núm. 33maig2010

núm. 40març2013

Universitat Catòlica

ORA: gratuïta i només on faça falta

Millorem els guals

Carcaixent als jutjats

Els sous del regidors

STOP prescripció

Borses de treball i contractes a dit

Pressupostos

Els jutjats paralitzen la urbanització de la Bossarta

Carcaixent a l’exposició “Horts de tarongers”

Pep Gimeno Botifarra presenta el seu llibre

Rafa Oliver a l’Executiva Nacional

Dia Internacional contra la Violència de Génere

Entrevista a José E. Amores, president de la Junta Local Fallera

índe

x:

www.bloccarcaixent.com�

La marxa de la Catòlica té un aspecte positiu: deixa lliure l’edifici del carrer Santa Anna, que és accessible per a les persones amb mobilitat reduïda. Des de Bloc-Compromís hem proposat al ple que s’estudie la possibilitat de traslladar allí alguns dels serveis i departaments municipals que fan atenció directa al ciutadà (Cultura i Educació, Centre d’Infor-mació Juvenil, Gabinet Psicopedagògic, i, especialment, Jut-jat de Pau), així com altres serveis que actualment s’ubiquen a instal·lacions que no reuneixen les condicions necessàries (Escola d’Adults).

2005:La Universitat

aterra a Carcaixent

L’any 2005 l’ajuntament i la Universitat Catòlica firmaren un conveni pel qual Carcaixent cedia, de manera comple-tament gratuïta i per un període de 30 anys, l’ús de l’edifici de propietat mu-nicipal del carrer Santa Anna (l’antiga seu de la Caixa d’Estalvis de València). Este edifici havia sigut prèviament ad-quirit a Bancaixa per un import de 50 milions de les antigues pessetes, i adaptat amb recursos de l’ajuntament per facilitar-ne l’ús docent.

El Bloc des del primer moment votà en contra, perquè, en la pràctica, el conveni suposava regalar-li un edifici a una empresa privada a canvi de no res. Amb l’agreujant que, malgrat les nostres advertències, tampoc es va incloure cap clàusula de penalització per protegir els interessos municipals, en cas que, com finalment ha passat, la Catòlica abandonara l’edifici abans del termini fixat.

El Bloc mai ha estat en contra de les universitats privades, catòliques o no, sinó del tracte de favor amb què estan sent tractades pels governs del PP. De fet el Bloc no s’oposà quan es firmà un segon conveni per tal que la Catòlica fera ús d’algunes aules del Conserva-tori, això sí, pagant un lloguer.

L’aulari de Gaianes

Amb l’aprovació del Plan Confianza per part del Consell de la Generalitat l’any 2009, el PP de Carcaixent con-vocà els diferents grups de l’oposició (excepte el Bloc) per tractar de pac-tar els projectes i obres que anaven a executar-se. El Bloc sistemàtica-ment va ser exclòs d’eixes reunions. Ara sabem perquè, ja que en elles el PP anuncià que anava a destinar un milió d’euros a la construcció d’un aulari municipal. En públic el PP ma-nifestava que es posaria a disposició de qui vulguera gastar-lo, encara que en privat i com s’ha sabut després, era també per a la Catòlica (un rega-let més), que fins i tot arribà a forçar que es canviara el disseny original del mateix.

El Bloc, sempre s’ha oposat a la cons-trucció de l’aulari, ja que enteníem que el poble tenia altres prioritats.

L’estiu de 2011 sorgiren nombrosos rumors que deien que la Universitat Catòlica podia abandonar les seues instal·lacions a Carcaixent, per con-centrar la seua activitat a la ciutat veï-na d’Alzira, casualment també gover-nada pel PP.

I finalment els rumors esdevingueren certs a la primavera del 2012, quan la mateixa Catòlica els va confirmar, en-cara que no va ser fins a finals d’any quan lliurà formalment, i sense donar la cara, les claus de l’edifici del carrer Santa Anna.

La Catòlica se’n va a Alzira

1 2 3

No entenem com l’alcaldessa va gastar

1,2 milions d’euros i un solar municipal

sense cap tipus de garantia per escrit.

www.bloccarcaixent.com �

La Catòlica ens ha deixat plantats després que l’equip de govern de Lola Botella haja destinat més d’un milió i mig d’euros de recursos pú-blics per facilitar la seua implantació al nostre municipi, deixant com a tes-timoni del seu pas pel poble un es-quelet de formigó, hui per hui inútil.

Amb els recursos consumits s’ha-gueren pogut escometre moltes al-tres obres segur que més necessà-ries i urgents, com ara, simplement per citar-ne un exemple, la reforma de certs trams del clavegueram.

Però el més greu de tot és que sem-bla que ningú està disposat a assu-mir les responsabilitats polítiques de la seua mala gestió.

No entenem com l’alcaldessa es va gastar 1,2 milions d’euros i un solar municipal sense cap tipus de garan-tia per escrit, la qual cosa al nostre parer la incapacita per continuar al front del nostre poble, al que li deu molt més que una simple excusa. Hauria actuat així si es tractara del seu patrimoni personal? Què va estar negociant i amb qui?

Però tampoc entenem com cap membre del seu equip tractà de pa-rar-li els peus. Parlem del senyor Sig-nes, regidor aleshores d’Urbanisme, la Sra. Gómez, regidora d’Educació, i del Sr. Barrachina, regidor d’Hisenda (tots ells encara en el govern munici-pal). Ningú d’ells va ni tan sols intuir el que podia passar? Què els lliga de mans i peus?

I ara qui assumeix la responsabilitat?

4

Amb els diners gastats s’hagueren

pogut fer moltes altres coses

més necessàries i urgents

Carcaixent va acollir el passat 26 de gener la primera assemblea de Compromís per la Ribera Alta, en què es trià Diego Gómez com a por-taveu, i on Enric Morera, síndic de Compromís a les Corts Valencianes, manifestà la necessitat de treballar junts per fer que Compromís siga un instrument útil per als ciutadans, i per portar el canvi polític que es ne-cessita a la Generalitat i als ajunta-ments en les properes eleccions.

Posteriorment, el dissabte 16 de febrer, es va constituir formalment Compromís per Carcaixent. Els més de cinquanta militants, simpatitzants i adherits amb dret de vot que van assistir a l’assemblea, triaren per unanimitat la primera Comissió Exe-cutiva Local de Compromís, que es-tarà formada per Rosa Nicolau (por-taveu), Salva Albert (Organització), Paco Salom (Política Municipal), Vicent Albelda (Finances), Fernan-do Morant (Comunicació), Desirée Palma (Sectorials), Pau Àlvarez (Ac-ció Electoral i Implantació), Rubén Guillot (Noves Tecnologies), Mariai Talens (Dones) i Natxo Escandell (Joves).

Després l’acte es va obrir a la ciuta-dania i més d’un centenar de perso-nes va poder escoltar Joan Baldoví, diputat al Congrés, que explicà quina és la feina que fa a Madrid, i enumerà les iniciatives, proposici-ons i preguntes més importants que ha presentat durant el que portem de legislatura, moltes d’elles rela-cionades amb la nostra localitat o comarca. Baldo denuncià també el deficient sistema de finançament que patim els valencians i es posà a disposició del col·lectiu local per dur al Congrés dels Diputats totes aquelles propostes i iniciatives que es consideren necessàries.

En acabar s’obrí un torn de pregun-tes, que el públic assistent aprofità per comentar i plantejar dubtes so-bre els principals temes d’actualitat política: la corrupció, els retalls en educació, sanitat i prestacions so-cials, el funcionament de la justícia, etc. Baldo respongué amb la since-ritat que el caracteritza, demostrant, una vegada més, la seua honeste-dat i proximitat al ciutadà.

Compromís continua creixent i ha passat a ser una coalició perma-nent i no sols electoral, de manera que a partir d’ara Bloc, Iniciativa i Verds, acudirem junts a totes les eleccions. Això ha obligat a posar en marxa diversos processos per constituir els nous col·lectius locals i comarcals.

Joan Baldoví Paco Salom Rosa Nicolau

L’Executiva Local de Compromís amb Joan Baldoví. D’esquerra a dreta: Paco Salom, Maria Josep Talens, Fernando Morant, Joan Baldoví, Pau Àlvarez, Ruben Guillot, Vicent Albelda, Rosa Nicolau, Desirée Palma, Salvador Albert i Natxo Escandell.

�

ORA: GRATUÏTA I NOMÉS ON FAÇA FALTAEl proper mes d’octubre finalitza el període de con-cessió a l’actual empresa gestora de l’ORA. Ara que està a punt de vencer la concessió és el moment oportú perquè els diferents grups que així ho con-sideren plantegen les seues propostes de millora o canvi del sistema.

Des de Bloc-Compromís entenem que cal un siste-ma que regule l’aparcament per facilitar la rotació de vehicles. Està clar que en algunes vies urbanes és molt difícil aparcar en horari comercial; i això, d’al-guna manera, perjudica el comerç tradicional i les xicotetes empreses de serveis que s’hi ubiquen.

Però també és cert que el balanç del model actual és bastant pobre, amb una molt baixa ocupació en de-terminades zones (i per tant amb un efecte de rotació de vehicles inferior a l’esperat) i un règim sanciona-

dor poc efectiu i fiable (vist pels ciutadans simple-ment com una font de finançament municipal).

Per millorar les carències de l’actual sistema Bloc-Compromís ha presentat per registre una proposta de nova ORA, de la qual cal destacar les següents característiques:

En els propers dies, tal i com venim fent ja al llarg dels últims anys, encetarem una ronda de reunions pels diferents barris de Carcaixent, en les que ampli-arem la informació sobre aquesta proposta, així com de la rebuda que ha tingut per part de la resta de partits polítics.

1. Gratuïtat completaGratuïtat completa de l’estacionament en la zona ORA, amb una limitació de 60 minuts.

L’usuari, simplement indicant amb un paper o un marcador específic l’hora a què ha deixat aparcat el seu vehicle tindrà dret a 60 minuts en les zones ORA. Això sí, transcorreguts eixos 60 minuts haurà de can-viar de lloc el vehicle o podrà ser sancionat.

2. Zona TaronjaLa zona taronja serà una zona també regulada per la ORA. Es diferencia de la zona blava per tindre un ho-rari més reduït. Es posaria en marxa preferentment als voltants del Mercat o del Centre de Salut, ja que no té cap sentit mantenir la ORA en funcionament en hores en què la demanda d’aparcament no sobre-passa la dels carrers dels voltants.

Aquest sistema s’aplica ja a diverses ciutats amb resultats satisfactoris,

dóna solució al problema de la rotació de vehicles i no suposa

cap cost econòmic per als ciutadans que complisquen l’ordenança.

mal, s’indicaria com fins ara amb una placa en la que a més del número identificador constaria l’horari de pro-hibició d’estacionament. A banda de l’estalvi que suposarien per als par-ticulars i comerços interessats, els guals temporals permetrien alliberar determinats llocs d’aparcament que no té cap sentit que no es puguen ocupar durant les hores en què el propietari no té necessitat d’entrar o eixir amb el seu vehicle.

MILLOREMELS GUALS

www.bloccarcaixent.com

Bloc-Compromís ha presentat una proposta de modificació de l’orde-nança de guals permanents, de ma-nera que es contemple la possibilitat d’establir guals temporals, tal i com fan algunes ciutats veïnes. El gual temporal, més econòmic que el nor-

�www.bloccarcaixent.com

Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre DesembreMitjana mensual 2012

PP

+P

SD

Lola Botella 3.400 6.800 3.400 3.400 3.400 3.400 3.400 3.400 3.683,33

Juan Albert 2.700 5.400 2.700 2.700 2.700 2.700 2.700 2.700 2.925

Antonio Ahullana 2.250 4.500 2.250 2.250 2.250 2.250 2.250 2.250 2.437,50

Inno Signes 1.140 456 1.296 48 744 792 672 720 834,50

Juan Ignacio Barrachina 1.176 456 1.032 48 744 744 456 672 765,50

Isabel Gómez 1.188 456 1.080 48 792 696 576 576 795,50

Mª Carmen Martínez 1.344 456 1.200 96 744 696 576 720 840,50

Fernando Cortell 1.116 408 1.200 96 696 696 624 672 803,50

Blanca Garrigues 1.200 456 1.080 48 792 648 624 456 786,50

Inma Albelda 654 144 624 96 360 312 192 408 410

Ximo Roses 642 144 624 96 312 312 192 408 406

UxV Ana Calatayud 654 144 624 96 312 312 192 408 420

NO

A

DS

-C

RIT Carles Albert 204 96 556,36 96 312 312 192 408 298,86

PS

OE Belén Oltra 492 0 336 0 264 216 96 216 261,50

Conxa Gomis 612 144 432 96 216 96 96 312 331,82

BLO

C-C

OM

PR

OM

ÍS

Paco Salom 456 96 480 48 264 264 144 312 288,50

Vicent Albelda 408 96 432 48 312 216 96 216 281,50

Rosa Nicolau 300 96 336 96 216 168 0 312 243,50

Vicent Lluís Roca 372 48 432 48 264 264 144 168 241,50

Desirée Palma 324 48 432 48 216 168 48 264 247,50

Ivan Martí 372 48 480 0 168 216 144 312 227

ELS SOUS DELS REGIDORS

Imports bruts en euros.

Continuant amb el nostre compromís per la transparència, publiquem ací els imports bruts percebuts pels 21 regidors del consistori en concepte de dedicació parcial o exclusiva i indemnitzacions per assistència.

Just quan estàvem a punt de tancar aquest nou número de l’Infobloc s’ha fet pública la imputació de l’al-caldessa de Carcaixent per un pre-sumpte delicte de malversació de fons públics, en relació amb la con-tractació d’un advocat per defensar o assistir determinats regidors de l’equip de govern i treballadors mu-nicipals en judicis diversos.

Des de Compromís lamentem el dany que açò ha causat a la imatge de Carcaixent i en particular a la del nostre ajuntament, precisament en un moment en què la desafecció cap a la classe política i les institucions demo-cràtiques és generalitzada.

Des de Compromís confiem que l’ac-tuació de la justícia depure totes les possibles responsabilitats i demanem la màxima diligència i independència en la instrucció d’este i qualsevol altre procediment judicial en què es trobe immers l’Ajuntament de Carcaixent, sense cap intromissió partidista, pel bé dels interessos generals del poble.

La transparència en tots els àmbits de la gestió municipal és una de les peticions constants de Compromís, precisament per lluitar contra la cor-rupció política. Sempre hem qüesti-onat l’arbitrarietat en algunes de les contraccions efectuades per l’equip de govern.

Tot i això, cal recordar que totes les despeses realitzades per l’ajunta-ment són, en principi, fiscalitzades pels departaments corresponents, per la qual cosa esperarem a tindre més informació per fer-ne una va-loració més àmplia, sense oblidar que han de ser els tribunals els qui es pronuncien sobre la legalitat o il-legalitat dels fets.

Sempre hem qüestionat l’arbitrarietat en algunes

de les contraccionsde l’equip de govern.

CARCAIXENTALS JUTJATS

�

Milers de persones, empreses i famíli-es pateixen dia a dia els impagaments de les institucions públiques i encap-çalant el rànquing dels malpagadors es troba habitualment la Generalitat, que manté bloquejat el pagament d’al-gunes ajudes, com ara les de la de-pendència, les de lloguer per a joves, les d’accés al primer habitatge i algu-nes subvencions relacionades amb el camp. Totes elles prescriuen als qua-tre anys si l’interessat a qui han sigut concedides no presenta prèviament una reclamació, cosa de la que lamen-tablement l’administració no informa.

Des de Compromís hem posat en marxa la web

www.stoprescripcio.com on trobareu tots els formularis i ins-truccions necessaris per no perdre allò a què teniu dret.

Els veïns i veïnes de Carcaixent fa temps que estem farts del sistema de contractació que ha estat usant l’equip de govern en els últims anys per a cobrir llocs temporals: la con-tractació a dit d’amics, coneguts, fa-miliars i membres de les llistes del PP i el PSD. És cert que en tractar-se de llocs temporals, la llei no obliga a que es convoque una oposició o concurs, però per decència, tenint en compte que els sous es paguen amb els im-postos de tots els ciutadans, la igual-tat d’oportunitats i la transparència haurien d’estar garantides.

L’últim exemple d’enxufisme es va produir al mes de desembre, després que la Sra. Botella, el Sr. Ahullana i el Sr. Albert anunciaren als quatre vents que renunciaven a la seua paga ex-traordinària de desembre per ajudar “els més desafavorits”, als que es contractaria per un mes per realitzar obres de millora al Magatzem de Ri-bera. Se’ls oblidà dir, això sí, que se-rien els més desafavorits en la seua opinió, perquè en cap moment es va fer una selecció de a quines perso-

Un any més el grup parlamentari Compromís ha presentat diverses esmenes al pressupost de la Gene-ralitat, per indicació nostra. Concreta-ment s’ha demanat que al pressupost del 2013 s’habilitaren partides per a, com a mínim, iniciar els treballs de la connexió directa de Carcaixent amb l’autovia, la construcció d’un segon centre de salut i l’execució d’obres contra inundacions a Cogullada. La-mentablement, també un any més (i ja en van sis seguits), el Partit Popular s’ha oposat.

ESMENES AL PRESSUPOST

sol·licitàrem a la Delegació del Govern que intervinguera i acudira als tribu-nals si calia per aturar el projecte.

Ara s’obri una nova etapa en la que caldrà estar alerta i vigilar els possi-bles moviments del PP per rellançar el projecte.

EL TRIBUNAL SUPREM PARALITZA LA URBANITZACIÓ DE LA BOSSARTA

STOP PRESCRIPCIÓ

BORSES DE TREBALL I CONTRACTES A DIT

nes els feia falta realment la feina. Això sí, quan el Bloc ho denuncià públicament, l’equip de govern forçà el departament de Benestar Social a emetre informes, sempre posteriors a la contractació, de les persones tri-ades, que podrien haver servit per a qualsevol. No dubtem que aquestes necessitaren els ingressos, però mai sabrem si els necessitaven més o menys que altra gent del poble.

No obstant, després del rebombo-ri que s’armà, l’equip de govern ha optat per posar en marxa una borsa de treball per a casos d’emergència social, les bases de la qual han pogut ser consensuades per tots els partits. Bloc-Compromís presentà més de vint esmenes, orientades a facilitar l’accés a la borsa de tots els habitants del municipi i a eliminar els polítics de les comissions de baremació, que fi-nalment van ser en la seua pràctica totalitat acceptades. Ara només falta que el model de les borses de treball, com hem demanat sempre, es faça extensiu a altres contractacions tant de l’ajuntament com de Procarsa.

www.bloccarcaixent.com

Durant les Festes Majors ens va visi-tar el diputat de les Corts Valencianes, Fran Ferri, qui ens acompanyà al con-curs de paelles, després de reunir-se amb membres del nostre col·lectiu per conèixer els problemes i necessitats del poble, i explicar-nos algunes de les seues iniciatives parlamentàries.

Fran Ferri, que també és el secretari

general del Bloc Jove, es mostrà alar-mat per les xifres del paro juvenil de Carcaixent, com també per algunes de les obres finançades per la Gene-ralitat a la nostra localitat, com ara la plaça de Correus o l’aulari de la Ca-tòlica, recursos que ben bé podrien haver-se destinat a altres obres més productives o necessàries.

FRAN FERRI VISITA CARCAIXENT

El Tribunal Suprem ha sentenciat en contra del projecte d’urbanització de la Bossarta. Cal recordar que en se-tembre de 2006, quan pràcticament s’havien esgotat les vies d’oposició a la modificació del Pla General i del Pla Parcial “El Realenc”, que la plataforma Salvem la Bossarta, i també el BLOC,

www.bloccarcaixent.com �

Esteu atents al nostre mur de face-book per saber quines són les activi-tats que anem programant.

DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÉNEREEl passat divendres 23 de novembre, Dones en Bloc va reivindicar el dia in-ternacional contra la violència de gè-nere amb l’actuació de la contacontes Almudena Francés, que amb l’espec-tacle “Això ací no passa… no passa ni poc” oferí històries, unes vegades carregades d’humor i d’altres amb més dramatisme, que no deixaren in-diferent a cap dels homes i dones que assistiren, i a partir de les quals s’obrí una reflexió ben interessant.

Carcaixent protagonista de l’expo-sició “Horts de Tarongers - Visions culturals d’un paisatge”.

Els horts de tarongers ocupen pràc-ticament la meitat del nostre terme. Potser per això, perquè els tenim tan a la mà, no solem valorar com cal la im-portància que tenen, no només com a element definitori del nostre paisatge, sinó també com a una de les màximes expressions de la cultura, en totes les seues vessants, del poble valencià.

Això és precisament el que ens explicà el professor Besó durant la visita orga-nitzada per Carcaixent m’agrada, en la que, a més, alertà de les amenaces que posen en perill la seua continuïtat (abandó, substitució del cultiu, morrut roig...). L’eixida a València es va com-pletar amb una ruta guiada pel propi Jardí Botànic.

CARCAIXENTA L’EXPOSICIÓ “HORTS DE TARONGERS”

El col·lectiu de Carcaixent continua guanyant protagonisme en els òrgans de direcció del partit. Així, durant el VI Congrés Nacional del Bloc, celebrat el passat mes de setembre, el nos-tre company Rafa Oliver va ser elegit membre de l’Executiva Nacional, com a responsable de l’àrea de Formació, executiva que continuarà encapçalant Enric Morera.

Rafa Oliver compaginarà aquest càr-rec amb la direcció del Bloc i de Com-promís a la Ribera Alta, tasca per a la que comptarà amb el suport de Mariai Talens, també membre del col·lectiu de Carcaixent, com a responsable de l’àrea de la Dona.

A L’EXECUTIVA NACIONAL

PEP GIMENO BOTIFARRAPRESENTÀ EL SEU LLIBRE

dències sense perdre ni un punt d’autenticitat i per damunt de la gran qualitat musical, el Botifarra és un home pròxim, fortament arrelat al seu poble i que irradia una màgia es-pecial, que li permet conectar amb qualsevol públic. Tal i com va de-mostrar als que omplien el Musical de gom a gom.

Pep Gimeno, Botifarra és sens dubte un dels cantaors més prestigiosos de l’escena folk valenciana actual, fet que ha provocat que Antoni Martínez Revert n’haja preparat una biografia que amb el títol de La veu de la memòria es va presentar el passat 15 de novembre.

Botifarra ha sabut combinar l’herèn-cia dels majors amb les noves ten-

El bar el Musical es va omplir per a la presentació del llibre La veu de la memòria i per escoltar les seues cançons. L’activitat va ser organit-zada per Carcaixent m’agrada i la Societat Musical i Recreativa Lira i Casino Carcaixentí.

RAFA OLIVER

L’edifici de Correus és ja història per obra i gràcia de l’equip de govern del PP, que ha aconseguit que a Carcaixent tinguem una de les places més cares de tota la comarca.

LA PLAÇA MÉS CARA DE LA COMARCA

EDITA:

Compromís CarcaixentPlaça Major, 146740 CarcaixentTel.: 96 245 76 18www.bloccarcaixent.comAdreça electrònica:carcaixent@bloc.ws

DL: V-806-2001Tarifa especial periòdic:Resolució 01/05/01

Penseu revitalitzar l’activitat cultural de JLF?Ja estem en això, recollint llibrets i cartells, ví-deos... tot de cara a un futur museu faller. Pel que fa als concursos literaris, al de la postal de Nadal o al de la portada del llibre, la veritat és que ens hem quedat un poc despagats per la poca participació, caldrà estudiar què falla.

Com es va decidir portar les falles a Àvila?Quan s’elegí a Cristina fallera major, la família ens digué que els agradaria que férem un acte allí, i s’organitzà una nova proclamació. Mig en broma allí comentàrem que en passar falles tor-naríem per fer una cremà. Férem números, vaig parlar en les falleres de la cort, en els diversos presidents i falleres majors, i ens posàrem a buscar patrocinadors i a montar-ho tot.

I què aneu a fer allà exactament?Condensarem la setmana fallera en dos dies. Utilitzarem un poliesportiu com a carpa, farem passacarrers, bunyolà, despertà, ofrena a Sta. Teresa de Jesús, castell de focs, cremà... Te-nim el suport de l’Ajuntament d’Àvila i ja hi ha apuntades més de 500 persones.

La nota de premsa del PP anunciant inversi-ons al magatzem de Ribera va fer públiques les seues deficiències i provocà que, enguany, no es puga utilitzar. Com veus el futur?Sabem que el MIA iniciarà l’adequació del Ma-gatzem en passar Falles per a que en setembre es puga tornar a gastar amb les màximes ga-ranties de seguretat. El problema vindrà amb l’aforament: per molts diners que s’invertis-quen, potser no siga suficient per a molts dels actes. S’haurà de pensar en llocs alternatius o en separar les presentacions infantils de les dels majors, per reduir l’afluència de públic.

Un desig per a CarcaixentQue la gent trobe feina i salut per a tots. I es-pecialment, per als dies de falles i per als dies que estarem a Àvila, bon temps.

Què és la JLF?És l’entitat que organitza els actes en què participen totes les falles. Al seu president el trien democràticament els presidents de les diferents comissions, i després ell designa directament alguns membres. A banda, cada comissió aporta dues persones més.

Quina relació té la JLF amb l’ajuntament? Hui per hui JLF depén completament de la subvenció de l’ajuntament. Estem treballant per tal que eixa dependència no siga tan gran, i guanyar autonomia econòmica i a l’hora de programar activitats.

Com ha afectat a les falles el retall en les subvencions municipals?És cert que els últims anys les falles i la JLF han patit retalls. Però després de diverses converses, hem aconseguit mantindre per a aquest exercici el mateix pressupost que l’any passat, consensuant que el retall previst del 25% s’aplique en 2014. Haurem de fer molts números i augmentar el finançament extern si volem mantindre tots els actes que actualment es realitzen.

És difícil posar d’acord tretze falles?No massa. Hi ha molt bona relació entre els presidents i molt bon ambient de treball. Tam-bé som tots molts sincers, i si hi ha desacords es manifesten amb tota la llibertat. La clau pot-ser ha estat separar les reunions de JLF de les reunions de presidents, i també aconseguir que només acudisquen a les reunions els que estan realment convocats.

Quines són les principals dificultats a què ha de fer front hui el món faller?Bàsicament el descens de fallers (encara que ací els censos, en conjunt, no s’han vist mas-sa afectats). Ser faller no és una necessitat bàsica i si la gent s’ha d’apretar el cinturó, el primer que fa, lògicament, és borrar-se de la falla. Les comissions han optat per congelar quotes o loteries i reduir el que destinaven al monument o a flors (mai a la festa).

Les presentacions falleres de Carcaixent han sigut declarades Bé d’Interés Turístic Local. Què ha suposat això?Això és mèrit de la JLF presidida per Miguel Benavent i també d’Ana Palop, i suposa un al-licient més. Les nostres presentacions són re-conegudes per tot el món faller i suposen molt d’esforç. Esperem mantenir el nivell en els pro-pers anys i no haver de canviar-ne el model.

Per què no es valora, com es fa amb el lli-bret o l’ús del valencià, la indumentària?No se m’havia ocorregut. Seria una manera de recuperar tradicions i evitar invents. Igual ho posem en marxa l’any que ve.

JOSÉ ENRIQUE AMORES.PRESIDENT DE LA JUNTA LOCAL FALLERAHa estat vinculat des de menut al món faller, primer a la seua localitat natal, Alzira, i després, per qüestions familiars, a Carcaixent. El passat mes d’abril va ser elegit president de la JLF.