Idea cTinfanten les invariants pedagogiquesde Célestin Freinet

Qualsevol planteja-ment educatiu corres-pon a un model desocietat, a un modelde ciutadá. Aquestplante) ament, pero,sovint correspon aobjectius que es tro-ben Uunyans de la rea-litat quotidiana, de lavida a la classe, en la

Durant l'any 2008 la revista INFANCIA ha anat publi-cant una selecció de les 30 Invariants pedagogi-ques que Célestin Freinet proposa. Freinet pensaque després de l'análisi detallada deis fenómenspsicológics potser seria possible trobar entre ellsi els individus un lligam constant, invariable, queels conferís alhora un carácter d'universalitat. Aixíla definició d'lnvariant está dins el mot mateix.Es tot alió que no varia ni pot variar, a qualsevollatitud, a qualsevol poblé. No pot variar perquétracta de la naturalesa íntima de la persona. Al'article es reflexiona sobre la idea d'infant a par-tir deis enunciáis d'algunes de les Invariantspedagogiques de Célestin Freinet.

terístiques que es deri-ven, precisament, delnecessari componenttemporal per a la sevamadurado i per ais quical organitzar el con-text mes idoni perdesenvolupar-se.Per considerar el con-cepte d'infant amb elqual treballem cada dia

qual sobretot predo-minen les pulsions de la convivencia i deisesforcos deis aprenentatges i de les accionsd'ensenyar. Per aixó cal teñir molt present enqualsevol proposta educativa el model de ciu-tadá que tendim a construir. Tanmateix, aques-ta idea de persona es pot plantejar en termes detrets adients a la persona adulta, mentre que ales escoles estem treballant amb infants; es a dir,amb ciutadans reals de pie dret que es trobenen procés de creixement i que teñen unes carac-

fem referencia a lesInvariants pedagogiques de Freinet.

L'INFANT COM A PERSONA

L'infant es de la mateixa naturalesa que l'adultQue els infants es trobin en procés de creixe-ment no implica considerar-los com a infe-riors. L'infant pensa, té sentiments, es curios icerca i té capacitáis potents per a la recerca iel saber, es defensa, actúa, i l'activitat es lacaracterística mes important en la seva relació

Josepa Gómez i Enríe Vilaplana

amb el mecli en qué es desenvolupa, i té capa-citat de reacció davant el que se li presenta.

Ser mes gran no significa estar per damuntdeis altresAquest principi no té a veure tant amb la con-siderado deis infants, sino amb l'actitud delmestre, de l'adult.

Els mestres no han de considerar normáissituacions de superioritat en la relació amb elsalumnes, sino situacions diferenciáis a causade la seva fundó i per raons de l'edat. Aquestamateixa característica (ser mes gran i teñir mesexperiencia) els fa capacos de posar-se a nivelldeis infants, cíe saber acompanyar-los, dedonar-los la má, de ser un referent.

El comportament de l'infant depén del seuestat orgánic, fisiológic i constitucionalLes intervencions deis mestres no podendonar fruit si no es té en compte la clisponibi-litat d'acceptar-les de part deis alumnes. Per

oOM

£

:

educar de O a 6 anys

aixó, cal que l'escola (i els mestres amb elsalumnes) tingui en compte conceptes aplica-bles, com son el sentit de la diferencia que had'exigir la capacitat de donar resposta a ladiversitat absoluta i específica deis alumnes, elsdiferents ritmes i tempsdeis alumnes, els aspec-tes fisiológics, inclosesmalalties i necessitat dedescans i d'alimentació.

A ningú no li agrada queel manin autoritáriamentLes comandes ais infantshan de ser justificacles.Han de correspondre apropostes funcionáis pro-pies de la seva vida a l'es-cola (que d'altra banda nopot ignorar la vida defora, mes aviat al contra-ri). Cal propiciar situa-

cions i instruir ámbits per acollir les iniciativesdeis infants relacionades amb la vida del grup, laseva gestió, respectar les seves propostes, donar-los la paraula, respectar i incentivar la capacitatde decisió i de responsabilitat, cíe la qual es pot

derivar una mena de moral de grup basada en elconeixement de l'altre i l'acceptació d'objectiusque impliquen una disciplina necessária.Altrament, cal pensar de manera molt especialque estem treballant en ámbits tan subtils com la

considerado del principide llibertat i la construc-ció d'una personalitatautónoma.

A ningú no li agradaposar-se en filaLa vida i la conviven-cia exigeixen determi-nades normes de com-portament. Cal justifi-car-les, entendre'n lanecessitat, acceptar-lesi saber-les defensar.En qualsevol cas, calpartir de la persona.Les normes han de ser

educar de O a 6 anys

Íl3i,-i,,i, ¡,«l • , .-i»,,, u*»;. .:...:•.. .,,!Í**tfjMÍ,itfíll

emergents i assumides. Cal desterrar lespropostes organitzatives que porten a l'a-nonimat, a la consideració deis individuscorn a components d'un ramat, deis infantscom una tropa. En conseqüéncia, cal vetllarper les situacions que a l'escola poden supo-sar runiformisme, perqué es necessari crearen cada infant un sentiment fort del seusentit de la vida. Es un principi de creacióde disciplina personal i de moral autónoma.

A ningú no li agrada veure's obligat a fer unafeina. El constrenyiment es paralitzadorL'escola es el lloc destinat específicament aldesenvolupament deis infants i aquest desen-volupament es porta a terme a través de lapropia activitat. Les feines que realitzen elsinfants han de ser personáis, funcionáis i sig-nificatives. Si es parteix de la vida, de la parau-la i del pensament de l'infant es pot garantirun ambient motivador de treball, de recerca i

d'aprenentatge en el qual la mestra podráexercir un paper magnífic d'orientació i guiat-ge, i també d'exigéncia. Quan l'activitat té sen-tit i es funcional, el goig d'aprendre, Finieres il'esforc son naturals i no es mira prim, al con-trari. Per aixó cal valorar el treball deis infants,considerar-lo en l'excel léncia de l'obra genu'í-na fruit de situacions de creixement i cíeconeixement úniques i que no es tornaran aviure. També cal saber reconéixer els ritmesdeis processos i saber esperar la maduraciódeis productes d'acord amb els diferents rit-mes personáis. L'actitud exigent del mestre had'estar d'acord amb les possibilitats de l'in-fant, i per aixó cal construir un ambient d'ex-pressió lliure i cíe comunicació on el coneixe-ment mutu i l'emulació compartida suposinuna xarxa de complicitats de sabers.

A tothom li agrada triar la propia feinaEls continguts del curriculum han de ser garan-tía deis processos cíe coneixement deis infants.

O)ooCM

7

educar de O a 6

Per aixó cal partir de l'infant i no del curriculum.En conseqüéncia, els infants teñen dret a untemps i a un espai propis per portar a terme eldelicat procés del seu saber, que ha de corres-pondre a l'aprenentatge de l'exigéncia, de la capa-citat d'organització i de la presa de decisions;qiiestions que es troben en 1'ánibit de la llibertatpersonal i del compromís de la convivencia.

A ningú no li agrada navegar en el buit, actuarcom un robotEl dilema está en l'equilibri necessari per establirles vores per a la lliure expressió i construcció

del coneixement. Quan les criatures demostrenactituds de desinterés i de manca d'atenció voldir que, d'alguna manera, hem de repensar lanostra intervenció. Cal qüestionar-se l'atencióper l'atenció, l'esforc per l'esforc; no té sentit.Cal instituir situacions i técniques perqué lescriatures siguin agents de la construcció del seupensament i siguin conscients que en son prota-gonistes. Llavors, les feines imposades podenteñir un sentit si corresponen al trajéete definit.Cal discernir entre activitats necessáries i activi-tats arbitrarles. Les necessáries sempre parteixende la realitat de la criatura, de cada criatura.

Tot individu vol teñir exitL'escola ha de ser la institució que doni segure-tat arran del pensament, de les decisions i de lespropostes. Ha de ser el lloc obert a la vida decada infant on es pugui realitear l'experiment dela reflexió sobre si mateix i sobre el que l'envol-ta; on es pugui compartir el pensament i cons-truir amablement criteris personáis, també com-partits. La comunicació de les descobertes, deles incerteses, de les realitats personáis, ajuda aconstruir una imatge positiva de si mateix, l'au-toestima. Per aixó cal estar amatents a les pro-postes deis infants per tal de garantir la satisfac-ció per tot alió que fa, la consecució deis seusinteressos; la realització consumada tangible ivalorar-la en profunditat. A tothom li agrada quela seva activitat tingui transcendencia, que siguiútil i reconeguda.

No es tan natural el joc, en l'infant.sino el treballQuina idea tenim de joc i de treball? Cal distin-

educar de O a 6 anys

1

gir entre satísfacció i diversió. Tot sovint, quandiem que un infant está jugant no reconeixemque el que está fent es satisfer determinadesnecessitats sensorials, motrius, relacionáis,lingüístiques (la sorra fina i la pedra dura, el jocsimbólic, fer la vertical...). Cal entendre que el«joc» es un mecanisnie natural per manipular larealitat que l'envolta, per dominar-la, per cons-truir elements simbólics básics, de valors i decomportaments, per desenvolupar aspectesmotrius i sensorials personáis. Per tot aixó, calentendre que si justament la feina de les criatu-ras es desenvolupar-se, no hem de veure en lesseves activitats solament aspectes lúdics sino detreball (amb la corresponent cárrega d'esforc icontingencia que comporta).

La intel iigéncia no es una facultat específi-ca que funciona com un circuit tancat.

Potser hauríem de pensar que la finalitatúltima de tots els esforcos per educar els

infants es que siguin persones felices i com-promeses, encara que no conformades, pre-cisament. Totes les criatures son intel iigentsperqué la intel -ligéncia es una de les indis-cutibles capacitáis humanes, absolutes, per-sonáis, individuáis i construyeles col -lectiva-ment.

El desenvolupament de la nostra intel iigén-cia (de la nostra capacitat intel lectual de saberi d'entendre el món en qué vivim i de criticar-lo i d'estimar-lo) depén absolutament deismodels que ens presenten. Així, dones, a ban-da de les consideracions, básiques, deis ele-ments culturáis que cal transmetre, podempensar que l'escola ha de propiciar elementsinstituits que tendeixin a assegurar la capaci-tat de construir criteri davant el món; la qualcosa implica, necessáriament, ensenyar asaber-se en si mateix, i de saber-se estar en simateix.

A ningú no li agrada el control ni la sancióMai no hem de considerar, ni de bon tros, queles dificultáis que puguin presentar els infantsson culpa seva. El control de la feina ha de serassumit per ells mateixos i ha de ser una menad'autocontrol. Els infants han d'arribar a conéi-xer les seves possibilitats d'acció i han de teñirla confianca que l'ámbit espacial i temporal delseu grup-classe es una institució que permet ipropicia la seva capacitat de progrés en totes lesaltres capacitats personáis i socials. El concepte«control» s'ha d'entendre no com la possibilitatde la mestra de definir i catalogar els infants delgrup, sino com la necessária actitud de la mes-tra de conéixer l'infant. (Cal pensar en totes lessituacions en qué es possible observar elsinfants; les hores de pati, per exemple.)

Peí que fa ais toes d'atenció o a les san-cions, no han de ser vexatoris i han d'anarencaminats perqué l'infant s'adoni de les

educar de O a 6 anys

conseqüéncies de la seva actuació errónia.Les sancions sempre han d'oferir camins deretorn positiu, han de facilitar la reflexió i lapossibilitat de demanar disculpes.

Educar en la dignitatEducació i dignitat son termes quasi idéntics.No es pot concebre cap mena de plantejamenteducatiu que no sigui digne.

En el nostre pensament, la dignitat de lespersones es correlativa a la seva capacitat depensar, de racionalitzar, de comprometre's enel seu pensament i les seves accions amb elmón que li toca viure, la seva llibertat. La dig-nitat correspon a la manera de viure, de ser,del pensament étic i del pensament estétic.

L'esperanga optimista en la vidaCal una actitud amable i combativa, alhora, enel pensament deis mestres perqué a les nostresmans hi ha un determinat potencial, no defini-tiu, de moclelatge deis ciutadans ara petits,després mes grans. Els infants son personesque han de teñir a l'escola una porta obertai ampia davant de la vida que també es llarga iampia.

Josepa Gómez, mestra d'educació infantilEnric Vilaplana, professor de pedagogía de la

Facultat de Ciéncies de l'Educació de l'UAB