IMPACTE IMMEDIAT DE LA GESTIÓ DE BOSCOS CREMATS EN LA ...
Transcript of IMPACTE IMMEDIAT DE LA GESTIÓ DE BOSCOS CREMATS EN LA ...
Facultat de Ciències Memòria del Treball Final de Grau
IMPACTE IMMEDIAT DE LA GESTIÓ DE BOSCOS CREMATS EN LA COMUNITAT DE FORMIGUES.
Carla Miarons Carbasa Grau en Biologia. [email protected]
Tutor: Pere Pons FerranEmpresa / institució: Departament de Ciències Ambientals. Àrea de Zoologia.
Data de dipòsit de la memòria a secretaria de coordinació: 21 de Juliol de 2017.
Vist-i-plau tutor:
Nom del tutor: Pere Pons Ferran. Empresa / institució: Departament de Ciències Ambientals. Àrea de Zoologia. Correu electrònic: [email protected]
ÍNDEX.
RESUM- RESUMEN - ABSTRACT 2
INTRODUCCIÓ 4
OBJECTIUS 8
METODOLOGIA
ÀREA D'ESTUDI 9
DISSENY DEL MOSTREIG 10
METODOLOGIA D'IDENTIFICACIÓ 12
ANÀLISI ESTADÍSTICA 13
RESULTATS
DIFERÈNCIES D'ABUNDÀNCIA I RIQUESA ENTRE TRACTAMENTS 14
ESTRUCTURA DE LA COMUNITAT DE FORMIGUES 15
DISCUSSIÓ 19
CONCLUSIONS 21
REFLEXIÓ ÈTICA 22
BIBLIOGRAFIA 23
RESUM.
Els incendis forestals són una de les pertorbacions que més preocupen a la societat, afecten els boscos i es
produeixen més freqüentment. A causa d'això, els últims anys s'ha avançat molt en l'estudi de la gestió post
incendi i en els efectes que te aquesta en la biodiversitat i l'estructura de les comunitats que formen les
zones forestals. Les formigues són un grup d'espècies amb un important paper ecològic en els diferents
ecosistemes i que poden ser bioindicadors de pertorbacions i efectes que han patit els boscos. Així doncs en
aquest estudi s'empren les formigues i la seva diversitat i estructura en les comunitats per a avaluar els
impactes de la gestió forestal. S'ha estudiat un incendi que es va produir a Blanes l'estiu del 2016 i la gestió
forestal realitzada durant la primavera del 2017,realitzant-ne un mostreig de formigues i
la conseqüent anàlisi estadística. Aquesta s'ha basat en els diferents grups funcionals on pertanyen les
espècies obtingudes, la seva posició en la xarxa tròfica, l'abundància i la riquesa d'aquestes. S'ha comparat
les comunitats de formigues de diferents tractaments i microhàbitats del bosc. Tot i així, analitzant els
resultats veiem que no hi ha diferències importants entre els diferents tractaments segurament degut al fet
que els treballs van tenir lloc poc abans de l'estudi. En canvi si que s'han trobat diferències entre
microhàbitats.
RESUMEN.
Los incendios forestales son una de las perturbaciones que mas preocupan a la sociedad, que afectan a los
bosques y que cada dia se producen mas frecuentemente. Esto ha generado que en los últimos años se
haya avanzado mucho en el estudio de la gestión después del incendio y en los efectos que tiene en la
biodiversidad y la estructura de las comunidades que forman parte de las zonas forestales. Las hormigas,
son un grupo de especies con un importante papel ecológico en los distintos ecosistemas y que pueden ser
bioindicadores de perturbaciones y efectos que han sufrido los bosques. Así pues, en este estudio se
utilizan las hormigas, su diversidad y estructura de las comunidades para evaluar los impactos de la gestión
forestal. Se ha estudiado un incendio que de produjo en Blanes el verano de 2016 y su gestion forestal
realizada durante la primavera de 2017, se han recogido las muestras de hormigas y se ha realizado la
análisis estadística. Esta se ha basado en los grupos funcionales de las especies obtenidas en el mostreo, su
posición en la cadena trófica, su abundancia y su riqueza. Este trabajo se ha realizado con distintos
tratamientos y microhabitats del bosque. Aún así, analizando los resultados vemos que no hay diferencias
importantes entre los distintos tratamientos seguramente debido al hecho que los trabajos se produjeron
poco antres del estudio. En cambio, si que hay diferencias entre microhabitats.
ABSTRACT.
Wildfires are one of the most important disturbances that worry the society, efect the forests that everyday
where more common. This had generated that the last years so much progress has been made in the study
of forest management after a wildfire and the effects that this has to the biodiversity and the structure of
de comunities of the forests. Ants are a group of species with an important ecological function in the
different ecosystems and they can be bioindicators of disturbances and effects that had happened in the
forests. So in this study we use ants, diversity and the structure of comunities to evaluate the impacts of the
forest management. The sampling was done in Blanes in a wildfire of summer 2016 and the salvage logging
during the spring of 2017, where we took samples of the ants and we do the statics analysis. This is taken
about see the diferent functional groups of the species that we have in the sampling, the position in the
food web, the abundance and the species richness. The sampling has been done with different treatments
and microhabitats in the forest. After the analysis, we don't see importants diferences between the diferent
tractments surely because the management was done a little bit time after the sampling.
INTRODUCCIÓ.
Els incendis forestals són una de les màximes pertorbacions que afecten l’ecologia de les zones forestals i
que poden generar problemes econòmics en aquests (Rost et al. 2010). A la zona del mediterrani aquestes
pertorbacions són molt freqüents a causa de les condicions climàtiques i ecològiques dels boscos. En els
últims anys, el fet que la societat sigui conscient del canvi climàtic i que s’hagi reduït l’extracció de
combustibles fòssils per obtenir energia, portat a emprar energies renovables. Una d’aquestes energies
utilitzades és la biomassa forestal, la qual permet generar energia i és un dels recursos alternatius als
combustibles fòssils durant els pròxims anys (Pons et al, 2016). Aquesta biomassa s’obté a partir de la tala
de salvament (salvage logging), que és l’extracció d’arbres i altre material biològic de les àrees que han patit
pertorbacions naturals o antròpiques abans aquesta no perdi tot el seu valor econòmic (Lindenmayer et al,
2006). S’ha observat que aquest tipus d’aprofitament pot generar alhora diferents impactes en els boscos
(Lindenmayer et al, 2006):
1. Impactes en l’estructura física del bosc i dels sistemes aquàtics. Així doncs el fet que es cremin
les zones forestals provoca que zones ombrívoles passin a tenir elevades insolacions i a la
inversa. 2. Impactes en els processos clau dels ecosistemes. La crema dels boscos provoca que hi hagi
espècies que puguin ser desplaçades i que per tant hagin d’aparèixer noves interaccions entre
els individus. 3. Impactes en elements particulars de la biota i la relació entre espècies.
La regió Mediterrània té una història molt relacionada amb els incendis forestals. Una vegada s’han produït
aquest, es realitza l’aprofitament d’aquests boscos, sobretot dels pins, per a comercialitzar-la i obtenir
beneficis (Rost et al, 2010). Aquest aprofitament es pot produir de diferents parts de l’arbre: només el
tronc, branques, o últimament, s’empra molt el d’arbre sencer per obtenir estella i a partir d’aquesta
energia en forma de biomassa. Al realitzar aquest aprofitament també és important tenir en compte la
forma en com es realitza l’extracció els troncs i branques de la zona d’estudi, ja que es pot provocar canvis
en el sòl que generin variacions en la composició dels organismes. Vista la problemàtica que aquest pot
generar, l’any 2014 es va crear el programa Anifog, un projecte que té com a objectiu buscar respostes i
trobar noves recomanacions per a la gestió dels boscos cremats (Anifog, 2016). A partir d’aquesta idea
inicial, es va iniciar un projecte en concret per a realitzar un Manual de Bones Pràctiques per a la gestió
forestal postincendi. El que es pretén amb aquest manual és guiar els gestors forestals per reduir els
impactes de la tala de recuperació de boscos cremats en zones mediterrànies i afavorir la resiliència de
l’ecosistema (Mauri & Pons, 2016).
La idea d’aquestes noves pràctiques és aplicar-les a tots els llocs possibles que hagin patit un incendi
forestal, però la situació econòmica i la política actual del país no ajuden a implantar-les. La gestió forestal a
realitzar està marcada pel pla tècnic de gestió, en cas que la finca o finques el posseeixin. Depenent de la
propietat que té un bosc i del pla tècnic que el marca, a Catalunya, cal demanar diferents permisos per a
poder realitzar l’aprofitament del bosc cremat:
Quan es tracta de boscos que tenen un pla tècnic forestal aprovat, cal demanar permís al centre de
la propietat forestal (CPF). Aquest és el centre que s’encarrega de l’Administració Forestal de
Catalunya, sobretot del sector forestal privat. Quan es tracta de boscos que no tenen un pla tècnic establert, cal realitzar una comunicació de tala
a la Secció de Boscos i Recursos forestals de la Generalitat. Aquest organisme és el que té les
competències en l’ordenació i gestió dels recursos forestals.
La societat també té un paper important en aquesta gestió, ja que cal que aquesta estigui conscienciada
que els incendis forestals són pertorbacions que acostumen a generar efectes en els diferents ecosistemes,
tot i que no tots han de ser negatius o perjudicials. Cal doncs que es prenguin mesures per a millorar els
efectes col·laterals de la tala postincendi (Pons et al, 2016):
1. Informar a la societat de la gran riquesa dels boscos cremats i la importància de les restes de fusta
com a facilitador de la regeneració natural. 2. Variar la legislació per assegurar la regeneració natural a partir de mesures post-incendi que
obliguin a una gestió que permeti la recuperació d’un ecosistema sostenible. 3. Prohibir la collita d’aprofitament als boscos que cal conservar i les reserves naturals. 4. Aplicar mesures administratives per millorar la silvicultura i gestió forestal després dels incendis i
regular les diferents activitats que es duran a terme durant tot valorant l’estat de cada un dels
espais on s’ha de treballar. 5. Promoure que els gestors, científics i tècnics forestals apliquin les millors pràctiques. 6. Informar perquè en sòls públics i en terrenys de propietaris la gent tingui consciència que hi ha
diferents opcions de gestió i facilitar que es realitzi aquesta.
A la província de Girona, entre els anys 2009 i 2015 hi ha hagut una elevada superfície forestal que ha patit
incendis forestals. D’aquest total 3000 hectàrees de massa forestal s’han talat i s’han exportat a altres
països de la Unió Europea per a ser aprofitats en forma de biomassa (Pons et al. 2016).
Els incendis forestals i la posterior gestió que es realitza provoquen canvis en els hàbitats fent que siguin
més oberts i es produeixin variacions en les comunitats biòtiques. Diferents espècies d’animals poden variar
la seva distribució després de l’incendi i la gestió, com les formigues, que són espècies bioindicadores. Les
diferents espècies de formigues són molt importants per als ecosistemes a causa del paper ecològic que
representen i són bons bioindicadors per diferents raons (Roig et al., 2010):
Són animals amb una suficient distribució, abundància i diversitat.
Tenen importància funcional als ecosistemes.
Són sensibles als canvis ambientals.
Tenen facilitat de mostreig, classificació i identificació.
Permeten la interpretació els canvis observats.
Andersen va realitzar una agrupació de les formigues en grups funcionals. Es tracta de grups de diferents
espècies de formigues que estan agrupades segons les seves característiques ecològiques i la seva forma
d’emprar els recursos del medi (Andersen 1997; Silvestre et al, 2003). El fet que existeixin aquests grups
funcionals ajuda al fet que es redueixi la complexitat de les comunitats i permet fer comparacions
d’ecosistemes a partir de la relació que hi ha entre els seus climes i paisatges. Inicialment la definició
d’aquests grups es va fer a Austràlia (Andersen 1995), i va ser adaptada a la península Ibèrica i Balears per
Roig i Espadaler l’any 2010, definint 8 grups diferents (Roig et al., 2010):
Invasores i/o exòtiques (IE).
Generalistes i/o oportunistes (GO). Espècies que es troben en molts hàbitats i que es poden trobar
en hàbitats pertorbats on acostuma a haver-hi poca diversitat de formigues.
Paràsites socials (P). Espècies de formigues que en perjudiquen d’altres.
Especialistes depredadors (SP). Espècies especialistes en capturar altres artròpodes que excepte
durant el moment de la captura tenen poca relació amb les altres espècies.
Especialistes en fusta gruixuda morta (CWDS).
Especialistes en climes freds i/o hàbitats d’ombra (CCS/SH). Espècies típiques de boscos i hàbitats
freds que poden representar un paper de dominància
Especialistes en climes càlids i/o hàbitats oberts (HCS/OH). Són formigues amb adaptacions
morfològiques, fisiològiques i de conducta als climes àrids.
Críptiques (C). Formigues que es troben de forma predominant a dins del sòl.
Cada un d’aquests grups funcionals defineix el tipus de comunitat que trobem, diferenciant en comunitats
pertorbades, madures i críptiques (Roig et al., 2010). Així doncs:
Indicadores de pertorbacions: IE, GO.
Indicadores de maduresa: CWDS, CCS/SH, HCS/OH, SP, P.
Críptiques: C.
Així doncs a partir d’aquesta classificació es pot observar com afecten els diferents tractaments realitzats al
bosc cremat en l’impacte ecològic que genera la tala i la importància que tenen en aquell moment en el
funcionament de l’ecosistema, emprant-se com a indicadors. També és important conèixer de cada una de
les espècies presents el seu rol tròfic, ja que la seva interacció amb les altres espècies també pot permetre
conèixer l’estructura i l’evolució de la comunitat.
OBJECTIUS. En aquest treball es vol comprovar si es compleix la hipòtesi que la gestió forestal realitzant les bones
pràctiques permet mantenir la biodiversitat respecte la no intervenció, que permet la successió natural
sense pertorbacions afegides. Es vol comparar doncs si influeixen les diferents variables com són els
tractaments i els micro hàbitats en l’abundància i la riquesa de les formigues després de la gestió forestal.
Definim els tractaments com a la gestió que s’ha realitzat al bosc. En aquest cas pot ser el control o no
intervenció i les bones pràctiques. Pel que fa als microhàbitats, els definim com als diferents punts que
trobem dins d’un mateix tractament. En aquest cas són els punts que es troben al sòl obert, sota rebrot i
sota els pilons realitzats per en els punts de bones pràctiques. S’observa també si apareixen uns patrons de
distribució de les espècies depenent d’aquesta gestió.
METODOLOGIA.
Àrea d’estudi.
L’àrea d’estudi està localitzada a la zona del Vilar de Blanes (imatge 1). Es tracta d’un espai natural situat al
nord-oest de la població de Blanes. Aquesta zona va patir un incendi forestal el passat mes de Juliol del
2016 cremant-se aproximadament 30 hectàrees tot i que el seu control es va realitzar amb relativa facilitat.
L’àrea on s’ha realitzat l’estudi està formada per diferents parcel·les. Per a poder doncs realitzar els diferents
tractaments i estudis ambientals s’ha hagut de tenir en compte aquest factor i posar-se en contacte amb els
diferents propietaris per a obtenir el permís per a realitzar l’estudi.
Imatge 1: aèria de la localització del Paratge Natural d'El Vilar al costat de la població de Blanes. S'observa que es troba al nord-oest d'aquesta població, en una zona forestal
De les 30 hectàrees cremades durant l’incendi forestal, es van emprar 4 parcel·les diferents per a fer la
gestió forestal de bones pràctiques (figura 1). La resta de parcel·les amb les quals es va aconseguir contacte
amb el propietari, es van utilitzar de parcel·les control o sense intervenció. A la figura 1 es pot observar la
distribució de les trampes de caiguda al llarg de les diferents parcel·les. Cal destacar que a la zona de treball
s’hi està realitzant estudis amb grups d’organismes diferents, i que en el nostre cas només s’han utilitzat les
trampes marcades amb els cercles negres.
Disseny del mostreig.
El disseny experimental es basa en 2 tractaments diferents (no intervenció i bones pràctiques) i 3
microhàbitats (rebrot, sòl, piló). Aquests es distribueixen en 50 punts de mostreig diferents, en els quals hi
ha distribuïdes 125 trampes. En la combinació dels diferents tractaments amb els diferents microhàbitats
(tenint en compte que en les parcel·les de no-intervenció no tenim pilons de branques) diferenciem:
Figura 1: mapa de la zona d'estudi. Es mostra marcat amb gris clar tota la superfície afectada per l'incendi i en gris fosc les parcel·les on s'han realitzat les bones pràctiques. També mostra la distribució de les diferents trampes per les diferents anàlisis. En rodones de color negre hi ha representades les trampes de caiguda que són les que hem emprat en aquesta anàlisi. Font: C. Tobella, projecte Anifog, UdG.
● Parcel·les sense intervenció en punts situats a sota rebrot.
Parcel·les sense intervenció en punts situats a sòl obert.
Parcel·les de bones pràctiques en punts situats a sota rebrot.
Parcel·les de bones pràctiques en punts situats a sòl obert.
Parcel·les de bones pràctiques en punts situats a sota pilons de branques.
Al llarg de la superfície de l’incendi hi trobem 4 parcel·les on s’aplica el tractament de bones pràctiques i 3 el
de control o sense intervenció. A partir d’aquí, en cada una d’elles també s’han diferenciat els diferents
punts de mostreig on hi ha els diferents microhàbitats i s’han col·locat les diferents trampes (taula 1).
Taula 1: Distribució del nombre de trampes entre les diferents parcel·les, tractaments (sense intervenció i bones pràctiques) i microhàbitats (rebrot, sòl obert i piló).
Sense intervenció Bones pràctiques
Parcel·la Rebrot Sòl Parcel·la Rebrot Sòl Pila
1 3 3 1 4 4 4
2 11 11 2 7 7 7
3 11 11 3 7 7 7
4 7 7 7
25 25 25 25 25
Cal destacar que globalment el mostreig va funcionar perfectament, ja que un cop passat el període de
l’estudi es van poder recollir totes un altre cop sense la pèrdua de cap d’aquestes, podent-les emprar totes
per a realitzar l’anàlisi al laboratori.
Les trampes es van col·locar durant el mes de maig de 2017 i es van mantenir al lloc durant un període de
12 dies: concretament de l’11 al 23 de maig del 2017. Es va realitzar l’estudi 10 mesos després que es
produís l’incendi, ja que aquest va ser el Juliol de 2016. Pel que fa als treballs forestals, aquests es van
realitzar durant diversos mesos anteriors a l’estudi, acabant els últims pilons de branques dos dies abans de
l’inici del mostreig. Així doncs, es tracta d’un estudi immediat dels efectes de la gestió. Aquesta gestió es va
basar en realitzar la tala dels arbres en les zones de bones pràctiques per realitzar un aprofitament dels
troncs. Amb les capçades dels arbres i les petites branques es van realitzar una sèrie de pilons que van
generar un nou microhàbitat. Podem dir doncs que els tractaments es van realitzar a seguint les indicacions
de les Fitxes de Bones Pràctiques per la gestió forestal postincendi (Mauri & Pons 2016). Les diferents
trampes que es van col·locar eren de caiguda o pit-falls traps: uns petits recipients de plàstic de 50 mm de
diàmetre que contenen etilenglicol on cauen els diferents individus a l’interior i així es mantenen en
perfecte estat per la identificació al laboratori.
Per organitzar les trampes a dins d’una parcel·la i assegurar-se que eren prou distants per evitar que els
diferents punts fossin molt propers i hi hagués dependència entre ells, es va emprar un esquema per
guardar les distàncies entre elles (esquema 1).
Així doncs, es tractava d’un cercle virtual d’uns tres metres de diàmetre amb un rebrot seleccionat al seu
interior, un piló i sòl nu en el cas de les parcel·les de bones pràctiques i un rebrot i zona de sòl nu en el cas
dels controls. Aquests diferents punts estan separats uns 2 metres per evitar la influència mútua entre
trampes. També es va tenir en compte que entre cada un d’aquests cercles hi havia uns 10 metres de
distància.
Metodologia d'identificació.
Les diferents mostres obtingudes a partir de les pit-fall a camp, un cop al laboratori es van identificar.
Gràcies a un embut i a un col·lador de malla de 1 mm se separava l’etilenglicol present a les pit-fall traps i
s’obtenien només els individus que havien caigut a la mostra. Al tractar-se d’una trampa per a tota tipologia
d’artròpodes, primerament calia fer una separació dels diferents grups d’atròpodes per poder obtenir per
separat les espècies de la família Formicidae. Tot i basar el treball amb formigues, també es varen guardar
Esquema 1: disseny experimental seguit per a realitzar l'estudi de diversitat. Es mostra en cercles de color blau els diferents punts de mostreig (125 en total) dintre dels quals hi diferenciem un rebrot (en verd), el sòl obert (en vermell) i el piló (en el cas de les parcel·les de bones pràctiques, en groc).
aranyes, coleòpters i la resta de grups per a poder realitzar també un estudi de la seva diversitat. Una
vegada separats els grups d’artròpodes esmentats, es va procedir a la identificació dels gèneres de
formigues.
Per a aquesta primera identificació es va emprar la clau obtinguda de la web hormigas.org (Asociación
Ibérica de Mirmecología. 2016), la qual permet arribar fàcilment al nivell de gènere en qualsevol de les
subfamílies presents. Per arribar al nivell d’espècie, es va emprar la mateixa pàgina web, ja que en molts
dels gèneres que hi havia mostres la mateixa pàgina et permetia arribar al nivell d’espècie. També cal
destacar l’ajuda d’en Josep Maria Bas i en Crisanto Gómez per a arribar als nivells esmentats, ja que són
especialistes en la identificació d’aquests individus.
Anàlisi estadística.
Per a contrastar els resultats obtinguts s’han realitzat diferents anàlisis estadístiques a partir d’utilitzar
diferents programaris: SPSS i R commander.
S’ha realitzat a partir del programari R commander una ANOVA d’un factor entre els diferents tractaments i
microhàbitats per a comprovar si hi ha diferències significatives entre les abundàncies i riqueses en aquests
punts. Per poder realitzar aquesta comparació i contrarestar les hipòtesis calia que es complissin diferents
supòsits: mostreig a l’atzar, heterogeneïtat, independència de les dades i normalitat. En els casos que no
s’han complert els paràmetres, s’ha realitzat un estudi no paramètric per a contrastar les hipòtesis.
Amb el programari SPSS s’ha realitzat una Anàlisi de Components Principals (PCA). Aquest es tracta d’una
tècnica de síntesi d’informació per reduir la quantitat de variables que hi ha en un estudi (Terrádez, 2003). A
partir de l’anàlisi s’obté una reducció de les diferents variables en dos o més factors, els quals expliquen les
diferències que hi ha entre mostres i entre variables a partir de l’extracció d’un gràfic que mostra la relació
entre les diferents variables. Aquest s’ha realitzat a partir de les espècies i de les diferents trampes, per
explicar les diferències que hi ha entre elles i observar la relació que hi ha entre les espècies i la seva
distribució per les diferents trampes. A partir d’aquí, gràcies a informació obtinguda d’internet sobre els
seus grups funcionals i la seva posició en la xarxa tròfica s’han comprovat les relacions existents entre les
diferents espècies i els diferents punts de mostreig. Cal tenir en compte que per a realitzar aquest estudi
s’han tingut en compte només aquelles espècies que s’han trobat a més d’una trampa. Les espècies que
s’han trobat amb un sol o pocs representants només en un dels punts d’estudi s’han eliminat del mostreig
perquè poden tenir efectes perjudicials en l’anàlisi.
RESULTATS.
Diferències d'abundància i riquesa entre tractaments.
Al realitzar l'estudi en total es van recollir un total de 13 espècies diferents. Aquestes espècies van caure al
llarg de les diferents trampes que estaven als diferens tractaments i microhàbitats, ja que el que es volia
comparar era l'abundància i la riquesa d'espècies en cada un d'aquests tractaments.
Taula 2: Abundància total de formigues i riquesa d'espècies en cada una de les tipologies de trampes. Per cada una de les combinacions de tractament amb microhàbitat hi havia la mateixa quantitat de trampes (25) per a permetre que els resultats fossin comparables entre ells.
Tractament i microhàbitat Abundància Riquesa d'espècies
Control rebrot 101 7
Control sòl 153 10
Bones pràctiques rebrot 164 10
Bones pràctiques sòl 103 8
Bones pràctiques piló 169 9
La màxima abundància total es troba als punts aquells on s'han practicat les bones pràctiques i hi ha pilons
de branques, amb 169 individus, seguit per les bones pràctiques a sota els rebrots amb 164 individus, i sent
el menor les bones pràctiques al control rebrot (Taula 2). La màxima riquesa la trobem en els tractaments
de control sòl i bones pràctiques rebrot, amb un total de 10 espècies diferents i a les bones pràctiques piló,
on n'hi ha 9 de diferents.
Per comparar si hi ha diferències entre els tractaments, s'ha realitzat una ANOVA d'un factor entre els
diferents nivells d'aquests (taula 3).
Taula 3: Resultats de les anàlisis estadístiques (Anova per als test paramètrics i test de Kruskal-Wallis per als no paramètrics) realitzades amb el programari R commander. Es tracta El P-valor és el valor que ens permet acceptar o rebutjar una hipòtesi (P-valor < 0,05 acceptem Ho i hi ha diferències significatives), el test de Levene permet observar l'heterogeneïtat (cal que sigui inferior a <0,05 perquè es compleixi) i el test de Shapiro-Wilk observar la normalitat (quan els valors són superiors a 0,05 hi ha normalitat). L'anàlisi es basa en observar la variació de l'abundància i la riquesa d'espècies (variables) a partir de variar el microhàbitat i el tractament (factors).
Factor Variable P-Value Graus de llibertat N F
Microhàbitat Abundància 0,0433 2 25 22,09
Microhàbitat Riquesa d'espècies 0,294 2 25 2,4
Tractament Abundància 0,5637 1 50 0,333
Tractament Riquesa d'espècies 0,7671 1 50 0,088
Hi ha doncs diferències significatives entre els microhàbitats pel que fa a l'abundància de formigues però no
n'hi ha en el cas de la riquesa d'espècies. Pel que fa als tractaments, s'observa doncs que tampoc hi ha
diferències significatives entre ells.
Estructura de la comunitat de formigues. La comunitat de formigues és variable a cada un dels tractaments. Així, Pheidole pallidula és l'espècie de
formiga més abundant en 4 d'ells excepte en el control sòl, mentre que hi ha espècies que només es troben
representades en un d'ells (taula 4), donant diferències en la composició de les comunitats.
Taula 4: abundància de cada espècie de formiga obtinguda en el mostreig de camp en cada un dels diferents tractaments i microhàbitats analitzats en l'estudi.
Control Rebrot Control Sòl Pràctiques Rebrot Pràctiques sòl Pràctiques piló
Camponotus
cruentatus
12 8 36 23 48
Camponotus
sylvaticus
0 0 1 0 1
Camponotus
pilicornis
1 0 0 0 0
Catalgyphis
gadeai
0 0 1 0 0
Formica subrufa 11 46 12 20 7
Formica
cunicularia
11 10 8 7 6
Lasius myops 20 1 5 1 0
Lasius lasioides 0 0 0 1 0
Plagiolepis
pygmaea
1 0 7 10 4
Aphaenogaster
subterranea
12 19 7 6 3
Crematogaster
auberti
0 0 0 0 0
Pheidole
pallidula
74 15 84 31 98
Solenopsis sp. 10 2 3 4 2
Aquestes espècies es poden dividir en diferents grups funcionals depenent de la seva forma d'emprar els
recursos i dels ambients on acostumen a ser més característiques i abundants (taula 5). Cada espècie de
formiga també té importància en la comunitat depenent de la seva alimentació, ja que ocuparà un espai
diferent en la xarxa tròfica d'aquesta.
Taula 5: Grups funcionals i tròfics de les espècies trobades durant l'estudi. Els grups funcionals de cada una de les espècies s'ha obtingut de l'article de Roig i Espadaler (2010). A la taula: HCS/OH Especialistes en climes càlids i/o hàbitats oberts, C Críptiques, GO Generalistes i/o oportunistes.
Espècie Grup funcional Alimentació
Camponotus cruentatus HCS / OH Pugons i restes d'artròpodes.
Camponotus sylvaticus HCS / OH Omnívora.
Camponotus pilicornis HCS / OH Líquids dolços i insectes.
Catalgyphis gadeai HCS / OH Líquids dolços i insectes.
Formica subrufa HCS / OH Llavors.
Formica cunicularia HCS / OH Llavors.
Lasius myops C Pugons i restes d'artròpodes.
Plagiolepis pygmaea GO (Generalistes) Termites i petits artròpodes.
Aphaenogaster subterranea C Artròpodes.
Crematogaster auberti GO (Generalistes) Omnívores.
Pheidole pallidula GO (Generalistes) Omnívores.
Solenopsis sp. C Llavors.
Així doncs, observant les espècies presents en cada un dels tractaments i les característiques que tenen,
s'ha realitzat una taula (figura 2) on s'observen les abundàncies de cada tipus d'alimentació en cada un
d'ells.
En observar la figura 2 veiem que el màxim d'individus depredadors d'artròpodes es troba a les bones
pràctiques, concretament en el rebrot i el piló. En el cas de les espècies depredadores de líquids són molt
poc abundants, les depredadores de llavors abunden sobretot en les parcel·les del control sòl i les espècies
amb una dieta omnívora en les que s'han realitzat les bones pràctiques i pilons.
S'ha observat també al realitzar l'anàlisi de components principals (PCA) la relació que hi ha entre els
diferents tractaments i les espècies. S'ha trobat que hi ha principalment 3 factors o components que donen
la principal variabilitat en l'anàlisi de components principals, tenint respectivament unes variabilitats del
40.714 %, 21,623 % i 13,963 %. En el següent gràfic de components (figura 3) es mostren només la
representació dels dos primers factors o components. En aquest es distribueixen els punts de mostreig i les
espècies que s'han obtingut en realitzar el trampeig. Cal recordar però que les espècies que només van
aparèixer en una trampa no han estat analitzades.
020406080
100120
Abundància d'individus de cada categoria tròfica en cada tractament i microhàbitat.
Artròpodes
Líquids
Llavors
Omnívores
Tractament i microhàbitat
Abundànci
a
Figura 2: Abundància de cada categoria tròfica en cada una de les combinacions de tractament i micro hàbitat. Els diferents colors mostren les diferents categories: en vermell els consumidors d'artròpodes, en groc els de líquids, en blau els de llavors i en verd les espècies omnívores.
Figura 3: resultats obtinguts en l'anàlisi de components principals (PCA). Trobem representats els diferents tractaments: control rebrot en un rombe blau, el control sòl en un quadrat granate, bones pràctiques rebrot en un triangle verd, bones pràctiques piló en una creu violeta i bones pràctiques piló en una estrella blau cel. També trobem representades en el mateix gràfic les diferents espècies que han aparegut al llarg de l'estudi.
Es poden observar en la figura que hi ha vàries espècies amb característiques similars. Aquestes, es troben
localitzades en punts propers al gràfic, ja que cada eix és un factor que caracteritza d'aquestes espècies. Tot
i així, hi ha altres espècies com Aphaenogaster subterranea, Formica cunicularia i Camponotus cruentatus
que tenen característiques diferents de la resta d'espècies, ja que es troben separades de la resta en la
figura. Pel que fa als tractaments, també observem que en el gràfic es troben localitzats gran part dels
punts de control i del sòl en unes coordenades similars, degut que hi ha moltes similituds en la composició
d'espècies i abundàncies relatives entre aquestes.
DISCUSSIÓ.
Observant els resultats obtinguts en els diferents estudis estadístics podem dir que no hi ha diferències
significatives (taula 3) en la riquesa d’espècies entre els diferents hàbitats generats en la gestió forestal. Les
causes per les quals aquesta riquesa pot ser, tal com diu Arnan et al. (2006), que la riquesa d’espècies no
varia amb la gestió perquè la major part de les espècies no estan afectades la gestió. Una altra causa
possible és que s’ha realitzat el mostreig de forma immediata després que es produïssin els treballs
forestals. Així doncs és possible que siguin similars els diferents hàbitats perquè encara no han influït les
gestions i variacions de les parcel·les en aquesta riquesa i només ha afectat la presència del foc.
Segons Gómez et al (2003), les pràctiques que s’han realitzat en el sòl tenen influència en la riquesa
d’espècies. Segons aquest estudi, les zones de boscos i que per tant són aquelles on hi ha més vegetació i
menys influència del sol i irradiància són les que tenen més riquesa d’espècies. En el mateix article ens parla
que quan els boscos són naturals i no han patit cap mena d’alteració hi ha més riquesa de formigues que en
els boscos que sí que s’han realitzat gestions o hi ha hagut pertorbacions. A patir dels nostres tractaments
hauríem d’observar que la màxima riquesa fos en el control a sota els rebrots, ja que seria l’ambient més
similar a un bosc natural que tingui coberta vegetal. Els nostres resultats no coincideixen amb els de l’estudi
esmentat, ja que aquest tractament és el que ha obtingut menor riquesa (taula 2). Les raons per les quals
aquests resultats no coincideixen es poden trobar que tot i que és l’ambient més similar hi ha hagut la
pertorbació de l’incendi. Els incendis forestals provoquen canvis en les comunitats de vegetació dels boscos
i aquests provoquen canvis en les comunitats de formigues, ja que s’adapten a les característiques del
ambient generant que hi hagi espècies diferents i per tant que varii la riquesa (Rodrigo et al, 2011).
Segons Mateos et al (2011) diuen que les zones on s’ha produït una gestió i extracció de les branques és on
trobem una màxima abundància de himenòpters, grup del qual formen part les formigues. Al nostre estudi
ens mostra que no hi ha diferències en l’abundància entre les parcel·les on s’ha produït la gestió de bones
pràctiques i les parcel·les on no hi ha hagut una intervenció (taula 3). Però per altra banda, ens mostra que
sí que hi ha diferències entre els diferents microhàbitats estudiats: el màxim es troba en aquelles trampes
que es troben a sota dels pilons generats durant la gestió. Els pilons són el resultat de l’aplicació de la gestió
de bones pràctiques, de manera que la gestió sí que afavoreix l’abundància generant que sigui superior en
aquests punts.
Hi ha estudis com el de Rodrigo et al (2011) que mostren que el foc no provoca efectes importants en
l’estructura de la comunitat de formigues. En aquest estudi quan es comparen les diferents tipologies de foc
mostra que quan el foc és de capçada i que per tant hi ha menor cobertura arbòria abunden aquelles
espècies que s’alimenten de llavors. Així doncs això es relacionaria en el nostre estudi que en les zones on
s’han realitzat les bones pràctiques i a sòl obert hi haurien de dominar les espècies que s’alimenten de
llavors. En els nostres resultats (Taules 5 i 6) aquests resultats no corresponen, ja que en el nostre cas els
que abunden més són els depredadors d’artròpodes. Això és degut al fet que l’estudi s’ha realitzat de forma
immediata, de manera que tot i que en el tractament que s’ha esmentat actualment ja sigui obert, les
espècies que ocuparan aquest espai amb les característiques tròfiques que toquen encara estan en procés
de successió per arribar en aquest espai. En l’article comentat de Rodrigo et al (2011) també parla de les
espècies que s’alimenten de líquids (especialment melassa dels pugons). Aquestes es troben en punts on hi
ha una alta cobertura arbòria, de manera que hauria d’estar relacionat amb les zones de no-intervenció que
hi ha més cobertura i que per tant no hi ha tanta insolació: esperaríem que el màxim fos en les zones
control. Contrarestant aquests resultats amb els nostres observem que després de l’incendi i la nostra
gestió, tenim molt pocs individus que basen la seva alimentació en líquids. El fet que s’hagi cremat el bosc
genera que molta vegetació hagi desaparegut, de manera que no troben una elevada quantitat de nèctar i
substàncies líquides secretades per certes plantes que s’han eliminat durant la pertorbació.
Tal com hem comentat anteriorment, Rodrigo et al (2011) va observar que el foc no influeix en les
comunitats de formigues. Així doncs, observem en la figura 1 que això també succeeix en el nostre estudi.
En el gràfic no s’observen unes tendències clares que relacionin un individu en una tipologia d’hàbitat
concreta, sinó que s’observen espècies que estan relacionades i es troben en tot tipus d’hàbitat. Podem dir
doncs que realment, no hi ha unes tendències clares que indiquin diferències en la composició d’espècies
en les diferents comunitats creades, sinó que hi ha molta similitud entre els diferents tractaments i
microhàbitats.
CONCLUSIONS.
L'abundància i la riquesa de les formigues són variables que de forma immediata després de que es
produeixin els treballs forestals no varien. Hem observat doncs que la riquesa es manté al llarg dels
diferents tractaments realitzats, de manera que aquests al avançar en el temps si que poden afavorir la
biodiversitat però no de forma imminent després de que es realitzin els treballs. Els diferents microhàbitats
si que influeixen en la variació de la abundància, en canvi els diferents tractaments no; el fet de realitzar
pilons en les parcel·les on s'han realitzat les bones pràctiques ha generat que hi hagi la màxima abundància
i per tant es pot dir que afavoreixen la biodiversitat. Finalment s'ha observat també que l'estructura de la
comunitat de formigues es manté entre tractaments. No s'observa una tendència de que en cert tractament
hi hagi present un grup funcional de formigues concret ni que hi hagi un grup amb unes característiques
tròfiques concretes que abundi en un d'aquests.
REFLEXIÓ ÈTICA.
Un dels meus valors principals és el benestar animal, el qual ens diu que s'ha d'afavorir la vida dels individus
i en cas que pateixin intentar evitar-ho. Al llarg de l'estudi es provoca la mort de diferents individus per
obtenir beneficis individuals i científics. Aquí doncs hi ha un conflicte moral tot i intentar preservar el
benestar animal amb una mort ràpida gràcies a l'etelienglicol, es genera la mort dels individus i es poden
generar canvis en les poblacions d'aquests. Cal tenir en compte però, que també valoro molt l'avanç
científic per obtenir beneficis per la societat. Així doncs és important que hi hagi també un benefici per la
societat amb els avanços que es facin per a afavorir els ecosistemes i la vida del planeta. Els incendis
forestals actualment són una de les pertorbacions forestals que més preocupen la societat, de manera que
investigar i avançar en solucions i gestions que es puguin realitzar en aquest àmbit també afavoreix aquesta
societat. També afavoreix això a augmentar la biodiversitat i afavorir la regeneració dels ecosistemes, de
manera que els diferents individus que viuen en aquests boscos, encara que durant l'estudi s'en generi la
mort, afavorirà que en un futur puguin viure en un ambient que sigui més favorable per a ells i per a la
biodiversitat.
BIBLIOGRAFIA.
● Andersen, A.N., 1995. A classification of Australian ant communities, based on functional groups
which parallel plant life-forms in relation to stress and disturbance. Journal of Biogeography, 20, 15-
29.
● Andersen, A.N., 1997. Functional groups and patterns of organization in North American ant
communities: a comparison with Australia. Journal of Biogeography 24, 433-460.
● Arnan, X., Rodrigo, A., Retana, J., 2006. Post-fire recovery of Mediterranean ground ant
communities follows vegetation and dryness gradients. Journal of Biogeography 33, 1246-1258.
● Asociación Ibérica de Mirmecología. (2016). Hormigas.org. Recuperat de http://hormigas.org/
● Gómez, C., Casellas, D., Oliveras, J., Bas, J.M., 2003. Structure of ground-foraging ant assemblages in
relation to land-use change in the northwestern Mediterranean region. Biodiversity and
conservation 12:2135-2146.
● Lindenmayer, D.B., Noss, R.F., 2006. Salvage logging, ecosystem processes and biodiversity
conservation. Conservation Biology 20 (4), 949-958.
● Mateos, E., Santos, X., Pujade-Villar,, M., 2012. Taxonomic and Functional Responses to Fire and
Post-Fire Management of a Mediterranean Hymenoptera Community. Environmental Management
48, 1000-1012.
● Mauri, E. & Pons, P. 2016. Fitxes de bones pràctiques per a la gestió forestal postincendi.Projecte
Anifog I+D+i CGL2014-54094-R, Universitat de Girona. Ii + 111. Disponible a: anifog.wix.com/anifog.
● Pons, P., Rost, J., 2016. The challenge of conserving biodiversity in harvested burned forests.
Conservation biology 00 (0), 1-3.
● Projecte Anifog. (2016). Proyecto Anifog: Poblaciones animales ante incendios forestales y manejo
postincendio. Recuperat de anifog.wixsite.com/anifog.
● Rodrigo, A., Arnan, X., Retana, J., 2011. És homogènia la recuperació, després del foc, de les
comunitats de plantes i formigues dels boscos de Catalunya?. Treballs de la Societat Catalana de
Geografia, 71-72, 115-136.
● Roig, X., Espadaler, X., 2010. Propuesta de grupos funcionales de hormigas de la Península Ibérica y
Baleares, y su uso como bioindicadores. Associación Ibérica de Mirmecologia, Universitat Autònoma
de Barcelona.
● Rost, J., Clavero, M., Bas, J.M., Pons, P., 2010. Building wood debris piles benefits avian seed
dispersers in burned and logged Mediterranean pine forests. Forest ecology and management 206,
79-86.
● Silvestre, R., Brandão, F., R. Silva, R. (2003)Grupos funcionales de hormigas: El caso de los gremios
del Cerrado. F, Fernandez (Instituto Humboldt Bogotá), Introducción a las hormigas de la región
neotropical (p. 101-136).
● Terrádez, M. 2003. Análisis de componentes principales. Proyecto e-Math, Universitat oberta de
Catalunya.