Immanuel KANT

1724-1804

HI HA CONEIXEMENT!!

• Hi ha tesis vàlides i tesis no vàlides• Totes les tesis vàlides són compatibles

entre elles; és a dir, hi ha una sola descripció vàlida del real = l’objecte és únic.... I el subjecte del discurs vàlid és únic perquè només hi haurà un discorrent del discurs vàlid. El principi d’unitat del subjecte és el mateix que el principi d’unitat de l’objecte

El coneixement té dues cares, i només s’hi pot accedir des de la

sencació o des del concepte

coneixement

sensacióConcepte

Com a filòsof que és, Kant, vol saber què és la sensació per

ser sensació, es a dir la sensació pura.

Com a filòsof que és, Kant, vol saber què és el concepte com a

concepte, el concepte pur

La sensació com a sensació és només una i altra i altra ... Sense possibilitat de salts,

seguint un ordre. I això és el temps

El concepte només és predicat de judicis possibles. Ser predicat és el propi del concepte. Per tant, si per

ser predicat calen determinats conceptes, aquests conceptes seran inherents al fet de donar conceptes, seran els conceptes

purs, i Kant els anomena ‘categories’

Kant demostra que el temps expressat en conceptes és les categories i que el contingut de les categories és el temps. Amb

això es mostra la unitat del coneixement. Però...

La síntesi és atorgar la regla de construcció per un material

sensorial donat. Però no podem arribar a la síntesi perquè

aquesta és anterior al concepte i nosaltres només podem

conèixer amb conceptes. La síntesi pura seria la necessitat

de donar conceptes, la permanent necessitat.

La figura que ens mostri aquesta necessitat permanent de donar concepte l’anomena

Kant ‘figura bella’

Distingim dues menes de judicis:

els judicis sintètics i els judicis analítics

I també podem distingir entre judicis analítics i judicis sintètics

La pregunta principal és:Com són possibles els judicis

sintètics a priori?

Els judicis sintètics a priori són aquells, el contingut dels quals és la

mera forma del coneixement o de l’experiència. Per tant...

El s judicis sintètics a priori obliguen el coneixement o

l’experiència a complir el que diuen; conformen el

coneixement o experiència

Els judicis sintètics a priori són el vàlid per antonomàsia, són

allò absolutament indubtable, el vàlid, vàlid. Però un judici

sintètic a priori no ens diu res de l’experiència, sinó de la seva

forma!! i...

Els judicis a posteriori són per principi dubtables atès que sempre es pot millorar la

precisió!!

El contingut, el donat, que hauria de ser el vàlid no és

absolutament el vàlid; i el vàlid és allò que res no és, la pura

forma.

En l’àmbit del coneixement arribem a la conclusió

sorprenent que, a partir d’afirmar la validesa, EL VÀLID

NO ÉS EL VÀLID