Implantació d’Energies Renovables i Electrificació d’un...

Implantació d’Energies Renovables i Electrificació d’un Petit Hotel Rural

TITULACIÓ: E.T.I.E.

AUTOR: Adrià Grau Marro .

DIRECTOR: Pedro Santibañez Huertas.

DATA: Juny / 2006.

IDENTIFICACIÓ DEL PROJECTE TÍTOL DEL PROJECTE: Implantació d’Energies Renovables i Electrificació d’un Petit Hotel Rural. El projecte és per el següent emplaçament:

CARRETERA ALFARA DE CARLES S/NÚM ELS REGUERS (TORTOSA) 43527

(TARRAGONA) El projecte ha estat encarregat per:

SERGI MONTALÀ PRADES NIF: 42.233.156-N CARRETERA ALFARA DE CARLES S/NÚM

ELS REGUERS (TORTOSA) 43527

El projecte és redactat per:

ADRIÀ GRAU MARRO NIF: 47.621.654-Q Nº Col·legiat: 16113 C/ ALFONDEC nº 2

ELS REGUERS (TORTOSA) 43527 (TARRAGONA) TEL. 977 474603

El projecte ha estat encarregat a l’empresa:

ELECTROIBER S.L NIF 78.745.215-R Av. ANDORRA nº 9 esc. D 3

43009 TARRAGONA TEL. 977 22 13 11

A Juny 2006.


1. ÍNDEX GENERAL

AUTOR: Adrià Grau Marro. DIRECTOR: Pedro Santibañez Huertas.

DATA: Juny / 2006.

Implantació d’energies renovables i electrificació d’un petit hotel rural 1.Índex General

2

CAPÍTOL 2: MEMÒRIA

2.1 Objecte del projecte. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . .3 2.2 Abast. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3 2.3 Antecedents. . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4 2.4 Normes i referències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4 2.4.1. Disposicions legals i normes aplicades. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4 2.4.2. Bibliografia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .6 2.4.3. Programes de càlcul. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8 2.4.4. Pla de Gestió de l’obra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8 2.5 Definicions i abreviatures. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8 2.6 Requisits de disseny. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9 2.6.1. Radiació solar de l’emplaçament. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9 2.6.2. Anàlisi del vent de l’emplaçament. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14 2.6.3. Anàlisi de la meteorologia de l’emplaçament. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23 2.7 Possibles solucions i solució adoptada. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25 2.7.1. Opcions a destacar en l’instal·lació fotovoltaica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25 2.7.2. Opcions a destacar en l’estudi eòlic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26 2.7.3 Opcions a destacar en l’estudi solar tèrmic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27 2.8 Resultats finals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .30 2.8.1. Sistema Fotovoltaic connectat a la xarxa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .30 2.8.2. Sistema eòlic connectat a la xarxa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .40 2.8.3. Sistema de producció d’ACS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .43 2.8.4. Instal·lació elèctrica B.T. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .51 2.8.4.1 Característiques dels subministrament d’energia elèctrica. . . . . . . . .51

2.8.4.2 Previsió de potencies. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .51 2.8.4.3 Escomesa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .52 2.8.4.4 Instal·lació d’enllaç. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .53 2.8.4.5 Instal·lacions interiors. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .56 2.8.4.6 Proteccions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .63 2.8.4.7 Posta a terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .66 2.8.4.8 Receptors d’enllumenat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .71 2.8.4.9 Enllumenat d’emergència. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .72 2.8.4.10 Receptors a motor. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .74 2.8.4.11 Instal·lacions elèctriques dels banys. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .75

2.9 Planificació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .78 2.10. Ordre de prioritats. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .78


3

ÍNDEX CAPÍTOL 3 : ANNEXES

3.1. Dimensionat del Sistema Fotovoltaic Connectat a la Xarxa. . . . . . . . . . . . . .4

3.1.1. Preàmbul. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4 3.1.2. Determinació de mòduls fotovoltaics i de l’inversor. . . . . . . . . . . . . . . . .5 3.1.3. Càlcul de la producció anual esperada. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7 3.1.4. Càlcul de la línia elèctrica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9 3.1.5. Proteccions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12 3.1.6. Inclinació dels mòduls fotovoltaics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13 3.1.7. Orientació dels mòduls fotovoltaics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13 3.1.8. Distància entre files consecutives. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14 3.1.9. Estructura de suport. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15 3.1.10. Càlcul de la posta a terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16 3.1.11. Rendibilitat de la instal·lació FV. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18

3.2. Dimensionat del Sistema Eòlic Connectat a la Xarxa. . . . . . . . . . . . . . . . . . .19 3.2.1.Generalitats de la part tècnica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19 3.2.2. Generalitats de la part econòmica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19 3.2.3. Variables del full de Càlcul Tècnic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22 3.2.4. Resultats del full de Càlcul Tècnic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23 3.2.5. Variables del full de Càlcul Econòmic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25 3.2.6. Resultats del full de Càlcul Econòmic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25 3.2.7. Fulles de càlcul. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26 3.2.8. Conclusions i decisió final. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .38 3.2.9. Càlcul de la línia elèctrica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .39 3.2.10 Proteccions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .40 3.2.11. Càlcul de la posta a terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .41 3.2.12. Dimensionat de la sabata de formigó. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .42 3.2.13. Càlcul de l’estabilitat de l’aerogenerador. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .43

3.3. Dimensionat del Sistema Solar Tèrmic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .44 3.3.1 Càlcul de les càrregues de consum d’ACS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .44 3.3.2 Energia disponible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .44 3.3.3 Superfície col·lectora i Sistema de Captació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .46 3.3.4 Selecció de la configuració bàsica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .55 3.3.5 Volum d’acumulació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .55

3.3.6 Fluid de treball. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .56 3.3.7 Sistema de captació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .57 3.3.8 Sistema del bescanviador emprat al circuit primari. . . . . . . . . . . . . . . . . .59 3.3.9 Sistema del bescanviador emprat entre la caldera i l’acumulador d’ACS. . . .60 3.3.10 Circuit hidràulic del primari. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .60 3.3.11 Circuit hidràulic del secundari. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .62 3.3.12 Circuit hidràulic de distribució centralitzat d’aigua freda i d’ACS. . . . . . .64 3.3.13 Circuit hidràulic de retorn d’ACS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .69 3.3.14 Dimensionat de l’aïllament de les canonades. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .70

3.3.15 Sistema d’energia Auxiliar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .71 3.3.16 Sistema elèctric i de control. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .72

3.3.17 Proteccions y seguretat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .72


4

3.4. Càlculs elèctrics B.T. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .74 3.4.1 Introducció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .74 3.4.2 Demanda de potencia i dades de partida. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .74 3.4.3 Dimensionat de les instal·lacions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .80 3.4.4 Enllumenat interior. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .94 3.4.5 Càlcul enllumenat emergència. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .108 3.4.6 Càlcul línia de terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .109 3.5. Estudi del punt d’Interconnexió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .110 3.5.1 Consideracions inicials. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .111 3.5.2 Dades del Centre de Transformació afectat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .111 3.5.3 Anàlisi. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .114 3.5.4. Conclusions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .116


5

ÍNDEX CAPÍTOL 4 : PLÀNOLS

Plànol nº 1. . . . . . . . . . . . Situació. Plànol nº 2. . . . . . . . . . . . Emplaçament. Plànol nº3. . . . . . . . . . . . Façana Nord-Oest, Façana Sud-Oest Plànol nº4. . . . . . . . . . . . Façana Sud-Est, Secció 1-1 Plànol nº5. . . . . . . . . . . . Unifilar Quadre General Plànol nº6. . . . . . . . . . . . Unifilar Subquadre Recepció+WC Plànol nº7. . . . . . . . . . . . Unifilar: Subquadre Bar-Cafeteria; Subquadre A.A Plànol nº8. . . . . . . . . . . . Unifilar Subquadre Sala de Màquines+Piscina+Vestidor Gran Plànol nº9. . . . . . . . . . . . Unifilar Subquadre Habitacions Simples. Plànol nº10. . . . . . . . . . . Unifilar Subquadre: Habitacions Dobles; Vestidor Petit+Neteja Plànol nº11. . . . . . . . . . . Unifilar Subquadre: Boguederia; Magatzem. Plànol nº12. . . . . . . . . . . Unifilar Subquadre Porxos. Plànol nº13. . . . . . . . . . . Electrificació Subquadres, enllumenat. Plànol nº14. . . . . . . . . . . Situació Plaques Solars Tèrmiques. Plànol nº15. . . . . . . . . . . Xarxa de distribució ACS. Plànol nº16. . . . . . . . . . . Instal·lació ACS. Plànol nº17. . . . . . . . . . . Esquema Unifilar Fotovoltaica+Eòlica. Plànol nº18. . . . . . . . . . . Distribució Mòduls Fotovoltaica. Plànol nº19. . . . . . . . . . . Esquema Multifilar Fotovoltaica. Plànol nº20. . . . . . . . . . . Emplaçament Aerogenerador. Plànol nº21. . . . . . . . . . . Torre + Cementació Sabata. Plànol nº22. . . . . . . . . . . Esquema Multifilar Eòlica. Plànol nº23. . . . . . . . . . . Detall Posta a Terra.


6

ÍNDEX CAPÍTOL 5: PLEC DE CONDICIONS 5.1 PLEC DE CONDICIONS GENERALS.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4

5.1.1 Condicions Generals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4 5.1.1.1 Reglaments i Normes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4 5.1.1.2 Materials. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .5 5.1.1.3 Execució de les Obres. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .6 5.1.1.4 Interpretació i Desenvolupament del Projecte. . . . . . . . . . . . . . . .6 5.1.1.5 Obres Complementàries. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7 5.1.1.6 Modificacions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7 5.1.1.7 Obra Defectuosa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7 5.1.1.8 Mitjans Auxiliars. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7 5.1.1.9 Conservació de les Obres. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7 5.1.1.10 Recepció ce les Obres. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8 5.1.1.11 Contractació de l'Empresa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8 5.1.1.12 Fiança. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9

5.1.2 Condicions Econòmiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9 5.1.2.1 Abonament de l'Obra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9 5.1.2.2 Preus. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9 5.1.2.3 Revisió de Preus. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9 5.1.2.4 Penalitazacions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10 5.1.2.5 Contracte. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10 5.1.2.6 Responsabilitats. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10 5.1.2.7 Rescissió del Contracte. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10

5.1.3 Condicions Facultatives Legals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11 5.1.3.1 Normes a Seguir. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11 5.1.3.2 Personal. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11 5.1.3.3 Reconeixements i Assaigs Previs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12 5.1.3.4 Assaigs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12 5.1.3.5 Aparellatge. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12 5.1.3.6 Varis. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13 5.1.3.7 Posta en Marxa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13


7

5.2 PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14 5.2.1 Condicions Tècniques de la Instal·lació Elèctrica de Baixa Tensió. . . . .14

5.2.1.1 Descripció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14 5.2.1.2 Components. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14 5.2.1.3 Condicions Prèvies. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14 5.2.1.4 Execució. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15 5.2.1.5 Condicions Generals d'execució de les Instal·lacions. . . . . . . . . . .185.2.1.6 Normativa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20 5.2.1.7 Control. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21 5.2.1.8 Seguretat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21 5.2.1.9 Mesurament. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22 5.2.1.10 Manteniment. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22


8

ÍNDEX CAPÍTOL 6: MEDICIONS

6.1 Capítol C01: Instal·lació Solar Tèrmica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3 6.2 Capítol C02: Instal·lació Fotovoltaica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8

6.3 Capítol C03: Instal·lació Eòlica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11 6.4 Capítol C04: Instal·lació Elèctrica BT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14


9

ÍNDEX CAPÍTOL 7: PRESSUPOST

7.1 Llistat de preus simples. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3 7.1.1. Capítol C01: Instal·lació Solar Tèrmica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3

7.1.2. Capítol C02: Instal·lació Fotovoltaica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9 7.1.3. Capítol C03: Instal·lació Eòlica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11

7.1.4. Capítol C04: Instal·lació Elèctrica BT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16 7.2 Pressupost. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23 7.2.1. Capítol C01: Instal·lació Solar Tèrmica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25 7.2.2. Capítol C02: Instal·lació Fotovoltaica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .28 7.2.3. Capítol C03: Instal·lació Eòlica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31 7.2.4. Capítol C04: Instal·lació Elèctrica BT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34 7.3 Resum del Pressupost . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .40


10

ÍNDEX CAPÍTOL 8 : ESTUDIOS CON ENTIDAD PROPIA.

8.1 Estudio de Seguridad, Higiene y Salud en el Trabajo. . . . . . . . . . . . . . . . . . .3 8.1.1. Preveción de Riesgos laborales. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3

8.1.1.1 Introducción. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3 8.1.1.2 Derechos y Obligaciones. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3 8.1.1.3 Servicios de Prevención. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8 8.1.1.4. Consulta y Participación de los Trabajadores. . . . . . . . . . . . . . . .9

8.1.2. Disposiciones Mínimas de Seguriadad y Salud en los Lugares de Trabajo. . .10 8.1.2.1 Introducción. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10 8.2.2.2 Obligaciones del Empresario. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10

8.1.3 Disposiciones Mínimas en materia de Señalización de Seguridad y Salud en el Trabajo. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14

8.1.3.1 Introducción. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14 8.1.3.2 Obligación General del Empesario. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14

8.1.4. Disposiciones Mínimas de Seguridad y salud para la Utilización por los Trabajadores de los Equipos de Trabajo. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15

8.1.4.1 Introducción. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15 8.1.4.2. Obligacion General del Empresario. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15

8.1.5 Disposiciones Mínimas de Seguridad y Salud en las Obras de Construcción 8.1.5.1 Introducción. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21 8.1.5.2. Estudio Bàsico de Seguridad y Salud.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21 8.1.5.3 Disposiciones Especificas de Seguridad y Salud Durant la Ejecución de las Obras. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33

8.1.6 Disposicionas Mínimas de Seguridad y Salud Relativas a la Utilización Por los Trabajadores de Equipos de Protección Individual. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33

8.1.6.1 Introducción. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33 8.1.6.2 Obligaciones Generales del Empresario. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34


2. MEMÒRIA


DATA: Juny / 2006.

Implantació d’energies renovables i electrificació d’un petit hotel rural 2.Memoria

2

CAPÍTOL 2: MEMÒRIA

2.1 Objecte del projecte. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . .3 2.2 Abast. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3 2.3 Antecedents. . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4 2.4 Normes i referències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4 2.4.1. Disposicions legals i normes aplicades. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4 2.4.2. Bibliografia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .6 2.4.3. Programes de càlcul. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8 2.4.4. Pla de Gestió de l’obra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8 2.5 Definicions i abreviatures. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8 2.6 Requisits de disseny. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9 2.6.1. Radiació solar de l’emplaçament. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9 2.6.2. Anàlisi del vent de l’emplaçament. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14 2.6.3. Anàlisi de la meteorologia de l’emplaçament. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23 2.7 Possibles solucions i solució adoptada. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25 2.7.1. Opcions a destacar en l’instal·lació fotovoltaica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25 2.7.2. Opcions a destacar en l’estudi eòlic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26 2.7.3 Opcions a destacar en l’estudi solar tèrmic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27 2.8 Resultats finals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .30 2.8.1. Sistema Fotovoltaic connectat a la xarxa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .30 2.8.2. Sistema eòlic connectat a la xarxa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .40 2.8.3. Sistema de producció d’ACS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .43 2.8.4. Instal·lació elèctrica B.T. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .51 2.8.4.1 Característiques dels subministrament d’energia elèctrica. . . . . . . . .51

2.8.4.2 Previsió de potencies. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .51 2.8.4.3 Escomesa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .52 2.8.4.4 Instal·lació d’enllaç. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .53 2.8.4.5 Instal·lacions interiors. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .56 2.8.4.6 Proteccions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .63 2.8.4.7 Posta a terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .66 2.8.4.8 Receptors d’enllumenat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .71 2.8.4.9 Enllumenat d’emergència. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .72 2.8.4.10 Receptors a motor. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .74 2.8.4.11 Instal·lacions elèctriques dels banys. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .75

2.9 Planificació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .78 2.10. Ordre de prioritats. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .78


3

2.1 OBJECTE DEL PROJECTE L’objecte d’aquest projecte consistirà l’electrificació del futur hotel, situat a la carretera Alfara de Carles S/N, (43527) Els Reguers (Tortosa), i en instal·lació d’un generador solar i un generador eòlic capaç de produir una energia neta i injectar-la a la xarxa de distribució elèctrica pública. Una altra part de l’estudi serà la realització d’un sistema d’aigua calenta sanitària amb plaques solars tèrmiques. Acomplint la normativa vigent.

Entre els objectius que persegueix aquest estudi estan:

1) Fomentar l’ús de les energies renovables com són: la fotovoltaica, la eòlica i la solar tèrmica.

2) Descentralitzar la generació d’energia per a disminuir les pèrdues per transport de l’energia.

3) Aprofitar el gran recurs energètic solar i eòlic disponible a les Terres de l’Ebre.

2.2 ABAST L’àmbit d’aplicació del projecte, es centra en l’ampliació de l’actual restaurant en un complex hoteler. De forma general l’activitat esta dividida físicament en zones, on trobem zones de públic i zones especifiques del personal. Aquestes zones o àrees principals que componen l’ampliació de l’hotel són: - masia existent: 503 m2

- habitacions simples: 246 m2 - habitacions dobles: 157 m2 - recepció: 40 m2 - bar-cafeteria: 86 m2 - vestidors: 36 m2 - sala de maquines: 8 m2 - magatzem: 40 m2 - boguederia: 8 m2 - vestidors: 6 m2 - neteja: 13 m2 - porxos d’accés 102 m2 Les instal·lacions elèctriques que conte el projecte i les que es deriven durant la redacció del present en aplicació de la normativa vigent són:

- Instal·lacions elèctriques en locals de pública concurrència (a tot el projecte).

-Instal·lacions generadores de baixa tensió (generador fotovoltaic, generador eòlic). - Instal·lacions tèrmiques (aigua calenta sanitària).


4

2.3 ANTECEDENTS El destinatari del projecte és el senyor Sergi Montalà, propietari del restaurant Celler d’en Panxampla. L’àmbit d’aplicació del projecte és un hotel situat a: El propietari del restaurant Celler d’en Panxampla, pretenen des de ja fa algun temps ampliar el negoci familiar, amb la construcció d’un hotel que situat a l’àmbit de la masia en la qual s’ubica l’actual restaurant, aprofitaria i impulsaria les infrastructures turístiques i de restauració que ja te formalitzades i en funcionament. L'objecte del present projecte és la realització de l’electrificació i l’estudi de viabilitat d’implantació d’energies renovables en aquest petit hotel rural de planta baixa. La topografia de la zona de treball, és regular i plana. La superfície actualment construïda de la masia restaurant és 503 m2 , i la que es construeix nova és d’aproximadament 808.42 m2. La masia actualment existent disposa actualment de subministrament elèctric degudament autoritzat de 25kW. 2.4 NORMES I REFERÈNCIES 2.4.1 DISPOSICIONS LEGALS I NORMES APLICADES Les normes i reglaments que s’han tingut en compte per dur a terme aquest projecte són: Instal·lacions elèctriques:

- Reglament Electrotècnic per a baixa tensió (Real Decret 842/2002). - Reglament de instal·lacions tèrmiques en edificis RITE (Real Decret 1218/2002) - Normes administratives y tècniques per al funcionament i connexió a xarxes

elèctriques de centrals hidroelèctriques de fins 5000 kVA i centrals d’autogeneració elèctrica (BOE 12/09/1985, núm. 219)

- Condicions Tècniques d’instal·lacions fotovoltaiques connectades a la xarxa. (Real Decret 1663/2000).

- Condicions Econòmiques sobre producció d’energia elèctrica per a instal·lacions de producció d’energia elèctrica en règim especial. (Real Decret 436/2004).

- Normes particulars de la companyia Subministradora d’energia elèctrica. Seguretat i salut: - Llei 7/1994, de 18 de maig, de Protecció Ambiental. - Reglament de Qualificació Ambiental. - Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i Instruccions Tècniques Complementàries

(Reial Decret 842/2002 de 2 d'Agost del 2002). - Reial Decret 1955/2000 d'1 de Desembre, pel qual es regulen les Activitats de Transport, Distribució,Comercialització, Subministrament i Procediments d'Autorització d'Instal·lacions d'Energia Elèctrica. - -96 de Protecció contra Incendis en els Edificis.


5

- CA-88 de Condicions Acústiques en els Edificis. - -79 de Condicions Tèrmiques en els Edificis. - Reglament d'Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis. - Normes Tècniques per a l'accessibilitat i l'eliminació de barreres arquitectòniques,

urbanístiques i en el transport. - Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals. - Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre d'1.997, sobre Disposicions mínimes de

seguretat i salut en les obres. - Reial Decret 486/1997 de 14 d'abril de 1997, sobre Disposicions mínimes de seguretat i

salut en els llocs de treball. - Reial Decret 485/1997 de 14 d'abril de 1997, sobre Disposicions mínimes en matèria

de senyalització de seguretat i salut en el treball. - Reial Decret 1215/1997 de 18 de juliol de 1997, sobre Disposicions mínimes de

seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball. - Reial Decret 773/1997 de 30 de maig de 1997, sobre Disposicions mínimes de

seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors d'equips de protecció individual.


6

2.4.2 BIBLIOGRAFÍA En la realització del projecte s’han consultat les següents fonts d’informació: - Reglament d’Instal·lacions tèrmiques en els edificis RITE (Real Decret 1218/2002) - Reglament Electrotècnic per a baixa tensió (Real Decret 842/2002). - SEGUÍ GRAU, Jordi, Anàlisis de la sèrie de Temperatura del Observatorio del Ebro (1894-2002). Ed. Publicacions de l’Observatori de l’Ebre. Miscel·lània nº44. Roquetes 2003. - MARCÓ GRATACÓS, Jorge, Tratamiento del agua y prevención de daños en edificios. Manuales Profesionales. Ed. Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona. - ROCA SUÁREZ, Manuel, CARRATALÀ FUENTES, Juan, SOLIS ROBAINA, Javier, Apuntes Fontaneria Departamento de Construcció Arquitectonica. Ed Escuela Superior Arquitectura Las Palmas de Gran Canaria. - La bíblia Excel 2002 Office XP. Gini COURTER, Anette MARQUIS. Anaya Multimedia. Madrid 2002 - Pliego de Condiciones Técnicas de Instalaciones Conectadas a Red. Departamento Enegia solar IDAE 2002. - Pliego de Condiciones Técnicas de Instalaciones de Baja Temperatura. Departamento Enegia solar IDAE 2002. - Revista: Energias Renovables número 38, de Juny del 2005. - Atlas Eòlic de Catalunya. Resultats del primer any. (Octuble 84 a Novembre 85). Direcció General d’Energia 1985. - Mapa Eólico Nacional. Análisis del viento para aprovechamiento energético. Instituto Nacional de Meteorología 1988 - Mapa Eólico Nacional, resúmenes energéticos por comunidades autónomas. Instituto Nacional de Meteorología 1994 WEBS Institut Nacional de Meteorologia. www.inm.es Xarxa Edumet, Estació meteorològica IES Joaquim Abu. Tortosa http://www.xtec.es/iesjbau/edumet/estacio/profile1/butlleti.htm# http://www.xtec.es/iesjbau/edumet/estacio/historic.htm Observatori de l’Ebre. http://www.obsebre.es/


7

Servei Meteorològic de Catalunya http://www.meteocat.com Fabricant de components de sistemes solars tèrmics. http://www.wagner-solartechnik.de/ES/start.html Simulació sistemes solars tèrmics. www.aiguasol.com Biblioteca de components de instal·lacions tèrmiques www.solarenergy.ch altres webs: www.icaen.net www.idae.es www.pirelli.es www.censolar.es www.bpsolar.es www.schneiderelectric.es www.philips.es www.aenor.es www.etse.urv.es www.bornay.es www.fronius.com


8

2.4.3 PROGRAMES DE CÀLCUL En la realització del projecte s’han utilitzat els següents programes de càlcul:

- Fulls de càlculs fets amb EXCEL de Microsoft; - programa de simulació de sistemes solars tèrmics TRANSOL versió educativa de

Aiguaisol; - Programa de simulació d’instal·lacions fotovoltaiques connectades a la xarxa de FRONIUS. - Programa Dmelect, CIEBT, càlcul d’instal·lacions de baixa tensió.

2.4.4 Pla de Gestió de la Qualitat Aplicat Durant la Redacció del Projecte. Durant la redacció del projecte s'han fet revisions de concordança entre diferents parts del mateix. S'ha procedit a la revisió aleatòria d'aquells elements clau, com son partides d'obra, dades significatives d'ubicació i localització d'elements de la instal·lació, etc... que puguin portar a confusions o la no comprensió del projecte. D'aquesta manera, el pla seguit inclou els següents apartats: Triar les partides d'obra i elements de la instal·lació que tinguin un pes important en el conjunt del projecte, al que volum i cost econòmic es refereix. Comprovar que els càlculs dels que deriva el resultat d'instal·lar dits elements de gran pes són correctes Comprovar que ho establert en l'apartat d'amidaments correspon a la realitat, comparant dit resultat amb les dimensions reals dels plànols del projecte Comprovar que el preu establert en el document bàsic pressupost és coherent amb el que es determini en l'apartat d'amidaments, en els plànols, en la memòria i en els catàlegs de consulta de preus per l'elaboració de dit document bàsic. 2.5 DEFINICIONS I ABRIEVATURES

Les abreviatures utilitzades al llarg de la documentació del projecte són les següents:

- ACS: Aigua calenta sanitària

- RITE: Reglament d’instal·lacions Tèrmiques - CPP: col·lector de placa plana - FV: Fotovoltaica - RBT: Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió. - ITC: Instrucció Tècnica complementària. - BOE: Boletín Oficial del Estado. - RD: Real Decret. - CGP: Caixa General de Protecció: - ACS: Aigua Calenta Sanitària. - ID: Interruptor Diferencial. - IP: Índex de protecció


9

2.6 REQUISITS DE DISSENY 2.6.1. RADIACIÓ SOLAR DE L’EMPLAÇAMENT. Les dades de radiació projecte, han estat extretes de l’Atlas de Radiació de Catalunya de l’any 2000, concretament les dades mesurades a l’emplaçament nº(63 ) corresponent a l’Observatori de l’Ebre Roquetes (Baix Ebre).

Fig 2.1 Mapa d’Irradiació Global diària (MJ/m2)

A continuació es mostren les dades de radiació solar global diària sobre superfícies inclinades (MJ/m2/dia), i les dades de radiació solar global horària sobre superfícies inclinades (kJ/m2) mesurades a l’estació de l’Observatori de l’Ebre, que s’han fet servir en el disseny del projecte.


10

Taula 2.1


11

Taula 2.2


12

Taula 2.3


13

Taula 2.4


14

2.6.2. ANÀLISI DEL VENT DE L’EMPLAÇAMENT. PREAMBUL Per tal de fer l’anàlisi del vent s’han consultat les següents fonts: - A) l’Atlas Eòlic de Catalunya de l’any 1985, amb un període d’observacions que compren l’Octubre de 1984 a l’Abril 1985, a l’emplaçament de l’Observatori de l’Ebre, elaborat per la direcció General d’Energia, del departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya. - B) “Mapa Eòlico Nacional. Anàlisis del viento para aprovechamiento energético” de l’any 1988, amb un període d’observacions que compren de l’any 1971 a l’any 1976, a l’emplaçament de l’Observatori de l’Ebre. Editat pel ”Servicio de Meteorologia Ambiental. Instituto Nacional de Meteorologia.” - C) “Mapa Eolico Nacional. Resúmenes Enérgeticos por Comunidades Autónomas” editat l’any 1994, , amb un període d’observacions que compren de l’any 1974 a l’any 1989, a l’emplaçament de l’Observatori de l’Ebre. Editat pel ” Instituto Nacional de Meteorologia.” A continuació es mostra un recull de les dades més significatives de les tres fonts. A) ATLAS EÒLIC DE CATALUNYA (Octubre 1984 – Abril 1985) El període de mesures compren 7 mesos del cicle (1984/1985): Oct, Nov, Des, Gen, Feb, Mar, Abr. El total d’hores analitzades és de 4211 hores. Resum de dades més significatives:

Altura V mitja D.Tipica V mitja D. Típica C Kestimada estimada

10m 2,4 2,54 3,1 1,16 1,57 0,9250m 2,341 1,072

Taula 2.5 Altura nivell del mar = 44.1 m Densitat de l’aire = 1,219 Kg./m3 Densitat de Potència = 50 W/m2 Coeficient d’Irregularitat = 6,089 V3/V3

Ratxa màxima del vent = 159 Km/h a l’any 1983 Rosa dels Vents: Per estudiar el comportament de la direcció del vent s’utilitzen les roses de vent. Es construeixen agrupant les dades mesurades per sectors de direcció. Es por representar tant la velocitat com l’energia per sector.


15

ROSA N NE E SE S SW W NW CalmesVENTS <2.5 m/shores 624 89 4 73 60 6 41 771 2543

(%) 14,8 2,1 0,1 1,7 1,4 0,1 1 18,3 60,4 Taula 2.6

Rosa dels Vents (%)

Fig 2.2 Rosa dels Vents

Distribució de velocitat per direcció:

[Vi,Vj) N NE E SE S SW W NW

2,5 a 5 496 72 4 67 59 6 26 3065 a 7.5 101 17 0 6 1 0 11 292

7,5 a 10 21 0 0 0 0 0 3 12210 a 15 5 0 0 0 0 0 1 5015 a 20 1 0 0 0 0 0 0 120 a 25 0 0 0 0 0 0 0 0

25 > 0 0 0 0 0 0 0 0 Taula 2.7

Corba de velocitats mitjana diària:

Hora Solar 0 1 2 3 4 5

AM 2,2 2,1 2,1 2,3 2,3 2,3PM 2,9 2,9 2,9 2,8 2,4 2,3

Hora Solar 6 7 8 9 10 11

AM 2,2 2,4 2,4 2,6 2,7 2,7PM 2,1 2,1 2 2 2,1 2,2

Taula 2.8 Calmes del vent:

inferior a (m/s) 1 2 3 4 5

hores seguides 125 131 136 274 299Inici Calma 21h 30/3 21h 30/3 10h 5/4 17h 30/3 15h 30/3

Taula 2.9


16

B) MAPA EÓLICO NACIONAL (Anys 1971-1976)

Rosa de Vents Anual de Velocitat Mitja, i Rosa Anual de Vents

Fig 2.3 Rosa de Vents Anuyal de Velocitat Mija i Rosa Anual de Vents


17

Rosa de Vents Mensual de Velocitat Mitja: Gener, Febrer, Març, Abril, Maig, Juny

Fig 2.4 Rosa de Vents Mensual de Velocitat Mitja: Gener, Febrer, Març, Abril, Maig, Juny


18

Rosa de Vents Mensual de Velocitat Mitja: Juliol, Agost, Setembre, Octubre,

Novembre, Desembre

Fig 2.5 Rosa de Vents Mensual de Velocitat Mitja: Gener, Febrer, Març, Abril, Maig, Juny


19

C) MAPA EOLICO NACIONAL (Anys 1974-1989) Característiques de l’emplaçament 08238 Tortosa / Observatori de l’Ebre

Longitud 00º 30’ 00’’ E Latitud 40º 49’ 00’’ Altitud 50 metres Alçada del anemòmetre sobre el terra 12 metres

L’estació es troba situada a l’Observatori de l’Ebre, damunt d’un monticle a 750 m del centre de la ciutat de Roquetes amb un bon domini de l’horitzó, que apareix més limitat a l’Oest per la Serra del Mont Caro. Al Est s’alça una doble torre on estan situats els anemòmetres i veletes. Les dades estudiades comprenen el període compres entre els anys 1974 i1989. L’estació de mesura és del tipus sinòptica diürna (corresponents a les trihoraries de 06 a 18 TMG). En les taules mostrades en el llibre “Mapa Eólico Nacional resúmenes enérgeticos por comunidades autónomas (1994)”, figuren les següents valors mensuals. % HORAS Percentatge total mensual de hores de funcionament de l’estació. El seu valor dona una estimació de la fiabilitat o representativitat dels resultats. En el nostre cas les observacions són exclusivament diürnes (entre 6 i 18 TMG), i per tant, la seva representativitat queda limitada a aquest període. VEL.MEDIA Velocitat mitja mensual, en nusos. FACTOR DE POTENCIA La potència eòlica aprofitable be donada per la següent expressió: P = 35,0 vS ⋅⋅⋅ ρ (1)

On: =ρ Densitat de l’aire (1,225 kg/m3)

S = Superfície presentada al vent per l’aerogenerador (m2) V = Velocitat del vent (m/s) P = Potència aprofitable (W)

Per tant, la potència disponible en el vent amb densitat ρ depèn del cub de la velocitat i de la superfície d’àrea A perpendicular al flux de vent. En el cas d’aerogeneradors l’àrea A és l’àrea del rotor. La potència eòlica disponible augmenta linealment amb el tamany del rotor y cúbicament amb la velocitat del vent. La potència mitja serà: <P> = ><⋅⋅⋅ 35,0 vSρ (2)

On: <v3> és el promig mensual dels cubs de les velocitats horàries


20

Si només disposem de la velocitat mitja mensual v , per fer una estimació de la potència eòlica disponible en un emplaçament, s’utilitza la potència mitja aprofitable és: P = 35,0 vS ⋅⋅⋅ ρ (3) És important remarcar que la velocitat mitja cúbica no és igual a la velocitat mitja al cub.

33 vv >≠< (4)

La relació entre elles és: 3

3

vv

fPP

p><

==><

(5)

On pf és el factor de potència eòlic, s’utilitza per calcular la potència mitja del vent a partir de la velocitat mitja del vent. Per tant, la potència eòlica aprofitable en un lloc en el que només coneixem la velocitat mitja mensual v serà: P = 35,0 vSK ⋅⋅⋅⋅ ρ (6)

Essent K el factor de potència corresponent a la zona. POTÈNCIA MITJA: S’ha calculat mitjançant la següent expressió:

P = 35,0 vSK ⋅⋅⋅⋅ ρ (7) On:

K = Factor de potència. ρ = Densitat de l’aire. P= Potència expressada en wats/m2 v = Velocitat mitja mensual <A> 410⋅ Paràmetre a de la distribució de Weibull multiplicat per 410⋅ <C> Paràmetre de forma de la distribució de Weibull <AA> = ca /1− Factor d’escala, en nusos <V> Velocitat mitja obtinguda en funció dels paràmetres de Weibull, en nusos. <P> Potència mitja aprofitable obtinguda a través dels paràmetres de Weibull, en Watts/m2


21

RESUM DADES DE L’OBSERVATORI DE L’EBRE / ACUMULAT

Taula 2.10

Els resultats expressats en aquest treball no ha sigut corregides, i es refereixen a l’alçada real del anemòmetre, en el nostre cas 12 metres sobre el nivell del terra. Per tal de comparar els resultats de diferents estacions, o per aplicar les corbes de potència dels aerogeneradors, deurien normalitzar-se a l’alçada en que es vol situar l’aerogenerador. Esta normalització es pot fer suposant que la variació del vent amb l’alçada te la forma potencial:

n

zz

VzV

)()(

00

= (8)

On:

V(z) = Velocitat del vent a l’alçada z. V0 = Velocitat del vent a l’alçada de la mesura z0

n = Paràmetre depenent de la estabilitat atmosfèrica. La transformació del factor d’escala A i del paràmetre de forma C es fa mitjançant les següents expressions:

nz z

zAA )(

00)( ⋅= (9)


22

)10

088,01/()10

088,01( 00)(

zLn

zLnCC z ⋅−⋅−⋅= (10)

Calculant-se el paràmetre n mitjançant la formula:

)10

088.01/()088,037,0( 00

zLnCLnn ⋅−⋅⋅−= (11)

La coordinació del “Mapa Eólico Nacional”, així com el tractament de les dades ha sigut realitzada en la seva totalitat pel “Servicio de Meteorología Ambiental”


23

2.6.3. ESTUDI DE LA METEOROLOGÍA DE L’EMPLAÇAMENT. L’Observatori de l’Ebre (40.821 ºN, 0.494 ºE i 51 metres d’altitud), està situat a 600m del centre de la localitat de Roquetes, en la província de Tarragona, a 2.5 Km del centre de la ciutat de Tortosa i a 8 Km dels Reguers localitat objecte de l’esmentat projecte. Es troba a més, aproximadament a 40 Km de la desembocadura del riu Ebre i a 20 Km del mar en línia recta. Al Oest s’eleva el cim de Caro (1447m) i la serra de l’Espina (1181m). Pel Sud es troba la serra del Montsià (762 m), a l’Est la serra del Coll de l’Alba (450m) i la serra de Cardó (943m). Les Característiques climatològiques de l’Observatori el fan extremadament representatiu del clima mediterrani dins la península Ibérica.

Fig 2.6 Mapa de les Terres de l’Ebre


24

TORTOSA (OBSERVATORIO DEL EBRO)

Període: 1971-2000 Altitud (m): 48 Latitud: 40 49 14 Longitud: -0 29 29

MES T TM Tm R H DR DN DT DF DH DD I

ENE 10.0 14.5 5.4 35 66 4 0 0 2 1 6 162

FEB 11.5 16.5 6.4 27 63 4 0 0 3 0 4 162

MAR 13.4 19.0 7.7 32 60 3 0 1 3 0 5 210

ABR 15.2 20.8 9.7 44 59 5 0 2 3 0 4 225

MAY 18.6 24.1 13.0 56 62 6 0 4 2 0 3 243

JUN 22.5 28.2 16.8 37 60 4 0 4 1 0 6 275

JUL 25.6 31.5 19.8 13 58 2 0 3 1 0 10 322

AGO 25.8 31.5 20.2 37 62 4 0 5 1 0 6 275

SEP 22.8 28.4 17.2 64 65 4 0 3 2 0 5 220

OCT 18.3 23.4 13.1 74 68 5 0 2 3 0 4 189

NOV 13.6 18.2 9.0 57 67 4 0 1 3 0 5 160

DIC 10.8 15.0 6.5 47 68 4 0 0 3 0 5 149

AÑO 17.3 22.6 12.1 524 63 50 0 25 27 2 61 2592

Taula 2.11 (WWW.INM.ES)

LEYENDA T Temperatura media mensual/anual (°C) TM Media mensual/anual de las temperaturas máximas diarias (°C) Tm Media mensual/anual de las temperaturas mínimas diarias (°C) R Precipitación mensual/anual media (mm) H Humedad relativa media (%) DR Número medio mensual/anual de dias de precipitación superior o igual a 1 mm DN Número medio mensual/anual de dias de nieve DT Número medio mensual/anual de dias de tormenta DF Número medio mensual/anual de dias de niebla DH Número medio mensual/anual de dias de helada DD Número medio mensual/anual de dias despejados I Número medio mensual/anual de horas de sol


25

2.7 POSSIBLES SOLUCIONS I SOLUCIÓ ADOPTADA. 2.7.1 Opcions a destacar en la instal·lació solar. Que col·loquem plaques fotovoltaiques monocristalines o policristalines? Els mòduls monocristal.lins sempre tenen una eficiència superior als policristal.lins. Això es deu que la cel.lula esta formada per un sol cristall de Si (totes les cèl·lules s’orienten en la mateixa direcció). Això es lo que produeix un color més uniforme de la cel.lula. Esta orientació redueix molt la resistència al pas del corrent a l’interior de la cel.lula augmentant el rendiment. De quina superfície disposem amb orientació e inclinació òptimes? El dimensionat d’una instal·lació fotovoltaica connectada a la xarxa ve determinada en funció de dos paràmetres principals:

- Superfície disponible per a instal·lar els mòduls fotovoltaics. - Inversió inicial a realitzar.

Així que, a diferència d’un sistema fotovoltaic autònom on el càlcul dels pannells solars te que ser el més ajustat possible per a que l’instal.lació funcioni correctament. En una instal·lació interconnectada a la xarxa és el propietari de l’instal.lació qui decideix el nombre de pannells solars en funció de les seves necessitats i possibilitats. En el nostre cas la determinació del nombre de mòduls fotovoltaics és en funció del sostre disponible en la zona comú que compren: la recepció, lavabos comuns i bar-cafeteria. Aquesta unitat constructiva te una orientació sud-est, i a més està lliure de ombres durant tot l’any totes les hores d’insolació, la qual cosa la adient per situar els pannells fotovoltaics. La superfície disponible compren un rectangle de 7.5 x 18 metres o sigui uns 135 m2 on poder distribuir els pannells fotovoltaics. Amb aquesta superfície podem col·locar tres cadenes de sis mòduls en sèrie Shell Solar Ultra 175, aconseguint una potencia instal·lada de 3150 Wp, tal i com queda justificat en els annexes. En connexió a la xarxa a la nostra latitud de 41º es considera la inclinació ideal 30º amb la horitzontal. Això és així perquè la inclinació ideal es calcula buscant la màxima generació anual. A l’estiu el sol està més alt al migdia amb la qual cosa per generar màxim durant tot l’any busquem una inclinació que sigui màxima durant l’estiu que és quan el sol està més alt. En el nostre cas com que volem una màxima producció d’energia solar fotovoltaica orientarem els pannells a 0º respecte al Sud o Azimut 0º.


26

Quina serà la potencia de l’equip inversor a utilitzar? Amb una potència fotovoltaica instal·lada de 3154,14 Wp, prominent de tres cadenes de sis mòduls en sèrie Shell Solar Ultra 175, podem utilitzar l’inversor Fronius IG 30. Amb l’inversor Fronius IG 30 de 2880W de potència nominal, en el moment de màxima eficiència aconseguim una relació de (Potencia instal·lació) / Pinversor) = 109,51 %. Com que l’inversor pot admetre una potència de pannells entre 2500-3500Wp amb aquesta relació el que pretenem és mantenir l’inversor en un punt d’eficiència raonable en els dies de poca radiació d’hivern, quan la potència que donen els pannells és molt baixa. L’equip inversor el col·loquem a l’exterior o a l’interior de l’edifici? S’opta per col·locar l’inversor a l’interior, concretament dins d’una habitació de l’actual masia, on també tindrem el quadre general de comandament i control de l’instal·lació elèctrica. 2.7.2 Opcions a destacar en l’estudi eòlic. Quines característiques te el vent de la zona? Les dades de partida per fer els càlculs són el resum de dades del Observatori de l’Ebre, extretes del llibre, “Mapa Eolico Nacional” avalades pel INM . Si tenim en conte que el complex hoteler esta situat als afores dels Reguers a uns 8 quilometres de l’Observatori de l’Ebre, i a 100 metres sobre el nivell del mar, les dades del Observatori són prou representatives, tot i la variabilitat que comporten les dades de vent. El vent dominant de la zona te una direcció Nord, Nord-Oest. Amb una velocitat mitjana del vent és mes aviat baixa 3.189 m/s amb un factor de forma K=1.31 (WEIBULL) i un factor d’escala C= 3.6 (WEIBULL), a 12 metres d’altura sobre el terra a l’emplaçament de Roquetes a 44 metres sobre el nivell del mar. Quin és el millor emplaçament per col·locar l’aerogenerador? La ubicació òptima de l’aerogenerador depèn de les característiques de l’emplaçament. En general es deu d’escollir un lloc despejat, sense obstacles pròxims y a la major altura possible sobre el nivell del terra. Per baix de 10 metres sobre el nivell del terra no es deu de col·locar perquè el potència eòlic disminueix notablement. En general, no és recomanable col·locar-lo dalt d’un edifici perquè el vent es veu afectat per l’estructura del edifici augmentant els nivells de turbulència i disminuint el potència. Si no hi ha més remei i ha de col·locar-se en l’edifici es preferible situar-lo dalt de la teulada lo més elevat possible. Un altre inconvenient de col·locar un aerogenerador dalt d’una casa és el soroll i les vibracions que produeix. Finalment ens decidim per situar l’aerogenerador a uns 35 metres en línia recta de l’actual masia, seguint una direcció Nord Oest, amb una alçada de 21 metres sobre el nivell del terra (mirar plànols).


27

Com augmentar la producció energètica d’origen eòlic? Per tal d’augmentar la producció eòlica, tenim tres possibilitats per millorar la producció energètica:

- Col·locar l’aerogenerador a més altura sobre el nivell del terra - Buscar un emplaçament més favorable. - Utilitzar un aerogenerador més gran o més aerogeneradors.

Evidentment la última opció suposarà un augment del cost del projecte, per aquesta raó abans de decidir-se per aquesta opció hi ha que estudiar les altres dos.

Augmentar l’alçada de l’aerogenerador requereix tenir mesures del vent a diferents altures o be adoptar hipòtesis sobre la variació del vent amb l’alçada Com a conseqüència de la baixa velocitat mitjana es decideix recalcular la velocitat mitjana a una altura de 21 metres sobre el nivell del terra que és una alçada que podem arribar amb una torre de celosia de mitja tensió, arribant a una velocitat mitjana de 3.88 m/s amb un factor de forma K=1.37 (WEIBULL) i un factor d’escala C= 4.38 (WEIBULL Quin tipus de torre utilitzem? El tipus de torre escollida és una torre de celosia C-1000 de 22 metres d’alçada amb un pes de 1046 kg, de les que utilitza la companyia Fecsa-Endesa en els desplaçaments de la xarxa de mitja tensió. S’opta per aquest model perquè és una torre robusta que es pot trobar fàcilment en qualsevol distribuïdor local. Quin tipus d’aerogenerador utilitzem? Degut a les baixa velocitat mitja de l’emplaçament, precisem d’un aerogenerador capaç de començar a produir energia en velocitats del vent baixes. Els Aerogeneradors que es fan servir per fer els càlculs són els diferents models de la firma Bornay fabricats Alacant, marca de reconegut prestigi i fiabilitat, que es caracteritzen per començar a produir energia a baixes velocitats (3 m/s), com és el nostre cas. 2.7.3 Opcions a destacar en l’estudi solar tèrmic Quin és el millor emplaçament per col·locar les plaques solars tèrmiques? S’han estudiat varies alternatives alhora de col·locar els col·lectors solars: Primer al terrat de les habitacions, però s’ha descartat perquè al hivern quasi sempre hi haurien obres de les teulades inclinades de les habitacions. Segons col·locar els col·lectors al terra i apartats del complex, però s’ha descartat pel sobrecost en rases per on passar les canonades i per tenir unes pèrdues del circuit primari elevades degudes a la considerable distància.


28

Tercer, finalment s’ha optat per col·locar els col·lectors damunt el sostre inclinat de les habitacions, orientades a 40º Oest i amb pendent de 20% ja que només teníem unes pèrdues d’insolació del 7,5%. Quin sistema de producció d’ACS escollim?

La configuració escollida és un sistema de producció centralitzada d’ACS. Entre les raons que ens portem a escollir aquesta configuració destaquen:

- La potencia instal·lada esta ajustada a la demanda global del edifici, prevenint la possible simultaneïtat en el servei. Una instal·lació centralitzada requereix menys potència global instal·lada que la corresponent a la suma d’individuals.

- Els sistemes centralitzat són susceptibles de automatització i conseqüentment, de optimització de funcionament, lo que porta al corresponent estalvi de manteniment i energia.

- En conseqüència les instal·lacions centralitzades s’imposen en aquells edificis en que pel seu ús o caràcter la facturació d’aigua es única, com és el cas d’hotels, hospitals...

Fig 2.7 Sistema d’ACS Centralitzat

Es tracta d’un sistema de producció d’ACS centralitzada mitjançant un acumulador solar escalfat pel camp de col·lectors mitjançant un bescanviador de calor exterior, i un acumulador auxiliar connectat directament al sistema solar, incorporant, en la part baixa, un altre bescanviador connectat a una caldera auxiliar. El servei es duu a terme mitjançant una recirculació contínua de l’ACS, fent-se la mescla per temperatura de servei a l’entrada de cada usuari.

On col·loquem els dipòsits d’aigua, bescanviadors (sala de màquines)...? La sala de màquines on es troben els dipòsits, bescanviadors, bombes, es troba a una distància d’uns 25 m del pannells (mirar plànols).


29

Quin règim de funcionament escollim “high-flow o low-flow? Els sistema low-flow es caracteritza per: Avantatges: - millor disponibilitat de la energia (major estratificació). - menors diàmetres canonades. - menors tamanys equips d’impulsió. - en sistemes amb cobertures altes, major eficiència. Desavantatges: - rendiment dels col·lectors disminueix. - Instal·lació més exigent ( vigilar sobrescalfaments) El sistema high-flow es caracteritza per tot lo contrari. Optem per utilitzar un sistema low-flow, ja que nivell energètic amb uns col·lector amb uns coeficients de pèrdues baixes i amb uns sistema de producció d’ACS centralitzat es pot aconseguir una bona estratificació. A la vegada que a nivell econòmic es redueix el cost de la instal·lació amb canonades de menor diàmetre i bombes més petites.

Fig 2.8 Eficiència f(Tmitja del col·lector)

Fig 2.10 Eficiència f(Tsortida d’emgatzemament)


30

Fig 2.11 Comparativa de diàmetre de canonades en funció del cabal

2.8 RESULTATS FINALS. 2.8.1 SISTEMA FOTOVOLTAIC CONNECTAT A LA XARXA. La configuració del generador fotovoltaic ve determinat pel tipus de mòdul emprat, pels requeriments de l’inversor i per les condicions d’irradiació solar de l’emplaçament. Els inversors tenen un rang de tensions d’entrada bastant ampli, però per arribar al punt òptim de funcionament, hi ha que sobredimensionar el generador fotovoltaic de l’ordre d’un 15% respecte a la potència nominal de l’inversor. Aquest criteri permet incrementar l’eficiència de l’instal.lació al obtenir un elevat rendiment dels inversors i mòduls fotovoltaic. Per a l’estudi de la inclinació i orientació dels mòduls és necessari conèixer la latitud de l’emplaçament i el període d’utilització de l’instal.lació. També es molt important i sobretot quan dissenyem una instal·lació fotovoltaica conèixer quina és la incidència de les ombres en els mòduls. Es tindran en compte els valors de vents característics de la zona i la ratxa de vent màxima històrica per subjectar l’estructura dels mòduls. Finalment, es tindrà en compte l’irradició solar de l’emplaçament, amb el qual s’obtindran valors previstos de producció energètica al llarg de l’any.


31

Mòduls Fotovoltaics. El mòdul fotovoltaic escollit és el PowerMax ultra 175 C, el qual és de la gamma de pannells fotovoltaics de més alt rendiment i més fiabilitat de Shell Solar. La gamma de productes de shell solar esta respaldada per una companyia amb més de 400 MW de potencia instal·lada en tot el mon. Aquest pannells, amb connexions multi-contact, són ideals per a una ampla varietat d’aplicacions connectades a la xarxa.

Fig 2.12 Pannell Shel PowerMax Ultra 175 C

Característiques mecàniques. Muntats damunt d’un marc d’alumini anoditzat resistent tant a la torsió com a la corrosió que assegura un rendiment fiable, incloent condicions meteorològiques severes. Per tal de facilitar la seva instal·lació s’inclouen caixes de connexió amb el cablejat prèviament muntat en connexions Multi-Contact. Els marcs estan pre-taladrats per facilitar el muntatge. La caixa de connexió permet una fàcil substitució dels diodes.

Fig 2.13 Dimensions Pannell Shel PowerMax Ultra 175 C


32

Característiques elèctriques:

Estructura de Suport Ens decidim per un sistema de muntatge de subjecció ràpid i econòmic molt adient en cobertes planes. És un suport tipus consola fabricat amb plàstic reciclat sense clor (HDPE), model console 4.1, de molt fàcil instal·lació que no precisa superfície d’anclatje. Les dimensions de la consola són les següents: 1600 x 800 x 450 (mm).

Fig 2.14 Console 4.1

Per poder aguantar la càrrega del vent s’incrementa el seu pes introduint grava. Inversors Els inversors són els equips electrònics encarregats de transformar l'energia elèctrica en corrent continu generada pels pannells fotovoltaics en corrent alterna apta per a ser injectada en la xarxa de distribució (230Vac, 50Hz). Els inversors ací citats són també els encarregats del seguiment del punt de màxima de potència del mòdul fotovoltaic maximitzant d'esta manera la producció d'energia siguin quines siguin les condicions meteorològiques. Cal tenir en compte que la producció


33

fotovoltaica varia molt depenent d'una sèrie de factors externs com poden ser la temperatura, els núvols i la irradiació, amb la qual cosa és necessari tenir algun sistema per a mantenir al pannell en el punt més favorable per a la generació.

Fig 2.15 Fronius IG 60

Els inversors usen ponts de MOSFETs per a convertir la tensió contínua en alterna. Estos inversors en particular treballen a altes freqüències, esta tècnica permet reduir la grandària i pes de l'inversor sense reduir la potència entregada. Dades tècniques.

Inversor IG30

Rang de tensions d'entrada 150-400 Vcc Màxima tensió d'entrada 500 Vcc Màxima potència fotovoltaica 2500-3600 Wp Potència nominal d'eixida 2.5 kW Màxima potència d'eixida 2.65 kW Màxima eficiència 94,5 % drec 40ºC Eficiència euro 92,7 % drec 40ºC Tensió d'eixida 230V, (Tolerància 197-251V) Freqüència d'eixida 50 (Tolerància +/-1Hz) Consum nocturn 0,15 W Consum propi en funcionament 7 W Dimensions (L x A x a) 500 x 435 x 225 mm Pes 12 Kg Refrigeració Ventilació forçada regulada Índex de protecció IP21 Rang admissible de temperatures -20...50ºC

Taula 2.12 Característiques principals de l'IG30

Les toleràncies dels valors de tensió i freqüència injectada per l'inversor depenen totalment de la xarxa a què estigui connectat l'inversor. L'inversor segueix la freqüència i tensió de la xarxa dins dels límits permesos pel Reial Decret 1663/2000. Per tant si la xarxa té una freqüència de per exemple 50,5 Hz l'inversor injecta a esta freqüència, el mateix ocorre amb la tensió de corrent alterna.


34

Fig 2.16 Interior de l'inversor IG Normativa Aplicable. Aquest inversor està certificat i compleix amb la següent normativa:

1. Marcat CE 2. Directiva 73/23 EEC per a aparells elèctrics de baixa tensió 3. Directiva 89/336/EEC de compatibilitat electromagnètica 4. Estàndards europeus: EN 50 178, EN 50 081-1, EN 50 082-2, EN 61 000-3-2 +

A14 5. Reial Decret 1663/2000 sobre la connexió d'instal·lacions fotovoltaiques a la xarxa

de baixa tensió 6. “Directrius per a l'operació en paral·lel d'instal·lacions de generació fotovoltaica

amb la xarxa de baixa freqüència de la companyia d’abastament d'electricitat”, publicada per l'Associació d'Empreses Elèctriques d'Alemanya

7. “Requisits de seguretat per a instal·lacions de generació d'energia fotovoltaica” (ÖNORM/ÖVE E2750), en la mesura en què estes directrius concerneixen als inversors de corrent

8. “Directrius d'operació en paral·lel d'instal·lacions de generació d'energia fotovoltaica amb la xarxa de baixa freqüència de a companyia d’abastament d'electricitat”, publicada per l'Associació d'Empreses Elèctriques d'Àustria

Proteccions de l'Inversor. L'inversor té una sèrie de funcions de protecció tant per a la protecció de les persones com per a l'autoprotecció de l'equip:

1. Protecció contra fallades d'aïllament: L'inversor monitoritza la connexió a terra de la part fotovoltaica i mostra un missatge d'error si hi ha un error d'aïllament.

2. Protecció contra sobrecorrent a sortida. 3. Protecció contra inversió de polaritat en la part DC. L'inversor està protegit contra

inversions de polaritat des dels pannells. 4. Protecció contra sobrecalfaments: L'inversor disposa d'uns ventiladors que regulen

la seua velocitat segons la temperatura interna del mateix per a evitar sobrecalfaments que puguin destruir l'equip. En el cas que els ventiladors no aconseguexin reduir la temperatura a límits raonables l'inversor pot reduir l'energia entregada a la xarxa per a protegir-se.

5. Protecció contra sobrecàrrega de pannells: Si s'han instal·lat massa pannells per a un sol inversor, l'inversor es protegirà produint menys energia a l'eixida.


35

6. Proteccions contra el funcionament en mode illa: Seguint les directrius marcades pel RD1663/2000 l'inversor es desconnecta quan detecta que esta funcionant en mode illa (sense suport de la xarxa de baixa tensió) per a evitar danys sobre les persones que puguin estar treballant en la dita xarxa.

Aplicació del Reial Decret 1663/2000 a l'Inversor. Els inversors d'aquets model venuts a Espanya estan certificats i compleixen amb les condicions imposades pel RD 1663/2000 que són:

1. Disposen d'un interruptor d'interconnexió intern per a la desconnexió automàtica 2. Disposen de protecció interna de màxima i mínima freqüència (49- 51 Hz) segons

normativa espanyola 3. Disposen de protecció interna de màxima i mínima tensió (197-251V) segons

normativa espanyola 4. Programari d'ajust de les proteccions de tensió i freqüència no accessible per

l'usuari 5. Disposen d'un relé de bloqueig de proteccions. Aquest relé és activat per les

proteccions de màxima i mínima tensió i de màxima i mínima freqüència, amb la possibilitat de rearmament automàtic als tres minuts de la normalització

6. Disposen d'un transformador, que assegura una separació galvànica entre el costat de corrent continu i la xarxa de baixa tensió

Com es determina l’inversor de connexió a la xarxa.? Conversió d’un alt voltatge CC a 230V/50Hz CA La conversió de corrent continua dels pannells a corrent alterna es realitza mitjançant pont de MOSFETS (interruptors d’estat sòlid), trossejant la senyal continua.

Fig 2.17 Mosfets

Els MOSFET, com qualsevol altre semiconductor, es s’escalfen quan passa corrent a través d’ells. Això provoca pèrdues en el rendiment i ens obliga a utilitzar una ventilació adient amb el tipus d’inversor Tots els inversors estan dissenyats per a una potencia nominal. Si l’inversor te d’entrada una potència molt inferior a la nominal, els seu rendiment decreix.


36

Rendiment d’un inversor IG

Fig 2.18 Rendiment d’un inversor IG

D’aquí la importància de dimensionar molt bé el camp fotovoltaic que correspon al model d’inversor. Busqueda del punt de màxima potència (MPP-tracking) del camp de mòduls FV. Els inversors de connexió a la xarxa tenen la funció de buscar el (PMP) punt de màxima potència del camp fotovoltaic al que estan connectats per tal d’aprofitar el màxim del mòdul. El PMP varia molt amb la temperatura i una mica menys amb la irradiància. Hi ha que dimensionar el camp fotovoltaic de manera que el PMP quedi dins de la finestra de l’inversor. En els inversor Fronius IG aquesta finestra és dels 150V fins als 400V. Per tant el PMP deu d’estar dins d’aquesta finestra per al marge de temperatures entre -10ºC i 45ºC.

Fig 2.19 Punt Màxima Potència


37

Les plaques fotovoltaiques són totes diferents, amb potències i característiques de tensió i corrent sensiblement diferents. Aquestes diferencies entre plaques FV poden arribar a deformar bastant la corba IV del sistema. Les diferencies entre plaques, les fallades en algunes cel.lules y les ombres parcials poden arribar a deformar tant la corba IV que l’inversor es pugui equivocar al buscar el PMP. Els inversors normalment busquen el PMP recorrent la corba IV i buscant els màxims.

Fig 2.20 Punt Màxima Potència

És per tant convenient utilitzar bons inversor amb plaques fotovoltaiques de qualitat. Per tal d’evitar problemes de Mismatch i Punt de Màxima Potència. Vigilar el funcionament de l’inversor en mode Illa. Els inversors de connexió a la xarxa poden constituir un perill per a la gent que treballi en el manteniment de la xarxa elèctrica. Si tenim diversos inversos generant en un lloc remot de la xarxa elèctrica i aquesta part de la xarxa es desconnecta per manteniment, pot ser que els inversors continuen produint energia i per tant fiquen en perill al personal de manteniment. Aquest risc només existeix en l’estrany cas de que el sistema després de la desconnexió entre en ressonància (la producció de tots els inversors sigui exactament igual a tots els consums.)

Fig 2.21 Funcionament en mode illa


38

Per tal d’evitar això els inversors incorporen una motorització de la freqüència i la tensió de xarxa. Només si estigueren connectats els sistemes solars d’aquesta part de la xarxa no és podrien mantenir els valors de tensió i freqüència i la protecció contra funcionament en mode illa saltaria, apagant l’inversor. Eficiència de la conversió. Mai sobrepassar la tensió màxima que aguanten els inversors no utilitzant massa inversos en sèrie això destrossaria l’inversor. Es molt convenient comprovar sempre que no ens excedim de la tensió màxima de l’inversor. Els inversors deuen d’estar instal·lats en un lloc fresc, on l’aire pugui circular lliurement per evitar que es sobrescalfen. Si la xarxa a la que connectem l’inversor no és estable. L’inversor es connectarà i es desconnectarà contínuament.

Fig 2.22 Camp Solar dimensionat correctament


39

Fig 2.23 Camp Solar mal dimensionat


40

2.8.2. SISTEMA EÒLIC CONNECTAT A LA XARXA. Característiques aerogenerador Inclin 3000.

L’aerogenerador Inclin 3000, amb una potència nominal de 63000 W, equipat amb un rotor tripala un sistema de frenat automàtic per inclinació i alternador trifàsic d’imants de neocimi.

Fig 2.24 Inclin 3000

Inclin 3000 és un equip robust, dedicat a tot tipus d’usos, com repetidors de

telecomunicacions, tots aquells llocs de petits consums com poden ser refugis, vivendes, petites granges o com és el nostre cas la venta d’energia a la Xarxa de Distribució de BT.

Aquest aerogenerador pot ser instal·lat damunt de qualsevol torre capaç de suportar

una pressió lateral de 750 Kg. El seu manteniment es limita a una revisió anual de tots els cargols, així com l’engràs de les parts mòbils. Està protegit contra la corrosió i fabricat amb materials de gran qualitat. Les parts exteriors ha estat fabricades en fibra de vidre. Té una garantia de 2 anys.


41

Dades tècniques: ROTOR:

Nº de hèlices: 2 Diàmetre: 4 metres Material: Fibra de vidre / Carboni. Pes: 155 Kg.

SISTEMA ELÈCTRIC: Tipus: Alternador trifàsic d’imants permanents. Imants: Neodimi Potència nom: 3000 W Voltatge: 220V Regulador: 220 V (amb fre) Opcional: Resistència aigua FUNCIONAMENT: Arrencar: 3.5 m/s Potència nom: 12 m/s Frenat aut: 14 m/s SISTEMA DE FRENAT:

Fig 2.25 Sistema de frenat

CORBA DE POTÈNCIA:

Fig 2.26 Corba de Potència.


42

Característiques de l’inversor IG40: Donat que l’aerogenerador Inclin 3000 pot arribar a subministrar fins a 3500W de potència l’inversor escollit és un Fronius IG 40, el qual te una potència nominal de sortida de 3500W. Pel que fa a les altres característiques són pràcticament igual que l’inversor Fronius IG30 que utilitzem en la instal·lació fotovoltaica. Les característiques més destacades del IG 40 són les següents: Dades tècniques.

Inversor IG40

Rang de tensions d'entrada 150-500 Vcc Màxima tensió d'entrada 500 Vcc Màxima potència fotovoltaica 3500-5500 Wp Potència nominal d'eixida 3.5 kW Màxima potència d'eixida 4.1 kW Màxima eficiència 94,5 % drec 40ºC Eficiència euro 93,5 % drec 40ºC Tensió d'eixida 230V, (Tolerància 197-251V) Freqüència d'eixida 50 (Tolerància +/-1Hz) Consum nocturn 0,15 W Consum propi en funcionament 12W Dimensions (L x A x a) 610 x 344 x 220 mm Pes 16 Kg Refrigeració Ventilació forçada regulada Índex de protecció IP21 Rang admissible de temperatures -20...50ºC

Taula 2.13 Característiques principals de l'IG40


43

2.8.3 SISTEMA DE PRODUCCIÓ D’ACS.




- En conseqüència les instal·lacions centralitzades s’imposen en aquells edificis en que pel seu ús o caràcter la facturació d’aigua es única, com és el cas d’hotels, hospitals...



44

Col·lectors Solars El col·lector escollit seria per al projecte és LB HT 7,6 m2

Taula 2.14 Característiques col.lectors solars Wagner mòdels LB

Corba Rendiment Col·lector

Corba de Pèrdua de Càrrega col·lector

Fig 2.27 Corba rendiment i Corba Pèrdua de Càrrega col·lector LB HT 7,6


45

Acumulador Solar i Acumulador d’ACS En aquest projecte els acumuladors escollit són de la marca IBERSOLAR. L’acumulador solar te una capacitat de 3000 Litres i l’acumulador d’ACS de 2000 L. I Les seves característiques són les següents: Material construcció: acer esmaltat PTFE a 200 ºC amb la corresponent boca d’inspecció. Tipologia dipòsit: BFV acer esmaltat tractament Ecoglass a 850 ºC doble capa. Aïllament: poliuretano flexible de 50mm d’espessor. Opcional: Boca d’inspecció, quadre de comandament amb termòmetre i termòstat, Resistències elèctriques. Pressions: de servei 6 bars, de prova 9 bars Protecció catòdica: ànodes de corrent continua.

Fig 2.28 Acumulador Solar Ibersolar

Taula 2.15 Característiques acumuladors solars


46

bombes

a) Bomba del circuit primari = UPS 25-40 b) Bomba del circuit secundari = UPS 25-40 c) Bomba recirculació habitacions = UPS 25-60 d) Bomba recirculació altres serveis = UPS 25-40

Fig 2.29 Característiques bombes UPS


47

La Centraleta de control La centraleta de diferencial de temperatura escollida serà Sungo S, que es caracteritza per estar controlada per un microprocesador per al funcionament segur i eficient de la instal·lació solar. Amb una regulació de velocitat de bomba augmentant el rendiment de la instal·lació i estalviant energia. Possibilitat de limitar la temperatura de l’aigua en l’acumulador. Comptador d’hores de funcionament. Display amb símbols. Inclou 2 sondes de temperatura tipus pt1000. Dimensions (ample x alt x fondo) 175 mm x 134 mm x 56 mm. Pes 360 g.

Fig 2.30 Regulador Solar Sungo S

Taula 2.16


48

Estructura de suport El col·lector LB es pot instal·lar ràpidament i de manera segura amb la estructura per a teulades inclinades. El muntatge és senzill y ràpid gràcies a la gran superfície de cada col·lector. Sense treure les teules es pot fixar el col·lector mitjançant ancoratges per als diferents tipus de teula i els perfils de fixació. Sense tenir que soldar damunt de la teulada es realitza la connexió del col·lector al circuit solar mitjançant canonades flexibles d’acer inoxidable. El pes de transport del col·lector es reduït en relació a la seva mida, ja que la coberta de vidre es pot posar desprès de la coloració.

Fig 2.31 Descripció procés de muntatge


49

Descripció del procés de muntatge:



50



51

2.8.4. Instal·lació Elèctrica en Baixa Tensió. 2.8.2.1 Característiques del Subministrament d’Energia Elèctrica En l’actualitat la masia restaurant te contractada una potencia 25kW, a través d’una línia aerea de baixa tensió 400/230V, que prové d’una CT XD333 de 160kVA propietat de la companyia Fecsa-Endesa. Per al futur complex hoteler, tal i com es justifica en l’apartat següent de previsió de potencies es contractarà una potència de 100kW. Per tal de poder arribar en condicions aquesta nova potencia, primer caldra substituir l’actual trafo de 160kVA de la companyia per un nou trafo de 250kVA, després caldrà fer una nova línia subterrània des de el CT XD 333 fins al nou complex hoteler, tal i com queda justificat en els annexes. 2.8.4.2 Previsió de Potències Per al càlcul de la potència total s’ha tingut en conte totes les normes referents al Reglament de Baixa tensió. En aquelles zones en que no coneixem la potencia dels receptors a instal·lar aplicarem un grau d’electrificació segons l’activitat que es porti a terme. El grau d’electrificació a aplicar ve especificat en el Reglament de Baixa Tensió ITC-BT-10 Previsió de Càrregues per a subministres en Baixa Tensió.

- Considerant en locals comercials i oficines una previsió de càrrega de 100W/m2 , amb un mínim de previsió de 3450W a 230V i coeficient de simultaneïtat 1.

- Considerant una carrega en serveis generals, que seran la suma de la potencia prevista en ascensors, aparells elevadors, centrals de calor i de fred, grups de pressió, enllumenat portal, caixa d’escales i espais comuns, sense aplicar cap factor de simultaneïtat. (factor de simultaneïtat =1)

En aquelles zones en les quals no coneixem la potencia dels receptors a instal·lar, realitzarem un estudi més detallat fent un càlcul de la línia d’enllumenat y de força. El càlcul de la línia d’enllumenat s’ha realitzat segons les instruccions del catàleg de Philips I es pot veure en l’apartat de 3.2.4.4. càlcul de l’enllumenat interior.


52

Els resultats aplicats al Quadre General de Comandament i Protecció són els següents.

QUADRE GENERAL DE COMANDAMENTI PROTECCIÓ

Subquadre ks tensió Pinst Pcalc(V) (W) (W)

SQ. Recepció+WC 0,5 400 4259,2 2129,6

SQ. Bar-Cafeteria 0,5 400 9395,6 4697,8

SQ. Porxos 0,7 400 1092,8 764,96

SQ. Sala màq+piscina+vestidors grans 0,4 400 11726,5 4729,6

SQ. Habitacions Dobles 0,4 400 6817,2 2726,88

SQ. Habitacions Simples 0,4 400 13078,4 5231,36

SQ. Vestidors petits+neteja 0,35 400 1921,2 672,42

SQ. Boguederia 0,5 400 18145,6 8697,8

SQ. Magatzem 0,35 400 7037,6 2463,16

SQ. Aire acondicionat 1 400 16625 16625

Generador Fotovoltaic 1 230 3150 3150

Generador Eòlic 1 230 3500 3500

Consum Actual masia-restaurant 0,6 400 25000 15000

TOTAL 70388,58 Taula 2.17

Així que, en principi, els càlculs elèctrics, partiran a priori, de les següents hipòtesis per al càlcul de seccions generals. Podem veure que la previsió de potencia calculada puja a 70.388 kW. Finalment decidim contractar per a tot el complex hoteler 100kW deixant un marge de reserva de 30kW per a futures ampliacions. 2.8.4.3 Escomesa És part de la instal·lació de la xarxa de distribució, que alimenta la caixa general de protecció o unitat funcional equivalent (CGP). Els conductors seran de coure o alumini. Esta línia està regulada per la ITC-BT-11. Atenent al seu traçat, al sistema d'instal·lació i a les característiques de la xarxa, la connexió podrà ser: - Aèria, posada sobre fatxada. Els cables seran aïllats, de tensió assignada 0,6/1 kV, i la seua instal·lació es farà preferentment baix conductes tancats o canals protectores. Per als encreuaments de vies públiques i espais sense edificar, els cables podran instal·lar-se amarrats directament en ambdós extrems. L'altura mínima sobre carrers i carreteres en cap cas serà inferior a 6 m. - Aèria, tensada sobre pals. Els cables seran aïllats, de tensió assignada 0,6/1 kV, i podran instal·lar-se suspesos d'un cable fiador o per mitjà de la utilització d'un conductor neutre fiador. Quan els cables creuen sobre vies públiques o zones de possible circulació rodada, l'altura mínima sobre carrers i carreteres no serà en cap cas inferior a 6 m. - Subterrània. Els cables seran aïllats, de tensió assignada 0,6/1 kV, i podran instal·lar-se directament soterrats, soterrats baix tub o en galeries, revestiments o canals revisables.


53

- Aero-subterrània. Complirà les condicions indicades en els apartats anteriors. En el pas de connexió subterrània a aèria o viceversa, el cable anirà protegit des de la profunditat establida fins una altura mínima de 2,5 m per damunt del nivell del sòl, per mitjà de conducte rígid de les següents característiques: - Resistència a l'impacte: Fort (6 juliols). - Temperatura mínima d'instal·lació i servici: - 5 ºC. - Temperatura màxima d'instal·lació i servici: + 60 ºC. - Propietats elèctriques: Continuïtat elèctrica/aïllant. - Resistència a la penetració d'objectes sòlids: D > 1 mm.

- Resistència a la corrosió (conductes metàl·lics): Protecció interior mitjana, exterior alta.

- Resistència a la propagació de la flama: No propagador. Finalment, cal assenyalar que la connexió serà part de la instal·lació constituïda per l'Empresa Subministradora, per tant el seu disseny ha de basar-se en les normes particulars d'ella. 2.8.4.4 Instal·lacions d’Enllaç. Caixa de Protecció i Mesura. Per al cas de subministraments a un únic usuari, al no existir línia general d'alimentació, es col·locarà en un únic element la caixa general de protecció i l'equip de mesura; tal element es denominarà caixa de protecció i mesura. En conseqüència, el fusible de seguretat ubicat abans del comptador coincidix amb el fusible que inclou una CGP. S'instal·laran preferentment sobre les fatxades exteriors dels edificis, en llocs de lliure i permanent accés. La seua situació es fixarà de comú acord entre la propietat i l'empresa subministradora. S'instal·larà sempre en un nínxol en paret, que es tancarà amb una porta preferentment metàl·lica, amb grau de protecció IK 10 segons UNIX-EN 50.102, revestida exteriorment d'acord amb les característiques de l'entorn i estarà protegida contra la corrosió, disposant d'un pany o cadenat normalitzat per l'empresa subministradora. Els dispositius de lectura dels equips de mesura hauran d'estar situats a una altura compresa entre 0,70 i 1,80 m. En el nínxol es deixaran previstos els orificis necessaris per a allotjar els conductes d'entrada de la connexió. Quan la fatxada no límit amb la via pública, la caixa general se situarà en el límit entre les propietats públiques i privades. Les caixes de protecció i mesura a utilitzar correspondran a un dels tipus arreplegats en les especificacions tècniques de l'empresa subministradora que hagen sigut aprovades per l'Administració Pública competent, en funció del número i naturalesa del subministrament. Dins de les mateixes s'instal·laran tallacircuits fusibles en tots els conductors de fase o


54

polars, de poder de tall almenys igual al corrent de curtcircuit prevista en el punt de la seua instal·lació. Les caixes de protecció i mesura compliran tot el que sobre el particular s'indica en la Norma UNIX-EN 60.439 -1, tindran grau d'inflamabilitat segons s'indica en la norma UNIX-EN 60.439 -3, una vegada instal·lades tindran un grau de protecció IP43 segons UNIX 20.324 i IK 09 segons UNIX-EN 50.102 i seran precintables. L'envoltant haurà de disposar de la ventilació interna necessària que garantisca la no formació de condensacions. El material transparent per a la lectura serà resistent a l'acció dels rajos ultravioleta. Les disposicions generals d'este tipus de caixa queden arreplegues en la ITC-BT-13. Derivació Individual És la part de la instal·lació que, partint de la caixa de protecció i mesura, subministra energia elèctrica a una instal·lació d'usuari. Comprén els fusibles de seguretat, el conjunt de mesura i els dispositius generals de comandament i protecció. Està regulada per la ITC-BT-15. Les derivacions individuals estaran constituïdes per: - Conductors aïllats en l'interior de tubs encastats. - Conductors aïllats en l'interior de tubs soterrats. - Conductors aïllats en l'interior de tubs en muntatge superficial. - Conductors aïllats en l'interior de canals protectores la tapa del qual només es puga obrir amb l'ajuda d'un útil. - Canalitzacions elèctriques prefabricades que hauran de complir la norma UNIX-EN 60.439 -2. - Conductors aïllats en l'interior de conductes tancats d'obra de fàbrica, projectats i construïts a este efecte. Els conductors a utilitzar seran de coure o alumini, aïllats i normalment unipolars, sent la seua tensió assignada 450/750 V com a mínim. Per al cas de cables multiconductors o per al cas de derivacions individuals en l'interior de tubs soterrats, l'aïllament dels conductors serà de tensió assignada 0,6/1 kV. La secció mínima serà de 6 mm² per als cables polars, neutre i protecció i d'1,5 mm² per a l'agulla de comandament (per a aplicació de les diferents tarifes), que serà de color roig. Els cables seran no propagadors de l'incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda. Els cables amb característiques equivalents a les de la norma UNIX 21.123 part 4 o 5 o a la norma UNIX 211002 complixen amb esta prescripció. La caiguda de tensió màxima admissible serà, per al cas de derivacions individuals en subministraments per a un únic usuari en què no hi ha línia general d'alimentació, de l'1,5 %.


55

Dispositius Generals i Individuals de Comandament i Protecció. Els dispositius generals de comandament i protecció se situaran el més prop possible del punt d'entrada de la derivació individual. En establiments en què procedisca, es col·locarà una caixa per a l'interruptor de control de potència, immediatament abans dels altres dispositius, en compartiment independent i precintable. La dita caixa es podrà col·locar en el mateix quadro on es col·loquen els dispositius generals de comandament i protecció. Els dispositius individuals de comandament i protecció de cada un dels circuits, que són l'origen de la instal·lació interior, podran instal·lar-se en quadros separats i en altres llocs. En locals d'ús comú o de pública concurrència hauran de prendre's les precaucions necessàries perquè els dispositius de comandament i protecció no siguen accessibles al públic en general. L'altura a la qual se situaran els dispositius generals i individuals de comandament i protecció dels circuits, mesura des del nivell del sòl, estarà compresa entre 1 i 2 m. Les envoltants dels quadros s'ajustaran a les normes UNIX 20.451 i UNIX-EN 60.439 -3, amb un grau de protecció mínim IP 30 segons UNIX 20.324 i IK07 segons UNIX-EN 50.102. L'envoltant per a l'interruptor de control de potència serà precintable i les seues dimensions estaran d'acord amb el tipus de subministrament i tarifa a aplicar. Les seues característiques i tipus correspondran a un model oficialment aprovat. L'instal·lador fixarà de forma permanent sobre el quadro de distribució una placa, impresa amb caràcters indelebles, en la que conste el seu nom o marca comercial, data en què es va realitzar la instal·lació, així com la intensitat assignada de l'interruptor general automàtic. Els dispositius generals i individuals de comandament i protecció seran, com a mínim: - Un interruptor general automàtic de tall omnipolar, d'intensitat nominal mínima 25 A, que permeta el seu accionament manual i que estiga dotat d'elements de protecció contra sobrecàrrega i curtcircuits (segons ITC-BT-22). Tindrà poder d'estil suficient per a la intensitat de curtcircuit que puga produir-se en el punt de la seua instal·lació, de 4,5 ca com a mínim. Este interruptor serà independent de l'interruptor de control de potència. - Un interruptor diferencial general, d'intensitat assignada superior o igual a la de l'interruptor general, destinat a la protecció contra contactes indirectes de tots els circuits (segons ITC-BT-24). Es complirà la condició següent:

Ra x Ia = U (12) on: Ra: és la suma de les resistències de la presa de terra i dels conductors de protecció de masses. Ia: és el corrent que assegura el funcionament del dispositiu de protecció (corrent diferencial-residual assignada).


56

U: és la tensió de contacte límit convencional (50 V en locals secs i 24 V en locals humits). Si pel tipus o caràcter de la instal·lació s'instal·lara un interruptor diferencial per cada circuit o grup de circuits, es podria prescindir de l'interruptor diferencial general, sempre que queden protegits tots els circuits. En el cas que s'instal·le més d'un interruptor diferencial en sèrie, existirà una selectivitat entre ells. Totes les masses dels equips elèctrics protegits per un mateix dispositiu de protecció, han de ser interconnectades i unides per un conductor de protecció a una mateixa presa de terra. - Dispositius de tall omnipolar, destinats a la protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits de cada un dels circuits interiors (segons ITC-BT-22). - Dispositiu de protecció contra sobretensions, segons ITC-BT-23, si fóra necessari. 2.8.4.5 Instal·lacions Interiors Conductors Els conductors i cables que s'empren en les instal·lacions seran de coure o alumini i seran sempre aïllats. La tensió assignada no serà inferior a 450/750 V. La secció dels conductors a utilitzar es determinarà de manera que la caiguda de tensió entre l'origen de la instal·lació interior i qualsevol punt d'utilització siga menor del 3 % per a enllumenat i del 5 % per als altres usos. El valor de la caiguda de tensió podrà compensar-se entre la de la instal·lació interior (3-5 %) i la de la derivació individual (1,5 %), de manera que la caiguda de tensió total siga inferior a la suma dels valors límits especificats per a ambdós (4,5-6,5 %). Per a instal·lacions que s'alimenten directament en alta tensió, per mitjà d'un transformador propi, es considerarà que la instal·lació interior de baixa tensió té el seu origen a l'eixida del transformador, sent també en este cas les caigudes de tensió màximes admissibles del 4,5 % per a enllumenat i del 6,5 % per als altres usos. En instal·lacions interiors, per a tindre en compte els corrents harmòniques degudes a càrregues no lineals i possibles desequilibris, excepte justificació per càlcul, la secció del conductor neutre serà com a mínim igual a la de les fases. No s'utilitzarà un mateix conductor neutre per a diversos circuits. Les intensitats màximes admissibles, es regiran en la seua totalitat per allò que s'ha indicat en la Norma UNIX 20.460-5-523 i el seu annex Nacional.


57

Els conductors de protecció tindran una secció mínima igual a la fixada en la taula següent: Secció conductors fase (mm²) Secció conductors protecció (mm²) SF = 16 SF 16 < S f = 35 16 Sf > 35 SF/2

Taula 2.18 Secció dels conductors de protecció

Identificació de Conductors. Els conductors de la instal·lació han de ser fàcilment identificables, especialment pel que fa al conductor neutre i al conductor de protecció. Esta identificació es realitzarà pels colors que presenten els seus aïllaments. Quan existisca conductor neutre en la instal·lació o es preveja per a un conductor de fase el seu passe posterior a conductor neutre, s'identificaran estos pel color blau clar. Al conductor de protecció se li identificarà pel color verd-groc. Tots els conductors de fase, o si és el cas, aquells per als que no es preveja el seu passe posterior a neutre, s'identificaran pels colors marró, negre o gris. Subdivisió de les Instal·lacions. Les instal·lacions se subdividiran de manera que les pertorbacions originades per avaries que puguen produir-se en un punt d'elles, afecten només certes parts de la instal·lació, per exemple a un sector de l'edifici, a una planta, a un sol local, etc., per a la qual cosa els dispositius de protecció de cada circuit estaran adequadament coordinats i seran selectius amb els dispositius generals de protecció que els precedisquen. Tota instal·lació es dividirà en diversos circuits, segons les necessitats, a fi de: - evitar les interrupcions innecessàries de tot el circuit i limitar les conseqüències d'una fallada. - facilitar les verificacions, assajos i manteniments. - evitar els riscos que podrien resultar de la fallada d'un sol circuit que poguera dividir-se, com per exemple si només hi ha un circuit d'enllumenat. Equilibrat de Càrregues. Perquè es mantinga el major equilibri possible en la càrrega dels conductors que formen part d'una instal·lació, es procurarà que aquella quede repartida entre les seues fases o conductors polars.


58

Resistència d’Aïllament i Rigidesa Dièlectrica Les instal·lacions hauran de presentar una resistència d'aïllament almenys igual als valors indicats en la taula següent:

Fig 2.19

La rigidesa dielèctrica serà tal que, desconnectats els aparells d'utilització (receptors), resistisca durant 1 minut una prova de tensió de 2U + 1000 V a freqüència industrial, sent U la tensió màxima de servici expressada en volts, i amb un mínim d'1.500 V. Els corrents de fuga no seran superiors, per al conjunt de la instal·lació o per a cada un dels circuits en què esta puga dividir-se a efectes de la seua protecció, a la sensibilitat que presenten els interruptors diferencials instal·lats com a protecció contra els contactes indirectes. Connexions En cap cas es permetrà la unió de conductors per mitjà de connexions i/o derivacions per simple retorciment o enrotllament entre si dels conductors, sinó que haurà de realitzar-se sempre utilitzant borns de connexió muntats individualment o constituint blocs o interlínies de connexió; pot permetre's així mateix, la utilització de brides de connexió. Sempre hauran de realitzar-se en l'interior de caixes d'entroncament i/o de derivació. Si es tracta de conductors de diversos fils d'aram cablejats, les connexions es realitzaran de manera que el corrent es repartisca per tots els fils d'aram components. Sistemes d’Instal·lació Prescripcions Generals. Diversos circuits poden trobar-se en el mateix tub o en el mateix compartiment de canal si tots els conductors estan aïllats per a la tensió assignada més elevada. En cas de proximitat de canalitzacions elèctriques amb altres no elèctriques, es disposaran de manera que entre les superfícies exteriors d'ambdós es mantinga una distància mínima de 3 cm. En cas de proximitat amb conductes de calefacció, d'aire calent, vapor o fum, les canalitzacions elèctriques s'establiran de manera que no puguen aconseguir una temperatura perillosa i, per consegüent, es mantindran separades per una distància convenient o per mitjà de pantalles calorífugues. Les canalitzacions elèctriques no se situaran per davall d'altres canalitzacions que puguen donar lloc a condensacions, com ara les destinades a conducció de vapor, d'aigua, de gas, etc., a menys que es prenguen les disposicions necessàries per a protegir les canalitzacions elèctriques contra els efectes d'estes condensacions.


59

Les canalitzacions hauran d'estar disposades de manera que faciliten la seua maniobra, inspecció i accés a les seues connexions. Les canalitzacions elèctriques s'establiran de manera que per mitjà de la convenient identificació dels seus circuits i elements, es puga procedir en tot moment a reparacions, transformacions, etc. En tota la longitud dels passos de canalitzacions a través d'elements de la construcció, com ara murs, barandats i sostres, no es disposaran entroncaments o derivacions de cables, estant protegides contra els deterioraments mecànics, les accions químiques i els efectes de la humitat. Les cobertes, tapes o envoltants, comandaments i polsadors de maniobra d'aparells com ara mecanismes, interruptors, bases, reguladors, etc, instal·lats en els locals humits o mullats, seran de material aïllant. Conductors aïllats baix tubs protectors. Els cables utilitzats seran de tensió assignada no inferior a 450/750 V. El diàmetre exterior mínim dels tubs, en funció del número i la secció dels conductors a conduir, s'obtindrà de les taules indicades en la ITC-BT-21, així com les característiques mínimes segons el tipus d'instal·lació. Per a l'execució de les canalitzacions baix tubs protectors, es tindran en compte les prescripcions generals següents: - El traçat de les canalitzacions es farà seguint línies verticals i horitzontals o paral·leles a les arestes de les parets que limiten el local on s'efectua la instal·lació. - Els tubs s'uniran entre si per mitjà d'accessoris adequats a la seua classe que asseguren la continuïtat de la protecció que proporcionen als conductors. - Els tubs aïllants rígids curvables en calent podran ser acoblaments entre si en calent, recobrint l'entroncament amb una cua especial quan es precise una unió estanca. - Les corbes practicades en els tubs seran contínues i no originaran reduccions de secció inadmissibles. Els ràdios mínims de curvatura per a cada classe de tub seran els especificats pel fabricant conforme a UNIX-EN - Serà possible la fàcil introducció i retirada dels conductors en els tubs després de col·locar-los i fixats estos i els seus accessoris, disposant per a això els registres que es consideren convenients, que en trams rectes no estaran separats entre si més de 15 metres. El nombre de corbes en angle situades entre dos registres consecutius no serà superior a 3. Els conductors s'allotjaran normalment en els tubs després de col·locats estos. - Els registres podran estar destinats únicament a facilitar la introducció i retirada dels conductors en els tubs o servir al mateix temps com a caixes d'entroncament o derivació. - Les connexions entre conductors es realitzaran en l'interior de caixes apropiades de material aïllant i no propagador de la flama. Si són metàl·liques estaran protegides contra la corrosió. Les dimensions d'estes caixes seran tals que permeten allotjar folgadament tots els conductors que hagen de contindre. La seua profunditat serà almenys igual al diàmetre del tub major més un 50 % del mateix, amb un mínim de 40 mm. El seu diàmetre o costat interior mínim serà de 60 mm. Quan es vullguen fer estanques les entrades dels tubs en les caixes de connexió, hauran d'emprar-se premsaestopa o ràcords adequats.


60

- En els tubs metàl·lics sense aïllament interior, es tindrà en compte la possibilitat que es produïsquen condensacions d'aigua en el seu interior, per a la qual cosa es triarà convenientment el traçat de la seua instal·lació, preveient l'evacuació i establint una ventilació apropiada en l'interior dels tubs per mitjà del sistema adequat, com pot ser, per exemple, l'ús d'una "T" de la que un dels braços no s'empra. - Els tubs metàl·lics que siguen accessibles han de posar-se a terra. La seua continuïtat elèctrica haurà de quedar convenientment assegurada. En el cas d'utilitzar tubs metàl·lics flexibles, és necessari que la distància entre dos posades a terra consecutives dels tubs no excedisca de 10 metres. - No podran utilitzar-se els tubs metàl·lics com a conductors de protecció o de neutre. Quan els tubs s'instal·len en muntatge superficial, es tindran en compte, a més, les prescripcions següents: - Els tubs es fixaran a les parets o sostres per mitjà de brides o abraçadores protegides contra la corrosió i sòlidament subjectes. La distància entre estes serà, com a màxim, de 0,50 metres. Es disposaran fixacions d'una i una altra part en els canvis de direcció, en els entroncaments i en la proximitat immediata de les entrades en caixes o aparells. - Els tubs es col·locaran adaptant-se a la superfície sobre la qual s'instal·len, corbant-se o usant els accessoris necessaris. - En alineacions rectes, les desviacions de l'eix del tub respecte a la línia que unix els punts extrems no seran superiors al 2 per 100. - És convenient disposar els tubs, sempre que siga possible, a una altura mínima de 2,50 metres sobre el sòl, a fi de protegir-los d'eventuals danys mecànics. Quan els tubs es col·loquen encastats, es tindran en compte, a més, les prescripcions següents: - En la instal·lació dels tubs en l'interior dels elements de la construcció, les fregadisses no posaran en perill la seguretat de les parets o sostres en què es practiquen. Les dimensions de les fregadisses seran suficients perquè els tubs queden recoberts per una capa d'1 centímetre de grossària, com a mínim. En els angles, la grossària d'esta capa pot reduir-se a 0,5 centímetres. - No s'instal·laran entre forjat i revestiment tubs destinats a la instal·lació elèctrica de les plantes inferiors. - Per a la instal·lació corresponent a la pròpia planta, únicament podran instal·lar-se, entre forjat i revestiment, tubs que hauran de quedar recoberts per una capa de formigó o morter d'1 centímetre de grossària, com a mínim, a més del revestiment. - En els canvis de direcció, els tubs estaran convenientment corbats o bé proveïts de colzes o "T" apropiats, però en este últim cas només s'admetran els proveïts de tapes de registre. - Les tapes dels registres i de les caixes de connexió quedaran accessibles i desmuntables una vegada finalitzada l'obra. Els registres i caixes quedaran enrasats amb la superfície exterior del revestiment de la paret o sostre quan no s'instal·len en l'interior d'un allotjament tancat i practicable. - En el cas d'utilitzar-se tubs encastats en parets, és convenient disposar els recorreguts horitzontals a 50 centímetres com a màxim, de sòl o sostres i els verticals a una distància dels angles de cantons no superiors a 20 centímetres.


61

Conductors aïllats fixats directament sobre les parets. Estes instal·lacions s'establiran amb cables de tensions assignades no inferiors a 0,6/1 kV, armats, proveïts d'aïllament i coberta. Per a l'execució de les canalitzacions es tindran en compte les prescripcions següents: - Es fixaran sobre les parets per mitjà de brides, abraçadores, o collars de manera que no perjudiquen les cobertes dels mateixos. - A fi que els cables no siguen susceptibles de doblegar-se per efecte del seu propi pes, els punts de fixació dels mateixos estaran prou pròxims. La distància entre dos punts de fixació successius, no excedirà de 0,40 metres. - Quan els cables hagen de disposar de protecció mecànica pel lloc i condicions d'instal·lació en què s'efectue la mateixa, s'utilitzaran cables armats. En cas de no utilitzar estos cables, s'establirà una protecció mecànica complementària sobre els mateixos. - S'evitarà corbar els cables amb un ràdio massa xicotet i excepte prescripció en contra fixada en la Norma UNIX corresponent al cable utilitzat, este ràdio no serà inferior a 10 vegades el diàmetre exterior del cable. - Els encreuaments dels cables amb canalitzacions no elèctriques es podran efectuar per la part anterior o posterior a estes, deixant una distància mínima de 3 cm entre la superfície exterior de la canalització no elèctrica i la coberta dels cables quan l'encreuament s'efectue per la part anterior d'aquella. - Els extrems dels cables seran estancs quan les característiques dels locals o emplaçaments així ho exigisquen, utilitzant-se a este fi caixes o altres dispositius adequats. L'estanquetat podrà quedar assegurada amb l'ajuda de premsaestopa. - Els entroncaments i connexions es faran per mitjà de caixes o dispositius equivalents proveïts de tapes desmuntables que asseguren al mateix temps la continuïtat de la protecció mecànica establida, l'aïllament i la inaccessibilitat de les connexions i permetent la seua verificació en cas necessari. Conductors aïllats en l'interior de buits de la construcció. Els cables utilitzats seran de tensió assignada no inferior a 450/750 V, amb coberta de protecció. Els cables o tubs podran instal·lar-se directament en els buits de la construcció totalment construïts amb materials incombustibles de resistència al foc RF-120 com a mínim. Els buits en la construcció admissibles per a estes canalitzacions podran estar disposats en murs, parets, bigues, forjats o sostres, adoptant la forma de conductes continus o bé estaran compresos entre dos superfícies paral·leles com en el cas de falsos sostres o murs amb cambres d'aire. La secció dels buits serà, com a mínim, igual a quatre vegades l'ocupada pels cables o tubs, i la seua dimensió més xicoteta no serà inferior a dos vegades el diàmetre exterior de major secció d'estos, amb un mínim de 20 mil·límetres. Les parets que separen un buit que continga canalitzacions elèctriques dels locals immediats, tindran prou solidesa per a protegir estes contra accions previsibles.


62

S'evitaran, en tant que siga possible, les asprors en l'interior dels buits i els canvis de direcció dels mateixos en un nombre elevat o de xicotet ràdio de curvatura. La canalització podrà ser reconeguda i conservada sense que siga necessària la destrucció parcial de les parets, sostres, etc., o els seus guarnits i decoracions. Els entroncaments i derivacions dels cables seran accessibles, disposant-se per a ells les caixes de derivació adequades. S'evitarà que puguen produir-se infiltracions, fugues o condensacions d'aigua que puguen penetrar en l'interior del buit, prestant especial atenció a la impermeabilitat dels seus murs exteriors, així com a la proximitat de canonades de conducció de líquids, penetració d'aigua a l'efectuar la neteja de sòls, possibilitat d'acumulació d'aquella en parts baixes del buit, etc. Conductors aïllats baix canals protectores. La canal protectora és un material d'instal·lació constituït per un perfil de parets perforades o no, destinat a allotjar conductors o cables i tancat per una tapa desmuntable. Els cables utilitzats seran de tensió assignada no inferior a 450/750 V. Les canals protectores tindran un grau de protecció IP4X i estaran classificades com "canals amb tapa d'accés que només poden obrir-se amb ferramentes". En el seu interior es podran col·locar mecanismes com ara interruptors, preses de corrent, dispositius de comandament i control, etc, sempre que es fixen d'acord amb les instruccions del fabricant. També es podran realitzar entroncaments de conductors en el seu interior i connexions als mecanismes. Les canals protectores per a aplicacions no ordinàries hauran de tindre unes característiques mínimes de resistència a l'impacte, de temperatura mínima i màxima d'instal·lació i servici, de resistència a la penetració d'objectes sòlids i de resistència a la penetració d'aigua, adequades a les condicions de l'emplaçament a què es destina; així mateix les canals seran no propagadores de la flama. Dites característiques seran conformes a les normes de la sèrie UNIX-EN 50.085. El traçat de les canalitzacions es farà seguint preferentment línies verticals i horitzontals o paral·leles a les arestes de les parets que limiten al local on s'efectua la instal·lació. Les canals amb conductivitat elèctrica han de connectar-se a la xarxa de terra, la seua continuïtat elèctrica quedarà convenientment assegurada. La tapa de les canals quedarà sempre accessible.


63

2.8.4.6 Proteccions Protecció Contra Sobreintensitats. Tot circuit estarà protegit contra els efectes de les sobreintensitats que puguen presentar-se en el mateix, per a la qual cosa la interrupció d'este circuit es realitzarà en un temps convenient o estarà dimensionat per a les sobreintensitats previsibles. Les sobreintensitats poden estar motivades per: - Sobrecàrregues degudes als aparells d'utilització o defectes d'aïllament de gran impedància. - Curtcircuits. - Descàrregues elèctriques atmosfèriques. a) Protecció contra sobrecàrregues. El límit d'intensitat de corrent admissible en un conductor ha de quedar en tot cas garantida pel dispositiu de protecció utilitzat. El dispositiu de protecció podrà estar constituït per un interruptor automàtic de tall omnipolar amb corba tèrmica de tall, o per tallacircuits fusibles calibrats de característiques de funcionament adequades. b) Protecció contra curtcircuits. En l'origen de tot circuit s'establirà un dispositiu de protecció contra curtcircuits la capacitat de tall del qual estarà d'acord amb la intensitat de curtcircuit que puga presentar-se en el punt de la seua connexió. S'admet, no obstant, que quan es tracte de circuits derivats d'un principal, cada un d'estos circuits derivats dispose de protecció contra sobrecàrregues, mentres que un sol dispositiu general puga assegurar la protecció contra curtcircuits per a tots els circuits derivats. S'admeten com a dispositius de protecció contra curtcircuits els fusibles calibrats de característiques de funcionament adequades i els interruptors automàtics amb sistema de tall omnipolar. La norma UNIX 20.460 -4-43 arreplega tots els aspectes requerits per als dispositius de protecció. La norma UNIX 20.460 -4-473 definix l'aplicació de les mesures de protecció exposades en la norma UNIX 20.460 -4-43 segons siga per causa de sobrecàrregues o curtcircuit, assenyalant en cada cas el seu emplaçament o omissió. Protecció Contra Sobretensions Categories de les sobretensions Les categories indiquen els valors de tensió suportada a l'ona de xoc de sobretensió que deuen tindre els equips, determinant, al seu torn, el valor límit màxim de tensió residual que han de permetre els diferents dispositius de protecció de cada zona per a evitar el possible dany de tals equips. Es distingixen 4 categories diferents, indicant en cada cas el nivell de tensió suportada a impulsos, en kV, segons la tensió nominal de la instal·lació.


64

Taula 2.20

Categoria I S'aplica als equips molt sensibles a les sobretensions i que estan destinats a ser connectats a la instal·lació elèctrica fixa (ordinadors, equips electrònics molt sensibles, etc). En este cas, les mesures de protecció es prenen fora dels equips a protegir, ja siga en la instal·lació fixa o entre la instal·lació fixa i els equips, a fi de limitar les sobretensions a un nivell específic. Categoria II S'aplica als equips destinats a connectar-se a una instal·lació elèctrica fixa (electrodomèstics, ferramentes portàtils i altres equips semblants). Categoria III S'aplica als equips i materials que formen part de la instal·lació elèctrica fixa i a altres equips per als quals es requerix un alt nivell de fiabilitat (armaris de distribució, enfangats, aparamenta: interruptors, seccionadors, preses de corrent, etc, canalitzacions i els seus accessoris: cables, caixa de derivació, etc, motors amb connexió elèctrica fixa: ascensors, màquines industrials, etc. Categoria IV S'aplica als equips i materials que es connecten en l'origen o molt pròxims a l'origen de la instal·lació, aigües dalt del quadro de distribució (comptadors d'energia, aparells de telemesura, equips principals de protecció contra sobreintensitats, etc). Mesures per al control de les sobretensions Es poden presentar dos situacions diferents: - Situació natural: quan no cal la protecció contra les sobretensions transitòries, perquè es preveu un baix risc de sobretensions en la instal·lació (pel fet que està alimentada per una xarxa subterrània en la seua totalitat). En este cas es considera prou la resistència a les sobretensions dels equips indicada en la taula de categories, i no es requerix cap protecció suplementària contra les sobretensions transitòries. - Situació controlada: quan és necessari la protecció contra les sobretensions transitòries en l'origen de la instal·lació, perquè la instal·lació s'alimenta per, o inclou, una línia aèria amb conductors nus o aïllats.


65

També es considera situació controlada aquella situació natural en què és convenient incloure dispositius de protecció per a una major seguretat (continuïtat de servici, valor econòmic dels equips, pèrdues irreparables, etc.). Els dispositius de protecció contra sobretensions d'origen atmosfèric han de seleccionar-se de manera que el seu nivell de protecció siga inferior a la tensió suportada a impuls de la categoria dels equips i materials que es preveu que es vagen a instal·lar. Els descarregadors es connectaran entre cada un dels conductors, incloent el neutre o compensador i la terra de la instal·lació. Selecció dels materials en la instal·lació. Els equips i materials han de triar-se de manera que la seua tensió suportada a impulsos no siga inferior a la tensió suportada prescrita en la taula anterior, segons la seua categoria. Els equips i materials que tinguen una tensió suportada a impulsos inferior a la indicada en la taula, es poden utilitzar, no obstant: - en situació natural, quan el risc siga acceptable. - en situació controlada, si la protecció contra les sobretensions és adequada. Proteccions contra contactes directes. a) Protecció per aïllament de les parts actives. Les parts actives hauran d'estar recobertes d'un aïllament que no puga ser eliminat més que destruint-ho. b) Protecció per mitjà de barreres o envoltants. Les parts actives han d'estar situades en l'interior de les envoltants o darrere de barreres que posseïsquen, com a mínim, el grau de protecció IP XXB, segons UNIX20.324. Si es necessiten obertures majors per a la reparació de peces o per al bàs funcionament dels equips, s'adoptaran precaucions apropiades per a impedir que les persones o animals domèstics toquen les parts actives i es garantirà que les persones siguen conscients del fet que les parts actives no han de ser tocades voluntàriament. Les superfícies superiors de les barreres o envoltants horitzontals que són fàcilment accessibles, han de respondre com a mínim al grau de protecció IP4X o IP XXD. Les barreres o envoltants han de fixar-se de manera segura i ser d'una robustesa i durabilitat suficients per a mantindre els graus de protecció exigits, amb una separació suficient de les parts actives en les condicions normals de servici, tenint en compte les influències externes. Quan siga necessari suprimir les barreres, obrir les envoltants o llevar parts d'estes, açò no ha de ser possible més que: - bé amb l'ajuda d'una clau o d'una ferramenta;


66

- o bé, després de llevar la tensió de les parts actives protegides per estes barreres o estes envoltants, no podent ser restablida la tensió fins després de tornar a col·locar les barreres o les envoltants; - o bé, si hi ha interposada una segona barrera que posseïx com a mínim el grau de protecció IP2X o IP XXB, que no puga ser llevada més que amb l'ajuda d'una clau o d'una ferramenta i que impedisca tot contacte amb les parts actives. c) Protecció complementària per dispositius de corrent diferencial-residual. Esta mesura de protecció està destinada només a complementar altres mesures de protecció contra els contactes directes. L'ocupació de dispositius de corrent diferencial-residual, el valor de corrent diferencial del qual assignada de funcionament siga inferior o igual a 30 mA, es reconeix com a mesura de protecció complementària en cas de fallada d'una altra mesura de protecció contra els contactes directes o en cas d'imprudència dels usuaris. Protecció contra contactes indirectes. La protecció contra contactes indirectes s'aconseguirà per mitjà de "tall automàtic de l'alimentació". Esta mesura consistix a impedir, després de l'aparició d'una fallada, que una tensió de contacte de valor suficient es mantinga durant un temps tal que puga donar com resultat un risc. La tensió límit convencional és igual a 50 V, valor eficaç en corrent alterna, en condicions normals i a 24 V en locals humits. Totes les masses dels equips elèctrics protegits per un mateix dispositiu de protecció, han de ser interconnectades i unides per un conductor de protecció a una mateixa presa de terra. El punt neutre de cada generador o transformador ha de posar-se a terra. Es complirà la condició següent: Ra x Ia =?U (13) on: Ra: és la suma de les resistències de la presa de terra i dels conductors de protecció de masses. Ia: és el corrent que assegura el funcionament automàtic del dispositiu de protecció. Quan el dispositiu de protecció és un dispositiu de corrent diferencial-residual és la corrent diferencial-residual assignada. U: és la tensió de contacte límit convencional (50 o 24V). 2.8.4.7 Posta a Terra Les posades a terra s'establixen principalment a fi de limitar la tensió que, respecte a terra, puguen presentar en un moment donat les masses metàl·liques, assegurar l'actuació de les proteccions i eliminar o disminuir el risc que suposa una avaria en els materials elèctrics utilitzats. La posada o connexió a terra és la unió elèctrica directa, sense fusibles ni cap protecció, d'una part del circuit elèctric o d'una part conductora no pertanyent al mateix, per mitjà d'una presa de terra amb un elèctrode o grup d'elèctrodes soterrats en el sòl.


67

Per mitjà de la instal·lació de posada a terra s'haurà d'aconseguir que en el conjunt d'instal·lacions, edificis i superfície pròxima del terreny no apareguen diferències de potencial perilloses i que, al mateix temps, permeta el pas a terra dels corrents de defecte o les de descàrrega d'origen atmosfèric. L'elecció i instal·lació dels materials que asseguren la posada a terra han de ser tals que: - El valor de la resistència de posada a terra estiga conforme amb les normes de protecció i de funcionament de la instal·lació i es mantinga d'esta manera al llarg del temps. - Els corrents de defecte a terra i els corrents de fuga puguen circular sense perill, particularment des del punt de vista de sol·licitacions tèrmiques, mecàniques i elèctriques. - La solidesa o la protecció mecànica quede assegurada amb independència de les condicions estimades d'influències externes. - Contemplen els possibles riscos deguts a electròlisi que pogueren afectar altres parts metàl·liques. Unions a Terra Presa de terra. Per a la presa de terra es poden utilitzar elèctrodes formats per: - barres, tubs; - pletines, conductors nus; - plaques; - anells o malles metàl·liques constituïts pels elements anteriors o les seues combinacions; - armadures de formigó soterrades; a excepció de les armadures pretesades; - altres estructures soterrades que es demostre que són apropiades. Els conductors de coure utilitzats com a elèctrodes seran de construcció i resistència elèctrica segons la classe 2 de la norma UNIX 21.022. El tipus i la profunditat de soterrament de les preses de terra han de ser tals que la possible pèrdua d'humitat del sòl, la presència del gel o altres efectes climàtics, no augmenten la resistència de la presa de terra per damunt del valor previst. La profunditat mai serà inferior a 0,50 m.


68

Conductors de terra. La secció dels conductors de terra, quan estiguen soterrats, hauran d'estar d'acord amb els valors indicats en la taula següent. La secció no serà inferior a la mínima exigida per als conductors de protecció.

Taula 2.20

La protecció contra la corrosió pot obtindre's per mitjà d'una envoltant. Durant l'execució de les unions entre conductors de terra i elèctrodes de terra ha d'extremar-se l'atenció perquè resulten elèctricament correctes. Ha de cuidar-se, en especial, que les connexions, no danyen ni als conductors ni als elèctrodes de terra. Borns de posada a terra. En tota instal·lació de posada a terra ha de preveure's un born principal de terra, al qual han d'unir-se els conductors següents: - Els conductors de terra. - Els conductors de protecció. - Els conductors d'unió equipotencial principal. - Els conductors de posada a terra funcional, si són necessaris. Ha de preveure's sobre els conductors de terra i en lloc accessible, un dispositiu que permeta mesurar la resistència de la presa de terra corresponent. Este dispositiu pot estar combinat amb el born principal de terra, ha de ser desmuntable necessàriament per mitjà d'un útil, ha de ser mecànicament segur i ha d'assegurar la continuïtat elèctrica. Conductors de protecció. Els conductors de protecció servixen per a unir elèctricament les masses d'una instal·lació amb el born de terra, a fi d'assegurar la protecció contra contactes indirectes. Els conductors de protecció tindran una secció mínima igual a la fixada en la taula següent: Secció conductors fase (mm²) Secció conductors protecció (mm²) SF = 16 SF 16 < S f = 35 16 SF > 35 SF/2

Taula 2.21


69

En tots els casos, els conductors de protecció que no formen part de la canalització d'alimentació seran de coure amb una secció, almenys de: - 2,5 mm2, si els conductors de protecció disposen d'una protecció mecànica. - 4 mm2, si els conductors de protecció no disposen d'una protecció mecànica. Com a conductors de protecció poden utilitzar-se: - conductors en els cables multiconductors, o - conductors aïllats o nus que posseïsquen una envoltant comuna amb els conductors actius, o - conductors separats despullats o aïllats. Cap aparell haurà de ser intercalat en el conductor de protecció. Les masses dels equips a unir amb els conductors de protecció no han de ser connectades en sèrie en un circuit de protecció. Conductors d’Equipotencialitat El conductor principal d'equipotencialitat ha de tindre una secció no inferior a la mitat de la del conductor de protecció de secció major de la instal·lació, amb un mínim de 6 mm². No obstant, la seua secció pot ser reduïda a 2,5 mm² si és de coure. La unió d'equipotencialitat suplementària pot estar assegurada, bé per elements conductors no desmuntables, com ara estructures metàl·liques no desmuntables, bé per conductors suplementaris, o per combinació dels dos. Resistència de les preses de terra El valor de resistència de terra serà tal que qualsevol massa no puga donar lloc a tensions de contacte superiors a: - 24 V en local o emplaçament conductor - 50 V en els altres casos. Si les condicions de la instal·lació són tals que poden donar lloc a tensions de contacte superiors als valors assenyalats anteriorment, s'assegurarà la ràpida eliminació de la falta per mitjà de dispositius de tall adequats al corrent de servici. La resistència d'un elèctrode depén de les seues dimensions, de la seua forma i de la resistivitat del terreny en què s'establix. Esta resistivitat varia sovint d'un punt a un altre del terreny, i diversa també amb la profunditat. Preses de Terra Independents. Es considerarà independent una presa de terra respecte a una altra, quan una de les preses de terra, no abast, respecte a un punt de potencial zero, una tensió superior a 50 V quan per l'altra circula la màxima corrent de defecte a terra prevista.


70

Separació entre les Preses de les Masses de les Instal·lacions d’Utilització i de les Masses d’un CT. Es verificarà que les masses posades a terra en una instal·lació d'utilització, així com els conductors de protecció associats a estes masses o als relens de protecció de massa, no estan unides a la presa de terra de les masses d'un centre de transformació, per a evitar que durant l'evacuació d'un defecte a terra en el centre de transformació, les masses de la instal·lació d'utilització puguen quedar sotmeses a tensions de contacte perilloses. Si no es fa el control d'independència indicant anteriorment (50 V), entre la posada a terra de les masses de les instal·lacions d'utilització respecte a la posada a terra de protecció o masses del centre de transformació, es considerarà que les preses de terra són elèctricament independents quan es complisquen totes i cada una de les condicions següents: a) No existisca canalització metàl·lica conductora (coberta metàl·lica de cable no aïllada especialment, canalització d'aigua, gas, etc.) que unisca la zona de terres del centre de transformació amb la zona on es troben els aparells d'utilització. b) La distància entre les preses de terra del centre de transformació i les preses de terra o altres elements conductors soterrats en els locals d'utilització és almenys igual a 15 metres per a terrenys la resistivitat dels quals no siga elevada (<100 ohms.m). Quan el terreny siga molt malament conductor, la distància haurà de ser calculada. c) El centre de transformació està situat en un recinte aïllat dels locals d'utilització o bé, si esta contigu als locals d'utilització o en l'interior. dels mateixos, està establit de tal manera que els seus elements metàl·lics no estan units elèctricament als elements metàl·lics constructius dels locals d'utilització. Només es podran unir la posada a terra de la instal·lació d'utilització (edifici) i la posada a terra de protecció (masses) del centre de transformació, si el valor de la resistència de posada a terra única és prou baixa perquè es complisca que en el cas d'evacuar el màxim valor previst del corrent de defecte a terra (Aneu) en el centre de transformació, el valor de la tensió de defecte (Vosté = Aneu x Rt) siga menor que la tensió de contacte màxima aplicada. Revisió de les Preses de Terra Per la importància que oferix, des del punt de vista de la seguretat qualsevol instal·lació de presa de terra, haurà de ser obligatòriament comprovada pel Director de l'Obra o Instal·lador Autoritzat en el moment de donar d'alta la instal·lació per a la seua posada en marxa o en funcionament. Personal tècnicament competent efectuarà la comprovació de la instal·lació de posada a terra, almenys anualment, en l'època en què el terreny estiga mes sec. Per a això, es mesurarà la resistència de terra, i es repararan amb caràcter urgent els defectes que es troben. En els llocs en què el terreny no siga favorable a la bona conservació dels elèctrodes, estos i els conductors d'enllaç entre ells fins al punt de posada a terra, es posaran al descobert per al seu examen, almenys una vegada cada cinc anys.


71

2.8.4.8 Receptors d’Enllumenat Les lluminàries seran conformes als requisits establits en les normes de la sèrie UNIX-EN 60598. La massa de les lluminàries suspeses excepcionalment de cables flexibles no han d'excedir 5 kg. Els conductors, que han de ser capaços de suportar este pes, no han de presentar entroncaments intermedis i l'esforç haurà de realitzar-se sobre un element diferent del born de connexió. Les parts metàl·liques accessibles de les lluminàries que no siguen de Classe II o Classe III, hauran de tindre un element de connexió per a la seua posada a terra, que anirà connectat de manera fiable i permanent al conductor de protecció del circuit. L'ús de làmpares de gasos amb descàrregues a alta tensió (neó, etc), es permetrà quan la seua ubicació estiga fora del volum d'accessibilitat o quan s'instal·len barreres o envoltants separadores. En instal·lacions d'il·luminació amb làmpares de descàrrega realitzades en locals en què funcionen màquines amb moviment alternatiu o rotatori ràpid, s'hauran de prendre les mesures necessàries per a evitar la possibilitat d'accidents causats per il·lusió òptica originada per l'efecte estroboscopic. Els circuits d'alimentació estaran previstos per a transportar la càrrega deguda als propis receptors, als seus elements associats i als seus corrents harmòniques i d'arrancada. Per a receptors amb làmpares de descàrrega, la càrrega mínima prevista en voltampers serà d'1,8 vegades la potència en watts de les làmpares. En el cas de distribucions monofàsiques, el conductor neutre tindrà la mateixa secció que els de fase. Serà acceptable un coeficient diferent per al càlcul de la secció dels conductors, sempre que el factor de potència de cada receptor siga major o igual a 0,9 i si es coneix la càrrega que suposa cada un dels elements associats a les làmpares i els corrents d'arrancada, que tant estes com aquells puguen produir. En este cas, el coeficient serà el que resulte. En el cas de receptors amb làmpares de descàrrega serà obligatòria la compensació del factor de potència fins a un valor mínim de 0,9. En instal·lacions amb làmpares de molt baixa tensió (p.e. 12 V) ha de preveure's la utilització de transformadors adequats, per a assegurar una adequada protecció tèrmica, contra curtcircuits i sobrecàrregues i contra els xocs elèctrics. Per als rètols lluminosos i per a instal·lacions que els alimenten amb tensions assignades d'eixida en buit compreses entre 1 i 10 kV s'aplicarà el que disposa la norma UNIX-EN 50.107.


72

2.8.4.9 Enllumenat d’Emergència. Les instal·lacions destinades a enllumenat d'emergència tenen com a objecte assegurar, en cas de fallada de l'alimentació a l'enllumenat normal, la il·luminació en els locals i accessos fins a les eixides, per a una eventual evacuació del públic o il·luminar altres punts que s'assenyalen. L'alimentació de l'enllumenat d'emergència serà automàtica amb tall breu (alimentació automàtica disponible en 0,5 s com a màxim). 1. Enllumenat de seguretat. És l'enllumenat d'emergència previst per a garantir la seguretat de les persones que evacuen una zona o que han d'acabar un treball potencialment perillós abans d'abandonar la zona. L'enllumenat de seguretat estarà previst per a entrar en funcionament automàticament quan es produïx la fallada de l'enllumenat general o quan la tensió d'este baixe a menys del 70% del seu valor nominal. La instal·lació d'este enllumenat serà fixa i estarà proveïda de fonts pròpies d'energia. Només es podrà utilitzar el subministrament exterior per a procedir a la seua càrrega, quan la font pròpia d'energia estiga constituïda per bateries d'acumuladors o aparells autònoms automàtics. 2. Enllumenat d'evacuació. És la part de l'enllumenat de seguretat previst per a garantir el reconeixement i la utilització dels mitjans o rutes d'evacuació quan els locals estiguen o puguen estar ocupats. En rutes d'evacuació, l'enllumenat d'evacuació ha de proporcionar, a nivell del sòl i en l'eix dels passos principals, una iluminancia horitzontal mínima d'1 lux. En els punts en què estiguen situats els equips de les instal·lacions de protecció contra incendis que exigisquen utilització manual i en els quadros de distribució de l'enllumenat, la iluminancia mínima serà de 5 lux. La relació entre la iluminancia màxima i la mínima en l'eix dels passos principals serà menor de 40. L'enllumenat d'evacuació haurà de poder funcionar, quan es produïsca la fallada de l'alimentació normal, com a mínim durant una hora, proporcionant la iluminancia prevista. 3. Enllumenat ambient o antipànic. És la part de l'enllumenat de seguretat previst per a evitar tot risc de pànic i proporcionar una il·luminació ambient adequada que permeta als ocupants identificar i accedir a les rutes d'evacuació i identificar obstacles. L'enllumenat ambient o antipànic ha de proporcionar una iluminancia horitzontal mínima de 0,5 lux en tot l'espai considerat, des del sòl fins una altura d'1 m. La relació entre la iluminancia màxima i la mínima en tot l'espai considerat serà menor de 40.


73

L'enllumenat ambient o antipànic haurà de poder funcionar, quan es produïsca la fallada de l'alimentació normal, com a mínim durant una hora, proporcionant la iluminancia prevista. 4. Enllumenat de zones d'alt risc. És la part de l'enllumenat de seguretat previst per a garantir la seguretat de les persones ocupades en activitats potencialment perilloses o que treballen en un entorn perillós. Permet la interrupció dels treballs amb seguretat per a l'operador i per als altres ocupants del local. L'enllumenat de les zones d'alt risc ha de proporcionar una iluminancia mínima de 15 lux o el 10% de la iluminancia normal, prenent sempre el major dels valors. La relació entre la iluminancia màxima i la mínima en tot l'espai considerat serà menor de 10. L'enllumenat de les zones d'alt risc haurà de poder funcionar, quan es produïsca la fallada de l'alimentació normal, com a mínim el temps necessari per a abandonar l'activitat o zona d'alt risc. Llocs en què haurà d'instal·lar-se enllumenat d'emergència. Amb enllumenat de seguretat. És obligatori situar l'enllumenat de seguretat en les següents zones dels locals de pública concurrència: a) en tots els recintes l'ocupació dels quals siga major de 100 persones. b) els recorreguts generals d'evacuació de zones destinades a usos residencial o hospitalari i els de zones destinades a qualsevol altre ús que estiguen previstos per a l'evacuació de més de 100 persones. c) en les neteges generals de planta en edificis d'accés públic. d) en els estacionaments tancats i coberts para més de 5 vehicles, inclosos els corredors i les escales que conduïsquen des d'aquells fins a l'exterior o fins a les zones generals de l'edifici. e) en els locals que alberguen equips generals de les instal·lacions de protecció. f) en les eixides d'emergència i en els senyals de seguretat reglamentàries. g) en tot canvi de direcció de la ruta d'evacuació. h) en tota intersecció de corredors amb les rutes d'evacuació. i) en l'exterior de l'edifici, en el veïnat immediat a l'eixida. j) a menys de 2 m de les escales, de manera que cada tram d'escales reba una il·luminació directa. k) a menys de 2 m de cada canvi de nivell. l) a menys de 2 m de cada lloc de primers auxilis. m) a menys de 2 m de cada equip manual destinat a la prevenció i extinció d'incendis. n) en els quadros de distribució de la instal·lació d'enllumenat de les zones indicades anteriorment. En les zones incloses en els apartats m) i n), l'enllumenat de seguretat proporcionarà una iluminancia mínima de 5 lux al nivell d'operació.


74

Només s'instal·larà enllumenat de seguretat per a zones d'alt risc en les zones que així ho requerisquen. Prescripcions dels aparells per a enllumenat d'emergència. Aparells autònoms per a enllumenat d'emergència. Lluminària que proporciona enllumenat d'emergència de tipus permanent o no permanent en la que tots els elements, com ara la bateria, la làmpara, el conjunt de comandament i els dispositius de verificació i control, si existixen, estan continguts dins de la lluminària o a una distància inferior a 1 m d'ella. Lluminària alimentada per font central. Lluminària que proporciona enllumenat d'emergència de tipus permanent o no permanent i que està alimentada a partir d'un sistema d'alimentació d'emergència central, és a dir, no incorporat en la lluminària. Les línies que alimenten directament els circuits individuals dels enllumenats d'emergència alimentats per font central, estaran protegides per interruptors automàtics amb una intensitat nominal de 10 A com a màxim. Una mateixa línia no podrà alimentar més de 12 punts de llum o, si en la dependència o local considerat existiren diversos punts de llum per a enllumenat d'emergència, estos hauran de ser repartits, almenys, entre dos línies diferents, encara que el seu número siga inferior a dotze. Les canalitzacions que alimenten els enllumenats d'emergència alimentats per font central es disposaran, quan s'instal·len sobre parets o encastades en elles, a 5 cm com a mínim, d'altres canalitzacions elèctriques i, quan s'instal·len en buits de la construcció estaran separades d'estes per barandats incombustibles no metàl·lics. 2.8.4.10 Receptors a Motor Els motors han d'instal·lar-se de manera que l'aproximació a les seues parts en moviment no puga ser causa d'accident. Els motors no han d'estar en contacte amb matèries fàcilment combustibles i se situaran de manera que no puguen provocar la ignició d'estes. Els conductors de connexió que alimenten a un sol motor han d'estar dimensionats per a una intensitat del 125 % de la intensitat a plena càrrega del motor. Els conductors de connexió que alimenten a diversos motors, han d'estar dimensionats per a una intensitat no inferior a la suma del 125 % de la intensitat a plena càrrega del motor de major potència, més la intensitat a plena càrrega de tots els altres. Els motors han d'estar protegits contra curtcircuits i contra sobrecàrregues en totes les seues fases, devent esta última protecció ser de tal naturalesa que cobrisca, en els motors trifàsics, el risc de la falta de tensió en una de les seues fases. En el cas de motors amb arrancador estrela-triangle, s'assegurarà la protecció, tant per a la connexió en estrela com en triangle. Els motors han d'estar protegits contra la falta de tensió per un dispositiu d'estil automàtic de l'alimentació, quan l'arrancada espontània del motor, com a conseqüència del


75

restabliment de la tensió, puga provocar accidents, o perjudicar el motor, d'acord amb la norma UNIX 20.460 -4-45. Els motors han de tindre limitada la intensitat absorbida en l'arrancada, quan es pogueren produir efectes que perjudicaren la instal·lació o ocasionaren pertorbacions inacceptables al funcionament d'altres receptors o instal·lacions. En general, els motors de potència superior a 0,75 quilovats han d'estar proveïts de reòstats d'arrancada o dispositius equivalents que no permeten que la relació de corrent entre el període d'arrancada i el de marxa normal que corresponga a la seua plena càrrega, segons les característiques del motor que ha d'indicar la seua placa, siga superior a l'assenyalada en el quadro següent:

Taula 2.21

2.8.4.11 Instal·lacions Elèctriques dels Banys. Disposa d'enllumenat d'emergència i senyalització a sobre de la porta amb una protecció mínima de IP22. Disposa d'un sistema d'enllumenat activat automàticament per sensor volumètric temporitzat així com la instal·lació complementària d'equips eixugamans elèctrics (previsió amb endoll) i polsadors temporitzats de l'enllumenat interior dels banys. Els tipus de cables a instal·lar seran ES 07Z1K i el sistema de canalitzacions serà sota tub encastat a la paret de peces de gres. S'ha instal·lat punts de llum i endolls separats segons ITC BT 25 C5 banys/cuina office. Les prescripcions tècniques referents als volums de protecció: Volum 0 És el volum que compren l'interior de la banyera o dutxa. Donat el cas que inclogui una dutxa sense plat, el volum 0 estarà delimitat pel terra i per un pla horitzontal situat a 5 cm per damunt del terra. No es permeten mecanismes elèctrics de cap tipus i en quan a aparells fixes només els que


76

puguin ser adequats a les condicions establertes en aquest volum. El grau de protecció que estableix ITC BT27 per aquest volum serà IPX7. Volum 1 Està limitat per: - Pla horitzontal superior assenyalat per al volum 0 i el pla horitzontal situat a 2,25 m per damunt del terra. - El pla vertical al voltant de la banyera o dutxa i que inclou l'espai per sota dels mateixos, quan aquest espai és accessible sense ús d'una eina, o : Per a una dutxa sense plat amb un difusor que es pugui desplaçar durant el seu ús, el volum 1 està limita pel pla generatriu vertical situat a un radi 1,2 m des de la presa de l'aigua de la paret o el pla vertical que engloba l'àrea prevista per ser ocupada per la persona que es dutxa. O per a una dutxa sense plat i ruixador fixa, el volum 1 està delimitat per la superfície generatriu vertical situada a un radi de 0,6 m al voltant del ruixador. Només es permeten mecanismes de circuits MTBS alimentats a una tensió nominal de 12 V de v. Ef. O 30 V en continua, estant les fonts d'alimentació fora dels volums 0, 1 y 2. Pel que fa a aparells fixes, només els alimentats amb les condicions de tensions especificades anteriorment i escalfadors d'aigua, bombes de dutxa i equips elèctrics d'hidromassatges que compleixen la normativa aplicable, sempre i quan la seva alimentació estigui especialment protegida amb un dispositiu de protecció de corrent diferencial de valor superior a 30 mA segons norma UNE20.460. El grau de protecció que estableix ITC BT27 per aquest volum serà:

a) IPX4 b) IPX2. Per damunt del nivell mes alt d'un difusor fix. c) IPX5, en equips de banyeres d'hidromassatge i en banys comuns.

Volum 2 Està limitat per: . Pla vertical exterior al volum 1 i el pla vertical paral·lel situat a una distància de 0.60 m; . El terra i el pla horitzontal situat a 2,25 m per damunt del terra. A més a més, quan l'alçada del sostre excedeixi 2,25 m per damunt del terra, l'espai comprès entre el volum 1 i el sostre o fins a una alçada de 3 m per dalt del terra, qualsevol que sigui el valor menor, es considera volum 3. Només es permeten mecanismes, amb l'excepció de circuits MTBS alimentats a una tensió nominal de 12 V de v. Ef. O 30 V en continua, estant les fonts d'alimentació fora dels


77

volums 0, 1 y 2. Es permeten també endolls d'alimentació d'afaitadores que compleixin UNEEN 60742 o UNEEN 6155825. Pel que fa a aparells fixes, tots el permesos per a volum 1, llumeneres, ventiladors, calefactors i unitats mòbils de banyeres d'hidromassatge que compleixen la normativa aplicable, sempre i quan la seva alimentació estigui especialment protegida amb un dispositiu de protecció de corrent diferencial de valor superior a 30 mA segons norma UNE20.460. El grau de protecció que estableix ITC BT27 per aquest volum serà:

a) IPX4 b) IPX2. Per damunt del nivell mes alt d'un difusor fix. c) IPX5, en banys comuns.

Volum 3 Està limitat per: . Pla vertical límit exterior al volum 2 i el pla vertical paral·lel situat a una distància de 2.4 m; i . El terra i el pla horitzontal situat a 2,25 m per damunt del terra. A més a més, quan l'alçada del sostre excedeixi 2,25 m per damunt del terra, l'espai comprès entre el volum 2 i el sostre o fins a una alçada de 3 m per dalt del terra, qualsevol que sigui el valor menor, es considera volum 3. Es permeten mecanismes i aparells fixes indicats en el volum 2 i preses de corrent protegides per interruptors automàtics magnetotèrmics i diferencials d'alta sensibilitat ( 30mA ) segons norma UNE20.460, o per circuits MTBS alimentats a una tensió nominal de 12 V de v. Ef. O 30 V en continua. El grau de protecció que estableix ITC BT27 per aquest volum serà IPX5, en banys comuns.


78

2.9 PLANIFICACIÓ La planificació i programació del projecte es pot trobar resumida en el diagrama de Gantt següent:

FASES 1era quincena 2ona quincena 3era quincena 4arta quincena 5ena quincena

Disseny i especificacions del sistema

acopiament de materials

Instal.lació i montatge

Verificació i posada en marcha

Per tant, es pot concloure que hi hauran activitats que es podran realitzar de manera simultània, mentre que n’hi haurà d’altres que no es podran realitzar fins que s’acabi una tasca prèvia a aquesta. Totes les fases indicades requeriran un temps per a la seva execució i finalització de dos mesos i mig hàbils. 2.10 ORDRE DE PRIORITATS L’ordre de prioritats en els documents bàsics del projecte és el que segueix:

1º- Plànols 2º- Plec de Condicions 3º- Pressupost 4º- Memòria

Tarragona, Juny del 2006. Adrià Grau Marro Enginyer Tècnic Industrial. Firma:


3. ANNEXES


DATA: Juny / 2006.

Implantació d’energies renovables i electrificació d’un petit hotel rural 3.Annexes

2

ÍNDEX CAPÍTOL 3 : ANNEXES

3.1. Dimensionat del Sistema Fotovoltaic Connectat a la Xarxa. . . . . . . . . . . . . .4

3.1.1. Preàmbul. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4 3.1.2. Determinació de mòduls fotovoltaics i de l’inversor. . . . . . . . . . . . . . . . .5 3.1.3. Càlcul de la producció anual esperada. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7 3.1.4. Càlcul de la línia elèctrica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9 3.1.5. Proteccions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12 3.1.6. Inclinació dels mòduls fotovoltaics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13 3.1.7. Orientació dels mòduls fotovoltaics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13 3.1.8. Distància entre files consecutives. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14 3.1.9. Estructura de suport. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15 3.1.10. Càlcul de la posta a terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16 3.1.11. Rendibilitat de la instal·lació FV. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18

3.2. Dimensionat del Sistema Eòlic Connectat a la Xarxa. . . . . . . . . . . . . . . . . . .19 3.2.1.Generalitats de la part tècnica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19 3.2.2. Generalitats de la part econòmica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19 3.2.3. Variables del full de Càlcul Tècnic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22 3.2.4. Resultats del full de Càlcul Tècnic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23 3.2.5. Variables del full de Càlcul Econòmic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25 3.2.6. Resultats del full de Càlcul Econòmic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25 3.2.7. Fulles de càlcul. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26 3.2.8. Conclusions i decisió final. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .38 3.2.9. Càlcul de la línia elèctrica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .39 3.2.10 Proteccions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .40 3.2.11. Càlcul de la posta a terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .41 3.2.12. Dimensionat de la sabata de formigó. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .42 3.2.13. Càlcul de l’estabilitat de l’aerogenerador. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .43

3.3. Dimensionat del Sistema Solar Tèrmic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .44 3.3.1 Càlcul de les càrregues de consum d’ACS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .44 3.3.2 Energia disponible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .44 3.3.3 Superfície col·lectora i Sistema de Captació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .46 3.3.4 Selecció de la configuració bàsica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .55 3.3.5 Volum d’acumulació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .55

3.3.6 Fluid de treball. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .56 3.3.7 Sistema de captació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .57 3.3.8 Sistema del bescanviador emprat al circuit primari. . . . . . . . . . . . . . . . . .59 3.3.9 Sistema del bescanviador emprat entre la caldera i l’acumulador d’ACS. . . .60 3.3.10 Circuit hidràulic del primari. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .60 3.3.11 Circuit hidràulic del secundari. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .62 3.3.12 Circuit hidràulic de distribució centralitzat d’aigua freda i d’ACS. . . . . . .64 3.3.13 Circuit hidràulic de retorn d’ACS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .69 3.3.14 Dimensionat de l’aïllament de les canonades. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .70

3.3.15 Sistema d’energia Auxiliar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .71 3.3.16 Sistema elèctric i de control. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .72

3.3.17 Proteccions y seguretat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .72


3

3.4. Càlculs elèctrics B.T. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .74 3.4.1 Introducció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .74 3.4.2 Demanda de potencia i dades de partida. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .74 3.4.3 Dimensionat de les instal·lacions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .80 3.4.4 Enllumenat interior. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .94 3.4.5 Càlcul enllumenat emergència. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .108 3.4.6 Càlcul línia de terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .109 3.5. Estudi del punt d’Interconnexió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .110 3.5.1 Consideracions inicials. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .111 3.5.2 Dades del Centre de Transformació afectat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .111 3.5.3 Anàlisi. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .114 3.5.4. Conclusions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .116


4

3.1 Dimensionat del Sistema Fotovoltaic Connectat a la Xarxa. 3.1.1 Preàmbul. El sistema esta format per 18 pannells fotovoltaic de 175W, el qual esta dividit en 3 cadenes de 6 pannells connectats en sèrie. Tots aquests pannells estan connectats a un inversor Fronius IG30. La tensió de circuit obert d’aquest sistema és aproximadament de 298 V a ple sol amb una temperatura ambient de -10ºC. L’inversor agafa la corrent continua que prové dels pannells solars i la transforma en corrent alterna, aquesta energia s’injecta a la xarxa de distribució pública passant abans per un comptador d’energia. L’inversor monitoritza en tot moment la xarxa injectant corrent AC a la mateixa freqüència i tensió que la xarxa de distribució. La instal·lació te un total de 3,15 kWp de potència fotovoltaica en CC. La potència nominal CC de l’inversor de la instal·lació serà per tant de 2,88 kW. La potència nominal és menor que la potència fotovoltaica de pic per mantenir l’inversor en un punt d’eficiència raonable inclosos en els dies de poca radiació d’hivern, quan la potència que donen els pannells és molt baixa. De totes maneres no és recomanable sobredimensionar massa per no saturar l’inversor en els millors dies de l’any. En el nostre cas en els millors dies de l’any la relació (Potència total PV/ potència màx. CC rectificador) seria d’un 109,4 %. Tal i com podem veure en la següent simulació de instal·lació connectada a la xarxa realitzada amb el programa Konfigurator de la firma Fronius.

Fig 3.1 Simulació amb el programa Konfigurator de la firma Fronius


5

3.1.2. Determinació dels mòduls fotovoltaics i de l’inversor El dimensionat d’una instal·lació fotovoltaica connectada a la xarxa ve determinada en funció de dos paràmetres principals:

- Superfície disponible per a instal·lar els mòduls fotovoltaics. - Inversió inicial a realitzar.

Així que, a diferència d’un sistema fotovoltaic autònom on el càlcul dels pannells solars te que ser el més ajustat possible per a que l’instal.lació funcioni correctament. En una instal·lació interconnectada a la xarxa és el propietari de l’instal.lació qui decideix el nombre de pannells solars en funció de les seves necessitats i possibilitats. En el nostre cas la determinació del nombre de mòduls fotovoltaics és en funció del sostre disponible en la zona comú que compren: la recepció, lavabos comuns i bar-cafeteria. Aquesta unitat constructiva te una orientació sud-est, i a més està lliure de ombres durant tot l’any totes les hores d’insolació, la qual cosa la adient per situar els pannells fotovoltaics. La superfície disponible compren un rectangle de 7.5 x 18 metres o sigui uns 135 m2 on poder distribuir els pannells fotovoltaics. Tenint en compte les dimensions dels pannells escollits Shell Ultra 175 (1622 x 814) mm i el tipus de suport escollit per acollir-los unes consoles 4.1 Shell amb una inclinació de 30º i una altura de 450mm ,que permeten un ràpid muntatge de la instal·lació sobre sostres a un preu molt raonable. I les distàncies que hem de guardar entre files perquè no tinguem ombres segons els plec de condicions del IDAE, tenint en compte l’altura de la consola 450mm i el gruix de pannell 40mm. La separació entre les files de consoles serà superior a 1,4m, per tal d’evitar que es facin ombra entre elles. Segons el programa Konfigurator de la firma FRONIUS amb un inversor IG 30 i amb mòduls FV Shell Solar Ultra 175 es poden connectar entre 5 i 10 mòduls per cadena, de tal manera que s’obtingui la potència desitjada de l’inversor. I segons les característiques de l’inversor IG 30, el rang de tensió d’entrada (C.C) per tal d'aconseguir el punt de màxima potència (MPP) està comprés entre 150V i 400V.

En el nostre cas opten per 6 mòduls en cadena per 3 cadenes, tal i com es veu en la simulació anterior.

Vinv = Ms x Vp = 6 x 35,4 = 212,4 V (14)

Ms: mòduls connectats en sèrie. Up: tensió proporcionada pel pannell en el punt de màxima potència [V] Vinv: tensió d’entrada de l’inversor. [V]

Com que l’inversor pot treballar a una potència nominal de 2880 W, llavors podem saber l’intensitat que han de generar els mòduls fotovoltaics. Idc = Pinv / Vinv = 2880 / 212,4 = 13,6 A (15)


6

Idc: intensitat d’entrada a l’inversor en c.c [A]

Pinv: potència entrada del inversor [W] Vinv: tensió d’entrada a l’inversor.

Una vegada coneguda la intensitat que s’ha de generar, ja podem determinar el nombre de cadenes de 6 mòduls en sèrie que s’ha de connectar en paral·lel.

Np = Idc / Imàx = 13,6 / 4’95 = 3,21 => 3 rames en paral·lel (16) Np: nombre de rames en paral·lel Idc: intensitat d’entrada a l’inversor en c.c [A] Imàx: intensitat màxima que proporciona un mòdul fotovoltaic. [A] Amb aquesta configuració final de connectar 3 rames o cadenes en paral·lel, obtenim una intensitat de: Iinst = Np x Imàx = 3 x 4,95 = 14,85 A (17) Iinst: intensitat màxima de l’instal.lació. Np: : nombre de rames en paral·lel. Imàx: intensitat màxima que proporciona un mòdul fotovoltaic. [A] La qual resulta menor que la corrent màxima d’entrada de l’inversor IG 30 compresa en una intensitat de 18 A. Amb aquesta configuració 3 rames en paral·lel de 6 mòduls en sèrie, s’obté el punt de màxima eficiència de l’instal.lació:

Pinst = Iinst x Vinv = 14,85 x 212,4 = 3154,14 Wp (18) Vinv: tensió d’entrada a l’inversor [V] Pinst: potència de l’instal.lació [Wp] Iinst: intensitat màxima de l’instal.lació. Amb una potència fotovoltaica instal·lada de 3154,14 Wp, i amb l’inversor Fronius IG 30 de 2880W de potència nominal, en el moment de màxima eficiència aconseguim una relació de (Potencia instal·lació) / Pinversor) = 109,51 %. Com que l’inversor pot admetre una potència de pannells entre 2500-3500Wp amb aquesta relació el que pretenem és mantenir l’inversor en un punt d’eficiència raonable en els dies de poca radiació d’hivern, quan la potència que donen els pannells és molt baixa. Finalment el fabricant del FRONIUS IG 30 que s’ha d’aconseguir que la tensió en buit no sobrepassi els 500 V, ja que llavors l’inversor queda destruït i la garantia queda sense valor. Això és el que passa quan amb la radiació solar constant i temperatura baixa. Per tal que això no es produeixi mai, hem utilitzat el programa konfigurator de FRONIUS, el qual ens diu que per a la nostra instal·lació a tensió de circuit obert a una temperatura de -10 ºC és de 298V o sigui bastant inferior dels 500V.


7

Per tant, queda justificada la combinació de 3 rames en paral·lel de 6 mòduls en sèrie tal i com també ho mostrava el full d’Excel Konfigurator de la firma Fronius. 3.1.3. Càlcul de la producció anual esperada. Seguint el procediment de càlcul per a la producció anual esperada, del Plec de Condicions Tècniques d’Instal·lacions Connectades a la Xarxa del IDAE, calculàrem les produccions anuals màximes teòriques en funció de l’irradiància, la potència instal·lada i el rendiment de l’instal.lació. Les dades d’entrada són les següents: a) Gdm(0) Valors mitjos mensuals i anuals de la irradiació diària en superfícies horitzontals, en (kWh/m2.dia), obtingut a partir de “l’Atlas Solar de Catalunya de l’any 2000” que podem veure en l’apartat, 2.6.1 Radiació Solar de l’emplaçament, d’aquest projecte.

Gdm(0º) Gdm(0º) MES [MJ/m^2/dia] [kWh/m^2 dia]

Gener 7,29 2,03 Febrer 9,97 2,77 Març 13,96 3,88 Abril 18,35 5,10 Maig 21,84 6,07 Juny 23,52 6,53 Juliol 22,9 6,36 Agost 20,12 5,59

Setembre 16 4,44 Octubre 11,62 3,23

Novembre 8,16 2,27 Desembre 6,57 1,83

PROMIG 15,05 4,18 Taula 3.1 Valors mitjos mensuals de la irradiació en superfícies horitzontals

3,6[MJ/m^2/dia] = 1 [kWh/m^2 dia]

b) Gdm(alfa,beta) Valor mig mensual y anual de la irradiació diària en el pla del generador FV en (kWh/m2.dia), També obtingut a partir de “l’Atlas Solar de Catalunya de l’any 2000” que podem veure en l’apartat, 2.6.1 Radiació Solar de l’emplaçament , d’aquest projecte. El paràmetre alfa representa l’azimut i beta l’inclinació del generador. En el nostre cas: Alfa = 0º = Sud. Beta = 30º.


8

Gdm Gdm

MES (alfa=0º, beta=30º)

(alfa=0º, beta=30º)

[MJ/m^2/dia] [kWh/m^2 dia] Gener 12,27 3,41 Febrer 14,47 4,02 Març 17,53 4,87 Abril 20,24 5,62 Maig 21,84 6,07 Juny 22,46 6,24 Juliol 22,32 6,20 Agost 21,3 5,92

Setembre 19,06 5,29 Octubre 15,94 4,43

Novembre 13,14 3,65 Desembre 11,71 3,25

PROMIG 17,7 4,92 Taula 3.2 Valors mitjos mensuals de la irradiació en el pla FV

3,6[MJ/m^2/dia] = 1 [kWh/m^2 dia]

c) Rendiment energètic de l’instal.lació o « performance ratio », PR. Eficiència de l’instal.lació en condicions reals de treball, que te en compte:

- La dependència de l’eficiència amb la temperatura - La eficiència del cablejat. - Les pèrdues per dispersió de paràmetres i brutícia. - Les pèrdues per errors en el seguiment del punt de màxima potència. - L’eficiència energètica de l’inversor - Altres

d) La estimació de l’energia injectada a la xarxa es realitza d’acord amb la següent equació:

CEM

mpdmp G

PRPGE

⋅⋅=

),( βα [kWh/dia] (19)

on: Pmp = Potència Pic del generador = 3,15 kWp

GCem = 1 kW/m2


9

Les dades es presentaran en la següent taula amb els valors mitjos mensuals y el promig anual.

Generador Pmp = 3,15 kWp, orientació Sud )º0( =α , inclinació 30º )º30( =β .

Gdm(0º) Gdm(alfa=0º,

beta=30º) Ep

MES [kWh/m^2

dia] [kWh/m^2 dia] PR [kWh/dia]

Gener 2,03 3,41 0,851 9,14 Febrer 2,77 4,02 0,844 10,69 Març 3,88 4,87 0,801 12,29 Abril 5,10 5,62 0,802 14,20 Maig 6,07 6,07 0,796 15,21 Juny 6,53 6,24 0,768 15,09 Juliol 6,36 6,20 0,753 14,71 Agost 5,59 5,92 0,757 14,11

Setembre 4,44 5,29 0,769 12,82 Octubre 3,23 4,43 0,807 11,26

Novembre 2,27 3,65 0,837 9,62 Desembre 1,83 3,25 0,85 8,71

PROMIG 4,18 4,92 0,794 8,14 Taula 3.3 Estimació del’energia injectada a la xarxa

3.1.4. Càlcul de la línia elèctrica Per determinar la secció dels conductors s’utilitza el mètode per caiguda de tensió. Per obtenir la secció dels conductors d’una línia per caiguda de tensió màxima. Es poden aplicar les següents expressions:

Monofàsica:

(20) On: S: Secció del conductor [mm2]

L: Longitud del conductor [m] I: Corrent que circula pel circuit [A]

U∆ : Caiguda de tensió [V] ρ : Resistivitat del conductor de Cu = 56 [m/ Ω .mm2] Cos ϕ = factor de potència.


10

Circuit de Corrent Continua: En condicions òptimes de funcionament dels mòduls és te la màxima potència. La qual cosa, des de el punt de vista per al càlcul de secció, suposa el cas més desfavorable. Per tant tenim que: Tensió mòdul MPP = 35,4 V Intensitat mòdul MPP = 4,95 A Tensió cadena MPP = 35,4 x 6 = 212,4 V Intensitat cadena MPP = 4,95 A

Longitud de la cadena de mòduls A = 41 m Longitud de la cadena de mòduls B = 38 m Longitud de la cadena de mòduls C = 37 m Caiguda de Tensió = 1,5 % Cos ϕ = 1 Per al criteri de caiguda de tensió utilitzarem l’expressió c.d.t per al càlcul de la Secció amb c.c, amb una c.d.t màxima de 1,5%. 1,5% de 212,4 V = 3,186 V Els resultats obtinguts es mostren en la següent taula, on queden reflexats els resultats i la secció de cable escollida:

Secció Secció Línies L [m] K(Cu) I [A] V [V] Cos fi CDT CDT per CDT escollida

[%] [V] (mm^2) (mm^2)

Cablejat mòduls (cc) 41 56 4,95 212,4 1 1,5 3,19 2,28 2,5cadena (A1..A6)-convertidor

Cablejat mòduls (cc) 38 56 4,95 212,4 1 1,5 3,19 2,11 2,5cadena (B1..B6)-convertidor

Cablejat mòduls (cc) 37 56 4,95 212,4 1 1,5 3,19 2,05 2,5cadena (C1..C6)-convertidor

Taula 3.4 La canalització de les cadenes fins a l’inversor ve determinada segons la taula 5 de la ITC-BT21, Diàmetres exteriors mínims dels tubs en funció del nombre i la secció dels conductors o cables a conduir, en canalitzacions empotrades.

Taula 3.5

Per a més de 5 conductors per tub o per a conductors o cables amb seccions diferents a instal·lar en un mateix tub, la seva secció interior serà almenys, igual a 3 vegades la secció ocupada pels conductors.


11

La secció escollida serà 2x2,5 +2,5 mm2 per a cada cadena. Per tant , en el nostre cas tenim 12 conductors de secció 2,5 mm2 corresponents a les tres cadenes de mòduls fotovoltaics Secció ocupada pels conductors = 12 x 2.5mm2 = 30 mm2 ; Secció interior mínima del tub = 3 x 30mm2 = 90 mm2 La disposició de muntatge es amb tub encastat . Donat que la secció és de 3 x (2 x 2.5 + 2.5 mm2) , assignem un tub de diàmetre 100mm2 . Circuit de Corrent Alterna. Tenint en compte el que diu l’apartat 5 de la IT-BT-40, relativa a Instal·lacions Generadores de Baixa Tensió: Els cables de connexió deuran estar dimensionats per a una intensitat no inferior al 125% de la màxima intensitat del generador i la caiguda de tensió entre el generador i el punt d’interconnexió a la Xarxa de Distribució Pública o a la instal·lació interior, no serà superior al 1,5% per a la intensitat nominal. Tensió = 230 V Potència màxima a transportar = 2600 W Longitud de la xarxa monofàsica = 8 m Caiguda de tensió: 0,5% Cos ϕ = 1 Per determinar la secció també s’utilitzarà el criteri de la caiguda de tensió. I = P/ 230 x cos fi = 11.3 A Calculant per c.d.t 0,5 % de 230V = 1.15 V S = (2 x 8 x 11,3 x 1) / (56 x 1.15) = 2.81 mm2 S = 2 x 6 + 6 mm2

Secció Secció

Línies L [m] K(Cu) I [A] V [V] Cos fi CDT CDT per CDT escollida[%] [V] (mm^2) (mm^2)

Inversor connexio xarxa 8 56 11,3 230 1 0,5 1,15 2,81 6(ca)

Taula 3.6


12

Segons mateixa taula 5 de la IT-BT-21, diàmetres exteriors mínims dels tubs en funció del nombre i la secció dels conductors o cables a conduir en canalitzacions encastades. Escollirem un tub de diàmetre exterior de 16 mm2.

3.1.5. Proteccions Circuit de continua: Donat que la intensitat màxima de cada cadena fotovoltaica és 4.95A, s’instal·larà 1 fusible seccionador en el conductor positiu a l’entrada de l’inversor, per a protegir possibles curtcircuïts o sobrecàrregues. El seu amperatge serà de I= 6 A. Circuit de corrent alterna: A més a més en la part de corrent alterna després de l’inversor s’instal·larà també una interruptor magnetotèrmic i un diferencial per a detectar possibles fugues a terra, protegint a les persones d’un contacte accidental. El criteri per seleccionar el calibre ha sigut depenen de l’intensitat de cada línia, sempre escollirem el calibre superior al amperatge de la línia. D’acord amb la intensitat monofàsica de 11.3 A, i els requisits de seguretat y protecció d’aquests tipus d’instal·lacions, posarem: - 1 Interruptor magnetotèrmic bipolar I=20 A amb corba tipus C - 1 Interruptor Diferencial bipolar I=25A, Idefecte= 30 mA - 1 relé de màxima i mínima tensió. - 1 relé de màxima i mínima freqüència.


13

3.1.6. Inclinació dels mòduls fotovoltaics. En connexió a la xarxa a la nostra latitud de 41º es considera la inclinació ideal 30º amb la horitzontal. Això és així perquè la inclinació ideal es calcula buscant la màxima generació anual. A l’estiu el sol està més alt al migdia amb la qual cosa per generar màxim durant tot l’any busquem una inclinació que sigui màxima durant l’estiu que és quan el sol està més alt.

Figura 3.2 Trajectories estacionals del sol

3.1.7. Orientació dels mòduls fotovoltaics.

Trajectòria del Sol durant tot l’any

Figura 3.3 Trajectoria del sol durant tot l’any,

Podem veure en aquest gràfic les trajectòries del Sol tots els mesos de l’any. També podem veure perquè els pannells solars han d’estar mirant al Sud, ja que és la posició en que tenen més hores de Sol durant tot l’any. Al migdia solar (quan més radiació hi ha) el Sol arriba a la seva màxima altura i està mirant al Sud = Azimut 0º.


14

En el nostre cas com que volem una màxima producció d’energia solar fotovoltaica orientarem els pannells a 0º respecte al Sud o Azimut 0º. 3.1.8. Distància entre files consecutives de mòduls. Per mantenir el correcte funcionament del sistema fotovoltaic, es tindrà que posar atenció a la incidència de possibles ombres damunt dels pannells. El mòduls fotovoltaics queden inoperants quan més del 15% de la seva superfície queda coberta per l’ombra. Segons el Plec de Condicions del IDAE per a Instal·lacions Fotovoltaiques Connectades a la Xarxa, la distància d, mesurada en la horitzontal, entre files de mòduls obstacle, de altura h, que pot produir ombres damunt la instal·lació deuran garantir un mínim de 4 hores de sol al voltant del migdia del solstici d’hivern. Aquesta distància d serà superior al valor obtingut per l’expressió: d = h / tan(61º - latitud) (21) On 1/ tan(61º - latitud) és un coeficient anomenat k. Alguns valors significatius de k els podem veure en la següent taula.

Taula 3.7

Amb la finalitat de clarificar possibles dubtes respecte a la presa de dades relatives a h i d, es mostra la següent figura.

Fig 3.4

La separació entre la part posterior d’una fila i el començament de la següent no serà inferior a l’obtinguda per la expressió anterior, aplicant h a la diferència d’altures entre la part alta d’una fila i la part baixa de la següent, efectuant totes les mesures d’acord amb el pla que conté a les bases dels mòduls. Així tenim que:

Zona de ombra (d) = Altura del objecte (h) x coef (K) (K és en funció de la latitud). (22)

Altura consola = 0.45m ; Gruix pannell FV = 0,056m; K (latitud 41º) = 2,747


15

Zona de ombra = (0,45 + 0,056) x (2,747) = 1,4 m

En conseqüència la separació entre les files de consoles serà superior a 1,4m, per tal d’evitar que es facin ombra entre elles. 3.1.9. Estructura de Suport. Ens decidim per un sistema de muntatge de subjecció ràpid i econòmic molt adient en cobertes planes. És un suport tipus consola fabricat amb plàstic reciclat sense clor (HDPE), model console 4.1, de molt fàcil instal·lació que no precisa superfície d’anclatje. Les dimensions de la consola són les següents: 1600 x 800 x 450 (mm).

Fig 3.5 Suport tipus consola

Per poder aguantar la càrrega del vent s’incrementa el seu pes introduint grava. 3.1.10. Càlcul de la posta a terra. La instal·lació de posta a terra estarà instal·lada segons lo que es disposa en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió ITC-BT-18 i en el Real Decret 1663/2000 sobre connexió de instal·lacions fotovoltaiques a la xarxa de baixa tensió. Segons el RBT: “quan la instal·lació receptora estigui acoblada a una Xarxa de Distribució Pública que tingui el neutre posat a terra, l’esquema de connexió serà el TT i es connectaran les masses de la instal·lació i receptors a una terra independent de la del neutre de la Xarxa de Distribució Pública”. També és necessari que: “ Un punt d’alimentació generalment el neutre, estigui connectat a terra i les masses de l’instal.lació receptora Fotovoltaica estiguin connectades a una pressa de terra separada de la pressa de terra de l’alimentació.” En una connexió del tipus TT les masses de l’instal.lació estaran connectades a una terra totalment independent de les terres de la companyia distribuïdora d’energia.

A més d’això els inversors utilitzats empraran transformadors d’aïllament a la sortida per assegurar una separació galvànica total entre l’instal.lació fotovoltaica y la xarxa de distribució.

Per a complir la legislació totes les masses metàl·liques de la instal·lació FV deuen estar connectades a terra.


16

Fig 3.6 Connexió a terra

Càlcul de la posta a terra. Per a la posta a terra de l’instal.lació deu estimar-se la resistència del terreny. Per a determinar aproximadament el valor estimat de la resistència de terra es tindrà en compte la ITC-BT-18, del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, on s’estableixen les diferents naturaleses del terreny. A cada tipus de terreny li correspon un valor de resistivitat. I segons el mètode de posta a terra utilitzat, li correspon una expressió. En el nostre cas utilitzarem elèctrode com pica vertical i com conductor enterrat horitzontalment.

a) En el cas de pica vertical Ln

R⋅

=ρ

(23)

b) En el cas de conductor enterrat horitzontalment L

Rρ⋅

=2

(24)

On: - R = Resistència de terra [ Ω ] - ρ = Resistivitat del terreny en [ m⋅Ω ] - n = Nombre de piques [unitats] - L = Longitud de la pica per (a) [m]. Longitud del conductor per (b) [m]

Naturalesa del terreny = terreny cultivable i fèrtil Resistivitat del terreny = 50 m⋅Ω Nombre de piques clavades verticalment = 4 Llargada de les piques = 2 m Llargada del conductor enterrat = 4m


17

(a) R = 50 / (2 x 2) = 12,5 Ω

(b) R = (2 x 50) / 4 = 25 Ω

Per a determinar la resistència de terra total tindrem en compte que estem en el cas de dos resistències en paral·lel, amb la qual cosa:

RT = (12,5 x 25) / (12,5 + 25) = 8,3 Ω

La resistència de terra té que ser tal que qualsevol massa pugui donar lloc a tensions de contacte superiors a: - 24V en un local o emplaçament conductor. - 50V en els demés casos. Com que la protecció diferencial és de 30 mA = 0,03A, tenim que:

U = RT x I = 8,3 x 0,03 = 0,25 V < 24V

Pel que fa als conductors de protecció, la secció a utilitzar te que ser com a mínim: - 16 mm2 per a línia principal de terra amb conductor de coure. - 35 mm2 per a conductors de coure sense aïllament enterrats horitzontalment.


18

3.1.11. Rendibilitat de la instal·lació FV,

Segons el (RD 436/2004 del 12 Març) pel que s’estableix la metodologia per a l’actualització y sistematització del règim jurídic i econòmic de l’activitat de producció d’energia elèctrica en règim especial, el cas d’instal·lacions d’energia solar fotovoltaica de no més de 100 kW, correspon al subgrup B.1.1. La tarifa a aplicar en aquest subgrup B.1.1 és d’un 575% de la tarifa mitja o regulada els primers 25 anys, i 460% a partir de llavors. Si tenim en compte que la tarifa mitja o de referència segons el (RD 1556/2005 del 23 de Desembre) de l’any 2006, aquesta és de 7,6588 cèntims d’euro. Ens dona que: Durant els primers 25 anys:

5,75 x 7,6588 cèntims Euro/ kWh = 44.0381 cèntims Euro/ kWh

Anys següents:

4,6 x 7,6588 cèntims Euro/ kWh = 35.23048 cèntims Euro/kWh

Així a partir de les dades de l’apartat 3. càlcul de la producció anual esperada i el preu del kW/h produït durant els primers 25 anys, podem estimar:

EL TOTAL D’INGRESSOS EUROS x ANY.

Ep Ep PREU

MES DIES MES [kWh/dia] [kWh/mes] VENTA TOTAL[euros] [euros]

Gener 31 9,14 283 0,440381 124,73Febrer 28 10,69 299 0,440381 131,77Març 31 12,29 381 0,440381 167,73Abril 30 14,20 426 0,440381 187,65Maig 31 15,21 472 0,440381 207,67Juny 30 15,09 453 0,440381 199,40Juliol 31 14,71 456 0,440381 200,76Agost 31 14,11 437 0,440381 192,61

Setembre 30 12,82 385 0,440381 169,44Octubre 31 11,26 349 0,440381 153,66

Novembre 30 9,62 289 0,440381 127,14Desembre 31 8,71 270 0,440381 118,90

PROMIG 30,42 14,20 375 0,440381 165,12TOTAL INGRESSOS EUROS x ANY 1981,45

Preu de Venta segons RD 436/2004 i RD 1556/2005

Preu Venta 2005 = 0.440381 euros/kWh Taula 3.7


19

3.2 Dimensionat del Sistema Eòlic Connectat a la Xarxa. 3.2.1. Generalitats de la part tècnica. Primer, buscarem les dades representatives del vent a l’emplaçament on volem col·locar l’aerogenerador: Velocitat mitjana [m/s], Factor de Forma K, Factor d’escala C, Coeficient del terreny α , alçada on s’han realitzat les mesures H1. Aquestes dades les podem trobar a l’Atlas Eòlic de Catalunya anys 84/85 que és trobem a l’apartat 2.6.2 Estudi del vent de l’emplaçament, d’aquest projecte. Segon, buscarem les característiques tècniques dels aerogeneradors de baixa potència: Corba de potència, Potència del Aerogenerador, voltatge que subministra.

En aquest cas ens hem centrat amb els aerogeneradors de la firma BORNAY, ja que és uns dels pocs fabricants que tenen avalada la la seva corba de potència pel “Centro de Investigaciones Energéticas y Tecnológicas” CIEMAT. A més a més és un fabricant d’Alacant de solvència contrastada, la qual cosa permet un ràpid proveïment de recanvis en cas de necessitat. Finalment s’ha elaborat un full de càlcul per avaluar els diferents models de la firma BORNAY, d’acord amb les seves característiques i les condicions del vent de l’emplaçament.0 3.2.2. Generalitats de la part econòmica. Primer, trobem el Cost de la Inversió Escollida que és el resultat de sumar els costos de: aerogenerador i torre, equipament elèctric i de control, obra civil, direcció obra + enginyeria. Segon, trobem la subvenció rebuda del IDAE a fons perdut, que resulta ser un 30% de la inversio escollida. Tercer, restem la inversió escollida de la subvenció rebuda del IDAE i obtenim Total Sobreinversió Quart, per trobar els Beneficis Econòmics hem de saber la producció anual neta en [kWh] i el Cost de compra de l’energia [Euros/kWh], i els multiplicarem. Per Determinar el Cost de Compra de l’Energia.

Segons el RD 436/2004, de 12 de Març per el que s’estableix la metodologia per a la actualització i sistematització del regim jurídic i econòmic de la activitat programada en règim especial. Les instal·lacions que únicament utilitzen la energia eòlica com a energia primària ubicades en terra de no més de 5 MW de potencia instal·lada, pertanyen al subgrup b.2.1. Per a vendre la producció o excedents d’energia elèctrica, els titulars de la instal·lació, als que s’apliqui el RD 436/2004, de 12 de Març i pertanyen al subgrup b.2.1. deuran escollir una de les dos opcions següents:


20

a) Cedir l’electricitat a la empresa distribuïdora d’energia elèctrica. En aquest cas, el

preu de venta de l’electricitat vindrà expressada en forma de tarifa regulada, única per tots els períodes de programació expressada en cèntims d’euro per kilowat-hora.

La Tarifa Regulada: Per al cas del grup b.2.1: energia eòlica de no més de 5Mw de potència ,consistirà en un percentatge compres entre el 80% i el 90% de la tarifa elèctrica mitja o de referència de cada any i publicada en el real decret pel que s’estableix la tarifa elèctrica de l’any en curs, durant els primers 15 anys des de la posta en marxa i 80% a partir de llavors. La Tarifa mitja o de referència de l’any 2006: definida en el RD 1556/2005 del 23 de Desembre, te un valor de 7,6588 cèntims d’euro/kWh .

Primers 15 anys = 0.9 x 7,6588 = 6.89292 cèntims Euro/ kWh

Anys següents = 0.8 x 7,6588 = 6.12704 cèntims Euro/ kWh b) Vendre l’electricitat lliurement al mercat a través del sistema d’ofertes gestionat

pel operador del mercat . En aquest cas, el preu de venta de l’electricitat serà el preu que resulti en el mercat organitzat o el preu lliurement negociat pel titular , complementat per un incentiu i per una prima, els dos expressats en cèntims d’euro per Kilowat-hora. Per al cas del grup b.2.1: energia eòlica de no més de 5Mw de potència La Prima: serà d’un 40% del percentatge de la tarifa elèctrica mitja o de referència de cada any. L’Incentiu: serà d’un 10% del percentatge de la tarifa elèctrica mitja o de referència de cada any. La Tarifa mitja o de referència de l’any 2006: definida en el RD 1556/2005 del 23 de Desembre, te un valor de 7,6588 cèntims d’euro/kWh .

Preu lliure mercat = Preu mercat + 0,5 x 7,6588 cèntims Euro/kWh =

preu mercat + 3.8294 Euro/ kWh

Complement per energia reactiva: Tota instal·lació acollida al règim especial, independentment de la opció escollida: a) Tarifa Regulada.

b) Venta de l’electricitat lliurement al mercat. Rebrà un complement per energia reactiva. Aquest complement també es fixarà com un percentatge de la tarifa elèctrica mitja o de referència de cada any. Tot i que les instal·lacions que optin per vendre lliurement al mercat podran renunciar al complement per energia reactiva, i podran participar voluntàriament en el procediment de operació de control de tensió vigent, aplicant els seus mecanismes de retribució.


21

Els percentatges de complement s’aplicaran amb periodicitat de cada quart d’hora, realitzant-se, la finalitzar cada mes, un còmput mensual, que serà facturat i liquidat segons correspongui.

Taula 3.8

La Tarifa mitja o de referència de l’any 2006: definida en el RD 1556/2005 del 23 de Desembre, te un valor de 7,6588 cèntims d’euro/kWh . Conclusions de la tarifa especial aplicable a la minieòlica: La tarifa especial aplicable a la minieòlica és la mateixa que s’aplica a la ja madura gran eòlica. Les dos reben de 7,6588 cèntims d’euro/kWh. Encara que la gran eòlica pot guanyar bastant més aprofitant-se de varis instruments del mercat i del sistema elèctric. En Països com Dinamarca els incentius, realment incentiven ja que la retribució al kilowat-hora injectat per la minieòlica és exactament el doble que la gran eòlica. Esta tarifa s’aplica a sistemes de fins 25 kW. Per al creixement de les tecnologies de miniaerogeneradors interconnectats a xarxa a Espanya farien falta uns incentius pareguts als de Dinamarca, segons Félix Avia del “Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnologicas” (CIEMAT) especialment per que els costos d’instal·lació encara queden molt alts. De fet, el cost típic d’un aerogenerador de 1,5 kW, amb un pes aproximat de 40 Kg, val al voltant de 4000 euros. Si estes màquines es fabriquessin en series molt més llargues es podria reduir el cost en una quarta part, segons Avia. La manera d’entendre les cadenes productives es a través del augment de la demanda. El sector reclama un incentiu tarifari que animi al públic més ampli a comprar equips i connectar-los a la xarxa, venent els excedents del seu autoconsum a l’empresa distribuïdora elèctrica.


22

3.2.3. Variables del full de Càlcul Tècnic . En aquest apartat s’introdueixen els valors al full de càlcul, per a la realització automàtica dels càlculs. Aquests valors són: Velocitat mitja, [m/s]: Fa referència a la velocitat mitja de vent en l’emplaçament de l’instal.lació eòlica. Factor de Forma K: Factor adimensional de la funció de Weibull. Factor d’escala C,[m/s]: Factor de la funció de Weibull que te unitats de velocitat [m/s] Coeficient del Terreny α : És un valor correctiu de la velocitat del vent en funció de les característiques del Terreny.

Rugositat del Terreny Coef alfa

No rugós(mar,arena..) 0,1 - 0,3Poc rugós(camps de herba...) 0,13 - 0,2Rugós (bosc, cases petites..) 0,2 - 0,27Molt rugós (edificis) 0,27 - 0,4

Taula 3.9 Alçada de les mesures (h1), [m]: Alçada sobre el nivell del terra, on es realitzen les mesures de la velocitat del vent. Alçada de la Torre (h2), [m]: Alçada a la que es troba l’aerogenerador sobre el nivell del terra en metres. Velocitat del Vent, [m/s]: Rang de velocitats del vent entre 0 i 20 m/s en intervals 1 m/s, de l’emplaçament de l’aerogenerador.. Corba de Potència, [W] : Cada fabricant d’aerogenerador aporta la corba de potència de la seva màquina, on depenen de la velocitat del vent se li assigna una potència entregada en Watts. Hem de tenir en compte que entre 13 i 14 m/s és quan els aerogeneradors es frenen per seguretat i deixen de produir electricitat


23

3.2.4. Resultats del full de Càlcul Tècnic. En aquest apartat s’obtenen els valors resultants, corresponents a les variables d’entrada que hem introduït prèviament. Entre les magnituds que veurem estan: Probabilitat a h1: És la probabilitat de que faci vent a l’alçada H1 o alçada on s’ha realitzat les mesures de vent de l’emplaçament. Existeix una funció de distribució de probabilitat analítica que s’utilitza per descriure el comportament del vent que s’anomena distribució de Weibull. Aquesta distribució s’adapta be a la forma típica dels histogrames de vent, s’utilitza quan es necessària una expressió analítica de la probabilitat de la velocitat del vent per resumir en dos paràmetres la distribució de probabilitats. La Funció de Weibull: és una funció de densitat de probabilitat, que en funció de dos paràmetres coneguts com a paràmetres de Weibull (C,K) , proporciona un mètode estadístic precís a partir del qual s'obtenen unes dades de gran utilitat per poder determinar el potencial eòlic d’un determinat emplaçament i la seva viabilitat. La funció de Weibull és:

(25)

P(u) = probabilitat associada a la velocitat u C = factor d’escala (m/s) K = factor de forma (adimensional)

La distribució de Weibull queda definida pels seus paràmetres (C,K), per tal d’ajustar en la distribució a les postres dades es necessari calcular estos dos paràmetres. Aquestes dades les podem trobar a l’apartat “2.6.2 anàlisi del vent de l’emplaçament”. Velocitat vent en l’eix en h2, [m/s]: És la velocitat (V2) que te el vent quan variem l’alçada de l’aerogenerador H2 . Aquesta velocitat va en funció:

α

=

1

212 H

Hvv

(26)

V2 = velocitat al nivell 2 V1 = velocitat al nivell 1 H2 = altura sobre el terra al nivell 2 H1 = altura sobre el terra al nivell 1 α = Factor de talladura o exponent de la lley exponencial.

−

=

− kk

Cu

Cu

Ck

uP exp)()1(


24

Probabilitat a h2: És la probabilitat de que faci vent a l’alçada H2 o alçada on es col·locarà l’aerogenerador. En aquest cas també s’utilitza la funció de Weibull, però el paràmetre Factor d’Escala C (Weibull) que fem servir, és la Velocitat Vent en l’eix en (H2) [m/s]. Potència a h1 [W]: És la potència que extrauríem de l’aerogenerador a l’alçada H1 o alçada on s’han realitzat les mesures del vent. Consisteix a multiplicar la probabilitat del vent a l’alçada H1 per la corba de potència de l’aerogenerador, que ens dona el fabricant. Potència a h2 [W]: És la potència que extrauríem de l’aerogenerador a l’alçada H2 o alçada on finalment posarem l’aerogenerador. Consisteix a multiplicar la probabilitat del vent a l’alçada H2 per la corba de potència de l’aerogenerador, que ens dona el fabricant. Hores anuals a h1: Són les hores anuals que bufa el vent a una velocitat X [m/s] determinada a l’alçada on s’han realitzat les mesures H1. Consisteix a multiplicar la probabilitat a h1, del full 1, corresponent a una velocitat X, per les hores que te un any 8760 hores. Hores anuals a h2: Són les hores anuals que bufa el vent a una velocitat X [m/s] determinada a l’alçada on finalment es col·locarà l’aerogenerador H2. Consisteix a multiplicar la probabilitat a h2, del full 1, corresponent a una velocitat X, per les hores que te un any 8760 hores. Energia a h1, [Wh]: És l’energia extreta anualment de l’aerogenerador [Wh], a una velocitat X [m/s] i a l’alçada on s’han realitzat les mesures H1.Consisteix a multiplicar hores anuals a h1 pel valor corresponent de la corba de potència, a una velocitat X [m/s]. Energia a h2, [Wh]: És l’energia extreta anualment de l’aerogenerador [Wh], a una velocitat X [m/s] i a l’alçada on finalment es col·locarà l’aerogenerador H2. Consisteix a multiplicar hores anuals a h2 pel valor corresponent de la corba de potència, a una velocitat X [m/s]. Producció Anual Neta en (h1), [kWh]: És l’energia total produïda en un any a l’alçada H1, a les diferents velocitats. Consisteix a sumar tota la columna d’energia a h1, del full 1 i multiplicar-lo per factor de Correcció de la producció.


25

Producció Anual Neta en (h2), [kWh]: És l’energia total produïda en un any a l’alçada H2, a les diferents velocitats. Consisteix a sumar tota la columna d’energia a h2, del full 1 i multiplicar-lo per factor de Correcció de la producció. 3.2.5. Variables del full de Càlcul Econòmic. Aerogenerador i torre, [Euros]: És el preu de l’aerogenerador que transforma l’energia del vent en energia elèctrica composat per: rotor, (pales i “buje”), multiplicador i generador elèctric, torre de suport i equip de regulació. Equipament elèctric i de control, [Euros]:: És el preu total de: transformadors, cablejat, aparells de mesura, sistema de comunicació, línia d’evacuació, xarxa de terra, etc. Obra Civil, [Euros]: És el preu total de: les cementacions de la torre, accessos i plataformes, desmunts i canalitzacions, etc. Direcció obra + enginyeria, [Euros]: És el preu de la direcció d’obra e enginyeria del projecte. Producció anual neta, [kWh]: És l’energia total produïda en un any a l’alçada corresponent, a les diferents velocitats. Resultant del full de Càlcul Tècnic. Cost de compra de l’energia, [Euros / kWh]: És el preu amb que ens compraran els kWh produïts segons el que estipula la Tarifa Regulada del Subgrup b.2.1 “Instal·lacions d’energia eòlica instal·lada en terra de no més de 5 MW de potencia instal·lada” , segons el (RD 436/2004). La Tarifa mitja o de referència de l’any 2006: definida en el RD 1556/2005 del 23 de Desembre, te un valor de 7,6588 cèntims d’euro/kWh .

Primers 15 anys = 0.9 x 7,6588 = 6.89292 cèntims Euro/ kWh

Anys següents = 0.8 x 7,6588 = 6.12704 cèntims Euro/ kWh


26

3.2.7.Fulles de càlcul. Tot seguit presentarem: Les corbes de potència dels diferents models d’aerogeneradors; Les fulles de càlcul tècnic en funció de les condicions de vent de l’emplaçament i de la corba de potència; Les fulles de càlcul econòmic en funció de l’inversió a realitzar i de les subvencions obtingudes.


27

CORBES DE POTÈNCIA AEROGENERADORS BORNAY Inclin 250

Inclin 600

Inclin 1500

Inclin 3000

Inclin 6000

Inclin Inclin Inclin Inclin Inclin(vel 250 600 1500 3000 6000

(m/s) (W) (W) (W) (W) (W)0 0 0 0 0 01 0 0 0 0 02 0 0 0 0 03 15 33 180 300 5004 35 66 230 500 10005 50 115 410 750 15006 75 185 600 1000 20007 115 266 800 1420 29108 150 350 1000 1900 36509 180 433 1120 2200 4500

10 210 510 1280 2500 500011 225 566 1400 2750 550012 250 600 1540 3080 600013 265 633 1680 3300 640014 1780 3500 650015

Fig 3.7 Corbes de Potència Aerogeneradors Bornay


28

FULL 1 (CÀLCUL TÈCNIC) INCLIN 250

Mòdel Aerogenerador : BORNAY INCLIN 250W

Variables (H1) Resultats (H2)Velocitat mitja [m/s] 3,189 Velocitat vent en l'eix en h2 [m/s] 3,883Factor de Forma K (weibull) 1,31 Factor de Forma K (weibull) en h2 1,379Factor d'escala C (weibull) 3,6 Factor d'escala C (weibull) en h2 4,384Estabilitat atmosferica n 0,352 Potència en (h1) [W] 32,87Alçada de les mesures (h1) 12 Potència en (h2) [W] 45,13Alçada de la Torre (h2) 21 Producció Anual Neta en (h1) [kWh] 259

Producció Anual Neta en (h2) [kWh] 356

CorbaVelocitat mitja vent Potència Probabilitat Probabilitat Potència Potència

[m/s] [W] a h1 a h2 a h1 [W] a h2 [W]0 0 0 0,00 0,00 0,001 0 0,20296 0,15772 0,00 0,002 0 0,19088 0,16650 0,00 0,003 15 0,15646 0,15062 2,35 2,264 35 0,11928 0,12586 4,17 4,415 50 0,08657 0,09970 4,33 4,996 75 0,06050 0,07583 4,54 5,697 115 0,04099 0,05580 4,71 6,428 150 0,02706 0,03992 4,06 5,999 180 0,01746 0,02786 3,14 5,02

10 210 0,01103 0,01902 2,32 3,9911 225 0,00684 0,01272 1,54 2,8612 250 0,00417 0,00836 1,04 2,0913 265 0,00250 0,00540 0,66 1,4314 0 0,00148 0,00343 0,00 0,0015 0 0,00086 0,00214 0,00 0,0016 0 0,00050 0,00132 0,00 0,0017 0 0,00028 0,00080 0,00 0,0018 0 0,00016 0,00048 0,00 0,0019 0 0,00009 0,00029 0,00 0,0020 0 0,00005 0,00017 0,00 0,00

TOTAL 0,93012 0,95396 32,87 45,13


29


Mòdel Aerogenerador : BORNAY INCLIN 250Velocitat mitja anual: 3,189 [m/s] [1]

Potència: 0,25 [kW] [2]

Velocitat Corba de Hores anuals Hores anuals Energia a h1 Energia a h2mitja vent Potència [W] a h1 a h2 [Wh] [Wh]

[m/s] Taula (A) Taula (B) Taula (C) (A) x (C) (A) x (C)

1 0 1777,94 1381,67 0,00 0,002 0 1672,07 1458,52 0,00 0,003 15 1370,57 1319,46 20558,61 19791,934 35 1044,93 1102,55 36572,55 38589,345 50 758,32 873,39 37915,79 43669,386 75 529,94 664,31 39745,42 49823,377 115 359,10 488,83 41296,63 56215,188 150 237,04 349,70 35555,33 52455,149 180 152,91 244,06 27523,70 43931,5710 210 96,64 166,61 20293,72 34988,1511 225 59,95 111,47 13488,03 25080,8812 250 36,56 73,21 9139,26 18302,7513 265 21,94 47,26 5815,01 12524,6814 0 12,98 30,02 0,00 0,0015 0 7,57 18,79 0,00 0,0016 0 4,36 11,59 0,00 0,0017 0 2,48 7,05 0,00 0,0018 0 1,39 4,23 0,00 0,0019 0 0,77 2,51 0,00 0,0020 0 0,43 1,47 0,00 0,00

[3] [4]TOTAL 8147,88 8356,71 287904,04 395372,38

[h] [h] [Wh] [Wh]

Factor de Correcció de la producció: 0,9

Producció Anual Neta a (h1) = [3] x 0,9 = 259113,64 [Wh]Producció Anual Neta a (h2) = [4] x 0,9 = 355835,14 [Wh]


30






[m/s] [W] a h1 a h2 a h1 [W] a h2 [W]0 0 0 0,00 0,00 0,001 0 0,20296 0,15772 0,00 0,002 0 0,19088 0,16650 6,30 5,493 33 0,15646 0,15062 10,33 9,944 66 0,11928 0,12586 13,72 14,475 115 0,08657 0,09970 16,01 18,446 185 0,06050 0,07583 16,09 20,177 266 0,04099 0,05580 14,35 19,538 350 0,02706 0,03992 11,72 17,299 433 0,01746 0,02786 8,90 14,21

10 510 0,01103 0,01902 6,24 10,7611 566 0,00684 0,01272 4,11 7,6312 600 0,00417 0,00836 2,64 5,2913 633 0,00250 0,00540 0,00 0,0014 0 0,00148 0,00343 0,00 0,0015 0 0,00086 0,00214 0,00 0,0016 0 0,00050 0,00132 0,00 0,0017 0 0,00028 0,00080 0,00 0,0018 0 0,00016 0,00048 0,00 0,0019 0 0,00009 0,00029 0,00 0,0020 0 0,00005 0,00017 0,00 0,00

TOTAL 0,93012 0,95396 110,41 143,24


31






1 0 1777,94 1381,67 0,00 0,002 33 1672,07 1458,52 55178,32 48131,133 66 1370,57 1319,46 90457,88 87084,504 115 1044,93 1102,55 120166,94 126793,535 185 758,32 873,39 140288,43 161576,706 266 529,94 664,31 140963,77 176706,907 350 359,10 488,83 125685,38 171089,698 433 237,04 349,70 102636,40 151420,519 510 152,91 244,06 77983,81 124472,7710 566 96,64 166,61 54696,40 94301,3911 600 59,95 111,47 35968,09 66882,3512 633 36,56 73,21 23140,61 46342,5713 0 21,94 47,26 0,00 0,0014 0 12,98 30,02 0,00 0,0015 0 7,57 18,79 0,00 0,0016 0 4,36 11,59 0,00 0,0017 0 2,48 7,05 0,00 0,0018 0 1,39 4,23 0,00 0,0019 0 0,77 2,51 0,00 0,0020 0 0,43 1,47 0,00 0,00

[3] [4]TOTAL 8147,88 8356,71 967166,02 1254802,04

[h] [h] [Wh] [Wh]




32






[m/s] [W] a h1 a h2 a h1 [W] a h2 [W]0 0 0,00000 0,00000 0,00 0,001 0 0,20296 0,15772 0,00 0,002 0 0,19088 0,16650 0,00 0,003 180 0,15646 0,15062 28,16 27,114 230 0,11928 0,12586 27,44 28,955 410 0,08657 0,09970 35,49 40,886 600 0,06050 0,07583 36,30 45,507 800 0,04099 0,05580 32,79 44,648 1000 0,02706 0,03992 27,06 39,929 1120 0,01746 0,02786 19,55 31,20

10 1280 0,01103 0,01902 14,12 24,3411 1400 0,00684 0,01272 9,58 17,8112 1540 0,00417 0,00836 6,43 12,8713 1680 0,00250 0,00540 4,21 9,0614 1780 0,00148 0,00343 2,64 6,1015 0 0,00086 0,00214 0,00 0,0016 0 0,00050 0,00132 0,00 0,0017 0 0,00028 0,00080 0,00 0,0018 0 0,00016 0,00048 0,00 0,0019 0 0,00009 0,00029 0,00 0,0020 0 0,00005 0,00017 0,00 0,00

TOTAL 0,93012 0,95396 243,76 328,40


33






1 0 1777,94 1381,67 0,00 0,002 0 1672,07 1458,52 0,00 0,003 180 1370,57 1319,46 246703,32 237503,174 230 1044,93 1102,55 240333,88 253587,075 410 758,32 873,39 310909,49 358088,896 600 529,94 664,31 317963,38 398586,987 800 359,10 488,83 287280,87 391062,148 1000 237,04 349,70 237035,57 349700,959 1120 152,91 244,06 171258,56 273351,9810 1280 96,64 166,61 123695,03 213261,1011 1400 59,95 111,47 83925,54 156058,8112 1540 36,56 73,21 56297,85 112744,9513 1680 21,94 47,26 36864,94 79401,7614 1780 12,98 30,02 23101,71 53443,0315 0 7,57 18,79 0,00 0,0016 0 4,36 11,59 0,00 0,0017 0 2,48 7,05 0,00 0,0018 0 1,39 4,23 0,00 0,0019 0 0,77 2,51 0,00 0,0020 0 0,43 1,47 0,00 0,00

[3] [4]TOTAL 8147,88 8356,71 2135370,14 2876790,84

[h] [h] [Wh] [Wh]




34






[m/s] [W] a h1 a h2 a h1 [W] a h2 [W]0 0 0 0,00 0,00 0,001 0 0,20296 0,15772 0,00 0,002 0 0,19088 0,16650 0,00 0,003 300 0,15646 0,15062 46,94 45,194 500 0,11928 0,12586 59,64 62,935 750 0,08657 0,09970 64,92 74,786 1000 0,06050 0,07583 60,50 75,837 1420 0,04099 0,05580 58,21 79,248 1900 0,02706 0,03992 51,41 75,859 2200 0,01746 0,02786 38,40 61,29

10 2500 0,01103 0,01902 27,58 47,5511 2750 0,00684 0,01272 18,82 34,9912 3080 0,00417 0,00836 12,85 25,7413 3300 0,00250 0,00540 8,27 17,8014 3500 0,00148 0,00343 5,19 12,0015 0 0,00086 0,00214 0,00 0,0016 0 0,00050 0,00132 0,00 0,0017 0 0,00028 0,00080 0,00 0,0018 0 0,00016 0,00048 0,00 0,0019 0 0,00009 0,00029 0,00 0,0020 0 0,00005 0,00017 0,00 0,00

TOTAL 0,93012 0,95396 452,73 613,19


35



Potència: 3 [kW] [2]



1 0 1777,94 1381,67 0,00 0,002 0 1672,07 1458,52 0,00 0,003 300 1370,57 1319,46 411172,19 395838,624 500 1044,93 1102,55 522464,97 551276,245 750 758,32 873,39 568736,87 655040,666 1000 529,94 664,31 529938,97 664311,647 1420 359,10 488,83 509923,54 694135,308 1900 237,04 349,70 450367,58 664431,819 2200 152,91 244,06 336400,75 536941,3810 2500 96,64 166,61 241591,85 416525,5911 2750 59,95 111,47 164853,74 306544,1012 3080 36,56 73,21 112595,70 225489,9013 3300 21,94 47,26 72413,27 155967,7414 3500 12,98 30,02 45424,71 105084,6115 0 7,57 18,79 0,00 0,0016 0 4,36 11,59 0,00 0,0017 0 2,48 7,05 0,00 0,0018 0 1,39 4,23 0,00 0,0019 0 0,77 2,51 0,00 0,0020 0 0,43 1,47 0,00 0,00

[3] [4]TOTAL 8147,88 8356,71 3965884,15 5371587,59

[h] [h] [Wh] [Wh]




36






[m/s] [W] a h1 a h2 a h1 [W] a h2 [W]0 0 0,00000 0,00000 0,00 0,001 0 0,20296 0,15772 0,00 0,002 0 0,19088 0,16650 0,00 0,003 500 0,15646 0,15062 78,23 75,314 1000 0,11928 0,12586 119,28 125,865 1500 0,08657 0,09970 129,85 149,556 2000 0,06050 0,07583 120,99 151,677 2910 0,04099 0,05580 119,29 162,388 3650 0,02706 0,03992 98,76 145,719 4500 0,01746 0,02786 78,55 125,38

10 5000 0,01103 0,01902 55,16 95,1011 5500 0,00684 0,01272 37,64 69,9912 6000 0,00417 0,00836 25,04 50,1413 6400 0,00250 0,00540 16,03 34,5314 6500 0,00148 0,00343 9,63 22,2815 0 0,00086 0,00214 0,00 0,0016 0 0,00050 0,00132 0,00 0,0017 0 0,00028 0,00080 0,00 0,0018 0 0,00016 0,00048 0,00 0,0019 0 0,00009 0,00029 0,00 0,0020 0 0,00005 0,00017 0,00 0,00

TOTAL 0,93012 0,95396 888,45 1207,90


37



Potència: 6 [kW] [2]



1 0 1777,94 1381,67 0,00 0,002 0 1672,07 1458,52 0,00 0,003 500 1370,57 1319,46 685286,99 659731,034 1000 1044,93 1102,55 1044929,93 1102552,475 1500 758,32 873,39 1137473,74 1310081,326 2000 529,94 664,31 1059877,95 1328623,287 2910 359,10 488,83 1044984,16 1422488,538 3650 237,04 349,70 865179,82 1276408,489 4500 152,91 244,06 688092,44 1098289,1910 5000 96,64 166,61 483183,70 833051,1811 5500 59,95 111,47 329707,48 613088,2012 6000 36,56 73,21 219342,27 439266,0513 6400 21,94 47,26 140437,86 302482,9014 6500 12,98 30,02 84360,18 195157,1315 0 7,57 18,79 0,00 0,0016 0 4,36 11,59 0,00 0,0017 0 2,48 7,05 0,00 0,0018 0 1,39 4,23 0,00 0,0019 0 0,77 2,51 0,00 0,0020 0 0,43 1,47 0,00 0,00

[3] [4]TOTAL 8147,88 8356,71 7782856,53 10581219,76

[h] [h] [Wh] [Wh]




38

3.2.8 Conclusions i decisió final L’estudi d’implantació d’un aerogerador de petita potencia connectat a la xarxa de BT és el més experimental de tots. Degut a que els costos de posada en marxa d’una estació de mesura de vent a l’emplaçament són elevats, i que les dades de la velocitat del vent poden canviar molt d’un emplaçament situat a uns pocs quilometres d’un altre, a diferencia del que no passa amb les mesures de radiació solar. S’opta per col·locar un petit aerogenerador connectat a la xarxa de BT per comprovar-ne in situ la seua viabilitat a partir de l’energia que vendríem. Les dades de partida per fer el Càlcul Tècnic són el resum de dades del Observatori de l’Ebre, extretes del llibre, “Mapa Eólico Nacional” avalades pel INM . Si tenim en conte que el complex hoteler esta situat als afores dels Reguers a uns 8 quilometres de l’Observatori de l’Ebre, i a 100 metres sobre el nivell del mar, les dades del Observatori són prou representatives, tot i la variabilitat que comporten les dades de vent. El vent dominant de la zona te una direcció Nord, Nord-Oest. Amb una velocitat mitjana del vent és mes aviat baixa 3.189 m/s amb un factor de forma K=1.31 (WEIBULL) i un factor d’escala C= 3.6 (WEIBULL), a 12 metres d’altura sobre el terra a l’emplaçament de Roquetes a 44 metres sobre el nivell del mar.

Distribució de Weibull a l'alçada h1

0

0,05

0,1

0,15

0,2

0,25

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20

Velocitat vent (m/s)

Pro

bab

ilita

t

Fig 3.8 Distribució de Weibull a l’alçada h1

Com a conseqüència de la baixa velocitat mitjana es decideix recalcular la velocitat mitjana a una altura de 21 metres sobre el nivell del terra que és una alçada que podem arribar amb una torre de celosia de mitja tensió, arribant a una velocitat mitjana de 3.88 m/s amb un factor de forma K=1.37 (WEIBULL) i un factor d’escala C= 4.38 (WEIBULL)

Distribució de Weibull a l'alçada h2

0,00

0,05

0,10

0,15

0,20

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

Velocitat vent (m/s)

Pro

bab

ilita

t

Fig 3.9 Distribució de Weibull a l’alçada h2


39

Els Aerogeneradors que es fan servir per fer els càlculs són els diferents models de la firma Bornay fabricats a la comunitat Valenciana, que es caracteritzen per produir energia a baixes velocitats, com és el nostre cas. Finalment el model escollit per al nostre projecte és el Bornay 3000 ja que és el que te un cost específic més baix. (Cost per watt produït), i també perquè l’equip inversor i equip de interconnexió necessaris son molt més estandarditzats i no tan cars i complicats com passa en potencies més elevades 3.2.9 Càlcul de la línia elèctrica. Per a determinar la secció dels conductors es tindrà en compte l’apartat 5. Cables de Connexió de la ITC-BT-40 del REBT del 2002. Els cables de connexió deuran d’estar dimensionats per a una intensitat no inferior al 125% de la màxima del generador i la caiguda de tensió entre el generador i el punt d’interconnexió a la Xarxa Pública o a la instal·lació interior, no serà superior al 1,5 %, per a la intensitat nominal. - Si calculem el cable, per caiguda màxima de tensió tenint en compte que el generador es trifàsic a 220V:

KUCosIL

S⋅∆⋅⋅⋅

=ϕ3

(27)

Potència a transportar = 3000 W Tensió = 220 V ca Cos ρ = 0,8

Longitud de la línia = 60 m K = 56 Essent la màxima c.d.t d’1,5%:

C.D.T =1,5% de 220 V = 3,3 V

AI 84.98.02203

3000=

⋅⋅= (28)

242.43,356

8,084.9603mmS =

⋅⋅⋅⋅

= (29)

Normalitzant la secció calculada: S = 3 x 6 + 6 mm2 En aquesta cas el conductor de protecció va des de l’aerogenerador fins a la base de la seva torre, on es practicarà la posta a terra.

Segons la taula 9 de la ITC-Bt-21, per a canalitzacions enterrades baix tub, deurà


40

utilitzar-se un tub de diàmetre exterior 50 mm. 3.2.10 Proteccions A més a més en la part de corrent alterna després de l’inversor s’instal·larà també una interruptor magnetotèrmic i un diferencial per a detectar possibles fugues a terra, protegint a les persones d’un contacte accidental. El criteri per seleccionar el calibre ha sigut depenen de l’intensitat de cada línia, sempre escollirem el calibre superior al amperatge de la línia. - 1 Interruptor magnetotèrmic bipolar I=20 A amb corba tipus C - 1 Interruptor Diferencial bipolar I=25A, Idefecte= 30 mA - 1 relé de màxima i mínima tensió. - 1 relé de màxima i mínima freqüència.


41

3.2.11 Càlcul de la posta a terra. Per a la posta a terra de l’instal.lació deu estimar-se la resistència del terreny. Per a determinar aproximadament el valor estimat de la resistència de terra es tindrà en compte la ITC-BT-18, del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, on s’estableixen les diferents naturaleses del terreny. A cada tipus de terreny li correspon un valor de resistivitat. I segons el mètode de posta a terra utilitzat, li correspon una expressió. En el nostre cas utilitzarem elèctrode com pica vertical i com conductor enterrat horitzontalment.


R⋅

=ρ

(30)


Rρ⋅

=2

(31)



(c) R = 50 / (1 x 2) = 25 Ω (32)

(d) R = (2 x 50) / 4 = 25 Ω (33) Per a determinar la resistència de terra total tindrem en compte que estem en el cas de dos resistències en paral·lel, amb la qual cosa:

RT = (25 x 25) / (25 + 25) = 12.5 Ω (34)


U = RT x I = 12.5 x 0,03 = 0,375 V < 24V (35)



42

3.2.12 Dimensionat de la sabata de formigó. A continuació calcularem el dimensionat de la sabata de formigó sobre la que es sustenta la torre i l’aerogenerador, així com l’esforç en la sabata i la pressió exercida del conjunt torre + aerogenerador + sabata formigó sobre el terreny.

Segons el fabricant de l’aerogenerador, aquest pot estar instal·lat en qualsevol tipus de torre que suporti una pressió lateral de 750 Kg. a) Pes de la sabata de formigó Calcularem el pes de la sabata de formigó aplicant la següent expressió:

HhLLP γ... 21= (36) on: P = pes de la sabata formigó en [kg]

L1 = longitud del costat 1 de la sabata [m] L2 = longitud del costat 2 de la sabata [m] h = altura de la sabata [m]

hγ = densitat del formigó utilitzat en [kg/m3] En el nostre cas: P = 3 x 3 x 1 x 2000 = 18000 Kg b) Pressió exercida sobre el terreny.

Pt = F / S (37)

on: Pt = pressió exercida sobre el terreny, en [N/m2] F = sumatori de totes les forces de component vertical, en [N]

S = superfície de la sabata, en [m2] El sumatori de totes les forces de component vertical és el següent: Pes torre = 1046 Kg x 9,8 = 10270.4 N Pes aerogenerador = 155 Kg x 9,8 = 1519 N Pes Sabata formigó = 18000 Kg x 9,8 = 176400 N ---------------- Σ Forces verticals = 188190 N Pt = 188190 / (3 x 3) = 20910 N / m2 Tenint en compte que tenim una resistència del terreny de 1,8 Kg / cm2, comprovarem que la pressió exercida pel conjunt (aerogenerador + torre + sabata) no superi la resistència del terreny. [N] 1 [Kg] 1 [M2] 20910 N / m2 = 20910 ---------- x ------------ x ------------------ = 0,213 [Kg/cm2] [M2] 9,8 [N] 10000 [cm2]


43

Per tant admetem com a correcta la pressió pel conjunt (aerogenerador + torre + sabata) sobre el terreny.

3.2.13 Càlcul de l’estabilitat de l’aerogenerador. Considerant la següent figura del diagrama del sòlid lliure:

Fig 3.10 Diagrama del Sòlid lliure

On:

Fv = Força del vent [Kg] W = Pes total del conjunt (aerogenerador + torre + sabata) [Kg] O = Centre de referència per al càlcul de moments produïts pels esforços.

Si tenim les següents dimensions:

Altura (torre + aerogenerador) sobre el nivell del terra = 21 + 0,5 = 21,5 m Sabata de formigó: llargada = 3 m

Amplada = 3 m alçada = 1 m Realitzant la suma algebraica de moments, respecte al punt O, obtindrem el límit d’estabilitat de l’estructura: W = 18000 + 155 + 16000 = 19201 [Kg] (38) Per ser la sabata rectangular, tindrà en seu c.d.g en. Altura = 0,5 m; Ample = 1 m

oΣ = Fv x (21+0,5) – W x 1= 0 (39) Segons el fabricant de l’aerogenerador, aquest pot estar instal·lat en qualsevol tipus de torre que suporti una pressió lateral de 750 Kg. Per tant a l’hora de dimensionar la sabata de formigó mirarem de que la (Fv ) força del vent resultant, de l’aplicació de la suma de moments sigui superior a 750 Kg.

Fv = (W x 1.5) / 21,5 = 1340 Kg (40) O sigui que aguant una força de 1.78 vegades 750 Kg.


44

3.3 Dimensionat del sistema solar tèrmic 3.3.1 Càlcul de les càrregues de consum d’ACS Per tal de trobar les càrregues de consum d’ACS, s’ha tingut en compte el consum actual del Restaurant. Els propietaris em van facilitar la factura d’aigua de la xarxa general de distribució d’un trimestre que pujava a 139 m3 . I a partir de la factura vaig suposar que un 30% del consum d’aigua de la xarxa era destinat a l’ACS.

ACTUALITAT anual trimestral diari diari (m^3) (m^3) (m^3) (L)

Consum xarxa aigua potable 556 139 1,52 1522Consum ACS (30%) 166,8 41,7 0,46 457

Taula 3.10 Consum acs actual

En el nou complex hoteler projectat per a 25 persones, s’han tingut en compte segons la següent taula, els consums de: el cafeteria-bar, les habitacions i la bugaderia

ACS HOTEL *** (L/dia)*Pers Nº Pers (L/dia)Menjador hotel *** 10 25 250Habitacions hotel *** 80 25 2000Bugaderia hotel *** 19 25 475TOTAL ACS HOTEL *** 109 2725

Taula 3.11 Consum acs Hotel

Sumant els consums de l’actual restaurant i del futur complex hoteler obtenim:

COSUM ACS ACTUAL (L) 457 COSUM ACS HOTEL *** (L) 2725 TOTAL ACS (L/dia) 3182 TOTAL ACS (L/Pers) 127

Taula 3.12 Consum acs total 3.3.2 Energia disponible Segons l’Atlas Solar de Catalunya realitzat l’any 2000 per l’ICAEN, podem veure la radiació global diària (MJ/m2/dia) a l’estació de Tortosa (Observatori de l’Ebre) sobre superfícies inclinades, si tenim una orientació Sud (0º). El futur complex hoteler es troba a uns 8 Km de l’Observatori de l’Ebre per tant les dades són molt fiables


45

. Taula 3.13 radiació global diària (MJ/m2/dia) en orientació Sud

Degut a que les Plaques solars tèrmiques es troben situades damunt d’una teulada amb un pendent del 20%, per tant una inclinació de 11º, i amb una orientació Oest de 40º respecte al sud. Hem de mirar en el següent gràfic per tal d’esbrinar el % de radiació solar que ens arriba respecte al punt òptim (100 % de radiació).

Fig 3.11 Càlcul de pèrdues degudes a l’orientació e inclinació

Font: Plec de Condicions Tècniques d’Instal·lacions de Baixa Temperatura del IDAE (PET-REV-OCTUBRE 2002)

Podem observar que amb una orientació Oest de 40º respecte al Sud i amb una inclinació de 11º sobre el pla horitzontal, tenim entre el 90% i el 95% de la radiació solar màxima. Per la qual cosa podem suposar unes pèrdues del 7,5% degudes a l’orientació e inclinació, respecte a una orientació Sud (0º) e inclinació 30º òptima per a l’estiu.


46

En la situació escollida per a les plaques solars no existeixen cap tipus de ombra que li pugui influir. Ja que el complex es troba aïllat del nucli urbà i les oliveres que hi han plantades tenen una altura màxima de 3 m. 3.3.3 Superfície Col·lectora i Sistema de Captació. Si tenim en compte el consum estimat d’ACS veiem que és considerable, estem davant d’una instal·lació considerable. El disseny de la superfície de captadors el realitzem de la següent manera. Primer, calcularem l’energia diària mitjana consumida per produir l’ACS a partir de la següent fórmula:

hkWTCVQ eacsacs ⋅=−⋅⋅=∆⋅⋅= 88.132)1450(16.13182 (41) On: =acsV Volum d’ACS consumit en (L)

=eC Calor específic de l’aigua (1.16 W.h(kg K) T∆ = (Tconsum – Txarxa) Després calcularem la superfície de captadors teòrica a partir de la següent fórmula:

GSFSQ

S acscap

⋅⋅=

)365(=

5555.088.132365 ⋅⋅

= 43.69m2 (42)

On: =acsQ Energia diària mitjana (kW.h) GS = Guanys solars anuals aprofitats (kW.h/a.m2) = (400 – 600) FS = Fracció solar desitjada = 0.5 En el nostre cas, com el nostre captador solar porta un tractament selectiu bo escollim un guany solar anual de 600 kW.h/a.m2 i degut a que les pèrdues per inclinació i orientació del captador són del 7.5% de la radiació solar rebuda, el guany solar anual es queda en 555 kW.h/a.m2. La fracció solar escollida és d’un 50%, per tal de no sobre dimensionar la instal·lació solar, i a més el municipi actualment no disposa de cap ordenança solar que obligui a una fracció solar més gran. El col·lector solar escollit és el model Solar Wagner LB HT 7.6 = 7.6m2 de superfície, per tant si necessiten d’una superfície teòrica de 43.69m2 , precisarem 5.75 col·lectors solars, que arrodonint seran 6 col·lectors solars Wagner LB HT 7.6. Aquest càlculs són una primera aproximació a la solució adoptada que deuran ser validats per les corresponents simulacions amb el programa TRANSOL.


47

Simulació_Colectors Paral·lel

1 TRANSOL.EDU INFORME DE SIMULACIÓ V1.1

Codi projecte 0 Persona contacte Adrià Grau Marro Equipament 0 Direcció 0 Municipi Els Reguers (Tortosa) Comarca Baix Ebre Telèfon / Fax 0 0 E-mail 0

1 Tipus de sistema##

5 Sistema Hotel Directe

2 Demanda de l'usuari

Nombre subestacions - 3125,0Nombre usuaris - 25,0Consum diari nominal l 3182,0Perfil diari consum - DProfile.TXTPerfil mensual consum % 1 / 1 / 1 / 1 / 1 / 1 / 1 / 1 / 1 / 1 / 1 / 1

3 Ubicació (dades meteorològiques)

Dades meteorològiques - BARCELONA_TY.datLatitud / Longitud º 41,38 -2,13Temp. aigua xarxa º 9,2 / 11,1 / 12,9 / 14,6 / 18,3 / 20,8 / 23,2 / 24,7 / 22,7 / 18,8 / 14,5 / 12,6

4 Camp de col·lectors 5 Característiques del col·lector

Superficie abs. total m2 45,6Inclinació (resp. horiz.) º 11,0 a0 - 0,794Azimut º 40,0 a1 W/m 2 K 2,49Nombre col. sèrie º 1,0 a2 W/m 2 K 2 0,018Cabal de camp kg/h.m 2 70,0 IAM - 0,09Cabal primari kg/h 3192,0 Cabal test kg/h.m 2 70,0

6 Acumulació solar i auxiliar centralitzadaSOLAR AUXILIAR

Volum m3 3,000 2,000Alçada acumulador m 2,48 2,58Gruix aïllament m 0,05 0,05

7 Producció auxiliar

Potència kW 100,00Rendiment % 0,85

1 de 4

© TRANSOL for Windows is property of: Sistemes Avançats d'Energia Solar Tèrmica, S.C.C.L.

© TRNSYS V15 for Windows: source code is property of:The University of Winsconsin-Madison, Solar Energy Laboratory.


48


Codi projecte 0

8 Regulació i control

REGULACIÓ PRIMARI Control crepuscular, tall per temperatura màxima del col·lector.## Val. Radiación ON-OFF W/m 2 300 - 250## Temp. Max. Col·lector ºC 170

REGULACIÓ SECUNDARI Control estat primari i dif. de temp. i tall per temp. max. de l'acumulador Histèresis sec. ON-OFF ºC 235714285714286 - 0,4 Temp. Max. Acumulador ºC 90REGULACIÓ DISTRIB. / PROD. AUX. Control consigna. Temp. Distr. Preparac. ºC 70(Temp. de consigna del sistema auxiliar centralitzat)REGULACIÓ SERVEI Temperatura Servei ºC 50

9 Paràmetres econòmics

Cost econòmic € ##########

10 Paràmetres de la simulació

Inici / fi / pas de la simulació h 1 8.760 1,00Tolerància Integració / Convergència h 0,01 0,01

11 Resultats energètics

Resultats energètics globals del sistema solar tèrmic.

Consum sistema [kWh] ##########Aportació solar cons. [kWh] ##########Fracció solar [%] 43,6

Resultats energètics mensuals i globals del sistema solar tèrmic.

Demanda usuaris

Consum sistema

Aportació aux. Cons.

Consum auxiliar

Radiació solar incid.

Prod. Solar camp

Aportació solar cons.

Fracció solar

[kWh] [kWh] [kWh] [kWh] [kWh] [kWh] [kWh] [%]

GenGener 4.663.888,9 5.234.004,2 4.313.888,9 5.075.163,4 2.969.444,4 990.430,6 920.115,3 17,6Feb Febrer 4.044.444,4 4.563.329,6 3.197.222,2 3.761.437,9 3.841.666,7 1.551.027,8 1.366.107,4 29,9MarMarç 4.269.444,4 4.849.782,7 2.838.888,9 3.339.869,3 5.641.666,7 2.491.722,2 2.010.893,8 41,5Abr Abril 3.950.000,0 4.515.307,8 2.233.888,9 2.628.104,6 6.963.888,9 2.918.638,9 2.281.418,9 50,5Mai Maig 3.611.111,1 4.204.282,9 1.515.000,0 1.782.352,9 8.538.888,9 3.623.055,6 2.689.282,9 64,0Jun Juny 3.258.333,3 3.832.863,0 1.170.833,3 1.377.451,0 8.886.111,1 3.717.222,2 2.662.029,6 69,5Jul Juliol 3.086.111,1 3.683.393,3 846.944,4 996.405,2 9.558.333,3 4.037.500,0 2.836.448,8 77,0AgoAgost 2.877.777,8 3.471.449,2 1.019.444,4 1.199.346,4 8.327.777,8 3.456.944,4 2.452.004,8 70,6Set Setembre 3.077.777,8 3.649.363,1 1.734.722,2 2.040.849,7 6.261.111,1 2.607.222,2 1.914.640,9 52,5Oct Octubre 3.552.777,8 4.134.004,9 2.618.888,9 3.081.045,8 4.794.444,4 1.897.916,7 1.515.116,0 36,7NovNovembre 3.927.777,8 4.484.224,3 3.405.555,6 4.006.535,9 3.247.222,2 1.269.111,1 1.078.668,8 24,1DesDesembre 4.347.222,2 4.919.060,3 4.163.888,9 4.898.692,8 2.708.611,1 785.972,2 755.171,4 15,4

TOTAL ########## ########## ########## ########## ########## ########## ########## 43,6

2 de 4


49


Codi projecte 0

Resultats mensuals del consum energètic del sistema, aportació solar a consum i fracció solar.

Radiació solar, producció solar de camp i aportació solar a consum.

Radiació solar inciden. kWh/m2 1.573.227,3Prod. Solar camp kWh/m2

643.569,4Aportació solar cons. kWh/m2

493.024,1

Rendiment camp col·lectors . Rendiment del sistema solar tèrmic

Rendiment camp col·lectors % 40,91Rendiment del sistema solar tèrmic % 76,61

3 de 4

0

1.000.000

2.000.000

3.000.000

4.000.000

5.000.000

6.000.000

Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des

mes

En

erg

ia (k

Wh

)

020

4060

8010

0

Fra

cció

so

lar

%

Aportació solar cons. Consum sistema Fracció solar Fracción Solar promedioCop

yrig

ht, 2

004,

AIG

UA

SOL

Eng

inye

ria

0

2.000.000

4.000.000

6.000.000

8.000.000

10.000.000

12.000.000


mes

En

erg

ia (

kWh

)

Radiació solar incid. Prod. Solar camp Aportació solar cons. Consum sistema

Cop

yrig

ht, 2

004,

AIG

UA

SOL

Eng

inye

ria


50


Codi projecte 0

Representació gràfica de l'aportació solar a consum i les diferents pèrdues tèrmiques del sistema.

12 Resultats medioambientals

Estalvi anual d'emisions per les diferents substàncies

NOX NMVOC CO SO2 PST CO2 CH4 N2O[g] [g] [g] [g] [g] [kg] [g] [g]

########## ########## ########## 0 0 ########## ########## 0

13 Anàlisi econòmic

Estalvi anual de l'energia substituïda kWh ##########Cost de l'energia substituïda cent.€/kWh 53,8Estalvi net econòmic anual € ##########Increment anual del preu de l'energia % 3,5Període de retorn de la inversió (amb - sense subvenció) años 0,5 - 1

4 de 4

0%0%16%9%

0%

75%

Aportació Solar a Consum

Pèrdues Acumulador Solar

Pèrdues Circuit Primari

Pèrdues Acumulador Auxiliar

Pèrdues Distribució

Pèrdues Subestacions

Cop

yrig

ht, 2

004,

AIG

UA

SOL

Eng

inye

ria

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

3.500.000

4.000.000

4.500.000


mes

En

erg

ia (

kWh

)

Aportació Solar a Consum Pèrdues Acumulador Solar Pèrdues Circuit Primari

Pèrdues Acumulador Auxiliar Pèrdues Distribució Pèrdues SubestacionsCop

yrig

ht, 2

004,

AIG

UA

SOL

Eng

inye

ria


51

Simulació_Col·lectors_en_Circuit_Mixte.


Codi projecte 0 Persona contacte Adrià Grau Marro Equipament 0 Direcció 0 Municipi Els Reguers (Tortosa) Comarca Baix Ebre Telèfon / Fax 0 0 E-mail 0

1 Tipus de sistema##

5 Sistema Hotel Directe

2 Demanda de l'usuari

Nombre subestacions - 3125,0Nombre usuaris - 25,0Consum diari nominal l 3182,0Perfil diari consum - DProfile.TXTPerfil mensual consum % 1 / 1 / 1 / 1 / 1 / 1 / 1 / 1 / 1 / 1 / 1 / 1

3 Ubicació (dades meteorològiques)

Dades meteorològiques - BARCELONA_TY.datLatitud / Longitud º 41,38 -2,13Temp. aigua xarxa º 9,2 / 11,1 / 12,9 / 14,6 / 18,3 / 20,8 / 23,2 / 24,7 / 22,7 / 18,8 / 14,5 / 12,6

4 Camp de col·lectors 5 Característiques del col·lector

Superficie abs. total m 2 45,6Inclinació (resp. horiz.) º 11,0 a0 - 0,794Azimut º 40,0 a1 W/m 2 K 2,49Nombre col. sèrie º 3,0 a2 W/m 2 K 2 0,018Cabal de camp kg/h.m 2 23,0 IAM - 0,09Cabal primari kg/h 1048,8 Cabal test kg/h.m 2 70,0

6 Acumulació solar i auxiliar centralitzadaSOLAR AUXILIAR

Volum m 3 3,000 2,000Alçada acumulador m 2,48 2,58Gruix aïllament m 0,05 0,05

7 Producció auxiliar

Potència kW 100,00Rendiment % 0,85

1 de 4

© TRANSOL for Windows is property of: Sistemes Avançats d'Energia Solar Tèrmica, S.C.C.L.

© TRNSYS V15 for Windows: source code is property of:The University of Winsconsin-Madison, Solar Energy Laboratory.


52


Codi projecte 0

8 Regulació i control

REGULACIÓ PRIMARI Control crepuscular, tall per temperatura màxima del col·lector.## Val. Radiación ON-OFF W/m 2 300 - 250## Temp. Max. Col·lector ºC 170

REGULACIÓ SECUNDARI Control estat primari i dif. de temp. i tall per temp. max. de l'acumulador Histèresis sec. ON-OFF ºC 308695652173913 - 108695652173913 Temp. Max. Acumulador ºC 90REGULACIÓ DISTRIB. / PROD. AUX. Control consigna. Temp. Distr. Preparac. ºC 70(Temp. de consigna del sistema auxiliar centralitzat)REGULACIÓ SERVEI Temperatura Servei ºC 50

9 Paràmetres econòmics

Cost econòmic € ##########

10 Paràmetres de la simulació

Inici / fi / pas de la simulació h 1 8.760 0,5Tolerància Integració / Convergència h 0,001 0,001

11 Resultats energètics

Resultats energètics globals del sistema solar tèrmic.

Consum sistema [kWh] ##########Aportació solar cons. [kWh] ##########Fracció solar [%] 50,6

Resultats energètics mensuals i globals del sistema solar tèrmic.

Demanda usuaris

Consum sistema

Aportació aux. Cons.

Consum auxiliar

Radiació solar incid.

Prod. Solar camp

Aportació solar cons.

Fracció solar

[kWh] [kWh] [kWh] [kWh] [kWh] [kWh] [kWh] [%]

GenGener 4.644.444,4 5.217.226,4 4.255.555,6 5.006.535,9 2.969.444,4 1.091.250,0 961.670,8 18,4Feb Febrer 4.033.333,3 4.554.690,8 2.966.666,7 3.490.196,1 3.825.000,0 1.767.805,6 1.588.024,2 34,9MarMarç 4.263.888,9 4.845.532,8 2.503.888,9 2.945.751,6 5.627.777,8 2.772.638,9 2.341.643,9 48,3Abr Abril 3.947.222,2 4.518.974,3 1.943.611,1 2.286.601,3 6.941.666,7 3.273.611,1 2.575.363,2 57,0Mai Maig 3.611.111,1 4.210.421,5 1.072.777,8 1.262.091,5 8.522.222,2 4.075.000,0 3.137.643,7 74,5Jun Juny 3.258.333,3 3.841.946,6 721.111,1 848.366,0 8.880.555,6 4.169.722,2 3.120.835,5 81,2Jul Juliol 3.083.333,3 3.697.450,5 390.555,6 459.477,1 9.533.333,3 4.518.333,3 3.306.894,9 89,4AgoAgost 2.877.777,8 3.485.616,8 613.611,1 721.895,4 8.311.111,1 3.926.944,4 2.872.005,7 82,4Set Setembre 3.077.777,8 3.652.002,0 1.387.500,0 1.632.352,9 6.247.222,2 2.979.722,2 2.264.502,0 62,0Oct Octubre 3.550.000,0 4.132.977,1 2.343.888,9 2.757.516,3 4.794.444,4 2.197.055,6 1.789.088,2 43,3NovNovembre 3.919.444,4 4.478.918,7 3.205.555,6 3.771.241,8 3.244.444,4 1.432.861,1 1.273.363,2 28,4DesDesembre 4.336.111,1 4.911.088,3 4.041.666,7 4.754.902,0 2.708.333,3 907.138,9 869.421,6 17,7

TOTAL ########## ########## ########## ########## ########## ########## ########## 50,6

2 de 4


53


Codi projecte 0

Resultats mensuals del consum energètic del sistema, aportació solar a consum i fracció solar.

Radiació solar, producció solar de camp i aportació solar a consum.

Radiació solar inciden. kWh/m2 1.570.297,3Prod. Solar camp kWh/m2

726.142,2Aportació solar cons. kWh/m2

572.378,4

Rendiment camp col·lectors . Rendiment del sistema solar tèrmic

Rendiment camp col·lectors % 46,24Rendiment del sistema solar tèrmic % 78,82

3 de 4

0

1.000.000

2.000.000

3.000.000

4.000.000

5.000.000

6.000.000


mes

En

erg

ia (k

Wh

)

020

4060

8010

0

Fra

cció

so

lar

%

Aportació solar cons. Consum sistema Fracció solar Fracción Solar promedioCop

yrig

ht, 2

004,

AIG

UA

SOL

Eng

inye

ria

0

2.000.000

4.000.000

6.000.000

8.000.000

10.000.000

12.000.000


mes

En

erg

ia (k

Wh

)

Radiació solar incid. Prod. Solar camp Aportació solar cons. Consum sistema

Cop

yrig

ht, 2

004,

AIG

UA

SOL

Eng

inye

ria


54


Codi projecte 0

Representació gràfica de l'aportació solar a consum i les diferents pèrdues tèrmiques del sistema.

12 Resultats medioambientals

Estalvi anual d'emisions per les diferents substàncies

NOX NMVOC CO SO2 PST CO2 CH4 N2O

[g] [g] [g] [g] [g] [kg] [g] [g]

########## ########## ########## 0 0 ########## ########## 0

13 Anàlisi econòmic

Estalvi anual de l'energia substituïda kWh ##########Cost de l'energia substituïda cent.€/kWh 53,8Estalvi net econòmic anual € ##########Increment anual del preu de l'energia % 3,5Període de retorn de la inversió (amb - sense subvenció) años 5 - 1

4 de 4

0%0%13%9% 0%

78%

Aportació Solar a Consum

Pèrdues Acumulador Solar

Pèrdues Circuit Primari

Pèrdues Acumulador Auxiliar

Pèrdues Distribució

Pèrdues Subestacions

Cop

yrig

ht, 2

004,

AIG

UA

SOL

Eng

inye

ria

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

3.500.000

4.000.000

4.500.000

5.000.000


mes

En

erg

ia (k

Wh

)

Aportació Solar a Consum Pèrdues Acumulador Solar Pèrdues Circuit Primari

Pèrdues Acumulador Auxiliar Pèrdues Distribució Pèrdues SubestacionsCop

yrig

ht, 2

004,

AIG

UA

SOL

Eng

inye

ria


55

3.3.4 Selecció de la configuració bàsica




- En conseqüència les instal·lacions centralitzades s’imposen en aquells edificis en que pel seu ús o caràcter la facturació d’aigua es única, com és el cas d’hotels, hospitals, escoles...


Fig 3.11 Sistema centralitzat

3.3.5 Volum d’acumulació El volum d’acumulació per al dipòsit solar serà aquell que s’ajusti al consum d’ACS d’un dia. Així segons els càlculs realitzats en l’apartat, 3.1.1 Càlcul de les càrregues de cosim d’ACS, es preveu un consum diari de 3182 Litres/dia. Normalitzant aquesta dada optem per un dipòsit solar de 3000 L. Per al dipòsit d’ACS utilitzarem un dipòsit que tingui una capacitat de 2/3 la del dipòsit solar, per tant utilitzarem un dipòsit d’ACS de 2000 L.


56

3.3.6 Fluid de treball L’opció més utilitzada és aigua amb additius anticongelants, generalment alcohols com el etilenlicol i el propilenlicol. Es preferible l’utilització del propilenlicol perquè presenta una toxicitat inferior. La quantitat d’anticongelant depèn de les temperatures mínimes de la zona. El criteri general és agafar la temperatura mínima històrica menys 5 ºC.

Fig 3.12 Concentació d’anticongelant en funció de la temperatura

En el nostre cas la temperatura mínima històrica és de -6ºC . Per tant si sumen - 5 ºC a la temperatura mínima històrica el fluid ha de suportar -11 ºC. Utilitzant propilenglicol que presenta una toxicitat inferior necessitem una concentració de propilenglicol del 30 % del volum d’aigua que cap dins del circuit primari. Requisits:

- Calor específic mes gran o igual que 0,7 KCal/Kg ºC. - pH comprès entre 5 i 12. - Contingut total en sals solubles sigui inferior a 500 mg/l - El contingut en carbonat càlcic o sals de calci sigui inferior a 200 mg/l - El nivell màxim de CO2 lliure contingut a l’aigua sigui de 50mg/l


57

3.3.7 Sistema de captació Una vegada fet un primer càlcul aproximat de la superfície col·lectora i el nombre de captadors necessaris, en el nostre cas sis captadors. Estudiarem quina es la millor manera de connectar-los:

a) En paral·lel de sis captadors b) Mixta (tres en sèrie en paral·lel amb altres tres sèrie) Per tal d’escollir la millor opció ho he simulat amb el programa de simulació de sistemes d’ACS TRANSOL amb els següent resum dels resultats més significatius.

Cabal Col.lector Cabal Camp Fracció solar Fracció Solar Aportació(L/h m^2) (L/h m^2) Total (%) Juliol (%) Solar (kWh/m^2)

Col.lectors Paral.lel 70 70 43,6 77 493,024Col.lectors Mixte 70 23 50,6 89,4 572,378

Taula 3.14

Des de el punt de vista d’eficiència energètica podem veure que una configuració de col·lectors mixta te una millor fracció solar total i al Juliol (mes de major producció i consum) per tant la aportació del sistema solar al sistema de distribució centralitzat d’ACS es major.

Fig 3.13

Tant en la configuració 6 col·lectors en paral·lel (high Flow 70 Lh/m3) com 6 col·lectors en mixta (Low Flow 23 Lh/m2) en cap mes es supera una fracció solar del (110%) ni tampoc tenim més de 4 mesos consecutius una fracció solar del (100%), condició imposada pel NTE. El fabricant de pannells solar Wagner, especialitzat en dissenys de sistemes Low Flow a més ens justifica aquesta elecció perquè a més d’un major rendiment energètic del sistema, es redueixen els costos dels diàmetres de les canonades, aïllaments, bombes i bescanviadors de la següent manera


58

Fig 3.14

Fig 3.15


59

3.3.8 Sistema del bescanviador emprat al circuit primari. La potència del sistema del bescanviador serà de 650 W per cada m2 de placa solar tèrmica instal·lada.

Fig 3.16

Scaptadors= 45.6 m2 Potència bescanviador = 650 W/m2 * 45.6 m2 = 29640 W

Característiques bescanviadors Wagner:

Taula 3.15 Característiques bescanviadors Wagner

Utilitzarem el bescanviador immediatament superior a la potència del bescanviador calculada per tant s’escollim el model NT Kessel A26-34H que té una potència de 35 kW. Amb unes pèrdues al circuit primari de 46 mbar i unes pèrdues al circuit secundari de 193 mbar.


60

3.3.9 Sistema del bescanviador emprat entre caldera i l’acumulador d’ACS Com que la caldera que escalfarà l’aigua del dipòsit d’acumulació d’ACS en cas que sigui necessari, ha de tenir una potència de 24 kW, tal i com es justifica més endavant en els càlculs de la caldera. Hem d’escollir un bescanviador de plaques de la casa Wagner que tingui una potència d’intercanvi superior a 24 kW. Si mirem la taula anterior el model que millor s’adapta és NT KESSEL A26-34H de 35 kW. El mateix model que farem servir en el circuit primari. 3.3.10 Circuit hidràulic del primari a) Diàmetre canonades primari

Cabal disseny = 23 L/h m2 (circuit mixte 6 captadors) Superfície captadors = 45.6 m2 Cabal volumètric = 23 L/h m2 * 45.6 m2 = 1048.8 L/h = 0.000291 m3/seg m = Cabal volumètric (m3/s) v = velocitat del fluid (m/s)< 0,7 m/s.

Velocitats més elevades donen lloc: a) sorolls que poden resultar molestos b) desgast més elevat de la superfície de la canonada de Cu.

= 23.02 mm (43)

Diàmetre interior canonada coure normalitzat = 25 mm ( mmbarPCAN /6≥∆ ) Diàmetre interior canonada escollit = 35 mm ( mmbarPCAN /6<∆ )

b) Pèrdua de càrrega canonada primari. Les pèrdues de càrrega de canonades del primari no tenen que superar els 6 mbar. mmbarPCAN /6<∆ Cabal disseny (Low-flow)= 23 L/h.m2 (6 captadors en circuit mixte) Si utilitzem “Abaco para el cálculo de tubos de hierro i cobre” i mirem els següents valors: Cabal volumètric = 0.68 L/s i Dint = 25 mm ens donen unes pèrdues per metre de 90mmca/m = 9 mbar/m. Com que les pèrdues són més grans de 6 mbar/m. Augmentem el diàmetre de la canonada a 35mm i veiem utilitzant “el abaco” que tenim unes pèrdues de 19mmca/m = 1,9 mbar/m

πφ

⋅⋅

=v

mCAN

4


61

c) Bomba circulatòria primari Pèrdues de càrrega canonades:

Pèrdues canonades 1º= 1.9 mbar/m; longitud canonades = 30 m;

)(__ mLPP metrepercanonadescanonades ⋅∆=∆ = 57 (mbar) (44)

Pèrdues de càrrega accessoris:

canonadesaccesoris PP ∆=∆31

= 19 (mbar) (45)

Pèrdues de càrrega Totals canonades:

accesoriscanonadescanonadestotal PPP ∆+∆=∆ _ = 76 (mbar) (46) Pèrdues de càrrega totals: Pèrdues primari bescanviador = 46 mbar; Pèrdues captador = 145 mbar Cabal volumètric (circuit mixte) = 1048 L/h Cabal de circulació recomanat col·lector LB HT 7,6m2 = 530 L/h

Gràfic Pèrdues de càrrega captador

Fig 3.17

= 267(mbar) (47)

orbescanviadcanodadestotalcaptadorTOTAL PPPP ∆+∆+∆=∆ _


62

Elecció de la bomba del circuit primari Cabal disseny = 23 L/h m2 ; Superfície col·lectors = 45.6 m2 Cabal bomba = 23*45.6 =1048,8 L/h = 0,29 L/s = 1.04 m3/h Pèrdues totals primari = 267 mbar = 0,267 bar = 2,67 mca

Fig 3.18

Escollim la bomba Grundfos Solar UPS 25-40 3.3.11 Circuit hidràulic del secundari. En el circuit secundari el cabal de la bomba serà igual que la del primari 0,29 L/s == 1.04 m3/h. Tindrem en compte les pèrdues de càrrega de la canonada del secundari i les pèrdues del secundari del bescanviador. b) Pèrdua de càrrega canonada Secundari Si utilitzem “Abaco para el cálculo de tubos de hierro i cobre” i mirem els següents valors Cabal volumètric = 0.68 L/s i Dint = 35 mm i veiem utilitzant “el abaco” que tenim unes pèrdues de 19mmca/m = 1,9 mbar/m c) Bomba circulatòria secundari Pèrdues de càrrega canonades:

Pèrdues canonades 1º= 1.9 mbar/m; longitud canonades = 4 m;

)(__ mLPP metrepercanonadescanonades ⋅∆=∆ = 7,6 (mbar) (48)

Pèrdues de càrrega accessoris:

canonadesaccesoris PP ∆=∆31

= 2,53 (mbar) (49)


63

Pèrdues de càrrega Totals canonades:

accesoriscanonadescanonadestotal PPP ∆+∆=∆ _ = 10,13 (mbar) (50) Pèrdues de càrrega totals: Pèrdues secundari bescanviador = 193 mbar;

= 203(mbar) (51)

Elecció de la bomba del circuit secundari Cabal bomba = 23*45.6 =1048,8 L/h = 0,29 L/s = 1.04 m3/h Pèrdues totals primari = 203 mbar = 0,203 bar = 2,03 mca

Fig 3.19

Escollim la bomba Grundfos Solar UPS 25-40

orbescanviadcanodadestotalTOTAL PPundariP ∆+∆+=∆ _sec_


64

3.3.12 Circuit hidràulic de distribució centralitzat d’aigua freda i d’ACS Tant els circuit d’aigua freda com el d’ACS del complex hoteler s’han dividit en dos parts. Per una banda s’alimenten les 11 habitacions del hotel i per l’altra altres serveis de l’hotel (restaurant actual, bugaderia, Bar- menjador, serveis bar-cafeteria) a) Cabals, diàmetres mínims y pressions en els diferents punts de consum:

Taula 3.16 Cabals, diàmetres mínims y pressions en els diferents punts de consum

Segons els CTE la pressió mínima a les aixetes comunes serà 1 bar. Per a fluxors i calentadors la pressió mínima serà 1,5 bar. b) Simultaneïtat, consums i cabals de càlcul. El màxim cabal provable, Qmax, expressat en litres per segon, és la dada per al càlcul de xarxes, ja que aquestes deuen de estar dimensionades per a aquesta circumstancia puntual. Aquest concepte respon a la pregunta quantes aixetes de les instal·lades poden estar obertes al mateix temps. Per tal d’obtenir el Qmax es fa precís establir els cabals dels aparells instal·lats sumar-los i, posteriorment, aplicar als resultats els oportuns coeficients de simultaneïtat. (52)

Kp = Coeficient (=< 1) que ha de multiplicar als cabals instal·lats per obtenir Qmax n = Nombre total de serveis. Aquesta fórmula es la establerta per la norma francesa NP 41-204 per a tota classe d’edificis.


65

En alguns congressos de fontaneria, s’ha considerat imprudent adoptar per a qualsevol edifici amb un sol règim de funcionament coeficients reductors inferiors a 0,2. c) Càlcul Qmax habitacions hotel

Habitacions HotelElement Nº (L/s) lavabo 1 0,2 Banyera 1 0,3 Bidet 1 0,2Total 0,7

Taula 3.17

punts de consum = n = 4; nombre habitacions = 11;

Coef Simultaneïtat 1 habitació = 1 / 14 − = 0.577 (53) Cabal 1 habitació = 0.577 * 0,7 = 0,40 (L/s) (54) Coef Simultaneïtat 11 habitacions = = 1 / 111 − = 0,316 (55) Càlcul de cabals punta per trams (mirar plànols):

Tram Distància Nº Qbase 1/(n-1)^(1/2) Qpic(m) Hab (L/S) coef simul (L/S)

A-B 16,4 11 5,06 0,32 1,60B-C 3,6 10 4,6 0,33 1,53C-D 4,6 9 4,14 0,35 1,46D-E 5,6 8 3,68 0,38 1,39E-F 3,6 7 3,22 0,41 1,31F-G 5,6 6 2,76 0,45 1,23G-H 4,6 5 2,3 0,50 1,15H-I 3,6 4 1,84 0,58 1,06I-J 8,6 3 1,38 0,71 0,98J-K 5 2 0,92 1,00 0,92K-L 4 1 0,46 #¡DIV/0! #¡DIV/0!

Taula 3.18


66

d) Càlcul Qmax altres serveis hotel Altres ServeisElement Nº (L/s) (L/s) fregaderos 2 0,2 0,4 rentavaixelles 2 0,2 0,4 rentadores 4 0,2 0,8 dutxes 2 0,3 0,6Total 2,2

Taula 3.19

Nombre de punts de consum 12

Coef Simultaneïtat = 1 / 112 − = 0.3015 (56) Càlcul de cabals punta per trams (mirar plànols):

Tram Distància Nº Qbase 1/(n-1)^(1/2) Qpic(m) consums (L/S) coef simul (L/S)

O-P 27,4 12 2,2 0,30 0,66P-Q 2,4 10 2 0,33 0,67Q-R 23 8 1,8 0,38 0,68R-S 11 6 1,4 0,45 0,63

Taula 3.20

e) Càlcul diàmetre canonades habitacions i canonades altres serveis. Com a primera aproximació estimativa del diàmetre mínim per a la canonada de coure, utilitzo aquesta expressió, molt simple

35.0

CjD ⋅= (57) on: D = diàmetre en cm C = Cabal en m3/h J = 2.2 per a canonades metàl·liques i 2.4 per a canonades plàstiques. Aquesta estimació inicial serà verificada després per “ Abaco para el cálculo de hierro y de cobre”. Trams habitacions:

Tram Distància Nº Qbase 1/(n-1)^(1/2) Qpic Qpic diam(m) Hab (L/S) coef simul (L/S) (m^3/h) (cm)

A-B 16,4 11 5,06 0,32 1,60 5,76 4,06B-C 3,6 10 4,6 0,33 1,53 5,52 4,00C-D 4,6 9 4,14 0,35 1,46 5,27 3,94D-E 5,6 8 3,68 0,38 1,39 5,01 3,87E-F 3,6 7 3,22 0,41 1,31 4,73 3,79F-G 5,6 6 2,76 0,45 1,23 4,44 3,71G-H 4,6 5 2,3 0,50 1,15 4,14 3,62H-I 3,6 4 1,84 0,58 1,06 3,82 3,52I-J 8,6 3 1,38 0,71 0,98 3,51 3,42J-K 5 2 0,92 1,00 0,92 3,31 3,35K-L 4 1 0,46 #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0!

Taula 3.21


67

Veiem que el diàmetre de la canonada de coure varia depenent del tram entre 3.35cm i 4 cm. Trams Altres Serveis:

Tram Distància Nº Qbase 1/(n-1)^(1/2) Qpic Qpic diam(m) consums (L/S) coef simul (L/S) (m^3/h) (cm)

O-P 27,4 12 2,4 0,30 0,72 2,61 3,08P-Q 2,4 10 2 0,33 0,67 2,40 2,99Q-R 23 8 1,8 0,38 0,68 2,45 3,01R-S 11 6 1,4 0,45 0,63 2,25 2,92

Taula 3.22

Veiem que el diàmetre de la canonada de coure varia depenent del tram entre 2.92cm i 3.08 cm.


68

Ábaco para el càlculo de tuberias de hierro y de cobre

Taula 3.23

Si verifiquem el diàmetre dels trams de les habitacions: - varien entre 33.5 mm i 40 mm diàmetre interior; i entre 0.92 L/s i 1.6 L/s de cabal pic - per tant si normalitzem tots els trams a 40 mm de diàmetre interior i posem els cabals pic de 0.92 L/s i 1.6 L/s al gràfic anterior traçant una recta podem veure que cauen dins de la zona de “poco ruidoso” amb velocitats pròximes a 1.2 m/s. Si verifiquem el diàmetre dels trams de altres serveis: - varien entre 29.2 mm i 30.8 mm diàmetre interior; i entre 0.62 L/s i 0.72 L/s de cabal pic - per tant si normalitzem tots els trams a 30 mm de diàmetre interior i posem els cabals pic de 0.62 L/s i 0.72 L/s al gràfic anterior traçant una recta podem veure que cauen dins de la zona de “poco ruidoso” amb velocitats pròximes a 1 m/s. Per tant adopten tant per a l’aigua freda com l’ACS una canonada de coure de 40 mm per als trams de les habitacions i de 30 mm per als trams de altres serveis .


69

3.3.13 Circuit hidràulic de retorn d’ACS Segons el llibre “Manual de instalaciones de fontaneria i saneamiento” el cabal de les canonades de retorn pot ser un 10% del cabal d’ACS. Amb un diàmetre interior mínim ½” o 15mm. Com que en les canonades de 30 mm tindran un cabal màxim de 0,72 L/s i en les canonades de 40mm tindrem un cabal màxim de 1,6 L/s adoptem un canonada de coure diàmetre de 15 mm per al retorn d’ACS. Dimensionat bomba recirculació habitacions Diàmetre canonada = 15mm; Longitud canonada = 65,2 m Cabal màxim = 0.1 * 1,6 = 0,16 L/s = 0,579 m3/h ; Perd canonada = 80mmca/m= 8 mbar/m = 0.08mca/m (58) Total perd canonada = 65,2 * 0.08 = 5,21 mca (59)

Escollim una bomba Grundfos solar 25-60 Dimensionat bomba recirculació altres serveis Diàmetre canonada = 15mm; Longitud canonada = 63.8 m Cabal màxim = 0.1 * 0,72 = 0,072 L/s = 0,259 m3/h; Perd canonada = 15mmca/m= 1,5 mbar/m=0.015mca/m (60) Total perd canonada = 63,8 * 0.015 = 0.957 mca (61)

Escollim una bomba Grundfos solar 25-40

Fig 3.20


70

3.3.14 Dimensionat de l’Aïllament de les canonades. Per tal d’aïllar les canonades d’aigua calenta de 40mm de diàmetre i les canonades de retorn d’ACS, utilitzarem l’apèndix 3.1 del RITE, espessors mínims (mm) d’aïllament tèrmic, per a fluids interiors calents.

Taula 3.24

En el nostre cas l’aïllament mínim per a la canonada d’aigua calenta de 40mm de diàmetre i per a la canonada de retorn d’ACS de 15mm de diàmetre, per a temperatures del fluid entre 40ºC i 65ºC serà de 20mm.


71

3.3.15 Sistema d’energia Auxiliar Existeixen nombroses taules que faciliten la adopció immediata d’una caldera. Els resultats d’aquestes taules acostumen a ser més alts que els obtinguts amb les fórmules corresponents. Tot i així, s’opta per les taules ja que en el nostre cas, ens surt una caldera relativament petita.

Taula 3.25

Consum diari. ACS Hotel = 3182 L

Consum màxim horari. 3182 /7 = 455 L (62) Duració del període punta: 4 hores. Consum del període punta = 4 * 455 = 1820 L (63) Capacitat horària del calentador. 3182/ 7 = 455 L , lo que suposa un potència (64) Tred = 10º; tcalentador = 55º Potència calentador = 455 (55º-10º) = 20.475 K cal/h = 23.8 kW (65) Escollim una caldera JUNKERS EUROSMART de 24 kW


72

3.3.16 Sistema elèctric i de control El control de funcionament normal de les bombes serà tipus diferencial. Té d’actuar en funció de la diferència entre la temperatura del fluid portador a la sortida de la bateria de col·lectors i la del dipòsit d’acumulació. El sistema de control actuarà i estarà ajustat de manera que les bombes no estiguin en marxa quan la diferència de temperatures sigui menor que 2 ºC i no estiguin parades quan la diferència sigui major que 7ºC. La diferència de temperatures entre els punts d’arrancada i de parada del termòstat diferencial no serà menor que 2ºC. La Centraleta de control La centraleta de diferencial de temperatura escollida serà Sungo S, que es caracteritza per estar controlada per un microprocesador per al funcionament segur i eficient de la instal·lació solar. Amb una regulació de velocitat de bomba augmentant el rendiment de la instal·lació i estalviant energia. Possibilitat de limitar la temperatura de l’aigua en l’acumulador. Comptador d’hores de funcionament. Display amb símbols. Inclou 2 sondes de temperatura tipus pt1000. Dimensions (ample x alt x fondo) 175 mm x 134 mm x 56 mm. Pes 360 g. 3.1.17. Proteccions de seguretat a)Vàlvula de seguretat circuit primari Aquesta taula marca quina ha de ser la pressió de la vàlvula de seguretat en funció de la pressió de treball en Bar.

Pressió PressióTreball Valv Seg(bar) (bar)

1 2,51,5 43 66 10 Taula 3.26

La bomba del primari treballa a 267 mbar < 1 bar, per tant la pressió de la vàlvula de seguretat del primari serà 2,5 bar b) Vàlvula de seguretat circuit secundari La vàlvula de seguretat del circuit secundari estarà sempre regulada a 6 bar


73

c) Vas expansió Aquest dispositiu de seguretat s’ha de dissenyar per absorbir els augments de pressió provocats per les dilatacions del fluid i l’augment de volum degut a la seva vaporització parcial en cas d’estancament. Altura manomètrica = 5m

3.0)( max_max −= VSpbarp = 2.5 – 0.3 = 2,2 bar (66)

)/(1,0)( mbarmHpestat ⋅= = 5 * 0.1 = 0,5 bar (67) Vcol.lectors = 3,5 L/col.lec * 6 col.lec = 21 L (68) V Canonades = f( D cano = 35mm, Longitud = 30m) =0.02886 m3= 28.89 L (69) V bescanviador primari = 0.9 L

bescancanonadescolInst VVVV ++= = 50,76 L (70)

estattr pbartreballpressióp +== )(5.0_ = 0.5 + 0,5 = 1 bar (71)

InstcolD VVLV ⋅+= 1.0)( =26,076 L (72)

−+

⋅=tr

Dvas ppp

VVmax

maxexp

1= 69,536 L (73)

Volum vas expansió normalitzat = 80 L marca IBERSOLAR

Taula 3.27


74

3.4 Càlculs elèctrics BT 3.4.1. Introducció Per a la realització dels càlculs elèctrics, s'ha utilitzat l'ajuda d'un programa informàtic amb el que s'han comprovat les seccions dissenyades a priori així com les proteccions de línia. El programa informàtic utilitzat forma part de una col·lecció de programes per al càlcul d'instal·lacions elèctriques. Es tracta del mòdul CIEBTwin de l'empresa DMelect. Els paràmetres per al càlcul com; coeficients de majoració, coeficients de simultaneïtat, s'extrauen de l'anàlisi de les demandes elèctriques de potència de la instal·lació, de l'experiència en aquests tipus d'instal·lacions així com de fonts bibliogràfiques esmentades a la memòria tècnica. Per al càlcul de la potència total s’ha tingut en conte totes les normes referents al Reglament de Baixa tensió. En aquelles zones en que no coneixem la potencia dels receptors a instal·lar aplicarem un grau d’electrificació segons l’activitat que es porti a terme. El grau d’electrificació a aplicar ve especificat en el Reglament de Baixa Tensió ITC-BT-10 Previsió de Càrregues per a subministres en Baixa Tensió.

- Considerant en locals comercials i oficines una previsió de càrrega de 100W/m2 , amb un mínim de previsió de 3450W a 230V i coeficient de simultaneïtat 1.

- Considerant una carrega en serveis generals, que seran la suma de la potencia prevista en ascensors, aparells elevadors, centrals de calor i de fred, grups de pressió, enllumenat portal, caixa d’escales i espais comuns, sense aplicar cap factor de simultaneïtat. (factor de simultaneïtat =1)

En aquelles zones en les quals no coneixem la potencia dels receptors a instal·lar, realitzarem un estudi més detallat fent un càlcul de la línia d’enllumenat y de força. El càlcul de la línia d’enllumenat s’ha realitzat segons les instruccions del catàleg de Philips I es pot veure en l’apartat de 3.2.4.4. càlcul de l’enllumenat interior. 3.4.2. Demandes de Potència i Dades de Partida A partir de les següents demandes de potència, s'extrauen las potències que intervindran al dimensionat de la instal·lació. A les següents taules realitzades en Excel, es mostren les càrregues agrupades per subquadres elèctrics i quadre general de protecció i comandament. D'aquesta manera l'anàlisi per separat resulta més intuïtiu. Els coeficients utilitzats a les següents taules son: Ks Coeficient de simultaneïtat -- Tenint valors inferiors a la unitat i es fa servir per reduir la potència de consum en cada quadre general o en un grup de circuits, tenint en compte que no tots els receptors funcionen a la vegada. Km Coeficient de majoració -- De valor 1.8 a enllumenat de descàrrega i 1.25 a motors. Es fa servir en aquest tipus de receptors aplicant aquest factor, a la potència activa


75

0nominal. Si ens trobem amb una agrupació de motors, s'aplicarà al de major potència. Les potencies que s'obtenen a la taula son: P inst. Potència instal·lada corresponent a la Pn (placa), sense aplicar coeficients. [W]. P calc. Potència de càlcul aplicant a la Pinst., els coeficients Ks i Km.[W].

P calc = Pnominal × Ks × Km (74) Relació de potències per subquadres: Subquadre Recepció+WC

Consum ks km tensió Pinst Pcalc(V) (W) (W)

enllumenat gral recepció 1 1,8 230 270 486

enllumenat emergència recepció 1 1 230 16 16

enllumenat gral WC 1 1,8 230 54 97,2

enllumenat emergència WC 1 1 230 8 8

T.C. recepció 1 1 230 3000 3000

T.C. WC 1 1 230 652 652

TOTAL 4000 4259,2 Taula 3.28

Subquadre Bar-Cafeteria


enllumenat gral barra + passadis 1 1,8 230 486 874,8

enllumenat emergència barra + passadis 1 1 230 16 16

enllumenat gral taules 1 1,8 230 216 388,8

enllumenat emergència taules 1 1 230 16 16

T.C. Bar 1 1 1 230 2700 2700

T.C. Bar 2 1 1 230 2700 2700

T.C. Bar 3 1 1 230 2700 2700

TOTAL 8834 9395,6 Taula 3.29

Subquadre Porxos


enllumenat gral porxos 1 1,8 230 576 1036,8

enllumenat emergència porxos 1 1 230 56 56

TOTAL 632 1092,8 Taula 3.30


76

Subquadre Sala màq+piscina+vestidors grans


enllumenat gral vestidors grans 1 1,8 230 32 57,6

enllumenat emergència vestidors grans 1 1 230 16 16

enllumenat gral sala de màquines 1 1,8 230 18 32,4

enllumenat emergència sala de màquines 1 1 230 8 8

depuradora piscina 1 1,25 400 560 700

bombes 1 1,25 400 450 562,5

T.C vestidors gran 1 1 1 230 3450 3450

T.C vestidors gran 2 1 1 230 3450 3450

T.C.sala de màquines 1 1 230 3450 3450

TOTAL 11434 11726,5 Taula 3.31

Subquadre Hab doble


enllumenat gral hab doble 1 1 1,8 230 198 356,4

enllumenat emergència hab doble 1 1 1 230 16 16

T.C hab doble 1 1 1 230 1900 1900



T.C hab doble 2 1 1 230 1900 1900



T.C hab doble 3 1 1 230 1900 1900

TOTAL 6342 6817,2 Taula 3.32


77

Subquadre habitacions simples


enllumenat gral habitació simple 1 1 1,8 230 126 226,8

enllumenat emergència habitació simple 1 1 1 230 8 8

T.C habitació simple 1 1 1 230 1400 1400






















TOTAL 12272 13078,4 Taula 3.33

Subquadre Vestidors petits + neteja


enllumenat gral porxos 1 1,8 230 54 97,2

enllumenat emergència porxos 1 1 230 24 24

T.C Vestidors petits + neteja 1 1 230 1800 1800

TOTAL 1878 1921,2 Taula 3.34

Subquadre Boguederia Consum ks km tensió Pinst Pcalc (V) (W) (W)

enllumenat gral boguederia 1 1,8 230 72 129,6

enllumenat emergència boguederia 1 1 230 16 16

lavadora 1 1 1,25 400 4000 5000

lavadora 2 1 1,25 400 4000 5000

secadora 1 1,25 400 5000 6250

T.C boguederia 1 1 230 1750 1750

TOTAL 14838 18145,6


78

Subquadre Magatzem


enllumenat gral magatzem 1 1,8 230 72 129,6

enllumenat emergència magatzem 1 1 230 8 8

T.C magatzem 1 1 400 6900 6900

TOTAL 6980 7037,6 Taula 3.36

Subquadre Aire acondicionat Consum ks km tensió Pinst Pcalc (V) (W) (W)

màquina aire acondicionat 1 1,25 400 13300 16625

TOTAL 13300 16625 Taula 3.37

El coeficient de simultaneïtat Ks com es pot observar a les taules anteriors a nivell de receptors s’ha aplicat 1, ja que serà a nivell de subquadres on el comencem aplicar. Justificació dels coeficients de simultaneïtat aplicats. Els coeficients de simultaneïtat aplicats ha cada quadre, son el resultat d’efectuar una mitja ponderada entre la càrrega total del quadre corresponent i la suma de les seves càrregues parcials corregides segons el següent barem: (la següent taula ha sigut extreta del “Manual de Instal·lacions Eléctricas” editat per Siemens, Vol. III)

Àrea Funcional Coef. Simultaneïtat Climatització 0.85-0.9 Ascensor 0.7 - 1 Processament de dades 0.6 – 0.8 Cuines 0.5 -0.8 Enllumenat 0.7 – 0.9 Boguederia 0.5 – 0.7 Tomes de Corrent 0.2 – 0.3 Altres 0.3 – 0.6

Taula 3.38 La formula a aplicar per al càlcul dels coeficients de simultaneïtat per quadre és:

∑∑ ⋅

=i

iic P

PCC (75)

On:

Cc: és el coeficient mitja a aplicar per quadre elèctric. Ci: són els coeficients específics segons el tipus de consumidor. Pi: són les potencies parcials dels receptors d’un quadre (W)


79

Els resultats aplicats al Quadre General de Comandament i Protecció són els següents.

QUADRE GENERAL DE COMANDAMENTI PROTECCIÓ

Subquadre ks tensió Pinst Pcalc(V) (W) (W)

SQ. Recepció+WC 0,5 400 4259,2 2129,6

SQ. Bar-Cafeteria 0,5 400 9395,6 4697,8

SQ. Porxos 0,7 400 1092,8 764,96

SQ. Sala màq+piscina+vestidors grans 0,4 400 11726,5 4729,6

SQ. Habitacions Dobles 0,4 400 6817,2 2726,88

SQ. Habitacions Simples 0,4 400 13078,4 5231,36

SQ. Vestidors petits+neteja 0,35 400 1921,2 672,42

SQ. Boguederia 0,5 400 18145,6 8697,8

SQ. Magatzem 0,35 400 7037,6 2463,16

SQ. Aire acondicionat 1 400 16625 16625

Generador Fotovoltaic 1 230 3150 3150

Generador Eòlic 1 230 3500 3500

Consum Actual masia-restaurant 0,6 400 25000 15000

TOTAL 70388,58 Taula 3.39

Curtcircuit Denominació Longitud Secció IpccI P de C IpccF tmcicc tficc Lmáx Protecció/

(m) (mm²) (ca) (ca) (A) (sg) (sg) (m) Corb. Vàlid

LINEA GENERAL ALIMENT. 0.5 4x70+TTx35Cu 12 50 5921.63 2.55 0.143

DERIVACIÓ IND. 1 4x70+TTx35Cu 11.89 50 5816.66 2.64 0.148 240.43 160

RECEPCIO+WC 15 4x2.5+TTx2.5Cu 11.68 15 642.37 0.2 240.43 160

BAR-CAFETERIA 20 4x2.5+TTx2.5Cu 11.68 15 494.5 0.34 16;B,C,D

PORXOS 17 4x1.5+TTx1.5Cu 11.68 15 357.36 0.23 16;B,C,D

S MAQ+PISCI+VEST G 45 4x16+TTx16Cu 11.68 15 1225.97 2.25 10;B,C,D

HABITA DOBLES 15 4x2.5+TTx2.5Cu 11.68 15 642.37 0.2 47;B,C,D

HABITACIO SIMPLES 26 4x2.5+TTx2.5Cu 11.68 15 387.45 0.55 16;B,C,D

VEST PETIT+NETEJA 18 4x2.5+TTx2.5Cu 11.68 15 544.66 0.28 10;B,C,D

BOGUEDERIA 26 4x6+TTx6Cu 11.68 15 855.4 0.65 16;B,C,D

MAGATZEM 30 4x2.5+TTx2.5Cu 11.68 15 338.58 0.72 25;B,C,D

AIRE ACONDICIONAT 6 4x10+TTx10Cu 11.68 15 3276.14 0.12 16;B,C,D

0.3 2x6Cu 11.68 15 5474.58 0.02 25;B,C,D

FOTOVOLTAICA 8 2x6+TTx6Cu 10.99 2062.81 0.11 16;B,C,D

0.3 4x2.5Cu 11.68 15 5053.72

AEROGENERDOR 60 4x2.5+TTx2.5Cu 10.15 335.4 0.73 16;B,C,D

0.3 4x10Cu 11.68 15 5606.89 0.04

CONSUM ACTUA MASIA 5 4x10+TTx10Cu 11.26 3455.78 0.11 38;B,C,D Taula 3.40

Així que, en principi, els càlculs elèctrics, partiran a priori, de les següents hipòtesis per al càlcul de seccions generals. Podem veure que la previsió de potencia calculada puja a 70.388 kW. Finalment decidim contractar per a tot el complex hoteler 100kW deixant un marge de reserva de 30kW per a futures ampliacions.


80

3.4.3. Dimensionat instal·lacions Fórmules utilitzades Sistema Trifàsic

I = PC / 1,732 x U x Cos fi x R = amp (A) (76) e = (L x PC / k x U x n x S x R) + (L x PC x Xu x Sen fi / 1000 x U x n x R x Cos fi) = (V) (77)

Sistema Monofàsic: I = PC / U x Cos fi x R = amp (A) (78) e = (2 x L x PC / k x U x n x S x R) + (2 x L x PC x Xu x Sen fi / 1000 x U x n x R x Cos fi) = (V) (79)

On:

PC = Potència de Càlcul en [kW]. L = Longitud de Càlcul en metres. e = Caiguda de tensió en Volts. K = Conductivitat. I = Intensitat en Ampers U = Tensió de Servei en Volts (Trifàsica o Monofàsica). S = Secció del conductor en mm². Cos ϕ = Cosinus de fi. Factor de potència. R = Rendiment. (Per a línies motor). n = NÚM. de conductors per fase. Xu = Reactància per unitat de longitud en m Ω/m.

Fórmula Conductivitat Elèctrica K = 1/ρ (80) ρ = ρ20[1+α (T-20)] (81) T = T0 + [(Tmax-T0) (I/Imax)²] (82) On: K = Conductivitat del conductor a la temperatura T. ρ = Resistivitat del conductor a la temperatura T. ρ20 = Resistivitat del conductor a 20ºC. Cu = 0.018 Al = 0.029 α = Coeficient de temperatura: Cu = 0.00392 Al = 0.00403 T = Temperatura del conductor (ºC). T0 = Temperatura ambient (ºC): Cables soterrats = 25ºC


81

Cables a l'aire = 40ºC Tmax = Temperatura màxima admissible del conductor (ºC): XLPE, EPR = 90ºC PVC = 70ºC I = Intensitat prevista pel conductor (A). Imax = Intensitat màxima admissible del conductor (A). Fórmules Curtcircuit

IpccI = Ct U / √3 Zt (83) On: IpccI: intensitat permanent de c.c. en inici de línia en ca. Ct: Coeficient de tensió. U: Tensió trifàsica en V.

Zt: Impedància total en mohm, aigües dalt del punt de c.c. (sense incloure la línia o circuit en estudi).

IpccF = Ct UF / 2 Zt (84)

On: IpccF: Intensitat permanent de c.c. en fi de línia en ca. Ct: Coeficient de tensió. UF: Tensió monofàsica en V.

Zt: Impedància total en mohm, incloent la pròpia de la línia o circuit (per tant és igual a la impedància en origen mes la pròpia del conductor o línia).

La impedància total fins al punt de curtcircuit serà:

Zt = (Rt² + Xt²)½ (85) On: Rt: R1 + R2 + ................+ Rn (suma de les resistències de les línies aigües dalt fins al punt de c.c.)

Xt: X1 + X2 + .............. + Xn (suma de les reactàncies de les línies aigües dalt fins al punt de c.c.) On: R = L · 1000 · CR / K · S · n (mohm) X = Xu · L / n (mohm) R: Resistència de la línia en mohm. X: Reactància de la línia en mohm. L: Longitud de la línia en m. CR: Coeficient de resistivitat. K: Conductivitat del metall. S: Secció de la línia en mm². Xu: Reactància de la línia, en mohm per metre. n: núm. de conductors per fase.


82

tmcicc = CC · S² / IpccF² (86) On: tmcicc: Temps màxim en sg que un conductor suporta una Ipcc. Cc= Constant que depén de la naturalesa del conductor i del seu aïllament. S: Secció de la línia en mm². IpccF: Intensitat permanent de c.c. en fi de línia en A.

tficc = c. fusible / IpccF² (87) On: tficc: temps de fusió d'un fusible per a una determinada intensitat de curtcircuit. IpccF: Intensitat permanent de c.c. en fi de línia en A.

Lmax = 0,8 UF / 2 · IF5 · √(1,5 / K· S · n)² + (Xu / n · 1000)² (88) On:

Lmax: Longitud màxima de conductor protegit a c.c. (m) (per a protecció per fusibles)

UF: Tensió de fase (V) K: Conductivitat S: Secció del conductor (mm²) Xu: Reactància per unitat de longitud (mohm/m). En conductors aïllats sol ser 0,1. n: núm. de conductors per fase Ct= 0,8: És el coeficient de tensió. CR = 1,5: És el coeficient de resistència. IF5 = Intensitat de fusió en ampers de fusibles en 5 sg. Corbes vàlides.(Per a protecció d'Interruptors automàtics dotats de Relé electromagnètic). CORBA B IMAG = 5 In CORBA C IMAG = 10 In CORBA D I MA IMAG = 20 In Fórmules Embarrrats Càlcul electrodinàmic

smax = Ipcc² · L² / ( 60 · d · Wy · n) (89) On: smax: Tensió màxima en les pletines (kg/cm²) Ipcc: Intensitat permanent de c.c. (ca) L: Separació entre suports (cm) d: Separació entre pletines (cm) n: núm. de pletines per fase Wy: Mòdul resistent per pletina eix yy (cm³) sadm: Tensió admissible material (kg/cm²)


83

Comprovació per sol·licitació tèrmica en curtcircuit

Icccs = Kc · S / ( 1000 · Ötcc) (90) On: Ipcc: Intensitat permanent de c.c. (ca)

Icccs: Intensitat de c.c. suportada pel conductor durant el temps de duració del c.c. (ca)

S: Secció total de les pletines (mm²) tcc: Temps de duració del curtcircuit (s) Kc: Constant del conductor: Cu = 164, Al = 107 Càlcul de la Escomesa Paràmetres inicials - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: C-Unip.o Mult.Safata no Perfor - Longitud: 5 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(µΩ/m): 0; Potència a instal·lar: 115160 W. Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-47 i ITC-BT-44): 13300x1.25+57452.97=74077.97 W.(Coef. de Simult.: 0.6 )

I=74077.97/1,732x400x0.8=133.66 A. Es trien conductors Unipolars 3x70/35mm²Al Aïllament, Nivell Aïllament: XLPE, 0.6/1 kV I.ad. a 40°C (Fc=1) 158 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió: Temperatura cable (ºC): 75.78 e(parcial)=5x74077.97/28.15x400x70=0.47 V.=0.12 % e(total)=0.12% ADMIS (2% MAX.) Càlcul de la línia General d’alimentació/derivació individual Paràmetres inicials: - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: C-Unip.o Mult.Safata no Perfor - Longitud: 1.5 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(µΩ/m): 0;


84

Potència a instal·lar: 115160 W. Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-47 i ITC-BT-44): 13300x1.25+57452.97=74077.97 W.(Coef. de Simult.: 0.6 ) I=74077.97/1,732x400x0.8=133.66 A. Es trien conductors Unipolars 4x70+TTx35mm²Cu Aïllament, Nivell Aïllament: XLPE, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 202 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió: Temperatura cable (ºC): 61.89 e(parcial)=0.5x74077.97/47.72x400x70=0.03 V.=0.01 % e(total)=0.01% ADMIS (4.5% MAX.) Prot. Tèrmica: Fusibles Int. 160 A.


85

Quadre de resultats del càlcul de les instal·lacions A continuació es mostren els quadres de resultats de les instal·lacions del complex hoteler. La justificació de la resta de càlculs no mostrats es troba a la llista 3.3.1.1 Llistat de càlculs elèctrics Quadre Gral de Protecc i Comandament

Denominació P.Càlcul Dist.Cálc Secció I.Càlcul I.Adm C.T.Parc. C.T.Total

(W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%)

ESCOMESA 71077.97 5 3x70/35Al 133.66 158 0.12 0.12

LINIA GENERAL ALIMENT. 71077.97 0.5 4x70+TTx35Cu 133.66 202 0.01 0.01

DERIVACIÓ IND. 71077.97 1 4x70+TTx35Cu 133.66 202 0.01 0.02

RECEPCIO+WC 2129.6 15 4x2.5+TTx2.5Cu 3.07 18.5 0.16 0.18

BAR-CAFETERIA 4697.8 20 4x2.5+TTx2.5Cu 6.78 18.5 0.46 0.48

PORXOS 764.96 17 4x1.5+TTx1.5Cu 1.1 13.5 0.11 0.13

S MAQ+PISCI+VEST G 4729.6 45 4x16+TTx16Cu 6.83 59 0.16 0.18

HABITA DOBLES 2726.88 15 4x2.5+TTx2.5Cu 3.94 17.5 0.2 0.22

HABITACIO SIMPLES 5231.36 26 4x2.5+TTx2.5Cu 9.44 18.5 0.68 0.7

VEST PETIT+NETEJA 672.42 18 4x2.5+TTx2.5Cu 0.97 18.5 0.06 0.08

BOGUEDERIA 8697.8 26 4x6+TTx6Cu 12.55 32 0.46 0.49

MAGATZEM 2463.16 30 4x2.5+TTx2.5Cu 3.56 18.5 0.36 0.38

AIRE ACONDICIONAT 16625 6 4x10+TTx10Cu 24 44 0.12 0.15

3150 0.3 2x6Cu 13.7 37 0.01 0.03

FOTOVOLTAICA 3150 8 2x6+TTx6Cu 13.7 36 0.31 0.35

6500 0.3 4x2.5Cu 11.73 21 0.01 0.03

AEROGENERDOR 3500 30 4x2.5+TTx2.5Cu 9.38 18.5 0.97 1

15000 0.3 4x10Cu 21.65 50 0.01 0.03

CONSUM ACTUA MASIA 25000 5 4x10+TTx10Cu 36.09 44 0.16 0.19 Taula 3.41

Curtcircuit Denominació Longitud Secció IpccI P de C IpccF tmcicc Protecció/

(m) (mm²) (ca) (ca) (A) (sg) Corb. Vàlid

LINEA GENERAL ALIMENT. 0.5 4x70+TTx35Cu 12 50 5921.63 2.55

DERIVACIÓ IND. 1 4x70+TTx35Cu 11.89 50 5816.66 2.64 160

RECEPCIO+WC 15 4x2.5+TTx2.5Cu 11.68 15 642.37 0.2 160

BAR-CAFETERIA 20 4x2.5+TTx2.5Cu 11.68 15 494.5 0.34 16;B,C,D

PORXOS 17 4x1.5+TTx1.5Cu 11.68 15 357.36 0.23 16;B,C,D

S MAQ+PISCI+VEST G 45 4x16+TTx16Cu 11.68 15 1225.97 2.25 10;B,C,D

HABITA DOBLES 15 4x2.5+TTx2.5Cu 11.68 15 642.37 0.2 47;B,C,D

HABITACIO SIMPLES 26 4x2.5+TTx2.5Cu 11.68 15 387.45 0.55 16;B,C,D

VEST PETIT+NETEJA 18 4x2.5+TTx2.5Cu 11.68 15 544.66 0.28 10;B,C,D

BOGUEDERIA 26 4x6+TTx6Cu 11.68 15 855.4 0.65 16;B,C,D

MAGATZEM 30 4x2.5+TTx2.5Cu 11.68 15 338.58 0.72 25;B,C,D

AIRE ACONDICIONAT 6 4x10+TTx10Cu 11.68 15 3276.14 0.12 16;B,C,D

0.3 2x6Cu 11.68 15 5474.58 0.02 25;B,C,D

FOTOVOLTAICA 8 2x6+TTx6Cu 10.99 2062.81 0.11 16;B,C,D

0.3 4x2.5Cu 11.68 15 5053.72

AEROGENERDOR 30 4x2.5+TTx2.5Cu 10.15 335.4 0.73 16;B,C,D

0.3 4x10Cu 11.68 15 5606.89 0.04

CONSUM ACTUA MASIA 5 4x10+TTx10Cu 11.26 3455.78 0.11 38;B,C,D Taula 3.42


86

Subquadre RECEPCIO+WC Denominació P.Càlcul Dist.Cálc Secció I.Càlcul I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total

(W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%)

ENLLUMENAT 607.2 0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 2.64 16 0.01 0.19

ENLLUMENA RECEPCIÓ 502 0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 2.18 16 0.01 0.19

EN GRAL RECEPCIÓ 486 16 2x1.5+TTx1.5Cu 2.11 15 0.38 0.57

EN EMER RECEPCIÓ 16 8 2x1.5+TTx1.5Cu 0.07 15 0.01 0.2

ENLLUMENAT WC 105.2 10 2x1.5+TTx1.5Cu 0.46 16 0.05 0.24

EN GRAL WC 97.2 10 2x1.5+TTx1.5Cu 0.42 15 0.05 0.28

EN EMER WC 8 6 2x1.5+TTx1.5Cu 0.03 15 0 0.24

3652 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 15.88 22 0.03 0.21

TC. RECEPCIÓ 3000 16 2x2.5+TTx2.5Cu 13.04 21 1.47 1.68

TC. WC 652 10 2x2.5+TTx2.5Cu 2.83 21 0.19 0.4 Taula 3.43

Curtcircuit Denominació Longitud Secció IpccI P de C IpccF tmcicc Corbes vàlides

(m) (mm²) (ca) (ca) (A) (sg)

ENLLUMENAT 0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 1.29 623.72 0.08

ENLLUMENA RECEPCIÓ 0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 1.25 3 606.13 0.08 10;B,C,D

EN GRAL RECEPCIÓ 16 2x1.5+TTx1.5Cu 1.22 241.93 0.51

EN EMER RECEPCIÓ 8 2x1.5+TTx1.5Cu 1.22 345.85 0.25

ENLLUMENAT WC 10 2x1.5+TTx1.5Cu 1.25 3 316.92 0.3 10;B,C,D

EN GRAL WC 10 2x1.5+TTx1.5Cu 0.64 212.41 0.66

EN EMER WC 6 2x1.5+TTx1.5Cu 0.64 244.69 0.5

0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 1.29 631.05 0.21

TC. RECEPCIÓ 16 2x2.5+TTx2.5Cu 1.27 3 325.24 0.78 16;B,C,D

TC. WC 10 2x2.5+TTx2.5Cu 1.27 3 397.49 0.52 16;B,C,D Taula 3.44

Subquadre BAR-CAFETERIA Denominació P.Càlcul Dist.Cálc Secció I.Càlcul I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total

(W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%)

ENLLUMENAT 1295.6 0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 5.63 16 0.02 0.5

EN BARRA+PASSADI 890.8 0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 3.87 16 0.01 0.52

EN GRAL BARRA+PASS 874.8 32 2x1.5+TTx1.5Cu 3.8 15 1.38 1.9

EN EMER BAR+PASSA 16 10 2x1.5+TTx1.5Cu 0.07 15 0.01 0.52

ENLLUMENAT TAULES 404.8 0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 1.76 16 0.01 0.51

EN GRAL TAULES 388.8 25 2x1.5+TTx1.5Cu 1.69 15 0.48 0.98

EN EMER TAULES 16 14 2x1.5+TTx1.5Cu 0.07 15 0.01 0.52

ENDOLLS 8100 0.3 4x2.5+TTx2.5Cu 11.69 21 0.01 0.5

TC. BAR1 2700 10 2x2.5+TTx2.5Cu 11.74 21 0.82 1.32

TC BAR 3 2700 15 2x2.5+TTx2.5Cu 11.74 21 1.23 1.73

TC. BAR3 2700 15 2x2.5+TTx2.5Cu 11.74 21 1.23 1.73 Taula 3.45


87


(m) (mm²) (ca) (ca) (A) (sg)


EN BARRA+PASSADI 0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 0.97 3 472.74 0.13 10;B,C

EN GRAL BARRA+PASS 32 2x1.5+TTx1.5Cu 0.95 141.17 1.49

EN EMER BAR+PASSA 10 2x1.5+TTx1.5Cu 0.95 272.65 0.4

ENLLUMENAT TAULES 0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 0.97 3 472.74 0.13 10;B,C

EN GRAL TAULES 25 2x1.5+TTx1.5Cu 0.95 166.76 1.07

EN EMER TAULES 14 2x1.5+TTx1.5Cu 0.95 233.17 0.55

ENDOLLS 0.3 4x2.5+TTx2.5Cu 0.99 487.77 0.35

TC. BAR1 10 2x2.5+TTx2.5Cu 0.98 3 335.4 0.73 16;B,C,D

TC BAR 3 15 2x2.5+TTx2.5Cu 0.98 3 290.09 0.98 16;B,C

TC. BAR3 15 2x2.5+TTx2.5Cu 0.98 3 290.09 0.98 16;B,C Taula 3.46

Subquadre PORXOS Denominació P.Càlcul Dist.Cálc Secció I.Càlcul I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total

(W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%)

1092.8 0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 4.75 16 0.02 0.14

ENLLUMENAT PORXOS 1092.8 0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 4.75 16 0.02 0.16

EN EMER PORXOS 56 40 2x1.5+TTx1.5Cu 0.24 15 0.11 0.27

EN GRAL PORXOS 1036.8 48 2x1.5+TTx1.5Cu 4.51 15 2.46 2.62 Taula 3.47


(m) (mm²) (ca) (ca) (A) (sg)

0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 0.72 351.51 0.24

ENLLUMENAT PORXOS 0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 0.71 3 345.85 0.25 10;B

EN EMER PORXOS 40 2x1.5+TTx1.5Cu 0.69 109.87 2.47 Taula 3.48

Subquadre S MAQ+PISCI+VEST G Denominació P.Càlcul Dist.Cálc Secció I.Càlcul I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total

(W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%)

ENLLUMENAT 114 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 0.5 22 0 0.18

EN VEST GRANS 73.6 0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 0.32 16 0 0.18

EN VEST GRAL GRANS 57.6 8 2x1.5+TTx1.5Cu 0.25 15 0.02 0.21

EN EMER VEST GRANS 16 8 2x1.5+TTx1.5Cu 0.07 15 0.01 0.19

EN SALA MAQ 40.4 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 0.18 22 0 0.18

EN GRAL SALA MAQ 32.4 3 2x2.5+TTx2.5Cu 0.14 21 0 0.19

EN EMER SALA MAQ 8 3 2x2.5+TTx2.5Cu 0.03 21 0 0.18

FORÇA MOTORS 1150 1 4x6+TTx6Cu 1.66 36 0 0.18

DEPURADORA PISCINA 700 8 4x2.5+TTx2.5Cu 1.01 18.5 0.03 0.21

BOMBES 562.5 5 4x2.5+TTx2.5Cu 0.81 18.5 0.01 0.2

TC 10350 0.3 2x10+TTx10Cu 45 52 0.02 0.21

TC VESTIDOR GRAN 1 3450 5 2x2.5+TTx2.5Cu 15 21 0.53 0.74

TC VESTIDOR GRAN 2 3450 5 2x2.5+TTx2.5Cu 15 21 0.53 0.74

TC SALA MAQ 3450 5 2x2.5+TTx2.5Cu 15 21 0.53 0.74 Taula 3.49


88


(m) (mm²) (ca) (ca) (A) (sg)


EN VEST GRANS 0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 2.38 3 1123.63 0.02 10;B,C,D

EN VEST GRAL GRANS 8 2x1.5+TTx1.5Cu 2.26 469.34 0.14

EN EMER VEST GRANS 8 2x1.5+TTx1.5Cu 2.26 469.34 0.14

EN SALA MAQ 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 2.38 3 1147.59 0.06 10;B,C,D

EN GRAL SALA MAQ 3 2x2.5+TTx2.5Cu 2.3 869.38 0.11

EN EMER SALA MAQ 3 2x2.5+TTx2.5Cu 2.3 869.38 0.11

FORÇA MOTORS 1 4x6+TTx6Cu 2.46 1170.46 0.35

DEPURADORA PISCINA 8 4x2.5+TTx2.5Cu 2.35 3 625.61 0.21 16;B,C,D

BOMBES 5 4x2.5+TTx2.5Cu 2.35 3 758.01 0.14 16;B,C,D

TC 0.3 2x10+TTx10Cu 2.46 1215.6 0.89

TC VEUSTU GRAN 1 5 2x2.5+TTx2.5Cu 2.44 3 776.73 0.14 16;B,C,D

TC VEUSTU GRAN 2 5 2x2.5+TTx2.5Cu 2.44 3 776.73 0.14 16;B,C,D Taula 3.50

Subquadre HABITA DOBLES Denominació P.Càlcul Dist.Cálc Secció I.Càlcul I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total

(W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%)

HAB DOBLE 1 2272.4 16 2x2.5+TTx2.5Cu 9.88 22 1.09 1.31

EN HAB DOBLE 1 372.4 0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 1.62 16 0.01 1.32

EN GRAL DOBLE 1 356.4 25 2x1.5+TTx1.5Cu 1.55 15 0.44 1.75

EN EMER HAB DOB1 16 12 2x1.5+TTx1.5Cu 0.07 15 0.01 1.33

T.C 1900 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 8.26 22 0.02 1.33

TC. HAB DOB 1 1900 20 2x2.5+TTx2.5Cu 8.26 21 1.13 2.46

HAB DOBLE 2 2272.4 22 2x2.5+TTx2.5Cu 9.88 22 1.5 1.72

EN HAB DOBLE 2 372.4 0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 1.62 16 0.01 1.73



T.C 1900 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 8.26 22 0.02 1.74

TC. HAB DOB 2 1900 20 2x2.5+TTx2.5Cu 8.26 21 1.13 2.87

HAB DOBLE 3 2272.4 26 2x2.5+TTx2.5Cu 9.88 22 1.77 1.99

EN HAB DOBLE 3 372.4 0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 1.62 16 0.01 2



T.C 1900 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 10.33 22 0.02 2.01

TC. HAB DOB 3 1900 20 2x2.5+TTx2.5Cu 8.26 21 1.13 3.14 Taula 3.51


89

T.C 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 0.46 3 228.38 1.58 10;B,C

TC. HAB SIMP 6 15 2x2.5+TTx2.5Cu 0.46 173.13 2.76

HAB SIMPLE 7 15 2x2.5+TTx2.5Cu 0.78 251.37 1.31

EN HAB SIMPLE 7 0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 0.5 3 248.46 0.48 10;B,C

EN GRAL SIMPLE 7 20 2x1.5+TTx1.5Cu 0.5 140.25 1.51

EN EMER HAB SIMP7 9 2x1.5+TTx1.5Cu 0.5 184.43 0.87

T.C 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 0.5 3 249.62 1.33 10;B,C






T.C 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 0.57 3 282.46 1.04 10;B,C,D



(m) (mm²) (ca) (ca) (A) (sg)

0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 1.09 531.19 0.11 Taula 3.52


90

Subquadre HABITACIO SIMPLES Denominació P.Càlcul Dist.Cálc Secció I.Càlcul I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total

(W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%)

HAB SIMPLE 1 1634.8 38 2x2.5+TTx2.5Cu 8.88 22 1.86 2.56

EN HAB SIMPLE 1 234.8 0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 1.28 16 0 2.56

EN GRAL SIMPLE 1 226.8 20 2x1.5+TTx1.5Cu 0.99 15 0.22 2.78

EN EMER HAB SIMP1 8 9 2x1.5+TTx1.5Cu 0.03 15 0 2.56

T.C 1400 0.3 2x2.5Cu 7.61 22 0.01 2.57

TC. HAB SIMP 1 1400 15 2x2.5+TTx2.5Cu 6.09 21 0.62 3.19


EN HAB SIMPLE 2 234.8 0.3 2x1.5Cu 1.28 16 0 2.31



T.C 1400 0.3 2x2.5Cu 7.61 22 0.01 2.32




EN GRAL SIMPLE 3 226.8 20 2x1.5+TTx1.5Cu 0.99 15 0.22 2.54EN EMER HAB SIMP3 8 9 2x1.5+TTx1.5Cu 0.03 15 0 2.32

T.C 1400 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 7.61 22 0.01 2.32






T.C 1400 0.3 2x2.5Cu 7.61 22 0.01 2.08






T.C 1400 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 7.61 22 0.01 1.88



EN HAB SIMPLE 6 234.8 0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 1.28 16 0 1.63EN GRAL SIMPLE 6 226.8 20 2x1.5+TTx1.5Cu 0.99 15 0.22 1.85


T.C 1400 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 7.61 22 0.01 1.64






T.C 1400 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 7.61 22 0.01 1.44






T.C 1400 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 7.61 22 0.01 1.2

TC. HAB SIMP 8 1400 15 2x2.5+TTx2.5Cu 6.09 21 0.62 1.82 Taula 3.53


91


(m) (mm²) (ca) (ca) (A) (sg)





T.C 0.3 2x2.5Cu 0.33 3 162.63 3.13 10;B,C



EN HAB SIMPLE 2 0.3 2x1.5Cu 0.36 3 175.39 0.97 10;B,C



T.C 0.3 2x2.5Cu 0.36 3 175.96 2.67 10;B,C



EN HAB SIMPLE 3 0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 0.36 3 175.39 0.97 10;B,CEN GRAL SIMPLE 3 20 2x1.5+TTx1.5Cu 0.35 113.55 2.31


T.C 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 0.36 3 175.96 2.67 10;B,C






T.C 0.3 2x2.5Cu 0.39 3 191.67 2.25 10;B,C






T.C 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 0.42 3 206.42 1.94 10;B,C


HAB SIMPLE 6 19 2x2.5+TTx2.5Cu 0.78 229.84 1.56EN HAB SIMPLE 6 0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 0.46 3 227.41 0.58 10;B,C


EN EMER HAB SIMP6 9 2x1.5+TTx1.5Cu 0.46 172.57 1

T.C 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 0.46 3 228.38 1.58 10;B,C






T.C 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 0.5 3 249.62 1.33 10;B,C






T.C 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 0.57 3 282.46 1.04 10;B,C,D Taula 3.54


92

Subquadre VEST PETIT+NETEJA Denominació P.Càlcul Dist.Cálc Secció I.Càlcul I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total

(W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%)

121.2 0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 0.66 16 0 0.08

EN VEST+NETEJA 121.2 0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 0.66 16 0 0.08

EN GRAL VEST+NETEJ 97.2 9 2x1.5+TTx1.5Cu 0.42 15 0.04 0.13

EN EMER VEST+NETEJ 24 7 2x1.5+TTx1.5Cu 0.1 15 0.01 0.09

ENDOLLS 1800 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 9.78 22 0.02 0.1

TC.VEUSTU +NETEJA 1800 12 2x2.5+TTx2.5Cu 7.83 21 0.64 0.74 Taula 3.55


(m) (mm²) (ca) (ca) (A) (sg)

0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 1.09 531.19 0.11

EN VEST+NETEJA 0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 1.07 3 518.37 0.11 10;B,C,D

EN GRAL VEST+NETEJ 9 2x1.5+TTx1.5Cu 1.04 300.65 0.33

EN EMER VEST+NETEJ 7 2x1.5+TTx1.5Cu 1.04 331.6 0.27

ENDOLLS 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 1.09 536.5 0.29

TC.VEUSTU +NETEJA 12 2x2.5+TTx2.5Cu 1.08 3 335.4 0.73 16;B,C,D Taula 3.56

Subquadre BOGUEDERIA Denominació P.Càlcul Dist.Cálc Secció I.Càlcul I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total

(W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%)

FORÇA BOGUEDERIA 16000 0.3 4x4+TTx4Cu 23.09 27 0.02 0.5

LLAVADORA 1 5000 7 4x2.5+TTx2.5Cu 7.22 18.5 0.17 0.67

LLAVADORA 2 5000 7 4x2.5+TTx2.5Cu 7.22 18.5 0.17 0.67

EIXUGADORA 6250 7 4x2.5+TTx2.5Cu 9.02 18.5 0.22 0.72

T.C 1750 10 2x2.5+TTx2.5Cu 7.61 21 0.52 1.02

ENLLUM BOGUEDERIA 145.6 0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 0.63 16 0 0.49

145.6 0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 0.79 16 0 0.49

EN GRAL BOGUEDERIA 129.6 10 2x1.5+TTx1.5Cu 0.56 15 0.06 0.55

EN EMER BOGUEDERIA 16 4 2x1.5+TTx1.5Cu 0.07 15 0 0.49 Taula 3.57


(m) (mm²) (ca) (ca) (A) (sg)

FORÇA BOGUEDERIA 0.3 4x4+TTx4Cu 1.72 842.83 0.3

LLAVADORA 1 7 4x2.5+TTx2.5Cu 1.69 3 544.08 0.28 16;B,C,D

LLAVADORA 2 7 4x2.5+TTx2.5Cu 1.69 3 544.08 0.28 16;B,C,D

EIXUGADORA 7 4x2.5+TTx2.5Cu 1.69 3 544.08 0.28 16;B,C,D

T.C 10 2x2.5+TTx2.5Cu 1.69 3 472.3 0.37 16;B,C,D

ENLLUM BOGUEDERIA 0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 1.72 822.68 0.04

0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 1.65 3 792.36 0.05 10;B,C,D

EN GRAL BOGUEDERIA 10 2x1.5+TTx1.5Cu 1.59 355.39 0.24

EN EMER BOGUEDERIA 4 2x1.5+TTx1.5Cu 1.59 531.19 0.11 Taula 3.58


93

Subquadre MAGATZEM Denominació P.Càlcul Dist.Cálc Secció I.Càlcul I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total

(W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%)

ENLLUM MAGATZE 137.6 0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 0.75 16 0 0.38

137.6 0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 0.75 16 0 0.38

EN GRAL MAGATZEM 129.6 10 2x1.5+TTx1.5Cu 0.56 15 0.06 0.45

EN EMER MAGTAZEM 8 3 2x1.5+TTx1.5Cu 0.03 15 0 0.39

TC 6900 0.3 4x2.5+TTx2.5Cu 12.45 21 0.01 0.39

T.C MAGATZEM 6900 12 4x2.5+TTx2.5Cu 9.96 18.5 0.41 0.81 Taula 3.59


(m) (mm²) (ca) (ca) (A) (sg)

ENLLUM MAGATZE 0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 0.68 333.32 0.27

0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 0.67 3 328.23 0.28 10;B,C,D

EN GRAL MAGATZEM 10 2x1.5+TTx1.5Cu 0.66 217.43 0.63

EN EMER MAGTAZEM 3 2x1.5+TTx1.5Cu 0.66 284.7 0.37

TC 0.3 4x2.5+TTx2.5Cu 0.68 335.4 0.73

T.C MAGATZEM 12 4x2.5+TTx2.5Cu 0.67 3 243.95 1.39 16;B,C Taula 3.60

Subquadre AIRE ACONDICIONAT Denominació P.Càlcul Dist.Cálc Secció I.Càlcul I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total

(W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%)

AIRE ACONDICIONAT 16625 5 4x6+TTx6Cu 24 32 0.18 0.32 Taula 3.61


(m) (mm²) (ca) (ca) (A) (sg)

AIRE ACONDICIONAT 5 4x6+TTx6Cu 6.58 2014.88 0.12 Taula 3.62


94

3.4.4. Enllumenat interior El càlcul de la línia d’enllumenat s’ha realitzat segons les instruccions del catàleg de Philips. Les Fórmules utilitzades són les següents: - Índex del recinte:

ampladalongitudHampladalongitud

K⋅⋅

⋅= (91)

On: Longitud = longitud el local en (metres). Amplada = amplada del local en (metres) H = distancia vertical en metres entre les lluminàries i el pla de treball.

- Nombre de làmpades:

umL

medL FF

SEN

⋅⋅Φ⋅

= (92)

On: Emed = Il·luminació mitja en (lux) S = Àrea de la superfície de la habitació en (m2)

LΦ = Flux nominal de les làmpades per lluminària (lúmens) Fm = Factor de manteniment Fu = Factor d’utilització

A continuació es mostren les fulles de càlcul que determinen la potència elèctrica a instal·lar en cada recinte.


95

CÀLCUL POTÈNCIA ENLLUMENAT: RECEPCIÓ + WC

Llargada (L) 7,2 m

Amplada (A) 5,5 m

Altura del recinte (Hr) 2,4 m

Distancia vertical entre les lluminàries y el 1,6 mpla de treball (H)

Índex del recinte (K) 1,95

Reflectancies (%) per a: sostre/ paret/ terra 0,7/0,5/0,2

Intensitat de la Il·luminació nominal (Emitja) 200 lux

Tipus d'aparell segons catàleg Philips: Tipus luminaria: decorativaTipus de familia:

Casquillo: E27Lampara ambiance pro

20WFlux lluminós nominal (Lm) 1200 Lm

Factor de manteniment (Fm) 0,8

Factor d'utilització (Fu) 0,54

Nombre de lampares 15,3

Nombre de làmpares (redondeijat) 16 u

Potència elèctrica 1 unitat (W) 20 W

Potència elèctrica Instal·lada (W) 320 W

Taula 3.63


96

CÀLCUL POTÈNCIA ENLLUMENAT: BAR CAFETERIA

Llargada (L) 10 m

Amplada (A) 8 m






Tipus d'aparell segons catàleg Philips: Tipus luminaria: decorativaTipus de familia:

Casquillo: E27Lampara ambiance pro

20WFlux lluminós nominal (Lm) 1200 Lm







Taula 3.64


97

CÀLCUL POTÈNCIA ENLLUMENAT: PASSADIS PORXO MAGATZEM

Llargada (L) 20 m

Amplada (A) 1,95 m






Tipus d'aparell segons catàleg Philips: Tipus luminaria: pacific 196 S ITipus de familia: master

Lampara TL-D super 8036W/840 SLV

Flux lluminós nominal (Lm) 3350 Lm







Taula 3.65


98

CÀLCUL POTÈNCIA ENLLUMENAT: PASSADIS PORXO SUD OEST

Llargada (L) 37 m

Amplada (A) 1,95 m















Taula 3.66


99

CÀLCUL POTÈNCIA ENLLUMENAT: PASSADIS PORXO NORD OEST

Llargada (L) 13,5 m

Amplada (A) 1,95 m















Taula 3.67


100

CÀLCUL POTÈNCIA ENLLUMENAT: SALA MAQUINES

Llargada (L) 2,4 m

Amplada (A) 1,8 m















Taula 3.68


101

CÀLCUL POTÈNCIA ENLLUMENAT: VESTIDOR GRAN

Llargada (L) 2,7 m

Amplada (A) 2,4 m















Taula 3.69


102

CÀLCUL POTÈNCIA ENLLUMENAT: HABITACIÓ DOBLE

Llargada (L) 8,9 m

Amplada (A) 4,78 m






Tipus d'aparell segons catàleg Philips: Tipus luminaria: downlightsTipus de familia: Europa 2

Carcasa: FBS 120Difusor: L

Lampara 1xPL-C/2P18W








Taula 3.70


103

CÀLCUL POTÈNCIA ENLLUMENAT: HABITACIÓ SIMPLE

Llargada (L) 6 m

Amplada (A) 4,56 m






Tipus d'aparell segons catàleg Philips: Tipus lluminària: downlightsTipus de família: Europa 2

Carcassa: FBS 120Difusor: L

Làmpada 1xPL-C/2P18W








Taula 3.71


104

CÀLCUL POTÈNCIA ENLLUMENAT: VESTIDOR PETIT

Llargada (L) 3,2 m

Amplada (A) 1,8 m















Taula 3.72


105

CÀLCUL POTÈNCIA ENLLUMENAT: NETEJA

Llargada (L) 3,2 m

Amplada (A) 1,8 m















Taula 3.73


106

CÀLCUL POTÈNCIA ENLLUMENAT: BOGUEDERIA

Llargada (L) 5,4 m

Amplada (A) 3,2 m















Taula 3.74


107

CÀLCUL POTÈNCIA ENLLUMENAT: MAGATZEM

Llargada (L) 3,2 m

Amplada (A) 7 m















Taula 3.75


108

3.4.5 Càlcul de l’enllumenat d’emergència. L’enllumenat d’emergència estarà previst per entrar en funcionament automàticament quan es produeixi una fallada de l’enllumenat general o quan la tensió d’aquest baixi per sota del 70% del seu valor. La instal·lació serà fixa i estarà provista de fonts pròpies d’energia. El càlcul del flux lluminós de cada sala a partir de la NBE-1996 és el següent:

Flux lluminós sala = llargada x amplada x 5 lm/m2 (93)

El model de làmpada d’emergència utilitzat és el DAISALUX Nova 2N3, la qual te: una autonomia de 2 hores; un flux de 100 lm; un consum de 8W;

CÀLCUL ENLLUMENAT llarg ample sup flux llum num PotenEMERGÈNCIA nº (m) (m) (m^2) (lm) lamp (W)

habitacions simples 8 6 4,56 219 1094 8 64

habitacions dobles 3 8,9 4,78 128 638 6 48

magatzem 1 3,2 7 22 112 1 8

boguederia 1 5,4 3,2 17 86 1 8

vestidors petits i neteja 3 3,2 1,8 17 86 3 24

recepció 1 5,5 7,27 40 200 3 24

bar-cafeteria 1 10,2 8,43 86 430 4 32

porxos accés 1 50,5 1,95 98 492 7 56

sala màquines 1 2,4 1,8 4 22 1 8

vestidors grans 2 2,7 2,4 13 65 2 16 Taula 3.76


109

3.4.6 Càlcul de la línia de terra. Per a la posta a terra de l’instal.lació deu estimar-se la resistència del terreny. Per a determinar aproximadament el valor estimat de la resistència de terra es tindrà en compte la ITC-BT-18, del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, on s’estableixen les diferents naturaleses del terreny. A cada tipus de terreny li correspon un valor de resistivitat. I segons el mètode de posta a terra utilitzat, li correspon una expressió. En el nostre cas utilitzarem elèctrode com pica vertical i com conductor enterrat horitzontalment.


R⋅

=ρ

(94)


Rρ⋅

=2

(95)



(e) R = 50 / (1 x 2) = 25 Ω (96)

(f) R = (2 x 50) / 4 = 25 Ω (97) Per a determinar la resistència de terra total tindrem en compte que estem en el cas de dos resistències en paral·lel, amb la qual cosa:

RT = (25 x 25) / (25 + 25) = 12.5 Ω (98)


U = RT x I = 12.5 x 0,03 = 0,375 V < 24V (99)



110

3.5 Estudi del punt d’interconnexió. 3.5.1 Consideracions inicials. En aquest estudi es procedirà a analitzar el punt d’interconnexió a la xarxa de Distribució Pública d’acord amb la Normativa i Legislació Vigent. Per això es tindrà en compte el que diu la ITC-BT-40 del REBT “Instal·lacions generadores de baixa tensió”. Segons aquesta ITC-BT-40, apartat (2. Classificació), la instal·lació eòlica que nosaltres dissenyem correspon al punt C). Instal·lacions generadores interconnectades: Aquelles que estan normalment treballant amb la Xarxa de Distribució Pública. Seguint la ITC-BT-40, apartat (4.3 Instal·lacions generadores interconnectades), condiciona la potència màxima interconnectada a una Xarxa de Distribució Pública a les següents característiques:

- Tensió de servei. - Potència de curtcircuit. - Capacitat de transport de la xarxa. - Potència consumida en la xarxa de baixa tensió. - Etc...

En el subapartat (4.3.1 potències màximes de les centrals interconnectades en baixa tensió) es diu: Amb caràcter general, la interconnexió de centrals generadores a les xarxes de baixa tensió de 3x400/230 V serà admissible quan la suma de les potències nominals dels generadors no excedeixi de 100 kVA, ni de la meitat de la capacitat de la sortida del centre de transformació corresponent a la línia de la Xarxa de Distribució Pública a la que es connecti la central. En els generadors eòlics, per tal d’evitar fluctuacions en la xarxa, la potència dels generadors no serà superior al 5% de la potència de curtcircuit en el punt de connexió a la Xarxa de Distribució Pública.


111

3.5.2 Dades del Centre de Transformació afectat. El Centre de transformació més pròxim es troba a uns 150m de l’emplaçament del nou hotel i pertany a la Companyia FECSA-ENDESA A traves del corresponent programa informàtic utilitzat per FECSA-ENDESA es poden extreure les característiques del Centre de Distribució en qüestió:

CENTRE DISTRIBUCIÓ: Nom: XD333 Companyia: FECSA Alies: AVESA V Codi d’inventari: 932097 Zona: TARRAGONA Tipus Constitució: CT UOT: TARRAGONA-SUD Data d’actualització: 6/05/05 Data de posada en servei: 17/03/94 Potència Domèstica: 7,7 kW Potència Contrada: 125,2 kW Potència Serveis: 37,2 kW Potència Industrial: 80,3 kW Potència Instal·lada: 160kVA Nombre de Clients: 9

LÍNIA: Línia Estàndard: CANALET Número Estació: 260 Estació: XERTA Parc: 25 Sortida Parc: CANALET

TRANSFORMADOR MT/BT UBICAT Marca: FECSA Potència Nominal (kVA): 160 Model: 160-25-230 Tens. Nominal Mitja (kV): 25 Número Sèrie: 46534 Tens. Nominal BT1 (V): 230 Tens. Nominal BT2 (V): - 3.5.3 Anàlisi. Per tal de poder fer l’anàlisi del punt d’interconnexió, són necessàries unes fulles de càlcul que utilitza la companyia Fecsa-Endesa. Primer, analitzem la saturació del Trafo del Centre de Transformació. Amb això podem observar l’estat actual del transformador i quines càrregues te connectades. I l’estat futur que tindrà el transformador amb les noves càrregues que connectarem.


112

Segons, analitzem l’estat de les línies de baixa tensió procedents del transformador, amb totes les escomeses que te connectades al llarg de tot el seu recorregut. Per això s’avaluen dos criteris:

- Saturació de la línia: es refereix a la potència que transporta la línia, d’acord amb un valor percentual, que sempre es mantindrà per baix del màxim valor permissible, el 100%.

- Caiguda de Tensió: es refereix al nivell de caiguda de tensió, també en valor percentual de la línia, que en tot moment ha ser inferior al 7%.

3.5.3.1 Anàlisi del Trafo del CT. Utilitzant les fulles de càlcul de la companyia, primer introduïm els consum actuals, després introduïm els 100kW que hem decidit contractar en l’apartat nou subministre. ESTIMACIÓ DE POTENCIA EN CENTRES DE TRANSFORMACIÓ

TRANSFORMADOR Nº XD333Nº SOLICITUD 0

CONTRATADA DE PASO DE PASODOMESTICA 7,7 kW 3,08 kW 3,62 kVAINDUSTRIAL 80,3 kW 80,3 kW 84,53 kVACOMERCIAL , kW , kVAS.G.E. 37,2 kW 14,88 kW 17,51 kVATOTAL 125,2 kW 98,26 kW 105,66 kVA

DOMESTICA , kW , kVAINDUSTRIAL 100 100, kW 105,26 kVACOMERCIAL , kW , kVAS.G.E. , kW , kVATOTAL 100, kW 100, kW 105,26 kVA

CONTRATADA DE PASODOMESTICA 7,7 kW 3,08 kW 3,62 kVAINDUSTRIAL 180,3 kW 180,3 kW 189,79 kVACOMERCIAL , kW , kW , kVAS.G.E. 37,2 kW 14,88 kW 17,51 kVATOTAL 225,2 kW 198,26 kW 210,92 kVA

POT. NECESARIA 198,26 kW 210,92 kVA

TRANSFORMADOR EXISTENTE 160, kVACAMBIO DE TRANSFORMADOR A 250 kVA

SITUACIÓN ACTUAL

SITUACIÓN PREVISTA

NUEVO SUMINISTRO

Taula 3.77

El resultat és que els 160kVA de l’actual trafo XD333 ja no són suficients i s’ha de fer un canvi de trafo a 250kVA.


113

3.5.3.2 Anàlisi de la línia elèctrica ( Estat Actual ) L’actual masia restaurant (node 1) te una potencia contractada de 25kW industrial. Es connecta al trafo XD333 a traves d’una línia àerea de baixa tensió amb un cable 95 Rz.

2,1 % 3

25,5 % ..- 1

NU

M. N

OD

O

CO

NE

XIÓ

N 1

CO

NE

XIÓ

N 2

CO

NE

XIÓ

N 3

PO

T. D

OM

ES

TIC

A A

CU

M.(

kW)

PO

T. IN

DU

STR

IAL

AC

UM

. (kW

)

PO

T s

erv.

Acu

m.

PO

T co

mer

c A

cum

.

CO

EF

ICIE

NT

E V

IVIE

ND

AS

PO

TE

NC

IA C

ON

T. A

CU

M. (

kW)

CO

EF

. SIM

UL

. RE

SU

LT

AN

TE

INT

EN

SID

AD

(co

sj =

0,8

5)

INT

EN

SID

AD

(co

sj =

0,9

5)

tota

l in

ten

sid

ad

LO

NG

ITU

D T

RA

MO

(m

)

CÓ

DIG

O C

ON

DU

CTO

R

TIP

O C

ON

DU

CTO

R

I. M

AX

IMA

AD

MIS

IBL

E (

A)

SA

TU

RA

CIO

N T

RA

MO

(%

)

C.D

.T.

TR

AM

O (

%)

C.D

.T. A

CU

MU

LAD

A (

%)

ME

TR

OS

TO

TA

LES

A E

ST

E N

UD

O

1 2 7,7 25 0 0 1,00 32,7 1,00 13 38 51,1 170 083 RZ-95 AL 200 25,5 1,38 1,38 1702 3 7,7 0 0 0 1,00 7,7 1,00 13 0 13 240 083 RZ-95 AL 200 6,5 0,48 1,86 4103 3,3 0 0 0 1,00 3,3 1,00 6 0 6 260 083 RZ-95 AL 200 2,8 0,22 2,08 670

Nº SOLICIT:

NUM C.T. XD333

CUADRO1

SALIDA1 SAT %

TENSIÓN 400 V

FECHA MAXIMOS11-jun-06SITUACION

ACTUALC.D.T. %

Taula 3.78

On la c.d.t màxima de la línia actual és 2.1% i la saturació màxima 25.5% 3.5.3.3 Anàlisi de la línia elèctrica ( Estat Previst ) El futur complex hoteler (nodo1) contractarà una potencia de 100kW industrials i es connectarà al trafo XD333 a traves d’una cable subterrani 3x240-1x150 Al .

2,6 % 3

52,4 % ..- 1

NU

M. N

OD

O

CO

NE

XIÓ

N 1

CO

NE

XIÓ

N 2

CO

NE

XIÓ

N 3

PO

T. D

OM

ES

TIC

A A

CU

M.(

kW

)

PO

T. IN

DU

STR

IAL

AC

UM

. (kW

)

PO

T s

erv.

Acu

m.

PO

T c

om

erc

Acu

m.

CO

EF

ICIE

NT

E V

IVIE

ND

AS

PO

TE

NC

IA C

ON

T. A

CU

M. (

kW)

CO

EF

. SIM

UL

. RE

SU

LT

AN

TE

INT

EN

SID

AD

(co

sj =

0,8

5)

INT

EN

SID

AD

(co

sj =

0,9

5)

tota

l in

ten

sid

ad

LO

NG

ITU

D T

RA

MO

(m

)

CÓ

DIG

O C

ON

DU

CT

OR

TIP

O C

ON

DU

CT

OR

I. M

AX

IMA

AD

MIS

IBL

E (

A)

SA

TU

RA

CIO

N T

RA

MO

(%

)

C.D

.T.

TR

AM

O (

%)

C.D

.T. A

CU

MU

LAD

A (

%)

ME

TR

OS

TO

TA

LES

A E

ST

E N

UD

O

1 2 7,7 100 0 0 1,00 107,7 1,00 13 152 165,0 170 042 AL 240 315 52,4 1,92 1,92 1702 3 7,7 0 0 0 1,00 7,7 1,00 13 0 13 240 083 RZ-95 AL 200 6,5 0,48 2,40 4103 3,3 0 0 0 1,00 3,3 1,00 6 0 6 260 083 RZ-95 AL 200 2,8 0,22 2,62 670

Nº SOLICIT:

NUM C.T. XD333

CUADRO

1SALIDA

1 SAT %TENSIÓN

400 V

FECHA MAXIMOS11-jun-06SITUACION

PREVISTA

C.D.T. %

Taula 3.79

On la c.d.t màxima serà de 2.6% i la saturació màxima de la línia serà 52.4%


114

3.5.4 Conclusions. Per poder contractar els 100kW del nou complex hoteler caldrà ampliar el trafo actual de 160 kVA 25/0.4kV del CT XD333 per un nou trafo de 250kVA 25/0.4kV. També caldrà canviar l’actual línia aerea de baixa tensió amb cable rissat de 95 per una nova línia subterrània amb cable 3x240-1x150 Al . Una vegada efectuat l’anàlisi del punt d’interconnexió, es poden establir els resultats y conclusions que marca la ITC-BT-40 Instal·lacions Generadores de Baixa Tensió. - La suma de les potències nominals dels generadors no excedirà de 100 kVA.

Efectivament: Potència Instal·lació FV = 3 kW Potència Instal·lació Eòlica = 3 kW

--------- Potència Total Instal·lada = 6 kW

Considerant un factor de potència, Cos ϕ = 0,8 i el triangle de potències:

Cos ϕ = P / S => S = P / Cos ϕ = 6 / 0,8 = 7.5 kVA (100)

Essent 7.5 kVA < 100 kVA.

- La capacitat de la línia elèctrica, que connectarà les instal·lacions generadores amb el Centre de Transformació no deu de superar més del 50 % Observant les fulles de càlcul anteriors s’aprecia que l’estat actual (masia-restaurant), la capacitat de la línia te una saturació del 25.5% . En l’estat previst (tot el complex hoteler) la saturació serà 52.4%. Això suposa un increment 26.9%, que en qualsevol cas no representa més d’un 50% en quan augment de la capacitat de la línia elèctrica. - La potència del aerogenerador no serà superior al 5 % de la potència de curtcircuit en el punt de connexió a la Xarxa de Distribució de BT. Potència de curtcircuit = 12 MVA 5 % de 12 MVA = 0,6 MVA = 600 kVA 3 kW / 0,8 = 3.75 kVA < 650 kVA


4. PLÀNOLS


DATA: Juny / 2006.

Implantació d’energies renovables i electrificació d’un petit hotel rural 4. Plànols

2

ÍNDEX CAPÍTOL 4 : PLÀNOLS Plànol nº 1. . . . . . . . . . . . Situació. Plànol nº 2. . . . . . . . . . . . Emplaçament. Plànol nº3. . . . . . . . . . . . Façana Nord-Oest, Façana Sud-Oest Plànol nº4. . . . . . . . . . . . Façana Sud-Est, Secció 1-1 Plànol nº5. . . . . . . . . . . . Unifilar Quadre General Plànol nº6. . . . . . . . . . . . Unifilar Subquadre Recepció+WC Plànol nº7. . . . . . . . . . . . Unifilar: Subquadre Bar-Cafeteria; Subquadre A.A Plànol nº8. . . . . . . . . . . . Unifilar Subquadre Sala de Màquines+Piscina+Vestidor Gran Plànol nº9. . . . . . . . . . . . Unifilar Subquadre Habitacions Simples. Plànol nº10. . . . . . . . . . . Unifilar Subquadre: Habitacions Dobles; Vestidor Petit+Neteja Plànol nº11. . . . . . . . . . . Unifilar Subquadre: Boguederia; Magatzem. Plànol nº12. . . . . . . . . . . Unifilar Subquadre Porxos. Plànol nº13. . . . . . . . . . . Electrificació Subquadres, enllumenat. Plànol nº14. . . . . . . . . . . Situació Plaques Solars Tèrmiques. Plànol nº15. . . . . . . . . . . Xarxa de distribució ACS. Plànol nº16. . . . . . . . . . . Instal·lació ACS. Plànol nº17. . . . . . . . . . . Esquema Unifilar Fotovoltaica+Eòlica. Plànol nº18. . . . . . . . . . . Distribució Mòduls Fotovoltaica. Plànol nº19. . . . . . . . . . . Esquema Multifilar Fotovoltaica. Plànol nº20. . . . . . . . . . . Emplaçament Aerogenerador. Plànol nº21. . . . . . . . . . . Torre + Cementació Sabata. Plànol nº22. . . . . . . . . . . Esquema Multifilar Eòlica. Plànol nº23. . . . . . . . . . . Detall Posta a Terra.


5. PLEC DE CONDICIONS


DATA: Juny / 2006.

Implantació d’energies renovables i electrificació d’un petit hotel rural 5.Plec de Condicions.

2

ÍNDEX CAPÍTOL 5: PLEC DE CONDICIONS 5.1 PLEC DE CONDICIONS GENERALS.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4

5.1.1 Condicions Generals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4 5.1.1.1 Reglaments i Normes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4 5.1.1.2 Materials. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .5 5.1.1.3 Execució de les Obres. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .6 5.1.1.4 Interpretació i Desenvolupament del Projecte. . . . . . . . . . . . . . . .6 5.1.1.5 Obres Complementàries. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7 5.1.1.6 Modificacions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7 5.1.1.7 Obra Defectuosa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7 5.1.1.8 Mitjans Auxiliars. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7 5.1.1.9 Conservació de les Obres. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7 5.1.1.10 Recepció ce les Obres. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8 5.1.1.11 Contractació de l'Empresa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8 5.1.1.12 Fiança. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9

5.1.2 Condicions Econòmiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9 5.1.2.1 Abonament de l'Obra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9 5.1.2.2 Preus. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9 5.1.2.3 Revisió de Preus. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9 5.1.2.4 Penalitazacions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10 5.1.2.5 Contracte. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10 5.1.2.6 Responsabilitats. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10 5.1.2.7 Rescissió del Contracte. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10

5.1.3 Condicions Facultatives Legals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11 5.1.3.1 Normes a Seguir. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11 5.1.3.2 Personal. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11 5.1.3.3 Reconeixements i Assaigs Previs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12 5.1.3.4 Assaigs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12 5.1.3.5 Aparellatge. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12 5.1.3.6 Varis. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13 5.1.3.7 Posta en Marxa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13


3

5.2 PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14 5.2.1 Condicions Tècniques de la Instal·lació Elèctrica de Baixa Tensió. . . . .14

5.2.1.1 Descripció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14 5.2.1.2 Components. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14 5.2.1.3 Condicions Prèvies. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14 5.2.1.4 Execució. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15 5.2.1.5 Condicions Generals d'execució de les Instal·lacions. . . . . . . . . . .185.2.1.6 Normativa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20 5.2.1.7 Control. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21 5.2.1.8 Seguretat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21 5.2.1.9 Mesurament. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22 5.2.1.10 Manteniment. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22


4

L'objecte d'aquest capítol és el d'establir les condicions tècniques, econòmiques, administratives i particulars perquè l'objecte del projecte pugui materialitzarse en les condicions especificades, evitant possibles interpretacions diferents de les desitjades. 5.1 PLEC DE CONDICIONS GENERALS 5.1.1 Condicions Generals El present Plec de Condicions té per objecte definir al Contractista l'abast del treball i l'execució qualitativa del mateix. El treball elèctric consistirà en la instal·lació elèctrica completa per a força, enllumenat i terra L'abast del treball del Contractista inclou el disseny i preparació de tots els plànols, diagrames, especificacions, llista de material i requisits per a l'adquisició i instal·lació del treball. 5.1.1.1 Reglaments i Normes Totes les unitats d'obra s'executaran complint les prescripcions indicades en els Reglaments de Seguretat i Normes Tècniques d'obligat compliment per a aquest tipus d'instal·lacions, tant d'àmbit nacional, autonòmic com municipal, així com, totes les altres que s'estableixin en la Memòria del mateix. S'adaptaran a més, a les presents condicions particulars que completaran les indicades pels Reglaments i Normes citades. Els reglaments, normes i recomanacions que afecten a aquest projecte són: Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, així com les Instruccions Tècniques Complementàries (Real Decret 842/2002 de 2 d'agost de 2002). Instrucció tècnica complementària MIE.BT.041, ORDRE del Ministeri d'indústria i Energia de 31 d'octubre 1.973, del reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió: Autorització i posta en servei de les instal·lacions. Decret 363/2004, de 24 d'agost, pel qual es regula el procediment administratiu per a l'aplicació del Reglament electrotècnic per a baixa tensió. Ordre 14 de maig de 1987, DOGC núm. 851 de 12.06.87; modificada per ordre 30 juliol de 1.987, DOGC núm. 851 de 1987, núm. 876 de 12.08.87 i núm. 3290 de 21.12.00, per la qual es regula el procediment de actuació de Departament de Indústria i Energia per a l'aplicació del Reglament electrotècnic per a baixa tensió mitjançant la intervenció de les entitats d'inspecció i control de la Generalitat de Catalunya. Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en Centrals Elèctriques, Subestacions i Centres de Transformació e Instruccions tècniques complementaries. Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i Instruccions Tècniques Complementàries


5

Reglamentació de Verificacions Elèctriques i Regularitat en el subministrament de Energia Elèctrica. Normes particulars de la companyia Subministradora de energia elèctrica. Norma ENDESA FDD00500 Guia tècnica del Grup ENDESA FGH00200 Normes de disseny de l'aparamenta elèctrica: UNE 20 099, 20 1041; CEI 129, 2651, 298; UNE 20 100, 20 135, 21 081, 21 136, 21 139; RU 6407 B; CEI 56, 420, 694; RU 1303 A; UNE 20 135, 20 801; CEI 255, 801; UNE 20 101; RU 5201. Llei 31/1195, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals. Real Decret 1627/1997 de 24 de octubre de 1997, sobre Disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres. Real Decret 485/1997 de 14 de abril de 1997, sobre Disposicions mínimes en materia de senyalització de seguretat i salut al treball. Real Decret 1215/1997 de 18 de juliol de 1997, sobre Disposicions mínimes de seguretat i salut per a l'utilització pels treballadors dels equips de treball. Real Decret 773/1997 de 30 de maig de 1997, sobre Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a l'utilització pels treballadors dels equips de protecció individual. Condicions imposades dels organismes Públics afectats i Ordenances Municipals. 5.1.1.2 Materials Tots els materials empleats seran de primera qualitat. Compliran les especificacions i tindran les característiques indicades en el projecte i en les normes tècniques generals, i a més en les de la Companyia Distribuïdora d'Energia, per a aquest tipus de materials. Tota especificació o característica de materials que figurin en un sol dels documents del Projecte, encara sense figurar en els altres és igualment obligatòria. En cas d'existir contradicció o omissió en els documents del projecte, el Contractista obtindrà l'obligació de posarho de manifest al Tècnic Director de l'obra, qui decidirà sobre el particular. En cap cas podrà suplir la falta directament, sense l'autorització expressa. Una vegada adjudicada l'obra definitivament i abans d''iniciarse aquesta, el Contractista presentés al Tècnic Director els catàlegs, cartes mostra, certificats de garantia o d'homologació dels materials que vagin a emprarse. No podrà utilitzarse materials que no hagin estat acceptats pel tècnic Director.


6

5.1.1.3 Execució de les Obres - Començament: El contractista donarà començament a l'obra en el termini que figuri en el contracte establert amb la Propietat, o en defecte d'això als quinze dies de l'adjudicació definitiva o de la signatura del contracte. El Contractista està obligat a notificar per escrit o personalment en forma directa al Tècnic Director la data de començament dels treballs. - Termini d'Execució: L'obra s'executarà en el termini que s'estipuli en el contracte subscrit amb la Propietat o en defecte d'això en el qual figuri en les condicions d'aquest plec. Quan el Contractista, d'acord, amb algun dels extrems continguts en el present Plec de Condicions, o bé en el contracte establert amb la Propietat, sol·liciti una inspecció per a poder realitzar algun treball ulterior que estigui condicionat per la mateixa, vindrà obligat a tenir preparada per a aquesta inspecció, una quantitat d'obra que correspongui a un ritme normal de treball. Quan el ritme de treball establert pel contractista, no sigui el normal, o bé a petició d'una de les parts, es podrà convenir una programació d'inspeccions obligatòries d'acord amb el pla d'obra. - Llibre d'Ordres: El Contractista disposarà en l'obra d'un Llibre d'Ordres en el qual s'escriuran les quals el Tècnic Director estimi donar li a través de l'encarregat o persona responsable, sense perjudici de les quals li doni per ofici quan el crea necessari i que tindrà l'obligació de signar l'assabentat. 5.1.1.4 Interpretació i Desenvolupament del Projecte La interpretació tècnica dels documents del Projecte, correspon al Tècnic Director. El Contractista està obligat a sotmetre a aquest qualsevol dubte, aclariment o contradicció que sorgeixi durant l'execució de l'obra per causa del Projecte, o circumstàncies alienes, sempre amb la suficient antelació en funció de la importància de l'assumpte. El contractista es fa responsable de qualsevol error de l'execució motivat per l'omissió d'aquesta obligació i conseqüentment deurà refer a la seva costa els treballs que corresponguin a la correcta interpretació del Projecte. El Contractista està obligat a realitzar tot quant sigui necessari per a la bona execució de l'obra, encara quan no es trobi explícitament expressat en el plec de condicions o en els documents del projecte. El contractista notificarà per escrit o personalment en forma directa al Tècnic Director i amb suficient antelació les dates que quedaran preparades per a inspecció, cadascuna de les


7

parts d'obra per a les quals s'ha indicat la necessitat o conveniència de la mateixa o per a aquelles que, total o parcialment deguin posteriorment quedar ocultes. De les unitats d'obra que deuen quedar ocultes, es prenguessin abans d'això les dades precises per al seu mesurament, a l'efecte de liquidació i que siguin subscrits pel tècnic Director de trobar los correctes. De no complirse aquest requisit, la liquidació es realitzarà sobre la base de les dades o criteris de mesurament aportats per aquest. 5.1.1.5 Obres Complementàries El contractista té l'obligació de realitzar totes les obres complementàries que siguin indispensables per a executar qualsevol de les unitats d'obra especificades en qualsevol dels documents del Projecte, encara que en ell, no figurin explícitament esmentades aquestes obres complementàries. Tot això sense variació de l'import contractat. 5.1.1.6 Modificacions El contractista està obligat a realitzar les obres que se li encarreguin resultants de modificacions del projecte, tant en augment com disminució o simplement variació, sempre que l'import de les mateixes no alteri en més o menys d'un 25% del valor contractat. La valoració de les mateixes es farà d'acord, amb els valors establerts en el pressupost lliurat pel contractista i que ha estat pres com base del contracte. El Tècnic Director d'obra està facultat per a introduir les modificacions d'acord amb el seu criteri, en qualsevol unitat d'obra, durant la construcció, sempre que compleixin les condicions tècniques referides en el projecte i de manera que això no varii l'import total de l'obra. 5.1.1.7 Obra Defectuosa Quan el Contractista trobi qualsevol unitat d'obra que no s'ajusti a l'especificat en el projecte o en aquest Plec de Condicions, el Tècnic Director podrà acceptarho o rebutjar ho; en el primer cas, aquest fixarà el preu que crea just conformement a les diferències que hagués, estant obligat el Contractista a acceptar aquesta valoració, en l'altre cas, es reconstruirà a costa del Contractista la part mal executada sense que això sigui motiu de reclamació econòmica o d'ampliació del termini d'execució. 5.1.1.8 Mitjans Auxiliars Seran de compte del Contractista tots els mitjans i màquines auxiliars que siguin precises per a l'execució de l'obra. En l'ús dels mateixos estarà obligat a fer complir tots els Reglaments de Seguretat en el treball vigents i a utilitzar els mitjans de protecció als seus operaris. 5.1.1.9 Conservació de les Obres És obligació del Contractista la conservació en perfecte estat de les unitats d'obra realitzades fins la data de la recepció definitiva per la Propietat, i corren al seu càrrec les despeses derivades d'això.


8

5.1.1.10 Recepció ce les Obres - Recepció Provisional: Una vegada acabades les obres, tindrà lloc la recepció provisional i per això es practicarà en elles un detingut reconeixement pel tècnic Director i la Propietat en presència del Contractista, aixecant acta i començant a córrer des d'aquest dia el termini de garantia si es troben en estat de ser admesa. De no ser admesa es farà constar en l'acta i es donaran instruccions al Contractista per a corretgir els defectes observats, fixantse un termini per això, expirant el qual es procedirà a un nou reconeixement a fi de conducta a la recepció provisional. - Termini de Garantia: El termini de garantia serà com a mínim d'un any, contat des de la data de la recepció provisional, o bé el qual s'estableixi en el contracte també contat des de la mateixa data. Durant aquest període queda a càrrec del Contractista la conservació de les obres i arranjament dels desperfectes causats per seient de les mateixes o per mala construcció. - Recepció Definitiva: Es realitzarà després de transcorregut el termini de garantia d'igual forma que la provisional. A partir d'aquesta data cessarà l'obligació del Contractista de conservar i reparar al seu càrrec les obres si bé subsistiran les responsabilitats que pogués tenir per defectes ocults i deficiències de causa dubtosa. 5.1.1.11 Contractació de l'Empresa - Manera de Contractació: El conjunt de les instal·lacions les realitzarà l'empresa escollida per concurssubhasta. - Presentació: Les empreses seleccionades per a aquest concurs deuran presentar els seus projectes en sobre lacrat, abans de la data que es fixi, en el domicili laboral del propietari. - Selecció: L'empresa escollida serà anunciada la setmana següent a la conclusió del termini de lliurament. Aquesta empresa serà escollida de mutu acord entre el propietari i el director de l'obra, sense possible reclamació per part de les altres empreses concursants.


9

5.1.1.12 Fiança En el contracte s'establirà la fiança que el contractista deurà dipositar en garantia del compliment del mateix, o, es convindrà una retenció sobre els pagaments realitzats a compte d'obra executada. De no estipularse la fiança en el contracte s'entén que s'adopta com garantia una retenció del 5% sobre els pagaments a comptes citats. En el cas que el Contractista es negués a fer pel seu compte els treballs per a ultimar l'obra en les condicions contractades, o a atendre la garantia, la Propietat podrà ordenar executar les a un tercer, abonant el seu import a càrrec de la retenció o fiança, sense perjudici de les accions legals que tingui dret la Propietat si l'import de la fiança no bastés. La fiança retinguda s'abonarà al Contractista en un termini no superior a trenta dies una vegada signada l'acta de recepció definitiva de l`obra. 5.1.2 Condicions Econòmiques 5.1.2.1 Abonament de l'Obra En el contracte es deurà fixar detalladament la forma i terminis que s'abonaran les obres. Les liquidacions parcials que puguin establirse tindran caràcter de documents provisionals a bon compte, subjectes a les certificacions que resultin de la liquidació final. No suposant, aquestes liquidacions, aprovació ni recepció de les obres que comprenen. Acabades les obres es procedirà a la liquidació final que s'efectuarà d'acord amb els criteris establerts en el contracte. 5.1.2.2 Preus El contractista presentarà, al formalitzarse el contracte, relació dels preus de les unitats d'obra que integren el projecte, els quals de ser acceptats tindran valor contractual i s'aplicaran a les possibles variacions que puguin haver. Aquests preus unitaris, s'entén que comprenen l'execució total de la unitat d'obra, incloent tots els treballs encara els complementaris i els materials així com la part proporcional d'imposició fiscal, les càrregues laborals i altres despeses repercutibles. En cas d'haver de realitzarse unitats d'obra no previstes en el projecte, es fixarà el seu preu entre el Tècnic Director i el Contractista abans d'iniciar l'obra i es presentarà a la propietat per a la seva acceptació o no. 5.1.2.3 Revisió de Preus En el contracte s'establirà si el contractista té dret a revisió de preus i la fórmula a aplicar per a calcularla. En defecte d'aquesta última, s'aplicarà segons el parer del Tècnic Director algun dels criteris oficials acceptats.


10

5.1.2.4 Penalitazacions Per retard en els terminis de lliurament de les obres, es podran establir taules de penalització les quanties i demores de la qual es fixaran en el contracte. 5.1.2.5 Contracte El contracte es formalitzarà mitjançant document privat, que podrà elevarse a escriptura pública a petició de qualsevol de les parts. Comprendrà l'adquisició de tots els materials, transport, mà d'obra, mitjans auxiliars per a l'execució de l'obra projectada en el termini estipulat, així com la reconstrucció de les unitats defectuoses, la realització de les obres complementàries i les derivades de les modificacions que s'introdueixin durant l'execució, aquestes últimes en els termes prevists. La totalitat dels documents que componen el Projecte Tècnic de l'obra seran incorporats al contracte i tant el contractista com la Propietat deuran signar los en testimoniatge que els coneixen i accepten. 5.1.2.6 Responsabilitats El Contractista és el responsable de l'execució de les obres en les condicions establertes en el projecte i en el contracte. Com a conseqüència d'això vindrà obligat a la demolició del mal executat i a la seva reconstrucció correctament sense que serveixi d'excusa el qual el Tècnic Director hagi examinat i reconegut les obres. El contractista és l'únic responsable de totes les contravencions que ell o el seu personal cometin durant l'execució de les obres o operacions relacionades amb les mateixes. També és responsable dels accidents o mals que per errors, inexperiència o ocupació de mètodes inadequats es produeixin a la propietat als veïns o tercers en general. El Contractista és l'únic responsable de l'incompliment de les disposicions vigents en la matèria laboral respecte al seu personal i per tant els accidents que puguin sobrevenir i dels drets que puguin derivarse d'ells. 5.1.2.7 Rescissió del Contracte - Causes de Rescissió: Es consideressin causes suficients per a la rescissió del contracte les següents:

1. Mort o incapacitació del Contractista. 2. La fallida del contractista. 3. Modificació del projecte quan produeixi alteració en més o menys 25% del valor

contractat.

4. Modificació de les unitats d'obra en nombre superior al 40% de l'original. 5. La no iniciació de les obres en el termini estipulat quan sigui per causes alienes a

la Propietat.


11

6. La suspensió de les obres ja iniciades sempre que el termini de suspensió sigui major de sis mesos.

7. Incompliment de les condicions del Contracte quan impliqui mala fe. 8. Terminació del termini d'execució de l'obra sense haverse arribat a completar

aquesta.

9. Actuació de mala fe en l'execució dels treballs. 10. Subcontractar la totalitat o part de l'obra a tercers sense l'autorització del Tècnic

Director i la Propietat.

- Liquidació en cas de Rescissió del Contracte: Sempre que es rescindeixi el Contracte per causes anteriors o bé per acord d'ambdues parts, s'abonarà al Contractista les unitats d'obra executades i els materials apilats a peu d'obra i que reuneixin les condicions i siguin necessaris per a la mateixa. Quan es rescindeixi el contracte durà implícit la retenció de la fiança per a obtenir les possibles despeses de conservació del període de garantia i els derivats del manteniment fins la data de nova adjudicació. 5.1.3 Condicions Facultatives Legals 5.1.3.1 Normes a Seguir El disseny de la instal·lació elèctrica estarà d'acord amb les exigències o recomanacions exposades en l'última edició dels següents codis: 1. Reglament Electrotècnic d'Alta Tensió. 2. Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i Instruccions Complementàries. 3. Normes UNE. 4. Publicacions del Comitè Electrotècnic Internacio nal (CEI). 5. Pla nacional i Ordenança General de Seguretat i Higiene en el treball. 6. Normes de la Companyia Subministradora. 7. L'indicat en aquest plec de condicions amb preferència a tots els codis i normes. 5.1.3.2 Personal El Contractista tindrà al capdavant de l'obra un encarregat amb autoritat sobre els altres operaris i coneixements acreditats i suficients per a l'execució de l'obra. L'encarregat rebrà, complirà i transmetrà les instruccions i ordenis del Tècnic Director de l'obra. El Contractista tindrà en l'obra, el nombre i classe d'operaris que facin mancada per al volum i naturalesa dels treballs que es realitzin, els quals seran de reconeguda aptitud i experimentats en l'ofici. El Contractista estarà obligat a separar de l'obra, a aquell personal que segons el parer del Tècnic Director no compleixi amb les seves obligacions, realitzi el treball defectuosament, bé per falta de coneixements o per obrar de mala fe.


12

5.1.3.3 Reconeixements i Assaigs Previs Quan l'estimi oportú el Tècnic Director, podrà encarregar i ordenar l'anàlisi, assaig o comprovació dels materials, elements o instal·lacions, bé sigui en fàbrica d'origen, laboratoris oficials o en la mateixa obra, segons crea més convenient, encara que aquests no estiguin indicats en aquest plec. En el cas de discrepància, els assajos o proves s'efectuaran en el laboratori oficial que el Tècnic Director d'obra designi. Les despeses ocasionades per aquestes proves i comprovacions, seran per compte del Contractista. 5.1.3.4 Assaigs Abans de la posada en servei del sistema elèctric, el Contractista haurà de fer els assajos adequats per a provar, a la plena satisfacció del Tècnic Director d'obra, que tot equip, aparells i cablejat han estat instal·lats correctament d'acord amb les normes establertes i estan en condicions satisfactòries del treball. Tots els assaigs seran presenciats per l'Enginyer que representa el Tècnic Director d'obra. Els resultats dels assaigs seran passats en certificats indicant data i nom de la persona a càrrec de l'assaig, així com categoria professional. 5.1.3.5 Aparellatge . Abans de posar l'aparellatge sota tensió, s'amidarà la resistència d'aïllament de cada embarrat entre fases i entre fases i terra. Les mesures han de repetirse amb els interruptors en posició de funcionament i contactes oberts. . Tot relé de protecció que sigui ajustable serà calibrat i assajat, usant comptador de cicles, caixa de càrrega, amperímetre i voltímetre, segons es necessiti. . Es disposarà, en tant que sigui possible, d'un sistema de protecció selectiva. D'acord amb això, els relés de protecció s'elegiran i coordinaran per a aconseguir un sistema que permeti actuar primer el dispositiu d'interrupció més pròxim a la falta. . El contractista prepararà corbes de coordinació de relés i calibrat d'aquests per a tots els sistemes de protecció prevists. . Es comprovaran els circuits secundaris dels transformadors d'intensitat i tensió aplicant corrents o tensió als enrotllaments secundaris dels transformadors i comprovant que els instruments connectats a aquests secundaris funcionen. . Tots els interruptors automàtics es col·locaran en posició de prova i cada interruptor serà tancat i disparat des del seu interruptor de control. Els interruptors han de ser disparats per accionament manual i aplicant corrent als relés de protecció. Es comprovaran tots els enclavaments. . Es mesurarà la rigidesa dielèctrica de l'oli dels interruptors de petit volum.


13

5.1.3.6 Varis . Es comprovarà la posada a terra per a determinar la continuïtat dels cables de terra i les seves connexions i s'amidarà la resistència dels elèctrodes de terra. . Es comprovaran totes les alarmes de l'equip elèctric per a comprovar el funcionament adequat, fentles activar simulant condicions anormals. . Es comprovaran els carregadors de bateries per a comprovar el seu funcionament correcte d'acord amb les recomanacions dels fabricants. 5.1.3.7 Posta en Marxa . La posta en marxa tindrà lloc immediatament després d'haver finalitzat el muntatge, devent estar funcionant i comprovats en aquells dies tots els serveis auxiliars no inclosos en el nostre subministrament. Igualment deuen estar disponibles i comprovades les escomeses de força elèctrica, així com reductors, màquines de c.c., electrofrens, etc. . La posta en marxa finalitzarà quan hàgim declarat l'equip llest per a la seva operació. Això s'efectuarà per escrit per mitjà del nostre encarregat. L'indicat sota els anteriors punts pressuposa el següent: . A la data de l'engegada de la instal·lació deuen estar acabats tots els treballs de l'obra civil i totes les portes deuen tenir els seus corresponents panys. . El corrent elèctric deu ser subministrada pel client. . Els equips en període d'engegada estaran durant aquest temps a la nostra sencera disposició. . Possibles demores fora de la nostra responsabilitat es tindran en compte i en cas necessari es facturaran degudament. Això val especialment per a la fasede l'optimització dels equips. . El client posarà a disposició el personal necessari perquè sigui instruït respecte a l'equip. . Tots els equips no pertanyents al nostre subministrament estaran llests per al servei, haventse comprovat el seu funcionament amb anterioritat.


14

5.2 PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES 5.2.1 Condicions Tècniques de la Instal·lació Elèctrica de Baixa Tensió 5.2.1.1 Descripció Instal·lació de la xarxa de distribució elèctrica en baixa tensió a 400 V. entre fases i 230 V. entre fases i neutre. 5.2.1.2 Components Conductors elèctrics.

Repartiment. Protecció.

Tubs protectors. Elements de connexió. Caixes d'entroncament i derivació. Aparells de comandament i maniobra.

Interruptors. Commutadors.

Tomes de corrent. Aparells de protecció.

Disjuntors elèctrics. Interruptors diferencials. Fusibles. Tomes de terra. Plaques. Elèctrodes o piques.

Aparells de control.

Quadres de distribució. Generals. Individuals. Comptadors.

5.2.1.3 Condicions Prèvies Abans d'iniciar l'estesa de la xarxa de distribució, deuran estar executats els elements estructurals que hagin de suportar la o en els quals vagi a estar encastada: Forjats, tabiqueria. Excepte quan al estar previstes s'hagin deixat preparades les necessàries canalitzacions a l'executar l'obra prèvia, s'haurà de replantejar sobre aquesta en forma visible la situació de les caixes de mecanismes, de registre i de protecció, així com el recorregut de les línies, assenyalant de forma convenient la naturalesa de cada element.


15

5.2.1.4 Execució Tots els materials seran de la millor qualitat, amb les condicions que imposin els documents que componen el Projecte, o els quals es determini en el transcurs de l'obra, muntatge o instal·lació. CONDUCTORS ELÈCTRICS Seran de coure electrolític, aïllats adequadament, sent la seva tensió nominal de 0,6/1 kV per a les LGA i també per a la resta de la instal·lació (aigües avall), havent d'estar homologats segons normes UNE citades en la Instrucció ITC BT02. CONDUCTORS DE PROTECCIÓ Seran de coure i presentaran el mateix aïllament que els conductors actius. Es podran instal·lar per les mateixes canalitzacions que aquests o bé en forma independent, seguintse referent a això el que assenyalin les normes particulars de l'empresa distribuïdora de l'energia. La secció mínima d'aquests conductors serà l'obtinguda utilitzant la taula 2 (ITCBT 19, apartat 2.3), en funció de la secció dels conductors de la instal·lació. IDENTIFICACIÓ DELS CONDUCTORS Seran identificats pel color del seu aïllament:

Blau clar per al conductor neutre. Grocverd per al conductor de terra i protecció. Marró, negre i gris per als conductors actius o fases.

TUBS PROTECTORS Els tubs a emprar seran aïllants flexibles (corrugats) normals, amb protecció de grau 5 contra mals mecànics, i que puguin corbarse amb les mans, excepte els quals no hagin d'anar pel sòl o paviment dels pisos, canaleres o falsos sostres, que seran del tipus PREPLAS, REFLEX o similar, i disposaran d'un grau de protecció de 7. Els diàmetres interiors nominals mínims, amidats en mil·límetres, per als tubs protectors, en funció del nombre, classe i secció dels conductors que tenen que allotjar, s'indiquen en les taules de la ITCBT21. Per a més de 5 conductors per tub, i per a conductors de seccions diferents a instal·lar pel mateix tub, la secció interior d'aquest serà, com a mínim, igual a tres vegades la secció total ocupada pels conductors, especificant únicament els quals realment s'utilitzin. CAIXES D'ENTRONCAMENT I DERIVACIONS Seran de material plàstic resistent o metàl·liques, en aquest cas estaran aïllades interiorment i protegides contra l'oxidació. Les dimensions seran tals que permetin allotjar folgadament tots els conductors que deguin contenir. La seva profunditat equivaldrà al diàmetre del tub major més un 50% del mateix,


16

amb un mínim de 40 mm. de profunditat i de 80 mm. per al diàmetre o costat interior. La unió entre conductors, dintre o fora de les seves caixes de registre, no es realitzarà mai per simple retorçament entre si dels conductors, sinó utilitzant borns de connexió, conforme a la ITCBT21. APARELLS DE COMANDAMENT I MANIOBRA Són els interruptors i commutadors, que tallaran el corrent màxim del circuit que estiguin col·locats sense donar lloc a la formació d'arc permanent, obrint o tancant els circuits sense possibilitat de prendre una posició intermèdia. Seran del tipus tancat i de material aïllant. Les dimensions de les peces de contacte seran tals que la temperatura no pugui excedir en cap cas de 65º C. en cap de les seves peces. La seva construcció serà tal que permeti realitzar un nombre prop de 10.000 maniobres d'obertura i tancament, amb la seva càrrega nominal a la tensió de treball. Duran marcada la seva intensitat i tensions nominals, i estaran provades a una tensió de 500 a 1.000 Volts. APARELLS DE PROTECCIÓ Són els disjuntors elèctrics, fusibles i interruptors diferencials. Els disjuntors seran de tipus magnetotèrmic d'accionament manual, i podran tallar el corrent màxim del circuit que estiguin col·locats sense donar lloc a la formació d'arc permanent, obrint o tancant els circuits sense possibilitat de prendre una posició intermèdia. La seva capacitat de tall per a la protecció del curtcircuit estarà d'acord amb la intensitat del curtcircuit que pugui presentarse en un punt de la instal·lació, i per a la protecció contra l'escalfament de les línies es regularan per a una temperatura inferior als 60 ºC. Duran marcades la intensitat i tensió nominals de funcionament, així com el signe indicador del seu *desconexionado/. Aquests automàtics magnetotèrmics seran de tall omnipolar, tallant la fase i neutre alhora quan actuï la desconnexió. Els interruptors diferencials seran com a mínim d'alta sensibilitat (30mA.) i a més de tall omnipolar. Podran ser ``purs'', quan cada un dels circuits vagin allotjats en tub o conducte independent una vegada que surtin del quadre de distribució, o del tipus amb protecció magnetotèrmica inclosa quant els diferents circuits tinguin que anar canalitzats per un mateix tub. Els fusibles a utilitzar per protegir els circuits secundaris o en la centralització de comptadors estaran calibrats a la intensitat del circuit que protegeixin. Es disposaran sobre material aïllant i incombustible, i estaran construïts de tal forma que no es pugui projectar metall al fondre's. Podran ser reemplaçats baix tensió sense perill algun, i portaran marcades la intensitat i tensió nominal de treball , aixi com la sensibilitat. PRESES DE CORRENT Les tomes de corrent a utilitzar seran de material aïllant, portaran marcades la intensitat i tensió nominal de treball i disposaran, com a norma general, totes elles de posta a terra. El número de tomes de corrent a instal·lar, en funció dels metros quadrats de l'habitacle i el grau d'electrificació serà com a mínim el indicat en la ITC BT10 en el seu apartat 2.2


17

INSTAL·LACIÓ DE FORÇA La instal·lació de detalls de força es realitzarà respectant les indicacions dels plànols, memòria i annexos . Es tindrà especial cura en la forma de sortida dels cables, evitant corbes o doblecs que puguin danyar els aïllaments o cobertes. Els cables que no tinguin suficient rigidesa mecànica per a ser ``autosuportats'', o es prevegi que les vibracions de la càrrega puguin afectar li, seran fixats a l'estructura mitjançant els mitjans adequats, com poden ser abraçadores o safates perforades. ENLLUMENAT EN GENERAL Les Lluminàries seran estanques, amb reactàncies d'arrencada ràpida. S'efectuarà un estudi complet d'il·luminació interior justificant la intensitat d'enllumenat (luxs) obtinguts en cada cas. Abans de la recepció provisional aquests (luxs( seran verificats amb un luxòmetre per tota l'àrea il·luminada, la qual tindrà una il·luminació uniforme. ENLLUMENAT INTERIOR Proporcionarà un nivell d'il·luminació suficient per a desenvolupar l'activitat prevista a cada instal·lació ta/ com s'indica en els annexos (càlculs d'enllumenat)) del present projecte. A més de la quantitat es determinarà la qualitat de la il·luminació que en línies generals complirà amb: 1) Eliminació o disminució de les causes d'enlluernament capaços de provocar una sensació d'incomoditat i fins i tot una reducció de la capacitat visual. 2) Elecció del dispositiu d'il·luminació i el seu emplaçament de tal forma que l'adreça de llum, la seva uniformitat, el seu grau de difusió i el tipus d'ombres s'adaptin tan bé com sigui possible a la tasca visual i a la finalitat del local il·luminat. 3) Adaptar una llum la composició espectral de la qual posseeixi un bon rendiment en color. 4) La reproducció cromàtica serà de qualitat molt bona (índex Ra entre 85 i 100). 5) La temperatura de color dels punts de llum estarà entre 3000 i 5000 graus Kelvin. 6) Es calcularà un coeficient de manteniment baix, prop de 0,7. 7) Els coeficients d'utilització i rendiment de la il·luminació es procurarà que siguin els majors possibles. ILUMINACIÓ DE SEGURETAT Estarà formada per aparells autònoms d'enllumenat d'emergència complint el Reial Decret 2267/2004 de 3 de Desembre pel qual s'aprova el Reglament de Seguretat contra incendis en els establiments industrials.


18

POSTA A TERRA Les posades a terra es realitzara mitjançant una malla de conductors anirà enterrada horitzontalment, els conductors enterrats tindran una secció de 35 2 mm i seran de coure massís nu, es col·locaran recorrent el perímetre del conjunt format per la nau, amb dues bifurcacions i obtenint un perímetre total de 312 metres, col·locant sobre la seva connexió amb el conductor d'enllaç la seva corresponent arqueta enregistrable de presa de terra, i el respectiu born de comprovació o dispositiu de connexió. El valor de la resistència serà inferior a 20 Ohms. 5.2.1.5 Condicions Generals d'execució de les Instal·lacions Les caixes generals de protecció se situaran en l'exterior del portal o en la façana de l'edifici, segons la ITCBT13. Si la caixa és metàl·lica, deurà dur un born per a la seva posada a terra.(no aplicable així, en aquest projecte) La centralització de comptadors s'efectuarà en mòduls prefabricats, seguint la ITCBT 16 i la norma o homologació de la Companyia Subministradora, i es procurarà que les derivacions en aquests mòduls es distribueixin independentment, cadascuna allotjada en el seu tub protector corresponent. El local de situació no deu ser humit, i estarà suficientment ventilat i il·luminat. Si la cota del sòl és inferior a la dels passadissos o locals confrontants, tindran que disposar de forats de desguàs perquè, en cas d'avaria, negligència o trencament de canonades d'aigua, no puguin produirse inundacions en el local. Els comptadors es col·locaran a una altura mínima del sòl de 0,50 m. i màxima de 1,80 m., i entre el comptador més sortint i la paret oposada deurà respectarse un passadís de 1,10 m., segons la ITCBT 16. L'estesa de les derivacions individuals es realitzarà al llarg de la caixa de l'escala d'ús comú, podent efectuarse per tubs encastats o superficials, o per canalitzacions prefabricades, segons es defineix en la ITCBT15. Els quadres generals de distribució se situaran en l'interior dels habitatges, el més prop possible a l'entrada de la derivació individual, a poder ser pròxim a la porta, i en lloc fàcilment accessible i d'ús general. Deuran estar realitzats amb materials no inflamables, i se situaran a una distància tal que entre la superfície del paviment i els mecanismes de comandament faig 200 cm. En el mateix quadre es disposarà un born per a la connexió dels conductors de protecció de la instal·lació interior amb la derivació de la línia principal de terra. Per tant, a cada quadre de derivació individual entrarà un conductor de fase, un de neutre i un conductor de protecció. - La connexió entre els dispositius de protecció situats en aquests quadres s'executarà ordenadament, procurant disposar regletes de connexió per als conductors actius i per al conductor de protecció. Es fixarà sobre els mateixos un rètol de material metàl·lic en el qual deu estar indicat el nom de l'instal·lador, el grau de electrificació i la data en la qual es va executar la instal·lació. L'execució de les instal·lacions interiors dels edificis s'efectuarà sota tubs protectors,


19

seguint preferentment línies paral·leles a les verticals i horitzontals que limiten el local on s'efectuarà la instal·lació. Tindrà que ser possible la fàcil introducció i retirada dels conductors en els tubs després d'haver estat col· locats i fixats aquests i els seus accessoris, devent disposar dels registres que es considerin convenients. Els conductors s'allotjaran en els tubs després de ser col·locats aquests. La unió dels conductors en els entroncaments o derivacions no es podrà efectuar per simple retorçament o enrotllament entre si dels conductors, sinó que deurà realitzarse sempre utilitzant borns de connexió muntats individualment o constituint blocs o regletes de connexió, podent utilitzarse brides de connexió. Aquestes unions es realitzaran sempre en l'interior de les caixes d'entroncament o derivació. No es permetran més de tres conductors en els borns de connexió. Les connexions dels interruptors unipolars es realitzaran sobre el conductor de fase. No s'utilitzarà un mateix conductor neutre per a diversos circuits. Tot conductor deu poder seccionarse en qualsevol punt de la instal·lació en la qual derivi. El conductor col·locat sota arrebossat (cas de electrificació/ mínima) deurà instal·larse d'acord amb l'establert en la ITC BT27, en l'apartat 2. En el volum de protecció no es permetrà la instal·lació d'interruptors, però podran instal·larse preses de corrent de seguretat. S'admetrà la instal·lació de radiadors elèctrics de calefacció amb elements de caldeig protegits sempre que la seva instal·lació sigui fixa, estiguin connectats a terra i s'hagi establert una protecció exclusiva per a aquests radiadors a força d'interruptors diferencials d'alta sensibilitat. L'interruptor de maniobra d'aquests radiadors deurà estar situat fora del volum de protecció. Els calentadors elèctrics s'instal·laran amb un interruptor de tall bipolar, admetentse aquest en la pròpia clavilla. El calentador d'aigua deurà instal·larse, si pot ser, fora del volum de prohibició, a fi d'evitar les projeccions d'aigua a l'interior de l'aparell. Les instal·lacions elèctriques deuran presentar una resistència mínima de l'aïllament almenys igual a 1.000 x U Ohms, sent U la tensió màxima de servei expressada en Volts, amb un mínim de 250.000 Ohms. - L'aïllament de la instal·lació elèctrica s'amidarà en relació amb terra i entre conductors mitjançant l'aplicació d'una tensió contínua, subministrada per un generador que proporcioni en buidor una tensió compresa entre els 500 i els 1.000 Volts, i com a mínim 250 Volts, amb una càrrega externa de 100.000 Ohms. Es disposarà punt de posada a terra accessible i senyalitzat, per a poder efectuar el mesurament de la resistència de terra. Totes les bases de presa de corrent situats en la cuina, cambres de bany, lavabos i


20

safareigs, així com d'usos varis, duran obligatòriament un contacte de presa de terra. En cambres de bany i condícies es realitzaran les connexions equipotencials. Els circuits elèctrics derivats duran una protecció contra sobre intensitats, mitjançant un interruptor automàtic o un fusible de curtcircuit, que es deuran instal·lar sempre sobre el conductor de fase pròpiament dit, incloent la desconnexió del neutre. 5.2.1.6 Normativa La instal·lació elèctrica a realitzar haurà d'ajustarse en tot moment a l'especificat en la normativa vigent en el moment de la seva execució, concretament a les normes contingudes en els següents Reglaments: Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, així com les Instruccions Tècniques Complementàries (Real Decret 842/2002 de 2 d'agost de 2002). Instrucció tècnica complementària MIE.BT.041, ORDRE del Ministeri d'indústria i Energia de 31 d'octubre 1.973, del reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió: Autorització i posta en servei de les instal·lacions. Decret 363/2004, de 24 d'agost, pel qual es regula el procediment administratiu per a l'aplicació del Reglament electrotècnic per a baixa tensió. Ordre 14 de maig de 1987, DOGC núm. 851 de 12.06.87; modificada per ordre 30 juliol de 1.987, DOGC núm. 851 de 1987, núm. 876 de 12.08.87 i núm. 3290 de 21.12.00, per la qual es regula el procediment de actuació de Departament de Indústria i Energia per a l'aplicació del Reglament electrotècnic per a baixa tensió mitjançant la intervenció de les entitats d'inspecció i control de la Generalitat de Catalunya. Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en Centrals Elèctriques, Subestacions i Centres de Transformació e Instruccions tècniques complementaries. Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i Instruccions Tècniques Complementàries - Reglamentació de Verificacio ns Elèctriques i Regularitat en el subministrament de Energia Elèctrica. Normes particulars de la companyia Subministradora de energia elèctrica. Norma ENDESA FDD00500 Guia tècnica del Grup ENDESA FGH00200 Normes de disseny de l'aparamenta elèctrica: UNE 20 099, 20 1041; CEI 129, 2651, 298; UNE 20 100, 20 135, 21 081, 21 136, 21 139; RU 6407 B; CEI 56, 420, 694; RU 1303 A; UNE 20 135, 20 801; CEI 255, 801; UNE 20 101; RU 5201. Llei 31/1195, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals.


21

- Real Decret 1627/1997 de 24 de octubre de 1997, sobre Disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres. Real Decret 485/1997 de 14 de abril de 1997, sobre Disposicions mínimes en materia de senyalització de seguretat i salut al treball. Real Decret 1215/1997 de 18 de juliol de 1997, sobre Disposicions mínimes de seguretat i salut per a l'utilització pels treballadors dels equips de treball. Real Decret 773/1997 de 30 de maig de 1997, sobre Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a l'utilització pels treballadors dels equips de protecció individual. Condicions imposades dels organismes Públics afectats i Ordenances Municipals. 5.2.1.7 Control Es realitzaran quants anàlisi, verificacions, comprovacions, assaigs, proves i experiències amb els materials, elements o parts de l'obra, muntatge o instal·lació s'ordenin pel Tècnic Director de la mateixa, sent executats pel laboratori que designi l'adreça, a càrrec de la contracta. Abans de la seva ocupació en l'obra, muntatge o instal·lació, tots els materials a emprar, les característiques tècniques dels quals, així com les de la seva posada en obra, han quedat ja especificades en l'anterior apartat d'execució, seran reconeguts pel Tècnic Director o persona en la qual aquest delegui, sense l'aprovació del qual no podrà procedirse a la seva ocupació. Els quals per mala qualitat, falta de protecció o aïllament o altres defectes no s'estimin admissibles per aquell, deuran ser retirats immediatament. Aquest reconeixement previ dels materials no constituirà la seva recepció definitiva, i el TècnicDirector podrà retirar en qualsevol moment aquells que presentin algun defecte no apreciat anteriorment, àdhuc a costa, si calgués, de desfer l'obra, muntatge o instal·lació executada amb ells. Per tant, la responsabilitat del contractista en el compliment de les especificacions dels materials no cessarà mentre no siguin rebuts definitivament els treballs en els quals s'hagin emprat. 5.2.1.8 Seguretat En general, basantnos en l'Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball i les especificacions de les normes NTE, es compliran, entre unes altres, les següents condicions de seguretat: Sempre que es vagi a intervenir en una instal·lació elèctrica, tant en l'execució de la mateixa com en el seu manteniment, els treballs es realitzaran sense tensió, assegurantse de la inexistència d'aquesta mitjançant els corresponents aparells de mesurament i comprovació. En el lloc de treball es trobarà sempre un mínim de dos operaris. S'utilitzaran guants i eines aïllants.


22

Quan s'usin aparells o eines elèctrics, a més de connectar los a terra quan així el precisin, estaran dotats d'un grau d'aïllament II, o estaran alimentats amb una tensió inferior a 50 V. mitjançant transformadors de seguretat. Seran bloquejats en posició d'obertura, si és possible, cadascun dels aparells de protecció, seccionament i maniobra, col·locant en el seu comandament un rètol amb la prohibició de maniobrarho. No es restablirà el servei al finalitzar els treballs abans d'haver comprovat que no existeixi perill algun. En general, mentre els operaris treballin en circuits o equips a tensió o en la seva proximitat, usaran roba sense accessoris metàl·lics i evitaran l'ús innecessari d'objectes de metall o articles inflamables; duran les eines o equips en borses i utilitzaran calçat aïllant o, almenys, sense eines ni claus en les soles. Es compliran així mateix totes les disposicions generals de seguretat d'obligat compliment relatives a Seguretat i Higiene en el treball, i les ordenances municipals que siguin d'aplicació 5.2.1.9 Mesurament Les unitats d'obra seran amidades conformement a l'especificat en la normativa vigent, o bé, en el cas que aquesta no sigui suficientment explícita, en la forma ressenyada en el Plec Particular de Condicions que els sigui d'aplicació, o fins i tot tal com figurin aquestes unitats en l'Estat de Mesuraments del Projecte. A les unitats mesures se'ls aplicaran els preus que figurin en el Pressupost, en els quals es consideren inclosos tots les despeses de transport, indemnitzacions i l'import dels drets fiscals amb els quals es trobin gravats per les distintes Administracions, a més de les despeses generals de la contracta. Si hagués necessitat de realitzar alguna unitat d'obra no compresa en el Projecte, es formalitzarà el corresponent preu contradictori. 5.2.1.10 Manteniment Quan sigui necessari intervenir novament en la instal·lació, bé sigui per causa d'avaries o per a efectuar modificacions en la mateixa, deuran tenirse en compte totes les especificacions ressenyades en els apartats d'execució, control i seguretat, en la mateixa forma que si es tractés d'una instal·lació nova. S'aprofitarà l'ocasió per a comprobar l'estat general de la instal·lació, substituint o reparant aquells elements que el precisin, utilitzant materials de característiques similars als reemplaçats.


6. MEDICIONS


DATA: Juny / 2006.

Implantació d’energies renovables i electrificació d’un petit hotel rural 6.Medicions

2

ÍNDEX CAPÍTOL 6: MEDICIONS

6.1 Capítol C01: Instal·lació Solar Tèrmica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3 6.2 Capítol C02: Instal·lació Fotovoltaica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8

6.3 Capítol C03: Instal·lació Eòlica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11 6.4 Capítol C04: Instal·lació Elèctrica BT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14


3

6.1 Capítol C01: Instal·lació Solar Tèrmica. CAPÍTOL 1: INSTAL.LACIÓ SOLAR TÈRMICA

Nº ORDREUNITDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL1,01 u Col.lector Wagner pla 7,6 LB-HT 6

Col.lector amb recubriment selectiu (absorció 95%)emisió (5%). Mida 7,6 m^2 (5735 x 1480 x 140, larg x ample x alt), totalment instal·lat 6

Nº ORDREUNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL

1,02 u Dipòsit 3000 L Ibersolar 1Acumulador solar acer esmaltat 3000 L . Mida (1250 x 2845 ,diàmetre, altura,) aïllament 50mm totalment instal·lat 1

Nº ORDREUNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL1,03 u Dipòsit 2000 L Ibersolar 1

Acumulador ACS acer esmaltat 2000 L . Mida (1100 x 2580 ,diàmetre, altura,) aïllament 50mmtotalment instal·lat 1

Nº ORDREUNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL1,04 u Bescanviador de plaques 35 kW Wagner 2

mòdel A26-24Htotalment instal·lat

2


1,05 u Central Solar Sungo S 1Mides (175 x 134 x 56, ample x alt fondo) 2 Sondes temperatura pt1000totalment instal·lat 1

Nº ORDREUNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL1,06 u Sonda temperatura pt1000 2

totalment instal·lat

2


1,07 u Vaina de inmersió TH60 4llautó cromat per a sonda pt1000 1/2" de rosca exteriorlongitud 60mmtotalment instal·lat 4


4

Nº ORDREUNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL1,09 50L Líquid calo-portador DC-20 2

Per previndre gelades y oxidació apte per a la mescla en aigua

2

Nº ORDREUNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL1.10 u Vas Expansió 80L Ibersolar 1

Pmàx= 6 bar, (450 x 735, diametre x alt)Connexió 3/4"totalment instal·lat 1


1.11 u Bomba Grundfos UPS 25-40 2220V, 180mmtotalment instal·lat

2

Nº ORDREUNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL1,12 u Bomba Grundfos UPS 25-60 1

220V, 180mmtotalment instal·lat

1


1,13 u Caldera Junkers Eurosmart 24 kW 1estancatotalment instal·lat

1

Nº ORDREUNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL1,14 u Perfils per 6 col.lectors (45'6m^2)en sostre inclinat 1

perfils de remat, perfils alumini montatge, cargols de capde martell, tubs flexibles ondulats acer inox + aïllamentresistent raig UVA (900mm llarg), boquilles 1/2" ambjuntes per a la connexió al circuit solar, 2 purgadors automàtics amb claus de pas resistents a altes tempera-tures (hasta 200ºC) connexió 3/8"Totalment instal.lats 1


1,15 u Anclatges per 6 panells en sostre inclinat 1Totalment instal.lats

1


5

Nº ORDREUNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL1,16 u purgador 3

Totalment instal.lat

3


1,17 u vàlvula de equilibrat 2Totalment instal.lat

2

Nº ORDREUNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL1,18 u Vàlvula termostàtica mescadora roscada 3/4" 15

ajustable entre 35ºC i 55ºC, inclou vàlvula antiretornTotalment instal.lat

15


1,19 u Vàlvula bola 25 bar diametre 1- 1/2" 22cos de llautó, anelles de tefló, manetes acerTotalment instal.lat

22

Nº ORDREUNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL1,2O u Vàlvula bola 25 bar diametre 1- 1/4" 8

cos de llautó, anelles de tefló, manetes acerTotalment instal.lat

8


1,21 u Vàlvula de retenció doble clapeta 1-1/2" 2Totalment instal.lat

2

Nº ORDREUNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL1,22 u Vàlvula de seguretat regulabe 1-1/2" 3

tancament de tefló, escapament conduïtTotalment instal.lat

3


1,23 u Termometre contacte amb abraçadera 2diamtre 65 mm 0-120ºTotalment instal.lat

2


6

Nº ORDREUNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL1,24 u Manòmetre 0 - 6 bar 1/2" 4


4


1,25 m tub recte coure 35mm diametre interior 105Totalment instal.lat

105

Nº ORDREUNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL1,26 m tub recte coure 40 mm diametre interior 70


70


1,27 m tub recte coure 15mm diametre interior 140Totalment instal.lat

140


1,28 m Aïllament tub Isocell 19x35 105Totalment instal.lat

105

Nº ORDREUNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL1,29 m Aïllament tub Isocell 19x42 70


70


1,3O m Aïllament tub Isocell 19X15 140Totalment instal.lat

140


7


1,31 25u Abraçadera isofonica M8 Diam 54 3Totalment instal.lat

3


1,32 25u Abraçadera isofonica M8 Diam 60 3

3


1,33 50u Abraçadera isofonica M8 Diam 35 3

3


8

6.2 Capítol C02: Instal·lació Fotovoltaica. CAPÍTOL 2: INSTAL·LACIÓ FOTOVOLTAICA

Nº ORDRE UNITDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL2,01 u Pannell fotovoltaic SHELL ULTRA 160 18

175 Wp, 24VMida (1622 x 814 x40)Totalment Instal·lat 18

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL

2,02 u Inversor Fronius IG 30 1150-500V, 2500-2600WMida (366x338x220)Totalment Instal·lat 1

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL2,03 m Conductor Cu 0,6/1kV, 1x2,5 mm2 350

UNE RV 0,6/1kV, unipolar, col·locat baix tubPirelli Retenax FlexibleTotalment Instal·lat 350

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL2,04 m Conductor Cu 0,6/1kV, 1x6 mm2 24



2,05 m Tub flexible Dn 20 mm2 40Tub flexible Diàmetre nominal 20 mm2, muntatge superficial i empotratTotalment Instal·lat 40

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL2,06 m Tub flexible Dn 100 mm2 40

Tub flexible Diàmetre nominal 100 mm2, muntatgesuperficial i empotratTotalment Instal·lat 40




9

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL2,08 u Consola tipus Console 4.1 18

Consola de plàstic sense clorMida (1600x800x450)Totalment Instal·lat 18

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL2,09 u Interruptor automàtic II 20A 1

Interruptor automàtic bipolar 20A, corba tipus C,marca Hager, Totalment instal·lat

1


2,10 u Interruptor diferencial II 25A 30mA 1Interruptor diferencial bipolar 25A, sensibilitat 0,03Amarca Hager, Totalment instal·lat

1

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL2,11 u Rel màx-mín freqüència 1

Relé de màxima i mínima freqüència Totalment instal·lat

1


2,12 u Rel màx-mín tensió 1Relé de màxima i mínima tensió Totalment instal·lat

1

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL2,13 u Base modular portafusible-seccionador 3

Base modular portafusible-seccionador per a lacol·locació del fusible de proteccióTotalment Instal·lat 3


2,14 u Fusible 6 A 3Fusible 6 A, Totalment instal·lat

3


10




2,16 m Conductor Coure 1x35mm2 despullat 4Conductor Coure 1x35mm2 despullat muntat baix terraTotalment Instal·lat 4

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL2,17 u Pica acer 2m 4

Pica d'acer recobertad de coure longitud 2m,diàmetre 14mm, Totalment Instal·lat 4


2,18 u Arqueta punt posta a terra 1Arqueta punt posta a terra i medició periódica200x200 mmTotalment Instal·lat 1

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL2,19 u Caixa emplames IP55 18

Caixa emplames IP55, tapa atornillada quadrada50x150x100Totalment Instal·lat 18


2,20 u Contador monofàsic, energia Activa 220V 1Totalment Instal·lat

1


11

6.3 Capítol C03: Instal·lació Eòlica CAPÍTOL 3: INSTAL.LACIÓ EÒLICA

Nº ORDRE UNIT DESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL3,01 u Aerogenerador Bornay Inclin 3000 1

Aerogenerador 2 helix, D=4m, 150 Kg 3000 W amb regulaalternador trifasic 220VTotalment instal.lat 1


3,02 u Torre Celosia C1000 h=22m 1Torre Celosia de MT C1000 h=22mTotalment instal.lat

1

Nº ORDRE UNITATS QUANT. L A H TOTAL3,03 u Inversor Fronius IG 40 1

Inversor Fronius IG 40, 150V-500V, 3500/3600WMida (629x338x220) Totalment instal.lat 1

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL3,04 m Tub metal·lic rígid amb aïllament interior Dn=50mm 23

Tub metal·lic rígid amb aïllament interior Dn=50mmTotalment instal.lat

23


3,05 m Tub flexible coarrugat PVC Dn=50mm 60Tub flexible coarrugat PVC Dn=50mm y 3,5mm de gruix ,resistencia al xoc de 7 i muntat canalització soterrradaTotalment instal.lat 60


UNE RV 0,6/1kV, unipolar, col·locat baix tubPirelli Retenax FlexibleTotalment instal.lat 240


3,07 u Interruptor automàtic II 10A 1Interruptor automàtic bipolar 10A, corba tipus C,marca Hager, Totalment instal·latTotalment instal.lat 1


12

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL3,08 u Interruptor diferencial II 25A 30mA 1

Interruptor diferencial bipolar 25A, sensibilitat 0,03Amarca Hager, Totalment instal·lat

1

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL3,09 u Rel màx-mín freqüència 1


1


3,1O u Rel màx-mín tensió 1Relé de màxima i mínima tensió Totalment instal·lat

1

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL3,11 m Conductor Coure 1x35mm2 despullat 4

Conductor Coure 1x35mm2 despullat muntat baix terraTotalment instal.lat 4


3,12 u Pica acer 2m 4Pica d'acer recobertad de coure longitud 2m,diàmetre 14mm, Totalment instal.lat 4

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL3,13 u Arqueta punt posta a terra 1

Arqueta punt posta a terra i medició periódica200x200 mmTotalment instal.lat 1


3,15 u Contador monofàsic, energia Activa 220V 1Totalment instal.lat

1

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL3,16 m3 Excavació rasa h<1m 3

excavació rasa per al pas d'instal·lacions fins a 1mde profunditat

3


13

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL3,17 m3 Subministre terra sel·leccionada 3

Subministre terra sel·leccionada d'aportació

3


3,18 m3 recubriment + apisonat rasa <0.6m 3recubriment + apisonat rasa d'ample 0,6m amb materialsel·leccionat, utilitzant vibradora amb compactació 95%

3

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL3,19 m3 Excavació ciment H=1m, 9

Excavació de ciment per a l'estructura de la torre fins a 1mde profunditat

9


3,2O m3 Construcció ciment 3x3x1m 9Construcció ciment per a l'estructura de la torre mitjançant varilles amb fil-ferro i posterior formigonat

9


14

6.4 Capítol C04: Instal·lació Elèctrica BT. CAPÍTOL 4: INSTAL.LACIÓ BAIXA TENSIÓ

Nº ORDRE UNITDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL4,01 m Conductor Cu 0,6/1kV, 1x1,5 mm2 2320



4,02 m Conductor Cu 0,6/1kV, 1x2,5 mm2 2979UNE RV 0,6/1kV, unipolar, col·locat baix tubPirelli Retenax FlexibleTotalment Instal·lat 2979






4,05 m Conductor Cu 0,6/1kV, 1x10 mm2 56UNE RV 0,6/1kV, unipolar, col·locat baix tubPirelli Retenax FlexibleTotalment Instal·lat 56




4,07 m Conductor Cu 0,6/1kV, 1x25 mm2 7UNE RV 0,6/1kV, unipolar, col·locat baix tubPirelli Retenax FlexibleTotalment Instal·lat 7


15





Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL4,1O m Tub flexible Dn 20 mm2 461

Tub flexible Diàmetre nominal 20 mm2, muntatge superficial i empotratTotalment Instal·lat 461


4.11 m Tub flexible Dn 25 mm2 31Tub flexible Diàmetre nominal 20 mm2, muntatge superficial i empotratTotalment Instal·lat 31

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL4,12 m Tub flexible Dn 32 mm2 11

Tub flexible Diàmetre nominal 20 mm2, muntatge superficial i empotratTotalment Instal·lat 11





31

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL4,15 u Interruptor automàtic IV 10A 4

Interruptor automàtic tetraplar 10A, corba tipus C,marca Hager, Totalment instal·lat

4


16



11


4,17 u Interruptor automàtic IV 16A 16Interruptor automàtic tetrapolar 16A, corba tipus C,marca Hager, Totalment instal·lat

16

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL4,18 u Interruptor automàtic IV 25A 4

Interruptor automàtic tetrapolar 25A, corba tipus C,marca Hager, Totalment instal·lat

4


4,19 u Interruptor automàtic IV 40A 1Interruptor automàtic tetrapolar 40A, corba tipus C,marca Hager, Totalment instal·lat

1

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL4,2O u Interruptor automàtic IV 50A 2


2


4,21 u Interruptor diferencial II 25A 30mA 20Interruptor diferencial bipolar 25A, sensibilitat 0,03Amarca Hager, Totalment instal·lat

20

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL4,22 u Interruptor diferencial IV 25A 30mA 13

Interruptor diferencial tetrapolar 25A, sensibilitat 0,03Amarca Hager, Totalment instal·lat

13


4,23 u Interruptor diferencial IV 40A 30mA 2Interruptor diferencial tetrapolar 40A, sensibilitat 0,03Amarca Hager, Totalment instal·lat

2


17

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL4,24 u Interruptor diferencial II 63A 30mA 1


1

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL4,25 u Interruptor diferencial IV 63A 30mA 1


1


4,26 u Fusibles 125 A 6Totalment Instal·lat

6

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL4,27 u Subquadre habitacions 21

Caixes aïllants emprotades amb porta opacaaíllament classe II, IP41. Marca Hager serie Vega DTotalment instal·lat 21

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL4,28 u Cuadre distribució 1

Armari en xapa d'acer amb revestiment de epoxy i plàsticaïllament Classe II, IP41. marca Hager serie Quadro 5Totalment instal·lat 1


4,29 u Presa de corrent monofàsica 72Presa de corrent monofàsica 16A. Niessen serie luxemuntat superficialment.Totalment Instal·lat 72

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL4,3O u Presa de corrent trifàsica 12

Presa de corrent trifàsica 16A. de base semiempotrable recta. Marca ABB serie 6H. Totalment instal·lat

12


4,31 u Conmutador 74 Conmutador unipolar empotrable 10A marca Niessenserie luxe. Totalment instal.lat.

74


18

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL4,32 u Interruptor 46

Interruptor unipolar de 10A de la marca Niessen serie luxeTotalment instal·lat

46

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL4,33 u Lluminària E/S 36

Lluminària E/S estanca, amb llum fluorescent 1x8WIP-44, amb autonomía de 2h, bateries de Cd-NI. Muntadasuperficialment. marca Daisalux, model Nova 2N7S 36


4,34 u bombeta ambiance pro 20W 47bombeta bax consum ambiance pro 20Wrosca E27

47

Nº ORDRE UNITDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL4,35 u Lluminària mazda pacific 196 S master 24

Lluminària mazda pacific 196 S master estanca, amb xasispoliester reforçat amb fibra de vidre i difusor de policarbonat; Totalment Instal·lat. 24


4,36 u Fluorescent silvania TL-D super 80 36W /840 20Fluorescent silvania TL-D super 80 36W /840

20

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. L A H TOTAL4,37 u Fluorescent silvania TL-D super 80 18W /840 4

Fluorescent silvania TL-D super 80 18W /840

4


4,38 u Aro empotable 18Aro empotable Philips Downlight Europa 2, amb refelectord'alumini, IP20Totalment Instal·lat 18


19


4,39 u bombeta 1xPL-c 18W/827 18bombeta 1xPL-c 18W/827, de baix consum

18


4,4O m Conductor Cu 0,6/1kV, 1x16 mm2 15UNE RV 0,6/1kV, unipolar, col·locat baix tubPirelli Retenax FlexibleTotalment Instal·lat 15


4,41 m Conductor Coure 1x35mm2 despullat 4Conductor Coure 1x35mm2 despullat muntat baix terraTotalment Instal·lat 4


4,42 u Pica acer 2m 4Pica d'acer recobertad de coure longitud 2m,diàmetre 14mm, Totalment Instal·lat 4


4,43 u Arqueta punt posta a terra 1Arqueta punt posta a terra i medició periódica200x200 mmTotalment Instal·lat 1


7. PRESSUPOST


DATA: Juny / 2006.

Implantació d’energies renovables i electrificació d’un petit hotel rural 7.Pressupost

2

ÍNDEX CAPÍTOL 7: PRESSUPOST

7.1 Llistat de preus simples. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3 7.1.1. Capítol C01: Instal·lació Solar Tèrmica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3

7.1.2. Capítol C02: Instal·lació Fotovoltaica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9 7.1.3. Capítol C03: Instal·lació Eòlica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11

7.1.4. Capítol C04: Instal·lació Elèctrica BT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16 7.2 Pressupost. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23 7.2.1. Capítol C01: Instal·lació Solar Tèrmica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25 7.2.2. Capítol C02: Instal·lació Fotovoltaica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .28 7.2.3. Capítol C03: Instal·lació Eòlica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31 7.2.4. Capítol C04: Instal·lació Elèctrica BT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34 7.3 Resum del Pressupost . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .40


3

7.1 Llistat de preus simples 7.1.1. Capítol C01: Instal·lació Solar Tèrmica.

CAPÍTOL 1: INSTAL.LACIÓ SOLAR TÈRMICA

Nº ORDRE UNIT DESCRIPCIÓ PREU1,01 u Col.lector Wagner pla 7,6 LB-HT #########

Col.lector amb recubriment selectiu (absorció 95%)emisió (5%). Mida 7,6 m^2 (5735 x 1480 x 140, larg x ample x alt), totalment instal·lat

DOS MIL SET-CENTS QUATRE EUROS AMB VINT-I QUATRE CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU1,02 u Dipòsit 3000 L Ibersolar #########

Acumulador solar acer esmaltat 3000 L . Mida (1250 x 2845 ,diàmetre, altura,) aïllament 50mm totalment instal·lat

CINC MIL CENT DOTZE EUROS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU1,03 u Dipòsit 2000 L Ibersolar #########

Acumulador ACS acer esmaltat 2000 L . Mida (1100 x 2580 ,diàmetre, altura,) aïllament 50mmtotalment instal·lat

QUATRE MIL CENT SETANTA-TRES EUROS AMB DEU CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU1,04 u Bescanviador de plaques 35 kW Wagner 522,48


CINC-CENTS VINT-I-DOS EUROS AMB QUARANTA-VUIT CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU1,05 u Central Solar Sungo S 240,00

Mides (175 x 134 x 56, ample x alt fondo) 2 Sondes temperatura pt1000totalment instal·lat

DOS-CENTS QUARANTA EUROS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU1,06 u Sonda temperatura pt1000 26,77


VINT- I- SIS EUROS AMB SETANTA-SET CÈNTIMS.


4

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU1,07 u Vaina de inmersió TH60 13,84

llautó cromat per a sonda pt1000 1/2" de rosca exteriorlongitud 60mmtotalment instal·lat

TRETZE EUROS AMB VUITANTA-QUATRE CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU1,09 50L Líquid calo-portador DC-20 186,18


CENT VUITANTA-SIS EUROS AMB DIVUIT CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU1.10 u Vas Expansió 80L Ibersolar 138,10

Pmàx= 6 bar, (450 x 735, diametre x alt)Connexió 3/4"totalment instal·lat

CENT TRENTA-VUIT EUROS AMB DEU CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU1.11 u Bomba Grundfos UPS 25-40 168,24


CENT SEIXANTA-VUIT EUROS AMB VINT-I-QUATRE CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU1,12 u Bomba Grundfos UPS 25-60 240,48


DOS-CENTS QUARANTA EUROS AMB QUARANTA-VUIT CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU1,13 u Caldera Junkers Eurosmart 24 kW #########

estancatotalment instal·lat

MIL CINC-CENTS CINQUANTA-QUATRE EUROS.


5

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU1,14 u Perfils per 6 col.lectors (45'6m^2)en sostre inclinat #########

perfils de remat, perfils alumini montatge, cargols de capde martell, tubs flexibles ondulats acer inox + aïllamentresistent raig UVA (900mm llarg), boquilles 1/2" ambjuntes per a la connexió al circuit solar, 2 purgadors automàtics amb claus de pas resistents a altes tempera-tures (hasta 200ºC) connexió 3/8"Totalment instal.lats

MIL CINC-CENTS DOTZE EUROS AMB SETANTA-VUIT CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU1,15 u Anclatges per 6 panells en sostre inclinat 508,76

Totalment instal.lats

CINC-CENTS VUIT EUROS AMB SETANTA-SIS CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU1,16 u purgador 28,83


VINT-I-VUIT EUROS AMB VUITANTA-TRES CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU1,17 u vàlvula de equilibrat 72,00


SETANTA DOS EUROS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU1,18 u Vàlvula termostàtica mescadora roscada 3/4" 106,45


CENT SIS EUROS AMB QUARANTA-CINC CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU1,19 u Vàlvula bola 25 bar diametre 1- 1/2" 22,50


VINT-I DOS EUROS AMB CINQUANTA CÈNTIMS


6

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU1,2O u Vàlvula bola 25 bar diametre 1- 1/4" 14,34


CATORZE EUROS AMB TRENTA-QUATRE CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU1,21 u Vàlvula de retenció doble clapeta 1-1/2" 40,56


QUARANTA EUROS AMB CINQUANTA-SIS CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU1,22 u Vàlvula de seguretat regulabe 1-1/2" 73,14


SETANTA-TRES EUROS AMB CATORZE CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU1,23 u Termometre contacte amb abraçadera 5,67

diamtre 65 mm 0-120ºTotalment instal.lat

CINC EUROS AMB SEIXANTA-SET CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU1,24 u Manòmetre 0 - 6 bar 1/2" 10,26


DEU EUROS AMB VINT-I-SIS CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU1,25 m tub recte coure 35mm diametre interior 17,40


DISSET EUROS AMB QUARANTA CÈNTIMS.


7

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU1,26 m tub recte coure 40 mm diametre interior 22,02


VINT-I- DOS EUROS AMB DOS CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU1,27 m tub recte coure 15mm diametre interior 3,03


TRES EUROS AMB TRES CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU1,28 m Aïllament tub Isocell 19x35 6,93


SIS EUROS AMB NORANTA-TRES CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU1,29 m Aïllament tub Isocell 19x42 8,52


VUIT EUROS AMB CINQUANTA-DOS CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU1,3O m Aïllament tub Isocell 19X15 4,27


QUATRE EUROS AMB VINT-I-SET CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU1,31 25u Abraçadera isofonica M8 Diam 54 1,08


UN EURO AMB VUIT CÈNTIMS.


8


UN EURO AMB QUINZE CÈNTIMS.


VUITANTA-SET CÈNTIMS.


9

7.1.2. Capítol C02: Instal·lació Fotovoltaica. CAPÍTOL 2: INSTALACIÓ FOTOVOLTAICA

Nº ORDRE UNITDESCRIPCIÓ PREU2,01 u Pannell fotovoltaic SHELL ULTRA 160 1.437,81

175 Wp, 24VMida (1622 x 814 x40)Totalment Instal·lat

MIL QUATRE-CENTS TRENTA-SET EUROS AMB VUITANTA-UN CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU2,02 u Inversor Fronius IG 30 3.091,89

150-500V, 2500-2600WMida (366x338x220)Totalment Instal·lat

TRES MIL NORANTA-UN EUROS AMB VUITANTA-NOU CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU2,03 m Conductor Cu 0,6/1kV, 1x2,5 mm2 0,94

UNE RV 0,6/1kV, unipolar, col·locat baix tubPirelli Retenax FlexibleTotalment Instal·lat

NORANTA-QUATRE CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU2,04 m Conductor Cu 0,6/1kV, 1x6 mm2 1,19


UN EURO AMB DINOU CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU2,05 m Tub flexible Dn 20 mm2 3,79

Tub flexible Diàmetre nominal 20 mm2, muntatge superficial i empotratTotalment Instal·lat

TRES EUROS AMB SETANTA-NOU CÈNTIMS.


Tub flexible Diàmetre nominal 100 mm2, muntatgesuperficial i empotratTotalment Instal·lat

CINC EUROS AMB SEIXANTA-QUATRE CÈNTIMS.


10



TRES EUROS AMB SEIXANTA CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU2,08 u Consola tipus Console 4.1 147,37

Consola de plàstic sense clorMida (1600x800x450)Totalment Instal·lat

CENT QUARANTA-SET EUROS AMB TRENTA-SET CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU2,09 u Interruptor automàtic II 20A 43,13


QUARANTA-TRES EUROS AMB TRESTZE CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU2,10 u Interruptor diferencial II 25A 30mA 46,86


QUARANTA-SIS EUROS AMB VUITANTA-SIS CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU2,11 u Rel màx-mín freqüència 203,89


DOS-CENTS TRES EUROS AMB VUITANTA-NOU CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU2,12 u Rel màx-mín tensió 188,98

Relé de màxima i mínima tensió Totalment instal·lat

CENT VUITANTA-VUIT EUROS AMB NORANTA-VUIT CÈNTIMS.


11

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU2,13 u Base modular portafusible-seccionador 4,49

Base modular portafusible-seccionador per a lacol·locació del fusible de proteccióTotalment Instal·lat

QUATRE EUROS AMB QUARANTA-NOU CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU2,14 u Fusible 6 A 1,78

Fusible 6 A, Totalment instal·lat

UN EURO AMB SETANTA-VUIT CÈNTIMS.



DOS EUROS AMB SEIXANTA-VUIT CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU2,16 m Conductor Coure 1x35mm2 despullat 8,16

Conductor Coure 1x35mm2 despullat muntat baix terraTotalment Instal·lat

VUIT EUROS AMB SETZE CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU2,17 u Pica acer 2m 12,92

Pica d'acer recobertad de coure longitud 2m,diàmetre 14mm, Totalment Instal·lat

DOTZE EUROS AMB NORANTA-DOS CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU2,18 u Arqueta punt posta a terra 0,23

Arqueta punt posta a terra i medició periódica200x200 mmTotalment Instal·lat

VINT-I-TRES CÈNTIMS.


12

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU2,19 u Caixa emplames IP55 12,90

Caixa emplames IP55, tapa atornillada quadrada50x150x100Totalment Instal·lat

DOTZE EUROS AMB NORANTA CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU2,20 u Contador monofàsic, energia Activa 220V 145,86

Totalment Instal·lat

CENT QUARANTA-CINC EUROS AMB VUITANTA-SIS CÈNTIMS.


13

7.1.3. Capítol C03: Instal·lació Eòlica CAPÍTOL 3: INSTAL.LACIÓ EÒLICA

Nº ORDRE UNIT DESCRIPCIÓ PREU3,01 u Aerogenerador Bornay Inclin 3000 #########

Aerogenerador 2 helix, D=4m, 150 Kg 3000 W amb regulaalternador trifasic 220VTotalment instal.lat

SET MIL DOS-CENTS TRENTA-SIS EUROS AMB CINC CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU3,02 u Torre Celosia C1000 h=22m #########

Torre Celosia de MT C1000 h=22mTotalment instal.lat

DOS MIL NOU-CENTS SETANTA-SIS EUROS AMB VINT-I-CINC CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATS PREU3,03 u Inversor Fronius IG 40 #########

Inversor Fronius IG 40, 150V-500V, 3500/3600WMida (629x338x220) Totalment instal.lat

QUATRE MIL CENT SEIXANTA-TRES EUROS AMB DINOU CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU3,04 m Tub metal·lic rígid amb aïllament interior Dn=50mm 5,35


CINC EUROS AMB TRENTA-CIN CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU3,05 m Tub flexible coarrugat PVC Dn=50mm 4,51

Tub flexible coarrugat PVC Dn=50mm y 3,5mm de gruix ,resistencia al xoc de 7 i muntat canalització soterrradaTotalment instal.lat

QUATRE EUROS AMB CINQUANTA-UN CÈNTIM.


UNE RV 0,6/1kV, unipolar, col·locat baix tubPirelli Retenax FlexibleTotalment instal.lat

UN EURO AMB DIVUIT CÈNTIMS.


14


Interruptor automàtic bipolar 10A, corba tipus C,marca Hager, Totalment instal·latTotalment instal.lat

QUARANTA-UN EUROS AMB DIVUIT CÈNTIMS.



QUARANTA-SIS EUROS AMB VUITANTA-SIS CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU3,09 u Rel màx-mín freqüència 203,89


DOS-CENTS TRES EUROS AMB VUITANTA-NOU CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU3,1O u Rel màx-mín tensió 188,98


CENT VUITANTA-VUIT EUROS AMB NORANTA-VUIT CÈNTIMS.


Conductor Coure 1x35mm2 despullat muntat baix terraTotalment instal.lat

VUIT EUROS AMB SETZE CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU3,12 u Pica acer 2m 12,92

Pica d'acer recobertad de coure longitud 2m,diàmetre 14mm, Totalment instal.lat

DOTZE EUROS AMB NORANTA-DOS CÈNTIMS.


15


Arqueta punt posta a terra i medició periódica200x200 mmTotalment instal.lat

VINT-I-TRES CÈNTIMS

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU3,15 u Contador monofàsic, energia Activa 220V 145,86


CENT QUARANTA-CINC EUROS AMB VUITANTA-SIS CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU3,16 m3 Excavació rasa h<1m 6,78


SIS EUROS AMB SETANTA-VUIT CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU3,17 m3 Subministre terra sel·leccionada 9,12


NOU EUROS AMB DOTZE CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU3,18 m3 recubriment + apisonat rasa <0.6m 14,30

recubriment + apisonat rasa d'ample 0,6m amb materialsel·leccionat, utilitzant vibradora amb compactació 95%

CATORZE EUROS AMB TRENTA CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU3,19 m3 Excavació ciment H=1m, 7,05


SET EUROS AMB CINC CÈNTIMS.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU3,2O m3 Construcció ciment 3x3x1m 17,80

Construcció ciment per a l'estructura de la torre mitjançant varilles amb fil-ferro i posterior formigonat

DISSET EUROS AMB VUITANTA CÈNTIMS.


16

7.1.4. Capítol C04: Instal·lació Elèctrica BT. CAPÍTOL 4: INSTAL.LACIÓ BAIXA TENSIÓ

Nº ORDRE UNIT DESCRIPCIÓ PREU4,01 m Conductor Cu 0,6/1kV, 1x1,5 mm2 0,49

UNE RV 0,6/1kV, unipolar, col·locat baix tubPirelli Retenax Flexible

Quaranta-nou cèntims

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU4,02 m Conductor Cu 0,6/1kV, 1x2,5 mm2 0,65


Seixanta-cinc cèntims



Noranta cèntims



Un euro amb onze cèntims.



Un euro amb vuitanta-dos cèntims.



Dos euros amb seixanta-vuit cèntims.


17



Quatre euros amb quatre cèntims.Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU

4,08 m Conductor Cu 0,6/1kV, 1x50 mm2 7,96UNE RV 0,6/1kV, unipolar, col·locat baix tubPirelli Retenax Flexible

Set euros amb noranta-sis cèntims.


Tub flexible Diàmetre nominal 20 mm2, muntatge superficial i empotrat

Tres euros amb seixanta cèntims.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU4,1O m Tub flexible Dn 20 mm2 3,79


Tres euros amb setanta-nou cèntims.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU4.11 m Tub flexible Dn 25 mm2 5,29


Cinc euros amb vint-i-nou cèntims.



Cinc euros amb vuitanta-cinc cèntims.



Sis euros amb cinc cèntims.


18



Quaranta-cinc euros amb vint-i-nou cèntims.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU4,15 u Interruptor automàtic IV 10A 87,72


Vuitanta-set euros amb setanta-dos cèntims.



Quaranta-un euros amb vuitanta-cinc cèntims.



Vuitanta-vuit euros amb setanta-dos cèntims.



Noranta-quatre euros amb quaranta-cinc cèntims.



Cent setze euros amb vuitanta-cinc cèntims.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU4,2O u Interruptor automàtic IV 50A 250,27


Dos-cents cinquanta euros amb vint-i-set cèntims.


19



Quaranta-sis euros amb vuitanta-sis cèntims.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU4,22 u Interruptor diferencial IV 25A 30mA 218,63


Dos-cents divuit euros amb seixanta-tres cèntims.



Dos-cents vint-i-sis euros amb noranta-sis cèntims.



Dos-cents noranta-vuit euros amb cinquanta-vuit cèntims.



Quatre-cents noranta-dos euros amb noranta-sis cèntims.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU4,26 u Fusibles 125 A 1

Un euro.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU4,27 u Subquadre habitacions 29,56

Caixes aïllants emprotades amb porta opacaaíllament classe II, IP41. Marca Hager serie Vega DTotalment instal·lat


20

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU4,28 u Cuadre distribució 59,13

Armari en xapa d'acer amb revestiment de epoxy i plàsticaïllament Classe II, IP41. marca Hager serie Quadro 5Totalment instal·lat

Cinquanta-nou euros amb tretze cèntims.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU4,29 u Presa de corrent monofàsica 3,69

Presa de corrent monofàsica 16A. Niessen serie luxemuntat superficialment.

tres euros amb seixanta-nou cèntims.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU4,3O u Presa de corrent trifàsica 6,35


Sis euros amb trenta-cinc cèntims.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU4,31 u Conmutador 4,76

Conmutador unipolar empotrable 10A marca Niessenserie luxe. Totalment instal.lat.

Quatre euros amb setanta-sis cèntims.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU4,32 u Interruptor 3,99


Tres euros amb noranta-nou cèntims.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU4,33 u Lluminària E/S 115,31

Lluminària E/S estanca, amb llum fluorescent 1x8WIP-44, amb autonomía de 2h, bateries de Cd-NI. Muntadasuperficialment. marca Daisalux, model Nova 2N7S

Cent quinze euros amb trenta-un cèntims.


21

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU4,34 u bombeta ambiance pro 20W 18,64

bombeta bax consum ambiance pro 20Wrosca E27

Divuit euros amb seixanta-quatre cèntims.Nº ORDRE UNIT DESCRIPCIÓ PREU

4,35 u Lluminària mazda pacific 196 S master 51,13Lluminària mazda pacific 196 S master estanca, amb xasispoliester reforçat amb fibra de vidre i difusor de policarbonat

Cinquanta-un euros amb tretze cèntims.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU4,36 u Fluorescent silvania TL-D super 80 36W /840 19,39


Dinou euros amb trenta-nou cèntims.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU4,37 u Fluorescent silvania TL-D super 80 18W /840 18,53


Divuit euros amb cinquanta-tres cèntims.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU4,38 u Aro empotable 82,30

Aro empotable Philips Downlight Europa 2, amb refelectord'alumini, IP20

Vuitanta-dos euros amb trenta cèntims.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU4,39 u bombeta 1xPL-c 18W/827 6,99

bombeta 1xPL-c 18W/827, de baix consum

Sis euros amb noranta-nou cèntims.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU4,4O m Conductor Cu 0,6/1kV, 1x16 mm2 2,68


Dos euros amb seixtanta-vuit cèntims.


22



Vuit euros amb setze cèntims.Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ PREU

4,42 u Pica acer 2m 12,92Pica d'acer recobertad de coure longitud 2m,diàmetre 14mm, Totalment Instal·lat

Dotze euros amb noranta-dos cèntims.



Vint-i-tres cèntims.


23

7.2 Pressupost 7.2.1. Capítol C01: Instal·lació Solar Tèrmica

CAPÍTOL 1: INSTAL.LACIÓ SOLAR TÈRMICA

Nº ORDRE UNIT DESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT1,01 u Col.lector Wagner pla 7,6 LB-HT 6 2704,24 16225,44

Col.lector amb recubriment selectiu (absorció 95%)emisió (5%). Mida 7,6 m^2 (5735 x 1480 x 140, larg x ample x alt), totalment instal·lat

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT1,02 u Dipòsit 3000 L Ibersolar 1 5112 5112

Acumulador solar acer esmaltat 3000 L . Mida (1250 x 2845 ,diàmetre, altura,) aïllament 50mm totalment instal·lat

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT1,03 u Dipòsit 2000 L Ibersolar 1 4173,1 4173,1

Acumulador ACS acer esmaltat 2000 L . Mida (1100 x 2580 ,diàmetre, altura,) aïllament 50mmtotalment instal·lat

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT1,04 u Bescanviador de plaques 35 kW Wagner 2 522,48 1044,96


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT1,05 u Central Solar Sungo S 1 240 240

Mides (175 x 134 x 56, ample x alt fondo) 2 Sondes temperatura pt1000totalment instal·lat

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT1,06 u Sonda temperatura pt1000 2 26,77 53,54


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT1,07 u Vaina de inmersió TH60 4 13,84 55,36

llautó cromat per a sonda pt1000 1/2" de rosca exteriorlongitud 60mmtotalment instal·lat


24

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT1,09 50L Líquid calo-portador DC-20 2 186,18 372,36


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT1.10 u Vas Expansió 80L Ibersolar 1 138,1 138,1

Pmàx= 6 bar, (450 x 735, diametre x alt)Connexió 3/4"totalment instal·lat

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT1.11 u Bomba Grundfos UPS 25-40 2 168,24 336,48


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT1,12 u Bomba Grundfos UPS 25-60 1 240,48 240,48


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT1,13 u Caldera Junkers Eurosmart 24 kW 1 1554 1554

estancatotalment instal·lat

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT1,14 u Perfils per 6 col.lectors (45'6m^2)en sostre inclinat 1 1512,78 1512,78

perfils de remat, perfils alumini montatge, cargols de capde martell, tubs flexibles ondulats acer inox + aïllamentresistent raig UVA (900mm llarg), boquilles 1/2" ambjuntes per a la connexió al circuit solar, 2 purgadors automàtics amb claus de pas resistents a altes tempera-tures (hasta 200ºC) connexió 3/8"Totalment instal.lats

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT1,15 u Anclatges per 6 panells en sostre inclinat 1 508,76 508,76

Totalment instal.lats


25

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT1,16 u purgador 3 28,83 86,49


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT1,17 u vàlvula de equilibrat 2 72 144


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT1,18 u Vàlvula termostàtica mescadora roscada 3/4" 15 106,45 1596,75


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT1,19 u Vàlvula bola 25 bar diametre 1- 1/2" 22 22,5 495


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT1,2O u Vàlvula bola 25 bar diametre 1- 1/4" 8 14,34 114,72


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT1,21 u Vàlvula de retenció doble clapeta 1-1/2" 2 40,56 81,12


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT1,22 u Vàlvula de seguretat regulabe 1-1/2" 3 73,14 219,42


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT1,23 u Termometre contacte amb abraçadera 2 5,67 11,34

diamtre 65 mm 0-120ºTotalment instal.lat


26

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT1,24 u Manòmetre 0 - 6 bar 1/2" 4 10,26 41,04


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT1,25 m tub recte coure 35mm diametre interior 105 17,4 1827


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT1,26 m tub recte coure 40 mm diametre interior 70 22,02 1541,4


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT1,27 m tub recte coure 15mm diametre interior 140 3,03 424,2


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT1,28 m Aïllament tub Isocell 19x35 105 6,93 727,65


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT1,29 m Aïllament tub Isocell 19x42 70 8,52 596,4


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT1,3O m Aïllament tub Isocell 19X15 140 4,27 597,8



27

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT1,31 25u Abraçadera isofonica M8 Diam 54 3 1,08 3,24




Total capítol INSTAL.LACIÓ SOLAR TÈRMICA: 40.0830,99 EUROSEl total d'aquest capítol puja a QUARANTA MIL VUITANTA Euros ambNORANTA NOU cèntims

TOTAL: 40,080,99


28

7.2.2. Capítol C02: Instal·lació Fotovoltaica CAPÍTOL 2: INSTALACIÓ FOTOVOLTAICA

Nº ORDRE UNITDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT2,01 u Pannell fotovoltaic SHELL ULTRA 160 18 1437,8 25880,58

175 Wp, 24VMida (1622 x 814 x40)Totalment Instal·lat

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT2,02 u Inversor Fronius IG 30 1 3091,9 3091,89

150-500V, 2500-2600WMida (366x338x220)Totalment Instal·lat

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT2,03 m Conductor Cu 0,6/1kV, 1x2,5 mm2 350 0,94 329


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT2,04 m Conductor Cu 0,6/1kV, 1x6 mm2 24 1,19 28,56


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT2,05 m Tub flexible Dn 20 mm2 40 3,79 151,6



Tub flexible Diàmetre nominal 100 mm2, muntatgesuperficial i empotratTotalment Instal·lat




29

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT2,08 u Consola tipus Console 4.1 18 147,37 2652,66

Consola de plàstic sense clorMida (1600x800x450)Totalment Instal·lat

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT2,09 u Interruptor automàtic II 20A 1 43,13 43,13


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT2,10 u Interruptor diferencial II 25A 30mA 1 46,86 46,86


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT2,11 u Rel màx-mín freqüència 1 203,89 203,89


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT2,12 u Rel màx-mín tensió 1 188,98 188,98


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT2,13 u Base modular portafusible-seccionador 3 4,49 13,47

Base modular portafusible-seccionador per a lacol·locació del fusible de proteccióTotalment Instal·lat

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT2,14 u Fusible 6 A 3 1,78 5,34

Fusible 6 A, Totalment instal·lat


30



Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT2,16 m Conductor Coure 1x35mm2 despullat 4 8,16 32,64


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT2,17 u Pica acer 2m 4 12,92 51,68


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT2,18 u Arqueta punt posta a terra 1 0,23 0,23


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT2,19 u Caixa emplames IP55 18 12,9 232,2

Caixa emplames IP55, tapa atornillada quadrada50x150x100Totalment Instal·lat

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT2,20 u Contador monofàsic, energia Activa 220V 1 145,86 145,86


Total capítol INSTAL.LACIÓ FOTOVOLTAICA: 33.393,17 EUROSEl total d'aquest capítol puja a TRENTA MIL TRES CENTS NORANTA TRES Euros ambDISSET cèntims

TOTAL: 33,393,17


31

CAPÍTOL 3: INSTAL.LACIÓ EÒLICA

Nº ORDRE UNIT DESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT3,01 u Aerogenerador Bornay Inclin 3000 1 7236,05 7236,05

Aerogenerador 2 helix, D=4m, 150 Kg 3000 W amb regulaalternador trifasic 220VTotalment instal.lat

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT3,02 u Torre Celosia C1000 h=22m 1 2976,25 2976,25

Torre Celosia de MT C1000 h=22mTotalment instal.lat

Nº ORDRE UNITATS QUANT. PREU IMPORT3,03 u Inversor Fronius IG 40 1 4163,19 4163,19

Inversor Fronius IG 40, 150V-500V, 3500/3600WMida (629x338x220) Totalment instal.lat

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT3,04 m Tub metal·lic rígid amb aïllament interior Dn=50mm 23 5,35 123,05


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT3,05 m Tub flexible coarrugat PVC Dn=50mm 60 4,51 270,6

Tub flexible coarrugat PVC Dn=50mm y 3,5mm de gruix ,resistencia al xoc de 7 i muntat canalització soterrradaTotalment instal.lat


UNE RV 0,6/1kV, unipolar, col·locat baix tubPirelli Retenax FlexibleTotalment instal.lat


Interruptor automàtic bipolar 10A, corba tipus C,marca Hager, Totalment instal·latTotalment instal.lat


32



Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT3,09 u Rel màx-mín freqüència 1 203,89 203,89


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT3,1O u Rel màx-mín tensió 1 188,98 188,98



Conductor Coure 1x35mm2 despullat muntat baix terraTotalment instal.lat


Pica d'acer recobertad de coure longitud 2m,diàmetre 14mm, Totalment instal.lat


Arqueta punt posta a terra i medició periódica200x200 mmTotalment instal.lat

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT3,15 u Contador monofàsic, energia Activa 220V 1 145,86 145,86


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT3,16 m3 Excavació rasa h<1m 3 6,78 20,34



33

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT3,17 m3 Subministre terra sel·leccionada 3 9,12 27,36


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT3,18 m3 recubriment + apisonat rasa <0.6m 3 14,3 42,9

recubriment + apisonat rasa d'ample 0,6m amb materialsel·leccionat, utilitzant vibradora amb compactació 95%

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT3,19 m3 Excavació ciment H=1m, 9 7,05 63,45


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT3,2O m3 Construcció ciment 3x3x1m 9 17,8 160,2

Construcció ciment per a l'estructura de la torre mitjançant varilles amb fil-ferro i posterior formigonat

Total capítol INSTAL.LACIÓ EÒLICA: 16.077,91 EUROSEl total d'aquest capítol puja a SETZE MIL SETANTA SET Euros ambNORANTA UN cèntims

TOTAL: 16.077,91


34

7.2.4. Capítol C04: Instal·lació Elèctrica BT. CAPÍTOL 4: INSTAL.LACIÓ BAIXA TENSIÓ

Nº ORDRE UNIT DESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT4,01 m Conductor Cu 0,6/1kV, 1x1,5 mm2 2320 0,49 1136,8


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT4,02 m Conductor Cu 0,6/1kV, 1x2,5 mm2 2979 0,65 1936,35








Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT4,06 m Conductor Cu 0,6/1kV, 1x16 mm2 225 2,68 603





35





Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT4,1O m Tub flexible Dn 20 mm2 461 3,79 1747,19


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT4.11 m Tub flexible Dn 25 mm2 31 5,29 163,99








Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT4,15 u Interruptor automàtic IV 10A 4 87,72 350,88



36









Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT4,2O u Interruptor automàtic IV 50A 2 250,27 500,54




Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT4,22 u Interruptor diferencial IV 25A 30mA 13 218,63 2842,19





37





Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT4,26 u Fusibles 125 A 6 5,79 34,74


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT4,27 u Subquadre habitacions 21 29,56 620,76

Caixes aïllants emprotades amb porta opacaaíllament classe II, IP41. Marca Hager serie Vega DTotalment instal·lat

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT4,28 u Cuadre distribució 1 59,13 59,13

Armari en xapa d'acer amb revestiment de epoxy i plàsticaïllament Classe II, IP41. marca Hager serie Quadro 5Totalment instal·lat

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT4,29 u Presa de corrent monofàsica 72 3,69 265,68

Presa de corrent monofàsica 16A. Niessen serie luxemuntat superficialment.Totalment Instal·lat

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT4,3O u Presa de corrent trifàsica 12 6,35 76,2


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT4,31 u Conmutador 74 4,76 352,24

Conmutador unipolar empotrable 10A marca Niessenserie luxe. Totalment instal.lat.


38

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT4,32 u Interruptor 46 3,99 183,54


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT4,33 u Lluminària E/S 36 115,31 4151,16

Lluminària E/S estanca, amb llum fluorescent 1x8WIP-44, amb autonomía de 2h, bateries de Cd-NI. Muntadasuperficialment. marca Daisalux, model Nova 2N7S

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT4,34 u bombeta ambiance pro 20W 47 18,64 876,08

bombeta bax consum ambiance pro 20Wrosca E27

Nº ORDRE UNIT DESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT4,35 u Lluminària mazda pacific 196 S master 24 51,13 1227,12

Lluminària mazda pacific 196 S master estanca, amb xasispoliester reforçat amb fibra de vidre i difusor de policarbonat; Totalment Instal·lat.

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT4,36 u Fluorescent silvania TL-D super 80 36W /840 20 19,39 387,8


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT4,37 u Fluorescent silvania TL-D super 80 18W /840 4 18,53 74,12


Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT4,38 u Aro empotable 18 82,3 1481,4

Aro empotable Philips Downlight Europa 2, amb refelectord'alumini, IP20Totalment Instal·lat


39

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT4,39 u bombeta 1xPL-c 18W/827 18 6,99 125,82

bombeta 1xPL-c 18W/827, de baix consum

Nº ORDRE UNITATSDESCRIPCIÓ QUANT. PREU IMPORT4,4O m Conductor Cu 0,6/1kV, 1x16 mm2 15 2,68 40,2








Total capítol INSTAL.LACIÓ BT: 29.026,27 EUROSEl total d'aquest capítol puja a VINT-I-NOU MIL VINT-I-SIS Euros ambVINT-I-SET cèntims

TOTAL: 29026,27


40

7.3 Resum del Pressupost. CAPÍTOL 1: Instal·lació Solar Tèrmica 40.080,99 CAPÍTOL 2: Instal·lació Fotovoltaica 33.363,17 CAPÍTOL 3: Instal·lació Eòlica 16.077,91 CAPÍTOL 4: Instal·lació Baixa Tensió + 29.026,27 -------------------------- Total Pressupost d’Execució Material 118.548,34 Despeses del Generals (13%) 59.253,89 Benefici Industrial (6%) + 7.112,90 -------------------------- PRESSUPOST D’EXECUCIÓ CONTRATA 184.915,13 IVA (16%) + 29.586,42 -------------------------- PRESSUPOST DE LICITACIÓ 214.501,25 DOS CENTS CATORZE MIL CINC CENTS UN EUROS Amb VINT-I-CINC CÈNTIMS El preu del pressupost de licitació del projecte d’implantació d’energies renovables i electrificació d’un petit hotel rural puja a la quantitat de: El pressupost ascendeix a 214.501,25 Euros.

Tarragona, Juny del 2006

Adrià Grau Marro Enginyer Tècnic Industrial Firma :


8. ESTUDIS AMB ENTITAT PRÒPIA


DATA: Juny / 2006.

Implantació d’energies renovables i electrificació d’un petit hotel rural 8.Estudis amb Entitat Pròpia

2

ÍNDEX CAPÍTOL 8 : ESTUDIOS CON ENTIDAD PROPIA.

8.1 Estudio de Seguridad, Higiene y Salud en el Trabajo. . . . . . . . . . . . . . . . . . .3 8.1.1. Preveción de Riesgos laborales. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3

8.1.1.1 Introducción. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3 8.1.1.2 Derechos y Obligaciones. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3 8.1.1.3 Servicios de Prevención. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8 8.1.1.4. Consulta y Participación de los Trabajadores. . . . . . . . . . . . . . . .9

8.1.2. Disposiciones Mínimas de Seguriadad y Salud en los Lugares de Trabajo. . .10 8.1.2.1 Introducción. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10 8.2.2.2 Obligaciones del Empresario. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10

8.1.3 Disposiciones Mínimas en materia de Señalización de Seguridad y Salud en el Trabajo. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14

8.1.3.1 Introducción. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14 8.1.3.2 Obligación General del Empesario. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14

8.1.4. Disposiciones Mínimas de Seguridad y salud para la Utilización por los Trabajadores de los Equipos de Trabajo. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15

8.1.4.1 Introducción. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15 8.1.4.2. Obligacion General del Empresario. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15

8.1.5 Disposiciones Mínimas de Seguridad y Salud en las Obras de Construcción 8.1.5.1 Introducción. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21 8.1.5.2. Estudio Bàsico de Seguridad y Salud.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21 8.1.5.3 Disposiciones Especificas de Seguridad y Salud Durant la Ejecución de las Obras. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33

8.1.6 Disposicionas Mínimas de Seguridad y Salud Relativas a la Utilización Por los Trabajadores de Equipos de Protección Individual. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33

8.1.6.1 Introducción. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33 8.1.6.2 Obligaciones Generales del Empresario. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34


3

8. ESTUDIOS CON ENTIDAD PROPIA. 8.1 ESTUDIO DE SEGURIDAD, HIGIENE Y SALUD EN EL TRABAJO. 8.1.1. PREVENCION DE RIESGOS LABORALES. 8.1.1.1. INTRODUCCION. La ley 31/1995, de 8 de noviembre de 1995, de Prevención de Riesgos Laborales tiene por objeto la determinación del cuerpo básico de garantías y responsabilidades preciso para establecer un adecuado nivel de protección de la salud de los trabajadores frente a los riesgos derivados de las condiciones de trabajo. Como ley establece un marco legal a partir del cual las normas reglamentarias irán fijando y concretando los aspectos más técnicos de las medidas preventivas. Estas normas complementarias quedan resumidas a continuación: - Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo. - Disposiciones mínimas en materia de señalización de seguridad y salud en el trabajo. - Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de

los equipos de trabajo. - Disposiciones mínimas de seguridad y salud en las obras de construcción. - Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la utilización por los

trabajadores de equipos de protección individual. 8.1.1.2. DERECHOS Y OBLIGACIONES. DERECHO A LA PROTECCIÓN FRENTE A LOS RIESGOS LABORALES. Los trabajadores tienen derecho a una protección eficaz en materia de seguridad y salud en el trabajo. A este efecto, el empresario realizará la prevención de los riesgos laborales mediante la adopción de cuantas medidas sean necesarias para la protección de la seguridad y la salud de los trabajadores, con las especialidades que se recogen en los artículos siguientes en materia de evaluación de riesgos, información, consulta, participación y formación de los trabajadores, actuación en casos de emergencia y de riesgo grave e inminente y vigilancia de la salud. PRINCIPIOS DE LA ACCIÓN PREVENTIVA. El empresario aplicará las medidas preventivas pertinentes, con arreglo a los siguientes principios generales: - Evitar los riesgos. - Evaluar los riesgos que no se pueden evitar. - Combatir los riesgos en su origen.


4

- Adaptar el trabajo a la persona, en particular en lo que respecta a la concepción de los puestos de trabajo, la organización del trabajo, las condiciones de trabajo, las relaciones sociales y la influencia de los factores ambientales en el trabajo.

- Adoptar medidas que antepongan la protección colectiva a la individual. - Dar las debidas instrucciones a los trabajadores. - Adoptar las medidas necesarias a fin de garantizar que sólo los trabajadores que hayan

recibido información suficiente y adecuada puedan acceder a las zonas de riesgo grave y específico.

- Prever las distracciones o imprudencias no temerarias que pudiera cometer el trabajador.

EVALUACIÓN DE LOS RIESGOS. La acción preventiva en la empresa se planificará por el empresario a partir de una evaluación inicial de los riesgos para la seguridad y la salud de los trabajadores, que se realizará, con carácter general, teniendo en cuenta la naturaleza de la actividad, y en relación con aquellos que estén expuestos a riesgos especiales. Igual evaluación deberá hacerse con ocasión de la elección de los equipos de trabajo, de las sustancias o preparados químicos y del acondicionamiento de los lugares de trabajo. De alguna manera se podrían clasificar las causas de los riesgos en las categorías siguientes: - Insuficiente calificación profesional del personal dirigente, jefes de equipo y obreros. - Empleo de maquinaria y equipos en trabajos que no corresponden a la finalidad para la

que fueron concebidos o a sus posibilidades. - Negligencia en el manejo y conservación de las máquinas e instalaciones. Control

deficiente en la explotación. - Insuficiente instrucción del personal en materia de seguridad. Referente a las máquinas herramienta, los riesgos que pueden surgir al manejarlas se pueden resumir en los siguientes puntos: - Se puede producir un accidente o deterioro de una máquina si se pone en marcha sin

conocer su modo de funcionamiento. - La lubricación deficiente conduce a un desgaste prematuro por lo que los puntos de

engrase manual deben ser engrasados regularmente. - Puede haber ciertos riesgos si alguna palanca de la máquina no está en su posición

correcta. - El resultado de un trabajo puede ser poco exacto si las guías de las máquinas se

desgastan, y por ello hay que protegerlas contra la introducción de virutas. - Puede haber riesgos mecánicos que se deriven fundamentalmente de los diversos

movimientos que realicen las distintas partes de una máquina y que pueden provocar que el operario: - Entre en contacto con alguna parte de la máquina o ser atrapado entre ella y

cualquier estructura fija o material. - Sea golpeado o arrastrado por cualquier parte en movimiento de la máquina. - Ser golpeado por elementos de la máquina que resulten proyectados. - Ser golpeado por otros materiales proyectados por la máquina.


5

- Puede haber riesgos no mecánicos tales como los derivados de la utilización de energía eléctrica, productos químicos, generación de ruido, vibraciones, radiaciones, etc. Los movimientos peligrosos de las máquinas se clasifican en cuatro grupos: - Movimientos de rotación. Son aquellos movimientos sobre un eje con independencia

de la inclinación del mismo y aún cuando giren lentamente. Se clasifican en los siguientes grupos: - Elementos considerados aisladamente tales como árboles de transmisión, vástagos,

brocas, acoplamientos. - Puntos de atrapamiento entre engranajes y ejes girando y otras fijas o dotadas de

desplazamiento lateral a ellas. - Movimientos alternativos y de traslación. El punto peligroso se sitúa en el lugar donde

la pieza dotada de este tipo de movimiento se aproxima a otra pieza fija o móvil y la sobrepasa.

- Movimientos de traslación y rotación. Las conexiones de bielas y vástagos con ruedas y volantes son algunos de los mecanismos que generalmente están dotadas de este tipo de movimientos.

- Movimientos de oscilación. Las piezas dotadas de movimientos de oscilación pendular generan puntos de ”tijera“ entre ellas y otras piezas fijas.

Las actividades de prevención deberán ser modificadas cuando se aprecie por el empresario, como consecuencia de los controles periódicos previstos en el apartado anterior, su inadecuación a los fines de protección requeridos. EQUIPOS DE TRABAJO Y MEDIOS DE PROTECCIÓN. Cuando la utilización de un equipo de trabajo pueda presentar un riesgo específico para la seguridad y la salud de los trabajadores, el empresario adoptará las medidas necesarias con el fin de que: - La utilización del equipo de trabajo quede reservada a los encargados de dicha

utilización. - Los trabajos de reparación, transformación, mantenimiento o conservación sean

realizados por los trabajadores específicamente capacitados para ello. El empresario deberá proporcionar a sus trabajadores equipos de protección individual adecuados para el desempeño de sus funciones y velar por el uso efectivo de los mismos. INFORMACIÓN, CONSULTA Y PARTICIPACIÓN DE LOS TRABAJADORES. El empresario adoptará las medidas adecuadas para que los trabajadores reciban todas las informaciones necesarias en relación con: - Los riegos para la seguridad y la salud de los trabajadores en el trabajo. - Las medidas y actividades de protección y prevención aplicables a los riesgos. Los trabajadores tendrán derecho a efectuar propuestas al empresario, así como a los órganos competentes en esta materia, dirigidas a la mejora de los niveles de la protección de la seguridad y la salud en los lugares de trabajo, en materia de señalización en dichos lugares, en cuanto a la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo, en las


6

obras de construcción y en cuanto a utilización por los trabajadores de equipos de protección individual. FORMACIÓN DE LOS TRABAJADORES. El empresario deberá garantizar que cada trabajador reciba una formación teórica y práctica, suficiente y adecuada, en materia preventiva. MEDIDAS DE EMERGENCIA. El empresario, teniendo en cuenta el tamaño y la actividad de la empresa, así como la posible presencia de personas ajenas a la misma, deberá analizar las posibles situaciones de emergencia y adoptar las medidas necesarias en materia de primeros auxilios, lucha contra incendios y evacuación de los trabajadores, designando para ello al personal encargado de poner en práctica estas medidas y comprobando periódicamente, en su caso, su correcto funcionamiento. RIESGO GRAVE E INMINENTE. Cuando los trabajadores estén expuestos a un riesgo grave e inminente con ocasión de su trabajo, el empresario estará obligado a: - Informar lo antes posible a todos los trabajadores afectados acerca de la existencia de

dicho riesgo y de las medidas adoptadas en materia de protección. - Dar las instrucciones necesarias para que, en caso de peligro grave, inminente e

inevitable, los trabajadores puedan interrumpir su actividad y además estar en condiciones, habida cuenta de sus conocimientos y de los medios técnicos puestos a su disposición, de adoptar las medidas necesarias para evitar las consecuencias de dicho peligro.

VIGILANCIA DE LA SALUD. El empresario garantizará a los trabajadores a su servicio la vigilancia periódica de su estado de salud en función de los riesgos inherentes al trabajo, optando por la realización de aquellos reconocimientos o pruebas que causen las menores molestias al trabajador y que sean proporcionales al riesgo. DOCUMENTACIÓN. El empresario deberá elaborar y conservar a disposición de la autoridad laboral la siguiente documentación: - Evaluación de los riesgos para la seguridad y salud en el trabajo, y planificación de la

acción preventiva. - Medidas de protección y prevención a adoptar. - Resultado de los controles periódicos de las condiciones de trabajo. - Práctica de los controles del estado de salud de los trabajadores. - Relación de accidentes de trabajo y enfermedades profesionales que hayan causado al

trabajador una incapacidad laboral superior a un día de trabajo. COORDINACIÓN DE ACTIVIDADES EMPRESARIALES.


7

Cuando en un mismo centro de trabajo desarrollen actividades trabajadores de dos o más empresas, éstas deberán cooperar en la aplicación de la normativa sobre prevención de riesgos laborales. PROTECCIÓN DE TRABAJADORES ESPECIALMENTE SENSIBLES A DETERMINADOS RIESGOS. El empresario garantizará, evaluando los riesgos y adoptando las medidas preventivas necesarias, la protección de los trabajadores que, por sus propias características personales o estado biológico conocido, incluidos aquellos que tengan reconocida la situación de discapacidad física, psíquica o sensorial, sean específicamente sensibles a los riesgos derivados del trabajo. PROTECCIÓN DE LA MATERNIDAD. La evaluación de los riesgos deberá comprender la determinación de la naturaleza, el grado y la duración de la exposición de las trabajadoras en situación de embarazo o parto reciente, a agentes, procedimientos o condiciones de trabajo que puedan influir negativamente en la salud de las trabajadoras o del feto, adoptando, en su caso, las medidas necesarias para evitar la exposición a dicho riesgo. PROTECCIÓN DE LOS MENORES. Antes de la incorporación al trabajo de jóvenes menores de dieciocho años, y previamente a cualquier modificación importante de sus condiciones de trabajo, el empresario deberá efectuar una evaluación de los puestos de trabajo a desempeñar por los mismos, a fin de determinar la naturaleza, el grado y la duración de su exposición, teniendo especialmente en cuenta los riesgos derivados de su falta de experiencia, de su inmadurez para evaluar los riesgos existentes o potenciales y de su desarrollo todavía incompleto. RELACIONES DE TRABAJO TEMPORALES, DE DURACIÓN DETERMINADA Y EN EMPRESAS DE TRABAJO TEMPORAL. Los trabajadores con relaciones de trabajo temporales o de duración determinada, así como los contratados por empresas de trabajo temporal, deberán disfrutar del mismo nivel de protección en materia de seguridad y salud que los restantes trabajadores de la empresa en la que prestan sus servicios. OBLIGACIONES DE LOS TRABAJADORES EN MATERIA DE PREVENCIÓN DE RIESGOS. Corresponde a cada trabajador velar, según sus posibilidades y mediante el cumplimiento de las medidas de prevención que en cada caso sean adoptadas, por su propia seguridad y salud en el trabajo y por la de aquellas otras personas a las que pueda afectar su actividad profesional, a causa de sus actos y omisiones en el trabajo, de conformidad con su formación y las instrucciones del empresario. Los trabajadores, con arreglo a su formación y siguiendo las instrucciones del empresario, deberán en particular:


8

- Usar adecuadamente, de acuerdo con su naturaleza y los riesgos previsibles, las

máquinas, aparatos, herramientas, sustancias peligrosas, equipos de transporte y, en general, cualesquiera otros medios con los que desarrollen su actividad.

- Utilizar correctamente los medios y equipos de protección facilitados por el empresario.

- No poner fuera de funcionamiento y utilizar correctamente los dispositivos de seguridad existentes.

- Informar de inmediato un riesgo para la seguridad y la salud de los trabajadores. - Contribuir al cumplimiento de las obligaciones establecidas por la autoridad

competente. 8.1.1.3. SERVICIOS DE PREVENCION. PROTECCIÓN Y PREVENCIÓN DE RIESGOS PROFESIONALES. En cumplimiento del deber de prevención de riesgos profesionales, el empresario designará uno o varios trabajadores para ocuparse de dicha actividad, constituirá un servicio de prevención o concertará dicho servicio con una entidad especializada ajena a la empresa. Los trabajadores designados deberán tener la capacidad necesaria, disponer del tiempo y de los medios precisos y ser suficientes en número, teniendo en cuenta el tamaño de la empresa, así como los riesgos a que están expuestos los trabajadores. En las empresas de menos de seis trabajadores, el empresario podrá asumir personalmente las funciones señaladas anteriormente, siempre que desarrolle de forma habitual su actividad en el centro de trabajo y tenga capacidad necesaria. El empresario que no hubiere concertado el Servicio de Prevención con una entidad especializada ajena a la empresa deberá someter su sistema de prevención al control de una auditoría o evaluación externa. SERVICIOS DE PREVENCIÓN. Si la designación de uno o varios trabajadores fuera insuficiente para la realización de las actividades de prevención, en función del tamaño de la empresa, de los riesgos a que están expuestos los trabajadores o de la peligrosidad de las actividades desarrolladas, el empresario deberá recurrir a uno o varios servicios de prevención propios o ajenos a la empresa, que colaborarán cuando sea necesario. Se entenderá como servicio de prevención el conjunto de medios humanos y materiales necesarios para realizar las actividades preventivas a fin de garantizar la adecuada protección de la seguridad y la salud de los trabajadores, asesorando y asistiendo para ello al empresario, a los trabajadores y a sus representantes y a los órganos de representación especializados.


9

8.1.1.4. CONSULTA Y PARTICIPACION DE LOS TRABAJADORES. CONSULTA DE LOS TRABAJADORES. El empresario deberá consultar a los trabajadores, con la debida antelación, la adopción de las decisiones relativas a: - La planificación y la organización del trabajo en la empresa y la introducción de

nuevas tecnologías, en todo lo relacionado con las consecuencias que éstas pudieran tener para la seguridad y la salud de los trabajadores.

- La organización y desarrollo de las actividades de protección de la salud y prevención de los riesgos profesionales en la empresa, incluida la designación de los trabajadores encargados de dichas actividades o el recurso a un servicio de prevención externo.

- La designación de los trabajadores encargados de las medidas de emergencia. - El proyecto y la organización de la formación en materia preventiva. DERECHOS DE PARTICIPACIÓN Y REPRESENTACIÓN. Los trabajadores tienen derecho a participar en la empresa en las cuestiones relacionadas con la prevención de riesgos en el trabajo. En las empresas o centros de trabajo que cuenten con seis o más trabajadores, la participación de éstos se canalizará a través de sus representantes y de la representación especializada. DELEGADOS DE PREVENCIÓN. Los Delegados de Prevención son los representantes de los trabajadores con funciones específicas en materia de prevención de riesgos en el trabajo. Serán designados por y entre los representantes del personal, con arreglo a la siguiente escala: - De 50 a 100 trabajadores: 2 Delegados de Prevención. - De 101 a 500 trabajadores: 3 Delegados de Prevención. - De 501 a 1000 trabajadores: 4 Delegados de Prevención. - De 1001 a 2000 trabajadores: 5 Delegados de Prevención. - De 2001 a 3000 trabajadores: 6 Delegados de Prevención. - De 3001 a 4000 trabajadores: 7 Delegados de Prevención. - De 4001 en adelante: 8 Delegados de Prevención. En las empresas de hasta treinta trabajadores el Delegado de Prevención será el Delegado de Personal. En las empresas de treinta y uno a cuarenta y nueve trabajadores habrá un Delegado de Prevención que será elegido por y entre los Delegados de Personal.


10

8.1.2. DISPOSICIONES MINIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD EN LOS LUGARES DE TRABAJO. 8.1.2.1. INTRODUCCION. La ley 31/1995, de 8 de noviembre de 1995, de Prevención de Riesgos Laborales es la norma legal por la que se determina el cuerpo básico de garantías y responsabilidades preciso para establecer un adecuado nivel de protección de la salud de los trabajadores frente a los riesgos derivados de las condiciones de trabajo. De acuerdo con el artículo 6 de dicha ley, serán las normas reglamentarias las que fijarán y concretarán los aspectos más técnicos de las medidas preventivas, a través de normas mínimas que garanticen la adecuada protección de los trabajadores. Entre éstas se encuentran necesariamente las destinadas a garantizar la seguridad y la salud en los lugares de trabajo, de manera que de su utilización no se deriven riesgos para los trabajadores. Por todo lo expuesto, el Real Decreto 486/1997 de 14 de Abril de 1.997 establece las disposiciones mínimas de seguridad y de salud aplicables a los lugares de trabajo, entendiendo como tales las áreas del centro de trabajo, edificadas o no, en las que los trabajadores deban permanecer o a las que puedan acceder en razón de su trabajo, sin incluir las obras de construcción temporales o móviles. 8.1.2.2. OBLIGACIONES DEL EMPRESARIO. El empresario deberá adoptar las medidas necesarias para que la utilización de los lugares de trabajo no origine riesgos para la seguridad y salud de los trabajadores. En cualquier caso, los lugares de trabajo deberán cumplir las disposiciones mínimas establecidas en el presente Real Decreto en cuanto a sus condiciones constructivas, orden, limpieza y mantenimiento, señalización, instalaciones de servicio o protección, condiciones ambientales, iluminación, servicios higiénicos y locales de descanso, y material y locales de primeros auxilios. CONDICIONES CONSTRUCTIVAS. El diseño y las características constructivas de los lugares de trabajo deberán ofrecer seguridad frente a los riesgos de resbalones o caídas, choques o golpes contra objetos y derrumbaciones o caídas de materiales sobre los trabajadores, para ello el pavimento constituirá un conjunto homogéneo, llano y liso sin solución de continuidad, de material consistente, no resbaladizo o susceptible de serlo con el uso y de fácil limpieza, las paredes serán lisas, guarnecidas o pintadas en tonos claros y susceptibles de ser lavadas y blanqueadas y los techos deberán resguardar a los trabajadores de las inclemencias del tiempo y ser lo suficientemente consistentes. El diseño y las características constructivas de los lugares de trabajo deberán también facilitar el control de las situaciones de emergencia, en especial en caso de incendio, y posibilitar, cuando sea necesario, la rápida y segura evacuación de los trabajadores.


11

Todos los elementos estructurales o de servicio (cimentación, pilares, forjados, muros y escaleras) deberán tener la solidez y resistencia necesarias para soportar las cargas o esfuerzos a que sean sometidos. Las dimensiones de los locales de trabajo deberán permitir que los trabajadores realicen su trabajo sin riesgos para su seguridad y salud y en condiciones ergonómicas aceptables, adoptando una superficie libre superior a 2 m² por trabajador, un volumen mayor a 10 m3 por trabajador y una altura mínima desde el piso al techo de 2,50 m. Las zonas de los lugares de trabajo en las que exista riesgo de caída, de caída de objetos o de contacto o exposición a elementos agresivos, deberán estar claramente señalizadas. El suelo deberá ser fijo, estable y no resbaladizo, sin irregularidades ni pendientes peligrosas. Las aberturas, desniveles y las escaleras se protegerán mediante barandillas de 90 cm de altura. Los trabajadores deberán poder realizar de forma segura las operaciones de abertura, cierre, ajuste o fijación de ventanas, y en cualquier situación no supondrán un riesgo para éstos. Las vías de circulación deberán poder utilizarse conforme a su uso previsto, de forma fácil y con total seguridad. La anchura mínima de las puertas exteriores y de los pasillos será de 100 cm. Las puertas transparentes deberán tener una señalización a la altura de la vista y deberán estar protegidas contra la rotura. Las puertas de acceso a las escaleras no se abrirán directamente sobre sus escalones, sino sobre descansos de anchura al menos igual a la de aquellos. Los pavimentos de las rampas y escaleras serán de materiales no resbaladizos y caso de ser perforados la abertura máxima de los intersticios será de 8 mm. La pendiente de las rampas variará entre un 8 y 12 %. La anchura mínima será de 55 cm para las escaleras de servicio y de 1 m. para las de uso general. Caso de utilizar escaleras de mano, éstas tendrán la resistencia y los elementos de apoyo y sujeción necesarios para que su utilización en las condiciones requeridas no suponga un riesgo de caída, por rotura o desplazamiento de las mismas. En cualquier caso, no se emplearán escaleras de más de 5 m de altura, se colocarán formando un ángulo aproximado de 75º con la horizontal, sus largueros deberán prolongarse al menos 1 m sobre la zona a acceder, el ascenso, descenso y los trabajos desde escaleras se efectuarán frente a las mismas, los trabajos a más de 3,5 m de altura, desde el punto de operación al suelo, que requieran movimientos o esfuerzos peligrosos para la estabilidad del trabajador, sólo se efectuarán si se utiliza cinturón de seguridad y no serán utilizadas por dos o más personas simultáneamente. Las vías y salidas de evacuación deberán permanecer expeditas y desembocarán en el exterior. El número, la distribución y las dimensiones de las vías deberán estar dimensionadas para poder evacuar todos los lugares de trabajo rápidamente, dotando de alumbrado de emergencia aquellas que lo requieran.


12

La instalación eléctrica no deberá entrañar riesgos de incendio o explosión, para ello se dimensionarán todos los circuitos considerando las sobreintensidades previsibles y se dotará a los conductores y resto de aparamenta eléctrica de un nivel de aislamiento adecuado. Para evitar el contacto eléctrico directo se utilizará el sistema de separación por distancia o alejamiento de las partes activas hasta una zona no accesible por el trabajador, interposición de obstáculos y/o barreras (armarios para cuadros eléctricos, tapas para interruptores, etc.) y recubrimiento o aislamiento de las partes activas.

Para evitar el contacto eléctrico indirecto se utilizará el sistema de puesta a tierra de las masas (conductores de protección conectados a las carcasas de los receptores eléctricos, líneas de enlace con tierra y electrodos artificiales) y dispositivos de corte por intensidad de defecto (interruptores diferenciales de sensibilidad adecuada al tipo de local, características del terreno y constitución de los electrodos artificiales). ORDEN, LIMPIEZA Y MANTENIMIENTO. SEÑALIZACIÓN. Las zonas de paso, salidas y vías de circulación de los lugares de trabajo y, en especial, las salidas y vías de circulación previstas para la evacuación en casos de emergencia, deberán permanecer libres de obstáculos. Las características de los suelos, techos y paredes serán tales que permitan dicha limpieza y mantenimiento. Se eliminarán con rapidez los desperdicios, las manchas de grasa, los residuos de sustancias peligrosas y demás productos residuales que puedan originar accidentes o contaminar el ambiente de trabajo. Los lugares de trabajo y, en particular, sus instalaciones, deberán ser objeto de un mantenimiento periódico. CONDICIONES AMBIENTALES. La exposición a las condiciones ambientales de los lugares de trabajo no debe suponer un riesgo para la seguridad y la salud de los trabajadores. En los locales de trabajo cerrados deberán cumplirse las condiciones siguientes: - La temperatura de los locales donde se realicen trabajos sedentarios propios de oficinas

o similares estará comprendida entre 17 y 27 ºC. En los locales donde se realicen trabajos ligeros estará comprendida entre 14 y 25 ºC.

- La humedad relativa estará comprendida entre el 30 y el 70 por 100, excepto en los locales donde existan riesgos por electricidad estática en los que el límite inferior será el 50 por 100.

- Los trabajadores no deberán estar expuestos de forma frecuente o continuada a corrientes de aire cuya velocidad exceda los siguientes límites: - Trabajos en ambientes no calurosos: 0,25 m/s. - Trabajos sedentarios en ambientes calurosos: 0,5 m/s.

- Trabajos no sedentarios en ambientes calurosos: 0,75 m/s.


13

- La renovación mínima del aire de los locales de trabajo será de 30 m3 de aire limpio por hora y trabajador en el caso de trabajos sedentarios en ambientes no calurosos ni contaminados por humo de tabaco y 50 m3 en los casos restantes.

- Se evitarán los olores desagradables. ILUMINACIÓN. La iluminación será natural con puertas y ventanas acristaladas, complementándose con iluminación artificial en las horas de visibilidad deficiente. Los puestos de trabajo llevarán además puntos de luz individuales, con el fin de obtener una visibilidad notable. Los niveles de iluminación mínimos establecidos (lux) son los siguientes: - Areas o locales de uso ocasional: 50 lux - Areas o locales de uso habitual: 100 lux - Vías de circulación de uso ocasional: 25 lux. - Vías de circulación de uso habitual: 50 lux. - Zonas de trabajo con bajas exigencias visuales: 100 lux. - Zonas de trabajo con exigencias visuales moderadas: 200 lux. - Zonas de trabajo con exigencias visuales altas: 500 lux. - Zonas de trabajo con exigencias visuales muy altas: 1000 lux. La iluminación anteriormente especificada deberá poseer una uniformidad adecuada, mediante la distribución uniforme de luminarias, evitándose los deslumbramientos directos por equipos de alta luminancia. Se instalará además el correspondiente alumbrado de emergencia y señalización con el fin de poder iluminar las vías de evacuación en caso de fallo del alumbrado general. SERVICIOS HIGIÉNICOS Y LOCALES DE DESCANSO. En el local se dispondrá de agua potable en cantidad suficiente y fácilmente accesible por los trabajadores. Se dispondrán vestuarios cuando los trabajadores deban llevar ropa especial de trabajo, provistos de asientos y de armarios o taquillas individuales con llave, con una capacidad suficiente para guardar la ropa y el calzado. Si los vestuarios no fuesen necesarios, se dispondrán colgadores o armarios para colocar la ropa. Existirán aseos con espejos, retretes con descarga automática de agua y papel higiénico y lavabos con agua corriente, caliente si es necesario, jabón y toallas individuales u otros sistema de secado con garantías higiénicas. Dispondrán además de duchas de agua corriente, caliente y fría, cuando se realicen habitualmente trabajos sucios, contaminantes o que originen elevada sudoración. Llevarán alicatados los paramentos hasta una altura de 2 m. del suelo, con baldosín cerámico esmaltado de color blanco. El solado será continuo e impermeable, formado por losas de gres rugoso antideslizante. Si el trabajo se interrumpiera regularmente, se dispondrán espacios donde los trabajadores puedan permanecer durante esas interrupciones, diferenciándose espacios para fumadores y no fumadores.


14

MATERIAL Y LOCALES DE PRIMEROS AUXILIOS. El lugar de trabajo dispondrá de material para primeros auxilios en caso de accidente, que deberá ser adecuado, en cuanto a su cantidad y características, al número de trabajadores y a los riesgos a que estén expuestos. Como mínimo se dispondrá, en lugar reservado y a la vez de fácil acceso, de un botiquín portátil, que contendrá en todo momento, agua oxigenada, alcohol de 96, tintura de yodo, mercurocromo, gasas estériles, algodón hidrófilo, bolsa de agua, torniquete, guantes esterilizados y desechables, jeringuillas, hervidor, agujas, termómetro clínico, gasas, esparadrapo, apósitos adhesivos, tijeras, pinzas, antiespasmódicos, analgésicos y vendas. 8.1.3. DISPOSICIONES MINIMAS EN MATERIA DE SEÑALIZACION DE SEGURIDAD Y SALUD EN EL TRABAJO. 8.1.3.1. INTRODUCCION. La ley 31/1995, de 8 de noviembre de 1995, de Prevención de Riesgos Laborales es la norma legal por la que se determina el cuerpo básico de garantías y responsabilidades preciso para establecer un adecuado nivel de protección de la salud de los trabajadores frente a los riesgos derivados de las condiciones de trabajo. De acuerdo con el artículo 6 de dicha ley, serán las normas reglamentarias las que fijarán las medidas mínimas que deben adoptarse para la adecuada protección de los trabajadores. Entre éstas se encuentran las destinadas a garantizar que en los lugares de trabajo exista una adecuada señalización de seguridad y salud, siempre que los riesgos no puedan evitarse o limitarse suficientemente a través de medios técnicos de protección colectiva. Por todo lo expuesto, el Real Decreto 485/1997 de 14 de Abril de 1.997 establece las disposiciones mínimas en materia de señalización de seguridad y de salud en el trabajo, entendiendo como tales aquellas señalizaciones que referidas a un objeto, actividad o situación determinada, proporcionen una indicación o una obligación relativa a la seguridad o la salud en el trabajo mediante una señal en forma de panel, un color, una señal luminosa o acústica, una comunicación verbal o una señal gestual. 8.1.3.2. OBLIGACION GENERAL DEL EMPRESARIO. La elección del tipo de señal y del número y emplazamiento de las señales o dispositivos de señalización a utilizar en cada caso se realizará de forma que la señalización resulte lo más eficaz posible, teniendo en cuenta: - Las características de la señal. - Los riesgos, elementos o circunstancias que hayan de señalizarse. - La extensión de la zona a cubrir. - El número de trabajadores afectados. Para la señalización de desniveles, obstáculos u otros elementos que originen riesgo de caída de personas, choques o golpes, así como para la señalización de riesgo eléctrico,


15

presencia de materias inflamables, tóxicas, corrosivas o riesgo biológico, podrá optarse por una señal de advertencia de forma triangular, con un pictograma característico de color negro sobre fondo amarillo y bordes negros. Las vías de circulación de vehículos deberán estar delimitadas con claridad mediante franjas continuas de color blanco o amarillo. Los equipos de protección contra incendios deberán ser de color rojo. La señalización para la localización e identificación de las vías de evacuación y de los equipos de salvamento o socorro (botiquín portátil) se realizará mediante una señal de forma cuadrada o rectangular, con un pictograma característico de color blanco sobre fondo verde. La señalización dirigida a alertar a los trabajadores o a terceros de la aparición de una situación de peligro y de la consiguiente y urgente necesidad de actuar de una forma determinada o de evacuar la zona de peligro, se realizará mediante una señal luminosa, una señal acústica o una comunicación verbal. Los medios y dispositivos de señalización deberán ser limpiados, mantenidos y verificados regularmente. 8.1.4. DISPOSICIONES MINIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD PARA LA UTILIZACION POR LOS TRABAJADORES DE LOS EQUIPOS DE TRABAJO. 8.1.4.1. INTRODUCCION. La ley 31/1995, de 8 de noviembre de 1995, de Prevención de Riesgos Laborales es la norma legal por la que se determina el cuerpo básico de garantías y responsabilidades preciso para establecer un adecuado nivel de protección de la salud de los trabajadores frente a los riesgos derivados de las condiciones de trabajo. De acuerdo con el artículo 6 de dicha ley, serán las normas reglamentarias las que fijarán las medidas mínimas que deben adoptarse para la adecuada protección de los trabajadores. Entre éstas se encuentran las destinadas a garantizar que de la presencia o utilización de los equipos de trabajo puestos a disposición de los trabajadores en la empresa o centro de trabajo no se deriven riesgos para la seguridad o salud de los mismos. Por todo lo expuesto, el Real Decreto 1215/1997 de 18 de Julio de 1.997 establece las disposiciones mínimas de seguridad y de salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo, entendiendo como tales cualquier máquina, aparato, instrumento o instalación utilizado en el trabajo. 8.1.4.2. OBLIGACION GENERAL DEL EMPRESARIO. El empresario adoptará las medidas necesarias para que los equipos de trabajo que se pongan a disposición de los trabajadores sean adecuados al trabajo que deba realizarse y convenientemente adaptados al mismo, de forma que garanticen la seguridad y la salud de los trabajadores al utilizar dichos equipos.


16

Deberá utilizar únicamente equipos que satisfagan cualquier disposición legal o reglamentaria que les sea de aplicación. Para la elección de los equipos de trabajo el empresario deberá tener en cuenta los siguientes factores: - Las condiciones y características específicas del trabajo a desarrollar. - Los riesgos existentes para la seguridad y salud de los trabajadores en el lugar de

trabajo. - En su caso, las adaptaciones necesarias para su utilización por trabajadores

discapacitados. Adoptará las medidas necesarias para que, mediante un mantenimiento adecuado, los equipos de trabajo se conserven durante todo el tiempo de utilización en unas condiciones adecuadas. Todas las operaciones de mantenimiento, ajuste, desbloqueo, revisión o reparación de los equipos de trabajo se realizará tras haber parado o desconectado el equipo. Estas operaciones deberán ser encomendadas al personal especialmente capacitado para ello. El empresario deberá garantizar que los trabajadores reciban una formación e información adecuadas a los riesgos derivados de los equipos de trabajo. La información, suministrada preferentemente por escrito, deberá contener, como mínimo, las indicaciones relativas a: - Las condiciones y forma correcta de utilización de los equipos de trabajo, teniendo en

cuenta las instrucciones del fabricante, así como las situaciones o formas de utilización anormales y peligrosas que puedan preverse.

- Las conclusiones que, en su caso, se puedan obtener de la experiencia adquirida en la utilización de los equipos de trabajo.

DISPOSICIONES MÍNIMAS GENERALES APLICABLES A LOS EQUIPOS DE TRABAJO. Los órganos de accionamiento de un equipo de trabajo que tengan alguna incidencia en la seguridad deberán ser claramente visibles e identificables y no deberán acarrear riesgos como consecuencia de una manipulación involuntaria. Cada equipo de trabajo deberá estar provisto de un órgano de accionamiento que permita su parada total en condiciones de seguridad. Cualquier equipo de trabajo que entrañe riesgo de caída de objetos o de proyecciones deberá estar provisto de dispositivos de protección adecuados a dichos riesgos. Cualquier equipo de trabajo que entrañe riesgo por emanación de gases, vapores o líquidos o por emisión de polvo deberá estar provisto de dispositivos adecuados de captación o extracción cerca de la fuente emisora correspondiente. Si fuera necesario para la seguridad o la salud de los trabajadores, los equipos de trabajo y sus elementos deberán estabilizarse por fijación o por otros medios.


17

Cuando los elementos móviles de un equipo de trabajo puedan entrañar riesgo de accidente por contacto mecánico, deberán ir equipados con resguardos o dispositivos que impidan el acceso a las zonas peligrosas. Las zonas y puntos de trabajo o mantenimiento de un equipo de trabajo deberán estar adecuadamente iluminadas en función de las tareas que deban realizarse. Las partes de un equipo de trabajo que alcancen temperaturas elevadas o muy bajas deberán estar protegidas cuando corresponda contra los riesgos de contacto o la proximidad de los trabajadores. Todo equipo de trabajo deberá ser adecuado para proteger a los trabajadores expuestos contra el riesgo de contacto directo o indirecto de la electricidad y los que entrañen riesgo por ruido, vibraciones o radiaciones deberá disponer de las protecciones o dispositivos adecuados para limitar, en la medida de lo posible, la generación y propagación de estos agentes físicos. Las herramientas manuales deberán estar construidas con materiales resistentes y la unión entre sus elementos deberá ser firme, de manera que se eviten las roturas o proyecciones de los mismos. La utilización de todos estos equipos no podrá realizarse en contradicción con las instrucciones facilitadas por el fabricante, comprobándose antes del iniciar la tarea que todas sus protecciones y condiciones de uso son las adecuadas. Deberán tomarse las medidas necesarias para evitar el atrapamiento del cabello, ropas de trabajo u otros objetos del trabajador, evitando, en cualquier caso, someter a los equipos a sobrecargas, sobrepresiones, velocidades o tensiones excesivas. DISPOSICIONES MÍNIMAS ADICIONALES APLICABLES A LOS EQUIPOS DE TRABAJO MOVILES. Los equipos con trabajadores transportados deberán evitar el contacto de éstos con ruedas y orugas y el aprisionamiento por las mismas. Para ello dispondrán de una estructura de protección que impida que el equipo de trabajo incline más de un cuarto de vuelta o una estructura que garantice un espacio suficiente alrededor de los trabajadores transportados cuando el equipo pueda inclinarse más de un cuarto de vuelta. No se requerirán estas estructuras de protección cuando el equipo de trabajo se encuentre estabilizado durante su empleo. Las carretillas elevadoras deberán estar acondicionadas mediante la instalación de una cabina para el conductor, una estructura que impida que la carretilla vuelque, una estructura que garantice que, en caso de vuelco, quede espacio suficiente para el trabajador entre el suelo y determinadas partes de dicha carretilla y una estructura que mantenga al trabajador sobre el asiento de conducción en buenas condiciones. Los equipos de trabajo automotores deberán contar con dispositivos de frenado y parada, con dispositivos para garantizar una visibilidad adecuada y con una señalización acústica de advertencia. En cualquier caso, su conducción estará reservada a los trabajadores que hayan recibido una información específica.


18

DISPOSICIONES MÍNIMAS ADICIONALES APLICABLES A LOS EQUIPOS DE TRABAJO PARA ELEVACION DE CARGAS. Deberán estar instalados firmemente, teniendo presente la carga que deban levantar y las tensiones inducidas en los puntos de suspensión o de fijación. En cualquier caso, los aparatos de izar estarán equipados con limitador del recorrido del carro y de los ganchos, los motores eléctricos estarán provistos de limitadores de altura y del peso, los ganchos de sujeción serán de acero con ”pestillos de seguridad“ y los carriles para desplazamiento estarán limitados a una distancia de 1 m de su término mediante topes de seguridad de final de carrera eléctricos. Deberá figurar claramente la carga nominal. Deberán instalarse de modo que se reduzca el riesgo de que la carga caiga en picado, se suelte o se desvíe involuntariamente de forma peligrosa. En cualquier caso, se evitará la presencia de trabajadores bajo las cargas suspendidas. Caso de ir equipadas con cabinas para trabajadores deberá evitarse la caída de éstas, su aplastamiento o choque. Los trabajos de izado, transporte y descenso de cargas suspendidas, quedarán interrumpidos bajo régimen de vientos superiores a los 60 km/h. DISPOSICIONES MÍNIMAS ADICIONALES APLICABLES A LOS EQUIPOS DE TRABAJO PARA MOVIMIENTO DE TIERRAS Y MAQUINARIA PESADA EN GENERAL.

Las máquinas para los movimientos de tierras estarán dotadas de faros de marcha

hacia adelante y de retroceso, servofrenos, freno de mano, bocina automática de retroceso, retrovisores en ambos lados, pórtico de seguridad antivuelco y antiimpactos y un extintor.

Se prohibe trabajar o permanecer dentro del radio de acción de la maquinaria de movimiento de tierras, para evitar los riesgos por atropello.

Durante el tiempo de parada de las máquinas se señalizará su entorno con "señales de peligro", para evitar los riesgos por fallo de frenos o por atropello durante la puesta en marcha.

Si se produjese contacto con líneas eléctricas el maquinista permanecerá inmóvil en su puesto y solicitará auxilio por medio de las bocinas. De ser posible el salto sin riesgo de contacto eléctrico, el maquinista saltará fuera de la máquina sin tocar, al unísono, la máquina y el terreno.

Antes del abandono de la cabina, el maquinista habrá dejado en reposo, en contacto con el pavimento (la cuchilla, cazo, etc.), puesto el freno de mano y parado el motor extrayendo la llave de contacto para evitar los riesgos por fallos del sistema hidráulico. Las pasarelas y peldaños de acceso para conducción o mantenimiento permanecerán limpios de gravas, barros y aceite, para evitar los riesgos de caída.

Se prohibe el transporte de personas sobre las máquinas para el movimiento de tierras, para evitar los riesgos de caídas o de atropellos.


19

Se instalarán topes de seguridad de fin de recorrido, ante la coronación de los cortes (taludes o terraplenes) a los que debe aproximarse la maquinaria empleada en el movimiento de tierras, para evitar los riesgos por caída de la máquina.

Se señalizarán los caminos de circulación interna mediante cuerda de banderolas y señales normalizadas de tráfico.

Se prohibe el acopio de tierras a menos de 2 m. del borde de la excavación (como norma general).

No se debe fumar cuando se abastezca de combustible la máquina, pues podría

inflamarse. Al realizar dicha tarea el motor deberá permanecer parado.

Se prohibe realizar trabajos en un radio de 10 m entorno a las máquinas de hinca, en prevención de golpes y atropellos.

Las cintas transportadoras estarán dotadas de pasillo lateral de visita de 60 cm de anchura y barandillas de protección de éste de 90 cm de altura. Estarán dotadas de encauzadores antidesprendimientos de objetos por rebose de materiales. Bajo las cintas, en todo su recorrido, se instalarán bandejas de recogida de objetos desprendidos.

Los compresores serán de los llamados ”silenciosos“ en la intención de disminuir el nivel de ruido. La zona dedicada para la ubicación del compresor quedará acordonada en un radio de 4 m. Las mangueras estarán en perfectas condiciones de uso, es decir, sin grietas ni desgastes que puedan producir un reventón.

Cada tajo con martillos neumáticos, estará trabajado por dos cuadrillas que se turnarán cada hora, en prevención de lesiones por permanencia continuada recibiendo vibraciones. Los pisones mecánicos se guiarán avanzando frontalmente, evitando los desplazamientos laterales. Para realizar estas tareas se utilizará faja elástica de protección de cintura, muñequeras bien ajustadas, botas de seguridad, cascos antirruido y una mascarilla con filtro mecánico recambiable. DISPOSICIONES MÍNIMAS ADICIONALES APLICABLES A LA MAQUINARIA HERRAMIENTA.

Las máquinas-herramienta estarán protegidas eléctricamente mediante doble aislamiento y sus motores eléctricos estarán protegidos por la carcasa.

Las que tengan capacidad de corte tendrán el disco protegido mediante una carcasa antiproyecciones.

Las que se utilicen en ambientes inflamables o explosivos estarán protegidas

mediante carcasas antideflagrantes. Se prohibe la utilización de máquinas accionadas mediante combustibles líquidos en lugares cerrados o de ventilación insuficiente.

Se prohibe trabajar sobre lugares encharcados, para evitar los riesgos de caídas y los eléctricos.


20

Para todas las tareas se dispondrá una iluminación adecuada, en torno a 100 lux.

En prevención de los riesgos por inhalación de polvo, se utilizarán en vía húmeda las herramientas que lo produzcan.

Las mesas de sierra circular, cortadoras de material cerámico y sierras de disco manual no se ubicarán a distancias inferiores a tres metros del borde de los forjados, con la excepción de los que estén claramente protegidos (redes o barandillas, petos de remate, etc). Bajo ningún concepto se retirará la protección del disco de corte, utilizándose en todo momento gafas de seguridad antiproyección de partículas. Como normal general, se deberán extraer los clavos o partes metálicas hincadas en el elemento a cortar.

Con las pistolas fija-clavos no se realizarán disparos inclinados, se deberá verificar que no hay nadie al otro lado del objeto sobre el que se dispara, se evitará clavar sobre fábricas de ladrillo hueco y se asegurará el equilibrio de la persona antes de efectuar el disparo.

Para la utilización de los taladros portátiles y rozadoras eléctricas se elegirán siempre las brocas y discos adecuados al material a taladrar, se evitará realizar taladros en una sola maniobra y taladros o rozaduras inclinadas a pulso y se tratará no recalentar las brocas y discos.

Las pulidoras y abrillantadoras de suelos, lijadoras de madera y alisadoras mecánicas tendrán el manillar de manejo y control revestido de material aislante y estarán dotadas de aro de protección antiatrapamientos o abrasiones.

En las tareas de soldadura por arco eléctrico se utilizará yelmo del soldar o pantalla de mano, no se mirará directamente al arco voltaico, no se tocarán las piezas recientemente soldadas, se soldará en un lugar ventilado, se verificará la inexistencia de personas en el entorno vertical de puesto de trabajo, no se dejará directamente la pinza en el suelo o sobre la perfilería, se escogerá el electrodo adecuada para el cordón a ejecutar y se suspenderán los trabajos de soldadura con vientos superiores a 60 km/h y a la intemperie con régimen de lluvias.

En la soldadura oxiacetilénica (oxicorte) no se mezclarán botellas de gases distintos, éstas se transportarán sobre bateas enjauladas en posición vertical y atadas, no se ubicarán al sol ni en posición inclinada y los mecheros estarán dotados de válvulas antirretroceso de la llama. Si se desprenden pinturas se trabajará con mascarilla protectora y se hará al aire libre o en un local ventilado.


21

8.1.5. DISPOSICIONES MINIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCION. 8.1.5.1. INTRODUCCION.

La ley 31/1995, de 8 de noviembre de 1995, de Prevención de Riesgos Laborales es la norma legal por la que se determina el cuerpo básico de garantías y responsabilidades preciso para establecer un adecuado nivel de protección de la salud de los trabajadores frente a los riesgos derivados de las condiciones de trabajo.

De acuerdo con el artículo 6 de dicha ley, serán las normas reglamentarias las que fijarán las medidas mínimas que deben adoptarse para la adecuada protección de los trabajadores. Entre éstas se encuentran necesariamente las destinadas a garantizar la seguridad y la salud en las obras de construcción.

Por todo lo expuesto, el Real Decreto 1627/1997 de 24 de Octubre de 1.997 establece las disposiciones mínimas de seguridad y salud en las obras de construcción, entendiendo como tales cualquier obra, pública o privada, en la que se efectúen trabajos de construcción o ingeniería civil.

La obra en proyecto referente a la Ejecución de una Edificación de uso Industrial o Comercial se encuentra incluida en el Anexo I de dicha legislación, con la clasificación a) Excavación, b) Movimiento de tierras, c) Construcción, d) Montaje y desmontaje de elementos prefabricados, e) Acondicionamiento o instalación, l) Trabajos de pintura y de limpieza y m) Saneamiento. Al tratarse de una obra con las siguientes condiciones: a) El presupuesto de ejecución por contrata incluido en el proyecto es inferior a 75

millones de pesetas. b) La duración estimada es inferior a 30 días laborables, no utilizándose en ningún

momento a más de 20 trabajadores simultáneamente. c) El volumen de mano de obra estimada, entendiendo por tal la suma de los días de

trabajo del total de los trabajadores en la obra, es inferior a 500. Por todo lo indicado, el promotor estará obligado a que en la fase de redacción del proyecto se elabore un estudio básico de seguridad y salud. Caso de superarse alguna de las condiciones citadas anteriormente deberá realizarse un estudio completo de seguridad y salud. 8.1.5.2. ESTUDIO BASICO DE SEGURIDAD Y SALUD. RIESGOS MAS FRECUENTES EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCION. Los Oficios más comunes en las obras de construcción son los siguientes: - Movimiento de tierras. Excavación de pozos y zanjas. - Relleno de tierras.


22

- Encofrados. - Trabajos con ferralla, manipulación y puesta en obra. - Trabajos de manipulación del hormigón. - Montaje de estructura metálica - Montaje de prefabricados. - Albañilería. - Cubiertas. - Alicatados. - Enfoscados y enlucidos. - Solados con mármoles, terrazos, plaquetas y asimilables. - Carpintería de madera, metálica y cerrajería. - Montaje de vidrio. - Pintura y barnizados. - Instalación eléctrica definitiva y provisional de obra. - Instalación de fontanería, aparatos sanitarios, calefacción y aire acondicionado. - Instalación de antenas y pararrayos. Los riesgos más frecuentes durante estos oficios son los descritos a continuación: - Deslizamientos, desprendimientos de tierras por diferentes motivos (no emplear el

talud adecuado, por variación de la humedad del terreno, etc). - Riesgos derivados del manejo de máquinas-herramienta y maquinaria pesada en

general. - Atropellos, colisiones, vuelcos y falsas maniobras de la maquinaria para movimiento

de tierras. - Caídas al mismo o distinto nivel de personas, materiales y útiles. - Los derivados de los trabajos pulverulentos. - Contactos con el hormigón (dermatitis por cementos, etc). - Caída de los encofrados al vacío, caída de personal al caminar o trabajar sobre los

fondillos de las vigas, pisadas sobre objetos punzantes, etc. - Desprendimientos por mal apilado de la madera, planchas metálicas, etc. - Cortes y heridas en manos y pies, aplastamientos, tropiezos y torceduras al caminar

sobre las armaduras. - Hundimientos, rotura o reventón de encofrados, fallos de entibaciones. - Contactos con la energía eléctrica (directos e indirectos), electrocuciones, quemaduras,

etc. - Los derivados de la rotura fortuita de las planchas de vidrio. - Cuerpos extraños en los ojos, etc. - Agresión por ruido y vibraciones en todo el cuerpo. - Microclima laboral (frío-calor), agresión por radiación ultravioleta, infrarroja. - Agresión mecánica por proyección de partículas. - Golpes. - Cortes por objetos y/o herramientas. - Incendio y explosiones. - Riesgo por sobreesfuerzos musculares y malos gestos. - Carga de trabajo física. - Deficiente iluminación. - Efecto psico-fisiológico de horarios y turno.


23

MEDIDAS PREVENTIVAS DE CARÁCTER GENERAL.

Se establecerán a lo largo de la obra letreros divulgativos y señalización de los riesgos (vuelo, atropello, colisión, caída en altura, corriente eléctrica, peligro de incendio, materiales inflamables, prohibido fumar, etc), así como las medidas preventivas previstas (uso obligatorio del casco, uso obligatorio de las botas de seguridad, uso obligatorio de guantes, uso obligatorio de cinturón de seguridad, etc). Se habilitarán zonas o estancias para el acopio de material y útiles (ferralla, perfilería metálica, piezas prefabricadas, carpintería metálica y de madera, vidrio, pinturas, barnices y disolventes, material eléctrico, aparatos sanitarios, tuberías, aparatos de calefacción y climatización, etc). Se procurará que los trabajos se realicen en superficies secas y limpias, utilizando los elementos de protección personal, fundamentalmente calzado antideslizante reforzado para protección de golpes en los pies, casco de protección para la cabeza y cinturón de seguridad. El transporte aéreo de materiales y útiles se hará suspendiéndolos desde dos puntos mediante eslingas, y se guiarán por tres operarios, dos de ellos guiarán la carga y el tercero ordenará las maniobras. El transporte de elementos pesados (sacos de aglomerante, ladrillos, arenas, etc) se hará sobre carretilla de mano y así evitar sobreesfuerzos. Los andamios sobre borriquetas, para trabajos en altura, tendrán siempre plataformas de trabajo de anchura no inferior a 60 cm (3 tablones trabados entre sí), prohibiéndose la formación de andamios mediante bidones, cajas de materiales, bañeras, etc.

Se tenderán cables de seguridad amarrados a elementos estructurales sólidos en los que enganchar el mosquetón del cinturón de seguridad de los operarios encargados de realizar trabajos en altura.

La distribución de máquinas, equipos y materiales en los locales de trabajo será la adecuada, delimitando las zonas de operación y paso, los espacios destinados a puestos de trabajo, las separaciones entre máquinas y equipos, etc.

El área de trabajo estará al alcance normal de la mano, sin necesidad de ejecutar movimientos forzados.

Se vigilarán los esfuerzos de torsión o de flexión del tronco, sobre todo si el cuerpo están en posición inestable.

Se evitarán las distancias demasiado grandes de elevación, descenso o transporte, así como un ritmo demasiado alto de trabajo.

Se tratará que la carga y su volumen permitan asirla con facilidad.

Se recomienda evitar los barrizales, en prevención de accidentes.


24

Se debe seleccionar la herramienta correcta para el trabajo a realizar, manteniéndola en

buen estado y uso correcto de ésta. Después de realizar las tareas, se guardarán en lugar seguro. La iluminación para desarrollar los oficios convenientemente oscilará en torno a los 100 lux.

Es conveniente que los vestidos estén configurados en varias capas al comprender entre ellas cantidades de aire que mejoran el aislamiento al frío. Empleo de guantes, botas y orejeras. Se resguardará al trabajador de vientos mediante apantallamientos y se evitará que la ropa de trabajo se empape de líquidos evaporables.

Si el trabajador sufriese estrés térmico se deben modificar las condiciones de trabajo,

con el fin de disminuir su esfuerzo físico, mejorar la circulación de aire, apantallar el calor por radiación, dotar al trabajador de vestimenta adecuada (sombrero, gafas de sol, cremas y lociones solares), vigilar que la ingesta de agua tenga cantidades moderadas de sal y establecer descansos de recuperación si las soluciones anteriores no son suficientes.

El aporte alimentario calórico debe ser suficiente para compensar el gasto derivado de

la actividad y de las contracciones musculares.

Para evitar el contacto eléctrico directo se utilizará el sistema de separación por distancia o alejamiento de las partes activas hasta una zona no accesible por el trabajador, interposición de obstáculos y/o barreras (armarios para cuadros eléctricos, tapas para interruptores, etc.) y recubrimiento o aislamiento de las partes activas.

Para evitar el contacto eléctrico indirecto se utilizará el sistema de puesta a tierra de las masas (conductores de protección, líneas de enlace con tierra y electrodos artificiales) y dispositivos de corte por intensidad de defecto (interruptores diferenciales de sensibilidad adecuada a las condiciones de humedad y resistencia de tierra de la instalación provisional).

Las vías y salidas de emergencia deberán permanecer expeditas y desembocar lo más

directamente posible en una zona de seguridad. El número, la distribución y las dimensiones de las vías y salidas de emergencia

dependerán del uso, de los equipos y de las dimensiones de la obra y de los locales, así como el número máximo de personas que puedan estar presentes en ellos.

En caso de avería del sistema de alumbrado, las vías y salidas de emergencia que

requieran iluminación deberán estar equipadas con iluminación de seguridad de suficiente intensidad.

Será responsabilidad del empresario garantizar que los primeros auxilios puedan

prestarse en todo momento por personal con la suficiente formación para ello.


25

MEDIDAS PREVENTIVAS DE CARÁCTER PARTICULAR PARA CADA OFICIO Movimiento de tierras. Excavación de pozos y zanjas.

Antes del inicio de los trabajos, se inspeccionará el tajo con el fin de detectar posibles grietas o movimientos del terreno.

Se prohibirá el acopio de tierras o de materiales a menos de dos metros del borde de la excavación, para evitar sobrecargas y posibles vuelcos del terreno, señalizándose además mediante una línea esta distancia de seguridad.

Se eliminarán todos los bolos o viseras de los frentes de la excavación que por su situación ofrezcan el riesgo de desprendimiento.

La maquinaria estará dotada de peldaños y asidero para subir o bajar de la cabina de control. No se utilizará como apoyo para subir a la cabina las llantas, cubiertas, cadenas y guardabarros.

Los desplazamientos por el interior de la obra se realizarán por caminos señalizados.

Se utilizarán redes tensas o mallazo electrosoldado situadas sobre los taludes, con un solape mínimo de 2 m.

La circulación de los vehículos se realizará a un máximo de aproximación al borde de la excavación no superior a los 3 m. para vehículos ligeros y de 4 m para pesados.

Se conservarán los caminos de circulación interna cubriendo baches, eliminando blandones y compactando mediante zahorras. El acceso y salida de los pozos y zanjas se efectuará mediante una escalera sólida, anclada en la parte superior del pozo, que estará provista de zapatas antideslizantes.

Cuando la profundidad del pozo sea igual o superior a 1,5 m., se entibará (o encamisará) el perímetro en prevención de derrumbamientos. Se efectuará el achique inmediato de las aguas que afloran (o caen) en el interior de las zanjas, para evitar que se altere la estabilidad de los taludes.

En presencia de líneas eléctricas en servicio se tendrán en cuenta las siguientes condiciones: Se procederá a solicitar de la compañía propietaria de la línea eléctrica el corte de fluido y puesta a tierra de los cables, antes de realizar los trabajos. La línea eléctrica que afecta a la obra será desviada de su actual trazado al limite marcado en los planos. La distancia de seguridad con respecto a las líneas eléctricas que cruzan la obra, queda fijada en 5 m.,, en zonas accesibles durante la construcción.


26

Se prohibe la utilización de cualquier calzado que no sea aislante de la electricidad en proximidad con la línea eléctrica. Relleno de tierras. Se prohibe el transporte de personal fuera de la cabina de conducción y/o en número superior a los asientos existentes en el interior.

Se regarán periódicamente los tajos, las cargas y cajas de camión, para evitar las polvaredas. Especialmente si se debe conducir por vías públicas, calles y carreteras.

Se instalará, en el borde de los terraplenes de vertido, sólidos topes de limitación de recorrido para el vertido en retroceso. Se prohibe la permanencia de personas en un radio no inferior a los 5 m. en torno a las compactadoras y apisonadoras en funcionamiento. Los vehículos de compactación y apisonado, irán provistos de cabina de seguridad de protección en caso de vuelco. Encofrados. Se prohibe la permanencia de operarios en las zonas de batido de cargas durante las operaciones de izado de tablones, sopandas, puntales y ferralla; igualmente se procederá durante la elevación de viguetas, nervios, armaduras, pilares, bovedillas, etc.

El ascenso y descenso del personal a los encofrados, se efectuará a través de escaleras de mano reglamentarias.

Se instalarán barandillas reglamentarias en los frentes de losas horizontales, para impedir la caída al vacío de las personas. Los clavos o puntas existentes en la madera usada, se extraerán o remacharán, según casos. Queda prohibido encofrar sin antes haber cubierto el riesgo de caída desde altura mediante la ubicación de redes de protección. Trabajos con ferralla, manipulación y puesta en obra. Los paquetes de redondos se almacenarán en posición horizontal sobre durmientes de madera capa a capa, evitándose las alturas de las pilas superiores al 1'50 m.

Se efectuará un barrido diario de puntas, alambres y recortes de ferralla en torno al banco (o bancos, borriquetas, etc.) de trabajo.

Queda prohibido el transporte aéreo de armaduras de pilares en posición vertical. Se prohibe trepar por las armaduras en cualquier caso.


27

Se prohibe el montaje de zunchos perimetrales, sin antes estar correctamente instaladas las redes de protección. Se evitará, en lo posible, caminar por los fondillos de los encofrados de jácenas o vigas. Trabajos de manipulación del hormigón. Se instalarán fuertes topes final de recorrido de los camiones hormigonera, en evitación de vuelcos. Se prohibe acercar las ruedas de los camiones hormigoneras a menos de 2 m. del borde de la excavación.

Se prohibe cargar el cubo por encima de la carga máxima admisible de la grúa que lo sustenta. Se procurará no golpear con el cubo los encofrados, ni las entibaciones. La tubería de la bomba de hormigonado, se apoyará sobre caballetes, arriostrándose las partes susceptibles de movimiento. Para vibrar el hormigón desde posiciones sobre la cimentación que se hormigona, se establecerán plataformas de trabajo móviles formadas por un mínimo de tres tablones, que se dispondrán perpendicularmente al eje de la zanja o zapata. El hormigonado y vibrado del hormigón de pilares, se realizará desde "castilletes de hormigonado" En el momento en el que el forjado lo permita, se izará en torno a los huecos el peto definitivo de fábrica, en prevención de caídas al vacío. Se prohibe transitar pisando directamente sobre las bovedillas (cerámicas o de hormigón), en prevención de caídas a distinto nivel. Montaje de estructura metálica. Los perfiles se apilarán ordenadamente sobre durmientes de madera de soporte de cargas, estableciendo capas hasta una altura no superior al 1'50 m. Una vez montada la "primera altura" de pilares, se tenderán bajo ésta redes horizontales de seguridad. Se prohibe elevar una nueva altura, sin que en la inmediata inferior se hayan concluido los cordones de soldadura. Las operaciones de soldadura en altura, se realizarán desde el interior de una guindola de soldador, provista de una barandilla perimetral de 1 m. de altura formada por


28

pasamanos, barra intermedia y rodapié. El soldador, además, amarrará el mosquetón del cinturón a un cable de seguridad, o a argollas soldadas a tal efecto en la perfilería. Se prohibe la permanencia de operarios dentro del radio de acción de cargas suspendidas. Se prohibe la permanencia de operarios directamente bajo tajos de soldadura. Se prohibe trepar directamente por la estructura y desplazarse sobre las alas de una viga sin atar el cinturón de seguridad. El ascenso o descenso a/o de un nivel superior, se realizará mediante una escalera de mano provista de zapatas antideslizantes y ganchos de cuelgue e inmovilidad dispuestos de tal forma que sobrepase la escalera 1 m. la altura de desembarco. El riesgo de caída al vacío por fachadas se cubrirá mediante la utilización de redes de horca (o de bandeja). Montaje de prefabricados. El riesgo de caída desde altura, se evitará realizando los trabajos de recepción e instalación del prefabricado desde el interior de una plataforma de trabajo rodeada de barandillas de 90 cm., de altura, formadas por pasamanos, listón intermedio y rodapié de 15 cm., sobre andamios (metálicos, tubulares de borriquetas). Se prohibe trabajar o permanecer en lugares de tránsito de piezas suspendidas en prevención del riesgo de desplome. Los prefabricados se acopiarán en posición horizontal sobre durmientes dispuestos por capas de tal forma que no dañen los elementos de enganche para su izado. Se paralizará la labor de instalación de los prefabricados bajo régimen de vientos superiores a 60 Km/h. Albañilería. Los grandes huecos (patios) se cubrirán con una red horizontal instalada alternativamente cada dos plantas, para la prevención de caídas. Se prohibe concentrar las cargas de ladrillos sobre vanos. El acopio de palets, se realizará próximo a cada pilar, para evitar las sobrecargas de la estructura en los lugares de menor resistencia. Los escombros y cascotes se evacuarán diariamente mediante trompas de vertido montadas al efecto, para evitar el riesgo de pisadas sobre materiales.

Las rampas de las escaleras estarán protegidas en su entorno por una barandilla sólida de 90 cm. de altura, formada por pasamanos, listón intermedio y rodapié de 15 cm. Cubiertas.


29

El riesgo de caída al vacío, se controlará instalando redes de horca alrededor del edificio. No se permiten caídas sobre red superiores a los 6 m. de altura. Se paralizarán los trabajos sobre las cubiertas bajo régimen de vientos superiores a 60 km/h., lluvia, helada y nieve. Alicatados. El corte de las plaquetas y demás piezas cerámicas, se ejecutará en vía húmeda, para evitar la formación de polvo ambiental durante el trabajo. El corte de las plaquetas y demás piezas cerámicas se ejecutará en locales abiertos o a la intemperie, para evitar respirar aire con gran cantidad de polvo. Enfoscados y enlucidos. Las "miras", reglas, tablones, etc., se cargarán a hombro en su caso, de tal forma que al caminar, el extremo que va por delante, se encuentre por encima de la altura del casco de quién lo transporta, para evitar los golpes a otros operarios, los tropezones entre obstáculos, etc. Se acordonará la zona en la que pueda caer piedra durante las operaciones de proyección de "garbancillo" sobre morteros, mediante cinta de banderolas y letreros de prohibido el paso. Solados con mármoles, terrazos, plaquetas y asimilables. El corte de piezas de pavimento se ejecutará en vía húmeda, en evitación de lesiones por trabajar en atmósferas pulverulentas.

Las piezas del pavimento se izarán a las plantas sobre plataformas emplintadas, correctamente apiladas dentro de las cajas de suministro, que no se romperán hasta la hora de utilizar su contenido. Los lodos producto de los pulidos, serán orillados siempre hacia zonas no de paso y eliminados inmediatamente de la planta. Carpintería de madera, metálica y cerrajería. Los recortes de madera y metálicos, objetos punzantes, cascotes y serrín producidos durante los ajustes se recogerán y se eliminarán mediante las tolvas de vertido, o mediante bateas o plataformas emplintadas amarradas del gancho de la grúa. Los cercos serán recibidos por un mínimo de una cuadrilla, en evitación de golpes, caídas y vuelcos. Los listones horizontales inferiores contra deformaciones, se instalarán a una altura en torno a los 60 cm. Se ejecutarán en madera blanca, preferentemente, para hacerlos más visibles y evitar los accidentes por tropiezos.


30

El "cuelgue" de hojas de puertas o de ventanas, se efectuará por un mínimo de dos operarios, para evitar accidentes por desequilibrio, vuelco, golpes y caídas. Montaje de vidrio. Se prohibe permanecer o trabajar en la vertical de un tajo de instalación de vidrio. Los tajos se mantendrán libres de fragmentos de vidrio, para evitar el riesgo de cortes. La manipulación de las planchas de vidrio, se ejecutará con la ayuda de ventosas de seguridad. Los vidrios ya instalados, se pintarán de inmediato a base de pintura a la cal, para significar su existencia. Pintura y barnizados. Se prohibe almacenar pinturas susceptibles de emanar vapores inflamables con los recipientes mal o incompletamente cerrados, para evitar accidentes por generación de atmósferas tóxicas o explosivas. Se prohibe realizar trabajos de soldadura y oxicorte en lugares próximos a los tajos en los que se empleen pinturas inflamables, para evitar el riesgo de explosión o de incen-dio. Se tenderán redes horizontales sujetas a puntos firmes de la estructura, para evitar el riesgo de caída desde alturas. Se prohibe la conexión de aparatos de carga accionados eléctricamente (puentes grúa por ejemplo) durante las operaciones de pintura de carriles, soportes, topes, baran-dillas, etc., en prevención de atrapamientos o caídas desde altura. Se prohibe realizar "pruebas de funcionamiento" en las instalaciones, tuberías de presión, equipos motobombas, calderas, conductos, etc. durante los trabajos de pintura de señalización o de protección de conductos. Instalación eléctrica provisional de obra.

El montaje de aparatos eléctricos será ejecutado por personal especialista, en prevención de los riesgos por montajes incorrectos. El calibre o sección del cableado será siempre el adecuado para la carga eléctrica que ha de soportar. Los hilos tendrán la funda protectora aislante sin defectos apreciables (rasgones, repelones y asimilables). No se admitirán tramos defectuosos.


31

La distribución general desde el cuadro general de obra a los cuadros secundarios o de planta, se efectuará mediante manguera eléctrica antihumedad. El tendido de los cables y mangueras, se efectuará a una altura mínima de 2 m. en los lugares peatonales y de 5 m. en los de vehículos, medidos sobre el nivel del pavimento. Los empalmes provisionales entre mangueras, se ejecutarán mediante conexiones normalizadas estancas antihumedad. Las mangueras de "alargadera" por ser provisionales y de corta estancia pueden llevarse tendidas por el suelo, pero arrimadas a los paramentos verticales. Los interruptores se instalarán en el interior de cajas normalizadas, provistas de puerta de entrada con cerradura de seguridad.

Los cuadros eléctricos metálicos tendrán la carcasa conectada a tierra. Los cuadros eléctricos se colgarán pendientes de tableros de madera recibidos a los paramentos verticales o bien a "pies derechos" firmes.

Las maniobras a ejecutar en el cuadro eléctrico general se efectuarán subido a una banqueta de maniobra o alfombrilla aislante. Los cuadros eléctricos poseerán tomas de corriente para conexiones normalizadas blindadas para intemperie. La tensión siempre estará en la clavija "hembra", nunca en la "macho", para evitar los contactos eléctricos directos. Los interruptores diferenciales se instalarán de acuerdo con las siguientes sensibilidades: 300 mA. Alimentación a la maquinaria. 30 mA. Alimentación a la maquinaria como mejora del nivel de seguridad. 30 mA. Para las instalaciones eléctricas de alumbrado. Las partes metálicas de todo equipo eléctrico dispondrán de toma de tierra. El neutro de la instalación estará puesto a tierra. La toma de tierra se efectuará a través de la pica o placa de cada cuadro general. El hilo de toma de tierra, siempre estará protegido con macarrón en colores amarillo y verde. Se prohibe expresamente utilizarlo para otros usos. La iluminación mediante portátiles cumplirá la siguiente norma: - Portalámparas estanco de seguridad con mango aislante, rejilla protectora de la

bombilla dotada de gancho de cuelgue a la pared, manguera antihumedad, clavija de conexión normalizada estanca de seguridad, alimentados a 24 V.


32

- La iluminación de los tajos se situará a una altura en torno a los 2 m., medidos desde la superficie de apoyo de los operarios en el puesto de trabajo.

- La iluminación de los tajos, siempre que sea posible, se efectuará cruzada con el fin de disminuir sombras.

- Las zonas de paso de la obra, estarán permanentemente iluminadas evitando rincones oscuros.

No se permitirá las conexiones a tierra a través de conducciones de agua. No se permitirá el tránsito de carretillas y personas sobre mangueras eléctricas, pueden pelarse y producir accidentes. No se permitirá el tránsito bajo líneas eléctricas de las compañías con elementos longitudinales transportados a hombro (pértigas, reglas, escaleras de mano y asimilables). La inclinación de la pieza puede llegar a producir el contacto eléctrico. Instalación de fontanería, aparatos sanitarios, calefacción y aire acondicionado. El transporte de tramos de tubería a hombro por un solo hombre, se realizará inclinando la carga hacia atrás, de tal forma que el extremo que va por delante supere la altura de un hombre, en evitación de golpes y tropiezos con otros operarios en lugares poco iluminados o iluminados a contra luz. Se prohibe el uso de mecheros y sopletes junto a materiales inflamables. Se prohibe soldar con plomo, en lugares cerrados, para evitar trabajos en atmósferas tóxicas. Instalación de antenas y pararrayos. Bajo condiciones meteorológicas extremas, lluvia, nieve, hielo o fuerte viento, se suspenderán los trabajos. Se prohibe expresamente instalar pararrayos y antenas a la vista de nubes de tormenta próximas. Las antenas y pararrayos se instalarán con ayuda de la plataforma horizontal, apoyada sobre las cuñas en pendiente de encaje en la cubierta, rodeada de barandilla sólida de 90 cm. de altura, formada por pasamanos, barra intermedia y rodapié, dispuesta según detalle de planos. Las escaleras de mano, pese a que se utilicen de forma "momentánea", se anclarán firmemente al apoyo superior, y estarán dotados de zapatas antideslizantes, y sobrepasarán en 1 m. la altura a salvar. Las líneas eléctricas próximas al tajo, se dejarán sin servicio durante la duración de los trabajos.


33

8.1.5.3. DISPOSICIONES ESPECIFICAS DE SEGURIDAD Y SALUD DURANTE LA EJECUCION DE LAS OBRAS. Cuando en la ejecución de la obra intervenga más de una empresa, o una empresa y trabajadores autónomos o diversos trabajadores autónomos, el promotor designará un coordinador en materia de seguridad y salud durante la ejecución de la obra, que será un técnico competente integrado en la dirección facultativa. Cuando no sea necesaria la designación de coordinador, las funciones de éste serán asumidas por la dirección facultativa.

En aplicación del estudio básico de seguridad y salud, cada contratista elaborará un plan de seguridad y salud en el trabajo en el que se analicen, estudien, desarrollen y complementen las previsiones contenidas en el estudio desarrollado en el proyecto, en función de su propio sistema de ejecución de la obra. Antes del comienzo de los trabajos, el promotor deberá efectuar un aviso a la autoridad laboral competente. 8.1.6. DISPOSICIONES MINIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS A LA UTILIZACION POR LOS TRABAJADORES DE EQUIPOS DE PROTECCION INDIVIDUAL. 8.1.6.1. INTRODUCCION.

La ley 31/1995, de 8 de noviembre, de Prevención de Riesgos Laborales, determina el cuerpo básico de garantías y responsabilidades preciso para establecer un adecuado nivel de protección de la salud de los trabajadores frente a los riesgos derivados de las condiciones de trabajo. Así son las normas de desarrollo reglamentario las que deben fijar las medidas mínimas que deben adoptarse para la adecuada protección de los trabajadores. Entre ellas se encuentran las destinadas a garantizar la utilización por los trabajadores en el trabajo de equipos de protección individual que los protejan adecuadamente de aquellos riesgos para su salud o su seguridad que no puedan evitarse o limitarse suficientemente mediante la utilización de medios de protección colectiva o la adopción de medidas de organización en el trabajo.


34

8.1.6.2. OBLIGACIONES GENERALES DEL EMPRESARIO. Hará obligatorio el uso de los equipos de protección individual que a continuación se desarrollan. PROTECTORES DE LA CABEZA. - Cascos de seguridad, no metálicos, clase N, aislados para baja tensión, con el fin de

proteger a los trabajadores de los posibles choques, impactos y contactos eléctricos. - Protectores auditivos acoplables a los cascos de protección. - Gafas de montura universal contra impactos y antipolvo. - Mascarilla antipolvo con filtros protectores. - Pantalla de protección para soldadura autógena y eléctrica. PROTECTORES DE MANOS Y BRAZOS. - Guantes contra las agresiones mecánicas (perforaciones, cortes, vibraciones). - Guantes de goma finos, para operarios que trabajen con hormigón. - Guantes dieléctricos para B.T. - Guantes de soldador. - Muñequeras. - Mango aislante de protección en las herramientas. PROTECTORES DE PIES Y PIERNAS. - Calzado provisto de suela y puntera de seguridad contra las agresiones mecánicas. - Botas dieléctricas para B.T. - Botas de protección impermeables. - Polainas de soldador. - Rodilleras. PROTECTORES DEL CUERPO. - Crema de protección y pomadas. - Chalecos, chaquetas y mandiles de cuero para protección de las agresiones mecánicas. - Traje impermeable de trabajo. - Cinturón de seguridad, de sujeción y caída, clase A. - Fajas y cinturones antivibraciones. - Pértiga de B.T. - Banqueta aislante clase I para maniobra de B.T. - Linterna individual de situación. - Comprobador de tensión.

Implantació d’Energies Renovables i Electrificació d’un...

Documents

Transcript of Implantació d’Energies Renovables i Electrificació d’un...