CATLA XARXA DE SENDERS ITINERÀNNIAItinerannia és una xarxa de senders de 2.500 kms entre les comarques del Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà.

Una xarxa de senders, és com un mapa de carreteres, però pedestre, que permet anar de qualsevol punt a qualsevol altre.

S’han recuperat antics camins històrics entre els pobles, per poder arribar a qualsevol petit indret. Aquesta xarxa permet fer múltiples excursions, en funció del temps que s’hi vulgui dedicar, el grau de di� cultat, els interesos naturals, arquitectònics i culturals... Aquesta ruta que us proposem és només una mostra de tot el que podeu arribar a descobrir caminant per la xarxa Itinerannia, sigui al Ripollès, a la Garrotxa o a l’Alt Empordà!

Les marques se situen, aproximadament cada 300 metres i es pinten amb pintura sobre escorces d’arbre, pedres o apro� tant algun altre suport que ja estigui implementat a la zona.

La senyalització vertical, es troba en els encreuaments de camins. La senyalització de la xarxa bàsica (banderoles amb punta vermella) indica les 4 poblacions més properes en cada direcció i està indicat en temps. Les banderoles dels itineraris dels municipis, com el que teniu a les mans, tenen la punta verda i us indiquen el nom i la direcció de l’itinerari.

Cada pal disposa d’una plaqueta que indica el topònim del lloc on està situat, l’altitud, les coordenades UTM.

LA SENYALITZACIÓTots els senders que formen part de la xarxa Itinerànnia estan marcats amb senyalització horitzontal (pintada en el camí) de color groc.

Trobareu cartelleres informatives amb el mapa de la xarxa de senders de la comarca a cadascuna de les poblacions.

+INFO:www.itinerannia.net

www.turismegarrotxa.com

Garrotxa

06SANTA PAU

Mitjana 4h 20min

Ajuntament de Santa Pauwww.visitsantapau.com

RUTA DELS DOS CASTELLS

FITXA TÈCNICATemps: 4 h 20 minDistància en kms: 12,3KmsAlçada màxima: 898mAlçada mínima: 479mDi� cultat: MitjanaDESNIVELL ACUMULATEn pujada: 585mEn baixada: 585m

XARXA ITINERÀNNIARUTA PROPOSADACARRETERARIUSERVEIS TURÍSTICS(Consultar web)SENYALITZACIÓ VERTICALNUSOS DE LA XARXA

Editorial Alpina

Sortim del pal G29 Santa Pau direcció al castell de Santa Pau. Arribem a la plaça dels Valls, on hi ha el majestuós castell integrat dins del nucli urbà. Un cop visitat, reculem � ns al pal G29 i anem en direcció castell de Colltort. Baixem pel carrer del Pont i travessem per sobre el torrent de Pujolars. Al � nal del carrer les marques grogues ens fan girar a l’esquerra per passar per la placeta de Sant Roc. Sortim del poble i girem a l’esquerra per agafar una carretera de terra.

Caminem seguint les marques, � ns un encreuament de pistes. Girem a l’esquerra � ns a una rampa que puja a la dreta. L’agafem i anem a sortir a la casa de la Cambrafosca.

Anem a l’esquerra i ens incorporem a una pista asfaltada entre camps de conreu molt ben tancats per evitar l’entrada del porc senglar (sus scrofa). Caminem recte fent cas omís d’un trencant que hi ha a l’ esquerra. Al cap d’uns metres d’haver passat el trencant, veurem a l’esquerra el volcà de Rocanegra i, quan la carretera comença a baixar, veurem les antigues grederes del volcà.

Passat el torrent, la carretera comença a pujar. A l’esquerra trobem la font del Clavell. Seguim � ns el pal G172 sota Collellmir, i anem en direcció a Fontpobra i castell de Colltort . Continuem per la carretera asfaltada i entrem al veïnat de les Fages, anem trobant unes quantes cases disseminades.

La carretera va pujant i anem caminant entre prats de pastura. L’asfalt s’acaba i agafem una pista de terra que passa per una espessa castanyeda. Seguim � ns que les marques ens fan girar a la dreta per deixar la pista i agafar un corriol que ens porta per una pista de desembosc que va paral·lela a un � lat elèctric.

Les marques ens fan girar a l’esquerra per agafar un camí que puja fent ziga-zagues per una fageda, � ns que el camí comença a planejar. A la dreta ens queda un faig monumental i de seguida al davant nostre trobem la font de Fontpobra, on hi ha el pal G88 Fontpobra, i anem en direcció al castell de Colltort.

Pugem per un camí molt erosionat que ens porta al collet de Fontpobra, girem a la dreta i anem carenejant tot alternant boscos de faig amb alzina. Caminem � ns que el camí baixa decididament � ns a la collada de Colltort, on trobem el pal G89 collada de Colltort, i anem en direcció al castell. Pugem per un espès alzinar � ns unes lloses molt grosses que ens indiquen que el castell és molt a prop i, sense adonar-nos-en, trobem uns murs de pedra on antigament s’hi alçava aquesta fortalesa.

Un cop visitat el castell, reculem � ns al pal G89 i anem en direcció a Sant Miquel Sacot. Baixem per un corriol que travessa una fageda � ns una vella pista de desembosc, on girem a l’esquerra. Anem per la pista � ns que arribem al veïnat de Sacot i de seguida trobem una pista asfaltada que ens condueix cap al pal G120 Sant Miquel Sacot, on anem direcció a Santa Pau. Baixem per un corriol que desemboca en una pista asfaltada. Passem per davant l’oratori de Sant Isidre, al � nal la carretera gira a l’esquerra, i nosaltres seguim recte per un corriol que puja cap a una pista de terra. Arribem a una bifurcació i continuem recte tot caminant per la falda del volcà de Santa Margarida. Trobem una altra bifurcació. Aquesta vegada girem lleugerament a l’esquerra seguint les marques. El camí va bastant planer i de baixada. Passem per un alzinar espès. A can Roure, el camí s’eixampla i es converteix en una pista de desembosc. La seguim � ns que trobem el pal G30 Collellmir. Prenem la direcció a Santa Pau i baixem per una pista asfaltada � ns a trobar novament el pal G172 sota Collellmir. Només cal desfer el camí d’anada per tornar arribar a Santa Pau.

Alç

ada

(m)

Distància (km)

898

0 2 4 6 8 10 12

688

479

RUTA DELS DOS CASTELLS

El castell de Santa Pau estava situat, en una vila tancada dintre d’uns murs i unes forti� cacions que envoltaven tot el recinte. En el segle XV s’eixamplà per la vila nova, més tard, s’estengué per on avui hi ha la carretera d’entrada a la vila.

El castell de Colltort ja és esmentat en el testament del «Tallaferro» (Bernat I de Besalú) de l’any 1020/1021. Va perdre la funció defensiva i s’anà enderrocant, queda una part dels murs. Té una magní� ca panoràmica de la zona volcànica d’Olot.

Sant Miquel Sacot Restes del castell de Colltort