IMPORTIMPORTÀÀNCIA DE LNCIA DE L ’’AVALUACIAVALUACI ÓÓEN ELS RESULTATS DE EN ELS RESULTATS DE

LL’’APRENENTATGEAPRENENTATGE

Neus SanmartíCastelldefels, Juny 2011

“La intel·ligència humana juga amb dues funcions. La primera és la producció d’idees, de càlculs, de programes, de projectes. La

segona i definitiva és l’avaluadora. De res ens serveix que tinguem

molt per escollir si no sabem separar el gra de la palla”.J.A. Marina a La Vanguardia (1/5/2010)

Un procés que comporta:

1) Recollir informacions (amb instruments o no)

2) Analitzar la informació recollida i emetre un judici

3) Prendre decisions d’acord amb el judici emès

Què entenem per avaluar?

De tipus pedagògic :regular el procés d’ensenyament i aprenentatge

QUALIFICACIQUALIFICACI ÓÓ//ACREDITACIACREDITACI ÓÓ AVALUACIAVALUACI ÓÓ FORMATIVAFORMATIVA --FORMADORAFORMADORA

De tipus social :classificar, seleccionar, orientar…

Punts de vista per aprofundir en l’avaluació

1. Com a activitat per aprendre, a partir de regular què i com aprenem (base de les competències d’aprendre a aprendre i d’autonomia i iniciativa personal, a més de tot tipus d’aprenentatges)

2. Com a activitat per comprovar quèhem après

1. L’avaluació com a activitat per aprendre, a partir de regular què i com aprenem

Comporta aprendre a regular:

– La percepció dels objectius d’aprenentatge

– Com anticipem i planifiquem l’acció– La percepció dels criteris d’avaluació

COMPARTIR COMPARTIR OBJECTIUSOBJECTIUS

a) Avaluar-regular la percepció sobre els objectius d’aprenentatge

Què mengen?Com són per dins?

El procés de naixement

QuQuèè creieu que aprendrem sobre les plantescreieu que aprendrem sobre les plantes ??(despr(despr éés ds d ’’una conversa inicial)una conversa inicial)

A regar, a sembrar-les, a cuidar-les, a tocar-

les fluixet

(3r CEIP Bellaterra)(3r CEIP Bellaterra)

Sabem que lSabem que l ’’aire aire éés un gas format s un gas format per partper part íícules. Com expliquem allò cules. Com expliquem allò que hem observat?que hem observat?

(1r ESO)(1r ESO)

Augmenta el Augmenta el nombre de nombre de partpart íículescules

Les partLes part íícules es cules es ‘‘ transformentransformen ’’

Les partLes part íícules cules pugen cap pugen cap

amuntamunt

Les partLes part íícules cules pugen cap amuntpugen cap amunt

Què creus que aprendrem?(despr(despr éés ds d ’’una explicaciuna explicaci óó inicial)inicial)

•• A dibuixar A dibuixar ààtomstoms•• QuQuíímicamica•• A fer fA fer f óórmulesrmules•• A explicar perquA explicar perqu èè passen cosespassen coses•• A pensarA pensar•• A saber com A saber com éés la mats la mat èèria i com canviaria i com canvia•• A fer experiments i explicarA fer experiments i explicar --loslos•• A explicar perquA explicar perqu èè les substles subst ààncies ncies canviencanvien•• ……

Objectius consensuats (?*)(despr(despr éés ds d ’’una conversa)una conversa)

•• Observar i descriure caracterObservar i descriure caracter íístiques de stiques de canvis en els materials: canvis en els materials: dilatacidilataci óó, , canvis canvis dd’’estat, dissoluciestat, dissoluci óó, difusi, difusi óó, cristal, cristal ··litzacilitzaci óó……, , utilitzant els instruments adequats. utilitzant els instruments adequats.

•• Interpretar aquests canvis utilitzant el Interpretar aquests canvis utilitzant el model de partmodel de part íícules.cules.

•• Predir quPredir qu èè passarpassar àà en alguns canvis i en alguns canvis i saber com actuar responsablement.saber com actuar responsablement.

*No vol dir que ja se’ls han fet seus, caldrà anar-h o comprovant

El diari de classe: un altre instrument per identificar si es comparteixen els objectius

(Exemple d’escrit en un diari de classe, 2n ESO))

R. Rodríguez, IESM Juan de la Cierva

“La persona més lenta, que no perd de vista la finalitat del que fa, va sempre més ràpida que la que avança sense

perseguir un punt fixe”Frank Kafka (1883-1924)

ANTICIPAR I ANTICIPAR I PLANIFICAR PLANIFICAR LL’’ACCIACCIÓÓ

b) Avaluació-regulació de la anticipació i planificació de l’acció

Anticipació i planificació de l’acció

5 anys CEIP Baloofeta per un nen “superdotat”

(traducció de l’original en

català)

Com ho aprenen a fer els infants que no aprenen sol s?

En quEn qu èè ens fixem per ens fixem per saber si el nostre dibuix saber si el nostre dibuix

éés idoni?s idoni?

On és el Sol en relació a l’ombra?

L’ombra té nas?

L’ombra toca els peus?

A quin costat està l’ombra?

Com sCom s óón les n les ombres del pati?ombres del pati?

(2n CEIP Baloo)(2n CEIP Baloo)

En gran grup identifiquem regularitats:

Les ombres que observem al pati…(a partir de contrastar els dibuixos amb noves obse rvacions)

• Són negres.

• Estan enganxades als peus de la persona (o a l’objecte) que fa ombra.

• Tenen la mateixa silueta.

• Poden ser més grans, més petites, o iguals.

• La persona (o l’objecte) està entre el Sol (o la fon t de llum) i l’ombra.

Si han estat capaços d’abstreure en quèpensar o fer, quan observen nous fets poden

identificar si “funciona” i quins canvis introduir,

-i així EVOLUCIONA EL CONEIXEMENT-

3 mesos després un alumne va preguntar:“Com és que l’ombra de l’ocell no estàenganxada a les seves potes?”

(CEIP Barrufet)

Pensar en:

• A quin grup pertany -d’objectes, materials, éssers vius…, o de parts- (per exemple, la flor és una part d’una planta).

• Quines parts, propietats o característiques són imprescindibles (ex. totes les flors tenen pistil i/o estams, però no totes tenen pètals).

• En quina és la seva funció o aplicacions, és a dir, perquè serveix (per exemple, la flor serveix perquè la planta es pugui reproduir).

QuQuèè hem de fer per definir?hem de fer per definir?(a partir de definir qu(a partir de definir qu èè éés una flor)s una flor)

Una flor Una flor éés una part ds una part d ’’una planta que sempre tuna planta que sempre t éé un pistil un pistil (òvuls) i/o estams (pol(òvuls) i/o estams (pol ··len) i que serveix perqulen) i que serveix perqu èè la planta la planta es pugui reproduires pugui reproduir ”” ..

Aquests resums (o Aquests resums (o ““ Bases dBases d ’’orientaciorientaci óó”” ), ), que han dque han d ’’elaborar els propis alumnes elaborar els propis alumnes

amb les seves paraules,amb les seves paraules, ss’’han de avaluarhan de avaluar --regular molt bregular molt b éé..

Poden anar variant al llarg dels cursos, Poden anar variant al llarg dels cursos, ampliantampliant --los, matisant afirmacionslos, matisant afirmacions ……

No té massa sentit donar fetes aquestes planificacions i sovint

no cal arribar a una única formulació, perquè l’alumnat és

divers a l’inici i divers al final

TTíítols molt relacionats amb el procedimenttols molt relacionats amb el procediment

No pot deixar de posar No pot deixar de posar exemples concretsexemples concrets

R. Rodríguez, IESM Juan de la Cierva

TTíítols relacionats amb el modeltols relacionats amb el model

Operacions plantejades de Operacions plantejades de forma abstracte i molt sintforma abstracte i molt sint èèticatica

c) Avaluar-regular la percepció dels criteris d’avaluació i si és capaçd’aplicar-los per autoregular-se

COMPARTIR COMPARTIR CRITERIS CRITERIS

DD’’AVALUACIAVALUACI ÓÓ

Primera representaciPrimera representaci óó sobre com fer i sobre com fer i avaluar un informe davaluar un informe d ’’un experiment un experiment

Què ha de tenir perquè sigui

científic?

Què ha de tenir perquè sigui entenedor?

Característiques

M. Calvet 3r ESO

REDACCIREDACCIÓÓ D'UN INFORME D'UNA EXPERID'UN INFORME D'UNA EXPERI ÈÈNCIA DE NCIA DE LABORATORI HIPOTLABORATORI HIPOT ÈÈTICOTICO--DEDUCTIVADEDUCTIVA

Què he de fer? Estarà ben fet si...

1. Escollir un títol per a l’informe

1.1 està d'acord amb l'experiència1.2 resumeix l'objectiu principal1.3 és suggeridor

2. Identificar l'objectiu principal

2.1 està d'acord amb les finalitats del treball real itzat2.2 comença amb un verb

3. 3. Plantejar la hipòtesi

3.1 s'indiquen les variables dependent i independent3.2 s'indiquen les variables que es controlen3.3 es redacten utilitzant la forma:"Si ........................., aleshores .......... .......

4. Indicar els materials i instruments utilitzats en l'experimentació

4.1 s'anoten tots4.2 són anomenats correctament

5. … 5.1 …

Base d’orientació

Criteris d’avaluació

Elaborat a partir d’analitzar bons exemples d’informes d’alumnes d’altres cursos

M. Marimon C.P. Baloo, 2n

També els petits poden aprendre a

coavaluar-se

També van plantejar les

preguntes

Què fan els alumnes “ experts” en autoregular-s

e?

3er ESO IESM J.M Zafra(traducció del català)

La meva La meva resposta inicialresposta inicial

PreguntesPreguntes

QuQuèè he fet he fet malament? malament?

Per quPer quèè no hono hohe fet bhe fet béé??

ConsellsConsellsper millorarper millorar

EstEstàà benbenjustificatjustificat??

2. L’avaluació per qualificar el grau de competència

• Com plantejar preguntes-activitats que avaluïn la competència?

• Com qualificar el grau de competència?• Com compartir l’avaluació amb les famílies• Com atendre la diversitat que l’avaluació posa

de manifest? (fonamental però no en parlarem)

TTéé sentit usentit u na activitat d'avaluacina activitat d'avaluaci óó ““ finalfinal ”” ??

•• Serveix per posar a prova si sServeix per posar a prova si s ’’ha aprha apr èèss

•• Possibilita reconPossibilita recon èèixer quins aspectes ixer quins aspectes encara cal aprofundirencara cal aprofundir

Però nomPerò nom éés si:s si:

•• ÉÉs coherent amb el procs coherent amb el proc éés ds d ’’ensenyamentensenyament

•• Hi ha probabilitats de tenir Hi ha probabilitats de tenir èèxitxit

a) Un primer problema:

Com plantejar preguntes (activitats) per avaluar la competència?

CEIP Bellaterra. 3º EP

Un exemple de pregunta “competencial”Un exemple de pregunta “competencial”

PRODUCTIVAPRODUCTIVA CONTEXTUALITZADACONTEXTUALITZADA

DÓNA INDICISDÓNA INDICIS ÉS CLAR EL DESTINATARIÉS CLAR EL DESTINATARI

La mare de lLa mare de l ’’Anna no vol que vagi a dormir a casa Anna no vol que vagi a dormir a casa de la seva amiga Teresa, perqude la seva amiga Teresa, perqu èè la seva germana la seva germana petita tpetita t éé la rubla rub èèola. Lola. L ’’Anna diu que no hi ha cap Anna diu que no hi ha cap perill ja que el curs passat la van vacunar.perill ja que el curs passat la van vacunar.Ajuda lAjuda l ’’Anna i la Teresa a buscar arguments per Anna i la Teresa a buscar arguments per convconv èèncer la seva mare tenint en compte el que ncer la seva mare tenint en compte el que hem aprhem apr èès sobre el s sobre el sistema immunitari. Escriusistema immunitari. Escriu --los los per enviarper enviar --los per correu electrlos per correu electr ònic. ònic.

CaracterCaracter íístiques de les stiques de les BONES PREGUNTESBONES PREGUNTES

Com sembla que es canvia sense canviar res?

La Joana està aprenent a l’institut com és el sistema nerviós i vol explicar-lis als seus pares q uèha après. Què els hi hauria de dir sobre:

a) Com s’anomenen les seves cèl·lules?

b) Quines parts les formen?

c) Com es comuniquen entre elles?

…

Exemples de preguntes curtes però interessants

• Justifica perquè un arbre que fa 10 anys pesava 10 kg ara en pesa 100.

• Per què li serveixen els pulmons a la mà? I el cor al cervell?

• En què hem de pensar (o observar) per saber si un animal és vertebrat o és un invertebrat? (o per saber si un cuc i una serp formen part del mateix grup d’animals)?

Un dels millors instruments per avaluar aprenentatges competencials: La carpeta d’aprenentatge o portafolis

• Inclou tot el procés d’aprenentatge i “metareflexions” dels alumnes sobre el seu progrés i les seves dificultats (tipus “diari de classe”).

• L’alumne escull, entre les tasques realitzades, les que creu que millor reflecteixen els seus aprenentatges, perquè el professorat valori els seus resultats.

http://www.slideshare.net/nalart/e-portafolihttp://blocs.xtec.cat/portfolioproject/

Un segon problema:

b) Com qualificar el nivell de competència:

Necessitat d’explicitar els criteris d’avaluació

Què haurem de planificar per qualificar aprenentatges competencials?

• D’una banda, definir les dimensions bàsiques de cada competència (el Departament d’Ensenyament està elaborant un document per explicitar les més bàsiques -no és prescriptiu-)

• D’una altra, identificar en quines disciplines -projectes – tallers – racons... es treballen i s’avaluaran.

Dimensions de la competència comunicativa lingüística

• Comprensió oral• Comprensió escrita• Expressió oral• Expressió escrita• Interacció en situacions comunicatives• Plurilingüisme i interculturalitat

-de les que es podrien identificar subdimensions-.

Rúbrica per a l’avaluació: Competència c. lingüística, dimensió E.E. (narrar)

Criterisrealització

Criterisresultats

IES Badia del Vallès

Aspectes relacionats amb la Base dAspectes relacionats amb la Base d ’’orientaciorientaci óó

http://rubistar.4teachers.org/index.php

Molt bé Bé Força bé He de millorar

Identificar les característiques de les joguinesCom són?

Identifica i justifica les característiques i ho expressa de forma coherent utilitzant paraules adequades.

Identifica, sense justificar, les característiques i les expressa utilitzant paraules adequades.

Identifica algunes característiques.

Cita idees no pertinents i no anomena cap característica.

Identificar què s’ha d’aplicar a les joguines per fer-les funcionar.Què fem?

Identifica i justifica què s’ha d’aplicar utilitzant els conceptes de força i energia de manera pertinent.

Identifica forces i energies aplicades sense justificar-ho, utilitzant paraules coherents.

Identifica o forces o energies. Identifica accions que els hi apliquem.

Cita idees no pertinents o només parla d’accions.

Identificar en quès’ha transformat l’energia que els hi hem aplicat.Què fan?

Identifica i justifica en quina energia s’ha transformat l’energia inicial i ho expressa amb paraules coherents.

Identifica, sense justificar, en quina energia s’ha transformat l’energia inicial amb paraules coherents.

Identifica algunes accions que fan les joguines

Cita idees no pertinents.

Explicar el procés de funcionament i les variables que influeixen.Com i perquè?

Explica i justifica de manera coherent el procés de funcionament i les variables que influeixen.

Explica, sense justificar-ho, el procés de funcionament i identifica les variables que influeixen.

Explica part del procés i anomena alguna variable que influeix en el seu funcionament.

Cita idees no pertinents.

Identificar què se li demana i respondre aportant el que ha aprés i el seu punt de vista.Valoraci ó

Explica i justifica, de manera coherent, el que se li pregunta i a més argumenta el seu punt de vista des de la vessant mediambiental.

Explica el que se li pregunta, sense justificar-ho ni argumentar-ho, però ho fa de manera coherent.

Explica alguns conceptes aïllats.

Cita idees no pertinents.

Un altre exemple de rUn altre exemple de r úúbrica per avaluar brica per avaluar globalment un projecte (2n primglobalment un projecte (2n prim àària)ria)

Neus Garriga, http://blocs.xtec.cat/projectesdeciencies/

Avaluació de la competència en el coneixement i interacció amb el món físic

DIMENSIONS …Interacció amb el món físic: Comprendre les relacions que s’estableixen entre les persones, les societat i el seu entorn, i desenvolupar una consciència territorial

Metodologies recerca científica: Dissenyar i aplicar processos experimentals per recollir proves, deduir conclusions, analitzar-les críticament i comunicar-ne els resultats amb l’ús d’un llenguatge apropiat

Aplicació coneixement científic i tecnològic:Utilització de conceptes i models teòrics científics i tècnics bàsics en la interpretacióde fenòmens i situacions diversos.

Cura del medi ambient i la salut: Prendre decisions d’actuació fonamentades i responsables, en relació a problemes i situacions quotidianes (alimentació, transport, lleure, consum) que permetin fer un ús racional dels recursos i participar en projectes col.lectius ambientals i de salut.

Àrees - activitats on s’avalua

Esborrany a revisar Departament d’Ensenyament, xarxa Cb

Què diuen les normes oficials

c) Un tercer problema:

Com compartir amb les famílies els resultats del seus fills?

És important que l’avaluació sigui transparent

• Avantatges i inconvenients de les notes numèriques

• Avantatges (i inconvenients) dels informes qualitatius

• Necessitat de compartir els criteris d’avaluació.

• Es poden donar i explicar les rúbriques, i fer els informes en funció d’elles.

• Es pot aprofitar el butlletí de l’AMPA

• Es pot analitzar amb les famílies els treballs, els àlbums..., genèricament, perquè reconeguin en què poden ajudar els fills i filles.

• ... més experiències?

Nom:

Competència comunicativa lingüística i audiovisual

ENTENC EL QUE LLEGEIXO. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI

EXPLICO COSES A TOTA LA CLASSE. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI

M’AGRADA ESCRIURE. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI

Competència artística i cultural M’AGRADA CANTAR I BALLAR. MOLT BASTANT POC GENS

M’AGRADA DIBUIXAR. MOLT BASTANT POC GENS

M’AGRADA FER TEATRE. MOLT BASTANT POC GENS

Tractament de la informació i competència digital PORTO (INFORMACIÓ, COSES, DOCUMENTS,...)1 DEL QUE ES FA A LA CLASSE.

SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI

FAIG LES FEINES POLIDES I ORDENADES. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI

Competència matemàtica LES ACTIVITATS DEL QUADERNET EM SEMBLEN FÀCILS. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI

RESOLC BÉ ELS PROBLEMES DE CÀLCUL MENTAL. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI

2n primària (contínua)

Informes per a les famílies:

. Cada nen/a s’autoavalua

. Aquesta autoavaluació es dóna a les famílies junt amb un full amb comentaris fet per la mestra

INTRODUCCIÓ

Amb l'informe d'aquest trimestre volem abordar una mirada diferent sobre l'evolució escolar dels alumnes. En el treball per c ompetències una de les eines que s’ha d’aprendre i treballar és l’autoaval uació, que ens ajuda a extreure conclusions i valorar les possibilitats de millora. Sense aquesta reflexió és difícil poder anar endavant i ser consci ents del propi aprenentatge en totes les seves variables.

A l'aula hem realitzat activitats on cada alumne ha pogut analitzar el seu propi procés d’aprenentatge, han estat ells mateixo s qui s’han autoavaluat i han respost cada una de les qüestions.

L'informe té un altre apartat on el tutor expressa l a seva valoració tant sobre les respostes obtingudes com del procés d'apr enentatge a l'aula.

A casa alhora us convidem a reflexionar amb ells a partir de l’informe, sempre tenint en compte que la reflexió ha de ser po sitiva i encoratjadora.

OBSERVACIONS GENERALS DEL TRIMESTRE (escrit per la mestra)

Més problemes que queden pendents. Un d’important...

d) Com atendre la diversitat que l’avaluació evidencia?

La funciLa funci óó de lde l ’’avaluaciavaluaci óó éés molt ms molt m éés s que que ““ posar notesposar notes ”” ..

Que lQue l ’’avaluaciavaluaci óó serveixi per aprendre serveixi per aprendre comporta revisar moltes concepcions comporta revisar moltes concepcions

i pri pr ààctiques.ctiques.No No éés estrany que molts pensin:s estrany que molts pensin:

No em toquis la meva avaluaciNo em toquis la meva avaluaci óó!!Perrenoud, 1993Perrenoud, 1993

BELAIR, L.M. (2000). La evaluación en la acción. Col. Investigación y Enseñanza, nº 19 Sevilla: Diada editora.

JORBA, J. et al. (2000). Avaluar per millorar la comunicació i facilitar l’aprenentatge. Bellaterra: ICE UAB

SANMARTÍ, N. (2007). Evaluar para aprender. Barcelona. Ed. Graó

SANMARTÍ, N. (2010). L’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat. Departament d’Educació. Xarxa de Cb. http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=Not%EDcies&func=display&sid=126OCDE-PISA (2006). Marc Conceptual per a l’avaluació PISA. Consell Superior d’Avaluació (també 2000, 2003 i 2009)http://www.gencat.net/educacio/csda/documents/pisa2006.htm.

Bibliografia básica