IM i CB Assessors Centre

78
Núria Alart, febrer 2009 1 LES IM I LES CB A L’AULA 18 de febrer de 2009 Núria Alart

description

Les Intel·ligències Múltiples i les Competències Bàsiques.Aspectes comuns. Formació a assessors de centres educatius.

Transcript of IM i CB Assessors Centre

Page 1: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 1

LES IM I LES CB A L’AULA18 de febrer de 2009

Núria Alart

Page 2: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 2

LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Dr. Howard Gardner de la Universitat de Harvard.

Al 1979, H. Gardner va rebre un encàrrec de la Fundació Holandesa Bernard Van Leer d’estudiar el potencial humà. Al 1983: formulà una nova teoria de la intel·ligència: “Estructures de la ment”

Page 3: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 3

QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA? COM ÉS?

MÚLTIPLE ORGÀNICA

RESOLDRE, GENERAR,

CREAR

La capacitat per a resoldre problemes, generar-ne de nous i crear productes o oferir serveis valuosos dins d’un

determinat àmbit cultural.

Page 4: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 4

Es consideren Intel·ligències perquè compleixen uns determinats paràmetres. H.Gardner va establir uns criteris:

Tenir una localització definida en el cervell.Posseir un sistema simbòlic i representatiu.Ser observable en grups de població.Evolucionar de manera independent i pròpia

Page 5: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 5

Concepte d’intel·ligència

ABANS• Una• Innata• Invariable• Quantificable

Pràctica educativa = Ensenyament igual per a

tothom. No es planteja AD

ACTUALMENT• Es pot desenvolupar• És educable• És una capacitat• Pot variar segons les

experiències

Pràctica educativa =Ensenyament més personalitzat

Page 6: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 6

INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

• Necessitem totes les intel·ligències.• Totes són igualment importants.• Es combinen de forma única en cada ésser humà.• Totes les persones les tenim totes en diferents

graus de desenvolupament.

Page 7: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 7

MUSICAL LOGICOMATEMÀTICA LINGÜÍSTICA VISUALESPACIAL

INTRAPERSONAL CINESTÈSICACORPORAL INTERPERSONAL NATURALISTA

Page 8: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 8

I. INTRAPERSONAL + INTERPERSONAL=INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL (Goleman)

- Coneixement de les pròpies emocions- Capacitat de controlar-les.- Capacitat d’automotivar-se- Reconeixement de les emocions alienes- Control de les relacions

Page 9: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 9

LES IM I LES CB ASPECTES COMUNS

LingüísticaSensibilitat especial pelllenguatge parlat i escrit

Comunicativa lingüísticaMusical i interpersonal

Musical Capacitat de produir iapreciar ritmes, tons,timbres…

C. Cultural i artísitica

VisualespacialCapacitat de reconèixeri manipular espais.

C. Cultural i artística

LogicomatemàticaSensibilitat als patronslògics o numèrics.

C. Matemàtica

CinestèsicacorporalCapacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb

habilitat. Interacció món físicC. Social i ciutadana

NaturalistaCapacitat d’identificaciódel llenguatge natural.

C.Interacció món físic

IntrapersonalCapacitat d’autoestimai automotivació.

Aprendre a aprendre

InterpersonalCapacitat de percebre i comprendre als altres

C. Social i ciutadanaAutonomia iniciativa personal

C. Tractament de la informació i c. digital: totes les IM

Page 10: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 10

Page 11: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 11

Els fonaments psicopedagògics

1. Aprenentatge per competències

2. Aplicacions didàctiques de la teoria de les IM

S’INSPIREN

Plantejaments socioconstructivistes

Vigotsky

Zona ZDP Ausubel

A. significatiu

Kilpatrick

Projectes

Decroly

C. interèsMontessori

A. actiu

Bastida; estructura temporal que ajuda a l’aprenentatge

Page 12: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 12

Howard Gardner

Page 13: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 13

APRENENTATGE I DESENVOLUPAMENT NEUROLÒGIC

• Si ensenyem de forma múltiple, augmentem la possibilitat de què els alumnes puguin desenvolupar millor les seves connexions neurològiques

Page 14: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 14

Dos tipus d’intel·ligències

• 1. Intel·ligència làser: intensa, molt potent, centrada i molt enfocada. Ex: persones de les arts i les ciències: Mozart i Einstein. Gran potecial de saber i ensenyar.

• 2. Intel·ligència tipus focus o “far”: que va d’un punt a un altre movent-se. Ex: polítics, persones que controlen moltes coses a la vegada. Gran potencial de ensenyar a aprendre.

Page 15: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 15

ACTIVADORS I DESACTIVADORS DE LES IM

EXPERIÈNCIESCRISTAL·LITZANTS

• Són moments importants, crucials en el desenvolupament dels talents i les habilitats d’una persona.

• (Exemple Einstein als 4 anys el seu pare li va ensenyar una brúixola)

EXPERIÈNCIES PARALITZANTS

• Les vivències negatives que tanquen intel·ligències.

• (Per exemple: un professor/a se’n riu d’un dibuix d’un alumne)

Hi ha dos tipus d’experiències:

“En un entorn educatiu que només contempla determinats estils cognitius, resulta inevitable que una part de l’alumnat s’acabi sentint estúpid” Howard Gardner

Page 16: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 16

QUÈ ENTENEM PER COMPETÈNCIA ?

“La capacitat que tenen els alumnes de posar en pràctica d’una manera integrada coneixements, habilitats i actituds de caire transversal que serveixen per a resoldre problemes diversos de

la vida real”. Generalitat de Catalunya 2004

La capacitat per a resoldre problemes, generar-ne de nous i crear productes o

oferir serveis valuosos dins d’un determinat àmbit cultural.

H. Gardner

Page 17: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 17

Fer esquemes

Subratllar

Quadres sinòptics

Mapes mentals

Page 18: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 18

ESTRATÈGIES

És necessari saber quan i per què utilitzar procediments

Un missatge escritMÒBIL AMIC ESCRIT PEL PROFESSOR

Page 19: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 19

METACOGNICIÓ (Autoregulació)

PROFESSOR COMPETENT

Llegeix allò que passa a l’aula i fa canvis = autoregula el comportament

OBSERVA

AUTOREGULA

Page 20: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 20

Contingut de socials:Elaboració i interpretació en petit grup cooperatiu de mapes, utilitzant diversos sistemes de representació (maqueta, plànol, planisferi,.. ), i les TIC, demostrant habilitats socials de convivència respecte i tolerància.

Contingut de llengua:Creació d’un mapa mental sobre les botigues a Catalunya, en petit grup cooperatiu, observant les mormes de convivència bàsiques: respecte, tolerància, companyonia,….

Page 21: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 21

Enfocament globalitzador

Les CCBB han d’exercir una funció interdisciplinar dels seus components

http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/fem%20anuncis/index.htm

 

WEBQUEST: Fem anuncis de llaminadures. Guió, temporització, representació, logo, melodia, residus, autoavaluació, empatia en l’anunci...

Page 22: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 22

És competencial aquesta activitat?L’alumnat ha de fer una visita cultural a Barcelona des d’una comarca de CatalunyaEs proposa tres alternatives per a fer el desplaçament: - Autocar particular.- Tren més transport metropolità de Barcelona.- Autobús comarcal més transport metropolità de Barcelona.Quina serà l’opció més ràpida i econòmica. Argumentar l’opció.

WebQuest: Què fem a la Fira de Sant Ponç?

http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/santpons/index.htm

Page 23: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 23

Per què han estat més ben valorades per part de l’alumnat algunes àrees o aules d’AD, AA, AO, EF, EM i EVP?

Page 24: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 24

Com es treballa en aquestes àrees i/o aules?

AMB:

OPORTUNITAT DE TREBALLAR ALTRES INTEL·LIGÈNCIES

TRANSVERSALITAT: un enfocament interdisciplinar

AUTONOMIA: més protagonisme de l’alumnat

FUNCIONALITAT: significatiu per l’alumnat

Page 25: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 25

Percentatges de retenció - mètode d’aprenentatge(National Training Labs., Bethel, Maine)

5 % Escoltant

10 % Llegint

20 % Audiovisual

30 % Demostrant

50 % Grups de discussió

75 % Fent

90 % Ensenyant mútuament

95 % Ensenyant i avaluant mútuament

Aprenentatge escola activa “Aprenem fent”“Escolto i oblido,veig i crec, faig i comprenc” (Confucio)

Page 26: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 26

Processos mentals d’ordre superior

Identificar Coneixement Enumerar

Classificar Comprensió Explicar

Calcular Aplicació Usar

Comparar Anàlisi Elegir

Crear Síntesi Contrastar

AvaluacióJustificar

Taxonomia de Bloom

Competències Bàsiques

Prendre decisions

Page 27: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 27

Competències docentsTreball en grup

Dominar les noves eines de gestió del coneixement.

Posar en pràctica les TIC.

Aprendre a agafar d’aquí i d’allà i construir noves maneres d’ensenyar.

Contextualitzar les activitats.

A fer un alumnat competent:“Tenir eines per actuar davant una situació”

Planificar en xarxa. Ex: Projecte Espurna.

Conèixer l’alumnat per orientar-lo: personalment, acadèmicament i

professionalment. Cal conèixer les diferents intel·ligències.

Page 28: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 28

Què aconseguim amb un aprenentatge multimodal?

Increment de l’ autoestima.

Minimització dels problemes de conducta.

Desenvolupament de les habilitats de cooperació i lideratge.

Augment de l’interès i de la dedicació a l’aprenentatge.

Increment del coneixement.

Presència permanent d’un bon estat d’ànim i bon humor

Page 29: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 29

• Siguin competents en més d’una disciplina per

adaptar-se a un món del treball canviant • Sàpiguen sintetitzar per no ser desbordades per la

quantitat d’informació a la que tindran accés, i per les decisions personals i professionals que hauran de prendre

• Siguin creatives per no ser substituïdes per ordinadors

EN EL FUTUR ES NECESSITARAN PERSONES AMB UNES CERTES DISPOSICIONS MENTALS PER A QUÈ:

Howard Gardner, 2006

Page 30: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 30

• Que es respectin a si mateixes per tal de ser respectades pels altres i així crear bon ambient en els llocs de treball

• Tinguin un sentit ètic per esdevenir ciutadans/es responsables

(Aquestes funcions del pensament podem cultivar-les a l’escola)

Howard Gardner (“Las cinco mentes del futuro”- 2006)

Page 31: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 31

“Les escoles actuals tendeixen a ensenyar coneixements superficials, sense arribar a oferir una visió més profunda del món”

“La mente no escolarizada” Howard Gardner (1991)

Page 33: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 33

DEFINICIÓ WQ

• Una WebQuest és una estrategia d’investigació guiada, amb recursos principalment d’Internet.

• Obliga a la utilizació d’habilitats cognitives d’ alt nivell.

• Preveu el treball cooperatiu, la responsabilitat individual i l’autonomía dels alumnes.

• Prioritza la transfomació de la informació.

• Inclou una avaluació autèntica

BERNIE DODGE Universidad de San Diego

(California) 1995

Page 34: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 34

Estructura

• Índex o pàgina principal.• Introducció.• Tasca.• Procés/Recursos.• Avaluació/Rúbrica.• Conclusions.• Crèdits i Referències. • Guia Didàctica.

Page 35: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 35

Reflexionar sobre el canvi educatiu. Metàfora: escola analògica i escola digital.

“Immigrants i nadius digitals”: Marc Prensky

Page 36: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 36

TIC - TAC • Les TIC com a pretext, justificació i oportunitat

d’innovació pedagògica a l’escola.• Les TIC per si soles no sòn generadores de canvi.• S’ha de trencar, a poc a poc, i transgredir amb les

coordenades d’espai i temps: treball cooperatiu, treball per projectes, racons, tutoria entre iguals,…

• Cal inventar noves maneres de treballar, noves formes d’oganitzar la informació i de comunicació.

Page 37: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 37

EL CONTEXTSituacions més o menys problemàtiques que poden ser objecte d’estudi i que generen preguntes o problemes que es poden contestar o resoldre dins d’una matèria del currículum. Exemples: Fem un telenotícies: llengües, ciències, matemàtiques, música,...

El context és el centre del treball a l’aula: és el “títol de

la unitat d’estudi ”, és la resposta a la pregunta “què

estem estudiant?” Què volem estudia? Per què?

El context forma part de l’educació de l’alumne. Tot gira

al seu voltant.

El context esdevé un punt d’ancoratge (lligam) del

contingut disciplinar. Globalment.

El context passarà a formar part de la història comuna

de la classe i permetrà fer-hi referència en fases

posteriors.

No n’hi ha prou amb el treball de la construcció justificada

dels continguts: cal sistematitzar les tècniques i els

procediments.

Canvi climàtic al nostre entorn proper

Ref: Departament d’Educació 2009

Page 38: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 38

Connecten els continguts amb la realitat.

Comporten aplicar el coneixement per interpretar i comprendre la realitat que ens envolta.

Requereixen aplicar els coneixements i no pas “recitar-los”.

Connecten de forma transversal diferents blocs de continguts.

Van més enllà de la competència específica que s’hi treballi.

Reals

Els continguts ha de ser: Rellevants

Coherents

Per què són útils els contextos per treballar i avaluar competències?

Page 39: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 39

Implicacions metodològiques La verbalització: indispensable per fer emergir les representacions que

l’alumnat es fa i per incidir en el seu desenvolupament.

La discussió i el treball en petit grup i en el grup classe.

L’experimentació i el treball pràctic.

L’ús de materials escrits adequats per orientar i organitzar el treball.

Treball interdisciplinari. La relació amb d’altres àrees.

Gestió adequada del possible canvi del contracte didàctic.Ref: Departament d’Educació 2009

Page 40: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 40

Criteris per a la selecció de contextos 1) L’experiència didàctica.

• La pròpia i la dels altres• Hi ha materials escrits i

experimentats?

2) Criteri epistemològic.

•Necessitat autèntica dels continguts.•Consciència de quins són o han de ser els continguts fonamentals.

3) L’interès de l’alumnat.

– Interessos induïts

– Interessos immediats

– Interessos profunds

4) El grau de dificultat.

Adequació dels problemes i qüestions que genera el context i els continguts a l’edat i els coneixements previs de l’alumnat.

5) Recursos i metodologies implicades.

– Possibilitat de treballs pràctics oexperimentals, ús de les TIC...

– Possibilitat de treball en grup, ...

6) Riquesa i densitat dels continguts implicats.

Quantitat i qualitat dels continguts en relació a la despesa de temps.

7) La interdisciplinarietat.

A quines àrees disciplinaries correspon el context?

8) La significació cultural, històrica, ideològica.

No hi ha temes neutres.

Ref: Departament d’Educació

Page 41: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 41

ACTIVITATS PER DESENVLUPAR LES IM

Page 42: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 42

INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONALÉs el coneixement de si mateix i l’habilitat per a actuar segons aquest coneixement. Inclou una imatge precisa d’un mateix, els punts forts i les limitacions, la consciència dels estats d’ànim, intencions, limitacions, motivacions, la capacitat d’autoestima i els coneixement del seu caràcter.

“Tenir confiança a si mateix és el primer secret de l’èxit” (Emerson)

Escriu 5 coses que són considerades un premi per a tu.

Continua la frase que comença amb aquesta expressió:

“Jo, …………. Tinc confiança en mi …………………..

Page 43: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 43

ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL

• Aplicació personal de l’aprenentatge.

• Autoavaluació.

• Destreses de concentració.

• Diaris personals.

• Portfolis: reflexió

• Projecte de futur.

• Educació emocional: autoestima i gestió d’emocions i sentiments.

Page 45: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 45

INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONALCapacitat per entendre les intencions, motivacions i desitjos de la gent i treballar efectivament amb els altres

Per parelles, comparteix: Què és una WebQuest?Per parelles, comparteix: Què és una WebQuest?

Page 46: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 46

ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL

• Aprenentatge cooperatiu.• Mediació escolar.• Resolució positiva de

conflictes.• Educació intercultural.• Empatia: role-playing.• Projectes col·lectius• Simulacions.• Contractes pedagògics.

Page 47: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 47

http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/fem%20anuncis/index.htm

Page 48: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 48

INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA

La capacitat de pensar en paraules i utilitzar el llenguatge per expressar significats complexosPercebre el significat de les paraules, l’ordre, so, ritme i inflexióInfluir en l’estat d’ànim, persuadir o transferir informació

Segueix les sèries:

U D T Q C …………………….

G F M A …………………………...

Page 49: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 49

ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA

• Narracions orals de contes o històries.

• Activitats de biblioteca.

• Activitats d’escriptura: diari personal.

• Debat a classe: argumentacions.

• Entrevistes: amb gravacions.

• Programes de ràdio.

• Revistes

Page 51: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 51

http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/telenoticies/index.htm

Page 52: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 52

INTEL·LIGÈNCIA LOGICOMATEMÀTICA

Capacitat per a utilitzar el números de manera efectiva i raonar adequadament.Sensibilitat als patrons lògics, numèrics i esquemes.Possibilitat d’utilitzar un raonament científic.

Preguntes socràtiques. Per

què?...Feu quatre línees:

. . .

. . .

. . .

Page 53: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 53

ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA LÒGICOMATEMÀTICA

• Activitats matemàtiques: jocs i trencaclosques lògics, disseny de gràfics, treball amb números,..

• Organitzadors gràfics: mapes conceptuals, esquemes, eixos cronològics,…

• Projectes d’investigació.• Estimulació de pensament:• El pensament causal• El pensament alternatiu• El pensament conseqüencial• El pensament de perspectiva (Empatia)• El pensament mitjans- fi

Page 55: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 55

INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL

Capacitat de produir i apreciar el ritme, el to i el timbreRealitzar, compondre i apreciar esquemes musicals

“Qui de jove no treballa, de vell dorm sobre la palla”

l___l l__l l__l l l , l__l l___l l___l l l

Dreta: l l_l / l l / l_l l_l / l l II

Esquerra: l l / l_l l_l / l l / l_l l ll

Page 56: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 56

ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL

• Cantar: el tema a treballar• Tocar instruments.• Assistir a concerts• Crear acompanyaments, melodies

conceptuals.• Identificar sons ambientals.• Música que treballa estats d’ànim.• Expressar sentiments musicals.

Page 57: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 57

WebQuest: La gota d’aiguahttp://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/gotaaigua/index.htm

Page 58: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 58

INTEL·LIGÈNCIA CINESTÈSICACORPORAL

Capacitat per utilitzar tot el cos o alguna part, per a expressar idees i sentiments. Facilitat en la utilització de les pròpies mans per a produir o transformar.

Si el meu cos representa que és Espanya, el cap simbolitza………

(el nord)

Page 59: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 59

ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA CINESTÈSICACORPORAL

• Dramatitzacions: el teatre de la classe.• Pensament manual: aprendre mitjançant

la manipulació d’objectes; plastilina.• Conceptes cinètics: expressar amb

mímica.• Fabricació de materials: dominó, cartes

d’aprenentatge, trencaclosques.• Jocs a l’aula: jocs dels plats de paper. • L’expressió corporal.

Page 60: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 60

SOM ELS PROTAGONISTES D’UN CÒMIChttp://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/comic/index.htm

Page 61: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 61

INTEL·LIGÈNCIA VISUALESPACIAL Capacitat de pensar en tres dimensions Percebre imatges internes i externes Produir, descodificar informació gràfica i representar de

manera gràfica les idees.

Si els òrgans principals del nostre cos fossin animals. Quins serien?Cor, cervell, pulmons, estómac,….

Page 62: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 62

ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA VISUALESPACIAL

• Utilització de visualitzacions i senyals de color pels aprenentatge.

• Creació de còmics, videos o pel·licules.

• Murals visuals.• Mapes mentals.• Panells didàctics.• Símbols gràfics.

Page 64: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 64

INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA

Capacitat de reconèixer i classificar espècies del propi entorn (persones, plantes, animals o altres elements)

Observar, identificar, extreure significats i comparar hipòtesis Encarregar-se de les plantes i els animals

Tanqueu els ulls i imagineu tots els tipus d’animals i plantes que

podreu veure aquest estiu.Obriu els ulls i feu un llistat,

dibuix, escriviu una història,…….

Page 65: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 65

ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA

• Activitats a l’entorn natural.• Plantes i mascotes a l’aula.• Centres d’aprenentatge

naturalistes.• Diaris d’observacions.• Projectes d’investigació.• Organitzar col·leccions.• Educació ambiental

Page 66: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 66

http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/meteorolegs/index.htm

Page 67: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 67

http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/hortifruitilandia/index.htm

Page 68: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 68

Activitat: Cacera de les IM i CB

Veure vídeo:

Explica algunes estratègies metodològiques per treballar les CB i les IM per a la vostra matèria.

http://www.phpwebquest.org/catala/caza/soporte_tabbed_c.php?id_actividad=2818&id_pagina=1

Page 69: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 69

ACTIVITATS COMPETENTS

WEBQUEST

CACERES DEL TRESOR

PBL (Aprenentatge basat en problemes)

PROJECTES

ANÀLISI DE CASOS

MAPES MENTALS

Page 70: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 70

QUÈ CAL FER???• Partir de situacions-

problema que simulen contextos reals.

Exemple: Les WebQuest proposen situacions de la vida real. Debats, còmics, anuncis publicitaris, telenotícies, emissora radiofònica, revistes, blocs, filmacions, presentacions, investigacions,

• Canviar l’avaluació

Exemples:Apunts de classe.Dossier de treball.AutoavaluacionsDiaris de classe.Observacions.Rúbriques.Portfoli ….

Page 71: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 71

AVALUACIÓ COMPETENTL’alumnat ha de elaborar una resposta o un producte que demostri el seu coneixement i les seves habilitats. Avaluar allò que poden fer. No allò que saben

Page 72: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 72

MÈTODES D’AVALUACIÓ AUTENTICA

Observació del professor/aElaboració de projectesExperimentsSimulacionsProductes escritsRecerquesDebatsRevisió i discusió de documentsObservació directa de l’aplicació dels coneixementsValoració del treball fetAutoavaluacióRúbrica d’avaluacióExamen oralValoració del dossierPortfoli

Page 73: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 73

Page 75: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 75

Procès d’implantació de les IM i CB a l’aula i/o centre (esglaons)

BASE: HARMONIA ENTRE TOTHOM (CULTURA DE GRUP)

Coneixement del subjecte d’aprenentatge (Test IM)

Objectius vinculats ambel propi valor cognitiu. (Perfil personalitzat)

Diversificació dels estilsd’aprenentatge (TIC, lleng. multimèdia, blocs, Moodle, pissarra digital,…)

Diversificació de les formes d’avaluació (A. Portfoli, simulacions, diaris)

Emfatització dels resultats (Revista, presentacions …

Reconeixementper a l’excel·lència (Val)

Page 76: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 76

OBJECTIUS PER A TREBALLAR A L’AULA

• Ajudar als alumnes a descobrir les seves IM.

• Multiplicar les seves habilitats: ser més competent.

• Trobar en cada intel·ligència un sentit aplicable a la vida.

• Presentar el tema de diferents maneres per poder aprendre

• Incloure informacions de tot tipus: imatges, cançons, manipulacions, simulacions…

Page 77: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 77

Objectius a treballar a l’aula• Utilitzar mètodes de relaxació: obriran portes.• Diversificar les formes d’avaluar als alumnes.• Utilitzar mapes conceptuals i/o mentals: per noves

connexions.• Aplicar tot allò après a noves situacions.• Implantació de les TIC dins del currículum

(WebQuest, Caceres, blocs, pissares digitals, …)• Donar molta importància l’atenció i a la motivació.• Programes de competències socials transversals

(Educació socioemocional)• Treball en xarxa.

Page 78: IM i CB  Assessors Centre

Núria Alart, febrer 2009 78

LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES A L’AULA I LES CBA L’AULA I LES CB

MOLTES GRÀCIES!