II Etapa. núm. 18 febrer 2003 revistas sirga argo/Sirgas/Sirga_18.pdf · 2011-10-21 · del senyor...

II E

tapa

. nú

m.

18

febr

er 2

003

Las entidades o interesados en cualquier artículo en lengua castellana, pueden solicitarlo anuestra Asociació con sede en el Museo Marítimo de Barcelona.Avda. de les Drassanes s/n 08001 Barcelona e-mail: [email protected]

Foto portada: Maqueta navegable realitzada pel senyor Carles Pagador del paquebotPen Duick

ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

Resumen

3 Editorial.

4 Congreso de Cataluña. .(Albert Campanera)

7 Caminos del mar.(Artur Maria)A puerto, en una noche de lluvia, relámpa-gos i truenos.

9 Naves púnicas.(Antonio Rodriguez)Relato de las naves antiguas hundidas en eldelta del rio Ebro.

11 Aparejamiento de una goleta.(Isidre Oliveras)Resumen total del aparejamiento de unagoleta.

16 Visita al buque Groch Foch.(Albert Campanera)Resumen de la visita al buque escuela de lamarina de guerra alemana.

17 Noticiario

Resum

3 Editorial.

4 Congrés de Catalunya.(Albert Campanera)

7 Camins de mar.(Artur Maria)A port, en una nit de pluja, llamps i trons.

9 Naus púniques.(Antonio Rodriguez)Relat de naus antigues enfonsades al deltadel riu Ebre.

11 Eixarxament d’una goleta.(Isidro Oliveras)Resum rotal de l’eixarcia d’una goleta.

16 Visita al vaixell Groch Foch.(Albert Campanera)Resum de la visita al vaixell escola de lamarina de guerra alemana.

17 Noticiari.


Consell de redacció:Pau Ribé i QuimasóWashington García

Diseny i maquetisme:Equip revista SIRGA

Edita:AAMMB, Museu Marítim deBarcelonaAvda. de les Drassanes, s/n08001 Barcelonae.mail: [email protected]

Impresió: Mabel Copy.

Depósit legal: B 43.531-03

La revista SIRGA no es fa res-ponsable de las opinions iarticles signats a las sevespàgines.

3

EditorialLa nostra revista com molt bé diu el seu nom som amics delMuseu Marítim de Barcelona i un bon amic sempre intentaràfer-te veure, segons el seu criteri, les coses que estan malfetes, encara que dolguin, però també et felicitarà quan enfas de lloables com és el cas que amb aquest editorial vullposar de manifest.

Transcorria la dècada dels anys trenta del segle passat,als inicis de la transformació de la caserna que era aquestedifici, amb museu da mans de la Generalitat deCatalunya, quan el propietari en aquell moment de laherboristeria del Rei situada a l’actual carrer del Vidrenúmero 1, un dels establiments més antics de Barcelo-na amb un gran valor històric i artístic, que l’any 1860durant el regnat d’ Isabel II se li donà el títol de Provee-dor de la Real Casa. A causa d’aquest fet va ésser res-taurada la casa per l’eminent escenògraf Soler iRovirosa a l’estil isabelí de la època, entre les moltesdecoracions de l’establiment hi havia una sèried’aquarel·les sobre cartró, que ornaven els frontals delscalaixets on es guardaven les moltes classes d’herbesremeieres. Doncs bé totes aquestes pintures quereflectien vaixells, foren tretes del seu lloc i donades perel propietari de l’establiment en aquell moment, al fonsdel Museu Marítim de Barcelona. per mitjà del professor,llicenciat en filosofia i lletres, polígraf i altres estudis, amés de col·laborador del Museu Marítim de Barcelona,senyor Enric Cubas i Oliver, que en va fer lliurament alllavors director del Museu, senyor Arranz capità de la ma-rina mercant i director de l’Escola de Nàutica de Barce-lona

Transcorreguts prop de 70 anys, l’actual propietari, a cau-sa de l’èxit històric i artístic del moment, es posà encontacte amb els Amics del Museu Marítim de Barcelo-na per demanar-nos si encara les conservaba el Museu,i si aquest, podia fer-li unes fotografies de les esmen-tades pintures, per completar la decoració de la botiga.

Senyors, el Museu ha regalat un CD amb les fotografiesde les pintures totalment restaurades al propietari de labotiga. Quan s’ha dit alguna vegada on eren els fons delMuseu, aquí tenen una bona resposta. Per molts anys alMuseu per la seva cooperació.

Pau Ribé i Quimasó


4

Sota el patrocini del Museu Marítim de Bar-celona, veritable motor de l’esdeveniment iamb l’estimable cooperació de la Socie-dad Catalana de Historia de la Ciencia i laTecnica, i amb la col·laboració d’ entitatscom: la Cambra de Comerç, Indústria iNavegació de Barcelona, el Centre de Lo-gística i Serveis Marítims i el Port de Bar-celona, es va celebrar l’esmentat Congrésdintre de l’acollidora Sala d’Actes delMuseu, durant tres dies, el passat mes denovembre.Durant el Congrés , primer d’aquestescaracterístiques que es porta a terme a laciutat de Barcelona, es varen debatre cinctemes ben diferenciats que van tenir coma nexe comú el afers marítims.La primera sessió es desenvolupà vers latemàtica: L’economia i el mon empresa-rial, amb la ponència: La historiagrafíaMaritima de la España Contemporánea.Tendencias y avances recientes, a càrrecdel senyor Jesús Maria Valdaliso de laUniversitat del País Basc.El ponent posà de manifest que les tresmarines espanyoles (Guerra, Mercant iPesca), han estat des de fa més d’un segleles ventafocs de la política espanyola, enbona part condicionades per una desastro-sa història naval. Va analitzar la varietatd’intents de regeneracionisme benassenyalats a les obres dels senyors:Sánchez de Toca, Cesáreo Fernadez iRamirez Gabarrús, que posen en evidènciala manca d’interès del gran públic per unamarina, on bàsicament s’ha investigat laqüestió militar en detriment de la civil.Tot i així, la foscor envers les tres marines,ha tingut una incidència en el sectoreconòmic molt més important del que esconeix, va ésser una de les primeres enpassar el gruix del seu tonatge de la vela alvapor, encara que a la majoria delsarmadors els resultà molt més rendible com-prar el seus vaixells a l’estranger, posanttota mena de traves dins el procés demodernització de les drassanes; situació

1e. CONGRÈS D’HISTÒRIA MARÍTIMA DE CATALUNYA

extensible a l’àrea portuària, que sols foupossible remuntar després de les últimesdècades del segle XX, cosa que convertíla desgraciada ventafocs amb una bonicaprincesa.Aquesta ponència va rebre siscomunicacions, de les quals, les que mésdestacaren varen ésser: L’endeutament dela gent de mar al Maresme. Unaaproximació a l’evolució del sector de lesempreses estibadores del Port de Barce-lona i Los origenes y principìos del Sindi-cato Libre de la Marina Mercante, a càrrecd’Alexandra Capdevila, Antoni Luchetti iJuan Zamora, respectivament.La segona sessió, va ésser dedicada al’Àrea d’infraestructures i obra pública, enla qual el senyor Luís Montero director ge-neral del Port de Barcelona, desenvolupàla ponència vers el tema: El Puerto de Bar-celona, una historia reciente. Va oferir unaràpida visió des dels primers tempsd’aquest port, fins als nostres dies , desta-can la tasca dels enginyers, els senyorsRómul Bosch i Alsina i Aurelio González Isla,en l’obra d’expansió i consolidació, que enles seves tres etapes dels anys: 1860, 1900i 1965 quan es va haver de decidir, si elcreixement hauria de fer-se cap endins ocap enfora, projectes que el ponent vadescriure molt acuradament gràcies a unperfecte suport informàtic.Acabà la seva exposició explicant com seràel port del futur en funció del Pla director,aprovat l’any 2001, que implica: eldesviament del riu Llobregat, la prolongaciódel moll adossat i l’espigó, a més de laconstrucció d’una gran superfícied’emmagatzematge de 70 hectàrees, coma zona logística. Amb totes aquestesmesures, el port de Barcelona espera tenircobertes les seves necessitats fins a l’any2050.Com en la ponència anterior es presentarensis comunicacions, entre les que cal desta-car: Els enginyers del Port de Barcelona iels seus projectes (1859-1916). El Port de

per Albert Campanera


5

Tortosa, dins l’ estratègia marítimaespanyola i el Reordenamento adminis-trativo e obres públiques – a construçaodo porto de Aveiro no século XVIII –financiamento e tecnologia, a càrrec delssenyors Joan Alemany i Albert Campanerai la senyora Inês Amorin, respectivament.La tercera sessió es va centrar en l’àreade l’etnologia marítima, el senyor Joan LluísAlegret de la Universitat de Girona presentàla ponència: Etnologia de les societatsmarítimes, perspectives d’anàlisi, àmbitsd’estudi i propostes de treball. Amb aquesttema es posà clarament de manifest, queel treball encara no està suficientmentsistematitzat, i que es prima en excés tot elque fa referència al sector pesquer endetriment d’altres , com pot ésser el trànsitmercant, que evidencia la necessitat d’ in-corporar l’etnologia dintre de la sevahistòria, ja que tradicionalment les cosesde terra endins sempre han tingutpreferència, en perjudici de les marítimes,D’això es pot deduir que si la societathagués disposat de més comandamentsmarítims, possiblement la seva història se-ria substancialment diferent de com l’hemconegut.D’entre las comunicacions presentades pelque fa en aquest apartat destacaren lessegüents: La barca i el transport marítimde la cartoixa de Montalegre (Tiana).Francesc Macià i la Ley de Escuadra de1908. Roses i la Royal Navy. El capità PauLloveras i Riera. L’exportació i laimportació dels últims velers mercants dela carrera d’Amèrica i La flotilla de Vigi-lancia y Defensa Antisubmarina de Cata-luña (1937-1939), a càrrec dels senyorsManuel Medarde, Ricard Bartlett, Pablo dela Fuente, Josep Estruch i Juan Pardo,respectivament.La quarta sessió estava dedicada al tema:Àrea de la Barcelona marítima, la ponènciaestava conduïda pel el senyor Enric García,responsable de l’Oficina d’Investigació iEmbarcacions del Museu Marítim de Bar-celona amb el motiu: Hijos de José Tayà:el miratge de la Gran Guerra a Barcelona(1916-1926). Explicà les vicissituds del

naixement, expansió i la fi de la NavilieraTayà, a l’empara dels fets de Primera Gue-rra Mundial, succés que produí el que esconeix com: una orgia de guanys per a lesempreses del sector, que projectà la sevainfluència en camps tan dispars com lapremsa, amb la compra del diari La Publi-cidad, i en la mineria amb l’explotació delcarbó de lignit d’Ariño (Terol), per alsubministrament dels seus vaixells cosaque va fer que es convertís en poc tempsamb la tercera naviliera catalana mésimportant, ritme que no pogué aguantardavant dels esdeveniments que foren lacausa de la davallada econòmica mundiala final de l’any 1920.La ponència la complementaren cinccomunicacions totes dignes de menció,amb els temes següents : Comerciantesgenoveses en Barcelona entre los siglosXVIII i XIX. La familia Villavecchia. L’oci il’esport marítim a Barcelona, expansió icrisi dels banys de mar. Etapes inicials idesenvolupament de la containerització idel tràfic intermodal a Barcelona i Elspràctics del Port de Barcelona, des delsegle XVIII fins a l’any 1936, exposatsrespectivament pels senyors/res: LauraCaloscci, Mercè Tatjer, Enric Siches i OlgaLópez - Enric García.La cinquena i última sessió tractà de: L’àreade ciències nàutiques i tecnologia, esdesenvolupà conjuntament amb la Socie-dad Catalana de Historia de la Ciencia yTecnica, actuà com a ponent el senyorFrancesc Xavier Barca, de la UniversitatPolitècnica de Catalunya, que dissertà so-bre els temes: Els càlculs d’estima al’astronomia nàutica, i L’ensenyament deles ciències nàutiques a l’Escola deNàutica de Barcelona. Va esmentarespecialment vers les dificultats delsmariners d’abans , per determinar la longi-tud. Va fer un breu repàs dels mètodesemprats antigament, entre els quals desta-ca el punt de fantasia, problema resoltgràcies a l’invent del cronòmetre, un nouavanç de la mecànica.Aquesta ponència, la més concorregudade tot el Congrés va tenir l’aportació de


6

vuit comunicacions entre les quals cal des-tacar: Josep Ricart i Giralt, motor de lesciències nàutiques. Nàutica, geodèsia icartografia a la Catalunya de comen-çament del segle XIX. Les aportacionsd’Agustí Canyellas (1765-1818). Lacoleccion de instrumentos antiguos delReal Instituto y Observatorio de la Arma-da, piezas incorporadas entre 1995 i 2002.El ingeniero naval Andrés A. ComermaBatalla (1842-1917) i Una revisióhistoriogràfica de Monturiol, a càrrecrespectivament de: Antoni Roca – CarlesPuig Pla, Francisco José González,XavierMoreno – Magda Gassó i CarlesPuig.

ConclusionsAquest Congrés que pretén emmirallar lesinquietuds que se senten al nostre país perla seva història marítima, va aplegar mésde mig centenar de participants, entre elsquals alguns de nacionalitat italiana i portu-guesa, la qual cosa donà l’oportunitatd’exposar en públic, la tasca de: ports,marins i vaixells en quasi totes les sevesfacetes. D’aquesta manera es va satisferl’interès que per aquests temes sent partde la nostra societat civil que estima is’interessa per la mar.Com en tot congrés, va haver-hi ponènciesi comunicacions de tota mena i moltinteressants, però cal assenyalar la riquesad’alguns debats i també les controvèrsies

suscitades per les comunicacions: Roses ila Royal Navy i Una revisió historiogràficade Monturiol, que varen ésser moltdebatudes, malauradament la manca detemps frustrà el col·loqui que, sense capmena de dubte, hagués enriquit el Congrési que va deixar entre tots els assistents lasensació que encara hi ha molta tasca perfer.També cal assenyalar, sobretot enponències i amb l’excepció d’alguna quealtra comunicació, una certa amnèsiaenvers els esdeveniments ocorreguts fa pocmés de mig segle, perquè no es potadmetre que sota la fal·làcia que encara sónuna crònica no val la pena parlar-ne, atèsque els que els van viure, encara ens elspoden transmetre. Tenim per tant el deurede recollir vivències, perquè sinó aquesteses perdran, per això van ser molt adientsles comunicacions que es varen presentaren representació de l’Associació d’Amicsdel Museu Marítim de Barcelona.El Congrés acabà amb una visita guiada ala Casa de la Llotja de Mar antiga seu delConsolat del Mar i actualment propietat dela Cambra de Comerç, Indústria iNavegació de Barcelona, un dels edificismés emblemàtics de la ciutat, no solamentper la seva arquitectura històrica, sinóperquè sota un embolcall neoclàssic,amaga una de les més importantsmanifestacions arquitectòniques del gòticcivil Català


7

Camins de marA port, en una nit de pluja, llamps i trons

Artur Maria i Garriga

Hem salpat amb un cel gris tot ennuvolat, lamar també és del mateix color i bufa unmestralet de força tres o quatre que rebemper l’aleta de babord, això ens permet nave-gar amb relativa tranquil·litat i portar desplegatbastant velam.El sol ja deu estar més o menys a uns doso tres pams per damunt de l’horitzó, perònosaltres no el veiem pel cel tan tapat denúvols que tenim.Avui el vaixell sembla més gran que mai.Fa molts dies que som a la mar i elscompanys que naveguen amb nosaltres,per tal d’atendre obligacions que no podiendescuidar han hagut de deixar-nos, per tantens em quedat la meva dona i jo sols peracabar la singladura projectada. Aquestasortida ja la teníem parlada abans de ini-ciar-la per tant haurem d’acabar-la com anavegants solitaris. Aprofitarem aquestaavinentesa no gaire habitual per gaudird’aquest espai quasi sempre ple d’estretorsquan hi som tots.Per començar la resta de la singladura, femuna ullada repassant l’eixàrcia i la coberta icom que el temps no és gaire segur vigilemque no quedi algun que altre cap esbullat, ien acabar la tasca es hora de fer un bonesmorzar.El vent que està rotllant a mestral aquestahora del mati, està girant a tramuntana i elmateix passa amb el vent que de fresquetes torna fresc. Aquests canvis són bastantfreqüents a la mar Mediterrània.Prenem dos rissos a la major i canviem elfloc gros per un de capa, naveguem elsdos sols i els anys ens han fet mésprevinguts. Preparat el vaixell per al canvide temps, ella pren la canya mentre jo mirode saber què diu el servei meteorològic,per mitjà de la ràdio, En efecte, això no ésun glop de poca durada, es tracta d’unaforta tamborinada que ve del nord.En vista del mal temps que s’apropademanarem entrada al port més pròxim.Avui i per la costa del Mediterrà, això no té

cap problema, n’està farcit, parlem amb elcontrol del port més pròxim i ens donenentrada i lloc per amarrar, en poc tempsarribem a port i ja segurs amb calma itranquil·litat duem a terme la maniobrad’amarratge. Feta aquesta operació,repassem la coberta i la banyera, mirant queels embornals, estiguin ben destapats,tibem drisses, arrangem caps i després detancar els portells deixem el vaixell preparatper si hi ha una pluja abundant, ja que horesd’ara comença a plovisquejar.Encara queda una mica de claror, aquellaclaror minsa de quan el dia s’acaba i queavui està més accentuada perquè el tempsés plujós.Comentem que encara que és aviat valmés buscar un lloc per anar a sopar almateix port per no allunyar-nos-en gaire iestar a cobert del plugim que cau. Trobemuna taverna a prop que té bona pinta i ellocal sembla bastant acollidor. Després desopar comprovem que no ens havíemequivocat. La taverna és amable, el menjarsenzill i ben fet i la cervesa fresca i bona,hem fet bé de quedar-nos aquí.En sortir de sopar encara plou, potser unamica més, l’ambient es fred i desagradós,hem fet bé de quedar-nos en aquest port,mar endins faríem mal camí. Tornem alvaixell, que tot i estar dintre del port i benamarrat, es gronxa força.Entrem a la cabina i tanquem el tambutxoper estalviar-nos sorpreses atmosfèriques.Com que avui som pocs i sobre espaidormirem al llit en lloc de fer-ho als cois .Comentant els fet del dia i la bonança delsopar, per allargar la vetllada una mica més,agafo la guitarra que tinc penjada a la cabi-na ja que fa molt de temps que no l’ he to-cada i provem d’amenitzar amb una micade música el capvespre.De ben lluny arriba la remor somorta delsprimers trons. La guitarra sona malament,el molt temps de no tocar-la, i la humitatambiental l’han deixada destemperada, per


8

altre costat el soroll del carrisqueig que fa,per una part la fibra seca d’algunesembarcacions i, per altre, el grinyol delfustam humit d’altres barques de l’entorn iamb el monòton repicar d’alguna drissa malaferrada, no ens animen a dur a terme capconcert.Deixo la guitarra, aquesta nit no tindremmúsica ni sentirem el cantar de les sirenes,si de cas escoltarem els sons, no gaireplaents d’ una nit borrascosa, que vénen defora com a crits de bruixes.Val més anar a dormir, el vaixell es gronxabastant, sembla un bressol, que amb elxipolleig de l’ aigua als costats del buc fauna sensació molt agradable. Pels ulls debou veiem l’esclat de llum dels llampecs il’espai de la cabina s’omple amb el guirigalldels trons. Tenim la tempesta a sobrenostre.Ens hem instal·lat a la llitera amb els sacsde dormir oberts i estesos al damunt, perno passar gaire calor, a la mestressa , no lihan agradat mai els llamps ni els trons, lifan por. Explica que de jovencella haviatingut un gos, que de nom també es deiaGos, valent com pocs, però quanllampegava o tronava tenia tanta por ques’arraulia sota del seu llit i s’hi quedava tanquiet que semblava que no hi fos si nohagués estat pels seus planys, llavors la

meva dona l’agafava i acaronant-lo eltranquil·litzava. Avui sembla que em tocatranquil·litzar-la, ja que cada vegada quese sent l’espetec d’un tro sento que latebior del seu cos s’apropa al meu amb unlleuger tremolor de por.Poc a poc, els llampecs són més espaiatsi els trons més llunyans, la tempesta se’nva cap el sud. Si no es desfà abans, demàla tindran a Mallorca.El gronxament i el xipolleig de l’aigua fa quela son comenci a envolcallar-nos, i ensadormim profundament fens ben entrat elmatí.Ja no plou i el cel és d’un blau intens, perl’est i sobre la ratlla de l’horitzó comença aencendre‘s al cel un foc vermell que tenyeixd’aquest color les filagarses dels darrersnuvolets que encara hi queden. Poc a poces va aixecant la bola rodona i dauradadel sol, avui farà bon dia. De la tamborinadapassada ja sols en queda una mica demarejol i una aigua una mica bruta perl’aportació de terres de les rieres que des-emboquen a la costa.Menjarem una mica, és l’hora d’esmorzar.Después aparellarem el vaixell i salparemposant rumb a casa. Ah!, no ho recordava! abans de la pròximasingladura cal afinar la guitarra.


9

VAIXELLS PÚNICS I LA NAU DE CASIO LONGINO.Segona part

Antoni Rodríguez Fernádez

El port dels Alfacs va ser un cementiri devaixells. Entre altres, hi trobem enfonsatsels pailebots Pedro Galiana i l’AventinaMasiques. Alguns dels vaixells que visitavenel port de Sant Carles de la Ràpita es trobenenfonsats com són els vaixells de TorrevejaAdela Villanueva i Santa Petra, l’AdelaVillanueva s’enfonsà en els arenals delDelta en el seu últim viatge sota les ordresdel seu patró i armador. Els que tinguerenmé sort van ser els tripulants del SantaPetra, que foren salvats pels mariners dela Ràpita.Martín Ferreiro des de l’any 1866 Va fer-secàrrec d’ elaborar l’estadística anyal quepublicava la Dirección de Hidrografía delsnaufragis ocorreguts a les costes de la Pe-nínsula i de les Balears. Fundà el 19 dedesembre de 1880 la Sociedad Españolade Salvamento de Náufragos amb l’ajudade l’almirall Excm. Sr. marquès deRubalcava. I publicà Los Naufragios en lascosta de España en el Anuario de la SESNde 1881. El seu treball estadístic va delgener de 1866 fins al 22 de desembre de1880 i registra del sector de Vinaròs al Portdels Alfacs un nombre de 23 vaixells. I delsector de cap de Tortosa al Fangal un totalde 22 vaixells. Per la seva cronologia seriainteressant identificar aquests vaixellsenfonsats.En l’època de la I Guerra Mundial elssubmarins alemanys enfonsaren un mínimde tres vaixells mercants. Foren el Cavouritalià, enfonsat a cinc km a l’est de Calafat.Es troba a 58 m de fondària. Més al sud,davant el cap de Tortosa, hi ha el vapor delMorrot, probablement anglès i el Ferm,vaixell italià enfonsat el 1917 i del qual avuien queda molt poc perquè es va dinamitar idesballestar el 1959.El 20 de novembre de 1915 s’enfonsà enaigües del districte marítim de Tortosa elbergantí-goleta Soberano II, amb un arqueig

total de 412 tones. Fou construït a Blanesel 1850 per Antoni Amargós.A l’alçada de la desembocadura de l’Ebrehi ha les restes del vapor del Climent, elKirisi (1943), el Nicoline Merx (1941), elvapor Dos Trossos, el Salvador (1954),l’Altair i el Marenma (1962).De vegades, la mar té sorpreses amargues.Aquest fou el cas del vaixell El Salvador.L’any 1954 el seu patró va fer el seu últimviatge abans de jubilar-se. El vaixellembarrancà a causa del temporal al deltade l’Ebre. El homes pujaren als pals, peròno pogueren aguantar i van morir. La martornà un a un els cadàvers dels marinersllevat el del patró.Moltes són les històries del mar i delsvaixells, que s’han de recuperar perconèixer-les. Ja l’any 1992 Xavier NietoPrieto director del Centre d’ArqueologiaSubaquàtica de Catalunya va dur a termaa la costa Catalana (amb especial atencióa la zona del Maresme i les comarques delriu Ebre) diversos treballs de prospecció ilocalització de derelictes amb el vaixellThetis. A l’Ebre, que en l’antiguitat fou lavia de comunicació cap a l’interior, descobríel port fluvial medieval davant de la ciutatd’Amposta. La troballa és destacà com lamés important que realitzà el Centred’Arqueologia Subaquàtica pel fet que noes trobava reflectida en cap mapa.CONCLUSIONS. A Catalunya hi ha un grannombre de vaixells històrics enfonsats. Moltsdels quals per localitzar. El coneixement depart d’aquest patrimoni marítim a la costaCatalana passaria per elaborar un pla glo-bal amb uns objectius concrets i complir-ne alguns.Conèixer la realitat d’aquest patrimonimarítim amb l’ajuda de la documentacióescrita i gràfica conservada per la Direc-ción de Hidrografia, Comandància de Ma-rina, Facultat de Nàutica, MMB, i


10

biblioteques particulars d’historiadors del’època del CRIS (Centre de Recuperació iInvestigació Subaquàtica) i el coneixementde la informació oral (pescadors isubmarinistes) per elaborar un inventari.Conèixer la història dels vaixells enfonsats(nom, tipus d’embarcació, país, drassana,any de construcció, dimensions, materialempreat, serveis i rutes dutes a terme,plànols i fotografies) per elaborar unesfitxes d’inventari. Aquesta seria l’einabàsica per a actuacions futures. A partir dela seva elaboració s’estaria en disposicióde proposar programes d’intervencióconcrets segons la importància dels bénspatrimonials a salvaguardar. Així:1. Valoració dels vaixells de gran interès

patrimonial relacionats amb la històrianaval catalana.

2. Prospecció i valoració in situ de l’estatde conservació d’aquests vaixells.

3. Proposta d’elaboració d’un pla deviabilitat econòmica per recuperar und’aquests vaixells històrics.

4. Elaboració d’un pla d’infrastructures i deserveis per conservar-lo.

Un d’aquests derelictes com a testimonimés antic de la marina catalana va ser eltrobat a Sicília de l’època medieval. Ara fa

uns deu anys que Martín Bueno el va exca-var. Aquest podia ser una nau catalana pelmaterial que transportava: peces de la co-rona Catalano-Aragonesa. Per la granimportància històrica es demanà al Governitalià de traslladar les restes a Espanya pera la seva conservació i estudi, però lapetició es denegà. Una decepció per amolts de nosaltres, que sabíem la notícia ique coneixíem altres precedents derecuperació de vaixells amb un gransignificat històric nacional com el cas delWasa, la Coca de Bremen, el Mary Rose,les naus de Roskilde, etc.En definitiva iniciar un pla d’inventarid’aquests béns d’interès patrimonial pertrectar en una segona fase l’execució deprogrames concrets orientats a explotar und’aquest béns com a recurs des del puntde vista social, cultural i turístic amb laconsecució d’un projecte museístic. Caldriaestablir unes infrastructures per permetreal públic visitant conèixer i gaudir d’aquestpatrimoni marítim. Al fet de disposar d’uncentre d’acollida i interpretació, salad’exposició d’aquests béns patrimonials isales per a exposicions permanents itemporals podria ser un repte per al futur.


11

Tractat d’eixarciament de Goleta o Pailebotper Isidre Oliveras i Parera

El trenta d’octubre dringà el telèfon, a l’altreextrem de la línia hi sento una veuconeguda, és la del bon amic i director dela nostra revista, en Pau Ribé i Quimasó.Hola Pau com estem, intercanviem les pre-guntes de rigor vers la nostra salut,— jasom homes d’una certa edat— i, qui més iqui menys el que no te un all te una seba..El nostre director Pau, sempre atrafegatamb la nostra revista, em proposa escriureun article sobre l’eixàrcia de les goletes,afegint que hi ha molts socis interessatsamb aquest tema.El millor consell que es pot donar aqualsevol modelista, és que procuri tenir unbon plànol de goleta i l’èxit serà segur. Be doncs, les comandes dels socis per mison ordres, intentaré complaure’ls , ja queper a mi, m’és més fàcil arborar i eixarciaruna goleta, que escriure-ho i lo més difícilés fer-me entendre.Si seguim la numeració de la figura amb elnúmero 1, podrem repassar la nomencla-tura de les goletes, la qual cosa és impres-cindible per entendre l’escrit.Núm. 1 pal de trinquet. Núm. 2 pal del major.Núm. 3 masteler de proa. Núm. 4 mastelerdel major. Núm.5 masteler de galop de proa.Núm. 6 masteler de galop del major. Núm.7 botaló de petit floc. Núm. 8 botaló de floc.Núm. 9 bauprès. Núm. 10 moc de bauprès.Núm. 11 botavara de trinqueta. Núm. 12botavara cangrea de trinquet. Núm. 13 bo-tavara cangrea de major. Núm. 14 pic decangrea de trinquet. Núm. 15 pic decangrea de major. Núm.16 petit floc. Núm.17 floc. Núm. 18 trinqueta. 19 cangreatrinquet. Núm. 20 escandalosa de proa.Núm. 21 cangrea del major. Núm. 22 es-candalosa del major. Núm. 23 estai de galopde proa. Núm. 24 estai de masteler de proa.Núm. 25 nervi del floc. Núm. 26 estai deltrinquet Núm. 27 estai del pal major. Núm.28 estai del masteler de popa. Núm. 29estai de galop de popa. Núm. 30 escotadel petit floc. Núm. 31 escota del floc. Núm.32 escota de trinqueta 33 escota i braçadel trinquet cangrea. Núm 34 escota i drissa

de la major cangrea. Núm 35 amantell dela botavara del trinquet i Núm. 36 amantellde la botavara de cangrea major.Una vegada tenim llest el buc, els arbres,botavares i pics, podrem començar percol·locar els cadenots que normalment erende metall i tenien una llargada fins a la líniade flotació en el pal major, i una mica méscurts els del trinquet, aquest cadenots esclavaven per la part de fora de la borda ambperns a cada vint o vint i cinc centímetres alcostellam del buc (vegeu figura 2) Seguiremla feina col·locant les vigotes amb el nom-bre que ens marqui el plànol i ja podremanar per col·locar els obencs que perparelles s’engassen a la creu (vegeu figura3) del pal amb el masteler i que mitjançantels acolladors es feien forts al buc. Aquestobencs si es feien amb caps de cànemsolien tenir un gruix de cinc centímetres dediàmetre, més tard es feren amb cable deacer i el seu gruix disminuí. Recordem quea cada quaranta— i — cinc centímetres hicol·locarem els fletxasts. Amb formad’escala amb caps de mena prima.Seguirem col·locant les burdes que ensindiqui el plànol, segons la seva disposició.Seguidament, anirem per la instal·lació delsestais de proa. Començarem per l’estai dela trinqueta, seguirem amb el del floc, seguitde l’estai de masteler de proa i acabaremamb l’estai de galop.Continuarem amb l’estai del pal major,seguit de l’estai de masteler de popa iacabarem amb l’estai de galop de popa.Aquest estais antigament tenien retorn finsa coberta per poder-los caçar, però, quanja es col·locaren d’acer la seva instal·lacióquedà fixa.Continuarem la feina col·locant la velad’estai de proa de trinqueta, la penjaremamb garrutxos o colobra (vegeu figura 12 i13) aquesta vela en el seu pujament hi por-ta una petita botavara que per la seva pun-ta de proa te un mecanisme que l’hi permetgirar i per la extrem de la escota hi portauna maniobra real que fa de braça ( vegeufigura 7).


12


13


14

Les veles triangulars tenen tres puntes, lamés baixa és el puny d’amura quenormalment anava fixada en el bauprés, lamés alta anomenada puny de drissa portauna maniobra de combés que serveix perhissar-la (vegeu figura 16), i el puny d’escotava fermat a la punta de la botavara. Cal tenircompta que en aquest extrem hi ha unamantell amb maniobra de combés quepenja de la creueta del trinquet.El floc i el petit floc els penjarem igual quela trinqueta, també amb la drissa en el punyalt, però, amb una sola diferència i és queen el puny d’escota porten dos caps cadauna que serveixen per caçar des d’estribordo de babord (vegeu figura 16) . També enscal pensar que en el puny alt hi va engassatun cap anomenat carregadora que ensajuda a minvar totes les veles d’estaimitjançant un bossell engassat en el botalói el seu xicot finalitza en el claviller de proa.A continuació, anirem per instal·lar la cangreadel trinquet , però aquesta pesada vela vapenjada del pic, per lo que per hissar el pic icangrea es necessària molta força per lo qualcosa en la seva drissa hi posarem una ma-niobra real amb dos quadernals com lesindicades en les figures 4 i 14 que junt ambl’amantell (vegeu figura 5 ) podrem hissar idonar la inclinació desitjada en el pic. Lacangrea anirà aferrada al pic de la forma jadita, colobra. Al pal trinquet amb anelles o ambmitges anelles segons els dibuixos adjunts. Ala botavara també la cangrea anirà aferradaamb colobra o anelles i el puny d’escota la sevacaça es farà mitjançant un cap que passaràper una caixera amb roldana col·locada enl’extrem poper de la botavara i el seu xicot seengassa a una maniobra real amb dosquadernals col·locada sota de la botavara.L’amantell de la botavara del trinquet engassaten el extrem poper amb una maniobra de com-bés i l’altre extrem engassat en la creueta delmajor. La maniobra de la braça de la cangreadel trinquet és una de real amb dos quadernals(vegeu figura 7 ). La escandalosa del trinquet,

és una vela triangular (vegeu figura 17) que elpunt més alt és el puny de drissa on hiengassarem un xicot que passarà per unbossell cosit sota la galeta del masteler i quefinalitzarà al peu del pal.Puny d’amura, hi engassarem un xicot quecaçat finalitza al peu del pal. Puny d’escota,s’hi engassa un xicot que passarà per unbossell cosit a la punta del pic baixa persota del pic de cangrea passa per un bossellcosit a la boca de cangrea i finalitza alclaviller de una de les bandes (vegeu figura9 ) També aquesta vela porta carregadoraque engassat el xicot en el puny d’escotapassa per una baga situada en el centre,continua passant per un bossell cosit a lapunta del masteler, es caça des de lacoberta. La escandalosa del pal major ésmuntarà de la mateixa forma.Cangrea del major, encara que més grossaque la del trinquet es muntarà exactamentigual la única diferència la trobareu en elsamantells que com es pot veure en la figu-ra 1, en porta dos per cada costat de la velacangrea (vegeu figura 11) destacarem elscoixins que porten aquest amantells a fi deno gastar la vela cangrea amb el seu rosec.Cal destacar les maniobres reials que por-ten aquestos amantells en la part alta iaferrats en els baus de la creueta i que elsxicot del acollador es caça des de lacoberta. Cal recordar que sota la botavarahi ha la maniobra reial o sia amb dosquadernals que caçarà el puny de la esco-ta de cangrea major.( vegeu figura 10). Solsens falta la maniobra de la braça de la bo-tavara de la major composta d’un quadernalde tres roldanes i un de dues ( vegeu figura6 ), ajudat per una altre maniobra.Bé, amics. espero que aquest modesttractat d’eixarciament d’una goleta us puguiajudar tot i no disposar de més espai delque brinda la nostra estimada revista Sir-ga.


15


16

En el decurs del seu viatge anual d´ instruccióbàsica, arribà a Barcelona durant la primeraquinzena del mes de novembre del proppassatany 2002 el vaixell escola de la DeutscheMarine FGS1 Gorch Foch, sota elcomandament del capità de fragata MichaelBrühn, portava a bord 210 persones entretripulació i cadets, dels quals 23 eren noies.Aquest bonic navili aparellat de brickbarca, vacridar molt l´ atenció entre els nostresassociats, per això crec que val la pena fer unpetit resum de la seva historia, atés que alllarg dels seus 44 anys de vida, s’han formata bord d’aquest vaixell, pràcticament tots elscomandaments, que avui dia nodreixen lesfiles de la moderna Marina de Guerrad’Alemanya.El vaixell, construït a les famoses drassanesBlohm & Voss d’Hamburg, va entrar en serveiel 1958 i atesa la urgència d’un vaixelld’aquestes característiques, es va aprofitar eldisseny que per la marina hitleriana s’havia fetals anys trenta, disseny tan acurat que els tresque formaren la sèrie original, avui dia encaranaveguen sota les banderes dels Estats Unitsl’Eagle ex Horst Wessel, Rusia el Tovarich exGorch Fock i Portugal el Sagres ex Albert LeoSchlageter ex Guanabara, tenint en compteque una de les altres raons que motivarenaquesta rèplica, fou l´ existència dels stocsde veles de respecte, que miraculosamentsortiren intactes de la Segona Guerra Mundial.Té un desplaçament de 2.006 tones amb plenacàrrega i unes dimensions de 89,3 metresd’eslora, 12 metres de mànega i 4,9 metres

Entrega de la metopa al capità del vaixell

de puntal, disposa d’un motor auxiliar, navegaa una velocitat d’11 nusos i amb tot el drapdesplegat supera els 15, té una autonomia quevoreja les 2.000 milles nàutiques. El nom delvaixell, honora Gorch Fock, pseudònim deJohann Kinau (1880-1916), un poeta mariner,mort a bord del creuer Wiesbaden a la batallade Jutlàndia.Aquest viatge va comença a Kiel el proppassat16 de setembre, amb escales a Lisboa, Argel,Barcelona (on va tenir lloc el relleu de la meitatde la seva dotació, raó per la qual va estaratracat al moll de les Drassanes duessetmanes. Van fer instrucció marinera i deordre tancat a l’esplanada d’aquest moll), vancontinuar el viatge cap a Tuníssia i Casablanca,finalitzarà el periple novament a Kiel el 20 dedesembre.Aprofitant l’estada, el vaixell fou visitat per unanombrosa representació de l´ Associació,d’Amics del Museu Marítim de Barcelonaencapçalada pel nostre president el senyorManel Isnard, el qual va obsequiar elcomandant amb una metopa, en nom de lanostra Associació i del Museu Marítim deBarcelona després es va fer una volta per lesseves instal·lacions; i va cridar molt l´ atenciól´ extraordinària cura de tots els materials, i laduresa que comporta la maniobra i la vida abord, en un veler relativament modern, queencara funciona essencialment comantigament, n’és un bon exemple el que ladotació encara dorm en cois.

(1) Prefix internacional de: Federal German Ship, ques’anteposa al nom del vaixell

VISITA AL VAIXELL GORCH FOCKPer Albert Campanera


17

N O T I C I A R I El dia 10 d’octubre de l’any passat tinguélloc a la Sala d’Actes del Museu Marítim deBarcelona a les 19 h, l’anunciada confe-rència del senyor Ricardo Bartlett vers eltema Volta al món a vela del navegant solitariAlain Gerbaul, 1923 -1927 Aquesta fou lagesta d’un pilot d’aviació durant la PrimeraGuerra Mundial, i que un cop acabada iamb la idea d’aprendre a navegar escomprà un iot anomenat FIRE CREST, idesprés de tres anys de practicar-hi, acabàportant a terme aquesta proesa durant elsanys esmentats al títol. Una xerrada molt interessant per la sevatrama i explicada amb molta claredat perl’esmentat historiador. L’assistènciaaquesta no va ser gaire nombrosa a causade les inclemències atmosfèriques.

El mes d’octubre de l’any passat, el MuseuMarítim de Barcelona va oferir un espai demanera temporal situat a la primera plantadel Maremagnum de Barcelona. Aquestespai una vegada acceptat pels Amics del’esmentat Museu , servirà per fer-hi elstallers i cursets que aquesta associació dua terme. A partir del dia 15 del mateix mesja s’hi començà un curset de soldadura iquan aquest s’acabi, a primer de novembre,se n’emprèn un altre de talla. S’hi han inscritmolts associats i també forans a la nostraentitat. Aquests cursets, els imparteix elnostre soci i mestre joier, Antoni Grau.

El dia 7 de novembre del proppassat any2002, a les 19 hores va tenir lloc a la Salad’Actes del Museu Marítim de Barcelona,la 2a. part de la conferència Navegant a borddel vaixell escola Juan Sebastián Elkano, acàrrec del senyor Albert Campanera quecom sempre resultà molt entretinguda ienriquidora. A l’acte assistiren una trentenade persones

Amb motiu de la celebració de la 41a.Edició del Saló Nàutic de Barcelona, durantla primera quinzena del mes de novembredel proppassat any 2002, visità el port deBarcelona la 2a. Esquadreta dePescamines de l’Armada Espanyola forma-da pels vaixells: Ebro M22, Genil M25, OdielM26 i Sil M27, amb seu a la base naval deCartagena, comandada pel capità de cor-

Al mateix temps, els tallers que estan acàrrec dels també socis nostres, Raül Pérezi Joan Pérez, funcionen tots els dimarts i

dijous no festius de les 17 a les 19 h. Ungrup d’associats han començat laconstrucció d’una maqueta de l’edifici de lesDrassanes de Barcelona. Totes aquestestasques es porten a terme a la vista delspúblic que visita aquesta àrea comercial id’oci, això té com a resultat una grandivulgació d’unes de les moltes activitatsque porta a terme l’Associació d’Amics delMuseu Marítim de Barcelona i que dóna aconèixer el nostre nom.

Con es va anunciar a l’última revista SIRGA,número 17, el resultat de la mostra de tallersi models conjuntament amb una exposicióde fotografies de com era aquell espaiantigament, a l’àrea comercial de DiagonalMar, va tenir molt d’èxit gràcies als nostresrepresentants, Carles Pagador, Jofre Jové iRaül Pérez que amb la seva manera detreballar , amabilitat i bona disposició perassessorar totes les persones ques’interessaven per les nostres activitats,aconseguiren adeptes i socis. Moltesgràcies a tots tres.


18

beta Leandro de Haro Alarcón, que flamejàla seva insígnia a bord del Genil M25. Comés costum en aquests esdeveniments elsvaixells varen fer diverses sortides a la maramb convidats a bord, amb el fi que vegincon funciona l’Armada per dintre i al mateixtemps gaudir d’una navegació que rep lacodificació de BAUMAR, per entendre’ns,Bateig de Mar, que per cert varen encertarel dia ja que feia un sol magnífic, cosa queva permetre al grup de membres de la nostraAssociació embarcats a bord del Ebro M22i el Genil M25, gaudir una vegada més de l’hospitalitat de la Marina de GuerraEspanyola.

Obit

El passat mes de desembre es produí ladefunció de l’esposa del nostre amic iassociat, ex membre de la Junta dels Amicsdel Museu Marítim de Barcelona: JoanCapdevila i Nogués. Descansi en pau.

Com ja és costum durant les festesnadalenques, el proppassat dia 18 dedesembre va tenir lloc a la sala Marqués deComillas la trobada d’associats d’Amics delMuseu Marítim de Barcelona, per celebraramb un petit refrigeri el desig debenaurances a tothom i l’esperança que l’anynou, el 2003, sigui el que porti la PAU a totesles llars.

Embarca’t a l’associació d’amics del museumarítim de barcelona

Qui som?«Amants del mon de la mar, la seva cultura i el seu patrimoni»

«Gent que estimem el Museu Marítim de Barcelona»«Persones que volem participar amb les activitats del Museu»

«Amics que organitzem les nostres própies activitats al Museu»

Gaudim d’avantatges«Entrada gratuita al Museu»

«Seo a les propies instal-lacions del Museu»«L’associació organitza visites, excursións i actes diversos»

«Descomptes especials a la botiga-llibreria i activitats del MuseuMarítim de Barcelona»

BUTLLETA D’INSCRIPCIÓNom i cognoms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .adressa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . C.P . . . . . . . . . . .ciutat . . . . . . . . . . . . . . . . teléfon . . . . . . . . . . . .e - mail . . . . . . . . . . . . . . . . móbil . . . . . . . . . . . . .El senyor / ra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Autoritza carreguin al seu compte, nº (20 digits). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . el rebut anual

signatura

Quota d’inscripció30,00 €

METOPA ASSOCIACIÓ AMICS DEL MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

II Etapa. núm. 18 febrer 2003 revistas sirga argo/Sirgas/Sirga_18.pdf · 2011-10-21 · del senyor...

Documents

Transcript of II Etapa. núm. 18 febrer 2003 revistas sirga argo/Sirgas/Sirga_18.pdf · 2011-10-21 · del senyor...