1

in memoriam : tant sols, gràcies Pep

una de les aficions de mon pare era viatjar : tant per raons del seu ofici (1961-1995,

“mestre nacional” i “mestre de poble”. Un incís : va pertànyer a eixa generació que va lluitar

per la implantació de la democràcia, per la renovació pedagògica, per la normalització del

valencià a l'ensenyament, que tenia molt clar que l'educació és un dret fonamental) com

després a l’estar jubilat (ma mare i ell tenien tot el temps del món). Estimava i gaudia de tot el

que descobria : paisatge, patrimoni, gastronomia, amistat,etc.. La veritat que resultava ser un

bon guia.

En la maleta de viatge que és la vida de qualsevol ésser humà anem omplint-la de coses

materials fins, a vegades, ni poder tancar-la. Però sempre hi ha cabuda a dues coses

immaterials : la mort i els records. La primera l’hem de saber tractar i perquè no parlar-la, puix

convivim amb ella des què naixem; perquè sempre ens crida de manera inesperada. Jo em

quede amb la segona : els records. La casualitat (doble) ha estat que tinga a les mans un llibre

biogràfic d’un mestre i que també va morir als 77 anys (igual que mon pare)...

...acabat d’eixir del forn (presentat el cap de setmana de la mort de mon pare, 18

d’agost 2013) i calentet com està m’acaben de regalar un llibret biogràfic d’un mestre d’escola

que va exercir el seu ofici a Albaida entre 1888 i 1923: “Don José Fornas Gil : maestro e

historiador” de Faustino Garcia Chirivella. El motiu del regal ha estat per la meua

col·laboració en la recerca de dades. Però vaig al que vaig, estic llegint-lo i m’agradaria que

vosaltres també tingueu l’oportunitat de fullejar-lo....

Lliure d’Ensenyament (I.L.E.) per Francisco Giner de los Rios. La seua pretensió era renovar

la mentalitat intel·lectual espanyola, crear estudiosos.

2

Tinc que reconèixer que els finals del segle XIX(Restauració) i principis del XX

(monarquia/dictadura Primo de Rivera) no tenen res que veure amb finals del segle XX

(democràcia i monarquia constitucional).

Del primer decenni del XXI no parle perquè les retallades actuals poden fer tornar a

eixa època fosca de desigualtats socials(educació, sanitat, cultura, etc.) i manca de llibertat

d’expressió. Ja torne a divagar, jeje, però no em podeu negar que quan una persona exerceix el

seu ofici per vocació es nota en la seua preocupació i interés diari.

En aquest cas parle de l’escola pública...

3

4

han passat més de 100 anys, què penseu ?