REALITZA UN INFROME SOBRE ELS DESEQUILIBRIS TERRITORIALS A L’ESTAT ESPANYOL

A Espanya existeixen desequilibris socioeconòmics i demogràfics entre les comunitats autònomes i a l'interior de cadascuna d'elles.

Les causes dels desequilibris són les diferents condicions naturals i la desigual distribució dels recursos; la localització de les activitats econòmiques més dinàmiques a cada moment històric, i les actuacions humanes que els han accentuat fins a èpoques recents.

Els indicadors dels desequilibris són nombrosos:

- Els desequilibris econòmics s'observen en la capacitat productiva i es mesuren pel PIB i pel PIB per càpita, resultant de dividir el PIB entre la població.

- Els desequilibris demogràfics es manifesta en la distribució de la població, mesura per la densitat de població.

- Els desequilibris socials es reflecteixen en la renda bruta disponible de les llars i en el nivell de benestar, mitjà per la dotació d'infraestructures; l'existència de serveis sanitaris, educatius, culturals, assistencials i d'oci, i la qualitat mediambiental.

1. L'ORIGEN DELS DESEQUILIBRIS ACTUALS.

Entre mitjans del segle XIX i la crisi econòmica de 1975 el factor fonamental dels desequilibris territorials va ser la localització de la indústria moderna i en menor mesura, el desenvolupament dels serveis.

1

a) Les àrees més dinàmiques van ser la perifèria cantàbrica i mediterrània, on es va localitzar inicialment la indústria i on va créixer durant la dècada de 1960 com a conseqüència dels economies d'aglomeració; Madrid, que va afegir fa la indústria funcionis terciàries com a capital de l'Estat i principal centre financer del país, i les noves àrees dinàmiques sorgides en la dècada de 1960; l'eix de l'Ebre, al que es va difondre la indústries, i a les illes Balears i Canàries, afavorides pel desenvolupament turístic.

Aquestes àrees , en el terreny econòmic, van concentrar el major creixement del PIB i del PIB per càpita, en atreure matèries primeres, fonts d'energia i capitals de les altres regions. En el terreny demogràfic, van rebre immigrants de les regions de l'interior peninsular, augmentant la seva densitat de població. I en el terreny social, van incrementar la renda bruta disponible de les llars per sobre de la mitjana i van aconseguir un bon nivell de vida gràcies a la dotació d'infraestructures de transport i de serveis socials (sanitaris, assistencials, escolars, culturals i d'oci).

b) Les àrees menys dinàmiques van ser les de l'interior peninsular, en les quals es van mantenir el pes excessiu del sector primari; les indústries escasses, petites i tradicionals i els serveis de baixa qualificació.

En aquestes àrees, en el terreny econòmic, el PIB i el PIB per càpita van créixer, atès que partien de nivells baixos però, en general, el ritme va ser menor. En el terreny demogràfic, van ser àrees emigratòries que van sofrir despoblament i envelliment. I en el terreny social, l'elevació de la renda familiar disponible va ser menor i van rebre menys infraestructures i serveis.

2. ELS CANVIS PRODUÏTS COM A CONSEQÜÈNCIA DE LA CRISI ECONÒMICA DE 1975.

2

La crisi econòmica de 1975 va acabar amb la primacia de la indústria com a factor explicatiu dels desequilibris territorials.

- Les regions industrials van sofrir una aguda crisi, sobretot les especialitzades en sectors madurs (cornisa cantàbrica) i, en menor mesura, les que comptaven amb indústries més diversificades (Catalunya): el creixement del seu PIB va descendir i van deixar d'atreure immigrants.

La seva situació va repercutir en altres regions peninsulars que els subministraven matèries primeres, compraven els seus productes i els proporcionaven mà d'obra.

- La crisi va afectar menys a les regions que posseïen menor pes industrial per tenir una major participació dels sectors primari (Galícia, Múrcia) o terciari (Madrid, Balears, Canàries); o per posseir un repartiment més equilibrat dels tres sectors (Aragó, La Rioja, Comunitat Valenciana).

Com a conseqüència de la crisi, es va frenar l'anterior procés de concentració espacial de la producció i de la població a les àrees més industrialitzades, donant lloc a un nou model de desequilibris territorials.

3. ELS DESEQUILIBRIS TERRITORIALS ACTUALS.

A partir de 1985, la reestructuració econòmica que va seguir a la crisi va canviar els factors en què es basaven els desequilibris territorials i la jerarquia espacial.

a) Els nous factors dels desequilibris actuals:

- La indústria perd pes com a factor de desenvolupament, a causa de la reestructuració de molts sectors tradicionals i a la tendència a descentralitzar part de la producció cap a nous espais. Així es trenca la identificació anterior entre regions desenvolupades i industrialitzades.

3

- Els serveis avançats, la innovació i l'alta tecnologia es converteixen en els principals factors de desenvolupament. Per tant, es converteixen en indicadors de desenvolupament: l'especialització en el sector terciari de major nivell (funcionis rectores i de decisió; serveis a la producció; activitats financeres, comercials i de distribució; i turisme); l'existència d'activitats innovadores i d'alta tecnologia (indústries d'alta tecnologia, telecomunicacions i gestió; la disponibilitat de mà d'obra d'alta qualificació; les inversions en tecnologia i formació; la qualitat de les infraestructures i dels equipaments, i l'existència de bones comunicacions amb l'entorn i amb l'estranger.

b) La jerarquia espacial actual:

La jerarquia espacial resultant de la incidència d'aquests nous factors està constituïda per tres tipus de territoris:

1. Els eixos de dinamisme són les regions més afavorides pels nous factors de desenvolupament: Madrid; la I constituïda pel País basc, la vall de l'Ebre i el litoral mediterrani nord; i els arxipèlags balear i canari.

En aquestes àrees, en el terreny econòmic, el creixement del PIB s'ha desaccelerat en algunes regions que partien de valors més alts, com Catalunya i Balears. No obstant això, en la nova etapa postindustrial, més significatives que les xifres del PIB són les del percentatge que suposen en ell els sectors punta, la innovació i la R+D, que continuen beneficiant a Madrid, Navarra, el País Basc i Catalunya. A més, en la majoria de les comunitats incloses en aquest grup, el PIB per càpita se situa per sobre de la mitjana, a causa de la major productivitat causada pels factors anteriors.

En el terreny demogràfic, la tendència a difondre la població i part de l'activitat econòmica cap a altres àrees redueix la correlació entre població i PIB. I, en el terreny social, la renda bruta disponible per les llars, els serveis i els equipaments estan per sobre de la mitjana.

2. Els eixos en declivi són els espais molt especialitzats en sectors industrials madurs o en crisis. Entre ells es troben alguns de la cornisa cantàbrica, com Astúries i Cantàbria, que han canviat el seu tradicional dinamisme pel declivi.

En aquestes àrees, en el terreny econòmic el PIB creix per sota de la mitjana i el PIB per càpita és inferior a l mitjana. En el terreny demogràfic, la població es troba estancada o en reculada. I, en el terreny social, la disparitat en renda bruta disponible per les llars i en benestar és menor, ja que partien de nivells més alts.

3. Els espais menys dinàmics són els que compten amb un major pes econòmic del sector primari, escàs desenvolupament de les indústries avançades i predomini dels serveis poc especialitzats. En aquest grup es troben les comunitats de l'interior peninsular -Extremadura i ambdues Castelles-; Galícia; l'interior d'Andalusia, i Murcia.

4

En aquestes àrees, en el terreny econòmic, algunes comunitats com Murcia i Andalusia han incrementat el seu PIB per sobre de la mitjana en els últims anys, gràcies al desenvolupament de l'agricultura tecnificada i del turisme; però el seu PIB per càpita continua estant per sota de la mitjana nacional. En el terreny demogràfic, existeixen disparitats entre les baixes densitats de les comunitats de l'interior, motivades per l'emigració d'èpoques passades, i les altes densitats del litoral, superiors a la mitjana. I, en el terreny social, en la majoria dels casos la renda bruta disponible de les llars no aconsegueix la mitjana espanyola i existeixen manques en infraestructures i serveis.

5

6