La Llotja de Tortosa, amb les arcades tapiades (any r932 )

Dibuix de restauració de la Llotja (Traçat 25el Servei de Conservació i Catalo-gació de Monuments Històrics)

— La maçoneria!.,. Ui, quina por!

Any1Vll. Núm. 314 - Barcelona, dijous, 21 febrer de 193 5

començarà la publicació del gran reportatgede JEAN ALLOUCHERIE

La guerra entre Bolíviai Paraguai

Preu: 3 0 cèntims - Rambla del Centre, 19 - Tel. 2 3 11:8 - Subscripció: 3'30 pessetes trimestre

CONSERVACIO DE MONUMENTS HISTORICS Els Dijous --1 MIRADOR INDISCRETI. [Intia de Tortosa I Blancs

«Labor omnía vincitw ! fueros! —els deia un del Centro Andaluz,t aa el ma nífic rinci al

«CAL FEDERAL» que encara po pa r g p pE'tran ^2da ]a senyora Luisa Gutiérrez de l'aristocràtica via barcelonina.

Inèdit és encara per a la premsa el cas derestauració de la Llotja de Tortosa, la qualtrobant-se en perill d'ésser aterrada, fetagrava, fou venturosament salvada i apareixavui en millor estat que abans de córrer talperill. Creiem d'interès, per la importànciad& monument i les incidències del fet, ex-

quatre arcades i en una de les menors,dues ; en l'altra, la paret és plena, amb duesfi.mstres amb columna al centre; al mig hiha un altre rengle d'arcs. Les arcades exte-riors són de pedra picada, de forma de puntd'ametlla ; els arcs interiors tenen la formasemicircular. Una teulada a quatre vessants

cobreix l'edifici. Tot plegat és una solucióclara, francament definida.

**s•

Era el mes de setembre de l'any 1 932. Elsdiaris portaren la noticia que l'Ajuntamentde 'Tortosa havia acordat enderrocar l'antigaLlotja. Ocupada pel ram de Guerra, l'Estatl'havia cedida pocs mesos abans a la ciutat.I el municipi es proposava desembarassar el

posar el que és la dita llotja i com va ésserevitada la seva ruïna.

La Tlotja de Tortosa és important perl'antiguitat i per oferir, tot i ésser petita,esquemàtica, l'essencial en tal mena d'edi-ficis ; es tracta d'una porxada, d'un senzillcobert, per aixoplugar mercaderies i merca-ders,

Es l'edifici de la gran Catalunya destinata llotja més antic que existeix. La sevaconstrucció és anterior a la de les llotgesde Barcelona, Perpinyà, Mallorca i Valèn-cia. La Llotja de Tortosa fou començadael 1368 ; era ja acabada quan s'emprèn de-finitivament l'obra de la de Barcelona el1382, i es va trigar més d'un segle encaraa començar la de València, la qual cosa esLi el 1483. Es doncs la Llotja de Tortosa,oberta, un cobert quasi sense parets, l'em-brió, un tipus divers, del de les magnes ilot-ges esmentades.

Es coneix documentalment com i quan esconstruí la Llotja de Tortosa. Per concessióde l'infant Ferran, marquès de Tortosa, ex-pedida a Mallorca, va començar el municipide la ciutat l'obra, l'any 1368, i fou sus-pesa cinc anys després, a causa de la guerraamb Castella; estant ja prou avançada perpoder-se utilitzar.

A ]'Arxiu Municipal de Tortosa hi ha do-cuments referents a la construcció i aplica-ció del monument. En el Llibre de la obrade la lotja que és en la rambla de la ciutatde Tortosa, qui administra en Guiem rnacipen l'an de Nostre Senyor MCCCLXXIII,consta el detall i resum de despeses de laconstrucció ; des del començament es vanemprar vuit-cents quaranta-una lliures, vuitsous, un diner.

L'edifici era especialment destinat a en-cabir el blat, que els mercaders havien devendre a la ciutat i el seu terme, per talque no fos furtat ni malmenat. La Llotja,centre important de contractació, exigia unreglament. En el Llibre de Stabliments eordinacions de la Ciutat de Tortosa es tro-ben els Stabliments de la lotja, 1394, resumde disposicions referents a la dita Llotja.Segons elles, jugar més a prop de deu pas-ses del blat porgat, net, era punit amb penade cinc sous ; el qui sense llicència pren

-gués blat havia d'ésser castigat, segons laquantia del furt, amb assots, pèrdua de lamà o bé «penjat per lo col, sense negunamercè),.

Antecedent de les llotges gòtiques catala-nes, foren els almudics, edificis bastits enterres dominades pels sarrains, destinats adipòsit i lloc de contractació de grans, vi ialtres productes i els alfòndics, construccionsalçades amb autorització de comtes i reis, ales ciutats marítimes de Catalunya o de laMediterrània, on hi havia intens comerç, abase de colònies de gent nostra, com siguia les Balears, Itàlia, Còrsega, Grècia, Egip-te i costes del nord d'Africa ; allí eren dipo-sitades les mercaderies i s'allotjaven els quiamb elles negociaven.

La Llotja de Tortosa és sols una granporxada. La planta és rectangular; en lesdues fatxades de major longitud, s'obren

syGallego, presidenta de les paes, que el capde les Joventuts del seu partit fos precisa-ment En Guiamet, hom volgué explicar-li,amb tots els pèls i senyals, els antecedentspolítics d'aquest etern jove, en la fulla deserveis del qual consta una tasca contun-dent desenvolupada al Centre Tradicionalis-

quides de purpurina, nuades amb un llaç ta del çarreç,de la borla, adscric a les ideesi feina, no menys

tricolor. Aquestsemblemes cridaren tant de Vázquez Mella, unaencomiàstica, a Acción Española del carrer

l'atenció dels transeünts quetots els con-acudiren,a carrerú feta, a contem-veïns de la Portaferrissa, aquells temps heroics

plar-los, però els cacics, dinàstics de mena, en què, a més, manifestà estrepitosamentd'unala seva castedat trencant els vidresf eren córrer que en aquella casa es con-

i popular casa de modes per tal de fer a mi-gregaven els mals esperits que totes aque-lles endergues eren solament pròQies de gent ques uns maniquins considerats per ell in-

esbalandrada. De la botiga del senyor Ra- decorosos.—Sí, pero en lo tocante a agricultura,

mon tothom en digué,' per sempre més, aCal Federal, en un to estranyament je- ni un ápice !—advertí, queixosa, la senyora

joratiu. Gutiérrez Gallego.L'establiment era dedicat a merceria, però —Desdichada! Sabe usted lo que signi-

lasen la seva accepció més vària. Dins elsnínxols de fusta grisa queocupaven els

fica contar con un elemento así paraelecciones?—li replicó En Gómez Monche.

prestatges s'hi Perdien els brodats, els en-tredós, les cintes, els botons, les vetes, els Valora polífiescabdells de llana i els rodets de fil. El tau-lell-vitrina mostrava, a través d'uns vidres En Gómez Monche és, respecte al P. A. E.,pentelats, mitja dotzena d'agulles de pit ro- el que En Cirera Voltà representa per a

la darrera iletra de ]'abecedari, puix que sivellades, tres jocs de lligacames i unes cap-

aquest té dins el puny tots els rsidros, l'al-ses de sabó de glicerina ribetejades de pun-tes de paper i a l'aj arador s'hi • exhibia una tre hi tanca tots els picapedrers i rebenta-

cotilla de l'època i sabelina,barnilles, go- camins d'aquesta afortunada i treballadora

mes, tapapunts, 'dues heles i quatre capsde putxinel.lis, mentre a banda i banda de

regió.—Nada, chico, si con sólo los peones ca-

la porta d'accés uns estels de roba, amb la mineros, ya las tenemos ganadas !—exela-

silueta d'un granader del vuitcents ester-interminable.

mava, entusiasmat, En Guiamet.—Todo lo que tú quieras, pero los salvo-gida, arrossegaven una cua

Passaven hores i hores sense entrar-hi conductos están en nuestro poder!—respon-

ningú. De cop i volta, sonava la campaneta gué, amb ure, el noi Tarragó.

de la vidriera i un bordegàs demanava unacalcomania, una sorpresa de cinc o una Acció 4riparfífacapsa de martiniques. Aleshores, la senyoraMaria, sense moure's de la cadira, perquè A la Peña Blanca hi hagué uns moments

U 15esaven molt les carns, deia, bo i asse- de gran desori perquè un que havia sentitnyalant un calaix : tocar campanes r no sabia ben bé d'on ve-

-Mira, noti, prenda tu mateix. nia el so, assegurava que al banquet d'Acció

Per Reis, rebien com a reforç, cavalls Popular celebrat al Tibidabo hi havia assis-

de cartó i sabres de llauna; per Setmana tit En Josep Bertran i Güell.Santa exposaven elsmotets de la Passió, —Quid ! No digas disparates ! No puedeeternament iguals, amb aquella portada bla- ser!va, sollada de suspectes picadures, on apa- —Te digo que era Pepin!reixien l'ezcala, els- cau iu tovallola, i'es- I1n osible!, Es demp jgdo , leal para co-Ponla i un gall fent el quiquiriquic; i per meter semejantes fechorías!Corpus, venien fulls de color per tallar ja- —Ya os lo aclararé—digué un tercer enperets, perquè encara no es coneixia el con- discòrdia—, no se trata de Pepín, sino de

fetti. Quan la botiga prenia un aire més FelipeBertran y Güell.animat era, però, a les envistes del Car- —Acabáramos ! Ya decía yo ! Así me lonaval. Les carotes i els nassos de Cal Fe- explico : Pepin en Peña Blanca, Felipe enderal oferien totel grotesc imaginable, la Ceda y su papá en la Lliga.L'any de la Solidaritat Catalana, l'efígiedels diputats solidaris fou l'èxit de Cal Fe- Ls4ava escritderal i, la nit del dimarts, assistiren a lacomparsa de l'extermini des d'En Junoy al L'ingrés d'En Felip Bertran iGüell aduc de Solferino. En el lloguer de dominós Acció Popular, si és que es confirma, no

i mantons de Manila, la senyora Maria hi tindria res de particular, perquè el xicotesmerçava una traça especial. De primer, volia heretar la influència política del seu

tants anys treballada pels tocoms delse'ls emprovava ella i ficant-se una líen-güeta a la boca, alliçonava les compra-

pare,Penedès marítim, a la qual cosa hi tenia

dores : perfecte dret, però els esgarriacries d'En—Veieu, minyonetes, es fa així: «Siga- Vidal i Guardiola i En Tries de Bes li ho

me, j olio. Sígame, pollo...» tiraren tot a rodar, a l'extrem que ni el

Un dia com qualsevol altre, el senyor volgueren incloure en la candidatura de

Ramon s'extingí i se li féu enterrament Barcelona- Província a les darreres eleccions

civil, cobert el fèretre de setí vermell. Per legislatives.—Ja ho veuràs, això de fer d'aspiranttal d'esvair les penes, la senyora Maria re-

verdí l'afició al cant que abassegà la seva tota la vida L.—deia En Bulart i Rialp, bojoventut i, del matí al vespre, refilava com i tirant l'aigua al seu molí.una calàndria l'Aida, el vals de les joiesdel Faust, Lucia di Lamermoor i la Tra- Acie de presènciaviata, tot intercalant-hi trossos de la Ma-rina, «per a la galeria». Però l'exili d'aquell La Casa de los Castellanos, en la sevahome sorrut acabà arrabassant també la se- confinació a la Barcelona vella, després

nyora Maria, precisament un cap-al-tard d'haver fet tanta fressa en aquells baixosque s'havia lliurat a Donizetti : del Passeig de Gràcia, xamfrà Aragó, que

havia ocupat l'Aurea de Sarrà, no sabia

Un' armonia celeste, di, non ascolti? quines tecles tocar per tal de donar fe deAh! L'inno suena di nozze! vida i se ]i ocorregué adherir-se a la collaAh ! Ah ! Ah ! L'inno di nozze... d'En Royo Villanova.

S. —Ya veo que queréis volver por vuestros

NacionalismeUna de les darreres baixes a Peña Blanca

ha estat cursada sota pretext que, ultra laseva inactivitat política, ha de matar-la elseu estrangerisme.

Els directius cridaren amablement el sig-nant de la baixa i li demararen que elsen fes cinc cèntims. L'interessat contestà

—Pues que ya estoy harto de René Lla-nas Niubó i Lamamié. de Clairac. Decidida-

mente, me quedo con el divino Roy o !

Un a14re 6 d'octubreEI matx de boxa Miller - Gironès cele-

brat el passat diumenge a la Monumental,defraudà, per la seva rapidesa, la massaesportiva. Els espectadors en sortiren cap-cots i decebuts.

Un radioient d'aquells que no es deixenperdre mai cap emissió, no pogué evitar de

fer-hi el seu comentari, quan• als dos mi-nuts de començat l'encontre, el locutor pro-nuncià el fatídic k. o. Digué, aclaparat

—Això ha estat un 6 d'octubre pugilístic.

Les víctimes de la cosa pública

El senyor Tomàs Burrull, l'ex-regidor ra-cical pel districte de Sant Martí, enyorantels seus bons temps d'edil de l'època de laprimera dictadura, no es sap moure de laCasa Gran. A totes hores hom l'hi veu re-^.orrent sales, departament i despatxos.

Quan hom li parla de la situació governa-tiva i anormal en què roman actualmentl'Ajuntament, el senyor Burrull s'amanyagala seva fluvial barba més lluent, sense dub-

te, que l'alvèol de les seves orelles, i diuamb un to tot desmenjat

—Sí, jo ja n'he parlat amb En Pich iPon. Li he dit : Creu-sne, noi, deixa't decomissions gestores i de romansos... peròsi tanmateix et puc ésser necessari, ja hosaps ; com sempre estic a les teves ordresdisposat a sacrificar-me...

La pedra de focUns quants reusencs aspirants a polítiçs

—o potser fóra millor dir : aspirants a pes-car càrrecs i adquirir alguna influència

—han celebrat aquests dies tot de conciliàbulsimportantíssims : es tractava de triar l'or-ganització política a la qual ingressar.

Al final d'una laboriosa discussió sospe-

sant els avantatges i inconvenients de cada

un dels partits, un dels petits ambiciososproposà:

--Esperem a veure què fa Simó Bofa-rull... per a no ingressar al seu mateix par-tit, perquè partit on es fica, partit que vade mal borràs...

Manolo a VilanovaJoaquim Mir, president del Foment de

Vilanova, per tal de donar una injecció deto a la sala d'exposicions i conferènciesd'aquest adorable fogar de l'intellectualismepenedesenc, va despenjar el telèfon, demanà

conferència amb Caldes de Montbui i vaanar a sorpendre l'orella esmolada d'EnManolo amb una invitació contundent. Enresum, vingué a dir això:—Manolo, heu de venir a Vilanova a fer

una exposició. Diumenge us vindrem a bus-car. Entesos?

La veu d'En Manolo va dir que sí i vacórrer a fondre's darrera del virolat tapa-boques número 3.

Les onze de la mafinadaEI diumenge següent va sortir de Vila-

nova un automòbil camí de Caldes. Per sil'expositor no se'n recordava o es feia eldesmenjat, o simplement tenia mandra dellevar-se, es desplaçaren dos directius dediplomàcia reconeguda.Cap a les onze del matí arribaren davant

de la casa de Manolo, situada a l'avingudadel seu nom. Totes les portes i finestresestaven tancades i barrades. El silenci mésabsolut planava en aquell paradís d'ensiamsi pollancredes. Com que l'exposició s'obriaal cap d'una hora (i no menys que a uns90 quilòmetres de distància!), hom començàa trucar a la porta amb decidida empenta.

Al cap d'una estona ]farga, En Manolo,amb la veu malhumorada i desafinada delsque acaben de deixar la tebior dels llen-çols, va cargolar un renec discret i vaexclamar des de la finestra

—I aquestes són hores d'anar a despertarla gent?

Als de baix, els va fer 1 efecte que elsacabaven de ruixar el clatell amb raigsd'aigua freda.

L'eda4 i la coqueteria...Però en Manolo va baixar, atengué els

nouvinguts i començà a afaitar-se amb li-túrgica parsimònia. El seu sistema d'afai-tat, altrament, és personalíssim ; s'ensabo-na tota la cara, front i tot, i amb la na-ralla va realitzant la tasca d'anar recollintdelicadament i pausadament la blanca sa-bonera. El front, els pòmuls i els altresindrets de la cara, verges d'afaitat, sónresseguits amb la navalla girada del revés,o sigui per la banda oposada al tall.

Mentre va lliscant, fina, la navalla, EnManolo s'explica

—Els que diuen que la coqueteria s'hafet pels joves no hi entenen res. No veureu

mai cap jove que faci fàstic. En canvi, quansou vell, necessiteu de la coqueteria i heude recórrer a totes les trampes com undesesperat.

terreny, per tal d'obtenir diners de la vendadels patis.

Anàrem prompte a Tortosa ; calia impedirla malvestat. Difícil es presentava l'assump-te : el terreny de la Llotja valia moltescentes mils pessetes. Perquè el que era cedital municipi, a més de l'edifici, era tota unailla anexa, en la qual hi havia uns coberts.A Tortosa entenien que la Llotja era totaquest conjunt.

Hem de fer constar que la Llotja torto-sina medieval es trobava en condicions forçadesfavorables : les belles arcades gòtiqueseren tapiades ja d'anys, amb la qual cosael principal interès monumental no podia<preciar-sc.

JERONI MARTORELL(Segueix a la pàg. 8)

Quan el definidor del federalisme visità,l'any 1901, el poble coster que ja començavaa cimejar, un dels balcons més engalanatsfou el de la botiga del senyor Ramon.A més dels domassos, hi havia una lito-grafia del republicà illustre enquadrada enun marc modernista i unes Calmes enri-

Els molins de vent de Rodes

Panorama de l'Arxipèlag

ti4z, y

!J'

^^ r)

J ]]ll'''ot,^

^ f ¡ ^ y dl^

`- z^

ti r^ ̂ 1•• ^ I^ 1 ^ ,r.IàITlLdéU1

FI-RESISTENT -MIG COMBUSTIBLEESTOIG: 10 CENTIMS

(*) Vegi's MIRADOR, números 299, 290,292, 294, 296, 298, 301, 307 i 3(0.

2 1 -11-35

1

c eper laMediterrania ` *'L:,I'EIPITIYUn creuer Auguste Escoffier. — He vist aquests

dies, en algun diari francès, la fotografiaX. — Del mar Egeu als zuks d'Esmirna del senyor Auguste Escoffier, mort als vui_

Pocs espectacles hi deu haver al món tanemocionants com el mar Egeu. Vist en elmapa, és un mar ple d'illes ; però vist irecorregut des d'un vaixell, sembla més aviatuna terra plena de llacs. Una lluita entreel niar i la terra per apoderar-se de l'espai.

A mesura que aneu avançant per aquestlaberint marítim, l'espectacle canvia cons-tantment. Passeu per entremig d'una gran

Després de tombar pel cap de Krio, veiem ell fon l'epònim d'una família de poetes del'illa de Cos, que tot i haver infantat Hipò- Xiu, que, més tard, s'expandiren a les altrescrates, pare de la medicina, i el cèlebre illes jòniques.pintor Apelles, no té la fama de Cnido. Per acabar, només ens queda que tombarI la fama té tota la raó ; perquè quan els per l'encinglerat cap de Kara-Burnu i en-habitants de Cos anaren al taller de Pra- dinsar-nos pel golf fins arribar a Esmirna.xíteles per triar una escultura, van preferir 1 amb aquest quadro, decorat a banda iuna Venus vestida a la despullada, i, més banda, s'acaba la revista dels mirífics pai-tard, coneguda per Venus de Cnido. Per satges i dels personatges genials. Abans de

tirar teló, dediquem uns aplaudiments a lapetita illa de Clazomena, per haver-nos do-nat un mestre tan important com Anaxd-goras.

«Causeur», però no oradorA quarts de dues del migdia, ben tocats,

varen arribar a Vilanova En Manolo, EnJosep Maria de Sagarra i els dos vilano-vins que havien de realitzar la proesa—perfectament fallida—de fer arribar els in-vitats a l'hora. En Sagarra, per manca detemps, hagué de limitar-se a fer una pre-sentació breu, però servida, naturalment,amb els condiments més autènticament poè-tics de la seva prosa. El públic del Foments'hi meravellà de grat.

Joaquim Mir volgué que En Manolo tam-bé en digués alguna de les seves i desprésd'un amrcalíssim i casolà

—Apa, Manolo, digueu quatre coses......el nostre imponderable escultor es va

trobar acorralat per aquell terrible i com-promès silenci de la gent que espera i en-suma un gran estofat oral.

Però bé calia sortir del pas, i ManoloHugué, arronçant les espatlles, encara vatrobar esma per a dir:

—Senyores i senyors i El carro no tira.Servidor de yostès.

El salvador de ParísCom sempre, el Manolo bo, el causeur

inoblidable de les quatre gotes de cinismei tots els polsets de pebre de la malícia il'agudesa més químicament controlada, vaanar apareixent a mesura que el dia anàfonent-se i dins el seu estómac s'anarenresolent satisfactòriament les honestes di-gestions de l'home que fa règim de pa,ensiam i patates bullides. Cap a les setdel vespre; Manolo—ho confessa ell •mateix—comença a «estar fi» i a parlar amb aque-]la personalíssima vivacitat que l'han con-vertit en el conversador més justificadamentapreciat d'aquest país. (Això darrer, natu-ralment, ho diem nosaltres.)

A casa En Mir, davant d'una penya dia-mies entre els quals es compten Alexandrede Cabanyes i Enric C. Ricart, Manolo ex-posa el seu concepte sobre l'art veritable

—D'art som molta gent que en fem itots coneixem l'ofici exactament. Ara bé;després hi ha aquells altres que per raó dela seva sensibilitat i del seu estudi arribena posseir el do de saber donar la ditadajusta, aquella ditada que diferencia l'obravulgar de l'obra bona per un simple pèl dediferència. En la consecució d'aquesta di-tada, d'aquest pèl de diferència, trobareuexplicada la raó de l'art veritable.

Manolo és un català que sent París comla seva terra màtria d'adopció. En totes lesseves co.iverses, París és e ocat devota-ment á través d'un sens fi d'anècdotes in-comparables, sobretot explicades amb el lè-xic únic i pintoresc de Manolo

—En temps de la gran guerra, quan men'anava de París, l'endemà llegia al diarique hi havia hagut un bombardeig formi-dable• I bé ; agafava les maletes i me'ntornava a la capital francesa i tot era ar-ribar-hi jo com acabar-se tots els desastresaeris. Va venir un moment que a París,quan arribava, tothom sortia al carrer i laciutat reprenia ràpidament la seva vida nor-mal, 'i quan me n'anava a l'estació peragafar el tren, tot era un gran espetec deportés que es tancaven preveient la immi-cència de la catàstrofe béllica•

Manolo í els políticsParlant dels polítics, Manolo troba una

definició feliç com totes les seves—Molts polítics em fan l'efecte dels pa-

raigües tronats. Tancats, encara es defen-sen, però quan els desplegueu, quina de-cepcionant abundància de gateres!......................................... ..

Quan En Manolo se'n va anar, als vila-novios els va semblar que quedaven mésdesolats que mai, que els fanals feien unaclaror més adormida i que fins els gatsque militen per les gatoneres dels cellersmiolaven d'una manera més profundamentdesafinada.

Inoblidable Manolo Hugué!... mausoleu, que, segons diuen, era la setenameravella.

Seguint la ruta, arribem a les vistes deLK,alymnos per entremig d'un ramat d'illes.Ara l'horitzó s'ha tancat i no sé pas comen sortirem. El vaixell s'esquitlla per entreles illes com una llebre. Del costat d'unroquisser surt un altre vaixell que tot seguits'amaga darrera un bosc de llorers, i aixíanem jugant a fet una bona estona ; i anemdeixant enrera planures tapissades de verd,roques lacades de vermell, ruïnes tenebro-ses i pobles vius, pintats de blanc. I sóntantes les coses que es veuen, que de bonagana baixaríeu del vaixell i aniríeu saltantd'una illa a l'altra.

Citem els noms d'algunes d'elles, perquètambé els noms fan molt bonic ; per la ban

-da d'Oest : Kalymnos, Leros, Lipsos i Arki,i per l'Est : Gaidaro, Nisi i Farmaco. DeLeros recordo una rodona de cases vestides ide colors vius i a punt de ballar la sardana.

En canvi, ara a l'horitzó se'n presentauna de ben ferotge : és Patmos, on foudeportat Sant Joan i on se li apareguerenles visions que descriu a l'Apocalipsr. Se-gons diu la «filla d'Herodot», Sant Joan foucondemnat pel Senat romà a ficar-se dintred'una caldera d'oli bullent, i com que vasortir-ne indemne, se'l van treure de sobre,enviant-lo a Patmos.

1 si voleu més història, ara passem perdavant de Milet, en la costa asiàtica, onvisqué el gran Tales, que bé li podríem con-cedir la paternitat de l'escola filosòfica grega,d la ciència i fins de l'astronomia.

Seguint amunt passem per les illes deFurni i ens fiquem per entre Nicària i Sa-mos. D'aquesta, admirem la muntanya deKerki i saludem, de passada, un altre pare,el de les matemàtiques qualitatives.

Després de deixar enrera la pàtria dePitàgores, l'horitzó s'eixampla i tornem atenir la sensació que naveguem per mar.Però després d'una estona de tranquillitattornem a furgar per entre l'illa de Xiu(Quios) i la costa asiàtica.

A Xiu — ((que és molt graciosa illa, e llaes fa lo màstec, que enlloc més del món nose'n fa» —, les muntanyes són cobertes detarongers, ametllers i oliveres. Amb unsbons binocles descobriu una ciutadella me-dieval voltada de jardins exuberants. Aques-tes pedres ens recorden la nostra Compa-nyia d'almogàvers. Potser encara n'hi haque són de l'època en què l'almirall Ferrand'Aunés hi va establir la base naval de laCompanyia. I si jo, com a possible descen-dent de Roger de Flor, m'inclino amb totsels respectes, els habitants de Xiu s'estirend'orgull per una pretensió molt més eleva-da : es disputen, amb els d'Esmirna, la des-cendència d'Homer. I encara que no tin-guin la seva fe de baptisme, asseguren que

tes circumstancies especials són l'enginy ila glòria dels .marxants semites. La sevatàctica és de gran estil ; al primer cop d'ullja han descobert del país que sou i, com a

conseqüència, quina mena d'estratègia se usha d'aplicar.

Per exemple : entrem a dintre d'una bo-tiga. El marxant saluda a la meva compa-nya en francès i a mi amb un castellà. em

-peltat de sefardita. Després de regirar moltsarticles, vaig insinuar a la senyoreta fran-cesa: «Tot això és piocedent d'Alemanya».

L'home, sense vexar -se gens ni mica i ambun aire de vençut, digué : ((Ja veig quetracto amb un senyor molt intelligent i queno hi ha res a fien, (la primera trinxera delmeu amor propi començava a trontollar).Quan érem a la porta, i després d'insistirsobre la meva gran intelligéncia, inicial'atac general: amb grans precaucions i mis-

teris es va treure un collaret magnífic, se'lcontemplà una bona estona amb contingudaemoció, els ulls Ii espurnejaven, En un motes tractava d'un recorcl de família, un co-llaret que portà la seva avia pel casamenti només l'ensenyava perquè érem tan intel-ligents en la matèria I perquè la francesetas'assemblava a una seva neboda que feiados mesos que havia mort (l'emoció aug-menta), però no el volia vendre de cap ma-nera, i després parlava de la crisi, i vingenredar la troca fins que el deixarem euna mar de llàgrimes.

A la botiga del davant, un matrimoni suílluitava per adquirir una catifa de sedade 5o.000 francs havien arribat a 20.000A cada recó dels zuks es combatia aferrissadament. I la batalla fa segles que dura(Fins la famosa visita de la reina de Sabaa Salomó, ara es diu que només fou ursimplé mercadeig pel monopoli de les cara-vanes al misteriós país d'Ofir.)

Cap al tard els combatents es retirarenA bord del vaixell tots els passatgers esta-ven contents de les seves compres. En eball d'havent sopat la franceseta lluïa aquel

collaret de l'àvia del sentimental botiguer—Com! Us heu deixat convèncer?—No, sóc jo que l'he convençut que me'

vengués. I no ho digueu a ningú : per quatre lliures esterlines.

Aquests marxants són admirables...

MÀRIUS GIFRED:-

tanta-vuit anys a la seva villa de Monte-Carlo. Jo no tenia el gust de conèixer perso-nalment el senyor Escoffier, perd si ha-guéssim de fer calendaris sobre el personat-ge venerable que representa la fotografia, •;li'no tindríem cap inconvenient a afirmar queés tracta d'algun prestigiós acadèmic, d'a-quells d'inflat bigoti francès fabricat ambla neu més pura, r de cabellera esclariesadai pentinada amb una tendra i coqueta pre-ocupació romàntica. Tampoc tindríem capinconvenient a afirmar que ]'ancià Escoffierrepresenta la reminiscència d'un polític ga-lant, que alterna les envestides parlamentà-ries amb els rams de flors, els sopars dis-crets i les anècdotes picants. A França, hiha un tipus de vedette masculina que quanarriba a l'època de l'arterioesclerosr faaquesta cara fina, gastada, complicada icomprensiva del senyor Auguste Escoffier.Però en el cas que ens ocupa no es tracta

de cap acadèmic prestigiós, ni de cap polític

gratinat ; es tracta del cuiner més famósi més respectat entre tots els cuiners delmón. Monsieur Escoffier, mestre de la grancuina, és un dels supervivents de l'autèntica

civilització que desapareix, potser una micaescandalitzat del moment de revolta i deconfusió que estem patint al .món.

Eecoffier s'havia format a l'escola decuiners de Monte-Carlo, que era el lloc on

h: havia les forquilles més sàvies i mésexigents i on 'anaven a parar els paladars

més carregats de ciència i d'experiència.Havia estat trenta anys a Londres a la cui-na del Savoy i a la del Carlton. Abans dela guerra havia ensenyat la manera de coure

un pollastre al káiser Guillem II i li haviamuntat tot el laboratori de cuina del seuyacht. Als Estats Units, entre un món demilionaris avesats a menjar com els negres,o sigui de qualsevol manera, descobrí elsecret dels rostits i de les salses i de lescassoles a punt. No cal dir que als ame-ricans encara que siguin persones de pala-

dar devastat, els va semblar que Escoffierels descobria de noú les Amèrtques.

Escoffier ha servit a la humanitat, ambla gorra de cuiner calada al front i amb elbigoti de cara a les brases ; el seu nas fiha sabut compendre el punt dolç del perfumdels paradisos de l'aliment, per treure enel moment precís una cuixa de be del tur-ment de les brases. Ell sabia la ciència im-

1 possible de la dosificació de l'alcohol, de lasal i les espècies, molt més difícil que lamàgia negra i que l'estadística. Escoffierconeixia tot el que pot donar de si un gra

d'all o una ceba picada o les reaccions so-

lemnes d'un bors conyac damunt de les rosesdel cadàver d'un anyell i dins la caverna ab-

dominal d'un capó farcit com Déu mana.Escoffier havia enriquit i havia omplert

de noves suggestions la gran simfonia del

gust, valent-se dels bous grassos i pacífics,dels porcs abandonats simpàtics i escanda-losos, del .moltó tip de bones herbes i airepur que produeix la carn més excelsa delmón, de les llebres, de les becades i delstords, dels peixos de la mar i dels verdsllegums. Havia fet viu i patètic el misteride les sopes i les salses, que és allò més forti més apreciat que hi ha en l'art de lacuina. I entre les paelles i les cassoles i les

llaunes, Escoffier ha estat un inventor se-gur i precís, amb una fantasia sòlida i deresultats excellents. Tots els vells cuinersdel món han reconegut Escoffier com el

papa, i a ell han concedit sempre l'últimaparaula, l'últim pols de pebre i l'últim raigd'absenta.

De la ciència d'Escoffier se n'han llepatels dits els prínceps, les dansarines i elsdesabusats més famosos d'una època extin-

gida. A França encara hi ha gent d'unacerta edat que saben menjar i saben com

-pendre el que representa el pas d'Escoffierpel :món. Hi ha homes que senten profun-dament la cuina, com Léon Daudet, t ellsmillor que ningú poden dir als analfabetspaladars de l'època present la relació quehi ha entre la gran tradició i la cuina del

! senyor Escoffier.Jo, que sento cada dia més l'absència del

sentit de la cuina civilitzada damunt la so-cietat que es va fent, -que veig que amb la

mentalitat esportiva es va llevant a la cuinales prerrogatives d'art noble i de refugi pera la meditació i la comprensió, no pucmenys d'assenyalar la mort d'Escoffier comuna baixa d'importància en un clima civi-itzat que trontolla. Avui el que inflúeix

més al món és el cinema, amb la seva con-cepció americana i esportiva de la vida.Aquesta influència exclou en la joventut,

sobretot en la joventut femenina, aquell an-

tic, gras i suculent sentit de la bona cuina.

Les dones es preocupen més d'amagrir-seque de saber fer un bon guisat. A Amèricahi ha molta gent que menja a peu dret imenia viandes fredes. A la cuina hi ha en-trat l'estúpida moda, inflada de preceptesmèdics i de preceptes higiènics, que nomésserveixen per convertir els paladars en ob-

j ectes de níquel i en objectes de ciment. Escomença a fer difícil, en les nostres lati-tuds, trobar un menjar que no sigui fet en

a sèrie, i la gent s'acostuma als horrors den les taules i dels restaurants mecànics, de

les patates, dels pollastres i del llomillo me-s cànics.

Es per això que jo veig el senyor Escof-

fier enduent-se'n a l'altre món una bona. part de la intelligència i de la civilització,• que aquí baix cada dia corren més perill.

quantitat d'illes de tota .mena de formesi colors: n'hi ha d'esquerpes i encinglera-des, d'amables i planeres, de tràgiques, desomrients, de verdes i de madures. Hi hamoments que el mar queda totalment closcom si estiguéssiu dintre d'un llac, i, moltsovint, a l'horitzó es dibuixen unes quantessiluetes superposades i veiem que per da-munt d'una corba suau de primer termes'enlaira una cresta llunyana i que un pratde verd tendre es destaca en un fons mora-denc de roca volcánica ; un sens fi de super-posicions meravelloses entre el mar, el celI la terra. •

Es un espectacle massa bo per un homehabituat a les ((illes» del nostre Eixampla.Potser no tenim els nervis prou domesticatsper aguantar una cosa semblant. Les pri-meres milles es poden suportar bastant bé,però a .mesura que les illes ens van mos-trant les seves gràcies particulars us aneuengrescant i exaltant, i arribeu a Esmirnacompletament saturat de paisatges de l'altremón (anomenats, també, celestials).

Situant-nos en un pla més objectiu — to-cant més de peus à l'aigua — anem a tafa-nejar per entre la multitud d'illes de l'Ar-xipèlag.

En sortir de la lluminosa Rodes, unsquants molins de vent — amb les seves qua-tre mans— s'acomiaden de nosaltres, I dedalt del 'cim de l'Atairo voleia un nuvoletblanc. Més enllà, de les puntes nevades delTaurus asiàtic, voleien més mocadors, i totseguit comencem a passar revista a les illes.

I ja tenim la petita Symi, on els estrenuspescadors es capbussen sota l'aigua per pro-veir d'esponges i corals a la rue de la Parxo la Quinta Avinguda. A la banda de po-nent se'ns presenten, arrenglerades com lesgiris : Kharki, Tilos, Nisyros i d'altres desegon rengle. Girem la vista a orient i enstrobem davant de les ruïnes de Cnido, l'an-tiga ciutat que si no fos per la Venus dePraxíteles ja ningú no se'n recordaria.

culpa del seu reaccionarisme van perdrel'ocasió de passar a la posteritat.

Davant de Cos, un golf obre la boca iens mostra la seva magnífica dentadura demuntanyes coronades per les muralles d'Ha-licarnàs, pàtria d'un altre pare, el de 1ahistòria, que, com sabeu, es deia Herodot.Però si Haliçarnás ha passat a la histò-ria no ha estat precisament pel seu pare,sinó per la desconsolada vídua Artemisa i el

De ]'eufòria esclatant de l'Arxipèlag pas-sem, sobtadament, a la delicada melangiad'Esmirna.

Si en temps de Lisímac, la Perla d'Orient,la Corona de la Jònia, era la ciutat mésjoiosa de I'Asia Menor, en temps de Mus-tafà Kemal (que ara ja no se'n diu, sinóAtaturk) és més aviat una ciutat trista.Es clar que un incendi com el que sofríl'any 1922 és capaç de fer perdre l'humora qualsevol. I un incendi en aquests païsosporta la fatal conseqüència de noves cons-truccions de ciment armat, que situades enl'ambient local, és com si tiréssiu un caixetd'aspirina en un plat d'arròs a la Pare-liada.

Val adir que la melanconia d'Esmirnaés d'un sentimentalisme molt encisador.Només cal veure passar, pel moll del portarran de l'aigua, el petit tramvia arrosse-gat per un sol cavall. Ara que les cosesdel i9oo estan de moda, aquest tramviaresulta .molt més entendridor.

Però allí on el romanticisme no hi té resa fer, és a dintre dels zuks. Com en totesles ciutats orientals, el barri dels basars ésla part més vivent. Aquí l'arameu, l'israe-lita, el turc i l'àrab són d'una sola raça id'un sol objectiu : la cartera del turista.

El turista entra en els basars amb unacerta prevenció que el volen enredar i quela major part d'articles són fabricats a Eu-rgpa.

Però quan surt té la ferma convicció queallò que ha comprat és autènticament orien-tal i que degut a unes circumstàncies espe-cials ha adquirit una veritable ganga. Aques-

Josep MARIA DE SAGARRA

GUTENBERG, S. A.

Fàbrica de maquinàriaper a les Arts Gràfiques

Nàpols, 215 • Telèfon 55728BARCELONA

. . Un tramvia cremant, a la Bordeta

iI

4NERVIOSOS!Prou de patir inútilment, gràcies a lea acreditades

6RAGEES POTENCIALS DEL DR. SOIVRÉque combaten d'una manera cómoda, ràpida i e ficaç la

Neurastènia lmpofeneia(en fofes 1.. Leves manitnfadone),i mel da cep, eamaoenf m •nfal, perdia de

memòria, verffte•s, fediea corporal, fremolore, diepipeia nervio•se, palpifaeiou, 6i 4edeme i fraeforna nervioso. an Qanernl de lardones f feb e1r haefenr orelniee que 6neufn per causa o on(en egote•nenf nerviós.

L.. Grageas potenclals del Dr. Solvré,més que un medicament eón un element muenda! ¿si cervell, mednl'I. 1 fet el sistema nerviós, cogen..

ren£ el vtrer sani propi de I eda`, conservrnt kn rdut t prolongan£ la vida; indicad.. espedelmenf ds eqo•feb en 1$ seas Javenfuf por to ta asna ¿'ences to ., elr que verióquen trebal is esceesius, fanf Hdcu com moral.o Infel'leetuelr, nporfiata, borne. de ciènd ss , financien, ubrtes, comerciants, induetr£rlr, pensador., •4.,acme nt sempre, amb lea Grageas potencials del Dr. Soivró, toG als erforcor o ererdds f►dlment1 disperaof Ibrnnieme per rependre Is sovint i amb el minin re+ulfaf. arribant a l'extrem. vello.. 1 senaviolentar i'ereenisme amb energlw pròpies de le joventut

Ba.fa gendre un flascó per eonvtncer•sé n

Yudo s 660 píos, flasc!, oA toles los pdoclpols formàcles d'Espanlo, Por hipl 1 dmbrlca

NOTa.—Dwrp.r•,e , n.m.lrer O' 25 pa, ou ,.g./l, de ro,ra per ol ra.yeeig e Ofkt e. Labor■(.rie 3d 1en•

(are, carrer de1 Ter, 16, Barcelona, ,.brea pnfd re lllbn e.plkofio ,obr. /orejee. ds,eervfllae er 1 ?roer..,a.ei r..e.K., A.leln..

21 -11-35 M,li x 1]DR 3

Temps a venir, si no un capítol interes-sant de la història dels nostres temps, cons-tituirà almenys una anècdota típica de lapart corresponent a les lluites socials, larelació dels actes de sabotatge comesos con-tra el material mòbil de les Companyies deTramvies i Autobusos de Barcelona.

Es per aquesta raó, i per ajudar en lamodesta mesura de les nostres forces latasca del possible cronista, que avui reco-llirem en el present article unes quantesnotes que tenim sobre la qüestió.

L'inici d'aquest conflicte social pot dir-seque va arrencar de la vaga mercantil que

governador, entenent que els obrers, en noreintegrar-se al treball dins el termini fixat,havien quedat acomiadats, els féu presentaruna sollicitud d'ingrés.

La majoria foren readmesos. Unicamentfou rebutjada la sol-licitud d'un nombreequivalent als que havien ingressat de bellnou. O sigui, en xifres aproximades : Tram

-vies, zoo ; Autobmnibus, 75 ; Gran Me-tro, 5 ; etc.

Abans de tot això, el director de la Com-panyia de Tramvies, senyor Alfred Arruga,havia presentat la dimissió del seu càrrecamb caràcter irrevocable; més tard, va sa-

ber-se que havia fixat la seva residència al'estranger. Fou precisament el dia 23 denovembre de 1933—remarquem la coinci-dència de la data amb què se l'atemptà,23 de novembre de 1934, amb la del pri-mer aniversari—, que el Consell de la Com-panyia de Tramvies va nomenar directorel senyor Enric Veiga.

Van .passar els dies, no gaires, i comen-çaren els actes de sabotatge contra tramviesi autoòmnibus. La Generalitat seguia man-tenint el mateix criteri de respecte al prin-cipi d'autoritat, però els tramvies anavencremant i cada dia en major nombre. Arribàel tras às dels serveis d'Ordre públic a Ca-

Mi•ana ora

Un procés caríssim

Com és natural, es tracta d'un procés quees descabdella als Estats Units. I és nomenys que el seguit contra Hauptmann,acusat d'haver raptat el fill de Lindbergh.

Segons càlculs, vindrà a costar un milióde dòlars. Els calculistes descomponen aixíaquesta suma:

22,000 dòlars per despeses i honoraris delshomes de llei de les dues barts ; 32,000, peltransport de funcionaris i testimonis ; 2,000,honoraris i manteniment del jurat; óo,000,transcripció i cò2'ia de declaracions; 32,000,manteniment de funcionaris, repòrters i al-tres persones que assisteixen al procésr8o,000, repòrters fotogràfics i dibuixants;óoo,000, telègraf, telèfon i transports peraeroplà de ressenyes periodístiques i fotosdel procés; 30,000, missatges radiofònics.

A afegir: 100,000 dòlars despesos del tri-bunal en investigacions precedents a la de-tenció de Hauptmann ; 5o,000 dòlars donatsal raptor, i uns altres 50,000 dòlars despesosper Lindbergh i el seu amic el coronelBreckinridge per a enquestes particulars .

De tot el que precedeix, només hi ha unasuma a deduir: els 14,800 dòlars descobertsen el garatge, que serviren per a detenir iinculpar Hauptmann.

Itàlia i Abissínia

El conflicte que ha esclatat aquests diesés, indubtablement, l'empresa de més vo-lada del règim feixista, arribat a prou ma-duresa dintre el país i cercant vies d'expan-sió a fi de fortificar el seu prestigi i donarterres de colonització a un poble massa Qro-líffc.

Ja fa temps, l'historiador Guglielmo Fer-rero va predir

«Un règim com el que governa Itàlia està,per la seva naturalesa, destinat a córreraventures militars ; si els obstacles i perillsa Europa són massa grans, a Africa el campés més lliure i els riscos poden semblar mésj etits.»

El vell' somni africà d'Itàlia, ja intentatuna vegada, es trobarà ara de nou amb unpoble aferrissadament independent, amaratd'esperit antiitalàà i amb un exèrcit instru'itper oficials japonesos.

El Japó, que ha entrat en la batalla delcotó contra Anglaterra ti els Estats Units, i,no tenint terres on plantar-ne, té tot deconcessions territorials i industrials a Abis-sínia, que l'emperador Selassié havia refusatsempre als europeus.

Briand i Stresetnann en pantu¡les

El professor Hénard, en el seu retir deGrenoble, escriu les seves Memòries .

Aquest professor, totalment desconegutdel públic, ha estat una colla d'anys íntimde Briand, del qual era intèrpret i traductoroficial. Es a dir, cap dels secrets de les en-trevistes de Thoiry i de Locarno no li ésestrany.

Més discret encara que un diplomàtic, elprofessor Hénard no ha volgut parlar mai,ni declarar res, ni atorgar un interviu.Però ara creu que pot dir coses interes-

sants per a la història de la postguerra i'escriu els seus records.

Pudor reialUna Qellícula, no fa gaire estrenada a

Barcelona, ha fet conèixer certs aspectes dela vida de Carles II d'Anglaterra, que pre-cisament el dia tó del corrent ha fet dossegles i mig que va morir. Ens referim aNell Gwyn, nom d'una de les +voltes favo-rites d'aquest rei, 1a qual havia cmnençatvenent fruita pels carrers de Londres.

En les Memòries del cavaller de Gra-mont, entre altres anècdotes de Carles II, esconta que una vegada el rei reprotxava alpredicador Stillingfleet que llegís els ser-mons des de la trona.

—Però, al Parlament, la Vostra Majestattambé llegeix els seus discursos, en comptesde recitar-los!

—Tinc una bona raó de fer-ho: he dema-nat diners tan sovint a la Cambra, que no.goso mirar-la a la cara.

L'ACTUALITAT INTERNACIONAL

Alemanya, que a despit de totes les clàu-

sules del tractat de Versailles i sense fercas de decisions del 7 de gener de Roma ide les de Londres del 3 de febrer, que lineguen el dret de deslligar-se per comptepropi de les obligacions imposades pel trac-

tat de pau, ha rearmat com li ha semblat iha fet tot de maniobres diplomàtiques pertal de crear dificultats a França.

I, a més a més, ha fet arribar proposi-cions als governs de la Petita Entesa; in-tentant de fer sorgir desconfiances a conse-qüencia del viatge de Laval a Roma i el

Hitler, Almers, Rudolf Hess, von Neurath i von Blomberg

d'aquest i Flandin a Londres. Però aquesta

maniobra no ha reeixit, perquè Benes, Ti-tulesco i Jevtitch no són coronels Beck.

La intenció de la parella von Neurath-Rosenberg, intèrprets de Hitler, és d'apartarAnglaterra de França, dividint-ne les garan-ties de seguretat, o bé posar França encondicions d'afluixar els seus lligams ambl'Europa central i Rússia. La maniobra ésde gran estil, però els que volien executar-la són tan poc experts que han ensenyat eljoc ja abans d'iniciar-la.

***

Després del refús de Berlín de participaren una àmplia coliaboració europea, no espot dir que els moments siguin de satisfaccióper als partidaris de la pau. Aquesta és llunyd'estar assegurada, sinó que molts perillsI'amenacea. El més imminent és l'austríac.L'Anschluss, que Alemanya ha volgut sem-pre amb la mateixa insistència (i el refúsa adherir-se als acords de Roma ho confir-ma), desencadenaria sens dubte la guerra.

Un altre perill és la tensió sempre crei-xent entre Alemanya i Lituània per la qües-tió de Memel. Si els esforços de la diplomà-cia reïxen a conjurar de moment una con-flagració, l'esdevenidor no es presentarà pasde color de rosa. Edouard Herriot, en unarticle recent que ha estat molt reproduït,parlant de l'actitud misteriosa de Polònia,esmenta un llibre de l'historiador polonèsStoutnisky, titulat El sistema polític d'Eu-ropa, en el qual es preveu un bloc centro-europeu, sota la direcció d'Alemanya ï ambPolònia engrandida amb territoris russos.Fet i fet, l'historiador polonès no revela resde nou, perd confirma el que tothom sap,això és, que el pangermanisme és una ame-naça constant per a la pau.

Per tal d'evitar noves catàstrofes a lahumanitat, la tria dels mitjans no hauriade desvetllar les suspicàcies de ningú. Noés afavorir la causa de la pau desunir, malque només sigui momentàniament, la comu-nitat d'acció franco-britànica, com no hoseria no concloure — amb Alemanya i Polò-nia o sense — el pacte oriental. Una cosai l'altra signifiquen statu quo, i pau, pertant. I després d'això, desarmament.

Cap altre camí no pot dur a cap resultatpràctic.

TIGGIS

HISTORIA CONTEMPORANIA

Els sabotatges contrae elstramvies i els autobusos

el Front Unic va declarar a mitjans denovembre de 1933• Amb motiu de la vagamercantil, que pocs dies després 'de decla-rada es convertí en vaga general, els em-pleats de la Companyia de Tramvies vancelebrar, el dia 17 del mateix mes de no-vembre, una assemblea en la qual acor-daren no tornar al treball.

La causa que havia de justificar aquestadecisió era la no acceptació per part de laCompanyia d'unes bases presentades pelsobrers. Abans, però, ]'aleshores governadorgeneral de Catalunya senyor Joan Selveshavia manifestat públicament que les ditesbases no contenien reivindicacions obreresde cap mena i que les declarava fora dela llei.

Per altra banda, i d'acord amb el ques'havia convingut el dia que seguí al del'assemblea, els obrers no acudiren al tre-ball. Vagaren aquell dia tramvies (àdhucels del Tibidabo), metros, autobmnibus,,,

En canvi, la vaga general va fracassar.Enmig d'una ciutat que anava reprenent elti eball apareixien els carrers exempts detramvies i autoómnibus. Unicament els cot-xes de servei públic (els taxistes van ferd'aquell novembre el seu agost) van aten-dre les més urgents necessitats del tràfic.

Amb tot, la vaga persistia, i a mesuraque passaven els dies la situació esdeveniamés anguniosa. Finalment el senyor Selves,després de fer sortir al carrer els tramviesconduïts per soldats de la marina, alumnesde l'Escola de Policia de la Generalitat,guàrdies d'assalt, estudiants d'enginyers,etcètera, va nomenar interventors seus propde la Companyia de Tramvies els senyorsHervàs i Vidal-Jover, amb l'encàrrec de do-nar al conflicte les solucions que creguessinmés adients.

E1 primer acte dels nous interventors fouel de fixar un termini dintre el qual elsobrers havien de reintegrar-se al treball:el que no ho fes dins del terme assenyalat,podia considerar-se definitivament acomia-dat. Amb tot, van passar els dies i els obrersno van presentar-se a la feina.

Hom procedí a admetre nou personal. Se'lva instruir ràpidament, i en vint-i-quatrehores es van confeccionar els nous unifor-mes. Els tramvies van sortir al carrer me-nats pel nou personal, i en moltes líniessense protecció de la força:

En ]'entremig, van iniciar-se unes con-verses entre els obrers i la Companyia, lesquals van frácassar. Calgué' que arribés eldia lz de desembre perquè els obrers esreintegressin al treball. Aleshores, però, el

MIRADOR Telèf . 23110

SI ES- EI (TRIC1 DEL (OSTRE AUTOMÒBIL

rrs ee pararonaviat i bé,ol

'! k GARATGE ELÈCTRICCARRER MOIÀ,6i8'(AribauiDiogonal)

vern, i el Lloyd anglès va signar el con-traete que les companyies nacionals refu-saven d'estipular.

De mica en mica, el conflicte ha anatapaivagant-se. Fa ja alguns dies que elsactes de sabotatge contra tramvies i auto-òmnibus van cessar, i és d'esperar que persempre més. Per altra banda, sembla quedarrerament foren readmesos molts delsobrers acomiadats ara fa més d'un any.

JOSEP MARIA XICOTA

Societat Espanyola de Carburs Metàl'IicsComete: apartat 190 BARCELONATele{.: "Carburo." Mallorca, 232 Telèfon 73013

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN 99 % DE PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT defils i peces de seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIO INDUS-TRIAL -de laboratoris i domèstica : : GENERADORS, BUFADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la SOL-

DADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES I ASSAIGS GRATIS

talunya i fou materialment impossible de-Elturar en un dia l'acció contra els tramvies. gran europeu

(Es diu que el nombre de tramvies crematsé9 de 250 i el d'autoòmnibus de 25.) Titulesco acaba d'ésser elevat a president

La crema de tramvies va arribar a cons- de l'Entesa balcànica. Es sabut que l'hometituir un seriós problèma al govern de la d'Estat romanès presideix igualment el Con-Generalitat. A primers de juliol de 1934, sell permánent de ry Petita Entesa, parlant

així en nom de Romana, de lugoslàvia, dea la sortida d'un consell, ]'aleshores con-seller de Governació va cridar els peno- Txecoslovàquia, de Turquia i de Grècia.distes i va dir-los : —Titulesco tot sol és un pacte de cinc-

-Abans de vuit dies haurà acabat la diu d'ell Litvinoff—. Tal com Roosevelt pre-crema de tramvies. sideix els Estats Units d'Amèrica del Nord,

Hom disposà que agents de vigilància i Titulesco presideix els Estats Units d'Euro-policies sense uniforme, pagant el bitllet ¢a de l'Est.com si fossin pacífics ciutadans (es sospi-taven contactes entre tramviaires i sabote- «Pm sap greu, pera no sóc jueu»jadors), custodiessin tots els tramvies.

Més tard, la policia de la Generalitat va En una reunió del partit conservador ce-detenir significats elements dels Sindicats lebrada a Woodgreen, un espectador inter-de Tramvies i Autobmnibus, els quals acu- romp el discurs de Waverley Baxter cri-sava d'ésser els inductors dels actes de sa- ntbotatge comesos. —Voleu dir que no sou jueu?

El lector recordarà, pels comentaris que —L'honorable gentleman—respon l'oradorva suscitar i per la protesta del govern de sense immutar-se---vol saber si pertanyo ala Generalitat, que el Tribunal d'Urgència la raça gloriosa que ha donat Jesucrist a lava absoldre cinc o sis vegades consecutives humanitat i Disraeli a la Gran Bretanya.els suposats incendiaris, els quals foren Doncs bé, em veig obligat a respondre-lifinalment alliberats. Davant de tot això, el que, i molt greu que em sap, no hi per-censeller de Governació va encarregar a la tan yo.Comissaria general d'Ordre públic un in-forme privat relatiu a la tramitació d'a- Disciplinaquests sumaris. A conseqüència d'aquestinforme, possiblement, el govern de la Ge- Al teatre westfalià de Hagen fou un veri-reralitat hauria encarregat al president del table escàndol la representació de l'obra naziTribunal de Cassació que portés a cap una Witikind, un saxó que lluità contra Garle-informació sobre les deficiències d'aquests many i que els nazis volen rehabilitar,sumaris, alguns dels quals contenien falles Entre els amics de l'autor i els que sao-tan importants com eren no haver estat cri- vien escàndol anava quasi a entaular-se unadats a declarar els policies que van prac- batalla campal, quan el director del teatreticar la detenció dels encartats, etc, aparegué al prosceni i es declarà sorprès del

A dir veritat, els danys materials soferts xivarri, car l'obra es representava desprésper la Companyia de Tramvies no han estat d'haver estat sotmesa al Dr. Goebbels i ambirreparables, El Conveni, integrat per disset 'l'aprovació d'aquest.companyies d'assegurances, va cobrir-la L'ordre fou restablert cosa per encanta-fins no fa gaire de tot risc. Posteriorment, ment.les companyies asseguradores denunciaren Pot donar-se un cas més ezem¢lar de dis-la pòlissa i van rescindir el compromís ; ciplina?per això va demanar-se autorització al go-

Després de la resposta alemanyaLa resposta alemanya a la nota dels go-

verns de França i Anglaterra, tramesa aBerlín després dels acords del 3 de febrer,no s'ha fet esperar gaire. La resposta de laWilhelmstrasse ha causat una impressió desorpresa en les cancelleries interessades i enl'opinió pública, perquè, tenint en compte lesregles diplomàtiques, la nota havia de res-pondre a totes les proposicions dels dosgoverns units, les quals constitueixen un con-

junt que no pot ésser fragmentat. Tambés'ha tingut la sensació que, en aquesta nota,el govern de Berlín volia continuar en la

seva tàctica de guanyar temps — ja que la

nota és, en resum, inconcluent —, aprofitant

la tolerància d'alguns governs europeus.Es amb profunda amargor qué hem de

constatar que no es tenen en compte els en-

senyaments de la gran guerra, que costàdeu milions de vides humanes i estralls in-nombrables, i es facilita, amb una lleugeresaimperdonable, la preparació d'una altra con-

flagració que seria tan horrorosa com l'an-terior. Tant se val que aquesta comenci allevant com a ponent, perquè es propagariad'un cap a l'altre del continent.

Sentat aquest fet, que és de convicció ge-

neral, cal preguntar-se si és oportú de se-guir negociacions amb Berlín, després de laviolació del tractat de Versailles, per arribara uns acords que no tindrien cap valor efec-

tiu quan a Alemanya li convingués.A Anglaterra no sembla que s'hagi arribat

encara a la persuasió que, si es vol evitarla guerra, no hi ha altra solució que la crea-ció, dintre el marc de la S. de les N., d'unaagrupació d'Estats que faci de «gendarme-nao i eviti a tota costa la guerra. Recordemque el pacte Briand-Kellogg posa la guerra

fora de la llei, i que la por d'un atac aeri,ressentida per tot el poble anglès, ha fetevolucionar la política britànica, però sensearribar encara l'agrupament a' què alludíemi que creiem necessari.

^t e• :t

La nota franco-britànica tramesa a Berlíncomprenia tres parts : extensió del pacte de

Locarno a l'aviació, amb una clàusula com-prenent el mutu ajut entre els països con-

traents ; acceptació dels acords de Roma.sobre la independència austríaca, i adhesió

al pacte oriental. Aquests tres punts, si esmantenen units, poden seriosament assegu-rar el manteniment de la pau ; però si unsol d'ells fos separat, el perill subsistiria gai-rebé en idèntiques proporcions.

En la resposta d'Alemanya, fora de lacomprensible adhesió al Locarno aeri, espassen per alt els altres punts i s'insinuala necessitat de converses bilaterals, és adir, converses separades amb Londres i Pa-rís, i no collectivament, com caldria.

El protocol de Ginebra estipulat entreFrança i la U. R. S. S., i al qual tambés'ha adherit Txecoslovàquia, constreny Fran-

ça a no entrar en negociacions bilaterals

amb països que haurien de formar part delgrup adherit al pacte oriental. Es per tantevident que no són possibles negociacions

directes entre París i Berlín, però, en canvi,podria haver-n'hi entre Londres i Berlín. Escosa de preguntar-se si Anglaterra voldrà,àdhuc amb el consentiment de França, pres-tar-se a aquesta maniobra alemanya.

No creiem que la situació internacionals'hagi trobat mai en un punt tan delicatcom el d'avui. Laval es troba davant difi-cultats que, essent originades per maniobres

esbiaixades, superar-les exigeix una habilitatgran i un tacte poc comú.

Aquest número hapassat per la censura

Importants rebai-xes per ampliació

1 SECCIO A MIDAJAUME ` I, -ii

r Telèfon 11655

L'ACTUALITAT CINEMATOGRAFICAtrQe estrenesua La setmana passada, parlant dels gène-

res cinematogràfics específicament ameri-cans, alludfem els films periodístics, perqualificar d'una manera o altra les pellícu-les que posen en escena els món dels repòr-ters i de les grans redaccions, sempre a l'a-guait del darrer escàndol .social o de l'úl-tim crim sensacional que apassiona l'opiniópública.

Els americans s'han lluït en aquest ter-reny, amb una sèrie de films que no han estatprecisament de .massa èxit entre nosaltres.La raó d'aixa ens sembla òbvia. En aquests

tècnic per designar aquest qualitat), tractade viure explotant la flaca dels homes. Araque, com sempre, i això és característic dela hipocresia comercial del cinema americà,el to cínic amb què la història està plante-j ada no persisteix, sinó que, tot al contrari,aquella noia que cerca milionari ens resul-ta ésser, al final dei film, un encant elecriatura.

Hom hi veu, amb aquella grapa que ca-racteritza Jack Conway, una societat bàr-bara, impulsiva, que sense miraments nirespecte social es llença amb un desemba-

eEn arribar la hrimaveran

MITOLOGIA CINEMATOGRAFICA

El periodista, heroidels temps moderns

,

^ AMBL

dATAIUIlA37•Te1:1170Continua de 3 tarda a 1 matinada

SEIENT ÚNIC: 1 PESSETA

Avu

.^. 2.a ETAPA

EL^I

Himataga feulada del mbn. El ¢e¢anE de la nafura-lesa vrnçuf per l'home í llurs màquines

Vegeu al SALO CATALUNYAla superproducció espanyola

ATLANTIC FILMSp e,ealz

un fi?mde BENITO PEROJO

.4Arowira ro^ont^cfr^I GUft

WARNER GROS. FIRST NATIONAL

en un film de periodisme

MARYLAND

Paul Munti en ((Què hi ha, Nellie?»

4 MIRADDR 21-11.35

EL CINEMA

films, hi ha una tendència a desplaçar eldinamisme de ]'acció pròpiament dita, queés allí on el reclamem, al diàleg, desplaça-ment que dóna com a resultat una verbosi-tat frenètica que constitueix un seriós han-dicap per a un públic estranger.

En el film Què liti ha, Nellie?, que s'a-caba d'estrenar, aquest inconvenient estàreduït a la seva mínima expressió, puixque el gran postor en escena que n'és l'au-tor, Mervyn Le Roy, ha sabut donar lasupremacia al moviment visual, en beneficidel film i de nosaltres.

No hem d'insistir sobre aquest film, mo-dèlic de factura, impecable d'interpretació,que fa l'objecte en aquesta mateixa pàginad'uns comentaris del nostre collaboradorAndreu A. Artís. Què hi ha, Nellie? és unfilm que confirma les excellències formalsdel cinema standard americà.

x**

Un altre film típicament americà és elde Jack Conway, Cerco un milionari. Ho ésperquè en ell Jean Harlow hi fa per cen-tèsima vegada el paper d'una nota que,la natura havent-la dotat de molt sex-a--1 eal, a la vegada que desproveït de decèn-cia (no hi ha en el camp cmeístic un mot

♦ ♦

♦ i

1 1

: ' ' % t♦♦

♦ ♦♦♦♦

t

iii

♦;..

♦♦

LARRY"Dustpr'CPADDEIDA LUP9 O,JAMES GLEASON

4

♦ PODEPTAQMITPONG Ç

1 ♦

1♦ ♦

^^ - ^^ a

- .., ♦♦♦

♦ '.^ A

♦

♦•

♦ ♦♦♦♦ ' f

♦

ràs total à viure la vida en un estil, diríemnosaltres, d'improvisació permanent. Granespectacle, atenuat naturalment per les exi-gències del supervisor. I el bo és que hi haqui creu que amb aquestes correccions lamoral hi guanya !

xx^

La simpàtica figura de Franz Schubertha estat víctima d'un altre atemptat cine-matogràfic perpretat per Paul L. S'tein, unbon director, amb el concurs de RichardTauber, un bon cantant. Després del filmalemany sobre aquest motiu, aquest filmanglès vindrà a ésser com una preparacióal film americà que Nils Asther (!) ha inter-pretat.

Corn que una biografia de Schubert ésmolt fàcil d'adquirir, ens evitarem de feruna parada d'erudició barata parlant depoesia i realitat. Deixarem córrer la reali-tat, que tanmateix tampoc no és segur quees trobi en els llibres, i parlarem de poesia,volem dir de la ficció del film.

En arribar la puiïnavera és un bon filmanglès. Fet amb força propietat, amb unaanècdota ben construïda, irreprotxablementinterpretat i encara, naturalment, amenit-zat amb música de Schubert, extreta espe-cialment del seu immortal cançoner. Al-gunes de les cançons que es senten en elfilm són d'una exquistdesa melòdica tal,que el seu efecte és irresistible i el film d'a-questa feta hi guanya. Uns exteriors, massabreus, fent de marc a una excursió deSchubert amb els seus deixebles, procurenun fragment deliciós, difícil d'oblidar.

Es un film que ha estat molt assenyalatper la premsa anglesa, i que aquí les com-paracions amb Volen les meves cançons nopodran evitar,ji un cert desprestigi, potser,al cap i a 1a fi, no gaire just.

Nosaltres hem protestat sempre dels can-vis de títols en les pellícules, però sempreen fer-ho, hem assenyalat la possibilitatd'excepcions. Aquest és el cas de Chu-Chin-Chow, un gran títol pel públic anglès queconeixia el gran espectacle musical londi-nenc que amb aquest Lítol glossa Ali-Pabài els quaranta lladres, però un mal títol peral públic barceloní, que no pocha sospitarque aquest títol enigmàtic amagava unaversió, feta amb molta solta, de la famosanarració de Les Mil i Una Nits: Un filmd'humor i de gran fantasia que recomanemals nostres lectors.

Josep PALAU

quan davant dels ulls tenim la pantallameravellosa del cinema, que ens dóna unameravellosa desfilada d'herois? Gràcies a lacàmera, un tipus de periodista humaníssim,dinàmic, generós, viu amb l'alè de les granscreacions.

L'hem tornat a trobar aquests dies. En-carnat en la suggestiva figura de Paul Munii encaixat en la pellícula Què hi ha, NeUie?, J

vivint una aventura interessantíssima, ma-tisada pel més fi dels humors. I el perio-dista d'aquest film no resta pas reduït aun vulgar parten.aire d'idilli cinematogràfic.EI seu amor és el periòdic. La seva passióés la informació periodística, posada al ser-vei de la veritat.

I com que el periodista de Què hi ha,Nellie? és un heroi cinematogràfic, acabatriomfant, descobrint els criminals i recon-querint la direcció del periòdic, que haviaperdut injustament. Heus ací un ha¢py endexemplar, el que consagra la unió de l'homeamb l'obra.

Com a tipus literari, el periodista a casanostra més aviat fa pensar en els pícarosde la literatura espanyola del segle xvt. Encanvi, en els films americans és l'hereumés recent dels herois de les novelles decavalleria.

Assistim, en certa manera, a una consa-gració del periodista. Hi ha motius per aalegrar-se'n.

ANDREU A. ARTIS

MIRADOR bublicarà aviat un article de

JACQUES FEYDER

Una nova

gran estrella

•

I)))JJi

EN

A 1

•

Es un vigorós

Y drama dirigit perP

HENRY KING

Y C

La liferafura dels amafeursLa primera sessió del concurs de cinema

amateur que ha començat a celebrar-se alCentre Excursionista de Catalunya no fouprecisament gaire divertida, Hem de parlarde les reflexions que a propòsit d'això algúfeia i que ara, per disciplina, preferim ajor-nar per a més endavant. Solament volclríemreferir-nos a la literatura poètica molt es-pecial que pretén amenitzar alguns d'a-quests films, literatura que demostra quesi com a cineista ]'autor és dolent, com aescriptor és encara pitjor. Avui dia, quegràcies a les abundants colleccions econò-miques de literatura catalana, ningú noqueda dispensat de tenir a propòsit d'aques-tes coses unmínimum de coneixements, cal-dria que la persona que no es sent capaç

—i tot i això, no sabem per què, està entestata fer-ho — de retolar un film, cerqués uncollaborador.

El millor fóra prescindir de la poesia. Lasana concepció cineística invita a fer-hoaixí. Es inútil creure que el jurat o elçúblic puguin impressionar-se favorable-ment davant del film pel fet que de tanten tant ve agraciat amb floretes literàries.Es més aviat—i això tampoc no és just

—el contrari el que succeeix. Les imatgespaguen el pecat dels rètols.

Apa, íntrèpids amateurs, sacrifiqueu-vos,deixeu la poesia pels jocs florals i no ensatabaleu amb ella, quan els nostres pro-pòsits són solament els d'anar al cinema.

Color local

Cecil B. De Mille— que no és alemany,però havent representat Shakespeare en ale-many, recorda 'encara llargues tirades deShakespeare en un alemany impecable —prepara un film sobre Les Croades. Homdiu — ja us en creureu el que voldreu

—que a fi de crear una atmosfera de ver rea-lisme farà encarnar els homes ele l'Edat mit-jana per actors de la mateixa raça. Així,del paper de Ricard Cor de Lleó s'encar-regarà l'anglès Henry Wilcoxon i hom cer-carà un francès per al paper de duc deBorgonya, un italià per al de Guillem deSicília, un espanyol per al de rei de Na-varra, i així successivament per a Joan Sen-se Terra, Leopold d'Austria, Frederic d'Ale-manya, Sverre de Noruega, Nicolau d'Hon-gria i Miquel de Rússia.

Fins hem llegit que el •qui cregui assem-blar-se a un d'aquests personatges, trametila seva foto a De Mille, el qual li pagaràel viatge d'anada a Hollywood.

El festival de Moscú

Quan fou presentat a Barcelona un delsprimers films d'aventures del periodismeamericà, un company posà en circulacióaquesta punta de diàleg

—Has vist? Un film de gangsters i pe-riodistes...

—Digues de gangsters, simplement.Malgrat que tingué un cert èxit dintre

el gremi, l'acudit era molt més enginyós

En ocasió del quinzè aniversari del cine-ma soviètic tindrà lloc aquests darrers defebrer un festival internacional a Moscú,en el curs del qual seran presentades lesmés recents produccions russes i es celebra-rà una exposició cinematogràfica.

it.iMr19;Jí?

/^ l

' L ^` ^'lr.

. , ^)

uN • 1

. ^` DOROTNff

,}y'?c t Wlé(K

í_,,ß 1

L*ROYE (All(E

BRRDY

que adequat. Car els americans ens servei-xen el periodista vist, precisament, des d'unangle simpàtic, afavorit amb totes les llumsde la moralitat.

La versió cinematogràfica del periodistaés la darrera anella, per ara, de la cadenamítica dels redreçadors de torts, amb elsquals han estat forjades les tres quartesparts de la literatura.

En els orígens del cinema, quan els filmsde ]'Oest, la missió de defensar el desval-gut, de fer triomfar la justícia, fou enco-manada al cow-boy, símbol vivent de labondat primitiva.

Després, el paper escaigué al bandit, enla seva moderna caracterització del gangster.EI gangster ha estat durant molt de tempsel bandoler romàntic. Redimit, naturalment,per l'amor.

L'hereu d'aquesta tradició de generositat,més o menys gratuita, ha estat el periodista.Direm més, encara : el periodista potser ésl'únic heroi autènticament nou amb el quals'ha encarat el cinema. L'ha trobat fresc,gairebé sortit de l'ou, verge de literatura.

La professió periodística data en absolutdels nostres temps. Un recercador meticulóspodria entretenir-se extraient antecedentsen 'les èpoques més reculades de la història.Perd no val la pena. La formidable embran-zida de la premsa tingué lloc en el seglepassat, quan uns homes de geni bastireninteressos materials fonamentats en el llegatideològic de la revolució fancesa.

La publicitat i les agències d'informaciósón les dues columnes bàsiques del perio-disme modern. Abans, un periòdic no erasinó una arma de combat, l'eficàcia de laqual depenia de l'enginy i de l'agressivitatdel qui la manejava. Després, el periòdicha estat, per si sol, un instrument podero-síssim. Els papers gairebó s'han bescanviatla força de certs homes ha vingut de l'e-ficàcia del periòdic que els servia.

Quan la premsa ha adquirit aquestes pro-porcions ha vingut al rnón ei periodista enestat pur, el professional. Ni polític, ni ]i-terat, n1 político-literat, ni cap altra d'a-quelles combinacions que es solien donar enels primers temps del periodisme.

I aquest periodista, aquest professional,és l'heroi del qual s'ha emparat el cinema,passant-li el paper de redreçador de torts.

El cow-boy 1 el gangster imposaven lajustícia per la violència. Llur raó supremaera la pistola. En canvi, el periodista lluitaamb les mans buides. La força està darrerad'ell, en aquesta opinió pública, represen-tada pel periòdic.

Per això dèiem que el periodista és 1'ú-nic heroi autènticament nou del cinema.L'opinió pública és un fetitx dels nostresdies. Hom li sacrifica tot el sacrificable.Per a tenir-lo propici, es cometen les accionsmés impensades. El periodista és un delssacerdots del culte. D'ací arrenca el res-pecte gairebé supersticiós en què el té certagent.

El periodista havia d'acabar, fatalment,ingressant en la galeria dels herois cinema-togràfics. No ha Ingressat en la dels heroisliteraris, per culpa que els escriptors d'avuies senten més decantats a explorar cons

-ciències que no pas a recrear estats socials.Però un Balzac, un Dickens actuals nomenysprearien aquest personatge. Llur plo-ma fixaria algun periodista en la immorta-litat.

Però, per què hem d'enyorar la literatura,

Importants rebai-xes per ampliacióSECCIO A MIDA

JAUME I, 1 4

Telèfon H655

La Nicolau en «Es necessita senyoreta»

Un amable lector de Sabadell i de signa-tura illegible, que admira els meus 'insigni-ficants articles sobre dansa — no tant na-turalment com dues gentils damiselles i undistingit cavaller, tres eren tres els defen-sors de la rítmica, els quals, després delmeu treball titulat Una Grècia de Carnaval,m'han adreçat tres felicitacions encoratja

-dores, una de les quals, signada RamonaGómez, comença amb aquests mots delicatsi afalagadors : es una ve,dadera lástimaque fallando en el centro de España tan-tos brazos para laborar la tierra, trabajopara el cual muestra usted tan especialesaptitudes, pierda el tiempo emborronando

Shnone i Cardona

21-11-35 It IRf\1.3UR 5•EL TEAT RE

L1S C^5úGdIII\p I^S ILENORMANDISota la llum dels reflectorsCarles Soldevila, Es necessita senyoreta (Poliorama) — Lluís

Elias, Luí vol viure (Coliseu Pompeia)Prenent peu en un punt de partida tan

banal i insignificant com és el conflicte gra-tuit en què es troben el senyor Comamala

i els seus dos oficiosos amics, conflicte cer-cat, provocat, engiponat i no eludit mésper poca-solta i curtedat de gambats quesobrevingut per desgràcia o atzar, damuntuna acció sense excessiva continuïtat ni ne-cessitat lògica, fent moure uns quants per-sonatges prou reals en la seva insubstan-cialitat i prou ben vistos en la seva trans-cripció escènica perquè els puguem trobarj ustos i encertats, traient par-tit de la seva ]farga experièn-cia quotidiana en determinatsmedis i posant en jac la sevaironia encoixinada i benvo-lent, aconduïda per un llen-guatge fresc i correctíssim, undiàleg lleuger i animat, mun-tada damunt dues o tres es-cenes de bona comicitat i d'e-xacta observació i tres o qua-tre situacions enginyoses i in-teressants, Carles Soldevila,sense excedir—ni molt menys,en veritat—del nivell a quèper altres produccions més fe-lices ens tenia acostumats, hafet en aquesta comèdia Es ne-cessita senyoreta, estrenadadivendres passat al Paliora-ma, tot el que bonament po-dia fer un esperit com el seu,agut, delicat i optimista mal-grat tot, àdhuc els motius queper a no ésser-ne hi ha enmés d'una i més de dues deles escenes que ens presentaen la seva comèdia.

A ben poca cosa es pres-ten, certament, els frèvols ele-ments amb què Soldevila habastit aquesta seva darreraproducció. No gens menys,qualsevol altre autor els hau-ria pogut fer decantar cap alcantó de la franca barrila des-cordada per fer-nos riure atort i a dret o per la bandade la sàtira despietada i cruelper tal de fer-nos esgarrifarde santa indignació ciutadana.Prou pulcre per no deixar-setemptar per l'un, potser prouescèptic per no oferir gaireblanc a les sollicitacions del'altre, Soldevila s'ha acontentat, perd, d'a-puntar només tot allò que podia haver estatdescabdellat, remarcant i accentuant, com sideixés per a l'espectador la cura de fer-hopel seu compte, limitant-se a escriure unacomèdia amable, agradosa, un si és no éscínica i un bon tros desencisada, la prin-cipal qualitat de la qual és, per a nosaltres,la gràcia de la frase justa, la vivacitat d'ex-pressió i la sagacitat psicològica que do-minen en el seu diàleg, policiat fins a l'ex-trem quant a lèxic i sintaxi, però sensegens m mica d'encartonament, viu i cursiucom si fos veritublement el seu llenguatgeel comú entre els nostres conciutadans.

De la interpretació que obté la comèdiaper part del conjunt de la companyia, des-prés de cíir que la trobem un xic feixuga,hem d'assenyalar l'encert amb què descab-della la senyora Nicolau el seu difícil paperi remarcar l'entusiasme i la intel•igènciaamb què interpreta el seu el senyor Llue-Iles ; el senyor Galceran no pot ésser gairebrillant en el que li és conferit, esborradísi accessori, però el realitza excellentment.

Quant a la presentació, hem de lloar ladignitat amb què ha estat efectuada ; bonala dels actes primer i segon, encertadíssimai mereixedora d'un bon aplaudiment la deltercer.

^x*

Lluís Elias continua amb fortuna la sevacarrera d'escriptor teatral. La setmana pas-sada, també, ens era oferta al Coliseu Pom

-peia una nova obra seva : Liti vol viure,obra que fou acollida amb gran simpatiai adhesió pel públic que emplenava la salai per a la qual potser no seria pas desca-minat de pronosticar un èxit igual al queobtingué la comèdia Madame amb què se'nsdonà a conèixer aquest autor.

Llufs Elias no és pas un home que vulguitocar el cel amb les mans ni menys encarapodeu pendre'l per allò que se'n diu un in-comprès. Bon psicòleg, coneixedor del pú-blic, conscient de les pròpies forces i cons-cient ensems del que es pot intentar ambprobabilitats d'èxit en aquest terreny ontants de talents fracassen tristament pern.enyspreu, desconeixença o oblit d'una rea-litat que no triga pas gaire a assabentar -los

el crepuscle del teatre

Si n'ha fet córrer de tinta la crisi delteatre! Es un tema barrejant-se en el quall'amor a la temença de la mort ha inspiratpàgines no sols intelligents, ans també be-lles i fins de vegades patètiques. El quesemblava difícil és que algú en pogués ferun drama veritable, una obra de pura crea-ció literària. Es, no obstant, el que ha fetLenormand amb el seu Cré^uscule du Théá-tre, estrenat recentment. Si l'autor haguésestat un altre que Lenormand, l'obra, pelseu mateix tema, hauria deixat d'interes-sar-nos. Però Lenormand és un dels dra-maturgs més suggestius dels nostres temps.En la seva nova producció, ens dèiem, podràhaver deixat d'ésser ell mateix? El poeta,el creador de monstres bells en llur hor-ror, s'haurà convertit en un dissertador méso menys enginyós o brillant?

A la fi l'hem llegida. Obra de tesi? Dis-sertació? Certament, Lenormand pledeja afavor del teatre. Hi ha moments que, mdi-rectament, fa d'advocat. Així fa dir a unpersonatge, al•]udint els espectadors : «Sino tenen necessitat que públicament siguinanalitzades llurs ànimes amb paraules oque algú vingui a testimoniar davant d'ellsllurs pensaments, llurs passions i llurs tur-ments, és que ja no tenen ni pensaments,ni passions, ni turments. Es que ja no sónhomes!» Adhuc fa que un dels personatgeses revolti contra el cinema; que exclamipatèticament, de cara als espectadors : «Esen va que t'embriaguis d'imatges entre lestenebres : què hi tens a veure amb els es-pectres?))

Però més que de grans tirallongues, laseva defensa és feta de crits d'angoixa hà-bilment teatralitzats. En realitat, Lenor-mand ha agafat el tema de la millor maneraper al teatre. N'ha fet, diríem, superant lacomèdia de costums, una farsa grotesca onsón caricaturitzats, fuetejats amb sarcas-mes d'una gran violència continguda, lestares que, per aquests móns de Déu, afli-geixen i maten el teatre. Hi ha, en primerlloc, ]'americà amb el seu llibret de xecs,disposat a convertir-lo en cinema ; hi ha la

hI

oule de luxe que el fa servir per al seuüment personal ; hi ha els cabotins amb

llur insensibilitat, llur rutina ; hi ha, sobre-tot, el modern director d'escena que, de ser-vidor de l'obra, ha passat a àrbitre i quetalla, afegeix, desnaturalitza al seu gust...

El més afortunat de l'obra és, sens dub-te, una vetllada teatral a Berlín, on un d'a-quests directors obté un èxit enorme ambla transformació total d'una obra poèticaen una farsa grollera, obscena i dinàmica.Es una pintura, sens dubte cruel, atroç,però evidentment verídica de l'Alemanyaequívoca, tèrbola, amoral i desorientada queha desembocat en la dictadura hitleriana.Lenormand n'ha fet un parell de quadrosd'una gran força dramàtica i grotesca, quehan d'ésser realment impressionants da-munt l'escena i que tenen alguna cosa desomni febrós, de fantasmagoria allucinant.En realitat, perd, és tota l'obra que semblavelada per aquest vapor de poesia que trans-forma en sublim el grotesc i l'horrible, quefa tan prestigioses les criatures de Lenor-mand i que és, en definitiva, el que carac-teritza el seu geni visionari.

L'angoixa, la por de veure morir el tea-tre es reflecteix certament d'una manerapatètica en la producció de Lenormand. En-tre tantes pàgines belles, és sens dubte unade les més belles que ha inspirat el tema.Perd hi ha, sobretot, en aquesta obra, moltl'angoixa i de dolor personals. L'autor, enmolts d'aspectes, deu estar identificat ambel protagonista de ]'obra. Diríem que l'habastida amb l'experiència adquirida no solsen els escenaris de París, ans en els esce-naris de Berlín, de Londres, d'Itàlia, pertot on ha anat, com el seu protagonista,darrera de les fantàstiques criatures delsseus drames. L'elegia collectiva té tons aixíd'elegia individual.

H. R. Lenormand no és, però, un autora plànyer. En general ha obtingut la mésalta consagració intellectual. Naturalment,però, que el seu públic és un públic restrin-git i que hom voldria que el seu èxit fosun èxit de més volum. Però que se'ns per-meti una tímida objecció. Es que els autorsde la qualitat de Lenormand, no han trobatconstantment dificultats? Es, per retreureun exemple, que Curel, al gual podíem con-siderar cero el precursor de Lenormand enl'escena francesa, trobava més facilitats perestrenar i un públic més vast?

Crepuscle del teatre? Potser sí. Perd cal-dria, sobretot, posar-se d'acord sobre quinteatre. 1 on. Perquè és evident que si elteatre passa avui dificultats, mai no s'ha-vien tractat temes tan difícils, tan inabor-dables per al públic. Mai no s'havien pogutportar al teatre experiències tan curioses,mai no s'hi havien pogut aclimatar tantesflors d'estufa. Es per ventura que un tea-tre com el del propi Lenormand hauria po-gut prosperar millor en temps d'un Labicheo d'un Sardou?

DOM7 ìŠNEC GUANSE

Metro -5ólc^rryr-MayerDOS GRANDES PELICULAS EN UN SOLO

PROGRAMA

r O^GC^a!lhP.^ v.^°.

¢2 un ue

MOIITGOMERYEL COHDUISTA®ORIRRESISTIBLEuR uin1on^

Demà estrena

pocs refugis hospitalaris on arrecerar-se:els escenaris dels cafès concerts, les pistesdels cabarets i el Circ Barcelonès, ]'úniclocal que fa temporada regular, i en el qualel competent Salvatella ens ofereix cadasetmana excellents programes de circ i devarietés. El cinema i el music-hall, aquestsdos enemics irreconciliables, en lloc d'o-diar-se i entredevorar-se, per què no s'unei-xen? Tant l'un com ]'altre tenen mala peçaal teler. Voleu dir que la seva unió no de-terminaria la seva salvació? A París ja es-tan intentant d'agermanar -los. El directorde les atraccions Pathé-Natan, Goldin, haestat encarregat de salvar l'Empire. Ha

triat la fórmula econòmica defer una part de cinema i unaaltra de music-hall, ja' assajadaa l'Alhambra, i ha fixat unspreus molt raonables. Per pocsfrancs- el públic pot veure unfilm i mitja dotzena d'atrac-cions. Proposem aquest fi defesta als empresaris dels nos-tres cinemes d'estrena.

L'estiu passat l'amic Tasiss'ocupava ací d'aquesta qües-tió. Enemic del fi de festa alsteatres, era partidari com nos-altres de la barreja de cinemai music-hall. No podem estard'acord amb ell, però, quantracta amb duresa despietadales pobres i sofertes varietés,

r . que qualifica despectivament defauna lamentable, ni quan diuque caldria anar a cercar bonesatraccions estrangeres per alsfins de festa dels cinemes decategoria. Ens sembla, amicTasis, que no teniu raó. Acítenim tot el que cal per a con-feccionar bons programes. Te-nim excellents parelles de ball.Simone i Cardona, campionsdel món de balls de saló en1932, finor i distinció, supremaelegància, i una ànima de ba-llarins que dota de palpitacióvital tot el que fán. Jauri, grandansarí acrobàtic, artista enci-clopèdic que cultiva tots els gè-iteres amb idèntica perfecció, ique acaba d'ajuntar-se amb laMary Quinteros — nervi, flexi-bilitat i temperament —, tot i

cuartillas sobre temas que no entiende —,un amable lector de Sabadell i de signaturaillegible, doncs, m'invitava fa dies a parlarde la Lolita Granadós, que va aplaudir, en-tusiasmat, al Moulin. Per bé que amb uncert retard, em complac avui a satisfer eldesig tan amablement expressat per l'es-mentat lector. Lolita Granados, admirableballarina, és perfectament digna de comen-tari.

Aquesta artista, després d'una llarga ibrillant actuació al Moulin Rouge, va de-butar a l'escenari del Bombay i a la pistadel Stambul, on encara treballa quan es-cric aquestes ratlles. Jo vaig tenir la sortde veure-la, a ella i a la gitaneta Amaya,al Circ Barcelonès en la funció (le beneficide la veterana i simpàtica taquillera d'a-quell local. I dic vaig tenir la sort, perquèaquesta doble actuació em permetrà dé com-pondre un interessant parallel.

Producte brut de la terra, la CarmencitaAmaya ens ofereix el magnífic i tempes-tuós espectacle d'un tempesment a l'estatpur. Ritu, sexualitat i símbol, negació sal-vatge de tot sistema, aquesta gitaneta és untros de naturalesa viva que malda per aorganitzar els seus impulsos — els seus es-pasmes dolorosos, la seva ferocitat sen-sual — sense aconseguir-ho. La Lolita Gra-nados és una Carmencita Amaya civilitza-da. La Granados civilitza els temes popu-lars. Els estilitza. Els plega a un estil.Els refina amb una mesura i un tacte ad-mirables. Les seves voltes d'un dibuix im-pecable, la línia irreprotxable de tots elsseus moviments, que desment el poeta quedeia odio el moviment que desplaça les lí-nies, no es veuen gairebé mai als escena-ris dels nostres cafès concerts.

Aquesta doble actuació em permetràtambé de resumir els tres estadis d'unaevolució. El primer : la dansa gitana—l'A-maya—, primitiva i pura, sincopada i dolo-rosa. El segon : la dansa de music-hall-la Granados —, el poble que es renta i esplanxa per a presentar-se en públic, gèneremitjà, més refinat que el precedent i menysdepurat que el següent, més superficial queel primer i menys tècnic que el tercer. I eltercer : artista i Conscient, cultivat, l'altaperfecció de la dansa de teatre, de la quall'Argentina és el més autèntic representant.

***

Els cinemes d'estrena agonitzen. Ja hodèiem l'altre dia. El music-hall local agonit-za també. Les bones atraccions que tenimhan de bellugar-se com un viatjant de co-merç o un corredor d'anuncis per tal d'ob-tenir algun contracte. Per a preservar-se dela pluja torrencial de la crisi, ja els queden

Avui, dijous

2 a

SETMANA en

lá CapitolDolorosa Cinema

joia musical Una pcllicula

del mestre rèciamcet

SERRANO IBÈRIC A

de la seva existència irrefragable, pel qued'ell fins ara hem anat veient, no n'hempas d'esperar que se'n vagi cap a un fracàso es fiqui de cap en un carreró sense sortidaper tal d'intentar un renovellament, un tras-balsament o un capgirell en els costums,les idees o les opinions del nostre públici el seu teatre.

Tot això són coses que Lluís Elias deixaper als altres. Ell, senzillament, ha comprésles ganes, el desig, la necessitat que té elpúblic de teatre català — que, fet i fet, bé

l

Pu.ei¢ d• Gcèoi^. 57. — TdòEon 79601Seaai6 coatínae de 3 tarde a t matinada

SEIENT, UNA PESSETA

CURIOSITATS MUNDIALSIn ¡erais anis reporlatgrs U. E A. (tdus;a)

PROJECTILS HUMANSDocumental rsportiva

LLEGENDA DE PASQUADióvix en colores dr Walt DLsn<y

NOTICIARISD'ACTUALITAT MUNDIAL

Srpom ,,ora D.RAMOUNT t ECLAIR IOLRNAL(rtdas,a)

ELS CAMINS DE D011 JOAN DESERRALLONGA

documental sofa el patronatge del Centre Excurstonislude Catalunya

es veu que existeix — de distreure's, de,fruir, d'emocionar-se, d'evadir-se, en unmot, sense encaparraments, sense angúnies,sense neguits, a través d'un medi, per mitjàd'un vehicle que no repelleixi la seva sensi-bilitat, que sigui a l'abast de la seva intel-ligència, en el qual es pugui fondre, ambel qual es pugui compenetrar. A servir aques-ta necessitat és que Lluís Elias es dedica,avui per avui; de si està equivocat o no,en són testimonis els comediants amateurs,els còmics professionals i els públics, queli demanen obres i més obres, que són re-presentades amb fe i aplaudides amb entu-siasme.

Lilí vol viure cau ben de ple en aquestgénere de teatre que Lluís Elias conrea ique en alguna altra ocasió hem hagut dequalificar com a teatre autènticament po-pular en oposició al barroer i demagògicque pretén aquesta qualificació. En ell esfan apellacions a les fibres més fàcilment•commovibles del públic i no se'l turmentagens amb problemes altres que els de la in-triga, que — és clar — no és turment sinóinterès. Ni una gran novetat en la més granpart dels tipus que ens hi són presentats,ni una psicologia molt intensa, ni una moti-vaci ó massa cenyida per a una i altra deles incidències de l'acció, ni un llenguatgegaire castigat, però una gran traça a ani-mar els personatges, a fer-los parlar, a en-frontar-los, a graduar les escenes, a repar-tir els efectes, adés sentimentals, adés cò-mics, a fer créixer ]'interès, a fer esclatarla sorpresa en el moment precís, és a dirun fort i innegable instint teatral. Aquestés, potser, més mecànic que profund, peròben efectiu i seria molt desitjable que fosun xic més estès del que és entre els nos-tres autors perquè aquest pobre teatre catalàdels nostres pecats tingués aquella norma-litat que li fa tanta falta i que ens vindriatan i tan bé per anar esperant el geni queens ha de meravellar a tots.

Maria Vila i Pius Daví executen els seusdos papers admirablement; Emma Alonsoens dóna una vamp estilitzada fins a la cari-catura amb una gràcia i un picant que tro-bem ben poc sovint en els nostres escena-ris ; Gimbernat i Maria Morera fan un ma-trimoni vel] molt bo ; Ventaiols i Duran,molt ben encaixats dins Ilurs intervencions.La presentació, correcta i ben ambientada.

JOAN CORTES

ÈMDA2 0'

_ tAsHOAA ANECESpo _ ^

_ MAAI

M cr ©

1Ai

AUTO - UNIÓNBAT EL RECORD

MUNDIAL DEVELOCITAT A UNA

MITJANA DE323'750 Kms. hora

D K^ WDes de 6.900 Ptes.

WANDERERHORCH AUDI

AGÈNCIA EXCLUSIVA

AUTOMOVILES, S. A.Còrsega, 302 i 304

Joaquim Folguera

gració. No és que vulguem significar queel premi hagi d'ésser una cosa o altra, nide tenir la segona qualitat o la primera.Constatem el fet; simplement. Aleshores, elPremi Folguera serà també un mitjà molteficaç per a fer que el públic presti mésatenció a la poesia i que s'orienti una micamés amb el gaudi de descobrir la poesiape] seu compte,

#zx

Demà passat es dóna el III Premi Fol-guera. Podrien fer-se infinitat de pronòs-tics, de comentaris anticipant els rumorsque corren, etc. El lector no en treuria,però, cap profit, ni l'autor d'aquestes notes,tampoc. El jurat és ja a punt de votar iens serà més pràctic a tots plegats esperarel dia 23. Els diaris han publicat la llistad'obres presentades a concurs. No són pasgaires. Si no hi ha cap sorpresa, és fàcil-ment previsible, seguint els noms, de for-mular, poc més o menys, el resultat.I aquest país deixa tan poc lloc a les granssorpreses! Tots plegats ens coneixem tant!I ens és tan fàcil de conèixer-nos!

Icrrnst AGUSTI

Lamartine i els seus editors

Ñ%IBAIIDR

LE/ LLETRE/D E M A PASSAT

Sobre l'occitanismeSobre uns versos

P re mi F o I u e ra 19 3 4 Es evident que una federació de terres

decatalanes amb els països occitants, política-ment , és cosa fantasiosa i, en tot cas, la 1 "I_ W 1 ttea

»No és pas solament la glòria de llunom que els poetes, els historiadors, elpublicistes deuen a aquesta professió deleditors que he anomenat una altra vegadala noblesa de les indústries. Els deuen al-guna cosa més, senyors : els deuen, en eltemps moderns, aquesta independència dsentiments, aquesta dignitat de caràcteraquesta altivesa d'actitud davant la puixança, que tan bé convenen als que cultiveel pensament, i que en ells han de dignificar les lletres.

»Aquesta independència, els més immor•tals escriptors dels temps antics i de leapoques recents no en donaren pas sempremalauradament, l'exemple a llur temps 1 ala posteritat. Mentre llur geni s'elevavallur ánima era sovint rebaixada per llufortuna... En el nostre país, sota el nostremés bell regnat, aquests Corneille, aquest.Racine, aquests Boileau, aquests La Fontaine fan sofrir la dignitat i la independéncia del caràcter cívic per les complaences d'esperit i de cor que les tristes necessitats de llur existència i les de llur famlla els imposaven envers els reis, les cortsles favorites, els financers i tot del tempsdavant els quals s'inclinaven més avall deque és permès d'inclinar-se al geni o a 1virtut. Gràcies a vosaltres, gràcies a aquelta àmplia i honesta remuneració que udevem, semblants servilitats d'esper it sf

rien inexcusables en els homes de ]letrfd'avui dia. El geni era serf, vosaltres l'heemancipat.

»Però si heu emancipat el geni de !f

seves complaences i de les seves servitucenvers els poderosos o els feliços d'aquemón, heu fet més encara, l'heu emancipsdel que Horaci en deia res angusta domés a dir de les necessitats, de les misèrici de les indigències de l'home de ]letre

»Permeteu -me doncs, senyors, d'assocnl'agraïment del segle literari tot sencerl'agraïment que dec, més que cap altre,les vostres indústries, i de brindar, en aabar, per la deu de tota independència, ctota noblesa i de tot benestar. Pel Treball

Demà passat, dia 23, tindrà lloc el falldel Premi Joaquim Folguera 1934. D'entreels tres premis literaris instituïts per laGeneralitat, el Premi Folguera és el quetranscendeix menys al públic. D'una banda,lògicament, la poesia és un art menys po-pular que la novella o el teatre. Al teatres'hi fonen més interessos—hi ha qui diuque tot bon català té una obra escrita—i hi ha l'estímul de la representació. ElPremi Crexells té una història d'algunsanys més i va vinculat als grans èxits devenda---grans èxits a casa nostra, natural-

En un journal liltéraire que va començara sortir en gener de t85r t que va tenirun any de vida, Les Foyers du Teuble, es^cónté el discurs de Lamartine en un ban-quet que li oferiren «els seus antics i elsnous editors». Eren sis: Fume, Lecou,Lippart, Gosselin, Pagnerre i Firmin-Didot.(Didot li tornà en t8i8 el manuscrit de lesMeditacions.)

D'aquest discurs, copiem alguns frag-ments interessants per a la història de criacosa literària»

«Senyors, és una gran i feliç idea la dereunir en aquesta fraternitat de les pro-fessions, els editors i l'escriptor del qualhan imprès, illustrat i propagat les obresdes de fa vint-i-cinc anys.

Les darreres novetats en

llibres francesos les troba-

reu primer que enlloc a la

LLIBRERIAr

Louis Berge

Rambla del Centre, iq

Telèfon 231118

Kiosque FranÇais

Rambla dels Estudis, 7(Davant l'Acadèmia de Ciències)

seva realització és molt lluny d'ésser notansolament possible sinó encara versemblant.De tal manera és això que no crec que En un recó d'una antologia de poetes fran- 1 Però aquesta hipòtesi tampoc no tagca deningú pugui sostenir aquesta afirmació d'u- cesos de la primera meitat del segle pas- 1 cop. En els darrers versos citats com a exem-na manera seriosa iconscient. Idealment, sat (c), vaig trobar un poema sobre la nit ple, la coincidència s'accentua, i arriba a lapoèticament, somiar en aquesta federació de Nadal, d'un autor per mi absolutament identitat en els mots dans ton sein i dinspot tenir els seus encisos, no hi ha dubte, desconegut : Imbert Galloix, nat a Ginebra ton si, que per altra banda no sóp cridatsperò per una banda els esperits d'aquest en 1807, mort en 1828. La publicació de les essencialment pel tema; més encara, la ver-conjunt de pobles que, ençà i enllà del Pi- poesies d'aquest minyó joveníssim, segons sió del dans francès per dins seria tan ver-reneu, es troben units per lligams evidents resulta de les dades d'aquesta antologia, es semblant!i innegables racials ilingüístics no són, féu en 1834 ; abans, en desembre de 1833, I no hi ha cap raó, tampoc, per negarcertament, inclinats vers això, i per altra Victor Hugo assenyalà aquest poeta en un que Sagarra conegués aquells versos, encarabanda molt menys disposats hi són, natu- article a I'Europe ltittéraire, que fos per casualitat com elg he conegutralment, els dos Estats constituïts dintre Tot això no m'hauria fet gaire impressió, lo. L'Hereu Riera és de gener de I914, dataclels quals aquests pobles es troben, anterior, em penso, a les pri-

Però fetes aquestes distincions contra la meres edicions d'aquesta an-possibilitat o versemblança d'una entesa po tologia de la collecció Pallas,lítica entre nosaltres iels occitans, no ens perd podia trobar-los en algu-queda altre remei que confessar que en eli', '. na altra, o fins en algun recullterreny cultural l'entesa es fa no la del tot' ,nadalenc. (Notem que L'He-possible sinó ja actualment real i que ha reu Riera duu la data del mesdonat resultats positius. ti de gener,) I tambépodria és-

Es un fet innegable que per als catalans 1 ser que Sagarra conegués per-és relativament entenedor un text gascó, t^^ ^^ fectament aquest poeta quellenguadocià, llemosí o provençal i els gas- ( per a mi era — i gairebé és cons, llenguadocians, llemosins i provençal et perfectament desconegut.es troben en la mateixa posició respecte a V^ Si acceptem alguna d'aques-un text català. Això, doncs, té ja d'antuvi d 's r tes hipótesis, seria curiós sa-un gran avantatge, és a dir que estén el ber com es produí el fet deradi de difusió de les nostres publicacions 1 l'adaptació dels versos de Gal-vers enllà i el de les llurs vers ençà. Ens t, loix. Podria molt ben éssertrobem d'aquesta manera que, si el movi- t;^ una simple reminiscènciament per la dignificació i conreu conscient d'una lectura la que Josep Ma-de la ]lengua vernacla arriba a tenir en ria de Sagarra introduí in-els països del migjorn francès la mateixa "ü conscientment en la correntiaimportància i, sobretot, la mateixa totalitat, v- dels seus versos. Però tambéuniversalitat que té actualment el de la lleu- podria ésser que el record fosgua catalana, les obres que ells facin podra clar il'adaptació dels versoscomptar amb el nostre públic i les nostre = 1: voluntària. Adonem-nas que lacomptaran amb ells. D'això l'avantatge pri- introducció de l'emoció de lamer i a més material que se'n seguiria fóra nit de Nadal en la llegenda deun gran alleujament del problema intel- l'Hereu Riera és una cosa per-lectual i editorial d'allà id'ací en les llen- sonal de Sagarra. Doncs, esti-gües vernacles. Els altres avantatges són rant una mica més la hipòtesi,fàcils de suposar :solidesa de la nostra— " ° «, podrfem arribar a suposard'uns id'altres—cultura, major irradiació, qu(• la suggestió produïda enmajor totalitat, etc. Aquest moment en què un moment determinat per laaixà esdevingui una realitat no és pas tan lectura del poemet de Galloix,llunyà com sembla. Per part nostra no on hi ha alguns versos molthem de témer, car la nostra cultura té ja bells, fou el punt de partidaun aspecte i un fons prou ferm i prou tota] d'aquella interferència dels te-per satisfer tota exigència, i per part dels' mes del Nadal i de l'Hereu?països occitans cada dia el recobrament hi r4 = Aquesta aparició del Nadalpren més forta embranzida. és la primera en la poesia de

I n'és la prova les publicacions anuncia- Josep Maria de Sagarra Sagarra. E1 tema, però, l'hades fa poc: estan a punt de sortir la Gra- interessat sempre, i acabà de-matica Occitana, de I'illustre filòleg Lluís dicant-li el reeixidíssim i mésAlibert, L'Evangeli en gascó, La legenda si no fos que la lectura del primer vers em recent Poema de Nadal. Ara bé ; agafant lad'Esclarm nda en provençal per Valeni Ber- donà una mena de sotragada. Diu :hipòtesi ja descaradament pels cabells, po-rard, Actes dels apòstols, Letras als Ro- 1 dríem arribar a dir que la lectura dels ver-mans e als Corintïans traduïts al llengua- L'air est glacé, mais la vuit est sereine. sos de Galloix hauria estat en certa manera -docià per Juli Cubaynes i finalment la versió el punt de partida de tota la literatura nada-

«Això em sona», vaig dir-me. Dintre el p p de Lis Idilis de Teócrit or Pauprovençal

p ca em voltava un record fins que aparegué lenca del poeta de L'Hereu Riera.qEyssavel. Aquests volums, bellament pro- A

un vers evocat per aquell altre 1Sense necessitat d'apurar tant les coses,

sentats són mostres del caràcter seriós i seria interessant, em sembla, saber el queconscient que pot pendre la cultura occitana

La nit és freda, però molt tranquila. realment s'esdevingué,i, d'aquesta manera, arribar al punt que Aquesta mena d'investigació no es fa gairefarà possible la reciprocitat. Es de L'Hereu Riera, de Josep Maria de 1 a casa nostra. La relació de l'obra dels poe-

Però abans que el moviment occitanista Sagarra. Bé. Una coincidència. Vaig anar tes amb els fets externs de la seva vida pri-prengui proporcions més grans cal subsanar llegint versos; el poeta conta que es passava 1 varia o fins literària, o les anècdotes que

un error que si s'esperés que les prengui la nit de Nadal en blanc evocant records i 1 han ocasionat la producció d'un poema, heus

pot fer un gran mal a les terres de ]lengua illusions de poeta. Però tot i la diferència 1 ací un tema que a voltes sembla tabú : unacatalana. En algunes—i les principals, cert de l'assumpte, l'atmosfera de l'admirable 1 mena de pudor estrany priva d'entrar-hi als—publica :ions occitanes que inclouen col- poema de Sagarra persistia: nostres escriptors, que no són pas més nilaboració d'ençà i d'enllà dels Pireneus és menys discrets que els d'altres terres. Ja séfeta generalment una divisió dels països que L'airain battu d'un cous triste et sonore que hi ha coses que a la nostra no podenIintegren llur conjunt, i hi trobem anotats seul a troublé le cepos de la nuit, dir-se perquè tots ens coneixem massa; perú

Aubernya, Gasconya, Llenguadoc, Llemosí, n'hi ha tantes que poden ésser dites ! El queProvena Catalunya, Balears i València.ç , y i més avall: passa és que no interesso».En aquestes publicacions s'hi llegeixen, so- Un bruit soudain ébranle nos demeures A desgrat de tat, aquestes coses són molt

vint, articles de valencians o mallorquins interessants. Per exemple ; un cas. La Vacaque es consideren ells .mateixos primera- L'autor canta ara l'alegria de la nit. No cega fou originada per una visió gairebément valencians o mallorquins i després oc- hi ha cap indici de la tristesa de L'Hereu 1 exacta a la que descriu el poema, tingudacitaos. Es veu de seguida que això cons- Riera, Però de cop, altres dos versos: prop de Sant Joan de les Abadesses segons

titueix un greu perill per la nostra unitat1

explica detalladament la família del poeta.nacional. Seria sobrer ací — i més que no Nuit de Noél, vuit de paix et de joie, Josep Pijoan deia que fou a Sanillés, proba-sobrer, potser pueril—repetir que tant els c'est dans ton sein qu'un Sauveur nous est 1 blement per error. I un senyor molt amicvalencians, com els mallorquins com els del [né meu recorda com, trobant -se amb En Ma-

parlem la mateixa llengua. Això ra all i altres amics a ]a Font de] Boix, aho diu això el d'En Sagarra», em g((Nos'a vist amb els recents treballs de vul-s'ha

garització de ida ]lengua dels valencians» Teia o Però el meu record sense voler, Con, veieren també una vaca cega i7

amproel neta s'imressionà. Ara bé : l'aclariment

per Carles Salvador, qui ha donat una orto- m'im posava la coincidència, i vaig voler lle-o 1 ordenació d'això, no és interessantíssima?

grafia catalana exacta a l'oficial catalanagir L'Hereu Riera. Diu :Segons a quin país fóssim, ja hi hauriá gai-

r i un diccionri abreujat on les diferències NIT D> NADAL, QUE ETS LA NIT D'ALEGRIA 1 rebé dos partits. I és segur que les respec-

s que hi trobem amb el nostre lèxic són pe- ai que per mi t'han posat un mal nom ; 1 tives fonts de Sant Joan i de Camprodon ess titíssimes—per exemple, organisar, vui, tin. 1 si dins ton si l'estimada es moria, etc. discutirien l'honor d'una manera aguda.a dre i com a darrer extrem agüelo, mots

banda, en terres del Prin-1

1 De la mateixa manera, no és cosa sabuda,El poema de Gailoix fa ací una girada i perquè enlloc no ho diu, que el poema Enque, per altra

s cipat són també en ús—.L'aplicació dels 1 es torna una pregària. Però tant se val. una casa nova va dedicat al nou estatgeLa impressió ja era concretada. Aquells 1 Passeig de lae procediments gramaticals científics sobre els

i valencians ha donat el mateix resultat quemeva d'uns cunyats del poeta al

1 versos eren parents pròxims. No sé si les 1 Bonanova, ni que l'heroi d'En la mort d'unsobre nosaltres, car, com digué J. V. Foix,

1cites isolades ho faran veure així. Jo en vaig jove era un altre cunyat, William Noble,

«quan els valencians han depurat Llur par-en català».

tenir una evidència. esportiu en aquells temps que ningú noD'on surten, doncs, aquests versos del po- n'era, anava en bicicleta de Barcelonaquelar s'han adonat que escrivien

Gairebé el mateix es pot dir respecte a 1 bre poeta ginebrí en el magnífic poema ca- a Puigcerdà, i que de sobte... s'esllanguíMallorca, on generalment l'única diferència 1 talà? L'Hereu Riera té dues dotzenes de de- per terra «amb els ulls admirats». Aquest

s que s'observa és l'ús d'a radical vocàlica fectes perceptibles a primera vista, però és caràcter d'esportiu de vint-i-cinc anys, qui

en comptes d'e, i això encara rio en tots 1 tan bo que aquests defectes no li treuen cap sap si lleugerament petulant, no us fa enten- eacr,ntors. 1

qualitat. Es humà, sincer, Conté una mera- dre millor aquell vers :

balanç i aquí es mesura. La poesia no volpas grans estrades ni grans llorers. El móns'ha tornat molt íntim.

a^x*

Quan el Premi Folguera tingui unsquants anys més d'història, quan no siguitan previsible la solució del fall, aleshorespendrà també més interés i el públic, quesegueix aquestes coses, hi pararà més aten-ció. Ara per ara el Premi no té la qualitatde descoberta i estímul que dóna vivor alscertàmens, sinó, més aviat, la de consa-

Somreies a la força dels teus muscles?

I no parlo més que d'En Maragall, queés en aquest sentit el poeta més conegut iel que ha tingut més qui s'ocupés d'ell. Sin'hi ha de coses interessants per saber! I

totes estan a punt de perdre's. Els contem-poranis de Maragall, d'Alcover, de Guimerà,

de Verdaguer, etc., van de baixa. D'ací acinquanta anys tot això estarà perdut de-fin itivament . Conservarem l'obra dels nos-tres poetes, però llur personalitat, llurs gus-tos, llurs preferències literàries àdhuc, totserà perdut per manca d'un petit homenatged'interès per part de tots nosaltres.

MAUaict SERRAHIMA

(1) AnthoIogie des Poètes Prançais duXIxe Siècle (i800-i866), par Georges Pelis

-sier, Paris, Librairie Delagrave, 1928,

Importants rebai-xes per ampliacióSECCIO A MIDA

JAUME I, IITelèfon H655

Joan Colom — Dibuix aquareblat

Iu Pascual — Tramuntana

—Es per a un suïcidi?—Sí, la meva dona i jo. Doni'm un re-

vòlver que falli al segon tret.(Ric et Rac, París)

NAUFRAGS—Vaig a banyar-me. Em vol deixar sola

un moment?(Ric et Rac, Paris)

21-11-35 IV11JYwUl\ 1

LES ARTS I ELS ARTISTES

Le expo^ a c a © r ^ Aristide MaillotJoan ColomLa vasta i importantíssima producció de

Joan Colom va acompanyada d'un gènere,que ja ha fet tradicional, orientat en unsentit secundari i que expressa per mitjàde dibuixos aquarellats, que si bé tenen totesles característiques de l'espècie comercial,adquireixen no obstant un interès conside-

rable, propi del gran pintor que és el seuautor.

A base d'això ha muntat una exposicióa les Galeries Syra.

A partir d'aquesta, hom pot submergir -seen totes les consideracions abellibles, ja quela prodigalitat de l'exposició afegida a laimmillorabilitat artística del Colom actual,es presten a pronunciar-se d'una manera de-finitiva.

Convinguem que dintre la seva gran ri-quesa pictòrica, aquests dibuixos són dig-nes de la seva prosàpia. Colom els dónala seva sensibilitat i la seva traça. Així

que forçosament obtenen la màxima dig-nitat i mai no poden confondre's amb untreball executat obertament de cara a unpúblic determinat, colleccionista especial debarators relatives.

El pintor ha tingut cura, en reunir unstock considerable d'obres, de seleccionar-les esplèndidament. El percentatge . de lessuperiors està' en manifesta majoria i l'es-pectacle de dues sales tapissades de dibuixosacolorits d'aquesta qualitat és realment mag-ní fic.

Ara manca únicament d'opinar respecteal futur d'aquesta espècie, tenint presentque, com és natural, ens referim als anésreeixits. Obres d'un pronunciat caire mini-malista, són de la fusta que poden esperarel museu sense por de cap classe. Expres-sen tan meritòriament l'esperit amb quésón concebuts, que passa carn en els assaigsd'un gran músic : que sempre són dignesd'ésser escoltats i, si fos possible, ésserguardats i tot.

Iu Pascual

L'exposició que l'any passat realitzà ala mateixa Pinacoteca Iu Pascual ens vadeixar un indefinible malestar espiritual,produït per un cert desencís en veure comuna obra queia gairebé totalment en el mésformal amanerisme. Recordem que fou laimpressió que dóna trobar-se davant d'al-guna cosa feta amb els ulls tancats.

No podem, doncs, ocultar que amb pre-venció ens hem encaminat a la saleta delPasseig de Gràcia.

Iu Pascual, però, ens ha tornat a gua-nyar i només ens ha repetit l'efecte de I'ex-

posició esmentada en comptades ocasions,correspo,ients a tantes altres teles.

Hi ha dues classes de pintura, que di-vidim amb una classificació purament su-perficial i que es basa en la partida d'obrescompostes t les que no ho són. La primerat tots els defectes d'aquell pessebrisme alqual ens referíem fa dotze mesos. No hiés absent la gràcia ni la naturalesa del

pintor, però és en total que la cosa agafacaires imprecisos del 900 i queda oda ana-creòntica sense fons i sense esdevenidor.

Tant insistir sobre aquests temes, supedi-tant-ho tot a un efecte compositiu i aban-donant els excellents resultats que Iu Pas-cual troba en les teles de l'altra categoria,deu ésser aquella mena de picar en falsque tant desespera els que, amb la fredortípica de 1'ol servador, voldrien encarrilarles coses, i de la qual tan allunyats estanels propis autors, que reneguen la majorpart de les vegades d'aquestes intromissionscrítiques amb l'autoseguretat que els prové

d'ésser precisament ells els que pinten.Creiem en la insolubilitat del problema iel deixem per tant així.

Com dèiem fa un moment, en la segonadivisió Iu Pascual es creix extraordinària

-ment.Les obres de cara als camps i als tur-

ments geològics d'Olot, el pintor les exe-cuta amb tot el fervor històric que ellssaben desvetllar i amb la contínua presènciade les seves dots poètiques i pictòricamentadministratives, que tant encaixen dintreles necessitats que també reclamen impres-cindiblement.

Olot, que pressuposa un color i un lirismedémodé, s'aguanta molt bé sobre la paletad'lu Pascual.

Olot, que és una personificació del mi-soneisme, ja que sempre ha rebutjat la novaorientació, excepció feta de' pintor Pujol,s'inclína davant la personalitat d'Iu Pascuali Ii concedeix la facultat de sortir-se de laruta tradicional per a incrementar l'emociói el borrissol d'aquell lirisme.

Exponent del que acabem d'esmentar sóndes teles Tramuntana, Tardor i Contrallum.Elles són veritables peces mestres, no tansols de l'especialització, sinó que àdhuc hopoden molt ben ésser en una antologia depintura catalana en la qual s'apleguessinles diverses famílies d'aquesta.

Cal que en finir aquestes paraules adre-çades a les suggerències obtingudes per 1'ex-posició, fem els nostres vots perquè Pascualvulgui fer-se càrrec del destí i de l'abastde la seva obra, que essent infinit per uncantó, està limitat per l'altre per la vetllaque li fa la intranscendència.

ENRIC F. GUAL

Hem tingut Aristide Maillol entre nos-altres, li oferírem un sopar, el qual acceptàamb deliciosa complaença i amb un cons-tant somriure encimbellat al capdamunt delsseus setanta-sis anys patriarcals. Li'n res-tarem molt agraïts.

La veritat és que tots els qui ens acos-tàrem a aquest home eminent, el primerescultor del món avui dia, ens sentíremconstantment banyats en una gran emocióel més gran escultor del món parla comnosaltres. Estic segur que ell també erasensible a la coincidència de parles. No laignorava, però potser no la constatava. Al-hora constatava ara amb falaguera sorpresala importància del nostre moviment artístic.No se'n sabia avenir: tantes exposicionsnotables : la de Manolo, la de Josep de To-gores, en virtut de les quals havia volgutmobilitzar-se ; la de Joan Colom, la de Mi-quel Farré, i les altres. I, per torna, lasollicitud dels presidents del Saló de Barce-lona i del de Montjuïc perquè enviés obresa la vinent Exposició de Primavera.,. Totaixò encisava Aristide Maillol i el feia som-riure i parlar amb una gran serenor, comla de l'home que ja no espera res, perquèja ho té tot, i sobtadament el ventet liporta encara una manyagueria insospitada.

Es que Maillol ha aconseguit aquella se-renitat sobrehumana dels éssers que de ma-nera implícita o explícita han arribat acompendre l'enigma del món i de la vida.En virtut d'aquesta visió sintètica de l'exis-tència, l'home es sent no pas sobresortintdels altres, sinó partícula necessària d'untot. I es sent actuar, sent la seva funcióde nexe entre el passat i ]'esdevenidor,entre les coses i els fets, entre els contem-poranis sobretot. Maillol no ho comprèn,però, tot : deixa de compendre, per exemple,la vanitat : l'orgull, la vanaglòria, l'envejadels homes és per a ell un enigma que liesdevé xocant, i que fins el fa riure. Nidavant de l'èxit continuat i universal, nienmig deis honors i els guanys abundants,ni carregat de glòria, Maillol no sap inflar-se. Creu que la gent que l'admiren exagera.((Jo som com les pomeres, que fan pomesi no se n'admiren : em plau que les mevespomes plaguin a tanta gent, però no sabriafer un préssec encara que em matessin.))Així ens parlava el gran escultor. I afegia,tot rient com un infant amb una joguina:((No seria còmic que la pomera s'envanísde les seves pomes ?»

Maillol és no solament una figura eminentdel món artístic contemporani : ja ho erauna o dues generacions enrera ; i, moltabans, en la seva joventut, fou artista múl-tiple i gran sacsejador del moviment sinte-tista i simbolista. Fins que es decidí perl'escultura. El seu gran amic Bourdelle noli perdonà mai aquesta ofensa : immediata

-ment copsà aquest que el jove indecís quees decidia tot d'una i amb trajectòria fermacap a l'escultura, seria el gran escultor quefes ressortir la buidor de la falsa esculturabourdellenca : Bourdelle fingí sempre mésd'ignorar ]'existència de Maillol.

Però l'escultor de Banyuls no floria pascom l'anti-Bourdelle —no valia la pena —.Maillol ecloïa com l'anti-Rodin. Contra elbarroquisme i el romanticisme exacerbatsde Rodin, el nostre Maillol reinstaurava laserenitat i el poderós equilibri plàstic delsgrecs, particularment de l'escultura prefi-dienca, tan impressionant en la seva simpli-citat. En el meu llibre L'Escultura CatalanaModerna dic de Maillol: «En aquells anysel Sintetisme tractava de cohonestar elspropis barbarisme, salvatgisme i rusticismeamb les idees primitivistes d'Ingres, i unad'aquestes idees colpí extraordinàriamentl'enteniment de Maillol: la de simplicitatformal. Per tal d'atènyer la veritable for-uia, deia Ingres, cal modelar esferoïdalmenti sense detalls interiors. Per què no produeixhom coses de gran caràcter? Per què, enlloc d'una forma gran, hom en fa tres depetites? La forma bella consisteix en plansrectes i rodons, deia ingres. Cézanne iMaillol prengueren això tan al peu de lalletra que aquel] arribava a afirmar, comqui predica l'Evangeli, que en la Natura-lesa noms hi ha cons, esferes i cilindresmentre que Maillol es posava a fer escul-tura segons els preceptes d'aquest evangelitractava les cames de les figures com si fos-sin dues columnes. Així complia amb elprecepte ingrese que ordena que les camessiguin com dues columnes.

»Maillol es cansà aviat de tal simplicitat,perquè el seu geni l'obligava a denunciaraquests passatemps i anar per feina. Homno abandona, però, així com així, els arrau-xaments de joventut. Maillol els abandonàlentament. Aviat trobà un elegant deriva-tiu del seu culte de la ingenuïtat artísticabo i adaptant-se al primitivisme de l'escul-tura grega del segle vi ab. de C. A des-grat de les seves vetleïtats salvatgistes, benaviat 1\'Iaillol confessà la veritat hel•ènica,i després sempre més ho féu constar. Enaquella mena d'adaptació als temps mo-derns de l'escultura del temps dels pisistrà-tides, Maillol triomfà immediatament. Tanaviat com pogué fer escultura de bo de bo,el seu extraordinari talent i la seva incom-parable sensibilitat es feren palesos. Lafama universal data d'aquella hora. L'es-cultor rossellQnés copsà de la manera mésfeliç aquella peculiar simplicitat de volumsdels grecs prefidiencs, aquella plètora devida la qual sembla justament que la sus-dita simplicitat reveli millor. Maillol assi-milà d'aquells primitius hellénics el cànonrabassut de proporcions, l'estil encara quel-com decoratiu, els arcaismes avui dia pue-rils o afectats, i per tant nocius a la veri-table ingenuïtat tan anhelada. Maillol se-guia essent fidel al seu ideal de joventut.

,Aquella adaptació i reestilització de l'es-cultura grega que féu cèlebre Maillol tinguéel contracop de les imitacions. Després vin-gué la difusió de l'estil, la incorporació d'a-quella nova concepció escultòrica a gairebétota l'escultura moderna. Tot el món s'in-corporà a ]'escola de Maillol, i encara s'hitroba incorporat. S'esdevingué que altresescultors reestilitzaren a la faisó egípcia, obé a la hindostànica, però és el cert quela tendència arcaïtzant nasqué en l'escul-tura amb l'empenta de Maillol. Aquelles re-estilitzacions anaren sempre no més Iluny

que a l'assimilació dels primitivismes avan-çats, fins que vingueren les escoles de lasurenchère tot rehabilitant l'escultura delssalvatges: l'art negre.

»Maillol reaccionà quan es trobà ambtants imitadors ; de manera que anà dei-xant els arcaismes i les reestilitzacions pera enrobustir encara més la seva esculturai atorgar-li un segell ben personal, sensepreocupar-se ja gaire del cànon rabassut ni

Maillol — Pomona

de les cames curtes i gruixudes de turmell,sense arcaismes, sense barbàrie. En canvi,no ha oblidat la lliçó de simplicitat ingresca.Perd ara no la practica al peu de la lletra,sinó que, simplement, s'inspira en l'esperitingrese.

)(Bé es pot dir que, després de Rodin,Maillol és el primer escultor del nostretemps, i des de cert punt de vista, des delpunt de vista de l'art dels traspassos, éssuperior l'escultor de Banyuls a l'escultorde Meudon. Maillol esculpeix, preferentmenta tot altre tema, el desnú femení de la se-gona joventut, robust, fort i massís: el tipuspagès de dona jove»... , la dona forta cata-lana.

JOAN SACS

PROTECTORLina iníciativa ínleressaníLa crisi actual afecta particularment els

artistes, i a París és on aquesta època devaques magres fa més estralls que enlloc,però els pintors i els escultors se les empes-quen totes, i ja que les vendes són cada dia

més escasses, han tingut una idea genial:la creació del Salon des Echanges, que haassolit un èxit que els mateixos organit-zadors no sospitaven. Per mitjà d'aquest

saló, una pila d'artistes han cedit llursobres, no per tal quantitat en metàllic, sinócontra aliments i gèneres diversos. Segonsha comunicat a la premsa la secretaria ge-neral de la dita entitat, durant l'any 1934,dels dos-cents artistes expositors, cent vui-tanta vareo realitzar un volum de transac-cions de prop d'un milió de francs.A Barcelona, uns quants elements atents

a tot allò que sigui en benefici dels artis-tes, acaben de fundar una Fira d'Intercan-vis, a l'estil del Salon de Echanges de Pa-rís, en la qual els artistes que ho desitgincediran també llurs obres a canvi de gène-

res. Entre el nostre món artístic la idea haestat acollida amb molt d'entusiasme, i sónmolts els artistes que han tramés llurs obresper a la inauguració d'aquesta fira que

tindrà lloc en un espaiós local del carrerViladomat a final d'aquest mes.

Es d'esperar que aquesta iniciativa localobtindrà el mateix èxit falaguer que ha tro-bat a la capital de França i que fomentaràl'afició artística entre elements inèdits, finsara allunyats def món del colleccionisme.

-gis' --.,'

• ,

1. ‚r, b,

1 -^

—Saps que el senyor Bivens és sexa-genari?-Quina vergonya! A la seva edat!

(Smokehouse, Minneapolis)

—Infermera, li ha pres la temperatura?—Sí, senyor doctor.—I què marcava?—Variable.

(Il Travaso delle Idee, Roma)

El primer actor. — Si voleu, senyors, usdic de seguida qui és l'assassí i així podremanar aviat a casa.

(Marc' Aurelio, Roma)

szg

s

:\

t. lr-, +

1"

CASES BARATES

—Altra vegada aquests exercicis detrombó!

(The Passing Show, Londres)

1

-- ^- íj:`

^I = r

!mSRInIn uI: nltttltu1I111ul11BII1hIID111111uuI4Illit9t3Iuu tnitlllllltllllt glllt1111111uhI1u1 ç;l1.íi,

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

ANTONI MARTIMàxlma rapidesa i Mà

17047

qualltat

!e

AVINYÓ, 19, pral. 1 Telèfon 17047 ; BARCELONA

.lltlflll11111111111111111111111111111iII111I111111111111t11111111IIlIIIt111111111111111111111III1111111111IIIII111111111Pt1i

CONSERVACIÓ DE MONUMENTS HISTORICS

La LDotja de Tort© i(Ve de la primera pàgina) amb intelligència les particularitats del pro-

blema. La Llotja — va dir contestant elsEl cas és que a Tortosa creia hom de bona nostres requeriments — serà derruïda, però

fe que cap mal no es feia en destruir aquell l'Ajuntament la reconstruirà en lloc propici.edifici. Posar destorbs a l'acord municipal, Intervingué la Direcció de Belles Arts,semblava una dèria inconvenient (vegi's la aturant amb la llei l'enderroc ; associacionsfotografia r, que acompanya aquest article). d'amics dels monuments i excursionistes cla-

Calia fer conèixer, posar en valor el mè- asaren a favor de la Llotja. Poc després,

UN ANIVERSARI

rancesc Tàrrega

Id I II I IIbfl

jlïI

ñ I I ^^I^,nIIIII'^ ^_-,GU,.

FLA VISTA ALS DITS

—No sé com dir-l'hi. Ja ha signat tres-cents llibres d'un altre autor.

(Lije, Nova York

Ell. — Puc llegir en el teu cor com enun llibre obert.

Ella. — Sí, però no rebreguis les cobertes.

) (Widow, Corneli)

La Llotja, reconstruïda i restaurada (any 1934)

nit de la Llotja. Per tal d'aconseguir-ho, j l'Ajuntament de Tortosa, a proposta de l'al-cuitàrem a traçar a l'oficina del Servei de jcable, aprovà e1 trasllat, en emplaçamentConservació i Catalogació de Monuments acceptat per l'Estat, previs els informes cor-Histbrics de la Generalitat, agregat afins- responents.

titut d'Estudis Catalans, un dibuix en pers - 1 * * *pectina del que seria la Llotja restaurada, Avui la Llotja de Tortosa, reconstruïdaamb els arcs a la vista, el qual fou publicat 1 aciençaclament sota la direcció de l'arqui-a la premsa barcelonina. Aquest gràfic, no teste de la ciutat senyor Agustí Bartlett,cal dubtar-ho, contribuí a canviar el con- alça les seves airoses arcades prop de ]'Ebre,cepte públic, respecte al que era la Llotja entre jardins públics, alguns centenars de

(vegi's el dibuix 2, adjunt). i metres aigües avall de l'antic emplaçamentSortosament, l'alcalde de Tortosa, en

(fotografia 3).aquella hora el senyor Benet Pinyana, copsà Millor hauria estat mantenir l'edifici al

lloc cl'origen, condicionant la naturalesa deles construccions properés ; però, amb tot,

La coliecció com lefa de Tortosa s'ha honorat, ha donat un boni^ exemple, rectificant un acord errat, conser-

MIRADOR po4 con:ulfar• 1 vant amb esforç un monument del segle xiv,ara inútil, però d'interès h(stòric i artístic

se a l'Arxiu Hísfòrie de la la Llotja del blat.

Ciufaf (Casa de 1 'Ardíaca) 1JERONI MARTORELL

Francesc Tàrrega nasqué a Villarreial(Castelló) el 23 de novembre del 1863 i demolt petit demostrà grans aficions enversla música, tant és així que als onze anysja tocava la guitarra sota la direcció d'unpobre oec anomenat Manuel Gonzales oCego de la Marina; després s'encarregà d'ellel mestre Julià Arcas, que se l'emportà aBarcelona, però com que els seus pareseren pobres i no podien fer despeses, el com-te de Parcent el protegí i l'envià a Valèn-cia; la dissort ]'acompanyà, ja que llavorsva morir el seu protector quan més falta '.ifeia. Antoni Conesa li facilità el viatge aMadrid i sota ]'encertada direcció dels mes-tres Galiana i Herrando estudià la teoria dela música, i en aquell Conservatori a forçad'estudi aconseguí rompre les files dels prin-cipiants i collocar-se.

Un dels majors èxits fou en un festivalcelebrat en el Círcol de Belles Arts de Ma

-drid ; hi prenien part els més famosos mú-sics de llavors : Albèniz, Chueca, Chapí...i Tàrrega. La gent estava aclaparada, noarribava a compendre com al costat delsgrans compositors havien posat un guitar-rista, i per afegidura completament des-conegut.

Però una vegada i'oïren tocar, el públicdesbordà de joia, les ovacions esclataren fre

-nètiques i des d'aquella data el nom delnou guitarrista corregué de boca en boca icomençaren les seves glorioses tournées.

En r88i anà a París, allí es donà a co-nèixer durant una llarga temporada, i des-prés anà a Londres, Brusselles, Berna,Roma...• Apeties Mestres, que l'oí a Barcelona, l'e-vocava arnb aquestes paraules : «He oït elsmés grans concertistes — Rubinstein, Sara-sate, per no citar-ne d'altres — i dec con-fessar que malgrat el goig amb qué els es-coltava i l'admiració que m'inspiraven, deprolongar-se el concert hagués sentit fatiga.

))En canvi, oint Tàrrega, tinc per segurque era impossible arribar a aquest extrem,recordar que era tard o que es feia sentir lagana o la son. I no cregueu metafòrica

MIR4^R

MU SICA I RADIO1

La nostra_discotecaChopin : 14 valsos (Alfred Cortot) La Foz de su Amo DB 23ar-i2-i3-c4-i5-r6.Beethoven : sonata en fa major (Primavera) per a violí i plano (Adol( Busch-Rudolf

Serkin) La Voz de su Amo DB 1970-71-72•

L' actualitat radiofònica

Una d'aquelles casualitats que ens incli-nen a experimentar com filles d'una coin-cidència feliç i significativa, ens ha fet co-nèixer, al mateix temps, dues noves sèriesde discos, les quals presenten entre elles,des de tots els punts de vista, el contrastmés gran que pugui imaginar-se. Si lesteories del racisme no haguessin anat aparar darrerament a mans dels aficionatssense consciència científica i dels especula-dors polítics, ens disposaríem gustosos areduir les diferències essencials d'aquestesdues sèries de discos, a diferències fona

-mentals de dues races oposades. Podríemfàcilment considerar-les com dues manifes-tacions evidents de la raça llatina i de laraça germànica en el terreny musical. L'unatriomfant a través de la virtuositat brillant,el domini de la sonoritat—tècnicament par-lant : el domini del pedal—l'elegància cise-llada de la forma, 1'ensomni poètic arribantfins als més petits detalls de la interpreta-ció magnífica dels valsos de Chopin per Al-fred Cortot. L'altra, la germànica, mani-festant-se a través de la deliciosa sonatade Beethoven tocada pel conjunt Busch-Ser-kin—conjant tan perfecte com el del quar-tet Busch—en tota la seva objectivitat ani-nrada, en el seu sentit tècnic de ]'equilibrientre la unitat de la forma i la diversitatdels seus elements constitutius, en aquestamusicalitat immediata, innata, la qual estroba tan lluny de la timidesa inhàbil comde tot exhibicionisme mundà.

Cal remarcar—característica ben signifi-cativa del més gran violinista alemany des-prés de Josep Joachim—que Busch no in-terpreta mai les petites banalitats encisa

-dores, per mitjà de les quals tots els virtuo-sos de tots els instruments saben guanyar

-se fàcilment el favor del públic. Adolf Busch,que és també un compositor molt remarca-ble, no traspassa mai el domini de la ve-ritable música. Es ell l'únic mestre viventdel seu instrument, que es consagra exclu-sivament a la interpretació del gran reper-tori clàssic i romàntic--que toca, per exem-ple, • amb el seu quartet, tots els Quartetsde Beethoven i amb Serkin, totes les So-nates de Beethoven. Per la freqüència in-cessant de les obres per a violí dels gransmestres, des de Bach fins a Brahms i Re-ger, Bus± ha esdevingut actualment l'in-tèrpret autèntic de tot aquest vast reperto-ri clàssic i rc,màntic• La Sonata op. 24 —que porta, qui sap per què, el sobrenomde Primavera—, la qual acaba d'aparèixeren tres discos meravellosos, és un insupe-rable de Busch. A qualsevol que hagi sen-tit aquesta interpretació de la Sonata no licaldrà mai més consultar cap tractat defraseig. • El misteri de la forma, la signi

-ficació de cada frase musical, dels amplestemes magnífics, com també del menor de-tall, ens són revelats per aquesta execucióinfalíible. La interpretació de Busch no téres de màgica ni s'exposa mai a mercèdels atzars perillosos de la improvisació.Si Cortot, moltes vegades — podríem dir

empre? --, es complau en la posa de l'ins-?irat, de l'improvisador genial, del mèdiumdestinat per una força suprema a evocar elpassat, Busch resta impassible, incommovi-ble, sotmès a les lleis formals i musicalsJe l'obra d'art. Si Cortot es serveix de lespeces musicals de tots els gèneres, per ferbrillar el seu propi talent — sense aban-donar una sèrie de mals costums pianística,com és el de renunciar a tocar simultània-ment els acords trencant-los sense raó isense justificació, o d'equivocar un so sensepreocupar-se del mal efecte produ'it peraquestes petites «genialitats» innecessàriesal virtuós —, Busch esborrà completamentla seva pròpia personalitat i no sembla sinóque compleixi un servei obligatori enversalgú de més gran.

La conseqüència d'aquesta diferent estruc-tura personal dels dos grans intèrprets, ésevident. En tot allò on Adolf Busch atenyuna perfecció suprema, en la interpretació deles obres de Bach, de Beethoven, de Mo-zart o de Brahms, Cortot haurà de fracas-sar forçosament. Però si Cortot es posa atocar aquestes curtes peces romàntiques, quesón els Valsos de Chopin, les quals corres-ponen al seu temperament i a la seva con-cepció artística, aleshores en resulta una obramestra..Aixi doncs, aquesta collecció de Val-sos de Chopin iguala perfectament en qua-litat la de la Sonata de Beethoren.

No hauríem parlat tan llargament d'a-quests discos si la impressió no hagués estatal nivell de llur valor artístic. Remarquemque l'equilibrí entre el violí i el piano en elsdiscos de la sonata Primavera és del tot reei-xit, potser per primera vegada en 'la histo-ria dei disc. La prova ens la donen sobre-tot els nombrosos passatges d'uníson entreel violí i el piano, on els dos instrumentses fonen meravellosament en un de sol, senseperdre en cap d'ells les característiques so-nores que els diferencien. Cal constatar,finalment, que la pulsació dolça i enèrgicade Cortot elimina, en aquestes impressionsdels Valsos de Chopin, tot soroll accessori demetall o de fusta, tan amoïnador fins i toten molts altres discos de piano impressionatsrecentment. Ens referim a discos de pianode música seriosa — car els pianistes de jazzsaben ja, de fa molt temps, de quina faisócal tractar un piano per arriscar-se, sensetemença, a una impressió gramofònica.

OZ•TO MAYER

Villarreial, Castelló, València i Madridhan celebrat, d'una manera més o menys es-tantissa, el vinticinqué aniversari del tras-pàs del que fou eminent guitarrista valenciàFrancesc Tàrrega.

Aquest home, que no visqué altre mónque el del seu art i portà sempre encesa enel seu cor la flama viva del seu ideal queera la seva guitarra, que donava una ex-pressió meravellosa en els seus recitals peraquella seva sensibilitat poètica i per la tèc-

Francesc Tàrrega

nica única que posseïa ; del qual Pedrell,l'excels músic català, deia .

«Aquella mitja dotzena de simplíssimeslleus cordes ressonaven en la caixa harmo-niosa de l'ins trument, que esclatava ideal-ment amollant sonoritats màgiques, com so-naven polsades pels dits de Tàrrega!, de ve-gades suaus, altres vegades rotundes i inci-sives, o bé plenes o com banyades per nos'endeviha quins untuosos màgics tocs defada i aquella mitja dotzena de lleus cordesressonant com una orquestra ideal, moltmés ideal que les acostumades, que ha sug-gerit aquesta, a ]'orquestra de tots els ins-truments reunits, sonoritats, timbres i com-binacions sonors que no podran avantatjarmai, ni superar les de l'ambient propi r mis-teriós d'aquest instrument moderníssim ifins vulgar quan està posat en mans delpoble i dels mals tocadors; i és que aquestinstrument per a fer el so es troba encontacte amb l'ànima del que el fa, el creai li dóna vida expressiva, subjectiva comel sentiment que el clicta. Per això 1'ex-pressivisme de la guitarra, com e1 del vio-li, i per un regular com gairebé tots elsinstruments de corda i' arc, és superior,més ideal i humà, que el de tots els res-tants privats de fermar la sonoritat al con-tacte de l'ànima del que el toca.>)

Per aixà, per sobre tots els instrumentssobresurt la guitarra, i el seu triomf actualobeeix sempre a una mateixa necessitat d'u-tilitzar les múltiples qualitats inèdites de co-lor, timbre i polifonia, no sols com a ins-trument solista, sinó també capaç d'incor-porar-se a les més variades combinacionsorquestrals.

La guitarra fou per a Tàrrega el seu ins-trument confident, ella fou somni, lluita,seny, daler, foc, revelació constant de novesbelleses i continu afany de depuració i su-peració.

Otto Mayer a l'AteneuPolytechnicum

Dijous vinent tindrà lloc a l'Ateneu Po-lytechnicum la lliçó inaugural del curset

que sobre Música contemí^orània explicaràel nostre redactor musical, Otto Mayer.

En aquest curset, que constarà de cinclliçons, Otto Mayer exposarà i explicarà]'esperit i les direccions de la música mo-derna. No hem de ponderar aquí l'interèsd'aquestes conferències, interès doble, in-trínsec i circumstancial. Intrínsec, per 1importància innegable de les grans mani-festacions musicals d'avui dia. Circumstan-cial, pel relatiu desconeixement que hi hentre nosaltres d'aquestes novetats de dar-rera hora, sobre les quals el conferencianporta una documentació abundant i de pri-mera mà.

Complement indispensable de les explicacions seran les audicions de discos seleccionats amb les màximes garanties i per mitjdels quals el públic pendrà coneixement d'obres de Hindemith, Schoenberg, Strawinsky, Alban Berg, etc.

A la secretaria de l'Ateneu facilitan totclasse de detalls.

Al primer cop d'ull sorprèn la quantitatde temps que esmercen les nostres emis-sores a donar obres escèniques de totes me-nes. Es clar que és el gènere que més plauals radioients, però això és en detriment ''d'altres que en ben pogtdes ocasions espoden escoltar. D'altra banda, les emissionsde ràdio- teatre portades a terme per undesig publicitari, són també freqüents, i totplegat vol dir que a totes hores ens sónofertes emissions teatrals -

Ràdio Barcelona ha continuat l'obra de''!les seves retransmissions, un dels puntalsInés ferms de la seva actuació, amb lesquals han estat ofertes diverses òperes desdel teatre Calderón de Madrid, i val a dirque la qualitat artística és ara d'una altracategoria, comparades amb les que varenésser donades des del teatre del Liceu, i

això no sols des d'un punt de vista acústic,puix la distribució de micròfons i les altrescondicions tècniques semblen ésser molt mésben estudiades des de la sala del Liceu,que d'altra banda reuneix unes condicionsinsuperables, i afegiu també les dificultatsd'una retransmissió per via telefònica, nosempre ben cuidada. Demés, tres òperesper setmana i totes d'un gènere tan esbravat

com el de Tosca i d'altres similars, són jasegurament una concessió excessiva als afi-

cionats al bel canto, que sortosament nosón tots els radioients.

Aquesta emissora, en canvi, ha encetatdies enrera l'audició d'un cicle dedicat ala cançó catalana. Heus ací un aspecte, elmés ben cuidat potser de la nostra música,en el qual hi ha veritables troballes, ambles quals el tenor Vendrell, un dels in-tèrprets més coneixedors del gènere, sabràen 'successives sessions delectar, i donara conèixer moltes d'aquestes obres a lesquals la ràdio prestarà ara una divulgacióconvenient.

Ràdio Associació ha començat també unasèrie de conferències a càrrec de diversosescriptors, amb el títol, no sempre exacte,de «ràdiohumorisme». El principal avan-tatge que veiem en les conferències de Va-lentí Castanys és haver-se servit de la ràdioamb els mitjans que únicament li pot donarla mateixa ràdio ; molts conferenciants nosaben distingir la diferència entre tenir da-vant un auditori i parlar davant del mi-cròfon de la mateixa manera que es facom si la comunicació fos directa amb 1'au-ciitori. Castanys, per a delectar el radioient,es val fins d'aquelles facècies que són latortura dels radioients. Fer broma amb elsanuncis, emprar frases repetides a basta-ment pels locutors, són acudits de bonallei que hom va celebrar remerciant aquestainnovació que tant amenitza la ràdio, do-nant-li una varietat que fa temps enyorà-vem. Algunes emissores estrangeres, RàdioParís entre altres, han cultivat de tempsaquest aspecte i han cridat al seu micròfonels noms més populars, que fan un vercontrast al costat d'aquelles altres confe-rències que volen ésser culturals i que pelseu ensopiment no porten sinó a la des-connexió immediata de l'aparell.

La mateixa emissora ens oferí dies en-rera un concert simfònic a càrrec de l'Or-questra Filharmònica de Madrid, amb unprograma d'obres força conegudes, per béque interessants sempre, pel nostre públic.Es un fet simptomàtic aquest de la pre-ponderància de la ràdio, en forma tal quearriba fins on no és possible comptant ambl'assistència del públic. Organitzar un con-cert simfònic a la nostra ciutat és una ve-ritable quimera i exposar-se a un fracàs, iper contra la ràdio té mitjans per a fer-hotota sola prescindint de tot ajut. Una deles entitats de més prestigi de la nostraciutat i que únicament té per objecte l'or

-ganització de concerts simfònics, en iniciari anunciar una propera tanda, feia una

crida als que ja l'ajuden per a procurarun major nombre de subscriptors amb elqual sigui possible el sosteniment econòmiccl'aquests concerts. Ara bé, no hi hauriamanera d'establir a la nostra ciutat algunaconnexió entre la ràdio i els concerts,__a fid'unificar els esforços de tots?

Un altre dels símptomes que revelen la'.preponderància de la ràdio que abans ano-tàvem, és que es fa necessària fins perals mitja7s de difusió més dispars. Ens

a referim a la iniciació de les emissions or-ganitzades per La Publicitat, i diguem totseguit que ens sorprèn la justificació que

L es fa de l'oportunitat d'aquestes emissions

presentant-les com una millora per al diari,t quan en realitat no sembla ésser sinó una

confessió gens necessária la d'emprar elmicròfon per adreçar-se als lectors. Si homprocura, però, una major difusió de les ac-

tivitats del diari que determini a fi de comp-tes l'escampament del diari, no hi ha resa dir, i més si ho fa proporcionant alsradioients ocasió d'escoltar tan excellentsparlaments com els que iniciaren aquestes

a missions.J. G.

Una bona mesuraA França, el ministre dels P. T. T., Geor-

ges Mandel, va prohibir la publicitat en lesemissions de lee estacions parisenques deradiodifusió de l'Estat.

No content encara, Mandel, des del sode febrer, ha estès aquesta mesura a lesestacions de províncies.

+xs•

Quan a Castelló se li feia l'homenatge,al Teatre Principal actuava Sanz amb elsseus ninots de sempre. Una tarda anàrema xerrar una mica a la penya del cafè delteatre ; la conversa fou a base del músictraspassat; Sanz, que arribà a ésser-ne dei-

xeble, amb la seva gràcia espontània acos-tumada, ens contà aquesta facècia:

Abans d'ésser deixeble, Sanz ja anava do-

nant concerts pels pobles valencians, feiaveritables filigranes, arpegis, tocava jotes i

flamenc, feia giravoltar la guitarra o bétacava amb ella posada a l'espatlla.

Doncs bé, una vegada, Tàrrega anà aValència a donar-hi un concert i allí féucap el ventríloc i se li presentà com a con-

certista.—Gran plaer tinc de conèixer-lo—digué

Tàrrega—. Dieu que veniu d'una tournée,on heu tocat?

—Pels pobles de la ribera.—A la ribera dieu que heu estat? — ex-

clamà tot seguit amb un somriure irònic—.Ara comprenc per què anit passada, durant

el concert, un del galliner em cridà protes-tant: Que toqui per darrera la

ENxic SOLER CODES

IMPRESOS COSTANou de le Ramble, 45

• A1ICR LO HA