TRIBUNA DELS GESTORS ADMINISTRATIUS JULIOL | AGOST | SETEMBRE 2014

ENTREVISTA

JoanIglesias

Assessor del president de la Generalitat i director del Programa per la definició d’un nou model d’Administració tributària per a Catalunya

ACTUALITAT COL·LEGIAL

08 El Col·legies mou

OPINIÓ

14 Reforma fiscal

Les accions més destacades, en xifres

Menys i pitjor del que s’esperava

FORMACIÓ

10 Entrevista a Marc GiménezPrimer gestor català –i segon de l’Estat– que es doctora després de cursar el màster en Gestió Administrativa

SUMARI2 EDITORIAL Vehicles, primers brots

verds

3 ENTREVISTA Joan Iglesias. Assessor del president de la Generalitat i director del Programa per la definició d’un nou model d’Administració tributària per Catalunya

8 EL GESTOR EN XIFRES El Col·legi es mou

10 ENTREVISTES Marc Giménez i Francisco Candela

13 SERVEIS

14 OPINIÓ Lluís Alonso. Reforma fiscal

16 OPINIÓ Parelles de fet

17 ENTREVISTA Ramón Ledesma

18 MÀSTER Tutors del màster GA

19 DELEGACIONS Activitats de la Delegació de Girona i de Lleida

20 GESTORIES A CATALUNYA Calvo Advocats

20 ACTUALITAT COL·LEGIAL · Conveni SAGE · White Party GA 2014 · Apps gestors

22 CULTURA I CONVENIS

23 BON GOURMET

3

8

14

18

20

Vehicles, primers brots verds

PER GENTILESA DEL SEU GESTOR ADMINISTRATIU

L’agost d’aquest any, la venda de vehicles a l’Estat espanyol ha experimentat un creixement del 13,71%. Per comunitats autòno-mes, les tres que han registrat més vendes han estat la de Madrid, Catalunya i Andalusia. Alhora, aquest 2014 també s’observa un increment en la producció de vehicles (de l’11% fins al mes d’agost) i en les exportacions (del 7,32%).

Si ens centrem en Catalunya, la matriculació de vehicles nous ha augmentat en un 12,01% (Barcelona, 13,14%; Lleida, 16,07%; Tarra-gona, 7,58% i Girona, 4,84%). Una altra dada positiva és l’increment en les transferències de vehicles usats. En tot el territori nacional aquestes han augmentat un 31%. S’han venut 1,8 vehicles d’ocasió per cada un de nou, segons l’IEA-Institut Nacional d’Automoció.

Per antiguitat, el 51% de les vendes corresponen a vehicles amb més de deu anys. Els que tenen entre 5 i 10 anys han suposat el 25% de les vendes, els de 3 a 5 anys el 9% i els seminous el 15%.

Aquestes xifres, que mostren la recuperació del sector, són un “brot verd” per als gestors, ja que tramitem aproximadament el 98% de les matriculacions que es fan a la Direcció General de Trànsit i el 70% de les transferències. Segons dades del Col·legi de Catalunya, les matriculacions han augmentat un 20,4% i les transferències un 29,51%. Un dels motius directes de l’increment en el nombre de transferències ha estat l’establiment de la cita prèvia a la DGT per als particulars i compravendes. La prova pilot es va fer a la DGT de Sabadell i, a dia d’avui, aquest sistema ja està implantat a tot el territori nacional.

Cal apuntar que la gran fita dels gestors administratius ha estat la tramitació on line en temps real per mitjà de la plataforma A9, fet que ha permès matricular i transferir vehicles amb gran agilitat i po-sicionar el gestor administratiu en el sector, fent que l’Administració aposti per la nostra presència i saber fer.

PRESIDENTAlfonso Lluzar López de Briñas

DIRECTORAGemma Martí

COMISSIÓ REVISTACarme DalmauCarme ElenaConcha FortezaMaria MiserachsBruno PardoMarina RocabrunaAurora RodésFrancisco TorresGabriel Villanueva

COL·LABORADORSNeus Bergua

FOTOGRAFIESManuel CanettiPhotoAltoBit Comunicación

COORDINACIÓ PUBLICITATBit ComunicaciónJosep Tarradellas, 15508029 BarcelonaTel.: 93 363 64 64

EDITACol·legi Oficial de Gestors Administratiusde CatalunyaPl. Urquinaona, 6, 6a planta08010 Barcelonacolcatalunya@gestors.cat

DISSENY GRÀFIC I PRODUCCIÓBit Comunicaciónmmeca@grupobit.com

DEP. LEGAL: B-44973-92

En cap cas l’opinió expressada en els articles publicats a EL GESTOR ha d’entendre’s com a opinió del Col·legi de Gestors Administratius,sinó exclusivament dels seus autors.

Col·legi de Gestors Administratius de Catalunyacolcatalunya@gestors.catwww.gestors.cat

EDITORIAL

elg

esto

r

32

El primer que sorprèn de Joan Iglesias és la seva targeta de visita: assessor del president de la Generalitat i director del Programa per la definició d’un nou model d’Administració tributària per a Catalunya. El segon, l’entusiasme i la passió que transmet a l’hora d’explicar la feina que fa.

Pel que diu la seva targeta de visita, a vostè no se li va assignar un càrrec, sinó un encàrrec.

Exactament. El que tinc és un encàrrec del president de la Generalitat que m’apassiona, doncs tinc l’oportunitat d’aportar tota la meva expe-riència i coneixement en la construcció d’un gran projecte. Aquest en-càrrec em permet relacionar-me amb els diferents actors del sistema fiscal, ja siguin els organismes de la Generalitat, ja siguin els col·lectius professionals, ja siguin les universitats i altres centres de coneixement. També em permet aprendre. Una bona part del temps de què disposo el dedico a conèixer com ho fan els altres. Quines són les millors pràctiques a àmbit internacional en matèria de fiscalitat i quines són les tendències més avançades del món pel que fa a la gestió de sistemes tributaris.

En què consisteix aquest encàrrec? Què se li demana?

El que se’m demana és que pensi, avaluï i analitzi la situació del sistema fiscal actual a l’Estat espanyol per veure si es pot millorar la manera

“Tinc un encàrrec del president que m’apassiona”

ENTREVISTA

JoanIglesiasAssessor del president de la Generalitat i director del Programa per la definició d’un nou model d’Administració tributària per a Catalunya

El que se’m demana és que pensi, avaluï i analitzi la situació del sistema fiscal a l’Estat espanyol per veure si es pot millorar la gestió dels impostos, com portar a terme aquesta millora, i si es pot aplicar a Catalunya en un escenari en el qual la Generalitat sigui l’autoritat fiscal ”

Apostem per un model de fiscalitat basaten la confiança i el servei”

“

ENTR

EVIS

TA

com es gestionen els impostos, com portar a terme aquesta millora, i si es pot aplicar a Catalunya en un escenari en el qual la Generalitat sigui l’autoritat fiscal. De les respostes a aquestes qüestions sorgeix l’encàrrec que se’m fa. Per tant, el meu objectiu és proposar un nou model de fer fiscalitat que ajudi a transformar l’Administració tributària de Catalunya i a projectar-la cap al futur.

Cal un determinat marc polític perquè la Generalitat esdevingui reguladora del sistema tributari a Catalunya?

La fiscalitat que Catalunya necessita es pot fer en molts marcs polítics, però sempre que això signifiqui que l’autoritat fiscal del sistema sigui la Generalitat. En aquests moments, per atendre degudament les neces-sitats dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, cal que la Generalitat sigui la responsable de gestionar l’esforç fiscal que fan els contribuents catalans. Malauradament, la Generalitat de Catalunya mai no ha dispo-sat de la capacitat de fer una política fiscal pròpia i les conseqüències d’aquesta mancança són molt evidents des de totes les perspectives. Per això, l’escenari ideal per portar a terme la nova fiscalitat que ens proposem és aquell en què Catalunya assoleix la seva sobirania fiscal.

Aleshores, on estem i cap on volem anar?

El model fiscal vigent es va fundar a final de la dècada dels setanta inici dels vuitanta, i tot sembla indicar que està esgotat. No funciona com hauria de funcionar un sistema fiscal d’un país capdavanter.

L’informe “Propostes per disminuir la litigiositat fiscal a Espanya a la vista del Dret comparat”, impulsat pel Col·legi de Gestors Adminis-tratius de Catalunya, en fa una molt bona radiografia. És un magnífic diagnòstic que mostra que el sistema fiscal espanyol té greus mancan-ces i explica algunes de les causes d’aquest mal funcionament. El que és més rellevant és que a conclusions molt similars hi arriben altres col·lectius relacionats amb la fiscalitat com ara el sector universitari, el món empresarial, els sindicats, fins i tot els funcionaris de l’AEAT. La creació de la “Comissió Lagares” és una mostra que tothom sap que alguna cosa no va prou bé, que cal una reforma fiscal en profunditat. El que passa és que el Ministre d’Hisenda no fa cas ni dels experts que ell designa.

A què és degut que avui, només trenta-cinc anys des de la seva creació, el sistema fiscal espanyol ja requereixi una reforma?

Les causes són diverses. Una d’aquestes és que el sistema inaugurat als anys 80 ha sofert tantes modificacions que ja no es reconeix a si mateix. Cal tenir present que un sistema fiscal es compon de dues peces. Per una banda, trobem l’estructura fiscal (integrada pel conjunt d’impostos, taxes i altres tributs vigents) i de l’altra, l’Administració fis-cal, que és el conjunt d’organismes públics que vetllen per la correcta

aplicació dels impostos. La manera com aquesta l’Administració fiscal es relaciona amb el ciutadà per aconseguir aplicar l’estructura fiscal és fonamental per fer que el sistema funcioni. I avui la relació entre l’Administració fiscal espanyola i el contribuent no és satisfactòria. Per això, a banda de millorar l’estructura fiscal, cal definir un nou model que comporti una manera diferent de fer fiscalitat d’acord amb les tendències internacionals més avançades.

Com hauria de ser aquesta relació?

Fa trenta-cinc anys va triomfar l’eslògan “Hacienda somos todos”, un eslògan inclusiu, on tothom formava part d’Hisenda. Però avui, si demanem a qualsevol ciutadà que identifiqui Hisenda, gairebé tothom ho relaciona amb l’Agencia Estatal de Administración Tributaria (AEAT). Aleshores, Hisenda ja no som tots, sinó que són “ells”. Això vol dir que en aquest període hem passat d’un concepte fiscal on el ciutadà, l’empresari, el gestor... tots érem Hisenda, a un altre en el que el con-tribuent ja no és subjecte sinó objecte del sistema fiscal.

Per què cal aquesta implicació de tota la societat?

Perquè el nostre és un sistema fonamentat en l’autoliquidació, on la responsabilitat de l’aplicació efectiva dels principals impostos recau en el contribuent. La immensa majoria de les obligacions tributàries s’apli-quen en el marc de l’empresa. A la taula de cada empresari es realitza la major part de la fiscalitat. Cal que tots els operadors que formen part del sistema –que n’hi ha del sector privat, com el contribuent, l’em-presa, els bancs, els intermediaris fiscals..., i del sector públic, que és l’Administració– facin la seva feina en les millors condicions possibles. Cal que cooperin els uns amb els altres per aconseguir l’eficiència re-captadora i reduir tant com sigui possible els costos fiscals indirectes.

Quines altres mancances té el model actual?

Des de la perspectiva de la recaptació, el sistema fiscal espanyol és un sistema ineficient, ja que no aconsegueix aportar els recursos ne-cessaris al pressupost. En els seus 35 anys de vigència, el percentatge que representen els ingressos tributaris sobre el PIB mai s’ha apropat a la mitjana europea. La diferència és de gairebé 8 punts percentuals. Si pensem que amb el PIB, un punt equival a 10.000 milions d’euros, aviat veurem quines són les conseqüències de la ineficiència fiscal.

Si a això, hi afegim que, des de la perspectiva econòmica, és un sis-tema clarament asimètric en la distribució de les càrregues fiscals, ja que les rendes del treball les que proporcionalment suporten el major esforç contributiu, i que en l’aplicació de la normativa tributària es ge-nera molta conflictivitat, ja tenim una visió global de per què el sistema fiscal espanyol necessita una reforma en profunditat.

L’informe “Propostes per disminuir la litigiositat fiscal a Espanya a la vista del Dret comparat”, impulsat pel Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya, és un magnífic diagnòstic que mostra que el sistema fiscal espanyol té greus mancances i explica algunes de les causes d’aquest mal funcionament ”

“L’escenari ideal per portar a terme la nova fiscalitat que ens proposem és aquell en què Catalunya assoleix la seva sobirania fiscal”

5

elg

esto

r

ENTR

EVIS

TA

4

A què és deguda aquesta conflictivitat?

Una de les principals causes de la conflictivitat entre l’Administració fiscal i els contribuents és la manca de seguretat jurídica. Hi ha un excés de producció legislativa en matèria tributària (últimament en forma de decret-llei) que fa difícil de conèixer la norma aplicable. A més cada vegada hi ha més unilateralitat en la manera en què s’interpreta i s’aplica aquesta normativa per part de l’Administració, i això fa que

el contribuent, del petit al més gran, en lloc de planificar, preveure i ordenar la seva fiscalitat –com seria el desitjable–, es vegi obligat a defensar-se, a protegir-se dels riscos d’una eventual comprovació. En definitiva, el contribuent que ho intenta fer bé, que contracta els serveis d’un professional (com ara un gestor) i que assumeix totes les càrregues que li imposa el sistema, al menys un cop fet tot això hauria d’estar tranquil i, malauradament, no ho està. Vet aquí el problema.

Aquesta inseguretat també afecta els gestors administratius.

Sí. El gestor, i en general el professional de l’assessorament fiscal, arriba un moment en què es troba amb una incertesa tan gran que l’únic que pot fer pel seu client és tractar de protegir-lo fins on pot, perquè no sap si el que ara és d’una manera, d’aquí a tres o quatre anys ho canviaran i serà d’una altra. I això és molt perjudicial per al bon funcionament del sistema, ja que genera desconfiança i costos que ens podríem estalviar.

I una reforma fiscal solucionaria aquests problemes?

Alguna cosa s’ha de fer. Ens trobem davant d’un sistema fiscal relati-vament jove, però amb malalties de vell. I aquí comença la meva feina: partint del que ja hi ha, mirar com pot evolucionar i millorar. I per a això cal veure què fan en altres països, i si és possible incorporar algunes de les seves solucions que ens permetin canviar el sentit i marcar una nova manera de fer fiscalitat.

Què fan fora?

A diferència de l’Estat espanyol, a Europa, sobretot pel que fa als im-postos directes, encara predomina el model tradicional de declaració (del fet imposable) i posterior liquidació administrativa de la quota a pagar. Però perquè funcioni aquest model de gestió fan falta molts funcionaris ben formats que tractin molt sovint amb els contribuents, i no només amb els que són objecte de procediments de control.

A Espanya, l’any 78 no hi havia (ni ara tampoc) els funcionaris suficients per portar a terme aquesta tasca. Aleshores, atès que les autoritats fiscals espanyoles no disposaven de la xarxa d’oficines ni de l’experi-ència necessària per fer com els altres països europeus, van optar per l’autoliquidació com a eix vertebrador del sistema. Cal dir que va ser un gran encert d’estratègia, que va permetre posar en marxa un sistema fiscal de nova planta a un cost realment baix i en un temps rècord.

L’autoliquidació desplaça tota la càrrega al contribuent, i és el ciutadà qui ha d’aprendre i aplicar la fiscalitat. L’Administració només controla el que ja s’ha fet. Per sort, de manera simultània va sorgir tota una xarxa d’intermediaris fiscals –entre els quals destaquen els gestors administratius– que s’encarreguen d’interpretar aquest sistema fiscal cada vegada més complex i que són de gran ajuda per al contribuent i per al bon funcionament del sistema. Sense ells no hagués estat possible. La seva col·laboració va permetre una gran transformació en les pràctiques fiscals dels ciutadans i les empreses que, en pocs anys, va aconseguir modernitzar la fiscalitat a l’Estat espanyol.

I avui encara hi ha aquests espais de confiança i col·laboració?

Malauradament, la sensació és que s’ha pervertit el model. La percep-ció que avui tenen molts ciutadans, professionals i empresaris, és molt diferent a la del començament. Ja són molt pocs els que consideren vigent el vell eslògan “Hacienda somos todos”. Ans al contrari, cada dia són més el que se senten tractats com a potencials defraudadors.

El que falla és la manera com els diferents operadors del sistema es relacionen entre ells, perquè n’hi ha un que s’ha fet molt gran (l’AEAT) i, de mica en mica, s’ha atribuït uns poders molt superiors als altres. I això genera tensions, divisions i ineficiències. Si l’Administració no és capaç de tornar a generar confiança entre aquests operadors, si no és capaç de tornar a generar un clima positiu, el sistema no funcionarà mai bé. L’eficiència fiscal requereix que tots els operadors del sistema obtinguin valor i tinguin interès en què funcioni bé, que se’n sentin part, que tinguin confiança els uns amb els altres. O sigui, recuperar la idea d’“Hacienda somos todos”, que és el que estan fent els països més avançats.

I aquí a Catalunya també caldria seguir aquesta línia?

Sí. Catalunya ha de crear un sistema fiscal basat en la confiança i en el servei. Naturalment, també hi ha d’haver instruments de control, però distingint clarament a quin segment de contribuents es dirigeixen.

Algun país de referència?

Austràlia i Suècia son dos bons exemples de com es transforma un sistema fiscal per aconseguir l’eficiència. Ambdós arriben a la conclu-sió que cal tractar bé el contribuent. El paradigma que ara presideix les transformacions en les administracions tributàries avançades és el de la confiança en els contribuents, en els empresaris i en els professio-nals. Cal que l’Administració trobi aliances amb tots ells i que aquest model, basat en la confiança, generi valor i ofereixi incentius perquè funcioni millor.

Cal recuperar la idea d’“Hacienda somos todos”, que és el que estan fent els països més avançats ”

ENTR

EVIS

TA

I d’aquesta manera podríem solucionar el col·lapse actual?

Hem de tenir clar que la solució als problemes actuals de la fiscalitat es-panyola (i per extensió de la catalana) només depèn de si som capaços de recuperar la confiança entre el ciutadà i l’Administració fiscal. Per aconseguir-ho en el marc d’un model fonamentat en l’autoliquidació, a banda de mantenir el control administratiu a posteriori, el que caldria fer és facilitar les eines als contribuents de manera que ells mateixos poguessin encarregar-se de comprovar la seva situació tributària. Això és el que es coneix com l’autofiscalització.

La idea es basa en un raonament molt senzill. Si traslladem al con-tribuent la responsabilitat d’aplicar el sistema tributari (autoliquidació), per què no li permetem que –amb l’ajuda del professional– es pugui encarregar de fer el seu propi autocontrol? Això faria que l’Administra-ció tributària reduís el volum de contribuents que ha de vigilar i podria ser molt més selectiva i dirigir l’acció vers aquells que veritablement representen un risc d’incompliment.

Com es faria aquest autocontrol?

Compartint la informació. Un bon exemple de compartir informació el trobem en l’esborrany de la Renda. Avui l’IRPF no es podria gestionar sense l’esborrany. És una iniciativa que funciona, ja que tothom hi guanya: el contribuent, el professional i l’Administració. Aleshores, la pregunta és: I per què només l’IRPF? I per què només una categoria de contribuents? Per què no es podria fer amb l’IVA o amb l’impost de societats, etc.

Si l’Administració tributària comparteix la informació que recull i el contribuent hi té accés il·limitat (24 hores al dia, 365 dies a l’any), podrà veure si sorgeixen discrepàncies respecte el contingut de la seva au-toliquidació i, aleshores, un cop verificades es poden corregir. Si això es fes així es reduiria significativament el nivell d’irregularitats involun-tàries o inconscients (errors, descuits, interpretacions equivocades, etc.). Aquestes irregularitats, segons un informe de la Hisenda pública britànica, representen gairebé un 40% del tax gap.

Només compartint informació es redueix la conflictivitat i l’Administra-ció pot destinar els seus efectius –que són limitats– als qui delibera-dament –després de conèixer els fets i tenir accés a l’assessorament correcte– decideixen apartar-se de la norma. Això permetria reduir la sinistralitat fiscal que no és altra cosa que la taxa de fracàs d’un sistema que no aconsegueix aportar al pressupost els ingressos fiscals que es corresponen amb la veritable riquesa (PIB) d’una societat.

Vostè menciona dos conceptes: tax gap i sinistralitat fiscal...

Sí, son conceptes molt importants. La majoria de països avançats s’esforcen molt a conèixer la seva taxa de sinistralitat fiscal i per això calculen el tax gap del seu sistema que és la diferència entre els im-postos que han cobrat i els que podrien cobrar. Tots els que ho han fet han arribat a la conclusió que gairebé el 50% de la tax gap no és imputable a un incompliment deliberat de la norma (frau), sinó el resul-tat de problemes de gestió o de la qualitat del sistema fiscal. Per això, l’objectiu principal és millorar la gestió de les obligacions fiscals dels contribuents en disposició de complir la norma.

El que resulta sorprenent és que a l’Estat espanyol no hi ha cap xifra oficial sobre l’eficiència del sistema. El Ministeri d’Hisenda mai no ha calculat, o si ho ha fet, no ho ha publicat, quina és la taxa de frau a Espanya, ni tampoc el volum que representa l’economia submergida. Les úniques dades de les que disposem són d’entitats privades o d’universitats, però tot són aproximacions i estimacions. Aleshores com es pot lluitar contra el frau si ni tan sols es calcula? Com podem saber que l’AEAT funciona? Com podem avaluar el resultat dels recur-sos econòmics, jurídics i tecnològics que posem a la seva disposició?

És possible reduir aquesta ineficiència?

Sí que és possible, ja que altres ho han fet. Una via per fer-ho és, per exemple, analitzant conceptes com el de litigiositat. L’informe recent elaborat pel Col·legi de Gestors Administratius ens demostra com la litigiositat és una prova del mal funcionament d’un sistema fiscal.

En l’aplicació del Dret el conflicte és quelcom natural, però el que no és natural és que l’ordenament tributari espanyol sigui pràcticament l’únic que no té cap sistema de resolució del conflicte fora del procediment contenciós, sigui administratiu o jurisdiccional. Hi ha països que opten per la conciliació, d’altres per l’arbitratge o per la mediació. Totes les opcions són vàlides i són sistemes alternatius (i compatibles) que evi-ten col·lapsar els tribunals. Per això, no s’entén que el sistema vigent no prevegi ni un sol instrument de prevenció i resolució alternativa dels conflictes tributaris.

Quina és la tasca dels gestors administratius en aquest nou mo-del basat en la confiança?

Els intermediaris fiscals són indispensables per al funcionament d’un sistema fiscal modern i eficient. La feina de l’intermediari, i concreta-ment la del gestor administratiu, és la que va permetre que el sistema d’autoliquidació fos un èxit. Avui el problema és que els gestors han de fer la seva feina en un clima d’incertesa massa gran, i realment no saben en quin escenari es mouen. Per això cal que el gestor se senti també part del sistema, que pugui participar-hi, que la seva relació amb l’Administració sigui de col·laboració entre professionals. Encara que cadascú defensa els seus interessos, cal fer-ho en un entorn de lleialtat, de confiança recíproca i, sobretot, de seguretat jurídica.

Per això, estic molt content de l’acollida que algunes de les propostes que ens estem plantejant per a la futura Administració tributària de Catalunya han trobat per part del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya. Penso que és un bon interlocutor que ens ajudarà molt a trobar la manera de fer una nova fiscalitat a Catalunya. Volem recuperar i actualitzar un model inclusiu i ens cal la vostra col·laboració. Moltes gràcies.

PLAN COMPLEMENTARIOMUTUAGA

SÓLO 50 €empieza a AHORRAR

para tu jubilación

DESDE

Referente al ejercicio 2014.

www.mutuaga.com · 91 431 25 02/69

MUTUAGA ofrece a los empleados, familiares y clientes de mutualista; así como a todos los Gestores Administrativos, el Plan Complementario de previsión social.

Disfruta de sus privilegios por 50€al mes.

AHORRAR PARA EL FUTURO:una garantía de tranquilidad para tu jubilación.

DESDE MUTUAGA NOS ENCARGAMOS DE AYUDARTE A AHORRAR PARA TU FUTURO.

Conoce sus ventajas:

Plan de ahorro con capitalización individual.Interés garantizado del 1,5%.Pago de las prestaciones en capital o en forma de renta: para ti o tus herederos.Ventajas fiscales: reducción de tu base imponible del IRPF con el importe de tus aportaciones.Acceso online a los datos personales. Cuentas auditadas y revisadas por la D.G.S. Transparencia y seguridad.Acuerdos preferentes con entidades de prestigio.Y gestionado por compañeros de la profesión.

·

··

·

··

·

·

AHORRA PARA EL FUTURO, COMPLEMENTA TU PENSIÓN.

NOSOTROS YA ESTAMOS AHORRANDO CON MUTUAGA...

Y TÚ, ¿YA AHORRAS PARATU JUBILACIÓN?

ASEGURA TU FUTURO.

59277 Anuncio MGA_240x320_V1_AAFF.indd 1 11/03/14 11:13

EL COL·LEGI ES MOULES ACCIONS EN XIFRES

ACCIONS DE COMUNICACIÓ I PUBLICITAT

Visites al Web Col·legial (gener-juny)

Publicitat en mitjans (gener-juliol)

El Col·legi de Gestors Administratius busca tenir una presència potent en Mitjans de Comunicació amb la finalitat de donar a conèixer la nostra professió. A través de campanyes en mitjans online i offline donem a conèixer als ciutadans els nostres serveis.

Treballem per augmentar les visites al web, des del qual oferim informació atractiva i interessant per als usuaris i per als Gestors Administratius.

Amb el material publicitari, aconseguim transmetre els nostres serveis a la ciutadania. Apropem la professió del Gestor Administratiu a les persones.

Material Publicitari per als gestors administratius (gener-juny)

39.785187.516vegades han entrat al web

35.000flyers

Servei BiciregistroServei Trámits Vehicles

33.000fulletons

127enviaments

pàgines vistes al web

291.093

18

impressions

1.360

132 1.750

clics a la vanguardia.com

passis Canal metroanuncis de premsa passis Espots TV

258 60falques aparicions

TV

TV

www.

www.

www.

www.

Informació i gestió documental per als col·legiats (gener-juny)

Campanya Corporativa i Campanya Renda

Estudi litigiositat

1.300exemplars

Serveis Generals Gestories

Des de la Plataformade Comunicació

498 nous documents

179 notícies

Penjats al web

310 comunicacions

Entre e-mails, newsletters i e-mailings

Campanya Corporativa i Campanya Renda

Campanya Corporativa i Campanya Renda

Campanya Renda

Campanya Renda i Campanya Tràmits Vehicles

En premsa, ràdio i televisió.

Des del Col·legi, fem el possible per ajudar-te a ser cada dia millor. La nostra variada oferta formativa t'ajuda a complementar els teus coneixements per continuar oferint el millor servei de gestió.

En el quadre següent mostrem el detall mensual dels expedients vehiculars tramitats.

FORMACIÓ

TRÀMITS EXPEDIENTS GENERALS

totalgener42.286

totaljuny

48.085

totaltràmits289.670

totalabril48.178

totalfebrer48.820

totalmarç50.034

totalmaig52.267

febrer12.168març

13.995

abril14.969maig

16.876

juny15.565

totalMATRÍCULES

84.602

gener11.029

gener27.209

febrer31.350

març31.009

abril29.007

maig31.182

juny28.762

totalTRANSFERÈNCIES

178.519

juny3.758

abril4.202maig

4.209

març5.030

febrer5.302

totalBAIXES

26.549

gener4.048

48 cursos organitzats 67 ponents

participants 150 hores lectives

1.589 assistents a les sessions 544 gestories

assistents

Dades de la formació impartida al Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya (a la seu central de Barcelona i a les delegacions de Lleida i Girona).

EL G

ESTO

R E

N X

IFR

ES

elg

esto

r

98

MarcGiménez

ENTREVISTA

GESTORS QUE TAMBÉ SÓN DOCTORS

Marc Giménez, gestor administratiu i ponent de la Comissió de Forma-ció i d’Estrangeria del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya, va cursar la primera promoció del màster en Gestió Administrativa impartit a la Universitat Abat Oliba CEU en col·laboració amb l’Institut Superior de Gestió Administrativa (ISGAC), fundació del Col·legi de Gestors. A final de juliol, el Sr. Giménez va llegir la seva tesi doctoral “La situación jurídica de los inmigrantes irregulares en España”, diri-gida per la Dra. Carmen Parra, de la Universitat Abat Oliba CEU, i que va obtenir la menció de cum laude per part del tribunal integrat pel Dr. Ramon Viñas, de la Universitat de Barcelona; el Dr. Juan B. Casas, de la Universitat de Barcelona; el Dr. Jordi Albiol, de la Universitat de Barcelona; el Dr. Alfred Albiol, de la Universitat de Barcelona, i el Dr. Xavier Puigdollers, de la Universitat Abat Oliba CEU.

Marc Giménez és el primer gestor administratiu català que s’ha docto-rat amb cum laude després de realitzar el màster en Gestió Adminis-trativa a la UAO CEU.

Vostè és llicenciat en Dret i en Ciències Polítiques, entre altres titulacions, i ja exercia la professió de gestor administratiu. Què el porta a cursar el màster en Gestió Administrativa?

Dues raons. D’una banda, comptar amb una titulació homologada en l’Espai Europeu d’Educació Superior, i de l’altra poder realitzar un doctorat. Cal destacar que el màster en Gestió Administrativa permet obtenir la suficiència investigadora que dóna accés a un doctorat. I aquest és un dels grans valors del nostre màster, que a més de perme-tre conèixer i exercir la professió de gestor, permet cursar un doctorat.

Què li ha aportat el màster?

Una gran satisfacció, i no només el fet de cursar-lo, sinó d’impulsar-lo com a ponent de la Comissió de Formació del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya. Sempre he tingut molt interès a poder comptar amb una professió homologada a Bolonya, ja que cada vegada som més globals, més ciutadans del món, i no saps mai on treballaràs, si aquí o fora.

Què aporta al gestor el fet de comptar amb uns estudis homo-logats?

El fet de poder treballar en qualsevol país exercint la seva professió sense traves, ja que el màster és un títol reconegut a Bolonya.

Després del màster s’endinsa a fer el doctorat. En quina temàtica aprofundeix?

En la que he treballat al llarg de vint anys de carrera professional: estrangeria. He viscut l’evolució de la llei, n’he presentat esmenes al Ministeri, he experimentat com han evolucionat els diferents tràmits, l’increment del nombre d’estrangers que es va produir fa uns anys, les modificacions de la llei per lluitar contra la immigració il·legal, etc. Aquest és un tema interessant, viu, que m’atrau i m’apassiona, i vaig trobar interessant aprofundir-hi i aportar quelcom a la societat.

I concretament, què exposa en la seva tesi?

Explico la situació jurídica dels immigrants irregulars a l’Estat espanyol. Faig una anàlisi de tots els procediments que hi ha i plantejo un seguit de crítiques a la Llei d’estrangeria. Si d’una banda aquesta és molt res-trictiva i imposa moltes sancions a les persones que estan de manera irregular aquí, d’una altra permet per mitjà de procediments de regula-ció extraordinaris -com són els arrelaments- que la persona que està en situació irregular es regularitzi. El que jo critico és la contradicció

Gestor administratiu, ponent de la Comissió de Formació i d’Estrangeria del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya

Vaig realitzar el màster per comptar amb una titulació homologada en l’Espai Europeu d’Educació Superior i per poder realitzar un doctorat”

Marc Giménez és el primer gestor administratiu català que s’ha doctorat amb cum laude després de realitzar el màster en Gestió Administrativa a la UAO CEU.

ENTR

EVIS

TA

ENTR

EVIS

TA

elg

esto

r

1110

de la norma: lluita contra la immigració irregular, però alhora permet regularitzar una persona que es troba a l’Estat espanyol de forma irregular, fet que és incongruent. I aquest fet crea borses de ciutadans irregulars que recalen al nostre país perquè els és fàcil regularitzar la seva situació. Alhora la norma preveu altres contradiccions i aspectes jurídics indeterminats que deixen en mans de l’Administració diferents aspectes interpretatius.

Quins van ser els comentaris o les aportacions dels membres del tribunal?

Les crítiques van ser molt positives, en part perquè les persones que treballen en Estrangeria ens trobem que no existeix un manual bàsic, ja que la realitat és molt canviant. I el que jo he fet ha estat una anàlisi des de la primera Llei d’estrangeria, del 1985, ja que amb anterioritat no hi havia una llei unificada, i la del 2000. Tot el que ve després de la Llei de l’any 2000 són modificacions d’aquesta darrera. Els membres del tribunal van valorar positivament el fet que reagrupés tota la matèria vinculada amb Estrangeria.

Fins a quin punt considera que les propostes que planteja en la seva tesi poden ajudar a canviar la realitat actual?

El que proposo és un control unitari en el territori de la Unió Europea per saber qui entra i qui surt, i per on. Les propostes estan fetes; ara cal que els diferents organismes les recullin.

Té previst editar la tesi i que aquesta sigui un llibre de consulta?

No ho havia contemplat, però el tribunal em va encoratjar a fer-ho.

El màster et dóna l’oportunitat de poder exercir la professió i alhora fer un doctorat, fet que possibilita un retorn a una sèrie de valors acadèmics, com són l’adquisició de coneixement, la reflexió, la recerca... Per a mi, el màster va ser tot un repte ”

ENTR

EVIS

TA

Francisco Candela

El president del Col·legi de Gestors Administratius d’Alacant, Francisco Candela, va ser alumne de la segona promoció del màster en Gestió Administrativa impulsat per la Universitat Abat Oliba CEU i l’Institut Superior de Gestió Administrativa (ISGAC), fundació del Col·legi de Gestors, i el primer a doctorar-se posteriorment amb una tesi sobre Gestió Administrativa, que va rebre la menció de cum laude per part del tribunal.

Mentre cursava el màster, ja es va plantejar realitzar el doctorat?

El màster et dóna l’oportunitat de poder exercir la professió i alhora fer un doctorat, fet que possibilita un retorn a una sèrie de valors aca-dèmics, com són l’adquisició de coneixement, la reflexió, la recerca... Per a mi, el màster va ser tot un repte, i una vegada superat, em vaig plantejar el doctorat com un complement més en la meva formació.

Com ha estat l’elaboració de la tesi?

Ha estat una tasca àrdua que ha requerit un gran esforç per al qual he comptat amb la inestimable col·laboració de la directora de tesi, la Dra. Carmen Parra, de la Universitat Abat Oliba CEU. Alhora, la recerca d’informació ha estat molt laboriosa; he realitzat entre 15.000 i 20.000

consultes a Internet, a més dels llibres i apunts recopilats al llarg de tota una vida dedicada a la gestió administrativa.

Per què escull com a tema la Gestió Administrativa?

Aquesta és un camí gairebé sense fi; les administracions públiques estan en constant evolució, amplien els sistemes de comunicació amb el ciutadà i per fer-ho necessiten de la col·laboració del gestor adminis-tratiu en diferents àmbits com són el fiscal, el laboral, vehicles... Cal potenciar aquests ponts de comunicació i posar en valor la figura del gestor i del Col·legi.

Els gestors han de ser els que facin de pont entre les administra-cions i la ciutadania?

Sí, i tenim els mitjans per aconseguir-ho com són els acords i convenis signats amb diferents administracions i entitats, i les plataformes tec-nològiques impulsades des dels col·legis de gestors. Des d’aquestes plataformes podem ajudar la ciutadania i fomentar l’Administració elec-trònica. Tot suma en benefici dels col·legiats i dels mateixos col·legis.

Quina valoració fa de la tasca realitzada entorn a la tesi?

Molt positiva. N’estic molt content i satisfet. Personalment ha estat una experiència molt gratificant, una il·lusió personal que m’ha ajudat a superar una situació familiar trista. Al final tenia com el “cuquet” per voler acabar i ser doctor, i m’hi vaig dedicar en cos i ànima! I des d’aquí engresco els companys a realitzar el màster i posteriorment el doctorat. És una experiència vital.

Gestor administratiu i president del Col·legi de Gestors Administratius d’Alacant

La tesi ha estat una tasca àrdua que ha requerit un gran esforç per al qual he comptat amb la inestimable col·laboració de la directora de tesi, la Dra. Carmen Parra, de la Universitat Abat Oliba CEU ”

Francisco Candela és el primer gestor administratiu de l’Estat espanyol que s’ha doctorat amb cum laude després de realitzar el màster en Gestió Administrativa a la UAO CEU.

GESTORS QUE TAMBÉ SÓN DOCTORS

ENTREVISTA

elg

esto

r

1312

Aprofita’t de tot el que podem fer per a la teva gestoria!

Per aquest motiu, vam crear espais que apropen als ciutadans els serveis que oferiu:

• Campanyesdemarcagenèriques:ambdifusió en mitjans massius com ara televisió, ràdio, premsa i online.

• Campanyesespecífiquescomara“Totsobre Rodes”, “Serveis de les Gestories”, “Biciregistro” o la Campanya de la Renda.

• ReforçdelapresènciavisualdeGAfentvisible el nostre logotip en totes les comunicacions, com els vinils per a les gestories o la placa del gestor.

• Presènciaalesxarxessocialsialwebcorporatiu.

Creiem que és important rescatar el valor de la nostra professió fent ressò de les nostres accions i serveis.

Aquest és el nostre compromís: ser el teu suport i l’impulsor de la professió.

Recorda que tens a la teva disposició els flyers següents:

• BICIREGISTRO.• TOT SOBRE RODES.• SERVEIS DE LES GESTORIES.

Recull-los al Col·legi i comença a difondre els teus serveis amb més facilitat.

serveis

Servei d’Atenció al Col·legiat Tel. 93 317 06 86 sac@gestors.cat www.gestors.cat

www.gestors.cat

OPI

NIÓ

Reforma fiscal: menys i pitjor del que s’esperava

OPINIÓ

IRPF

En analitzar el projecte es té l’estranya sensació que no ens trobem davant d’una autèntica reforma, sinó davant un llarg reguitzell de modi-ficacions puntuals, moltes d’aquestes de perfil merament tècnic, i no davant canvis d’envergadura o estratègics.

Haurà pesat, i molt, l’escàs marge de què disposa el Govern central per fer rebaixes fiscals veritables, tant a causa del dèficit públic que no pot deixar de reduir com per les pressions de les institucions internacio-nals. El resultat serà una reforma que a pocs satisfarà, ja que no té clars vencedors ni vençuts. La reforma parteix de la situació avantatjosa que li atorga el fet que sortirà airosa en qualsevol comparació amb la fiscali-tat que hem viscut precisament des que el PP va arribar al poder. Però, si la comparació la fem no amb l’any 2014, sinó amb l’era Zapatero, paradoxalment, el resultat pot ser diferent.

Sembla força clar que els contribuents amb rendes baixes poc notaran el canvi. Fins a cert punt té poca substància elevar el llindar de l’obli-gació a declarar a 12.000 euros (art. 96.3) perquè la majoria dels que es beneficien d’aquesta mesura ja no tributaven abans. Pel que fa als més rics es quedaran pràcticament igual. És clar que pensem en els autèntics rics. No és acceptable el criteri del Govern on el tipus màxim s’aplica a partir de 60.000 euros de base imposable. Aquest import es correspon, avui en dia, amb el de rendes de classe mitjana o mitjana alta, en definitiva, col·lectius encara molt amplis en aquest país. Però és que, l’IRPF de 2015 és un impost per a “mileuristes”. Aquests són, realment, els més afavorits i, des d’aquest punt de vista, l’impost és més progressiu o, si es prefereix, més progressista. Encara que tam-poc el que guanyen amb la reforma serà espectacular. Unes desenes d’euros més de renda disponible a l’any, o algun centenar fins i tot, no

és una xifra que pugui contribuir significativament ni a un major benes-tar individual ni menys encara a un augment significatiu del consum i l’activitat econòmica del país. La penalització fiscal a què se sotmet als qui poden estalviar i gastar més respon a criteris una mica insòlits en un partit de l’orientació política que té el grup que avui governa a l’Es-tat. Aquesta estranya assumpció de postulats fiscals més propis dels seus adversaris polítics convida a fer, en fi, una lectura en clau política de la reforma fiscal en potència. Llàstima, perquè es perd l’oportunitat de posar unes bases més atractives per al creixement i la inversió.

IMPOST SOBRE SOCIETATS

Encara que seria excessiu parlar d’una autèntica reforma de l’impost sobre societats sí que es pot dir que, des d’un punt de vista formal, i en part també des de la perspectiva substantiva, se’ns presenta un impost nou.

Formalment és molt més adequat reformular la llei de l’impost en la seva integritat que no practicar la política de “pegats” que s’ha seguit amb la reforma de l’IRPF.

Des del punt de vista del seu contingut, encara que no s’ha portat endavant fins a les últimes conseqüències, sí que és cert que es dóna compliment a la màxima que presideix la reforma fiscal: baixar tipus a canvi d’eixamplar les bases de tributació. De tal manera, s’aconsegueix apropar el tipus nominal al real i se simplifica l’impost i la seva aplicació per part dels contribuents i de l’Administració. Però aquesta màxima no s’ha portat a les seves últimes conseqüències. En la regulació del règim general sí que s’han efectuat esforços per simplificar el càlcul de la base i de la quota amb la idea d’admetre les menors reduccions possibles. En canvi, sorprèn que l’anunciada minoració de règims es-pecials hagi quedat, al final, en l’eliminació únicament del de societats esportives.

LUIS MANUEL ALONSO GONZÁLEZ

Catedràtic de Dret Financer i Tributari i assessor de la Comissió CEFIT del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya

Amb els canvis proposats, l’Administració serà més eficaç, però és qüestionable que el sistema fiscal funcioni d’una manera més justa”

Després de mesos d’espera, es van donar a conèixer els projectes normatius que sustenten la tan publicitada reforma fiscal. Es tracta de reformar la Llei general tributària, l’IRPF, l’impost sobre societats, i, en menor mesura, l’IVA i els impostos especials.

8

elg

esto

r

156

OPI

NIÓ

14

Quant a la situació en què queden les pimes, la nova llei restringeix tractaments diferencials a favor. La idea que la baixada de tipus com-pensa aquests canvis no val aquí perquè les petites empreses es que-den com estaven. Les rebaixes de tipus beneficien les empreses més grans, les quals són les que més han patit l’impacte de les reformes dels últims anys orientades pel desig de recaptar més. Les úniques empreses que tributen per sobre del 25% en finalitzar la reforma seran les d’hidrocarburs i entitats financeres. La inclusió d’aquestes últimes en aquest “privilegiat” grup es tenyeix de tint populista i ve a ser una contrapartida a l’especial suport públic del qual ha gaudit aquest sector econòmic en aquests anys de crisi econòmica.

LLEI GENERAL TRIBUTÀRIA

La Comissió d’Experts que va redactar per al Govern l’Informe de reforma fiscal no va rebre l’encàrrec d’analitzar la Llei general tributària (LGT). És a dir, les regles del joc van quedar marginades de la seva avaluació. Marginar deliberadament aquesta important reforma de l’àmbit objectiu del seu estudi només pot significar que existia un clar interès per impulsar la seva tramitació amb la menor repercussió social possible. No obstant això, circulava des de feia mesos un document articulat a manera de projecte normatiu que recollia una modificació en tota regla de la LGT. Aquest document pren cos ara en el que cons-tituirà la més important allau de canvis en aquesta llei des que va ser aprovada el 2003.

És important ser conscient de la transcendència de la reforma en la LGT i la conveniència d’implicar en la seva esmena i millora. I hi ha molt

a millorar. El Projecte ve a ser el que en termes jurídics correspondria anomenar un “escrit de part”. Recull totes les peticions de l’Adminis-tració per enfortir ja el seu poderós arsenal de potestats, en línia amb les precedents lleis 36/2006 i 7/2012, centrades en la lluita contra el frau. El Projecte constitueix un pas més dirigit a incrementar el poder de l’Administració i, correlativament, reduir els drets i les garanties dels contribuents. La coartada, és clar, és l’eterna lluita contra el frau fiscal sense que s’aclareixi encara el que això significa ni hi hagi el menor debat sobre altres formes de combatre’l. Per descomptat, tampoc es qüestiona si el model vigent de relacions Administració tributària / obligats tributaris és el que la realitat avui demanda a Espanya. Conti-nuarem, així, sent un cas excepcional en el panorama internacional on s’imposa la relació cooperativa com a base del compliment voluntari de les obligacions tributàries.

Suscita recel que el preàmbul del Projecte invoqui entre els seus ob-jectius “el reforçament de la seguretat jurídica”, “prevenir el frau fiscal, incentivant el compliment voluntari de les obligacions tributàries” i “incrementar l’eficàcia de l’actuació administrativa en l’aplicació dels tributs “. “Aquests objectius es poden sintetitzar en un de sol: millorar, adaptar i completar la regulació del sistema tributari espanyol, fent-lo més just i eficaç”. La manera de caminar en aquesta direcció, segons el Projecte, és modificar les normes de manera que resultin clarament proclius a l’Administració i evitant, d’aquesta manera, la interpretació correctiva per part dels tribunals. D’aquesta manera, se suposa, l’Ad-ministració serà més eficaç, però, és qüestionable que el sistema fiscal vagi a funcionar d’una manera més justa.

La disposició addicional onzena de la Llei 3/2012, de 6 de juliol, de Mesures Urgents per a la Reforma del Mercat Laboral, reconeix les bonificacions per les noves altes causades en aquest règim especial per a familiars col·laboradors de treballadors autònoms, amb expressa menció entre ells, a les parelles de fet. Aquest fet motiva que, d’acord amb aquesta regulació legal, s’hagi plantejat el dubte interpretatiu de si s’han inclòs al camp d’aplicació del RETA les parelles de fet del treballador autònom que hi col·laborin en l’activitat.

La Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) ha considerat que, a efecte d’enquadrament en el sistema de la Seguretat Social, el treball entre parelles de fet s’ha de considerar realitzat per compte d’altri, i això sobre la base de la jurisprudència que hi ha hagut en aquesta matèria, que considera que les referències que en la normativa laboral i de Seguretat Social s’efectuen sobre la prestació de serveis pel “cònjuge”, i que conté entre d’altres, en l’article 1, apartat 3, lletra e) de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, sobre exclusió de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei, i l’article 7, apartat 2 de la Llei General de la Seguretat Social, sobre extensió del camp d’aplicació del Sistema de la Seguretat Social, que juguen a favor de la presumpció que no s’està en aquests supòsits davant relacions d’alienitat, sinó de caràcter familiar, exceptuant prova en contra que acrediti la condició d’assalariats, no poden fer extensives, per analogia, a les “parelles de fet”.

Així, la sentència del Tribunal Suprem, Sala Social, dictada l’11 de març de 2005, recaiguda en matèria d’acomiadament, en cassació per a unificació de doctrina, considera que “des d’un punt de vista civilístic i de Seguretat Social, no s’ha d’estendre aquesta simple unió de fet fins el concepte de matrimoni [...].” A continuació remetent el que disposa en la seva sentència de 24 de febrer de 2000, dictada en matèria de percepció de prestacions per desocupació, que exclou la unió more uxorio dels supòsits que preveu l’article 1.3 e) de l’Estatut dels Treballadors, per entendre que no és possible aplicar en aquest cas l’analogia amb el matrimoni, quan afirma que “la convivència de fet o more uxorio no encaixa dins del tipus legal previst en l’art. 1-3 e) de l’ET [...]” i que “és cert que en el cas d’actuacions hi ha convivència entre l’actor i l’empresari, però està absent la condició de familiar”.

En el mateix sentit, es pronuncia la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de la Rioja (Sala Social), el 31 de març de 1998, recaiguda en aquest cas en procés d’afiliació i alta a la Seguretat Social d’una treballadora en la seva condició de parella de fet del treballador autònom per al qual prestava els seus serveis, en indicar que “no es tracta d’aplicar i interpretar unes normes - article 3.1 del Codi Civil - que pel temps transcorregut estiguin desfasades o s’hagin quedat anacròniques respecte del temps en què han de ser aplicades

Enquadrament en la Seguretat Social de les parelles de fet que col·laboren amb el treballador autònom

[...]” sinó que “el legislador no ha volgut equiparar en la matèria que ens ocupa, al cònjuge amb la persona unida de manera estable per una relació d’afectivitat; cosa que sí que ha fet a altres efectes, aliens a aquesta matèria”.

CRITERI SEGUIT

El criteri de la TGSS és que aquesta consideració s’ha de mantenir actualment fins que no s’efectuï el desenvolupament normatiu de la previsió continguda en la disposició addicional segona de la Llei 18/2007, de 4 de juliol, pel qual es procedeix a la integració dels treballadors per compte propi del règim especial agrari en el règim especial dels treballadors per compte propi o autònoms, que disposa que les referències al cònjuge del titular de l’explotació agrària que conté aquesta Llei s’entenen fetes a la persona lligada de forma estable amb aquell per una relació d’afectivitat anàloga a la conjugal “una vegada que es reguli en el camp d’aplicació del sistema de la Seguretat Social i dels règims que el conformen, l’abast de l’enquadrament de la parella de fet de l’empresari o del titular del negoci industrial o mercantil o de l’explotació agrària o marítimo-pesquera”, cosa que fins al moment no ha esdevingut.

Per tant, aquest criteri no s’ha d’entendre modificat, ni per tant, el camp d’aplicació subjectiu del Règim Especial de Treballadors per Compte Propi o Autònoms, pel fet que la disposició addicional onzena de la Llei 3/2012, de 16 de juliol, faci referència expressament a les parelles de fet, ja que això s’ha de circumscriure estrictament a l’àmbit subjectiu d’aplicació d’aquests beneficis en la cotització, de manera que sent que aquests beneficis en la cotització estan previstos per als familiars col·laboradors del treballador autònom i respecte de cotitzacions al Règim Especial de Treballadors per compte propi o autònoms, únicament quan es disposi la seva inclusió en cada cas concret en virtut de resolució judicial o administrativa, o d’una disposició legal que determini la inclusió de les parelles de fet en el camp d’aplicació d’aquest règim especial com són familiars col·laboradors del treballador autònom, és procedent l’aplicació d’aquests beneficis a aquest col·lectiu, i això sempre que a més concorrin la resta dels requisits de convivència i acreditació de l’existència de la parella de fet a efecte de l’aplicació de aquestes bonificacions, que preveu l’apartat 2 de la disposició addicional esmentada.

Servei de Comunicació

MC Mutual

Parelles de fet

OPINIÓ

OPI

NIÓ

MU

TUAG

A

elg

esto

r

1716

Per què ha decidit ampliar l’estalvi per a la jubilació?

El nostre país ha comptat tradicionalment amb bons sistemes de pre-visió social que garantien el pagament d’una quantitat determinada al final de la nostra vida laboral. Ningú dubta que això continuarà sent així. No obstant això, no sembla que les quantitats es puguin garantir en la mateixa mesura. Per aquest motiu, sembla lògic i raonable com-plementar les nostres cotitzacions ordinàries amb un sistema que ho faci i que ens permeti conèixer amb una mica més de certesa els diners que disposarem en cessar la nostra activitat.

Per què ha confiat els diners de la seva jubilació a la Mutualitat de Gestors Administratius?

Els resultats llançats per la Mutualitat de Gestors Administratius indi-quen una rendibilitat i garantia que genera confiança. En un moment complicat en la nostra economia, on les entitats financeres han patit les conseqüències del “boom immobiliari”, la Mutualitat ha mantin-gut uns resultats que avalen la seva gestió.

Podria indicar cinc raons per les quals és important planificar la jubilació i començar a estalviar com més aviat millor?

Perquè els experts internacionals indiquen que complementar siste-mes públics i privats de jubilació constitueix una bona solució. Per les dades de la seva rendibilitat. Perquè està governada pels seus propis destinataris. Perquè sóc gestor administratiu. Perquè altres alternati-ves no em generen tanta confiança.

Tan sols nou professions, entre aquestes la de gestor administra-tiu, disposen d’una mutualitat alternativa i els seus professionals tenen el dret de decidir entre una cobertura de previsió social pri-vada i/o pública. Què opina sobre aquest privilegi que té el col-lectiu de Gestors Administratius?

Em costa anomenar-ho “privilegi”. Ara que l’Estat busca solucions per fer front a la jubilació dels seus ciutadans, l’existència de les mutuali-tats és un oferta més.

D’altra banda, es diu tradicionalment que la competència és bona. També aquí, un sistema que “competeixi” amb el sistema públic és bo. Probablement ajudi a generar idees i solucions que poden ser co-piats l’un a l’altre. I viceversa.

Quina opinió li mereix que la Mutualitat de Gestors Administra-tius, el Consejo General i la resta de col·legis de Gestors Adminis-tratius treballin junts per ajudar els nous gestors emprenedors i el col·lectiu?

La Mutualitat dels Gestors Administratius neix perquè hi ha els ges-tors administratius. Són el col·lectiu al que ha de donar servei en fi-nalitzar el seu període laboral. Sembla raonable que estigui present no només al final d’aquest període, sinó també al principi, fent que el gestor faci seu el sistema, el cuidi i el valori.

MUTUAGA

Entrevista aRamon Ledesma MuñizAssessor de Nous Projectes del Consejo General de Colegios de Gestores Administrativos de España i mutualista del Pla Complementari Mutuaga

És raonable complementar les cotitzacions ordinàries amb un sistema com és Mutuaga

Les persones interessades a accedir a la professió de gestor administratiu compten amb dues vies: l’examen d’accés o el màster en Gestió Administrativa que actualment imparteixen la Universitat Abat Oliba CEU i la Universitat de Barcelona.

Per cursar el màster, els estudiants han de superar uns estudis teòrics alhora que han de realitzar unes pràctiques que els permeten consolidar els coneixements adquirits. Aquestes pràctiques –que poden ser presencials o on line– les realitzen en gestories i compten com a tutors amb gestors administratius amb experiència que els ajuden i guien en els passos a seguir.

L’EXPERIÈNCIA DELS GESTORS

Josep M. Moral és un dels gestors administratius que, des de l’any 2011, tutoritza estudiants. “Les pràctiques que realitzen són virtuals –apunta Moral–, i els hem format perquè aprenguin el funcionament de les aplicacions telemàtiques en l’àmbit fiscal i el laboral”. Moral destaca la bona acollida que tenen les pràctiques per part dels estudiants, “i tots ells considerem molt interessant el fet de poder aplicar els coneixements adquirits a l’aula i tenir l’oportunitat de treballar i posar en pràctica allò après”.

Qui també ha fet de tutor de pràctiques on line és el gestor David Bartrina. “Aquesta ha estat la nostra primera experiència i ens va semblar molt interessant la metodologia on line tenint en compte que som una gestoria de comarca i no sempre és fàcil per als estudiants desplaçar-se”. Bartrina també apunta que: “Considerem que la distància no ha de ser un obstacle per a la formació contínua tant del gestor com del seu personal. Per això considerem que cal aprofundir en aquest canal de formació, ja que s’ha demostrat que les noves tecnologies permeten una socialització dels coneixements a tots nivells”. En aquest cas, el futur gestor va haver de resoldre tres casos pràctics basats en casos reals del dia a dia de la gestoria, “els quals va resoldre de forma impecable”.

Gerard Masa també ha acollit un gestor en pràctiques aquest 2014, “ha estat una primera i molt satisfactòria experiència; ajudar a la

Una via per transmetre l’experiència a noves generacions de gestors i afavorir l’enriquiment mutu

formació i el desenvolupament de nous gestors administratius és i ha estat una tasca molt important, tant des d’un punt de vista personal com professional”. En aquesta ocasió, Masa ha tutoritzat una jove llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses, “i ha realitzat tota mena de tasques vinculades amb el que serà la seva posterior feina professional, tant en l’àmbit laboral com en el fiscal, entre altres. Hem volgut que participés activament, i crec que la valoració d’ambdós, tant la nostra com la seva, són molt positives”. Masa considera les pràctiques com quelcom essencial per a l’alumne “i les recomanaria perquè ambdues parts obtenen un valor afegit molt interessant de poder aprofitar i per la satisfacció de poder col·laborar en el desenvolupament i la formació de nous professionals en l’àmbit de la gestió administrativa”.

La gestora Helena Martín Mariño també s’ha estrenat enguany com a tutora de les pràctiques del màster en Gestió Administrativa. “La valoració del programa és molt positiva per ambdues parts, ja que a nosaltres ens ha aportat energia i a l’alumne li hem aportat l’experiència necessària per iniciar un projecte”. Martín apunta que, en el seu cas concret, “vam fer una assignació de dos projectes que vam anar desenvolupant i que ens va portar a obtenir uns resultats molt bons”, i afegeix: “Des del meu punt de vista, tenir projectes concrets previstos per a l’alumne és fonamental perquè pugui conèixer des que inicia la col·laboració amb el despatx quina és la seva tasca, com s’ha de desenvolupar i quins objectius es pretenen”.

La gestora considera necessària la realització de pràctiques, “especialment si les persones no estan vinculades prèviament amb cap despatx professional, perquè l’aplicació pràctica dels conceptes així com el desenvolupament de formes de treball estandarditzades i el fet de crear dinàmiques de treball és imprescindible per a la formació del futur gestor”.

Els gestors administratius interessats a tutoritzar estudiants en pràctiques poden posar-se en contacte amb el Col·legi de Gestors.

Tutors del màster GA

MÀSTER

MÀ

STER

DEL

EGAC

ION

S

elg

esto

r

1918

DELEGACIONSDELEGACIÓ DE GIRONA

Jornada formació sobre l’A9El 25 de setembre passat, a la tarda, es va realitzar una jornada informativa sobre les noves funcionali-tats que s’incorporaran als tràmits de transferènci-es i de matrícules dins la plataforma A9. El ponent va ser el Sr. Marc Virgili, responsable funcional de GESCO.

25 DE SETEMBRE

Impost de societats i blanqueig de capital El 9 de juliol va tenir lloc a la Delegació de Lleida, mitjan-çant videoconferència, una jornada sobre l’impost de societats i la prevenció del blanqueig de capitals a l’acti-vitat dels Gestors Administratius impartida pel Sr. Jordi Bertrán, assessor fiscal del Gabinete Garcia Hoffmann, i el Sr. Josep Riba, advocat i professor associat de dret

penal de la Universitat Autònoma de Barcelona, la qual va ser moderada pel Dr. Jordi Altayó.

S’hi van tractar les novetats introduïdes en el Reial De-cret 4/2004, de l’impost de societats i el nou reglament del blanqueig de capitals que incorpora els principals canvis de la normativa internacional i estableix, entre d’altres qüestions, l’obligació dels subjectes d’analitzar els riscos principals en funció del tipus de negoci.

DELEGACIÓ DE LLEIDA

9 DE JULIOL

especialistesen assegurances de salut

Estic tranquil amb una assegurança de salut de qualitat.

No volia sorpreses.

Escullo el metge que vull dins d’un ampli quadre mèdic,si viatjant em passa res tinc assistència en viatge gratuïta,i, si algun dia ho necessito, tinc l’hospitalització cobertaen qualsevol centre del món.

Tot ben cobert i a un bon preu.

assistència sanitària | indemnització salut | vida i accidents

Tuset, 5-11 - 08006 Barcelona - T. 93 414 36 00 | www.mgc.es | mgc@mgc.es

El Col·legi renova l’acord de col·laboració amb SAGE

El Col·legi de Gestors Administratius ha renovat el conveni de col·laboració amb SAGE, líder en progra-mari de gestió i serveis per a l’empresa i el despatx professional.

A l’acte de signatura del conveni, que va tenir lloc el 2 de setembre passat, hi va assistir el director gene-ral de la Divisió de Despatxos professionals de SAGE, Sr. Josep Maria Raventós, i el responsable de Canal i Desenvolupament de Negoci SAGE España Divisió

Despatxos Professionals, Sr. Ignasi Vidal. Per part del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya, a la signatura van estar presents el president de l’entitat, Sr. Alfonso Lluzar, i la gerent de l’entitat, Sra. Marina Rocabruna.

SAGE ofereix a les empreses i els despatxos professi-onals els millors productes de programari i els serveis de valor afegit per ajudar-les a créixer i desenvolupar-se amb els més alts nivells de qualitat i rendibilitat.

L’objecte del conveni marc subscrit el 2010 és esta-blir un espai de col·laboració per al desenvolupament

d’accions conjuntes entre el Col·legi de Gestors i SAGE d’interès per als gestors administratius col·legiats al COGAC.

Com en anteriors edicions, el conveni es desenvolu-parà mitjançant l’establiment d’acords específics sobre les diverses activitats o projectes que en cada cas pu-guin realitzar-se entre el Col·legi i SAGE, en els quals es concretaran els aspectes tècnics, jurídics i econòmics referents a l’actuació que es pretén dur a terme.

GES

TOR

IES

ACTUALITAT COL·LEGIAL

Calvo Advocats és una gestoria administrativa i un despatx de defensa jurídica ubicat a Barcelona. Es va constituir inicialment com a despatx d’advocats. Des de la seva creació la vocació del despatx ha estat pro-porcionar als seus clients un servei integral i adequat a cada necessitat concreta. Per aquest motiu, es deci-deix incloure també l’àmbit de la gestió incorporant un valor afegit com a gestoria administrativa.

“Això ens permet oferir un assessorament qualificat integral especialitzat, i una gestió eficaç i resolutiva a empreses i particulars en una gran varietat d’assump-tes, que engloben des d’un servei especialitzat en l’àm-

bit de vehicles i transports, l’assessorament, la gestió i defensa dels interessos dels nostres clients”, explica la gestora Cristina Calvo.

El despatx es caracteritza per l’agilitat i la recerca de les millors solucions en tot tipus de procediments judicials, alhora que intenta la solució extrajudicial dels assump-tes que se’ls plantegen.

Al llarg de la seva trajectòria professional Calvo Advo-cats ha assessorat professionalment a empreses dels diferents sectors, assumint la defensa lletrada en tot tipus de procediments i prestant un servei d’assesso-rament global com a gestoria administrativa, entenent les necessitats dels seus clients, analitzant alternatives i proporcionant-los la millor solució.

Calvo Advocats compta amb una trajectòria professi-onal dedicada a la defensa dels interessos dels seus clients, en la qual es garanteix serietat, dedicació i efi-càcia en la defensa i gestió dels assumptes que se’ls encomanen.

GESTORIES

Calvo AdvocatsCristina Calvo León és la gestora col·legida –amb el número 3.362– de Calvo Advocats. El despatx està situat al carrer de Casp, 90 3r 1a, 08010 Barcelona.

Telèfon de contacte: 933 171 771 Correu electrònic: info@gestoriacalvo.com

ACTU

ALI

TAT

COL·

LEG

IAL

White Party GA 2014

Les apps més pràctiques

La forma més divertida de fer networking

La platja de la Nova Mar Bella, i en concret el Boo Loun-ge Club, va ser l’escenari escollit per a la primera White Party dels gestors administratius. Aquesta va tenir lloc el 4 de juliol passat i va comptar amb la participació d’una quarantena de gestors administratius, alumnes del màster, treballadors de gestors i familiars i amics que, vestits de blanc, van poder fer-se una photo amb complements flower power, degustar el còctel debenvinguda i ballar en un ambient relaxat. “La troba-da va tenir lloc després d’uns mesos de treball intens en la campanya de la renda, i tothom tenia ganes de

compartir i passar-s’ho bé, la qual cosa va propiciar que l’ambient fos distès i agradable”, explica Sònia Villar, ponent de la Comissió de Joves del Col·legi, impulsora de la White Party GA, qui remarca la bona predisposi-ció per part de tots els assistents de repetir, “i fer que aquesta sigui la festa d’estiu dels professionals de la gestoria”.

Trobades com aquestes busquen facilitar la creació de nous contactes professionals entre els gestors administratius i buscar possibles vies de col·laboració, alhora que fomenten la vinculació amb el Col·legi de Gestors.

App gestors.cat

La nostra app del Col·legi de Gestors Administratius et permet localitzar en un sol clic el teu gestor administratiu més proper.

Invoce2go Plus: factures a l’instant

Permet crear una factura, preparar un pressupost, reclamar pa-gaments, redactar informes... directament des del telèfon o tau-leta i enviar-ho per correu electrònic al client.

mobileID: identitat digital al mòbil

L’aplicació permet identificar-se remotament per accedir a ser-veis on line de l’Ajuntament de Barcelona, com ara la carpeta del ciutadà o com fer tràmits a través de l’app.

ApparkB: Més facilitats per pagar la zona blava i verda

Més còmode, més ràpid, més econòmic. ApparkB és un nou ser-vei de B:SM i l’Ajuntament de Barcelona per al pagament de l’es-tacionament a la zona blava i verda. L’app és gratuïta i no té cap sobrecost per a l’usuari respecte el pagament a parquímetres. Es paga únicament pel temps consumit.

Nike+Running

Com totes les apps de runners ofereix la monitorització de la pràctica esportiva a l´aire lliure amb l’ús de la geolocalització, i ofereix un ampli resum d´estadístiques. El valor afegit de Nike+ Running és la seva experiència d´usuari, molt atractiva i visual, i els reptes i dinàmiques de gaming.

Citymapper: metro, bus i tren

Una app que facilita desplaçar-se per les ciutats integrant dades del transport públic (metro, bus, bicicleta i tren) i mostra la millor ruta entre dos punts.

elg

esto

r

2120

CULTURA

El dia 30 de juliol passat, més d’una seixantena de

gestors, familiars, col·laboradors i amics van celebrar

la vuitena edició de la Nit dels Gestors Administra-

tius, una jornada especial i diferent just abans de

les vacances d’estiu. Enguany vam assistir al teatre

Goya Codorníu, a la representació de l’obra: El zoo de vidre (The Glass Menagerie), de Tennessee Wi-

lliams.

Va ser el primer gran èxit teatral de l’autor, escrit

l’any 1944 i portat al cinema en diferents ocasions, la

darrera,el1987ambJoanneWoodwardenelpaper

d’Amanda, la mare controladora i tanmateix tendra,

que busca desesperadament un futur millor per als

seus fills, durant els desoladors anys de la Gran De-

pressió nord-americana dels anys trenta. Dirigida per

Josep Maria Pou, i amb Míriam Iscla amb el paper

de la mare.

En acabar la representació, la Fundació Romea ens

va convidar a una copa de cava on tots plegats, jun-

tament amb els actors, ens vam desitjar un bon es-

tiu. I on també vam poder celebrar l’aniversari de la

gestora administrativa i membre de la Comissió de

Comunicació, Concha Forteza.

La Nit dels Gestors AdministratiusCULT

UR

A

Us informem de la representació del tradicional Gran Concert d’Any Nou que tindrà lloc el diumenge 28 de

desembre de 2014, a les 12 hores, al Palau de la Música Catalana.

PREU ESPECIAL PER ALS GESTORS, COL·LABORADORS, FAMILIARS I AMICS: 45E

Totes les localitats són a platea

(files 7a, 8a i 9a)

PALAU DE LA MÚSICA CATALANAc/ Palau de la Música, 4-6

08003 Barcelona

Per fer la reserva cal que us poseu en contacte amb la seu del Col·legi o també a través del web: gestors.catEl termini per a la inscripció acaba el dia 10 de novembre de 2014.

Gran Concert d’Any Nou al Palau de la Música CatalanaStrauss Festival OrchestraDiumenge 28 de desembre de 2014, 12 h

elg

esto

r

2322

CULT

UR

A

Gràcies a l’acord amb la Fundació Romea per a les Arts Escèniques, podeu assistir amb els vostres col·laboradors, familiars i amics a les representacions del Teatre Condal, del Teatre Romea i La Villarroel, amb un preu exclusiu del 50% de descompte.

Procediment: Cal fer reserva prèvia al tel. 93 317 06 86 o per correu electrònic: nbergua@gestors.cat, amb una

setmana d’antelació. Haureu de recollir les entrades i fer el pagament directament a la taquilla del teatre fins a

15 min abans de l’inici de la representació.

Nova programació:

TEATRE ROMEA

C/ Hospital, 51, 08001 Barcelona

Desde Berlín. Tributo a Lou Reed

(fins al 19 d’octubre de 2014)

Text: Juan Villoro, Juan Cabestany i Pau Miró

Direcció: Andrés Lima

LA VILLARROELC/ Villarroel, 87, 08011 Barcelona

El crèdit (fins al 26 d’octubre de 2014)

Autor: Jordi Galceran

Direcció: Sergi Belbel

TEATRE CONDALAv. del Paral·lel, 91, 08004 Barcelona

La extraña pareja

(a partir del 12 de setembre de 2014)

Autor: Neil Simon

Direcció: Ángel Alonso

Comença la nova temporada teatral!

Bon Gourmet

SAL LA CHINATA

La sal en escates amb safrà és ideal per

utilitzar-se en guisats de carn o peix, salses

i fins i tot postres; la sal en escates amb

tòfona és perfecta per maridar amb plats

de carn, ous, pasta o amanides quan se

li vol donar un punt de subtilesa a plats

tradicionals, i la sal en escates fumada està

especialment indicada per amanir carns

rostides, salmó, sopes i qualsevol altre plat

al que se li vulgui incorporar un toc fumat.

PERELADA, UN VI INSPIRAT EN LES AROMES DELS JARDINS DEL CASTELL

Vi que combina varietats autòctones i internacionals:

Monastrell, Garnatxa, Merlot, Syrah i Cabernet

Sauvignon. El resultat és d’un color granat brillant.

Destaca especialment l’aroma, que és afruitada, floral,

intensa i molt envolupant. En boca és rodó, fresc,

equilibrat i amb uns tanins presents, però molt suaus

que aporten sedositat i un agradable pas de boca.

És un vi complex, amable, però intens al paladar,

i de marcat estil mediterrani.

DOLÇOS DE JAIME BERIESTAIN

Els dolços són les Bericanias, elaborades amb ametlles Marcona senceres,

torrades i caramelitzades recobertes amb pasta d’ametlla, avellana i llet amb

d’una fina capa de cacau i sucre refinat.

OLI D’OLIVA VERGE EXTRA MESTRAL D’OLIVES ARBEQUINES

Oli molt equilibrat, d’oliva verge extra 100% arbequina.

Produït i envasat per la Cooperativa de Cambrils (Baix

Camp) sota la certificació de la Denominació d’Origen

Protegida Siurana. Extracció en fred amb temperatura

controlada. En boca, dolç i ametllat, lleugerament

amarg i una mica picant.