1. NOVA YORKs la ciutat ms poblada dels Estats Units dAmrica i la gran ciutat amb msdensitat de poblaci dAmrica del Nord. La ciutat s el centre de les financesinternacionals, la poltica, les comunicacions, la msica, la moda i la cultura.

2. LOCALITZACISituada a lestat de Nova York. Amb 8.175.133 residents (2010), anomenatsnovaiorquesos, s el cor de lrea metropolitana de Nova York, la qual s unade les aglomeracions ms grans del mn, amb ms de 22 milions dhabitants.A ms, immigrants de ms de 180 pasos viuen a la ciutat i la converteixen enun dels llocs ms cosmopolites del mn.Gent darreu dels Estats Units mateix, tamb sn atrets per la cultura,lenergia i el cosmopolitisme de la ciutat. La ciutat comprn cinc districtes(boroughs en angls): Brooklyn, el Bronx, Manhattan, Queens i Staten Island,els quals podrien ser per ells sols una ciutat independent amb ms dun milidhabitants cada un (excepte Staten Island). A ms a ms, s lepicentre delrea Tri-state (que comprn els estats de Nova Jersey, Nova York iConnecticut) i tamb de la megalpoli de BosWash. 3. HISTRIA DE LA CIUTATPrimers assentaments europeusMolt abans de larribada dels primers pobladors europeus, lrea que ara ocupa la ciutat de Nova Yorkera habitada per tribus natives com els lenapes, els manahattos, els canarsis i els raritans. Giovanni daVerrazzano va ser el primer explorador europeu que va entrar a la badia de Nova York, el 1524. Vaanomenar a la regi "Nouvelle Angoulme. A partir del viatge de Henry Hudson, el 1609,lassentament europeu va comenar amb la fundaci de la fortificaci holandesa per al comer depells de Nova Amsterdam a la colnia de Nova Blgica , a la punta sud de Manhattan, el 1626. Enaquest mateix any, Peter Minuit va establir una llarga tradici en adquirir lilla de Manhattan i lilla deStaten als homes de les tribus a canvi de bns de comer. Lacord de Minuit tamb afavoria elshugonots perqu feia daquestes terres un refugi per als que cercaven la llibertat religiosa.El 1664, els vaixells anglesos es van emparar de la ciutat sense cap enfrontament, i els holandesos elsla van cedir formalment arran del tractat de Breda a la fi de la segona guerra Anglo-Holandesa, el1667. Com a contrapartida els holandesos van rebre la colnia de Surinam. La ciutat es va rebatejaramb el nom de Nova York, en honor del duc de York i Albany, i quan aquest va succeir el seu germcom a rei dAnglaterra, la ciutat esdevingu una colnia reial. Cap el 1700, la poblaci lenape shaviaredut a 200 habitants. 4. Independncia estatunidencaLa ciutat de Nova York guany importncia com a portcomercial sota lImperi Britnic. El 1754 es fund la primeracasa destudios de la ciutat, la Universitat de Colmbia.A linici de la Guerra dIndependncia dels Estats Units, laciutat va ser greument malmesa pel foc durant la Batalla deLong Island i va ser ocupada pels anglesos fins al 25 denovembre de 1783, dia que la ciutat torn a les mans deGeorge Washington i dels novaiorquesos i que s recordat icelebrat anualment com el "Dia de lEvacuaci".El 30 dabril de 1789, Washington es convert en el primerpresident dels Estats Units dAmrica al Federal Hall de WallStreet. Llavors la ciutat esdevingu capital dels EUA fins al1790. 5. MEDI AMBIENTLs del transport pblic a Nova York s el ms alt als Estats Units i el consum de combustible sen el mateix nivell que era la mitjana nacional el 1920. La densa poblaci de Nova York i la baixadependncia dels autombils van ajudar a ubicar a la ciutat entre les ms eficients consumidoresdenergia del pas. Les emissions de gas de lefecte hivernacle sn relativament baixes quan esmesuren per capita, a 7,1 tones cbiques per persona, per sota de la mitjana nacional, de 24,5.Els novaiorquesos sn responsables de lu per cent de les emissions de gasos del pas, malgratser el 2,7% de la poblaci nacional. El novaiorqus de mitjana consumeix menys de la meitat delelectricitat que un resident de San Francisco i gaireb un quart de la consumida per un residentde Dallas.En els ltims anys, la ciutat ha intentat reduir el seu impacte mediambiental. Les grans quantitatsde contaminaci a Nova York van donar lloc a un alt ndex de malalts de lasma i altres malaltiesrespiratries entre els seus habitants. Nova York compta, a ms, amb la major flota de busoshbrids o equipats amb gas natural comprimit del pas, igual com alguns dels primers taxis hbrids.Nova York es proveeix daigua potable des de les muntanyes Catskill. Com a resultat daquestorigen amb un procs de filtrat natural, Nova York s una de les cinc principals ciutats dels EstatsUnits amb aigua potable prou pura com per a no necessitar un tractament de purificaci per mitjde plantes de tractament daigua. 6. EDUCACIHi ha lescola primria PS22 coneguda a la ciutat pel seu cor de cant, la coral PS22.Les dues universitats ms famoses de Nova York sn la Universitat de Columbia,situada al nord-oest de Manhattan, i la NYU (New York University), que es trobaprincipalment per lrea de Washington Square. La universitat de Columbia pertanya la prestigiosa Ivy League, on podem trobar a Harvard i Princeton entre daltres.Sn universitats privades i encara que no sn barates, proveeixen un ensenyamentde mxima qualitat. Accedir a aquestes universitats s bastant complicat irequereix tenir un historial acadmic excellent. A part daquestes dues, Nova Yorkacull a moltes altres universitats, entre les quals destaquen la City University ofNew York (la universitat pblica de la Ciutat de Nova York, que oferix educaci abaix preu en diferents barris de la ciutat), la Universitat Pace i la FordhamUniversity. En total, es calcula que a Nova York hi ha un nombre superior al migmili destudiants universitaris, el que la converteix en la ciutat amb msuniversitaris dEstats Units, encara que amb una mitjana comparable al de la restade ciutats nord-americanes. 7. ECONOMIANova York s seu de moltes indstries als Estats Units. Va ser el primercentre de la indstria cinematogrfica nord-americana, fins que aquestaes va mudar a la ciutat de Los Angeles, per encara es produeixenalgunes pellcules aix com diversos programes de televisi.Nova York s tamb el centre financer del pas, amb la Borsa de NovaYork (New York Stock Exchange, NYSE). La indstria financera t laseva base al carrer Wall Street situat en el Baix Manhattan. La indstriade la moda als Estats Units tamb t la seva base a Nova York. 8. MUSEUSEntre els Museus i Galeries dArt de la ciutat,destaquen:-American Museum of Natural History- Brooklyn Museum - Carnegie Hall - The Cloisters - Jacques Marchais Museum of Tibetan Art - Lincoln Center for the Performing Arts - Metropolitan Museum of Art - Museum of the City of Nova York - MOMA - Solomon R. Guggenheim Museum - Whitney Museum of American Art - Staten Island Institute of Arts & Sciences - National Museum of the American Indian - The Frick Collection - Neue Galerie