i - í v '.f. r̂ T'*** T.' ••-. •— - L«»ri_-'iiinf::j_ .m-'

S A N T J O A NB O L L E T I I N F O R M A T I U

NQ 122 - MARÇ 1983

&í-y

&S«&ñ

SANT JOAN2 -30

Nö 122 - MARÇ 1983

BOLLETÍ INFORMATIU DEL CENTRE CULTURAL DE SANT JOAN

DIRECTOR: CARLES COSTA SALOM

EQUIP DE REDACCIÓ:Miquel Florit HuguetRosa Sastre JuanJoan Jaume Nigorra

PORTADA: Verge de Consolació.Coquetes conmemoratives de lamultiplicació dels pans i elspeixos.

Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)

Els articles publicats en aquesta revistaexpresen únicament l'opinió dels seus au-tors .

Deposit Legal: P.M. 2-1979

COL·LABORADORS

Miquel Fuster»Miquel GayaJoan GayaJoan MatasAntònia CostaJosep MayolCatalina MasMargarita SastreFranciscà MunarM del Carme SastreJerònia MoreyAndreu GelabertJosep Estelrich

SumariMunicipaliasExcursión al Valle de Arán-Lo urde s -Andor r aSermó del Quard DiumengeDeportesLliçons d'ortografiaDe per la vilaAixí fou el febrerLa Mancomunitat "Pla de Ma-llorca"Festa del Pa i PeixXII certamen poètic Verge deConsolacióLa parròquiaInstantània d'ahirMeteorologia

NOTA DE LA REDACCIÓNAnte la proximidad de las elecciones mu-nicipales, la Redacción del Boletín "SantJoan" comunica que:

A) La Redacción recibirá con mucho gusto,artículos de opinión de las diferentescandidaturas, siempre que vayan debidamente firmadas e identificadas.

B) Todas las opciones políticas recibiránel mismo trato informativo, dedicándolesigual espacio. (Máximo dos folios a dobleespacio).

C) La publicidad de las distintas candidâturas serán publicadas con arreglo a lasnormas que rigen en lo referente a publi-cidad política.

D) .La Redacción del "Sant Joan- se reser-va el derecho de opinión transmitido siém

pré a .través de sus editoriales.

EditorialLES PROPERES ELECCIONS

Si es compleix lo que està anunciat, el diumenge 8 de maig es celebreran les elec-cions autonòmiques i municipals. De fet els diferents partits polítics, ja han comen-çat la posada a punt.

Davant aquest procés electoral, crec que a tots ens agradaria que la campanya delsdiferents grups es basassin en la discusió política, ideològica i propagandística decada un d'ells, i que, per altra part, deixassin de fer el joc soterrat, l'atac per-sonal i el desprestigi de la gent que defensa una o altra opció. Creim com a cosa mesimportant el joc net, el respecte per les persones i acceptar el que ningú té la vari-tat absoluta de les coses. To-hom hauria d'acceptar que hi hagi gent que pensi de di-ferent manera a la nostra.

Els grups polítics que es presentin, -actualment ignoram amb exactitut quins i qu-ants seran- haurien de tenir en compte, una sèria de coses que són patrimoni de tots,com és ara:-Defensa i promoció del nostre patrimoni cultural.-Atenció preferent a la pagesia.-Una política ancaminada a desenvolupar indústries dins el poble, per tal de crear -llocs de feina pels santjoaners.

-Fer de Sant Joan un lloc astable, tranquil i deliciós.-En definitiva, una sensibilització davant els problemes vius de la nostra vila.

Podem i tenim l'obligació -com a electors- de demanar-los que juguin net, que leseleccions siguin una confrontació d'idees, de projectes, i de propostes d'acció.

iA nivell de les nostres illes, els partits tenen primordialment la mirada a un ob-

jectiu. Les eleccions autonòmiques3 és a dir, poder aconseguir el govern del ConsellGeberal Interinsular. La raó política es ben clara, el Consell és l'organisme de mà-xim poder polític de la nostra nacionalitat. Qui domina el Consell, té les claus delbon funcionament de la majoria dels Ajuntaments.

Aquest objectiu tan desitjat fa que no hi puguin haver acords entre les diferentsforces polítiques que es presenten als Ajuntaments dels pobles, i també, que els par-tits no s'hi mirin gaire àmh les persones que posen a les seves llistes, perquè el -que realment importa és presentar llista i aconseguir vots pel Consell.

Potser ens arribem a fer pesats, però per noltros és important per insistir-hi.S'on moltes les coses que estan en joc, però, principalment no perdre de vista el puntde la bona convivència entre tots els santjoaners.

MUNICIPALIAS 4 - 3 2

PLENO DEL MES DE ENERO

l.- Lectura acta anterior.2,- Cuenta gastos surtidor y ajardinamientos Plaça d'es Porcs.3.- Avance liquidación.presupuesto. 82.4.- Concierto operación tesorería.5.- Aprobación Proyecto instalaciones de_

portivas.6.- Solicitud de inclusión de obras en elPlan de instalaciones deportivas.7,- Reforma en el patio de la Escuela.8.- Memoria Actividades Municipales Abril

1981-1983.9.- Determinación de las dos fiestas lo-cales.10.- Festa Pa i Peix 1.98311.- Estudio cambio de denominación devías urbanas.12.- Correspondencia13.- Ruegos y preguntas.

PUENTO SEGUNDO.-

Gasto totalIluminación y faenasAlbañilesAlbañiles

1.436.887.-319.210.-540.843.-576.837.-

Dicha cantidad se satisfará con las asig-naciones que corresponda de los conceja-les durante los cuatro años de su manda-to.Ya han sido pagadas 1.282.232.-ptas. co-rrespondientes a las asignaciones de losregidores en los años 80,81 y 82.

PUNTO TERCERO.-

Presupuesto Ordinario 1.982.-

Existencias a 31.12.81 O.-ptas.Ingresos 1.982 12.335.542.Gastos 1.982 12.335.542.

Superávit 31.12.82 2.680,

Presupuesto Inversiones 1.982.-

Existencias a 31.12.81Ingresos 1.982.Gastos 1.982

Existencias 31.12.82

895.427.-6.474.830.-7.165.663.-

204.594.-

PUNTO CUARTO.-El Pleno a propuesta de la Presidencia,apruaba pedir un préstamo a Caja de Aho-rros "Sa Nostra" de 3.OOO.OOO.-ptas. pa-

ra satisfacer las operaciones pendientesde cobro sin necesidad de esperar lassubvenciones.También se acuerda agilizar todos lostrámites para el pago a D. Francisco Bar_celó para liquidar la obra de,alumbradopúblico.

PUNTO QUINTO.-Se aprueba un proyectode instalaciones deportivas que estaría ubicado en la deno-minada "Plaça d'es Camp" así como unapista de tenis en los terrenos de "Es parque".

También se acuerda solicitar una subven-ción al Consell Insular de Mallorca, des-tinado a tal finalidad.

PUNTO SEXTO.-El consistorio acuerda incluir en el Plande Obras las instalaciones deportivas se_ñaladas en el punto anterior.

PUNTO SÉPTIMO.-El concejal D. Guillermo Gaya da cuentade las obras realizadas en la Escuela deNiños, que ascienden a un total de 23.200ptas. que quedan desglobadas así:

30 sacos cemento = 12.000.-ptas.Gravilla = 9.800.- "Galletas = 1.400.- "

Hay que decir que gracias a la colabora-ción de padres y alumnos esta obra ha po-dido ser llevada a cabo con un gasto mu-cho menor.

PUNTO OCTAVO

El Presidente delega y encarga al Concejaldelegado de cultura Sr. Costa la elabora-ción de la Memoria Municipal y expresa lanecesidad de esta memoria ya que es un do_cumento histórico que da toda la informa-ción de nuestro consistorio.

El Concejal Sr. Costa afirma que este añodado que es el último de la vigencia deeste Consistorio, la Memoria haría refe- :rencia a la labor realizada por el Consis-torio en estos años de mandato.

PUNTO NOVENO.-

Como festes locales retribuibles y no re-cuperables el Pleno acordó : las del 24 deJunio (Natividad) y la del 29 de Agosto(degollación) dedicados a San Juan Bauti¿ta, patrón de la villa.

5 -33

PUNTO DECIMO.-Se anticipa el programa de la Festa d'esPa i Peix" que se celebrará este año el13 de Marzo.El sábado 12 se celebraría una verbena yel domingo 13 por la mañana la Sta. Misa,y por la tarde el tradicional conciertoen la explanada del Santuario de Consola-ción y el fallo del XII Certamen Poètico"Verge de Consolació". Ya al anochecer,a las 18'30 h. los actos de la proclama-ción de Hijo Predilecto de la villa aD. Juan Mas Matas, "Es Mestre Pages",dondela coral de Sant Joan ofrecerá un concier^to para dar más realce al acto.

PUNTO DÉCIMO PRIMEROEl Presidente dio lectura a un estudio rea_lizado por l'O.C.B. Sant Joan sobre cam-bio de denominación de vías urbanas. Termi_nada la lectura se acordó un estudio másprofundo sobre el cambio de denominaciónde calles.

PUNTO DÉCIMO SEGUNDO

Llegaron a Secretaria las ss. cartas :

a) Del Excmo. Ayuntamiento de Algaida'in-vitando al Excmo. Ayuntamiento de SAn Juana los actos que se celebrarán en la locali-dad con motivo de la feste de "Sant Hono-ret".

b) de l'OCB Sant Joan solicitando una sub-vención al Excmo. Ayuntamiento de San Juan.

c) Del Club Sant Joan Voleibol solicitandouna subvención, del Excmo. Ayuntamientopara los actos del IV Marathón que tendránlugar en esta villa el próximo 20 de marzo.

d) Del Consell Insular de Mallorca expre-sando que se lleva a cabo el anteproyectodel Hogal del Pensionista que se ubicaráen el solar de la calle Palma cedido porla Iglesia a tal fin.

PUNTO DÉCIMO TERCERO

Ruegos y preguntas :- El concejal D. Guillermo GayaDa cuenta de haber otorgado al CentreCultural y a l'OCB Sant Joan una subven-ción de lO.OOO.-ptas. para cada entidady suplica que las revistas sean enviadasal Ayuntamiento de modo gratuito.

Suplica que el Club de Sant Joan de vp_leibol realize un presupuesto de entrâdas y salidasdurante el ejercicio ante-rior y estudiado el informe el Ayunta-miento decidirá la cantidad de la sub-vención que se le otorgará.

- Sr. Bauza Matas

Replica al Ayuntamiento por no hiaberpagado al club Voleibol Sant Joan unasubvención de 7.500.-ptas., que el Ayun_tamiento le concedió anteriormente.

- El concejal D.Guillermo Gaya expresa elmal funcionamiento de la Escuela Gra-duada de EGB durante el presente cur-so afirmando el poco rendimiento de lamaestra de 3o y 42 de EGB. Junto a elloel ruinoso estado del edificio, siendonecesarias unas 300.000.-ptas para ade_cuarla un poco.

- El Presidente afirma que el tema delprofesorado es un problema grave y deincumbencia absoluta de la APA. Contes^tó el Sr. Gaya afirmando que sería pre_ciso realizar unas gestiones para queel año próximo no venga a San Juan aimpartir clases.

- El concejal-delegado de cultura Sr.Costa afirma que con motivo de la pro_clamación de Fill Ilustre a "Es Mes-tre Pagès" se'envie el libro de fir-mas al Colegio para que los niños quelo deseen reiteren tal decisión estampando su firma en el libro por curso.

- El concejal Sr. Company reitera unavez más el derroche de energía que segasta en el campo de fútbol los díasde entreno.

- Por último, el concejal de obras pú-blicas, Sr. Matas Gaya, informa delas obras realizadas en el Camí deses Casetes y en la -calle Consolación

No habiendo más asuntos a tratar s e le-vanta la sesión.

MES DE FEBRERO.

A) SECRETARIA

l.- Correspondencia.-

Llegaron a Secretaría las ss. cartas:

a) Del G.G. I. solicitando informaciónde los libros adquiridos con el O'25%del presupuesto, tal como se estipulóen el convenio entre dicho organismo yel Ayuntamiento.b) De la Dirección General de Educa-ción de Baleares referente a las obrasque deben realizarse por el Ayuntamien_to en el campo de fútbol para construirel colegio de EGB.c) De la Direccción General de Hacien-da de Baleares señalando la parte quecorresponde al Ayuntamiento procedentede las cuotas de licencia fiscal.d)Del Clbu de Voleibol de Sant Joan so_licitando al Ayuntamiento la partici-pación en el IV Semi-Marathon Sant Joancon la compra de 110 medallas.e) Del Club de Voleibol de Sant Joanexpresando la relación actual de la eiitidad a efectos de solicitud de unasubvención del déficit actual de laentidad es de 12.041.-ptas.f) Del C.G.I, conselleria de Urbanis-mo afirmando que la conselleria seña-laría las normas de urbanismo que de-berán ser aplicadas.g) De Gabriel Canells y Joaquín Ribasde Reyna, diputado y senador respecti-vamente de la actual legislatura porAP expresando que con nucho gusto, tra_mitarán en el Parlamento español cuan-tas gestiones sean necesarias en pro «de nuestro municipio.

B)TESORERIA2.- Operación de Tesorería en la Cajade Ahorros.-

Al Pleno se le informa la realizaciónde la operación llevada a cabo con laCaja de Ahorros para satisfacer, lomás pronto posible, las operaciones fi_nancieras necesarias.

3.- Liquidación presupuesto ordinario1.982.-

6 - 3 44.- Liquidación Presupuesto Inversio-nes 1.982.-

IngresosPendientes cobroPagosPendiente pago —

12.338.222.-748.957.-

7.103.041.-720.070.-

IngresosDer(iientes cobroGastos--Pendientes pago

7.363.257.-2.171.335.-7.103.041.-2.438.551.-

Existencias a 31.12.82 - 2.680.-

Existencias a 31.12.82- 267.207.-- 1

5.- Cuenta de valores independiente yauxiliares 1.983.

6.- Padrón Impuesto sobre circulaciónautomóviles 1.983. Se da a conocer elpadrón del impuestosobre circulaciónautomóviles para el año 1.983.

7.- Bajos contribución urbana nuevaplaza.

El pleno acuerda transmitir a la Direc-ción General de Hacienda de Balearesinforme solicitando exentas contribuciónurbana los solares donde está ubicada laconocida Plaça d'es Camp.

C) OBRAS

8.- Licencias de obras.

- Francisco Lombardo Espinar "Ses Algor-fes".- Bartolomé Bauza Nicolau "Son Barceló"- José Sorell Barceló " Es Rafal".- Francisco Company Bauza, c/ Levante,15- Juan Munar Font. Consistorio,7.- Margarita Mayol Gelabert, C/ Miradors/n.- Catalina Feliu Company "Ca na Tronca".- Juan Matas Gaya, Consistorio, 3.- Juan Alzamora Bauza, Mayor 80.- Catalina Bauza, Mayor 77.

D) PATRIMONIOS

9.- Traspasos de tres funerarias

Solicitar traspado de tres funerarias :

-Antonia Julia Moreno - Capilla-María Mas Nigorra- Nichos 1,2,3,4-Juan Nigorra Bauza- Capilla na 63.

10.- Informe solicitud interinidad PlazaSecretario.

El Pleno no acepta la solicitud de inte-rinidad de un Secretario por considerarno viable para el consistorio un Secre-tario internio aceptando únicamente lassolicitudes para un secretario en propie_dad.

7 - 3 5

11.- Nuevas tarifas IMECO.IMECO mediante escrito envía la relaciónde nuevas tarias de seguros para el pré -sente año.

12.- Fallecimiento de D. Manuel MonguioVidal.

El Ayuntamiento acuerda enviar la condo-lencia a las familias de n. Manuel Mon-guio Vidal, hombre que realizó una granlabor por el pueblo sanjuanense.

E) SERVICIO

Instalación eléctrica Son Ramón.

14,- Iniciación del servicio domicilia-rio de recogida'de basuras.

Se informa al Plenao que, a partir dello de Marzo empezará la recogida de ba-suras en nuestra villa, integrada en laMancomunitat del Pía de Mallorca. La re_cogida se realizará los martes, juevesy sábados, por los empleados de la so-ciedad Ingeniería Urbana que ha adquiri^do este servicio por un total de13.735.036,-ptas.

F) URBANISMO

15.- Apertura último tramo calle MestreMas.

El Pleno aprueba la iniciación de trá-mites para una petición de apertura dela calle Mestre Mas así como solicitarla información de un aparejador pararealizar esta actividad.

16.- Festa Pa i Peix.Por vía de urgencia se incluye y se daa conocer el avance del programa.

17.- Ruegos y preguntas.

El concejal delegado de cultura Sr. Co¿ta considera pertinente la necesidad decontratar un auxiliar administrativo.

El concejal Sr. Estelrich expresa lanecesidad de realizar un "repaso" enlos distintos caminos rurales del muni-cipio .El concejal Sr.Gayà (Rafael) recuerdala realización de un nuevo contrato pa-ra el cuidado del cementerio.

El concejal Sr. Bauza Matas consideraque debe concederse hoy mismo la sub-vención al Club Voleibol Sant Joan pa_ra el IV Semi Marathon Sant Joan, opi-nión que es rechazada por otros regi-dores por considerar que debe ser apro_bada inicialmente por la Comisión.

El Sr. Bauza Matas ruega nuevamenteque "muy bien podía concederse la sub-vención de 15.000.-ptas al Club Vo}.ei-bol si también en Pleno se concedieron10.000.-ptas para la Peña Ciclista Santjoanera". Por último, el Pleno acordóotorgar al Club Voleibol Sant Joan lacantidad de 15.000.-ptas. como subven-ción para el IV Semi Marathón Sant Joan

Sin más asuntos a tratar, la Presiden-cia levantó la sesión.

JUAN MATAS

EXCURSIÓN AL VALLE DE ARAN-LOURDES-ANDO-RRA.-

La Peña Motorista San Juan, rememoran-do la gran excursión que realizó en Juliode 1959 al Valle de Arán-Lourdes-Andorra,ha decidido realizar este año un recorri-do similar, si bien esta vez en modernoautopullman desde Barcelona, con la direc_ción técnica ,de Viajes Kronos y con elitinerario que resumimos a continuación:

Dia 28 de Abril.- Palma-Barcelona (vía marítima).Dia 29 de Abril.- Barcelona-Vielia (capi-tal del Valle de Aran).Dia 30 de Abril.- Viella.- Excursión alas pistas de esquí de Baqueira Béret yLourdes.Dia l de Mayo.- Estancia en Lourdes.Dia 2 de Mayo.- Lourdes, Puerto de Enval¿ra-Andorra.Dia 3 de Mayo.- Andorra-Barcelona, parasalir por la noche vía marítima.Dia 4 de Mayo.- Por la mañana llegada aPalma y continuación hacia Sant Joan.

Para más información y reserva de plazaspueden dirigirse a la Peña Motorista SanJuan.- Precio ipor persona 19.565.-ptas.(Pensión completa).

Esta excursión fue dada a conocer deritro del plan de actividades para 1983,queha preparado la Directivay que presentóa la Junta General celebrada días pasa-dos, cuyas otras actividades, en princi-pio, son las siguientes:

Dia 17 de abril.- XIII Trial San Juan.Dia 22 de Mayo Fiesta de San Cristóbal.Dia 12 de Junio Moto Cross.Dia 7 de Agosto excursión por Mallorca,Dia 2 de Octubre Festival del Motor y Festa d'es Butifarró y,Dia 20 de Noviembre diada de Aniversario"Matanzas".

SERMO DEL QUARD DIUMENGE PREDICAT PERMn. JOSEP ESTELRICH EN EL SANTUARI DECONSOLACIO.-

Estimats germans :

El "Quart Diumenge" deu ser el di de l'a_ny en que els santjoaners ens sentim méssantjoaners. Les festes patronals, tanpel juny com per l'agost, pot ser ten- . iguin més bulla i un programa d'actes mésextens, però no pareix que tenguin unesarrels tan íondes ni un regust tan en- ..tranyable com aquesta Festa "des Pa iPeix", del Quart Diumenge de Quaresma.

Aquesta Festa, tansantjoanera, tan nos-.,tra, no té per escenari les places ni ca_rrers de la nostra vila, ni, en lo reli-giós, les naus espaioses del nostre tem-ple parroquial. Els santjoaners, aquestdia, deixam la Vila i venim a fer la Fes^ta aquí dalt, en aquest pujol de Consolació, a l'entorn d'aquest Santuari de laMare de Déu, que fa pocs anys va ser rê

taurat amb gran encert, gràcies a l'es-

forç de Mn. Bartomeu Bauza i la col.la-

boració de tot el Poble.

En tot el terme no podriera trobar un llocmés apropiat; perquè aquest turó ha estatel niu del nostre naixement com a Poble,i ha estat sempre lligat amb tot el pro-cés de la nostra historia; aquest turó ésel replà .i'aquest Santuari de la Mare deDéu de Consolació, cap a on es dirigeixenels ulls i el pensament dels santjoanersen les seves alegries i en les seves pe-nes més fondes; aquest turó és el lloc sa_

8 -36grat on reposen els nostres avantpassatsdes dels primers dies de la nostra histo-ria com a Poble.

A penes el Rei en Jaume hagué conquistatl'Illa de Mallorca, alguns dels pagesoscatalans que vengueren a conrar aquestesterres s'establiren a l'entorn d'un ra-fal -moro, anomenat el Rafal Alhamar (1),en el mateix lloc on ara s '.estén la nos-tra Vila. Encara no havien passat vintanys quan aquells primers conradors elegi^ren aquest pujol per edificar-hi "na ~e--|-it= església, dedicada a Sant Joan Bap-tista. Això ho sabem per un testamentd'un tal Ramon de Berga, que l'any 1249deixà deu sous per l'obra d'aquesta es-glésia (2).Aquest temple, dedicat a SantJoan, donà nom an aquell petit llogaretque, per trobar-se aleshores dins el ter-me de Sineu, fou anomenat Sant Joan deSineu. Aquella petita població va créixertan aviat que setanta anys després, dia4 d'octubre de 1298, el Bisbe de Mallor-ca, Ponç de Jardí, va erigir la Parròquiade Sant Joan Baptista (3), i al cap dedos anys més, l'any 1300, el Rei en JaumeII va fundar, juntament amb moltes altresla Vila de Sant Joan.

Mentres el poble creixia allà baix, l'es-glesieta d'aquí dalt va ser, durant casidos-cents anys, l'església parroquial: ca-da diumenge pujava tota la gent per com-plir amb el precepte dominical de oir mis-sa, com també hi pujaven per tots els al-tres servicis religiosos: aquí eren ba-tiats els petits santjoanerets que nairr: :xien, aquí pujaven les parelles jovesper casar-se i fundar noves famílies, iaquí se celebraven les exequies dels quimorien i eren enterrats en el vell cemen-teri, damunt aquest mateix pujol.

A la fi es va decidir la construcciód'una nova església parroquial en mig delpoble. El Bisbe Don Lluis de Prades, enun document datat a 23 d'octubre de 1416,demanava a tots els rectors de Mallorcaque promoguessin la col·lecta d'almoinesper ajudar a l'edificació de la nova es-glésia de Sant Joan (4). L'antiga esglé-sia edificada damunt aquest turó deixa deser l'església parroquial i, passat eltemps, es converteix en Santuari de la Ma_re de Déu de Consolació. Una bella lle-genda c onta que 1'imatge fou trobada-dins una soca d'ullatres per un esclaumoro, pastor de Solanda. L'Historia noens ha revelat la data del començamentdel culte a la Mare de Déu de Consolació.Els tècnics en Art diuen que la seva i-matge pertnay a la mitjania del segle XVI

(5). Dia 4 de maig de l'any 1572 el Bis-be Don Diego de Arnedo fa la Visita Pas-toral a la Parroquia de Sant Joan i, se-gons el Llibre de Visita, "visita tambél'església vella, apel.ladà Nostra Senyo-ra de Consolació". Aquest és el primer document escrit, dels que s'han trobat finsara./ que fa referència al culte de la Ma-re de Déu de Consolació. A quatre Visi-tes Pastorals paracticades anteriormentpel mateix Bisbe Arnedo entre els anys1526 y 1570, si bé es parla de l'esglésiavella, de la rectoria primitiva i del ce-menteri, noconsta cap vegada el nom deConsolació(6). Això fa pensar que el cul-te a la Mare de Dfteu de Consolació poguécomençar entre l'any 1570 i el 1572.

Han passat més de quatre-cents anys, i ladevoció dels santjoaners a aquesta imatgesagrada i estimada noha mencabat, ni handeixat depujar, una generació darreral'altra, per la llarga escalonada, finsa esquinçar les seves lloses de pedra.Al'ombra de Consolació el poble de SantJoan ha viscut i ha crescut, ha treballati ha reposat, ha estimat, ha sofrit, harigut i ha plorat. A Consolació hi ha ha-gut escola de primeres lletres i gramàti-ca per llargues temporades, des de ques'hi va instituir per primera vegada a 6de gener de 1584 (7). La seva cisterna,excavada l'any 1672 i engrandida l'any1792 (8), va proveir d'aigua potable atot el poble, durant centúries, quan a lavila apenes hi havia cisternes. Durantanys i més anys, el poble ha pujat aquídati en processó l'horabaixa del Diumengedels Rams, practicant l'exercici piadosdels Dotze Sermons, mentre els molins devent aplegaven ses veles i quedaven atu-rats en senyal de respecte (9), i la nitdel Divendres Sant, en la processó del'Enterrament del Bon Jesús, quan les duesfileres de ciris pujaven serpentetjantper les voltes, i pel camí de Consolació,per les possessions del terme i damunt elPuig de Sant Nofre cremaven els fogueronsper il·luminar la nit sagrada; i el matíde la tercera festa de Pasqua, per cantari a la Mare de Déu 1'al·leluia per la Re-surrecció del seu Fill.

Però la diada anyal de Consolació és a -qyesta del Quart Diumenge, quan ens hitrobam tots els santjoaners, els qui en-cara resten a la Vila i els qui han anat ia viure a Ciutat o a altres bandes,perrememorar el miracle evangèlic de la mul-tiplicació dels eins pans i els dos pei-xos i dur-nos-ne com a record les coque-tes, mantingudes per una tradició cons-

9 - 3 7tant, com una penyora de continuitat id'entroncament amb les generacions més antigues de santjoaners. D'aquesta "Festades Pa i es Peix" sabem que al manco ésanterior a l'any 1666 per una plaquetade comptes on el dominic FraMiquel Alber-ti confessa "haver rebut de Miquel Bau-za, obrer de Nostra Senyora de Consola-ció, un escut pel sermó de la quarta do-minica de Quaresma" (10).

Un any darrers 1'altre, hem arribat a a-quest Quart Diumenge de l'any 1983, iens trobam altra vegada reunits damuntaquest turó venerable, on es condensal'història de la nostra vila de SAnt JoanAvui és el dia més indicat per fer pro-fessió de santjoaners, per sentir-nos ufanosos del nostre passat, però també com-promesos amb el nostre present i el nos-tre futur. Un poble no es fa tot sol: unpoble es fa amb l'esforç de tots, ambl'esforç col·lectiu de tota la comunitatde vesíns que treballen pel bé comú i po-sen els interessos col·lectius par damuntels interessos personals.

Estam reunits a l'entorn d'aquesta Taula,com una gran família de germans. El Se-nyor Jesús multiplicara i ens repartiràel Pa de l'Eucaristia", cora el millor present del Quart Diumenge. Alabem a Déu idonem-li gràcies per aquests set-centsanys llargs de vida del nostre Poble, idavant 1'imatge entranyable de la Marede Déu de Consolació renovem el compro-mís de treballar tots pel progrés de lanostra Vila de Sant Joan, de respectar-nos, d'estimar-nos i d "ajudamos semprecom a germans, per deixar a les genera-cions futures, ben unit i en pau, el Po-ble que hem rebut dels ̂ nostres avantpas-sats .

AIXÍ SIA.

NOTES;

1) Juan Binimelis. Nueva Historia de laIsla de Mallorca... Cap. XXX. De la Vi-lla y Parroquia de San Juan y su término2) P. Luis de Villafranca. MisceláneasT.XII.3) Documenta (Ayuntamiento San Juan)Pag.3-4.4) Documenta. Pag. 30.5) Antoni Giménez. Docuemnta. Pag. 1816) Gaspar Munar. El Santuario de N- S-de Consolación (San Juan). Pag. 7-87) Ramón Gaya. Documenta. Pag. 189.8) Ramón Gaya. Documenta. Pag. 289 i 3919) Ramón Gaya. Documenta. Pag. 3210) Miguel Ramis. Documenta. Pag. 256

10 -38

T

FUTBOL

INFANTILES.-

5.2.83.- Descansaron.12.2.83.- Viajan a S'Horta y pierden, de-safortunadamente, por 1-0.19.2.83.- Reciben al Manacor y le gananpor un claro 3-1. Marcaron por el SanJuan : Juan Bauza Matas (1). BartoloméNicolau (1), y Diego (1).26.2.83.- Viajan a Manacor para jugar con_tra el Banacan Esti les gana por un claroresultado: 3-05.3.83.- Mala racha la de los infantiles.Vuelven a jugar fuera: esta ocasión conel Margaritense. El resultado fue de 2-1,pudiendo ser de 2-2, puesto que se hallóun penalty en los útlimos segundos. El golde San Juan fue marcado por Bartolomé Ni-colau .

JUVENILES.-

6.2.83.- Viajan a S'Horta en donde jueganel 10 partido de vuelta. Buen comienzo,puesto que ganan por 5-0. Goles marcadospor José Ferriol (1), Francisco Mestre (1)Guillermo Magro (2) y Arnaldo Munar (1).13.2.83.- Sigue labuena racha de los ju-veniles. Reciben al Beato Ramón Llull deInca y le ganan por 4-0. Marcaron JoséFerriol (1) Juan Jaume (1), Francisco Mes_tre (1) y un jugador del Beato marcó enpropia meta.20.2.83.- Viajan a Inca para jugar contrael Constancia. Tienen un poco de malasuerte, pues perdieron por 1-0, gol marca_do en los últimos dos minutos.27.2.83.- Reciben al Alquería Blanca. Alfinal el marcador fue de 2-1. MarcaronJosé Ferriol (1) y Juan Jaume (1). Se fa-lló un penalty.6.3.83.- Juegan otra ven en su camino. Vie_ne el Cardessar y le ganan por 3-1. Mar-caron Juan Jaume (2) y Guillermo Magro (1)

VOLEYBALL

El equipo cadete femenino viajó a tierrasbarcelonesas parajugar los días 26 y 27,la fase de intersector, tras haber queda-do Campeonas de Baleares. Jugó junto alos equipos de Barcelona, Valencia y Lérida.La superioridad del equipo Barcelonés semanifestó desde el primer momento.La clasificación final fue :

1) Santa Isabel (Barcelona)2) Valí Fogona (Valencia)3) San Juan (Mallorca)4) Lérida.Los equipos de Barcelona y Valencia via-jaran en fechas próximas a Madrid paradisputar las semifinales.

J. Morey

LLIÇONS D'ORTOGRAFIAJ,G,TJ,TG,H.

lo.- S'escriu j davant a,o,u : menjar,monja, ajuda, joia, joc, etc.

2fi.- S'escriu g davant e, i: germà, mon-ges, dirigir, gínjol, etc.

3Q.- S'escriu j en els mots Jerusalem, Je-hovà, Jeremies, Jeroni, Jesús, majestat,jersei, jerarquia, jeure, jeroglífic.

42.- Els aplecs tj i tg, que representenun reforçament del so j i g, s'escriuensegons les normes anteriors: aritja, plat_ja, jtge, fetge, etc.

S'escriu h davant vocal en aquelles I?arau_les que en duen en la llengua originaria(Grec o Llatí). Es pot prendre per normageneral el Castellà (quan en duen en Cas-tellà en duen en la nostrallengua) teninten compte les següents excepcions:

Ahir (ayer), hivern (invierno), ham- (an-zuelo) »hissar (izar), avui(hoy), orfe(hua:fano), orxata (horchata), ou (huevo), os(hueso), eura (hiedra), i algunes altres.

Llorenç VIDAL

DE PER LA VILA11 - 39

AIXÍ FOU EL FEBRER

Esperam que aquesta experiència quehan tengut els Quintos 83, els serviràper donar la campanada abans de l'estiu.

El nostre paisà, el Pare Martí Matas,fou agredit per uns desconeguts, dins lapròpia església de la Comunitat. Moltsson els santjoaners que s'han preocupatper ell i el seu estat i dejitjam unaprompte recuperació.

Si es confirma la notícia, el nou Ajurtament de la vila, serà el Consistoridels Biels, ja que al manco en 3 de les4 candidatures figuren dins els primersllocs de les llistes.

Com acabarà sa margalida que està des-fullant s'Unió Mallorquina?

Més gent que la de costum, passar perl'Ajuntament a donar "sang" el dia queper tal motiu es desplegaren a Sant Joanl'equip móvil de l'unitat especialitza-da.

El Dijous Jarder, els al.lots, i tam-bé les nines, s'ho passaren de ben de bo,desfressats així com fos i el recapte quereplegaren bastà per fer una bona torra-da a la nova plaça d'Es Camp.

També el darrer diumengue, a l'esco-la feren la ja acostumada festa de da-rrers dies.

El pont del carrer de Consolació, faunes setmanes ha estat motiu de una pe-tita reforma, per donar més sortida as ' aigo.

La agrupació de la Tercera Edat deSant Joan, el 27 de febrer, feren una ejccursió, visitaren Orient, el Puig de Santa Magdalena i Sencelles, ja que era el128 aniversari de la mort de Sor Franci-naina Cirer.

Els confrares de Santa Catalina To-más a Sant Joan, al 13 de Febrer, forenconvidats, a assistir a la festa de Pro-fessió d'una nova novicia del Monestirde Santa Magdalena de Palma.

Molta de gent gaudí de la conferenciaque va dar el Psicòleg, Dr. Francese Sanso, a la Biblioteca Pública P. Rafel Gi-nard el passat 3 de Març, el qui desarrclla el tema de la Planificació Familiar.

Blanques com l'ametller floritromangueren nostres teulades,gairebé petites nevadesdonaren al camp un aire garrit. (1)

Es convocarenpremis de poesiaa la Verge de Consolació,que ja són vella tradiciódins els actes de la Romeria.

Llavors, vingué el Carnaval,pels carrers vérem les fresses:al.lots vestits de mestresses,i qualcun disfressat d'animal.

Un dimecres d'aquest febrerla quaresma vérem començar ;i tots els dissabtes, a escoltardon Pep Roig, el quaresmer.

Ja era hora que s'acordas,i, a la fi, l'Ajuntament va decidiriniciar les gestions per obrirl'ample carrer del mestre Mas (2)

Excursió pert a la Tercera Edat;don Manuel de Ses Roques morí,i l'equip de volei-bol femenídins Barcelona ha jugat.

\Si no veim prest una bona ploguda,hem de témer per la palla i pel graner,perquè amb vent, fred i poc ploverels sembrats tenen la fulla caiguda.

Així, donam per acabat el camídel què el febrer ens ha procurat,i ja veim el santjoaner preocupatperquè les eleccions són casi aquí.

JAUME

(1) Feim referência a la petita nevadade 1'once de Febrer.

(2) Acord del ple de l'Ajuntament del 24de Febrer.

12 - 40

La possibilitat de crear mancomunitatsde municipis o d'institucions provincialsamb fins administratius està prevista a lallei de 20 d'agost de 1.870. L'any 1.924varen ésser autoritzades aquestes associa-cions de municipis per a un fi comú o peratendre serveis i problemes comuns. I lallei de Bases de 1.945 en el seu article29 reconeix les agrupacions de municipisper resoldre serveis i obres de la sevacompetència. La llei obri, per tant, uncamí que, finas ara, ben rares vegadess'ha aprofitat.

Un problema comú a tots una sèrie depobles de la pagesia mallorquina era el del'eliminació dels fems. Uns municipis es-taven mancats totalment d'aquest servei iuns altres el resolien en unes condicionstècniques no gens satisfactoriss. Per aixòel Consell General Interinsular, a travésde la Conselleria d'Indústria i Comerç, vaprendre la iniciativa de crear la Mancomu-nitat "Pla de Mallorca" per solucionar larecollida, transport i eliminació dels re_sidus sòlids i amb possibilitat d'ampliarles seves competències.

Seria llarg d'explicar tot el procésde formació d'aquesta Mancomunitat: elabo-ració i aprovació d'uns Estatuts, forma-ció de comissions, aprovació pel Conselld'Estat i pel G.G. I., elecció de la Juntade Govern, gestions per a l'adquisiciód'uns camions, subhasta del servei, etc.El fet és que dia 1 de març va començar larecollida i que són dotze els municipisque se'n veneficien : Algaida, Costitx,Lloret, Llubí, Maria de la Salut, Petra(que n'ostenta la capitalitat), Sencelles,Sant Joan, Santa Eugènia, Vilafranca, Mon-tulri i Sineu. La satisfacció dels repre-sentants d'aquests pobles a la inaugura-ció oficial feta a Petra el diumente 27de febrer era ben patent.

Els avantatges que suposa la mancomuni-tat de serveis són obvis. Només en desta-carem un que és 1'econòmic : per a 1'adqui-sició dels dos camions que cobreixen larecollida s'ha aconseguit una subvencióde sis milions de pessetes de la DireccióGeneral del MediAmbient, una altra de tresmilions del Consell Insular de Mallorca iels tres milions restants han estat apor-tació dels Ajuntaments afectats. Es a dir,que amb unes despeses relativament modes-tes aquests municipis tenen uns vehiclesque tècnicament són dels més complets que

LES MANCOMUNITATS

I LA (MANCOMUNITAT

"PLA DE MALLORCA'>»

avui hi ha al mercat. I el servei semblaque als usuaris els resultarà més econòmicque si s'hagués hagut d'implantar per se-parat .

Ara bé, aquest comançament no hauriad'ésser més que una primera passa. Una passa. Una passa important que, suposam, ser_virà entre altres coses per eliminar eldesagradable i trist espectacle dels femstirats a les voreres dels camins i les ca-rreteres i dins dels torrents. Però hi haaltres necessitats que la comraca té i qu<potser es podrien resoldre am aquesta so-lució de les Mancomunitats. Només n'enu-meram unes quantes:

-Construcció d'un excorxador anïh les con-dicions sanitàries correctes, ja que totsquants en tenim actualment dSsapareixeranen un plac curt.- Creaciód'una escola de capacitació agrà_ria. No és lògic que els joves agricultorss'hagin de desplaçar a Ciutat a aprendrela seva feina de pagesos.- Formació d'un servei eficaç contra in-cendis .- Creació d'un Servei tècnic d'assessora-ment dels Ajuntaments.- Formació d'un centre de PlanificacióFamiliar.

Som conscients que tot això suposa unesforç econòmic i humà important. Desco-neixem les dificultats que poden plante-jar-se per dur a terme aquestes feines.En aquest editorial només hem volgut, al-hora que manifestar la nostra satisfacciópéri servei que s'ha implantat, cridarl'atenció sobre altres problemes que pot-ser tenguin solució seguint pel camí ques'ha encetat.

FESTA DEL PA I PEIX 13 - 41ANIMACIÓN EN LA "FESTA DE QUART DÏÙMENGE"

Con la animación de años anteriores secelebró la tradicional fiesta de "QuartDiumenge" o "Festa d'es Pa i Peix"; unajornada muy apreciada por los sanjuanen-ses ya que está dedicada a la Virgen deConsolación; veneración que quedó patenteen la misa concelebrada y en la ofrenda deflores que hizo realidad, el lema "cadafamilia una flor".

Después de la ofrenda, que convirtióel altar del Oratorio, en un verdaderojardín, tuvo lugar la misa concelebrada.Oficiaron con el Rvdo. D. José Estelrich,D. Gabriel Ferriol, D. José Roig, P. Ra-fael Jaume y P. Bartolomé Pastor. Pronun-cio la homilia con citas de nuestra his-toria, el Rvdo. D. José Estelrich, Vica-rio-Episcopal e hijo de la villa. La es-cuela de danzas del Centre Cultural, in-terpretó el "ball de I1oferta" y la coralSant Joan, diferentes composiciones li-túrgicas.

Al final y mientras se entonaba el Himno a la Virgen, hubo el besamanos a lavenerada Imagen y fueron repartidas las"coquetes", que nos recuerdan la multipli^cación de los panes y peces. Después dela función religiosa, hubo bailes regio-nales en la explanada a cargo del GrupAires de Pagesia.

Por la tarde se celebró la romeria,queamenizó la Banda de Música de Montuiri ydurante estas horas, mucha gente desfilóante la Imagen de Nuestra Patrona.

A media tarde se dio a conocer el ve-redicto del JuradoCalificador del XIICertamen Poètic Verge de Consolació, actaque damos a conocer en otra sección de este número.

PROCLAMACIÓN DE HIJO PREDILECTO

En el salón de actos de la Casa Consisto-rial , tuvo lugar un acto entrañable : laproclamación de Hijo Predilecto en la pe_rsona de D. Juan Mas Matas, "Es Mestre Pa-ges".

Empezó el acto con la lectura del actapor la que el Ayuntamiento acordó homena-jerar al quefuera director y profesor denuestra escuela yluego el Alcalde, acom-pañado de Dña. Maria Bauza, Vda. de Mas,

descubrió el retrato, pintura que (incre-mentará la galería de Hijos Ilustres. ElConcejal de Cultura D. Carlos Costa,leyó'la biografía de este apreciado maestro,que dedicó su vida a la enseñanza. LosSres. Miguel Fuster y Melchor Rossellóofrecieron varias experiencias de suscontactos y vivencias con el Sr. Mas ylugeo el Alcalde D. Juan Barceló Matas,pronunció un vibrante discurso de. homena_je y gratitud y cerró el acto el Inspec-tor de Enseñanza Sr. Bisquerra, que os-tentaba la representación del InspectorJefe D.Bartolomé Rotger, que no pudo es-tar presente. Al final fueron repartidasbiografias del Sr. Mas. A este acto asi¿tieron familiares, amigos de magisterioy ex-alumnos, así como muchos sanjuanen-ses, que testimoniaron la estima con queera tenido, y fueron leídas ahdesiones depersonalidades que no pudieron estar pre-sentes. Finalizó este acto con la actua-ción de la Coral Sant Joan,i

Fue en suma una diada agradable, a laque se añadieron otros actos recreativos,como verbenas en las .veladas del sábadoy domingo, que al igual que el despachode "panades" estuvieron a cargo del gru-po "Quintos 83"; así fue resumida estafiesta tradiconal, cargada de historia,y con siglos de antigüedad y de felicesrecuerdos para todos.

JAUME

XII Certamen Poèt ic 14 - 42PRIMER PREMI

ACTA DEL XII CERTAMEN POÈTIC "VERGE DECONSOLACIÓ"

Reunit el Jurat Qualificador d'aquestCertamen - compost pels senyors MiquelPons i Bonet, Maria Dolors Corbella i Gîli, i Miquel Gaya i Sitjar-, per tal d'e-xaminar les vint-i-cinc composicions rebudes, acorden fer públic el present

V E R E D I C T E

1.- No per unanimitat, sinó per dos votscontra un, s'atorga el primer premi a lacomposició titulada GLOSES DE CONSOLACIÓ,lema " Muntanyenc", en la qual es pot a-preciar perfecció de forma, un elegant úsdel to popular, i bell sentit humorístic.

2.- Com a composició finalista, s'acordaconcedir un primer accèssit a la titula-da A LA VERGE DE CONSOLACIÓ, lema "Peti-ta" . El Jurat hi aprecia un digne senti-ment poètic, i en vol fer pública alaban-ça.

3.- S'atorga un segon accèssit a la compo-sició titulada CONSOLACIÓ NEVAT, lema "A-fer d'anís".

4.- També un tercer accèssit a la titula-da ALHAMAR-CONSOLACIO, lema "Flor de ro-maní ".

5.- I finalment un quart accèssit a lacomposició sense títol, lema "A la festadel pa i peix".

6.- Quant al premi per a autors locals,s'acorda concedir-lo a la composició ti-tulada A LA MARE DE DEU DE CONSOLACIÓ,le-ma "Sant Joan vila de pau".

7.- També un accèssit a la titulada CON-SOLACIÓ, ESPERANÇA I AMOR, lema "Estima-ció".

El Jurat aprecia degudament l'incre-ment de les composicions rebudes, que,enl'àmbit de la modèstia i limitacions d'a^quest Certamen, ha anat sempre en augmentdurant aquests dotze anys que ja duend'història. I igualment constata l'incre_ment en la qualitat de moltes altres deles composicions rebudes.

Sant Joan, 13 de març de 1.983,IV Diumenge de Corema.

Dia del

LEMA: "Muntanyenc"

Gloses de Consolaciófetes en dècimes artístiquesi amb quatre figues humorístiques,mes sense malaintenció.

(Fuig d'es variliterarilèxic fi,per usar-hies diariordinarimallorquí)

Dalt aquesta muntanyola,fora son i panxa plena,vull dir-vos, per fer-ne ofrena,gloses de sa meva escola.Redóla que te redolapel món, de graó en graó,enlloc he topat milloramistat i poesiaque sa qui trob aquest diaaquí, a Consolació.

Sa Secció Literarid'es Cercle de Belles Arts,contents hem vengut a esbartsfins aquest bell Santuari.Que no és gest estrafolarini impropi d'un escriptor,procurar-se amb bona amorun jorn de goig i plaercom es quie ens dóna senceravui Consolació.

Aquí es fa cada any Sa Festad'es Pai i es Peix... i fan gros!Noltros feim sa de s'arròsque és també bauxa xalesta.I jo que,per sort funesta,tene fama de glosador,vull posar-hi un raig d'humorper endolcir més sa taula,fent de sa meva paraulabroll de consolació.

Bons amics santjoanersque heu preparat es convit,vol s'estómac agraïtsalduar-vos es primers;i dir-vos amb mots sincers"Mercès per s'atenció",puix pensarem - i amb raó-recordant aquest diumenge :Bon Jesús, que bé se menjaa dalt Consolació!!...

¿I ets altres?...Vaja un floretd'escriptors dalt sa tarima,perquè tots, rima que rima,segam es versos a esplet.Romanç, dècima o sonet, .tot sempre mos surt redó,i es qui no és bon rimadorés prosistade primera...i podem alçar banderad'Art a Consolació.

Mestre de tots... En Gaya,orador una mica eufemie,que és fins i tot Acadèmici de Sant Sebastià!Ara, cansat de rimar,bells sonets mesells d'amor,amb bon art i bon humorescriu ses seves memor'is,que són, sense rebumboris,brots de consolació.

Dolors Corbella, que aferrael goig de cantar poc-pocLa Veu de l'Aigua i del Foci del Vent i de la Terra.Cor que rebutja sa guerrai cerca sa germanor,posant dins cada cançópintures de sa botiga...i així ha guanyat sens fatigaPremi a Consolació.

Na Rosa Vidal, germana

de parla ben mallorquina,

que escriu poesia fina...però en llengua castellana.Crec que el dimoni t'enganaquan refuses s'avior;pero si t'escau millors'idioma de Castella,usa'1 — També és llengua bellavessant consolació.

Pep Casassayas, al.lotque, ene que a estones fa pastissos,traduiex amb mots feliçosen mallorquí Don Quixot;que ha fet amb aire devotun Santoral tot humor,i que va trobar s'amorde sa dona que el consoladalt aquesta muntanyolsque es diu Consolació.

Concepció Coll, que cantaes voltants de Galileai és bilingüe - bona idea,que així de.ningú es decanta!-Ni vers ni prosa l'espanta,i per més afegitóguanya premis a baldó...mes si en sa impremta confia,li esquerren s'ortografiasense consolació!

15 - 43Maria Catany, que és novadins es Gremi Literarii cerca per necessariguanyar un premi que no troba.Mes ella, prova que ho prova,no perd mai sa il·lusió,i un jorn -m_hi jug un ... braó!triomfarà sa seva ploma...i podent penjar es diplomatendra consolació.

I Na Catalina Ordines,neboda de Fra Ginard-,de qui ha heretat es bon artad'escriure cançons ben fines.No es vesteix de teranyinessa seva inspiració;i pot rimar sens temor,perquè, essent santjoanera,sempre arriba sa primeraa dalt Consolació.

Baltasar Coll, que és Canongei fila sempre tan primque inclus s'obra més sublimvos dirà que és un poc flonja.Sembla que l'homo s'esponja -- . .criticant a cada autor...Ai, Baltasar, per favorun poc de benvolència,perquèsa teva audiènciatrobi consolació.

Toni Batic, tan humilque calla com una "mopi",encara que té estil propii, francament, bon estil.Escolta a's altres gentilmostrant admiració.Sa prosa li surt millorque no es vers... Ido escriu prosa,que sa prosa és bona cosaper dar consolació.

I com sempre li ha d'haverun xot negre dins sa guarda,també es troba aquesta tardaaquí un aubercoc sencer :Som jo, que per viure a plerhe de fer un poc es bufó,i amh aire de glosador,sempre que estic panxa plena,faig dècimes a balquenacercant consolació.

Amics de sa Poesiaque hem muntat dalt aquest puig,celebrem tots sense enuigaquest jorn i amb alegria.I que la Verge Mariamos doni inspiració,perquè sa nostra cançódins ses lletres mallorquines,brosti sobre camps d'espinesflors de Consolació!

(Son glosadasben rimades.¿Encertades?¿Desbarats?

Ai, la mia

gosadia

sols confiaen la piadels Jurats !)

16 - 44

VICTORIA RAMIS D'AYREFLOR

lQ Accèssit Finalista

LEMA: "Petita"

A LA VERGE DE CONSOLACIÓ

Verge,Mare de la lluita i del silenci queacompanyarescom una ombra esperançada el teu fill,-el nostre guia-tens el secret del nostre esforç i la noŝtre decepció.

No tots els homes davant de la teva imat-gedesfan la distància que s'obre entre ellsi la fe;però hi pensen.La solitud esl acompanyadins aquest viure tan dificultós.

He vist com la feina m'ha mancat,com ha mancat als meus companys.

He vist com la mort ha arribat, envisco-lada de fang,a llunyans racons d'aquesta Terra meva;i m'ha ferit.

De manera que, pensant amb la meva tris-tor i la del meu món,t'he volgut trobar.

Tu saps que el teu lloc,encara que fos el més sagrat i el més pa-radisíac,no és l'ombra d'aquest arc,

que és dins els homes que ja t'han cone-gut i demanatla teva companyia per encendre el seu cantque és dins els homes que romputs pel de-sengany tan oblidat,i la teva imatge rebutgen perduts dinsla desesperança.I que és dins els homes que lluiten peròno acaben, i encara tornen a començar,perquè volen que amb l'esforç es faci ma-tinada .

Perquè siguis companyona silenciosa dinsla lluita,i acursis tota distancia que entre home ihome,que entre home i Deu,fa nosa a la pau:ACOMPANYA'NS.

MARIA ELENA LLUCH CERDÀ

2a Accèssit

LEMA: "Afer d'anís"

CONSOLACIÓ NEVAT

Febrer posà calç fredaper mates i per pins,estovalles de plataals convidats de pedra.Du la mort o la vidaescrita aquest papersense signes encara?Fou un silenci espès,un ganivet empratper primera vegada.Gargamelles tan mudescom una taca d'olino troben ni redós.Els ocells arrepleguenles deixalles dels cantsper fer-ne fogaterai que escalfin els ossosels vius i també els morts.

RAFEL JAUME.

.-..i'-,., -M- '. :iJ-"'-iJ. t í*...Ve-..i*V».- ••;',.v*of. *."! '..;/•> i.--.-k ",

3s Accèssit17 - 45

4s Accèssit

LEMA:"Flor de romaní"

ALHAMR-CONSOLACIO

Turonet solitari que dominesla contrada com vell castell roquer,i vigiles Sant Joan de nit i dia,

Salut, noble claper!

Mirador embadalit i panoràmicde la plana,la serra i els sementers,d'on destria el turista llurs belleses

guaitant als quatre vents.

Pujolet fabricat per mans creadores,adornat per mans d'àngels, feels obrers,revestit de pins verds i mare-selves,

ullastres i olivers.

Temple bell que al teu cim ha bastit1'homeamb pedres de rosaris, salves, precsi mescla de suors i sacrificis...

que és palau i és castell.

Alquería Alhamar, després Solanda,flor moruna del temps del infidels,servares dins l'ullastre aquesta Imatge,

tutelar i provident.

Puig marià, feraç, hermós, sant noble,que els primitius cristians, devots, fe£vents,abans que la morsma els dominarà

ja hi pregaven a Déu.

Far Hambre j ant, gentil flor de muntanyapels conradors devots i pels feiners,pels qui tresquen els viaranys d'aques-ta vida,

cercant el Déu etern.

Ermita benvolguda i benamada,de la comarca i polbe santjoaner,on serviren a Déu Anacoretes,

Donats, en temps primer.

Turonet, Mirador, Pujolet, Temple,ets ensems Alquería i vell terrer,el Puig, el Far, l'Ermita que rebs sem-pre

la Llum de 1'Orient.

Si assedegats pujam o amb gran fatiga,abrasats de calor o amb fred de neu,allarga-nos, Puig Sant, ta mà divina

i puja-nos al Cel.

SEBASTIÀ RUBÍ DARDER

LEMA:"A la festa del pa i peix"

Vegi una papallonetaalètejant al sol lluent,i amb ella nom cor reneix:- A on vas, papalloneta?- A la festa del pa i peix!

I vegi una tortoretavolant, volant alegrement,i així na esperança creix:- A on vas, tortoreta?- A la festa del pa i peix !

També vegi una ovelletabelant, belant dolçament,i aquí jo ja tir mon feix:- A on vas, ovelleta?- A la festadel pa i peix!

I de tota la contradavenia la gent, somrient;jo pregunt també mateix:- A on va aquesta gentada?- A la festa del pa i peix!

I deixant d'una vegada,pel sant goig que ací se sent,cor trist, penes i tot feix,repetesc entusiasmada:A la festa del pa i peix!

PAULA GINESTRA MARCE

'Sfc*

T^j^í^^jpjpjpíÌ^Ja^J^JskJ^JO^^JSkJS

18 - 46

PREMI AUTORS LOCALS

LEMA: " Sant Joan vila de Pau"

ACCESSIT AUTORS LOCALS

LEMA: "Estimació"

A LA MARE DE DEU DE CONSOLACIÓ

Si de lluny ja us veig, Senyora,amb vostra cara rient,vos deman avui penyorad'un amor sempre creixent.

Sent a prop la vostra cara,i sent el cor que, tot amor,confiant a Vós s'empara,oh Mare del Creador!

Sou bàlsam per les feridesque us duim del llarg camí,bàlsam per les nostres videsque són un constant patir..

Vós la pau i l'alegriaens dau sens mai parar;sou joia que Déu enviaa l'home que en Vós confia.I no me cans de pregar!

CATALINA ORDINAS GINARD

CONSOLACIÓ,ESPERANÇA I AMOR

Té Sant Joan, gran riquesa,i la llàntia ben encesa,és la flama pel vostre Amor;en aquesta muntanyola,amb Vós té noble madona:Oh Verge de CONSOLACIÓ!

Quan l'amic de fora, ens visita,li mostrarà el que més s'estima,el Casal de CONSOLACIÓ;li parlarà amb goig i alegria,del Pa i Peix, dirà, és la romeriaque té segles de tradició.

El poble agraït vos canta cançons,teniu al voltant planes i turons,catifa per CONSOLACIÓ;els xiprers són fidels guardians,aquí gaudim d'ésser germans,la Mare infon estimació .

En la vida, en tot moment,santjoaner amb fe ardent,vos professa veneració;infant, jove o casada,tendra en Vos la miradallum i guia, de CONSOLACIÓ.

JOAN JAUME NIGORRA

LA PARROQUIAANY SANT DE LA REDEMPCIÓ

Dia 25 de Març començarà l'Any Santde la Redempció, anomenat així pel PapaJoan Pau II, ja que commemora el 1950 anĵversari de la Crucificxió de Nostre Se-nyor i, per tant, de la Redempció del gè^nere humà. "Hi ha molts motius que m'im-pulsen a predre aquesta dicsió ha ditJoan Pau II- : en primer lloc, la gran im_portància del esdeveniment mateix, quedeu incitar a un amor i a una devoció ca-da vegada majors a l'obra salvifica deCrist. Endemés, s'acosta el proper Sinó -de dels Bisbes dedicat a la reconcilia-ció i a la penitència en la missió del'Església: El Jubileu contribuirà, sensdubte, de manera viva i sentida a quetots profunditzin en aquest tema".

L'Any Sant que començarà dia 25 deMarç durarà fins a la Pasqua de 1984.Comes sap els Anys Sants són endemés una o-casió oferta per l'Església als feels pera guanyar una indulgència plenària espe-cial, complint les condicions que el Pa-pa determini.

Els Anys Sants neixeren espontànea-ment entre els feels a la segona mitatdel segle XII. Fou el Papa Bonifici VIII,el que publicà, l'any 1300,la Bula queconcedia indulgència plenària cada centanys. Més tard, Clement VI decretà queels Jubileus es celebrassin cada cinquan-ta anys, i Pau II, un segle més tard, or-denà la seva celebració cada vint-i-cincanys perquè cada generació tingués l'opor_tunitat de guanyar la indulgència. El SaitPare ha volgut repetir la iniciativa dePius XI que, l'any 1933, proclamà un AnySant Extraordinari, per a commemorar elXIX aniversari de la Crucifició de Crist.

A la Bula de l'Any Sant Extraordinariel Papa demana que els pastors dediquinamb ell particular atenció a la funció in-sustituible del sagrament de la Penitèn-cia. El Papacentra en la confessió sagra-mental el fruit més anhelat en aquest AnySant. I recorda també que durant aquestany tindrà lloc el Sínode de Bisbes per atractar "precisament sobre la reconcilia-ció i la penitència"

Per altra part, la Bula pontifícia si-tua en una ampla perspectiva el sentit del'Any Jubilar. Les referències al sentit

19 - 47

del pecat són constants: "L'home -diu- noés.capaç de redimir-se dels propis pecats,sinó qu'ha de ser redimit aceptant el per-dó que dona el Redemptor... i convé descobrir el sentit del pecat, i per a arribar"a allò convé descobrir el sentit de Déu."En el pensament del Papa, "l'Any de la Redemció ha det deixar una petjada particu-~lar en la vida de l'Església".

Gabriel Ferriol

MOVIMENT PARROQUIAL

Nous cristians:

- Dia 30.1.83.-

Rosa Miró Bauçà.Antònia Tugores Company.Joan Bauçà Mesquida.

Noves families:

- Dia 23.1.83.-

Amador Bauçà Bauçà-Joana Barceló Juan.

- Dia 20.2.83.-

Antoni Matas Bauçà-Margalida Segura Mut.

Passaren a la casa del Pare :

- Dia 23.1.83.-Antònia Calmés Bauçà.

- Dia 31.1.83.-Miquel Barceló Barceló

- Dia 10.2.83,-Andreu Barceló Company.

- Dia 2.3.83.-Amador Antich Antich.

I N S T A N T À N I A D ' A H I R20 - 48

,

Panoràmica del puig i Santuari de Consolacióde Sant Joan, vist des de Els Molins.Postal de Foto Mascaró. Maria de la Salud. Any 1.936

METEOROLOGIA

D'acord amb els informes facilitats perGuillem Company -Estació Sant Joan II,-la pluja caiguda durant l'any 1.982 i elsdos mesos primers d'enguany s'ha reparti-,da de la manera següent:

1982

GL·NL·K -

rkBKiîiK

MAKt^ -

MAlCj -

J U N Y

UC i JiDKÍti -

__ 21

¿./r

• 1 0^

94

7¿1

1 A•37

_-__ 4fi

- S1^pq

^Q

SO

TOTAL - 607

1 A. 1 -1-5 .ii

iq »

1 C. "

,-J II1 p IIi p II1 1 II1 7 n1 1 II

i A n

1 fi "

Its.

1983

GENER—FEBRER

00 Its.18'9 "

TOTAL - 18'9 Its.

Les mos prometíem molt felices quan,enels darrers mesos de l'any passat ploviasovint, sovint i, encara que no hi haguéssaó profunda, anava mantenguent els campsamb l'humitat convenient per anar fentses feines precises i per a sembrar. Encanvi, enguany, durant el mes de Gener noha caigut cap gota, cosa que els més vellsde la Vila no recorden haver vist mai, ies Febrer mos ha beneït tant sols amb uns18'9 Its., a totes llums insuficients perafrontar les necessitats dels sembrats.

Difícil se beslluma, idó, sa consuma-ció de s'anyada, si Déu no hi posa remei.

No obstant. Confiem en Ell!.

J.G.