Influència de la salinitat en l’Artemia salina...2014/09/01 · Finalment, m’agradaria...
52
Influència de la salinitat en l’Artemia salina Andrea Garcia Segura 2nA batxillerat Treball de recerca 2013-2014 Tutora: Mercè Morguí IES Príncep de Viana
Transcript of Influència de la salinitat en l’Artemia salina...2014/09/01 · Finalment, m’agradaria...
Influència de la salinitat en
l’Artemia salina
Andrea Garcia Segura
2nA batxillerat
Treball de recerca 2013-2014
Tutora: Mercè Morguí
IES Príncep de Viana
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
2
ÍNDEX
Part teòrica
1-Introducció .............................................................................................. pàg. 4
2-Artemia salina: aspectes generals .......................................................... pàg. 5
2.1. Classificació sistemàtica .......................................................... pàg. 6
3-Número de cromosomes ........................................................................ pàg. 7
4-Característiques de l’Artemia .................................................................. pàg. 8
5-Morfologia i cicle vital ............................................................................ pàg. 10
5.1 Estructura i metabolisme dels quists ....................................... pàg. 10
5.1.1 Característiques dels quists ....................................... pàg. 12
5.2 Fases larvàries......................................................................... pàg. 13
5.2.1 Naupli ................................................................................... pàg. 13
5.2.2 Metanaupli ........................................................................... pàg. 14
5.2.3 Artemia adulta ....................................................................... pàg.15
6-Alimentació ........................................................................................... pàg. 19
7-Reproducció .......................................................................................... pàg. 20
8-Utilització de l’Artemia .......................................................................... pàg. 22
9-Manteniment del cultiu ......................................................................... pàg. 24
10-Fixació ................................................................................................ pàg. 27
Part experimental
1-Introducció ............................................................................................ pàg. 28
2-Protocol ................................................................................................ pàg. 29
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
3
2.1 Primer experiment ................................................................... pàg. 29
2.2 Segon experiment ................................................................... pàg. 31
3-Primer experiment ................................................................................ pàg. 33
3.1.Objectiu ................................................................................... pàg. 33
3.2. Problemes plantejats ............................................................. pàg. 33
3.3 Hipòtesi ................................................................................... pàg. 33
3.4 Procediment ............................................................................ pàg. 34
3.5 Obtenció de resultats .............................................................. pàg. 36
4-Segon experiment ................................................................................. pàg. 41
4.1 Objectiu ................................................................................... pàg. 41
4.2 Problema plantejat .................................................................. pàg. 41
4.3. Hipòtesi .................................................................................. pàg. 41
4.4 Procediment ............................................................................ pàg. 42
4.5 Obtenció de resultats .............................................................. pàg. 43
5-Interpretació de resultats ...................................................................... pàg. 45
6-Conclusions .......................................................................................... pàg. 49
7-Valoració personal ............................................................................... pàg. 50
Bibliografia ............................................................................................... pàg. 51
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
4
Artemia salina
1. Introducció El treball de recerca realitzat està basat en l’estudi de l’animal Artemia salina.
El tema del treball ha estat escollit perquè era interessant la proposta, donava
l’oportunitat de desenvolupar una part experimental i això faria que la realització
del treball fos més lleugera i entretinguda ja que no seria només un treball
teòric. També aquesta part experimental es podia enfocar a estudiar diferents
aspectes de l’Artemia salina i desenvolupar-la de diferents maneres.
En aquest treball s’hi distingeixen dues parts:
La primera part presenta els fonaments teòrics a partir d’una recerca
d’informació i de documentació prèvia: les característiques, morfologia,
comportament, reproducció, manteniment de l’aquari etc. (a partir de la
pàg. 2. fins la 24). Tot el redactat s’ha desenvolupat a partir de la
informació proporcionada per pàgines webs, llibres i dossiers.
La segona part (experimental) està basada en l’estudi de la influència del
grau de salinitat en la taxa d’eclosió dels ous d’Artemia i en la talla final
de l’animal (pàg.24 fins la pàg. 47).
Aquest petit crustaci no es gaire conegut per la gent amb aquest nom sinó
per “gambeta de salmorra”. Només gent que treballa en l’àrea de
l’aqüicultura, aquaris i biologia coneix aquest petit crustaci pel seu nom
propi. Per aquest motiu la recerca de la informació ha estat complicada i ha
comportat que busqués la documentació necessària en llocs on treballen
amb l’Artemia.
Finalment, m’agradaria destacar que gran part de les fotos de l’Artemia que
presenta aquest treball són originals, és a dir, han estat captades i
enregistrades per una càmera de fotos i una videolupa del laboratori de
biologia de l’institut.
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
5
2. Artemia salina: aspectes generals
L’Artemia salina és una espècie de crustaci primitiu d’àmplia distribució
geogràfica. El seu hàbitat es aquós i
hipersalí. Existeix des de fa 100
milions d’anys en el nostre planeta i
viuen en el seu ambient natural amb
una concentració salina relativament
alta.
Les poblacions d’aquest animal es
troben distribuïdes en més de 300
llacs salins naturals i en salines
construïdes artificialment (Mar
Caspi, salines situades en el Sud est
asiàtic, Amèrica central, Est Africà,
Costa Rica etc.)
Figura 1. Artemia salina
Diferents poblacions s’han adaptat a unes condicions que oscil·len dins d’un
ampli marge de temperatura (6-35ºC) i composició iònica del biotip (aigües
riques en clorurs, sulfats i carbonats). Tot i habitar en aquests medis hipersalins
que en gran part impossibilita la vida d’alguns depredadors, hi ha alguns que es
poden desenvolupar. L’Artemia davant aquests animals no posseeix cap
mecanisme de defensa i la converteix en una presa fàcil per a altres espècies
carnívores com peixos, altres crustacis, inclús insectes que conviuen amb
l’Artemia en aquests ambients.
Per aquest motiu l’Artemia es localitza en aigües salades continentals, però mai
en el mateix oceà (es troben en els pantans de sal just al interior de les dunes a
la costa) perquè hi ha massa depredadors i viure en ambients amb aquestes
característiques els serveix de protecció contra altres animals que no poden
adaptar-se a aquestes condicions.
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
6
Tot i tenir una àmplia distribució geogràfica es troba en major abundància en
zones tropicals i subtropicals. El fet d’estar distribuïda d’una manera
generalitzada i no en llocs concrets és a causa de el transport dels quists per
acció de les onades ,vents i animals. Aus aquàtiques com els flamencs són
considerats com vectors naturals del transport del petit quists.
No obstant això en els últims anys ha estat l’home el causant de la dispersió
geogràfica per produir millores en la indústria de l’aqüicultura per a la producció
de quists i alimentar els petits peixos.
2.1. Classificació sistemàtica:
Phyllum: Artròpode
Classe: Crustaci
Subclasse: Branquiòpode
Ordre: Anostraci
Família: Artemiidae
Gènere: Artemia
Espècie: Salina
Els branquiòpodes són un grup de crustacis que inclouen des de crustacis
d’una petita mida fins a una mida mitjana. La seva característica principal és els
apèndixs posteriors a la regió cefàlica en forma de làmina els quals es
divideixen en diferents lòbuls i tenen una petita làmina branquial en la seva part
externa.
L’Artemia es diferencia d’altres branquiòpodes per no presentar exosquelet ni
cap altra estructura protectora. Tenen un gran dimorfisme sexual (pàg. 14) i són
de petit tamany 10-15mm en l’etapa adulta.
Els animals que pertanyen a l’orde Anostraci presenten unes característiques
morfològiques: cos allargat que acaba en una cua (la furca caudal) i posseeixen
fins a 20 somites de 11 a 19 parells d’apèndixs toràcics que no es localitzen a
l’estómac.
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
7
3. Número de cromosomes
Originalment l’Artemia salina ha estat descrita com la única espècie dins del
gènere Artemia. Però a partir d’observacions d’un número creixent de noves
poblacions descobertes, han donat origen a un gran nombres d’espècies
concretes. Des del començament del segle XX investigacions citològiques i
genètiques completaren els mètodes tradicionals basats en aspectes
morfològics.
Com a resultat d’una sèrie d’experimentacions d’un creuament de races,
(XXXX) l’aïllament reproductiu entre certes poblacions podria ser demostrat i
complementat amb dades analítiques sobre isoenzims i hemocianines.
Diverses poblacions partenogenètiques són conegudes a Europa i Àsia. A
causa d’importants diferències entre aquestes poblacions (el número de
cromosomes) és difícil justificar la seva articulació en la classificació
taxonòmica per això aquesta gran varietat d’espècies d’Artemia.
La distribució dels gens en uns i altres cromosomes i les condicions
mecàniques de la divisió i distribució d’aquests, determinen que les diferències
en el complement cromosòmic constitueixen un factor molt important
d’aïllament o una manifestació de l’especiació. En el crustaci de les salines,
Artemia, les formes poliploides són partenogenètiques i potser més freqüents
en les salines de l’ interior, mentre que les formes amb menor número de
cromosomes són bisexuals i estan principalment distribuïdes en les costes
marines.
Espècies d’Artemia:
Entre les poblacions d’Artemia (mascles i femelles) s’han descrit fins ara 6
espècies d’Artemia germanes: Artemia tunisiana, Artemia franciscana, Artemia
persimilis, Artemia urmiana i Artemia monica. Tot i haver aquesta gran
diversitat d’espècies el treball només estarà enfocat a l’estudi de l’Artemia
salina.
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
8
4. Característiques de l’Artemia
La principal característica d’aquest petit crustaci és sens dubte la capacitat per viure i adaptar-se a medis amb una salinitat considerable sense que el seu
metabolisme i desenvolupament es vegi afectat. Les espècies que són capaces
de suportar aquestes condicions són accentuadament eurihalines (organismes
aquàtics que són capaços de viure en un ampli rang de concentració de sals) i
utilitzen sistemes com les glàndules lacrimals, les fosses nassals o brànquies
que els ajuden a lluitar contra l’elevat contingut de sal en l’absorció i l’excreció
d’ions, segons sigui necessari i produir una orina concentrada de les glàndules
maxil·lars. El fet de suportar aquestes condicions comporta altres
desavantatges com una dieta limitada.
L’Artemia en aigua dolça sobreviu només un interval de temps molt curt ja que
generalment viu entre aigua marina bastant diluïda: contingut de sal de l’aigua
de mar que va (2.9 a 3.5%) al Gran Llac Salat (25-35%).
Per poder-se adaptar a biòtops amb una elevada salinitat, l’Artemia ha trobat
un eficaç mecanisme biològic de defensa contra la predació, així aquests petits
animals posseeixen el sistema osmoregulador més conegut del regne
animal. A més a més són capaces de sintetitzar amb gran eficiència pigments
respiratoris com l’hemocianina i poder fer front als baixos nivells d’oxigen
dissolts que troben en els ambients on es desenvolupen. Per una altra banda
poden produir quists en fase de latència quan les condicions de l’entorn poden
posar en perill la supervivència de l’espècie.
La supervivència de l’animal respecte aquests ambients hipersalins és gràcies
a que ha desenvolupat tres eficients mecanismes d’adaptació al medi per
poder suportar les difícils condicions i assegurar així la preservació de
l’espècie:
El sistema osmoregulador que han desenvolupat és el més important
que es coneix en el regne animal. Gràcies aquest mecanisme l’Artemia
pot viure en medis altament salins i en alguns casos medis els quals cap
altre organisme viu és capaç de suportar, excepte alguns bacteris i
microalgues. D’aquesta manera assegura una probabilitat de
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
9
supervivència de l’espècie ja que la majoria de predadors no poden
suportar aquestes condicions extremes. L’Artemia igual que els animals
que pertanyen a l’ordre Anostraci realitzen una regulació hiperosmòtica
bombejant els ions cap al medi extern excretant una abundant orina
diluïda per elevar l’osmolaritat de la seva hemolimfa (líquid circulatori
dels artròpodes, mol·luscs, etc. Anàleg a la sang dels vertebrats)
Aquesta regulació la realitzen gràcies a un òrgan anomenat nucal ubicat
a la part posterior dels ulls en la regió cefàlica. L’òrgan té més eficiència
en fase larvària que no en fase adulta. D’aquesta manera les petites
larves tolerarien intervals de salinitat més elevats que no pas les adultes.
Un altre mecanisme que presenta és la gran habilitat que tenen per a la
captació del limitat oxigen present en les aigües salines gràcies a la
hemocianina present en l’hemolimfa.
Per últim el seu mecanisme complex de reproducció és la principal
responsable de la preservació de la espècie. La oviparitat és el
mecanisme que s’encarrega d’aquesta preservació quan les condicions
ambientals són desfavorables per a l’Artemia. En èpoques en què les
condicions ambientals canvien i els cossos d’Artemia adults es sequen
només aquests moren i els quists que contenen resisteixen llargs
períodes (és l’anomenat estat de diapausa).
Una altra característica que posseeix l’Artemia és el seu fototropisme positiu.
Les Artemies neden cap per avall orientant la seva part de sota cap a la llum.
Això vol dir que la gambeta de salmorra se sent atreta per la llum. En la natura
es troba amb els seus apèndixs apuntant cap amunt ja que el sol és la font de
llum natural.
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
10
5 .Morfologia i cicle vital
L’Artemia presenta diferents fases larvàries prèvies abans d’arribar a la fase
adulta. A mesura que els individus evolucionen i es transformen adquireixen
complexitat i a la vegada noves estructures amb diferents funcions.
En definitiva el seu cicle de desenvolupament es produeix gràcies a unes
metamorfosis successives per poder arribar a aquesta última fase.
Figura 2. Fases del cicle vital de l’Artemia.
5.1. Estructura i metabolisme dels quists
El quists presenten diferents estructures. Es poden diferenciar-ne tres:
El còrion: és una capa formada per lipoproteïnes impregnades de
quitina i hematina. La principal funció d’aquesta estructura és
proporcionar una protecció adequada a l’embrió contra ruptures
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
11
mecàniques i contra les radiacions ultraviolades provinents de la llum
solar.
La membrana cuticular externa: la seva funció consisteix en protegir
l’embrió de molècules com el CO2.
La cutícula embrionària: és una membrana transparent i altament
elàstica que queda separada de l’embrió per la membrana cuticular
interna (es transforma en membrana d’eclosió durant el procés de
incubació).
Figura 3. Diferents estructures del quist.
L’embrió, que es troba en el interior dels quist, es troba en un estat
completament ametabòlic amb nivells d’aigua inferiors al 10% que fa que el seu
metabolisme estigui en una fase de parada reversible. La viabilitat de l’embrió
es veu afectada quan les condicions ambientals no són les adequades (nivells
d’aigua excedeixen del 10%, els quists són exposats a l’oxigen).
Quan s’incuben els quists d’Artemia salina inicialment presenten una forma
bicòncava. Al ser hidratats, adopten una forma esfèrica durant les pròximes
dues hores. Una vegada hidratats el volum dels quists adquirit fins el moment
no varia. Passades les 15h, 20h el còrion i la membrana cuticular externa es
trenquen i es fa visible el pre-naupli que conté l’ou envoltat de la cutícula
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
12
embrionària. L’embrió es desfà definitivament de la closca i penja cap avall de
les dues estructures primeres. La cutícula embrionària presenta una certa
transparència per la qual es pot observar el primer estadi larvari que
començarà a moure els apèndixs.
Poc temps després la larva
d’Artemia serà alliberada quan
prèviament la membrana externa
s’hagi trencat.
Figura 4. Quists d’Artemia salina
hidratats.
5.1.1 Característiques dels quists
Els quists secs són altament higroscòpics (capacitat d’absorbir la humitat del
medi que l’envolta), incorporant així aigua a gran velocitat. Per això en 1 o 2
hores el volum del quist augmenta en gran proporció. Aquesta hidratació
comporta l’activació del metabolisme de l’embrió quan també estan suficient
il·luminats. Per això quan la llum es troba en intensitats baixes, la taxa d’eclosió
es retarda o no es produeix.
Per debilitat, la membrana a través la qual el naupli mòbil s’alliberarà en el seu
medi de cultiu es trenca gràcies a la segregació de l’enzim d’eclosió.
Quan l’embrió es troba en contacte directe amb el medi extern a través de la
membrana d’eclosió s’activa el seu sistema osmoregulador iònic. El
desenvolupament òptim però no quedarà assegurat fins que la larva quedi lliure
de totes les membranes i fins què la composició iònica del medi d’eclosió sigui
l’adequada per al seu desenvolupament.
Els quists secs per una banda són molt resistents. Per exemple, la viabilitat de
la eclosió no es veu afectada quan són exposats a temperatures extremes si
aquestes exposicions són de curta durada. Però la interrupció del metabolisme,
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
13
és a dir la mort de l’embrió, es produeix quan la temperatura del medi es troba
per sota dels -18ºC i per sobre del 40ºC.
La majoria dels quists produïts queden en suspensió en la superfície de l’aigua
i a causa dels vents i de les onades són arrossegats. Alguns per acció del vent
poden romandre un llarg període i ser transportats i finalment dipositats a la
vora de la mar. Durant aquest temps els quists poden eclosionar si es
produeixen estratificacions de sal, per exemple, en un cicle de pluja; aquests
poden desenvolupar-se en una capa d’aigua dolça i hidratar-se.
La formació del quists es produeix quan les condicions no són per a la
viabilitat de l’embrió. Una vegada el quists es troben a l’exterior després de ser
expulsats per la femella, els embrions enquistats passen per un procés el qual
dona lloc a la fase de criptobiosis. Totes les seves funcions queden anul·lades
mantenint la viabilitat durant uns anys fins que es donin les condicions
adequades (temperatura, salinitat, humitat). A partir d’aquests moment les
funcions metabòliques quedaran una altra vegada activades iniciant-se així el
procés anteriorment explicat (eclosió).
5.2. Fases larvàries
Una vegada es produeix l’eclosió dels quists l’embrió per metamorfosis passa
per unes fases larvàries característiques. A continuació es presenten aquestes
fases per les quals l’Artemia es transforma amb les seves característiques
morfològiques i a mesura que es desenvolupa els canvis que es produeixen.
5.2.1. Nauplis:
Una vegada eclosionen els quists surten petites larves les quals se’ls
distingeixen: cap, tèlson, tres parts d’apèndix, tòrax i abdomen (aquestes larves
aniran evolucionant en les pròximes hores fins desenvolupar-se completament
a naupli).
El primer estadi larvari anomenat naupli mesura entre 400 i 500 micres de
longitud. Presenta un color ataronjat a causa de l’acumulació de reserves
vitel·lines. És la primera larva característica de tots els crustacis, posseeix
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
14
forma piriforme (aproximadament de "pera") i presenta només tres parells d’apèndixs cefàlics: antènules, antenes (amb les que neda) i mandíbules. El
primer apèndix (antènules) sempre es unirrami (apèndix una sola rama), i té
com a funció la sensorial. Els altres, en general són birrami. Les antenes
presenten una funció
locomotora i filtradora,
per últim, les mandíbules
són les encarregades de
captar l’aliment.
Presenten també en la
part frontal del cap un ull nauplià i un labre que
oculta la boca.
Figura 5.. Anatomia d’un naupli d’Artemia salina.
Els nauplis no es poden alimentar d’una forma activa ja que no tenen funcional
l’aparell digestiu (boca i anus tancat) tot i tenir mandíbules.
Per desenvolupar-se necessita mudar. Aquest procés consisteix en una
renovació de teguments que es produeix en molts animals. A mesura que
s’inicia aquest procés va incorporant segments entre les mandíbules i la regió
final del cos, el tèlson. La següent fase larvària en la que es desenvolupa el
naupli és la fase metanaupli.
5.2.2. Metanaupli:
Passades unes 48 hores l’animal sofreix una transformació i muda al segon
estadi larvari metanaupli. El segon parell d’antenes s’encarrega de filtrar les
petites partícules que aniran a parar a l’aparell digestiu ja funcional i
s’alimentarà.
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
15
A mesura que la larva creix es pot observar fins a 15 diferenciacions . Durant
aquests processos de transformacions la larva adquireix complexitat: apareixen uns apèndixs
lobulats parells en la
regió toràcica que
posteriorment es
diferenciaran en
toracopodis. També
s’acaben de formar els
ulls complexos laterals
a ambdós costats de
l’ull nauplià.
Figura 6.. Metanaupli d’Artemia salina.
Els mascles no presenten apèndix frontals, les articulacions finals de les
antenes secundàries són amples i de forma triangular. A partir de l’estadi 10 en
endavant es comencen a produir canvis morfològics i funcionals: les antenes
perden la seva funció locomotora i es transformen en uns elements de
diferenciació sexual. Aquestes antenes desenvolupen uns apèndix corbats i les
antenes de les femelles passen a formar uns apèndixs sensorials tot i que
encara a simple vista no s’aprecien.
A mesura que evolucionen es desenvolupen els toracopodis i es poden distingir
tres parts funcionals: els telopodits i endopodits amb accions locomotrius i
filtradores i per últim els exopodits que actuen com a brànquies.
5.2.3. Artemia adulta:
Els adults d’Artemia poden mesurar fins a 1cm en poblacions bisexuals i fins
2cm en poblacions partenogenètiques. Com a característiques anatòmiques els
adults d’Artemia salina presenten un cos allargat amb dos ulls complexos
pedunculats, un aparell digestiu lineal, unes antènules sensorials i 11 parells de
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
16
toracopodis funcionals més desenvolupats respecte els dels metanauplis.
Figura 7. Anatomia Artemia adulta (femella).
Una vegada arribada aquesta fase els individus són completament
diferenciables: mascles i femelles. El mascle presenta un parell de pinces prènsils musculades característiques (segon parell d’antenes) situades al
cap. A diferència dels mascles les femelles en la part del tòrax presenten un
petit sac situat darrere de l’onzè parell de toracopodis. Aquest petit sac és
l’anomenat úter o ovisac encarregat de emmagatzemar els quists que
posteriorment expulsarà.
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
17
Figura 8. Artemia salina. S’observen les
pinces situades en la regió cefàlica que el
caracteritza. Amb aquestes es manté unit a
la femella durant la còpula.
Figura 9. Femella d’Artemia salina.
S’observa el sac que conté els quists que
posteriorment seran alliberats.
Una vegada els individus ja tenen les seves estructures de diferenciació sexual
arriba el període de còpula si en les poblacions d’Artemia són presents els
mascles. En general, una gambeta de salmorra necessita al voltant de dues
setmanes per madurar de larva naupli a adult i pot viure diferents mesos i
arribar a reproduir 300 nous nauplis cada quatre dies.
El dimorfisme sexual es presenta bàsicament d’acord amb dos tipus de trets
sexuals secundaris: la diferència de mida entre els sexes i la morfologia
diferencial de certes estructures. No hi ha un patró general a tots els grups, les
femelles generalment són més grans que els mascles. Així mateix, es donen
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
18
alguns casos extrems de dimorfisme sexual en aquells grups que tenen
mascles molt menuts o rudimentaris, d’aspecte larval o juvenil.
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
19
6. Alimentació
L’alimentació de l’Artemia depèn de la fase larvària de l’organisme:
L’embrió que es troba al interior del quists (durant el període d’hidratació de l’ou
perquè es produeixi l’eclosió) s’alimenta de les reserves de glicerol que té. El
metabolisme aeròbic de l’embrió enquistat assegura la conversió de la
trehalosa com a carbohidrat de reserva en glicogen com a font d’energia
acumulada en la membrana cuticular externa. L’augment en la concentració
d’un producte altament higroscòpic com és en aquest cas el glicerol, ocasiona
un major augment en l’assimilació d’aigua a través de la membrana cuticular
externa. Com a conseqüència, es produeix un increment de la pressió osmòtica
en la membrana cuticular externa fins que s’aconsegueix un punt crític que
comporta la ruptura d’aquesta membrana i de la closca del quist. Aquesta
ruptura de la membrana va acompanyada d’un alliberament de tot el glicerol al
medi de cultiu. Per tant el glicerol no és només una font d’aliment per a l’embrió
sinó que també ajuda i sincronitza la ruptura de la membrana d’eclosió (per
això es recomanable una vegada s’ha produït l’eclosió dels quists un canvi
d’aigua ja que conté totes les reserves expulsades).
Les larves metanaupli, una vegada tenen funcional l’aparell digestiu, necessiten
la ingesta directa d’aliments (tenen poques reserves vitel·lines que són les que
els confereixen el color ataronjat). En laboratoris i aquaris generalment se’ls
administren farines de peix, blat de moro o soja. Però l’aliment principal per a la
gambeta de salmorra és el fitoplàncton.1
1 Fitoplàcton: El plàncton és el conjunt d’organismes microscòpics que viuen a la superfície de l’aigua (oceans, mars, llacs estancs, rius etc). Aquest conjunt d’éssers vius aquàtics autòtrofs que el formen és l’anomenat fitoplàncton.
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
20
7.Reproducció.
Els crustacis presenten oviparisme en la majoria dels grups. En aquest cas
l’’Artèmia pot obtenir quists i nauplis
depenent de factors externs, és a dir
de l’ambient. Si les condicions no
són les òptimes per a la viabilitat de
l’embrió la femella produeix quists
que posteriorment seran dipositats,
però quan els factors externs són
favorables per al desenvolupament
del naupli directament l’expulsen en
aquesta fase larvària.
Figura 10. Diferents mecanismes
pels quals es poden obtenir quists i
nauplis.
Aquests mecanismes s’utilitzen:
Per una banda trobem la reproducció sexual. Aquest tipus de reproducció en
què es produeix la fecundació interna és la més rendible i té lloc quan en les
poblacions d’Artemia son presents els mascles. Aquest tipus de reproducció
s’inicia quan un d’ells abraça amb les seves pinces a una femella i inicien la
còpula. La femella és fertilitzada i produeix zigots diploides que esdevindran
quists o nauplis segons les condicions. Si les circumstàncies no són les
favorables, es produeixen quists que són emmagatzemats en el petit sac que té
la femella i que posteriorment seran expulsats cap al medi iniciant-se el cicle
vital. En cas contrari, si les condicions són les òptimes alliberen directament al
medi nauplis.
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
21
En canvi, quan els mascles no són presents, utilitzen un altre mecanisme.
Aquest mecanisme és l’anomenada
partenogènesi. Durant la partenogènesi, una
femella, si les condicions no acompanyen la
viabilitat tal i com mostra l’esquema obtindrà
quists per oviparitat. Però si les condicions són
les òptimes per ovoviparitat obtindrà nauplis.
Figura 11. Període de còpula de l’Artemia salina.
L’aparell reproductor s’organitza d’una manera semblant en tots els crustacis:
un parell de gònades tubulars, de les quals neixen dos gonoductes que s’obren
cadascun a l’exterior per mitjà d’un gonòpor situat en posició molt variable. Les
gònades, i una part important dels gonoductes, són d’origen celomàtic i es
situen lateralment al tub digestiu, al cefalotòrax o al perèon.
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
22
8. Utilització de l’Artemia En l’actualitat de l’aqüicultura, l’Artemia, constitueix un aliment bàsic. Aquest
petit crustaci és un dels aliments vius més importants (concretament en la seva
fase larvària naupli). És una font de proteïnes que s’utilitza en l’alimentació
d’espècies d’importància comercial per alimentar les larves de peixos, crustacis
i meduses en les primeres etapes de la seva vida (en molts casos l’Artemia és
la única font d’aliment viu vàlid).
Tot i que s’ha intentat aconseguir altres dietes artificials, els nauplis i
metanauplis, així com l’Artemia juvenil i adulta, constitueixen el millor aliment
per aquests animals.
La utilització d’Artemia adulta és molt limitada ja que la seva disponibilitat
comercial està molt restringida i suposa grans costos. A més a més només en
aquests últims anys s’han descobert tècniques per aconseguir pre-adults i
adults com aliment. El valor nutritiu dels nauplis augmenta fins un 47% i en el
cas dels adults fins a un 60% ja que són rics en aminoàcids essencials. Aquest
animal es diferencia d’altres que s’utilitzen com aliment per no tenir exosquelet i
facilita la ingesta als animals que s’alimenten de la gambeta de salmorra.
La mida de l’animal que alimentem ha estat motiu del canvi d’alimentació de
nauplis a Artemies juvenils. Això es degut a què a mesura que els predadors
creixen i desenvolupen el seu aparell digestiu poden ingerir aliments d’una
mida més gran i en aquest cas d’un elevat contingut proteic. S’ha observat
millores en el creixement, taxa de desenvolupament i supervivència de
nombroses espècies de crustacis i peixos aplicant l’administració d’Artemia
progressivament major com aliment de transició des de els nauplis fins els
aliments secs. Els millors resultats s’obtenen quan se’ls alimenta amb Artemia
adulta viva i no pas congelada ja que l’aliment viu no provoca un deteriorament
de la qualitat del medi de cultiu.
Tot això comporta una indústria, l’aqüicultura i aquariofília que s’encarrega a
partir de l’Artemia, alimentar altres animals, principalment peixos. Per aquest
motiu és necessari el cultiu d’Artemia en grans salines per produir-ne una gran
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
23
quantitat: obtenció de quists i recollida d’aquests, procés per obtenir l’Artemia i
secar-la.
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
24
9. Manteniment del cultiu
Tal i com s’ha explicat a l’apartat anterior l’Artemia salina s’utilitza en
l’aqüicultura i en altres indústries. Això comporta realitzar el cultiu de l’animal
perquè s’hi pugui desenvolupar, per fer-ho l’aquari i el cultiu necessiten tenir
unes condicions adequades per assegurar el major creixement i
desenvolupament d’aquest animal.
L’aquari utilitzat requereix el control d’uns paràmetres. Aquests paràmetres més
importants a controlar en el cultiu són els següents:
Temperatura:
La temperatura adient per incubar els quists perquè el seu metabolisme s’activi
oscil·la entre 24-26º (tot que es pot fer fins a 20ºC). Per una altra banda si la
temperatura és superior als 30ºC el metabolisme dels quists es veu afectat de
manera que es retarda l’eclosió.
Una vegada han eclosionat els quists, la temperatura de l’aquari s’ha de
mantenir en un interval entre els 25ºC-30ºC perquè els petits organismes arribin
a la fase adulta.
Per aconseguir una major taxa d’eclosió i perquè el desenvolupament dels
individus no es vegi afectat es recomanable mantenir la temperatura constant
sense gaires variacions. Per això en petits aquaris s’utilitza termòstats per
controlar-la.
Salinitat i pH:
El pH ha de ser de caràcter bàsic, si pot ser de 8. L’aigua de mar és la més
adient ja que té un pH comprés entre 7,5 i 8.
S’utilitza aigua de mar (33g/L) per l’eclosió tot i que a una salinitat del 5%
augmenta la taxa d’eclosió. Si es prepara la dissolució per al medi de cultiu
aquesta no pot contenir iode, per això és recomanable utilitzar sal marina. No
es aconsellable utilitzar aigua de l’aixeta per preparar la dissolució ja que conté
sals minerals i altres substàncies com el clor que poden influir en l’eclosió i
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
25
manteniment del cultiu. Per aquesta raó és millor utilitzar l’aigua mineral que
conté menys concentració d’aquest tipus de substàncies.
Aireació de l’aigua:
Per aconseguir l’eclosió màxima es recomanable mantenir un nivells d’oxigen
per sobre de 2mg/l. S’ha de tenir en compte la mida de l’aquari on es cultiven i
la quantitat d’ous que es vol que eclosionin i regular així la quantitat d’oxigen
subministrada pel difusor.
El difusor és utilitzat per bombejar l’aigua i mantenir els organismes en
moviment. Quan en el medi de cultiu hi tenim només els ous perquè eclosionin,
el bombeig ha de ser major per així ajudar als ous a que es trenquin i el procés
d’eclosió sigui més ràpid. Una vegada els nauplis són alliberats el bombeig ha
de ser menor.
Quists d’Artemia:
Es poden trobar dos tipus d’ous: els desencapsulats i els encapsulats. Aquests
últims s’haurien de tractar amb una dissolució de caràcter bàsic per així
dissoldre una membrana externa que contenen. De l’altre manera si els ous ja
estan desencapsulats s’assegura un major percentatge d’eclosions, menys
closques buides i menys temps d’incubació. Abans de ser utilitzars s’han de
mantenir en una sèrie de condicions: absència d’oxigen i llum ja que aquests
factos ajuden a l’activació de l’embrió.
A l’hora de posar els ous d’Artemia a l’aquari és recomanable una determinada
quantitat ja que la densitat de població pot alterar el seu desenvolupament:
4g/L.
Il·luminació:
Els quists es troben metabòlicament inactius i estan en un recipient on la llum
no hi pot passar. Quan es preparen per ser reactivats l’efecte activador de la
llum és essencial perquè hi comenci el procés. Per això a intensitats de llum
baixes la taxa d’eclosió dels quists es retarda o no es produeix. És per això que
durant les primeres hores després de la hidratació (posats en el medi de cultiu)
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
26
la il·luminació d’aquests es aconsellable (2000lux) en la superfície de l’aigua.
Aquest valor s’aconsegueix durant el dia, en tancs transparents posats a
l’exterior. Però perquè les variacions de l’ambient (humitat, temperatura) no
influeixin en el cultiu és aconsellable mantenir els tancs al interior i així poder
controlar la temperatura i proporcionar la llum necessària amb una tub
fluorescent (font de llum artificial). A més a més com que les Artèmies són uns
organismes que presenten fototropisme positiu, l’exposició a la llum és
favorable per al seu metabolisme i creixement.
Alimentació:
Una vegada han eclosionat els quists i s’activa l’aparell digestiu de les petites
larves s’ha de començar l’administració del menjar. A mesura que creixen la
dosis d’aliment augmenta. L’aliment més recomanable per al cultiu i fàcil
d’administrar és el fitoplàncton líquid.
La següent taula mostra la quantitat de menjar adient si el cultiu d’Artemia
s’iniciés el 14 d’octubre:
14 octubre
Ous
16 octubre
Nauplis
7 gotes per litre
21 octubre
14 gotes per litre
28 octubre
Adults
14 gotes per litre
4 novembre
Comportament sexual
14 gotes per litre
Figura 12. Administració de menjar.
Passats uns dies degut al fitoplàncton l’aquari s’embruta i és necessari un canvi
d’aigua per no alterar el creixement i desenvolupament de les Artemies ja que
si hi ha un excés de menjar les Artemies moren.
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
27
10. Fixació
Aquest apartat està relacionat amb la part experimental del treball. La fixació
serà utilitzada en un dels experiments tal i com s’explicarà en un dels següents
apartats (s’inclou en fonaments teòrics ja que és una explicació teòrica del
procés de fixació, perquè serveix i substàncies que s’utilitzen).
La fixació de mostres biològiques és un tractament per preservar o perpetuar
inalterades la composició química de les cèl·lules i teixits sense que la seva
estructura es vegi alterada. Durant aquest procediment químic , les substàncies
albuminoides del teixit passen de l’estat sòlid, tal i com es troben a la vida, al
gel, (el seu contingut d’aigua es menor). D’aquesta manera s’aconsegueix
detenir els processos postmorten i les estructures que es volen fixar es
conserven amb un mínim d’artificis.
Els fixadors més utilitzats són l’alcohol etílic al 70%, el formaldehid, el
glutaraldehid, el líquid de Bouin i el de Carnoy.
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
28
1. Introducció
Aquesta segona part que es presenta a continuació és el treball experimental
enfocat a la resolució d’un problema plantejat mitjançant el mètode científic. Els
problemes a investigar han estat els següents: si la salinitat del medi influeix en
el nombre d’eclosions de l’Artemia salina i en la talla final de l’animal.
Per desenvolupar el treball experimental ha estat necessari treballar amb
animals vius i això ha implicat un pas previ: conèixer l’animal, manteniments del
cultiu, conèixer les seves fases de desenvolupament, comportament etc. Per
aquesta raó durant l’estiu s’ha realitzat el cultiu d’Artemia salina i estudiat les
seves fases (larvària fins adulta), fet un control del manteniment de l’aquari,
quantitat de menjar necessari, control d’altres paràmetres com la temperatura,
salinitat i oxigenació adequada etc. Per poder realitzar tot aquest cultiu ha estat
necessari una recerca bibliogràfica per informar-se i documentar-se sobre les
característiques (anatomia) i comportament d’aquest petit crustaci.
Una vegada realitzada aquesta última experiència es van determinar uns
paràmetres fixes com la temperatura, oxigenació adient per l’animal i la
quantitat de menjar (manteniment del cultiu pàg. 22). Amb això controlat i fixat
es va poder dur a terme els dos experiments per a la resolució dels problemes
plantejats.
Es va realitzar un primer experiment que estava centrat en al investigació de la
influència de la salinitat del medi en el nombre d’eclosions i en la talla final de
l’animal. Però a partir dels resultats obtinguts es va decidir repetir la
investigació però només centrada en el nombre d’eclosions de l’Artemia salina.
A continuació es presenten tots els procediments previs que s’han realitzat i
passos a seguir per poder dur a terme l’experiment.
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
29
2. Protocol
Aquest apartat inclou d’una manera detallada les planificacions realitzades i
procediments per dur a terme els experiments.
2.1. Primer experiment
Per poder iniciar l’experiment prèviament s’ha de preparar el muntatge dels
cultius: s’utilitzaran tres ampolles de plàstic de 2L. Cadascuna es tallarà per la
part superior (tap) i s’omplirà amb 1L d’aigua. A cadascuna s’afegirà la quantitat
de sal adient i es posaran en les tres un tub connectat a un difusor perquè
bombegi l’aigua. Una vegada fet el muntatge s’afegiran els ous d’Artemia.
Passades 24h es procedirà a l’obtenció de mostres. Per poder comptar la
quantitat d’ous eclosionats de cada cultiu es recolliran 3 mostres de 3 ml, es
posaran en un vidre de rellotge i es comptaran els ous eclosionats amb l’ajut
d’una lupa binocular. Amb aquestes dades obtingudes es procedirà a realitzar
la mitjana i observar quina tendència té cada resultat segons el problema a
investigar (si la concentració de salinitat influeix en la taxa d’eclosió dels quists
d’Artemia).
Passades 30h respecte el muntatge dels cultius es prendrà una altra mostra
per si han eclosionat més ous i assegurar així la quantitat de quists eclosionats
en cada medi. Com abans, es seguiran els mateixos passos per al recompte de
quists eclosionats.
Un altre mètode que es pot utilitzar per mesurar la quantitat d’ous eclosionats
és pipetejar el ous que quedin a la part inferior de l’ampolla ( són ous no
eclosionats que pesen i queden dipositats) i amb una estufa de dessecació
deshidratar-los. Una vegada realitzat aquest procediment pesar-los i de la
quantitat inicial que es va posar fer la resta i obtenir els eclosionats (aquest
mètode no s’ha pogut utilitzar ja que el cultiu es va mantenir més temps i el
fitoplàncton utilitzat per a l’alimentació va quedar també dipositat).
A partir d’aquest moment, les següents mostres que es prenguin seran fixades
per estudiar la talla de l’animal (no es mantindrà el cultiu fins al
desenvolupament complet de l’Artemia i no es prendran mostres cada dia sinó
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
30
cada 5 dies aprox.). S’obtindran 3 mostres de 3 ml i amb un mocador de seda
es separarà el contingut de l’aigua. Els ous i organismes que quedin en el
mocador es trauran amb 3ml de formaldehid i caurà tot en un potet. Les
mostres una vegada fixades (3ml de formaldehid al 5%) seran portades al
laboratori amb una etiqueta corresponent (numero de mostra, cultiu que s’han
obtingut). Es realitzarà una observació més precisa: es posaran les mostres en
un porta excavat amb un paper mil·limetrat a sota i es fotografiaran amb una
videolupa del laboratori. Per determinar la talla es posarà un paper mil·limetrat
situat sota un porta objectes excavat que contindrà la mostra. D’aquesta
manera després es podran analitzar les fotografies per determinar si influeix o
no la salinitat en la talla final de la gambeta de salmorra.
El fet de no mantenir el cultiu fins al desenvolupament complet de l’Artemia és
perquè una vegada es comencin alimentar als individus l’aigua del cultiu, a
causa del fitoplàncton, es començarà a embrutar i serà necessari un canvi
d’aigua.
Fixació
Per fixar les mostres s’utilitzarà el formaldehid.
El formaldehid és una substància química per la qual es desintegra dels
compostos orgànics bàsics de la indústria química. En l’actualitat és utilitzat per
a la conservació de mostres biològiques i cadàvers frescos.
Serà utilitzat amb la finalitat de la preservació de mostres biològiques (Artemia
salina) a una concentració del 5%. S’aconseguirà aquesta concentració a partir
d’un formaldehid del laboratori amb una concentració del 35-40%.
Per realitzar la fixació és necessari tenir 3 ml de dissolució de formaldehid amb
una concentració del 5%. Quan amb el comptagotes s’obtinguin els 3ml de la
mostra, aquesta no podrà ser fixada tal qual ja que conté aigua del medi i no
serveix per a la fixació. Per aquest motiu el contingut de la mostra serà separat
amb un mocador de seda de l’aigua del cultiu (cal tenir en compte que no es
prendran mostres de tots els dies).
El volum de formaldehid necessari per a dur a terme la fixació serà de: 0,675L.
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
31
Concentració de salinitat
A partir d’aquest paràmetre es desenvolupa l’experiment ja que cada medi
conté una concentració diferent: el primer 33g/L, el segon 50g/L i el tercer
70g/L.
Quantitat de quists
En un volum determinat hi ha d’haver una quantitat de quists determinada. Es
decideix posar en cada ampolla 1’5g que seran pesats amb una bàscula de
precisió del laboratori.
2.2. Segon experiment
Aquest segon experiment és un experiment reformat ja que a partir dels
resultats obtinguts en el primer experiment (tal i com es mostren en l’apartat
d’obtenció de resultats pàg. 34) es decideix repetir perquè els resultats
obtinguts no tenen una tendència clara. Amb aquesta repetició es podrà establir
amb més informació i seguretat la confirmació o no de la hipòtesi i resoldre els
problemes plantejats tot i que només s’estudiarà l’eclosió dels quists de
l’Artemia i no la seva talla final.
Es segueix el mateix procediment per al muntatge dels cultius tot i que presenta
algunes diferències. A diferència del primer experiment es prepararan dos
medis de cultiu, es mantindran només 2 dies i contindran menys quists que els
cultius del primer experiment. Es prendran 5 mostres d’1ml, es comptaran els
quists eclosionats (mateix procediment que en el primer experiment) i es farà la
mitjana per saber quina tendència tenen les dades i relacionar-les amb les del
primer experiment.
Com que el cultiu només es mantindrà dos dies s’emprarà el segon mètode per
comptar els ous eclosionats: l’ús de l’estufa de dessecació. Els ous que no
eclosionin i quedin a la part inferior de l’ampolla seran pipetejats i guardats en
un pot. Posteriorment amb una estufa de dessecació seran deshidratats i
pesats al laboratori. Mitjançant aquest procediment es buscarà la diferència de
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
32
pes de la quantitat d’ous no eclosionats per tenir-ne una altra mesura i els
resultats obtinguts relacionar-los amb les altres dades.
Concentració de salinitat Com que al primer experiment les diferències més significatives les presentava
el primer medi (33g/L) respecte el tercer (70g/L) es prepararan només aquests
dos.
La primera ampolla contindrà 33g/L i la segona 70g/L.
Quantitat de quists
Els medis presentaran també una diferència de densitat d’ous. Contindran 1g
de quists d’Artemia salina.
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
33
3. Primer experiment: influència de la salinitat del medi en la taxa d’eclosió i en la talla final de l’Artemia salina
3.1. Objectiu: investigar si el nombre d’eclosions d’ous de l’Artemia salina i la
talla final de l’animal depenen de la salinitat.
3.2. Problemes plantejats:
Influeix la salinitat del medi en el nombre d’ous eclosionats de l’Artemia salina?
Influeix la salinitat en la talla final de l’Artemia salina?
3.3. Hipòtesi
L’Artemia és un animal que està adaptat a viure en medis on la concentració de
sal és elevada (característiques de l’Artemia, veure part teòrica apartat 4) ja
que és una espècie eurihalina. Si les condicions del medi de cultiu són
semblants a les del seu hàbitat natural (alta salinitat) i adequades per a l’eclosió
dels quists, els que es trobin en el cultiu amb més salinitat presentaran una
taxa d’eclosió més elevada a comparació dels quists que es trobin al medi amb
menys salinitat. Per tant, penso que la salinitat si que influirà en el nombre de
quists eclosionats de l’Artemia: a més salinitat més nombre d’ous eclosionats i
a menys salinitat menys nombre de quists eclosionats.
Crec que també influirà la salinitat en la talla final de l’Artemia de manera que
els individus que es desenvolupin en el medi que conté més sal (el qual
presentarà unes característiques similars a les del seu hàbitat natural), aquesta
farà que es desenvolupin amb més complexitat ja que podran fer front a
aquesta salinitat gràcies al seu aparell osmorregulador. En canvi els
organismes que es trobin en el medi que conté menys salinitat no es trobaran
en un medi similar al seu i això pot afectar al seu desenvolupament ja que les
condicions no seran les apropiades per al seu creixement (baixa concentració
de salinitat).
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
34
Material:
Aigua mineral (3L) i sal marina
Tres ampolles de plàstic de 2L
Difusor
Tres tubs per airejar les tres ampolles
Termòmetre
Lupa binocular
Compta gotes
Vidre de rellotge i porta objectes excavat
Agulla emmanegada
Quists d’Artemia salina
0’675 L de formaldehid al 5%
Videolupa
Paper mil·limetrat
3.4. Procediment:
1. Preparació de les tres ampolles (tallar la part superior deixant un tros per
poder afegir 1L d’aigua mineral (no de l’aixeta). Les ampolles es
col·loquen en un lloc que arribi la llum solar.
2. En cada ampolla es prepara la dissolució amb diferents concentracions
de sal marina: en el primer medi es prepara un dissolució de 33g/L de
sal, en el segon 50g/L i en el tercer 70g/L.
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
35
3. En cadascuna de les ampolles es posa el tub de difusor amb una
intensitat alta per a l’eclosió dels ous i es controla que en tots tres medis
la temperatura sigui la mateixa.
Figura 13. Muntatge del cultiu.
4. Una vegada la sal està ben diluïda en totes les ampolles s’aboquen els
ous a cada ampolla, 1’5g.
5. Es realitza el compte d’ous eclosionats dues vegades, la primera
passades les 24h i la segona passades 30 hores.
Per comptar els ous : amb un compta gotes s’agafen tres mostres
de 3ml de cada ampolla. Cada mostra es analitzada al posar-la en
un vidre de rellotge i amb la lupa es compten els ous eclosionats.
Passades les 48h es comença administrar el menjar 6 gotes
aprox. per dia (detallat annex A).
6. Per estudiar la talla final de l’Artemia es prenen mostres però aquestes
són fixades amb el formaldehid i guardades en uns potets per ser
portades al laboratori. Les mostres de 3 ml s’obtenen amb el
comptagotes i es separen de l’aigua amb un mocador de seda. Les
restes que queden en la superfície del mocador amb 3 ml de formaldehid
es treuen i així cau la mostra i el formaldehid al pot.
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
36
7. Observació de les mostres fixades al laboratori amb una videolupa. Sota
la mostra que està situada en un porta excavat es posa un tros de paper
mil·limetrat i es capten les fotografies per estudiar la talla de l’Artemia
salina.
Variables:
Dependent: taxa d’eclosió dels quists i talla final de l’Artemia salina.
Independent: les diferents concentracions de salinitat en els medis de
cultiu.
Constant: temperatura, administració del menjar, aeració de l’aigua, llum
i quantitat de quists en les tres ampolles.
3.5. Obtenció de resultats: a) S’obtenen els primers resultats de les primeres mostres passades 24h i 30h
del nombre d’ous eclosionats en cada cultiu:
Ampolla 1 (33g) Ampolla 2 (50g) Ampolla 3 (70g)
1a mostra 28 58 41
2a mostra 31 40 61
3a mostra 27 41 54
Mitjana 29 46 52
Figura 14. Nombre d’ous eclosionats d’Artemia salina (passades 24h).
En la mostra del cultiu amb més sal s’observen nauplis que estan sortint del
quist i d’altres que ja són lliures de l’ou i neden. En canvi en les altres mostres
no s’observen individus lliures.
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
37
Ampolla 1 (33g) Ampolla 2 (50g) Ampolla 3(70g)
1a mostra 48 53 66
2a mostra 62 46 70
3a mostra 59 62 55
Mitjana 56 53 63
Figura 15. Nombre d’ous eclosionats d’Artemia salina (passades 30h).
Per observar millor l’evolució del nombre d’eclosions de les primeres mostres
(24h) respecte les
segones (30h) aquest
gràfic mostra el progrés:
Figura 16. Comparació
de les primeres mostres
passades 24h i 30h.
b) Amb les mostres que han estat fixades al llarg dels dies s’estudia la densitat
de població per establir una relació amb les dades dels ous eclosionats. Amb la
videolupa del laboratori s’observen les últimes mostres fixades del medi de
cultiu amb menys sal i les medi que conté més sal per veure si hi ha diferències
de densitat de població i de mida (s’analitzen les mostres només d’aquests dos
cultius perquè anteriorment les diferències més significatives les presentaven
Eclosió ous Artemia
29
4652 5653 63
010203040506070
1amostra(24h)
2amostra(30h)
Mostres
Qua
ntita
t d'o
us
eclo
sion
ats Ampolla 1
(33g)Ampolla 2(50g)Ampolla 3(70g)
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
38
les mostres del medi de cultiu amb menys sal i les del medi de cultiu amb més
sal, figura 15).
Ampolla 1 Ampolla 3
1a mostra 336 400
2a mostra 34 29
3a mostra 108 79
Mitjana 159 169
Figura 17. Densitat individus en 3ml.
Els resultats obtinguts no són molt significatius per això s’obtenen altres
mostres tenint cura de remenar bé l’aigua a l’hora de obtenir-les i s’analitzen:
Ampolla 1 (30g) Ampolla 3 (70g)
1a mostra 39 61
2a mostra 20 19
3a mostra 12 45
Mitjana 23 41
Figura 18. Densitat individus
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
39
S’analitza la mida dels individus a partir de les fotografies captades amb la
videolupa i s’obté el següent:
Ampolla 1 (33g) Ampolla 3 (70g)
<1 mm X,x,x,x,x,x X
1mm X,x X,x,x,x,x,x,x,x,x
>1mm X,x X,x,x,x,x,x,x,x
Figura 19. Mida dels individus, cada creu representa un organisme.
Ampolla 1 Ampolla 3
<1 mm 60% 5,5%
1 mm 20% 50%
> 1 mm 20% 44,5%
Figura 20. Talla dels individus expressat en %.
Figura 21 (x30). Individus del
primer medi (33g de sal). Els
tres presenten mides diferents.
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
40
Figura 22 (x30). Individus del
tercer medi. Presenten una
mida més gran i més
complexitat morfològica.
Un altre mètode per estudiar la taxa d’eclosió tal i com s’ha anomenat en un
altre apartat (protocol,pàg. 29) és l’utilització de l’estufa de dessecació. Ens
hem trobat amb un problema: no es pot realitzar aquest procés a causa del
fitoplàncton, aliment per a l’Artemia, ja que s’ha dipositat en la part inferior de
l’ampolla i agafar els ous de sota implica també recollir fitoplàncton i brutícia.
Així doncs els resultats i no serien fiables.
En vista dels resultats obtinguts en aquest primer experiment es repeteix però
només enfocat a l’estudi de la taxa d’eclosió segons la salinitat. A diferència
d’aquest en el segon experiment només es prepararan dos medis de cultiu (33g
i 70g) i es mantindran durant 48h (per aquest motiu no serà necessari alimentar
als individus i es podrà obtenir els ous dipositats a la part inferior i emprar el
segon mètode per estudiar la taxa d’eclosió). També la quantitat de quists que
es posarà a cada ampolla serà diferent: nomes 1g.
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
41
4. Segon experiment: influència de la salinitat del medi en la taxa d’eclosió dels ous d’Artemia salina
4.1 Objectiu: investigar si el nombre d’eclosions d’ous de l’Artemia salina
depèn de la salinitat del medi.
4.2. Problema plantejat:
Influeix la salinitat del medi en el nombre d’eclosions d’ous de l’Artemia salina?
4.3. Hipòtesi
L’Artemia és un animal que està adaptat a viure en medis on la concentració de
sal és elevada (característiques de l’Artemia, veure part teòrica apartat 4) ja
que és una espècie eurihalina. Si les condicions del medi de cultiu són
semblants a les del seu hàbitat natural (alta salinitat) i adequades per a l’eclosió
dels quists, els que es trobin en el cultiu amb més salinitat presentaran una
taxa d’eclosió més elevada a comparació dels quists que es trobin al medi amb
menys salinitat. Per tant, penso que la salinitat si que influirà en el nombre de
quists eclosionats de l’Artemia: a més salinitat més nombre d’ous eclosionats i
a menys salinitat menys nombre de quists eclosionats.
Material
Aigua mineral (2L) i sal marina.
Dues ampolles de plàstic, 2L cadascuna
Difusor
Tres tubs per airejar les tres ampolles
Termòmetre
Compta gotes
Vidre de rellotge i porta objectes excavat
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
42
Agulla emmanegada
Quists d’Artemia salina
Dues càpsules de petri
4.4. Procediment
1. Preparació de les dues ampolles per col·locar-les al suport (tallar la part
superior deixant un tros per poder posar 1L d’aigua).
2. En cada ampolla es prepara la dissolució amb diferents concentracions
de sal marina. En el primer es posen 33g/L i en el segon 70g/L.
3. Es posa en cadascuna el tub de difusor amb una intensitat alta per a
l’eclosió dels ous i es controla que en tots tres medis la temperatura sigui
la mateixa.
4. Una vegada la sal està ben diluïda en totes les ampolles s’aboquen els
ous 1g en cada ampolla.
5. Passades 48h es procedeix a l’obtenció de mostres: s’agafen 5 mostres
d’1ml de cada ampolla amb un comptagotes i es posen en un vidre de
rellotge. Es compten e,s ous eclosionats i es realitza la mitjana de les 5
mostres de cada ampolla.
6. Amb una pipeta s’obtenen els quists no eclosionats de la part inferior de
les ampolles i es guarden en un pot per portar-les al laboratori. Es
col·loquen en dues càpsules de petri (cada mostra en una) i es
deshidraten amb l’estufa de dessecació. Posteriorment es pesen i es
realitzen els càlculs.
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
43
Càlculs: es pesen les mostres, després es renten les càpsules de petri
i es pesen. Amb aquests resultats es fa una resta per obtenir el pes
dels ous no eclosionats. Una vegada s’obté aquesta dada es resta de
la quantitat inicial de quists (1g) per obtenir el pes dels ous
eclosionats.
Variables
Dependent: taxa d’eclosió dels quists d’Artemia salina.
Independent: les diferents concentracions de salinitat en els medis de
cultiu.
Constant: temperatura, bombeig de l’aigua, llum i quantitat de quists en
les dues ampolles.
4.5. Obtenció de resultats
a) Una vegada s’han obtingut les mostres passades les 48h i s’analitzen
s’obtenen els següents resultats (ous eclosionats en 1ml):
Ampolla 1 Ampolla 2
1a mostra 52 90
2a mostra 50 96
3a mostra 45 66
4a mostra 35 80
5a mostra 47 83
Mitjana 45 83
Figura 23. Nombre d’ous eclosionats d’Artemia salina.
b) Per obtenir una altra mesura dels ous eclosionats de cada ampolla es
procedeix a recollir els quists que queden dipositats en la part inferior de la
ampolla i s’utilitza el segon mètode: l’ús de l’estufa de dessecació.
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
44
1er dia 2n dia 3er dia
Càpsula 1 (primer
medi)
30,39g 30,39 30,39
Càpsula 2 (segon
medi)
24,69g 24,69 24,69
Figura 24. Pes de les mostres (ous no eclosionats i pes de la càpsula de petri).
Per obtenir el pes només de la mostra es renten les càpsules de petri,
s’eixuguen i es pesen. Aquest resultat es resta del total i s’obté el pes dels ous
no eclosionats.
Pes dels ous no eclosionats:
Ampolla 1: 1,03g
Ampolla 2: 0,99g
Una vegada obtingudes aquestes dues dades la primera no es pot restar a la
quantitat inicial de quists (1g) ja que s’obtindria un resultat negatiu i no tindria
sentit. Per això de la quantitat inicial no es resten els resultats obtinguts però
s’interpretaran les dades igualment. Cal remarcar que aquests resultats
inclouen la quantitat de quists no eclosionats i la sal amb la qual s’han preparat
els cultius.
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
45
5. Interpretació de resultats
Una vegada realitzades les dues pràctiques es procedeix a l’estudi i
interpretació de resultats. S’estudia cadascun dels resultats obtinguts en els
dos experiments per veure si estableixen una relació. A partir d’aquí es dona
una explicació i es validen o no les hipòtesis.
a) Els resultats del primer experiment indiquen una major quantitat d’ous
eclosionats en l’ampolla 3 (70g) que en l’ampolla 1(33g). Els resultats del segon
experiment també mostren una major quantitat d’ous eclosionats en l’ampolla
que conté 70g que no pas en la que conté 33g.
Sembla ser que en tots dos experiments la taxa d’eclosió és més elevada en el
cultiu que conté més sal,70g, que no pas la que conté només 33g.
5663
45
83
0
20
40
60
80
100
1er experiment 2n experiment
Quantitat d'ous eclosionats
Ampolla (33g)Ampolla (70g)
Figura 25. Comparació del nombre d’ous eclosionats del primer i segon
experiment.
Les dades obtingudes en el segon experiment a partir del procés de dessecació
dels ous no eclosionats indiquen que en l’ampolla 1 hi ha 1’03g d’ous no
eclosionats i sal del cultiu. Per una altra banda els resultats de l’ampolla 2
indiquen 0’99g de quists no eclosionats i sal del cultiu. A partir d’aquí es fa la
següent interpretació: independentment de la sal del cultiu la quantitat d’ous
eclosionats és més elevada en la segona ampolla ja que la quantitat d’ous no
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
46
eclosionats és inferior respecte l’ampolla 1. Per tant la taxa d’eclosió és més
elevada en el cultiu que conté més salinitat que no pas en el cultiu que té
menys concentració de sal.
Els resultats obtinguts en els dos processos coincideixen: medi amb més
salinitat, taxa d’eclosió més elevada.
b) Durant el desenvolupament del primer experiment un altre objectiu ha estat
l’estudi de la talla final de l’Artemia.
Aquests dos gràfics mostren una comparació de la mida dels individus de
l’ampolla que conté 33g de sal i de la que conté 70g:
Figura 26. Quantitat
d’individus que presenten
diferents mides en el medi
que conté 33g de sal,
expressat en %.
Figura 27. Quantitat
d’individus que presenten
diferents mides en el medi
que conté 70g de sal,
expressat en %.
Mida dels individus en el medi 1 (%)
60%20%
20%
<1 mm1 mm>1 mm
Mida dels individus en el medi 3 (%)
5,5%
50%44,50%
< 1mm1 mm> 1 mm
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
47
Els % s’han calculat a partir dels individus que apareixen en les fotografies i
cadascun d’aquests la mida que tenen (taula pàg. 37)
En el medi de cultiu que conté 33g de sal una vegada captades les fotografies i
analitzades s’ha observat que la majoria d’organismes presenten una mida
entre menys d’1ml i 1 ml. També s’ha observat que les mostres són més
heterogènies, és a dir, els individus presenten més variacions morfològiques i
no tenen entre ells una homogeneïtat.
En canvi els individus que pertanyen a les mostres del cultiu que conté 70g de
sal presenten majoritàriament mides compreses entre 1ml i més 1ml. Aquests
individus estan més desenvolupats respecte els de l’altre medi: són més grans,
més complexos (presenten una estructura més robusta i apareixen els
apèndixs lobulars pars en la regió toràcica) i són mostres més homogènies ja
que presenten menys diferències entre ells.
A partir d’aquestes dues imatges és poden observar les diferencies explicades
anteriorment que presenten els individus dels dos medis: els de la primera
fotografia són més petits i menys robustos que els individus de l’altre medi.
Figura 28 (x30). Individus
del medi que conté menys
salinitat.
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
48
Figura 29 (x30). Individus
del medi que conté menys
salinitat.
Figura 30 (x30). Individus
del medi que conté més
salinitat.
Figura 31 (x30). Individus
del medi que conté més
salinitat.
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
49
6. Conclusions
A partir de la interpretació de resultats es poden validar les hipòtesis dels
experiments 1 i 2 (influeix la salinitat del medi en el nombre d’ous eclosionats
de l’Artemia salina?). S’han obtingut els resultats esperats, els ous que han
estat en un medi de cultiu similar al del seu hàbitat natural (salinitat més
elevada) han presentat una taxa d’eclosió més elevada respecte els quists que
han estat en un medi de cultiu on la salinitat era inferior.
Per una altra banda la segona hipòtesi de la primera pràctica ( influeix la
salinitat en la talla final de l’Artemia salina? ) també es pot validar ja que els
resultats obtinguts indiquen que els organismes del medi que conté més
salinitat estan més desenvolupats respecte els del medi que conté menys
salinitat tal i com s’esperava en la hipòtesi. Això vol dir que les Artèmies que
han estat cultivades en un medi amb una salinitat més elevada, en condicions
més similars a les del seu hàbitat natural, han fet front a la salinitat gràcies al
seu aparell osmorregulador. En canvi la baixa salinitat si que ha influït en la
talla final de les Artemies que han estat en un medi de cultiu amb una salinitat
inferior ja que es trobaven en un medi no similar al del seu hàbitat natural.
Per tant la salinitat del medi si que influeix en el nombre d’eclosions de l’Artemia salina i en la talla final de l’animal.
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
50
7. Valoració personal
Aquest treball m’ha donat l’oportunitat de conèixer un animal que en l’àmbit de
l’aquariofília, aqüicultura i biologia és molt conegut i utilitzat per les seves
característiques nutricionals. Només havia sentit parlar de les gambetes que
són utilitzades per alimentar els peixos que resulten ser aquests petits
crustacis.
En general, el treball de recerca ha suposat un repte personal però a la vegada
una font d’aprenentatge ja que desenvolupar un treball com aquest comporta
tenir coneixements previs (fonaments teòrics per desenvolupar la part
experimental) i tenir uns hàbits per seguir una observació i poder interpretar els
resultats. Aquests hàbits i bases que he aplicat de manera autònoma i m’han
permès poder aplicar el mètode científic en el meu treball de recerca s’han
treballat al laboratori de biologia a l’hora de realitzar pràctiques.
El treball realitzat durant tot l’estiu (cultiu de l’animal, coneixement,
manteniment d’un aquari) ha suposat un gran esforç ja que ha implicat un
control diari per observar el petits canvis i controlar els paràmetres
(especialment la temperatura). Tot i això ha estat interessant observar dia a dia
com les Artemies es desenvolupaven, com al llarg del temps realitzaven una
metamorfosi per adquirir complexitat fins arribar adultes etc. També he trobat
dificultats a l’hora de la recerca d’informació sobre tot en quant a
característiques de comportament.
Una vegada finalitzat el treball hi ha aspectes a millorar: mètodes que han estat
empleats per al compte dels ous eclosionats (estufa de dessecació les mostres
contenien sal i no es va obtenir el pes esperat). Per això m’he adonat que a
l’hora de realitzar un treball experimental tot i haver planificat tots els
procediments i petits detalls a tenir en compte sempre surten dubtes i aspectes
a millorar.
Finalment voldria agrair a la meva tutora, Mercè Morguí, la constància, el
seguiment i l’ajut proporcionat per poder realitzar aquest treball i l’atenció i
informació que em van proporcionar a l’Institut de Ciències del Mar.
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
51
Bibliografia
[En línea]<http://biblioteca.portalpez.com/la-artemia-salina-vp15740.html> (13
de Juny, 2013)
[En línea]<<http://herramientas.educa.madrid.org/animalandia/ficha-
taxonomica.php?id=185&nivel=Clase&nombre=Crustacea > (13 de Juny, 2013)
[En línea]<<http://www.oocities.org/megalebias/nota12.html> ( 13 de Juny
2013)
[En línea]<http://www.mascotasvirtuales.org/peces/artemia-salina.php> (14 de
Juny 2013)
[En línea]<http://www.alaquairum.net/artemia_salina.htm> ( 14 deJuny, 2013)
[En línea]<http://invasiber.org/fitxa_detalls.php?taxonomic=5&id_fitxa=87> (14
Juny) 2013)
[En línea]<http://www.infopez.com/viewtopic.php?f=3&t=337> (5 de Juliol,2013)
[En línea]<http://mail-cenaim.espol.edu.ec/publicaciones/artemia/3-5.pdf> (5 de
Juliol,2013)
[En línea]<http://www.fao.org/docrep/field/003/ab907e/ab907e00.htm> (6 de
Juliol, 2013)
[Enlínea]<http://www.promarmarchiquita.com.ar/subsitios/publicaciones/docum
ents/c09-<Artemiaelcamarondelasal.pdf >( 6 deJuliol, 2013)
[En línea]<http://www.revista.unam.mx/vol.7/num11/art93/nov_art93.pdf> (7 de
Juliol, 2013)
[En línea]<http://bioclima.ro/J244.pdf> ( 4 de Setembre, 2013)
Influència de la salinitat en l’Artemia salina
52
[Enlínea]<http://web.thu.edu.tw/d942301/www/Artemia/1958%20Croghan%20o
smotic%20and%20ionic%20regulation%20in%20artemia.pdf> (5 de
Setembre,2013)
[En línea]<http://www.dermato101.com.ar/tecnica.pdf>(5 d’Octubre, 2013)
Institut de Ciències del Mar, en el Passeig Marítim de la Barceloneta, 37-49 (9
de Setembre, 2013)
MARGALEF, Ramon. Ecología: Ediciones Omega S.A..
FALCAI, Luis, MINERVINI Ramon. Guía de los crustáceos decápodos de
Europa. Ediciones: Omega S.A
BELLMANN, Heiko. Arácnidos, crustaceos y miriápodos: Blume.
