recull Liacutenia de flotacioacute Es colmiddot laborador habitual de la

revista SEsclop Quadern cultural una publicacioacute de la

que en parlarem despreacutes

4e k

Abans d apropar-nos als poetes menorquins calshy

dria analitzar uns punts bagravesics perograve tambeacute alhora

necessaris Aixiacute idograve La poesia de les Balears malgrat

la precarietat i la minoritzacioacute a quegrave la llengua catashy

lana ha estat sotmesa a les nostres Illes ha estat

durant molt de temps la punta de llanccedila de la nostra

cultura i de les nostres lletres Aixiacute mateix ha esdeshy

vingut el gegravenere literari meacutes innovador i el meacutes pershy

meable als canvis i a lexperimentacioacute aquell en quegrave

shan assajat les provatures formals i temagravetiques meacutes

avanccedilades Hem dafegir-hi unes consideracions per

ampliar el que degraveiem ara Dues liacutenies estegravetiques conshy

tribuiumlren a la modernitzacioacute de la poesia de les

Balears Per un costat des dels inicis dels anys 50 el

conreu per part del grup de postguerra duna poesia

que pren com a model principal la generacioacute casteshy

llana del 27 tendra la seva continuiumltat durant els anys

60 i fins el 70 No sols seguiran aquest model els poeshy

tes dels anys 50 sinoacute que en bona mesura molts dels

autors meacutes joves tambeacute continuaran aquesta liacutenia

Per un altre costat laparicioacute del realisme histograveric de

la literatura compromesa contribuiragrave a precipitar la

desaparicioacute de lEscola Mallorquina La poesia metashy

fograverica i la poesia realista malgrat eacutesser en principi

antagograveniques coexistiran uns anys i fins i tot en uns

mateixos autors (5)

El nostre viatge poegravetic ens porta ara desplegant

veles -i amb lajut dels vents- fins a Ciutadella on

neix el 1952 Joan Francesc Loacutepez Casasnovas proshy

fessor de Llengua i Literatura i amb una considerable

tasca poliacutetica Ha publicat mitja dotzena de llibres de

poesia i eacutes tambeacute impulsor de la colmiddotleccioacute menorshy

quina laquoXibauraquo Dos anys despreacutes el 54 neix a Alaior

Pere Gomila del que ara en veim uns versos Es pershy

sistent la fosca com una estranya nosa com un

malson llarguiacutessim Es profunda la soledat com la

grapa feridora dun desamor irogravenic Soacuten agres les

paraules eixides de tantes boques el renec i les-

Juliacuteuumll - AgUacuteSt 2M0 Nuacutem 52 - egravepoca - Any flX

carni Eacutes difiacutecil la histograveria compresa en nosaltres

com una saviesa inabastable Soacuten rares les canshy

ccedilons i rar el bes amable luacuteltim repograves i lagravenim

Els versos continuen perograve hem d escapccedilar per parshy

lar de meacutes poetes en aquest cas de Ponccedil Pons (1954)

l autor menorquiacute meacutes guardonat i del que recordam el

seu escriviure mot que neix de la seva ploma per

lligar viure i escriure perquegrave l un i l altre com el resshy

pirar soacuten funcions elementals per a l escriptor Dels

premis obtinguts cal esmentar entre d al tres el Ciutat

de Palma amb el recull On sacaba el sender Jocs

Florals de Barcelona i Premi de la Criacutetica amb

Estigma el Carles Riba amb Salobre el Premi Alfons

el Magnagravenim amb Pessoanes o Nura premi Ramon

Llull de les Illes Balears i Premi de la Criacutetica 2007 a

meacutes de novelmiddotles t raduccions i fins i tot una recent

incursioacute al teatre (Lokus) De Nura assaborim unes

mostres agafades d aquiacute i d enllagrave sense cap ordre en

concret

La bondat i el perdoacute seacute que ens poden fer lliures

Crec que Deacuteu meacutes que encens el que vol eacutes justiacutecia

Les gavines silents espicassen metagravefores

Larenal es va omplint desquelets blancs de versos

Els meacutes grans pensaments encoratgen la vida

La millor teoria ha estat sempre la pragravectica

La tria podria continuar perquegrave l anyada eacutes abunshy

dant i de bon gra Com hem vist la temagravetica eacutes divershy

sa i de calat Els mots a meacutes de bells ens poden

ensenyar a pensar i a destriar camins Podem cloure

el tast amb aquest altre vers magniacutefic de Ponccedil Pons

Som allograve que llegim i tenim el que dam

De Menorca hem de mencionar Damiagrave Borragraves

(Maoacute 1957) i Francesc Florit i Nin (Ciutadella

1960) perograve abans volem citar 2002 una antologia de

joves poetes menorquins dels laquoQuaderns Xibauraquo i

que aquella edicioacute seleccioacute i prograveleg fou a cura d Agravenshy

gel Mifsud Ciscar i del j a ressenyat Joan Francesc

Loacutepez Casasnovas en la que hi t robam un grapat de

joves que ara deuen tenir una trentena d anys Del ls

Oacutescar Bagur Pau Janer i Biel Pons Pons inclosos

tambeacute a part d aquest nuacutem 10 de laquoXibauraquo als exemshy

plars de Solstici dEstiu de la Fundacioacute A C A que j a

haviacuteem esmentat Els altres integrants d aques ta antoshy

logia menorquina soacuten Guillem Alfocea Joel Bagur

Sergi Cleofeacute Clara Elorduy Siacutelvia Pons i Tomeu

Truyol

El jovent potser teacute les emocions meacutes arran de pell

Els qui anam sumant anys -massa de pressa- probashy

blement j a no tenim les alegries ni les tristors tan pro-

1 0 d e m a r ccedil d e 2 0 1 0 a T e s 1 7 O O h

U N I V E R S I T A T D E L L E I D A

Edifici del Rectorat - Placcedila de Viacutector SiuranaTT mdash Departament de Filologia Catalana i Comunicacioacute

S e m i n a r i A c a d egrave m i c (Aula 2 2 8 )

- ^ uuml i J i gt i i ^ ^ ^ ^ t t ^ ^ ~ t y uacute - CTVm v m raquo mdash gt-i- Grup dc Recerca

fundes El pas del temps posa una pagravetina encara que

j o em rebel Aixograve vos ho deia perquegrave ara veurem dos

breus poemes un de simpagravetic i divertit mentre que

l altre eacutes ben beacute romagraventic El primer eacutes de Siacutelvia Pons

titulat Poetes fantasma Es aquest Caminaven al

ritme de New York New York perquegrave feien versos i

els vam descobrir Ara caminen amb el cul estret al

ritme duna marxa El segon eacutes d Oscar Bagur i diu

aixiacute Quan plou de nit a la mar quan la mar plora de

nit les teves besades veacutenen i se n van i tornen i

patroacute del vaixell del desig solc la mar amb estels a

popa i a dalt

Joan Pomar Mir

Ponegravencia llegida a la Universitat de Lleida (10-111-2010)

Notes bibliogragravefiques

(I) Paraula de Poeta laquoColmiddotleccioacute Poetes Essencialsraquo nuacutem 15 -

M A R I Agrave VILLANGOacuteMEZ LLOBET - del prograveleg Lobra de Mariagrave

Villangoacutemez - signat per ISIDOK M A R Iacute (editat per la Conselleria

dEducacioacute i Cultura - Govern de les Illes Balears) 2001 (2)

Oberta Riba de JEAN SERRA - Poesia10 - Lleonard Muntaner Ed

2003 (3) Enjogassats i dispersos d I s i n o R M A R Iacute - Publicacions

de lAcadegravemia Can Sifre laquoColmiddotleccioacute lArgenteraraquo 2008 (4) El

tagravelem de M A N E L M A R Iacute Editorial Moll laquoColmiddotleccioacute Balengueraraquo

nuacutem 142 2008 (5) La poesia a les Balears al final del milmiddotlenni

antologia poegravetica a cura de PERE ROSSELLOacute BOVER - Edicions

Documenta Balear - laquoColmiddotleccioacute Magatzem Can Toniraquo 14 2003

Juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEscbp

1101

No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos

Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No

Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara

Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no

Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap

A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau

Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es

Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de

Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part

Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa

Un Dictador un President una Princesa o una

Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita

Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute

De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat

De la l a part de Deep bllie

26

BERNAT MUNAR

D e e p b l u E

V EL TALL )

Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana

Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa

Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant

El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses

Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo

Bernat Munar

De la segona part del llibre titulada

Suicidis i altres resurreccions ig

Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

ENTRE EL DOLOR I LA LLUM

Voldria agrair al professor i poeta Diego

Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute

del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que

un professor encomani la presentacioacute a

un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy

fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment

sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy

sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques

paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu

en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam

davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el

coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy

da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic

persona professor poeta

Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy

tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb

la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard

Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent

literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El

tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-

ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com

eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els

conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del

tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego

Sabiote

Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra

partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten

Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-

llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-

ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita

entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra

perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol

dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy

ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy

va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la

bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final

La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy

ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la

versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu

aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo

no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las

estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins

la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels

estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes

nous i savis

1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per

tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades

recorda entre daltres punts i de manera encertada la

importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra

de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre

del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix

perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una

debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar

linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor

en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor

eacutes la gratitud

La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i

vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he

creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy

taran cantant

Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels

propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve

que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-

nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta

no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy

gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa

Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

Diego Sabiote

Infantaragrave la nit

LLEONARD MUNTANER EDITOR

Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner

Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del

XX torna usar mots habituals que semblen nous com si

cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou

paraules com cor rosa agravenima terra

Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute

per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote

teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en

quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla

digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi

ho era una modesta abella Diego tracta els elements de

la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc

que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar

que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves

per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la

liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat

a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el

poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el

dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un

cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per

la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu

la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es

poden destruir les coses creades En els seus versos se

sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i

mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers

filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles

Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot

de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms

La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada

vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy

rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre

tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta

eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres

i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy

ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa

reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes

el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i

una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot

quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute

vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la

totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens

aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en

poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del

tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on

intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments

innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy

pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la

justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva

obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que

fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi

injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes

especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy

tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals

poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve

Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en

lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de

bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels

seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines

que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia

i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-

filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy

ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari

seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis

I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens

de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila

No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema

primordial de Giacomo Leopardi passem solitario

Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des

d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols

viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa

de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute

que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de

curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy

quegrave hi ha molt per fer

Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu

paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre

cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit

de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar

la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer

en esperanccedila

Lluiacutes Servera Sitjar

(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari

Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el

Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)

SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo

ANDREU VIDAL (1959-1998)

Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat

abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan

Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute

professional amb actituds poc participatives l embrioacute

dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy

nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy

bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys

quan el llibre va veure la llum Era lany 1977

El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy

tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor

crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de

poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel

Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute

ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant

molts anys

Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses

literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy

nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes

alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy

mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa

liacutenia com Cirlot

Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa

i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy

ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-

tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus

preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense

cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo

Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots

dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar

en llengua catalana especialment per als autors joves

Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy

sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun

llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren

amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en

tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo

es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels

tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem

Juliol - AgOSt 2M0

cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos

Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-

1 ANDREU VIDAL I SASTRE

rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica

i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy

neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic

Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de

poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica

amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava

posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a

vegades defensava la idea contragraveria que representava pel

pur plaer de la discussioacute i de la paraula

Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy

tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy

xos fins i tot els professionals com a delineant o en la

meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de

laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta

Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament

aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars

com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy

nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de

versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del

1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la

seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres

meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy

tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva

decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia

obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb

Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX

Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes

ANDREU VIDAL

NECROgravePSIA

Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo

com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem

sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo

Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy

cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy

mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels

dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy

pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al

gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves

Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot

l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i

Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la

llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T

S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre

liacutemit que la nostra possible manca de talent

La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu

Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia

Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir

d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem

haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar

Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la

correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas

no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem

acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i

cregraveiem en la vida i en la bellesa

Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan

va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es

perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca

Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes

vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy

cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir

una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar

luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc

(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy

breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia

posat de moda en el seu segon brot el que anomenen

poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy

gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy

pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy

mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres

vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy

tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves

oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar

inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi

laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy

ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues

Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell

les converses eren disputes contiacutenues i doloroses

Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen

estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell

pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy

cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim

llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder

xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu

paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell

va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut

complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no

volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau

Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy

templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i

altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen

Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor

Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots

superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave

soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy

tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes

densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy

cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per

la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy

culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy

balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com

tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en

desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al

traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra

equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan

Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu

Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si

Agravengel Terron

Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

CAMPOS EacuteS POESIA

Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy

figurar el primer cicle poegravetic i musical

CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy

tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar

paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy

cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy

sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de

cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy

ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy

nats de melodia progravepia

Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave

sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o

riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)

han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle

CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb

fermesa De totes maneres degut a la resposta

excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i

per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal

vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca

el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat

hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure

quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents

A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf

Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy

nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes

Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens

No crec que sigui necessari aprofundir en la seva

obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i

mostrat els seus versos o les seves proses Volem

ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir

cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar

Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy

jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu

propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos

d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos

fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les

de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del

mateix color de la mar i la negror de les cabotes les

parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre

que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de

bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells

poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del

Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal

Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-

Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La

bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent

unes acurades introduccions breus i concises amb una

veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les

paraules

Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria

Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-

a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions

de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem

observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre

de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia

adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es

dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del

CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves

de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de

Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy

ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los

amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy

litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara

meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave

Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-

tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el

certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de

millor poema musicat

Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del

cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave

Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis

gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy

cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria

Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-

tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez

(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix

i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus

inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues

guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina

Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy

ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments

fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i

amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i

Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la

que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca

Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos

que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per

Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns

Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-

soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave

Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i

Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades

per Glograveria Juliagrave

A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i

amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de

viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada

per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp

paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-

Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia

Fotografia Joan Pomar

tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines

o un tast de carn amb el farciment de les paraules de

Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona

Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren

obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel

Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de

cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el

cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una

excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam

d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos

brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes

dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins

afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy

trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb

l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-

lot callet i (sobretot escolta)

Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy

gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle

amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra

(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy

cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces

que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol

Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la

segona tendra i plena de colors dedicada a una jove

criatura nascuda recentment i que l ha fet pare

Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy

sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que

continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de

canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens

meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots

ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan

Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha

obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute

Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy

sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins

una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de

Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy

donats per a cada una de les edicions esmentades Els

altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a

SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy

bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en

diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat

bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar

entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor

de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un

recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres

Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual

dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer

I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I

larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy

queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari

parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy

donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy

pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy

gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren

escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave

Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge

permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la

terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda

magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels

meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits

Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig

llegir dos poemes inegravedits d un proper recull

Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS

EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy

ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy

ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una

quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy

tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny

ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas

expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot

imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus

propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy

da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets

el cel eacutes cel

Joan Pomar Mir

SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA

malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es

considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el

seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy

xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles

Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la

Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de

Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix

classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre

dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca

(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa

a la UIB

Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy

sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata

(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa

dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de

Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i

per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando

Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo

de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de

Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII

Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de

Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de

Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres

poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de

Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa

i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy

pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-

textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia

Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005

i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors

en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser

Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i

Cultura del Govern Balear

Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries

[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-

Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la

Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola

2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes

[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt

Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola

2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro

Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB

1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de

Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de

Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]

Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del

desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns

Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi

laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio

Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago

Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000

Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994

aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy

guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos

Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel

Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves

D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX

Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de

Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la

canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31

(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les

tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo

(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2

(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy

dics

Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis

[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu

mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II

Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute

em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril

2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de

prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]

Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave

Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser

aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i

del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions

celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae

revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de

lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses

Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics

de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44

(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute

mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet

Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb

Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)

Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia

poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols

amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid

Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia

del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb

Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere

Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002

R

juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp

Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar

aquest neacutes un

El Terreiro do Paco eacutes un escenari

on la quarta paret eacutes el Tejo

El Tejo que tant cantaren els poetes

el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren

aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori

tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal

mir aquest riu que comenccedila a morir

i no enyor els turons i serres desiguals

que alliacute en la pagravetria mia

he deixat o em deixen

No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres

aquesta placcedila maculi i cal que hi torni

i cal que fugi de lilla que es mor

i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres

lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural

No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament

de mar a mar

de sol a boira

de mort a set

de pagravetria a pagravetria

No hi ha pagravetria sense dol

no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam

perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal

i hi ha amors amb fam de llop

Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria

i de vegades del darrer amor

Hi torn sempre hi torn

Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Lelia doura

Gabriel de la S T Sampol

52

Sim hagrave lligares onde precisamos voltar

este eacute um deies

O Terreiro do Paco eacute um palco

onde a quarta parede eacute o Tejo

O Tejo que tanto cantaram os poetas

o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram

este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades

apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia

Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal

olho este riacuteo que comeccedila a morrer

e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais

que ali na pagravetria minha

deixei ou me deixam

Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres

esta praccedila acolhe-me e preciso voltar

e preciso fugir da ilha que morre

e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres

a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural

Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro

de mar a mar

de sol a neacutevoa

de morte a sede

de pagravetria a pagravetria

Nagraveo hagrave pagravetria sem luto

nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome

mas hagrave pagravetrias que doem mais

e hagrave amor com fome de lobo

Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria

e agraves vezes do ultimo amor

Volto cagrave volto sempre

Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia

Lelia doura

Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute

2 9ca bull Juliol - Agost 2010

MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a

Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la

Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010

Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari

poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy

ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat

Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)

amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de

Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy

da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo

Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)

En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls

darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy

rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres

Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics

del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute

amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M

Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en

Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors

En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques

de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb

els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy

nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute

catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova

2005)

Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan

Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel

Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy

plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)

Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana

(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut

Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de

Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall

editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy

ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy

trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-

tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)

I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de

l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover

Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga

casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB

I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i

Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB

(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)

Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a

les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta

Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del

diari Avui i a SEscbp

R

La consciegravencia de Viacutector Hugo

La consciegravencia de Victor Hugo eacutes

una composicioacute egravepica de seixanta-

vuit versos alexandrins inclosa en la

segona part (DEva a Jesuacutes) del

primer volum de La llegenda dels

segles obra que sinscriu en el gust

per l orientalisme i per les egravepoques

remotes de les cultures antigues que

tant agradaven als romagraventics El

poema evoca el crim de Caiacuten i el

sentiment de culpabilitat que el pershy

segueix arreu agravedhuc dins la tomba

Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del

Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un

rapte denveja mata el seu germagrave

Abel i doacutena entrada a la primera

mort violenta a la terra Caiacuten estig-

matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy

demnat a viure fugitiu i errant

Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy

gar-se de la mirada omnipresent del

Totpoderoacutes Encara que Victor

Hugo fidel al text biacuteblic parteix del

cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida

enfila amb gran mestria narrativa el

perfil psicologravegic i els sentiments de

perseguit que acoren aquest persoshy

natge miacutetic el qual no sols fuig de la

mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy

sador sinoacute sobretot de la progravepia

consciegravencia dhaver fet el mal pershy

quegrave el protagonista no pot fugir dell

mateix ni dels seus remordiments

Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy

cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy

ca que el criminal no estagrave irremeiashy

blement perdut sinoacute que conscient

dels seus actes pot aspirar al perdoacute

En aquest univers miacutetic el mal ve

representat per tot allograve que oprimeix

l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute

consciegravencia de ser mal Victor Hugo

com a pintor de les emocions meacutes

intenses de l home enfoca des

duna perspectiva humana i espirishy

tual el terror del fugitiu -que no

troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent

de la seva agravenima- i la pietat de la

seva famiacutelia que l acompanya en

un afany de trobar-li una mica de

conhort

Daltra banda tambeacute assistim a

la construccioacute de la primera ciutat la

llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy

mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el

creixement i el progreacutes material que

no sempre anagrave acompanyat del proshy

greacutes moral i espiritual tan anhelat

pels romagraventics

La llegenda dels segles eacutes una

llarga epopeia repartida en dos

volums de caire filosogravefic i humagrave El

primer aplec de poemes egravepics que

configura La llegenda dels segles va

veure la llum el setembre de 1859

En aquesta obra Victor Hugo es proshy

posava retratar l evolucioacute de l home

des dels inicis de la creacioacute fins a

l era contemporagravenia en ple

Romanticisme Lautor francegraves amb

la voluntat de completar aquestes

evocacions miacutetiques multiplicagrave

Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

dictadura franquista fins ben entrats els anys setanta no

va deixar reeixir la petja de les avantguardes Tot i que

Joan Brossa i ben pocs meacutes siacute que ho van fer

Hi ha una avantguarda poegravetica en els Paiumlsos Catalans Es nomeacutes una ressonagravencia de la dels anys 60

Tal com planteges la pregunta suposo que quan dius avantguarda poegravetica vols dir experimentacioacute

Penso que cal insistir en que les avantguardes nomeacutes soacuten les dels segle passat el dadaisme i tot el que se n deriva fins a lart conceptual i el seu equivalent literari que seria el textualisme dels anys 60 i 70 I justament tocant a aixograve ara mateix mestic preparant una ponegravenshycia per a la presentacioacute del llibre La revolucioacute com a orishy

gen de lescriptura de Carles Hac Mor i lescriptura de

Carles Hac Mor com a origen de la revolucioacute que acaba de publicar Jordi Marrugat un jove historiador de la liteshyratura que lencerta com ninguacute ho ha fet fins ara alhora de tractar la megravedula de lescriptura de Carles Hac Mor I justament en relacioacute al que et responc ara en Marrugat diu aixograve basant-se en un text d Hac Mor que ja ho posa sobre la taula

El concepte davantguarda implica eacutes clar que tothom avanccedila en el temps cap a una mateixa direccioacute Al davant daquest tothom hi ha un grup meacutes avanccedilat que eacutes l avantguarda Aquesta concepcioacute moderna del temps desapareix tot seguit despreacutes del textualisme ja no savanccedila endavant i per tant ja no hi ha avantguarda possible cadascuacute va a la seva cap laquoendavant o cap a un costat o cap enrereraquo i doncs poden haver-hi moltes avantguardes cosa que converteix en vacu el concepte davantguarda Aquesta eacutes una de les diferegravencies essenshycials entre la modernitat -quan encara hi havia grans relats generadors d una consciegravencia d egravepoca compartida-i la postmodernitat -quan shan diluiumlt nocions com esperit d egravepoca o consciegravencia d egravepoca vinculades a certs relats que permetien a la humanitat autorepresen-tar-se com un conjunt que avanccedilava unitagraveriament vers un futur daurat

La relacioacute de la poesia i de laudiovisual que fas estagrave relacionat amb la teva vida laboral

Si quan dius laboral vols dir crematiacutestica -o cremArtiacutestica- com li dic jo doncs no Costa molt perograve sempre he intentat viure treballant exclusivament amb el que minteressa i magrada El treball audiovisual fet lliurement tal i com jo el conreo mapassiona perquegrave ens obre les portes a un llenguatge de dimensioacute sinestegrave-sica que se suma al llenguatge purament literari Treballar en viacutedeo o en suport informagravetic permet a l esshycriptor de conjugar el text amb els llenguatges visual i sonor els quals requereixen unes altres eines de composhysicioacute i obliguen a dissenyar muntar tractar i programar entre moltes altres coses I dalguna manera el que

Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

intento eacutes que tot plegat sumeixi la meva escriptura en

un enrenou de tegravecniques i destegravetiques progravepies daltres

camps immersioacute de la qual ben segur que no en sortireacute

il lesa sinoacute que en quedareacute tocada per sempre amb atacs

esquizofregravenics amb els quals espero poder descobrir tot

un altre plantejament de lobra

Creus que la poliacutetica cultural que es fa actualment eacutes ladequada

En relacioacute a aixograve tinc un poema que comenccedila aixiacute i

que em pot servir de resposta si meacutes no per evadir-la

La poliacutetica eacutes per lart el brogit del ciutadagrave a lestudi de

lartista dirigit a ocupar-se dallograve sentit al seu estudi ocushy

pat per convencions que preocupen la cultura que fa art

per compromiacutes contra lofensiva de la cultura que fa

inofensives les convencions de la poliacutetica que dirigeix la

cultura que compromet lartista i que ocupa el lloc de

lart a lestudi de lartista ( )

On eacutes el centre i on la perifegraveria

Sempre he pensat que aixograve del centre i la perifegraveria era

una mica com el discurs sobre el sexe dels agravengels Per

sort ara amb Internet aquesta discussioacute queda gairebeacute

obsoleta En el fons un es desplaccedila cap a on van els seus

interessos vitals siguin quines siguin les prioritats de

cadascuacute Quan vols alguna cosa de debograve ja ets al centre

daquesta

Quin dels projectes que has fet tha engrescat meacutes

Mapassiona i mobsessiona qualsevol cosa que

emprenc Hi poso en tot sempre el mateix grau d emshy

penta Es com si t hagueacutes de respondre quin dels meus

fills mest imo meacutes Tots conformen una famiacutelia I

diguem que luacuteltim arribat eacutes el que teacute meacutes atencions

Ara mateix minteressa molt treballar la imatge en direcshy

te i combinar-la mitjanccedilant una conneccioacute telemagravetica

amb altres espais simultanis eacutes com dotar les coses del

do dubiquiumltat

Aixograve de treballar sempre amb pintors

Siacute magrada de colmiddotlaborar amb muacutesics i amb artisshy

tes en general -que sovint no soacuten pintors- ho trobo molt

enriquidor Aixograve permet dendinsar-se en altres camps

que sempre eixamplen el teu propi llenguatge

Perquegrave els catalans sempre ens sentim menystin-guts

Crec que aixograve eacutes un togravepic Hi ha els catalans que se

senten menystinguts i els catalans que tenen coll avall

que ho tenen tot pagat vagin on vagin Jo particularment

no he sentit mai ni per un sol moment aquest menysshy

preu ni tant sols a Franccedila on he viscut com a filla d imshy

migrants catalans fins gairebeacute els divuit anys

En quins projectes treballes en aquests moments

Tinc diversos fronts oberts Pel que fa a llibres un canccediloner i un llibre de poemes que ara com ara eacutes diu El cos del text I pel que fa a lart doncs em porta de cap una obra que vull fer amb un robot aspiradora dashyquests rodons que netegen sols perograve no trobo la manera de tenir-ne un per poder fer la instalmiddotlacioacute de viacutedeo que tinc esbossada i que es diragrave No menys eacutes de meacutes parashyfrasejant -amb un joc pervers- el menys eacutes meacutes de Mies van der Rohe I tambeacute vaig al darrere de poder fer un recital audiovisual amb el do dubiquumlitat que t explishycava meacutes amunt bo i fusionant dos escenaris Un esceshynari podria ser a Palma per exemple i l altre a Barcelona Thi apuntes

Fet quan vulguis ho fem

Pau Vadell i Vallbona

Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Eschp

A D Eacute U TEMPS MODERNSI

THE END

t e m p s m o d e r n s t papers de cinema n

Catalina Aguiloacute Magdalena Aguiloacute Enric Alberic Miquel Alenyagrave Pere

Alberoacute Joan Andreu Ramon Bassa i Martiacuten Joan Bover Magdalena

Brotons Miquel Cardell Camilo J Cela Conde David Desola F J Diacuteaz

de Castro Pere Estelrich Joan Estrany Carles Cabrera Agravengela Coronado

Carles Fabregat Meritxell Farreacute Joan Ferrer Miserol Antoni Figuera Guillem

Fiol Xavier Flores Miquel S Font Josep Franco Ramon Freixas Rafel

Gallego Domegravenec Garcies Gabriel Genovart Elsa Gonzalez Hagravezael

Gonzalez Reynaldo Gonzalez Romagrave Gubern Joseacute Luis Gueacuterin Damiagrave

Huguet Francisco Jimeacutenez Xavier Jimeacutenez Eduardo Jordagrave Claudio

Klynhout Fernando Lara Miquel Loacutepez Crespi Joseacute Carlos Llop Xicu

Lluy Emili Manzano Jorge Martiacute Octavi Martiacute Ignacio Martiacuten Martiacute

Martorell Javier Matesanz JA Mendiola Fernando Merino Joseacute Enrique

Monterde Franciscagrave Niell Joan Obrador Antoni Oliver Jos Oliver Elena

Ortega Miquel Pasqual Senel Paz Sergio Pitol Antogravenia Pizagrave Sebastieacuten

Planas Jaume Pomar Juacutelia Pons Pere Antoni Pons Sergio Ramiacuterez Inaki

Revesado Ernest Riera Miquel Roca Toni Roca Josep C Romaguera

Josep J Rosselloacute Francesc M Rotger Jeroni Salom Jaume Salvagrave Fco

J Sagravechez Cuenca Joseacute Luis Sagravenchez Noriega Sebastiagrave Sansoacute Manel-

Claudi Santos Miquel Sbert Antoni Serra Antoni Maria Thomas Joseacute

Tirado Joan Tortellagrave Matiacuteas Valleacutes Jaume Vidal Jordi Vidal Luce Vigo

WObra Social SA NOSTRA Caiia oe Balears

T emps Moderns ha tancat les portes en la seva versioacute impresa Al llarg duna trajecshy

tograveria editorial de setze anys sota la direcshy

cioacute de Jaume Vidal shan publicat 158

nuacutemeros de Temps Moderns Papers de cinema revista

editada por laquoSa Nostraraquo En aquest periacuteode Temps

Moderns ha comptat amb quasi un centenar de colmiddotlaboshy

radors i entre tantes de signatures no hi mancaren les de

reconeguts criacutetics com Roman Gubern Enric Alberich

ni les daltres escriptors de projeccioacute internacional com

Reynaldo Gonzalez Sergio Pitol i Sergio Ramiacuterez

Jaume Vidal recordava que la publicacioacute va neacuteixer

lligada a les projeccions cinematogragravefiques setmanals

que es feien en el Centre de Cultura del carrer Concepcioacute

de Palma En el centre cultural de laquoSa Nostraraquo shan

pogut seguir interessants cicles dedicats als Lumieacutere

Chaplin Jean Vigo Ford Griffith Renoir Hawks i

Huston entre molts altres dedicats a grans directors del

setegrave art Vidal rememorava la bona acollida que tengueacute

aquella activitat cinematogragravefica per part del puacuteblic

jove que potser veia per primera vegada cinema clagravessic

en blanc i negre i per les persones meacutes grans que recorshy

daven aquelles pelmiddotliacutecules que havien vist en la seva

joventut i tambeacute per les de mitjana edat que podien

gaudir de la visioacute de films en una gran pantalla que tal

vegada nomeacutes havien pogut veure per televisioacute

Temps Moderns incloiumla articles de fons i algunes

segraveries monogragravefiques com les dedicades als comenccedilashy

ments de la induacutestria cinematogragravefica a Mallorca i compshy

tagrave amb algunes aportacions importants com -ho recorshydava Jaume Vidal- la de J A Mendiola el qual descoshybriacute lantiga pelmiddotliacutecula mallorquina El secreto de lapedri-

za I -ja en la darrera egravepoca- el cinema fet a lIlla ha ocupat bona part dels seus continguts Mallorca compta amb llaquoArxiu del So i de la Imatgeraquo perograve degut a la manca de pressupost no es pot dir que sigui una filmoshyteca en el sentit meacutes ampli del terme De fet quant a proshyjeccions Temps Moderns Papers de cinema ha exercit la funcioacute que meacutes tost correspondria a una filmoteca perograve -com afirmava Jaume Vidal- la salvaguarda del patrimoni la investigacioacute i la proteccioacute de la produccioacute cinematogragravefica progravepia els ha excedit De les vuit pagravegishynes inicials Temps Moderns havia arribat a ser una publicacioacute de setanta-quatre pagravegines amb un tiratge de 1500 exemplars en cada edicioacute que es distribuiumla per Mallorca i en les universitats catalanes i a Madrid Jaume Vidal -en una entrevista a la premsa local en quegrave agraiumla la colmiddotlaboracioacute de tots els que hi havien particishypat- comentava el recent tancament de la revista en forshymat paper i anunciava una nova etapa en quegrave -segons deia fidels al nom de la capccedilalera de la revista soptaragrave pel format digital- tambeacute manifestagrave que es sentia orgushylloacutes d haver mantingut luacutenica publicacioacute dedicada al cinema i feta en catalagrave que ha tengut tan llarga vida i que ha cobert una fructiacutefera etapa que ara es tanca amb el darrer nuacutemero (158) i leditorial (Mourir daimer) que posa final a una egravepoca i com es diu a la contraportada de Temps Moderns Papers de cinema eacutes T H E E N D

Nuacutem sectz -11 egravepoca - Any Juliol - Agost 2010 R

SUTZURA 25 L A BRUTOR INTERIOR

COM A QUALITAT ESTEgraveTICA DEL POEMA

SUTZURA 25 Miquel Agravengel Mas

mm

i V i bull bull

Adesiara la poesia

deu al poeta que un

esclat vital s hagi

traduiumlt en versos

on dipositar la brutor que ens

acompanya com un llast incogravemoshy

de de vegades per a tota una vida

Aquest eacutes el cas del poemari de

Miquel Agravengel Mas Sutzura 25

Latractiu del tiacutetol es basa en la

recerca de lexcelsitud del vocable

buscada intencionadament per part

del poeta car en aquesta recerca es

fonamenta el principi estegravetic de la

poesia El lector queda sorpregraves per

la combinacioacute de la paraula i el

nombre talment com si fos un desshy

cobriment una troballa legravexica que

ens introduiragrave a un moacuten nou el de

Miquel Agravengel Mas Els poemes de

tiacutetol breu i entenedor copsen la

mirada daquest mestre amb estushy

dis de doctorat en una demostracioacute

de moderna observacioacute del moacuten que ens envolta de

vegades sense sortir de la Mallorca turiacutestica on ens desshy

criu per exemple la sograverdida mort d un estranger al

poema Paco nom que doacutena el tiacutetol al poema recrea

una atmosfera agredolccedila car un suiumlcidi es produeix menshy

tre sona alegrament Paco de Lucia i el narrador confessa

Nomeacutes seacute que les almiddotlotes segueixen jugant a volei-

bor Tambeacute les histograveries personals en les quals hi apareishy

xen amics i familiars conformen el gruix del poemari

Poemes de calfred final com el que du per tiacutetol En

vena on el narrador sidentifica amb lamic desapareshy

gut amb luacutes de la primera persona Jo Martiacute Horts i

Fuster moriacute als trenta-tres anys Lesclat produiumlt per la

mort propera es transforma en leclosioacute del poema

Rafel el primer poemari de Sebastiagrave Alzamora tambeacute

sorgiacute d una situacioacute vital semblant el traspagraves dun amic

i lefecte (tambeacute a la criacutetica literagraveria) va ser que shavia

arribat a una sinceritat compositiva que fins i tot a hores

dara ha estat difiacutecil de superar fins i tot per part del

propi autor

Al marge que la motivacioacute en lescriptura sigui proshy

duiumlda per un fet vital (no oblidem que la literatura eacutes la

vida i a linversa) eacutes l autoexigegravencia de lautor que el

duragrave a caminar pels llindars de la qualitat del poema

Miquel Agravengel Mas en una peccedila de cagraverrega erogravetica notashy

ble narra Pots riure tot el que vulguis ja hi arribaragraves i

segurament si ets honest aniragraves a les meves l escripshy

tura honesta fa que el poema guanyi en intensitat i augshy

menti la seva tensioacute dramagravetica Creu essencial dir la

veritat i la veritat meacutes ancorada

perograve no hem doblidar que a la poeshy

sia moderna amb el pes de l hipograveshy

crita lector baudeleriagrave i la nocioacute de

poeta com a fingidor de Fernando

Pessoa l autor tambeacute es veuragrave oblishy

gat per militagravencia poegravetica a dir allograve

que eacutes ver perograve sense evidentshy

ment dir Vestricta veritat per

deixar una escletxa a la ficcioacute del

poema

A Carreteres secundagraveries un

tiacutetol que ens pot recordar On the

road de Keruack com a altres poeshy

mes hi apareix el cotxe a manera

de motiu poegravetic (Tres amics dins

un cotxe vaig cap al cotxe un

megane 1500d c i mirarendashy

vant controlar el cotxe un

Donett Zedel de 1908 un seat

panda) la carretera com a teloacute

de fons la vida com a trajecte

sempre la situacioacute de moviment la

fugida amb amics o sol El poeta crea un siacutembol que teacute

molt a veure amb una situacioacute escegravenica i temporal que

succeeix ragravepidament i de la que el protagonista no teacute el

control suficient sobre els aconteixements i tampoc

sobre la consciegravencia dels fets aixiacute el punt de vista del

narrador interveacute uacutenicament com a testimoni dels fets i

brinda al lector la possibilitat dinterpretar-los

Ja hem dit que lhonestedat encertadament tambeacute

forma part de la poegravetica que presenta Miquel Agravengel Mas

aquesta sinceritat queda palesa en les reflexions metali-

teragraveries tema marcadament posmodern Aixiacute ho enteshy

nem en axiomes tan contundents com Forces els poeshy

mes violes els poemes o a quan escric un poema em

trec abans que res tres espines de pus A meacutes l autor

expressa el seu criteri i deixa clara la seva poegravetica a

meacutes pes de brutor meacutes qualitat del poema I podem

relacionar aquesta brutor del poema amb el realisme brut

dautors com Roger Wolfe citat pel mateix poeta

Charles Bukowsky etcegravetera Els elements que ho ratifishy

quen soacuten el tiacutetol dOrina o reflexions com la seguumlent

quan cavil perquegrave pens el que pens percep lacte sim-

pliacutessim duna rata que esqueixa una bossa de fems o

feixos de rotunda veritat bruta

En definitiva Sutzura 25 eacutes un llibre on lautor s esshy

forccedila en presentar una realitat gens agradable perograve meacutes

propera a la veritat on se noculta una altra de meacutes proshy

funda i personal marcada pel tint obscur de la tragegravedia

on lautor exorcisa la brutor dels seus mals mitjanccedilant la

seva escriptura

Joan Cabalgante Guasp

Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX

M I Q U E L Agrave N G E L M A S M A S va neacuteixer el 19 de

maig de 1972 a Maria de la Salut (nord de Mallorca) eacutes Diplomat en Educacioacute Primagraveria i Llicenciat en Pedagogia i teacute estudis de doctorat Actualment treballa com a mestre deducacioacute terashypegraveutica en una escola Ha publicat nombrosos artishycles en revistes dedicades a leducacioacute (Guix Tresquarts Pissarra i Revista Iberoamericana de Educacioacuten) i eacutes coautor del llibre Programa de conducta social Una experiegravencia des de lescola (Palma 2008) i lautor de Sutzura 25 (publicat dins la colmiddotleccioacute laquoMagatzem Can Toniraquo nuacutemero 52 per Edicions Documenta Balear Palma 2010)

UN CA AL BALCOacute

Segurament el propietari el duragrave a passejar vint o trenta minuts

cada dia

Llavors li resten vint-i-tres hores i trenta minuts

per poder mirar la seva taula i el seu possible hoste

Na Maria la cambrera em du la pizza

Pizza Funghi Porcini

- Maria una mica de tabasco

bullk-k-k

PEUS

Forces els poemes violes els poemes

em va fer avinent la meva esposa

La meva regraveplica

En el dia de cada dia no hi ha temps per escriure Ara

eacutes temps de fer-ho

El meu ca lladra nespera els peus La veiumlna escorxa un

conill al corral

Mentides Excuses de mal pagador

Estic violant moltes coses

No nomeacutes els poemes

EN VENA

Tres amics dins un cotxe

Em vaig ficar el cotxe en vena

Els tres amb el cap fora

CANTAgraveVEM

EM DIVERTIEN

Vagraverem fer pana

Poemes de Sutzura 25 J o Martiacute Horts i Fuster moriacute als trenta-tres anys

SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

LA POESIA CONTEMPORAgraveNIA A LES BALEARS (I)

Bon dia i bona hora

En primer lloc permeteu-me agrair ben de cor la

convidada per aquesta xerrada d avui sobre la poesia

meacutes recent i actual a casa nostra La Universitat de

Lleida i molt especialment el vostre professor Joan

Ramon Veny i Mesquida soacuten els que ho han fet possishy

ble i no tenc meacutes que paraules de gratitud i estima per

poder compart ir aquests instants amb tots vosaltres

El que voldria es contagiar-vos la meva passioacute per

la poesia perograve com sempre passa d una manera subshy

ject iva Sobretot intentareacute acostar-vos al batec de cada

poema i nomeacutes transcriureacute aquells versos que a mi

m agraden que em transmeten emocions i sentiments

diversos que ens dibuixen paisatges amb solcs als

sementers o el besar suau de les ones quan moren a la

platja Potser l uacutenic megraverit que puc esgrimir eacutes haver

llegit poes ia Soacutec lector addic te i re incident

Magradar ia per tant poder seduir-vos i enganxar-

vos a aquest goig de les paraules amb ritmes i rimes

als seus sons i al seu bessoacute

Per aixograve la meva exposicioacute intentaragrave ser mengiacutevo-

la entremesclant aquells versos que m han cridat l ashy

tencioacute -i que desig mostrar per fer coacuterrer la veu dels

nostres poetes- amb fragments explicatius de tendegravenshy

cies generacions poegravetiques o llibres i publicacions

que cal tenir-hi esment Tambeacute si ens atenem a l epiacuteshy

graf La poesia contemporagravenia a les Balears eacutes per

fugir una vegada meacutes de tota casta de centralismes

Possiblement si pretengueacutes parlar uacutenicament de la

poesia a Mallorca seria meacutes senzill per a mi i per

ventura meacutes ric amb matisos aprofundint d una

forma meacutes acurada i amb els registres i exemples que

tenc meacutes a magrave Perograve no vull deixar de parlar de la poeshy

sia que s ha fet i de la que es fa ara a les illes germashy

nes de Menorca i Eivissa Com veureu nomeacutes ressenshy

yarem les primeres espases a meacutes d introduir alguna

veu novella que encara no sabem ben beacute si en un futur

fruitaragrave

Comenccedilam amb Eivissa Potser el poeta eivissenc

per excelmiddotlegravencia sigui M Vil langoacutemez (19132002)

Dell s ha dit que Les coincidegravencies entre algunes

caracteriacutestiques de lEscola Mallorquina i la poesia

de Villangoacutemez -com la temagravetica paisatgiacutestica la pulshy

critud linguumliacutestica i la preocupacioacute formal- han donat

peu a alguns criacutetics a adscriure el nostre poeta a lesshy

mentada Escola Es possible que aquelles caracteriacutesshy

tiques tinguin utilitat a lhora destablir les diferegravenshy

cies entre lactitud fundacional de lEscola

Mallorquina enfront dels poetes modernistes coetanis

en els quals predominen les preocupacions existenshy

cials o socials i la despreocupacioacute per la llengua i la

forma En canvi no semblen criteris vagravelids per a clashy

rificar la posicioacute descriptors com Villangoacutemez forshy

mats literagraveriament bastant despreacutes del triomf de lesshy

tegravetica noucentista (1) El 1989 rep el Premi d Honor

de les Lletres Catalanes i el 9 1 l editorial Co lumna

publica en tres volums les Obres Completes Versions

de poesia Del 1949 quan surt al carrer Elegies i paishy

satges dins el poema Canccediloacute de vesprada vegem-ne la

forccedila i la bellesa d aquest vers Voler limpossible

ens cal i no que mori el desig que -com a ressenya

curiosa- cal esmentar que el linguumlista Cosme Aguiloacute

amic de la famiacutelia Veny-Mesquida teacute gravats aquests

mateixos mots de Vil langoacutemez a la faccedilana de ca seva

alccedilada amb pedra de Santanyiacute Lobra de Vil langoacutemez

eacutes fecunda i no podem detallar-la fil per randa com

voldriacuteem De la seva aportacioacute assaborim l alegrave medishy

terrani i illenc quan escriu i entre ribera i ribera

amb un rosari partit dillots que treuen el pit resta

la mar presonera

Jean Serra nascut a l Alger el 1952 fill de pares

eivissencs exiliats eacutes un poeta d Eivissa amb tots els

drets No fareacute l exercici d enumerar la llarga trencafi-

la de les obres publicades per cada autor que citareacute

nomeacutes en veurem algunes De Serra del llibre Oberta

riba el tiacutetol sorgeix d un vers del mestre Vil langoacutemez

Com anomenar lombra des de loberta riba en

llegirem un fragment perograve abans recordem que

lombra eacutes la mort i la riba eacutes la vida(2)

Com degraveiem en feim un tast de Meditacioacute -en prosa

poegravetica- Es aquest Tanmateix m hauria agradat no

haver hagut de guerrejar No mhan complagut les

victograveries Ans el contrari he comptat amb tristesa les

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX 1 -

baixes i pegraverdues Mai no he humiliat als venccediluts

iQuin dret tenim a imposar els nostres costums i les

nostres lleis a altres pobles Als germagravenics els diem

bagraverbars nomeacutes perquegrave soacuten diferents No eacuterem

tambeacute nosaltres pagesos incultes abans daprendre

de Gregravecia

Tenia la idea de citar els poetes de manera cronoshy

logravegica partint de la seva data de naixenccedila i j a de bon

comenccedilament he romput aquest ordre per treure la

saga dels Mariacute tots a la vegada Desconec si tenen

parentiu entre ells perquegrave el seu primer llinatge eacutes

molt usual a Eivissa Aixiacute idograve hem de ressenyar

Antoni Mariacute (1944) Josep Mariacute (1948) Isidor Mariacute

(del 49) i Manel Mariacute (1975) Si parlam dIsidor s ha

de dir que de ben jove fou membre del grup musical

U C mostragrave les canccedilons tradicionals de lilla d Eivissa

i musicagrave poemes dels autors meacutes propers En el seu llishy

bre Enjogassats i dispersos (3) clou amb l apartat

Pansiments i penjaments (perquegrave com diu l autor

HO tenc la gosadia danomenar-los pensaments)

Veiem-ne aquest escandall

BODEGOacute

El sol eacutes un pa de pagegraves daurat

La lluna un formatge tendre

CONSOL

Lavantatge duna nit molt fosca

eacutes que ni tadones que hi ha nuacutevols

MONARQUIA

La meva sang blava eacutes la mar

Tancam el capiacutetol dels Mariacute amb en Manel ha

obtingut el Premi Miquel Agravengel Riera (1998) el

Premi Mallorca de Poesia 2005 i el Ciutat de Palma

Joan Alcover 2007 En aquest darrer l obra es titula

El Tagravelem i l autor ens apropa a un moacuten que rebutja

no perquegrave no lentengui sinoacute justament perquegrave lenshy

teacuten massa beacute (4)

Un altre punt a tenir en compte soacuten les edicions (en

paper i en agraveudio) que duu endavant la Fundacioacute A C A

(Agraverea de Creacioacute Acuacutestica) de Buacuteger (Mallorca) amb

l anual ll iurament del Solstici destiu que encetagrave el

1997 i encara continuen En un principi es dedicava

als joves poetes de les Illes Balears per a posteriorshy

ment abraccedilar als dels Paiumlsos Catalans Aquest apartat

potser interessi al vostre professor Joan Ramon Veny

i al seu colmiddot lega Jordi Male pel seu -i nostre i de tots-

Corpus Literari Digital que porten endavant amb

l laquoAula Magraverius Torresraquo perquegrave la fundacioacute A C A teacute la

colmiddotleccioacute Veu de Poeta que porta enregistrats a poetes

consagrats com el j a esmentat Mariagrave Villangoacutemez i

altres poetes mallorquins com Antoni Vidal Ferrando

Miquel Loacutepez Crespiacute o Biel Mesquida encara que

SLmiddotchp

aquest darrer nasqueacute circumstancialment a Castelloacute

de la Plana

Hauriacuteem d esmentar aixiacute mateix per cloure amb

els poetes eivissencs a Bartomeu Ribes Guasch el

qual hi neix l any 1959 i teacute varis llibres publicats

Guardonat amb el premi Vila de Martorell (2006) pel

recull Liacutenia de flotacioacute Es colmiddot laborador habitual de la

revista SEsclop Quadern cultural una publicacioacute de la

que en parlarem despreacutes

4e k

Abans d apropar-nos als poetes menorquins calshy

dria analitzar uns punts bagravesics perograve tambeacute alhora

necessaris Aixiacute idograve La poesia de les Balears malgrat

la precarietat i la minoritzacioacute a quegrave la llengua catashy

lana ha estat sotmesa a les nostres Illes ha estat

durant molt de temps la punta de llanccedila de la nostra

cultura i de les nostres lletres Aixiacute mateix ha esdeshy

vingut el gegravenere literari meacutes innovador i el meacutes pershy

meable als canvis i a lexperimentacioacute aquell en quegrave

shan assajat les provatures formals i temagravetiques meacutes

avanccedilades Hem dafegir-hi unes consideracions per

ampliar el que degraveiem ara Dues liacutenies estegravetiques conshy

tribuiumlren a la modernitzacioacute de la poesia de les

Balears Per un costat des dels inicis dels anys 50 el

conreu per part del grup de postguerra duna poesia

que pren com a model principal la generacioacute casteshy

llana del 27 tendra la seva continuiumltat durant els anys

60 i fins el 70 No sols seguiran aquest model els poeshy

tes dels anys 50 sinoacute que en bona mesura molts dels

autors meacutes joves tambeacute continuaran aquesta liacutenia

Per un altre costat laparicioacute del realisme histograveric de

la literatura compromesa contribuiragrave a precipitar la

desaparicioacute de lEscola Mallorquina La poesia metashy

fograverica i la poesia realista malgrat eacutesser en principi

antagograveniques coexistiran uns anys i fins i tot en uns

mateixos autors (5)

El nostre viatge poegravetic ens porta ara desplegant

veles -i amb lajut dels vents- fins a Ciutadella on

neix el 1952 Joan Francesc Loacutepez Casasnovas proshy

fessor de Llengua i Literatura i amb una considerable

tasca poliacutetica Ha publicat mitja dotzena de llibres de

poesia i eacutes tambeacute impulsor de la colmiddotleccioacute menorshy

quina laquoXibauraquo Dos anys despreacutes el 54 neix a Alaior

Pere Gomila del que ara en veim uns versos Es pershy

sistent la fosca com una estranya nosa com un

malson llarguiacutessim Es profunda la soledat com la

grapa feridora dun desamor irogravenic Soacuten agres les

paraules eixides de tantes boques el renec i les-

Juliacuteuumll - AgUacuteSt 2M0 Nuacutem 52 - egravepoca - Any flX

carni Eacutes difiacutecil la histograveria compresa en nosaltres

com una saviesa inabastable Soacuten rares les canshy

ccedilons i rar el bes amable luacuteltim repograves i lagravenim

Els versos continuen perograve hem d escapccedilar per parshy

lar de meacutes poetes en aquest cas de Ponccedil Pons (1954)

l autor menorquiacute meacutes guardonat i del que recordam el

seu escriviure mot que neix de la seva ploma per

lligar viure i escriure perquegrave l un i l altre com el resshy

pirar soacuten funcions elementals per a l escriptor Dels

premis obtinguts cal esmentar entre d al tres el Ciutat

de Palma amb el recull On sacaba el sender Jocs

Florals de Barcelona i Premi de la Criacutetica amb

Estigma el Carles Riba amb Salobre el Premi Alfons

el Magnagravenim amb Pessoanes o Nura premi Ramon

Llull de les Illes Balears i Premi de la Criacutetica 2007 a

meacutes de novelmiddotles t raduccions i fins i tot una recent

incursioacute al teatre (Lokus) De Nura assaborim unes

mostres agafades d aquiacute i d enllagrave sense cap ordre en

concret

La bondat i el perdoacute seacute que ens poden fer lliures

Crec que Deacuteu meacutes que encens el que vol eacutes justiacutecia

Les gavines silents espicassen metagravefores

Larenal es va omplint desquelets blancs de versos

Els meacutes grans pensaments encoratgen la vida

La millor teoria ha estat sempre la pragravectica

La tria podria continuar perquegrave l anyada eacutes abunshy

dant i de bon gra Com hem vist la temagravetica eacutes divershy

sa i de calat Els mots a meacutes de bells ens poden

ensenyar a pensar i a destriar camins Podem cloure

el tast amb aquest altre vers magniacutefic de Ponccedil Pons

Som allograve que llegim i tenim el que dam

De Menorca hem de mencionar Damiagrave Borragraves

(Maoacute 1957) i Francesc Florit i Nin (Ciutadella

1960) perograve abans volem citar 2002 una antologia de

joves poetes menorquins dels laquoQuaderns Xibauraquo i

que aquella edicioacute seleccioacute i prograveleg fou a cura d Agravenshy

gel Mifsud Ciscar i del j a ressenyat Joan Francesc

Loacutepez Casasnovas en la que hi t robam un grapat de

joves que ara deuen tenir una trentena d anys Del ls

Oacutescar Bagur Pau Janer i Biel Pons Pons inclosos

tambeacute a part d aquest nuacutem 10 de laquoXibauraquo als exemshy

plars de Solstici dEstiu de la Fundacioacute A C A que j a

haviacuteem esmentat Els altres integrants d aques ta antoshy

logia menorquina soacuten Guillem Alfocea Joel Bagur

Sergi Cleofeacute Clara Elorduy Siacutelvia Pons i Tomeu

Truyol

El jovent potser teacute les emocions meacutes arran de pell

Els qui anam sumant anys -massa de pressa- probashy

blement j a no tenim les alegries ni les tristors tan pro-

1 0 d e m a r ccedil d e 2 0 1 0 a T e s 1 7 O O h

U N I V E R S I T A T D E L L E I D A

Edifici del Rectorat - Placcedila de Viacutector SiuranaTT mdash Departament de Filologia Catalana i Comunicacioacute

S e m i n a r i A c a d egrave m i c (Aula 2 2 8 )

- ^ uuml i J i gt i i ^ ^ ^ ^ t t ^ ^ ~ t y uacute - CTVm v m raquo mdash gt-i- Grup dc Recerca

fundes El pas del temps posa una pagravetina encara que

j o em rebel Aixograve vos ho deia perquegrave ara veurem dos

breus poemes un de simpagravetic i divertit mentre que

l altre eacutes ben beacute romagraventic El primer eacutes de Siacutelvia Pons

titulat Poetes fantasma Es aquest Caminaven al

ritme de New York New York perquegrave feien versos i

els vam descobrir Ara caminen amb el cul estret al

ritme duna marxa El segon eacutes d Oscar Bagur i diu

aixiacute Quan plou de nit a la mar quan la mar plora de

nit les teves besades veacutenen i se n van i tornen i

patroacute del vaixell del desig solc la mar amb estels a

popa i a dalt

Joan Pomar Mir

Ponegravencia llegida a la Universitat de Lleida (10-111-2010)

Notes bibliogragravefiques

(I) Paraula de Poeta laquoColmiddotleccioacute Poetes Essencialsraquo nuacutem 15 -

M A R I Agrave VILLANGOacuteMEZ LLOBET - del prograveleg Lobra de Mariagrave

Villangoacutemez - signat per ISIDOK M A R Iacute (editat per la Conselleria

dEducacioacute i Cultura - Govern de les Illes Balears) 2001 (2)

Oberta Riba de JEAN SERRA - Poesia10 - Lleonard Muntaner Ed

2003 (3) Enjogassats i dispersos d I s i n o R M A R Iacute - Publicacions

de lAcadegravemia Can Sifre laquoColmiddotleccioacute lArgenteraraquo 2008 (4) El

tagravelem de M A N E L M A R Iacute Editorial Moll laquoColmiddotleccioacute Balengueraraquo

nuacutem 142 2008 (5) La poesia a les Balears al final del milmiddotlenni

antologia poegravetica a cura de PERE ROSSELLOacute BOVER - Edicions

Documenta Balear - laquoColmiddotleccioacute Magatzem Can Toniraquo 14 2003

Juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEscbp

1101

No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos

Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No

Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara

Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no

Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap

A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau

Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es

Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de

Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part

Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa

Un Dictador un President una Princesa o una

Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita

Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute

De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat

De la l a part de Deep bllie

26

BERNAT MUNAR

D e e p b l u E

V EL TALL )

Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana

Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa

Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant

El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses

Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo

Bernat Munar

De la segona part del llibre titulada

Suicidis i altres resurreccions ig

Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

ENTRE EL DOLOR I LA LLUM

Voldria agrair al professor i poeta Diego

Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute

del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que

un professor encomani la presentacioacute a

un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy

fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment

sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy

sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques

paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu

en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam

davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el

coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy

da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic

persona professor poeta

Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy

tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb

la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard

Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent

literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El

tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-

ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com

eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els

conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del

tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego

Sabiote

Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra

partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten

Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-

llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-

ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita

entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra

perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol

dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy

ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy

va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la

bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final

La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy

ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la

versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu

aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo

no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las

estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins

la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels

estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes

nous i savis

1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per

tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades

recorda entre daltres punts i de manera encertada la

importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra

de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre

del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix

perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una

debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar

linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor

en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor

eacutes la gratitud

La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i

vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he

creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy

taran cantant

Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels

propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve

que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-

nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta

no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy

gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa

Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

Diego Sabiote

Infantaragrave la nit

LLEONARD MUNTANER EDITOR

Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner

Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del

XX torna usar mots habituals que semblen nous com si

cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou

paraules com cor rosa agravenima terra

Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute

per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote

teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en

quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla

digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi

ho era una modesta abella Diego tracta els elements de

la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc

que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar

que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves

per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la

liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat

a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el

poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el

dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un

cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per

la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu

la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es

poden destruir les coses creades En els seus versos se

sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i

mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers

filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles

Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot

de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms

La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada

vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy

rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre

tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta

eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres

i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy

ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa

reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes

el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i

una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot

quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute

vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la

totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens

aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en

poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del

tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on

intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments

innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy

pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la

justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva

obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que

fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi

injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes

especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy

tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals

poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve

Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en

lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de

bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels

seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines

que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia

i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-

filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy

ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari

seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis

I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens

de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila

No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema

primordial de Giacomo Leopardi passem solitario

Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des

d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols

viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa

de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute

que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de

curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy

quegrave hi ha molt per fer

Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu

paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre

cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit

de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar

la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer

en esperanccedila

Lluiacutes Servera Sitjar

(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari

Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el

Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)

SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo

ANDREU VIDAL (1959-1998)

Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat

abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan

Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute

professional amb actituds poc participatives l embrioacute

dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy

nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy

bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys

quan el llibre va veure la llum Era lany 1977

El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy

tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor

crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de

poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel

Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute

ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant

molts anys

Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses

literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy

nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes

alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy

mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa

liacutenia com Cirlot

Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa

i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy

ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-

tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus

preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense

cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo

Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots

dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar

en llengua catalana especialment per als autors joves

Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy

sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun

llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren

amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en

tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo

es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels

tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem

Juliol - AgOSt 2M0

cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos

Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-

1 ANDREU VIDAL I SASTRE

rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica

i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy

neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic

Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de

poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica

amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava

posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a

vegades defensava la idea contragraveria que representava pel

pur plaer de la discussioacute i de la paraula

Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy

tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy

xos fins i tot els professionals com a delineant o en la

meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de

laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta

Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament

aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars

com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy

nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de

versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del

1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la

seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres

meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy

tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva

decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia

obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb

Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX

Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes

ANDREU VIDAL

NECROgravePSIA

Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo

com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem

sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo

Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy

cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy

mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels

dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy

pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al

gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves

Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot

l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i

Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la

llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T

S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre

liacutemit que la nostra possible manca de talent

La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu

Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia

Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir

d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem

haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar

Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la

correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas

no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem

acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i

cregraveiem en la vida i en la bellesa

Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan

va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es

perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca

Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes

vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy

cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir

una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar

luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc

(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy

breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia

posat de moda en el seu segon brot el que anomenen

poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy

gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy

pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy

mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres

vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy

tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves

oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar

inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi

laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy

ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues

Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell

les converses eren disputes contiacutenues i doloroses

Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen

estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell

pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy

cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim

llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder

xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu

paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell

va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut

complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no

volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau

Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy

templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i

altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen

Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor

Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots

superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave

soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy

tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes

densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy

cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per

la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy

culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy

balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com

tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en

desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al

traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra

equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan

Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu

Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si

Agravengel Terron

Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

CAMPOS EacuteS POESIA

Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy

figurar el primer cicle poegravetic i musical

CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy

tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar

paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy

cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy

sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de

cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy

ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy

nats de melodia progravepia

Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave

sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o

riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)

han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle

CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb

fermesa De totes maneres degut a la resposta

excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i

per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal

vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca

el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat

hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure

quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents

A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf

Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy

nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes

Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens

No crec que sigui necessari aprofundir en la seva

obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i

mostrat els seus versos o les seves proses Volem

ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir

cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar

Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy

jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu

propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos

d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos

fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les

de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del

mateix color de la mar i la negror de les cabotes les

parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre

que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de

bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells

poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del

Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal

Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-

Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La

bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent

unes acurades introduccions breus i concises amb una

veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les

paraules

Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria

Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-

a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions

de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem

observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre

de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia

adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es

dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del

CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves

de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de

Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy

ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los

amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy

litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara

meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave

Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-

tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el

certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de

millor poema musicat

Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del

cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave

Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis

gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy

cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria

Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-

tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez

(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix

i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus

inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues

guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina

Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy

ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments

fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i

amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i

Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la

que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca

Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos

que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per

Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns

Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-

soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave

Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i

Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades

per Glograveria Juliagrave

A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i

amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de

viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada

per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp

paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-

Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia

Fotografia Joan Pomar

tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines

o un tast de carn amb el farciment de les paraules de

Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona

Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren

obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel

Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de

cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el

cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una

excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam

d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos

brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes

dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins

afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy

trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb

l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-

lot callet i (sobretot escolta)

Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy

gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle

amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra

(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy

cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces

que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol

Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la

segona tendra i plena de colors dedicada a una jove

criatura nascuda recentment i que l ha fet pare

Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy

sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que

continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de

canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens

meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots

ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan

Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha

obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute

Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy

sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins

una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de

Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy

donats per a cada una de les edicions esmentades Els

altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a

SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy

bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en

diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat

bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar

entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor

de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un

recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres

Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual

dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer

I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I

larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy

queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari

parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy

donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy

pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy

gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren

escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave

Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge

permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la

terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda

magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels

meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits

Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig

llegir dos poemes inegravedits d un proper recull

Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS

EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy

ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy

ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una

quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy

tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny

ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas

expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot

imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus

propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy

da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets

el cel eacutes cel

Joan Pomar Mir

SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA

malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es

considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el

seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy

xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles

Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la

Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de

Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix

classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre

dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca

(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa

a la UIB

Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy

sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata

(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa

dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de

Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i

per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando

Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo

de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de

Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII

Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de

Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de

Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres

poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de

Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa

i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy

pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-

textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia

Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005

i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors

en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser

Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i

Cultura del Govern Balear

Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries

[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-

Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la

Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola

2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes

[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt

Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola

2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro

Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB

1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de

Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de

Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]

Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del

desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns

Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi

laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio

Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago

Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000

Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994

aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy

guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos

Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel

Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves

D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX

Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de

Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la

canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31

(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les

tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo

(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2

(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy

dics

Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis

[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu

mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II

Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute

em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril

2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de

prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]

Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave

Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser

aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i

del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions

celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae

revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de

lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses

Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics

de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44

(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute

mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet

Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb

Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)

Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia

poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols

amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid

Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia

del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb

Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere

Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002

R

juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp

Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar

aquest neacutes un

El Terreiro do Paco eacutes un escenari

on la quarta paret eacutes el Tejo

El Tejo que tant cantaren els poetes

el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren

aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori

tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal

mir aquest riu que comenccedila a morir

i no enyor els turons i serres desiguals

que alliacute en la pagravetria mia

he deixat o em deixen

No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres

aquesta placcedila maculi i cal que hi torni

i cal que fugi de lilla que es mor

i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres

lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural

No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament

de mar a mar

de sol a boira

de mort a set

de pagravetria a pagravetria

No hi ha pagravetria sense dol

no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam

perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal

i hi ha amors amb fam de llop

Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria

i de vegades del darrer amor

Hi torn sempre hi torn

Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Lelia doura

Gabriel de la S T Sampol

52

Sim hagrave lligares onde precisamos voltar

este eacute um deies

O Terreiro do Paco eacute um palco

onde a quarta parede eacute o Tejo

O Tejo que tanto cantaram os poetas

o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram

este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades

apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia

Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal

olho este riacuteo que comeccedila a morrer

e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais

que ali na pagravetria minha

deixei ou me deixam

Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres

esta praccedila acolhe-me e preciso voltar

e preciso fugir da ilha que morre

e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres

a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural

Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro

de mar a mar

de sol a neacutevoa

de morte a sede

de pagravetria a pagravetria

Nagraveo hagrave pagravetria sem luto

nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome

mas hagrave pagravetrias que doem mais

e hagrave amor com fome de lobo

Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria

e agraves vezes do ultimo amor

Volto cagrave volto sempre

Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia

Lelia doura

Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute

2 9ca bull Juliol - Agost 2010

MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a

Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la

Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010

Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari

poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy

ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat

Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)

amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de

Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy

da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo

Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)

En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls

darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy

rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres

Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics

del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute

amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M

Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en

Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors

En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques

de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb

els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy

nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute

catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova

2005)

Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan

Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel

Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy

plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)

Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana

(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut

Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de

Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall

editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy

ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy

trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-

tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)

I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de

l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover

Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga

casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB

I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i

Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB

(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)

Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a

les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta

Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del

diari Avui i a SEscbp

R

La consciegravencia de Viacutector Hugo

La consciegravencia de Victor Hugo eacutes

una composicioacute egravepica de seixanta-

vuit versos alexandrins inclosa en la

segona part (DEva a Jesuacutes) del

primer volum de La llegenda dels

segles obra que sinscriu en el gust

per l orientalisme i per les egravepoques

remotes de les cultures antigues que

tant agradaven als romagraventics El

poema evoca el crim de Caiacuten i el

sentiment de culpabilitat que el pershy

segueix arreu agravedhuc dins la tomba

Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del

Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un

rapte denveja mata el seu germagrave

Abel i doacutena entrada a la primera

mort violenta a la terra Caiacuten estig-

matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy

demnat a viure fugitiu i errant

Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy

gar-se de la mirada omnipresent del

Totpoderoacutes Encara que Victor

Hugo fidel al text biacuteblic parteix del

cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida

enfila amb gran mestria narrativa el

perfil psicologravegic i els sentiments de

perseguit que acoren aquest persoshy

natge miacutetic el qual no sols fuig de la

mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy

sador sinoacute sobretot de la progravepia

consciegravencia dhaver fet el mal pershy

quegrave el protagonista no pot fugir dell

mateix ni dels seus remordiments

Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy

cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy

ca que el criminal no estagrave irremeiashy

blement perdut sinoacute que conscient

dels seus actes pot aspirar al perdoacute

En aquest univers miacutetic el mal ve

representat per tot allograve que oprimeix

l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute

consciegravencia de ser mal Victor Hugo

com a pintor de les emocions meacutes

intenses de l home enfoca des

duna perspectiva humana i espirishy

tual el terror del fugitiu -que no

troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent

de la seva agravenima- i la pietat de la

seva famiacutelia que l acompanya en

un afany de trobar-li una mica de

conhort

Daltra banda tambeacute assistim a

la construccioacute de la primera ciutat la

llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy

mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el

creixement i el progreacutes material que

no sempre anagrave acompanyat del proshy

greacutes moral i espiritual tan anhelat

pels romagraventics

La llegenda dels segles eacutes una

llarga epopeia repartida en dos

volums de caire filosogravefic i humagrave El

primer aplec de poemes egravepics que

configura La llegenda dels segles va

veure la llum el setembre de 1859

En aquesta obra Victor Hugo es proshy

posava retratar l evolucioacute de l home

des dels inicis de la creacioacute fins a

l era contemporagravenia en ple

Romanticisme Lautor francegraves amb

la voluntat de completar aquestes

evocacions miacutetiques multiplicagrave

Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

intento eacutes que tot plegat sumeixi la meva escriptura en

un enrenou de tegravecniques i destegravetiques progravepies daltres

camps immersioacute de la qual ben segur que no en sortireacute

il lesa sinoacute que en quedareacute tocada per sempre amb atacs

esquizofregravenics amb els quals espero poder descobrir tot

un altre plantejament de lobra

Creus que la poliacutetica cultural que es fa actualment eacutes ladequada

En relacioacute a aixograve tinc un poema que comenccedila aixiacute i

que em pot servir de resposta si meacutes no per evadir-la

La poliacutetica eacutes per lart el brogit del ciutadagrave a lestudi de

lartista dirigit a ocupar-se dallograve sentit al seu estudi ocushy

pat per convencions que preocupen la cultura que fa art

per compromiacutes contra lofensiva de la cultura que fa

inofensives les convencions de la poliacutetica que dirigeix la

cultura que compromet lartista i que ocupa el lloc de

lart a lestudi de lartista ( )

On eacutes el centre i on la perifegraveria

Sempre he pensat que aixograve del centre i la perifegraveria era

una mica com el discurs sobre el sexe dels agravengels Per

sort ara amb Internet aquesta discussioacute queda gairebeacute

obsoleta En el fons un es desplaccedila cap a on van els seus

interessos vitals siguin quines siguin les prioritats de

cadascuacute Quan vols alguna cosa de debograve ja ets al centre

daquesta

Quin dels projectes que has fet tha engrescat meacutes

Mapassiona i mobsessiona qualsevol cosa que

emprenc Hi poso en tot sempre el mateix grau d emshy

penta Es com si t hagueacutes de respondre quin dels meus

fills mest imo meacutes Tots conformen una famiacutelia I

diguem que luacuteltim arribat eacutes el que teacute meacutes atencions

Ara mateix minteressa molt treballar la imatge en direcshy

te i combinar-la mitjanccedilant una conneccioacute telemagravetica

amb altres espais simultanis eacutes com dotar les coses del

do dubiquiumltat

Aixograve de treballar sempre amb pintors

Siacute magrada de colmiddotlaborar amb muacutesics i amb artisshy

tes en general -que sovint no soacuten pintors- ho trobo molt

enriquidor Aixograve permet dendinsar-se en altres camps

que sempre eixamplen el teu propi llenguatge

Perquegrave els catalans sempre ens sentim menystin-guts

Crec que aixograve eacutes un togravepic Hi ha els catalans que se

senten menystinguts i els catalans que tenen coll avall

que ho tenen tot pagat vagin on vagin Jo particularment

no he sentit mai ni per un sol moment aquest menysshy

preu ni tant sols a Franccedila on he viscut com a filla d imshy

migrants catalans fins gairebeacute els divuit anys

En quins projectes treballes en aquests moments

Tinc diversos fronts oberts Pel que fa a llibres un canccediloner i un llibre de poemes que ara com ara eacutes diu El cos del text I pel que fa a lart doncs em porta de cap una obra que vull fer amb un robot aspiradora dashyquests rodons que netegen sols perograve no trobo la manera de tenir-ne un per poder fer la instalmiddotlacioacute de viacutedeo que tinc esbossada i que es diragrave No menys eacutes de meacutes parashyfrasejant -amb un joc pervers- el menys eacutes meacutes de Mies van der Rohe I tambeacute vaig al darrere de poder fer un recital audiovisual amb el do dubiquumlitat que t explishycava meacutes amunt bo i fusionant dos escenaris Un esceshynari podria ser a Palma per exemple i l altre a Barcelona Thi apuntes

Fet quan vulguis ho fem

Pau Vadell i Vallbona

Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Eschp

A D Eacute U TEMPS MODERNSI

THE END

t e m p s m o d e r n s t papers de cinema n

Catalina Aguiloacute Magdalena Aguiloacute Enric Alberic Miquel Alenyagrave Pere

Alberoacute Joan Andreu Ramon Bassa i Martiacuten Joan Bover Magdalena

Brotons Miquel Cardell Camilo J Cela Conde David Desola F J Diacuteaz

de Castro Pere Estelrich Joan Estrany Carles Cabrera Agravengela Coronado

Carles Fabregat Meritxell Farreacute Joan Ferrer Miserol Antoni Figuera Guillem

Fiol Xavier Flores Miquel S Font Josep Franco Ramon Freixas Rafel

Gallego Domegravenec Garcies Gabriel Genovart Elsa Gonzalez Hagravezael

Gonzalez Reynaldo Gonzalez Romagrave Gubern Joseacute Luis Gueacuterin Damiagrave

Huguet Francisco Jimeacutenez Xavier Jimeacutenez Eduardo Jordagrave Claudio

Klynhout Fernando Lara Miquel Loacutepez Crespi Joseacute Carlos Llop Xicu

Lluy Emili Manzano Jorge Martiacute Octavi Martiacute Ignacio Martiacuten Martiacute

Martorell Javier Matesanz JA Mendiola Fernando Merino Joseacute Enrique

Monterde Franciscagrave Niell Joan Obrador Antoni Oliver Jos Oliver Elena

Ortega Miquel Pasqual Senel Paz Sergio Pitol Antogravenia Pizagrave Sebastieacuten

Planas Jaume Pomar Juacutelia Pons Pere Antoni Pons Sergio Ramiacuterez Inaki

Revesado Ernest Riera Miquel Roca Toni Roca Josep C Romaguera

Josep J Rosselloacute Francesc M Rotger Jeroni Salom Jaume Salvagrave Fco

J Sagravechez Cuenca Joseacute Luis Sagravenchez Noriega Sebastiagrave Sansoacute Manel-

Claudi Santos Miquel Sbert Antoni Serra Antoni Maria Thomas Joseacute

Tirado Joan Tortellagrave Matiacuteas Valleacutes Jaume Vidal Jordi Vidal Luce Vigo

WObra Social SA NOSTRA Caiia oe Balears

T emps Moderns ha tancat les portes en la seva versioacute impresa Al llarg duna trajecshy

tograveria editorial de setze anys sota la direcshy

cioacute de Jaume Vidal shan publicat 158

nuacutemeros de Temps Moderns Papers de cinema revista

editada por laquoSa Nostraraquo En aquest periacuteode Temps

Moderns ha comptat amb quasi un centenar de colmiddotlaboshy

radors i entre tantes de signatures no hi mancaren les de

reconeguts criacutetics com Roman Gubern Enric Alberich

ni les daltres escriptors de projeccioacute internacional com

Reynaldo Gonzalez Sergio Pitol i Sergio Ramiacuterez

Jaume Vidal recordava que la publicacioacute va neacuteixer

lligada a les projeccions cinematogragravefiques setmanals

que es feien en el Centre de Cultura del carrer Concepcioacute

de Palma En el centre cultural de laquoSa Nostraraquo shan

pogut seguir interessants cicles dedicats als Lumieacutere

Chaplin Jean Vigo Ford Griffith Renoir Hawks i

Huston entre molts altres dedicats a grans directors del

setegrave art Vidal rememorava la bona acollida que tengueacute

aquella activitat cinematogragravefica per part del puacuteblic

jove que potser veia per primera vegada cinema clagravessic

en blanc i negre i per les persones meacutes grans que recorshy

daven aquelles pelmiddotliacutecules que havien vist en la seva

joventut i tambeacute per les de mitjana edat que podien

gaudir de la visioacute de films en una gran pantalla que tal

vegada nomeacutes havien pogut veure per televisioacute

Temps Moderns incloiumla articles de fons i algunes

segraveries monogragravefiques com les dedicades als comenccedilashy

ments de la induacutestria cinematogragravefica a Mallorca i compshy

tagrave amb algunes aportacions importants com -ho recorshydava Jaume Vidal- la de J A Mendiola el qual descoshybriacute lantiga pelmiddotliacutecula mallorquina El secreto de lapedri-

za I -ja en la darrera egravepoca- el cinema fet a lIlla ha ocupat bona part dels seus continguts Mallorca compta amb llaquoArxiu del So i de la Imatgeraquo perograve degut a la manca de pressupost no es pot dir que sigui una filmoshyteca en el sentit meacutes ampli del terme De fet quant a proshyjeccions Temps Moderns Papers de cinema ha exercit la funcioacute que meacutes tost correspondria a una filmoteca perograve -com afirmava Jaume Vidal- la salvaguarda del patrimoni la investigacioacute i la proteccioacute de la produccioacute cinematogragravefica progravepia els ha excedit De les vuit pagravegishynes inicials Temps Moderns havia arribat a ser una publicacioacute de setanta-quatre pagravegines amb un tiratge de 1500 exemplars en cada edicioacute que es distribuiumla per Mallorca i en les universitats catalanes i a Madrid Jaume Vidal -en una entrevista a la premsa local en quegrave agraiumla la colmiddotlaboracioacute de tots els que hi havien particishypat- comentava el recent tancament de la revista en forshymat paper i anunciava una nova etapa en quegrave -segons deia fidels al nom de la capccedilalera de la revista soptaragrave pel format digital- tambeacute manifestagrave que es sentia orgushylloacutes d haver mantingut luacutenica publicacioacute dedicada al cinema i feta en catalagrave que ha tengut tan llarga vida i que ha cobert una fructiacutefera etapa que ara es tanca amb el darrer nuacutemero (158) i leditorial (Mourir daimer) que posa final a una egravepoca i com es diu a la contraportada de Temps Moderns Papers de cinema eacutes T H E E N D

Nuacutem sectz -11 egravepoca - Any Juliol - Agost 2010 R

SUTZURA 25 L A BRUTOR INTERIOR

COM A QUALITAT ESTEgraveTICA DEL POEMA

SUTZURA 25 Miquel Agravengel Mas

mm

i V i bull bull

Adesiara la poesia

deu al poeta que un

esclat vital s hagi

traduiumlt en versos

on dipositar la brutor que ens

acompanya com un llast incogravemoshy

de de vegades per a tota una vida

Aquest eacutes el cas del poemari de

Miquel Agravengel Mas Sutzura 25

Latractiu del tiacutetol es basa en la

recerca de lexcelsitud del vocable

buscada intencionadament per part

del poeta car en aquesta recerca es

fonamenta el principi estegravetic de la

poesia El lector queda sorpregraves per

la combinacioacute de la paraula i el

nombre talment com si fos un desshy

cobriment una troballa legravexica que

ens introduiragrave a un moacuten nou el de

Miquel Agravengel Mas Els poemes de

tiacutetol breu i entenedor copsen la

mirada daquest mestre amb estushy

dis de doctorat en una demostracioacute

de moderna observacioacute del moacuten que ens envolta de

vegades sense sortir de la Mallorca turiacutestica on ens desshy

criu per exemple la sograverdida mort d un estranger al

poema Paco nom que doacutena el tiacutetol al poema recrea

una atmosfera agredolccedila car un suiumlcidi es produeix menshy

tre sona alegrament Paco de Lucia i el narrador confessa

Nomeacutes seacute que les almiddotlotes segueixen jugant a volei-

bor Tambeacute les histograveries personals en les quals hi apareishy

xen amics i familiars conformen el gruix del poemari

Poemes de calfred final com el que du per tiacutetol En

vena on el narrador sidentifica amb lamic desapareshy

gut amb luacutes de la primera persona Jo Martiacute Horts i

Fuster moriacute als trenta-tres anys Lesclat produiumlt per la

mort propera es transforma en leclosioacute del poema

Rafel el primer poemari de Sebastiagrave Alzamora tambeacute

sorgiacute d una situacioacute vital semblant el traspagraves dun amic

i lefecte (tambeacute a la criacutetica literagraveria) va ser que shavia

arribat a una sinceritat compositiva que fins i tot a hores

dara ha estat difiacutecil de superar fins i tot per part del

propi autor

Al marge que la motivacioacute en lescriptura sigui proshy

duiumlda per un fet vital (no oblidem que la literatura eacutes la

vida i a linversa) eacutes l autoexigegravencia de lautor que el

duragrave a caminar pels llindars de la qualitat del poema

Miquel Agravengel Mas en una peccedila de cagraverrega erogravetica notashy

ble narra Pots riure tot el que vulguis ja hi arribaragraves i

segurament si ets honest aniragraves a les meves l escripshy

tura honesta fa que el poema guanyi en intensitat i augshy

menti la seva tensioacute dramagravetica Creu essencial dir la

veritat i la veritat meacutes ancorada

perograve no hem doblidar que a la poeshy

sia moderna amb el pes de l hipograveshy

crita lector baudeleriagrave i la nocioacute de

poeta com a fingidor de Fernando

Pessoa l autor tambeacute es veuragrave oblishy

gat per militagravencia poegravetica a dir allograve

que eacutes ver perograve sense evidentshy

ment dir Vestricta veritat per

deixar una escletxa a la ficcioacute del

poema

A Carreteres secundagraveries un

tiacutetol que ens pot recordar On the

road de Keruack com a altres poeshy

mes hi apareix el cotxe a manera

de motiu poegravetic (Tres amics dins

un cotxe vaig cap al cotxe un

megane 1500d c i mirarendashy

vant controlar el cotxe un

Donett Zedel de 1908 un seat

panda) la carretera com a teloacute

de fons la vida com a trajecte

sempre la situacioacute de moviment la

fugida amb amics o sol El poeta crea un siacutembol que teacute

molt a veure amb una situacioacute escegravenica i temporal que

succeeix ragravepidament i de la que el protagonista no teacute el

control suficient sobre els aconteixements i tampoc

sobre la consciegravencia dels fets aixiacute el punt de vista del

narrador interveacute uacutenicament com a testimoni dels fets i

brinda al lector la possibilitat dinterpretar-los

Ja hem dit que lhonestedat encertadament tambeacute

forma part de la poegravetica que presenta Miquel Agravengel Mas

aquesta sinceritat queda palesa en les reflexions metali-

teragraveries tema marcadament posmodern Aixiacute ho enteshy

nem en axiomes tan contundents com Forces els poeshy

mes violes els poemes o a quan escric un poema em

trec abans que res tres espines de pus A meacutes l autor

expressa el seu criteri i deixa clara la seva poegravetica a

meacutes pes de brutor meacutes qualitat del poema I podem

relacionar aquesta brutor del poema amb el realisme brut

dautors com Roger Wolfe citat pel mateix poeta

Charles Bukowsky etcegravetera Els elements que ho ratifishy

quen soacuten el tiacutetol dOrina o reflexions com la seguumlent

quan cavil perquegrave pens el que pens percep lacte sim-

pliacutessim duna rata que esqueixa una bossa de fems o

feixos de rotunda veritat bruta

En definitiva Sutzura 25 eacutes un llibre on lautor s esshy

forccedila en presentar una realitat gens agradable perograve meacutes

propera a la veritat on se noculta una altra de meacutes proshy

funda i personal marcada pel tint obscur de la tragegravedia

on lautor exorcisa la brutor dels seus mals mitjanccedilant la

seva escriptura

Joan Cabalgante Guasp

Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX

M I Q U E L Agrave N G E L M A S M A S va neacuteixer el 19 de

maig de 1972 a Maria de la Salut (nord de Mallorca) eacutes Diplomat en Educacioacute Primagraveria i Llicenciat en Pedagogia i teacute estudis de doctorat Actualment treballa com a mestre deducacioacute terashypegraveutica en una escola Ha publicat nombrosos artishycles en revistes dedicades a leducacioacute (Guix Tresquarts Pissarra i Revista Iberoamericana de Educacioacuten) i eacutes coautor del llibre Programa de conducta social Una experiegravencia des de lescola (Palma 2008) i lautor de Sutzura 25 (publicat dins la colmiddotleccioacute laquoMagatzem Can Toniraquo nuacutemero 52 per Edicions Documenta Balear Palma 2010)

UN CA AL BALCOacute

Segurament el propietari el duragrave a passejar vint o trenta minuts

cada dia

Llavors li resten vint-i-tres hores i trenta minuts

per poder mirar la seva taula i el seu possible hoste

Na Maria la cambrera em du la pizza

Pizza Funghi Porcini

- Maria una mica de tabasco

bullk-k-k

PEUS

Forces els poemes violes els poemes

em va fer avinent la meva esposa

La meva regraveplica

En el dia de cada dia no hi ha temps per escriure Ara

eacutes temps de fer-ho

El meu ca lladra nespera els peus La veiumlna escorxa un

conill al corral

Mentides Excuses de mal pagador

Estic violant moltes coses

No nomeacutes els poemes

EN VENA

Tres amics dins un cotxe

Em vaig ficar el cotxe en vena

Els tres amb el cap fora

CANTAgraveVEM

EM DIVERTIEN

Vagraverem fer pana

Poemes de Sutzura 25 J o Martiacute Horts i Fuster moriacute als trenta-tres anys

SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

LA POESIA CONTEMPORAgraveNIA A LES BALEARS (I)

Bon dia i bona hora

En primer lloc permeteu-me agrair ben de cor la

convidada per aquesta xerrada d avui sobre la poesia

meacutes recent i actual a casa nostra La Universitat de

Lleida i molt especialment el vostre professor Joan

Ramon Veny i Mesquida soacuten els que ho han fet possishy

ble i no tenc meacutes que paraules de gratitud i estima per

poder compart ir aquests instants amb tots vosaltres

El que voldria es contagiar-vos la meva passioacute per

la poesia perograve com sempre passa d una manera subshy

ject iva Sobretot intentareacute acostar-vos al batec de cada

poema i nomeacutes transcriureacute aquells versos que a mi

m agraden que em transmeten emocions i sentiments

diversos que ens dibuixen paisatges amb solcs als

sementers o el besar suau de les ones quan moren a la

platja Potser l uacutenic megraverit que puc esgrimir eacutes haver

llegit poes ia Soacutec lector addic te i re incident

Magradar ia per tant poder seduir-vos i enganxar-

vos a aquest goig de les paraules amb ritmes i rimes

als seus sons i al seu bessoacute

Per aixograve la meva exposicioacute intentaragrave ser mengiacutevo-

la entremesclant aquells versos que m han cridat l ashy

tencioacute -i que desig mostrar per fer coacuterrer la veu dels

nostres poetes- amb fragments explicatius de tendegravenshy

cies generacions poegravetiques o llibres i publicacions

que cal tenir-hi esment Tambeacute si ens atenem a l epiacuteshy

graf La poesia contemporagravenia a les Balears eacutes per

fugir una vegada meacutes de tota casta de centralismes

Possiblement si pretengueacutes parlar uacutenicament de la

poesia a Mallorca seria meacutes senzill per a mi i per

ventura meacutes ric amb matisos aprofundint d una

forma meacutes acurada i amb els registres i exemples que

tenc meacutes a magrave Perograve no vull deixar de parlar de la poeshy

sia que s ha fet i de la que es fa ara a les illes germashy

nes de Menorca i Eivissa Com veureu nomeacutes ressenshy

yarem les primeres espases a meacutes d introduir alguna

veu novella que encara no sabem ben beacute si en un futur

fruitaragrave

Comenccedilam amb Eivissa Potser el poeta eivissenc

per excelmiddotlegravencia sigui M Vil langoacutemez (19132002)

Dell s ha dit que Les coincidegravencies entre algunes

caracteriacutestiques de lEscola Mallorquina i la poesia

de Villangoacutemez -com la temagravetica paisatgiacutestica la pulshy

critud linguumliacutestica i la preocupacioacute formal- han donat

peu a alguns criacutetics a adscriure el nostre poeta a lesshy

mentada Escola Es possible que aquelles caracteriacutesshy

tiques tinguin utilitat a lhora destablir les diferegravenshy

cies entre lactitud fundacional de lEscola

Mallorquina enfront dels poetes modernistes coetanis

en els quals predominen les preocupacions existenshy

cials o socials i la despreocupacioacute per la llengua i la

forma En canvi no semblen criteris vagravelids per a clashy

rificar la posicioacute descriptors com Villangoacutemez forshy

mats literagraveriament bastant despreacutes del triomf de lesshy

tegravetica noucentista (1) El 1989 rep el Premi d Honor

de les Lletres Catalanes i el 9 1 l editorial Co lumna

publica en tres volums les Obres Completes Versions

de poesia Del 1949 quan surt al carrer Elegies i paishy

satges dins el poema Canccediloacute de vesprada vegem-ne la

forccedila i la bellesa d aquest vers Voler limpossible

ens cal i no que mori el desig que -com a ressenya

curiosa- cal esmentar que el linguumlista Cosme Aguiloacute

amic de la famiacutelia Veny-Mesquida teacute gravats aquests

mateixos mots de Vil langoacutemez a la faccedilana de ca seva

alccedilada amb pedra de Santanyiacute Lobra de Vil langoacutemez

eacutes fecunda i no podem detallar-la fil per randa com

voldriacuteem De la seva aportacioacute assaborim l alegrave medishy

terrani i illenc quan escriu i entre ribera i ribera

amb un rosari partit dillots que treuen el pit resta

la mar presonera

Jean Serra nascut a l Alger el 1952 fill de pares

eivissencs exiliats eacutes un poeta d Eivissa amb tots els

drets No fareacute l exercici d enumerar la llarga trencafi-

la de les obres publicades per cada autor que citareacute

nomeacutes en veurem algunes De Serra del llibre Oberta

riba el tiacutetol sorgeix d un vers del mestre Vil langoacutemez

Com anomenar lombra des de loberta riba en

llegirem un fragment perograve abans recordem que

lombra eacutes la mort i la riba eacutes la vida(2)

Com degraveiem en feim un tast de Meditacioacute -en prosa

poegravetica- Es aquest Tanmateix m hauria agradat no

haver hagut de guerrejar No mhan complagut les

victograveries Ans el contrari he comptat amb tristesa les

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX 1 -

baixes i pegraverdues Mai no he humiliat als venccediluts

iQuin dret tenim a imposar els nostres costums i les

nostres lleis a altres pobles Als germagravenics els diem

bagraverbars nomeacutes perquegrave soacuten diferents No eacuterem

tambeacute nosaltres pagesos incultes abans daprendre

de Gregravecia

Tenia la idea de citar els poetes de manera cronoshy

logravegica partint de la seva data de naixenccedila i j a de bon

comenccedilament he romput aquest ordre per treure la

saga dels Mariacute tots a la vegada Desconec si tenen

parentiu entre ells perquegrave el seu primer llinatge eacutes

molt usual a Eivissa Aixiacute idograve hem de ressenyar

Antoni Mariacute (1944) Josep Mariacute (1948) Isidor Mariacute

(del 49) i Manel Mariacute (1975) Si parlam dIsidor s ha

de dir que de ben jove fou membre del grup musical

U C mostragrave les canccedilons tradicionals de lilla d Eivissa

i musicagrave poemes dels autors meacutes propers En el seu llishy

bre Enjogassats i dispersos (3) clou amb l apartat

Pansiments i penjaments (perquegrave com diu l autor

HO tenc la gosadia danomenar-los pensaments)

Veiem-ne aquest escandall

BODEGOacute

El sol eacutes un pa de pagegraves daurat

La lluna un formatge tendre

CONSOL

Lavantatge duna nit molt fosca

eacutes que ni tadones que hi ha nuacutevols

MONARQUIA

La meva sang blava eacutes la mar

Tancam el capiacutetol dels Mariacute amb en Manel ha

obtingut el Premi Miquel Agravengel Riera (1998) el

Premi Mallorca de Poesia 2005 i el Ciutat de Palma

Joan Alcover 2007 En aquest darrer l obra es titula

El Tagravelem i l autor ens apropa a un moacuten que rebutja

no perquegrave no lentengui sinoacute justament perquegrave lenshy

teacuten massa beacute (4)

Un altre punt a tenir en compte soacuten les edicions (en

paper i en agraveudio) que duu endavant la Fundacioacute A C A

(Agraverea de Creacioacute Acuacutestica) de Buacuteger (Mallorca) amb

l anual ll iurament del Solstici destiu que encetagrave el

1997 i encara continuen En un principi es dedicava

als joves poetes de les Illes Balears per a posteriorshy

ment abraccedilar als dels Paiumlsos Catalans Aquest apartat

potser interessi al vostre professor Joan Ramon Veny

i al seu colmiddot lega Jordi Male pel seu -i nostre i de tots-

Corpus Literari Digital que porten endavant amb

l laquoAula Magraverius Torresraquo perquegrave la fundacioacute A C A teacute la

colmiddotleccioacute Veu de Poeta que porta enregistrats a poetes

consagrats com el j a esmentat Mariagrave Villangoacutemez i

altres poetes mallorquins com Antoni Vidal Ferrando

Miquel Loacutepez Crespiacute o Biel Mesquida encara que

SLmiddotchp

aquest darrer nasqueacute circumstancialment a Castelloacute

de la Plana

Hauriacuteem d esmentar aixiacute mateix per cloure amb

els poetes eivissencs a Bartomeu Ribes Guasch el

qual hi neix l any 1959 i teacute varis llibres publicats

Guardonat amb el premi Vila de Martorell (2006) pel

recull Liacutenia de flotacioacute Es colmiddot laborador habitual de la

revista SEsclop Quadern cultural una publicacioacute de la

que en parlarem despreacutes

4e k

Abans d apropar-nos als poetes menorquins calshy

dria analitzar uns punts bagravesics perograve tambeacute alhora

necessaris Aixiacute idograve La poesia de les Balears malgrat

la precarietat i la minoritzacioacute a quegrave la llengua catashy

lana ha estat sotmesa a les nostres Illes ha estat

durant molt de temps la punta de llanccedila de la nostra

cultura i de les nostres lletres Aixiacute mateix ha esdeshy

vingut el gegravenere literari meacutes innovador i el meacutes pershy

meable als canvis i a lexperimentacioacute aquell en quegrave

shan assajat les provatures formals i temagravetiques meacutes

avanccedilades Hem dafegir-hi unes consideracions per

ampliar el que degraveiem ara Dues liacutenies estegravetiques conshy

tribuiumlren a la modernitzacioacute de la poesia de les

Balears Per un costat des dels inicis dels anys 50 el

conreu per part del grup de postguerra duna poesia

que pren com a model principal la generacioacute casteshy

llana del 27 tendra la seva continuiumltat durant els anys

60 i fins el 70 No sols seguiran aquest model els poeshy

tes dels anys 50 sinoacute que en bona mesura molts dels

autors meacutes joves tambeacute continuaran aquesta liacutenia

Per un altre costat laparicioacute del realisme histograveric de

la literatura compromesa contribuiragrave a precipitar la

desaparicioacute de lEscola Mallorquina La poesia metashy

fograverica i la poesia realista malgrat eacutesser en principi

antagograveniques coexistiran uns anys i fins i tot en uns

mateixos autors (5)

El nostre viatge poegravetic ens porta ara desplegant

veles -i amb lajut dels vents- fins a Ciutadella on

neix el 1952 Joan Francesc Loacutepez Casasnovas proshy

fessor de Llengua i Literatura i amb una considerable

tasca poliacutetica Ha publicat mitja dotzena de llibres de

poesia i eacutes tambeacute impulsor de la colmiddotleccioacute menorshy

quina laquoXibauraquo Dos anys despreacutes el 54 neix a Alaior

Pere Gomila del que ara en veim uns versos Es pershy

sistent la fosca com una estranya nosa com un

malson llarguiacutessim Es profunda la soledat com la

grapa feridora dun desamor irogravenic Soacuten agres les

paraules eixides de tantes boques el renec i les-

Juliacuteuumll - AgUacuteSt 2M0 Nuacutem 52 - egravepoca - Any flX

carni Eacutes difiacutecil la histograveria compresa en nosaltres

com una saviesa inabastable Soacuten rares les canshy

ccedilons i rar el bes amable luacuteltim repograves i lagravenim

Els versos continuen perograve hem d escapccedilar per parshy

lar de meacutes poetes en aquest cas de Ponccedil Pons (1954)

l autor menorquiacute meacutes guardonat i del que recordam el

seu escriviure mot que neix de la seva ploma per

lligar viure i escriure perquegrave l un i l altre com el resshy

pirar soacuten funcions elementals per a l escriptor Dels

premis obtinguts cal esmentar entre d al tres el Ciutat

de Palma amb el recull On sacaba el sender Jocs

Florals de Barcelona i Premi de la Criacutetica amb

Estigma el Carles Riba amb Salobre el Premi Alfons

el Magnagravenim amb Pessoanes o Nura premi Ramon

Llull de les Illes Balears i Premi de la Criacutetica 2007 a

meacutes de novelmiddotles t raduccions i fins i tot una recent

incursioacute al teatre (Lokus) De Nura assaborim unes

mostres agafades d aquiacute i d enllagrave sense cap ordre en

concret

La bondat i el perdoacute seacute que ens poden fer lliures

Crec que Deacuteu meacutes que encens el que vol eacutes justiacutecia

Les gavines silents espicassen metagravefores

Larenal es va omplint desquelets blancs de versos

Els meacutes grans pensaments encoratgen la vida

La millor teoria ha estat sempre la pragravectica

La tria podria continuar perquegrave l anyada eacutes abunshy

dant i de bon gra Com hem vist la temagravetica eacutes divershy

sa i de calat Els mots a meacutes de bells ens poden

ensenyar a pensar i a destriar camins Podem cloure

el tast amb aquest altre vers magniacutefic de Ponccedil Pons

Som allograve que llegim i tenim el que dam

De Menorca hem de mencionar Damiagrave Borragraves

(Maoacute 1957) i Francesc Florit i Nin (Ciutadella

1960) perograve abans volem citar 2002 una antologia de

joves poetes menorquins dels laquoQuaderns Xibauraquo i

que aquella edicioacute seleccioacute i prograveleg fou a cura d Agravenshy

gel Mifsud Ciscar i del j a ressenyat Joan Francesc

Loacutepez Casasnovas en la que hi t robam un grapat de

joves que ara deuen tenir una trentena d anys Del ls

Oacutescar Bagur Pau Janer i Biel Pons Pons inclosos

tambeacute a part d aquest nuacutem 10 de laquoXibauraquo als exemshy

plars de Solstici dEstiu de la Fundacioacute A C A que j a

haviacuteem esmentat Els altres integrants d aques ta antoshy

logia menorquina soacuten Guillem Alfocea Joel Bagur

Sergi Cleofeacute Clara Elorduy Siacutelvia Pons i Tomeu

Truyol

El jovent potser teacute les emocions meacutes arran de pell

Els qui anam sumant anys -massa de pressa- probashy

blement j a no tenim les alegries ni les tristors tan pro-

1 0 d e m a r ccedil d e 2 0 1 0 a T e s 1 7 O O h

U N I V E R S I T A T D E L L E I D A

Edifici del Rectorat - Placcedila de Viacutector SiuranaTT mdash Departament de Filologia Catalana i Comunicacioacute

S e m i n a r i A c a d egrave m i c (Aula 2 2 8 )

- ^ uuml i J i gt i i ^ ^ ^ ^ t t ^ ^ ~ t y uacute - CTVm v m raquo mdash gt-i- Grup dc Recerca

fundes El pas del temps posa una pagravetina encara que

j o em rebel Aixograve vos ho deia perquegrave ara veurem dos

breus poemes un de simpagravetic i divertit mentre que

l altre eacutes ben beacute romagraventic El primer eacutes de Siacutelvia Pons

titulat Poetes fantasma Es aquest Caminaven al

ritme de New York New York perquegrave feien versos i

els vam descobrir Ara caminen amb el cul estret al

ritme duna marxa El segon eacutes d Oscar Bagur i diu

aixiacute Quan plou de nit a la mar quan la mar plora de

nit les teves besades veacutenen i se n van i tornen i

patroacute del vaixell del desig solc la mar amb estels a

popa i a dalt

Joan Pomar Mir

Ponegravencia llegida a la Universitat de Lleida (10-111-2010)

Notes bibliogragravefiques

(I) Paraula de Poeta laquoColmiddotleccioacute Poetes Essencialsraquo nuacutem 15 -

M A R I Agrave VILLANGOacuteMEZ LLOBET - del prograveleg Lobra de Mariagrave

Villangoacutemez - signat per ISIDOK M A R Iacute (editat per la Conselleria

dEducacioacute i Cultura - Govern de les Illes Balears) 2001 (2)

Oberta Riba de JEAN SERRA - Poesia10 - Lleonard Muntaner Ed

2003 (3) Enjogassats i dispersos d I s i n o R M A R Iacute - Publicacions

de lAcadegravemia Can Sifre laquoColmiddotleccioacute lArgenteraraquo 2008 (4) El

tagravelem de M A N E L M A R Iacute Editorial Moll laquoColmiddotleccioacute Balengueraraquo

nuacutem 142 2008 (5) La poesia a les Balears al final del milmiddotlenni

antologia poegravetica a cura de PERE ROSSELLOacute BOVER - Edicions

Documenta Balear - laquoColmiddotleccioacute Magatzem Can Toniraquo 14 2003

Juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEscbp

1101

No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos

Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No

Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara

Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no

Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap

A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau

Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es

Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de

Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part

Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa

Un Dictador un President una Princesa o una

Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita

Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute

De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat

De la l a part de Deep bllie

26

BERNAT MUNAR

D e e p b l u E

V EL TALL )

Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana

Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa

Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant

El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses

Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo

Bernat Munar

De la segona part del llibre titulada

Suicidis i altres resurreccions ig

Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

ENTRE EL DOLOR I LA LLUM

Voldria agrair al professor i poeta Diego

Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute

del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que

un professor encomani la presentacioacute a

un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy

fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment

sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy

sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques

paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu

en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam

davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el

coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy

da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic

persona professor poeta

Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy

tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb

la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard

Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent

literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El

tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-

ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com

eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els

conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del

tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego

Sabiote

Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra

partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten

Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-

llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-

ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita

entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra

perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol

dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy

ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy

va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la

bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final

La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy

ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la

versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu

aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo

no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las

estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins

la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels

estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes

nous i savis

1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per

tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades

recorda entre daltres punts i de manera encertada la

importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra

de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre

del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix

perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una

debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar

linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor

en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor

eacutes la gratitud

La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i

vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he

creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy

taran cantant

Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels

propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve

que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-

nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta

no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy

gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa

Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

Diego Sabiote

Infantaragrave la nit

LLEONARD MUNTANER EDITOR

Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner

Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del

XX torna usar mots habituals que semblen nous com si

cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou

paraules com cor rosa agravenima terra

Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute

per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote

teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en

quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla

digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi

ho era una modesta abella Diego tracta els elements de

la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc

que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar

que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves

per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la

liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat

a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el

poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el

dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un

cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per

la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu

la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es

poden destruir les coses creades En els seus versos se

sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i

mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers

filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles

Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot

de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms

La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada

vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy

rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre

tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta

eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres

i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy

ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa

reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes

el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i

una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot

quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute

vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la

totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens

aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en

poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del

tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on

intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments

innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy

pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la

justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva

obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que

fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi

injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes

especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy

tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals

poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve

Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en

lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de

bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels

seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines

que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia

i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-

filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy

ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari

seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis

I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens

de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila

No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema

primordial de Giacomo Leopardi passem solitario

Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des

d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols

viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa

de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute

que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de

curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy

quegrave hi ha molt per fer

Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu

paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre

cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit

de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar

la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer

en esperanccedila

Lluiacutes Servera Sitjar

(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari

Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el

Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)

SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo

ANDREU VIDAL (1959-1998)

Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat

abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan

Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute

professional amb actituds poc participatives l embrioacute

dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy

nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy

bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys

quan el llibre va veure la llum Era lany 1977

El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy

tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor

crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de

poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel

Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute

ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant

molts anys

Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses

literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy

nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes

alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy

mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa

liacutenia com Cirlot

Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa

i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy

ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-

tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus

preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense

cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo

Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots

dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar

en llengua catalana especialment per als autors joves

Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy

sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun

llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren

amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en

tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo

es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels

tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem

Juliol - AgOSt 2M0

cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos

Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-

1 ANDREU VIDAL I SASTRE

rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica

i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy

neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic

Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de

poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica

amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava

posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a

vegades defensava la idea contragraveria que representava pel

pur plaer de la discussioacute i de la paraula

Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy

tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy

xos fins i tot els professionals com a delineant o en la

meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de

laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta

Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament

aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars

com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy

nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de

versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del

1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la

seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres

meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy

tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva

decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia

obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb

Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX

Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes

ANDREU VIDAL

NECROgravePSIA

Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo

com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem

sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo

Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy

cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy

mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels

dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy

pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al

gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves

Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot

l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i

Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la

llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T

S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre

liacutemit que la nostra possible manca de talent

La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu

Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia

Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir

d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem

haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar

Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la

correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas

no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem

acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i

cregraveiem en la vida i en la bellesa

Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan

va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es

perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca

Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes

vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy

cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir

una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar

luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc

(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy

breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia

posat de moda en el seu segon brot el que anomenen

poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy

gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy

pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy

mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres

vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy

tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves

oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar

inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi

laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy

ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues

Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell

les converses eren disputes contiacutenues i doloroses

Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen

estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell

pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy

cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim

llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder

xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu

paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell

va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut

complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no

volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau

Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy

templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i

altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen

Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor

Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots

superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave

soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy

tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes

densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy

cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per

la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy

culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy

balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com

tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en

desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al

traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra

equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan

Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu

Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si

Agravengel Terron

Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

CAMPOS EacuteS POESIA

Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy

figurar el primer cicle poegravetic i musical

CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy

tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar

paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy

cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy

sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de

cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy

ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy

nats de melodia progravepia

Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave

sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o

riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)

han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle

CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb

fermesa De totes maneres degut a la resposta

excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i

per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal

vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca

el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat

hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure

quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents

A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf

Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy

nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes

Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens

No crec que sigui necessari aprofundir en la seva

obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i

mostrat els seus versos o les seves proses Volem

ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir

cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar

Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy

jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu

propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos

d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos

fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les

de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del

mateix color de la mar i la negror de les cabotes les

parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre

que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de

bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells

poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del

Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal

Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-

Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La

bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent

unes acurades introduccions breus i concises amb una

veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les

paraules

Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria

Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-

a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions

de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem

observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre

de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia

adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es

dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del

CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves

de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de

Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy

ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los

amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy

litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara

meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave

Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-

tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el

certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de

millor poema musicat

Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del

cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave

Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis

gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy

cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria

Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-

tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez

(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix

i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus

inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues

guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina

Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy

ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments

fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i

amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i

Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la

que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca

Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos

que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per

Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns

Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-

soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave

Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i

Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades

per Glograveria Juliagrave

A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i

amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de

viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada

per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp

paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-

Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia

Fotografia Joan Pomar

tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines

o un tast de carn amb el farciment de les paraules de

Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona

Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren

obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel

Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de

cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el

cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una

excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam

d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos

brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes

dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins

afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy

trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb

l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-

lot callet i (sobretot escolta)

Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy

gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle

amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra

(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy

cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces

que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol

Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la

segona tendra i plena de colors dedicada a una jove

criatura nascuda recentment i que l ha fet pare

Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy

sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que

continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de

canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens

meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots

ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan

Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha

obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute

Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy

sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins

una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de

Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy

donats per a cada una de les edicions esmentades Els

altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a

SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy

bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en

diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat

bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar

entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor

de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un

recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres

Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual

dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer

I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I

larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy

queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari

parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy

donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy

pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy

gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren

escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave

Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge

permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la

terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda

magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels

meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits

Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig

llegir dos poemes inegravedits d un proper recull

Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS

EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy

ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy

ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una

quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy

tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny

ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas

expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot

imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus

propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy

da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets

el cel eacutes cel

Joan Pomar Mir

SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA

malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es

considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el

seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy

xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles

Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la

Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de

Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix

classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre

dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca

(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa

a la UIB

Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy

sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata

(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa

dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de

Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i

per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando

Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo

de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de

Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII

Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de

Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de

Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres

poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de

Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa

i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy

pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-

textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia

Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005

i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors

en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser

Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i

Cultura del Govern Balear

Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries

[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-

Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la

Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola

2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes

[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt

Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola

2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro

Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB

1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de

Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de

Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]

Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del

desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns

Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi

laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio

Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago

Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000

Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994

aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy

guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos

Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel

Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves

D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX

Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de

Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la

canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31

(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les

tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo

(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2

(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy

dics

Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis

[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu

mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II

Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute

em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril

2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de

prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]

Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave

Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser

aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i

del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions

celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae

revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de

lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses

Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics

de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44

(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute

mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet

Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb

Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)

Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia

poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols

amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid

Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia

del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb

Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere

Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002

R

juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp

Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar

aquest neacutes un

El Terreiro do Paco eacutes un escenari

on la quarta paret eacutes el Tejo

El Tejo que tant cantaren els poetes

el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren

aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori

tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal

mir aquest riu que comenccedila a morir

i no enyor els turons i serres desiguals

que alliacute en la pagravetria mia

he deixat o em deixen

No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres

aquesta placcedila maculi i cal que hi torni

i cal que fugi de lilla que es mor

i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres

lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural

No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament

de mar a mar

de sol a boira

de mort a set

de pagravetria a pagravetria

No hi ha pagravetria sense dol

no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam

perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal

i hi ha amors amb fam de llop

Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria

i de vegades del darrer amor

Hi torn sempre hi torn

Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Lelia doura

Gabriel de la S T Sampol

52

Sim hagrave lligares onde precisamos voltar

este eacute um deies

O Terreiro do Paco eacute um palco

onde a quarta parede eacute o Tejo

O Tejo que tanto cantaram os poetas

o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram

este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades

apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia

Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal

olho este riacuteo que comeccedila a morrer

e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais

que ali na pagravetria minha

deixei ou me deixam

Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres

esta praccedila acolhe-me e preciso voltar

e preciso fugir da ilha que morre

e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres

a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural

Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro

de mar a mar

de sol a neacutevoa

de morte a sede

de pagravetria a pagravetria

Nagraveo hagrave pagravetria sem luto

nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome

mas hagrave pagravetrias que doem mais

e hagrave amor com fome de lobo

Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria

e agraves vezes do ultimo amor

Volto cagrave volto sempre

Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia

Lelia doura

Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute

2 9ca bull Juliol - Agost 2010

MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a

Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la

Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010

Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari

poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy

ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat

Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)

amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de

Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy

da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo

Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)

En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls

darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy

rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres

Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics

del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute

amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M

Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en

Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors

En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques

de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb

els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy

nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute

catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova

2005)

Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan

Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel

Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy

plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)

Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana

(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut

Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de

Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall

editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy

ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy

trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-

tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)

I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de

l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover

Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga

casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB

I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i

Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB

(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)

Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a

les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta

Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del

diari Avui i a SEscbp

R

La consciegravencia de Viacutector Hugo

La consciegravencia de Victor Hugo eacutes

una composicioacute egravepica de seixanta-

vuit versos alexandrins inclosa en la

segona part (DEva a Jesuacutes) del

primer volum de La llegenda dels

segles obra que sinscriu en el gust

per l orientalisme i per les egravepoques

remotes de les cultures antigues que

tant agradaven als romagraventics El

poema evoca el crim de Caiacuten i el

sentiment de culpabilitat que el pershy

segueix arreu agravedhuc dins la tomba

Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del

Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un

rapte denveja mata el seu germagrave

Abel i doacutena entrada a la primera

mort violenta a la terra Caiacuten estig-

matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy

demnat a viure fugitiu i errant

Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy

gar-se de la mirada omnipresent del

Totpoderoacutes Encara que Victor

Hugo fidel al text biacuteblic parteix del

cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida

enfila amb gran mestria narrativa el

perfil psicologravegic i els sentiments de

perseguit que acoren aquest persoshy

natge miacutetic el qual no sols fuig de la

mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy

sador sinoacute sobretot de la progravepia

consciegravencia dhaver fet el mal pershy

quegrave el protagonista no pot fugir dell

mateix ni dels seus remordiments

Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy

cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy

ca que el criminal no estagrave irremeiashy

blement perdut sinoacute que conscient

dels seus actes pot aspirar al perdoacute

En aquest univers miacutetic el mal ve

representat per tot allograve que oprimeix

l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute

consciegravencia de ser mal Victor Hugo

com a pintor de les emocions meacutes

intenses de l home enfoca des

duna perspectiva humana i espirishy

tual el terror del fugitiu -que no

troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent

de la seva agravenima- i la pietat de la

seva famiacutelia que l acompanya en

un afany de trobar-li una mica de

conhort

Daltra banda tambeacute assistim a

la construccioacute de la primera ciutat la

llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy

mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el

creixement i el progreacutes material que

no sempre anagrave acompanyat del proshy

greacutes moral i espiritual tan anhelat

pels romagraventics

La llegenda dels segles eacutes una

llarga epopeia repartida en dos

volums de caire filosogravefic i humagrave El

primer aplec de poemes egravepics que

configura La llegenda dels segles va

veure la llum el setembre de 1859

En aquesta obra Victor Hugo es proshy

posava retratar l evolucioacute de l home

des dels inicis de la creacioacute fins a

l era contemporagravenia en ple

Romanticisme Lautor francegraves amb

la voluntat de completar aquestes

evocacions miacutetiques multiplicagrave

Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

A D Eacute U TEMPS MODERNSI

THE END

t e m p s m o d e r n s t papers de cinema n

Catalina Aguiloacute Magdalena Aguiloacute Enric Alberic Miquel Alenyagrave Pere

Alberoacute Joan Andreu Ramon Bassa i Martiacuten Joan Bover Magdalena

Brotons Miquel Cardell Camilo J Cela Conde David Desola F J Diacuteaz

de Castro Pere Estelrich Joan Estrany Carles Cabrera Agravengela Coronado

Carles Fabregat Meritxell Farreacute Joan Ferrer Miserol Antoni Figuera Guillem

Fiol Xavier Flores Miquel S Font Josep Franco Ramon Freixas Rafel

Gallego Domegravenec Garcies Gabriel Genovart Elsa Gonzalez Hagravezael

Gonzalez Reynaldo Gonzalez Romagrave Gubern Joseacute Luis Gueacuterin Damiagrave

Huguet Francisco Jimeacutenez Xavier Jimeacutenez Eduardo Jordagrave Claudio

Klynhout Fernando Lara Miquel Loacutepez Crespi Joseacute Carlos Llop Xicu

Lluy Emili Manzano Jorge Martiacute Octavi Martiacute Ignacio Martiacuten Martiacute

Martorell Javier Matesanz JA Mendiola Fernando Merino Joseacute Enrique

Monterde Franciscagrave Niell Joan Obrador Antoni Oliver Jos Oliver Elena

Ortega Miquel Pasqual Senel Paz Sergio Pitol Antogravenia Pizagrave Sebastieacuten

Planas Jaume Pomar Juacutelia Pons Pere Antoni Pons Sergio Ramiacuterez Inaki

Revesado Ernest Riera Miquel Roca Toni Roca Josep C Romaguera

Josep J Rosselloacute Francesc M Rotger Jeroni Salom Jaume Salvagrave Fco

J Sagravechez Cuenca Joseacute Luis Sagravenchez Noriega Sebastiagrave Sansoacute Manel-

Claudi Santos Miquel Sbert Antoni Serra Antoni Maria Thomas Joseacute

Tirado Joan Tortellagrave Matiacuteas Valleacutes Jaume Vidal Jordi Vidal Luce Vigo

WObra Social SA NOSTRA Caiia oe Balears

T emps Moderns ha tancat les portes en la seva versioacute impresa Al llarg duna trajecshy

tograveria editorial de setze anys sota la direcshy

cioacute de Jaume Vidal shan publicat 158

nuacutemeros de Temps Moderns Papers de cinema revista

editada por laquoSa Nostraraquo En aquest periacuteode Temps

Moderns ha comptat amb quasi un centenar de colmiddotlaboshy

radors i entre tantes de signatures no hi mancaren les de

reconeguts criacutetics com Roman Gubern Enric Alberich

ni les daltres escriptors de projeccioacute internacional com

Reynaldo Gonzalez Sergio Pitol i Sergio Ramiacuterez

Jaume Vidal recordava que la publicacioacute va neacuteixer

lligada a les projeccions cinematogragravefiques setmanals

que es feien en el Centre de Cultura del carrer Concepcioacute

de Palma En el centre cultural de laquoSa Nostraraquo shan

pogut seguir interessants cicles dedicats als Lumieacutere

Chaplin Jean Vigo Ford Griffith Renoir Hawks i

Huston entre molts altres dedicats a grans directors del

setegrave art Vidal rememorava la bona acollida que tengueacute

aquella activitat cinematogragravefica per part del puacuteblic

jove que potser veia per primera vegada cinema clagravessic

en blanc i negre i per les persones meacutes grans que recorshy

daven aquelles pelmiddotliacutecules que havien vist en la seva

joventut i tambeacute per les de mitjana edat que podien

gaudir de la visioacute de films en una gran pantalla que tal

vegada nomeacutes havien pogut veure per televisioacute

Temps Moderns incloiumla articles de fons i algunes

segraveries monogragravefiques com les dedicades als comenccedilashy

ments de la induacutestria cinematogragravefica a Mallorca i compshy

tagrave amb algunes aportacions importants com -ho recorshydava Jaume Vidal- la de J A Mendiola el qual descoshybriacute lantiga pelmiddotliacutecula mallorquina El secreto de lapedri-

za I -ja en la darrera egravepoca- el cinema fet a lIlla ha ocupat bona part dels seus continguts Mallorca compta amb llaquoArxiu del So i de la Imatgeraquo perograve degut a la manca de pressupost no es pot dir que sigui una filmoshyteca en el sentit meacutes ampli del terme De fet quant a proshyjeccions Temps Moderns Papers de cinema ha exercit la funcioacute que meacutes tost correspondria a una filmoteca perograve -com afirmava Jaume Vidal- la salvaguarda del patrimoni la investigacioacute i la proteccioacute de la produccioacute cinematogragravefica progravepia els ha excedit De les vuit pagravegishynes inicials Temps Moderns havia arribat a ser una publicacioacute de setanta-quatre pagravegines amb un tiratge de 1500 exemplars en cada edicioacute que es distribuiumla per Mallorca i en les universitats catalanes i a Madrid Jaume Vidal -en una entrevista a la premsa local en quegrave agraiumla la colmiddotlaboracioacute de tots els que hi havien particishypat- comentava el recent tancament de la revista en forshymat paper i anunciava una nova etapa en quegrave -segons deia fidels al nom de la capccedilalera de la revista soptaragrave pel format digital- tambeacute manifestagrave que es sentia orgushylloacutes d haver mantingut luacutenica publicacioacute dedicada al cinema i feta en catalagrave que ha tengut tan llarga vida i que ha cobert una fructiacutefera etapa que ara es tanca amb el darrer nuacutemero (158) i leditorial (Mourir daimer) que posa final a una egravepoca i com es diu a la contraportada de Temps Moderns Papers de cinema eacutes T H E E N D

Nuacutem sectz -11 egravepoca - Any Juliol - Agost 2010 R

SUTZURA 25 L A BRUTOR INTERIOR

COM A QUALITAT ESTEgraveTICA DEL POEMA

SUTZURA 25 Miquel Agravengel Mas

mm

i V i bull bull

Adesiara la poesia

deu al poeta que un

esclat vital s hagi

traduiumlt en versos

on dipositar la brutor que ens

acompanya com un llast incogravemoshy

de de vegades per a tota una vida

Aquest eacutes el cas del poemari de

Miquel Agravengel Mas Sutzura 25

Latractiu del tiacutetol es basa en la

recerca de lexcelsitud del vocable

buscada intencionadament per part

del poeta car en aquesta recerca es

fonamenta el principi estegravetic de la

poesia El lector queda sorpregraves per

la combinacioacute de la paraula i el

nombre talment com si fos un desshy

cobriment una troballa legravexica que

ens introduiragrave a un moacuten nou el de

Miquel Agravengel Mas Els poemes de

tiacutetol breu i entenedor copsen la

mirada daquest mestre amb estushy

dis de doctorat en una demostracioacute

de moderna observacioacute del moacuten que ens envolta de

vegades sense sortir de la Mallorca turiacutestica on ens desshy

criu per exemple la sograverdida mort d un estranger al

poema Paco nom que doacutena el tiacutetol al poema recrea

una atmosfera agredolccedila car un suiumlcidi es produeix menshy

tre sona alegrament Paco de Lucia i el narrador confessa

Nomeacutes seacute que les almiddotlotes segueixen jugant a volei-

bor Tambeacute les histograveries personals en les quals hi apareishy

xen amics i familiars conformen el gruix del poemari

Poemes de calfred final com el que du per tiacutetol En

vena on el narrador sidentifica amb lamic desapareshy

gut amb luacutes de la primera persona Jo Martiacute Horts i

Fuster moriacute als trenta-tres anys Lesclat produiumlt per la

mort propera es transforma en leclosioacute del poema

Rafel el primer poemari de Sebastiagrave Alzamora tambeacute

sorgiacute d una situacioacute vital semblant el traspagraves dun amic

i lefecte (tambeacute a la criacutetica literagraveria) va ser que shavia

arribat a una sinceritat compositiva que fins i tot a hores

dara ha estat difiacutecil de superar fins i tot per part del

propi autor

Al marge que la motivacioacute en lescriptura sigui proshy

duiumlda per un fet vital (no oblidem que la literatura eacutes la

vida i a linversa) eacutes l autoexigegravencia de lautor que el

duragrave a caminar pels llindars de la qualitat del poema

Miquel Agravengel Mas en una peccedila de cagraverrega erogravetica notashy

ble narra Pots riure tot el que vulguis ja hi arribaragraves i

segurament si ets honest aniragraves a les meves l escripshy

tura honesta fa que el poema guanyi en intensitat i augshy

menti la seva tensioacute dramagravetica Creu essencial dir la

veritat i la veritat meacutes ancorada

perograve no hem doblidar que a la poeshy

sia moderna amb el pes de l hipograveshy

crita lector baudeleriagrave i la nocioacute de

poeta com a fingidor de Fernando

Pessoa l autor tambeacute es veuragrave oblishy

gat per militagravencia poegravetica a dir allograve

que eacutes ver perograve sense evidentshy

ment dir Vestricta veritat per

deixar una escletxa a la ficcioacute del

poema

A Carreteres secundagraveries un

tiacutetol que ens pot recordar On the

road de Keruack com a altres poeshy

mes hi apareix el cotxe a manera

de motiu poegravetic (Tres amics dins

un cotxe vaig cap al cotxe un

megane 1500d c i mirarendashy

vant controlar el cotxe un

Donett Zedel de 1908 un seat

panda) la carretera com a teloacute

de fons la vida com a trajecte

sempre la situacioacute de moviment la

fugida amb amics o sol El poeta crea un siacutembol que teacute

molt a veure amb una situacioacute escegravenica i temporal que

succeeix ragravepidament i de la que el protagonista no teacute el

control suficient sobre els aconteixements i tampoc

sobre la consciegravencia dels fets aixiacute el punt de vista del

narrador interveacute uacutenicament com a testimoni dels fets i

brinda al lector la possibilitat dinterpretar-los

Ja hem dit que lhonestedat encertadament tambeacute

forma part de la poegravetica que presenta Miquel Agravengel Mas

aquesta sinceritat queda palesa en les reflexions metali-

teragraveries tema marcadament posmodern Aixiacute ho enteshy

nem en axiomes tan contundents com Forces els poeshy

mes violes els poemes o a quan escric un poema em

trec abans que res tres espines de pus A meacutes l autor

expressa el seu criteri i deixa clara la seva poegravetica a

meacutes pes de brutor meacutes qualitat del poema I podem

relacionar aquesta brutor del poema amb el realisme brut

dautors com Roger Wolfe citat pel mateix poeta

Charles Bukowsky etcegravetera Els elements que ho ratifishy

quen soacuten el tiacutetol dOrina o reflexions com la seguumlent

quan cavil perquegrave pens el que pens percep lacte sim-

pliacutessim duna rata que esqueixa una bossa de fems o

feixos de rotunda veritat bruta

En definitiva Sutzura 25 eacutes un llibre on lautor s esshy

forccedila en presentar una realitat gens agradable perograve meacutes

propera a la veritat on se noculta una altra de meacutes proshy

funda i personal marcada pel tint obscur de la tragegravedia

on lautor exorcisa la brutor dels seus mals mitjanccedilant la

seva escriptura

Joan Cabalgante Guasp

Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX

M I Q U E L Agrave N G E L M A S M A S va neacuteixer el 19 de

maig de 1972 a Maria de la Salut (nord de Mallorca) eacutes Diplomat en Educacioacute Primagraveria i Llicenciat en Pedagogia i teacute estudis de doctorat Actualment treballa com a mestre deducacioacute terashypegraveutica en una escola Ha publicat nombrosos artishycles en revistes dedicades a leducacioacute (Guix Tresquarts Pissarra i Revista Iberoamericana de Educacioacuten) i eacutes coautor del llibre Programa de conducta social Una experiegravencia des de lescola (Palma 2008) i lautor de Sutzura 25 (publicat dins la colmiddotleccioacute laquoMagatzem Can Toniraquo nuacutemero 52 per Edicions Documenta Balear Palma 2010)

UN CA AL BALCOacute

Segurament el propietari el duragrave a passejar vint o trenta minuts

cada dia

Llavors li resten vint-i-tres hores i trenta minuts

per poder mirar la seva taula i el seu possible hoste

Na Maria la cambrera em du la pizza

Pizza Funghi Porcini

- Maria una mica de tabasco

bullk-k-k

PEUS

Forces els poemes violes els poemes

em va fer avinent la meva esposa

La meva regraveplica

En el dia de cada dia no hi ha temps per escriure Ara

eacutes temps de fer-ho

El meu ca lladra nespera els peus La veiumlna escorxa un

conill al corral

Mentides Excuses de mal pagador

Estic violant moltes coses

No nomeacutes els poemes

EN VENA

Tres amics dins un cotxe

Em vaig ficar el cotxe en vena

Els tres amb el cap fora

CANTAgraveVEM

EM DIVERTIEN

Vagraverem fer pana

Poemes de Sutzura 25 J o Martiacute Horts i Fuster moriacute als trenta-tres anys

SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

LA POESIA CONTEMPORAgraveNIA A LES BALEARS (I)

Bon dia i bona hora

En primer lloc permeteu-me agrair ben de cor la

convidada per aquesta xerrada d avui sobre la poesia

meacutes recent i actual a casa nostra La Universitat de

Lleida i molt especialment el vostre professor Joan

Ramon Veny i Mesquida soacuten els que ho han fet possishy

ble i no tenc meacutes que paraules de gratitud i estima per

poder compart ir aquests instants amb tots vosaltres

El que voldria es contagiar-vos la meva passioacute per

la poesia perograve com sempre passa d una manera subshy

ject iva Sobretot intentareacute acostar-vos al batec de cada

poema i nomeacutes transcriureacute aquells versos que a mi

m agraden que em transmeten emocions i sentiments

diversos que ens dibuixen paisatges amb solcs als

sementers o el besar suau de les ones quan moren a la

platja Potser l uacutenic megraverit que puc esgrimir eacutes haver

llegit poes ia Soacutec lector addic te i re incident

Magradar ia per tant poder seduir-vos i enganxar-

vos a aquest goig de les paraules amb ritmes i rimes

als seus sons i al seu bessoacute

Per aixograve la meva exposicioacute intentaragrave ser mengiacutevo-

la entremesclant aquells versos que m han cridat l ashy

tencioacute -i que desig mostrar per fer coacuterrer la veu dels

nostres poetes- amb fragments explicatius de tendegravenshy

cies generacions poegravetiques o llibres i publicacions

que cal tenir-hi esment Tambeacute si ens atenem a l epiacuteshy

graf La poesia contemporagravenia a les Balears eacutes per

fugir una vegada meacutes de tota casta de centralismes

Possiblement si pretengueacutes parlar uacutenicament de la

poesia a Mallorca seria meacutes senzill per a mi i per

ventura meacutes ric amb matisos aprofundint d una

forma meacutes acurada i amb els registres i exemples que

tenc meacutes a magrave Perograve no vull deixar de parlar de la poeshy

sia que s ha fet i de la que es fa ara a les illes germashy

nes de Menorca i Eivissa Com veureu nomeacutes ressenshy

yarem les primeres espases a meacutes d introduir alguna

veu novella que encara no sabem ben beacute si en un futur

fruitaragrave

Comenccedilam amb Eivissa Potser el poeta eivissenc

per excelmiddotlegravencia sigui M Vil langoacutemez (19132002)

Dell s ha dit que Les coincidegravencies entre algunes

caracteriacutestiques de lEscola Mallorquina i la poesia

de Villangoacutemez -com la temagravetica paisatgiacutestica la pulshy

critud linguumliacutestica i la preocupacioacute formal- han donat

peu a alguns criacutetics a adscriure el nostre poeta a lesshy

mentada Escola Es possible que aquelles caracteriacutesshy

tiques tinguin utilitat a lhora destablir les diferegravenshy

cies entre lactitud fundacional de lEscola

Mallorquina enfront dels poetes modernistes coetanis

en els quals predominen les preocupacions existenshy

cials o socials i la despreocupacioacute per la llengua i la

forma En canvi no semblen criteris vagravelids per a clashy

rificar la posicioacute descriptors com Villangoacutemez forshy

mats literagraveriament bastant despreacutes del triomf de lesshy

tegravetica noucentista (1) El 1989 rep el Premi d Honor

de les Lletres Catalanes i el 9 1 l editorial Co lumna

publica en tres volums les Obres Completes Versions

de poesia Del 1949 quan surt al carrer Elegies i paishy

satges dins el poema Canccediloacute de vesprada vegem-ne la

forccedila i la bellesa d aquest vers Voler limpossible

ens cal i no que mori el desig que -com a ressenya

curiosa- cal esmentar que el linguumlista Cosme Aguiloacute

amic de la famiacutelia Veny-Mesquida teacute gravats aquests

mateixos mots de Vil langoacutemez a la faccedilana de ca seva

alccedilada amb pedra de Santanyiacute Lobra de Vil langoacutemez

eacutes fecunda i no podem detallar-la fil per randa com

voldriacuteem De la seva aportacioacute assaborim l alegrave medishy

terrani i illenc quan escriu i entre ribera i ribera

amb un rosari partit dillots que treuen el pit resta

la mar presonera

Jean Serra nascut a l Alger el 1952 fill de pares

eivissencs exiliats eacutes un poeta d Eivissa amb tots els

drets No fareacute l exercici d enumerar la llarga trencafi-

la de les obres publicades per cada autor que citareacute

nomeacutes en veurem algunes De Serra del llibre Oberta

riba el tiacutetol sorgeix d un vers del mestre Vil langoacutemez

Com anomenar lombra des de loberta riba en

llegirem un fragment perograve abans recordem que

lombra eacutes la mort i la riba eacutes la vida(2)

Com degraveiem en feim un tast de Meditacioacute -en prosa

poegravetica- Es aquest Tanmateix m hauria agradat no

haver hagut de guerrejar No mhan complagut les

victograveries Ans el contrari he comptat amb tristesa les

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX 1 -

baixes i pegraverdues Mai no he humiliat als venccediluts

iQuin dret tenim a imposar els nostres costums i les

nostres lleis a altres pobles Als germagravenics els diem

bagraverbars nomeacutes perquegrave soacuten diferents No eacuterem

tambeacute nosaltres pagesos incultes abans daprendre

de Gregravecia

Tenia la idea de citar els poetes de manera cronoshy

logravegica partint de la seva data de naixenccedila i j a de bon

comenccedilament he romput aquest ordre per treure la

saga dels Mariacute tots a la vegada Desconec si tenen

parentiu entre ells perquegrave el seu primer llinatge eacutes

molt usual a Eivissa Aixiacute idograve hem de ressenyar

Antoni Mariacute (1944) Josep Mariacute (1948) Isidor Mariacute

(del 49) i Manel Mariacute (1975) Si parlam dIsidor s ha

de dir que de ben jove fou membre del grup musical

U C mostragrave les canccedilons tradicionals de lilla d Eivissa

i musicagrave poemes dels autors meacutes propers En el seu llishy

bre Enjogassats i dispersos (3) clou amb l apartat

Pansiments i penjaments (perquegrave com diu l autor

HO tenc la gosadia danomenar-los pensaments)

Veiem-ne aquest escandall

BODEGOacute

El sol eacutes un pa de pagegraves daurat

La lluna un formatge tendre

CONSOL

Lavantatge duna nit molt fosca

eacutes que ni tadones que hi ha nuacutevols

MONARQUIA

La meva sang blava eacutes la mar

Tancam el capiacutetol dels Mariacute amb en Manel ha

obtingut el Premi Miquel Agravengel Riera (1998) el

Premi Mallorca de Poesia 2005 i el Ciutat de Palma

Joan Alcover 2007 En aquest darrer l obra es titula

El Tagravelem i l autor ens apropa a un moacuten que rebutja

no perquegrave no lentengui sinoacute justament perquegrave lenshy

teacuten massa beacute (4)

Un altre punt a tenir en compte soacuten les edicions (en

paper i en agraveudio) que duu endavant la Fundacioacute A C A

(Agraverea de Creacioacute Acuacutestica) de Buacuteger (Mallorca) amb

l anual ll iurament del Solstici destiu que encetagrave el

1997 i encara continuen En un principi es dedicava

als joves poetes de les Illes Balears per a posteriorshy

ment abraccedilar als dels Paiumlsos Catalans Aquest apartat

potser interessi al vostre professor Joan Ramon Veny

i al seu colmiddot lega Jordi Male pel seu -i nostre i de tots-

Corpus Literari Digital que porten endavant amb

l laquoAula Magraverius Torresraquo perquegrave la fundacioacute A C A teacute la

colmiddotleccioacute Veu de Poeta que porta enregistrats a poetes

consagrats com el j a esmentat Mariagrave Villangoacutemez i

altres poetes mallorquins com Antoni Vidal Ferrando

Miquel Loacutepez Crespiacute o Biel Mesquida encara que

SLmiddotchp

aquest darrer nasqueacute circumstancialment a Castelloacute

de la Plana

Hauriacuteem d esmentar aixiacute mateix per cloure amb

els poetes eivissencs a Bartomeu Ribes Guasch el

qual hi neix l any 1959 i teacute varis llibres publicats

Guardonat amb el premi Vila de Martorell (2006) pel

recull Liacutenia de flotacioacute Es colmiddot laborador habitual de la

revista SEsclop Quadern cultural una publicacioacute de la

que en parlarem despreacutes

4e k

Abans d apropar-nos als poetes menorquins calshy

dria analitzar uns punts bagravesics perograve tambeacute alhora

necessaris Aixiacute idograve La poesia de les Balears malgrat

la precarietat i la minoritzacioacute a quegrave la llengua catashy

lana ha estat sotmesa a les nostres Illes ha estat

durant molt de temps la punta de llanccedila de la nostra

cultura i de les nostres lletres Aixiacute mateix ha esdeshy

vingut el gegravenere literari meacutes innovador i el meacutes pershy

meable als canvis i a lexperimentacioacute aquell en quegrave

shan assajat les provatures formals i temagravetiques meacutes

avanccedilades Hem dafegir-hi unes consideracions per

ampliar el que degraveiem ara Dues liacutenies estegravetiques conshy

tribuiumlren a la modernitzacioacute de la poesia de les

Balears Per un costat des dels inicis dels anys 50 el

conreu per part del grup de postguerra duna poesia

que pren com a model principal la generacioacute casteshy

llana del 27 tendra la seva continuiumltat durant els anys

60 i fins el 70 No sols seguiran aquest model els poeshy

tes dels anys 50 sinoacute que en bona mesura molts dels

autors meacutes joves tambeacute continuaran aquesta liacutenia

Per un altre costat laparicioacute del realisme histograveric de

la literatura compromesa contribuiragrave a precipitar la

desaparicioacute de lEscola Mallorquina La poesia metashy

fograverica i la poesia realista malgrat eacutesser en principi

antagograveniques coexistiran uns anys i fins i tot en uns

mateixos autors (5)

El nostre viatge poegravetic ens porta ara desplegant

veles -i amb lajut dels vents- fins a Ciutadella on

neix el 1952 Joan Francesc Loacutepez Casasnovas proshy

fessor de Llengua i Literatura i amb una considerable

tasca poliacutetica Ha publicat mitja dotzena de llibres de

poesia i eacutes tambeacute impulsor de la colmiddotleccioacute menorshy

quina laquoXibauraquo Dos anys despreacutes el 54 neix a Alaior

Pere Gomila del que ara en veim uns versos Es pershy

sistent la fosca com una estranya nosa com un

malson llarguiacutessim Es profunda la soledat com la

grapa feridora dun desamor irogravenic Soacuten agres les

paraules eixides de tantes boques el renec i les-

Juliacuteuumll - AgUacuteSt 2M0 Nuacutem 52 - egravepoca - Any flX

carni Eacutes difiacutecil la histograveria compresa en nosaltres

com una saviesa inabastable Soacuten rares les canshy

ccedilons i rar el bes amable luacuteltim repograves i lagravenim

Els versos continuen perograve hem d escapccedilar per parshy

lar de meacutes poetes en aquest cas de Ponccedil Pons (1954)

l autor menorquiacute meacutes guardonat i del que recordam el

seu escriviure mot que neix de la seva ploma per

lligar viure i escriure perquegrave l un i l altre com el resshy

pirar soacuten funcions elementals per a l escriptor Dels

premis obtinguts cal esmentar entre d al tres el Ciutat

de Palma amb el recull On sacaba el sender Jocs

Florals de Barcelona i Premi de la Criacutetica amb

Estigma el Carles Riba amb Salobre el Premi Alfons

el Magnagravenim amb Pessoanes o Nura premi Ramon

Llull de les Illes Balears i Premi de la Criacutetica 2007 a

meacutes de novelmiddotles t raduccions i fins i tot una recent

incursioacute al teatre (Lokus) De Nura assaborim unes

mostres agafades d aquiacute i d enllagrave sense cap ordre en

concret

La bondat i el perdoacute seacute que ens poden fer lliures

Crec que Deacuteu meacutes que encens el que vol eacutes justiacutecia

Les gavines silents espicassen metagravefores

Larenal es va omplint desquelets blancs de versos

Els meacutes grans pensaments encoratgen la vida

La millor teoria ha estat sempre la pragravectica

La tria podria continuar perquegrave l anyada eacutes abunshy

dant i de bon gra Com hem vist la temagravetica eacutes divershy

sa i de calat Els mots a meacutes de bells ens poden

ensenyar a pensar i a destriar camins Podem cloure

el tast amb aquest altre vers magniacutefic de Ponccedil Pons

Som allograve que llegim i tenim el que dam

De Menorca hem de mencionar Damiagrave Borragraves

(Maoacute 1957) i Francesc Florit i Nin (Ciutadella

1960) perograve abans volem citar 2002 una antologia de

joves poetes menorquins dels laquoQuaderns Xibauraquo i

que aquella edicioacute seleccioacute i prograveleg fou a cura d Agravenshy

gel Mifsud Ciscar i del j a ressenyat Joan Francesc

Loacutepez Casasnovas en la que hi t robam un grapat de

joves que ara deuen tenir una trentena d anys Del ls

Oacutescar Bagur Pau Janer i Biel Pons Pons inclosos

tambeacute a part d aquest nuacutem 10 de laquoXibauraquo als exemshy

plars de Solstici dEstiu de la Fundacioacute A C A que j a

haviacuteem esmentat Els altres integrants d aques ta antoshy

logia menorquina soacuten Guillem Alfocea Joel Bagur

Sergi Cleofeacute Clara Elorduy Siacutelvia Pons i Tomeu

Truyol

El jovent potser teacute les emocions meacutes arran de pell

Els qui anam sumant anys -massa de pressa- probashy

blement j a no tenim les alegries ni les tristors tan pro-

1 0 d e m a r ccedil d e 2 0 1 0 a T e s 1 7 O O h

U N I V E R S I T A T D E L L E I D A

Edifici del Rectorat - Placcedila de Viacutector SiuranaTT mdash Departament de Filologia Catalana i Comunicacioacute

S e m i n a r i A c a d egrave m i c (Aula 2 2 8 )

- ^ uuml i J i gt i i ^ ^ ^ ^ t t ^ ^ ~ t y uacute - CTVm v m raquo mdash gt-i- Grup dc Recerca

fundes El pas del temps posa una pagravetina encara que

j o em rebel Aixograve vos ho deia perquegrave ara veurem dos

breus poemes un de simpagravetic i divertit mentre que

l altre eacutes ben beacute romagraventic El primer eacutes de Siacutelvia Pons

titulat Poetes fantasma Es aquest Caminaven al

ritme de New York New York perquegrave feien versos i

els vam descobrir Ara caminen amb el cul estret al

ritme duna marxa El segon eacutes d Oscar Bagur i diu

aixiacute Quan plou de nit a la mar quan la mar plora de

nit les teves besades veacutenen i se n van i tornen i

patroacute del vaixell del desig solc la mar amb estels a

popa i a dalt

Joan Pomar Mir

Ponegravencia llegida a la Universitat de Lleida (10-111-2010)

Notes bibliogragravefiques

(I) Paraula de Poeta laquoColmiddotleccioacute Poetes Essencialsraquo nuacutem 15 -

M A R I Agrave VILLANGOacuteMEZ LLOBET - del prograveleg Lobra de Mariagrave

Villangoacutemez - signat per ISIDOK M A R Iacute (editat per la Conselleria

dEducacioacute i Cultura - Govern de les Illes Balears) 2001 (2)

Oberta Riba de JEAN SERRA - Poesia10 - Lleonard Muntaner Ed

2003 (3) Enjogassats i dispersos d I s i n o R M A R Iacute - Publicacions

de lAcadegravemia Can Sifre laquoColmiddotleccioacute lArgenteraraquo 2008 (4) El

tagravelem de M A N E L M A R Iacute Editorial Moll laquoColmiddotleccioacute Balengueraraquo

nuacutem 142 2008 (5) La poesia a les Balears al final del milmiddotlenni

antologia poegravetica a cura de PERE ROSSELLOacute BOVER - Edicions

Documenta Balear - laquoColmiddotleccioacute Magatzem Can Toniraquo 14 2003

Juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEscbp

1101

No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos

Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No

Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara

Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no

Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap

A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau

Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es

Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de

Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part

Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa

Un Dictador un President una Princesa o una

Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita

Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute

De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat

De la l a part de Deep bllie

26

BERNAT MUNAR

D e e p b l u E

V EL TALL )

Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana

Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa

Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant

El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses

Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo

Bernat Munar

De la segona part del llibre titulada

Suicidis i altres resurreccions ig

Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

ENTRE EL DOLOR I LA LLUM

Voldria agrair al professor i poeta Diego

Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute

del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que

un professor encomani la presentacioacute a

un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy

fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment

sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy

sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques

paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu

en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam

davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el

coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy

da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic

persona professor poeta

Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy

tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb

la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard

Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent

literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El

tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-

ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com

eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els

conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del

tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego

Sabiote

Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra

partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten

Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-

llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-

ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita

entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra

perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol

dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy

ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy

va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la

bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final

La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy

ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la

versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu

aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo

no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las

estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins

la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels

estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes

nous i savis

1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per

tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades

recorda entre daltres punts i de manera encertada la

importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra

de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre

del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix

perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una

debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar

linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor

en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor

eacutes la gratitud

La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i

vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he

creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy

taran cantant

Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels

propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve

que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-

nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta

no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy

gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa

Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

Diego Sabiote

Infantaragrave la nit

LLEONARD MUNTANER EDITOR

Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner

Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del

XX torna usar mots habituals que semblen nous com si

cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou

paraules com cor rosa agravenima terra

Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute

per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote

teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en

quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla

digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi

ho era una modesta abella Diego tracta els elements de

la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc

que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar

que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves

per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la

liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat

a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el

poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el

dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un

cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per

la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu

la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es

poden destruir les coses creades En els seus versos se

sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i

mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers

filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles

Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot

de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms

La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada

vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy

rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre

tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta

eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres

i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy

ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa

reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes

el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i

una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot

quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute

vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la

totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens

aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en

poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del

tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on

intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments

innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy

pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la

justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva

obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que

fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi

injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes

especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy

tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals

poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve

Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en

lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de

bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels

seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines

que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia

i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-

filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy

ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari

seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis

I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens

de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila

No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema

primordial de Giacomo Leopardi passem solitario

Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des

d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols

viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa

de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute

que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de

curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy

quegrave hi ha molt per fer

Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu

paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre

cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit

de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar

la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer

en esperanccedila

Lluiacutes Servera Sitjar

(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari

Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el

Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)

SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo

ANDREU VIDAL (1959-1998)

Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat

abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan

Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute

professional amb actituds poc participatives l embrioacute

dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy

nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy

bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys

quan el llibre va veure la llum Era lany 1977

El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy

tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor

crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de

poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel

Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute

ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant

molts anys

Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses

literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy

nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes

alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy

mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa

liacutenia com Cirlot

Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa

i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy

ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-

tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus

preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense

cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo

Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots

dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar

en llengua catalana especialment per als autors joves

Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy

sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun

llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren

amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en

tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo

es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels

tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem

Juliol - AgOSt 2M0

cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos

Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-

1 ANDREU VIDAL I SASTRE

rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica

i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy

neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic

Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de

poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica

amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava

posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a

vegades defensava la idea contragraveria que representava pel

pur plaer de la discussioacute i de la paraula

Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy

tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy

xos fins i tot els professionals com a delineant o en la

meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de

laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta

Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament

aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars

com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy

nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de

versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del

1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la

seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres

meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy

tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva

decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia

obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb

Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX

Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes

ANDREU VIDAL

NECROgravePSIA

Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo

com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem

sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo

Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy

cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy

mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels

dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy

pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al

gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves

Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot

l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i

Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la

llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T

S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre

liacutemit que la nostra possible manca de talent

La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu

Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia

Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir

d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem

haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar

Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la

correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas

no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem

acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i

cregraveiem en la vida i en la bellesa

Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan

va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es

perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca

Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes

vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy

cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir

una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar

luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc

(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy

breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia

posat de moda en el seu segon brot el que anomenen

poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy

gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy

pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy

mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres

vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy

tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves

oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar

inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi

laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy

ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues

Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell

les converses eren disputes contiacutenues i doloroses

Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen

estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell

pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy

cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim

llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder

xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu

paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell

va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut

complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no

volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau

Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy

templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i

altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen

Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor

Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots

superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave

soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy

tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes

densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy

cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per

la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy

culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy

balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com

tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en

desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al

traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra

equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan

Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu

Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si

Agravengel Terron

Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

CAMPOS EacuteS POESIA

Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy

figurar el primer cicle poegravetic i musical

CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy

tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar

paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy

cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy

sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de

cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy

ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy

nats de melodia progravepia

Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave

sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o

riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)

han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle

CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb

fermesa De totes maneres degut a la resposta

excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i

per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal

vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca

el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat

hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure

quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents

A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf

Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy

nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes

Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens

No crec que sigui necessari aprofundir en la seva

obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i

mostrat els seus versos o les seves proses Volem

ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir

cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar

Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy

jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu

propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos

d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos

fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les

de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del

mateix color de la mar i la negror de les cabotes les

parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre

que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de

bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells

poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del

Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal

Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-

Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La

bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent

unes acurades introduccions breus i concises amb una

veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les

paraules

Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria

Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-

a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions

de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem

observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre

de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia

adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es

dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del

CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves

de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de

Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy

ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los

amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy

litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara

meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave

Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-

tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el

certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de

millor poema musicat

Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del

cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave

Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis

gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy

cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria

Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-

tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez

(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix

i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus

inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues

guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina

Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy

ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments

fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i

amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i

Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la

que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca

Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos

que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per

Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns

Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-

soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave

Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i

Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades

per Glograveria Juliagrave

A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i

amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de

viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada

per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp

paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-

Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia

Fotografia Joan Pomar

tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines

o un tast de carn amb el farciment de les paraules de

Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona

Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren

obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel

Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de

cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el

cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una

excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam

d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos

brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes

dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins

afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy

trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb

l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-

lot callet i (sobretot escolta)

Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy

gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle

amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra

(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy

cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces

que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol

Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la

segona tendra i plena de colors dedicada a una jove

criatura nascuda recentment i que l ha fet pare

Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy

sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que

continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de

canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens

meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots

ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan

Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha

obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute

Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy

sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins

una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de

Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy

donats per a cada una de les edicions esmentades Els

altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a

SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy

bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en

diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat

bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar

entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor

de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un

recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres

Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual

dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer

I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I

larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy

queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari

parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy

donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy

pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy

gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren

escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave

Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge

permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la

terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda

magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels

meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits

Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig

llegir dos poemes inegravedits d un proper recull

Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS

EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy

ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy

ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una

quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy

tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny

ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas

expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot

imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus

propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy

da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets

el cel eacutes cel

Joan Pomar Mir

SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA

malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es

considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el

seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy

xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles

Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la

Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de

Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix

classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre

dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca

(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa

a la UIB

Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy

sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata

(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa

dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de

Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i

per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando

Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo

de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de

Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII

Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de

Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de

Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres

poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de

Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa

i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy

pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-

textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia

Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005

i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors

en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser

Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i

Cultura del Govern Balear

Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries

[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-

Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la

Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola

2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes

[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt

Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola

2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro

Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB

1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de

Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de

Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]

Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del

desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns

Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi

laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio

Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago

Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000

Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994

aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy

guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos

Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel

Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves

D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX

Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de

Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la

canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31

(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les

tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo

(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2

(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy

dics

Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis

[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu

mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II

Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute

em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril

2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de

prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]

Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave

Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser

aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i

del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions

celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae

revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de

lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses

Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics

de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44

(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute

mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet

Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb

Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)

Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia

poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols

amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid

Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia

del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb

Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere

Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002

R

juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp

Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar

aquest neacutes un

El Terreiro do Paco eacutes un escenari

on la quarta paret eacutes el Tejo

El Tejo que tant cantaren els poetes

el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren

aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori

tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal

mir aquest riu que comenccedila a morir

i no enyor els turons i serres desiguals

que alliacute en la pagravetria mia

he deixat o em deixen

No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres

aquesta placcedila maculi i cal que hi torni

i cal que fugi de lilla que es mor

i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres

lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural

No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament

de mar a mar

de sol a boira

de mort a set

de pagravetria a pagravetria

No hi ha pagravetria sense dol

no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam

perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal

i hi ha amors amb fam de llop

Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria

i de vegades del darrer amor

Hi torn sempre hi torn

Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Lelia doura

Gabriel de la S T Sampol

52

Sim hagrave lligares onde precisamos voltar

este eacute um deies

O Terreiro do Paco eacute um palco

onde a quarta parede eacute o Tejo

O Tejo que tanto cantaram os poetas

o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram

este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades

apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia

Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal

olho este riacuteo que comeccedila a morrer

e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais

que ali na pagravetria minha

deixei ou me deixam

Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres

esta praccedila acolhe-me e preciso voltar

e preciso fugir da ilha que morre

e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres

a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural

Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro

de mar a mar

de sol a neacutevoa

de morte a sede

de pagravetria a pagravetria

Nagraveo hagrave pagravetria sem luto

nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome

mas hagrave pagravetrias que doem mais

e hagrave amor com fome de lobo

Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria

e agraves vezes do ultimo amor

Volto cagrave volto sempre

Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia

Lelia doura

Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute

2 9ca bull Juliol - Agost 2010

MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a

Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la

Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010

Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari

poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy

ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat

Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)

amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de

Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy

da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo

Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)

En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls

darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy

rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres

Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics

del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute

amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M

Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en

Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors

En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques

de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb

els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy

nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute

catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova

2005)

Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan

Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel

Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy

plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)

Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana

(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut

Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de

Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall

editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy

ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy

trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-

tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)

I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de

l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover

Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga

casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB

I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i

Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB

(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)

Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a

les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta

Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del

diari Avui i a SEscbp

R

La consciegravencia de Viacutector Hugo

La consciegravencia de Victor Hugo eacutes

una composicioacute egravepica de seixanta-

vuit versos alexandrins inclosa en la

segona part (DEva a Jesuacutes) del

primer volum de La llegenda dels

segles obra que sinscriu en el gust

per l orientalisme i per les egravepoques

remotes de les cultures antigues que

tant agradaven als romagraventics El

poema evoca el crim de Caiacuten i el

sentiment de culpabilitat que el pershy

segueix arreu agravedhuc dins la tomba

Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del

Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un

rapte denveja mata el seu germagrave

Abel i doacutena entrada a la primera

mort violenta a la terra Caiacuten estig-

matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy

demnat a viure fugitiu i errant

Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy

gar-se de la mirada omnipresent del

Totpoderoacutes Encara que Victor

Hugo fidel al text biacuteblic parteix del

cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida

enfila amb gran mestria narrativa el

perfil psicologravegic i els sentiments de

perseguit que acoren aquest persoshy

natge miacutetic el qual no sols fuig de la

mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy

sador sinoacute sobretot de la progravepia

consciegravencia dhaver fet el mal pershy

quegrave el protagonista no pot fugir dell

mateix ni dels seus remordiments

Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy

cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy

ca que el criminal no estagrave irremeiashy

blement perdut sinoacute que conscient

dels seus actes pot aspirar al perdoacute

En aquest univers miacutetic el mal ve

representat per tot allograve que oprimeix

l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute

consciegravencia de ser mal Victor Hugo

com a pintor de les emocions meacutes

intenses de l home enfoca des

duna perspectiva humana i espirishy

tual el terror del fugitiu -que no

troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent

de la seva agravenima- i la pietat de la

seva famiacutelia que l acompanya en

un afany de trobar-li una mica de

conhort

Daltra banda tambeacute assistim a

la construccioacute de la primera ciutat la

llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy

mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el

creixement i el progreacutes material que

no sempre anagrave acompanyat del proshy

greacutes moral i espiritual tan anhelat

pels romagraventics

La llegenda dels segles eacutes una

llarga epopeia repartida en dos

volums de caire filosogravefic i humagrave El

primer aplec de poemes egravepics que

configura La llegenda dels segles va

veure la llum el setembre de 1859

En aquesta obra Victor Hugo es proshy

posava retratar l evolucioacute de l home

des dels inicis de la creacioacute fins a

l era contemporagravenia en ple

Romanticisme Lautor francegraves amb

la voluntat de completar aquestes

evocacions miacutetiques multiplicagrave

Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

SUTZURA 25 L A BRUTOR INTERIOR

COM A QUALITAT ESTEgraveTICA DEL POEMA

SUTZURA 25 Miquel Agravengel Mas

mm

i V i bull bull

Adesiara la poesia

deu al poeta que un

esclat vital s hagi

traduiumlt en versos

on dipositar la brutor que ens

acompanya com un llast incogravemoshy

de de vegades per a tota una vida

Aquest eacutes el cas del poemari de

Miquel Agravengel Mas Sutzura 25

Latractiu del tiacutetol es basa en la

recerca de lexcelsitud del vocable

buscada intencionadament per part

del poeta car en aquesta recerca es

fonamenta el principi estegravetic de la

poesia El lector queda sorpregraves per

la combinacioacute de la paraula i el

nombre talment com si fos un desshy

cobriment una troballa legravexica que

ens introduiragrave a un moacuten nou el de

Miquel Agravengel Mas Els poemes de

tiacutetol breu i entenedor copsen la

mirada daquest mestre amb estushy

dis de doctorat en una demostracioacute

de moderna observacioacute del moacuten que ens envolta de

vegades sense sortir de la Mallorca turiacutestica on ens desshy

criu per exemple la sograverdida mort d un estranger al

poema Paco nom que doacutena el tiacutetol al poema recrea

una atmosfera agredolccedila car un suiumlcidi es produeix menshy

tre sona alegrament Paco de Lucia i el narrador confessa

Nomeacutes seacute que les almiddotlotes segueixen jugant a volei-

bor Tambeacute les histograveries personals en les quals hi apareishy

xen amics i familiars conformen el gruix del poemari

Poemes de calfred final com el que du per tiacutetol En

vena on el narrador sidentifica amb lamic desapareshy

gut amb luacutes de la primera persona Jo Martiacute Horts i

Fuster moriacute als trenta-tres anys Lesclat produiumlt per la

mort propera es transforma en leclosioacute del poema

Rafel el primer poemari de Sebastiagrave Alzamora tambeacute

sorgiacute d una situacioacute vital semblant el traspagraves dun amic

i lefecte (tambeacute a la criacutetica literagraveria) va ser que shavia

arribat a una sinceritat compositiva que fins i tot a hores

dara ha estat difiacutecil de superar fins i tot per part del

propi autor

Al marge que la motivacioacute en lescriptura sigui proshy

duiumlda per un fet vital (no oblidem que la literatura eacutes la

vida i a linversa) eacutes l autoexigegravencia de lautor que el

duragrave a caminar pels llindars de la qualitat del poema

Miquel Agravengel Mas en una peccedila de cagraverrega erogravetica notashy

ble narra Pots riure tot el que vulguis ja hi arribaragraves i

segurament si ets honest aniragraves a les meves l escripshy

tura honesta fa que el poema guanyi en intensitat i augshy

menti la seva tensioacute dramagravetica Creu essencial dir la

veritat i la veritat meacutes ancorada

perograve no hem doblidar que a la poeshy

sia moderna amb el pes de l hipograveshy

crita lector baudeleriagrave i la nocioacute de

poeta com a fingidor de Fernando

Pessoa l autor tambeacute es veuragrave oblishy

gat per militagravencia poegravetica a dir allograve

que eacutes ver perograve sense evidentshy

ment dir Vestricta veritat per

deixar una escletxa a la ficcioacute del

poema

A Carreteres secundagraveries un

tiacutetol que ens pot recordar On the

road de Keruack com a altres poeshy

mes hi apareix el cotxe a manera

de motiu poegravetic (Tres amics dins

un cotxe vaig cap al cotxe un

megane 1500d c i mirarendashy

vant controlar el cotxe un

Donett Zedel de 1908 un seat

panda) la carretera com a teloacute

de fons la vida com a trajecte

sempre la situacioacute de moviment la

fugida amb amics o sol El poeta crea un siacutembol que teacute

molt a veure amb una situacioacute escegravenica i temporal que

succeeix ragravepidament i de la que el protagonista no teacute el

control suficient sobre els aconteixements i tampoc

sobre la consciegravencia dels fets aixiacute el punt de vista del

narrador interveacute uacutenicament com a testimoni dels fets i

brinda al lector la possibilitat dinterpretar-los

Ja hem dit que lhonestedat encertadament tambeacute

forma part de la poegravetica que presenta Miquel Agravengel Mas

aquesta sinceritat queda palesa en les reflexions metali-

teragraveries tema marcadament posmodern Aixiacute ho enteshy

nem en axiomes tan contundents com Forces els poeshy

mes violes els poemes o a quan escric un poema em

trec abans que res tres espines de pus A meacutes l autor

expressa el seu criteri i deixa clara la seva poegravetica a

meacutes pes de brutor meacutes qualitat del poema I podem

relacionar aquesta brutor del poema amb el realisme brut

dautors com Roger Wolfe citat pel mateix poeta

Charles Bukowsky etcegravetera Els elements que ho ratifishy

quen soacuten el tiacutetol dOrina o reflexions com la seguumlent

quan cavil perquegrave pens el que pens percep lacte sim-

pliacutessim duna rata que esqueixa una bossa de fems o

feixos de rotunda veritat bruta

En definitiva Sutzura 25 eacutes un llibre on lautor s esshy

forccedila en presentar una realitat gens agradable perograve meacutes

propera a la veritat on se noculta una altra de meacutes proshy

funda i personal marcada pel tint obscur de la tragegravedia

on lautor exorcisa la brutor dels seus mals mitjanccedilant la

seva escriptura

Joan Cabalgante Guasp

Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX

M I Q U E L Agrave N G E L M A S M A S va neacuteixer el 19 de

maig de 1972 a Maria de la Salut (nord de Mallorca) eacutes Diplomat en Educacioacute Primagraveria i Llicenciat en Pedagogia i teacute estudis de doctorat Actualment treballa com a mestre deducacioacute terashypegraveutica en una escola Ha publicat nombrosos artishycles en revistes dedicades a leducacioacute (Guix Tresquarts Pissarra i Revista Iberoamericana de Educacioacuten) i eacutes coautor del llibre Programa de conducta social Una experiegravencia des de lescola (Palma 2008) i lautor de Sutzura 25 (publicat dins la colmiddotleccioacute laquoMagatzem Can Toniraquo nuacutemero 52 per Edicions Documenta Balear Palma 2010)

UN CA AL BALCOacute

Segurament el propietari el duragrave a passejar vint o trenta minuts

cada dia

Llavors li resten vint-i-tres hores i trenta minuts

per poder mirar la seva taula i el seu possible hoste

Na Maria la cambrera em du la pizza

Pizza Funghi Porcini

- Maria una mica de tabasco

bullk-k-k

PEUS

Forces els poemes violes els poemes

em va fer avinent la meva esposa

La meva regraveplica

En el dia de cada dia no hi ha temps per escriure Ara

eacutes temps de fer-ho

El meu ca lladra nespera els peus La veiumlna escorxa un

conill al corral

Mentides Excuses de mal pagador

Estic violant moltes coses

No nomeacutes els poemes

EN VENA

Tres amics dins un cotxe

Em vaig ficar el cotxe en vena

Els tres amb el cap fora

CANTAgraveVEM

EM DIVERTIEN

Vagraverem fer pana

Poemes de Sutzura 25 J o Martiacute Horts i Fuster moriacute als trenta-tres anys

SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

LA POESIA CONTEMPORAgraveNIA A LES BALEARS (I)

Bon dia i bona hora

En primer lloc permeteu-me agrair ben de cor la

convidada per aquesta xerrada d avui sobre la poesia

meacutes recent i actual a casa nostra La Universitat de

Lleida i molt especialment el vostre professor Joan

Ramon Veny i Mesquida soacuten els que ho han fet possishy

ble i no tenc meacutes que paraules de gratitud i estima per

poder compart ir aquests instants amb tots vosaltres

El que voldria es contagiar-vos la meva passioacute per

la poesia perograve com sempre passa d una manera subshy

ject iva Sobretot intentareacute acostar-vos al batec de cada

poema i nomeacutes transcriureacute aquells versos que a mi

m agraden que em transmeten emocions i sentiments

diversos que ens dibuixen paisatges amb solcs als

sementers o el besar suau de les ones quan moren a la

platja Potser l uacutenic megraverit que puc esgrimir eacutes haver

llegit poes ia Soacutec lector addic te i re incident

Magradar ia per tant poder seduir-vos i enganxar-

vos a aquest goig de les paraules amb ritmes i rimes

als seus sons i al seu bessoacute

Per aixograve la meva exposicioacute intentaragrave ser mengiacutevo-

la entremesclant aquells versos que m han cridat l ashy

tencioacute -i que desig mostrar per fer coacuterrer la veu dels

nostres poetes- amb fragments explicatius de tendegravenshy

cies generacions poegravetiques o llibres i publicacions

que cal tenir-hi esment Tambeacute si ens atenem a l epiacuteshy

graf La poesia contemporagravenia a les Balears eacutes per

fugir una vegada meacutes de tota casta de centralismes

Possiblement si pretengueacutes parlar uacutenicament de la

poesia a Mallorca seria meacutes senzill per a mi i per

ventura meacutes ric amb matisos aprofundint d una

forma meacutes acurada i amb els registres i exemples que

tenc meacutes a magrave Perograve no vull deixar de parlar de la poeshy

sia que s ha fet i de la que es fa ara a les illes germashy

nes de Menorca i Eivissa Com veureu nomeacutes ressenshy

yarem les primeres espases a meacutes d introduir alguna

veu novella que encara no sabem ben beacute si en un futur

fruitaragrave

Comenccedilam amb Eivissa Potser el poeta eivissenc

per excelmiddotlegravencia sigui M Vil langoacutemez (19132002)

Dell s ha dit que Les coincidegravencies entre algunes

caracteriacutestiques de lEscola Mallorquina i la poesia

de Villangoacutemez -com la temagravetica paisatgiacutestica la pulshy

critud linguumliacutestica i la preocupacioacute formal- han donat

peu a alguns criacutetics a adscriure el nostre poeta a lesshy

mentada Escola Es possible que aquelles caracteriacutesshy

tiques tinguin utilitat a lhora destablir les diferegravenshy

cies entre lactitud fundacional de lEscola

Mallorquina enfront dels poetes modernistes coetanis

en els quals predominen les preocupacions existenshy

cials o socials i la despreocupacioacute per la llengua i la

forma En canvi no semblen criteris vagravelids per a clashy

rificar la posicioacute descriptors com Villangoacutemez forshy

mats literagraveriament bastant despreacutes del triomf de lesshy

tegravetica noucentista (1) El 1989 rep el Premi d Honor

de les Lletres Catalanes i el 9 1 l editorial Co lumna

publica en tres volums les Obres Completes Versions

de poesia Del 1949 quan surt al carrer Elegies i paishy

satges dins el poema Canccediloacute de vesprada vegem-ne la

forccedila i la bellesa d aquest vers Voler limpossible

ens cal i no que mori el desig que -com a ressenya

curiosa- cal esmentar que el linguumlista Cosme Aguiloacute

amic de la famiacutelia Veny-Mesquida teacute gravats aquests

mateixos mots de Vil langoacutemez a la faccedilana de ca seva

alccedilada amb pedra de Santanyiacute Lobra de Vil langoacutemez

eacutes fecunda i no podem detallar-la fil per randa com

voldriacuteem De la seva aportacioacute assaborim l alegrave medishy

terrani i illenc quan escriu i entre ribera i ribera

amb un rosari partit dillots que treuen el pit resta

la mar presonera

Jean Serra nascut a l Alger el 1952 fill de pares

eivissencs exiliats eacutes un poeta d Eivissa amb tots els

drets No fareacute l exercici d enumerar la llarga trencafi-

la de les obres publicades per cada autor que citareacute

nomeacutes en veurem algunes De Serra del llibre Oberta

riba el tiacutetol sorgeix d un vers del mestre Vil langoacutemez

Com anomenar lombra des de loberta riba en

llegirem un fragment perograve abans recordem que

lombra eacutes la mort i la riba eacutes la vida(2)

Com degraveiem en feim un tast de Meditacioacute -en prosa

poegravetica- Es aquest Tanmateix m hauria agradat no

haver hagut de guerrejar No mhan complagut les

victograveries Ans el contrari he comptat amb tristesa les

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX 1 -

baixes i pegraverdues Mai no he humiliat als venccediluts

iQuin dret tenim a imposar els nostres costums i les

nostres lleis a altres pobles Als germagravenics els diem

bagraverbars nomeacutes perquegrave soacuten diferents No eacuterem

tambeacute nosaltres pagesos incultes abans daprendre

de Gregravecia

Tenia la idea de citar els poetes de manera cronoshy

logravegica partint de la seva data de naixenccedila i j a de bon

comenccedilament he romput aquest ordre per treure la

saga dels Mariacute tots a la vegada Desconec si tenen

parentiu entre ells perquegrave el seu primer llinatge eacutes

molt usual a Eivissa Aixiacute idograve hem de ressenyar

Antoni Mariacute (1944) Josep Mariacute (1948) Isidor Mariacute

(del 49) i Manel Mariacute (1975) Si parlam dIsidor s ha

de dir que de ben jove fou membre del grup musical

U C mostragrave les canccedilons tradicionals de lilla d Eivissa

i musicagrave poemes dels autors meacutes propers En el seu llishy

bre Enjogassats i dispersos (3) clou amb l apartat

Pansiments i penjaments (perquegrave com diu l autor

HO tenc la gosadia danomenar-los pensaments)

Veiem-ne aquest escandall

BODEGOacute

El sol eacutes un pa de pagegraves daurat

La lluna un formatge tendre

CONSOL

Lavantatge duna nit molt fosca

eacutes que ni tadones que hi ha nuacutevols

MONARQUIA

La meva sang blava eacutes la mar

Tancam el capiacutetol dels Mariacute amb en Manel ha

obtingut el Premi Miquel Agravengel Riera (1998) el

Premi Mallorca de Poesia 2005 i el Ciutat de Palma

Joan Alcover 2007 En aquest darrer l obra es titula

El Tagravelem i l autor ens apropa a un moacuten que rebutja

no perquegrave no lentengui sinoacute justament perquegrave lenshy

teacuten massa beacute (4)

Un altre punt a tenir en compte soacuten les edicions (en

paper i en agraveudio) que duu endavant la Fundacioacute A C A

(Agraverea de Creacioacute Acuacutestica) de Buacuteger (Mallorca) amb

l anual ll iurament del Solstici destiu que encetagrave el

1997 i encara continuen En un principi es dedicava

als joves poetes de les Illes Balears per a posteriorshy

ment abraccedilar als dels Paiumlsos Catalans Aquest apartat

potser interessi al vostre professor Joan Ramon Veny

i al seu colmiddot lega Jordi Male pel seu -i nostre i de tots-

Corpus Literari Digital que porten endavant amb

l laquoAula Magraverius Torresraquo perquegrave la fundacioacute A C A teacute la

colmiddotleccioacute Veu de Poeta que porta enregistrats a poetes

consagrats com el j a esmentat Mariagrave Villangoacutemez i

altres poetes mallorquins com Antoni Vidal Ferrando

Miquel Loacutepez Crespiacute o Biel Mesquida encara que

SLmiddotchp

aquest darrer nasqueacute circumstancialment a Castelloacute

de la Plana

Hauriacuteem d esmentar aixiacute mateix per cloure amb

els poetes eivissencs a Bartomeu Ribes Guasch el

qual hi neix l any 1959 i teacute varis llibres publicats

Guardonat amb el premi Vila de Martorell (2006) pel

recull Liacutenia de flotacioacute Es colmiddot laborador habitual de la

revista SEsclop Quadern cultural una publicacioacute de la

que en parlarem despreacutes

4e k

Abans d apropar-nos als poetes menorquins calshy

dria analitzar uns punts bagravesics perograve tambeacute alhora

necessaris Aixiacute idograve La poesia de les Balears malgrat

la precarietat i la minoritzacioacute a quegrave la llengua catashy

lana ha estat sotmesa a les nostres Illes ha estat

durant molt de temps la punta de llanccedila de la nostra

cultura i de les nostres lletres Aixiacute mateix ha esdeshy

vingut el gegravenere literari meacutes innovador i el meacutes pershy

meable als canvis i a lexperimentacioacute aquell en quegrave

shan assajat les provatures formals i temagravetiques meacutes

avanccedilades Hem dafegir-hi unes consideracions per

ampliar el que degraveiem ara Dues liacutenies estegravetiques conshy

tribuiumlren a la modernitzacioacute de la poesia de les

Balears Per un costat des dels inicis dels anys 50 el

conreu per part del grup de postguerra duna poesia

que pren com a model principal la generacioacute casteshy

llana del 27 tendra la seva continuiumltat durant els anys

60 i fins el 70 No sols seguiran aquest model els poeshy

tes dels anys 50 sinoacute que en bona mesura molts dels

autors meacutes joves tambeacute continuaran aquesta liacutenia

Per un altre costat laparicioacute del realisme histograveric de

la literatura compromesa contribuiragrave a precipitar la

desaparicioacute de lEscola Mallorquina La poesia metashy

fograverica i la poesia realista malgrat eacutesser en principi

antagograveniques coexistiran uns anys i fins i tot en uns

mateixos autors (5)

El nostre viatge poegravetic ens porta ara desplegant

veles -i amb lajut dels vents- fins a Ciutadella on

neix el 1952 Joan Francesc Loacutepez Casasnovas proshy

fessor de Llengua i Literatura i amb una considerable

tasca poliacutetica Ha publicat mitja dotzena de llibres de

poesia i eacutes tambeacute impulsor de la colmiddotleccioacute menorshy

quina laquoXibauraquo Dos anys despreacutes el 54 neix a Alaior

Pere Gomila del que ara en veim uns versos Es pershy

sistent la fosca com una estranya nosa com un

malson llarguiacutessim Es profunda la soledat com la

grapa feridora dun desamor irogravenic Soacuten agres les

paraules eixides de tantes boques el renec i les-

Juliacuteuumll - AgUacuteSt 2M0 Nuacutem 52 - egravepoca - Any flX

carni Eacutes difiacutecil la histograveria compresa en nosaltres

com una saviesa inabastable Soacuten rares les canshy

ccedilons i rar el bes amable luacuteltim repograves i lagravenim

Els versos continuen perograve hem d escapccedilar per parshy

lar de meacutes poetes en aquest cas de Ponccedil Pons (1954)

l autor menorquiacute meacutes guardonat i del que recordam el

seu escriviure mot que neix de la seva ploma per

lligar viure i escriure perquegrave l un i l altre com el resshy

pirar soacuten funcions elementals per a l escriptor Dels

premis obtinguts cal esmentar entre d al tres el Ciutat

de Palma amb el recull On sacaba el sender Jocs

Florals de Barcelona i Premi de la Criacutetica amb

Estigma el Carles Riba amb Salobre el Premi Alfons

el Magnagravenim amb Pessoanes o Nura premi Ramon

Llull de les Illes Balears i Premi de la Criacutetica 2007 a

meacutes de novelmiddotles t raduccions i fins i tot una recent

incursioacute al teatre (Lokus) De Nura assaborim unes

mostres agafades d aquiacute i d enllagrave sense cap ordre en

concret

La bondat i el perdoacute seacute que ens poden fer lliures

Crec que Deacuteu meacutes que encens el que vol eacutes justiacutecia

Les gavines silents espicassen metagravefores

Larenal es va omplint desquelets blancs de versos

Els meacutes grans pensaments encoratgen la vida

La millor teoria ha estat sempre la pragravectica

La tria podria continuar perquegrave l anyada eacutes abunshy

dant i de bon gra Com hem vist la temagravetica eacutes divershy

sa i de calat Els mots a meacutes de bells ens poden

ensenyar a pensar i a destriar camins Podem cloure

el tast amb aquest altre vers magniacutefic de Ponccedil Pons

Som allograve que llegim i tenim el que dam

De Menorca hem de mencionar Damiagrave Borragraves

(Maoacute 1957) i Francesc Florit i Nin (Ciutadella

1960) perograve abans volem citar 2002 una antologia de

joves poetes menorquins dels laquoQuaderns Xibauraquo i

que aquella edicioacute seleccioacute i prograveleg fou a cura d Agravenshy

gel Mifsud Ciscar i del j a ressenyat Joan Francesc

Loacutepez Casasnovas en la que hi t robam un grapat de

joves que ara deuen tenir una trentena d anys Del ls

Oacutescar Bagur Pau Janer i Biel Pons Pons inclosos

tambeacute a part d aquest nuacutem 10 de laquoXibauraquo als exemshy

plars de Solstici dEstiu de la Fundacioacute A C A que j a

haviacuteem esmentat Els altres integrants d aques ta antoshy

logia menorquina soacuten Guillem Alfocea Joel Bagur

Sergi Cleofeacute Clara Elorduy Siacutelvia Pons i Tomeu

Truyol

El jovent potser teacute les emocions meacutes arran de pell

Els qui anam sumant anys -massa de pressa- probashy

blement j a no tenim les alegries ni les tristors tan pro-

1 0 d e m a r ccedil d e 2 0 1 0 a T e s 1 7 O O h

U N I V E R S I T A T D E L L E I D A

Edifici del Rectorat - Placcedila de Viacutector SiuranaTT mdash Departament de Filologia Catalana i Comunicacioacute

S e m i n a r i A c a d egrave m i c (Aula 2 2 8 )

- ^ uuml i J i gt i i ^ ^ ^ ^ t t ^ ^ ~ t y uacute - CTVm v m raquo mdash gt-i- Grup dc Recerca

fundes El pas del temps posa una pagravetina encara que

j o em rebel Aixograve vos ho deia perquegrave ara veurem dos

breus poemes un de simpagravetic i divertit mentre que

l altre eacutes ben beacute romagraventic El primer eacutes de Siacutelvia Pons

titulat Poetes fantasma Es aquest Caminaven al

ritme de New York New York perquegrave feien versos i

els vam descobrir Ara caminen amb el cul estret al

ritme duna marxa El segon eacutes d Oscar Bagur i diu

aixiacute Quan plou de nit a la mar quan la mar plora de

nit les teves besades veacutenen i se n van i tornen i

patroacute del vaixell del desig solc la mar amb estels a

popa i a dalt

Joan Pomar Mir

Ponegravencia llegida a la Universitat de Lleida (10-111-2010)

Notes bibliogragravefiques

(I) Paraula de Poeta laquoColmiddotleccioacute Poetes Essencialsraquo nuacutem 15 -

M A R I Agrave VILLANGOacuteMEZ LLOBET - del prograveleg Lobra de Mariagrave

Villangoacutemez - signat per ISIDOK M A R Iacute (editat per la Conselleria

dEducacioacute i Cultura - Govern de les Illes Balears) 2001 (2)

Oberta Riba de JEAN SERRA - Poesia10 - Lleonard Muntaner Ed

2003 (3) Enjogassats i dispersos d I s i n o R M A R Iacute - Publicacions

de lAcadegravemia Can Sifre laquoColmiddotleccioacute lArgenteraraquo 2008 (4) El

tagravelem de M A N E L M A R Iacute Editorial Moll laquoColmiddotleccioacute Balengueraraquo

nuacutem 142 2008 (5) La poesia a les Balears al final del milmiddotlenni

antologia poegravetica a cura de PERE ROSSELLOacute BOVER - Edicions

Documenta Balear - laquoColmiddotleccioacute Magatzem Can Toniraquo 14 2003

Juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEscbp

1101

No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos

Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No

Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara

Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no

Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap

A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau

Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es

Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de

Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part

Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa

Un Dictador un President una Princesa o una

Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita

Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute

De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat

De la l a part de Deep bllie

26

BERNAT MUNAR

D e e p b l u E

V EL TALL )

Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana

Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa

Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant

El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses

Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo

Bernat Munar

De la segona part del llibre titulada

Suicidis i altres resurreccions ig

Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

ENTRE EL DOLOR I LA LLUM

Voldria agrair al professor i poeta Diego

Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute

del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que

un professor encomani la presentacioacute a

un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy

fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment

sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy

sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques

paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu

en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam

davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el

coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy

da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic

persona professor poeta

Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy

tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb

la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard

Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent

literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El

tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-

ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com

eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els

conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del

tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego

Sabiote

Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra

partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten

Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-

llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-

ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita

entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra

perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol

dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy

ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy

va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la

bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final

La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy

ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la

versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu

aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo

no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las

estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins

la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels

estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes

nous i savis

1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per

tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades

recorda entre daltres punts i de manera encertada la

importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra

de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre

del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix

perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una

debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar

linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor

en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor

eacutes la gratitud

La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i

vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he

creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy

taran cantant

Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels

propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve

que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-

nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta

no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy

gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa

Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

Diego Sabiote

Infantaragrave la nit

LLEONARD MUNTANER EDITOR

Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner

Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del

XX torna usar mots habituals que semblen nous com si

cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou

paraules com cor rosa agravenima terra

Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute

per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote

teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en

quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla

digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi

ho era una modesta abella Diego tracta els elements de

la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc

que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar

que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves

per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la

liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat

a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el

poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el

dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un

cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per

la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu

la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es

poden destruir les coses creades En els seus versos se

sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i

mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers

filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles

Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot

de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms

La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada

vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy

rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre

tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta

eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres

i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy

ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa

reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes

el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i

una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot

quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute

vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la

totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens

aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en

poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del

tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on

intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments

innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy

pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la

justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva

obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que

fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi

injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes

especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy

tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals

poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve

Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en

lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de

bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels

seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines

que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia

i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-

filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy

ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari

seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis

I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens

de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila

No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema

primordial de Giacomo Leopardi passem solitario

Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des

d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols

viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa

de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute

que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de

curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy

quegrave hi ha molt per fer

Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu

paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre

cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit

de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar

la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer

en esperanccedila

Lluiacutes Servera Sitjar

(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari

Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el

Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)

SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo

ANDREU VIDAL (1959-1998)

Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat

abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan

Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute

professional amb actituds poc participatives l embrioacute

dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy

nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy

bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys

quan el llibre va veure la llum Era lany 1977

El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy

tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor

crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de

poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel

Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute

ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant

molts anys

Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses

literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy

nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes

alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy

mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa

liacutenia com Cirlot

Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa

i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy

ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-

tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus

preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense

cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo

Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots

dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar

en llengua catalana especialment per als autors joves

Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy

sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun

llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren

amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en

tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo

es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels

tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem

Juliol - AgOSt 2M0

cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos

Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-

1 ANDREU VIDAL I SASTRE

rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica

i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy

neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic

Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de

poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica

amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava

posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a

vegades defensava la idea contragraveria que representava pel

pur plaer de la discussioacute i de la paraula

Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy

tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy

xos fins i tot els professionals com a delineant o en la

meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de

laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta

Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament

aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars

com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy

nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de

versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del

1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la

seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres

meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy

tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva

decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia

obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb

Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX

Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes

ANDREU VIDAL

NECROgravePSIA

Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo

com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem

sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo

Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy

cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy

mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels

dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy

pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al

gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves

Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot

l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i

Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la

llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T

S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre

liacutemit que la nostra possible manca de talent

La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu

Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia

Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir

d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem

haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar

Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la

correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas

no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem

acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i

cregraveiem en la vida i en la bellesa

Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan

va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es

perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca

Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes

vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy

cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir

una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar

luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc

(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy

breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia

posat de moda en el seu segon brot el que anomenen

poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy

gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy

pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy

mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres

vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy

tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves

oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar

inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi

laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy

ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues

Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell

les converses eren disputes contiacutenues i doloroses

Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen

estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell

pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy

cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim

llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder

xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu

paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell

va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut

complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no

volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau

Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy

templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i

altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen

Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor

Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots

superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave

soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy

tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes

densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy

cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per

la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy

culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy

balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com

tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en

desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al

traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra

equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan

Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu

Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si

Agravengel Terron

Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

CAMPOS EacuteS POESIA

Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy

figurar el primer cicle poegravetic i musical

CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy

tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar

paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy

cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy

sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de

cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy

ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy

nats de melodia progravepia

Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave

sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o

riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)

han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle

CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb

fermesa De totes maneres degut a la resposta

excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i

per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal

vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca

el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat

hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure

quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents

A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf

Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy

nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes

Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens

No crec que sigui necessari aprofundir en la seva

obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i

mostrat els seus versos o les seves proses Volem

ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir

cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar

Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy

jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu

propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos

d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos

fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les

de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del

mateix color de la mar i la negror de les cabotes les

parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre

que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de

bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells

poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del

Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal

Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-

Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La

bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent

unes acurades introduccions breus i concises amb una

veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les

paraules

Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria

Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-

a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions

de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem

observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre

de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia

adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es

dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del

CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves

de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de

Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy

ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los

amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy

litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara

meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave

Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-

tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el

certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de

millor poema musicat

Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del

cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave

Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis

gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy

cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria

Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-

tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez

(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix

i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus

inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues

guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina

Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy

ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments

fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i

amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i

Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la

que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca

Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos

que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per

Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns

Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-

soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave

Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i

Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades

per Glograveria Juliagrave

A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i

amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de

viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada

per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp

paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-

Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia

Fotografia Joan Pomar

tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines

o un tast de carn amb el farciment de les paraules de

Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona

Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren

obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel

Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de

cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el

cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una

excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam

d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos

brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes

dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins

afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy

trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb

l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-

lot callet i (sobretot escolta)

Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy

gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle

amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra

(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy

cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces

que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol

Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la

segona tendra i plena de colors dedicada a una jove

criatura nascuda recentment i que l ha fet pare

Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy

sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que

continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de

canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens

meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots

ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan

Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha

obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute

Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy

sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins

una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de

Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy

donats per a cada una de les edicions esmentades Els

altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a

SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy

bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en

diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat

bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar

entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor

de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un

recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres

Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual

dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer

I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I

larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy

queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari

parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy

donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy

pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy

gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren

escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave

Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge

permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la

terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda

magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels

meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits

Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig

llegir dos poemes inegravedits d un proper recull

Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS

EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy

ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy

ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una

quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy

tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny

ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas

expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot

imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus

propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy

da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets

el cel eacutes cel

Joan Pomar Mir

SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA

malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es

considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el

seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy

xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles

Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la

Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de

Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix

classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre

dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca

(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa

a la UIB

Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy

sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata

(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa

dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de

Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i

per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando

Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo

de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de

Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII

Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de

Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de

Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres

poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de

Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa

i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy

pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-

textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia

Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005

i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors

en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser

Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i

Cultura del Govern Balear

Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries

[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-

Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la

Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola

2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes

[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt

Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola

2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro

Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB

1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de

Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de

Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]

Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del

desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns

Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi

laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio

Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago

Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000

Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994

aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy

guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos

Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel

Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves

D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX

Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de

Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la

canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31

(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les

tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo

(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2

(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy

dics

Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis

[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu

mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II

Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute

em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril

2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de

prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]

Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave

Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser

aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i

del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions

celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae

revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de

lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses

Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics

de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44

(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute

mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet

Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb

Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)

Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia

poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols

amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid

Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia

del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb

Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere

Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002

R

juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp

Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar

aquest neacutes un

El Terreiro do Paco eacutes un escenari

on la quarta paret eacutes el Tejo

El Tejo que tant cantaren els poetes

el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren

aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori

tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal

mir aquest riu que comenccedila a morir

i no enyor els turons i serres desiguals

que alliacute en la pagravetria mia

he deixat o em deixen

No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres

aquesta placcedila maculi i cal que hi torni

i cal que fugi de lilla que es mor

i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres

lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural

No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament

de mar a mar

de sol a boira

de mort a set

de pagravetria a pagravetria

No hi ha pagravetria sense dol

no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam

perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal

i hi ha amors amb fam de llop

Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria

i de vegades del darrer amor

Hi torn sempre hi torn

Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Lelia doura

Gabriel de la S T Sampol

52

Sim hagrave lligares onde precisamos voltar

este eacute um deies

O Terreiro do Paco eacute um palco

onde a quarta parede eacute o Tejo

O Tejo que tanto cantaram os poetas

o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram

este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades

apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia

Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal

olho este riacuteo que comeccedila a morrer

e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais

que ali na pagravetria minha

deixei ou me deixam

Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres

esta praccedila acolhe-me e preciso voltar

e preciso fugir da ilha que morre

e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres

a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural

Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro

de mar a mar

de sol a neacutevoa

de morte a sede

de pagravetria a pagravetria

Nagraveo hagrave pagravetria sem luto

nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome

mas hagrave pagravetrias que doem mais

e hagrave amor com fome de lobo

Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria

e agraves vezes do ultimo amor

Volto cagrave volto sempre

Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia

Lelia doura

Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute

2 9ca bull Juliol - Agost 2010

MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a

Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la

Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010

Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari

poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy

ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat

Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)

amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de

Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy

da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo

Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)

En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls

darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy

rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres

Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics

del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute

amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M

Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en

Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors

En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques

de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb

els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy

nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute

catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova

2005)

Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan

Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel

Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy

plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)

Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana

(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut

Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de

Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall

editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy

ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy

trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-

tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)

I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de

l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover

Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga

casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB

I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i

Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB

(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)

Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a

les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta

Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del

diari Avui i a SEscbp

R

La consciegravencia de Viacutector Hugo

La consciegravencia de Victor Hugo eacutes

una composicioacute egravepica de seixanta-

vuit versos alexandrins inclosa en la

segona part (DEva a Jesuacutes) del

primer volum de La llegenda dels

segles obra que sinscriu en el gust

per l orientalisme i per les egravepoques

remotes de les cultures antigues que

tant agradaven als romagraventics El

poema evoca el crim de Caiacuten i el

sentiment de culpabilitat que el pershy

segueix arreu agravedhuc dins la tomba

Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del

Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un

rapte denveja mata el seu germagrave

Abel i doacutena entrada a la primera

mort violenta a la terra Caiacuten estig-

matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy

demnat a viure fugitiu i errant

Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy

gar-se de la mirada omnipresent del

Totpoderoacutes Encara que Victor

Hugo fidel al text biacuteblic parteix del

cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida

enfila amb gran mestria narrativa el

perfil psicologravegic i els sentiments de

perseguit que acoren aquest persoshy

natge miacutetic el qual no sols fuig de la

mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy

sador sinoacute sobretot de la progravepia

consciegravencia dhaver fet el mal pershy

quegrave el protagonista no pot fugir dell

mateix ni dels seus remordiments

Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy

cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy

ca que el criminal no estagrave irremeiashy

blement perdut sinoacute que conscient

dels seus actes pot aspirar al perdoacute

En aquest univers miacutetic el mal ve

representat per tot allograve que oprimeix

l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute

consciegravencia de ser mal Victor Hugo

com a pintor de les emocions meacutes

intenses de l home enfoca des

duna perspectiva humana i espirishy

tual el terror del fugitiu -que no

troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent

de la seva agravenima- i la pietat de la

seva famiacutelia que l acompanya en

un afany de trobar-li una mica de

conhort

Daltra banda tambeacute assistim a

la construccioacute de la primera ciutat la

llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy

mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el

creixement i el progreacutes material que

no sempre anagrave acompanyat del proshy

greacutes moral i espiritual tan anhelat

pels romagraventics

La llegenda dels segles eacutes una

llarga epopeia repartida en dos

volums de caire filosogravefic i humagrave El

primer aplec de poemes egravepics que

configura La llegenda dels segles va

veure la llum el setembre de 1859

En aquesta obra Victor Hugo es proshy

posava retratar l evolucioacute de l home

des dels inicis de la creacioacute fins a

l era contemporagravenia en ple

Romanticisme Lautor francegraves amb

la voluntat de completar aquestes

evocacions miacutetiques multiplicagrave

Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

M I Q U E L Agrave N G E L M A S M A S va neacuteixer el 19 de

maig de 1972 a Maria de la Salut (nord de Mallorca) eacutes Diplomat en Educacioacute Primagraveria i Llicenciat en Pedagogia i teacute estudis de doctorat Actualment treballa com a mestre deducacioacute terashypegraveutica en una escola Ha publicat nombrosos artishycles en revistes dedicades a leducacioacute (Guix Tresquarts Pissarra i Revista Iberoamericana de Educacioacuten) i eacutes coautor del llibre Programa de conducta social Una experiegravencia des de lescola (Palma 2008) i lautor de Sutzura 25 (publicat dins la colmiddotleccioacute laquoMagatzem Can Toniraquo nuacutemero 52 per Edicions Documenta Balear Palma 2010)

UN CA AL BALCOacute

Segurament el propietari el duragrave a passejar vint o trenta minuts

cada dia

Llavors li resten vint-i-tres hores i trenta minuts

per poder mirar la seva taula i el seu possible hoste

Na Maria la cambrera em du la pizza

Pizza Funghi Porcini

- Maria una mica de tabasco

bullk-k-k

PEUS

Forces els poemes violes els poemes

em va fer avinent la meva esposa

La meva regraveplica

En el dia de cada dia no hi ha temps per escriure Ara

eacutes temps de fer-ho

El meu ca lladra nespera els peus La veiumlna escorxa un

conill al corral

Mentides Excuses de mal pagador

Estic violant moltes coses

No nomeacutes els poemes

EN VENA

Tres amics dins un cotxe

Em vaig ficar el cotxe en vena

Els tres amb el cap fora

CANTAgraveVEM

EM DIVERTIEN

Vagraverem fer pana

Poemes de Sutzura 25 J o Martiacute Horts i Fuster moriacute als trenta-tres anys

SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

LA POESIA CONTEMPORAgraveNIA A LES BALEARS (I)

Bon dia i bona hora

En primer lloc permeteu-me agrair ben de cor la

convidada per aquesta xerrada d avui sobre la poesia

meacutes recent i actual a casa nostra La Universitat de

Lleida i molt especialment el vostre professor Joan

Ramon Veny i Mesquida soacuten els que ho han fet possishy

ble i no tenc meacutes que paraules de gratitud i estima per

poder compart ir aquests instants amb tots vosaltres

El que voldria es contagiar-vos la meva passioacute per

la poesia perograve com sempre passa d una manera subshy

ject iva Sobretot intentareacute acostar-vos al batec de cada

poema i nomeacutes transcriureacute aquells versos que a mi

m agraden que em transmeten emocions i sentiments

diversos que ens dibuixen paisatges amb solcs als

sementers o el besar suau de les ones quan moren a la

platja Potser l uacutenic megraverit que puc esgrimir eacutes haver

llegit poes ia Soacutec lector addic te i re incident

Magradar ia per tant poder seduir-vos i enganxar-

vos a aquest goig de les paraules amb ritmes i rimes

als seus sons i al seu bessoacute

Per aixograve la meva exposicioacute intentaragrave ser mengiacutevo-

la entremesclant aquells versos que m han cridat l ashy

tencioacute -i que desig mostrar per fer coacuterrer la veu dels

nostres poetes- amb fragments explicatius de tendegravenshy

cies generacions poegravetiques o llibres i publicacions

que cal tenir-hi esment Tambeacute si ens atenem a l epiacuteshy

graf La poesia contemporagravenia a les Balears eacutes per

fugir una vegada meacutes de tota casta de centralismes

Possiblement si pretengueacutes parlar uacutenicament de la

poesia a Mallorca seria meacutes senzill per a mi i per

ventura meacutes ric amb matisos aprofundint d una

forma meacutes acurada i amb els registres i exemples que

tenc meacutes a magrave Perograve no vull deixar de parlar de la poeshy

sia que s ha fet i de la que es fa ara a les illes germashy

nes de Menorca i Eivissa Com veureu nomeacutes ressenshy

yarem les primeres espases a meacutes d introduir alguna

veu novella que encara no sabem ben beacute si en un futur

fruitaragrave

Comenccedilam amb Eivissa Potser el poeta eivissenc

per excelmiddotlegravencia sigui M Vil langoacutemez (19132002)

Dell s ha dit que Les coincidegravencies entre algunes

caracteriacutestiques de lEscola Mallorquina i la poesia

de Villangoacutemez -com la temagravetica paisatgiacutestica la pulshy

critud linguumliacutestica i la preocupacioacute formal- han donat

peu a alguns criacutetics a adscriure el nostre poeta a lesshy

mentada Escola Es possible que aquelles caracteriacutesshy

tiques tinguin utilitat a lhora destablir les diferegravenshy

cies entre lactitud fundacional de lEscola

Mallorquina enfront dels poetes modernistes coetanis

en els quals predominen les preocupacions existenshy

cials o socials i la despreocupacioacute per la llengua i la

forma En canvi no semblen criteris vagravelids per a clashy

rificar la posicioacute descriptors com Villangoacutemez forshy

mats literagraveriament bastant despreacutes del triomf de lesshy

tegravetica noucentista (1) El 1989 rep el Premi d Honor

de les Lletres Catalanes i el 9 1 l editorial Co lumna

publica en tres volums les Obres Completes Versions

de poesia Del 1949 quan surt al carrer Elegies i paishy

satges dins el poema Canccediloacute de vesprada vegem-ne la

forccedila i la bellesa d aquest vers Voler limpossible

ens cal i no que mori el desig que -com a ressenya

curiosa- cal esmentar que el linguumlista Cosme Aguiloacute

amic de la famiacutelia Veny-Mesquida teacute gravats aquests

mateixos mots de Vil langoacutemez a la faccedilana de ca seva

alccedilada amb pedra de Santanyiacute Lobra de Vil langoacutemez

eacutes fecunda i no podem detallar-la fil per randa com

voldriacuteem De la seva aportacioacute assaborim l alegrave medishy

terrani i illenc quan escriu i entre ribera i ribera

amb un rosari partit dillots que treuen el pit resta

la mar presonera

Jean Serra nascut a l Alger el 1952 fill de pares

eivissencs exiliats eacutes un poeta d Eivissa amb tots els

drets No fareacute l exercici d enumerar la llarga trencafi-

la de les obres publicades per cada autor que citareacute

nomeacutes en veurem algunes De Serra del llibre Oberta

riba el tiacutetol sorgeix d un vers del mestre Vil langoacutemez

Com anomenar lombra des de loberta riba en

llegirem un fragment perograve abans recordem que

lombra eacutes la mort i la riba eacutes la vida(2)

Com degraveiem en feim un tast de Meditacioacute -en prosa

poegravetica- Es aquest Tanmateix m hauria agradat no

haver hagut de guerrejar No mhan complagut les

victograveries Ans el contrari he comptat amb tristesa les

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX 1 -

baixes i pegraverdues Mai no he humiliat als venccediluts

iQuin dret tenim a imposar els nostres costums i les

nostres lleis a altres pobles Als germagravenics els diem

bagraverbars nomeacutes perquegrave soacuten diferents No eacuterem

tambeacute nosaltres pagesos incultes abans daprendre

de Gregravecia

Tenia la idea de citar els poetes de manera cronoshy

logravegica partint de la seva data de naixenccedila i j a de bon

comenccedilament he romput aquest ordre per treure la

saga dels Mariacute tots a la vegada Desconec si tenen

parentiu entre ells perquegrave el seu primer llinatge eacutes

molt usual a Eivissa Aixiacute idograve hem de ressenyar

Antoni Mariacute (1944) Josep Mariacute (1948) Isidor Mariacute

(del 49) i Manel Mariacute (1975) Si parlam dIsidor s ha

de dir que de ben jove fou membre del grup musical

U C mostragrave les canccedilons tradicionals de lilla d Eivissa

i musicagrave poemes dels autors meacutes propers En el seu llishy

bre Enjogassats i dispersos (3) clou amb l apartat

Pansiments i penjaments (perquegrave com diu l autor

HO tenc la gosadia danomenar-los pensaments)

Veiem-ne aquest escandall

BODEGOacute

El sol eacutes un pa de pagegraves daurat

La lluna un formatge tendre

CONSOL

Lavantatge duna nit molt fosca

eacutes que ni tadones que hi ha nuacutevols

MONARQUIA

La meva sang blava eacutes la mar

Tancam el capiacutetol dels Mariacute amb en Manel ha

obtingut el Premi Miquel Agravengel Riera (1998) el

Premi Mallorca de Poesia 2005 i el Ciutat de Palma

Joan Alcover 2007 En aquest darrer l obra es titula

El Tagravelem i l autor ens apropa a un moacuten que rebutja

no perquegrave no lentengui sinoacute justament perquegrave lenshy

teacuten massa beacute (4)

Un altre punt a tenir en compte soacuten les edicions (en

paper i en agraveudio) que duu endavant la Fundacioacute A C A

(Agraverea de Creacioacute Acuacutestica) de Buacuteger (Mallorca) amb

l anual ll iurament del Solstici destiu que encetagrave el

1997 i encara continuen En un principi es dedicava

als joves poetes de les Illes Balears per a posteriorshy

ment abraccedilar als dels Paiumlsos Catalans Aquest apartat

potser interessi al vostre professor Joan Ramon Veny

i al seu colmiddot lega Jordi Male pel seu -i nostre i de tots-

Corpus Literari Digital que porten endavant amb

l laquoAula Magraverius Torresraquo perquegrave la fundacioacute A C A teacute la

colmiddotleccioacute Veu de Poeta que porta enregistrats a poetes

consagrats com el j a esmentat Mariagrave Villangoacutemez i

altres poetes mallorquins com Antoni Vidal Ferrando

Miquel Loacutepez Crespiacute o Biel Mesquida encara que

SLmiddotchp

aquest darrer nasqueacute circumstancialment a Castelloacute

de la Plana

Hauriacuteem d esmentar aixiacute mateix per cloure amb

els poetes eivissencs a Bartomeu Ribes Guasch el

qual hi neix l any 1959 i teacute varis llibres publicats

Guardonat amb el premi Vila de Martorell (2006) pel

recull Liacutenia de flotacioacute Es colmiddot laborador habitual de la

revista SEsclop Quadern cultural una publicacioacute de la

que en parlarem despreacutes

4e k

Abans d apropar-nos als poetes menorquins calshy

dria analitzar uns punts bagravesics perograve tambeacute alhora

necessaris Aixiacute idograve La poesia de les Balears malgrat

la precarietat i la minoritzacioacute a quegrave la llengua catashy

lana ha estat sotmesa a les nostres Illes ha estat

durant molt de temps la punta de llanccedila de la nostra

cultura i de les nostres lletres Aixiacute mateix ha esdeshy

vingut el gegravenere literari meacutes innovador i el meacutes pershy

meable als canvis i a lexperimentacioacute aquell en quegrave

shan assajat les provatures formals i temagravetiques meacutes

avanccedilades Hem dafegir-hi unes consideracions per

ampliar el que degraveiem ara Dues liacutenies estegravetiques conshy

tribuiumlren a la modernitzacioacute de la poesia de les

Balears Per un costat des dels inicis dels anys 50 el

conreu per part del grup de postguerra duna poesia

que pren com a model principal la generacioacute casteshy

llana del 27 tendra la seva continuiumltat durant els anys

60 i fins el 70 No sols seguiran aquest model els poeshy

tes dels anys 50 sinoacute que en bona mesura molts dels

autors meacutes joves tambeacute continuaran aquesta liacutenia

Per un altre costat laparicioacute del realisme histograveric de

la literatura compromesa contribuiragrave a precipitar la

desaparicioacute de lEscola Mallorquina La poesia metashy

fograverica i la poesia realista malgrat eacutesser en principi

antagograveniques coexistiran uns anys i fins i tot en uns

mateixos autors (5)

El nostre viatge poegravetic ens porta ara desplegant

veles -i amb lajut dels vents- fins a Ciutadella on

neix el 1952 Joan Francesc Loacutepez Casasnovas proshy

fessor de Llengua i Literatura i amb una considerable

tasca poliacutetica Ha publicat mitja dotzena de llibres de

poesia i eacutes tambeacute impulsor de la colmiddotleccioacute menorshy

quina laquoXibauraquo Dos anys despreacutes el 54 neix a Alaior

Pere Gomila del que ara en veim uns versos Es pershy

sistent la fosca com una estranya nosa com un

malson llarguiacutessim Es profunda la soledat com la

grapa feridora dun desamor irogravenic Soacuten agres les

paraules eixides de tantes boques el renec i les-

Juliacuteuumll - AgUacuteSt 2M0 Nuacutem 52 - egravepoca - Any flX

carni Eacutes difiacutecil la histograveria compresa en nosaltres

com una saviesa inabastable Soacuten rares les canshy

ccedilons i rar el bes amable luacuteltim repograves i lagravenim

Els versos continuen perograve hem d escapccedilar per parshy

lar de meacutes poetes en aquest cas de Ponccedil Pons (1954)

l autor menorquiacute meacutes guardonat i del que recordam el

seu escriviure mot que neix de la seva ploma per

lligar viure i escriure perquegrave l un i l altre com el resshy

pirar soacuten funcions elementals per a l escriptor Dels

premis obtinguts cal esmentar entre d al tres el Ciutat

de Palma amb el recull On sacaba el sender Jocs

Florals de Barcelona i Premi de la Criacutetica amb

Estigma el Carles Riba amb Salobre el Premi Alfons

el Magnagravenim amb Pessoanes o Nura premi Ramon

Llull de les Illes Balears i Premi de la Criacutetica 2007 a

meacutes de novelmiddotles t raduccions i fins i tot una recent

incursioacute al teatre (Lokus) De Nura assaborim unes

mostres agafades d aquiacute i d enllagrave sense cap ordre en

concret

La bondat i el perdoacute seacute que ens poden fer lliures

Crec que Deacuteu meacutes que encens el que vol eacutes justiacutecia

Les gavines silents espicassen metagravefores

Larenal es va omplint desquelets blancs de versos

Els meacutes grans pensaments encoratgen la vida

La millor teoria ha estat sempre la pragravectica

La tria podria continuar perquegrave l anyada eacutes abunshy

dant i de bon gra Com hem vist la temagravetica eacutes divershy

sa i de calat Els mots a meacutes de bells ens poden

ensenyar a pensar i a destriar camins Podem cloure

el tast amb aquest altre vers magniacutefic de Ponccedil Pons

Som allograve que llegim i tenim el que dam

De Menorca hem de mencionar Damiagrave Borragraves

(Maoacute 1957) i Francesc Florit i Nin (Ciutadella

1960) perograve abans volem citar 2002 una antologia de

joves poetes menorquins dels laquoQuaderns Xibauraquo i

que aquella edicioacute seleccioacute i prograveleg fou a cura d Agravenshy

gel Mifsud Ciscar i del j a ressenyat Joan Francesc

Loacutepez Casasnovas en la que hi t robam un grapat de

joves que ara deuen tenir una trentena d anys Del ls

Oacutescar Bagur Pau Janer i Biel Pons Pons inclosos

tambeacute a part d aquest nuacutem 10 de laquoXibauraquo als exemshy

plars de Solstici dEstiu de la Fundacioacute A C A que j a

haviacuteem esmentat Els altres integrants d aques ta antoshy

logia menorquina soacuten Guillem Alfocea Joel Bagur

Sergi Cleofeacute Clara Elorduy Siacutelvia Pons i Tomeu

Truyol

El jovent potser teacute les emocions meacutes arran de pell

Els qui anam sumant anys -massa de pressa- probashy

blement j a no tenim les alegries ni les tristors tan pro-

1 0 d e m a r ccedil d e 2 0 1 0 a T e s 1 7 O O h

U N I V E R S I T A T D E L L E I D A

Edifici del Rectorat - Placcedila de Viacutector SiuranaTT mdash Departament de Filologia Catalana i Comunicacioacute

S e m i n a r i A c a d egrave m i c (Aula 2 2 8 )

- ^ uuml i J i gt i i ^ ^ ^ ^ t t ^ ^ ~ t y uacute - CTVm v m raquo mdash gt-i- Grup dc Recerca

fundes El pas del temps posa una pagravetina encara que

j o em rebel Aixograve vos ho deia perquegrave ara veurem dos

breus poemes un de simpagravetic i divertit mentre que

l altre eacutes ben beacute romagraventic El primer eacutes de Siacutelvia Pons

titulat Poetes fantasma Es aquest Caminaven al

ritme de New York New York perquegrave feien versos i

els vam descobrir Ara caminen amb el cul estret al

ritme duna marxa El segon eacutes d Oscar Bagur i diu

aixiacute Quan plou de nit a la mar quan la mar plora de

nit les teves besades veacutenen i se n van i tornen i

patroacute del vaixell del desig solc la mar amb estels a

popa i a dalt

Joan Pomar Mir

Ponegravencia llegida a la Universitat de Lleida (10-111-2010)

Notes bibliogragravefiques

(I) Paraula de Poeta laquoColmiddotleccioacute Poetes Essencialsraquo nuacutem 15 -

M A R I Agrave VILLANGOacuteMEZ LLOBET - del prograveleg Lobra de Mariagrave

Villangoacutemez - signat per ISIDOK M A R Iacute (editat per la Conselleria

dEducacioacute i Cultura - Govern de les Illes Balears) 2001 (2)

Oberta Riba de JEAN SERRA - Poesia10 - Lleonard Muntaner Ed

2003 (3) Enjogassats i dispersos d I s i n o R M A R Iacute - Publicacions

de lAcadegravemia Can Sifre laquoColmiddotleccioacute lArgenteraraquo 2008 (4) El

tagravelem de M A N E L M A R Iacute Editorial Moll laquoColmiddotleccioacute Balengueraraquo

nuacutem 142 2008 (5) La poesia a les Balears al final del milmiddotlenni

antologia poegravetica a cura de PERE ROSSELLOacute BOVER - Edicions

Documenta Balear - laquoColmiddotleccioacute Magatzem Can Toniraquo 14 2003

Juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEscbp

1101

No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos

Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No

Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara

Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no

Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap

A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau

Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es

Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de

Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part

Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa

Un Dictador un President una Princesa o una

Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita

Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute

De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat

De la l a part de Deep bllie

26

BERNAT MUNAR

D e e p b l u E

V EL TALL )

Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana

Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa

Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant

El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses

Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo

Bernat Munar

De la segona part del llibre titulada

Suicidis i altres resurreccions ig

Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

ENTRE EL DOLOR I LA LLUM

Voldria agrair al professor i poeta Diego

Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute

del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que

un professor encomani la presentacioacute a

un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy

fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment

sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy

sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques

paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu

en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam

davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el

coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy

da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic

persona professor poeta

Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy

tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb

la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard

Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent

literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El

tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-

ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com

eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els

conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del

tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego

Sabiote

Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra

partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten

Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-

llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-

ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita

entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra

perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol

dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy

ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy

va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la

bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final

La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy

ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la

versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu

aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo

no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las

estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins

la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels

estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes

nous i savis

1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per

tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades

recorda entre daltres punts i de manera encertada la

importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra

de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre

del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix

perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una

debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar

linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor

en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor

eacutes la gratitud

La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i

vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he

creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy

taran cantant

Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels

propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve

que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-

nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta

no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy

gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa

Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

Diego Sabiote

Infantaragrave la nit

LLEONARD MUNTANER EDITOR

Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner

Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del

XX torna usar mots habituals que semblen nous com si

cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou

paraules com cor rosa agravenima terra

Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute

per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote

teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en

quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla

digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi

ho era una modesta abella Diego tracta els elements de

la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc

que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar

que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves

per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la

liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat

a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el

poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el

dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un

cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per

la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu

la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es

poden destruir les coses creades En els seus versos se

sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i

mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers

filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles

Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot

de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms

La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada

vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy

rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre

tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta

eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres

i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy

ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa

reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes

el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i

una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot

quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute

vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la

totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens

aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en

poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del

tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on

intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments

innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy

pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la

justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva

obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que

fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi

injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes

especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy

tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals

poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve

Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en

lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de

bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels

seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines

que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia

i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-

filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy

ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari

seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis

I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens

de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila

No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema

primordial de Giacomo Leopardi passem solitario

Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des

d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols

viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa

de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute

que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de

curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy

quegrave hi ha molt per fer

Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu

paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre

cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit

de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar

la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer

en esperanccedila

Lluiacutes Servera Sitjar

(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari

Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el

Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)

SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo

ANDREU VIDAL (1959-1998)

Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat

abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan

Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute

professional amb actituds poc participatives l embrioacute

dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy

nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy

bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys

quan el llibre va veure la llum Era lany 1977

El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy

tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor

crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de

poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel

Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute

ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant

molts anys

Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses

literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy

nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes

alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy

mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa

liacutenia com Cirlot

Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa

i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy

ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-

tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus

preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense

cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo

Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots

dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar

en llengua catalana especialment per als autors joves

Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy

sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun

llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren

amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en

tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo

es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels

tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem

Juliol - AgOSt 2M0

cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos

Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-

1 ANDREU VIDAL I SASTRE

rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica

i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy

neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic

Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de

poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica

amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava

posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a

vegades defensava la idea contragraveria que representava pel

pur plaer de la discussioacute i de la paraula

Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy

tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy

xos fins i tot els professionals com a delineant o en la

meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de

laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta

Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament

aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars

com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy

nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de

versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del

1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la

seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres

meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy

tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva

decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia

obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb

Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX

Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes

ANDREU VIDAL

NECROgravePSIA

Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo

com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem

sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo

Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy

cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy

mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels

dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy

pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al

gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves

Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot

l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i

Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la

llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T

S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre

liacutemit que la nostra possible manca de talent

La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu

Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia

Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir

d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem

haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar

Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la

correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas

no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem

acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i

cregraveiem en la vida i en la bellesa

Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan

va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es

perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca

Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes

vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy

cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir

una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar

luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc

(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy

breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia

posat de moda en el seu segon brot el que anomenen

poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy

gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy

pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy

mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres

vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy

tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves

oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar

inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi

laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy

ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues

Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell

les converses eren disputes contiacutenues i doloroses

Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen

estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell

pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy

cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim

llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder

xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu

paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell

va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut

complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no

volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau

Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy

templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i

altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen

Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor

Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots

superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave

soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy

tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes

densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy

cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per

la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy

culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy

balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com

tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en

desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al

traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra

equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan

Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu

Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si

Agravengel Terron

Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

CAMPOS EacuteS POESIA

Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy

figurar el primer cicle poegravetic i musical

CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy

tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar

paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy

cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy

sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de

cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy

ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy

nats de melodia progravepia

Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave

sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o

riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)

han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle

CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb

fermesa De totes maneres degut a la resposta

excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i

per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal

vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca

el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat

hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure

quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents

A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf

Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy

nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes

Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens

No crec que sigui necessari aprofundir en la seva

obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i

mostrat els seus versos o les seves proses Volem

ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir

cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar

Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy

jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu

propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos

d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos

fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les

de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del

mateix color de la mar i la negror de les cabotes les

parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre

que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de

bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells

poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del

Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal

Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-

Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La

bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent

unes acurades introduccions breus i concises amb una

veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les

paraules

Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria

Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-

a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions

de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem

observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre

de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia

adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es

dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del

CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves

de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de

Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy

ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los

amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy

litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara

meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave

Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-

tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el

certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de

millor poema musicat

Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del

cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave

Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis

gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy

cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria

Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-

tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez

(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix

i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus

inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues

guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina

Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy

ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments

fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i

amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i

Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la

que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca

Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos

que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per

Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns

Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-

soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave

Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i

Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades

per Glograveria Juliagrave

A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i

amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de

viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada

per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp

paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-

Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia

Fotografia Joan Pomar

tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines

o un tast de carn amb el farciment de les paraules de

Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona

Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren

obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel

Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de

cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el

cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una

excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam

d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos

brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes

dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins

afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy

trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb

l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-

lot callet i (sobretot escolta)

Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy

gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle

amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra

(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy

cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces

que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol

Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la

segona tendra i plena de colors dedicada a una jove

criatura nascuda recentment i que l ha fet pare

Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy

sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que

continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de

canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens

meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots

ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan

Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha

obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute

Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy

sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins

una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de

Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy

donats per a cada una de les edicions esmentades Els

altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a

SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy

bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en

diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat

bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar

entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor

de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un

recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres

Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual

dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer

I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I

larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy

queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari

parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy

donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy

pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy

gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren

escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave

Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge

permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la

terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda

magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels

meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits

Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig

llegir dos poemes inegravedits d un proper recull

Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS

EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy

ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy

ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una

quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy

tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny

ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas

expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot

imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus

propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy

da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets

el cel eacutes cel

Joan Pomar Mir

SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA

malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es

considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el

seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy

xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles

Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la

Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de

Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix

classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre

dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca

(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa

a la UIB

Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy

sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata

(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa

dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de

Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i

per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando

Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo

de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de

Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII

Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de

Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de

Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres

poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de

Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa

i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy

pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-

textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia

Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005

i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors

en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser

Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i

Cultura del Govern Balear

Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries

[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-

Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la

Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola

2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes

[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt

Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola

2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro

Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB

1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de

Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de

Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]

Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del

desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns

Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi

laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio

Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago

Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000

Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994

aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy

guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos

Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel

Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves

D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX

Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de

Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la

canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31

(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les

tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo

(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2

(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy

dics

Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis

[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu

mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II

Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute

em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril

2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de

prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]

Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave

Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser

aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i

del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions

celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae

revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de

lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses

Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics

de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44

(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute

mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet

Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb

Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)

Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia

poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols

amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid

Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia

del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb

Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere

Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002

R

juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp

Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar

aquest neacutes un

El Terreiro do Paco eacutes un escenari

on la quarta paret eacutes el Tejo

El Tejo que tant cantaren els poetes

el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren

aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori

tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal

mir aquest riu que comenccedila a morir

i no enyor els turons i serres desiguals

que alliacute en la pagravetria mia

he deixat o em deixen

No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres

aquesta placcedila maculi i cal que hi torni

i cal que fugi de lilla que es mor

i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres

lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural

No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament

de mar a mar

de sol a boira

de mort a set

de pagravetria a pagravetria

No hi ha pagravetria sense dol

no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam

perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal

i hi ha amors amb fam de llop

Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria

i de vegades del darrer amor

Hi torn sempre hi torn

Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Lelia doura

Gabriel de la S T Sampol

52

Sim hagrave lligares onde precisamos voltar

este eacute um deies

O Terreiro do Paco eacute um palco

onde a quarta parede eacute o Tejo

O Tejo que tanto cantaram os poetas

o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram

este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades

apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia

Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal

olho este riacuteo que comeccedila a morrer

e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais

que ali na pagravetria minha

deixei ou me deixam

Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres

esta praccedila acolhe-me e preciso voltar

e preciso fugir da ilha que morre

e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres

a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural

Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro

de mar a mar

de sol a neacutevoa

de morte a sede

de pagravetria a pagravetria

Nagraveo hagrave pagravetria sem luto

nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome

mas hagrave pagravetrias que doem mais

e hagrave amor com fome de lobo

Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria

e agraves vezes do ultimo amor

Volto cagrave volto sempre

Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia

Lelia doura

Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute

2 9ca bull Juliol - Agost 2010

MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a

Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la

Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010

Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari

poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy

ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat

Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)

amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de

Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy

da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo

Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)

En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls

darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy

rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres

Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics

del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute

amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M

Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en

Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors

En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques

de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb

els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy

nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute

catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova

2005)

Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan

Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel

Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy

plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)

Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana

(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut

Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de

Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall

editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy

ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy

trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-

tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)

I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de

l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover

Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga

casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB

I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i

Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB

(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)

Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a

les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta

Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del

diari Avui i a SEscbp

R

La consciegravencia de Viacutector Hugo

La consciegravencia de Victor Hugo eacutes

una composicioacute egravepica de seixanta-

vuit versos alexandrins inclosa en la

segona part (DEva a Jesuacutes) del

primer volum de La llegenda dels

segles obra que sinscriu en el gust

per l orientalisme i per les egravepoques

remotes de les cultures antigues que

tant agradaven als romagraventics El

poema evoca el crim de Caiacuten i el

sentiment de culpabilitat que el pershy

segueix arreu agravedhuc dins la tomba

Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del

Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un

rapte denveja mata el seu germagrave

Abel i doacutena entrada a la primera

mort violenta a la terra Caiacuten estig-

matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy

demnat a viure fugitiu i errant

Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy

gar-se de la mirada omnipresent del

Totpoderoacutes Encara que Victor

Hugo fidel al text biacuteblic parteix del

cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida

enfila amb gran mestria narrativa el

perfil psicologravegic i els sentiments de

perseguit que acoren aquest persoshy

natge miacutetic el qual no sols fuig de la

mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy

sador sinoacute sobretot de la progravepia

consciegravencia dhaver fet el mal pershy

quegrave el protagonista no pot fugir dell

mateix ni dels seus remordiments

Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy

cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy

ca que el criminal no estagrave irremeiashy

blement perdut sinoacute que conscient

dels seus actes pot aspirar al perdoacute

En aquest univers miacutetic el mal ve

representat per tot allograve que oprimeix

l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute

consciegravencia de ser mal Victor Hugo

com a pintor de les emocions meacutes

intenses de l home enfoca des

duna perspectiva humana i espirishy

tual el terror del fugitiu -que no

troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent

de la seva agravenima- i la pietat de la

seva famiacutelia que l acompanya en

un afany de trobar-li una mica de

conhort

Daltra banda tambeacute assistim a

la construccioacute de la primera ciutat la

llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy

mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el

creixement i el progreacutes material que

no sempre anagrave acompanyat del proshy

greacutes moral i espiritual tan anhelat

pels romagraventics

La llegenda dels segles eacutes una

llarga epopeia repartida en dos

volums de caire filosogravefic i humagrave El

primer aplec de poemes egravepics que

configura La llegenda dels segles va

veure la llum el setembre de 1859

En aquesta obra Victor Hugo es proshy

posava retratar l evolucioacute de l home

des dels inicis de la creacioacute fins a

l era contemporagravenia en ple

Romanticisme Lautor francegraves amb

la voluntat de completar aquestes

evocacions miacutetiques multiplicagrave

Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

LA POESIA CONTEMPORAgraveNIA A LES BALEARS (I)

Bon dia i bona hora

En primer lloc permeteu-me agrair ben de cor la

convidada per aquesta xerrada d avui sobre la poesia

meacutes recent i actual a casa nostra La Universitat de

Lleida i molt especialment el vostre professor Joan

Ramon Veny i Mesquida soacuten els que ho han fet possishy

ble i no tenc meacutes que paraules de gratitud i estima per

poder compart ir aquests instants amb tots vosaltres

El que voldria es contagiar-vos la meva passioacute per

la poesia perograve com sempre passa d una manera subshy

ject iva Sobretot intentareacute acostar-vos al batec de cada

poema i nomeacutes transcriureacute aquells versos que a mi

m agraden que em transmeten emocions i sentiments

diversos que ens dibuixen paisatges amb solcs als

sementers o el besar suau de les ones quan moren a la

platja Potser l uacutenic megraverit que puc esgrimir eacutes haver

llegit poes ia Soacutec lector addic te i re incident

Magradar ia per tant poder seduir-vos i enganxar-

vos a aquest goig de les paraules amb ritmes i rimes

als seus sons i al seu bessoacute

Per aixograve la meva exposicioacute intentaragrave ser mengiacutevo-

la entremesclant aquells versos que m han cridat l ashy

tencioacute -i que desig mostrar per fer coacuterrer la veu dels

nostres poetes- amb fragments explicatius de tendegravenshy

cies generacions poegravetiques o llibres i publicacions

que cal tenir-hi esment Tambeacute si ens atenem a l epiacuteshy

graf La poesia contemporagravenia a les Balears eacutes per

fugir una vegada meacutes de tota casta de centralismes

Possiblement si pretengueacutes parlar uacutenicament de la

poesia a Mallorca seria meacutes senzill per a mi i per

ventura meacutes ric amb matisos aprofundint d una

forma meacutes acurada i amb els registres i exemples que

tenc meacutes a magrave Perograve no vull deixar de parlar de la poeshy

sia que s ha fet i de la que es fa ara a les illes germashy

nes de Menorca i Eivissa Com veureu nomeacutes ressenshy

yarem les primeres espases a meacutes d introduir alguna

veu novella que encara no sabem ben beacute si en un futur

fruitaragrave

Comenccedilam amb Eivissa Potser el poeta eivissenc

per excelmiddotlegravencia sigui M Vil langoacutemez (19132002)

Dell s ha dit que Les coincidegravencies entre algunes

caracteriacutestiques de lEscola Mallorquina i la poesia

de Villangoacutemez -com la temagravetica paisatgiacutestica la pulshy

critud linguumliacutestica i la preocupacioacute formal- han donat

peu a alguns criacutetics a adscriure el nostre poeta a lesshy

mentada Escola Es possible que aquelles caracteriacutesshy

tiques tinguin utilitat a lhora destablir les diferegravenshy

cies entre lactitud fundacional de lEscola

Mallorquina enfront dels poetes modernistes coetanis

en els quals predominen les preocupacions existenshy

cials o socials i la despreocupacioacute per la llengua i la

forma En canvi no semblen criteris vagravelids per a clashy

rificar la posicioacute descriptors com Villangoacutemez forshy

mats literagraveriament bastant despreacutes del triomf de lesshy

tegravetica noucentista (1) El 1989 rep el Premi d Honor

de les Lletres Catalanes i el 9 1 l editorial Co lumna

publica en tres volums les Obres Completes Versions

de poesia Del 1949 quan surt al carrer Elegies i paishy

satges dins el poema Canccediloacute de vesprada vegem-ne la

forccedila i la bellesa d aquest vers Voler limpossible

ens cal i no que mori el desig que -com a ressenya

curiosa- cal esmentar que el linguumlista Cosme Aguiloacute

amic de la famiacutelia Veny-Mesquida teacute gravats aquests

mateixos mots de Vil langoacutemez a la faccedilana de ca seva

alccedilada amb pedra de Santanyiacute Lobra de Vil langoacutemez

eacutes fecunda i no podem detallar-la fil per randa com

voldriacuteem De la seva aportacioacute assaborim l alegrave medishy

terrani i illenc quan escriu i entre ribera i ribera

amb un rosari partit dillots que treuen el pit resta

la mar presonera

Jean Serra nascut a l Alger el 1952 fill de pares

eivissencs exiliats eacutes un poeta d Eivissa amb tots els

drets No fareacute l exercici d enumerar la llarga trencafi-

la de les obres publicades per cada autor que citareacute

nomeacutes en veurem algunes De Serra del llibre Oberta

riba el tiacutetol sorgeix d un vers del mestre Vil langoacutemez

Com anomenar lombra des de loberta riba en

llegirem un fragment perograve abans recordem que

lombra eacutes la mort i la riba eacutes la vida(2)

Com degraveiem en feim un tast de Meditacioacute -en prosa

poegravetica- Es aquest Tanmateix m hauria agradat no

haver hagut de guerrejar No mhan complagut les

victograveries Ans el contrari he comptat amb tristesa les

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX 1 -

baixes i pegraverdues Mai no he humiliat als venccediluts

iQuin dret tenim a imposar els nostres costums i les

nostres lleis a altres pobles Als germagravenics els diem

bagraverbars nomeacutes perquegrave soacuten diferents No eacuterem

tambeacute nosaltres pagesos incultes abans daprendre

de Gregravecia

Tenia la idea de citar els poetes de manera cronoshy

logravegica partint de la seva data de naixenccedila i j a de bon

comenccedilament he romput aquest ordre per treure la

saga dels Mariacute tots a la vegada Desconec si tenen

parentiu entre ells perquegrave el seu primer llinatge eacutes

molt usual a Eivissa Aixiacute idograve hem de ressenyar

Antoni Mariacute (1944) Josep Mariacute (1948) Isidor Mariacute

(del 49) i Manel Mariacute (1975) Si parlam dIsidor s ha

de dir que de ben jove fou membre del grup musical

U C mostragrave les canccedilons tradicionals de lilla d Eivissa

i musicagrave poemes dels autors meacutes propers En el seu llishy

bre Enjogassats i dispersos (3) clou amb l apartat

Pansiments i penjaments (perquegrave com diu l autor

HO tenc la gosadia danomenar-los pensaments)

Veiem-ne aquest escandall

BODEGOacute

El sol eacutes un pa de pagegraves daurat

La lluna un formatge tendre

CONSOL

Lavantatge duna nit molt fosca

eacutes que ni tadones que hi ha nuacutevols

MONARQUIA

La meva sang blava eacutes la mar

Tancam el capiacutetol dels Mariacute amb en Manel ha

obtingut el Premi Miquel Agravengel Riera (1998) el

Premi Mallorca de Poesia 2005 i el Ciutat de Palma

Joan Alcover 2007 En aquest darrer l obra es titula

El Tagravelem i l autor ens apropa a un moacuten que rebutja

no perquegrave no lentengui sinoacute justament perquegrave lenshy

teacuten massa beacute (4)

Un altre punt a tenir en compte soacuten les edicions (en

paper i en agraveudio) que duu endavant la Fundacioacute A C A

(Agraverea de Creacioacute Acuacutestica) de Buacuteger (Mallorca) amb

l anual ll iurament del Solstici destiu que encetagrave el

1997 i encara continuen En un principi es dedicava

als joves poetes de les Illes Balears per a posteriorshy

ment abraccedilar als dels Paiumlsos Catalans Aquest apartat

potser interessi al vostre professor Joan Ramon Veny

i al seu colmiddot lega Jordi Male pel seu -i nostre i de tots-

Corpus Literari Digital que porten endavant amb

l laquoAula Magraverius Torresraquo perquegrave la fundacioacute A C A teacute la

colmiddotleccioacute Veu de Poeta que porta enregistrats a poetes

consagrats com el j a esmentat Mariagrave Villangoacutemez i

altres poetes mallorquins com Antoni Vidal Ferrando

Miquel Loacutepez Crespiacute o Biel Mesquida encara que

SLmiddotchp

aquest darrer nasqueacute circumstancialment a Castelloacute

de la Plana

Hauriacuteem d esmentar aixiacute mateix per cloure amb

els poetes eivissencs a Bartomeu Ribes Guasch el

qual hi neix l any 1959 i teacute varis llibres publicats

Guardonat amb el premi Vila de Martorell (2006) pel

recull Liacutenia de flotacioacute Es colmiddot laborador habitual de la

revista SEsclop Quadern cultural una publicacioacute de la

que en parlarem despreacutes

4e k

Abans d apropar-nos als poetes menorquins calshy

dria analitzar uns punts bagravesics perograve tambeacute alhora

necessaris Aixiacute idograve La poesia de les Balears malgrat

la precarietat i la minoritzacioacute a quegrave la llengua catashy

lana ha estat sotmesa a les nostres Illes ha estat

durant molt de temps la punta de llanccedila de la nostra

cultura i de les nostres lletres Aixiacute mateix ha esdeshy

vingut el gegravenere literari meacutes innovador i el meacutes pershy

meable als canvis i a lexperimentacioacute aquell en quegrave

shan assajat les provatures formals i temagravetiques meacutes

avanccedilades Hem dafegir-hi unes consideracions per

ampliar el que degraveiem ara Dues liacutenies estegravetiques conshy

tribuiumlren a la modernitzacioacute de la poesia de les

Balears Per un costat des dels inicis dels anys 50 el

conreu per part del grup de postguerra duna poesia

que pren com a model principal la generacioacute casteshy

llana del 27 tendra la seva continuiumltat durant els anys

60 i fins el 70 No sols seguiran aquest model els poeshy

tes dels anys 50 sinoacute que en bona mesura molts dels

autors meacutes joves tambeacute continuaran aquesta liacutenia

Per un altre costat laparicioacute del realisme histograveric de

la literatura compromesa contribuiragrave a precipitar la

desaparicioacute de lEscola Mallorquina La poesia metashy

fograverica i la poesia realista malgrat eacutesser en principi

antagograveniques coexistiran uns anys i fins i tot en uns

mateixos autors (5)

El nostre viatge poegravetic ens porta ara desplegant

veles -i amb lajut dels vents- fins a Ciutadella on

neix el 1952 Joan Francesc Loacutepez Casasnovas proshy

fessor de Llengua i Literatura i amb una considerable

tasca poliacutetica Ha publicat mitja dotzena de llibres de

poesia i eacutes tambeacute impulsor de la colmiddotleccioacute menorshy

quina laquoXibauraquo Dos anys despreacutes el 54 neix a Alaior

Pere Gomila del que ara en veim uns versos Es pershy

sistent la fosca com una estranya nosa com un

malson llarguiacutessim Es profunda la soledat com la

grapa feridora dun desamor irogravenic Soacuten agres les

paraules eixides de tantes boques el renec i les-

Juliacuteuumll - AgUacuteSt 2M0 Nuacutem 52 - egravepoca - Any flX

carni Eacutes difiacutecil la histograveria compresa en nosaltres

com una saviesa inabastable Soacuten rares les canshy

ccedilons i rar el bes amable luacuteltim repograves i lagravenim

Els versos continuen perograve hem d escapccedilar per parshy

lar de meacutes poetes en aquest cas de Ponccedil Pons (1954)

l autor menorquiacute meacutes guardonat i del que recordam el

seu escriviure mot que neix de la seva ploma per

lligar viure i escriure perquegrave l un i l altre com el resshy

pirar soacuten funcions elementals per a l escriptor Dels

premis obtinguts cal esmentar entre d al tres el Ciutat

de Palma amb el recull On sacaba el sender Jocs

Florals de Barcelona i Premi de la Criacutetica amb

Estigma el Carles Riba amb Salobre el Premi Alfons

el Magnagravenim amb Pessoanes o Nura premi Ramon

Llull de les Illes Balears i Premi de la Criacutetica 2007 a

meacutes de novelmiddotles t raduccions i fins i tot una recent

incursioacute al teatre (Lokus) De Nura assaborim unes

mostres agafades d aquiacute i d enllagrave sense cap ordre en

concret

La bondat i el perdoacute seacute que ens poden fer lliures

Crec que Deacuteu meacutes que encens el que vol eacutes justiacutecia

Les gavines silents espicassen metagravefores

Larenal es va omplint desquelets blancs de versos

Els meacutes grans pensaments encoratgen la vida

La millor teoria ha estat sempre la pragravectica

La tria podria continuar perquegrave l anyada eacutes abunshy

dant i de bon gra Com hem vist la temagravetica eacutes divershy

sa i de calat Els mots a meacutes de bells ens poden

ensenyar a pensar i a destriar camins Podem cloure

el tast amb aquest altre vers magniacutefic de Ponccedil Pons

Som allograve que llegim i tenim el que dam

De Menorca hem de mencionar Damiagrave Borragraves

(Maoacute 1957) i Francesc Florit i Nin (Ciutadella

1960) perograve abans volem citar 2002 una antologia de

joves poetes menorquins dels laquoQuaderns Xibauraquo i

que aquella edicioacute seleccioacute i prograveleg fou a cura d Agravenshy

gel Mifsud Ciscar i del j a ressenyat Joan Francesc

Loacutepez Casasnovas en la que hi t robam un grapat de

joves que ara deuen tenir una trentena d anys Del ls

Oacutescar Bagur Pau Janer i Biel Pons Pons inclosos

tambeacute a part d aquest nuacutem 10 de laquoXibauraquo als exemshy

plars de Solstici dEstiu de la Fundacioacute A C A que j a

haviacuteem esmentat Els altres integrants d aques ta antoshy

logia menorquina soacuten Guillem Alfocea Joel Bagur

Sergi Cleofeacute Clara Elorduy Siacutelvia Pons i Tomeu

Truyol

El jovent potser teacute les emocions meacutes arran de pell

Els qui anam sumant anys -massa de pressa- probashy

blement j a no tenim les alegries ni les tristors tan pro-

1 0 d e m a r ccedil d e 2 0 1 0 a T e s 1 7 O O h

U N I V E R S I T A T D E L L E I D A

Edifici del Rectorat - Placcedila de Viacutector SiuranaTT mdash Departament de Filologia Catalana i Comunicacioacute

S e m i n a r i A c a d egrave m i c (Aula 2 2 8 )

- ^ uuml i J i gt i i ^ ^ ^ ^ t t ^ ^ ~ t y uacute - CTVm v m raquo mdash gt-i- Grup dc Recerca

fundes El pas del temps posa una pagravetina encara que

j o em rebel Aixograve vos ho deia perquegrave ara veurem dos

breus poemes un de simpagravetic i divertit mentre que

l altre eacutes ben beacute romagraventic El primer eacutes de Siacutelvia Pons

titulat Poetes fantasma Es aquest Caminaven al

ritme de New York New York perquegrave feien versos i

els vam descobrir Ara caminen amb el cul estret al

ritme duna marxa El segon eacutes d Oscar Bagur i diu

aixiacute Quan plou de nit a la mar quan la mar plora de

nit les teves besades veacutenen i se n van i tornen i

patroacute del vaixell del desig solc la mar amb estels a

popa i a dalt

Joan Pomar Mir

Ponegravencia llegida a la Universitat de Lleida (10-111-2010)

Notes bibliogragravefiques

(I) Paraula de Poeta laquoColmiddotleccioacute Poetes Essencialsraquo nuacutem 15 -

M A R I Agrave VILLANGOacuteMEZ LLOBET - del prograveleg Lobra de Mariagrave

Villangoacutemez - signat per ISIDOK M A R Iacute (editat per la Conselleria

dEducacioacute i Cultura - Govern de les Illes Balears) 2001 (2)

Oberta Riba de JEAN SERRA - Poesia10 - Lleonard Muntaner Ed

2003 (3) Enjogassats i dispersos d I s i n o R M A R Iacute - Publicacions

de lAcadegravemia Can Sifre laquoColmiddotleccioacute lArgenteraraquo 2008 (4) El

tagravelem de M A N E L M A R Iacute Editorial Moll laquoColmiddotleccioacute Balengueraraquo

nuacutem 142 2008 (5) La poesia a les Balears al final del milmiddotlenni

antologia poegravetica a cura de PERE ROSSELLOacute BOVER - Edicions

Documenta Balear - laquoColmiddotleccioacute Magatzem Can Toniraquo 14 2003

Juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEscbp

1101

No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos

Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No

Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara

Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no

Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap

A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau

Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es

Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de

Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part

Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa

Un Dictador un President una Princesa o una

Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita

Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute

De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat

De la l a part de Deep bllie

26

BERNAT MUNAR

D e e p b l u E

V EL TALL )

Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana

Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa

Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant

El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses

Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo

Bernat Munar

De la segona part del llibre titulada

Suicidis i altres resurreccions ig

Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

ENTRE EL DOLOR I LA LLUM

Voldria agrair al professor i poeta Diego

Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute

del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que

un professor encomani la presentacioacute a

un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy

fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment

sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy

sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques

paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu

en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam

davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el

coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy

da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic

persona professor poeta

Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy

tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb

la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard

Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent

literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El

tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-

ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com

eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els

conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del

tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego

Sabiote

Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra

partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten

Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-

llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-

ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita

entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra

perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol

dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy

ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy

va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la

bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final

La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy

ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la

versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu

aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo

no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las

estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins

la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels

estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes

nous i savis

1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per

tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades

recorda entre daltres punts i de manera encertada la

importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra

de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre

del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix

perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una

debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar

linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor

en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor

eacutes la gratitud

La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i

vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he

creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy

taran cantant

Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels

propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve

que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-

nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta

no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy

gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa

Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

Diego Sabiote

Infantaragrave la nit

LLEONARD MUNTANER EDITOR

Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner

Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del

XX torna usar mots habituals que semblen nous com si

cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou

paraules com cor rosa agravenima terra

Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute

per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote

teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en

quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla

digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi

ho era una modesta abella Diego tracta els elements de

la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc

que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar

que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves

per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la

liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat

a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el

poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el

dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un

cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per

la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu

la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es

poden destruir les coses creades En els seus versos se

sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i

mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers

filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles

Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot

de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms

La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada

vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy

rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre

tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta

eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres

i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy

ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa

reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes

el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i

una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot

quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute

vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la

totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens

aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en

poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del

tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on

intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments

innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy

pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la

justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva

obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que

fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi

injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes

especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy

tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals

poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve

Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en

lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de

bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels

seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines

que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia

i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-

filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy

ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari

seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis

I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens

de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila

No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema

primordial de Giacomo Leopardi passem solitario

Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des

d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols

viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa

de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute

que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de

curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy

quegrave hi ha molt per fer

Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu

paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre

cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit

de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar

la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer

en esperanccedila

Lluiacutes Servera Sitjar

(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari

Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el

Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)

SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo

ANDREU VIDAL (1959-1998)

Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat

abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan

Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute

professional amb actituds poc participatives l embrioacute

dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy

nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy

bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys

quan el llibre va veure la llum Era lany 1977

El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy

tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor

crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de

poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel

Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute

ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant

molts anys

Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses

literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy

nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes

alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy

mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa

liacutenia com Cirlot

Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa

i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy

ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-

tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus

preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense

cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo

Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots

dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar

en llengua catalana especialment per als autors joves

Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy

sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun

llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren

amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en

tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo

es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels

tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem

Juliol - AgOSt 2M0

cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos

Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-

1 ANDREU VIDAL I SASTRE

rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica

i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy

neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic

Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de

poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica

amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava

posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a

vegades defensava la idea contragraveria que representava pel

pur plaer de la discussioacute i de la paraula

Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy

tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy

xos fins i tot els professionals com a delineant o en la

meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de

laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta

Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament

aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars

com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy

nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de

versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del

1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la

seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres

meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy

tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva

decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia

obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb

Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX

Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes

ANDREU VIDAL

NECROgravePSIA

Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo

com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem

sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo

Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy

cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy

mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels

dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy

pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al

gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves

Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot

l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i

Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la

llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T

S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre

liacutemit que la nostra possible manca de talent

La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu

Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia

Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir

d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem

haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar

Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la

correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas

no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem

acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i

cregraveiem en la vida i en la bellesa

Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan

va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es

perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca

Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes

vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy

cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir

una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar

luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc

(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy

breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia

posat de moda en el seu segon brot el que anomenen

poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy

gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy

pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy

mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres

vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy

tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves

oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar

inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi

laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy

ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues

Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell

les converses eren disputes contiacutenues i doloroses

Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen

estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell

pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy

cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim

llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder

xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu

paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell

va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut

complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no

volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau

Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy

templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i

altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen

Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor

Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots

superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave

soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy

tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes

densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy

cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per

la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy

culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy

balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com

tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en

desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al

traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra

equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan

Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu

Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si

Agravengel Terron

Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

CAMPOS EacuteS POESIA

Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy

figurar el primer cicle poegravetic i musical

CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy

tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar

paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy

cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy

sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de

cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy

ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy

nats de melodia progravepia

Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave

sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o

riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)

han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle

CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb

fermesa De totes maneres degut a la resposta

excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i

per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal

vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca

el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat

hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure

quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents

A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf

Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy

nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes

Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens

No crec que sigui necessari aprofundir en la seva

obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i

mostrat els seus versos o les seves proses Volem

ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir

cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar

Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy

jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu

propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos

d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos

fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les

de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del

mateix color de la mar i la negror de les cabotes les

parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre

que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de

bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells

poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del

Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal

Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-

Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La

bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent

unes acurades introduccions breus i concises amb una

veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les

paraules

Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria

Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-

a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions

de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem

observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre

de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia

adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es

dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del

CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves

de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de

Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy

ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los

amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy

litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara

meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave

Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-

tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el

certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de

millor poema musicat

Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del

cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave

Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis

gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy

cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria

Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-

tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez

(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix

i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus

inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues

guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina

Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy

ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments

fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i

amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i

Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la

que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca

Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos

que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per

Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns

Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-

soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave

Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i

Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades

per Glograveria Juliagrave

A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i

amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de

viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada

per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp

paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-

Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia

Fotografia Joan Pomar

tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines

o un tast de carn amb el farciment de les paraules de

Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona

Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren

obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel

Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de

cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el

cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una

excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam

d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos

brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes

dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins

afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy

trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb

l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-

lot callet i (sobretot escolta)

Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy

gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle

amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra

(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy

cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces

que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol

Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la

segona tendra i plena de colors dedicada a una jove

criatura nascuda recentment i que l ha fet pare

Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy

sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que

continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de

canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens

meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots

ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan

Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha

obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute

Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy

sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins

una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de

Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy

donats per a cada una de les edicions esmentades Els

altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a

SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy

bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en

diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat

bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar

entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor

de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un

recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres

Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual

dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer

I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I

larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy

queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari

parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy

donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy

pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy

gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren

escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave

Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge

permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la

terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda

magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels

meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits

Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig

llegir dos poemes inegravedits d un proper recull

Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS

EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy

ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy

ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una

quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy

tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny

ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas

expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot

imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus

propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy

da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets

el cel eacutes cel

Joan Pomar Mir

SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA

malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es

considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el

seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy

xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles

Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la

Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de

Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix

classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre

dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca

(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa

a la UIB

Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy

sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata

(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa

dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de

Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i

per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando

Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo

de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de

Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII

Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de

Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de

Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres

poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de

Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa

i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy

pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-

textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia

Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005

i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors

en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser

Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i

Cultura del Govern Balear

Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries

[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-

Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la

Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola

2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes

[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt

Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola

2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro

Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB

1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de

Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de

Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]

Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del

desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns

Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi

laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio

Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago

Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000

Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994

aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy

guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos

Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel

Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves

D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX

Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de

Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la

canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31

(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les

tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo

(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2

(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy

dics

Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis

[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu

mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II

Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute

em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril

2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de

prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]

Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave

Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser

aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i

del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions

celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae

revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de

lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses

Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics

de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44

(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute

mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet

Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb

Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)

Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia

poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols

amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid

Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia

del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb

Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere

Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002

R

juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp

Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar

aquest neacutes un

El Terreiro do Paco eacutes un escenari

on la quarta paret eacutes el Tejo

El Tejo que tant cantaren els poetes

el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren

aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori

tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal

mir aquest riu que comenccedila a morir

i no enyor els turons i serres desiguals

que alliacute en la pagravetria mia

he deixat o em deixen

No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres

aquesta placcedila maculi i cal que hi torni

i cal que fugi de lilla que es mor

i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres

lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural

No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament

de mar a mar

de sol a boira

de mort a set

de pagravetria a pagravetria

No hi ha pagravetria sense dol

no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam

perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal

i hi ha amors amb fam de llop

Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria

i de vegades del darrer amor

Hi torn sempre hi torn

Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Lelia doura

Gabriel de la S T Sampol

52

Sim hagrave lligares onde precisamos voltar

este eacute um deies

O Terreiro do Paco eacute um palco

onde a quarta parede eacute o Tejo

O Tejo que tanto cantaram os poetas

o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram

este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades

apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia

Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal

olho este riacuteo que comeccedila a morrer

e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais

que ali na pagravetria minha

deixei ou me deixam

Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres

esta praccedila acolhe-me e preciso voltar

e preciso fugir da ilha que morre

e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres

a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural

Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro

de mar a mar

de sol a neacutevoa

de morte a sede

de pagravetria a pagravetria

Nagraveo hagrave pagravetria sem luto

nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome

mas hagrave pagravetrias que doem mais

e hagrave amor com fome de lobo

Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria

e agraves vezes do ultimo amor

Volto cagrave volto sempre

Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia

Lelia doura

Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute

2 9ca bull Juliol - Agost 2010

MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a

Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la

Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010

Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari

poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy

ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat

Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)

amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de

Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy

da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo

Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)

En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls

darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy

rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres

Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics

del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute

amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M

Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en

Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors

En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques

de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb

els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy

nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute

catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova

2005)

Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan

Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel

Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy

plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)

Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana

(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut

Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de

Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall

editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy

ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy

trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-

tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)

I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de

l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover

Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga

casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB

I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i

Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB

(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)

Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a

les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta

Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del

diari Avui i a SEscbp

R

La consciegravencia de Viacutector Hugo

La consciegravencia de Victor Hugo eacutes

una composicioacute egravepica de seixanta-

vuit versos alexandrins inclosa en la

segona part (DEva a Jesuacutes) del

primer volum de La llegenda dels

segles obra que sinscriu en el gust

per l orientalisme i per les egravepoques

remotes de les cultures antigues que

tant agradaven als romagraventics El

poema evoca el crim de Caiacuten i el

sentiment de culpabilitat que el pershy

segueix arreu agravedhuc dins la tomba

Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del

Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un

rapte denveja mata el seu germagrave

Abel i doacutena entrada a la primera

mort violenta a la terra Caiacuten estig-

matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy

demnat a viure fugitiu i errant

Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy

gar-se de la mirada omnipresent del

Totpoderoacutes Encara que Victor

Hugo fidel al text biacuteblic parteix del

cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida

enfila amb gran mestria narrativa el

perfil psicologravegic i els sentiments de

perseguit que acoren aquest persoshy

natge miacutetic el qual no sols fuig de la

mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy

sador sinoacute sobretot de la progravepia

consciegravencia dhaver fet el mal pershy

quegrave el protagonista no pot fugir dell

mateix ni dels seus remordiments

Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy

cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy

ca que el criminal no estagrave irremeiashy

blement perdut sinoacute que conscient

dels seus actes pot aspirar al perdoacute

En aquest univers miacutetic el mal ve

representat per tot allograve que oprimeix

l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute

consciegravencia de ser mal Victor Hugo

com a pintor de les emocions meacutes

intenses de l home enfoca des

duna perspectiva humana i espirishy

tual el terror del fugitiu -que no

troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent

de la seva agravenima- i la pietat de la

seva famiacutelia que l acompanya en

un afany de trobar-li una mica de

conhort

Daltra banda tambeacute assistim a

la construccioacute de la primera ciutat la

llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy

mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el

creixement i el progreacutes material que

no sempre anagrave acompanyat del proshy

greacutes moral i espiritual tan anhelat

pels romagraventics

La llegenda dels segles eacutes una

llarga epopeia repartida en dos

volums de caire filosogravefic i humagrave El

primer aplec de poemes egravepics que

configura La llegenda dels segles va

veure la llum el setembre de 1859

En aquesta obra Victor Hugo es proshy

posava retratar l evolucioacute de l home

des dels inicis de la creacioacute fins a

l era contemporagravenia en ple

Romanticisme Lautor francegraves amb

la voluntat de completar aquestes

evocacions miacutetiques multiplicagrave

Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

baixes i pegraverdues Mai no he humiliat als venccediluts

iQuin dret tenim a imposar els nostres costums i les

nostres lleis a altres pobles Als germagravenics els diem

bagraverbars nomeacutes perquegrave soacuten diferents No eacuterem

tambeacute nosaltres pagesos incultes abans daprendre

de Gregravecia

Tenia la idea de citar els poetes de manera cronoshy

logravegica partint de la seva data de naixenccedila i j a de bon

comenccedilament he romput aquest ordre per treure la

saga dels Mariacute tots a la vegada Desconec si tenen

parentiu entre ells perquegrave el seu primer llinatge eacutes

molt usual a Eivissa Aixiacute idograve hem de ressenyar

Antoni Mariacute (1944) Josep Mariacute (1948) Isidor Mariacute

(del 49) i Manel Mariacute (1975) Si parlam dIsidor s ha

de dir que de ben jove fou membre del grup musical

U C mostragrave les canccedilons tradicionals de lilla d Eivissa

i musicagrave poemes dels autors meacutes propers En el seu llishy

bre Enjogassats i dispersos (3) clou amb l apartat

Pansiments i penjaments (perquegrave com diu l autor

HO tenc la gosadia danomenar-los pensaments)

Veiem-ne aquest escandall

BODEGOacute

El sol eacutes un pa de pagegraves daurat

La lluna un formatge tendre

CONSOL

Lavantatge duna nit molt fosca

eacutes que ni tadones que hi ha nuacutevols

MONARQUIA

La meva sang blava eacutes la mar

Tancam el capiacutetol dels Mariacute amb en Manel ha

obtingut el Premi Miquel Agravengel Riera (1998) el

Premi Mallorca de Poesia 2005 i el Ciutat de Palma

Joan Alcover 2007 En aquest darrer l obra es titula

El Tagravelem i l autor ens apropa a un moacuten que rebutja

no perquegrave no lentengui sinoacute justament perquegrave lenshy

teacuten massa beacute (4)

Un altre punt a tenir en compte soacuten les edicions (en

paper i en agraveudio) que duu endavant la Fundacioacute A C A

(Agraverea de Creacioacute Acuacutestica) de Buacuteger (Mallorca) amb

l anual ll iurament del Solstici destiu que encetagrave el

1997 i encara continuen En un principi es dedicava

als joves poetes de les Illes Balears per a posteriorshy

ment abraccedilar als dels Paiumlsos Catalans Aquest apartat

potser interessi al vostre professor Joan Ramon Veny

i al seu colmiddot lega Jordi Male pel seu -i nostre i de tots-

Corpus Literari Digital que porten endavant amb

l laquoAula Magraverius Torresraquo perquegrave la fundacioacute A C A teacute la

colmiddotleccioacute Veu de Poeta que porta enregistrats a poetes

consagrats com el j a esmentat Mariagrave Villangoacutemez i

altres poetes mallorquins com Antoni Vidal Ferrando

Miquel Loacutepez Crespiacute o Biel Mesquida encara que

SLmiddotchp

aquest darrer nasqueacute circumstancialment a Castelloacute

de la Plana

Hauriacuteem d esmentar aixiacute mateix per cloure amb

els poetes eivissencs a Bartomeu Ribes Guasch el

qual hi neix l any 1959 i teacute varis llibres publicats

Guardonat amb el premi Vila de Martorell (2006) pel

recull Liacutenia de flotacioacute Es colmiddot laborador habitual de la

revista SEsclop Quadern cultural una publicacioacute de la

que en parlarem despreacutes

4e k

Abans d apropar-nos als poetes menorquins calshy

dria analitzar uns punts bagravesics perograve tambeacute alhora

necessaris Aixiacute idograve La poesia de les Balears malgrat

la precarietat i la minoritzacioacute a quegrave la llengua catashy

lana ha estat sotmesa a les nostres Illes ha estat

durant molt de temps la punta de llanccedila de la nostra

cultura i de les nostres lletres Aixiacute mateix ha esdeshy

vingut el gegravenere literari meacutes innovador i el meacutes pershy

meable als canvis i a lexperimentacioacute aquell en quegrave

shan assajat les provatures formals i temagravetiques meacutes

avanccedilades Hem dafegir-hi unes consideracions per

ampliar el que degraveiem ara Dues liacutenies estegravetiques conshy

tribuiumlren a la modernitzacioacute de la poesia de les

Balears Per un costat des dels inicis dels anys 50 el

conreu per part del grup de postguerra duna poesia

que pren com a model principal la generacioacute casteshy

llana del 27 tendra la seva continuiumltat durant els anys

60 i fins el 70 No sols seguiran aquest model els poeshy

tes dels anys 50 sinoacute que en bona mesura molts dels

autors meacutes joves tambeacute continuaran aquesta liacutenia

Per un altre costat laparicioacute del realisme histograveric de

la literatura compromesa contribuiragrave a precipitar la

desaparicioacute de lEscola Mallorquina La poesia metashy

fograverica i la poesia realista malgrat eacutesser en principi

antagograveniques coexistiran uns anys i fins i tot en uns

mateixos autors (5)

El nostre viatge poegravetic ens porta ara desplegant

veles -i amb lajut dels vents- fins a Ciutadella on

neix el 1952 Joan Francesc Loacutepez Casasnovas proshy

fessor de Llengua i Literatura i amb una considerable

tasca poliacutetica Ha publicat mitja dotzena de llibres de

poesia i eacutes tambeacute impulsor de la colmiddotleccioacute menorshy

quina laquoXibauraquo Dos anys despreacutes el 54 neix a Alaior

Pere Gomila del que ara en veim uns versos Es pershy

sistent la fosca com una estranya nosa com un

malson llarguiacutessim Es profunda la soledat com la

grapa feridora dun desamor irogravenic Soacuten agres les

paraules eixides de tantes boques el renec i les-

Juliacuteuumll - AgUacuteSt 2M0 Nuacutem 52 - egravepoca - Any flX

carni Eacutes difiacutecil la histograveria compresa en nosaltres

com una saviesa inabastable Soacuten rares les canshy

ccedilons i rar el bes amable luacuteltim repograves i lagravenim

Els versos continuen perograve hem d escapccedilar per parshy

lar de meacutes poetes en aquest cas de Ponccedil Pons (1954)

l autor menorquiacute meacutes guardonat i del que recordam el

seu escriviure mot que neix de la seva ploma per

lligar viure i escriure perquegrave l un i l altre com el resshy

pirar soacuten funcions elementals per a l escriptor Dels

premis obtinguts cal esmentar entre d al tres el Ciutat

de Palma amb el recull On sacaba el sender Jocs

Florals de Barcelona i Premi de la Criacutetica amb

Estigma el Carles Riba amb Salobre el Premi Alfons

el Magnagravenim amb Pessoanes o Nura premi Ramon

Llull de les Illes Balears i Premi de la Criacutetica 2007 a

meacutes de novelmiddotles t raduccions i fins i tot una recent

incursioacute al teatre (Lokus) De Nura assaborim unes

mostres agafades d aquiacute i d enllagrave sense cap ordre en

concret

La bondat i el perdoacute seacute que ens poden fer lliures

Crec que Deacuteu meacutes que encens el que vol eacutes justiacutecia

Les gavines silents espicassen metagravefores

Larenal es va omplint desquelets blancs de versos

Els meacutes grans pensaments encoratgen la vida

La millor teoria ha estat sempre la pragravectica

La tria podria continuar perquegrave l anyada eacutes abunshy

dant i de bon gra Com hem vist la temagravetica eacutes divershy

sa i de calat Els mots a meacutes de bells ens poden

ensenyar a pensar i a destriar camins Podem cloure

el tast amb aquest altre vers magniacutefic de Ponccedil Pons

Som allograve que llegim i tenim el que dam

De Menorca hem de mencionar Damiagrave Borragraves

(Maoacute 1957) i Francesc Florit i Nin (Ciutadella

1960) perograve abans volem citar 2002 una antologia de

joves poetes menorquins dels laquoQuaderns Xibauraquo i

que aquella edicioacute seleccioacute i prograveleg fou a cura d Agravenshy

gel Mifsud Ciscar i del j a ressenyat Joan Francesc

Loacutepez Casasnovas en la que hi t robam un grapat de

joves que ara deuen tenir una trentena d anys Del ls

Oacutescar Bagur Pau Janer i Biel Pons Pons inclosos

tambeacute a part d aquest nuacutem 10 de laquoXibauraquo als exemshy

plars de Solstici dEstiu de la Fundacioacute A C A que j a

haviacuteem esmentat Els altres integrants d aques ta antoshy

logia menorquina soacuten Guillem Alfocea Joel Bagur

Sergi Cleofeacute Clara Elorduy Siacutelvia Pons i Tomeu

Truyol

El jovent potser teacute les emocions meacutes arran de pell

Els qui anam sumant anys -massa de pressa- probashy

blement j a no tenim les alegries ni les tristors tan pro-

1 0 d e m a r ccedil d e 2 0 1 0 a T e s 1 7 O O h

U N I V E R S I T A T D E L L E I D A

Edifici del Rectorat - Placcedila de Viacutector SiuranaTT mdash Departament de Filologia Catalana i Comunicacioacute

S e m i n a r i A c a d egrave m i c (Aula 2 2 8 )

- ^ uuml i J i gt i i ^ ^ ^ ^ t t ^ ^ ~ t y uacute - CTVm v m raquo mdash gt-i- Grup dc Recerca

fundes El pas del temps posa una pagravetina encara que

j o em rebel Aixograve vos ho deia perquegrave ara veurem dos

breus poemes un de simpagravetic i divertit mentre que

l altre eacutes ben beacute romagraventic El primer eacutes de Siacutelvia Pons

titulat Poetes fantasma Es aquest Caminaven al

ritme de New York New York perquegrave feien versos i

els vam descobrir Ara caminen amb el cul estret al

ritme duna marxa El segon eacutes d Oscar Bagur i diu

aixiacute Quan plou de nit a la mar quan la mar plora de

nit les teves besades veacutenen i se n van i tornen i

patroacute del vaixell del desig solc la mar amb estels a

popa i a dalt

Joan Pomar Mir

Ponegravencia llegida a la Universitat de Lleida (10-111-2010)

Notes bibliogragravefiques

(I) Paraula de Poeta laquoColmiddotleccioacute Poetes Essencialsraquo nuacutem 15 -

M A R I Agrave VILLANGOacuteMEZ LLOBET - del prograveleg Lobra de Mariagrave

Villangoacutemez - signat per ISIDOK M A R Iacute (editat per la Conselleria

dEducacioacute i Cultura - Govern de les Illes Balears) 2001 (2)

Oberta Riba de JEAN SERRA - Poesia10 - Lleonard Muntaner Ed

2003 (3) Enjogassats i dispersos d I s i n o R M A R Iacute - Publicacions

de lAcadegravemia Can Sifre laquoColmiddotleccioacute lArgenteraraquo 2008 (4) El

tagravelem de M A N E L M A R Iacute Editorial Moll laquoColmiddotleccioacute Balengueraraquo

nuacutem 142 2008 (5) La poesia a les Balears al final del milmiddotlenni

antologia poegravetica a cura de PERE ROSSELLOacute BOVER - Edicions

Documenta Balear - laquoColmiddotleccioacute Magatzem Can Toniraquo 14 2003

Juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEscbp

1101

No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos

Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No

Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara

Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no

Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap

A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau

Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es

Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de

Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part

Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa

Un Dictador un President una Princesa o una

Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita

Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute

De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat

De la l a part de Deep bllie

26

BERNAT MUNAR

D e e p b l u E

V EL TALL )

Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana

Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa

Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant

El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses

Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo

Bernat Munar

De la segona part del llibre titulada

Suicidis i altres resurreccions ig

Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

ENTRE EL DOLOR I LA LLUM

Voldria agrair al professor i poeta Diego

Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute

del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que

un professor encomani la presentacioacute a

un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy

fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment

sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy

sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques

paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu

en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam

davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el

coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy

da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic

persona professor poeta

Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy

tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb

la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard

Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent

literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El

tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-

ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com

eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els

conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del

tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego

Sabiote

Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra

partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten

Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-

llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-

ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita

entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra

perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol

dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy

ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy

va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la

bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final

La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy

ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la

versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu

aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo

no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las

estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins

la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels

estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes

nous i savis

1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per

tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades

recorda entre daltres punts i de manera encertada la

importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra

de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre

del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix

perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una

debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar

linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor

en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor

eacutes la gratitud

La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i

vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he

creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy

taran cantant

Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels

propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve

que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-

nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta

no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy

gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa

Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

Diego Sabiote

Infantaragrave la nit

LLEONARD MUNTANER EDITOR

Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner

Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del

XX torna usar mots habituals que semblen nous com si

cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou

paraules com cor rosa agravenima terra

Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute

per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote

teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en

quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla

digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi

ho era una modesta abella Diego tracta els elements de

la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc

que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar

que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves

per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la

liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat

a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el

poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el

dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un

cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per

la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu

la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es

poden destruir les coses creades En els seus versos se

sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i

mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers

filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles

Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot

de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms

La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada

vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy

rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre

tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta

eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres

i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy

ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa

reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes

el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i

una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot

quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute

vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la

totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens

aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en

poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del

tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on

intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments

innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy

pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la

justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva

obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que

fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi

injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes

especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy

tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals

poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve

Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en

lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de

bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels

seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines

que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia

i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-

filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy

ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari

seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis

I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens

de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila

No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema

primordial de Giacomo Leopardi passem solitario

Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des

d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols

viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa

de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute

que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de

curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy

quegrave hi ha molt per fer

Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu

paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre

cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit

de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar

la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer

en esperanccedila

Lluiacutes Servera Sitjar

(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari

Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el

Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)

SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo

ANDREU VIDAL (1959-1998)

Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat

abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan

Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute

professional amb actituds poc participatives l embrioacute

dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy

nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy

bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys

quan el llibre va veure la llum Era lany 1977

El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy

tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor

crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de

poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel

Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute

ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant

molts anys

Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses

literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy

nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes

alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy

mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa

liacutenia com Cirlot

Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa

i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy

ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-

tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus

preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense

cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo

Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots

dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar

en llengua catalana especialment per als autors joves

Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy

sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun

llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren

amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en

tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo

es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels

tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem

Juliol - AgOSt 2M0

cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos

Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-

1 ANDREU VIDAL I SASTRE

rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica

i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy

neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic

Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de

poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica

amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava

posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a

vegades defensava la idea contragraveria que representava pel

pur plaer de la discussioacute i de la paraula

Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy

tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy

xos fins i tot els professionals com a delineant o en la

meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de

laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta

Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament

aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars

com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy

nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de

versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del

1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la

seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres

meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy

tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva

decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia

obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb

Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX

Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes

ANDREU VIDAL

NECROgravePSIA

Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo

com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem

sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo

Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy

cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy

mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels

dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy

pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al

gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves

Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot

l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i

Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la

llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T

S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre

liacutemit que la nostra possible manca de talent

La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu

Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia

Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir

d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem

haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar

Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la

correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas

no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem

acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i

cregraveiem en la vida i en la bellesa

Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan

va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es

perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca

Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes

vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy

cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir

una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar

luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc

(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy

breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia

posat de moda en el seu segon brot el que anomenen

poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy

gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy

pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy

mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres

vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy

tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves

oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar

inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi

laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy

ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues

Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell

les converses eren disputes contiacutenues i doloroses

Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen

estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell

pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy

cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim

llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder

xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu

paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell

va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut

complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no

volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau

Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy

templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i

altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen

Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor

Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots

superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave

soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy

tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes

densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy

cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per

la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy

culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy

balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com

tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en

desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al

traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra

equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan

Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu

Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si

Agravengel Terron

Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

CAMPOS EacuteS POESIA

Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy

figurar el primer cicle poegravetic i musical

CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy

tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar

paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy

cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy

sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de

cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy

ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy

nats de melodia progravepia

Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave

sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o

riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)

han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle

CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb

fermesa De totes maneres degut a la resposta

excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i

per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal

vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca

el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat

hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure

quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents

A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf

Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy

nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes

Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens

No crec que sigui necessari aprofundir en la seva

obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i

mostrat els seus versos o les seves proses Volem

ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir

cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar

Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy

jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu

propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos

d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos

fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les

de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del

mateix color de la mar i la negror de les cabotes les

parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre

que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de

bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells

poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del

Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal

Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-

Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La

bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent

unes acurades introduccions breus i concises amb una

veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les

paraules

Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria

Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-

a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions

de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem

observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre

de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia

adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es

dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del

CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves

de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de

Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy

ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los

amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy

litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara

meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave

Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-

tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el

certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de

millor poema musicat

Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del

cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave

Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis

gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy

cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria

Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-

tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez

(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix

i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus

inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues

guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina

Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy

ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments

fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i

amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i

Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la

que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca

Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos

que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per

Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns

Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-

soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave

Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i

Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades

per Glograveria Juliagrave

A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i

amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de

viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada

per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp

paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-

Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia

Fotografia Joan Pomar

tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines

o un tast de carn amb el farciment de les paraules de

Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona

Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren

obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel

Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de

cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el

cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una

excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam

d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos

brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes

dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins

afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy

trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb

l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-

lot callet i (sobretot escolta)

Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy

gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle

amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra

(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy

cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces

que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol

Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la

segona tendra i plena de colors dedicada a una jove

criatura nascuda recentment i que l ha fet pare

Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy

sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que

continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de

canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens

meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots

ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan

Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha

obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute

Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy

sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins

una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de

Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy

donats per a cada una de les edicions esmentades Els

altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a

SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy

bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en

diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat

bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar

entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor

de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un

recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres

Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual

dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer

I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I

larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy

queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari

parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy

donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy

pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy

gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren

escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave

Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge

permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la

terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda

magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels

meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits

Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig

llegir dos poemes inegravedits d un proper recull

Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS

EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy

ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy

ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una

quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy

tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny

ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas

expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot

imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus

propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy

da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets

el cel eacutes cel

Joan Pomar Mir

SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA

malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es

considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el

seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy

xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles

Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la

Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de

Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix

classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre

dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca

(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa

a la UIB

Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy

sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata

(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa

dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de

Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i

per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando

Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo

de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de

Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII

Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de

Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de

Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres

poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de

Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa

i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy

pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-

textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia

Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005

i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors

en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser

Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i

Cultura del Govern Balear

Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries

[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-

Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la

Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola

2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes

[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt

Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola

2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro

Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB

1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de

Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de

Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]

Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del

desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns

Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi

laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio

Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago

Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000

Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994

aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy

guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos

Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel

Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves

D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX

Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de

Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la

canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31

(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les

tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo

(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2

(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy

dics

Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis

[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu

mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II

Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute

em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril

2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de

prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]

Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave

Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser

aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i

del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions

celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae

revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de

lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses

Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics

de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44

(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute

mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet

Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb

Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)

Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia

poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols

amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid

Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia

del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb

Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere

Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002

R

juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp

Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar

aquest neacutes un

El Terreiro do Paco eacutes un escenari

on la quarta paret eacutes el Tejo

El Tejo que tant cantaren els poetes

el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren

aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori

tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal

mir aquest riu que comenccedila a morir

i no enyor els turons i serres desiguals

que alliacute en la pagravetria mia

he deixat o em deixen

No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres

aquesta placcedila maculi i cal que hi torni

i cal que fugi de lilla que es mor

i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres

lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural

No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament

de mar a mar

de sol a boira

de mort a set

de pagravetria a pagravetria

No hi ha pagravetria sense dol

no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam

perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal

i hi ha amors amb fam de llop

Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria

i de vegades del darrer amor

Hi torn sempre hi torn

Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Lelia doura

Gabriel de la S T Sampol

52

Sim hagrave lligares onde precisamos voltar

este eacute um deies

O Terreiro do Paco eacute um palco

onde a quarta parede eacute o Tejo

O Tejo que tanto cantaram os poetas

o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram

este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades

apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia

Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal

olho este riacuteo que comeccedila a morrer

e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais

que ali na pagravetria minha

deixei ou me deixam

Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres

esta praccedila acolhe-me e preciso voltar

e preciso fugir da ilha que morre

e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres

a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural

Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro

de mar a mar

de sol a neacutevoa

de morte a sede

de pagravetria a pagravetria

Nagraveo hagrave pagravetria sem luto

nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome

mas hagrave pagravetrias que doem mais

e hagrave amor com fome de lobo

Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria

e agraves vezes do ultimo amor

Volto cagrave volto sempre

Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia

Lelia doura

Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute

2 9ca bull Juliol - Agost 2010

MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a

Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la

Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010

Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari

poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy

ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat

Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)

amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de

Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy

da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo

Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)

En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls

darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy

rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres

Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics

del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute

amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M

Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en

Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors

En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques

de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb

els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy

nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute

catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova

2005)

Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan

Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel

Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy

plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)

Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana

(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut

Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de

Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall

editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy

ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy

trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-

tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)

I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de

l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover

Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga

casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB

I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i

Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB

(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)

Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a

les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta

Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del

diari Avui i a SEscbp

R

La consciegravencia de Viacutector Hugo

La consciegravencia de Victor Hugo eacutes

una composicioacute egravepica de seixanta-

vuit versos alexandrins inclosa en la

segona part (DEva a Jesuacutes) del

primer volum de La llegenda dels

segles obra que sinscriu en el gust

per l orientalisme i per les egravepoques

remotes de les cultures antigues que

tant agradaven als romagraventics El

poema evoca el crim de Caiacuten i el

sentiment de culpabilitat que el pershy

segueix arreu agravedhuc dins la tomba

Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del

Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un

rapte denveja mata el seu germagrave

Abel i doacutena entrada a la primera

mort violenta a la terra Caiacuten estig-

matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy

demnat a viure fugitiu i errant

Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy

gar-se de la mirada omnipresent del

Totpoderoacutes Encara que Victor

Hugo fidel al text biacuteblic parteix del

cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida

enfila amb gran mestria narrativa el

perfil psicologravegic i els sentiments de

perseguit que acoren aquest persoshy

natge miacutetic el qual no sols fuig de la

mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy

sador sinoacute sobretot de la progravepia

consciegravencia dhaver fet el mal pershy

quegrave el protagonista no pot fugir dell

mateix ni dels seus remordiments

Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy

cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy

ca que el criminal no estagrave irremeiashy

blement perdut sinoacute que conscient

dels seus actes pot aspirar al perdoacute

En aquest univers miacutetic el mal ve

representat per tot allograve que oprimeix

l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute

consciegravencia de ser mal Victor Hugo

com a pintor de les emocions meacutes

intenses de l home enfoca des

duna perspectiva humana i espirishy

tual el terror del fugitiu -que no

troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent

de la seva agravenima- i la pietat de la

seva famiacutelia que l acompanya en

un afany de trobar-li una mica de

conhort

Daltra banda tambeacute assistim a

la construccioacute de la primera ciutat la

llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy

mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el

creixement i el progreacutes material que

no sempre anagrave acompanyat del proshy

greacutes moral i espiritual tan anhelat

pels romagraventics

La llegenda dels segles eacutes una

llarga epopeia repartida en dos

volums de caire filosogravefic i humagrave El

primer aplec de poemes egravepics que

configura La llegenda dels segles va

veure la llum el setembre de 1859

En aquesta obra Victor Hugo es proshy

posava retratar l evolucioacute de l home

des dels inicis de la creacioacute fins a

l era contemporagravenia en ple

Romanticisme Lautor francegraves amb

la voluntat de completar aquestes

evocacions miacutetiques multiplicagrave

Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

carni Eacutes difiacutecil la histograveria compresa en nosaltres

com una saviesa inabastable Soacuten rares les canshy

ccedilons i rar el bes amable luacuteltim repograves i lagravenim

Els versos continuen perograve hem d escapccedilar per parshy

lar de meacutes poetes en aquest cas de Ponccedil Pons (1954)

l autor menorquiacute meacutes guardonat i del que recordam el

seu escriviure mot que neix de la seva ploma per

lligar viure i escriure perquegrave l un i l altre com el resshy

pirar soacuten funcions elementals per a l escriptor Dels

premis obtinguts cal esmentar entre d al tres el Ciutat

de Palma amb el recull On sacaba el sender Jocs

Florals de Barcelona i Premi de la Criacutetica amb

Estigma el Carles Riba amb Salobre el Premi Alfons

el Magnagravenim amb Pessoanes o Nura premi Ramon

Llull de les Illes Balears i Premi de la Criacutetica 2007 a

meacutes de novelmiddotles t raduccions i fins i tot una recent

incursioacute al teatre (Lokus) De Nura assaborim unes

mostres agafades d aquiacute i d enllagrave sense cap ordre en

concret

La bondat i el perdoacute seacute que ens poden fer lliures

Crec que Deacuteu meacutes que encens el que vol eacutes justiacutecia

Les gavines silents espicassen metagravefores

Larenal es va omplint desquelets blancs de versos

Els meacutes grans pensaments encoratgen la vida

La millor teoria ha estat sempre la pragravectica

La tria podria continuar perquegrave l anyada eacutes abunshy

dant i de bon gra Com hem vist la temagravetica eacutes divershy

sa i de calat Els mots a meacutes de bells ens poden

ensenyar a pensar i a destriar camins Podem cloure

el tast amb aquest altre vers magniacutefic de Ponccedil Pons

Som allograve que llegim i tenim el que dam

De Menorca hem de mencionar Damiagrave Borragraves

(Maoacute 1957) i Francesc Florit i Nin (Ciutadella

1960) perograve abans volem citar 2002 una antologia de

joves poetes menorquins dels laquoQuaderns Xibauraquo i

que aquella edicioacute seleccioacute i prograveleg fou a cura d Agravenshy

gel Mifsud Ciscar i del j a ressenyat Joan Francesc

Loacutepez Casasnovas en la que hi t robam un grapat de

joves que ara deuen tenir una trentena d anys Del ls

Oacutescar Bagur Pau Janer i Biel Pons Pons inclosos

tambeacute a part d aquest nuacutem 10 de laquoXibauraquo als exemshy

plars de Solstici dEstiu de la Fundacioacute A C A que j a

haviacuteem esmentat Els altres integrants d aques ta antoshy

logia menorquina soacuten Guillem Alfocea Joel Bagur

Sergi Cleofeacute Clara Elorduy Siacutelvia Pons i Tomeu

Truyol

El jovent potser teacute les emocions meacutes arran de pell

Els qui anam sumant anys -massa de pressa- probashy

blement j a no tenim les alegries ni les tristors tan pro-

1 0 d e m a r ccedil d e 2 0 1 0 a T e s 1 7 O O h

U N I V E R S I T A T D E L L E I D A

Edifici del Rectorat - Placcedila de Viacutector SiuranaTT mdash Departament de Filologia Catalana i Comunicacioacute

S e m i n a r i A c a d egrave m i c (Aula 2 2 8 )

- ^ uuml i J i gt i i ^ ^ ^ ^ t t ^ ^ ~ t y uacute - CTVm v m raquo mdash gt-i- Grup dc Recerca

fundes El pas del temps posa una pagravetina encara que

j o em rebel Aixograve vos ho deia perquegrave ara veurem dos

breus poemes un de simpagravetic i divertit mentre que

l altre eacutes ben beacute romagraventic El primer eacutes de Siacutelvia Pons

titulat Poetes fantasma Es aquest Caminaven al

ritme de New York New York perquegrave feien versos i

els vam descobrir Ara caminen amb el cul estret al

ritme duna marxa El segon eacutes d Oscar Bagur i diu

aixiacute Quan plou de nit a la mar quan la mar plora de

nit les teves besades veacutenen i se n van i tornen i

patroacute del vaixell del desig solc la mar amb estels a

popa i a dalt

Joan Pomar Mir

Ponegravencia llegida a la Universitat de Lleida (10-111-2010)

Notes bibliogragravefiques

(I) Paraula de Poeta laquoColmiddotleccioacute Poetes Essencialsraquo nuacutem 15 -

M A R I Agrave VILLANGOacuteMEZ LLOBET - del prograveleg Lobra de Mariagrave

Villangoacutemez - signat per ISIDOK M A R Iacute (editat per la Conselleria

dEducacioacute i Cultura - Govern de les Illes Balears) 2001 (2)

Oberta Riba de JEAN SERRA - Poesia10 - Lleonard Muntaner Ed

2003 (3) Enjogassats i dispersos d I s i n o R M A R Iacute - Publicacions

de lAcadegravemia Can Sifre laquoColmiddotleccioacute lArgenteraraquo 2008 (4) El

tagravelem de M A N E L M A R Iacute Editorial Moll laquoColmiddotleccioacute Balengueraraquo

nuacutem 142 2008 (5) La poesia a les Balears al final del milmiddotlenni

antologia poegravetica a cura de PERE ROSSELLOacute BOVER - Edicions

Documenta Balear - laquoColmiddotleccioacute Magatzem Can Toniraquo 14 2003

Juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEscbp

1101

No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos

Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No

Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara

Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no

Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap

A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau

Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es

Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de

Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part

Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa

Un Dictador un President una Princesa o una

Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita

Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute

De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat

De la l a part de Deep bllie

26

BERNAT MUNAR

D e e p b l u E

V EL TALL )

Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana

Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa

Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant

El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses

Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo

Bernat Munar

De la segona part del llibre titulada

Suicidis i altres resurreccions ig

Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

ENTRE EL DOLOR I LA LLUM

Voldria agrair al professor i poeta Diego

Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute

del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que

un professor encomani la presentacioacute a

un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy

fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment

sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy

sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques

paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu

en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam

davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el

coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy

da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic

persona professor poeta

Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy

tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb

la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard

Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent

literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El

tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-

ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com

eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els

conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del

tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego

Sabiote

Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra

partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten

Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-

llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-

ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita

entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra

perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol

dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy

ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy

va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la

bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final

La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy

ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la

versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu

aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo

no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las

estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins

la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels

estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes

nous i savis

1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per

tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades

recorda entre daltres punts i de manera encertada la

importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra

de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre

del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix

perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una

debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar

linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor

en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor

eacutes la gratitud

La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i

vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he

creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy

taran cantant

Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels

propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve

que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-

nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta

no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy

gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa

Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

Diego Sabiote

Infantaragrave la nit

LLEONARD MUNTANER EDITOR

Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner

Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del

XX torna usar mots habituals que semblen nous com si

cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou

paraules com cor rosa agravenima terra

Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute

per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote

teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en

quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla

digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi

ho era una modesta abella Diego tracta els elements de

la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc

que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar

que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves

per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la

liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat

a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el

poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el

dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un

cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per

la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu

la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es

poden destruir les coses creades En els seus versos se

sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i

mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers

filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles

Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot

de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms

La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada

vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy

rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre

tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta

eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres

i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy

ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa

reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes

el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i

una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot

quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute

vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la

totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens

aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en

poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del

tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on

intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments

innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy

pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la

justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva

obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que

fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi

injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes

especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy

tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals

poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve

Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en

lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de

bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels

seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines

que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia

i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-

filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy

ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari

seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis

I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens

de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila

No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema

primordial de Giacomo Leopardi passem solitario

Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des

d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols

viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa

de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute

que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de

curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy

quegrave hi ha molt per fer

Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu

paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre

cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit

de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar

la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer

en esperanccedila

Lluiacutes Servera Sitjar

(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari

Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el

Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)

SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo

ANDREU VIDAL (1959-1998)

Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat

abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan

Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute

professional amb actituds poc participatives l embrioacute

dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy

nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy

bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys

quan el llibre va veure la llum Era lany 1977

El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy

tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor

crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de

poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel

Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute

ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant

molts anys

Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses

literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy

nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes

alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy

mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa

liacutenia com Cirlot

Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa

i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy

ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-

tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus

preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense

cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo

Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots

dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar

en llengua catalana especialment per als autors joves

Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy

sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun

llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren

amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en

tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo

es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels

tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem

Juliol - AgOSt 2M0

cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos

Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-

1 ANDREU VIDAL I SASTRE

rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica

i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy

neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic

Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de

poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica

amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava

posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a

vegades defensava la idea contragraveria que representava pel

pur plaer de la discussioacute i de la paraula

Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy

tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy

xos fins i tot els professionals com a delineant o en la

meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de

laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta

Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament

aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars

com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy

nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de

versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del

1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la

seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres

meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy

tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva

decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia

obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb

Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX

Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes

ANDREU VIDAL

NECROgravePSIA

Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo

com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem

sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo

Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy

cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy

mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels

dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy

pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al

gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves

Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot

l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i

Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la

llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T

S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre

liacutemit que la nostra possible manca de talent

La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu

Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia

Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir

d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem

haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar

Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la

correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas

no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem

acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i

cregraveiem en la vida i en la bellesa

Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan

va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es

perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca

Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes

vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy

cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir

una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar

luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc

(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy

breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia

posat de moda en el seu segon brot el que anomenen

poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy

gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy

pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy

mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres

vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy

tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves

oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar

inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi

laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy

ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues

Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell

les converses eren disputes contiacutenues i doloroses

Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen

estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell

pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy

cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim

llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder

xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu

paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell

va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut

complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no

volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau

Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy

templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i

altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen

Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor

Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots

superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave

soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy

tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes

densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy

cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per

la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy

culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy

balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com

tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en

desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al

traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra

equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan

Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu

Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si

Agravengel Terron

Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

CAMPOS EacuteS POESIA

Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy

figurar el primer cicle poegravetic i musical

CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy

tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar

paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy

cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy

sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de

cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy

ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy

nats de melodia progravepia

Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave

sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o

riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)

han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle

CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb

fermesa De totes maneres degut a la resposta

excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i

per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal

vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca

el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat

hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure

quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents

A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf

Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy

nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes

Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens

No crec que sigui necessari aprofundir en la seva

obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i

mostrat els seus versos o les seves proses Volem

ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir

cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar

Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy

jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu

propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos

d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos

fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les

de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del

mateix color de la mar i la negror de les cabotes les

parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre

que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de

bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells

poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del

Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal

Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-

Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La

bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent

unes acurades introduccions breus i concises amb una

veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les

paraules

Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria

Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-

a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions

de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem

observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre

de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia

adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es

dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del

CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves

de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de

Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy

ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los

amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy

litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara

meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave

Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-

tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el

certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de

millor poema musicat

Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del

cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave

Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis

gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy

cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria

Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-

tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez

(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix

i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus

inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues

guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina

Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy

ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments

fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i

amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i

Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la

que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca

Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos

que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per

Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns

Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-

soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave

Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i

Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades

per Glograveria Juliagrave

A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i

amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de

viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada

per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp

paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-

Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia

Fotografia Joan Pomar

tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines

o un tast de carn amb el farciment de les paraules de

Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona

Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren

obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel

Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de

cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el

cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una

excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam

d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos

brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes

dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins

afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy

trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb

l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-

lot callet i (sobretot escolta)

Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy

gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle

amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra

(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy

cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces

que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol

Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la

segona tendra i plena de colors dedicada a una jove

criatura nascuda recentment i que l ha fet pare

Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy

sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que

continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de

canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens

meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots

ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan

Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha

obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute

Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy

sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins

una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de

Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy

donats per a cada una de les edicions esmentades Els

altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a

SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy

bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en

diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat

bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar

entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor

de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un

recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres

Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual

dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer

I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I

larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy

queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari

parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy

donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy

pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy

gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren

escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave

Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge

permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la

terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda

magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels

meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits

Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig

llegir dos poemes inegravedits d un proper recull

Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS

EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy

ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy

ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una

quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy

tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny

ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas

expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot

imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus

propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy

da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets

el cel eacutes cel

Joan Pomar Mir

SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA

malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es

considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el

seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy

xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles

Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la

Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de

Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix

classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre

dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca

(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa

a la UIB

Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy

sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata

(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa

dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de

Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i

per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando

Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo

de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de

Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII

Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de

Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de

Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres

poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de

Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa

i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy

pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-

textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia

Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005

i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors

en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser

Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i

Cultura del Govern Balear

Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries

[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-

Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la

Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola

2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes

[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt

Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola

2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro

Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB

1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de

Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de

Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]

Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del

desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns

Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi

laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio

Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago

Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000

Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994

aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy

guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos

Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel

Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves

D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX

Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de

Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la

canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31

(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les

tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo

(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2

(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy

dics

Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis

[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu

mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II

Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute

em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril

2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de

prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]

Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave

Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser

aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i

del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions

celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae

revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de

lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses

Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics

de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44

(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute

mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet

Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb

Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)

Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia

poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols

amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid

Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia

del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb

Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere

Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002

R

juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp

Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar

aquest neacutes un

El Terreiro do Paco eacutes un escenari

on la quarta paret eacutes el Tejo

El Tejo que tant cantaren els poetes

el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren

aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori

tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal

mir aquest riu que comenccedila a morir

i no enyor els turons i serres desiguals

que alliacute en la pagravetria mia

he deixat o em deixen

No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres

aquesta placcedila maculi i cal que hi torni

i cal que fugi de lilla que es mor

i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres

lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural

No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament

de mar a mar

de sol a boira

de mort a set

de pagravetria a pagravetria

No hi ha pagravetria sense dol

no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam

perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal

i hi ha amors amb fam de llop

Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria

i de vegades del darrer amor

Hi torn sempre hi torn

Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Lelia doura

Gabriel de la S T Sampol

52

Sim hagrave lligares onde precisamos voltar

este eacute um deies

O Terreiro do Paco eacute um palco

onde a quarta parede eacute o Tejo

O Tejo que tanto cantaram os poetas

o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram

este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades

apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia

Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal

olho este riacuteo que comeccedila a morrer

e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais

que ali na pagravetria minha

deixei ou me deixam

Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres

esta praccedila acolhe-me e preciso voltar

e preciso fugir da ilha que morre

e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres

a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural

Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro

de mar a mar

de sol a neacutevoa

de morte a sede

de pagravetria a pagravetria

Nagraveo hagrave pagravetria sem luto

nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome

mas hagrave pagravetrias que doem mais

e hagrave amor com fome de lobo

Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria

e agraves vezes do ultimo amor

Volto cagrave volto sempre

Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia

Lelia doura

Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute

2 9ca bull Juliol - Agost 2010

MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a

Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la

Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010

Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari

poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy

ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat

Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)

amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de

Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy

da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo

Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)

En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls

darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy

rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres

Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics

del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute

amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M

Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en

Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors

En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques

de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb

els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy

nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute

catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova

2005)

Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan

Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel

Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy

plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)

Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana

(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut

Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de

Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall

editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy

ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy

trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-

tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)

I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de

l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover

Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga

casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB

I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i

Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB

(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)

Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a

les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta

Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del

diari Avui i a SEscbp

R

La consciegravencia de Viacutector Hugo

La consciegravencia de Victor Hugo eacutes

una composicioacute egravepica de seixanta-

vuit versos alexandrins inclosa en la

segona part (DEva a Jesuacutes) del

primer volum de La llegenda dels

segles obra que sinscriu en el gust

per l orientalisme i per les egravepoques

remotes de les cultures antigues que

tant agradaven als romagraventics El

poema evoca el crim de Caiacuten i el

sentiment de culpabilitat que el pershy

segueix arreu agravedhuc dins la tomba

Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del

Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un

rapte denveja mata el seu germagrave

Abel i doacutena entrada a la primera

mort violenta a la terra Caiacuten estig-

matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy

demnat a viure fugitiu i errant

Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy

gar-se de la mirada omnipresent del

Totpoderoacutes Encara que Victor

Hugo fidel al text biacuteblic parteix del

cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida

enfila amb gran mestria narrativa el

perfil psicologravegic i els sentiments de

perseguit que acoren aquest persoshy

natge miacutetic el qual no sols fuig de la

mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy

sador sinoacute sobretot de la progravepia

consciegravencia dhaver fet el mal pershy

quegrave el protagonista no pot fugir dell

mateix ni dels seus remordiments

Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy

cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy

ca que el criminal no estagrave irremeiashy

blement perdut sinoacute que conscient

dels seus actes pot aspirar al perdoacute

En aquest univers miacutetic el mal ve

representat per tot allograve que oprimeix

l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute

consciegravencia de ser mal Victor Hugo

com a pintor de les emocions meacutes

intenses de l home enfoca des

duna perspectiva humana i espirishy

tual el terror del fugitiu -que no

troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent

de la seva agravenima- i la pietat de la

seva famiacutelia que l acompanya en

un afany de trobar-li una mica de

conhort

Daltra banda tambeacute assistim a

la construccioacute de la primera ciutat la

llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy

mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el

creixement i el progreacutes material que

no sempre anagrave acompanyat del proshy

greacutes moral i espiritual tan anhelat

pels romagraventics

La llegenda dels segles eacutes una

llarga epopeia repartida en dos

volums de caire filosogravefic i humagrave El

primer aplec de poemes egravepics que

configura La llegenda dels segles va

veure la llum el setembre de 1859

En aquesta obra Victor Hugo es proshy

posava retratar l evolucioacute de l home

des dels inicis de la creacioacute fins a

l era contemporagravenia en ple

Romanticisme Lautor francegraves amb

la voluntat de completar aquestes

evocacions miacutetiques multiplicagrave

Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

1101

No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos

Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No

Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara

Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no

Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap

A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau

Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es

Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de

Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part

Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa

Un Dictador un President una Princesa o una

Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita

Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute

De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat

De la l a part de Deep bllie

26

BERNAT MUNAR

D e e p b l u E

V EL TALL )

Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana

Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa

Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant

El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses

Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo

Bernat Munar

De la segona part del llibre titulada

Suicidis i altres resurreccions ig

Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

ENTRE EL DOLOR I LA LLUM

Voldria agrair al professor i poeta Diego

Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute

del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que

un professor encomani la presentacioacute a

un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy

fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment

sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy

sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques

paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu

en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam

davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el

coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy

da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic

persona professor poeta

Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy

tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb

la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard

Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent

literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El

tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-

ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com

eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els

conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del

tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego

Sabiote

Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra

partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten

Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-

llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-

ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita

entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra

perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol

dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy

ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy

va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la

bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final

La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy

ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la

versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu

aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo

no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las

estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins

la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels

estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes

nous i savis

1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per

tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades

recorda entre daltres punts i de manera encertada la

importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra

de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre

del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix

perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una

debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar

linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor

en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor

eacutes la gratitud

La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i

vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he

creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy

taran cantant

Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels

propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve

que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-

nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta

no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy

gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa

Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

Diego Sabiote

Infantaragrave la nit

LLEONARD MUNTANER EDITOR

Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner

Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del

XX torna usar mots habituals que semblen nous com si

cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou

paraules com cor rosa agravenima terra

Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute

per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote

teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en

quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla

digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi

ho era una modesta abella Diego tracta els elements de

la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc

que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar

que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves

per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la

liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat

a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el

poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el

dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un

cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per

la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu

la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es

poden destruir les coses creades En els seus versos se

sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i

mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers

filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles

Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot

de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms

La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada

vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy

rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre

tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta

eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres

i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy

ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa

reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes

el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i

una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot

quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute

vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la

totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens

aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en

poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del

tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on

intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments

innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy

pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la

justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva

obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que

fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi

injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes

especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy

tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals

poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve

Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en

lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de

bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels

seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines

que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia

i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-

filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy

ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari

seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis

I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens

de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila

No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema

primordial de Giacomo Leopardi passem solitario

Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des

d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols

viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa

de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute

que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de

curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy

quegrave hi ha molt per fer

Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu

paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre

cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit

de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar

la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer

en esperanccedila

Lluiacutes Servera Sitjar

(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari

Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el

Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)

SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo

ANDREU VIDAL (1959-1998)

Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat

abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan

Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute

professional amb actituds poc participatives l embrioacute

dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy

nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy

bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys

quan el llibre va veure la llum Era lany 1977

El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy

tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor

crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de

poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel

Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute

ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant

molts anys

Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses

literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy

nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes

alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy

mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa

liacutenia com Cirlot

Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa

i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy

ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-

tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus

preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense

cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo

Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots

dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar

en llengua catalana especialment per als autors joves

Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy

sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun

llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren

amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en

tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo

es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels

tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem

Juliol - AgOSt 2M0

cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos

Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-

1 ANDREU VIDAL I SASTRE

rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica

i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy

neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic

Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de

poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica

amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava

posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a

vegades defensava la idea contragraveria que representava pel

pur plaer de la discussioacute i de la paraula

Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy

tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy

xos fins i tot els professionals com a delineant o en la

meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de

laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta

Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament

aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars

com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy

nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de

versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del

1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la

seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres

meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy

tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva

decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia

obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb

Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX

Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes

ANDREU VIDAL

NECROgravePSIA

Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo

com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem

sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo

Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy

cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy

mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels

dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy

pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al

gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves

Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot

l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i

Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la

llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T

S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre

liacutemit que la nostra possible manca de talent

La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu

Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia

Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir

d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem

haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar

Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la

correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas

no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem

acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i

cregraveiem en la vida i en la bellesa

Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan

va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es

perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca

Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes

vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy

cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir

una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar

luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc

(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy

breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia

posat de moda en el seu segon brot el que anomenen

poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy

gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy

pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy

mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres

vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy

tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves

oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar

inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi

laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy

ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues

Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell

les converses eren disputes contiacutenues i doloroses

Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen

estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell

pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy

cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim

llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder

xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu

paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell

va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut

complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no

volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau

Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy

templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i

altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen

Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor

Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots

superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave

soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy

tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes

densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy

cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per

la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy

culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy

balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com

tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en

desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al

traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra

equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan

Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu

Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si

Agravengel Terron

Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

CAMPOS EacuteS POESIA

Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy

figurar el primer cicle poegravetic i musical

CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy

tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar

paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy

cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy

sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de

cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy

ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy

nats de melodia progravepia

Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave

sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o

riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)

han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle

CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb

fermesa De totes maneres degut a la resposta

excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i

per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal

vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca

el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat

hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure

quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents

A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf

Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy

nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes

Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens

No crec que sigui necessari aprofundir en la seva

obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i

mostrat els seus versos o les seves proses Volem

ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir

cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar

Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy

jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu

propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos

d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos

fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les

de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del

mateix color de la mar i la negror de les cabotes les

parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre

que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de

bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells

poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del

Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal

Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-

Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La

bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent

unes acurades introduccions breus i concises amb una

veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les

paraules

Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria

Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-

a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions

de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem

observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre

de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia

adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es

dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del

CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves

de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de

Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy

ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los

amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy

litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara

meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave

Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-

tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el

certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de

millor poema musicat

Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del

cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave

Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis

gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy

cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria

Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-

tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez

(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix

i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus

inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues

guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina

Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy

ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments

fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i

amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i

Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la

que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca

Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos

que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per

Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns

Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-

soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave

Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i

Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades

per Glograveria Juliagrave

A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i

amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de

viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada

per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp

paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-

Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia

Fotografia Joan Pomar

tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines

o un tast de carn amb el farciment de les paraules de

Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona

Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren

obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel

Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de

cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el

cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una

excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam

d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos

brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes

dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins

afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy

trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb

l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-

lot callet i (sobretot escolta)

Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy

gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle

amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra

(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy

cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces

que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol

Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la

segona tendra i plena de colors dedicada a una jove

criatura nascuda recentment i que l ha fet pare

Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy

sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que

continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de

canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens

meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots

ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan

Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha

obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute

Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy

sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins

una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de

Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy

donats per a cada una de les edicions esmentades Els

altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a

SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy

bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en

diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat

bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar

entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor

de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un

recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres

Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual

dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer

I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I

larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy

queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari

parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy

donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy

pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy

gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren

escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave

Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge

permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la

terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda

magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels

meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits

Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig

llegir dos poemes inegravedits d un proper recull

Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS

EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy

ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy

ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una

quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy

tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny

ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas

expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot

imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus

propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy

da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets

el cel eacutes cel

Joan Pomar Mir

SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA

malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es

considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el

seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy

xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles

Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la

Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de

Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix

classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre

dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca

(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa

a la UIB

Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy

sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata

(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa

dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de

Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i

per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando

Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo

de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de

Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII

Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de

Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de

Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres

poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de

Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa

i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy

pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-

textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia

Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005

i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors

en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser

Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i

Cultura del Govern Balear

Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries

[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-

Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la

Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola

2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes

[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt

Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola

2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro

Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB

1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de

Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de

Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]

Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del

desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns

Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi

laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio

Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago

Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000

Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994

aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy

guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos

Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel

Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves

D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX

Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de

Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la

canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31

(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les

tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo

(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2

(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy

dics

Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis

[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu

mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II

Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute

em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril

2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de

prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]

Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave

Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser

aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i

del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions

celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae

revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de

lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses

Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics

de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44

(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute

mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet

Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb

Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)

Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia

poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols

amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid

Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia

del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb

Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere

Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002

R

juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp

Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar

aquest neacutes un

El Terreiro do Paco eacutes un escenari

on la quarta paret eacutes el Tejo

El Tejo que tant cantaren els poetes

el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren

aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori

tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal

mir aquest riu que comenccedila a morir

i no enyor els turons i serres desiguals

que alliacute en la pagravetria mia

he deixat o em deixen

No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres

aquesta placcedila maculi i cal que hi torni

i cal que fugi de lilla que es mor

i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres

lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural

No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament

de mar a mar

de sol a boira

de mort a set

de pagravetria a pagravetria

No hi ha pagravetria sense dol

no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam

perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal

i hi ha amors amb fam de llop

Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria

i de vegades del darrer amor

Hi torn sempre hi torn

Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Lelia doura

Gabriel de la S T Sampol

52

Sim hagrave lligares onde precisamos voltar

este eacute um deies

O Terreiro do Paco eacute um palco

onde a quarta parede eacute o Tejo

O Tejo que tanto cantaram os poetas

o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram

este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades

apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia

Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal

olho este riacuteo que comeccedila a morrer

e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais

que ali na pagravetria minha

deixei ou me deixam

Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres

esta praccedila acolhe-me e preciso voltar

e preciso fugir da ilha que morre

e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres

a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural

Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro

de mar a mar

de sol a neacutevoa

de morte a sede

de pagravetria a pagravetria

Nagraveo hagrave pagravetria sem luto

nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome

mas hagrave pagravetrias que doem mais

e hagrave amor com fome de lobo

Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria

e agraves vezes do ultimo amor

Volto cagrave volto sempre

Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia

Lelia doura

Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute

2 9ca bull Juliol - Agost 2010

MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a

Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la

Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010

Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari

poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy

ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat

Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)

amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de

Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy

da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo

Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)

En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls

darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy

rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres

Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics

del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute

amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M

Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en

Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors

En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques

de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb

els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy

nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute

catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova

2005)

Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan

Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel

Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy

plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)

Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana

(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut

Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de

Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall

editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy

ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy

trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-

tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)

I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de

l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover

Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga

casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB

I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i

Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB

(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)

Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a

les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta

Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del

diari Avui i a SEscbp

R

La consciegravencia de Viacutector Hugo

La consciegravencia de Victor Hugo eacutes

una composicioacute egravepica de seixanta-

vuit versos alexandrins inclosa en la

segona part (DEva a Jesuacutes) del

primer volum de La llegenda dels

segles obra que sinscriu en el gust

per l orientalisme i per les egravepoques

remotes de les cultures antigues que

tant agradaven als romagraventics El

poema evoca el crim de Caiacuten i el

sentiment de culpabilitat que el pershy

segueix arreu agravedhuc dins la tomba

Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del

Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un

rapte denveja mata el seu germagrave

Abel i doacutena entrada a la primera

mort violenta a la terra Caiacuten estig-

matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy

demnat a viure fugitiu i errant

Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy

gar-se de la mirada omnipresent del

Totpoderoacutes Encara que Victor

Hugo fidel al text biacuteblic parteix del

cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida

enfila amb gran mestria narrativa el

perfil psicologravegic i els sentiments de

perseguit que acoren aquest persoshy

natge miacutetic el qual no sols fuig de la

mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy

sador sinoacute sobretot de la progravepia

consciegravencia dhaver fet el mal pershy

quegrave el protagonista no pot fugir dell

mateix ni dels seus remordiments

Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy

cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy

ca que el criminal no estagrave irremeiashy

blement perdut sinoacute que conscient

dels seus actes pot aspirar al perdoacute

En aquest univers miacutetic el mal ve

representat per tot allograve que oprimeix

l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute

consciegravencia de ser mal Victor Hugo

com a pintor de les emocions meacutes

intenses de l home enfoca des

duna perspectiva humana i espirishy

tual el terror del fugitiu -que no

troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent

de la seva agravenima- i la pietat de la

seva famiacutelia que l acompanya en

un afany de trobar-li una mica de

conhort

Daltra banda tambeacute assistim a

la construccioacute de la primera ciutat la

llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy

mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el

creixement i el progreacutes material que

no sempre anagrave acompanyat del proshy

greacutes moral i espiritual tan anhelat

pels romagraventics

La llegenda dels segles eacutes una

llarga epopeia repartida en dos

volums de caire filosogravefic i humagrave El

primer aplec de poemes egravepics que

configura La llegenda dels segles va

veure la llum el setembre de 1859

En aquesta obra Victor Hugo es proshy

posava retratar l evolucioacute de l home

des dels inicis de la creacioacute fins a

l era contemporagravenia en ple

Romanticisme Lautor francegraves amb

la voluntat de completar aquestes

evocacions miacutetiques multiplicagrave

Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

ENTRE EL DOLOR I LA LLUM

Voldria agrair al professor i poeta Diego

Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute

del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que

un professor encomani la presentacioacute a

un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy

fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment

sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy

sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques

paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu

en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam

davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el

coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy

da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic

persona professor poeta

Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy

tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb

la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard

Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent

literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El

tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-

ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com

eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els

conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del

tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego

Sabiote

Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra

partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten

Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-

llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-

ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita

entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra

perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol

dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy

ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy

va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la

bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final

La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy

ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la

versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu

aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo

no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las

estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins

la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels

estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes

nous i savis

1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per

tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades

recorda entre daltres punts i de manera encertada la

importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra

de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre

del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix

perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una

debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar

linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor

en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor

eacutes la gratitud

La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i

vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he

creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy

taran cantant

Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels

propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve

que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-

nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta

no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy

gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa

Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

Diego Sabiote

Infantaragrave la nit

LLEONARD MUNTANER EDITOR

Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner

Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del

XX torna usar mots habituals que semblen nous com si

cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou

paraules com cor rosa agravenima terra

Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute

per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote

teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en

quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla

digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi

ho era una modesta abella Diego tracta els elements de

la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc

que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar

que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves

per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la

liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat

a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el

poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el

dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un

cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per

la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu

la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es

poden destruir les coses creades En els seus versos se

sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i

mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers

filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles

Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot

de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms

La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada

vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy

rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre

tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta

eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres

i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy

ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa

reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes

el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i

una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot

quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute

vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la

totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens

aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en

poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del

tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on

intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments

innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy

pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la

justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva

obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que

fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi

injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes

especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy

tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals

poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve

Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en

lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de

bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels

seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines

que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia

i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-

filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy

ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari

seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis

I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens

de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila

No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema

primordial de Giacomo Leopardi passem solitario

Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des

d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols

viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa

de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute

que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de

curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy

quegrave hi ha molt per fer

Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu

paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre

cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit

de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar

la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer

en esperanccedila

Lluiacutes Servera Sitjar

(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari

Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el

Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)

SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo

ANDREU VIDAL (1959-1998)

Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat

abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan

Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute

professional amb actituds poc participatives l embrioacute

dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy

nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy

bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys

quan el llibre va veure la llum Era lany 1977

El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy

tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor

crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de

poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel

Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute

ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant

molts anys

Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses

literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy

nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes

alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy

mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa

liacutenia com Cirlot

Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa

i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy

ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-

tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus

preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense

cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo

Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots

dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar

en llengua catalana especialment per als autors joves

Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy

sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun

llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren

amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en

tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo

es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels

tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem

Juliol - AgOSt 2M0

cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos

Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-

1 ANDREU VIDAL I SASTRE

rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica

i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy

neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic

Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de

poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica

amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava

posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a

vegades defensava la idea contragraveria que representava pel

pur plaer de la discussioacute i de la paraula

Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy

tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy

xos fins i tot els professionals com a delineant o en la

meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de

laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta

Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament

aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars

com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy

nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de

versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del

1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la

seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres

meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy

tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva

decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia

obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb

Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX

Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes

ANDREU VIDAL

NECROgravePSIA

Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo

com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem

sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo

Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy

cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy

mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels

dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy

pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al

gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves

Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot

l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i

Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la

llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T

S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre

liacutemit que la nostra possible manca de talent

La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu

Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia

Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir

d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem

haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar

Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la

correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas

no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem

acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i

cregraveiem en la vida i en la bellesa

Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan

va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es

perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca

Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes

vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy

cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir

una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar

luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc

(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy

breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia

posat de moda en el seu segon brot el que anomenen

poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy

gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy

pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy

mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres

vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy

tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves

oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar

inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi

laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy

ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues

Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell

les converses eren disputes contiacutenues i doloroses

Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen

estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell

pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy

cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim

llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder

xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu

paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell

va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut

complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no

volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau

Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy

templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i

altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen

Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor

Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots

superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave

soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy

tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes

densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy

cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per

la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy

culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy

balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com

tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en

desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al

traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra

equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan

Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu

Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si

Agravengel Terron

Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

CAMPOS EacuteS POESIA

Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy

figurar el primer cicle poegravetic i musical

CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy

tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar

paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy

cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy

sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de

cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy

ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy

nats de melodia progravepia

Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave

sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o

riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)

han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle

CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb

fermesa De totes maneres degut a la resposta

excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i

per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal

vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca

el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat

hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure

quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents

A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf

Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy

nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes

Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens

No crec que sigui necessari aprofundir en la seva

obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i

mostrat els seus versos o les seves proses Volem

ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir

cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar

Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy

jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu

propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos

d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos

fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les

de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del

mateix color de la mar i la negror de les cabotes les

parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre

que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de

bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells

poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del

Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal

Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-

Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La

bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent

unes acurades introduccions breus i concises amb una

veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les

paraules

Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria

Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-

a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions

de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem

observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre

de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia

adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es

dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del

CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves

de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de

Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy

ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los

amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy

litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara

meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave

Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-

tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el

certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de

millor poema musicat

Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del

cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave

Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis

gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy

cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria

Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-

tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez

(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix

i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus

inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues

guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina

Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy

ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments

fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i

amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i

Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la

que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca

Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos

que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per

Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns

Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-

soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave

Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i

Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades

per Glograveria Juliagrave

A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i

amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de

viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada

per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp

paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-

Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia

Fotografia Joan Pomar

tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines

o un tast de carn amb el farciment de les paraules de

Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona

Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren

obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel

Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de

cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el

cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una

excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam

d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos

brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes

dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins

afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy

trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb

l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-

lot callet i (sobretot escolta)

Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy

gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle

amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra

(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy

cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces

que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol

Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la

segona tendra i plena de colors dedicada a una jove

criatura nascuda recentment i que l ha fet pare

Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy

sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que

continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de

canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens

meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots

ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan

Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha

obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute

Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy

sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins

una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de

Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy

donats per a cada una de les edicions esmentades Els

altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a

SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy

bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en

diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat

bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar

entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor

de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un

recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres

Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual

dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer

I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I

larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy

queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari

parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy

donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy

pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy

gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren

escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave

Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge

permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la

terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda

magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels

meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits

Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig

llegir dos poemes inegravedits d un proper recull

Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS

EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy

ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy

ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una

quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy

tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny

ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas

expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot

imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus

propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy

da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets

el cel eacutes cel

Joan Pomar Mir

SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA

malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es

considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el

seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy

xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles

Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la

Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de

Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix

classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre

dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca

(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa

a la UIB

Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy

sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata

(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa

dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de

Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i

per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando

Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo

de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de

Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII

Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de

Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de

Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres

poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de

Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa

i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy

pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-

textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia

Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005

i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors

en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser

Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i

Cultura del Govern Balear

Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries

[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-

Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la

Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola

2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes

[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt

Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola

2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro

Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB

1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de

Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de

Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]

Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del

desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns

Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi

laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio

Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago

Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000

Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994

aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy

guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos

Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel

Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves

D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX

Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de

Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la

canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31

(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les

tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo

(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2

(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy

dics

Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis

[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu

mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II

Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute

em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril

2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de

prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]

Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave

Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser

aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i

del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions

celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae

revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de

lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses

Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics

de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44

(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute

mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet

Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb

Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)

Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia

poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols

amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid

Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia

del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb

Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere

Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002

R

juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp

Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar

aquest neacutes un

El Terreiro do Paco eacutes un escenari

on la quarta paret eacutes el Tejo

El Tejo que tant cantaren els poetes

el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren

aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori

tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal

mir aquest riu que comenccedila a morir

i no enyor els turons i serres desiguals

que alliacute en la pagravetria mia

he deixat o em deixen

No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres

aquesta placcedila maculi i cal que hi torni

i cal que fugi de lilla que es mor

i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres

lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural

No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament

de mar a mar

de sol a boira

de mort a set

de pagravetria a pagravetria

No hi ha pagravetria sense dol

no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam

perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal

i hi ha amors amb fam de llop

Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria

i de vegades del darrer amor

Hi torn sempre hi torn

Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Lelia doura

Gabriel de la S T Sampol

52

Sim hagrave lligares onde precisamos voltar

este eacute um deies

O Terreiro do Paco eacute um palco

onde a quarta parede eacute o Tejo

O Tejo que tanto cantaram os poetas

o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram

este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades

apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia

Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal

olho este riacuteo que comeccedila a morrer

e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais

que ali na pagravetria minha

deixei ou me deixam

Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres

esta praccedila acolhe-me e preciso voltar

e preciso fugir da ilha que morre

e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres

a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural

Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro

de mar a mar

de sol a neacutevoa

de morte a sede

de pagravetria a pagravetria

Nagraveo hagrave pagravetria sem luto

nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome

mas hagrave pagravetrias que doem mais

e hagrave amor com fome de lobo

Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria

e agraves vezes do ultimo amor

Volto cagrave volto sempre

Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia

Lelia doura

Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute

2 9ca bull Juliol - Agost 2010

MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a

Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la

Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010

Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari

poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy

ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat

Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)

amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de

Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy

da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo

Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)

En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls

darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy

rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres

Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics

del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute

amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M

Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en

Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors

En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques

de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb

els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy

nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute

catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova

2005)

Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan

Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel

Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy

plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)

Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana

(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut

Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de

Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall

editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy

ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy

trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-

tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)

I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de

l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover

Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga

casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB

I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i

Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB

(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)

Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a

les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta

Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del

diari Avui i a SEscbp

R

La consciegravencia de Viacutector Hugo

La consciegravencia de Victor Hugo eacutes

una composicioacute egravepica de seixanta-

vuit versos alexandrins inclosa en la

segona part (DEva a Jesuacutes) del

primer volum de La llegenda dels

segles obra que sinscriu en el gust

per l orientalisme i per les egravepoques

remotes de les cultures antigues que

tant agradaven als romagraventics El

poema evoca el crim de Caiacuten i el

sentiment de culpabilitat que el pershy

segueix arreu agravedhuc dins la tomba

Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del

Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un

rapte denveja mata el seu germagrave

Abel i doacutena entrada a la primera

mort violenta a la terra Caiacuten estig-

matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy

demnat a viure fugitiu i errant

Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy

gar-se de la mirada omnipresent del

Totpoderoacutes Encara que Victor

Hugo fidel al text biacuteblic parteix del

cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida

enfila amb gran mestria narrativa el

perfil psicologravegic i els sentiments de

perseguit que acoren aquest persoshy

natge miacutetic el qual no sols fuig de la

mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy

sador sinoacute sobretot de la progravepia

consciegravencia dhaver fet el mal pershy

quegrave el protagonista no pot fugir dell

mateix ni dels seus remordiments

Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy

cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy

ca que el criminal no estagrave irremeiashy

blement perdut sinoacute que conscient

dels seus actes pot aspirar al perdoacute

En aquest univers miacutetic el mal ve

representat per tot allograve que oprimeix

l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute

consciegravencia de ser mal Victor Hugo

com a pintor de les emocions meacutes

intenses de l home enfoca des

duna perspectiva humana i espirishy

tual el terror del fugitiu -que no

troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent

de la seva agravenima- i la pietat de la

seva famiacutelia que l acompanya en

un afany de trobar-li una mica de

conhort

Daltra banda tambeacute assistim a

la construccioacute de la primera ciutat la

llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy

mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el

creixement i el progreacutes material que

no sempre anagrave acompanyat del proshy

greacutes moral i espiritual tan anhelat

pels romagraventics

La llegenda dels segles eacutes una

llarga epopeia repartida en dos

volums de caire filosogravefic i humagrave El

primer aplec de poemes egravepics que

configura La llegenda dels segles va

veure la llum el setembre de 1859

En aquesta obra Victor Hugo es proshy

posava retratar l evolucioacute de l home

des dels inicis de la creacioacute fins a

l era contemporagravenia en ple

Romanticisme Lautor francegraves amb

la voluntat de completar aquestes

evocacions miacutetiques multiplicagrave

Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

Diego Sabiote

Infantaragrave la nit

LLEONARD MUNTANER EDITOR

Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner

Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del

XX torna usar mots habituals que semblen nous com si

cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou

paraules com cor rosa agravenima terra

Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute

per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote

teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en

quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla

digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi

ho era una modesta abella Diego tracta els elements de

la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc

que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar

que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves

per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la

liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat

a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el

poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el

dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un

cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per

la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu

la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es

poden destruir les coses creades En els seus versos se

sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i

mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers

filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles

Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot

de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms

La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada

vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy

rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre

tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta

eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres

i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy

ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa

reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes

el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i

una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot

quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute

vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la

totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens

aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en

poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del

tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on

intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments

innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy

pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la

justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva

obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que

fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi

injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes

especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy

tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals

poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve

Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en

lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de

bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels

seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines

que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia

i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-

filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy

ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari

seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis

I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens

de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila

No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema

primordial de Giacomo Leopardi passem solitario

Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des

d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols

viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa

de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute

que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de

curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy

quegrave hi ha molt per fer

Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu

paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre

cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit

de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar

la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer

en esperanccedila

Lluiacutes Servera Sitjar

(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari

Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el

Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)

SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo

ANDREU VIDAL (1959-1998)

Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat

abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan

Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute

professional amb actituds poc participatives l embrioacute

dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy

nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy

bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys

quan el llibre va veure la llum Era lany 1977

El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy

tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor

crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de

poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel

Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute

ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant

molts anys

Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses

literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy

nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes

alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy

mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa

liacutenia com Cirlot

Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa

i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy

ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-

tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus

preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense

cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo

Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots

dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar

en llengua catalana especialment per als autors joves

Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy

sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun

llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren

amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en

tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo

es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels

tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem

Juliol - AgOSt 2M0

cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos

Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-

1 ANDREU VIDAL I SASTRE

rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica

i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy

neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic

Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de

poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica

amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava

posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a

vegades defensava la idea contragraveria que representava pel

pur plaer de la discussioacute i de la paraula

Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy

tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy

xos fins i tot els professionals com a delineant o en la

meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de

laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta

Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament

aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars

com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy

nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de

versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del

1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la

seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres

meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy

tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva

decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia

obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb

Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX

Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes

ANDREU VIDAL

NECROgravePSIA

Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo

com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem

sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo

Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy

cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy

mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels

dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy

pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al

gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves

Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot

l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i

Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la

llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T

S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre

liacutemit que la nostra possible manca de talent

La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu

Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia

Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir

d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem

haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar

Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la

correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas

no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem

acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i

cregraveiem en la vida i en la bellesa

Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan

va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es

perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca

Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes

vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy

cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir

una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar

luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc

(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy

breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia

posat de moda en el seu segon brot el que anomenen

poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy

gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy

pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy

mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres

vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy

tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves

oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar

inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi

laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy

ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues

Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell

les converses eren disputes contiacutenues i doloroses

Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen

estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell

pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy

cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim

llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder

xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu

paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell

va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut

complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no

volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau

Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy

templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i

altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen

Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor

Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots

superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave

soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy

tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes

densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy

cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per

la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy

culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy

balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com

tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en

desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al

traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra

equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan

Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu

Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si

Agravengel Terron

Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

CAMPOS EacuteS POESIA

Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy

figurar el primer cicle poegravetic i musical

CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy

tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar

paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy

cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy

sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de

cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy

ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy

nats de melodia progravepia

Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave

sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o

riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)

han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle

CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb

fermesa De totes maneres degut a la resposta

excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i

per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal

vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca

el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat

hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure

quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents

A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf

Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy

nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes

Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens

No crec que sigui necessari aprofundir en la seva

obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i

mostrat els seus versos o les seves proses Volem

ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir

cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar

Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy

jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu

propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos

d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos

fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les

de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del

mateix color de la mar i la negror de les cabotes les

parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre

que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de

bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells

poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del

Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal

Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-

Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La

bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent

unes acurades introduccions breus i concises amb una

veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les

paraules

Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria

Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-

a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions

de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem

observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre

de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia

adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es

dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del

CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves

de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de

Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy

ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los

amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy

litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara

meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave

Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-

tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el

certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de

millor poema musicat

Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del

cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave

Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis

gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy

cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria

Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-

tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez

(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix

i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus

inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues

guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina

Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy

ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments

fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i

amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i

Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la

que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca

Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos

que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per

Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns

Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-

soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave

Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i

Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades

per Glograveria Juliagrave

A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i

amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de

viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada

per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp

paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-

Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia

Fotografia Joan Pomar

tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines

o un tast de carn amb el farciment de les paraules de

Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona

Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren

obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel

Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de

cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el

cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una

excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam

d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos

brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes

dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins

afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy

trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb

l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-

lot callet i (sobretot escolta)

Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy

gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle

amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra

(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy

cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces

que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol

Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la

segona tendra i plena de colors dedicada a una jove

criatura nascuda recentment i que l ha fet pare

Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy

sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que

continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de

canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens

meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots

ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan

Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha

obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute

Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy

sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins

una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de

Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy

donats per a cada una de les edicions esmentades Els

altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a

SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy

bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en

diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat

bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar

entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor

de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un

recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres

Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual

dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer

I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I

larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy

queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari

parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy

donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy

pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy

gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren

escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave

Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge

permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la

terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda

magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels

meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits

Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig

llegir dos poemes inegravedits d un proper recull

Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS

EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy

ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy

ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una

quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy

tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny

ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas

expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot

imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus

propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy

da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets

el cel eacutes cel

Joan Pomar Mir

SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA

malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es

considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el

seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy

xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles

Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la

Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de

Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix

classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre

dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca

(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa

a la UIB

Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy

sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata

(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa

dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de

Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i

per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando

Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo

de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de

Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII

Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de

Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de

Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres

poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de

Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa

i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy

pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-

textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia

Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005

i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors

en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser

Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i

Cultura del Govern Balear

Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries

[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-

Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la

Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola

2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes

[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt

Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola

2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro

Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB

1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de

Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de

Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]

Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del

desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns

Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi

laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio

Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago

Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000

Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994

aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy

guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos

Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel

Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves

D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX

Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de

Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la

canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31

(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les

tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo

(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2

(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy

dics

Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis

[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu

mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II

Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute

em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril

2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de

prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]

Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave

Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser

aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i

del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions

celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae

revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de

lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses

Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics

de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44

(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute

mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet

Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb

Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)

Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia

poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols

amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid

Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia

del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb

Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere

Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002

R

juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp

Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar

aquest neacutes un

El Terreiro do Paco eacutes un escenari

on la quarta paret eacutes el Tejo

El Tejo que tant cantaren els poetes

el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren

aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori

tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal

mir aquest riu que comenccedila a morir

i no enyor els turons i serres desiguals

que alliacute en la pagravetria mia

he deixat o em deixen

No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres

aquesta placcedila maculi i cal que hi torni

i cal que fugi de lilla que es mor

i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres

lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural

No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament

de mar a mar

de sol a boira

de mort a set

de pagravetria a pagravetria

No hi ha pagravetria sense dol

no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam

perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal

i hi ha amors amb fam de llop

Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria

i de vegades del darrer amor

Hi torn sempre hi torn

Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Lelia doura

Gabriel de la S T Sampol

52

Sim hagrave lligares onde precisamos voltar

este eacute um deies

O Terreiro do Paco eacute um palco

onde a quarta parede eacute o Tejo

O Tejo que tanto cantaram os poetas

o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram

este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades

apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia

Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal

olho este riacuteo que comeccedila a morrer

e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais

que ali na pagravetria minha

deixei ou me deixam

Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres

esta praccedila acolhe-me e preciso voltar

e preciso fugir da ilha que morre

e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres

a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural

Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro

de mar a mar

de sol a neacutevoa

de morte a sede

de pagravetria a pagravetria

Nagraveo hagrave pagravetria sem luto

nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome

mas hagrave pagravetrias que doem mais

e hagrave amor com fome de lobo

Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria

e agraves vezes do ultimo amor

Volto cagrave volto sempre

Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia

Lelia doura

Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute

2 9ca bull Juliol - Agost 2010

MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a

Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la

Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010

Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari

poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy

ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat

Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)

amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de

Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy

da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo

Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)

En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls

darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy

rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres

Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics

del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute

amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M

Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en

Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors

En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques

de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb

els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy

nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute

catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova

2005)

Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan

Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel

Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy

plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)

Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana

(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut

Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de

Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall

editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy

ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy

trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-

tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)

I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de

l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover

Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga

casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB

I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i

Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB

(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)

Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a

les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta

Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del

diari Avui i a SEscbp

R

La consciegravencia de Viacutector Hugo

La consciegravencia de Victor Hugo eacutes

una composicioacute egravepica de seixanta-

vuit versos alexandrins inclosa en la

segona part (DEva a Jesuacutes) del

primer volum de La llegenda dels

segles obra que sinscriu en el gust

per l orientalisme i per les egravepoques

remotes de les cultures antigues que

tant agradaven als romagraventics El

poema evoca el crim de Caiacuten i el

sentiment de culpabilitat que el pershy

segueix arreu agravedhuc dins la tomba

Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del

Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un

rapte denveja mata el seu germagrave

Abel i doacutena entrada a la primera

mort violenta a la terra Caiacuten estig-

matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy

demnat a viure fugitiu i errant

Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy

gar-se de la mirada omnipresent del

Totpoderoacutes Encara que Victor

Hugo fidel al text biacuteblic parteix del

cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida

enfila amb gran mestria narrativa el

perfil psicologravegic i els sentiments de

perseguit que acoren aquest persoshy

natge miacutetic el qual no sols fuig de la

mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy

sador sinoacute sobretot de la progravepia

consciegravencia dhaver fet el mal pershy

quegrave el protagonista no pot fugir dell

mateix ni dels seus remordiments

Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy

cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy

ca que el criminal no estagrave irremeiashy

blement perdut sinoacute que conscient

dels seus actes pot aspirar al perdoacute

En aquest univers miacutetic el mal ve

representat per tot allograve que oprimeix

l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute

consciegravencia de ser mal Victor Hugo

com a pintor de les emocions meacutes

intenses de l home enfoca des

duna perspectiva humana i espirishy

tual el terror del fugitiu -que no

troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent

de la seva agravenima- i la pietat de la

seva famiacutelia que l acompanya en

un afany de trobar-li una mica de

conhort

Daltra banda tambeacute assistim a

la construccioacute de la primera ciutat la

llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy

mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el

creixement i el progreacutes material que

no sempre anagrave acompanyat del proshy

greacutes moral i espiritual tan anhelat

pels romagraventics

La llegenda dels segles eacutes una

llarga epopeia repartida en dos

volums de caire filosogravefic i humagrave El

primer aplec de poemes egravepics que

configura La llegenda dels segles va

veure la llum el setembre de 1859

En aquesta obra Victor Hugo es proshy

posava retratar l evolucioacute de l home

des dels inicis de la creacioacute fins a

l era contemporagravenia en ple

Romanticisme Lautor francegraves amb

la voluntat de completar aquestes

evocacions miacutetiques multiplicagrave

Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

ANDREU VIDAL (1959-1998)

Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat

abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan

Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute

professional amb actituds poc participatives l embrioacute

dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy

nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy

bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys

quan el llibre va veure la llum Era lany 1977

El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy

tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor

crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de

poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel

Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute

ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant

molts anys

Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses

literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy

nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes

alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy

mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa

liacutenia com Cirlot

Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa

i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy

ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-

tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus

preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense

cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo

Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots

dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar

en llengua catalana especialment per als autors joves

Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy

sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun

llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren

amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en

tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo

es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels

tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem

Juliol - AgOSt 2M0

cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos

Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-

1 ANDREU VIDAL I SASTRE

rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica

i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy

neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic

Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de

poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica

amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava

posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a

vegades defensava la idea contragraveria que representava pel

pur plaer de la discussioacute i de la paraula

Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy

tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy

xos fins i tot els professionals com a delineant o en la

meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de

laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta

Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament

aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars

com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy

nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de

versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del

1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la

seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres

meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy

tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva

decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia

obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb

Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX

Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes

ANDREU VIDAL

NECROgravePSIA

Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo

com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem

sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo

Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy

cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy

mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels

dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy

pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al

gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves

Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot

l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i

Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la

llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T

S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre

liacutemit que la nostra possible manca de talent

La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu

Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia

Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir

d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem

haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar

Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la

correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas

no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem

acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i

cregraveiem en la vida i en la bellesa

Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan

va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es

perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca

Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes

vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy

cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir

una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar

luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc

(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy

breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia

posat de moda en el seu segon brot el que anomenen

poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy

gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy

pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy

mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres

vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy

tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves

oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar

inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi

laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy

ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues

Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell

les converses eren disputes contiacutenues i doloroses

Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen

estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell

pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy

cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim

llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder

xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu

paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell

va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut

complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no

volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau

Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy

templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i

altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen

Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor

Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots

superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave

soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy

tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes

densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy

cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per

la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy

culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy

balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com

tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en

desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al

traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra

equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan

Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu

Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si

Agravengel Terron

Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

CAMPOS EacuteS POESIA

Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy

figurar el primer cicle poegravetic i musical

CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy

tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar

paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy

cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy

sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de

cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy

ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy

nats de melodia progravepia

Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave

sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o

riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)

han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle

CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb

fermesa De totes maneres degut a la resposta

excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i

per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal

vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca

el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat

hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure

quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents

A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf

Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy

nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes

Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens

No crec que sigui necessari aprofundir en la seva

obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i

mostrat els seus versos o les seves proses Volem

ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir

cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar

Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy

jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu

propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos

d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos

fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les

de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del

mateix color de la mar i la negror de les cabotes les

parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre

que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de

bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells

poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del

Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal

Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-

Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La

bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent

unes acurades introduccions breus i concises amb una

veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les

paraules

Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria

Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-

a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions

de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem

observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre

de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia

adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es

dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del

CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves

de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de

Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy

ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los

amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy

litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara

meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave

Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-

tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el

certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de

millor poema musicat

Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del

cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave

Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis

gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy

cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria

Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-

tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez

(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix

i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus

inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues

guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina

Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy

ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments

fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i

amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i

Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la

que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca

Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos

que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per

Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns

Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-

soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave

Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i

Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades

per Glograveria Juliagrave

A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i

amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de

viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada

per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp

paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-

Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia

Fotografia Joan Pomar

tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines

o un tast de carn amb el farciment de les paraules de

Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona

Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren

obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel

Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de

cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el

cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una

excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam

d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos

brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes

dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins

afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy

trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb

l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-

lot callet i (sobretot escolta)

Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy

gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle

amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra

(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy

cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces

que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol

Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la

segona tendra i plena de colors dedicada a una jove

criatura nascuda recentment i que l ha fet pare

Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy

sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que

continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de

canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens

meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots

ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan

Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha

obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute

Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy

sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins

una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de

Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy

donats per a cada una de les edicions esmentades Els

altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a

SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy

bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en

diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat

bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar

entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor

de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un

recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres

Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual

dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer

I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I

larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy

queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari

parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy

donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy

pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy

gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren

escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave

Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge

permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la

terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda

magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels

meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits

Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig

llegir dos poemes inegravedits d un proper recull

Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS

EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy

ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy

ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una

quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy

tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny

ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas

expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot

imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus

propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy

da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets

el cel eacutes cel

Joan Pomar Mir

SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA

malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es

considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el

seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy

xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles

Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la

Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de

Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix

classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre

dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca

(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa

a la UIB

Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy

sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata

(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa

dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de

Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i

per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando

Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo

de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de

Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII

Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de

Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de

Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres

poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de

Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa

i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy

pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-

textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia

Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005

i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors

en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser

Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i

Cultura del Govern Balear

Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries

[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-

Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la

Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola

2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes

[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt

Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola

2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro

Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB

1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de

Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de

Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]

Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del

desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns

Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi

laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio

Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago

Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000

Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994

aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy

guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos

Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel

Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves

D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX

Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de

Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la

canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31

(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les

tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo

(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2

(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy

dics

Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis

[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu

mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II

Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute

em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril

2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de

prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]

Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave

Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser

aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i

del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions

celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae

revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de

lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses

Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics

de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44

(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute

mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet

Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb

Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)

Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia

poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols

amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid

Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia

del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb

Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere

Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002

R

juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp

Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar

aquest neacutes un

El Terreiro do Paco eacutes un escenari

on la quarta paret eacutes el Tejo

El Tejo que tant cantaren els poetes

el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren

aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori

tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal

mir aquest riu que comenccedila a morir

i no enyor els turons i serres desiguals

que alliacute en la pagravetria mia

he deixat o em deixen

No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres

aquesta placcedila maculi i cal que hi torni

i cal que fugi de lilla que es mor

i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres

lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural

No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament

de mar a mar

de sol a boira

de mort a set

de pagravetria a pagravetria

No hi ha pagravetria sense dol

no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam

perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal

i hi ha amors amb fam de llop

Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria

i de vegades del darrer amor

Hi torn sempre hi torn

Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Lelia doura

Gabriel de la S T Sampol

52

Sim hagrave lligares onde precisamos voltar

este eacute um deies

O Terreiro do Paco eacute um palco

onde a quarta parede eacute o Tejo

O Tejo que tanto cantaram os poetas

o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram

este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades

apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia

Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal

olho este riacuteo que comeccedila a morrer

e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais

que ali na pagravetria minha

deixei ou me deixam

Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres

esta praccedila acolhe-me e preciso voltar

e preciso fugir da ilha que morre

e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres

a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural

Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro

de mar a mar

de sol a neacutevoa

de morte a sede

de pagravetria a pagravetria

Nagraveo hagrave pagravetria sem luto

nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome

mas hagrave pagravetrias que doem mais

e hagrave amor com fome de lobo

Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria

e agraves vezes do ultimo amor

Volto cagrave volto sempre

Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia

Lelia doura

Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute

2 9ca bull Juliol - Agost 2010

MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a

Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la

Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010

Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari

poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy

ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat

Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)

amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de

Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy

da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo

Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)

En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls

darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy

rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres

Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics

del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute

amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M

Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en

Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors

En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques

de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb

els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy

nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute

catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova

2005)

Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan

Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel

Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy

plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)

Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana

(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut

Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de

Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall

editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy

ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy

trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-

tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)

I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de

l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover

Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga

casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB

I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i

Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB

(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)

Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a

les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta

Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del

diari Avui i a SEscbp

R

La consciegravencia de Viacutector Hugo

La consciegravencia de Victor Hugo eacutes

una composicioacute egravepica de seixanta-

vuit versos alexandrins inclosa en la

segona part (DEva a Jesuacutes) del

primer volum de La llegenda dels

segles obra que sinscriu en el gust

per l orientalisme i per les egravepoques

remotes de les cultures antigues que

tant agradaven als romagraventics El

poema evoca el crim de Caiacuten i el

sentiment de culpabilitat que el pershy

segueix arreu agravedhuc dins la tomba

Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del

Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un

rapte denveja mata el seu germagrave

Abel i doacutena entrada a la primera

mort violenta a la terra Caiacuten estig-

matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy

demnat a viure fugitiu i errant

Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy

gar-se de la mirada omnipresent del

Totpoderoacutes Encara que Victor

Hugo fidel al text biacuteblic parteix del

cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida

enfila amb gran mestria narrativa el

perfil psicologravegic i els sentiments de

perseguit que acoren aquest persoshy

natge miacutetic el qual no sols fuig de la

mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy

sador sinoacute sobretot de la progravepia

consciegravencia dhaver fet el mal pershy

quegrave el protagonista no pot fugir dell

mateix ni dels seus remordiments

Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy

cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy

ca que el criminal no estagrave irremeiashy

blement perdut sinoacute que conscient

dels seus actes pot aspirar al perdoacute

En aquest univers miacutetic el mal ve

representat per tot allograve que oprimeix

l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute

consciegravencia de ser mal Victor Hugo

com a pintor de les emocions meacutes

intenses de l home enfoca des

duna perspectiva humana i espirishy

tual el terror del fugitiu -que no

troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent

de la seva agravenima- i la pietat de la

seva famiacutelia que l acompanya en

un afany de trobar-li una mica de

conhort

Daltra banda tambeacute assistim a

la construccioacute de la primera ciutat la

llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy

mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el

creixement i el progreacutes material que

no sempre anagrave acompanyat del proshy

greacutes moral i espiritual tan anhelat

pels romagraventics

La llegenda dels segles eacutes una

llarga epopeia repartida en dos

volums de caire filosogravefic i humagrave El

primer aplec de poemes egravepics que

configura La llegenda dels segles va

veure la llum el setembre de 1859

En aquesta obra Victor Hugo es proshy

posava retratar l evolucioacute de l home

des dels inicis de la creacioacute fins a

l era contemporagravenia en ple

Romanticisme Lautor francegraves amb

la voluntat de completar aquestes

evocacions miacutetiques multiplicagrave

Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes

ANDREU VIDAL

NECROgravePSIA

Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo

com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem

sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo

Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy

cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy

mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels

dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy

pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al

gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves

Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot

l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i

Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la

llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T

S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre

liacutemit que la nostra possible manca de talent

La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu

Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia

Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir

d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem

haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar

Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la

correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas

no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem

acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i

cregraveiem en la vida i en la bellesa

Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan

va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es

perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca

Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes

vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy

cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir

una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar

luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc

(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy

breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia

posat de moda en el seu segon brot el que anomenen

poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy

gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy

pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy

mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres

vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy

tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves

oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar

inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi

laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy

ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues

Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell

les converses eren disputes contiacutenues i doloroses

Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen

estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell

pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy

cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim

llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder

xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu

paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell

va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut

complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no

volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau

Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy

templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i

altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen

Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor

Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots

superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave

soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy

tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes

densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy

cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per

la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy

culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy

balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com

tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en

desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al

traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra

equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan

Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu

Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si

Agravengel Terron

Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

CAMPOS EacuteS POESIA

Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy

figurar el primer cicle poegravetic i musical

CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy

tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar

paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy

cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy

sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de

cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy

ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy

nats de melodia progravepia

Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave

sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o

riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)

han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle

CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb

fermesa De totes maneres degut a la resposta

excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i

per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal

vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca

el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat

hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure

quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents

A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf

Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy

nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes

Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens

No crec que sigui necessari aprofundir en la seva

obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i

mostrat els seus versos o les seves proses Volem

ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir

cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar

Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy

jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu

propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos

d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos

fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les

de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del

mateix color de la mar i la negror de les cabotes les

parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre

que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de

bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells

poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del

Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal

Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-

Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La

bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent

unes acurades introduccions breus i concises amb una

veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les

paraules

Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria

Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-

a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions

de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem

observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre

de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia

adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es

dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del

CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves

de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de

Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy

ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los

amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy

litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara

meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave

Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-

tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el

certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de

millor poema musicat

Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del

cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave

Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis

gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy

cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria

Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-

tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez

(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix

i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus

inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues

guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina

Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy

ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments

fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i

amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i

Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la

que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca

Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos

que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per

Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns

Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-

soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave

Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i

Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades

per Glograveria Juliagrave

A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i

amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de

viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada

per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp

paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-

Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia

Fotografia Joan Pomar

tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines

o un tast de carn amb el farciment de les paraules de

Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona

Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren

obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel

Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de

cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el

cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una

excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam

d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos

brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes

dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins

afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy

trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb

l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-

lot callet i (sobretot escolta)

Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy

gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle

amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra

(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy

cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces

que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol

Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la

segona tendra i plena de colors dedicada a una jove

criatura nascuda recentment i que l ha fet pare

Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy

sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que

continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de

canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens

meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots

ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan

Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha

obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute

Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy

sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins

una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de

Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy

donats per a cada una de les edicions esmentades Els

altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a

SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy

bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en

diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat

bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar

entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor

de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un

recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres

Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual

dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer

I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I

larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy

queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari

parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy

donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy

pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy

gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren

escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave

Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge

permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la

terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda

magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels

meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits

Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig

llegir dos poemes inegravedits d un proper recull

Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS

EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy

ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy

ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una

quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy

tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny

ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas

expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot

imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus

propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy

da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets

el cel eacutes cel

Joan Pomar Mir

SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA

malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es

considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el

seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy

xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles

Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la

Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de

Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix

classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre

dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca

(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa

a la UIB

Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy

sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata

(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa

dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de

Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i

per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando

Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo

de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de

Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII

Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de

Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de

Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres

poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de

Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa

i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy

pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-

textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia

Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005

i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors

en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser

Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i

Cultura del Govern Balear

Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries

[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-

Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la

Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola

2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes

[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt

Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola

2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro

Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB

1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de

Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de

Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]

Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del

desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns

Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi

laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio

Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago

Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000

Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994

aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy

guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos

Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel

Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves

D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX

Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de

Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la

canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31

(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les

tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo

(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2

(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy

dics

Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis

[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu

mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II

Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute

em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril

2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de

prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]

Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave

Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser

aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i

del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions

celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae

revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de

lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses

Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics

de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44

(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute

mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet

Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb

Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)

Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia

poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols

amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid

Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia

del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb

Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere

Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002

R

juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp

Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar

aquest neacutes un

El Terreiro do Paco eacutes un escenari

on la quarta paret eacutes el Tejo

El Tejo que tant cantaren els poetes

el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren

aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori

tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal

mir aquest riu que comenccedila a morir

i no enyor els turons i serres desiguals

que alliacute en la pagravetria mia

he deixat o em deixen

No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres

aquesta placcedila maculi i cal que hi torni

i cal que fugi de lilla que es mor

i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres

lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural

No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament

de mar a mar

de sol a boira

de mort a set

de pagravetria a pagravetria

No hi ha pagravetria sense dol

no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam

perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal

i hi ha amors amb fam de llop

Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria

i de vegades del darrer amor

Hi torn sempre hi torn

Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Lelia doura

Gabriel de la S T Sampol

52

Sim hagrave lligares onde precisamos voltar

este eacute um deies

O Terreiro do Paco eacute um palco

onde a quarta parede eacute o Tejo

O Tejo que tanto cantaram os poetas

o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram

este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades

apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia

Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal

olho este riacuteo que comeccedila a morrer

e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais

que ali na pagravetria minha

deixei ou me deixam

Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres

esta praccedila acolhe-me e preciso voltar

e preciso fugir da ilha que morre

e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres

a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural

Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro

de mar a mar

de sol a neacutevoa

de morte a sede

de pagravetria a pagravetria

Nagraveo hagrave pagravetria sem luto

nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome

mas hagrave pagravetrias que doem mais

e hagrave amor com fome de lobo

Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria

e agraves vezes do ultimo amor

Volto cagrave volto sempre

Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia

Lelia doura

Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute

2 9ca bull Juliol - Agost 2010

MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a

Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la

Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010

Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari

poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy

ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat

Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)

amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de

Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy

da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo

Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)

En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls

darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy

rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres

Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics

del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute

amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M

Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en

Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors

En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques

de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb

els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy

nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute

catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova

2005)

Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan

Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel

Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy

plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)

Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana

(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut

Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de

Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall

editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy

ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy

trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-

tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)

I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de

l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover

Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga

casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB

I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i

Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB

(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)

Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a

les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta

Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del

diari Avui i a SEscbp

R

La consciegravencia de Viacutector Hugo

La consciegravencia de Victor Hugo eacutes

una composicioacute egravepica de seixanta-

vuit versos alexandrins inclosa en la

segona part (DEva a Jesuacutes) del

primer volum de La llegenda dels

segles obra que sinscriu en el gust

per l orientalisme i per les egravepoques

remotes de les cultures antigues que

tant agradaven als romagraventics El

poema evoca el crim de Caiacuten i el

sentiment de culpabilitat que el pershy

segueix arreu agravedhuc dins la tomba

Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del

Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un

rapte denveja mata el seu germagrave

Abel i doacutena entrada a la primera

mort violenta a la terra Caiacuten estig-

matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy

demnat a viure fugitiu i errant

Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy

gar-se de la mirada omnipresent del

Totpoderoacutes Encara que Victor

Hugo fidel al text biacuteblic parteix del

cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida

enfila amb gran mestria narrativa el

perfil psicologravegic i els sentiments de

perseguit que acoren aquest persoshy

natge miacutetic el qual no sols fuig de la

mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy

sador sinoacute sobretot de la progravepia

consciegravencia dhaver fet el mal pershy

quegrave el protagonista no pot fugir dell

mateix ni dels seus remordiments

Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy

cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy

ca que el criminal no estagrave irremeiashy

blement perdut sinoacute que conscient

dels seus actes pot aspirar al perdoacute

En aquest univers miacutetic el mal ve

representat per tot allograve que oprimeix

l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute

consciegravencia de ser mal Victor Hugo

com a pintor de les emocions meacutes

intenses de l home enfoca des

duna perspectiva humana i espirishy

tual el terror del fugitiu -que no

troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent

de la seva agravenima- i la pietat de la

seva famiacutelia que l acompanya en

un afany de trobar-li una mica de

conhort

Daltra banda tambeacute assistim a

la construccioacute de la primera ciutat la

llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy

mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el

creixement i el progreacutes material que

no sempre anagrave acompanyat del proshy

greacutes moral i espiritual tan anhelat

pels romagraventics

La llegenda dels segles eacutes una

llarga epopeia repartida en dos

volums de caire filosogravefic i humagrave El

primer aplec de poemes egravepics que

configura La llegenda dels segles va

veure la llum el setembre de 1859

En aquesta obra Victor Hugo es proshy

posava retratar l evolucioacute de l home

des dels inicis de la creacioacute fins a

l era contemporagravenia en ple

Romanticisme Lautor francegraves amb

la voluntat de completar aquestes

evocacions miacutetiques multiplicagrave

Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

CAMPOS EacuteS POESIA

Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy

figurar el primer cicle poegravetic i musical

CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy

tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar

paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy

cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy

sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de

cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy

ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy

nats de melodia progravepia

Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave

sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o

riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)

han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle

CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb

fermesa De totes maneres degut a la resposta

excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i

per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal

vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca

el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat

hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure

quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents

A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf

Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy

nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes

Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens

No crec que sigui necessari aprofundir en la seva

obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i

mostrat els seus versos o les seves proses Volem

ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir

cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar

Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy

jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu

propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos

d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos

fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les

de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del

mateix color de la mar i la negror de les cabotes les

parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre

que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de

bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells

poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del

Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal

Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-

Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La

bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent

unes acurades introduccions breus i concises amb una

veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les

paraules

Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria

Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-

a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions

de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem

observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre

de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia

adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es

dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del

CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves

de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de

Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy

ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los

amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy

litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara

meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave

Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-

tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el

certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de

millor poema musicat

Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del

cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave

Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis

gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy

cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria

Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-

tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez

(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix

i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus

inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues

guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina

Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy

ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments

fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i

amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i

Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la

que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca

Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos

que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per

Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns

Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-

soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave

Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i

Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades

per Glograveria Juliagrave

A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i

amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de

viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada

per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp

paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-

Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia

Fotografia Joan Pomar

tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines

o un tast de carn amb el farciment de les paraules de

Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona

Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren

obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel

Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de

cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el

cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una

excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam

d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos

brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes

dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins

afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy

trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb

l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-

lot callet i (sobretot escolta)

Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy

gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle

amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra

(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy

cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces

que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol

Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la

segona tendra i plena de colors dedicada a una jove

criatura nascuda recentment i que l ha fet pare

Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy

sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que

continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de

canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens

meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots

ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan

Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha

obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute

Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy

sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins

una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de

Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy

donats per a cada una de les edicions esmentades Els

altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a

SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy

bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en

diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat

bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar

entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor

de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un

recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres

Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual

dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer

I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I

larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy

queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari

parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy

donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy

pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy

gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren

escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave

Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge

permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la

terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda

magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels

meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits

Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig

llegir dos poemes inegravedits d un proper recull

Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS

EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy

ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy

ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una

quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy

tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny

ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas

expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot

imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus

propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy

da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets

el cel eacutes cel

Joan Pomar Mir

SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA

malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es

considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el

seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy

xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles

Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la

Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de

Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix

classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre

dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca

(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa

a la UIB

Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy

sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata

(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa

dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de

Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i

per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando

Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo

de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de

Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII

Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de

Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de

Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres

poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de

Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa

i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy

pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-

textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia

Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005

i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors

en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser

Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i

Cultura del Govern Balear

Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries

[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-

Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la

Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola

2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes

[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt

Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola

2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro

Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB

1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de

Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de

Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]

Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del

desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns

Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi

laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio

Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago

Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000

Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994

aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy

guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos

Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel

Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves

D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX

Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de

Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la

canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31

(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les

tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo

(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2

(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy

dics

Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis

[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu

mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II

Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute

em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril

2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de

prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]

Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave

Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser

aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i

del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions

celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae

revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de

lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses

Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics

de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44

(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute

mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet

Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb

Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)

Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia

poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols

amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid

Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia

del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb

Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere

Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002

R

juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp

Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar

aquest neacutes un

El Terreiro do Paco eacutes un escenari

on la quarta paret eacutes el Tejo

El Tejo que tant cantaren els poetes

el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren

aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori

tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal

mir aquest riu que comenccedila a morir

i no enyor els turons i serres desiguals

que alliacute en la pagravetria mia

he deixat o em deixen

No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres

aquesta placcedila maculi i cal que hi torni

i cal que fugi de lilla que es mor

i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres

lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural

No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament

de mar a mar

de sol a boira

de mort a set

de pagravetria a pagravetria

No hi ha pagravetria sense dol

no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam

perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal

i hi ha amors amb fam de llop

Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria

i de vegades del darrer amor

Hi torn sempre hi torn

Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Lelia doura

Gabriel de la S T Sampol

52

Sim hagrave lligares onde precisamos voltar

este eacute um deies

O Terreiro do Paco eacute um palco

onde a quarta parede eacute o Tejo

O Tejo que tanto cantaram os poetas

o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram

este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades

apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia

Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal

olho este riacuteo que comeccedila a morrer

e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais

que ali na pagravetria minha

deixei ou me deixam

Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres

esta praccedila acolhe-me e preciso voltar

e preciso fugir da ilha que morre

e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres

a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural

Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro

de mar a mar

de sol a neacutevoa

de morte a sede

de pagravetria a pagravetria

Nagraveo hagrave pagravetria sem luto

nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome

mas hagrave pagravetrias que doem mais

e hagrave amor com fome de lobo

Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria

e agraves vezes do ultimo amor

Volto cagrave volto sempre

Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia

Lelia doura

Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute

2 9ca bull Juliol - Agost 2010

MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a

Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la

Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010

Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari

poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy

ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat

Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)

amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de

Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy

da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo

Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)

En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls

darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy

rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres

Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics

del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute

amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M

Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en

Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors

En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques

de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb

els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy

nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute

catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova

2005)

Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan

Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel

Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy

plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)

Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana

(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut

Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de

Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall

editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy

ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy

trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-

tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)

I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de

l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover

Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga

casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB

I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i

Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB

(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)

Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a

les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta

Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del

diari Avui i a SEscbp

R

La consciegravencia de Viacutector Hugo

La consciegravencia de Victor Hugo eacutes

una composicioacute egravepica de seixanta-

vuit versos alexandrins inclosa en la

segona part (DEva a Jesuacutes) del

primer volum de La llegenda dels

segles obra que sinscriu en el gust

per l orientalisme i per les egravepoques

remotes de les cultures antigues que

tant agradaven als romagraventics El

poema evoca el crim de Caiacuten i el

sentiment de culpabilitat que el pershy

segueix arreu agravedhuc dins la tomba

Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del

Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un

rapte denveja mata el seu germagrave

Abel i doacutena entrada a la primera

mort violenta a la terra Caiacuten estig-

matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy

demnat a viure fugitiu i errant

Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy

gar-se de la mirada omnipresent del

Totpoderoacutes Encara que Victor

Hugo fidel al text biacuteblic parteix del

cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida

enfila amb gran mestria narrativa el

perfil psicologravegic i els sentiments de

perseguit que acoren aquest persoshy

natge miacutetic el qual no sols fuig de la

mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy

sador sinoacute sobretot de la progravepia

consciegravencia dhaver fet el mal pershy

quegrave el protagonista no pot fugir dell

mateix ni dels seus remordiments

Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy

cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy

ca que el criminal no estagrave irremeiashy

blement perdut sinoacute que conscient

dels seus actes pot aspirar al perdoacute

En aquest univers miacutetic el mal ve

representat per tot allograve que oprimeix

l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute

consciegravencia de ser mal Victor Hugo

com a pintor de les emocions meacutes

intenses de l home enfoca des

duna perspectiva humana i espirishy

tual el terror del fugitiu -que no

troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent

de la seva agravenima- i la pietat de la

seva famiacutelia que l acompanya en

un afany de trobar-li una mica de

conhort

Daltra banda tambeacute assistim a

la construccioacute de la primera ciutat la

llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy

mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el

creixement i el progreacutes material que

no sempre anagrave acompanyat del proshy

greacutes moral i espiritual tan anhelat

pels romagraventics

La llegenda dels segles eacutes una

llarga epopeia repartida en dos

volums de caire filosogravefic i humagrave El

primer aplec de poemes egravepics que

configura La llegenda dels segles va

veure la llum el setembre de 1859

En aquesta obra Victor Hugo es proshy

posava retratar l evolucioacute de l home

des dels inicis de la creacioacute fins a

l era contemporagravenia en ple

Romanticisme Lautor francegraves amb

la voluntat de completar aquestes

evocacions miacutetiques multiplicagrave

Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-

Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia

Fotografia Joan Pomar

tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines

o un tast de carn amb el farciment de les paraules de

Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona

Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren

obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel

Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de

cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el

cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una

excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam

d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos

brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes

dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins

afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy

trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb

l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-

lot callet i (sobretot escolta)

Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy

gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle

amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra

(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy

cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces

que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol

Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la

segona tendra i plena de colors dedicada a una jove

criatura nascuda recentment i que l ha fet pare

Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy

sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que

continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de

canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens

meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots

ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan

Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha

obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute

Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy

sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins

una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de

Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy

donats per a cada una de les edicions esmentades Els

altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a

SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy

bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en

diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat

bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar

entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor

de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un

recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres

Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual

dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer

I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I

larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy

queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari

parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy

donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy

pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy

gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren

escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave

Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge

permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la

terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda

magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels

meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits

Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig

llegir dos poemes inegravedits d un proper recull

Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS

EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy

ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy

ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una

quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy

tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny

ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas

expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot

imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus

propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy

da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets

el cel eacutes cel

Joan Pomar Mir

SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010

GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA

malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es

considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el

seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy

xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles

Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la

Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de

Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix

classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre

dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca

(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa

a la UIB

Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy

sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata

(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa

dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de

Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i

per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando

Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo

de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de

Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII

Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de

Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de

Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres

poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de

Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa

i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy

pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-

textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia

Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005

i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors

en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser

Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i

Cultura del Govern Balear

Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries

[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-

Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la

Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola

2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes

[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt

Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola

2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro

Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB

1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de

Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de

Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]

Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del

desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns

Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi

laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio

Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago

Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000

Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994

aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy

guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos

Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel

Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves

D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX

Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de

Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la

canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31

(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les

tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo

(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2

(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy

dics

Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis

[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu

mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II

Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute

em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril

2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de

prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]

Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave

Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser

aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i

del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions

celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae

revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de

lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses

Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics

de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44

(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute

mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet

Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb

Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)

Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia

poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols

amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid

Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia

del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb

Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere

Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002

R

juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp

Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar

aquest neacutes un

El Terreiro do Paco eacutes un escenari

on la quarta paret eacutes el Tejo

El Tejo que tant cantaren els poetes

el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren

aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori

tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal

mir aquest riu que comenccedila a morir

i no enyor els turons i serres desiguals

que alliacute en la pagravetria mia

he deixat o em deixen

No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres

aquesta placcedila maculi i cal que hi torni

i cal que fugi de lilla que es mor

i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres

lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural

No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament

de mar a mar

de sol a boira

de mort a set

de pagravetria a pagravetria

No hi ha pagravetria sense dol

no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam

perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal

i hi ha amors amb fam de llop

Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria

i de vegades del darrer amor

Hi torn sempre hi torn

Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Lelia doura

Gabriel de la S T Sampol

52

Sim hagrave lligares onde precisamos voltar

este eacute um deies

O Terreiro do Paco eacute um palco

onde a quarta parede eacute o Tejo

O Tejo que tanto cantaram os poetas

o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram

este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades

apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia

Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal

olho este riacuteo que comeccedila a morrer

e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais

que ali na pagravetria minha

deixei ou me deixam

Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres

esta praccedila acolhe-me e preciso voltar

e preciso fugir da ilha que morre

e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres

a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural

Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro

de mar a mar

de sol a neacutevoa

de morte a sede

de pagravetria a pagravetria

Nagraveo hagrave pagravetria sem luto

nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome

mas hagrave pagravetrias que doem mais

e hagrave amor com fome de lobo

Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria

e agraves vezes do ultimo amor

Volto cagrave volto sempre

Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia

Lelia doura

Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute

2 9ca bull Juliol - Agost 2010

MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a

Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la

Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010

Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari

poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy

ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat

Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)

amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de

Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy

da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo

Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)

En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls

darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy

rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres

Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics

del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute

amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M

Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en

Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors

En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques

de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb

els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy

nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute

catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova

2005)

Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan

Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel

Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy

plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)

Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana

(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut

Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de

Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall

editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy

ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy

trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-

tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)

I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de

l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover

Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga

casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB

I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i

Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB

(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)

Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a

les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta

Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del

diari Avui i a SEscbp

R

La consciegravencia de Viacutector Hugo

La consciegravencia de Victor Hugo eacutes

una composicioacute egravepica de seixanta-

vuit versos alexandrins inclosa en la

segona part (DEva a Jesuacutes) del

primer volum de La llegenda dels

segles obra que sinscriu en el gust

per l orientalisme i per les egravepoques

remotes de les cultures antigues que

tant agradaven als romagraventics El

poema evoca el crim de Caiacuten i el

sentiment de culpabilitat que el pershy

segueix arreu agravedhuc dins la tomba

Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del

Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un

rapte denveja mata el seu germagrave

Abel i doacutena entrada a la primera

mort violenta a la terra Caiacuten estig-

matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy

demnat a viure fugitiu i errant

Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy

gar-se de la mirada omnipresent del

Totpoderoacutes Encara que Victor

Hugo fidel al text biacuteblic parteix del

cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida

enfila amb gran mestria narrativa el

perfil psicologravegic i els sentiments de

perseguit que acoren aquest persoshy

natge miacutetic el qual no sols fuig de la

mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy

sador sinoacute sobretot de la progravepia

consciegravencia dhaver fet el mal pershy

quegrave el protagonista no pot fugir dell

mateix ni dels seus remordiments

Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy

cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy

ca que el criminal no estagrave irremeiashy

blement perdut sinoacute que conscient

dels seus actes pot aspirar al perdoacute

En aquest univers miacutetic el mal ve

representat per tot allograve que oprimeix

l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute

consciegravencia de ser mal Victor Hugo

com a pintor de les emocions meacutes

intenses de l home enfoca des

duna perspectiva humana i espirishy

tual el terror del fugitiu -que no

troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent

de la seva agravenima- i la pietat de la

seva famiacutelia que l acompanya en

un afany de trobar-li una mica de

conhort

Daltra banda tambeacute assistim a

la construccioacute de la primera ciutat la

llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy

mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el

creixement i el progreacutes material que

no sempre anagrave acompanyat del proshy

greacutes moral i espiritual tan anhelat

pels romagraventics

La llegenda dels segles eacutes una

llarga epopeia repartida en dos

volums de caire filosogravefic i humagrave El

primer aplec de poemes egravepics que

configura La llegenda dels segles va

veure la llum el setembre de 1859

En aquesta obra Victor Hugo es proshy

posava retratar l evolucioacute de l home

des dels inicis de la creacioacute fins a

l era contemporagravenia en ple

Romanticisme Lautor francegraves amb

la voluntat de completar aquestes

evocacions miacutetiques multiplicagrave

Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA

malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es

considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el

seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy

xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles

Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la

Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de

Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix

classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre

dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca

(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa

a la UIB

Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy

sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata

(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa

dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de

Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i

per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando

Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo

de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de

Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII

Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de

Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de

Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres

poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de

Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa

i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy

pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-

textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia

Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005

i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors

en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser

Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i

Cultura del Govern Balear

Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries

[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-

Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la

Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola

2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes

[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt

Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola

2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro

Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB

1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de

Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de

Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]

Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del

desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns

Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi

laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio

Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago

Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000

Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994

aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy

guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos

Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel

Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves

D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX

Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de

Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la

canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31

(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les

tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo

(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2

(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy

dics

Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis

[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu

mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II

Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute

em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril

2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de

prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]

Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave

Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser

aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i

del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions

celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae

revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de

lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses

Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics

de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44

(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute

mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet

Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb

Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)

Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia

poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols

amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid

Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia

del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb

Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere

Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002

R

juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp

Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar

aquest neacutes un

El Terreiro do Paco eacutes un escenari

on la quarta paret eacutes el Tejo

El Tejo que tant cantaren els poetes

el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren

aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori

tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal

mir aquest riu que comenccedila a morir

i no enyor els turons i serres desiguals

que alliacute en la pagravetria mia

he deixat o em deixen

No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres

aquesta placcedila maculi i cal que hi torni

i cal que fugi de lilla que es mor

i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres

lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural

No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament

de mar a mar

de sol a boira

de mort a set

de pagravetria a pagravetria

No hi ha pagravetria sense dol

no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam

perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal

i hi ha amors amb fam de llop

Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria

i de vegades del darrer amor

Hi torn sempre hi torn

Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Lelia doura

Gabriel de la S T Sampol

52

Sim hagrave lligares onde precisamos voltar

este eacute um deies

O Terreiro do Paco eacute um palco

onde a quarta parede eacute o Tejo

O Tejo que tanto cantaram os poetas

o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram

este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades

apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia

Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal

olho este riacuteo que comeccedila a morrer

e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais

que ali na pagravetria minha

deixei ou me deixam

Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres

esta praccedila acolhe-me e preciso voltar

e preciso fugir da ilha que morre

e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres

a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural

Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro

de mar a mar

de sol a neacutevoa

de morte a sede

de pagravetria a pagravetria

Nagraveo hagrave pagravetria sem luto

nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome

mas hagrave pagravetrias que doem mais

e hagrave amor com fome de lobo

Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria

e agraves vezes do ultimo amor

Volto cagrave volto sempre

Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia

Lelia doura

Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute

2 9ca bull Juliol - Agost 2010

MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a

Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la

Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010

Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari

poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy

ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat

Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)

amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de

Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy

da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo

Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)

En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls

darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy

rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres

Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics

del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute

amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M

Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en

Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors

En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques

de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb

els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy

nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute

catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova

2005)

Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan

Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel

Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy

plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)

Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana

(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut

Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de

Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall

editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy

ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy

trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-

tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)

I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de

l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover

Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga

casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB

I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i

Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB

(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)

Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a

les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta

Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del

diari Avui i a SEscbp

R

La consciegravencia de Viacutector Hugo

La consciegravencia de Victor Hugo eacutes

una composicioacute egravepica de seixanta-

vuit versos alexandrins inclosa en la

segona part (DEva a Jesuacutes) del

primer volum de La llegenda dels

segles obra que sinscriu en el gust

per l orientalisme i per les egravepoques

remotes de les cultures antigues que

tant agradaven als romagraventics El

poema evoca el crim de Caiacuten i el

sentiment de culpabilitat que el pershy

segueix arreu agravedhuc dins la tomba

Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del

Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un

rapte denveja mata el seu germagrave

Abel i doacutena entrada a la primera

mort violenta a la terra Caiacuten estig-

matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy

demnat a viure fugitiu i errant

Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy

gar-se de la mirada omnipresent del

Totpoderoacutes Encara que Victor

Hugo fidel al text biacuteblic parteix del

cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida

enfila amb gran mestria narrativa el

perfil psicologravegic i els sentiments de

perseguit que acoren aquest persoshy

natge miacutetic el qual no sols fuig de la

mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy

sador sinoacute sobretot de la progravepia

consciegravencia dhaver fet el mal pershy

quegrave el protagonista no pot fugir dell

mateix ni dels seus remordiments

Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy

cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy

ca que el criminal no estagrave irremeiashy

blement perdut sinoacute que conscient

dels seus actes pot aspirar al perdoacute

En aquest univers miacutetic el mal ve

representat per tot allograve que oprimeix

l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute

consciegravencia de ser mal Victor Hugo

com a pintor de les emocions meacutes

intenses de l home enfoca des

duna perspectiva humana i espirishy

tual el terror del fugitiu -que no

troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent

de la seva agravenima- i la pietat de la

seva famiacutelia que l acompanya en

un afany de trobar-li una mica de

conhort

Daltra banda tambeacute assistim a

la construccioacute de la primera ciutat la

llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy

mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el

creixement i el progreacutes material que

no sempre anagrave acompanyat del proshy

greacutes moral i espiritual tan anhelat

pels romagraventics

La llegenda dels segles eacutes una

llarga epopeia repartida en dos

volums de caire filosogravefic i humagrave El

primer aplec de poemes egravepics que

configura La llegenda dels segles va

veure la llum el setembre de 1859

En aquesta obra Victor Hugo es proshy

posava retratar l evolucioacute de l home

des dels inicis de la creacioacute fins a

l era contemporagravenia en ple

Romanticisme Lautor francegraves amb

la voluntat de completar aquestes

evocacions miacutetiques multiplicagrave

Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar

aquest neacutes un

El Terreiro do Paco eacutes un escenari

on la quarta paret eacutes el Tejo

El Tejo que tant cantaren els poetes

el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren

aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori

tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal

mir aquest riu que comenccedila a morir

i no enyor els turons i serres desiguals

que alliacute en la pagravetria mia

he deixat o em deixen

No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres

aquesta placcedila maculi i cal que hi torni

i cal que fugi de lilla que es mor

i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres

lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural

No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament

de mar a mar

de sol a boira

de mort a set

de pagravetria a pagravetria

No hi ha pagravetria sense dol

no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam

perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal

i hi ha amors amb fam de llop

Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria

i de vegades del darrer amor

Hi torn sempre hi torn

Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble

Lelia doura

Gabriel de la S T Sampol

52

Sim hagrave lligares onde precisamos voltar

este eacute um deies

O Terreiro do Paco eacute um palco

onde a quarta parede eacute o Tejo

O Tejo que tanto cantaram os poetas

o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram

este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades

apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia

Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal

olho este riacuteo que comeccedila a morrer

e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais

que ali na pagravetria minha

deixei ou me deixam

Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres

esta praccedila acolhe-me e preciso voltar

e preciso fugir da ilha que morre

e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres

a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural

Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro

de mar a mar

de sol a neacutevoa

de morte a sede

de pagravetria a pagravetria

Nagraveo hagrave pagravetria sem luto

nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome

mas hagrave pagravetrias que doem mais

e hagrave amor com fome de lobo

Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria

e agraves vezes do ultimo amor

Volto cagrave volto sempre

Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia

Lelia doura

Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute

2 9ca bull Juliol - Agost 2010

MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a

Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la

Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010

Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari

poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy

ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat

Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)

amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de

Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy

da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo

Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)

En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls

darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy

rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres

Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics

del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute

amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M

Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en

Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors

En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques

de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb

els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy

nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute

catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova

2005)

Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan

Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel

Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy

plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)

Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana

(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut

Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de

Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall

editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy

ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy

trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-

tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)

I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de

l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover

Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga

casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB

I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i

Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB

(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)

Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a

les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta

Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del

diari Avui i a SEscbp

R

La consciegravencia de Viacutector Hugo

La consciegravencia de Victor Hugo eacutes

una composicioacute egravepica de seixanta-

vuit versos alexandrins inclosa en la

segona part (DEva a Jesuacutes) del

primer volum de La llegenda dels

segles obra que sinscriu en el gust

per l orientalisme i per les egravepoques

remotes de les cultures antigues que

tant agradaven als romagraventics El

poema evoca el crim de Caiacuten i el

sentiment de culpabilitat que el pershy

segueix arreu agravedhuc dins la tomba

Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del

Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un

rapte denveja mata el seu germagrave

Abel i doacutena entrada a la primera

mort violenta a la terra Caiacuten estig-

matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy

demnat a viure fugitiu i errant

Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy

gar-se de la mirada omnipresent del

Totpoderoacutes Encara que Victor

Hugo fidel al text biacuteblic parteix del

cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida

enfila amb gran mestria narrativa el

perfil psicologravegic i els sentiments de

perseguit que acoren aquest persoshy

natge miacutetic el qual no sols fuig de la

mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy

sador sinoacute sobretot de la progravepia

consciegravencia dhaver fet el mal pershy

quegrave el protagonista no pot fugir dell

mateix ni dels seus remordiments

Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy

cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy

ca que el criminal no estagrave irremeiashy

blement perdut sinoacute que conscient

dels seus actes pot aspirar al perdoacute

En aquest univers miacutetic el mal ve

representat per tot allograve que oprimeix

l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute

consciegravencia de ser mal Victor Hugo

com a pintor de les emocions meacutes

intenses de l home enfoca des

duna perspectiva humana i espirishy

tual el terror del fugitiu -que no

troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent

de la seva agravenima- i la pietat de la

seva famiacutelia que l acompanya en

un afany de trobar-li una mica de

conhort

Daltra banda tambeacute assistim a

la construccioacute de la primera ciutat la

llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy

mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el

creixement i el progreacutes material que

no sempre anagrave acompanyat del proshy

greacutes moral i espiritual tan anhelat

pels romagraventics

La llegenda dels segles eacutes una

llarga epopeia repartida en dos

volums de caire filosogravefic i humagrave El

primer aplec de poemes egravepics que

configura La llegenda dels segles va

veure la llum el setembre de 1859

En aquesta obra Victor Hugo es proshy

posava retratar l evolucioacute de l home

des dels inicis de la creacioacute fins a

l era contemporagravenia en ple

Romanticisme Lautor francegraves amb

la voluntat de completar aquestes

evocacions miacutetiques multiplicagrave

Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a

Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la

Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010

Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari

poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy

ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat

Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)

amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de

Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy

da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo

Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)

En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls

darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy

rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres

Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics

del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute

amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M

Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en

Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors

En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques

de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb

els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy

nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute

catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova

2005)

Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan

Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel

Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy

plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)

Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana

(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut

Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de

Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall

editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy

ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy

trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-

tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)

I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de

l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover

Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga

casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB

I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i

Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB

(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)

Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a

les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta

Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del

diari Avui i a SEscbp

R

La consciegravencia de Viacutector Hugo

La consciegravencia de Victor Hugo eacutes

una composicioacute egravepica de seixanta-

vuit versos alexandrins inclosa en la

segona part (DEva a Jesuacutes) del

primer volum de La llegenda dels

segles obra que sinscriu en el gust

per l orientalisme i per les egravepoques

remotes de les cultures antigues que

tant agradaven als romagraventics El

poema evoca el crim de Caiacuten i el

sentiment de culpabilitat que el pershy

segueix arreu agravedhuc dins la tomba

Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del

Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un

rapte denveja mata el seu germagrave

Abel i doacutena entrada a la primera

mort violenta a la terra Caiacuten estig-

matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy

demnat a viure fugitiu i errant

Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy

gar-se de la mirada omnipresent del

Totpoderoacutes Encara que Victor

Hugo fidel al text biacuteblic parteix del

cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida

enfila amb gran mestria narrativa el

perfil psicologravegic i els sentiments de

perseguit que acoren aquest persoshy

natge miacutetic el qual no sols fuig de la

mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy

sador sinoacute sobretot de la progravepia

consciegravencia dhaver fet el mal pershy

quegrave el protagonista no pot fugir dell

mateix ni dels seus remordiments

Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy

cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy

ca que el criminal no estagrave irremeiashy

blement perdut sinoacute que conscient

dels seus actes pot aspirar al perdoacute

En aquest univers miacutetic el mal ve

representat per tot allograve que oprimeix

l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute

consciegravencia de ser mal Victor Hugo

com a pintor de les emocions meacutes

intenses de l home enfoca des

duna perspectiva humana i espirishy

tual el terror del fugitiu -que no

troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent

de la seva agravenima- i la pietat de la

seva famiacutelia que l acompanya en

un afany de trobar-li una mica de

conhort

Daltra banda tambeacute assistim a

la construccioacute de la primera ciutat la

llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy

mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el

creixement i el progreacutes material que

no sempre anagrave acompanyat del proshy

greacutes moral i espiritual tan anhelat

pels romagraventics

La llegenda dels segles eacutes una

llarga epopeia repartida en dos

volums de caire filosogravefic i humagrave El

primer aplec de poemes egravepics que

configura La llegenda dels segles va

veure la llum el setembre de 1859

En aquesta obra Victor Hugo es proshy

posava retratar l evolucioacute de l home

des dels inicis de la creacioacute fins a

l era contemporagravenia en ple

Romanticisme Lautor francegraves amb

la voluntat de completar aquestes

evocacions miacutetiques multiplicagrave

Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

aquestes petites epopeies en dos intervals meacutes que sorgiren el 1877 i el 1883 Amb aquestes noves segraveries egravepiques culminava un missatge de gran abast filosograveshyfic poegravetic i humanista Perograve el que preval en aquests dos volums de La llegenda dels segles (que abasta des de la creshyacioacute de la terra i les primeres civilitzacions fins a assolir la-bisme i el judici final en una mena dApocalipsi) eacutes laspecte miacutetic que deixa fluir la veu de la Histograveria explicada rere el cristall de la llegenda

La llegenda dels segles eacutes un gran poema egravepic comparable a les grans epopeies d Homer (amb la Iliacuteada i VOdissea) de Dante (amb la Divina comegravedia) o de Milton (amb El Paradiacutes perdut) Meacutes enllagrave d un agravelbum d epopeies La llegenda dels segles eacutes un llibre que extreu una filosofia de levolucioacute de la Humanitat Amb els mites llegendashyris que li ofereix la tradicioacute biacuteblica

SL A

Albert Duumlrer Cain mata el seu germagrave Abel (1511)

la grecollatina la musulmana i liacutenshydia Victor Hugo basteix La llegenshyda dels segles que eacutes l epopeia filoshy

sogravefica del gegravenere humagrave El poeta francegraves dibuixa les passhyses de la humanitat i mostra com l home en el curs de la vida que es mou entre el beacute i el mal entre lagravengel i la begravestia safanya per sortir de les teneshybres i assolir lideal La ploma de Viacutector Hugo ressegueix la solitud de l home immers en l onatge de la Humanitat del Mal i de lInfinit i copsa els seus liacutemits i el seu anhel de progreacutes que per als romagraventics implicava un guany no nomeacutes material sinoacute sobretot moral i espiritual Aixiacute l heroi d ashyquesta epopeia eacutes l Home i lescenari eacutes tot el moacuten

Baudelaire que era gran admirador de La llegenda dels segles assenyalagrave que Victor Hugo havia creat l uacutenic poema egravepic que podia haver escrit un home del seu temps per als lecshytors del seu temps

Ma A Perelloacute Femenia

La conscience

Lorsque avec ses enfants vegravetus de peaux de betes Echeveleacute livide au milieu des tempegravetes Caiumln se fut enfui de devant Jeacutehovah Comme le soir tombait l homme sombre arriva Au bas d une montagne en une grande plainej Sa femme fatigueacutee et ses fils hors dhaleine Lui dirent mdash Couchons-nous sur la terre et dormons -Caiumln ne dormant pas songeait au pied des monts Ayant leveacute la tegravete au fond des cieux fuacutenebres II vit un ceil tout grand ouvert dans les tenebres Et qui le regardait dans l ombre fixement mdash Je suiacutes trop pres dit-il avec un tremblement II reacuteveilla ses fils dormant sa femme lasse Et se remit agrave fuir sinistre dans lespace II marcha trentegrave jours il marcha trentegrave nuits II allait muet pagravele et freacutemissant aux bruits Furtif sans regarder derriegravere lui sans tregraveve Sans repograves sans sommeil II atteignit la gregraveve Des mers dans le pays qui fut dcpuis Assur mdash Arregravetons-nous dit-il car cet asile est suumlr Restons-y Nous avons du monde atteint les bornes mdash Et comme il sasseyait il vit dans les cieux mornes Lceil agrave la megraveme place au fond de l horizon Alors il tressaillit en proie au noir frisson mdash Cachez-moi cria-t-il et le doigt sur la bouche T o u s ses fils regardaient trembler laiumleul farouche Caiumln dit agrave Jabel pegravere de ceux qui vont Sous des tentes de poil dans le desert profond mdash Etends de ce coacuteteacute la toile de la tente mdash Et lon deacuteveloppa la muraille flottante Et quand on leut fixeacutee avec des poids de plomb Vous ne voyez plus rien dit Tsilla lenfant blond La fille de ses fils douce comme l aurore Et Caiumln reacutepondit mdash Je vois cet ceil encore mdash Jubal pegravere de ceux qui passent dans les bourgs Soufflant dans des clairons et frappant des tambours

Cria mdash Je saurai bien construireacute une barriegravere mdash II fit un m u r de bronze et mit Caiumln derriegravere Et Caiumln dit mdash Cet ceil me regarde toujours Heacutenoch dit mdash II faut faire unc enceinte de tours Si terrible que rien ne puisse approcher delle Bagravetissons une ville avec sa citadelle Bagravetissons une ville et nous la fermerons mdash Alors Tubalcaiumln pegravere des forgerons Construisit une ville enorme et surhumaine Pendant quil travaillait ses fregraveres dans la plaine Chassaient les fils d Enos et les enfants de Se th Et lon crevait les yeux agrave quiconque passait Et le soir on lanccedilait des flegraveches aux eacutetoiles Le granit remplaccedila la tente aux murs de toilcs On lia chaque bloc avec des noeuds de fer Et la ville semblait une ville denfer L ombre des tours faisait la nuit dans les campagnes lis donnegraverent aux murs l eacutepaisseur des montagnes Sur la porte on grava laquo Deacutefense agrave Dieu dentrer gt Quand ils eurent fini de clore et de murer On mit laiumleul au centre en une tour de pierre Et lui restait luacutegubre et hagard mdash O mon pegrave re Lceil a-t-il disparu dit en tremblant Tsilla Et Caiumln reacutepondit mdash N o n il est toujours lagrave Alors il dit mdash Je veux habiter sous la terre Comme dans son sepulcre un homme solitaire Rien ne me verra plus je ne verrai plus rien mdash On fit donc une fosse et Caiumln dit Cest bien Puis il descendit seul sous cettc vouumlte sombre Quand il se fut assis sur sa chaise dans l ombre Et qu on eut sur son front fermeacute le souterrain Lceil eacutetait dans la tombe et regardait Caiumln

Victor Hugo

SLmiddotchf Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010

La consciegravencia Poruc amb sos infants vestits amb pells de begravesties

descabellat i liacutevid enmig de les tempestes

Caiacuten 1 de la mirada de Jehovagrave fugia

Quan el capvespre queia l home erriacutevol arriba

a baix duna muntanya en una gran planura

Sa dona fatigada i els seus fills sense alegrave

li digueren -Jaiem-nos sobre terra i dormim-

Caiacuten ben deixondit vetllava al peu del puig

Havent alccedilat el cap al fons dels cels funests

hi veu un ull ben gran obert dins les tenebres

que un pic i un altre el mira dins l ombra fixament

-Estic massa prop dEll diu amb un tremolor

Vetlla sos fills que dormen la seva dona lassa

i es disposa a fugir sinistre dins lespai

Marxa errant trenta dies i marxa trenta nits

Anava pagravelmiddotlid mut i a cada so fremia

furtiu sense mirar rere seu sense treva

sense son ni repograves Allagrave veu larenal

dels mars en el paiacutes que succeiacute a Assur

-Aturem-nos diu ell car eacutes asil segur

Quedem-nos-hi Del moacuten sols tocam els confins

I quan ell sassegueacute veieacute dins els cels llogravebrecs

lull al mateix racoacute al fons de lhoritzoacute

Llavors sestremiacute pres per un obscur terror

-Cobriu-me -exclamagrave- i el dit sobre la boca

tots els seus fills miraven tremolar lavi esquerp

Caiacuten diu a Jabel ^ pare daquells que van

sota tendes de pegravel dins el desert profund

-Esteacuten daquest costat la lona de la tenda-

1 al punt desenvolupa la murada flotant

I quan l hagueacute fixada amb dos pesos de plom

-Avi veieu res meacutes - diu Silmiddotlagrave linfant ros

la filla del seu fill dolccedila com una aurora

I Caiacuten respongueacute - Veig aquest ull encara-

Jubal pare daquells que van per dins els pobles

fent sonar els clarins i tocant els tambors

exclama -Jo sabria bastir una barrera

Al punt fa un mur de bronze posa Caiacuten darrere

I Caiacuten diu -Aquest ull gros me mira sempre

Henoc ^ diu -conveacute fer entorn una murada

tan terrible que res no shi pugui acostar

-Bastim-nos la ciutat amb la seva talaia

-Bastim-nos la ciutat i ferms la tancarem

Llavors Tubalcaiacuten ^ pare dels forjadors

construiacute la ciutat sobrehumana i gegant

Quan joioacutes treballava sos germans dins la plana

engegaven els fills d Enos ^ i els nins de Set

I sos ulls es creuaven amb cada u que passava

AI capvespre llanccedilaven fletxes a les estrelles

Els murs fragravegils de lona passaren al granit

i es fermagrave cada bloc amb nusos de metall

i la ciutat semblava una ciutat dinfern

Lombra de les torrasses de fosca omplia els camps

ells donaren als murs espessor de muntanya

sobre la porta es grava -Vedat el pas a Deacuteu

Quan ells han acabat de cloure i tapiar

es posa lavi al centre de la torre de pedra

Hi restagrave consiroacutes i luacutegubre -Mon pare

has perdut lull de vista -diu temorosa Silmiddotlagrave

I Caiacuten respongueacute -No ell sempre eacutes allagrave

Llavors eixut digueacute -Vull viure sota terra

com viu dins son sepulcre un home solitari

ninguacute no em veuragrave meacutes jo no veureacute res pus-

Aixiacute es cavagrave una fossa Caiacuten digueacute Va beacute

Despreacutes ell baixagrave sol en el fosc cobricel

Quan s hagueacute assegut dins l ombra de sa fossa

i quan son front quedagrave tancat dins les tenebres

lull era dins la tomba i mirava Caiacuten

Victor Hugo

Versioacute de Maria Antogravenia Perelloacute Femenia

^ Caiacuten Eacutes el primer fill dAdam i dEva que en un rapte denveshy

ja matagrave el seu germagrave Abel (Gegravenesi 4 16) ^ Jabel Era el fill que

Adagrave havia infantat de Lagravemec Jabel besneacutet de Caiacuten va ser el pare

dels pastors nogravemades (Gegravenesi 4 19-20) Silmiddotlagrave Eacutes una de les

esposes de Lagravemec que era el neacutet de Caiacuten Laltra esposa de Lagravemec

fou Adagrave que infanta Jabel (Gegravenesi 4 19-20) Jubal Eacutes el

germagrave de Jabel al qual sel considera el precursor dels qui toquen

la citaragrave i el flabiol (Gegravenesi 4 21) Henoc Eacutes el fill primogegraveshy

nit de Caiacuten Aquest fundagrave la primera ciutat amb el nom del seu fill

Henoc (Gegravenesi 417) Tubalcaiacuten Eacutes el fill que Lagravemec va tenir

amb Silmiddotlagrave Sel considera el forjador de tota casta deines i darshy

mes de tall tant de bronze com de ferro (Gegravenesi 4 22) ^ Enos

Eacutes el fill de Set el darrer 1111 dAdam i dEva nascut -segons la

seva mare- per substituir Abel mort per Caiacuten (Gegravenesi 4 25-26)

juliol - Agost zom Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX SEscbp

JAUME OLIVER FERRAgrave va neacuteixer lany 1963 a Soacuteller Eacutes llicenshy

ciat en Filologia Catalana Ha publicat els poemaris Mar endins dins

laquoDiacutepticraquo (1993) Sis poemes de linstant (1993) -premi Llorenccedil

Moya- Naufragi amb pluja (1995) Val meacutes riure (1995) -premi Vall

dOr- Postals crepusculars (1999) Carta sense adreccedila (2000) -

premi Vila de Lloseta- Escolis a Blai Bonet (2000) -premi Rei en

Jaume- Meacutes enllagrave de la porta de Tanhagraveusser (2002) Els cicles de

laigua (2005) Lituacutergia de la llum (2006) Al cor de la Balena (2007)

-premi Baladre- i Port dexili -premi Rei en Jaume- (2008) i ha

publicat el llibre de relats Nit de zagraveping (2007) tambeacute eacutes lautor de

les lletres del disc Lenyor del paradiacutes (2002) musicades per Tomeu

Planells i ha participat en diverses exposicions artiacutestiques Meacutes enllagrave

de la porta de Tanhagraveusser (2002) Lituacutergia de la llum (2006) i Lluna

daigua (2006-2007) i colmiddotlabora habitualment en el setmanari

laquoSoacutellerraquo La seva darrera obra Amb un mapa del tresor -guardonashy

da amb el Premi Pollenccedila de Poesia- ha estat publicada per laquoEl gall

Editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo ( l a ed marccedil de 2010)

VIII

(el cofre del tresor)

Roman encara submergit

el cofre del tresor

que llanccedilagraverem al mar des del vaixell

pirata que envelagraverem

amb vells llenccedilols apedaccedilats

i botagraverem de nit secretament

contra l opinioacute del pares

a la cerca dun altre paradiacutes

a les palpentes mar endins

com cal perseguir tots els paradisos

Aquella nit guanyagraverem la partida

el dret inexhaurible a l entusiasme

en la recerca tremolosa dels camins

que menen al desig

amb un aties sempre net entre les mans

Encara coneixem precisament

el punt exacte del tresor

De la ribera estant el vigilam

tot sovint ufanosos de saber

que podem recobrar-lo si ho volem

Si ens assetja la tristesa nomeacutes cal

de bell nou envelar el vaixell pirata

i de nit embarcar-nos i salpar

Posar el rumb definitiu cap al tresor

i submergir-nos a la fi

i nedar a pulmoacute lliure fins al fons

i tan senzillament recuperar-lo

ix

Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

(el salconduit)

Em trec els ulls lluents de la butxaca

i els dispograves a les conques obscurides

dels meus dies balders abans de tu

I eacutes de veure com torna la claror

dels teus dies oberts plens de futur

encara plens de llum

Les paraules

colpeixen contra els murs del meu cervell

embogides per ser mans sobre el teu cos

i percudir-te cordes de la pell

fins enlairar-te al cel de les tempestes

innogravecues del plaer sobre el plaer

-si no som carn sols som

eixorca xerrameca de sermoacute

en una esgleacutesia buida que no teacute

ni orgue per cantar-nos lalegria

La vida es tan senzilla com aixograve

tenir un mirall obert on reflectir-hi

tota la llum del temps que ens han lliurat

I emplenar aquelles conques obscurides

que un dia ens regalaren amb plaer

netiacutessim sense trampa un salconduit

a la felicitat fins que el mirall

es trenqui en mil bocins de tanta llum

XI

(amb un mapa del tresor)

Envelares un passat

que encara era dins meu i ja ignorava

Tragueres del paregraventesi

del temps extraviat aquell grumet

que navegava al rai de lentusiasme

quan no hi havia boira en lhoritzoacute

i els dies eren llargs i no existia

la por dels anys ni la recanccedila

de cap tresor perdut sense excavar

Envelares de bell nou

amb llenccedilols apedaccedilats

la bandera amb les rutes del viatge

els camins tremolosos dins la mar

que esborren el fastig i la peresa

i menen al tresor que tots tenim

a dins per descobrir per no malaguanyar

l obsequi precioacutes dels deacuteus propers

que ens estimen sincerament si ens veuen

feliccedilos amb un mapa del tresor

Jaume Oliver Ferragrave

Poemes dAmb un mapa del tresor Premi Pollenccedila de Poesia

publicat per laquoEl gall editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo

PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN

P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i

romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per

un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans

Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los

Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones

Maria Rosa Llabreacutes Ripoll

1 Sobre el fet de menjar carn

Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien

Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida

(Llibre I 4- 5)

Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid

(Llibre II 2)

Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop

2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos

En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda

ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor

CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics

UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons

CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest

UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes

CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me

GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar

UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres

GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans

(Apartats 1- 2)

Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora

SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

El pont de la mar blava

Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al

catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy

diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat

Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra

al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de

la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy

ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar

Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i

universal Deacuteu n hi do

I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai

El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy

versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar

Juliol - AgOSt 2traquo10

Presentacioacute del llibre

EL P O N T DE LA MAR BLAVA

VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave

de Francesc Lladoacute i Rotger

Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored

Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1

Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta

Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor

Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^

Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants

Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor

Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia

SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX

en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal

Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex

Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina

Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de

regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten

Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave

Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat

Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El

pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal

Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010

egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -

Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida

que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre

Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer

n adora les fustes i els pals que el conformen

i el fan navegar sense enfonsar-se i morir

sota la pegraverfida aigua negra i assassina

Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura

ni tan sols se sent una part de la lona que lestira

perquegrave ha aixecat els ulls

ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible

i aquella gavina amb la que un dia

formaragrave una ona

Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen

i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida

3reg

(Inegravedit)

jUacutelid bull AgOSt 2MQ

Guillem Rosselloacute Bujosa

Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

Prega

Prega per mi

Prega per tots nosaltres

Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats

Abans que no sigui massa tard

deixam parlar

Abans que els estuacutepids idogravelatres

ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar

Tal vegada ninguacute no trobaragrave

lalegrave per continuar endavant

lalegrave per continuar lluitant

Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres

Hem daprendre del vogravemit

Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave

La vida

eacutes un muntatge posat

en escena

Els pallassos no fan gragravecia

i laire eacutes avorrit

Shan perdut els trucs de lofici

Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat

com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada

que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones

Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes

Dissolucions

duna humanitat grotesca

agressiva mesquina risible

La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns

Joan Alfons Mariacute i Torres

(Poemes inegravedits per a SEscbp)

Llaunes de conserva

en lectura poliegravedrica

que potser el vent o l aigua o el foc

redescobriran

en un camiacute iniciagravetic

SEscbp 52 - II egravepoca - Any

Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns

juliol - Agost 2010

37

ELS MIRALLS ESPILLS PORCS

PORCELLS DE LIMPOSSIBLE

El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios

1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy

cidir en el temps la publicacioacute de

dos volums de poesia que comparshy

teixen el mateix espill poegravetic i que

increiumlblement posseeixen una segraverie

de caracteriacutestiques comunes Estic

convenccedilut que aixograve no obeeix sols a

una casualitat sinoacute tambeacute a una

casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix

temps i d unes sensibilitats comunes

que reaccionen de forma paralmiddotlela

davant la mateixa realitat vivencial i

poegravetica que estem vivint avui en dia

Estic parlant dels volums El poder i

la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un

nu 2 (Publicacions de la Universitat

de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-

ris soacuten dos llargs poemes egravepico-

1 iries de 3333 versos El primer fou

escrit durant tres dies per tres poetes

El poder i la fortor i Un nu soacuten

dues aventures salvatges El primer

eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma

de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-

llocs colonitzats de Mallorca (perograve

tambeacute de la resta del cosmos ja que

Mallorca eacutes sols el punt de fuga no

un liacutemit definitiu) mentre que

Palacios es dedica a transgredir els

camins de la llengua per tal de

menar-la fins a noves contrades de

significacioacute inventa nous itineraris

Daquiacute l esment constant a la veloshy

citat i a les diferents geografies fiacutesishy

ques i metafiacutesiques que ambdues

obres conreen Lespai esdeveacute una

plataforma des don el cos i la ment

construeixen dos universos fasci-

nants i rocambolescos poblats de

personatges divertidiacutessims fasci-

nants i repugnants

que es configura amb total llibertat i

sense cap tipus de por que eacutes semshy

pre com ha de crear un creador

Aixiacute el lector tambeacute participa amb

humor i morbositat daquesta festa

orgiagravestica de carn i paraules on el

reconeixement i la identificacioacute proshy

voquen instants de lucidesa

Al mateix temps els quatre

autors tampoc no defugen de recurshy

sos estiliacutestics similars com les rimes

fagravecils io evidents les canccedilonetes de

tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy

cioacute barroquismes excelsos o neoloshy

gismes creats per a l ocasioacute per tal

daconseguir el mot just o el feeling

preciacutes un ordenat caos esbojarrat i

divertidiacutessim que desperta eufograveria

rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de

frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia

lluminosa al nivell de Jonathan

Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar

imprescindibles del panorama poegraveshy

tic actual i sota trenta-tres condishy

cions concretes tal i com ells mateishy

xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy

tat volum Un nu en canvi ha

requerit anys de produccioacute per part

d un dels autors meacutes magnes que la

llengua catalana teacute el privilegi de

tenir entre les seves files Josep

Palacios De Riba a Riba de banda i

banda de les dues perifegraveries del

mapa geoliterari catalagrave tots quatre

autors han coincidit en un exercici

fascinant i han portat la poesia fins a

nous liacutemits fronteres i qualitats que

intentarem comentar en aquest artishy

cle

2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent

22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy

nent de recursos histriogravenics La

parogravedia eacutes constant ja sigui en

forma de ritmes i rimes impossibles

(tots quatre autors fan que la llengua

catalana es contorsioni d una maneshy

ra que fins ara molt poques vegades

shavia pogut contemplar) o a traveacutes

de referegravencies contiacutenues a caricatushy

res macabres deacutessers i monstres

humans (fins i tot d una manera

intuiumltiva coincideixen en alguns

personatges com Santa Magdalena

Arnold Schwarzenegger o Rita

Barberagrave) La galeria de resta de pershy

sonatges eacutes perograve immensa I els fan

comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy

mes que adquireixen registres quasi

insultants Perograve tot sota la proteccioacute

de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute

Swift Lewis Carroll o encara un

exemple meacutes clar Laurence Sterne

sembla com si els quatre autors

haguessin decidit realitzar un estudi

tristramshandiagrave dels seus particulars

universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve

no estem dient que es perdin en el

camiacute ans al contrari els teixits que

els quatre autors van filant al final es

manipulen de tal manera que conshy

clouen en una estranya perfeccioacute

conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy

sat del que es pensen) diuen quasi

al final de la travessia JTMG JCPA

i PVV mentre que JP expressa

tambeacute al final Tot estagrave beacute

23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun

dels llibres meacutes excegraventricament anishy

mosos dels darrers anys Akbar

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop

JilllllH1 ( Il l l is

Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez

(aparegut a la Cantagraverida de poeshy

sia de Documenta Balear 2009) de

PVV que a la vegada salimenta del

mateix esperit dun altre text quasi

inegravedit pel poc ressograve que va tenir

Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV

inclograves dintre YAntologia de Joves

Narradors de Mallorca editada per

Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de

Balearsraquo antologia de joves narrashy

dors com el seu nom indica on

tambeacute participaren JTMG i JCPA

amb uns contes bastant estrafolaris

de tiacutetol i contingut Per altra banda

Un nu beu de tot el Palacios que fins

ara ens ha sigut donat perograve sobretot

dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute

dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i

dels textos inclosos dins del volum 1

de la Segona Egravepoca de Literatures

No manquen tampoc algunes estroshy

fes egravepiques molt a la manera de

Devastacioacute (edicioacute dautor)

Es veu molt clarament que tant

El poder i la fortor com Un nu soacuten

les respectives culminacions de tota

una segraverie de trajectograveries humanes i

literagraveries que finalitzen dins dun

mateix esclat dins d uns mateixos

espills miralls cegraventrics que reflecteishy

xen i que a la vegada sinterroguen

muacutetuament Cosa que no significa

que aixograve sigui el final de les obres

daquests autors el destiacute assolit res

de tot aixograve tots quatre autors han

arribat a un cim poegravetic de proporshy

cions insospitades en efecte perograve

ara toca pujar encara meacutes amunt

3 Divergegravencia Q )

I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de

rol un desafiament de creacioacute in

extremis una escorreguda conjunta

entre tres autors poegravetics de moda

una excusa per fer una festa dalcoshy

hol i follia (O no) Un nu en canvi

eacutes com tota lobra de Palacios un

cant d amor i desesperacioacute una

declaracioacute d amor i dolor a la paraushy

la una excavacioacute en el clot del mot

( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy

tioacute autorial ni d intencions soacuten

dues obres fetes amb un continent

diferent perograve amb contingut idegraventic

la mateixa agravenima un esperit sagravedic

humoriacutestic precioacutes profund i salshy

vatge I en aquesta divergegravencia

neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy

na El poder i la fortor i Un nu soacuten

un crit animal propulsat a la resta de

lunivers per captar l atencioacute del

cosmos un exercici immens per

magnificar la poesia amb nous

espais i forats i ampliacions Dos llishy

bres fabulosos iconoclastes energegraveshy

tics viscerals fulgurants interes-

santiacutessims i molt originals tot i les

seves semblances comunes que

haurien de generar debat (amb

detractors i epiacutegons) i que de ben

segur marcaran un punt dinflexioacute

no nomeacutes en les respectives obres

dels quatre autors sinoacute tambeacute de la

poesia catalana actual

Arthur Rippendorf

Notes

1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy

sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels

plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum

(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy

cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots

els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al

silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-

tes conjuntes El cercle del triangle Avi

Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la

creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central

2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet

(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El

laberint i les nostres ombres sobre el mur

Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys

i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada

SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira

Sorolla o els impressionistes

Picasso i la dona a la finestra

els homes de Friedrich guaitant l eternitat

Una dona mira asseguda sobre l arena

arena que furga els dits dels peus

que violenta els dits de la magrave

algues aferrades a les cames nues

rodonesa del cul deixant petjada

fent el buit que eacutes mirall del buit que mira

La dona tresca en el record altres platges

la vela suspesa dins l aire

el peix que recorre agravevidament la fam

un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla

la sageta del corb mariacute

obrint ferida

Seu sobre l arena

Recorda

mira

Fins que l instant es desfagrave com un miracle

fins que l espai pren la mesura de la utopia

fins que l hori tzoacute ocorre escletxa

punt de fuga

fins que el ritme de l onada s agermana

A m b l Univers fet batec harmonia

Tota ella esdeveacute fondagraveria

tota ella esdeveacute petxina

temps de sol sobre l arena

des d on una dona mira

mira el que j a no veu

mira la immensitat

Es mira

(inegravedit) Agravengels Cardona

Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a

Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre

de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el

Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol

en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger

2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy

tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en

lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002

Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua

M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i

des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt

jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en

especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes

endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el

dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou

deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960

estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca

i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior

de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per

primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una

exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir

daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per

Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres

que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada

Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus

estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy

ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i

Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en

galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i

Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy

dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa

Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar

uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs

anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el

teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup

amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per

elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga

(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy

ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy

sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy

zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX

41 Juliol - Agost 2010

El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano

Alexandre Bal lester

El tren silent de n Anna

el tren que no va poder agafar

eacutes el tren de la utopia

el tren de via estreta i malmenada

que somnia un moacuten millor

i per aquest moacuten lluita

El tren d en Salvador

eacutes el tren dels utogravepics

el tren de l aniragraves i no tornaragraves

irreversible viatge

nomeacutes per als herois

Sol ser un tren de perdedors

de cagraverrega a la curta

N o m eacute s amb el temps

s hi poden veure les lluiumlssors

dels tresors que ens oculta

El tren den Salvador

teacute cinc estacions

Penagreu que t espera

com l Anna Politkoacutevskaia

si denuncies els tirans

i els tuacutenels d hores fosques

Sonrebel que t esperona

a no restar mans plegades

davant les injustiacutecies

Viumllafuet que et castiga

per aplacar les ires

de roiumlns malfactors

Llocbarrat que s enduu la llibertat

al moacuten de la utopia

i t escarneix tornant-la impossible

Maitornar de la lluita clandestina

deixar-hi la pell i la vida

Als petits cossos nostres

mandrosos i porucs

nomeacutes ens resta dir

abandonant l andana

curull el nostre cor

de la llavor com el fill

que resta al ventre de n Anna

conrearem la pagravetria

Sempre esperem el darrer moment

per a dir el que voldriacuteem haver dit

tota la vida

Maria Victograveria Secall tardor 2007

De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo

Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna

juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp

SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)

La consciegravencia Poruc amb sos infants vestits amb pells de begravesties

descabellat i liacutevid enmig de les tempestes

Caiacuten 1 de la mirada de Jehovagrave fugia

Quan el capvespre queia l home erriacutevol arriba

a baix duna muntanya en una gran planura

Sa dona fatigada i els seus fills sense alegrave

li digueren -Jaiem-nos sobre terra i dormim-

Caiacuten ben deixondit vetllava al peu del puig

Havent alccedilat el cap al fons dels cels funests

hi veu un ull ben gran obert dins les tenebres

que un pic i un altre el mira dins l ombra fixament

-Estic massa prop dEll diu amb un tremolor

Vetlla sos fills que dormen la seva dona lassa

i es disposa a fugir sinistre dins lespai

Marxa errant trenta dies i marxa trenta nits

Anava pagravelmiddotlid mut i a cada so fremia

furtiu sense mirar rere seu sense treva

sense son ni repograves Allagrave veu larenal

dels mars en el paiacutes que succeiacute a Assur

-Aturem-nos diu ell car eacutes asil segur

Quedem-nos-hi Del moacuten sols tocam els confins

I quan ell sassegueacute veieacute dins els cels llogravebrecs

lull al mateix racoacute al fons de lhoritzoacute

Llavors sestremiacute pres per un obscur terror

-Cobriu-me -exclamagrave- i el dit sobre la boca

tots els seus fills miraven tremolar lavi esquerp

Caiacuten diu a Jabel ^ pare daquells que van

sota tendes de pegravel dins el desert profund

-Esteacuten daquest costat la lona de la tenda-

1 al punt desenvolupa la murada flotant

I quan l hagueacute fixada amb dos pesos de plom

-Avi veieu res meacutes - diu Silmiddotlagrave linfant ros

la filla del seu fill dolccedila com una aurora

I Caiacuten respongueacute - Veig aquest ull encara-

Jubal pare daquells que van per dins els pobles

fent sonar els clarins i tocant els tambors

exclama -Jo sabria bastir una barrera

Al punt fa un mur de bronze posa Caiacuten darrere

I Caiacuten diu -Aquest ull gros me mira sempre

Henoc ^ diu -conveacute fer entorn una murada

tan terrible que res no shi pugui acostar

-Bastim-nos la ciutat amb la seva talaia

-Bastim-nos la ciutat i ferms la tancarem

Llavors Tubalcaiacuten ^ pare dels forjadors

construiacute la ciutat sobrehumana i gegant

Quan joioacutes treballava sos germans dins la plana

engegaven els fills d Enos ^ i els nins de Set

I sos ulls es creuaven amb cada u que passava

AI capvespre llanccedilaven fletxes a les estrelles

Els murs fragravegils de lona passaren al granit

i es fermagrave cada bloc amb nusos de metall

i la ciutat semblava una ciutat dinfern

Lombra de les torrasses de fosca omplia els camps

ells donaren als murs espessor de muntanya

sobre la porta es grava -Vedat el pas a Deacuteu

Quan ells han acabat de cloure i tapiar

es posa lavi al centre de la torre de pedra

Hi restagrave consiroacutes i luacutegubre -Mon pare

has perdut lull de vista -diu temorosa Silmiddotlagrave

I Caiacuten respongueacute -No ell sempre eacutes allagrave

Llavors eixut digueacute -Vull viure sota terra

com viu dins son sepulcre un home solitari

ninguacute no em veuragrave meacutes jo no veureacute res pus-

Aixiacute es cavagrave una fossa Caiacuten digueacute Va beacute

Despreacutes ell baixagrave sol en el fosc cobricel

Quan s hagueacute assegut dins l ombra de sa fossa

i quan son front quedagrave tancat dins les tenebres

lull era dins la tomba i mirava Caiacuten

Victor Hugo

Versioacute de Maria Antogravenia Perelloacute Femenia

^ Caiacuten Eacutes el primer fill dAdam i dEva que en un rapte denveshy

ja matagrave el seu germagrave Abel (Gegravenesi 4 16) ^ Jabel Era el fill que

Adagrave havia infantat de Lagravemec Jabel besneacutet de Caiacuten va ser el pare

dels pastors nogravemades (Gegravenesi 4 19-20) Silmiddotlagrave Eacutes una de les

esposes de Lagravemec que era el neacutet de Caiacuten Laltra esposa de Lagravemec

fou Adagrave que infanta Jabel (Gegravenesi 4 19-20) Jubal Eacutes el

germagrave de Jabel al qual sel considera el precursor dels qui toquen

la citaragrave i el flabiol (Gegravenesi 4 21) Henoc Eacutes el fill primogegraveshy

nit de Caiacuten Aquest fundagrave la primera ciutat amb el nom del seu fill

Henoc (Gegravenesi 417) Tubalcaiacuten Eacutes el fill que Lagravemec va tenir

amb Silmiddotlagrave Sel considera el forjador de tota casta deines i darshy

mes de tall tant de bronze com de ferro (Gegravenesi 4 22) ^ Enos

Eacutes el fill de Set el darrer 1111 dAdam i dEva nascut -segons la

seva mare- per substituir Abel mort per Caiacuten (Gegravenesi 4 25-26)

juliol - Agost zom Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX SEscbp

JAUME OLIVER FERRAgrave va neacuteixer lany 1963 a Soacuteller Eacutes llicenshy

ciat en Filologia Catalana Ha publicat els poemaris Mar endins dins

laquoDiacutepticraquo (1993) Sis poemes de linstant (1993) -premi Llorenccedil

Moya- Naufragi amb pluja (1995) Val meacutes riure (1995) -premi Vall

dOr- Postals crepusculars (1999) Carta sense adreccedila (2000) -

premi Vila de Lloseta- Escolis a Blai Bonet (2000) -premi Rei en

Jaume- Meacutes enllagrave de la porta de Tanhagraveusser (2002) Els cicles de

laigua (2005) Lituacutergia de la llum (2006) Al cor de la Balena (2007)

-premi Baladre- i Port dexili -premi Rei en Jaume- (2008) i ha

publicat el llibre de relats Nit de zagraveping (2007) tambeacute eacutes lautor de

les lletres del disc Lenyor del paradiacutes (2002) musicades per Tomeu

Planells i ha participat en diverses exposicions artiacutestiques Meacutes enllagrave

de la porta de Tanhagraveusser (2002) Lituacutergia de la llum (2006) i Lluna

daigua (2006-2007) i colmiddotlabora habitualment en el setmanari

laquoSoacutellerraquo La seva darrera obra Amb un mapa del tresor -guardonashy

da amb el Premi Pollenccedila de Poesia- ha estat publicada per laquoEl gall

Editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo ( l a ed marccedil de 2010)

VIII

(el cofre del tresor)

Roman encara submergit

el cofre del tresor

que llanccedilagraverem al mar des del vaixell

pirata que envelagraverem

amb vells llenccedilols apedaccedilats

i botagraverem de nit secretament

contra l opinioacute del pares

a la cerca dun altre paradiacutes

a les palpentes mar endins

com cal perseguir tots els paradisos

Aquella nit guanyagraverem la partida

el dret inexhaurible a l entusiasme

en la recerca tremolosa dels camins

que menen al desig

amb un aties sempre net entre les mans

Encara coneixem precisament

el punt exacte del tresor

De la ribera estant el vigilam

tot sovint ufanosos de saber

que podem recobrar-lo si ho volem

Si ens assetja la tristesa nomeacutes cal

de bell nou envelar el vaixell pirata

i de nit embarcar-nos i salpar

Posar el rumb definitiu cap al tresor

i submergir-nos a la fi

i nedar a pulmoacute lliure fins al fons

i tan senzillament recuperar-lo

ix

Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

(el salconduit)

Em trec els ulls lluents de la butxaca

i els dispograves a les conques obscurides

dels meus dies balders abans de tu

I eacutes de veure com torna la claror

dels teus dies oberts plens de futur

encara plens de llum

Les paraules

colpeixen contra els murs del meu cervell

embogides per ser mans sobre el teu cos

i percudir-te cordes de la pell

fins enlairar-te al cel de les tempestes

innogravecues del plaer sobre el plaer

-si no som carn sols som

eixorca xerrameca de sermoacute

en una esgleacutesia buida que no teacute

ni orgue per cantar-nos lalegria

La vida es tan senzilla com aixograve

tenir un mirall obert on reflectir-hi

tota la llum del temps que ens han lliurat

I emplenar aquelles conques obscurides

que un dia ens regalaren amb plaer

netiacutessim sense trampa un salconduit

a la felicitat fins que el mirall

es trenqui en mil bocins de tanta llum

XI

(amb un mapa del tresor)

Envelares un passat

que encara era dins meu i ja ignorava

Tragueres del paregraventesi

del temps extraviat aquell grumet

que navegava al rai de lentusiasme

quan no hi havia boira en lhoritzoacute

i els dies eren llargs i no existia

la por dels anys ni la recanccedila

de cap tresor perdut sense excavar

Envelares de bell nou

amb llenccedilols apedaccedilats

la bandera amb les rutes del viatge

els camins tremolosos dins la mar

que esborren el fastig i la peresa

i menen al tresor que tots tenim

a dins per descobrir per no malaguanyar

l obsequi precioacutes dels deacuteus propers

que ens estimen sincerament si ens veuen

feliccedilos amb un mapa del tresor

Jaume Oliver Ferragrave

Poemes dAmb un mapa del tresor Premi Pollenccedila de Poesia

publicat per laquoEl gall editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo

PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN

P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i

romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per

un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans

Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los

Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones

Maria Rosa Llabreacutes Ripoll

1 Sobre el fet de menjar carn

Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien

Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida

(Llibre I 4- 5)

Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid

(Llibre II 2)

Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop

2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos

En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda

ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor

CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics

UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons

CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest

UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes

CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me

GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar

UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres

GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans

(Apartats 1- 2)

Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora

SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

El pont de la mar blava

Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al

catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy

diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat

Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra

al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de

la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy

ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar

Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i

universal Deacuteu n hi do

I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai

El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy

versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar

Juliol - AgOSt 2traquo10

Presentacioacute del llibre

EL P O N T DE LA MAR BLAVA

VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave

de Francesc Lladoacute i Rotger

Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored

Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1

Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta

Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor

Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^

Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants

Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor

Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia

SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX

en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal

Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex

Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina

Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de

regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten

Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave

Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat

Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El

pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal

Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010

egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -

Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida

que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre

Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer

n adora les fustes i els pals que el conformen

i el fan navegar sense enfonsar-se i morir

sota la pegraverfida aigua negra i assassina

Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura

ni tan sols se sent una part de la lona que lestira

perquegrave ha aixecat els ulls

ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible

i aquella gavina amb la que un dia

formaragrave una ona

Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen

i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida

3reg

(Inegravedit)

jUacutelid bull AgOSt 2MQ

Guillem Rosselloacute Bujosa

Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

Prega

Prega per mi

Prega per tots nosaltres

Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats

Abans que no sigui massa tard

deixam parlar

Abans que els estuacutepids idogravelatres

ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar

Tal vegada ninguacute no trobaragrave

lalegrave per continuar endavant

lalegrave per continuar lluitant

Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres

Hem daprendre del vogravemit

Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave

La vida

eacutes un muntatge posat

en escena

Els pallassos no fan gragravecia

i laire eacutes avorrit

Shan perdut els trucs de lofici

Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat

com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada

que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones

Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes

Dissolucions

duna humanitat grotesca

agressiva mesquina risible

La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns

Joan Alfons Mariacute i Torres

(Poemes inegravedits per a SEscbp)

Llaunes de conserva

en lectura poliegravedrica

que potser el vent o l aigua o el foc

redescobriran

en un camiacute iniciagravetic

SEscbp 52 - II egravepoca - Any

Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns

juliol - Agost 2010

37

ELS MIRALLS ESPILLS PORCS

PORCELLS DE LIMPOSSIBLE

El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios

1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy

cidir en el temps la publicacioacute de

dos volums de poesia que comparshy

teixen el mateix espill poegravetic i que

increiumlblement posseeixen una segraverie

de caracteriacutestiques comunes Estic

convenccedilut que aixograve no obeeix sols a

una casualitat sinoacute tambeacute a una

casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix

temps i d unes sensibilitats comunes

que reaccionen de forma paralmiddotlela

davant la mateixa realitat vivencial i

poegravetica que estem vivint avui en dia

Estic parlant dels volums El poder i

la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un

nu 2 (Publicacions de la Universitat

de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-

ris soacuten dos llargs poemes egravepico-

1 iries de 3333 versos El primer fou

escrit durant tres dies per tres poetes

El poder i la fortor i Un nu soacuten

dues aventures salvatges El primer

eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma

de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-

llocs colonitzats de Mallorca (perograve

tambeacute de la resta del cosmos ja que

Mallorca eacutes sols el punt de fuga no

un liacutemit definitiu) mentre que

Palacios es dedica a transgredir els

camins de la llengua per tal de

menar-la fins a noves contrades de

significacioacute inventa nous itineraris

Daquiacute l esment constant a la veloshy

citat i a les diferents geografies fiacutesishy

ques i metafiacutesiques que ambdues

obres conreen Lespai esdeveacute una

plataforma des don el cos i la ment

construeixen dos universos fasci-

nants i rocambolescos poblats de

personatges divertidiacutessims fasci-

nants i repugnants

que es configura amb total llibertat i

sense cap tipus de por que eacutes semshy

pre com ha de crear un creador

Aixiacute el lector tambeacute participa amb

humor i morbositat daquesta festa

orgiagravestica de carn i paraules on el

reconeixement i la identificacioacute proshy

voquen instants de lucidesa

Al mateix temps els quatre

autors tampoc no defugen de recurshy

sos estiliacutestics similars com les rimes

fagravecils io evidents les canccedilonetes de

tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy

cioacute barroquismes excelsos o neoloshy

gismes creats per a l ocasioacute per tal

daconseguir el mot just o el feeling

preciacutes un ordenat caos esbojarrat i

divertidiacutessim que desperta eufograveria

rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de

frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia

lluminosa al nivell de Jonathan

Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar

imprescindibles del panorama poegraveshy

tic actual i sota trenta-tres condishy

cions concretes tal i com ells mateishy

xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy

tat volum Un nu en canvi ha

requerit anys de produccioacute per part

d un dels autors meacutes magnes que la

llengua catalana teacute el privilegi de

tenir entre les seves files Josep

Palacios De Riba a Riba de banda i

banda de les dues perifegraveries del

mapa geoliterari catalagrave tots quatre

autors han coincidit en un exercici

fascinant i han portat la poesia fins a

nous liacutemits fronteres i qualitats que

intentarem comentar en aquest artishy

cle

2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent

22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy

nent de recursos histriogravenics La

parogravedia eacutes constant ja sigui en

forma de ritmes i rimes impossibles

(tots quatre autors fan que la llengua

catalana es contorsioni d una maneshy

ra que fins ara molt poques vegades

shavia pogut contemplar) o a traveacutes

de referegravencies contiacutenues a caricatushy

res macabres deacutessers i monstres

humans (fins i tot d una manera

intuiumltiva coincideixen en alguns

personatges com Santa Magdalena

Arnold Schwarzenegger o Rita

Barberagrave) La galeria de resta de pershy

sonatges eacutes perograve immensa I els fan

comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy

mes que adquireixen registres quasi

insultants Perograve tot sota la proteccioacute

de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute

Swift Lewis Carroll o encara un

exemple meacutes clar Laurence Sterne

sembla com si els quatre autors

haguessin decidit realitzar un estudi

tristramshandiagrave dels seus particulars

universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve

no estem dient que es perdin en el

camiacute ans al contrari els teixits que

els quatre autors van filant al final es

manipulen de tal manera que conshy

clouen en una estranya perfeccioacute

conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy

sat del que es pensen) diuen quasi

al final de la travessia JTMG JCPA

i PVV mentre que JP expressa

tambeacute al final Tot estagrave beacute

23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun

dels llibres meacutes excegraventricament anishy

mosos dels darrers anys Akbar

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop

JilllllH1 ( Il l l is

Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez

(aparegut a la Cantagraverida de poeshy

sia de Documenta Balear 2009) de

PVV que a la vegada salimenta del

mateix esperit dun altre text quasi

inegravedit pel poc ressograve que va tenir

Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV

inclograves dintre YAntologia de Joves

Narradors de Mallorca editada per

Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de

Balearsraquo antologia de joves narrashy

dors com el seu nom indica on

tambeacute participaren JTMG i JCPA

amb uns contes bastant estrafolaris

de tiacutetol i contingut Per altra banda

Un nu beu de tot el Palacios que fins

ara ens ha sigut donat perograve sobretot

dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute

dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i

dels textos inclosos dins del volum 1

de la Segona Egravepoca de Literatures

No manquen tampoc algunes estroshy

fes egravepiques molt a la manera de

Devastacioacute (edicioacute dautor)

Es veu molt clarament que tant

El poder i la fortor com Un nu soacuten

les respectives culminacions de tota

una segraverie de trajectograveries humanes i

literagraveries que finalitzen dins dun

mateix esclat dins d uns mateixos

espills miralls cegraventrics que reflecteishy

xen i que a la vegada sinterroguen

muacutetuament Cosa que no significa

que aixograve sigui el final de les obres

daquests autors el destiacute assolit res

de tot aixograve tots quatre autors han

arribat a un cim poegravetic de proporshy

cions insospitades en efecte perograve

ara toca pujar encara meacutes amunt

3 Divergegravencia Q )

I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de

rol un desafiament de creacioacute in

extremis una escorreguda conjunta

entre tres autors poegravetics de moda

una excusa per fer una festa dalcoshy

hol i follia (O no) Un nu en canvi

eacutes com tota lobra de Palacios un

cant d amor i desesperacioacute una

declaracioacute d amor i dolor a la paraushy

la una excavacioacute en el clot del mot

( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy

tioacute autorial ni d intencions soacuten

dues obres fetes amb un continent

diferent perograve amb contingut idegraventic

la mateixa agravenima un esperit sagravedic

humoriacutestic precioacutes profund i salshy

vatge I en aquesta divergegravencia

neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy

na El poder i la fortor i Un nu soacuten

un crit animal propulsat a la resta de

lunivers per captar l atencioacute del

cosmos un exercici immens per

magnificar la poesia amb nous

espais i forats i ampliacions Dos llishy

bres fabulosos iconoclastes energegraveshy

tics viscerals fulgurants interes-

santiacutessims i molt originals tot i les

seves semblances comunes que

haurien de generar debat (amb

detractors i epiacutegons) i que de ben

segur marcaran un punt dinflexioacute

no nomeacutes en les respectives obres

dels quatre autors sinoacute tambeacute de la

poesia catalana actual

Arthur Rippendorf

Notes

1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy

sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels

plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum

(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy

cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots

els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al

silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-

tes conjuntes El cercle del triangle Avi

Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la

creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central

2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet

(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El

laberint i les nostres ombres sobre el mur

Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys

i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada

SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira

Sorolla o els impressionistes

Picasso i la dona a la finestra

els homes de Friedrich guaitant l eternitat

Una dona mira asseguda sobre l arena

arena que furga els dits dels peus

que violenta els dits de la magrave

algues aferrades a les cames nues

rodonesa del cul deixant petjada

fent el buit que eacutes mirall del buit que mira

La dona tresca en el record altres platges

la vela suspesa dins l aire

el peix que recorre agravevidament la fam

un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla

la sageta del corb mariacute

obrint ferida

Seu sobre l arena

Recorda

mira

Fins que l instant es desfagrave com un miracle

fins que l espai pren la mesura de la utopia

fins que l hori tzoacute ocorre escletxa

punt de fuga

fins que el ritme de l onada s agermana

A m b l Univers fet batec harmonia

Tota ella esdeveacute fondagraveria

tota ella esdeveacute petxina

temps de sol sobre l arena

des d on una dona mira

mira el que j a no veu

mira la immensitat

Es mira

(inegravedit) Agravengels Cardona

Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a

Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre

de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el

Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol

en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger

2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy

tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en

lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002

Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua

M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i

des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt

jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en

especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes

endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el

dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou

deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960

estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca

i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior

de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per

primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una

exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir

daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per

Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres

que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada

Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus

estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy

ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i

Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en

galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i

Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy

dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa

Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar

uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs

anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el

teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup

amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per

elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga

(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy

ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy

sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy

zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX

41 Juliol - Agost 2010

El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano

Alexandre Bal lester

El tren silent de n Anna

el tren que no va poder agafar

eacutes el tren de la utopia

el tren de via estreta i malmenada

que somnia un moacuten millor

i per aquest moacuten lluita

El tren d en Salvador

eacutes el tren dels utogravepics

el tren de l aniragraves i no tornaragraves

irreversible viatge

nomeacutes per als herois

Sol ser un tren de perdedors

de cagraverrega a la curta

N o m eacute s amb el temps

s hi poden veure les lluiumlssors

dels tresors que ens oculta

El tren den Salvador

teacute cinc estacions

Penagreu que t espera

com l Anna Politkoacutevskaia

si denuncies els tirans

i els tuacutenels d hores fosques

Sonrebel que t esperona

a no restar mans plegades

davant les injustiacutecies

Viumllafuet que et castiga

per aplacar les ires

de roiumlns malfactors

Llocbarrat que s enduu la llibertat

al moacuten de la utopia

i t escarneix tornant-la impossible

Maitornar de la lluita clandestina

deixar-hi la pell i la vida

Als petits cossos nostres

mandrosos i porucs

nomeacutes ens resta dir

abandonant l andana

curull el nostre cor

de la llavor com el fill

que resta al ventre de n Anna

conrearem la pagravetria

Sempre esperem el darrer moment

per a dir el que voldriacuteem haver dit

tota la vida

Maria Victograveria Secall tardor 2007

De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo

Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna

juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp

SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)

JAUME OLIVER FERRAgrave va neacuteixer lany 1963 a Soacuteller Eacutes llicenshy

ciat en Filologia Catalana Ha publicat els poemaris Mar endins dins

laquoDiacutepticraquo (1993) Sis poemes de linstant (1993) -premi Llorenccedil

Moya- Naufragi amb pluja (1995) Val meacutes riure (1995) -premi Vall

dOr- Postals crepusculars (1999) Carta sense adreccedila (2000) -

premi Vila de Lloseta- Escolis a Blai Bonet (2000) -premi Rei en

Jaume- Meacutes enllagrave de la porta de Tanhagraveusser (2002) Els cicles de

laigua (2005) Lituacutergia de la llum (2006) Al cor de la Balena (2007)

-premi Baladre- i Port dexili -premi Rei en Jaume- (2008) i ha

publicat el llibre de relats Nit de zagraveping (2007) tambeacute eacutes lautor de

les lletres del disc Lenyor del paradiacutes (2002) musicades per Tomeu

Planells i ha participat en diverses exposicions artiacutestiques Meacutes enllagrave

de la porta de Tanhagraveusser (2002) Lituacutergia de la llum (2006) i Lluna

daigua (2006-2007) i colmiddotlabora habitualment en el setmanari

laquoSoacutellerraquo La seva darrera obra Amb un mapa del tresor -guardonashy

da amb el Premi Pollenccedila de Poesia- ha estat publicada per laquoEl gall

Editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo ( l a ed marccedil de 2010)

VIII

(el cofre del tresor)

Roman encara submergit

el cofre del tresor

que llanccedilagraverem al mar des del vaixell

pirata que envelagraverem

amb vells llenccedilols apedaccedilats

i botagraverem de nit secretament

contra l opinioacute del pares

a la cerca dun altre paradiacutes

a les palpentes mar endins

com cal perseguir tots els paradisos

Aquella nit guanyagraverem la partida

el dret inexhaurible a l entusiasme

en la recerca tremolosa dels camins

que menen al desig

amb un aties sempre net entre les mans

Encara coneixem precisament

el punt exacte del tresor

De la ribera estant el vigilam

tot sovint ufanosos de saber

que podem recobrar-lo si ho volem

Si ens assetja la tristesa nomeacutes cal

de bell nou envelar el vaixell pirata

i de nit embarcar-nos i salpar

Posar el rumb definitiu cap al tresor

i submergir-nos a la fi

i nedar a pulmoacute lliure fins al fons

i tan senzillament recuperar-lo

ix

Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

(el salconduit)

Em trec els ulls lluents de la butxaca

i els dispograves a les conques obscurides

dels meus dies balders abans de tu

I eacutes de veure com torna la claror

dels teus dies oberts plens de futur

encara plens de llum

Les paraules

colpeixen contra els murs del meu cervell

embogides per ser mans sobre el teu cos

i percudir-te cordes de la pell

fins enlairar-te al cel de les tempestes

innogravecues del plaer sobre el plaer

-si no som carn sols som

eixorca xerrameca de sermoacute

en una esgleacutesia buida que no teacute

ni orgue per cantar-nos lalegria

La vida es tan senzilla com aixograve

tenir un mirall obert on reflectir-hi

tota la llum del temps que ens han lliurat

I emplenar aquelles conques obscurides

que un dia ens regalaren amb plaer

netiacutessim sense trampa un salconduit

a la felicitat fins que el mirall

es trenqui en mil bocins de tanta llum

XI

(amb un mapa del tresor)

Envelares un passat

que encara era dins meu i ja ignorava

Tragueres del paregraventesi

del temps extraviat aquell grumet

que navegava al rai de lentusiasme

quan no hi havia boira en lhoritzoacute

i els dies eren llargs i no existia

la por dels anys ni la recanccedila

de cap tresor perdut sense excavar

Envelares de bell nou

amb llenccedilols apedaccedilats

la bandera amb les rutes del viatge

els camins tremolosos dins la mar

que esborren el fastig i la peresa

i menen al tresor que tots tenim

a dins per descobrir per no malaguanyar

l obsequi precioacutes dels deacuteus propers

que ens estimen sincerament si ens veuen

feliccedilos amb un mapa del tresor

Jaume Oliver Ferragrave

Poemes dAmb un mapa del tresor Premi Pollenccedila de Poesia

publicat per laquoEl gall editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo

PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN

P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i

romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per

un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans

Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los

Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones

Maria Rosa Llabreacutes Ripoll

1 Sobre el fet de menjar carn

Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien

Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida

(Llibre I 4- 5)

Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid

(Llibre II 2)

Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop

2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos

En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda

ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor

CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics

UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons

CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest

UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes

CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me

GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar

UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres

GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans

(Apartats 1- 2)

Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora

SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

El pont de la mar blava

Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al

catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy

diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat

Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra

al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de

la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy

ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar

Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i

universal Deacuteu n hi do

I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai

El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy

versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar

Juliol - AgOSt 2traquo10

Presentacioacute del llibre

EL P O N T DE LA MAR BLAVA

VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave

de Francesc Lladoacute i Rotger

Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored

Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1

Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta

Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor

Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^

Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants

Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor

Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia

SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX

en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal

Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex

Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina

Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de

regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten

Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave

Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat

Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El

pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal

Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010

egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -

Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida

que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre

Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer

n adora les fustes i els pals que el conformen

i el fan navegar sense enfonsar-se i morir

sota la pegraverfida aigua negra i assassina

Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura

ni tan sols se sent una part de la lona que lestira

perquegrave ha aixecat els ulls

ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible

i aquella gavina amb la que un dia

formaragrave una ona

Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen

i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida

3reg

(Inegravedit)

jUacutelid bull AgOSt 2MQ

Guillem Rosselloacute Bujosa

Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

Prega

Prega per mi

Prega per tots nosaltres

Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats

Abans que no sigui massa tard

deixam parlar

Abans que els estuacutepids idogravelatres

ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar

Tal vegada ninguacute no trobaragrave

lalegrave per continuar endavant

lalegrave per continuar lluitant

Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres

Hem daprendre del vogravemit

Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave

La vida

eacutes un muntatge posat

en escena

Els pallassos no fan gragravecia

i laire eacutes avorrit

Shan perdut els trucs de lofici

Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat

com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada

que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones

Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes

Dissolucions

duna humanitat grotesca

agressiva mesquina risible

La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns

Joan Alfons Mariacute i Torres

(Poemes inegravedits per a SEscbp)

Llaunes de conserva

en lectura poliegravedrica

que potser el vent o l aigua o el foc

redescobriran

en un camiacute iniciagravetic

SEscbp 52 - II egravepoca - Any

Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns

juliol - Agost 2010

37

ELS MIRALLS ESPILLS PORCS

PORCELLS DE LIMPOSSIBLE

El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios

1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy

cidir en el temps la publicacioacute de

dos volums de poesia que comparshy

teixen el mateix espill poegravetic i que

increiumlblement posseeixen una segraverie

de caracteriacutestiques comunes Estic

convenccedilut que aixograve no obeeix sols a

una casualitat sinoacute tambeacute a una

casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix

temps i d unes sensibilitats comunes

que reaccionen de forma paralmiddotlela

davant la mateixa realitat vivencial i

poegravetica que estem vivint avui en dia

Estic parlant dels volums El poder i

la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un

nu 2 (Publicacions de la Universitat

de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-

ris soacuten dos llargs poemes egravepico-

1 iries de 3333 versos El primer fou

escrit durant tres dies per tres poetes

El poder i la fortor i Un nu soacuten

dues aventures salvatges El primer

eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma

de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-

llocs colonitzats de Mallorca (perograve

tambeacute de la resta del cosmos ja que

Mallorca eacutes sols el punt de fuga no

un liacutemit definitiu) mentre que

Palacios es dedica a transgredir els

camins de la llengua per tal de

menar-la fins a noves contrades de

significacioacute inventa nous itineraris

Daquiacute l esment constant a la veloshy

citat i a les diferents geografies fiacutesishy

ques i metafiacutesiques que ambdues

obres conreen Lespai esdeveacute una

plataforma des don el cos i la ment

construeixen dos universos fasci-

nants i rocambolescos poblats de

personatges divertidiacutessims fasci-

nants i repugnants

que es configura amb total llibertat i

sense cap tipus de por que eacutes semshy

pre com ha de crear un creador

Aixiacute el lector tambeacute participa amb

humor i morbositat daquesta festa

orgiagravestica de carn i paraules on el

reconeixement i la identificacioacute proshy

voquen instants de lucidesa

Al mateix temps els quatre

autors tampoc no defugen de recurshy

sos estiliacutestics similars com les rimes

fagravecils io evidents les canccedilonetes de

tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy

cioacute barroquismes excelsos o neoloshy

gismes creats per a l ocasioacute per tal

daconseguir el mot just o el feeling

preciacutes un ordenat caos esbojarrat i

divertidiacutessim que desperta eufograveria

rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de

frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia

lluminosa al nivell de Jonathan

Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar

imprescindibles del panorama poegraveshy

tic actual i sota trenta-tres condishy

cions concretes tal i com ells mateishy

xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy

tat volum Un nu en canvi ha

requerit anys de produccioacute per part

d un dels autors meacutes magnes que la

llengua catalana teacute el privilegi de

tenir entre les seves files Josep

Palacios De Riba a Riba de banda i

banda de les dues perifegraveries del

mapa geoliterari catalagrave tots quatre

autors han coincidit en un exercici

fascinant i han portat la poesia fins a

nous liacutemits fronteres i qualitats que

intentarem comentar en aquest artishy

cle

2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent

22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy

nent de recursos histriogravenics La

parogravedia eacutes constant ja sigui en

forma de ritmes i rimes impossibles

(tots quatre autors fan que la llengua

catalana es contorsioni d una maneshy

ra que fins ara molt poques vegades

shavia pogut contemplar) o a traveacutes

de referegravencies contiacutenues a caricatushy

res macabres deacutessers i monstres

humans (fins i tot d una manera

intuiumltiva coincideixen en alguns

personatges com Santa Magdalena

Arnold Schwarzenegger o Rita

Barberagrave) La galeria de resta de pershy

sonatges eacutes perograve immensa I els fan

comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy

mes que adquireixen registres quasi

insultants Perograve tot sota la proteccioacute

de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute

Swift Lewis Carroll o encara un

exemple meacutes clar Laurence Sterne

sembla com si els quatre autors

haguessin decidit realitzar un estudi

tristramshandiagrave dels seus particulars

universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve

no estem dient que es perdin en el

camiacute ans al contrari els teixits que

els quatre autors van filant al final es

manipulen de tal manera que conshy

clouen en una estranya perfeccioacute

conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy

sat del que es pensen) diuen quasi

al final de la travessia JTMG JCPA

i PVV mentre que JP expressa

tambeacute al final Tot estagrave beacute

23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun

dels llibres meacutes excegraventricament anishy

mosos dels darrers anys Akbar

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop

JilllllH1 ( Il l l is

Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez

(aparegut a la Cantagraverida de poeshy

sia de Documenta Balear 2009) de

PVV que a la vegada salimenta del

mateix esperit dun altre text quasi

inegravedit pel poc ressograve que va tenir

Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV

inclograves dintre YAntologia de Joves

Narradors de Mallorca editada per

Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de

Balearsraquo antologia de joves narrashy

dors com el seu nom indica on

tambeacute participaren JTMG i JCPA

amb uns contes bastant estrafolaris

de tiacutetol i contingut Per altra banda

Un nu beu de tot el Palacios que fins

ara ens ha sigut donat perograve sobretot

dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute

dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i

dels textos inclosos dins del volum 1

de la Segona Egravepoca de Literatures

No manquen tampoc algunes estroshy

fes egravepiques molt a la manera de

Devastacioacute (edicioacute dautor)

Es veu molt clarament que tant

El poder i la fortor com Un nu soacuten

les respectives culminacions de tota

una segraverie de trajectograveries humanes i

literagraveries que finalitzen dins dun

mateix esclat dins d uns mateixos

espills miralls cegraventrics que reflecteishy

xen i que a la vegada sinterroguen

muacutetuament Cosa que no significa

que aixograve sigui el final de les obres

daquests autors el destiacute assolit res

de tot aixograve tots quatre autors han

arribat a un cim poegravetic de proporshy

cions insospitades en efecte perograve

ara toca pujar encara meacutes amunt

3 Divergegravencia Q )

I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de

rol un desafiament de creacioacute in

extremis una escorreguda conjunta

entre tres autors poegravetics de moda

una excusa per fer una festa dalcoshy

hol i follia (O no) Un nu en canvi

eacutes com tota lobra de Palacios un

cant d amor i desesperacioacute una

declaracioacute d amor i dolor a la paraushy

la una excavacioacute en el clot del mot

( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy

tioacute autorial ni d intencions soacuten

dues obres fetes amb un continent

diferent perograve amb contingut idegraventic

la mateixa agravenima un esperit sagravedic

humoriacutestic precioacutes profund i salshy

vatge I en aquesta divergegravencia

neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy

na El poder i la fortor i Un nu soacuten

un crit animal propulsat a la resta de

lunivers per captar l atencioacute del

cosmos un exercici immens per

magnificar la poesia amb nous

espais i forats i ampliacions Dos llishy

bres fabulosos iconoclastes energegraveshy

tics viscerals fulgurants interes-

santiacutessims i molt originals tot i les

seves semblances comunes que

haurien de generar debat (amb

detractors i epiacutegons) i que de ben

segur marcaran un punt dinflexioacute

no nomeacutes en les respectives obres

dels quatre autors sinoacute tambeacute de la

poesia catalana actual

Arthur Rippendorf

Notes

1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy

sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels

plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum

(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy

cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots

els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al

silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-

tes conjuntes El cercle del triangle Avi

Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la

creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central

2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet

(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El

laberint i les nostres ombres sobre el mur

Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys

i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada

SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira

Sorolla o els impressionistes

Picasso i la dona a la finestra

els homes de Friedrich guaitant l eternitat

Una dona mira asseguda sobre l arena

arena que furga els dits dels peus

que violenta els dits de la magrave

algues aferrades a les cames nues

rodonesa del cul deixant petjada

fent el buit que eacutes mirall del buit que mira

La dona tresca en el record altres platges

la vela suspesa dins l aire

el peix que recorre agravevidament la fam

un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla

la sageta del corb mariacute

obrint ferida

Seu sobre l arena

Recorda

mira

Fins que l instant es desfagrave com un miracle

fins que l espai pren la mesura de la utopia

fins que l hori tzoacute ocorre escletxa

punt de fuga

fins que el ritme de l onada s agermana

A m b l Univers fet batec harmonia

Tota ella esdeveacute fondagraveria

tota ella esdeveacute petxina

temps de sol sobre l arena

des d on una dona mira

mira el que j a no veu

mira la immensitat

Es mira

(inegravedit) Agravengels Cardona

Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a

Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre

de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el

Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol

en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger

2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy

tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en

lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002

Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua

M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i

des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt

jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en

especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes

endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el

dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou

deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960

estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca

i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior

de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per

primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una

exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir

daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per

Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres

que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada

Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus

estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy

ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i

Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en

galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i

Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy

dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa

Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar

uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs

anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el

teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup

amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per

elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga

(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy

ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy

sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy

zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX

41 Juliol - Agost 2010

El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano

Alexandre Bal lester

El tren silent de n Anna

el tren que no va poder agafar

eacutes el tren de la utopia

el tren de via estreta i malmenada

que somnia un moacuten millor

i per aquest moacuten lluita

El tren d en Salvador

eacutes el tren dels utogravepics

el tren de l aniragraves i no tornaragraves

irreversible viatge

nomeacutes per als herois

Sol ser un tren de perdedors

de cagraverrega a la curta

N o m eacute s amb el temps

s hi poden veure les lluiumlssors

dels tresors que ens oculta

El tren den Salvador

teacute cinc estacions

Penagreu que t espera

com l Anna Politkoacutevskaia

si denuncies els tirans

i els tuacutenels d hores fosques

Sonrebel que t esperona

a no restar mans plegades

davant les injustiacutecies

Viumllafuet que et castiga

per aplacar les ires

de roiumlns malfactors

Llocbarrat que s enduu la llibertat

al moacuten de la utopia

i t escarneix tornant-la impossible

Maitornar de la lluita clandestina

deixar-hi la pell i la vida

Als petits cossos nostres

mandrosos i porucs

nomeacutes ens resta dir

abandonant l andana

curull el nostre cor

de la llavor com el fill

que resta al ventre de n Anna

conrearem la pagravetria

Sempre esperem el darrer moment

per a dir el que voldriacuteem haver dit

tota la vida

Maria Victograveria Secall tardor 2007

De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo

Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna

juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp

SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)

PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN

P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i

romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per

un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans

Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los

Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones

Maria Rosa Llabreacutes Ripoll

1 Sobre el fet de menjar carn

Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien

Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida

(Llibre I 4- 5)

Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid

(Llibre II 2)

Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop

2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos

En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda

ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor

CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics

UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons

CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest

UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes

CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me

GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar

UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres

GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans

(Apartats 1- 2)

Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora

SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

El pont de la mar blava

Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al

catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy

diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat

Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra

al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de

la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy

ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar

Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i

universal Deacuteu n hi do

I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai

El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy

versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar

Juliol - AgOSt 2traquo10

Presentacioacute del llibre

EL P O N T DE LA MAR BLAVA

VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave

de Francesc Lladoacute i Rotger

Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored

Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1

Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta

Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor

Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^

Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants

Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor

Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia

SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX

en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal

Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex

Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina

Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de

regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten

Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave

Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat

Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El

pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal

Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010

egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -

Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida

que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre

Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer

n adora les fustes i els pals que el conformen

i el fan navegar sense enfonsar-se i morir

sota la pegraverfida aigua negra i assassina

Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura

ni tan sols se sent una part de la lona que lestira

perquegrave ha aixecat els ulls

ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible

i aquella gavina amb la que un dia

formaragrave una ona

Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen

i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida

3reg

(Inegravedit)

jUacutelid bull AgOSt 2MQ

Guillem Rosselloacute Bujosa

Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

Prega

Prega per mi

Prega per tots nosaltres

Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats

Abans que no sigui massa tard

deixam parlar

Abans que els estuacutepids idogravelatres

ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar

Tal vegada ninguacute no trobaragrave

lalegrave per continuar endavant

lalegrave per continuar lluitant

Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres

Hem daprendre del vogravemit

Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave

La vida

eacutes un muntatge posat

en escena

Els pallassos no fan gragravecia

i laire eacutes avorrit

Shan perdut els trucs de lofici

Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat

com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada

que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones

Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes

Dissolucions

duna humanitat grotesca

agressiva mesquina risible

La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns

Joan Alfons Mariacute i Torres

(Poemes inegravedits per a SEscbp)

Llaunes de conserva

en lectura poliegravedrica

que potser el vent o l aigua o el foc

redescobriran

en un camiacute iniciagravetic

SEscbp 52 - II egravepoca - Any

Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns

juliol - Agost 2010

37

ELS MIRALLS ESPILLS PORCS

PORCELLS DE LIMPOSSIBLE

El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios

1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy

cidir en el temps la publicacioacute de

dos volums de poesia que comparshy

teixen el mateix espill poegravetic i que

increiumlblement posseeixen una segraverie

de caracteriacutestiques comunes Estic

convenccedilut que aixograve no obeeix sols a

una casualitat sinoacute tambeacute a una

casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix

temps i d unes sensibilitats comunes

que reaccionen de forma paralmiddotlela

davant la mateixa realitat vivencial i

poegravetica que estem vivint avui en dia

Estic parlant dels volums El poder i

la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un

nu 2 (Publicacions de la Universitat

de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-

ris soacuten dos llargs poemes egravepico-

1 iries de 3333 versos El primer fou

escrit durant tres dies per tres poetes

El poder i la fortor i Un nu soacuten

dues aventures salvatges El primer

eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma

de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-

llocs colonitzats de Mallorca (perograve

tambeacute de la resta del cosmos ja que

Mallorca eacutes sols el punt de fuga no

un liacutemit definitiu) mentre que

Palacios es dedica a transgredir els

camins de la llengua per tal de

menar-la fins a noves contrades de

significacioacute inventa nous itineraris

Daquiacute l esment constant a la veloshy

citat i a les diferents geografies fiacutesishy

ques i metafiacutesiques que ambdues

obres conreen Lespai esdeveacute una

plataforma des don el cos i la ment

construeixen dos universos fasci-

nants i rocambolescos poblats de

personatges divertidiacutessims fasci-

nants i repugnants

que es configura amb total llibertat i

sense cap tipus de por que eacutes semshy

pre com ha de crear un creador

Aixiacute el lector tambeacute participa amb

humor i morbositat daquesta festa

orgiagravestica de carn i paraules on el

reconeixement i la identificacioacute proshy

voquen instants de lucidesa

Al mateix temps els quatre

autors tampoc no defugen de recurshy

sos estiliacutestics similars com les rimes

fagravecils io evidents les canccedilonetes de

tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy

cioacute barroquismes excelsos o neoloshy

gismes creats per a l ocasioacute per tal

daconseguir el mot just o el feeling

preciacutes un ordenat caos esbojarrat i

divertidiacutessim que desperta eufograveria

rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de

frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia

lluminosa al nivell de Jonathan

Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar

imprescindibles del panorama poegraveshy

tic actual i sota trenta-tres condishy

cions concretes tal i com ells mateishy

xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy

tat volum Un nu en canvi ha

requerit anys de produccioacute per part

d un dels autors meacutes magnes que la

llengua catalana teacute el privilegi de

tenir entre les seves files Josep

Palacios De Riba a Riba de banda i

banda de les dues perifegraveries del

mapa geoliterari catalagrave tots quatre

autors han coincidit en un exercici

fascinant i han portat la poesia fins a

nous liacutemits fronteres i qualitats que

intentarem comentar en aquest artishy

cle

2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent

22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy

nent de recursos histriogravenics La

parogravedia eacutes constant ja sigui en

forma de ritmes i rimes impossibles

(tots quatre autors fan que la llengua

catalana es contorsioni d una maneshy

ra que fins ara molt poques vegades

shavia pogut contemplar) o a traveacutes

de referegravencies contiacutenues a caricatushy

res macabres deacutessers i monstres

humans (fins i tot d una manera

intuiumltiva coincideixen en alguns

personatges com Santa Magdalena

Arnold Schwarzenegger o Rita

Barberagrave) La galeria de resta de pershy

sonatges eacutes perograve immensa I els fan

comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy

mes que adquireixen registres quasi

insultants Perograve tot sota la proteccioacute

de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute

Swift Lewis Carroll o encara un

exemple meacutes clar Laurence Sterne

sembla com si els quatre autors

haguessin decidit realitzar un estudi

tristramshandiagrave dels seus particulars

universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve

no estem dient que es perdin en el

camiacute ans al contrari els teixits que

els quatre autors van filant al final es

manipulen de tal manera que conshy

clouen en una estranya perfeccioacute

conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy

sat del que es pensen) diuen quasi

al final de la travessia JTMG JCPA

i PVV mentre que JP expressa

tambeacute al final Tot estagrave beacute

23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun

dels llibres meacutes excegraventricament anishy

mosos dels darrers anys Akbar

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop

JilllllH1 ( Il l l is

Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez

(aparegut a la Cantagraverida de poeshy

sia de Documenta Balear 2009) de

PVV que a la vegada salimenta del

mateix esperit dun altre text quasi

inegravedit pel poc ressograve que va tenir

Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV

inclograves dintre YAntologia de Joves

Narradors de Mallorca editada per

Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de

Balearsraquo antologia de joves narrashy

dors com el seu nom indica on

tambeacute participaren JTMG i JCPA

amb uns contes bastant estrafolaris

de tiacutetol i contingut Per altra banda

Un nu beu de tot el Palacios que fins

ara ens ha sigut donat perograve sobretot

dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute

dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i

dels textos inclosos dins del volum 1

de la Segona Egravepoca de Literatures

No manquen tampoc algunes estroshy

fes egravepiques molt a la manera de

Devastacioacute (edicioacute dautor)

Es veu molt clarament que tant

El poder i la fortor com Un nu soacuten

les respectives culminacions de tota

una segraverie de trajectograveries humanes i

literagraveries que finalitzen dins dun

mateix esclat dins d uns mateixos

espills miralls cegraventrics que reflecteishy

xen i que a la vegada sinterroguen

muacutetuament Cosa que no significa

que aixograve sigui el final de les obres

daquests autors el destiacute assolit res

de tot aixograve tots quatre autors han

arribat a un cim poegravetic de proporshy

cions insospitades en efecte perograve

ara toca pujar encara meacutes amunt

3 Divergegravencia Q )

I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de

rol un desafiament de creacioacute in

extremis una escorreguda conjunta

entre tres autors poegravetics de moda

una excusa per fer una festa dalcoshy

hol i follia (O no) Un nu en canvi

eacutes com tota lobra de Palacios un

cant d amor i desesperacioacute una

declaracioacute d amor i dolor a la paraushy

la una excavacioacute en el clot del mot

( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy

tioacute autorial ni d intencions soacuten

dues obres fetes amb un continent

diferent perograve amb contingut idegraventic

la mateixa agravenima un esperit sagravedic

humoriacutestic precioacutes profund i salshy

vatge I en aquesta divergegravencia

neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy

na El poder i la fortor i Un nu soacuten

un crit animal propulsat a la resta de

lunivers per captar l atencioacute del

cosmos un exercici immens per

magnificar la poesia amb nous

espais i forats i ampliacions Dos llishy

bres fabulosos iconoclastes energegraveshy

tics viscerals fulgurants interes-

santiacutessims i molt originals tot i les

seves semblances comunes que

haurien de generar debat (amb

detractors i epiacutegons) i que de ben

segur marcaran un punt dinflexioacute

no nomeacutes en les respectives obres

dels quatre autors sinoacute tambeacute de la

poesia catalana actual

Arthur Rippendorf

Notes

1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy

sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels

plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum

(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy

cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots

els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al

silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-

tes conjuntes El cercle del triangle Avi

Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la

creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central

2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet

(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El

laberint i les nostres ombres sobre el mur

Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys

i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada

SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira

Sorolla o els impressionistes

Picasso i la dona a la finestra

els homes de Friedrich guaitant l eternitat

Una dona mira asseguda sobre l arena

arena que furga els dits dels peus

que violenta els dits de la magrave

algues aferrades a les cames nues

rodonesa del cul deixant petjada

fent el buit que eacutes mirall del buit que mira

La dona tresca en el record altres platges

la vela suspesa dins l aire

el peix que recorre agravevidament la fam

un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla

la sageta del corb mariacute

obrint ferida

Seu sobre l arena

Recorda

mira

Fins que l instant es desfagrave com un miracle

fins que l espai pren la mesura de la utopia

fins que l hori tzoacute ocorre escletxa

punt de fuga

fins que el ritme de l onada s agermana

A m b l Univers fet batec harmonia

Tota ella esdeveacute fondagraveria

tota ella esdeveacute petxina

temps de sol sobre l arena

des d on una dona mira

mira el que j a no veu

mira la immensitat

Es mira

(inegravedit) Agravengels Cardona

Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a

Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre

de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el

Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol

en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger

2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy

tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en

lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002

Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua

M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i

des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt

jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en

especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes

endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el

dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou

deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960

estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca

i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior

de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per

primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una

exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir

daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per

Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres

que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada

Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus

estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy

ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i

Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en

galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i

Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy

dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa

Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar

uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs

anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el

teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup

amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per

elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga

(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy

ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy

sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy

zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX

41 Juliol - Agost 2010

El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano

Alexandre Bal lester

El tren silent de n Anna

el tren que no va poder agafar

eacutes el tren de la utopia

el tren de via estreta i malmenada

que somnia un moacuten millor

i per aquest moacuten lluita

El tren d en Salvador

eacutes el tren dels utogravepics

el tren de l aniragraves i no tornaragraves

irreversible viatge

nomeacutes per als herois

Sol ser un tren de perdedors

de cagraverrega a la curta

N o m eacute s amb el temps

s hi poden veure les lluiumlssors

dels tresors que ens oculta

El tren den Salvador

teacute cinc estacions

Penagreu que t espera

com l Anna Politkoacutevskaia

si denuncies els tirans

i els tuacutenels d hores fosques

Sonrebel que t esperona

a no restar mans plegades

davant les injustiacutecies

Viumllafuet que et castiga

per aplacar les ires

de roiumlns malfactors

Llocbarrat que s enduu la llibertat

al moacuten de la utopia

i t escarneix tornant-la impossible

Maitornar de la lluita clandestina

deixar-hi la pell i la vida

Als petits cossos nostres

mandrosos i porucs

nomeacutes ens resta dir

abandonant l andana

curull el nostre cor

de la llavor com el fill

que resta al ventre de n Anna

conrearem la pagravetria

Sempre esperem el darrer moment

per a dir el que voldriacuteem haver dit

tota la vida

Maria Victograveria Secall tardor 2007

De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo

Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna

juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp

SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)

2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos

En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda

ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor

CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics

UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons

CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest

UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes

CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me

GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar

UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres

GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans

(Apartats 1- 2)

Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora

SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

El pont de la mar blava

Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al

catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy

diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat

Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra

al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de

la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy

ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar

Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i

universal Deacuteu n hi do

I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai

El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy

versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar

Juliol - AgOSt 2traquo10

Presentacioacute del llibre

EL P O N T DE LA MAR BLAVA

VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave

de Francesc Lladoacute i Rotger

Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored

Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1

Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta

Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor

Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^

Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants

Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor

Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia

SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX

en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal

Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex

Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina

Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de

regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten

Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave

Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat

Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El

pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal

Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010

egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -

Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida

que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre

Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer

n adora les fustes i els pals que el conformen

i el fan navegar sense enfonsar-se i morir

sota la pegraverfida aigua negra i assassina

Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura

ni tan sols se sent una part de la lona que lestira

perquegrave ha aixecat els ulls

ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible

i aquella gavina amb la que un dia

formaragrave una ona

Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen

i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida

3reg

(Inegravedit)

jUacutelid bull AgOSt 2MQ

Guillem Rosselloacute Bujosa

Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

Prega

Prega per mi

Prega per tots nosaltres

Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats

Abans que no sigui massa tard

deixam parlar

Abans que els estuacutepids idogravelatres

ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar

Tal vegada ninguacute no trobaragrave

lalegrave per continuar endavant

lalegrave per continuar lluitant

Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres

Hem daprendre del vogravemit

Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave

La vida

eacutes un muntatge posat

en escena

Els pallassos no fan gragravecia

i laire eacutes avorrit

Shan perdut els trucs de lofici

Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat

com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada

que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones

Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes

Dissolucions

duna humanitat grotesca

agressiva mesquina risible

La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns

Joan Alfons Mariacute i Torres

(Poemes inegravedits per a SEscbp)

Llaunes de conserva

en lectura poliegravedrica

que potser el vent o l aigua o el foc

redescobriran

en un camiacute iniciagravetic

SEscbp 52 - II egravepoca - Any

Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns

juliol - Agost 2010

37

ELS MIRALLS ESPILLS PORCS

PORCELLS DE LIMPOSSIBLE

El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios

1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy

cidir en el temps la publicacioacute de

dos volums de poesia que comparshy

teixen el mateix espill poegravetic i que

increiumlblement posseeixen una segraverie

de caracteriacutestiques comunes Estic

convenccedilut que aixograve no obeeix sols a

una casualitat sinoacute tambeacute a una

casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix

temps i d unes sensibilitats comunes

que reaccionen de forma paralmiddotlela

davant la mateixa realitat vivencial i

poegravetica que estem vivint avui en dia

Estic parlant dels volums El poder i

la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un

nu 2 (Publicacions de la Universitat

de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-

ris soacuten dos llargs poemes egravepico-

1 iries de 3333 versos El primer fou

escrit durant tres dies per tres poetes

El poder i la fortor i Un nu soacuten

dues aventures salvatges El primer

eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma

de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-

llocs colonitzats de Mallorca (perograve

tambeacute de la resta del cosmos ja que

Mallorca eacutes sols el punt de fuga no

un liacutemit definitiu) mentre que

Palacios es dedica a transgredir els

camins de la llengua per tal de

menar-la fins a noves contrades de

significacioacute inventa nous itineraris

Daquiacute l esment constant a la veloshy

citat i a les diferents geografies fiacutesishy

ques i metafiacutesiques que ambdues

obres conreen Lespai esdeveacute una

plataforma des don el cos i la ment

construeixen dos universos fasci-

nants i rocambolescos poblats de

personatges divertidiacutessims fasci-

nants i repugnants

que es configura amb total llibertat i

sense cap tipus de por que eacutes semshy

pre com ha de crear un creador

Aixiacute el lector tambeacute participa amb

humor i morbositat daquesta festa

orgiagravestica de carn i paraules on el

reconeixement i la identificacioacute proshy

voquen instants de lucidesa

Al mateix temps els quatre

autors tampoc no defugen de recurshy

sos estiliacutestics similars com les rimes

fagravecils io evidents les canccedilonetes de

tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy

cioacute barroquismes excelsos o neoloshy

gismes creats per a l ocasioacute per tal

daconseguir el mot just o el feeling

preciacutes un ordenat caos esbojarrat i

divertidiacutessim que desperta eufograveria

rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de

frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia

lluminosa al nivell de Jonathan

Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar

imprescindibles del panorama poegraveshy

tic actual i sota trenta-tres condishy

cions concretes tal i com ells mateishy

xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy

tat volum Un nu en canvi ha

requerit anys de produccioacute per part

d un dels autors meacutes magnes que la

llengua catalana teacute el privilegi de

tenir entre les seves files Josep

Palacios De Riba a Riba de banda i

banda de les dues perifegraveries del

mapa geoliterari catalagrave tots quatre

autors han coincidit en un exercici

fascinant i han portat la poesia fins a

nous liacutemits fronteres i qualitats que

intentarem comentar en aquest artishy

cle

2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent

22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy

nent de recursos histriogravenics La

parogravedia eacutes constant ja sigui en

forma de ritmes i rimes impossibles

(tots quatre autors fan que la llengua

catalana es contorsioni d una maneshy

ra que fins ara molt poques vegades

shavia pogut contemplar) o a traveacutes

de referegravencies contiacutenues a caricatushy

res macabres deacutessers i monstres

humans (fins i tot d una manera

intuiumltiva coincideixen en alguns

personatges com Santa Magdalena

Arnold Schwarzenegger o Rita

Barberagrave) La galeria de resta de pershy

sonatges eacutes perograve immensa I els fan

comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy

mes que adquireixen registres quasi

insultants Perograve tot sota la proteccioacute

de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute

Swift Lewis Carroll o encara un

exemple meacutes clar Laurence Sterne

sembla com si els quatre autors

haguessin decidit realitzar un estudi

tristramshandiagrave dels seus particulars

universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve

no estem dient que es perdin en el

camiacute ans al contrari els teixits que

els quatre autors van filant al final es

manipulen de tal manera que conshy

clouen en una estranya perfeccioacute

conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy

sat del que es pensen) diuen quasi

al final de la travessia JTMG JCPA

i PVV mentre que JP expressa

tambeacute al final Tot estagrave beacute

23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun

dels llibres meacutes excegraventricament anishy

mosos dels darrers anys Akbar

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop

JilllllH1 ( Il l l is

Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez

(aparegut a la Cantagraverida de poeshy

sia de Documenta Balear 2009) de

PVV que a la vegada salimenta del

mateix esperit dun altre text quasi

inegravedit pel poc ressograve que va tenir

Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV

inclograves dintre YAntologia de Joves

Narradors de Mallorca editada per

Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de

Balearsraquo antologia de joves narrashy

dors com el seu nom indica on

tambeacute participaren JTMG i JCPA

amb uns contes bastant estrafolaris

de tiacutetol i contingut Per altra banda

Un nu beu de tot el Palacios que fins

ara ens ha sigut donat perograve sobretot

dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute

dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i

dels textos inclosos dins del volum 1

de la Segona Egravepoca de Literatures

No manquen tampoc algunes estroshy

fes egravepiques molt a la manera de

Devastacioacute (edicioacute dautor)

Es veu molt clarament que tant

El poder i la fortor com Un nu soacuten

les respectives culminacions de tota

una segraverie de trajectograveries humanes i

literagraveries que finalitzen dins dun

mateix esclat dins d uns mateixos

espills miralls cegraventrics que reflecteishy

xen i que a la vegada sinterroguen

muacutetuament Cosa que no significa

que aixograve sigui el final de les obres

daquests autors el destiacute assolit res

de tot aixograve tots quatre autors han

arribat a un cim poegravetic de proporshy

cions insospitades en efecte perograve

ara toca pujar encara meacutes amunt

3 Divergegravencia Q )

I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de

rol un desafiament de creacioacute in

extremis una escorreguda conjunta

entre tres autors poegravetics de moda

una excusa per fer una festa dalcoshy

hol i follia (O no) Un nu en canvi

eacutes com tota lobra de Palacios un

cant d amor i desesperacioacute una

declaracioacute d amor i dolor a la paraushy

la una excavacioacute en el clot del mot

( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy

tioacute autorial ni d intencions soacuten

dues obres fetes amb un continent

diferent perograve amb contingut idegraventic

la mateixa agravenima un esperit sagravedic

humoriacutestic precioacutes profund i salshy

vatge I en aquesta divergegravencia

neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy

na El poder i la fortor i Un nu soacuten

un crit animal propulsat a la resta de

lunivers per captar l atencioacute del

cosmos un exercici immens per

magnificar la poesia amb nous

espais i forats i ampliacions Dos llishy

bres fabulosos iconoclastes energegraveshy

tics viscerals fulgurants interes-

santiacutessims i molt originals tot i les

seves semblances comunes que

haurien de generar debat (amb

detractors i epiacutegons) i que de ben

segur marcaran un punt dinflexioacute

no nomeacutes en les respectives obres

dels quatre autors sinoacute tambeacute de la

poesia catalana actual

Arthur Rippendorf

Notes

1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy

sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels

plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum

(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy

cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots

els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al

silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-

tes conjuntes El cercle del triangle Avi

Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la

creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central

2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet

(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El

laberint i les nostres ombres sobre el mur

Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys

i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada

SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira

Sorolla o els impressionistes

Picasso i la dona a la finestra

els homes de Friedrich guaitant l eternitat

Una dona mira asseguda sobre l arena

arena que furga els dits dels peus

que violenta els dits de la magrave

algues aferrades a les cames nues

rodonesa del cul deixant petjada

fent el buit que eacutes mirall del buit que mira

La dona tresca en el record altres platges

la vela suspesa dins l aire

el peix que recorre agravevidament la fam

un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla

la sageta del corb mariacute

obrint ferida

Seu sobre l arena

Recorda

mira

Fins que l instant es desfagrave com un miracle

fins que l espai pren la mesura de la utopia

fins que l hori tzoacute ocorre escletxa

punt de fuga

fins que el ritme de l onada s agermana

A m b l Univers fet batec harmonia

Tota ella esdeveacute fondagraveria

tota ella esdeveacute petxina

temps de sol sobre l arena

des d on una dona mira

mira el que j a no veu

mira la immensitat

Es mira

(inegravedit) Agravengels Cardona

Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a

Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre

de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el

Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol

en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger

2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy

tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en

lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002

Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua

M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i

des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt

jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en

especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes

endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el

dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou

deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960

estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca

i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior

de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per

primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una

exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir

daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per

Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres

que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada

Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus

estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy

ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i

Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en

galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i

Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy

dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa

Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar

uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs

anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el

teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup

amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per

elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga

(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy

ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy

sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy

zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX

41 Juliol - Agost 2010

El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano

Alexandre Bal lester

El tren silent de n Anna

el tren que no va poder agafar

eacutes el tren de la utopia

el tren de via estreta i malmenada

que somnia un moacuten millor

i per aquest moacuten lluita

El tren d en Salvador

eacutes el tren dels utogravepics

el tren de l aniragraves i no tornaragraves

irreversible viatge

nomeacutes per als herois

Sol ser un tren de perdedors

de cagraverrega a la curta

N o m eacute s amb el temps

s hi poden veure les lluiumlssors

dels tresors que ens oculta

El tren den Salvador

teacute cinc estacions

Penagreu que t espera

com l Anna Politkoacutevskaia

si denuncies els tirans

i els tuacutenels d hores fosques

Sonrebel que t esperona

a no restar mans plegades

davant les injustiacutecies

Viumllafuet que et castiga

per aplacar les ires

de roiumlns malfactors

Llocbarrat que s enduu la llibertat

al moacuten de la utopia

i t escarneix tornant-la impossible

Maitornar de la lluita clandestina

deixar-hi la pell i la vida

Als petits cossos nostres

mandrosos i porucs

nomeacutes ens resta dir

abandonant l andana

curull el nostre cor

de la llavor com el fill

que resta al ventre de n Anna

conrearem la pagravetria

Sempre esperem el darrer moment

per a dir el que voldriacuteem haver dit

tota la vida

Maria Victograveria Secall tardor 2007

De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo

Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna

juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp

SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)

El pont de la mar blava

Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al

catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy

diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat

Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra

al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de

la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy

ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar

Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i

universal Deacuteu n hi do

I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai

El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy

versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar

Juliol - AgOSt 2traquo10

Presentacioacute del llibre

EL P O N T DE LA MAR BLAVA

VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave

de Francesc Lladoacute i Rotger

Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored

Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1

Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta

Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor

Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^

Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants

Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor

Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia

SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX

en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal

Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex

Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina

Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de

regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten

Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave

Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat

Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El

pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal

Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010

egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -

Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida

que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre

Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer

n adora les fustes i els pals que el conformen

i el fan navegar sense enfonsar-se i morir

sota la pegraverfida aigua negra i assassina

Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura

ni tan sols se sent una part de la lona que lestira

perquegrave ha aixecat els ulls

ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible

i aquella gavina amb la que un dia

formaragrave una ona

Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen

i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida

3reg

(Inegravedit)

jUacutelid bull AgOSt 2MQ

Guillem Rosselloacute Bujosa

Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

Prega

Prega per mi

Prega per tots nosaltres

Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats

Abans que no sigui massa tard

deixam parlar

Abans que els estuacutepids idogravelatres

ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar

Tal vegada ninguacute no trobaragrave

lalegrave per continuar endavant

lalegrave per continuar lluitant

Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres

Hem daprendre del vogravemit

Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave

La vida

eacutes un muntatge posat

en escena

Els pallassos no fan gragravecia

i laire eacutes avorrit

Shan perdut els trucs de lofici

Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat

com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada

que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones

Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes

Dissolucions

duna humanitat grotesca

agressiva mesquina risible

La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns

Joan Alfons Mariacute i Torres

(Poemes inegravedits per a SEscbp)

Llaunes de conserva

en lectura poliegravedrica

que potser el vent o l aigua o el foc

redescobriran

en un camiacute iniciagravetic

SEscbp 52 - II egravepoca - Any

Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns

juliol - Agost 2010

37

ELS MIRALLS ESPILLS PORCS

PORCELLS DE LIMPOSSIBLE

El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios

1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy

cidir en el temps la publicacioacute de

dos volums de poesia que comparshy

teixen el mateix espill poegravetic i que

increiumlblement posseeixen una segraverie

de caracteriacutestiques comunes Estic

convenccedilut que aixograve no obeeix sols a

una casualitat sinoacute tambeacute a una

casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix

temps i d unes sensibilitats comunes

que reaccionen de forma paralmiddotlela

davant la mateixa realitat vivencial i

poegravetica que estem vivint avui en dia

Estic parlant dels volums El poder i

la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un

nu 2 (Publicacions de la Universitat

de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-

ris soacuten dos llargs poemes egravepico-

1 iries de 3333 versos El primer fou

escrit durant tres dies per tres poetes

El poder i la fortor i Un nu soacuten

dues aventures salvatges El primer

eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma

de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-

llocs colonitzats de Mallorca (perograve

tambeacute de la resta del cosmos ja que

Mallorca eacutes sols el punt de fuga no

un liacutemit definitiu) mentre que

Palacios es dedica a transgredir els

camins de la llengua per tal de

menar-la fins a noves contrades de

significacioacute inventa nous itineraris

Daquiacute l esment constant a la veloshy

citat i a les diferents geografies fiacutesishy

ques i metafiacutesiques que ambdues

obres conreen Lespai esdeveacute una

plataforma des don el cos i la ment

construeixen dos universos fasci-

nants i rocambolescos poblats de

personatges divertidiacutessims fasci-

nants i repugnants

que es configura amb total llibertat i

sense cap tipus de por que eacutes semshy

pre com ha de crear un creador

Aixiacute el lector tambeacute participa amb

humor i morbositat daquesta festa

orgiagravestica de carn i paraules on el

reconeixement i la identificacioacute proshy

voquen instants de lucidesa

Al mateix temps els quatre

autors tampoc no defugen de recurshy

sos estiliacutestics similars com les rimes

fagravecils io evidents les canccedilonetes de

tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy

cioacute barroquismes excelsos o neoloshy

gismes creats per a l ocasioacute per tal

daconseguir el mot just o el feeling

preciacutes un ordenat caos esbojarrat i

divertidiacutessim que desperta eufograveria

rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de

frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia

lluminosa al nivell de Jonathan

Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar

imprescindibles del panorama poegraveshy

tic actual i sota trenta-tres condishy

cions concretes tal i com ells mateishy

xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy

tat volum Un nu en canvi ha

requerit anys de produccioacute per part

d un dels autors meacutes magnes que la

llengua catalana teacute el privilegi de

tenir entre les seves files Josep

Palacios De Riba a Riba de banda i

banda de les dues perifegraveries del

mapa geoliterari catalagrave tots quatre

autors han coincidit en un exercici

fascinant i han portat la poesia fins a

nous liacutemits fronteres i qualitats que

intentarem comentar en aquest artishy

cle

2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent

22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy

nent de recursos histriogravenics La

parogravedia eacutes constant ja sigui en

forma de ritmes i rimes impossibles

(tots quatre autors fan que la llengua

catalana es contorsioni d una maneshy

ra que fins ara molt poques vegades

shavia pogut contemplar) o a traveacutes

de referegravencies contiacutenues a caricatushy

res macabres deacutessers i monstres

humans (fins i tot d una manera

intuiumltiva coincideixen en alguns

personatges com Santa Magdalena

Arnold Schwarzenegger o Rita

Barberagrave) La galeria de resta de pershy

sonatges eacutes perograve immensa I els fan

comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy

mes que adquireixen registres quasi

insultants Perograve tot sota la proteccioacute

de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute

Swift Lewis Carroll o encara un

exemple meacutes clar Laurence Sterne

sembla com si els quatre autors

haguessin decidit realitzar un estudi

tristramshandiagrave dels seus particulars

universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve

no estem dient que es perdin en el

camiacute ans al contrari els teixits que

els quatre autors van filant al final es

manipulen de tal manera que conshy

clouen en una estranya perfeccioacute

conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy

sat del que es pensen) diuen quasi

al final de la travessia JTMG JCPA

i PVV mentre que JP expressa

tambeacute al final Tot estagrave beacute

23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun

dels llibres meacutes excegraventricament anishy

mosos dels darrers anys Akbar

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop

JilllllH1 ( Il l l is

Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez

(aparegut a la Cantagraverida de poeshy

sia de Documenta Balear 2009) de

PVV que a la vegada salimenta del

mateix esperit dun altre text quasi

inegravedit pel poc ressograve que va tenir

Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV

inclograves dintre YAntologia de Joves

Narradors de Mallorca editada per

Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de

Balearsraquo antologia de joves narrashy

dors com el seu nom indica on

tambeacute participaren JTMG i JCPA

amb uns contes bastant estrafolaris

de tiacutetol i contingut Per altra banda

Un nu beu de tot el Palacios que fins

ara ens ha sigut donat perograve sobretot

dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute

dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i

dels textos inclosos dins del volum 1

de la Segona Egravepoca de Literatures

No manquen tampoc algunes estroshy

fes egravepiques molt a la manera de

Devastacioacute (edicioacute dautor)

Es veu molt clarament que tant

El poder i la fortor com Un nu soacuten

les respectives culminacions de tota

una segraverie de trajectograveries humanes i

literagraveries que finalitzen dins dun

mateix esclat dins d uns mateixos

espills miralls cegraventrics que reflecteishy

xen i que a la vegada sinterroguen

muacutetuament Cosa que no significa

que aixograve sigui el final de les obres

daquests autors el destiacute assolit res

de tot aixograve tots quatre autors han

arribat a un cim poegravetic de proporshy

cions insospitades en efecte perograve

ara toca pujar encara meacutes amunt

3 Divergegravencia Q )

I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de

rol un desafiament de creacioacute in

extremis una escorreguda conjunta

entre tres autors poegravetics de moda

una excusa per fer una festa dalcoshy

hol i follia (O no) Un nu en canvi

eacutes com tota lobra de Palacios un

cant d amor i desesperacioacute una

declaracioacute d amor i dolor a la paraushy

la una excavacioacute en el clot del mot

( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy

tioacute autorial ni d intencions soacuten

dues obres fetes amb un continent

diferent perograve amb contingut idegraventic

la mateixa agravenima un esperit sagravedic

humoriacutestic precioacutes profund i salshy

vatge I en aquesta divergegravencia

neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy

na El poder i la fortor i Un nu soacuten

un crit animal propulsat a la resta de

lunivers per captar l atencioacute del

cosmos un exercici immens per

magnificar la poesia amb nous

espais i forats i ampliacions Dos llishy

bres fabulosos iconoclastes energegraveshy

tics viscerals fulgurants interes-

santiacutessims i molt originals tot i les

seves semblances comunes que

haurien de generar debat (amb

detractors i epiacutegons) i que de ben

segur marcaran un punt dinflexioacute

no nomeacutes en les respectives obres

dels quatre autors sinoacute tambeacute de la

poesia catalana actual

Arthur Rippendorf

Notes

1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy

sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels

plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum

(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy

cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots

els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al

silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-

tes conjuntes El cercle del triangle Avi

Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la

creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central

2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet

(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El

laberint i les nostres ombres sobre el mur

Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys

i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada

SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira

Sorolla o els impressionistes

Picasso i la dona a la finestra

els homes de Friedrich guaitant l eternitat

Una dona mira asseguda sobre l arena

arena que furga els dits dels peus

que violenta els dits de la magrave

algues aferrades a les cames nues

rodonesa del cul deixant petjada

fent el buit que eacutes mirall del buit que mira

La dona tresca en el record altres platges

la vela suspesa dins l aire

el peix que recorre agravevidament la fam

un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla

la sageta del corb mariacute

obrint ferida

Seu sobre l arena

Recorda

mira

Fins que l instant es desfagrave com un miracle

fins que l espai pren la mesura de la utopia

fins que l hori tzoacute ocorre escletxa

punt de fuga

fins que el ritme de l onada s agermana

A m b l Univers fet batec harmonia

Tota ella esdeveacute fondagraveria

tota ella esdeveacute petxina

temps de sol sobre l arena

des d on una dona mira

mira el que j a no veu

mira la immensitat

Es mira

(inegravedit) Agravengels Cardona

Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a

Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre

de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el

Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol

en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger

2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy

tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en

lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002

Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua

M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i

des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt

jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en

especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes

endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el

dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou

deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960

estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca

i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior

de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per

primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una

exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir

daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per

Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres

que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada

Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus

estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy

ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i

Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en

galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i

Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy

dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa

Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar

uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs

anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el

teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup

amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per

elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga

(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy

ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy

sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy

zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX

41 Juliol - Agost 2010

El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano

Alexandre Bal lester

El tren silent de n Anna

el tren que no va poder agafar

eacutes el tren de la utopia

el tren de via estreta i malmenada

que somnia un moacuten millor

i per aquest moacuten lluita

El tren d en Salvador

eacutes el tren dels utogravepics

el tren de l aniragraves i no tornaragraves

irreversible viatge

nomeacutes per als herois

Sol ser un tren de perdedors

de cagraverrega a la curta

N o m eacute s amb el temps

s hi poden veure les lluiumlssors

dels tresors que ens oculta

El tren den Salvador

teacute cinc estacions

Penagreu que t espera

com l Anna Politkoacutevskaia

si denuncies els tirans

i els tuacutenels d hores fosques

Sonrebel que t esperona

a no restar mans plegades

davant les injustiacutecies

Viumllafuet que et castiga

per aplacar les ires

de roiumlns malfactors

Llocbarrat que s enduu la llibertat

al moacuten de la utopia

i t escarneix tornant-la impossible

Maitornar de la lluita clandestina

deixar-hi la pell i la vida

Als petits cossos nostres

mandrosos i porucs

nomeacutes ens resta dir

abandonant l andana

curull el nostre cor

de la llavor com el fill

que resta al ventre de n Anna

conrearem la pagravetria

Sempre esperem el darrer moment

per a dir el que voldriacuteem haver dit

tota la vida

Maria Victograveria Secall tardor 2007

De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo

Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna

juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp

SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)

en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal

Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex

Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina

Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de

regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten

Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave

Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat

Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El

pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal

Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010

egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -

Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida

que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre

Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer

n adora les fustes i els pals que el conformen

i el fan navegar sense enfonsar-se i morir

sota la pegraverfida aigua negra i assassina

Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura

ni tan sols se sent una part de la lona que lestira

perquegrave ha aixecat els ulls

ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible

i aquella gavina amb la que un dia

formaragrave una ona

Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen

i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida

3reg

(Inegravedit)

jUacutelid bull AgOSt 2MQ

Guillem Rosselloacute Bujosa

Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

Prega

Prega per mi

Prega per tots nosaltres

Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats

Abans que no sigui massa tard

deixam parlar

Abans que els estuacutepids idogravelatres

ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar

Tal vegada ninguacute no trobaragrave

lalegrave per continuar endavant

lalegrave per continuar lluitant

Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres

Hem daprendre del vogravemit

Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave

La vida

eacutes un muntatge posat

en escena

Els pallassos no fan gragravecia

i laire eacutes avorrit

Shan perdut els trucs de lofici

Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat

com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada

que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones

Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes

Dissolucions

duna humanitat grotesca

agressiva mesquina risible

La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns

Joan Alfons Mariacute i Torres

(Poemes inegravedits per a SEscbp)

Llaunes de conserva

en lectura poliegravedrica

que potser el vent o l aigua o el foc

redescobriran

en un camiacute iniciagravetic

SEscbp 52 - II egravepoca - Any

Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns

juliol - Agost 2010

37

ELS MIRALLS ESPILLS PORCS

PORCELLS DE LIMPOSSIBLE

El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios

1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy

cidir en el temps la publicacioacute de

dos volums de poesia que comparshy

teixen el mateix espill poegravetic i que

increiumlblement posseeixen una segraverie

de caracteriacutestiques comunes Estic

convenccedilut que aixograve no obeeix sols a

una casualitat sinoacute tambeacute a una

casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix

temps i d unes sensibilitats comunes

que reaccionen de forma paralmiddotlela

davant la mateixa realitat vivencial i

poegravetica que estem vivint avui en dia

Estic parlant dels volums El poder i

la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un

nu 2 (Publicacions de la Universitat

de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-

ris soacuten dos llargs poemes egravepico-

1 iries de 3333 versos El primer fou

escrit durant tres dies per tres poetes

El poder i la fortor i Un nu soacuten

dues aventures salvatges El primer

eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma

de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-

llocs colonitzats de Mallorca (perograve

tambeacute de la resta del cosmos ja que

Mallorca eacutes sols el punt de fuga no

un liacutemit definitiu) mentre que

Palacios es dedica a transgredir els

camins de la llengua per tal de

menar-la fins a noves contrades de

significacioacute inventa nous itineraris

Daquiacute l esment constant a la veloshy

citat i a les diferents geografies fiacutesishy

ques i metafiacutesiques que ambdues

obres conreen Lespai esdeveacute una

plataforma des don el cos i la ment

construeixen dos universos fasci-

nants i rocambolescos poblats de

personatges divertidiacutessims fasci-

nants i repugnants

que es configura amb total llibertat i

sense cap tipus de por que eacutes semshy

pre com ha de crear un creador

Aixiacute el lector tambeacute participa amb

humor i morbositat daquesta festa

orgiagravestica de carn i paraules on el

reconeixement i la identificacioacute proshy

voquen instants de lucidesa

Al mateix temps els quatre

autors tampoc no defugen de recurshy

sos estiliacutestics similars com les rimes

fagravecils io evidents les canccedilonetes de

tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy

cioacute barroquismes excelsos o neoloshy

gismes creats per a l ocasioacute per tal

daconseguir el mot just o el feeling

preciacutes un ordenat caos esbojarrat i

divertidiacutessim que desperta eufograveria

rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de

frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia

lluminosa al nivell de Jonathan

Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar

imprescindibles del panorama poegraveshy

tic actual i sota trenta-tres condishy

cions concretes tal i com ells mateishy

xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy

tat volum Un nu en canvi ha

requerit anys de produccioacute per part

d un dels autors meacutes magnes que la

llengua catalana teacute el privilegi de

tenir entre les seves files Josep

Palacios De Riba a Riba de banda i

banda de les dues perifegraveries del

mapa geoliterari catalagrave tots quatre

autors han coincidit en un exercici

fascinant i han portat la poesia fins a

nous liacutemits fronteres i qualitats que

intentarem comentar en aquest artishy

cle

2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent

22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy

nent de recursos histriogravenics La

parogravedia eacutes constant ja sigui en

forma de ritmes i rimes impossibles

(tots quatre autors fan que la llengua

catalana es contorsioni d una maneshy

ra que fins ara molt poques vegades

shavia pogut contemplar) o a traveacutes

de referegravencies contiacutenues a caricatushy

res macabres deacutessers i monstres

humans (fins i tot d una manera

intuiumltiva coincideixen en alguns

personatges com Santa Magdalena

Arnold Schwarzenegger o Rita

Barberagrave) La galeria de resta de pershy

sonatges eacutes perograve immensa I els fan

comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy

mes que adquireixen registres quasi

insultants Perograve tot sota la proteccioacute

de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute

Swift Lewis Carroll o encara un

exemple meacutes clar Laurence Sterne

sembla com si els quatre autors

haguessin decidit realitzar un estudi

tristramshandiagrave dels seus particulars

universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve

no estem dient que es perdin en el

camiacute ans al contrari els teixits que

els quatre autors van filant al final es

manipulen de tal manera que conshy

clouen en una estranya perfeccioacute

conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy

sat del que es pensen) diuen quasi

al final de la travessia JTMG JCPA

i PVV mentre que JP expressa

tambeacute al final Tot estagrave beacute

23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun

dels llibres meacutes excegraventricament anishy

mosos dels darrers anys Akbar

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop

JilllllH1 ( Il l l is

Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez

(aparegut a la Cantagraverida de poeshy

sia de Documenta Balear 2009) de

PVV que a la vegada salimenta del

mateix esperit dun altre text quasi

inegravedit pel poc ressograve que va tenir

Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV

inclograves dintre YAntologia de Joves

Narradors de Mallorca editada per

Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de

Balearsraquo antologia de joves narrashy

dors com el seu nom indica on

tambeacute participaren JTMG i JCPA

amb uns contes bastant estrafolaris

de tiacutetol i contingut Per altra banda

Un nu beu de tot el Palacios que fins

ara ens ha sigut donat perograve sobretot

dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute

dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i

dels textos inclosos dins del volum 1

de la Segona Egravepoca de Literatures

No manquen tampoc algunes estroshy

fes egravepiques molt a la manera de

Devastacioacute (edicioacute dautor)

Es veu molt clarament que tant

El poder i la fortor com Un nu soacuten

les respectives culminacions de tota

una segraverie de trajectograveries humanes i

literagraveries que finalitzen dins dun

mateix esclat dins d uns mateixos

espills miralls cegraventrics que reflecteishy

xen i que a la vegada sinterroguen

muacutetuament Cosa que no significa

que aixograve sigui el final de les obres

daquests autors el destiacute assolit res

de tot aixograve tots quatre autors han

arribat a un cim poegravetic de proporshy

cions insospitades en efecte perograve

ara toca pujar encara meacutes amunt

3 Divergegravencia Q )

I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de

rol un desafiament de creacioacute in

extremis una escorreguda conjunta

entre tres autors poegravetics de moda

una excusa per fer una festa dalcoshy

hol i follia (O no) Un nu en canvi

eacutes com tota lobra de Palacios un

cant d amor i desesperacioacute una

declaracioacute d amor i dolor a la paraushy

la una excavacioacute en el clot del mot

( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy

tioacute autorial ni d intencions soacuten

dues obres fetes amb un continent

diferent perograve amb contingut idegraventic

la mateixa agravenima un esperit sagravedic

humoriacutestic precioacutes profund i salshy

vatge I en aquesta divergegravencia

neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy

na El poder i la fortor i Un nu soacuten

un crit animal propulsat a la resta de

lunivers per captar l atencioacute del

cosmos un exercici immens per

magnificar la poesia amb nous

espais i forats i ampliacions Dos llishy

bres fabulosos iconoclastes energegraveshy

tics viscerals fulgurants interes-

santiacutessims i molt originals tot i les

seves semblances comunes que

haurien de generar debat (amb

detractors i epiacutegons) i que de ben

segur marcaran un punt dinflexioacute

no nomeacutes en les respectives obres

dels quatre autors sinoacute tambeacute de la

poesia catalana actual

Arthur Rippendorf

Notes

1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy

sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels

plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum

(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy

cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots

els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al

silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-

tes conjuntes El cercle del triangle Avi

Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la

creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central

2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet

(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El

laberint i les nostres ombres sobre el mur

Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys

i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada

SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira

Sorolla o els impressionistes

Picasso i la dona a la finestra

els homes de Friedrich guaitant l eternitat

Una dona mira asseguda sobre l arena

arena que furga els dits dels peus

que violenta els dits de la magrave

algues aferrades a les cames nues

rodonesa del cul deixant petjada

fent el buit que eacutes mirall del buit que mira

La dona tresca en el record altres platges

la vela suspesa dins l aire

el peix que recorre agravevidament la fam

un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla

la sageta del corb mariacute

obrint ferida

Seu sobre l arena

Recorda

mira

Fins que l instant es desfagrave com un miracle

fins que l espai pren la mesura de la utopia

fins que l hori tzoacute ocorre escletxa

punt de fuga

fins que el ritme de l onada s agermana

A m b l Univers fet batec harmonia

Tota ella esdeveacute fondagraveria

tota ella esdeveacute petxina

temps de sol sobre l arena

des d on una dona mira

mira el que j a no veu

mira la immensitat

Es mira

(inegravedit) Agravengels Cardona

Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a

Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre

de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el

Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol

en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger

2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy

tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en

lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002

Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua

M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i

des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt

jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en

especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes

endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el

dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou

deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960

estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca

i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior

de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per

primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una

exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir

daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per

Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres

que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada

Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus

estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy

ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i

Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en

galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i

Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy

dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa

Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar

uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs

anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el

teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup

amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per

elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga

(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy

ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy

sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy

zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX

41 Juliol - Agost 2010

El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano

Alexandre Bal lester

El tren silent de n Anna

el tren que no va poder agafar

eacutes el tren de la utopia

el tren de via estreta i malmenada

que somnia un moacuten millor

i per aquest moacuten lluita

El tren d en Salvador

eacutes el tren dels utogravepics

el tren de l aniragraves i no tornaragraves

irreversible viatge

nomeacutes per als herois

Sol ser un tren de perdedors

de cagraverrega a la curta

N o m eacute s amb el temps

s hi poden veure les lluiumlssors

dels tresors que ens oculta

El tren den Salvador

teacute cinc estacions

Penagreu que t espera

com l Anna Politkoacutevskaia

si denuncies els tirans

i els tuacutenels d hores fosques

Sonrebel que t esperona

a no restar mans plegades

davant les injustiacutecies

Viumllafuet que et castiga

per aplacar les ires

de roiumlns malfactors

Llocbarrat que s enduu la llibertat

al moacuten de la utopia

i t escarneix tornant-la impossible

Maitornar de la lluita clandestina

deixar-hi la pell i la vida

Als petits cossos nostres

mandrosos i porucs

nomeacutes ens resta dir

abandonant l andana

curull el nostre cor

de la llavor com el fill

que resta al ventre de n Anna

conrearem la pagravetria

Sempre esperem el darrer moment

per a dir el que voldriacuteem haver dit

tota la vida

Maria Victograveria Secall tardor 2007

De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo

Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna

juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp

SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)

Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida

que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre

Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer

n adora les fustes i els pals que el conformen

i el fan navegar sense enfonsar-se i morir

sota la pegraverfida aigua negra i assassina

Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura

ni tan sols se sent una part de la lona que lestira

perquegrave ha aixecat els ulls

ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible

i aquella gavina amb la que un dia

formaragrave una ona

Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen

i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida

3reg

(Inegravedit)

jUacutelid bull AgOSt 2MQ

Guillem Rosselloacute Bujosa

Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp

Prega

Prega per mi

Prega per tots nosaltres

Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats

Abans que no sigui massa tard

deixam parlar

Abans que els estuacutepids idogravelatres

ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar

Tal vegada ninguacute no trobaragrave

lalegrave per continuar endavant

lalegrave per continuar lluitant

Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres

Hem daprendre del vogravemit

Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave

La vida

eacutes un muntatge posat

en escena

Els pallassos no fan gragravecia

i laire eacutes avorrit

Shan perdut els trucs de lofici

Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat

com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada

que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones

Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes

Dissolucions

duna humanitat grotesca

agressiva mesquina risible

La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns

Joan Alfons Mariacute i Torres

(Poemes inegravedits per a SEscbp)

Llaunes de conserva

en lectura poliegravedrica

que potser el vent o l aigua o el foc

redescobriran

en un camiacute iniciagravetic

SEscbp 52 - II egravepoca - Any

Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns

juliol - Agost 2010

37

ELS MIRALLS ESPILLS PORCS

PORCELLS DE LIMPOSSIBLE

El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios

1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy

cidir en el temps la publicacioacute de

dos volums de poesia que comparshy

teixen el mateix espill poegravetic i que

increiumlblement posseeixen una segraverie

de caracteriacutestiques comunes Estic

convenccedilut que aixograve no obeeix sols a

una casualitat sinoacute tambeacute a una

casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix

temps i d unes sensibilitats comunes

que reaccionen de forma paralmiddotlela

davant la mateixa realitat vivencial i

poegravetica que estem vivint avui en dia

Estic parlant dels volums El poder i

la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un

nu 2 (Publicacions de la Universitat

de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-

ris soacuten dos llargs poemes egravepico-

1 iries de 3333 versos El primer fou

escrit durant tres dies per tres poetes

El poder i la fortor i Un nu soacuten

dues aventures salvatges El primer

eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma

de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-

llocs colonitzats de Mallorca (perograve

tambeacute de la resta del cosmos ja que

Mallorca eacutes sols el punt de fuga no

un liacutemit definitiu) mentre que

Palacios es dedica a transgredir els

camins de la llengua per tal de

menar-la fins a noves contrades de

significacioacute inventa nous itineraris

Daquiacute l esment constant a la veloshy

citat i a les diferents geografies fiacutesishy

ques i metafiacutesiques que ambdues

obres conreen Lespai esdeveacute una

plataforma des don el cos i la ment

construeixen dos universos fasci-

nants i rocambolescos poblats de

personatges divertidiacutessims fasci-

nants i repugnants

que es configura amb total llibertat i

sense cap tipus de por que eacutes semshy

pre com ha de crear un creador

Aixiacute el lector tambeacute participa amb

humor i morbositat daquesta festa

orgiagravestica de carn i paraules on el

reconeixement i la identificacioacute proshy

voquen instants de lucidesa

Al mateix temps els quatre

autors tampoc no defugen de recurshy

sos estiliacutestics similars com les rimes

fagravecils io evidents les canccedilonetes de

tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy

cioacute barroquismes excelsos o neoloshy

gismes creats per a l ocasioacute per tal

daconseguir el mot just o el feeling

preciacutes un ordenat caos esbojarrat i

divertidiacutessim que desperta eufograveria

rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de

frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia

lluminosa al nivell de Jonathan

Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar

imprescindibles del panorama poegraveshy

tic actual i sota trenta-tres condishy

cions concretes tal i com ells mateishy

xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy

tat volum Un nu en canvi ha

requerit anys de produccioacute per part

d un dels autors meacutes magnes que la

llengua catalana teacute el privilegi de

tenir entre les seves files Josep

Palacios De Riba a Riba de banda i

banda de les dues perifegraveries del

mapa geoliterari catalagrave tots quatre

autors han coincidit en un exercici

fascinant i han portat la poesia fins a

nous liacutemits fronteres i qualitats que

intentarem comentar en aquest artishy

cle

2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent

22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy

nent de recursos histriogravenics La

parogravedia eacutes constant ja sigui en

forma de ritmes i rimes impossibles

(tots quatre autors fan que la llengua

catalana es contorsioni d una maneshy

ra que fins ara molt poques vegades

shavia pogut contemplar) o a traveacutes

de referegravencies contiacutenues a caricatushy

res macabres deacutessers i monstres

humans (fins i tot d una manera

intuiumltiva coincideixen en alguns

personatges com Santa Magdalena

Arnold Schwarzenegger o Rita

Barberagrave) La galeria de resta de pershy

sonatges eacutes perograve immensa I els fan

comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy

mes que adquireixen registres quasi

insultants Perograve tot sota la proteccioacute

de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute

Swift Lewis Carroll o encara un

exemple meacutes clar Laurence Sterne

sembla com si els quatre autors

haguessin decidit realitzar un estudi

tristramshandiagrave dels seus particulars

universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve

no estem dient que es perdin en el

camiacute ans al contrari els teixits que

els quatre autors van filant al final es

manipulen de tal manera que conshy

clouen en una estranya perfeccioacute

conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy

sat del que es pensen) diuen quasi

al final de la travessia JTMG JCPA

i PVV mentre que JP expressa

tambeacute al final Tot estagrave beacute

23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun

dels llibres meacutes excegraventricament anishy

mosos dels darrers anys Akbar

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop

JilllllH1 ( Il l l is

Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez

(aparegut a la Cantagraverida de poeshy

sia de Documenta Balear 2009) de

PVV que a la vegada salimenta del

mateix esperit dun altre text quasi

inegravedit pel poc ressograve que va tenir

Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV

inclograves dintre YAntologia de Joves

Narradors de Mallorca editada per

Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de

Balearsraquo antologia de joves narrashy

dors com el seu nom indica on

tambeacute participaren JTMG i JCPA

amb uns contes bastant estrafolaris

de tiacutetol i contingut Per altra banda

Un nu beu de tot el Palacios que fins

ara ens ha sigut donat perograve sobretot

dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute

dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i

dels textos inclosos dins del volum 1

de la Segona Egravepoca de Literatures

No manquen tampoc algunes estroshy

fes egravepiques molt a la manera de

Devastacioacute (edicioacute dautor)

Es veu molt clarament que tant

El poder i la fortor com Un nu soacuten

les respectives culminacions de tota

una segraverie de trajectograveries humanes i

literagraveries que finalitzen dins dun

mateix esclat dins d uns mateixos

espills miralls cegraventrics que reflecteishy

xen i que a la vegada sinterroguen

muacutetuament Cosa que no significa

que aixograve sigui el final de les obres

daquests autors el destiacute assolit res

de tot aixograve tots quatre autors han

arribat a un cim poegravetic de proporshy

cions insospitades en efecte perograve

ara toca pujar encara meacutes amunt

3 Divergegravencia Q )

I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de

rol un desafiament de creacioacute in

extremis una escorreguda conjunta

entre tres autors poegravetics de moda

una excusa per fer una festa dalcoshy

hol i follia (O no) Un nu en canvi

eacutes com tota lobra de Palacios un

cant d amor i desesperacioacute una

declaracioacute d amor i dolor a la paraushy

la una excavacioacute en el clot del mot

( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy

tioacute autorial ni d intencions soacuten

dues obres fetes amb un continent

diferent perograve amb contingut idegraventic

la mateixa agravenima un esperit sagravedic

humoriacutestic precioacutes profund i salshy

vatge I en aquesta divergegravencia

neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy

na El poder i la fortor i Un nu soacuten

un crit animal propulsat a la resta de

lunivers per captar l atencioacute del

cosmos un exercici immens per

magnificar la poesia amb nous

espais i forats i ampliacions Dos llishy

bres fabulosos iconoclastes energegraveshy

tics viscerals fulgurants interes-

santiacutessims i molt originals tot i les

seves semblances comunes que

haurien de generar debat (amb

detractors i epiacutegons) i que de ben

segur marcaran un punt dinflexioacute

no nomeacutes en les respectives obres

dels quatre autors sinoacute tambeacute de la

poesia catalana actual

Arthur Rippendorf

Notes

1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy

sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels

plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum

(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy

cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots

els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al

silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-

tes conjuntes El cercle del triangle Avi

Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la

creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central

2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet

(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El

laberint i les nostres ombres sobre el mur

Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys

i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada

SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira

Sorolla o els impressionistes

Picasso i la dona a la finestra

els homes de Friedrich guaitant l eternitat

Una dona mira asseguda sobre l arena

arena que furga els dits dels peus

que violenta els dits de la magrave

algues aferrades a les cames nues

rodonesa del cul deixant petjada

fent el buit que eacutes mirall del buit que mira

La dona tresca en el record altres platges

la vela suspesa dins l aire

el peix que recorre agravevidament la fam

un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla

la sageta del corb mariacute

obrint ferida

Seu sobre l arena

Recorda

mira

Fins que l instant es desfagrave com un miracle

fins que l espai pren la mesura de la utopia

fins que l hori tzoacute ocorre escletxa

punt de fuga

fins que el ritme de l onada s agermana

A m b l Univers fet batec harmonia

Tota ella esdeveacute fondagraveria

tota ella esdeveacute petxina

temps de sol sobre l arena

des d on una dona mira

mira el que j a no veu

mira la immensitat

Es mira

(inegravedit) Agravengels Cardona

Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a

Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre

de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el

Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol

en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger

2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy

tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en

lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002

Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua

M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i

des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt

jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en

especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes

endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el

dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou

deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960

estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca

i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior

de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per

primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una

exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir

daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per

Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres

que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada

Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus

estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy

ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i

Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en

galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i

Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy

dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa

Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar

uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs

anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el

teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup

amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per

elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga

(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy

ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy

sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy

zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX

41 Juliol - Agost 2010

El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano

Alexandre Bal lester

El tren silent de n Anna

el tren que no va poder agafar

eacutes el tren de la utopia

el tren de via estreta i malmenada

que somnia un moacuten millor

i per aquest moacuten lluita

El tren d en Salvador

eacutes el tren dels utogravepics

el tren de l aniragraves i no tornaragraves

irreversible viatge

nomeacutes per als herois

Sol ser un tren de perdedors

de cagraverrega a la curta

N o m eacute s amb el temps

s hi poden veure les lluiumlssors

dels tresors que ens oculta

El tren den Salvador

teacute cinc estacions

Penagreu que t espera

com l Anna Politkoacutevskaia

si denuncies els tirans

i els tuacutenels d hores fosques

Sonrebel que t esperona

a no restar mans plegades

davant les injustiacutecies

Viumllafuet que et castiga

per aplacar les ires

de roiumlns malfactors

Llocbarrat que s enduu la llibertat

al moacuten de la utopia

i t escarneix tornant-la impossible

Maitornar de la lluita clandestina

deixar-hi la pell i la vida

Als petits cossos nostres

mandrosos i porucs

nomeacutes ens resta dir

abandonant l andana

curull el nostre cor

de la llavor com el fill

que resta al ventre de n Anna

conrearem la pagravetria

Sempre esperem el darrer moment

per a dir el que voldriacuteem haver dit

tota la vida

Maria Victograveria Secall tardor 2007

De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo

Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna

juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp

SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)

Prega

Prega per mi

Prega per tots nosaltres

Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats

Abans que no sigui massa tard

deixam parlar

Abans que els estuacutepids idogravelatres

ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar

Tal vegada ninguacute no trobaragrave

lalegrave per continuar endavant

lalegrave per continuar lluitant

Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres

Hem daprendre del vogravemit

Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave

La vida

eacutes un muntatge posat

en escena

Els pallassos no fan gragravecia

i laire eacutes avorrit

Shan perdut els trucs de lofici

Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat

com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada

que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones

Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes

Dissolucions

duna humanitat grotesca

agressiva mesquina risible

La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns

Joan Alfons Mariacute i Torres

(Poemes inegravedits per a SEscbp)

Llaunes de conserva

en lectura poliegravedrica

que potser el vent o l aigua o el foc

redescobriran

en un camiacute iniciagravetic

SEscbp 52 - II egravepoca - Any

Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns

juliol - Agost 2010

37

ELS MIRALLS ESPILLS PORCS

PORCELLS DE LIMPOSSIBLE

El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios

1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy

cidir en el temps la publicacioacute de

dos volums de poesia que comparshy

teixen el mateix espill poegravetic i que

increiumlblement posseeixen una segraverie

de caracteriacutestiques comunes Estic

convenccedilut que aixograve no obeeix sols a

una casualitat sinoacute tambeacute a una

casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix

temps i d unes sensibilitats comunes

que reaccionen de forma paralmiddotlela

davant la mateixa realitat vivencial i

poegravetica que estem vivint avui en dia

Estic parlant dels volums El poder i

la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un

nu 2 (Publicacions de la Universitat

de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-

ris soacuten dos llargs poemes egravepico-

1 iries de 3333 versos El primer fou

escrit durant tres dies per tres poetes

El poder i la fortor i Un nu soacuten

dues aventures salvatges El primer

eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma

de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-

llocs colonitzats de Mallorca (perograve

tambeacute de la resta del cosmos ja que

Mallorca eacutes sols el punt de fuga no

un liacutemit definitiu) mentre que

Palacios es dedica a transgredir els

camins de la llengua per tal de

menar-la fins a noves contrades de

significacioacute inventa nous itineraris

Daquiacute l esment constant a la veloshy

citat i a les diferents geografies fiacutesishy

ques i metafiacutesiques que ambdues

obres conreen Lespai esdeveacute una

plataforma des don el cos i la ment

construeixen dos universos fasci-

nants i rocambolescos poblats de

personatges divertidiacutessims fasci-

nants i repugnants

que es configura amb total llibertat i

sense cap tipus de por que eacutes semshy

pre com ha de crear un creador

Aixiacute el lector tambeacute participa amb

humor i morbositat daquesta festa

orgiagravestica de carn i paraules on el

reconeixement i la identificacioacute proshy

voquen instants de lucidesa

Al mateix temps els quatre

autors tampoc no defugen de recurshy

sos estiliacutestics similars com les rimes

fagravecils io evidents les canccedilonetes de

tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy

cioacute barroquismes excelsos o neoloshy

gismes creats per a l ocasioacute per tal

daconseguir el mot just o el feeling

preciacutes un ordenat caos esbojarrat i

divertidiacutessim que desperta eufograveria

rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de

frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia

lluminosa al nivell de Jonathan

Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar

imprescindibles del panorama poegraveshy

tic actual i sota trenta-tres condishy

cions concretes tal i com ells mateishy

xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy

tat volum Un nu en canvi ha

requerit anys de produccioacute per part

d un dels autors meacutes magnes que la

llengua catalana teacute el privilegi de

tenir entre les seves files Josep

Palacios De Riba a Riba de banda i

banda de les dues perifegraveries del

mapa geoliterari catalagrave tots quatre

autors han coincidit en un exercici

fascinant i han portat la poesia fins a

nous liacutemits fronteres i qualitats que

intentarem comentar en aquest artishy

cle

2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent

22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy

nent de recursos histriogravenics La

parogravedia eacutes constant ja sigui en

forma de ritmes i rimes impossibles

(tots quatre autors fan que la llengua

catalana es contorsioni d una maneshy

ra que fins ara molt poques vegades

shavia pogut contemplar) o a traveacutes

de referegravencies contiacutenues a caricatushy

res macabres deacutessers i monstres

humans (fins i tot d una manera

intuiumltiva coincideixen en alguns

personatges com Santa Magdalena

Arnold Schwarzenegger o Rita

Barberagrave) La galeria de resta de pershy

sonatges eacutes perograve immensa I els fan

comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy

mes que adquireixen registres quasi

insultants Perograve tot sota la proteccioacute

de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute

Swift Lewis Carroll o encara un

exemple meacutes clar Laurence Sterne

sembla com si els quatre autors

haguessin decidit realitzar un estudi

tristramshandiagrave dels seus particulars

universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve

no estem dient que es perdin en el

camiacute ans al contrari els teixits que

els quatre autors van filant al final es

manipulen de tal manera que conshy

clouen en una estranya perfeccioacute

conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy

sat del que es pensen) diuen quasi

al final de la travessia JTMG JCPA

i PVV mentre que JP expressa

tambeacute al final Tot estagrave beacute

23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun

dels llibres meacutes excegraventricament anishy

mosos dels darrers anys Akbar

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop

JilllllH1 ( Il l l is

Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez

(aparegut a la Cantagraverida de poeshy

sia de Documenta Balear 2009) de

PVV que a la vegada salimenta del

mateix esperit dun altre text quasi

inegravedit pel poc ressograve que va tenir

Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV

inclograves dintre YAntologia de Joves

Narradors de Mallorca editada per

Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de

Balearsraquo antologia de joves narrashy

dors com el seu nom indica on

tambeacute participaren JTMG i JCPA

amb uns contes bastant estrafolaris

de tiacutetol i contingut Per altra banda

Un nu beu de tot el Palacios que fins

ara ens ha sigut donat perograve sobretot

dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute

dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i

dels textos inclosos dins del volum 1

de la Segona Egravepoca de Literatures

No manquen tampoc algunes estroshy

fes egravepiques molt a la manera de

Devastacioacute (edicioacute dautor)

Es veu molt clarament que tant

El poder i la fortor com Un nu soacuten

les respectives culminacions de tota

una segraverie de trajectograveries humanes i

literagraveries que finalitzen dins dun

mateix esclat dins d uns mateixos

espills miralls cegraventrics que reflecteishy

xen i que a la vegada sinterroguen

muacutetuament Cosa que no significa

que aixograve sigui el final de les obres

daquests autors el destiacute assolit res

de tot aixograve tots quatre autors han

arribat a un cim poegravetic de proporshy

cions insospitades en efecte perograve

ara toca pujar encara meacutes amunt

3 Divergegravencia Q )

I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de

rol un desafiament de creacioacute in

extremis una escorreguda conjunta

entre tres autors poegravetics de moda

una excusa per fer una festa dalcoshy

hol i follia (O no) Un nu en canvi

eacutes com tota lobra de Palacios un

cant d amor i desesperacioacute una

declaracioacute d amor i dolor a la paraushy

la una excavacioacute en el clot del mot

( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy

tioacute autorial ni d intencions soacuten

dues obres fetes amb un continent

diferent perograve amb contingut idegraventic

la mateixa agravenima un esperit sagravedic

humoriacutestic precioacutes profund i salshy

vatge I en aquesta divergegravencia

neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy

na El poder i la fortor i Un nu soacuten

un crit animal propulsat a la resta de

lunivers per captar l atencioacute del

cosmos un exercici immens per

magnificar la poesia amb nous

espais i forats i ampliacions Dos llishy

bres fabulosos iconoclastes energegraveshy

tics viscerals fulgurants interes-

santiacutessims i molt originals tot i les

seves semblances comunes que

haurien de generar debat (amb

detractors i epiacutegons) i que de ben

segur marcaran un punt dinflexioacute

no nomeacutes en les respectives obres

dels quatre autors sinoacute tambeacute de la

poesia catalana actual

Arthur Rippendorf

Notes

1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy

sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels

plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum

(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy

cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots

els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al

silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-

tes conjuntes El cercle del triangle Avi

Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la

creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central

2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet

(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El

laberint i les nostres ombres sobre el mur

Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys

i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada

SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira

Sorolla o els impressionistes

Picasso i la dona a la finestra

els homes de Friedrich guaitant l eternitat

Una dona mira asseguda sobre l arena

arena que furga els dits dels peus

que violenta els dits de la magrave

algues aferrades a les cames nues

rodonesa del cul deixant petjada

fent el buit que eacutes mirall del buit que mira

La dona tresca en el record altres platges

la vela suspesa dins l aire

el peix que recorre agravevidament la fam

un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla

la sageta del corb mariacute

obrint ferida

Seu sobre l arena

Recorda

mira

Fins que l instant es desfagrave com un miracle

fins que l espai pren la mesura de la utopia

fins que l hori tzoacute ocorre escletxa

punt de fuga

fins que el ritme de l onada s agermana

A m b l Univers fet batec harmonia

Tota ella esdeveacute fondagraveria

tota ella esdeveacute petxina

temps de sol sobre l arena

des d on una dona mira

mira el que j a no veu

mira la immensitat

Es mira

(inegravedit) Agravengels Cardona

Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a

Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre

de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el

Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol

en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger

2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy

tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en

lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002

Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua

M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i

des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt

jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en

especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes

endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el

dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou

deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960

estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca

i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior

de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per

primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una

exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir

daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per

Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres

que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada

Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus

estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy

ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i

Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en

galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i

Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy

dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa

Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar

uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs

anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el

teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup

amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per

elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga

(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy

ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy

sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy

zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX

41 Juliol - Agost 2010

El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano

Alexandre Bal lester

El tren silent de n Anna

el tren que no va poder agafar

eacutes el tren de la utopia

el tren de via estreta i malmenada

que somnia un moacuten millor

i per aquest moacuten lluita

El tren d en Salvador

eacutes el tren dels utogravepics

el tren de l aniragraves i no tornaragraves

irreversible viatge

nomeacutes per als herois

Sol ser un tren de perdedors

de cagraverrega a la curta

N o m eacute s amb el temps

s hi poden veure les lluiumlssors

dels tresors que ens oculta

El tren den Salvador

teacute cinc estacions

Penagreu que t espera

com l Anna Politkoacutevskaia

si denuncies els tirans

i els tuacutenels d hores fosques

Sonrebel que t esperona

a no restar mans plegades

davant les injustiacutecies

Viumllafuet que et castiga

per aplacar les ires

de roiumlns malfactors

Llocbarrat que s enduu la llibertat

al moacuten de la utopia

i t escarneix tornant-la impossible

Maitornar de la lluita clandestina

deixar-hi la pell i la vida

Als petits cossos nostres

mandrosos i porucs

nomeacutes ens resta dir

abandonant l andana

curull el nostre cor

de la llavor com el fill

que resta al ventre de n Anna

conrearem la pagravetria

Sempre esperem el darrer moment

per a dir el que voldriacuteem haver dit

tota la vida

Maria Victograveria Secall tardor 2007

De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo

Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna

juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp

SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)

ELS MIRALLS ESPILLS PORCS

PORCELLS DE LIMPOSSIBLE

El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios

1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy

cidir en el temps la publicacioacute de

dos volums de poesia que comparshy

teixen el mateix espill poegravetic i que

increiumlblement posseeixen una segraverie

de caracteriacutestiques comunes Estic

convenccedilut que aixograve no obeeix sols a

una casualitat sinoacute tambeacute a una

casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix

temps i d unes sensibilitats comunes

que reaccionen de forma paralmiddotlela

davant la mateixa realitat vivencial i

poegravetica que estem vivint avui en dia

Estic parlant dels volums El poder i

la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un

nu 2 (Publicacions de la Universitat

de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-

ris soacuten dos llargs poemes egravepico-

1 iries de 3333 versos El primer fou

escrit durant tres dies per tres poetes

El poder i la fortor i Un nu soacuten

dues aventures salvatges El primer

eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma

de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-

llocs colonitzats de Mallorca (perograve

tambeacute de la resta del cosmos ja que

Mallorca eacutes sols el punt de fuga no

un liacutemit definitiu) mentre que

Palacios es dedica a transgredir els

camins de la llengua per tal de

menar-la fins a noves contrades de

significacioacute inventa nous itineraris

Daquiacute l esment constant a la veloshy

citat i a les diferents geografies fiacutesishy

ques i metafiacutesiques que ambdues

obres conreen Lespai esdeveacute una

plataforma des don el cos i la ment

construeixen dos universos fasci-

nants i rocambolescos poblats de

personatges divertidiacutessims fasci-

nants i repugnants

que es configura amb total llibertat i

sense cap tipus de por que eacutes semshy

pre com ha de crear un creador

Aixiacute el lector tambeacute participa amb

humor i morbositat daquesta festa

orgiagravestica de carn i paraules on el

reconeixement i la identificacioacute proshy

voquen instants de lucidesa

Al mateix temps els quatre

autors tampoc no defugen de recurshy

sos estiliacutestics similars com les rimes

fagravecils io evidents les canccedilonetes de

tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy

cioacute barroquismes excelsos o neoloshy

gismes creats per a l ocasioacute per tal

daconseguir el mot just o el feeling

preciacutes un ordenat caos esbojarrat i

divertidiacutessim que desperta eufograveria

rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de

frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia

lluminosa al nivell de Jonathan

Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar

imprescindibles del panorama poegraveshy

tic actual i sota trenta-tres condishy

cions concretes tal i com ells mateishy

xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy

tat volum Un nu en canvi ha

requerit anys de produccioacute per part

d un dels autors meacutes magnes que la

llengua catalana teacute el privilegi de

tenir entre les seves files Josep

Palacios De Riba a Riba de banda i

banda de les dues perifegraveries del

mapa geoliterari catalagrave tots quatre

autors han coincidit en un exercici

fascinant i han portat la poesia fins a

nous liacutemits fronteres i qualitats que

intentarem comentar en aquest artishy

cle

2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent

22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy

nent de recursos histriogravenics La

parogravedia eacutes constant ja sigui en

forma de ritmes i rimes impossibles

(tots quatre autors fan que la llengua

catalana es contorsioni d una maneshy

ra que fins ara molt poques vegades

shavia pogut contemplar) o a traveacutes

de referegravencies contiacutenues a caricatushy

res macabres deacutessers i monstres

humans (fins i tot d una manera

intuiumltiva coincideixen en alguns

personatges com Santa Magdalena

Arnold Schwarzenegger o Rita

Barberagrave) La galeria de resta de pershy

sonatges eacutes perograve immensa I els fan

comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy

mes que adquireixen registres quasi

insultants Perograve tot sota la proteccioacute

de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute

Swift Lewis Carroll o encara un

exemple meacutes clar Laurence Sterne

sembla com si els quatre autors

haguessin decidit realitzar un estudi

tristramshandiagrave dels seus particulars

universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve

no estem dient que es perdin en el

camiacute ans al contrari els teixits que

els quatre autors van filant al final es

manipulen de tal manera que conshy

clouen en una estranya perfeccioacute

conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy

sat del que es pensen) diuen quasi

al final de la travessia JTMG JCPA

i PVV mentre que JP expressa

tambeacute al final Tot estagrave beacute

23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun

dels llibres meacutes excegraventricament anishy

mosos dels darrers anys Akbar

Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop

JilllllH1 ( Il l l is

Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez

(aparegut a la Cantagraverida de poeshy

sia de Documenta Balear 2009) de

PVV que a la vegada salimenta del

mateix esperit dun altre text quasi

inegravedit pel poc ressograve que va tenir

Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV

inclograves dintre YAntologia de Joves

Narradors de Mallorca editada per

Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de

Balearsraquo antologia de joves narrashy

dors com el seu nom indica on

tambeacute participaren JTMG i JCPA

amb uns contes bastant estrafolaris

de tiacutetol i contingut Per altra banda

Un nu beu de tot el Palacios que fins

ara ens ha sigut donat perograve sobretot

dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute

dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i

dels textos inclosos dins del volum 1

de la Segona Egravepoca de Literatures

No manquen tampoc algunes estroshy

fes egravepiques molt a la manera de

Devastacioacute (edicioacute dautor)

Es veu molt clarament que tant

El poder i la fortor com Un nu soacuten

les respectives culminacions de tota

una segraverie de trajectograveries humanes i

literagraveries que finalitzen dins dun

mateix esclat dins d uns mateixos

espills miralls cegraventrics que reflecteishy

xen i que a la vegada sinterroguen

muacutetuament Cosa que no significa

que aixograve sigui el final de les obres

daquests autors el destiacute assolit res

de tot aixograve tots quatre autors han

arribat a un cim poegravetic de proporshy

cions insospitades en efecte perograve

ara toca pujar encara meacutes amunt

3 Divergegravencia Q )

I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de

rol un desafiament de creacioacute in

extremis una escorreguda conjunta

entre tres autors poegravetics de moda

una excusa per fer una festa dalcoshy

hol i follia (O no) Un nu en canvi

eacutes com tota lobra de Palacios un

cant d amor i desesperacioacute una

declaracioacute d amor i dolor a la paraushy

la una excavacioacute en el clot del mot

( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy

tioacute autorial ni d intencions soacuten

dues obres fetes amb un continent

diferent perograve amb contingut idegraventic

la mateixa agravenima un esperit sagravedic

humoriacutestic precioacutes profund i salshy

vatge I en aquesta divergegravencia

neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy

na El poder i la fortor i Un nu soacuten

un crit animal propulsat a la resta de

lunivers per captar l atencioacute del

cosmos un exercici immens per

magnificar la poesia amb nous

espais i forats i ampliacions Dos llishy

bres fabulosos iconoclastes energegraveshy

tics viscerals fulgurants interes-

santiacutessims i molt originals tot i les

seves semblances comunes que

haurien de generar debat (amb

detractors i epiacutegons) i que de ben

segur marcaran un punt dinflexioacute

no nomeacutes en les respectives obres

dels quatre autors sinoacute tambeacute de la

poesia catalana actual

Arthur Rippendorf

Notes

1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy

sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels

plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum

(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy

cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots

els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al

silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-

tes conjuntes El cercle del triangle Avi

Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la

creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central

2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet

(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El

laberint i les nostres ombres sobre el mur

Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys

i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada

SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira

Sorolla o els impressionistes

Picasso i la dona a la finestra

els homes de Friedrich guaitant l eternitat

Una dona mira asseguda sobre l arena

arena que furga els dits dels peus

que violenta els dits de la magrave

algues aferrades a les cames nues

rodonesa del cul deixant petjada

fent el buit que eacutes mirall del buit que mira

La dona tresca en el record altres platges

la vela suspesa dins l aire

el peix que recorre agravevidament la fam

un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla

la sageta del corb mariacute

obrint ferida

Seu sobre l arena

Recorda

mira

Fins que l instant es desfagrave com un miracle

fins que l espai pren la mesura de la utopia

fins que l hori tzoacute ocorre escletxa

punt de fuga

fins que el ritme de l onada s agermana

A m b l Univers fet batec harmonia

Tota ella esdeveacute fondagraveria

tota ella esdeveacute petxina

temps de sol sobre l arena

des d on una dona mira

mira el que j a no veu

mira la immensitat

Es mira

(inegravedit) Agravengels Cardona

Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a

Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre

de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el

Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol

en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger

2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy

tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en

lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002

Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua

M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i

des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt

jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en

especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes

endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el

dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou

deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960

estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca

i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior

de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per

primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una

exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir

daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per

Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres

que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada

Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus

estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy

ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i

Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en

galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i

Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy

dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa

Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar

uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs

anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el

teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup

amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per

elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga

(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy

ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy

sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy

zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX

41 Juliol - Agost 2010

El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano

Alexandre Bal lester

El tren silent de n Anna

el tren que no va poder agafar

eacutes el tren de la utopia

el tren de via estreta i malmenada

que somnia un moacuten millor

i per aquest moacuten lluita

El tren d en Salvador

eacutes el tren dels utogravepics

el tren de l aniragraves i no tornaragraves

irreversible viatge

nomeacutes per als herois

Sol ser un tren de perdedors

de cagraverrega a la curta

N o m eacute s amb el temps

s hi poden veure les lluiumlssors

dels tresors que ens oculta

El tren den Salvador

teacute cinc estacions

Penagreu que t espera

com l Anna Politkoacutevskaia

si denuncies els tirans

i els tuacutenels d hores fosques

Sonrebel que t esperona

a no restar mans plegades

davant les injustiacutecies

Viumllafuet que et castiga

per aplacar les ires

de roiumlns malfactors

Llocbarrat que s enduu la llibertat

al moacuten de la utopia

i t escarneix tornant-la impossible

Maitornar de la lluita clandestina

deixar-hi la pell i la vida

Als petits cossos nostres

mandrosos i porucs

nomeacutes ens resta dir

abandonant l andana

curull el nostre cor

de la llavor com el fill

que resta al ventre de n Anna

conrearem la pagravetria

Sempre esperem el darrer moment

per a dir el que voldriacuteem haver dit

tota la vida

Maria Victograveria Secall tardor 2007

De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo

Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna

juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp

SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)

JilllllH1 ( Il l l is

Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez

(aparegut a la Cantagraverida de poeshy

sia de Documenta Balear 2009) de

PVV que a la vegada salimenta del

mateix esperit dun altre text quasi

inegravedit pel poc ressograve que va tenir

Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV

inclograves dintre YAntologia de Joves

Narradors de Mallorca editada per

Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de

Balearsraquo antologia de joves narrashy

dors com el seu nom indica on

tambeacute participaren JTMG i JCPA

amb uns contes bastant estrafolaris

de tiacutetol i contingut Per altra banda

Un nu beu de tot el Palacios que fins

ara ens ha sigut donat perograve sobretot

dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute

dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i

dels textos inclosos dins del volum 1

de la Segona Egravepoca de Literatures

No manquen tampoc algunes estroshy

fes egravepiques molt a la manera de

Devastacioacute (edicioacute dautor)

Es veu molt clarament que tant

El poder i la fortor com Un nu soacuten

les respectives culminacions de tota

una segraverie de trajectograveries humanes i

literagraveries que finalitzen dins dun

mateix esclat dins d uns mateixos

espills miralls cegraventrics que reflecteishy

xen i que a la vegada sinterroguen

muacutetuament Cosa que no significa

que aixograve sigui el final de les obres

daquests autors el destiacute assolit res

de tot aixograve tots quatre autors han

arribat a un cim poegravetic de proporshy

cions insospitades en efecte perograve

ara toca pujar encara meacutes amunt

3 Divergegravencia Q )

I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de

rol un desafiament de creacioacute in

extremis una escorreguda conjunta

entre tres autors poegravetics de moda

una excusa per fer una festa dalcoshy

hol i follia (O no) Un nu en canvi

eacutes com tota lobra de Palacios un

cant d amor i desesperacioacute una

declaracioacute d amor i dolor a la paraushy

la una excavacioacute en el clot del mot

( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy

tioacute autorial ni d intencions soacuten

dues obres fetes amb un continent

diferent perograve amb contingut idegraventic

la mateixa agravenima un esperit sagravedic

humoriacutestic precioacutes profund i salshy

vatge I en aquesta divergegravencia

neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy

na El poder i la fortor i Un nu soacuten

un crit animal propulsat a la resta de

lunivers per captar l atencioacute del

cosmos un exercici immens per

magnificar la poesia amb nous

espais i forats i ampliacions Dos llishy

bres fabulosos iconoclastes energegraveshy

tics viscerals fulgurants interes-

santiacutessims i molt originals tot i les

seves semblances comunes que

haurien de generar debat (amb

detractors i epiacutegons) i que de ben

segur marcaran un punt dinflexioacute

no nomeacutes en les respectives obres

dels quatre autors sinoacute tambeacute de la

poesia catalana actual

Arthur Rippendorf

Notes

1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy

sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels

plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum

(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy

cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots

els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al

silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-

tes conjuntes El cercle del triangle Avi

Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la

creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central

2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet

(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El

laberint i les nostres ombres sobre el mur

Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys

i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada

SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira

Sorolla o els impressionistes

Picasso i la dona a la finestra

els homes de Friedrich guaitant l eternitat

Una dona mira asseguda sobre l arena

arena que furga els dits dels peus

que violenta els dits de la magrave

algues aferrades a les cames nues

rodonesa del cul deixant petjada

fent el buit que eacutes mirall del buit que mira

La dona tresca en el record altres platges

la vela suspesa dins l aire

el peix que recorre agravevidament la fam

un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla

la sageta del corb mariacute

obrint ferida

Seu sobre l arena

Recorda

mira

Fins que l instant es desfagrave com un miracle

fins que l espai pren la mesura de la utopia

fins que l hori tzoacute ocorre escletxa

punt de fuga

fins que el ritme de l onada s agermana

A m b l Univers fet batec harmonia

Tota ella esdeveacute fondagraveria

tota ella esdeveacute petxina

temps de sol sobre l arena

des d on una dona mira

mira el que j a no veu

mira la immensitat

Es mira

(inegravedit) Agravengels Cardona

Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a

Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre

de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el

Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol

en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger

2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy

tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en

lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002

Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua

M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i

des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt

jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en

especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes

endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el

dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou

deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960

estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca

i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior

de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per

primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una

exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir

daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per

Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres

que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada

Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus

estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy

ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i

Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en

galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i

Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy

dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa

Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar

uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs

anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el

teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup

amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per

elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga

(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy

ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy

sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy

zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX

41 Juliol - Agost 2010

El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano

Alexandre Bal lester

El tren silent de n Anna

el tren que no va poder agafar

eacutes el tren de la utopia

el tren de via estreta i malmenada

que somnia un moacuten millor

i per aquest moacuten lluita

El tren d en Salvador

eacutes el tren dels utogravepics

el tren de l aniragraves i no tornaragraves

irreversible viatge

nomeacutes per als herois

Sol ser un tren de perdedors

de cagraverrega a la curta

N o m eacute s amb el temps

s hi poden veure les lluiumlssors

dels tresors que ens oculta

El tren den Salvador

teacute cinc estacions

Penagreu que t espera

com l Anna Politkoacutevskaia

si denuncies els tirans

i els tuacutenels d hores fosques

Sonrebel que t esperona

a no restar mans plegades

davant les injustiacutecies

Viumllafuet que et castiga

per aplacar les ires

de roiumlns malfactors

Llocbarrat que s enduu la llibertat

al moacuten de la utopia

i t escarneix tornant-la impossible

Maitornar de la lluita clandestina

deixar-hi la pell i la vida

Als petits cossos nostres

mandrosos i porucs

nomeacutes ens resta dir

abandonant l andana

curull el nostre cor

de la llavor com el fill

que resta al ventre de n Anna

conrearem la pagravetria

Sempre esperem el darrer moment

per a dir el que voldriacuteem haver dit

tota la vida

Maria Victograveria Secall tardor 2007

De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo

Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna

juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp

SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)

Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira

Sorolla o els impressionistes

Picasso i la dona a la finestra

els homes de Friedrich guaitant l eternitat

Una dona mira asseguda sobre l arena

arena que furga els dits dels peus

que violenta els dits de la magrave

algues aferrades a les cames nues

rodonesa del cul deixant petjada

fent el buit que eacutes mirall del buit que mira

La dona tresca en el record altres platges

la vela suspesa dins l aire

el peix que recorre agravevidament la fam

un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla

la sageta del corb mariacute

obrint ferida

Seu sobre l arena

Recorda

mira

Fins que l instant es desfagrave com un miracle

fins que l espai pren la mesura de la utopia

fins que l hori tzoacute ocorre escletxa

punt de fuga

fins que el ritme de l onada s agermana

A m b l Univers fet batec harmonia

Tota ella esdeveacute fondagraveria

tota ella esdeveacute petxina

temps de sol sobre l arena

des d on una dona mira

mira el que j a no veu

mira la immensitat

Es mira

(inegravedit) Agravengels Cardona

Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a

Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre

de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el

Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol

en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger

2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy

tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en

lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002

Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua

M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i

des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt

jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en

especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes

endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el

dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou

deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960

estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca

i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior

de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per

primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una

exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir

daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per

Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres

que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada

Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus

estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy

ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i

Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en

galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i

Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy

dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa

Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar

uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs

anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el

teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup

amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per

elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga

(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy

ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy

sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy

zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX

41 Juliol - Agost 2010

El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano

Alexandre Bal lester

El tren silent de n Anna

el tren que no va poder agafar

eacutes el tren de la utopia

el tren de via estreta i malmenada

que somnia un moacuten millor

i per aquest moacuten lluita

El tren d en Salvador

eacutes el tren dels utogravepics

el tren de l aniragraves i no tornaragraves

irreversible viatge

nomeacutes per als herois

Sol ser un tren de perdedors

de cagraverrega a la curta

N o m eacute s amb el temps

s hi poden veure les lluiumlssors

dels tresors que ens oculta

El tren den Salvador

teacute cinc estacions

Penagreu que t espera

com l Anna Politkoacutevskaia

si denuncies els tirans

i els tuacutenels d hores fosques

Sonrebel que t esperona

a no restar mans plegades

davant les injustiacutecies

Viumllafuet que et castiga

per aplacar les ires

de roiumlns malfactors

Llocbarrat que s enduu la llibertat

al moacuten de la utopia

i t escarneix tornant-la impossible

Maitornar de la lluita clandestina

deixar-hi la pell i la vida

Als petits cossos nostres

mandrosos i porucs

nomeacutes ens resta dir

abandonant l andana

curull el nostre cor

de la llavor com el fill

que resta al ventre de n Anna

conrearem la pagravetria

Sempre esperem el darrer moment

per a dir el que voldriacuteem haver dit

tota la vida

Maria Victograveria Secall tardor 2007

De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo

Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna

juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp

SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)

Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua

M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i

des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt

jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en

especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes

endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el

dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou

deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960

estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca

i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior

de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per

primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una

exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir

daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per

Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres

que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada

Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus

estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy

ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i

Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en

galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i

Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy

dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa

Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar

uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs

anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el

teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup

amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per

elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga

(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy

ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy

sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy

zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra

SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX

41 Juliol - Agost 2010

El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano

Alexandre Bal lester

El tren silent de n Anna

el tren que no va poder agafar

eacutes el tren de la utopia

el tren de via estreta i malmenada

que somnia un moacuten millor

i per aquest moacuten lluita

El tren d en Salvador

eacutes el tren dels utogravepics

el tren de l aniragraves i no tornaragraves

irreversible viatge

nomeacutes per als herois

Sol ser un tren de perdedors

de cagraverrega a la curta

N o m eacute s amb el temps

s hi poden veure les lluiumlssors

dels tresors que ens oculta

El tren den Salvador

teacute cinc estacions

Penagreu que t espera

com l Anna Politkoacutevskaia

si denuncies els tirans

i els tuacutenels d hores fosques

Sonrebel que t esperona

a no restar mans plegades

davant les injustiacutecies

Viumllafuet que et castiga

per aplacar les ires

de roiumlns malfactors

Llocbarrat que s enduu la llibertat

al moacuten de la utopia

i t escarneix tornant-la impossible

Maitornar de la lluita clandestina

deixar-hi la pell i la vida

Als petits cossos nostres

mandrosos i porucs

nomeacutes ens resta dir

abandonant l andana

curull el nostre cor

de la llavor com el fill

que resta al ventre de n Anna

conrearem la pagravetria

Sempre esperem el darrer moment

per a dir el que voldriacuteem haver dit

tota la vida

Maria Victograveria Secall tardor 2007

De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo

Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna

juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp

SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)

El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano

Alexandre Bal lester

El tren silent de n Anna

el tren que no va poder agafar

eacutes el tren de la utopia

el tren de via estreta i malmenada

que somnia un moacuten millor

i per aquest moacuten lluita

El tren d en Salvador

eacutes el tren dels utogravepics

el tren de l aniragraves i no tornaragraves

irreversible viatge

nomeacutes per als herois

Sol ser un tren de perdedors

de cagraverrega a la curta

N o m eacute s amb el temps

s hi poden veure les lluiumlssors

dels tresors que ens oculta

El tren den Salvador

teacute cinc estacions

Penagreu que t espera

com l Anna Politkoacutevskaia

si denuncies els tirans

i els tuacutenels d hores fosques

Sonrebel que t esperona

a no restar mans plegades

davant les injustiacutecies

Viumllafuet que et castiga

per aplacar les ires

de roiumlns malfactors

Llocbarrat que s enduu la llibertat

al moacuten de la utopia

i t escarneix tornant-la impossible

Maitornar de la lluita clandestina

deixar-hi la pell i la vida

Als petits cossos nostres

mandrosos i porucs

nomeacutes ens resta dir

abandonant l andana

curull el nostre cor

de la llavor com el fill

que resta al ventre de n Anna

conrearem la pagravetria

Sempre esperem el darrer moment

per a dir el que voldriacuteem haver dit

tota la vida

Maria Victograveria Secall tardor 2007

De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo

Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna

juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp

SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)

SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010

Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)

Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)