ïí

EditorialAmb permís

Quan aquest full setmanal arribael dissabte a les mans dels nostresmilitants, simpatitzants o amics,més d'un i més de quatre, desprésde passejar-hi àvidament la mirada,deuen abandonar-lo decepcionais.Ens en fem càrrec. Àdhuc si algunsimpatitzant, multant o amic llan-çava l'esperat periòdic, acompa-nyant al gest alguna finesa contraels que intervenen à fer-lo i a des-fer-lo, també ens en faríem càrrec.El que JUSTÍCIA SOCIAL diu no és totel que hauria .de dir; el que eí lec-tor pot llegir-hi, no és el que al lec-tor més interessa. El to ni el colorde l'òrgan del partit, un cop surtenllestit de la impremtat contrastenamb massa violència amb el colori el to que es manifesta interiormente_n cada militant. Per això ei .fuHque li arriba als dits no és el fullq«a espera ni'el que voldria. Repe-tim-ho : ho reconeixem i ens erifem càrrec. - - . •.-.••

I, tanmateix, no prometem nirectificar ni esmenar-nos. Es més,ens atrevim encara a demanar queel lector, al Seu torn, també se'n fa^ei càrrec. • i : .

El militant sap per pròpia expe-riència que els temps: són difícils.Per quines raons ho són, també potsaber-ho. El que potser no sap, osovint oblida, és que quan els tempssón difícils ho són per tota manerad'obrar, per tota forma d'accia,d'entre les quals l'escriure és lamés;-activa. El : que el militant nosap gairebé mai —i d'això ja no po-den* fer-li'n cap càrec— és que quanels temps són difícils per l'homeque escriu ho són més quant méssent, pensa i s'expressa en socia-lista.- A les nostres mans, com a lesmans del lector amic, hi vénen al-tres periòdics. Premsa burgesa ipremsa j^foletèria; periòdics caso-4

ÍKfts>i tti fora ¿à Catalunya, Dí»csbé : qualsevol que posseís una micade bon sentit quedaria, sorprès dê laquantitat de coses qtte nosaltres tìillegim, per no -haver-les pogut lle-gir en el nostre, malgrat el tempsesmerçat a escriure-les.

No ens cansarem de dir-ho: Elstemps són difícils. Ho són, potser,per a molts, però per a nosaltresmés. Si no fos la modèstia, fins itot diríem que el nostre .cas és uncas únic.

:Rer això demanem al lector mjli-,tant, simpatitzant o amic, guei ¿i$íi

"tStJtin AoSaltrfeà ens "fem carree del iseu disgust setmanal es faci càrrec,del nostre. I així com a npsaltresens facilita la feina d'ésser com-prensius el fet d'ésser al mateixtemps els que el fem i els que elllegim, que procurin ells, si poden,collaborai- en la feina d'escriure'l.

Algú pensarà, potser, que si els 'temps aconsellen massa reserves ésmillor un mutisme absolut. Que noes faci la il·lusió, però, d'hayer estatsol a pensar-ho, í Si; malgrat aquestpensament, les dificultats i l'esforçeconòmic que representa, JUSTÍCIASOCIAL arriba regularment cada set-mana als seus lectors, és perquè adesgrat de la insuficiència del seuparlar i les involuntàries deficièn-cies estableix un contacte entre elPartit i el militant que. res no potdestruir.

Per altra part, la il·lusió dels quehi •Bácrivim és tan immensa, "quenomés en dir que no ens és possi-ble de dir res ja eng creiem haveïd i t alguna cosa. • • • • • - :

Compren i llegiu

ggBB1?B§B& ŒêtâlM,eada setmana.

Entretenimentssense malícia

Digueu-ho als socialities'.: ..••„ , .

Un home esparracat, entra a untaller. Dóna una sensació tristíssimade vençut. Gap cot, els ulls èste^mordits, avança amb timidesa. Par-=la com si temés ferir l'espai...

—L'amo o l'encarregat? '—Jo mateix. Què- busqueu?—Venia a veure si em podríeu

donar feina, que...—Feina voleu? Doncs us heu

equivocat aquesta vegada. No en te-nim.

—...què ja fa cinc mesos que notreballo i la veritat...

—I a mi què m'expliqueu? Tantem fa que en faci cinc com què enfaci deu. No n'hi ha.

—Encara que només fos uns jor-nals. Feu-me fer el que vulgueu ; lafeina no m'espanta. I pel jornal neens barallaríem.

—Però no us dic que no n'hi ha?Doncs!

—Es que... Penseu què avui enca-ra no he menjat. Ho he hagut demalvendre tot. I si no trobo feinaaviat, hauré de dormir al carrer. Tencara, si fos sol... Però tinc donai dos fills.—-Mireu, fot això que m'expli-queu està molt bé, però no m'inte-ressa. De manera...

L'home vençut, davant tanta in-diferència alça el cap, rebel. Alçatambé la veu i crida :

—I aleshores, em voleu dir quèist, dê fer? Es* qué he d'an'aSf a ro-bar?

—Què heu de fer? I a mi m'hodieu? Digueti-ho als socialistes!DÍgueu-ho als socialistes!

Homenatgea Rafael Campalans

a TorredembarraOrganitzat per l'Ateneu Poly-

tecnicum, diumenge, dia 8 dels cor-rents, tingué lloc a Torredembarral'homenatge a Rafael Campalansen commemoració del segon aniver-sari de la seva mort.

A les vuit del matí, i en trenespecial, una multitud de compa-nyes i companys i gran nombre d'a-mics pertanyents a diverses entitatsculturals i polítiques, ami> el sem-blant ¡il·luminat per Ja satisfaccióde retrobar-se en un acte, la signi -ficticio del qual rememorava diesIKT gaire llunyans' ide"lluita ï d'é-níQció per la conquesta "1*11«?Bi?

m^SSSOiT^Of5''*i -u-SEj·LIfWjl.j.-.-i * »•• I

____) u una justícia social rin-lîor que'la que tenim, treballant àr-didament sota el mestratge de l'a-mic perdut, anaven junts a deposi-tar unes flors aï lloc on fa justa-ment dos :anys la fúria implacablede- la mar aírebàssà la vida fecun-da del 'Mestre, de l'amic, incompa^rabie, de l'home excels i treballa-dor incansable, forjador de volun-tats i de consciències i -magníficexemple de generositat-i de civili-tat. : •",-. • . : • - .

Arribada a Torredembarra

A les nou i quart arribà el tren al'estació. Molta gent. del poble i al-guns estiuejants ens hi esperen. Eltren es buida- de prsssa, i és enaquells moments que sentim la .pri-mera emoció de la jornada.. a·^»^»«»F<^-.·»JiR»···»l»·f*·iv^»gar^»»t-•E£ä£tt»:jiaiK,'*^lc-¿U iWäl-K-V-.: ~jM*j«L-J

1 ot seguit la comitiva emprenla marxa vers el lloc que foii tea-tre "d*, la, tragèdia. * ,.

Seguint la* vi|3ejTada, arfiten i.un llarg i belr" passeig adornatamb dues fileres de, frondosos eu-caliptus, qtte arriba fins a la platja.

vtLa manifestació cobreix el pas-seig d'un extrem a l'altre, cem sifos. Tina riuada, camí de la mar. ••

En arribar a la platja, la gents'escampa. i segueix diferents di--recelons, cercant .freturosa el eamímés curt per a ppder .arribar aviatal lloc convingut. El sol és abrasa-^

dor, i els peus se'ns enfonsen en lasorra finíssima i ardent de laplatja.

Pocs moments després, escalemles roques que donen accés a unapetita planaria ; rústega mirandades de la qual contemplem als nos-tres peus les pedres homicides.

No. hi ha res en aquest lloc for-mós que doni una -idea o sensacióde perill. La temperatura càlida enextrem, .convida a submergir-se enaquest mar transparent i.quiet, quedóna la sensació d'un gran mirallon s'hi reflecteix la blavor serenadel cel immens i lluminós.

" Sembla, tanmateix, com si elselements avui s'haguessin conjuratper a prendre un aspecte de docili-tat i d'innocència, per tal de defu-giv el blasme d'una multitud adcnlorida que podia fer-los responsa-bles de la mort tràgica d'un delsmillors ciutadans de Catalunya.

U fia toia meravellosa z una tribunaexemplar .

.Al cim' d'aquella massa rocosa hiérem aplegats tots. Els mariners deTorredembarra també hi eren pre-sents ; ,els uns ¡barrejats entre laiftultítitíal i d'êtres pííotárjt álguuesbarques dàVant les roques.

Els fotògrafs volen treure unesplaques, i a l'àcte es formà un grupd'unes setanta dones i xamòsesnoies; cada uria porta 'un formósram de flors ; formen un grupatapeït i encisador, en el qual lagràcia i la bellesa de les flors, ri-valitzen amb la de tants rostres fe-menins il·luminats en aquells mo-ments, més que per la llum del solradiant i xardorós, per l'arbora-ment dels seus cors i per un senti-ment profttnt d» pietat Vers el com-pany desaparegut. J , " ,.

El company Serra Moret reco-mana que' per taî que la seva veupugui ésser oïda per tots, es col·lo-quin a la part alta de la-petitaplanúria que forma" aquell -massísrocós; i ell,-en-.la part interior^ en-

filat damunt d'una roca i d'esque-na al mar, es difeposa a parlar

Amb un escenari i un?, tribunasemblants, és çgjp en l'antiguitatdevien parlar els épòstols i les mul-tituds.

Serra Morè-:

ra Moret ccmen-it explicant la

te.

Parlament

El CODttj

ça el Sè%isagaifàsatfcfi __ ;

Glossa magistì liment ^a figurade Rafael Campalans en els dife-rents aspectes d-'àmic, d'home deciència i de correligionari.

Recorda els inicis de la sevaamistat amb Carrçpalans, amb mo-tiu d'una polèmica sostinguda amb011, sabite uns aAïdes |:scrits perSerra Moret fa ívint anys sobreprincipis marxistes; 'ferit remar-car la clarividènci^ i la solidesa deconviccions de Cattnpalans, en des-triar aquest les ieories marxistesdel valor immens de la cultura com?. r f actor per a- contribuir al perfec-cionament: de la sacietat.

Recomana,; que ningú oblidi leslliçons de Campalass i que el mi-llor homenatge consistirà en conti-nuar en el possible la seva obra.

Acabat el parlament, els dos ma-riners (pare i fill) que tragueren del'aigua el cos mo^t de Campalans,foren ovacionats.

Tot seguit hom cantà «La Inter-nacional», mentre "les noies llança-ven els rams de flors damunt del'aigua.

Sense el més petit incident, lamultitud començà a desfilar enperfecte ordre, altra vegada cap eltren que ens ha de retornar a lacapital mediterrània ; i tan de boque les paraules de Serra Moret iel record de ' Campalans, serveixind'estimili per les nostres ' futuresactuacions, timb el pensament' 'fiten les paraules, en els fets, en laconducta, en la generositat i eh'la

'. vida 'exemplar i heroica del mes-' tre. : ' ' ' - : « • • • < - " :'-'- • > ' ' '

'-•-< F. VILADOMAT

tó'MabL.ií-íía.iíiáL « ..äil'i''-uH í̂-r-íifakiAí..,«.-à.'*? -̂'...j.,: , , ¿ïf,.¿i¿.engandeia Guinea

Un alemany galtaroig que, esban-dit del seu país per la dictadura,hitleriana, volta pel món a la recer-ca d'un -lloc on. güanyar-se bérla1

vida, -es. troba avui a Barcelona.: Les seves recerques el varen dur

a les colònies espanyoles de la Gui-nea on creia trobar la possibilitatíi'establir-se. Després d'una: tempo-rada d'estudiar conscienciosament.el país arribà a la conclusió quenomés li seria possible d'establir-seamb un gran capital -, del qual nodisposa, i l'home ha tornat a Euro- :pa amb el seu petit capital reduït

ALS EMIGRANTSperò amb un bon bagatge de conei-xements sobre les colònies africa-nes. Me. n'explica moltes coses,però una, particularment»- -m'inte-ressa de transcriure. M'ha parlatdels- obrers que van a 'la Guinea,enganyats. .• •; • • :

•—Caldria -^em diu— que cap^blanc no s'embarqués cap 'a-Ja Gui-neà si no té un-,contracte o un capi-tal suficient per a establir-se. Faangúnia veuré els catalans i sobre-1

tot els camperols andalusos i ga-llecs que carregats d'il·lusions estraslladen a Fernando Poó. Jo no

EL NOU CENS SOCIALAntecedents

Fa ja alguns dies que no pensem en altra cosa. El Cejis Social. ElCens Social. I acte seguit ens preguntem : ¿Per què diantre volen les dre-tes un cens nou? El que hi ha a Catalunya encarà'fio és vell, car no Íémés de mitja vida. Però el fet és així i s'ha dis complir el-que manenles autoritats. . ,

Per altra banda, també ens estranya molt no haver 'llegit a la.prem-sa cap notícia dient-nos algunes societats que retiraven llucs representantsdels Jurats Mixtos, ja que ens sembla molt que no tenen res a fer din-tre d'aquests organismes de treball després del canvi operat en virtut dela Llei del .16 de juliol d'enguany. , •> : • •

Examinem, però, què és el Cens Social, per què serveix, quina és laseva utilitat i*èl prò i eí "contra de fer-nè un ús a deshora." •'-*»«r- •-- *

Instituït, arreu del món — del,món civilitzat, s'entén •— el Dret So-cial i .essent aquest solament per a defensar al desvalgut contra el po-tentat, no hi ha cap raó per a deixar de banda aquest dret que ens dónal'esmentat Dret. I per a poder gaudir d'ell, cal estar-hi censàt: És a dir,per a,fer-ne ús cal. que l'individu estigui afiliat a una societat, patronalo obrera, i que aquestes lliurin una llista de llurs afiliats i altres docü-,ments a les autoritats de Treball. El conjunt de.llistes enviades a l'auto-ritat i publicades en els òrgans oficials del Govern es diu Cens Social.

I*ér què serveix? .És aquesta la segona pregunta ,que ens fem i enrespondre-la hem de <iir que el lector ja ho sap,.que el ja dit Cens serveixper a fer-se representar : a) en els Jurats .mixtos del TrebaÜ — que demixtos ho seran solament en aparença—-; b) en els Tribunals Industrials—que. aviat desapareixeran segons preceptúa. ,ía nova Llei — ; c) en les Ofi-cines i .Registres de (ÇpHoçacijó.pbrera i ,en' tçts, els altres organismes pú-blics de caire social com l'Institut Nacioriaj[^dej previsió, Consell del Tre-ball, etÇ, etc.. ..,./•: . . , ' : : ., ."!.' ''"-.'" ' ' . ' ' " '

Quina, és, lá „utilitat.?. Aquestai^ pregurita ,és uña mica ambigua perquèenclou variats coñceotés. Però el'principaj cau de .ple en la representaciód'una de les" çfués 'foices,"en'pügña. Eri'üri plet d'ordre civil lluiten, duespersones iguals davant la'-Eieil. Però en "Vordrepersones iguals davant lasOei.. Però ëp lvord'fe social aquest estat de co-ses canvia. La lluita es desenrotlla 'eritre' dtfe'pols oposats, dos interessostan contraris com són i seran sempíe'. él' ¿apitai i el treball, ' Entre döshomes que l'un forma part dé la minoria que tôt ho posseix sefise pro-duir res, i l'altre forma part d,e la majoria que ' sense posseir res ho pro-dueix tot. I sì dels que lluiten dins <ie l'ordre social uns són inferiors alsaltres en mitjans economics, ha d'havér-hi^uha compensació contra ' aques-ta desigualtat. Quina ë??,'.l.á segji'eht: ' ' . ' " ' V" '

Eri primer lloc, seguretat en el nomeríament de la representació dels>obrers per mitjà de les normes.democràtiques. El desig de la majoria hade prevaler sobre el d'una, minoria!'Én segon terme, cal qué els nonienãfeconstitueixin una força hõrnogèniá, sortits de les associacions obreres-quepractiquin la lluita de classes i capacitats per a defensar desinteressa-dament els interessos vitals dels productors. Tant és^áixò veritat/-qué unprincipi de Dret Social diu : «quan el que jutgi dvtín cas entre patio' iobrer no sàpiga a quin costat decantar-se, ho farà sempre en favor del'obrer.» . , ,

Ara ens resta d'examinar l'últim punt : «el pro i contra de ;íer-neun ús a deshora». ' * » ' ' ' ' . , . V ; :;

Aquest punt, però, és el més complicat de resoldre i és per així» et quemés ens interessa desgranar per a coneixement dels obrers autèntics. Enfer-ne el seu examen hem de fixar-nos en la Llei del 16 de juliol i sobre-tot en la famosa esmena del monàrquic ^ïadariaga, causant del desgavelldel Dret Social a Espanya. . , . ,r • • . - • .,- •

r :'' CARLES SALA

l̂ Afi.i TL*»~'H * —F í n 'jT^Ts.-; ' Jff^ * T. - -Jrnn >í' bàrart un ̂ treball ; co*npde 1 4sPÍèn-¡dídament 'retribuí.-TES evident quehi ha un error molt estès sobre les

: condicions de treball' de- la Guineaespanyola. La rriajoria dels que hivan es veuen obligats a tornar en.

•el mateix vaixeli que els hi ha dut,i és tan segur que la^majoriq. ha,^

: tornar, que quan,ets" çassalgers' de'.teï-cèra prenen'el seu passatge sóni obligats a fer tin dipos.it de cinc-; centes pessetes, què han 'de servir; eh part per a pagar el viatge de tor-' riada i en part per á pagar l'estada,de l'emigrant a aariti Isabel, on re-

i f lexionarà sobre la conveniènciaevident de,"tòrnar'a Espanya, nien-.

: tre el vaixeíï fa les escales de lai Guinea" continentali de Sant Carles.j Quan el vaixell torna a passar per.'Santa Isabel,, ja "rie tornada cao a.'.\ Barcelona^remigrant eétà deeid'it ii agafà el mateix vaixeli. Això '.oeor?: re. tots els viatges. Quan ja hanpassat uns die.s en "alta mar, elscambrei-s' i els mariners comencena insirtüar algurtà. cosa, a fer néi-xer la desconfiança en els pobresemigrants'. ;

—Oh ! -^-diu un—. Jo vaig reco-manat al secretari del 'governador.

I jo? —exclama un altre—'. Jotinc una carta de recomanació peral doctor Tal!

Tots van magníficament reco-manats, però dissortadament a lacolònia no se'ls necessita i no tro-baran feina encara que arribin aoferir-se a treballar per sous reben-tats. Les insinuacions dels mari-ners i-dels cambrers, discretes pri'mer, es converteixen aviat en mo-fes descarades. Quan a la colòniahi ha una plaça,; traçant és sempreíl'un treball de fècaic. Es necessi-ta sovint un tècnic per a un treballdeterminat; els penics no són tro-bats a la coloniali necessàriamentsón enviats a cercar a la Penínsu-la. Aleshores el tócnie surt amb uncontracte signat.,Aquesta és l'úni-ca manera d'anar a les colònies es-panyoles del Goïf de Guinea. Ambúh contracte a. 'ïà butxaca ! Tambés'hi pot anar, és clar —cuita a afe-gir l'alemany galtaroig— amb uncapital suficient ' per a establir-se.Quan jo vaig; ésser-hi cercaven de-sèsperadaníent un escafandrer. Erauna oportunitat esplèndida per a

;tréballarf Qui fos bus! Aquells'dis-sorjtats .Camperols andalusos, algun"dels quals traginava arreu Faixadai el |L picot, yéien melangipsamentconi 'hpni cercava amb una insistèn-cia irritant un bus, mentre ells esveien obligats a tornar a Espanya,On ' continuarien fent de sense fei-na! I es pot considerar ben sortósel que pot tornar sense altra pèrduaque la del temps i la de l'import delviatge, perquè són molts els quedeixen uns centenars de pessetes,estalviades a costa de tota mena deprivacions, a mans dels desapren-sius que esperen l'arribada delsvaixells per a desplomar els immi-grants il·lusos a base de proposi-cions de tota mena de negocis fan-tàstics.

—Tot plegat trobo que té l'aired'una estafada.

—«Exacte! .... .. ' ; .

VIGENC RIERA

Els que ensdeixen

Víctima de curta, però penosamalaltia, acaba de morir el queen vida era company Salvador Co-mas, molt conegut per.Titona.

Vareig conèixer-lo farà uns tren-ta-vuit anys, en una vaga de bar-bers que ell dirigí i yàrem guanyar.

No tenia verb ni sabia de lletrames que per a llegir El Socialista,però deia el que es proposava. D'uncaràcter reposat, actiu, previsor iagut, i un trè.mp que, en aquellstemps heroics, no es deixava tre-pitjar per l'adversari que fos.

L'any mil nou-cents nou, trobant-se president de l'Agrupació Socia-lista de Mataró, prengué part acti-va en la protesta contra la guerradel Marroc com ho demostra la se-güent anècdota :

Seria als voltants ile la una delmigdia quan près acord pel Comitède vaga,-ell anà al cafè de l'AteneuObrer (de Mataró), i muntant sobreuna eadira cridà : «Ciutadans, com-panys, republicans, sindicalistes ianarquistes, els que som socialistes,i que molts de vosaltres ens titlleu

: d'adormideres, us invitem a queus sumei} a )a protesta contra lasagnant guerra del Marroc. Els quevulguin instruccions més concretesque vinguin a la Gasa del Poble.Visca la vaga general de protesta!Queda proclamada la vaga gene-ral.» ( •

El conserge de l'Ateneu, l'em-prèn i diu : Bado, que em- compro-mets. Al que ell replicà: «No; quies co.Tnpromet sóc jo. A més, ara jahe acabat 1: Cadascú hem complertel nostre deure«,,.. .„,. '.,- ,

Després, com d'altres companys,va haver d'emigrar per poguer tre-ballar, a altres poblacions, soste-nint amb fermesa la táctica i disci-plina socialistes.-Feia molts anys que una greusordera el privava d'actuar; no obs-tant, però, semblava1 rejovenir: 'els.seus setanta-quatre anys quan al-gun camarada li explicava noves al'entorn del procés de descomposi-ció del règim burgès.

S'ha complert la seva voluntat,per part de la família, enterrant-locivilment, i, per part nostra, acom-panyant-lo, malgrat l'hora i dia, unbon nombre de companys del sindi-cat i de la U, S. C. i, a més, comell desitjava, coberta la caixa mor-tuòria amb la senyera de la Secció'a què'pertanyia en la U. S.' C.

-Ha completó el, -seu deuce.* ¡Irai-'te^-ior'i- •i.'·.··'oín··Húr r-1.1 , ; • ; - :• ' "•'-.">

T^nrf TTTW" ̂ :.-"-ïiAT«REî«MPP"nf'•'A vV.t"1«1* .•'.-•'.;<--.'< T. í • : . < ] , - . , • • • . •-..-

SSßBM,prega tots els subscrip-tors i corresponsals queno estiguin al corrent dellurs pagaments que en-viïn r import de llar deutea aquesta administracióMaLAYO, IO* \S9 Ho-

Per causes alienesa la nostra voluntataquest número surtamb retràs.

El capitalismei els tècnics

E), capitalisme és, per antonomàsia, el sistema de les grans contradic-cions. L'existència precària dels tècnics n'és una demostració més. El ca-pitalisme, que té en eils tècnics un dels més ferms puntals, es troba avuien la paradoxa de no poder-los donar treball. Cada any, d'escoles, aca-dèmies, instituts, facultats i universitats, surten dotzenes i dotzenes dequímics, metges, enginyers, advocats, arquitectes, a la recerca — igualque el Kàiser — d'un «lloc al sol». I cada any, també, es troben amb to-tes les portes hermèticament barrades. No els queda altre recurs que afe-gir-se al contingent flotant dels anys anteriors i llençar-se ardidamenta la busca i captura dels cada dia més rars exemplars de les vacants peromplir. .

No és un espectacle estrany, doncs, veure un doctor empleat en unaclínica de bebès, un llicenciat en lletres muntant palafancs d'automòbil,un enginyer fent pràctiques de carretó, un químic treballant en el ram del'aigua, un advocat venent «gomas para paraguas» al mig de la Ramblao un arquitecte tirant de pic i pala.

Anys i anys d'estudis complicats i costosos no serveixen de res. Al-guns, els menys, fills de casa bona, en tenen prou amb el títol. Mentfleel «papà» els doni el necessari per menar llur vida entre les pràctiquesesportives, els cabarets i els prostíbuls, no s'hi amoïnen gaire. Potser al-gun dia faran una visiteta a la fàbrica del pare, per a quedar bé i prou.No ens fa ni fred ni Calor, perquè, generalment, aquests són els que apro-ven en setembre. No es perd gran cosa.

En canvi, els altres, que són els més, obliguen a llurs modestes famí-lies 3. esforços desesperats per tal de seguir,una especialització, i són, entermes generals, els que en treuen un profit. Però aquest profit, particu-lar en el que .es refereix a la pròpia existència i col·lectiu per a l'aprofi-tament de l'aplicació de llurs estudis, és merament hipotètic. La' seva ca-pacitació és anul·lada en no ésser posada en marxa.

• I no parlem, ara, d'aquells obrers estudiosos que amb formidable per-severança i més formidable voluntat, van escalonant amb lentitud de mar-tiri els estudis superiors, sostinguts per beques anémiques. ;

L'Estat capitalista, necessitat d'auxiliars competents, es sent generósamb els obrers intel·ligents i els educa. I quan els té educats, no sap quèfer-ne...

El capitalisme, avui, es troba francament impossibilitat' d'aprofitartotes les energies creadores dels obrers tècnics i, menys, de donar aaquests l'ocupació que llur preparació exigeix.

Per això, d'uns anys a aquesta part, i cada dia d'una manera mésacusada, els tècnics comencen a ado'nar-se de les insuperables contradic-cions que el capitalisme comporta i, es donen compte que el seu lloc és alcostat del proletariat i no paá al costat de la burgesia.

Fins ara els teenies havien d'ésser inclosos entre els bons servidors delcapitalisme. Procedents de la classe petit-burgesa o de l'alta burgesia iels seus serveis ben retribuïts, no tenien inconvenient en situar-se 'entreobrers,, j patrons per a .millor defensar ' els jfttere.ssos d'aquests .darrers. ien .sostenir que el regim capitalista era ei millor dels règims possibles.

Però han canviat les truites. I han comprovat damunt la seva prò-pia pell, els resultats. del procediment que empra la burgesia quan li so-bren braços. Quan això arriba, no hi val res. Res no valen els títols, niels llargs anys de pràctiques, ni la intel·ligència creadora. No hi ha altrecamí a seguir que el de l'empedrat. ¿ , » :"

ï aleshores els tècnics comencen a dubtar de les preteses excel·lènciesdel capitalisme, i a prendre en, consideració aquelles teories « impossi-bles» que defensen els treballadors. l'de mica en mica *—- més ràpidamentcom més exigències formuli l'estómac — acaben per acceptar plenamentl'ideal sòciálièta^ .É* fatal. > ' . ..

En règim socialista, els tècnics no poden estar parats, ja que, treba-llant per la col·lectivitat, l'interès stupçem és aprofitar totes les capacitatsen direcció a l'augment de nqífesa colectiva.. '

En règim socialista els tècnics oÄips|fai»\it3 -ileç preeminent perquè laseva funció sectora és absolutwnest'' iaaorestï«d*ble per l'establiment delSocialisme. . -* 1* ·̂v>> *' •*$•*»< " *•

En règim socialista, tfts' els boines af>ífe| tindran les màximes facili-tats per a arribar a esdevenir tècnics, sense obstacles de raça, classe ofortuna.

En règim socialista, en fi, els tècnics tindran al seu abast tots elselements necessaris per a dedicar-se a la investigació, a la invenció.

Capitalisme és estrangulametit.Socialisme és articulació.La missió dels tècnics és la d'ajudar a ben morir el sistema capita-

lista. I actuar de tocòlegs en el gran part del qual ha de sortir el Socia-lisme.

Que trenquin, doncs, les amarres que els uneixen a la podrida barcacapitalista. ,

, TOSEP MIRET

Una nova esquerraPer diferents bandes, en les gazetes de la ciutat i

en la-premsa forana,, ressonen periòdicament, amb méso menys prestigi, enterradores veus, plenes de bona-fe,clamant idíHicament per la concentració .de tots els-ho-mes d'esperit liberal, per l'aplegament de les esquerresde Catalunya, per la creació d'un ample partit que ca-nalitzi i tradueixi els tradicionals sentiments democrà-tics i avançats del nostre poble.

És que no hi haurà escarment per nosaltres ? ¿ Ésque els alliçonaments brutals i dolorosos de la multi-plicada experiència ens han de deixar eternament insen-sibles ? Per là nostra ment travessa involuntari el re-cord d'un article, esdevingut famós, inserit en El Po-ble Català després d'una pila d'anys' d'actuació de laU. F. N,' R., amb el títol, ingènuament expressiu, de«Fem-la, esquerra!».

Quan a forçà de fer-la, refer-la i tornar-la a fer,la vella esquerra catalana — tan plena de glorioses pa-tums i d'homes de seny — quedà polvoritzada, cone-guerem uri nou intent i un nou fracàs. ¿Qui parla aradel Bloc Republicà Català, amb tot i que hi figuraven,junt amb els homes més prestigiosos del nostre repu-blicanisme, nombroses joventuts intel·ligents, noblementarborades d'idealisme? ¿Quantes esquerres, de totscolors i gustos, no hem vist néixer i morir d'aleshoresençà ? •

I amb tot, la lliçó dels fets no pot ésser més clara :Es inútil que cap polític, per ínés àtt i respectat que elseu nom sigui, pretengui polaritzar els múltiples an-hels de llibertat del poble, eixint a la conquista de Ca-talunya des del baluard de dos, de cinc o de quinzecasinets de vila, més enternits per la personal gloriolade l'ex-senyor diputat que no pas fidels a cap progra-ma. ¿ Qui no coneix avui la terrible depressió espirituald'aquelles comarques que foren un dia fogar esplen-dorós de democràcia i republicanisme?

Res d'apedaçar amb quatre líriques faramalles els

vells programes descolorits del republicanisme burgès id'enganxar-hi uns qttânts flocs virolats de ben entèsreformisme socialista.... Mandanga ! Cal desllindar relscamps clarament i afrontar d'una vegada les situacionsprecises. La paraula dels obrers és aquesta : Els queno estan amb nosaltres estan contra nostre.

Ja hem perdut massa temps aturats a lá dreta ol'esquerra; al capdavall això són qüestions d'etiqueta.Es només amb els que vagin francament cap endavant,sense equívocs (ni. conxorxes tèrboles, que es mouran lesforces obreres.

Dretes ? Esquerres ? Anticlericalisme ? Monarquia ?República? Catalunya? Opressors i oprimits, explota-dors i explotats: heus-ho aquí. ,

Els problemes d'ara són els problemes eterns. Pro-blemes de llibertat i de justícia, d'ennpbliment i eman-cipació, de dignitat i de cultura...

I, avui, el camí per la solució d'aquests problemesté un nom ben clar : Socialisme.

RAFAEL CAMPALANS(Política T'ol dir pedagogia. — 1924.)

BIBLIOTEQUES SOVIF-TIQUE&

Al món enter hi ha aproximadament i.ioo biblio-teques públiques, amb 185 milions rie llibres. Europav?, en grimer lloc. amb 667 biblioteques i 120 milionsde llibres ; Amèrica segueix amb 350 biblioteques i60 milions de llibres. La biblioteca més gran del mónés la Biblioteca Nacional de París, amb quatre milionsT mig de llibres, o sigui un'milió més que la Bibliote-ca del Congrés de Washington i un milió dos-eentsmil més qua la del Museu- 'Britànic de Londres. Peròl'hegemonia de la Biblioteca de París està en perill :les noves Biblioteques de Moscou i Leningrad comp-ten ja cadascuna'àrríb quatre milions de llibres.

UN COP D'ULL ALMÓN

Les dictadures modernes acapa-ren el «patriotisme». Monopolitzenel «sentiment d'e pàtria». Els que nopensen en reaccionari, no son «pa-triotes» ! «Per a salvar l'economianacional —íiiuen— hem d'ajudar la«producció nacional». «Compreuproductes fabricats per empresesnacionals!» Teòricament, el sacrifi-ci és molt fàcil d'aconsellar, però ala pràctica...

Els feixistes italians residents aEgipte i Eritrea compren camisesnegres fabricades... al Japó. Semblaque la qualitat és molt superior Ales que exporta la metròpoli. A més,els patriotes feixistes les comprenperquè... són iïíolt barates. Tres U-res! Davant l'èxit de venda, els fa-bricants nipons han fet saber a lluïs

clients que les pròximes remeses,serien.venudes a un preu molt mésbaix! ! Aquestes peces de roba por-ten les indispensables inscripcions«oficials»: «Viva il Duce!», «Anoi!«, «Me ne frego...!», «A noil'Abissínia!», etc., etc.

* » *El «dumping» japonès fa estralls.

Els capitalistes occidentals s'estirenels cabells. Les mercaderies nipones«rebenten» lots els mercats. No hiha defensa possible. El «rnade in Ja-pan» s'aixeca triomfador. Els ale-manys beuen cervesa japonesa. Elsmoros usen babutxes japoneses. Elsfrancesos compren «bécanes» japo-nese... No obstant, malgrat aquestaparent materialisme, els comer-ciants de l'Imperi del Sol Ixent són

maw.ÈPOCA IV - NUM. 24-

-B A R.C E L O N A14 setembre del 1933

P R E U t

2 Q eénts*

PREUS DE SUBSCRIPCIÓ

Trimestre. 2"50S e m e s t r e . . . . . . . 5*00Any. . . . . . . . . '10*00

Redacció i administració:Carrer Pelayo, 1O, V, 1>B A R C E L O N A

2 *UQS§CÜÏϧB& s§xsfi£& 14 DE SETEMBRE DEL 1935

molt respectuosos amb «Is principi*sagrais dt* rauUvieivriiiinació «Idspobles. No toleren invasions, ni pa-cífiques ni viólenles. (I la Xina?Oh!... ia Xina necessita (?) la tu-tela ;!) d'uns germans de raça...!}

Un fet ben recent. L'amo de !'*•eonomia japonesa, la casa Mitsui,v» rebre una comanda del governitalià de iOO.Oüü parells de sabatesper a l'exèrcit expedicionari. Doncsbé, Mitsui contesta a Mussolini,«que es negava a ajudar el fort queatropella el dèbil...»

Quanta generositat! Quanta mag-nanimitat !

Ara no/nen falta saber una cosa :Si la comanda refusada per Mitsuide Tóquio no sigui acceptada i com-plerta per M it.HUÍ de Lió, d'Ham-burg, etc., etc. El capitalisme tétante« cares ..

* * *Les dificultats del règim hiileria

augmenten tie dia ert dia. Les mas-ses comencen a donar senyals d'a-gitació. La rebaixa de jornals i l.icorresponent puja dels articles ali-menticia creen una sèrie de proble-mes difícils de solucionar. L'apro-visittnament falla sovint. Ris page-ses no poden suportar els creixentsimpostos estatals. Aquest els obli-ga a vendre eh» productes de la ter-ra, als sindicats governamentals,els quals, al seu torn. estableixenpreus, fixen condicions i contri-bueixen a l'encariment, —excésd'intermediaris de les subsistèn-cies.

l^a premsa nazi demana sacrifi-cis. Kl govern dicta lleis sevel·lssi-mes per evitar que els articles «'eprimera necessitat experimentinnous augment». ,Vo obstant, «?l rear-mament continua. Alemanya men-jarà., canons, metralladores, sub-marins i avion».

El principal »uport -.le l'hitléris-me és et terror, l'n lerror específi-cament teutó. Camps de concentra-ció, «interrogatoris familiars», exe-cucions amb destral i guantsblanc*, picotes per a jueus i anti-nazis, etc. Tota la gamma di» 'a«Kulturkampf*. Kl III Reich es re-

colza amb la brutal i sanguinària«policia secreta de l'Kstal, la famo-sa «Gestapo»... La «Schupo»' es limi-ta a obeir les ordres repressives. LaReichs w he r calla i observa...

Darrera tota aquesta vastissimaorganització coercitiva hi ha unnúvol d'espies i confidents ; agentssecrets i provocadors que es fiquenpertot, Per exemple, nn consellerminer de Bacchun fou condemnata cinc mesos de presó per haver diten un cafè de Recktirighausen que(ioering era »un obès masa ben ali-mentat».

Malgrat tanta persecució es veuque la màquina estatal no funcionadegudament. L'oposició no es deixaintimidar. Les masses critiquen imurmuren. L'anhelada tranijuiuit.itinterior esdevé cada dia rnés pro-blemàtica. L'actuació dels dirigentsno demostra altra cosa.

Fil «fuehrer» dels establimentspúblics del Reich (cafès, restau-rants, etc.) «ha invitat» als ale-manys a vigilar atentament els ac-tes i les conversacions dels com-panys de taula, car fa algun tempsquo els elements hostils a l'Rstittenen l'audàcia de criticar el rè-gim, àdhuc en aquests establí-

! ments».i Una prova de la «unànime unani-| mitat» que regna en el «paradís hit-! Jerià».; » • »

i Colòmbia revisa la Constitució!j Que no s'alarmin, però, el» nostres! revisionistas. 1.a revisió colombia-

na no es fa de cara a la caverna.Al contrari. Un dels punts essen-

í ciais, és «la limitació dels drets del I« propietat privada».! Kl nou projecte constitucional

preveu que «quan la propietat indi-; vidual estigui en contradicció amb: »«Is drets t els interesaos de la coHec-i tivitat. els drets individuals podran: ésser limitats, disminuïts o adaptats

als interessos de la nació». La refor-; ma tendeix a l'expropiació dels

grans latifundis existents a aquellarepública i a l'establiment de l ipetita propietat rural».

Kl govern colombià projecta altr«grans reformes socials i agràries.

F MARGARIT

Les Quaranta itèresTistes per im sabias

A D V E T I N E N T»HU»«» t Mrtov, jp» U***» p»t»»mt I»NMnwiifpt «B IWWMHI* ptc tel *l* pctdMMMMMK 4ei»t »war* MtaBMMt JirmciA »OCIAi

4P* imaMri» Huât »i • •*)•*' l·lir»!» » «rI

Si voteu passar una estona diver-tida compreu «La Indústria Meta-lúrgica», revista mejisual publicadaper la l'nión Industrial Metalúrgi-ca, del nies passat. Hi trobareu unarücle titulat «Hacia la semana decuarenta horas» en el qual el seu au-tor, un dels més grans tècnics in-dustrials catalans, demostra. 'Jlssens profonds coneixements en /na-tèries econòmiques. Mireu si deuenésser profonds, qut» a vegades "IImateix es perd en les profunditats,i no troba la sortida...

¡Nosaltres, que no ens trobem pasen condición.«» de repartir diplomes,creiem no obstant, que li podem do-nar un modest cop de mà. Kncaraque no ens ho hagi d'agrair.

Kns permetrà que fem unes lleu-geres extraccions del seu monumen-tal article, tot documentant-les. Nous espanteu ; seran extraccions «sindolor».

Comença l'home, dient que elspartidaris de la reducció de la set-mana oficial de treball acaben d'ob-tenir a Ginebra un ressonant triojnf.Agraïm en el que ens toca, la sevaafirmació. Però a continuació, comaquell que res no diu, assevera queat| nest triomf no per ésser previstd f fa d f srr iiwy -iii^üiflani f p*r*f i vorvrnir de la industria y hasta,ile un nimio general, de la httnuini-dad. Després d'això no ens estri-nya* que us agafi tremolor de cor :no n'hi ha per menys. Tot seguitdescobreix que les victimes propi-ciatòries de la implantació de ¡asetmana île tniarentena són els ine-fables capilalistes. Pobrets' pla-nyeu-los.

E* de Irnu-r, - parfa ef .SenghisRan de la tècnica «*< de trnier.fìuf.f, m nuestro sentir, atte la ie-

niaita de 40 haras, auf se proponeensayar de momenta en la industriadel vidriu y xtílo nt, lax naciones quequieran aceptarla, —aquesta darre-ra condició és d'aquelles que tenengran acceptació a Ginebra— se va-ya extendiendo en menos de fintoanos a nçuchas otras industrias, unade la>> cuales será probabletnente lametalúrgica —encara que «largoplazo nos fiáis», això ens agrada:som manyans- donde la cuestiónde IM sin trabajo, que por esteacuerdo xe prttfndf remediar, haturnado en alguno* palse* propur-rioneu alarmantes. Diu eli que «esde temer». l'ero a veure, Sr. Tècnic:quina funció representen les mà-quines sinó la d'alliberar els ho-mes, ert el possible, del treball ma-nual? I qui té la colpa de que hihagin obrers en atur forçós? Elsobrers mateixos, poiser? No, senyorTècnic. La culpa de que existeixi laplaga de l'atur forçós correspon ple-naineat als capitalistes, precisamentper donar, «¡las màquines un usde-fruit personal o de classe, en llocd'ésser col·lectiu. Després d'això esllança a un atac a fons contra lasetmana de quaranta hores, perquèla implantació d'aquesta ha de pro-ducir resudados ·*ttatt*·nte perjudi-ciales para el progreso de la hu-manidad, considerado no sólo desdeel punto de vista uta t erial, sino tam-bién en sus aspectos moral y eco-m'waco. Aquí comença a ensenyarl'orella ; més tard t'ensenyarà deltol. L'aspecte merai del problemael fa sofrir el que, no us podeu ima-ginar. A continuació afirma que,evidentment, això m» ¡resoldrà elproblema dels obrers parats. Ambaixò té mitja raó. Perquè, generalment, el capitalisme no accepta les

. i

imposicions de la realitat fins queha fet tard.

Quan després de tant fer el rep'i-tani es disposin a reduir la setma-na de treball insuficient per a ei-xugar l'atur forçós i ja es comen-çarà a pensar en ia necessitat de lasetmana de trenta. Al capitalisme lipassa com aquell llauner que voliaaprofitar un tub de plom atroti-nat : passava la vida tapant forats.Tan senzill que hauria estat can-viar-lo! També el capitalisme ésuna cosa «trotinada. Constantmentnecessita obres {i'apuntalament.Fins que un dia s'ensorrarà a des-grat de tots els esforços o els obrers— que de fet sóri les úniques vícti-mes de l'apuntalaineril cansa'sde tanta labor estèril, arrencaranels puntals i ajudaran I'ensorn-rnent.

Després d'anunciar els mals apo-calíptics que ens vindran a sobrt,diu que és precís descomptar, entrealtres coses H retraimiento del ca-pital que no extti annnulado paradisiparse en fantasias politico-so-ciales. De reduir la jornada de tre-ball i acabar amb l'atur forçós, endiu fantasias político-sociales '.

¡Hay que verlo para creerlo'.\ ara ve quan ensenya l'orella del

tot. Mireu!La .ternana reducida tiene un de-

fedo esencial, que irriti fiar sí «i/obastante para que Iodou lo* hont~fires amante* de VM paix, xe opusie-ron denonadainente a ella. Sos referimos al efecto unirai que sobrelodo-i lo* hoìiutre* y ¡Mrticularnien-te sobre Ifi.t clase* meno* educadas,ha de producir nn e f ceno de odio.Para convencerte de elio basta rot-ver ¡OM ojo» a esta literatura pasio-nal nujdernn que refle/a lax costum-

bres ite la tlannida alta sociedad,fï/y«.v principales personaje*, por Iniiùamo que tienen muy poco quehacer, se entretienen en subvertir,cohonestándolo con im -pretendidorffiiuintimtü psíquico, los princi-pios Ináx elementales de la moralcristiana. Si e.ias gentes que hanrecibido una eanifrada instruccit'm,hacen tan mal uso del tiempo so-brante, que no ha de suceder en /avclases inferiores, a itteno.s que sedediquen a trabajos doméstico*,que, tanto xi son de provecho direc-to como indirecto, han de quitartrabajo a xut compañeros, dejandoIn rttestión del paro en la mianttiforma que antes'!

Ho veieu? Aquí ha sortit tot. Lamoral, el cristianisme, el perill del'oci, l'alta societat i les classes «in-feriors». Rs clar! Amb les hor--svagatives i els jornálaseos que escobren, els obrers esdevindrien i·in-briacs, morfinòmans, dropos, inver-tits, taüls, idiotes, ateus, irreve-rents, capriciosos i tot allò que wtroba entre els personatges de T'il-ta «societat».

I com que «ixo no ha d'ésser: ••'trabajar, esclavos» ! A «trabajar-»pel capitalisme, pels senyorets des-vagats de Ien classes superiors i.. .pels tècnics, no? 1 com més horestreballarem, menys armes tindrà eldimoni per apartar-nos del camídel cel. Per uuè no tomar, eh?, a la

jornada de dotze hores? Tan boniccom seria! Üuè li sembla Sr. Tèc-nic?

Ah! Pt>rò ja s'ha acabat la bro-ma. El nostre home es disposa a do-nar-nos la fórmula salvadora...

Eh? Com ha anat això?... Què¡liu el Sr. Tècnic?... Altra vegadala caseta i l'hortet?... Hom«!!!...

Sí, senyors. La solució és reduirIn jornada de treball i donar alsobrers un tros de terra —que hauriad'estar a la porta del taller - percompletar el jornal i «huir delocio». O fer anar els obrers paratsa treballar al camp. Uue és un delstreballs més remunerador» que hihan. I si no ho creieu, pregunteu-ho als pagesos, als propietaris i alsmagatzemistes. O als agricultorsd'Rxtremadura. (J als rabassairesmodestos.

Però, per què no ho prova el nos-tre Tècnic? Potser li convindriaanar una temporada a plantar pa-tates !

Esperem, doncs, les seves experi-mentacions tècniques damunt ;'lstubèrculs. Mentrestant continuaremes-sent partidaris de la reducció d«'la setmana de treball.

I res .més.Ah, sí! Kns oblidàvem de desco-

brir el Tècnic. Ks tracta de JosepSerrat i Ikmaslre, t-x-direclor de laMaquinista Terrestre i Marítima.

J. M.

El llibre del companyComorera L'aviSortirà la setmana Vinent

': "Recomanem als companys que trametin les demandes d'exemplars ala redacció de JUSTÍCIA SOCIAL (Pelayo, 10, i .r), dient en els butlletins dedemanda si volen l'exemplar en rústica o relligat en cartó.

Preus :En rústica: CINC PESSETES L'EXEMPLAR.Relligat en cartó: SIS PESSETES L'EXEMPLAR.

BUTLLETÍ DE COMANDA

L'infrascritdomiciliat a carrer ....-.•.nújh pis prega la tramesa d exemplars de «L'Avi» ienvia per gir postal (o en la forma que sigui)l'import de pessetes •

(signatura)

EstrangerEl plet I talo-ablsslnl

De l'impasse en què es troba hpt>Htica europea, a aquesies hores,ei» té I w ma part d*> culpa Kranen.França, amb la seva política d'equi-libri, ha fel possible que. avui Ma-lt«, es Itanci damunt un poble des-vaígut i quasi desarmat. Raons?Raons... raons moltes, poderoses,vitals...

En primer terme cal assegurarles fronteres del nord francès, calque els senyors del «Comitè des For-ges», no se'ls indisposi llur digestió,cal .que els boches es mantinguinvoreres enllà del Rhin, i si poguéséser, un xic més enllà, no hi aniriamalament. En quant a Itàlia, ohItàlia ! Li calen a la pobreta Itàlia,colònies, colònies, moltes 'Colònies,car ella, va abandonar als setosamics de la «Triplicie» per a poder-se engolir La Venezia Giulia,' EtTessine, La Savoia, i posats ' á 'ieri'-golir, per què no la petita Àustria,per què no El Comerò, fins alesho-res alemany. Oh, Mariagna i Albió!, què desagraïdes fóreu. DelsTractas de Versalles, Trianon, Re-pollo, Saint Germain, la povera Ita-lia no en tragué res. La VeneziaGiulia, era país irredent, i per al-guna cosa Sauro, Battisti Oberdonmoriren baix Vam» delVlnüpiccalo-re, només faltava això que, l'Istriano pogués entir el jou del naciona-lisme italià. Per tant, cal que tot-hom estigui content, i com sigui queItàlia cridava i gesticulava, -era me-nester donar-li satisfaccions. Men-tre estava ocupada en vèncer l'ene-mic interior, la democràcia —par-tits liberals de la petita burgesia.,,partit socialista, etc.—1, en erilWer.nar la gent construint autovies, car-reteres, assecant Bacs, eièetrifícànlvies ferrades? enV-fi, 'ïént "graãà des*peses que donaven marge a grossosbeneficis, tot anava ié,. a^anaTra^ü*rant, com vulgarment es diu.. Pre-visor, però, el Ducè, an^va fenttractats, s'anava preparant per qu4«i,en fos arribada l'hora/. Així veiem,que en 1925, :va ésser firmat ^ untractat, —en oposició directa amb'eldel 1906, i d'esquena',, a. franca—.,entre Anglaterra i ItaUal^En aquesttractat secret, Anglaterra'. s'au^or/trza va de construir' un dic ,'pn, el '. HacTsana, —Ab.issíïu'é,—, , nHeixtre _qjieItàlia tenía el dret de construi^ upavia7îerràda a. través. d'Abjssíinia que

uniria l'Eritrea amb la Somàlia ita-liana, passant per ponent d'Addis-Abeb«. Cal adveiür que cl tractitdel IftM, garantia la integritat ter-ritorial d'Abissínia, i que n'erenles garantitzadoTfS Franca, Malt.» tAnglaterra.

El 9 <!.• juny del 198». «•!.•> dos go-verns, «»I de Londre.« i Rom»,adreçaran la seva petició al alesho-res ras Taffarí ; »rprès ü'hi opwai v« portar la qüestió a la 8. de N.

En aquell temps, les relacionsfranco-italianes no «ren un mod;lque diguéssim, de cortesia i amis-tat; en conseqüència, França apoiàla protesta d'Etiòpia, amb el conse-Çüent malhumor d'anglesos i ita-lians.

, Des d'aquest moment, desbaratatel joc, cada potència slafanya, commés i millor;-a fer et seu fet, i, aixíveiem com en 1928, Itàlia firma unpacte amb Abtssjaiài.> comprome-tent-se en . portar a-;HÉrinei>ra totesllurs dificultats i-desavinences. An-glaterra, continua adquirint con-cessió rera concessió per a construirun dic al llac Tsana,:

Es la irrupció a la política euro-pea d'Hitler —^sorn dèiem l'altredia— el que determinà l'apropa-ment franco-italià, i era pel passatdesembre, <pie ocor.ria¡ l'incidentd'Oual-Oual, origen del conflicte i,,que contràriament a les informa-cions oficials hi hagueren 2.000 bai-xes. Tot seguit a l'incident ^-generpassat—, era signat el pacte de Ro-ma entre França i Itàlia. —Obser-vi's de passala que per aquesttemps, fenien lloc ei trencament deles relacions comercials hispano-franceses, ja de si prou febles, do-nant lloc a un augment de la capa-citat d'exportació a Itàlia—. Itàlia,rebia també per, part de França,una important ;!parjticipació en elferrocarril francès D Jibuti-Addis-Abeba —unes très mil accions— icarta blanca per la resta de la nació.

Al mes de març, el Duce, comen-ça a «aviar tïopeÉMÍ Abissínia, baixla benvolença ,de França, i enaquest moment hom pot creure queÍ«s tropes del Duce no tindran mésque:' fer, una passejadeta a travésd'^bissínia, .posant fi a les ambi-cions angleses. :'J3ntretenips,; assegu-rada .la. concessió, del llac Tsana perAnglaterra, ,el govern egipci votà 21çnUion^ de lliures esterlines per a iac,Qns,tr.uccÍQ de.l. iïic, sense, que Müs-^QÍíni.n'obpngués.eap ̂ concessió,,..Aquesta- situacip, va permetre aSarnuèl HQare, ijecjarar a la Caní-

NecrològicaKl dia sis del oorr»*nl. tingué lloc

í l'enterrament del comjwny Kalv-i-i »Jo (jomes, ex-president de l'Agru-' ¡tacto Socialista .le Matan'», del qual

dolimi compte «-n »Ur»« Hör.L'ací«; constitui una veritable m i

multado de simpatia.Va, per « la família,,tot «•! n«.»*-

tre condol.

d i e sCopiem de La Publicitat de di-

mecres :«S'ha denunciat al Jutjat de

guàrdia, per part d'un taverner delportal de Santa Madrona, que elguàrdia de seguretat de servei a laDelegació de les Drassanes Joan Cà-ceres Salomé Ijàvia bufetejat un de-pendent,'ífêl ífeif per no hayer-Íi ad-mès una pesseta què eira falsa.*

els caps de l'oposició. Així i tot. haperdut de molt. gràcies a l'absten-ció dels partits populars que elshomes perseguits mantenien.

• * *La Veu de Catalunya va publicar

l'onze de setembre una edició ex-traordinària arnb la qual démon-tra, una vegada més, que el degàdels rliaris Imrcelonins escrits en !anostra llengua es manté a l'alturade les circumstàncies i de la sevitradició. Kn efecte : aquest extra-

j ordinari sensacional de la diadaera dedicat a la loteria.

I>a cosa que preocupa més fisseus lectors és sempre el diner quepoden guanyar, naturalment.

* • •Kls republicans que gov«rn««n a

(¡rècia volen eixamplar la base d<*la Republicà. I, per a aconseguir-

ho, scgueíxt'n el sistema d'Àustria,d'Hongria i d'altres llocs que no vo-Inn recordar : restauren la monar-quia.

» * *L'actíir cinematogràfic Frank

Morgan s'ha tallat el bigoti. . pe*1

a interpretar un paper de francès'Com «*s pot veure, no hi ha res

etern. ¿Oui hauria gosat represen-tar, puça anys enrera, francesos sen-se bigoti?

Com ban caigut els mostatxo«inofensiu*, cauran altres coses meuejmpipadores.

• • «t"n dia explicarem una converti

de dimarts a la nit criïn» el direc-tor d*» La HnffMMlat i «•! d<» La Vende Catalunya n*Hpwt« a wrts fetshistòric,-*. Ara pobn-r loparie.ni altravegada amb l» indejwndència del»tribunals.

i Qué bien se está en la cárcel !(Del discurs d'Al. Lerroux.)

* - » « ' • • • ' • •La policia urbana de Badalona

s'ha adherit a un Congrés del cosen el qual es demana unificació decategories, uniformes, etc., a tot elterritori de la República per a lesforces armades municipals.

Ens semblaria molt bé, si no fosque a Catalunya hi ha una llei—que ha d'ésser plenament resta-blerta— per la qual s'estatueix di-ferentment de la resta del país elrègim dels nostres municipis.

¿Per què no demanen, doncs, lesmateixes garanties i unificacionsde tot ordre, però dintre Catalu-nya?

* * «Vora el monument, dimecres, un

«sancti di guixi* venia bustos deMacià i reproduccions de l'estàtua,i pregonava així els seus productes :

—El-s'enor Casanovas, a real.* * *

La dictadura polonesa ha fet elec-cions i,, per a rnés garantia d'impar-cialitat, de primer va agafar tots

bra dels Comuns, que ell, «compre-nia la necessitat d'expansió d'Ità-lia.», tot indicant la necessitat de vi-gilar l'expansió, a fi de que no po-gués afectar en res els interessosbritànics.

DOMÈNEC ADELL

Organitzaciósindical

El que impulsa a tots els obrers aenrolar-se a una organització sindi-cal és la forma inhumana amb quesón explotats per la casta burgesa.

Una organització sindical, no potservir per, en un moment determi-nat,: demanar o exigir millores socials i econòmiques en pro dels ex-plotats. No, Una organització sindi-cal i per a la-classe proletària és. lafont de la ^cultura social.. La cultura, social no vol pas dirque el sindicat ha d'ensenyar a és-ser respectuosos amb els altres ciu-tadans als seus afiliats. No. Culturasocial1 vol dir que tot obrer tingui elsuficient coneixement en el seu ha-bitual treball, perquè en el seu res-'pectiu lloc de peça d'engranatge dela societat, no hagi de menester eidirector de la indústria.

Si avui la burgesia explota enforma inadmissible el proletariat,és perquè la societat Capitalista lipermet. Mentre perduri el règimcapitalista', la societat serà inhuma-na, per'ies seves flaques i tares queel factor capital li ha engendrat.¿Com arribarem a emancipar-nos itenir el suficient coneixement pera dir al capitalista : aneu-vos-en queací hi sobreu, perquè sense el factorburgesia la societat rutllarà enforma més justa i equitativa? Siaquesta pregunta la feu a un homeque no sigui socialista, es nega acontestar-la.

Per ,a arribar a emancipar-nos calque totes les organitzacions sindi-cals purament de classe arribem -iuna entesa per a fer en el comú unaobra educativa, perquè .sense l'edu-cació social no hi ha emancipació,i si arribem a l'acció conjunta delproletariat farem impossible la vi-da al capitalisme, perquè el capititino té cap més valor que el que elshomes li donen i si fem la unitatproletària i l'eduquem sindicalmentserà sobrer el factor capital, per quèsi tot el proletariat està enrolat din-

Fnlletó de JUSTÍCIA SOCIAL. IV.* 8

Karl Marx i Friedrich Engels

Manliest del PartitComunistaTraducció directa de Valemany

PE«

PAU CIRERA

Per tant, quan el capital es transforma en propietatcol·lectiva pertanyent a tots els membres de la Socie^tat, no es transforma pas una propietat individual enpropietat col·lectiva, í/únic que es transforma és el ca-ràcter social de la propietat. Llavors perd el seu caràc-ter de -classe.

Anem al treball assalariat :El preu mitjà del treball assalariat és el salari mí-

nim, en altres termes : la suma deia mitjans de subsis-tència perquè el treballador visqui com a tal. AJlò,doncs, que el treballador assalariat s'apropia gràciesa la seva activitat li arriba just per a perpetuar la sevamiserable existència. Nosaltres no volem pas de capmanera abolir aquesta apropiació individual dels pro-ductes del treball destinada a cobrir les necessitats ele-mentals de la vida ; apropiació que no deixa cap pro-fit net que permeti de donar poder sobre el treball d'al-tri. Nosaltres només volem abolir el caràcter malauratd'aquesta apropiació, dins els termes de la qual l'o-brer treballa tari sols per incrementar el capital í no-més hi viu mentre li ho exigeix l'interès de la classe do-minant./* JEn ia. societat bargesa el treball de l'home es re-

dueix a un mitjà per a..incrementar.el treball acumulat.En la societat, comunista, el treball acumulat iio és sinóun mitjà per a eixamplar, per a.enriquir? per a facilitarel procés de la vida de l'obrer. ,. . í ; .- . ,

En la societat burgesa, doncs, el,passati domina so-bre el present; en la .societat comunista, el. prescritdomina sobre el passat. En la societat burgesa,: el carpital és independent i personal, mentre que l'individuque produeix viu sense independència , i sense-• perso-nalitat.

I la burgesia afirma que l'abolició d'aquest estai decoses és la supressió de la personalitat i la llibertat-!I amb raó. Fet i fet, es tracta de l'abolició -de la lli-bertat, la independència i l'individualisme burgesos.'

Dins l'actual règim burgès de producció, hoïn enténper llibertat, la llibertat de comerç i la llibertat de com-pra-venda.

Però si desapareix el comerç, desapareix igualmentla llibertat de comerç. Tota la .fraseologia sobre la lli-bertat de comerç,,el mateix, que tots els escarafalls li-berals de la postra burgesia, només tenen un sentit, engeneral, respecte del comerç restringit i del burgès es-clavitzat de l'Edat Mitjana, però no pas pel que faa la supressió comunista del comerç, del règim burgèsde producció i de la. pròpia Burgesia.

Us esgarrifen perquè volem abolir la propietat pri-vada. Però és que en la vostra societat aqtual la propie-tat privada esta: abolida per a les nou desenes parts delsseus membres ; existeix precisament perquè no existeixper a, les nou desenes parts. Ens acuseu, doncs, de volersuprimir una propietat que pressuposa com a condicióindispensable la mancança de propietat de la immensamajoria de la Societat.

En una paraula : ens feu retret que vulguem abo-lir la vostra propietat. Certament ; això és el que vo-lem.

A partir del moment en qu^ el treball ja^no potconvertir-se en capital, en diner, en renda rústica, enun mot : en una força social monopolitzable ; és a dir,a partir del moment en què la propietat individual jano pot transformar-se en propietat burgesa, a partird'aquest moment afirmeu que la persona queda abo-lida.

Vosaltres,'.dónese reconeixeu que, per persona, no-més enteneji el& burgesos, els propietaris burgesos. Iaquesta mena;,de persones són les que, fet i fet, handletdesapa^a^sr^ ;; - .. . *,, ; El ComjiinismeifK) nega a ningú el dret d'apropiar-,se, uaa -part ciels productes socials ; -, només • nega el dretde- sotmetre;§l tyej>all .d'altri per. mitjà d'aquesta apro-piació, í - , , , : , . , --;;¿ .-,;:,' , r , ; . : . • - ; . - ': .

Hom ha^objectat, que» suprimint la propietat pri-vada desapareixerà ¡ tota. Bvi d'activitat i que es pro-duirà una ociositat gepesraL ;

Segons aquest raonament,- la societat burgesa hau-ria, d'haver caigut- ja : faAemps en la inactivitat ; carels que hi. treballen no n'obtenen cap profit, i els quen'hi obtenen no treballen., Tota l'objecció queda re-duïda a la tautologia, que aíxi .que de^xa d'haver-hicapital ja no hi ha treball assalariat.; . ., „ Totes les objeccions que hom fa z la forma co-

munista de producció i apropiació dels-productes ma-terials han estat fetes extensives també a la producciói apropiació dels productes intel·lectuals, ; De la matei-xa manera que la supressió de la propietat de classerepresenta per al burgès, l'abolició de la producció ma-teixa, 1̂ supressió de la cultura de classe ell- la consi-dera idèntica a l'abolició de la cultura en general..

L'educació, de la pèrdua de la qual es plany, ésper a la immensa majoria una educació destinada aconvertir-los en màquines.

Però val més que no discutiu .amb nosaltres aplicanta l'abolició de la propietat burgesa els vostres concep-tes burgesos de llibertat, cultura, dret,.etc. Les vos-tres idees mateixes són productes del règim burgès deproducció i de propietat, de la mateixa manera'queel vostre dret çp és altra .cosa que la vQüihtat, enlai-rada a la categoria de llei, de là vostra classe ; volun-tat, el contingut de la qual ve determinat per les con-dicions materials d'existència de la vostra classe.

La concepció; interessada que us fa cori vertir enlleis eternes de la natura i de la raó el vostre règim depropietat i de producció — règim que dimana de con-dicions històriques^ transitòries en el curs de la pro-ducció —, la compartiu amb totes les classes domi-nants desapareg|ides. Allò que capiu per a l'antiga

propietat, allò que trobeu comprensible per a. la pro-pietat feudal, ja no podeu comprendre-ho per a la pro-pietat burgesa. '

Abolició de la família ! Àdhuc els més radicalss'indignen davant aquest propòsit infame dels comu-nistes.

¿ Damunt quina base reposa la família actual, lafamília burgesa ? Damunt el capital, damunt el guanyindividual. Completament desenvolupada, només exis-teix per a la burgesia ; però troba el seu complementen la manca .de família dels proletaris i en la prosti-tució pública.

La família dels burgesos s'esvaeix, naturalment,amb la supressió d'aquest complement seu, i tots dosdesapareixen amb la desaparició del capital.

¿ Ens acuseu de voler abolir l'explotació dels fillsper part de llurs pares? Confessem aquest crim.

Però nosaltres trenquem — afirmeu vosaltres — elsvincles més íntims, quan implantem l'educació col·lec-tiva en lloc de la familiar.

I l'educació vostra, ¿no ve determinada també perla Societat ? Gràcies a les' condicions socials dins lesquals eduqueu, en virtut de la intervenció, directa oindirecta, de la Societat mitjançant l'escola, etc. ? Elscomunistes no inventen pas la influència de la Socie-tat damunt l'educació; es limiten a canviar-ne el ca-ràcter, arrabassen l'educació a la influència de la clas-se dominant.

La cantarella burgesa sobre la família i l'educació,sobre els lligams íntims entre pares i fills, resulta en-cara més repugnant com més es trenquen, a conse-qüència de la gran indústria, tots els lligams fami-liars per als proletaris i com més es converteixen elsinfants en simples articles de comerç i instruments detreball.

«Però vosaltres, els comunistes, voleu implantar lacomunitat de les dones», ens increpa a cor la burge-sia sencera.

El burgès veu en la seva dona un mer instrumentde producció. Sent a dir que els instruments de pro-ducció hauran d'ésser explotats col·lectivament i, ésclar, arriba a la conclusió que la sort del collectivismerecaurà igualment en les dones.

tre d'una sola organització sindicnldintre la <}«al s'haurà pogut eman-cipar socialment, li serà innecessa-ri el règim capitalista.

Les organitzacions sindicals nodeuen ni poden fer distinció de se-xes ni races, perquè nosaltres els so-cialistes no podem tenir fronteres,ja que aquestes són les que creen tafarà i la misèria. , •• . ¡

Ens trobem que dintre de l'òrbitamundial hi ha nacions que gaudei-xen d'un millorament econòmic isocial que altres nacions no podengaudir per les fortes represàlies dela classe burgesa. Si el proletariat,la massa explotada mundial, s'u-neix per anar a una acció conjuntn.¿què podran fer els magnats adine-rats que són els menys i governenil·legalment a desgrat de tots els ex-plotats que són els més? ¿Quin va-lor té el capital perquè aquestano té cap valor. Doncs ¿per què segent governi ? ï el-capital per si solli dóna? Perquè el proletariat queté convicció de classe no està unitper a fer l'intercanvi amb la matè-ria fabricada. Si avui el proletariates nega a donar valor al capital inomés dóna exclusivament valor atot allò cultivat, a tot el fabricat perell mateix ¿en quina posició queda-rà el capital i el capitalista? Doncsper aquest sol fet tot el proletariatha d'iinir-se a una sola organitzaciósindical i fer obra educativa perquèsense la unitat sindical (que avuila burgesia vetlla perquè cada diaens barallem les organitzacions sin-dicals per a aprofitar-se ella de l'o-portunitat), no arribarem al queanhelem, als nostres més grans des-tins. Per sobre de tot, per sobre detota classe de sexes i nacionalitats,anem a la unitat sindical, l'úniccamí viable per al benestar del pro-letariat.

LLUÏS FORS I CASTELLÀSant Pol de Mar.

Eia reunió dels re-presentants de la

Petita EntesaHa tingut lloc la reunió dels re-

presentants de la Petita Entesa, enla qual sembla que han acordatque la restauració dels Habsburgses considera inacceptable per consi-derar-la atemptatòria a llur sobira-nia nacional. Això ha donat lloc a.molts comentaris de la premsa deViena, considerant la dita declara-ció com a immiscuació en els afersinteriors del país, tot invocant, depas, el dret de la lliure determina-ció.

En quant al pacte danubià, elcorresponsal del « Times» diu queels governs de França i Itàlia hanaprovat els punts més importantsdel pacte.

Segons l'esmentat corresponsal,el pacte conté les quatre clàusulessegüents :

La primera garanteix la inde-pendència d'Àustria.

Per la segona, els Estats signantses comprometen a no immiscuir-se enels assumptes interiors dels altres.

La tercera conté el principi de noagresió. .

Per últim, la quarta preveu unaconsulta entre els signants en casnecessari. Es fa notar que les pro-rosicions han estat lliurades a. Ale-manya, Àustria, Polònia, Hongriai a la Petita Entesa.

Imp. Miret. — Guifré, 12. — Barcelona