II Etapa núm 21 Abril 2004 - aammb.cat revistas sirga argo/Sirgas/Sirga_21_web.pdf · Monedes...

II E

tap

a n

úm

21

Ab

ril 2

004

Foto portada. Espill de popa de la maqueta del vaixell suec Vasa realitzada per senyor Amadeu Bosch iNogueras.

Las entidades o interesados en cualquier artículo de esta publicación en lengua castellana, pueden solicitarloa nuestra Asociación con sede en el Museu Marítim de Barcelona, Avda. de les Drassanes, s/n 08001 deBarcelona, ver correo electrónico..

* * * * *

ASSOCIACIÓ AMICS DEL MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

Resumen Resum

Editorial

La veu del museu

Monedes votives al peu de pal dels navilisromans (i)(Joaquim Blay i Detrell)La costum de posar monedes al peu de paldels vaixells ha servit per establir la èpocadels derelictes recuperats, entre altres co-ses.

CròniquesExposició de l’exili dels nens. La marcofilia naval.(Albert Campanera i Rovira)Dues cròniques molt interessants: la prime-ra es la recuperació dels records del nensexiliats durant la Guerra Civil Espanyola, enquan a la segona es una acurada exposicióde una de les branques de la filatèlia mari-nera.

Ermites i esglésies marineresLlegenda de l’ermita de la Mare de Deu delVinyet de Sitges.

Camins de mar.(Artur Maria i Garriga)Per provar una vela

IV Trobada de l’Exposició Concurs deModelisme Naval a Polop de la MarinaBaixa (Alacant)(Isidre Oliveras i Parera)

Noticiari

El submarí d’en Monturiol(Joan Amades)

MeteorologiaArxiu de la redacció de la revista Sirga

3

4

5

8

10

11

14

16

18

19

Editorial

La voz del museo

Monedas votivas al pie de palo de los navíosromanos (i)(Joaquim Blay i Detrell)La costumbre de poner monedas al pie depalo de los barcos ha servido para estable-cer la época de los pecios recuperados, en-tre otras cosas.

CrónicasExposición del exilio de los niños.La marcofilia naval.(Albert Campanera i Rovira)Dos crónicas muy interesantes: la primera esla recuperación de los recuerdos de los niñosexiliados durante la Guerra Civil Española, encuando a la segunda es una esmeradaexposición de una de las ramas de la filateliamarinera.

Ermitas e iglesias marinerasLeyenda de la ermita de la Virgen del Vinyetde Sitges.

Caminos de mar.(Artur Maria i Garriga)Para probar una vela

IV Encuentro de la Exposición Concurso deModelismo Naval en Polop de la Marina Baja(Alicante)(Isidre Oliveras i Parera)

Noticiario

El submarino de Monturiol(Joan Amades)

MeteorologíaArchivo de la redacción de la revista Sirga.

3

16

18

19

10

11

14

8

4

5

3

EDITORIAL

Cada dia està més a prop el gran esdeveniment del FòrumUniversal de les Cultures. Aquest fòrum té com a objectiu, eldesenvolupament sostenible, la diversitat cultural de tots elspobles i el més important, la pau entre tots ells, que no ha d’ésserla fi solament dels conflictes armats, que són la xacra delsnostres dies, sinó el compliment rigorós dels drets humans, elrespecte a les creences de cada poble, i un repartiment de lesriqueses que treguin del pou de la misèria en el qual es trobenimmersos els pobles de l’anomenat tercer món.

A part de les moltes conferències, actes lúdics de tota menai exposicions que tindran lloc, dintre d’aquest nou espai, tambén’hi haurà fora, pels llocs més emblemàtics de la ciutat de Bar-celona, entre aquests últims hi haurà en primera línia, el MuseuMarítim de Barcelona, que col·laborarà amb l’IEMED (InstitutEuropeu del Mediterrani), cedint-li part de les seves instal·lacionsper dur-hi a terme una gran mostra temporal (el de la duradadel Fòrum, del 9 de maig al 26 de setembre de l’any 2004) ambel tema de “L’esplendor de la mediterrània medieval”. Peraquesta mostra, el museu ha gestionat l’exposició de les pe-ces més importants dels diferents museus europeus aportant-hi els seus coneixements vers aquest tema marítim.

També l’Associació Amics del Museu Marítim de Barcelona,aporta el seu gra de sorra a aquesta mostra i per tant al Fòrumde Barcelona 2004, amb peces construïdes per alguns del seusassociats.

Esperem que aquesta mostra tindrà l’èxit, que es mereix perla qualitat de les peces exposades i el lloc que les acull.

Pau Ribé i Quimasó

Consell de redacció:Pau Ribé i QuimasòWashington Garcia

Disseny i maquetisme:Equip revista SIRGA

Edita:AAMMB, Museu Marítim deBarcelonaAv. de les Drassanes, s/n08001 Barcelonae.mail: [email protected]

Impressió: Mabel Copyc/ Parlament, 51

Depósit legal: B 43.531-04

La revista SIRGA no es faresponsable de las opinions iarticles signats a les sevespagines.


4

El Museu Marítim de Barcelona estàtreballant durant els darrers anys en una do-ble direcció: els treballs destinats a laconservació, coneixement i posada en valorde la pròpia institució i la projecció del Museucap enfora per donar-lo a conèixer a la gent ial món que ens envolta.

En el primer apartat, estem treballant en unade les peces més importants del museu:l’edifici. Això s’està abordant des d’una pers-pectiva multidisciplinar. Després de la prime-ra i segona fase de restauració arquitectònica,ara el nostre objectiu és conèixer i donar aconèixer el valor i la importància de lesDrassanes Reials de Barcelona i de l’èpocamedieval que és quan s’inicià la sevaconstrucció. Per això, el 2n Congrés d’HistòriaMarítima versarà sobre drassanes i marinamedieval. També estem iniciant l’estudiarquitectònic i arqueològic de l’edifici i s’hainiciat un estudi sobre l’època medieval de lesdrassanes per a la seva futura publicació.Finalment, aquest 2004 també produirem unaexposició temporal: Mediterraneum.L’esplendor de la marina medieval, on hicol·labora de manera destacada la nostraAssociació amb l’elaboració de duesmaquetes volumètriques d’uns vaixellsmedievals, acompanyades de les respectivesreproduccions arqueològiques de les sevesrestes.

Pel que fa a la projecció del Museu capenfora, el Museu Marítim participa en diferentsàmbits que donen a conèixer el Museu, peròque també creen xarxes i estructures decooperació perquè el patrimoni marítim siguivalorat i conegut per la nostra gent, des del’àmbit català fins a l’àmbit mediterrani.

Un dels treballs més importants quedesenvolupem en aquest moment, és el pro-grama europeu Navsav (La navegació del sa-ber). Aquest programa té com a objectiu lacreació d’una xarxa d’arsenals i drassanes dela Mediterrània que es converteixin en potentsfocus culturals i que elaborin polítiques comu-nes en el patrimoni marítim.

En aquesta línia, durant aquest mes demarç, s’ha iniciat un curs sobre mestres d’aixaon hi participen gent de diversos llocs de l’arcoccidental de la Mediterrània: França, Itàlia,Malta i Tunísia, a més de nosaltres. Aquestscursos s’aniran desenvolupant a altres païsosde la riba sud de la Mediterrània (Tunísia iArgèlia).

El pailebot també formarà part del progra-ma Navsav i acudirà a diferents cites enaquests llocs. La restauració del Santa Eulàliai el seu pla d’usos és un exemple pioner alnostre Estat i dels més emblemàtics de laMediterrània.

Així, la gent d’altres indrets podrà conèixerel nostre vaixell, les tasques de restauració ques’hi han fet, les tècniques de recuperació ques’hi han utilitzat, les característiques de la sevanavegació i un llarg etcètera de coneixementsque ens aporta el nostre vaixell sobre èpoquespretèrites.

Seguint amb aquesta línia de difusió, elpailebot també atracarà en diversos ports dela costa catalana perquè els nostresconciutadans el puguin conèixer i perquèsegueixi complint amb la seva tasca de difusiódel Museu Marítim i d’estendard de la nostracasa i de la ciutat.

UN MUSEU QUE MIRA ENDINS I ENFORA


5


MONEDES VOTIVES AL PEU DE PAL DE NAVILIS ROMANS (I)

5

Joaquim Blay i Detrell

Introducció

Un vaixell enfonsat és un tipus dejaciment singular. És una fotografia d’un instantconcret, en el que va ocórrer un succés, laperdua de l’embarcació i quant contenia. Aixòli dóna un caràcter molt distint del d’altresjaciments (poblats, coves, etc.) amb llarguesocupacions on trobem objectes de molt varia-da cronologia.

Un derelicte és el que anomenem unjaciment tancat. Amb aquest terme emfasitzemel caràcter sincrònic de tot el conjunt dematerials que trobem en ell. Excepte alteracióposterior, el que allí es troba coexistia en elmoment del naufragi i ens pot donar una pre-ciosa informació sobre les característiques dela nau, el seu trajecte previ i el seu propòsit. Un vaixell, en tota època, per les sevesreduïdes dimensions condiciona tot allò queconté. D’aquí aquesta coneguda frase “a bordel que no és útil fa nosa”. Com totes lesmanifestacions tan taxatives mereixen algunamatisació. Amb tota seguretat trobemembarcat allò que és útil en un sentit funcionalperò també el que és útil en un sentit simbòlico estètic, allò que està destinat a satisfer unesnecessitats materials o espirituals.

Entre els nombrosos artefactes que ensaporta l’excavació d’un derelicte, podem dife-renciar dos tipus substancialment distintsd’artefactes que conviuen a l’embarcació: elselements de caràcter tècnic o econòmic (comla càrrega o els elements constructius delnavili) i altres de caràcter simbòlic amb unafunció menys prosaica que sovint se’ns esca-pa en el seu significat. Explicar el sentit d’uncarregament d’àmfores o de qualsevol elementfuncional de la nau és sovint bastant méssenzill de comprendre que el significat d’unselements rituals com els que comentarem.

Tots els elements simbòlics que podemtrobar en una nau formen part d’un ritual queens és molts cops desconegut, però del qualens queden alguns indicis. A manerad’exemple podem preguntar-nos en observarles restes d’un vaixell modern què ens queda

de tot el cerimonial de la seva avarada. Res.D’altra banda la pèrdua de la major part

de l’obra morta d’aquestes antigues naus hadificultat de forma gairebé irreversible elconèixer els ornaments que existien en ella. Acanvi la iconografia i els textos ens permetenassegurar que hi eren i posseïen un significat.

Em referiré específicament a restesd’època romana per ser aquests els primersvaixells en què fins avui es coneixen aquesttipus de monedes votives. Es pot posar endubte el fet de que sigui una innovació roma-na, donada la desproporció de jacimentsd’aquesta època que coneixem enfront d’altrescom a grecs o púnics on també teòricamentes pot esperar trobar-les.

A partir de l’Edat Mitjana, potser perl’escassetat de restes registrades o pel me-nor caràcter simbòlic de la moneda enfrontd’altres elements propis del moment, ensveiem davant un panorama absolutamentdiferent gairebé privats de la presència demonedes votives, sent comptats els casossemblants en època postclàssica, com el Joncde Quanzhou (s. XIII) o els aïllats casos delsegle XIX en el món anglosaxó.

En estudiar les monedes trobades enunes restes, hem de diferenciar claramentaquelles que formen part del fet econòmicrelacionat amb el transport de mercaderies,aquelles que algú transportava com a elementd’intercanvi, d’altres amb una funció moltdiferent. En aquest segon grup tenim lesmonedes votives que amb un caràcter simbòlices dipositaven en el buit de la carlinga ons’insereix la metxa del peu de pal.

La constant presència d’aigua a la sen-tina sol implicar el característic mal estat deconservació en què es troben, i que en un bonnombre de casos impedeix la seva correctaidentificació.

La ubicació d’aquesta moneda omonedes s’atribueix, per analogia amb casosmés recents, al moment de construcció delvaixell. En casos d’embarcacions amb unaprolongada vida, aquestes ofrenes monetàriessolen aparèixer com a anacròniques respec

6


6

te a les que es destinen a transaccionseconòmiques en cada moment i que són demajor mobilitat.

Vista la càrrega d’elements d’identitatregional o missatge polític de què vanproveïdes les monedes romanes de per sí,seria difícilment comprensible obviar elmissatge que el propi símbol pretén donar.

Podria doncs relacionar-se aquestaofrena monetària i el seu corresponent àmbitde circulació amb l’acte i lloc de construccióde la nau.

Aquesta identificació amb els símbolsés més notable amb la diversitat de sequesanteriors a l’època Julio-Claudia, poste-riorment les encunyacions s’uniformitzen i laidentificació de la seca sembla cedir valordavant simbolismes polítics de més abast.

De restes clàssiques se’n coneixen ennombre important, encara que els queposseint un estat de conservació acceptablehan estat objecte d’un estudi rigorós iexhaustiu no són tants. Dins aquest limitat grup,aquesta moneda votiva s’ha localitzat en unaproporció baixa de casos. Despertant en ge-neral, com a dada no estrictament econòmico tècnica, un interès desigual en les distintesescoles arqueològiques.

El fet d’haver trobat algun cas dederelicte amb el peu de pal in situ1 demostraque en no tots els casos es trobava aquestamoneda en el moment del naufragi. Unaabsència en origen explicaria aquesta falta alno ser una pràctica generalitzada. En altresocasions cabria esperar la seva pèrdua o furtdurant la vida útil del vaixell, en una de lesoperacions d’alçament del pal, que tenim bendocumentada gràficament en els mosaics deSousse2 (Tunissia). També és factible la sevapèrdua a causa del mateix naufragi, en aquestmoment concret la resistència de l’aparell al’enfonsament respecte al casc amb tot el seucarregament implica fortes tensions entreambdós, fet pel qual si de profunditat n’hi haprou el pal és arrencat de la carlinga amb elque pot perdre’s la moneda. També i per ladegradació que pateixen aquestes monedesa causa de la corrosió és possible la seva

pèrdua en el mateix jaciment fent-la impercep-tible en el moment de l’excavació.

La tipologia d’aquestes monedes potser molt variada però sempre tenen en comúser peces de bronze, de limitat valoralliberador, no se’n ha documentat capd’argent ni d’or, que si han aparegut formantpart de la càrrega en el seu sentit ampli.

PanoramaEfectuarem un repàs cronològic dels

casos que tenim documentats fins avui.Amb una cronologia cap a la segona

meitat del segle II aC la nau de la Chretien-

ne A3 descoberta en la dècada de 1940, enels inicis de les exploracions amb escafan-dreautònom, presentava al seu peu de pal unamoneda púnica de Cosura. El carrega-mentde la nau era d’origen itàlic, unes 2000àmfores vinàries.

Cap als anys 120-100 aC tenim un casa Spargi4 una nau amb carregamentd’àmfores enfonsada en el seu pas per lesBoques de Bonifaci. La moneda, en molt malestat, pendent de restauració i estudi no vaser publicada.

A la baie de Cavaliere5 i datat entorna l’any 100 aC ens va aportar al seu peu depal un conjunt de tres monedes votives queper trobar-se totalment convertides en òxid decoure no van poder ser identificades i apor-tar-nos aquesta preciosa informació. El seumòdul era de 16mm per a dos d’elles i 19/20m/m. per a la tercera. Afortunadament formantpart de la càrrega i ja amb un continguteconòmic, aquesta embarcació de 13 metres,ens va aportar un altre conjunt de monedesque ens permeten conèixer que l’entorngeogràfic que visitava en la seva activitat co-mercial era la Mediterrània occidental. La mo-neda votiva que ens aporta el jaciment demitjan del segle I aC en la Madrague de

Giens1 es troba en un estat de corrosió elevatmalgrat això el seu mòdul d’uns 32 m/m i elseu pes entorn als 42/45 gr. sembla indicar unas sextantal (Anvers Cap de Janus bifront irevers proa de nau) o un sextans de la sèrielibral (Anvers cap de Mercuri i revers proa denau).

7


Model de tema de revers de la moneda dela Madrague de Giens

Ja en les nostres costes, i amb major fortu-na, tenim les restes del cap de Vol1 datat pelseu carregament cap a finals del segle I aC oinicis del I dC, que ens va portar al seu peu depal una moneda que després d’un complexprocés de restauració hem pogut veureexposada1 , ens trobem davant una monedaibèrica, un as de Bolskan, peça d’àmpliadifusió per tot l’àmbit del Nord-est peninsulara partir de la segona meitat del segle II aC idurant el segle I aC

1 Santamaria C., 1995, L’épave Dramont E a SaintRaphael. Archeonautica 13 pg.164.Santamaria C., 1984, Le pied de mât de l’épaveDramont E. Archeonautica 4 pg. 107 – 1142 L. FOUCHER, Inventaire des mosaiques deSousse, Túnez, 1960; lám. XLI.3 F. DUMAS Épaves antiques, París 1964 pg. 124fig. 14./ pg. 121 fig. 524 F. PALLARÉS, Il relitto della nave romana diSpargi. Campagne di scavo 1958-1980.Archeologia Subacquea 3 (Bolletino d’Arte 38-39,Sup.)5 G. CHARLIN, J. M. GASSEND y R.LEQUÉMENT, L’épave antique de la baie de Ca-valière, en Archaeonautica, 2, 1978, pág. 456 A. TCHERNIA, P. POMEY y A. HESNARD,L’épave romaine de la Madrague de Giens, XXXIVsuplemento a Gallia, París, 1978, pág.16 y nota17.7 F. J. NIETO PRIETO, EI pecio del Cap del Vol.Nuevas aportaciones en Cypsela, IV, 1981, pgs.165-168.8 Exposició El tresor ets tu producció conjuntade l’Aquarium de Barcelona i del Museud’Arqueologia de Catalunya-Centre d’ArqueologiaSubaquàtica de Catalunya9 L. VILLARONGA, 1994 , Corpus NummumHispaniae ante Augusti Aetatem, pgs. 210-211.

Per raons d’espai continuarem aquest article al proper número de Sirga

7

Moneda model derelicte Cap de Vol

8


El dia 10 de febrer d’enguany, a les 19 hs’inaugurà a la sala d’exposicions itinerantsdel Museu Marítim de Barcelona, l’exposicióL’exili dels nens, que tindrà una durada de sissetmanes. L’acte comptà amb l’assistènciadel Molt Honorable President de la Generalitatde Catalunya, i altres personalitats del mónpolític i cultural.

L’esdeveniment va tenir un fort impacteemotiu, principalment per l’assistènciad’alguns d’aquells nens, avui persones jagrans, que protagonitzaren la història d’aquestfet, que malgrat els pas del anys, hi ha feridesque no es tancaran mai, ja que els infantssempre són els més afectats per aqueststràngols que comporten les disbauxes delmón, perquè no entenen el que passa al seuvoltant.

L’exposició molt sòbria, envers un tema queavui sembla tan llunyà com és la Guerra CivilEspanyola, disposa d’un audiovisual quepermet apreciar amb imatges en blanc i negre

EXPOSICIÓ L’EXILI DELS NENS

CRÒNIQUES

els successos d’un temps luctuós. La mostra,es nodreix d’unes importants col·leccions, quevan dels objectes personals com cartes ivestits fins a estris i fotografies. Pel que fa ales fotografies, és una llàstima que tenint tana mà els experts del Museu Marítim per corre-gir-ho, es detectin alguns comentaris de fo-tos, referent als vaixells que d’una manera oaltra van intervenir en els fets, que no són deltot exactes.

Per últim crec que és molt oportú tenint encompte els temps que corren, conèixer enca-ra que sigui per damunt, les desventuresd’aquest nens i nenes, que pel fet de trobar-se en una de les dues Espanyes, patiren eldrama de l’expatriació forçosa tot i no tenir-hicap culpa; perquè sens dubte aquesta tristavivència, com molt bé reflecteix l’exposició,constitueix un toc d’atenció i un motiu dereflexió per les generacions actuals, ja quequalsevol exili és bastant més que una pàginacorrent de la història.

Albert Campanera i Rovira

9

El passat dia 12 de febrer va tenir lloc a lasala d’actes del Museu Marítim de Barcelona,una conferència sobre la Marcofilia Naval, acàrrec del prestigiós col·leccionista senyorManuel García García, que amb el seusconeixements sobre aquesta especialitat, vaésser del grat de tots els assistents.

Per la raresa de la temàtica filatèlicaadreçada totalment cap al món marítim, crecque val la pena explicar que el seu origen,comença amb l´aparició del primer segell,com a mitjà de franqueig postal l´any 1850.Això comportà la necessitat d’encunyar-losperquè només fossin usats una sola vegada.Aquest fet representa l’origen de la MarcofiliaNaval. L’esmentat mata-segells era i és, untimbre rodó o de forma diversa, i en el casque ens ocupa amb el nom del vaixell quetransportava l’efecte postal. Aquest encunytambé era utilitzat en certes ocasions com aadreça del remitent.

Com és natural, al llarg del temps, moltsnavilis arriben a tenir la seva pròpia marca,on el nom del vaixell és el motiu principal per


col·leccionar-los. Aquestes marques, on figu-ren els noms dels vaixells en els sobres, enalguns casos, de vaixells tan mítics com potser per exemple el Baleares i d’altres, és unaespecialitat que requereix temps i paciència,perquè no sempre es una cosa senzilla, compoden pensar moltes persones, ja que lesguerres i altres esdeveniments compliquenmolt la tasca, com l’aparició de la censura perexemple que esguerra las marques, perquèsegons la procedència es podria deduirfàcilment la situació del vaixell.

La conferència del senyor Garcia, quetambé és l’autor de la coneguda imatgefilatèlica del remolcador Las Palmas en laseva tasca Antàrtica, acompanyà la sevadissertació amb la projecció d’una magnificaselecció de diapositives, entre les quals val lapena assenyalar, per la seva vistositatcromàtica, les de vaixells italians i expedicionsal pol Sud entre d’altres, i també alguns so-bres il·lustrats, que reflecteixen la història otasca d’un determinat navili, amb motiu d’unfet commemoratiu.

LA MARCOFILIA NAVAL

Sobre enviat des de la Base Naval del Ferrol, al Centre Filatèlic i Numismàtic de Ripoll (Girona),amb data del primer dia de circulació de la marca de la fragata Cataluña. Al sobre també porta lamarca de l’administració oficial de la seva carteria.Aquest centre filatèlic de Ripoll, va ésser el que obsequià amb marca Cataluña, a l’esmentadafragata.

9

10

Diuen que en un antic castell de l’entorn delque avui és el terme de Sitges, hi havia unesclau moro que treballava la terra del senyorde l’esmentat castell. Un dia mentre cavavauna vinya d’aquest senyor, trobà una imatgede la Mare de Déu. La va posar al cistell i, totsatisfet , la portà al castell. Però, quan va voler-la ensenyar als amos, no la va trobar. En tor-nar a la vinya, va veure-hi novament la imatgesota dels ceps, tornà a agafar-la però, laimatge tornà a fugir, com la vegada anterioren anar-la a ensenyar; i així diverses vegades;fins que comprengueren que no es volia moured’aquell lloc, i per això allà mateix hi van edi-ficar una capella.

L’esclau moro es va convertir alcristianisme, i fou un zelós ermità durant laresta de la seva vida, fidel servent de la imatgede la Mare de Déu.

Els raïms de la vinya on fou trobada laimatge van agafar una dolçor molt superior ala de tota altra mena de raïm, i un gust comcap altre. Amb aquells raïms, els sitgetans vanfer-ne un vi propi i especial, que el van batejaramb el nom de: malvasia.

Per tal de poder fer aquest vi de gran fama,


ERMITES I ESGLÉSIES MARINERES

Ermita de Nostra Senyora del Vinyet de Sitges

van procurar que no es perdés la mena deceps de la vinya de la Mare de Déu; i encaraavui n’hi ha amb gran abundor per tot el termede Sitges. Però no pas fora, puix que noméspot conrear-se dins el terme d’aquestapoblació. per efecte d’un prodigi especial dela Mare de Déu del Vinyet, que vol protegir lagent de Sitges.

Aquesta imatge sempre acut en ajuda dela gent de mar quan es troben en tràngolsperillosos. i, més d’una vegada, la imatge haaparegut amb el mantell que l’embolcallamullat d’aigua de mar per haver acudit a auxi-liar alguna barca en perill.

La gent de mar, agraïda del seu ajut, li feiapresentalles de vaixells en miniatura, delsquals se’n veien diversos penjats a la volta deltemple.

Té la festa el dia 5 d’agost, i antigamentels sitgetans celebraven com un granesdeveniment, el dia de la Mare de Déu delVinyet.

Aquesta història és extreta del llibre dellegendes de Joan Amades i el dibuix ésd’Enric C. Ricart.

10

11

El dia s’ha llevat rúfol i desagradós. Tot iaixí, sortim cap a Sitges, per trobar-nos ambel vaixell que ens espera amarrat al portd’Aiguadolç.

El temps lleganyós d’ahir, era unapremonició de la maltempsada d’aquest matí.Ben cert que si no escampa una mica, pocque navegarem avui. Si més no, com gairebésempre hi serem tots i si no ens fem a la mar,almenys esmorzarem i farem una mica dexerinola dons segur que també ens trobaremamb els amics i companys que formen lestripulacions d’altres vaixells coneguts.

Efectivament, hi és gairebé tothom. El pri-mer que segurament han fet just quant hanarribat és anar a veure el vaixell i endreçar lesquatre coses que el vent havia tret de lloc.Nosaltres hem fet el mateix i en acabar femcamí vers la taverna del port, per tal de fer unmos, beure una cervesa i fer-la petar una micaper tal de matar les hores d’aquest matí fred,gris i ventós.

Com si fos una obligació tots parlem delmateix, del mal temps, del mal estat de la mar,de la impossibilitat de sortir a navegar i d’ungrapat de coses que de tant evidents que sonno caldria pas parlar-ne.

Avui, únicament sortiran aquells que entinguin l’obligació. La marina d’esbarjo, restaràa port i bé amarrada.

Tot enraonant, algú recorda que des de famolt de temps tenim a bord i per estrenar, unavela major de capa, que ni tan soIs sabem comaguanta el vent. Si ens engresquem i somcapaços de treure’ns la mandra del damunt,fa un dia que ni fet a mida per a provar-la. Enscosta molt poc posar-nos d’acord, sortirem aprovar la vela.


CAMINS DE LA MAR

Per provar una vela

Artur Maria i Garriga

Aparellem el vaixell per a un dia detempesta, instal·lem les línies de vida per aambdues bandes i encara que el vent no arribini de bon tros als 30 nusos, prenem dos rissos,hissem el gènove més petit i deixem prepara-da la vela de capa per a hissar-la en el momentmés adient.

Estem a punt de salpar, ja duemcol·locades les armilles i arnesos quan unaparella de companys de la tripulació d’un altrevaixell, que té el punt d’amarratge quasi alcostat del nostre, ens demanen si poden sortiramb nosaltres a fer la singladura que ens hemproposat.

Són d’aquelles persones que ens veiemcada setmana, que ens saludem quan enstrobem de cara i només de tant en tant, enscreuem quatre paraules sense importància.

Els hi diem que sí, que poden venir ambnosaltres, doncs àdhuc que el coneixementque tenim d’ells es molt superficial, pelscomentaris que n’hem sentit, tenim laimpressió que son bastant experimentats. Jatots a bord hem soltat amarres i ens dirigimcap a la bocana del port. En el moment deperdre la protecció que ens dóna l’espigó dellevant, les envestides de la mar comencen aésser rabioses i els cops de vent, quancarrega la ratxa, pot ser que assoleixin estadisde força 6 ó 7.

Anem navegant, atents a la maniobra,gaudint, per dir-ho d’alguna manera de la forçadels elements, i aguantant una escora mésque considerable, quan un deIs nouvinguts faun comentari referent al seu estat, tot dient:no sé que em passa, però em sembla quem’estic tornat groc.

Un altre deIs companys mirant-Io a cua d’ullli contesta: Això no és cert, no és que

12

t’estiguis posant groc, és que ja tens lacara de color verd, í ens diu dirigint-se a tots:í ! Apa nois ! Ens cal tornar a terra que elcompany no es troba bé.

Tot fent broma recomanem al marejat, quees col·loqui a la banda de sotavent i canviemel rumb més o menys 130º per tal de poderrebre el vent per l’aleta, restablir el rumb i po-sar proa a port.

Navegant així s’ha reduït l’escora, els copsde vent no es reben amb tanta intensitat i lesmaniobres es poden fer més fàcilment, ja queara l’aparell no hi pateix gaire.

Tant es així que el company que no estrobava bé, diu que s’ha eixorivit i que per ellpodríem continuar.

Ens el creiem i tornem a canviar el rumb.A la primera envestida del mar, la creuetaquasi ens toca a l’aigua i el company toma acanviar de color.

Ara però, ja hi estem posats i seguim capendavant, puntegem al màxim amb la finalitatde apropar la proa al vent, arriem tot el drap ihissem la vela nova.

En aquest moment les ratxes de vent arri-ben a una intensitat de 35 ó 40 nusos. Tenimla tempesta quasi a fil de roda. L’embarcacióaguanta bé, això no és cap sorpresa, dons totssabem que el vaixell és molt mariner. La provala fem única i exclusivament per la vela i aratambé sabem que es comporta tal com cal.

Certament que el més probable és queaquesta vela no la tornarem utilitzar, doncs ala Mediterrània i amb les singladures queacostumem a fer, és d’esperar que, llevat lapossibilitat d’una emergència inesperada (¿),mai més no es faci falta. Hissem un floc i femunes quantes milles navegant de volta a volta.Amb el temps d’avui això resulta molt dur icomencem a tenir-ne prou. Fem una darrerabordada per a enfilar la bocana del port.

Hem aconseguit el que volíem. Hemnavegat unes cinc hores i tant el vaixell comnosaltres hem aguantat el mal temps. La velamotiu de la sortida ha demostrat haver estatben tallada i ben cosida. El company queestava pioc ja es troba molt millor. El temporalque hem anat a buscar, mai ha superat laintensitat ni la potencia prevista. Hem tomat aport satisfets de tot. El temps àdhuc semblaque empitjora. La intensitat del vent ha caiguta l’entorn deIs 26-27 nusos, però ara començaa ploure. De veres, de veres, que avui no ésun bon dia per a navegar.

Fem les maniobres d’atracament sota lapluja, recollim tot el que hi ha a sobre lacoberta, pleguem les veles mullades, arreglemtots els caps i ens disposem a buscar lesprovisions que duem a bord, per preparar-nosel dinar, o qualsevol cosa que se li assembli,ja que és molt tard per anar a cap restaurant.Tenim més del que ens pensàvem, llaunes decarn, sardines, olives, pots de mongetes illenties, segur que matarem la gana. Si filesmolt prim pots trobar alguna mancança, peròhi ha gana i ja ho diuen «més val una bonagana que un bon menjar”. Escalfem el quecal, repartim i endrapem les menjes. Hemquedat com uns reis. Desprès de rentar platsi cassoles, ens acomiadem del vaixell fins ala propera setmana.

Anem a la taverna per tal de fer-hi un boncafè, que a la nostra manera creiem que ensel mereixem més que de sobres. Retornant aBarcelona per les Costes, a la llunyania,gairebé a l’horitzó, al besllum del capvespreque no ens permet veure massa bé, podemdistingir un veler que navega amb evidentssignes de dificultats. A la taverna on hem presel cafè, ens han dit que després de quehaguéssim salpat, havia sortit un altre vaixell ique quant algú que els coneixia els ha advertitque potser el temps no era massa favorable,han donat per resposta, que si altres ho havienfet ells també podien fer-ho.

Al veure aquell veler pensem que tal voltasón els que ens havien comentat i malgrat que


12

13

no els coneixem ni podem fer res per aajudar-los, ens dol el fet que algunes perso-nes sense la deguda preparació, o potser perno saber valorar la seva pròpia capacitat o ladel vaixell que tripulen, es poden trobar en unasituació com aquesta que tot i vista des delluny, sembla força precària.

Dos dies més tard hem pogut llegir en elsdiaris que la patrulla marítima de la Guardia


Civil havia localitzat per aquells indrets i a laderiva un veler amb dos tripulants a bord, viusperò en un deplorable estat físic, com aconseqüència de la hipotèrmia i ladeshidratació soferta. El diari també diu quesi no es presentan complicacions, la seva vidano corre cap perill, ja que es troben en procésde franca recuperació

Encara sort, doncs podia haver estat pitjor.

13

Amor

La buidor de l’estiuEns aclapara a tots dos

Seu aprop la font,Amiga meva

Ens ferem coronesAmb fulles d’heures

I deIs teus llavis prendreSucoses cireres

Faré guarnir la meva barcaAmb veles vermelles

I al caure la tardaHoritzó enllà

Collirem estrelles.Per camins de lluna

Ens perdérem per sempre

Rosa Illa- El Masnou/Premia

14

Polop de la Marina està situat al nord-estde la província d’Alacant i al centre de la Mari-na Baixa, limitant al nord amb Callosa d’enSarrià, al sud amb la Núncia i Benidorm i al’est amb Altea.

Les arrels de Polop de la Marina són moltremotes. D’aquestes arrels, en són testimoniles restes de la cultura ibèrica trobades al seuterritori. En èpoques més properes, ésconeguda per la seva situació estratègica comenclavament militar de la Marina Baixagràcies al seu castell, que coronava el turósobre el qual s’estén la població , amagadade les mirades dels pirates d’aquell temps. Enel lloc del castell actualment hi ha el cementirique Gabriel Miró va anomenar Huerto de lasCruces.

El castell, fou el lloc on el cabdill musulmàAl-Azrag, es va fer fort contra el atacs del reiJaume I (El Conqueridor), que el va guanyardesprés d’aferrissades batalles.

Polop de la Marina és un poble paradisíac.La part més antiga està situada a dalt del turómentre que al pla, hi ha la més moderna. Ésuna població amb uns 3,000 habitants iarrambada a una muntanya rocallosaanomenada Penoig. També té una frondosavall amb molt regadiu, on hi ha veritablesboscos de nespres, llimoners i tarongers, onpots recrear la vista i gaudir de la sensaciód’estar al paradís, per la pau i el ben estar quesi respira.

La plaça principal del poble és molt gran imolt bonica, tota envoltada de fonts amb mésde cent brolladors d’una aigua clara i bona,abundor que, si més no, acaba per fer-te sen-tir feliç.

IV Trobada de l’Exposició Concurs de Modelisme Naval a Polop de laMarina Baixa (Alacant)

LA EXPOSICIÓ CONCURS.

Dintre d’una carpa, muntada sols peraquesta ocasió, en una gran explanada alcentre del poble de Polop de la Marina, escelebrà la IV Trobada de Modelisme Naval.En aquest gran recinte, s’instal·là una piscina,de grans dimensions, propietat d’AntoniAlcaraz, per tots els vaixells navegablesd’aquesta categoria que hi havia exposatsTambé la quitxalla podia gaudir de lanavegació, gràcies als vaixells propietat del’esmentat senyor, posats a la seva disposició.

Els vaixells estaven exposats percategories , i tota la població de Polop va po-der gaudir dels 11 models que hi haviaexposats, i com sempre s’hi va poder veurede tot, bo i no tan bo.

El jurat va tenir feina per determinar quinserien els premiats ( medalles d’or, argent icoure), i com sempre sol passar es va fer bé ien altres no tan bé. i ho dic així, perquè en elapartat de una xalupa del segle XVIII, amb unpremi de mil dos-cents euros, el jurat no vaestar a l’altura de les circumstàncies. Prou que,l’organitzador, el doctor Vladimir Herrero. vafer a mans de cada un dels membres del jurat,el plànol de la esmentada xalupa, a fi quefilessin prim, però alguns que sembla que javan néixer savis, ni se’l van mirar, i el resultatva ser que premiaren el que més errades te-nia amb relació al plànol,

PREMIATS.

Els guanyadors residents a Barcelona i laseva província van ser:

Categoria C1A.

Medalla d’or: Antoni Grau i Parientes, amb elvaixell San Felipe.

RESUM HISTÒRIC DE POBLE


15

Medalla d’argent: Ricard Llorens Sala,amb el vaixell San Juan Nepomuceno.Medalla de coure: Antoni Grau i Parientes,amb el vaixell Neptuno.

Categoria C1B.

Medalla d’or: Antoni Grau i Parientes, ambel vaixell La Galera Reial de Llepant.Medalla d’argent: Josep Vilar Salamero,amb el vaixell La Reial de França.Medalla de coure: Xavier Macià i Andreu,amb el vaixell El cisne

Categoria C1C.

Medalles d’or, argent i coure: RicardLlorens i Sala, per les barques Llaüt de foc,Bussi de Cadaqués i Barca de popaRodona.

No està malament per Catalunya, siconsiderem que el concurs es feia forad’aquesta autonomia, a la província d’Alacanti prop de la ciutat de Torrevella. El poble dePolop i la ciutat de Torrevella, l’any que ve,faran noves trobades amb concursospremiats amb 1,800 i 1,500 eurosrespectivament.

Per mitjà d’aquest article, faig una crida aqui correspongui de Barcelona, per ressaltarl’esforç econòmic del poble de Polop de laMarina que destina 1.800 euros per a aquestconcurs, i que Torrevella ofereix un premi en-cara més important, el qual va a càrrec delbonic museu de temes mariners d’aquestaimportant ciutat.

Barcelona, estimats amics, s’està quedantenrera.

Isidre Oliveras i Parera

Repartiment de premis del la IV Trobada de la Exposició Concurs Palop de la Marina


15

16


El dia 18 de desembre de l’any 2003, escelebrà com sempre l’acomiadament d’aquestany, per desitjar-nos un bon acabament per al2003 i un òptim començament del 2004, ambun pica-pica i una copa de cava. Aprofitantl’acte es va fer donació a la nena ClàudiaGarcía i Muntaner de 7 anys, del premi com aguanyadora del concurs de dibuix infantil defelicitacions nadalenques. El dibuix guanyadorés el que emmarca la felicitació quel’Associació Amics del Museu Marítim de Bar-celona ha enviat a tots els seus associats

Esperem que l’any que ja fa uns dies que hacomençat, sigui l’any que vegeu complertesles vostres esperances.

<<<<<<<<<<<<O>>>>>>>>>>>

El mes de febrer d’enguany, la direcció delMuseu Marítim de Barcelona, ha cedit a lanostra Associació un nou espai dintre delMuseu, per dur-hi a terme els cursos i els altrestreballs manuals de cara al públic que visitaaquestes dependències, i ha mantingutl’antiga consergeria per encabir-hi i guardarels útils mecànics de què disposa l’Associació.Al mateix temps, ha fet donació d’un magníficbanc de disseny, per portar a terme elsesmentats cursos i treballs manuals.D’aquesta manera s’ha solucionat el proble-ma de la manca d’espai que patia aquestabranca d’activitats, des de la seva marxa delcomplex de Maremàgnum. Des d’aquest mitjàde divulgació que és la revista SIRGA, volemfer patent el nostre agraïment a la direcció delMuseu Marítim de Barcelona.

<<<<<<<<<<<<O>>>>>>>>>>>>

El passat 4 de març a les 19 h puntualment,es va fer a la sala d’actes del Museu Marítimde Barcelona la conferència mensual queorganitza l’Associació Amics del MuseuMarítim de Barcelona, que va anar a càrrecd’un dels nostres habituals conferenciants, elsenyor Albert Campanera. El tema era sobre

Una visita al Museu Storico Navale diVenezia, arsenal de l’antiga república deVenècia. Va ésser una descripció moltacurada de la història d’aquest espai convertitja fa anys en un gran museu naval. Laconferència, va completar-la una projecció dediapositives molt il·lustradores, la xerrada i elpassi acabaren prop de les 20.30 h. Hi vanassistir més de 30 persones.

<<<<<<<<<<<<O>>>>>>>>>>>>

El passat dia 23 de març a les 17h. a la salad’actes del Museu Marítim de Barcelona esva fer l’Assemblea General Ordinària anual.Durant l’Assemblea, els membres de la Juntavan exposar tots els afers que ha dut a termel’Associació així com l’estat de comptes, lesrelacions i la cooperació de l’Associació ambel Museu, que per cert mai no hi ha hagut ambaquest consorci unes relacions tan bones.Quan es tractà de escollir una nova junta, acausa de la seva bona gestió, l’actual fou re-elegida per unanimitat. S’hi va incorporar, unnou vocal: el senyor José M. Sanchez Carrión.

En l’apartat del torn de paraules el socisenyor Carles Viladevall i Puntí va demanaruna aclariment sobre la donació econòmicadel Museu. El senyor Manel Isnard, presidentde la Junta, li va aclarir aquesta preocupació.També l’esmentat senyor es preocupà per lasuposada donació de plànols que ha fet el socisenyor Isidre Oliveras, cosa que no es durà aterme fins que no es trobi el mitjà econòmicper fer la impressió d’aquesta col·lecció deplànols.

També s’aprovà per unanimitat l’augment dela quota anual del carnet de soci per a l’anyvinent, ja que farà 3 anys que no s’haaugmentat i els costos que comporta mantenirl’Associació són cada dia més alts. Aquestaugment anual passarà dels 30 euros actualsa 36 a partir com s’ha dit, de l’any 2005, quevindrà a ser un cost de 3 euros mensuals

Noticiari


Atesa la sol·licitud d’alguns clubs nàutics perfer-se socis de l’Associació dels Amics delMuseu Marítim de Barcelona, s’estudiarà lamanera d’admetre’ls, sense que en surti per-judicada l’associació.

Amb una assistència de 34 socis, es donà peracabada la reunió general a les 19h.

<<<<<<<<<<<<O>>>>>>>>>>>

La nostre Associació ha fet donació al fonsdel Museu Marítim de Barcelona de les foto-copies dels llibres següents: Construcció, cost

i inventari del viatges fets Amèrica, per la fra-gata Antonieta construïda a las drassanesd’Arenys de Mar, l’any 1874.Quadern d’apunts de las peces que han detenir els navilis amb la seva arboradura.Apunts duts a terme pel senyor Juan PuigCaritat, mestre d’aixà nascut a Sant Feliu deGuíxols l’any 1783.

Llibre original ARGONAUTAS de l’any 1935.

De tots aquests llibres, al Museu Marítim deBarcelona ha fet arriba una nota agraint lanostra donació

SOPA DE LLETRES

A B F S U B M A R I G T E R A AC P A T I L A R E L A G J E F VS U F C Q A B A R A C X Z U B DL O A I A N A X A B E C O Q C QL A S N H L D A R E O U I S O EA C A G G A L I A S S A L E R UN R E M O L C A D O R I A P B TX U A E M B O U N O U A G B E XA T U G A L L R B E R G A N T IF A F R A G A T A A R R L E A IA R C A L L O P E A A M I A L TP A Q U E B O T U M I S O R T IB X A L U P A B I O L A T A E TA E U D T R I R R E M D A U T ON A V I L I T G A N G I L A O N

Bacallaner - Remolcador - Bergantí - Bricbarca - Galiassa - Paquebot - Pollacra - Corbeta - Fragata - Galiota -Trimarà - Trirrem - Llagut - Urca -Xalupa - Xabec - Navili - Galió - Iola - Quets - Llantxa - Gangil - Bou - Bot - Pesquer

- Pati - Submarí - Càraba - Galera - Nau

Descubreix el nombre de trenta tipus de vaixells

17


18

Ací mateix també va navegar el primer submaríinventat per en Narcís Monturiol, qualificateruditament d’Ictíneo i popularment de barcopeix, perquè tenia la forma i la constitucióorgànica i mecànica pròpia dels peixos.Aquest vaixell navegava por sota l’aigua,avançava, surava i se submergia amb totaperfecció; l’única dificultat consistia enl’acumulament d’aire per facilitar la respiraciódels tripulants, la qual s’obtenia per una menade canonada de goma que anava des delvaixell a la superfície de l’aigua, on prenia airepur i expulsava el respirat. L’invent resoliaperfectament el problema tècnic de lanavegació submarina tan somniat por laciència de l’antigor. Solament presentava elpetit inconvenient indicat, que no era denavegació.

El savi Monturiol va construir el vaixell pel seucompte i amb pecuni propi, i un cop vist el granresultat obtingut, va tractar de construir-ne unaltre de més gros i més perfecte. Van obrir-sesubscripcions i van celebrar-se festivalspúblics en profit de l’obra i tot el poble de Bar-celona hi va contribuir amb el seu esforç. Vanaplegar-se seixanta mil duros, amb els qualsva construir-se un altre vaixell millor que el pri-mer. La dificultat indicada no permetia a la naunavegar a tot drap i per intent de l’inventor enidear-lo es destinava a la pesca submarinadel corall. La tripulació de la nau constava de

EL SUBMARÍ D’EN MONTURIOL

vint homes i el producte de la pesca no donavaprou per a sostenir la tripulació. L’Estat, en llocd’afavorir l’invent, va considerar-ho com unaempresa comercial i va aplicar-li unatributació, impost que, va arribar un moment,no fou possible de satisfer. El fisc va embar-gar l’aparell i fou venut en pública subhastaper ferro vell.

El savi Monturiol tenia establert el seu despatxa la casa d’en Gil Grau, o sigui, la casaconeguda com d’en Cervantes. Es va veureobligat a cercar feina i altres mitjans de vida iva inventar una màquina per fer cigarretes. Lesproduïa a milers per hora i amb una perfeccióadmirable. L’Estat tractà d’adoptar la millora,però en intentar d’implantar-la les cigarrereses van revoltar i temerós d’un gros conflicteva abandonar el projecte. Els invents d’enMonturiol no li donaven por viure i va haver decercar feina d’escrivent en l’administració d’undiari.

Nota: (Pel febrer de 1868 l’Ictineo fouembargat i poc després convertit en desferraMonturiol visqué un temps a la Barceloneta,però no consta que visqués a la casa deCervantes, al passeig de Colom).

Històries i Llegendes de Barcelona , escritper Joan Amades

Núvols altsCirrus

Núvol blanc i lleuger, d’aspecte fibrós o filamentos, que es troba a altituds compreses entre els6.000 i els 10.000 m, i està format per petits cristalls de glaç, molt dispersos, que permeten el pas dela llum solar.

CirrocúmulusNúvol blanc i alt, sense ombra pròpia, constituïda per cristalls de glaç, que es troba entre els 6.000

i 10.000 m d’altitud i forma conjunts regulars i de contorns precisos. En general, precedeix a un frontcàlid.

CirrostratusNúvol alt, de color blanc, constituït per cristalls de glaç i situat entre els 6.000 i els 10.000 m, que

forma un vel tènue, blanquinós, d’aspecte llis i de gran extensió.

Núvols mitjansAltocúmulus

Formació nuvolosa blanca o grisenca, d’aspecte arrodonit i de grandària variable. Es troba aaltures compreses entre els 3.000 i 4.000 m i procedeix de la descomposició dels altostratus.

AltostratusFormació nuvolosa de color plomis fosc, d’aspecte estriat o fibrós, espessor considerable i gran

extensió horitzontal. Es troba entre els 2.500 i 6.000 m d’altitud.

NimbostratusCapa densa de núvols baixos, de color gris fosc, que es forma a altures inferiors als 2.000 m i

provoca amb freqüència precipitacions copioses i continuades de pluja o calamarsa.

Núvols baixosEstratocúmulus

Cúmul estratificat que dóna lloc a formacions de núvols baixos de forma de lloses o corrons, decolor gris fosc i que normalment no generen pluja.

EstratusNúvols, situats sempre per sota dels 2.000 m, estan formats per gotetes d’aigua de molt petita

grandària. En ocasions tenen el seu origen en boires denses que apareixen al matí i que, al lliscarsobre terrenys més càlids, van elevant-se i fraccionant-se fins desaparèixer.

Cúmul Núvols convectius que s’originen per l’aire ascendent de forma localitzada a causa del escalfamentde la superfície terrestre per la radiació solar. Desenvolupen moviments turbulents de gran intensitatque provoquen vistoses volutes.

CumulonimbusNúvol dens que presenta gran desenvolupament vertical i aspecte muntanyós en forma d’enclusa

en la seva part superior.

ASSOCIACIÓ AMICS DEL MUSEU MARÍTIM DE BARCELONAArxiu de la redacció de la revista Sirga

19

Cirrus

Cirruestratus

Altostratus

Cirrocumulus

Altocumulus

Nimbostratus

Cumulunimbus

Estratocumulus Estratus

Cumulus

II Etapa núm 21 Abril 2004 - aammb.cat revistas sirga argo/Sirgas/Sirga_21_web.pdf · Monedes...

Documents

Transcript of II Etapa núm 21 Abril 2004 - aammb.cat revistas sirga argo/Sirgas/Sirga_21_web.pdf · Monedes...