IM i CB Assessors Centre
-
Upload
nuria-alart -
Category
Education
-
view
1.781 -
download
2
description
Transcript of IM i CB Assessors Centre
Núria Alart, febrer 2009 1
LES IM I LES CB A L’AULA18 de febrer de 2009
Núria Alart
Núria Alart, febrer 2009 2
LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
Dr. Howard Gardner de la Universitat de Harvard.
Al 1979, H. Gardner va rebre un encàrrec de la Fundació Holandesa Bernard Van Leer d’estudiar el potencial humà. Al 1983: formulà una nova teoria de la intel·ligència: “Estructures de la ment”
Núria Alart, febrer 2009 3
QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA? COM ÉS?
MÚLTIPLE ORGÀNICA
RESOLDRE, GENERAR,
CREAR
La capacitat per a resoldre problemes, generar-ne de nous i crear productes o oferir serveis valuosos dins d’un
determinat àmbit cultural.
Núria Alart, febrer 2009 4
Es consideren Intel·ligències perquè compleixen uns determinats paràmetres. H.Gardner va establir uns criteris:
Tenir una localització definida en el cervell.Posseir un sistema simbòlic i representatiu.Ser observable en grups de població.Evolucionar de manera independent i pròpia
Núria Alart, febrer 2009 5
Concepte d’intel·ligència
ABANS• Una• Innata• Invariable• Quantificable
Pràctica educativa = Ensenyament igual per a
tothom. No es planteja AD
ACTUALMENT• Es pot desenvolupar• És educable• És una capacitat• Pot variar segons les
experiències
Pràctica educativa =Ensenyament més personalitzat
Núria Alart, febrer 2009 6
INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
• Necessitem totes les intel·ligències.• Totes són igualment importants.• Es combinen de forma única en cada ésser humà.• Totes les persones les tenim totes en diferents
graus de desenvolupament.
Núria Alart, febrer 2009 7
MUSICAL LOGICOMATEMÀTICA LINGÜÍSTICA VISUALESPACIAL
INTRAPERSONAL CINESTÈSICACORPORAL INTERPERSONAL NATURALISTA
Núria Alart, febrer 2009 8
I. INTRAPERSONAL + INTERPERSONAL=INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL (Goleman)
- Coneixement de les pròpies emocions- Capacitat de controlar-les.- Capacitat d’automotivar-se- Reconeixement de les emocions alienes- Control de les relacions
Núria Alart, febrer 2009 9
LES IM I LES CB ASPECTES COMUNS
LingüísticaSensibilitat especial pelllenguatge parlat i escrit
Comunicativa lingüísticaMusical i interpersonal
Musical Capacitat de produir iapreciar ritmes, tons,timbres…
C. Cultural i artísitica
VisualespacialCapacitat de reconèixeri manipular espais.
C. Cultural i artística
LogicomatemàticaSensibilitat als patronslògics o numèrics.
C. Matemàtica
CinestèsicacorporalCapacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb
habilitat. Interacció món físicC. Social i ciutadana
NaturalistaCapacitat d’identificaciódel llenguatge natural.
C.Interacció món físic
IntrapersonalCapacitat d’autoestimai automotivació.
Aprendre a aprendre
InterpersonalCapacitat de percebre i comprendre als altres
C. Social i ciutadanaAutonomia iniciativa personal
C. Tractament de la informació i c. digital: totes les IM
Núria Alart, febrer 2009 10
Núria Alart, febrer 2009 11
Els fonaments psicopedagògics
1. Aprenentatge per competències
2. Aplicacions didàctiques de la teoria de les IM
S’INSPIREN
Plantejaments socioconstructivistes
Vigotsky
Zona ZDP Ausubel
A. significatiu
Kilpatrick
Projectes
Decroly
C. interèsMontessori
A. actiu
Bastida; estructura temporal que ajuda a l’aprenentatge
Núria Alart, febrer 2009 12
Howard Gardner
Núria Alart, febrer 2009 13
APRENENTATGE I DESENVOLUPAMENT NEUROLÒGIC
• Si ensenyem de forma múltiple, augmentem la possibilitat de què els alumnes puguin desenvolupar millor les seves connexions neurològiques
Núria Alart, febrer 2009 14
Dos tipus d’intel·ligències
• 1. Intel·ligència làser: intensa, molt potent, centrada i molt enfocada. Ex: persones de les arts i les ciències: Mozart i Einstein. Gran potecial de saber i ensenyar.
• 2. Intel·ligència tipus focus o “far”: que va d’un punt a un altre movent-se. Ex: polítics, persones que controlen moltes coses a la vegada. Gran potencial de ensenyar a aprendre.
Núria Alart, febrer 2009 15
ACTIVADORS I DESACTIVADORS DE LES IM
EXPERIÈNCIESCRISTAL·LITZANTS
• Són moments importants, crucials en el desenvolupament dels talents i les habilitats d’una persona.
• (Exemple Einstein als 4 anys el seu pare li va ensenyar una brúixola)
EXPERIÈNCIES PARALITZANTS
• Les vivències negatives que tanquen intel·ligències.
• (Per exemple: un professor/a se’n riu d’un dibuix d’un alumne)
Hi ha dos tipus d’experiències:
“En un entorn educatiu que només contempla determinats estils cognitius, resulta inevitable que una part de l’alumnat s’acabi sentint estúpid” Howard Gardner
Núria Alart, febrer 2009 16
QUÈ ENTENEM PER COMPETÈNCIA ?
“La capacitat que tenen els alumnes de posar en pràctica d’una manera integrada coneixements, habilitats i actituds de caire transversal que serveixen per a resoldre problemes diversos de
la vida real”. Generalitat de Catalunya 2004
La capacitat per a resoldre problemes, generar-ne de nous i crear productes o
oferir serveis valuosos dins d’un determinat àmbit cultural.
H. Gardner
Núria Alart, febrer 2009 17
Fer esquemes
Subratllar
Quadres sinòptics
Mapes mentals
Núria Alart, febrer 2009 18
ESTRATÈGIES
És necessari saber quan i per què utilitzar procediments
Un missatge escritMÒBIL AMIC ESCRIT PEL PROFESSOR
Núria Alart, febrer 2009 19
METACOGNICIÓ (Autoregulació)
PROFESSOR COMPETENT
Llegeix allò que passa a l’aula i fa canvis = autoregula el comportament
OBSERVA
AUTOREGULA
Núria Alart, febrer 2009 20
Contingut de socials:Elaboració i interpretació en petit grup cooperatiu de mapes, utilitzant diversos sistemes de representació (maqueta, plànol, planisferi,.. ), i les TIC, demostrant habilitats socials de convivència respecte i tolerància.
Contingut de llengua:Creació d’un mapa mental sobre les botigues a Catalunya, en petit grup cooperatiu, observant les mormes de convivència bàsiques: respecte, tolerància, companyonia,….
Núria Alart, febrer 2009 21
Enfocament globalitzador
Les CCBB han d’exercir una funció interdisciplinar dels seus components
http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/fem%20anuncis/index.htm
WEBQUEST: Fem anuncis de llaminadures. Guió, temporització, representació, logo, melodia, residus, autoavaluació, empatia en l’anunci...
Núria Alart, febrer 2009 22
És competencial aquesta activitat?L’alumnat ha de fer una visita cultural a Barcelona des d’una comarca de CatalunyaEs proposa tres alternatives per a fer el desplaçament: - Autocar particular.- Tren més transport metropolità de Barcelona.- Autobús comarcal més transport metropolità de Barcelona.Quina serà l’opció més ràpida i econòmica. Argumentar l’opció.
WebQuest: Què fem a la Fira de Sant Ponç?
http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/santpons/index.htm
Núria Alart, febrer 2009 23
Per què han estat més ben valorades per part de l’alumnat algunes àrees o aules d’AD, AA, AO, EF, EM i EVP?
Núria Alart, febrer 2009 24
Com es treballa en aquestes àrees i/o aules?
AMB:
OPORTUNITAT DE TREBALLAR ALTRES INTEL·LIGÈNCIES
TRANSVERSALITAT: un enfocament interdisciplinar
AUTONOMIA: més protagonisme de l’alumnat
FUNCIONALITAT: significatiu per l’alumnat
Núria Alart, febrer 2009 25
Percentatges de retenció - mètode d’aprenentatge(National Training Labs., Bethel, Maine)
5 % Escoltant
10 % Llegint
20 % Audiovisual
30 % Demostrant
50 % Grups de discussió
75 % Fent
90 % Ensenyant mútuament
95 % Ensenyant i avaluant mútuament
Aprenentatge escola activa “Aprenem fent”“Escolto i oblido,veig i crec, faig i comprenc” (Confucio)
Núria Alart, febrer 2009 26
Processos mentals d’ordre superior
Identificar Coneixement Enumerar
Classificar Comprensió Explicar
Calcular Aplicació Usar
Comparar Anàlisi Elegir
Crear Síntesi Contrastar
AvaluacióJustificar
Taxonomia de Bloom
Competències Bàsiques
Prendre decisions
Núria Alart, febrer 2009 27
Competències docentsTreball en grup
Dominar les noves eines de gestió del coneixement.
Posar en pràctica les TIC.
Aprendre a agafar d’aquí i d’allà i construir noves maneres d’ensenyar.
Contextualitzar les activitats.
A fer un alumnat competent:“Tenir eines per actuar davant una situació”
Planificar en xarxa. Ex: Projecte Espurna.
Conèixer l’alumnat per orientar-lo: personalment, acadèmicament i
professionalment. Cal conèixer les diferents intel·ligències.
Núria Alart, febrer 2009 28
Què aconseguim amb un aprenentatge multimodal?
Increment de l’ autoestima.
Minimització dels problemes de conducta.
Desenvolupament de les habilitats de cooperació i lideratge.
Augment de l’interès i de la dedicació a l’aprenentatge.
Increment del coneixement.
Presència permanent d’un bon estat d’ànim i bon humor
Núria Alart, febrer 2009 29
• Siguin competents en més d’una disciplina per
adaptar-se a un món del treball canviant • Sàpiguen sintetitzar per no ser desbordades per la
quantitat d’informació a la que tindran accés, i per les decisions personals i professionals que hauran de prendre
• Siguin creatives per no ser substituïdes per ordinadors
EN EL FUTUR ES NECESSITARAN PERSONES AMB UNES CERTES DISPOSICIONS MENTALS PER A QUÈ:
Howard Gardner, 2006
Núria Alart, febrer 2009 30
• Que es respectin a si mateixes per tal de ser respectades pels altres i així crear bon ambient en els llocs de treball
• Tinguin un sentit ètic per esdevenir ciutadans/es responsables
(Aquestes funcions del pensament podem cultivar-les a l’escola)
Howard Gardner (“Las cinco mentes del futuro”- 2006)
Núria Alart, febrer 2009 31
“Les escoles actuals tendeixen a ensenyar coneixements superficials, sense arribar a oferir una visió més profunda del món”
“La mente no escolarizada” Howard Gardner (1991)
Núria Alart, febrer 2009 32
Activitat: Cacera de les IM
Veure vídeo IMContesta aquestes preguntes:Quines són les teves intel·ligències dominants?Utilitza algun d'aquests recursos: redacció, dibuix, mim, música, esquema, mapa mental, etc.
http://www.phpwebquest.org/catala/caza/soporte_tabbed_c.php?id_actividad=2816&id_pagina=1
LES IM A L’AULA
Núria Alart, febrer 2009 33
DEFINICIÓ WQ
• Una WebQuest és una estrategia d’investigació guiada, amb recursos principalment d’Internet.
• Obliga a la utilizació d’habilitats cognitives d’ alt nivell.
• Preveu el treball cooperatiu, la responsabilitat individual i l’autonomía dels alumnes.
• Prioritza la transfomació de la informació.
• Inclou una avaluació autèntica
BERNIE DODGE Universidad de San Diego
(California) 1995
Núria Alart, febrer 2009 34
Estructura
• Índex o pàgina principal.• Introducció.• Tasca.• Procés/Recursos.• Avaluació/Rúbrica.• Conclusions.• Crèdits i Referències. • Guia Didàctica.
Núria Alart, febrer 2009 35
Reflexionar sobre el canvi educatiu. Metàfora: escola analògica i escola digital.
“Immigrants i nadius digitals”: Marc Prensky
Núria Alart, febrer 2009 36
TIC - TAC • Les TIC com a pretext, justificació i oportunitat
d’innovació pedagògica a l’escola.• Les TIC per si soles no sòn generadores de canvi.• S’ha de trencar, a poc a poc, i transgredir amb les
coordenades d’espai i temps: treball cooperatiu, treball per projectes, racons, tutoria entre iguals,…
• Cal inventar noves maneres de treballar, noves formes d’oganitzar la informació i de comunicació.
Núria Alart, febrer 2009 37
EL CONTEXTSituacions més o menys problemàtiques que poden ser objecte d’estudi i que generen preguntes o problemes que es poden contestar o resoldre dins d’una matèria del currículum. Exemples: Fem un telenotícies: llengües, ciències, matemàtiques, música,...
El context és el centre del treball a l’aula: és el “títol de
la unitat d’estudi ”, és la resposta a la pregunta “què
estem estudiant?” Què volem estudia? Per què?
El context forma part de l’educació de l’alumne. Tot gira
al seu voltant.
El context esdevé un punt d’ancoratge (lligam) del
contingut disciplinar. Globalment.
El context passarà a formar part de la història comuna
de la classe i permetrà fer-hi referència en fases
posteriors.
No n’hi ha prou amb el treball de la construcció justificada
dels continguts: cal sistematitzar les tècniques i els
procediments.
Canvi climàtic al nostre entorn proper
Ref: Departament d’Educació 2009
Núria Alart, febrer 2009 38
Connecten els continguts amb la realitat.
Comporten aplicar el coneixement per interpretar i comprendre la realitat que ens envolta.
Requereixen aplicar els coneixements i no pas “recitar-los”.
Connecten de forma transversal diferents blocs de continguts.
Van més enllà de la competència específica que s’hi treballi.
Reals
Els continguts ha de ser: Rellevants
Coherents
Per què són útils els contextos per treballar i avaluar competències?
Núria Alart, febrer 2009 39
Implicacions metodològiques La verbalització: indispensable per fer emergir les representacions que
l’alumnat es fa i per incidir en el seu desenvolupament.
La discussió i el treball en petit grup i en el grup classe.
L’experimentació i el treball pràctic.
L’ús de materials escrits adequats per orientar i organitzar el treball.
Treball interdisciplinari. La relació amb d’altres àrees.
Gestió adequada del possible canvi del contracte didàctic.Ref: Departament d’Educació 2009
Núria Alart, febrer 2009 40
Criteris per a la selecció de contextos 1) L’experiència didàctica.
• La pròpia i la dels altres• Hi ha materials escrits i
experimentats?
2) Criteri epistemològic.
•Necessitat autèntica dels continguts.•Consciència de quins són o han de ser els continguts fonamentals.
3) L’interès de l’alumnat.
– Interessos induïts
– Interessos immediats
– Interessos profunds
4) El grau de dificultat.
Adequació dels problemes i qüestions que genera el context i els continguts a l’edat i els coneixements previs de l’alumnat.
5) Recursos i metodologies implicades.
– Possibilitat de treballs pràctics oexperimentals, ús de les TIC...
– Possibilitat de treball en grup, ...
6) Riquesa i densitat dels continguts implicats.
Quantitat i qualitat dels continguts en relació a la despesa de temps.
7) La interdisciplinarietat.
A quines àrees disciplinaries correspon el context?
8) La significació cultural, històrica, ideològica.
No hi ha temes neutres.
Ref: Departament d’Educació
Núria Alart, febrer 2009 41
ACTIVITATS PER DESENVLUPAR LES IM
Núria Alart, febrer 2009 42
INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONALÉs el coneixement de si mateix i l’habilitat per a actuar segons aquest coneixement. Inclou una imatge precisa d’un mateix, els punts forts i les limitacions, la consciència dels estats d’ànim, intencions, limitacions, motivacions, la capacitat d’autoestima i els coneixement del seu caràcter.
“Tenir confiança a si mateix és el primer secret de l’èxit” (Emerson)
Escriu 5 coses que són considerades un premi per a tu.
Continua la frase que comença amb aquesta expressió:
“Jo, …………. Tinc confiança en mi …………………..
Núria Alart, febrer 2009 43
ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL
• Aplicació personal de l’aprenentatge.
• Autoavaluació.
• Destreses de concentració.
• Diaris personals.
• Portfolis: reflexió
• Projecte de futur.
• Educació emocional: autoestima i gestió d’emocions i sentiments.
Núria Alart, febrer 2009 44
Portfoli individualhttp://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/WQ_PORTFOLIO/index.htm
Núria Alart, febrer 2009 45
INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONALCapacitat per entendre les intencions, motivacions i desitjos de la gent i treballar efectivament amb els altres
Per parelles, comparteix: Què és una WebQuest?Per parelles, comparteix: Què és una WebQuest?
Núria Alart, febrer 2009 46
ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL
• Aprenentatge cooperatiu.• Mediació escolar.• Resolució positiva de
conflictes.• Educació intercultural.• Empatia: role-playing.• Projectes col·lectius• Simulacions.• Contractes pedagògics.
Núria Alart, febrer 2009 47
http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/fem%20anuncis/index.htm
Núria Alart, febrer 2009 48
INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA
La capacitat de pensar en paraules i utilitzar el llenguatge per expressar significats complexosPercebre el significat de les paraules, l’ordre, so, ritme i inflexióInfluir en l’estat d’ànim, persuadir o transferir informació
Segueix les sèries:
U D T Q C …………………….
G F M A …………………………...
Núria Alart, febrer 2009 49
ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA
• Narracions orals de contes o històries.
• Activitats de biblioteca.
• Activitats d’escriptura: diari personal.
• Debat a classe: argumentacions.
• Entrevistes: amb gravacions.
• Programes de ràdio.
• Revistes
Núria Alart, febrer 2009 50
WebQuest: De Nador a Vichttp://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/nadorvic/index.htm
Núria Alart, febrer 2009 51
http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/telenoticies/index.htm
Núria Alart, febrer 2009 52
INTEL·LIGÈNCIA LOGICOMATEMÀTICA
Capacitat per a utilitzar el números de manera efectiva i raonar adequadament.Sensibilitat als patrons lògics, numèrics i esquemes.Possibilitat d’utilitzar un raonament científic.
Preguntes socràtiques. Per
què?...Feu quatre línees:
. . .
. . .
. . .
Núria Alart, febrer 2009 53
ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA LÒGICOMATEMÀTICA
• Activitats matemàtiques: jocs i trencaclosques lògics, disseny de gràfics, treball amb números,..
• Organitzadors gràfics: mapes conceptuals, esquemes, eixos cronològics,…
• Projectes d’investigació.• Estimulació de pensament:• El pensament causal• El pensament alternatiu• El pensament conseqüencial• El pensament de perspectiva (Empatia)• El pensament mitjans- fi
Núria Alart, febrer 2009 54
WebQuest: El compostatgehttp://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/compostatge/index.htm
Núria Alart, febrer 2009 55
INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL
Capacitat de produir i apreciar el ritme, el to i el timbreRealitzar, compondre i apreciar esquemes musicals
“Qui de jove no treballa, de vell dorm sobre la palla”
l___l l__l l__l l l , l__l l___l l___l l l
Dreta: l l_l / l l / l_l l_l / l l II
Esquerra: l l / l_l l_l / l l / l_l l ll
Núria Alart, febrer 2009 56
ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL
• Cantar: el tema a treballar• Tocar instruments.• Assistir a concerts• Crear acompanyaments, melodies
conceptuals.• Identificar sons ambientals.• Música que treballa estats d’ànim.• Expressar sentiments musicals.
Núria Alart, febrer 2009 57
WebQuest: La gota d’aiguahttp://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/gotaaigua/index.htm
Núria Alart, febrer 2009 58
INTEL·LIGÈNCIA CINESTÈSICACORPORAL
Capacitat per utilitzar tot el cos o alguna part, per a expressar idees i sentiments. Facilitat en la utilització de les pròpies mans per a produir o transformar.
Si el meu cos representa que és Espanya, el cap simbolitza………
(el nord)
Núria Alart, febrer 2009 59
ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA CINESTÈSICACORPORAL
• Dramatitzacions: el teatre de la classe.• Pensament manual: aprendre mitjançant
la manipulació d’objectes; plastilina.• Conceptes cinètics: expressar amb
mímica.• Fabricació de materials: dominó, cartes
d’aprenentatge, trencaclosques.• Jocs a l’aula: jocs dels plats de paper. • L’expressió corporal.
Núria Alart, febrer 2009 60
SOM ELS PROTAGONISTES D’UN CÒMIChttp://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/comic/index.htm
Núria Alart, febrer 2009 61
INTEL·LIGÈNCIA VISUALESPACIAL Capacitat de pensar en tres dimensions Percebre imatges internes i externes Produir, descodificar informació gràfica i representar de
manera gràfica les idees.
Si els òrgans principals del nostre cos fossin animals. Quins serien?Cor, cervell, pulmons, estómac,….
Núria Alart, febrer 2009 62
ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA VISUALESPACIAL
• Utilització de visualitzacions i senyals de color pels aprenentatge.
• Creació de còmics, videos o pel·licules.
• Murals visuals.• Mapes mentals.• Panells didàctics.• Símbols gràfics.
Núria Alart, febrer 2009 63
QUÈ FEM A LA FIRA DE SANT PONÇ?http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/santpons/index.htm
Núria Alart, febrer 2009 64
INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA
Capacitat de reconèixer i classificar espècies del propi entorn (persones, plantes, animals o altres elements)
Observar, identificar, extreure significats i comparar hipòtesis Encarregar-se de les plantes i els animals
Tanqueu els ulls i imagineu tots els tipus d’animals i plantes que
podreu veure aquest estiu.Obriu els ulls i feu un llistat,
dibuix, escriviu una història,…….
Núria Alart, febrer 2009 65
ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA
• Activitats a l’entorn natural.• Plantes i mascotes a l’aula.• Centres d’aprenentatge
naturalistes.• Diaris d’observacions.• Projectes d’investigació.• Organitzar col·leccions.• Educació ambiental
Núria Alart, febrer 2009 66
http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/meteorolegs/index.htm
Núria Alart, febrer 2009 67
http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/hortifruitilandia/index.htm
Núria Alart, febrer 2009 68
Activitat: Cacera de les IM i CB
Veure vídeo:
Explica algunes estratègies metodològiques per treballar les CB i les IM per a la vostra matèria.
http://www.phpwebquest.org/catala/caza/soporte_tabbed_c.php?id_actividad=2818&id_pagina=1
Núria Alart, febrer 2009 69
ACTIVITATS COMPETENTS
WEBQUEST
CACERES DEL TRESOR
PBL (Aprenentatge basat en problemes)
PROJECTES
ANÀLISI DE CASOS
MAPES MENTALS
Núria Alart, febrer 2009 70
QUÈ CAL FER???• Partir de situacions-
problema que simulen contextos reals.
Exemple: Les WebQuest proposen situacions de la vida real. Debats, còmics, anuncis publicitaris, telenotícies, emissora radiofònica, revistes, blocs, filmacions, presentacions, investigacions,
• Canviar l’avaluació
Exemples:Apunts de classe.Dossier de treball.AutoavaluacionsDiaris de classe.Observacions.Rúbriques.Portfoli ….
Núria Alart, febrer 2009 71
AVALUACIÓ COMPETENTL’alumnat ha de elaborar una resposta o un producte que demostri el seu coneixement i les seves habilitats. Avaluar allò que poden fer. No allò que saben
Núria Alart, febrer 2009 72
MÈTODES D’AVALUACIÓ AUTENTICA
Observació del professor/aElaboració de projectesExperimentsSimulacionsProductes escritsRecerquesDebatsRevisió i discusió de documentsObservació directa de l’aplicació dels coneixementsValoració del treball fetAutoavaluacióRúbrica d’avaluacióExamen oralValoració del dossierPortfoli
Núria Alart, febrer 2009 73
Núria Alart, febrer 2009 74
EXEMPLES DE PORTFOLIS
PORTFOLI DOCENT PORTFOLI DE L’ALUMNE
FEM UNA PRÀCTICA:
COMO HACER UN PORTFOLIO?WEBQUEST
http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/WQ_PORTFOLIO/index.htm
Núria Alart, febrer 2009 75
Procès d’implantació de les IM i CB a l’aula i/o centre (esglaons)
BASE: HARMONIA ENTRE TOTHOM (CULTURA DE GRUP)
Coneixement del subjecte d’aprenentatge (Test IM)
Objectius vinculats ambel propi valor cognitiu. (Perfil personalitzat)
Diversificació dels estilsd’aprenentatge (TIC, lleng. multimèdia, blocs, Moodle, pissarra digital,…)
Diversificació de les formes d’avaluació (A. Portfoli, simulacions, diaris)
Emfatització dels resultats (Revista, presentacions …
Reconeixementper a l’excel·lència (Val)
Núria Alart, febrer 2009 76
OBJECTIUS PER A TREBALLAR A L’AULA
• Ajudar als alumnes a descobrir les seves IM.
• Multiplicar les seves habilitats: ser més competent.
• Trobar en cada intel·ligència un sentit aplicable a la vida.
• Presentar el tema de diferents maneres per poder aprendre
• Incloure informacions de tot tipus: imatges, cançons, manipulacions, simulacions…
Núria Alart, febrer 2009 77
Objectius a treballar a l’aula• Utilitzar mètodes de relaxació: obriran portes.• Diversificar les formes d’avaluar als alumnes.• Utilitzar mapes conceptuals i/o mentals: per noves
connexions.• Aplicar tot allò après a noves situacions.• Implantació de les TIC dins del currículum
(WebQuest, Caceres, blocs, pissares digitals, …)• Donar molta importància l’atenció i a la motivació.• Programes de competències socials transversals
(Educació socioemocional)• Treball en xarxa.
Núria Alart, febrer 2009 78
LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES A L’AULA I LES CBA L’AULA I LES CB
MOLTES GRÀCIES!